18/4/2013

Ana Palomares Cano, Alejandro Giménez i Esther Bea

LA PENA DE

MORT

La pena de mort

2

Introducció

La pena de mort és un tema que ha generat conflictes al llarg de la història,

perquè té tant defensors com opositors.

Consisteix a provocar la mort a un condemnat per part de l' Estat,

com castic per un delicte denominat delicte capital.

En molts països on encara s'aplica la pena de mort, s'usa com un castic per a

crims d'assassinat, espionatge o traïció. En alguns països s'utilitza també per a castigar

delictes sexuals, per exemple l 'adulteri o la sodomia. La sodomia és l'acte sexual entre

homosexuals masculins. També es castiga amb pena de mort en altres països

l'apostasia, la renúncia formal a la pròpia religió.

En alguns països com a Xina, el tràfic de persones i els casos greus de corrupció

política són també castigats per ella.

Orígens

Té el seu origen en els actes de venjança de les tribus o famílies davant de les

ofenses rebudes pel clan.

Les ofenses entre membres del mateix grup, més rarament, eren castigades

amb la pena capital, que debilitava al grup. Davant d'una ofensa rebuda d'un altre

grup, el grup ofès emprenia una venjança de sang, matant a algun membre de la tribu

contrària.

Este sistema era injust. Un vestigi de les disputes de sang és el duel.

La pena de mort

3

La pena de mort en la història

L'antiga Grècia

L'Antiga Grècia, l'aplicava com a castic per una llista de delictes, i distingia entre

ciutadans, forasters i esclaus. El suïcide forçat era una forma habitual d'execució. Els

aristòcrates podien beure algun verí, com la cicuta o tirar-se sobre la seua espasa. El

cas més famós és el de Sòcrates, que va beure la cicuta després de ser condemnat per

corrupció de la joventut d'Atenes.

L'Imperi Romà

A Roma el primer delicte castigat amb la pena de mort va ser el de "perduellio",

o traïció a la pàtria.

I. Bizantí

El Codi Justinianeu manté els distints tipus de penes capitals segons el tipus de

delicte i la classe social de l'autor, castigant més als esclaus i classes inferiors.

Més tard desapareix l'esclavització , i la lluita contra els gladiadors, apareixen penes

capitals per qüestions religioses, sacrilegi, adulteri, possessió de llibres herètics,

heretgia, etc.

La pena per l'heretgia va començar a ser la foguera.

La pena de mort

4

Edat Mitjana a Europa

En l'Europa medieval, la pena de mort s'emprava de manera generalitzada.

En 1184, l'Església Catòlica Romana va aprovar que la crema seria el castic

oficial per heretgia. També es creia que el condemnat no tindria cos per a ser

ressuscitat en el més enllà.

En 1215, es va acceptar que l'autoritat civil pot infligir sense pecat la pena de

mort, sempre que actue motivada per la justícia i no per l'odi i procedisca a ella amb

prudència i no indiscriminadament".

A finals del segle XIII, El rei Alfons X va permetre la pena de mort per

decapitació (per als nobles), crema (per a persones "vils"), penjament o tirant el

criminal a les feres, però van prohibir l'estimbada, i el degollar amb una falç.

Mereixien la pena capital delictes com l'homicidi, la falsificacions de moneda, la

prevaricació judicial en causa penal, el fals testimoni, saltejadors, lladres en Esglésies,

els que malversaven fons públics, adulteri, zoofília, sodomia, ser descregut de la vida

eterna, el proselitisme jueu, l'ajuda o encobriment de l'homicidi, atacar el Rei, la

traïció, no denunciar conspiracions contra el Rei, etc. S'actuava davall la Inquisició.

La reforma protestant

Les Esglésies sorgides de la Reforma protestant van acceptar la pena capital.

Duien a terme les pròpies sentències de mort sense confiar en l'autoritat civil. Per

exemple, per a l'Església catòlica el botxí era un mal necessari, en la jerarquia de

l'església Protestant, el botxí era un personatge de rang, una persona respectada que

rebia el títol de «ministre del Sant Evangeli».

Revolució francesa i la Il·lustració

En 1791 es va arreplegar la pena de mort que Lluís XVI havia prohibit pocs anys

abans (i que li va ser aplicada a ell mateix i la seua esposa María Antonieta), i va

ordenar l'aplicació del sistema de decapitació, no sols per als nobles, sinó per a tots

per igual. Les autoritats revolucionàries van fer un ús de la pena capital amb fins

polítics (eliminar els contrarevolucionaris o opositors).

La pena de mort

5

Països on ha sigut abolida

Actualment la pena de mort ha sigut retirada en quasi tots els països europeus

(excepte Bielorússia), i la majoria dels corresponents a Oceania.

La majoria de països llatinoamericans rebutgen la pena de mort, mentre que en

països com Guatemala i el Carib encara continua sent aplicada. A Àsia la pena de mort

està permesa en democràcies com Japó i Índia. A Àfrica, encara s'usa en Botswana i

Zàmbia.

Dos exemples de països on la pena contínua vigent són:

Estats Units d'Amèrica

Segons Amnistia Internacional, des de 1977 fins a 2011, més de 1.400 persones

han perdut la vida a les mans de l'estat dels Estats Units. Almenys cent d'estes

persones patien malalties o problemes mentals greus.

Índia

La Justícia índia aplica la pena capital seguint el principi “rarest of the rare” (el

més rar entre els rars). Este principi comprèn crims brutals com pot ser l'assassinat

després d'una violació o l'alta traïció a l'Estat. L'existència de tortures policials per a

aconseguir confessions produeix segons Amnistia Internacional nombroses condemnes

d'innocents.

Opinió pública sobre la pena de mort en

els distints països

El nivell de suport a la pena de mort varia molt en cada país, en els països

democràtics sol haver-hi menys suport a la pena de mort que en els autoritaris.

En els països partidaris de la pena capital, el punt de vista del govern sol tindre

un ampli suport popular i rep poca atenció de la classe política o els mitjans de

comunicació.

Estats Units és una notable excepció: alguns estats han prohibit la pena de mort des

de fa dècades mentre altres encara la practiquen.

La pena de mort

6

Delictes considerats capitals en

l'actualitat S'aplica actualment per a delictes especialment greus, com els de sang (assassinat,

parricidi o homicidi). Molts estats castiguen també amb la pena capital, en temps de

guerra, els delictes de traïció, espionatge, sabotatge, o deserció.

També s'aplica la pena capital als delictes següents:

• Robatori de bancs (Aràbia Saudita).

• Segrest (Guatemala).

• Tràfic de persones (Xina).

• Frau fiscal greu (Xina).

• Robatori amb resultat de mort (EUA).

• Violació (Xina, Aràbia Saudita).

• Utilització il·legal d'armes de foc (Singapur).

• Atacs terroristes a instal·lacions petrolieres (Índia).

• Tràfic de drogues, possessió de drogues en una certa quantitat (Indonèsia,

Aràbia Saudita, Malàisia, Singapur, Tailàndia, Taiwan).

• Fabricació i venda il·legals d'alcohol (Índia).

• Corrupció de funcionaris (Xina, Iraq fins a la caiguda de Saddam Hussein).

• Proxenetisme (Aràbia Saudita).

Mètodes utilitzats en l'actualitat per a

produir la mort

La cadira elèctrica i la cambra de gas són els mètodes d'execució més

humanitaris en comparació amb la forca, però han sigut quasi desplaçats en favor

de la injecció letal. En alguns països islàmics encara s'empren mètodes de

penjament «lent», decapitació per espasa o lapidació. En Xina, el sistema habitual

és el d'afusellament.

Segons Amnistia Internacional, entre els mètodes d'execució més utilitzats en

2011 estan:

• Decapitació (Aràbia Saudita).

• Penjament (Afganistan, Autoritat Palestina-Gaza, Bangladesh, Corea del Nord,

Egipte, Iraq, Iran, Malàisia, Sudan del Sud i Sudan).

• Injecció letal (Xina, Estats Units i Taiwan).

La pena de mort

7

• Afusellament (Autoritat Palestina, Bielorússia, Xina, Corea del Nord, Unió dels

Emirats Àrabs, Somàlia, Vietnam i Iemen).

Arguments a favor de l'existència de la

pena de mort Arguments ètics

La pena de mort és justa i moral, pels motius següents:

Justícia

És l'única pena justa per a delictes atroços (assassinat, violació de xiquets, traïció a la

pàtria...), sobretot els que priven a altres de les seues vides.

Consol a les víctimes

És l'única pena que dóna consol o satisfacció als parents dels assassinats.

Arguments utilitaristes

És l'única pena possible o la més eficaç per a impedir determinats delictes.

Prevenció general

Prevé nous delictes, espanta als possibles futurs autors dels delictes castigats amb ella

més eficaçment que un altre tipus de penes, prevenint així millor eixos delictes.

Prevenció especial

Evita que els criminals executats puguen estar novament en situació de cometre més

delictes, per exemple escapant-se de la presó. Determinats delinqüents tancats a la

presó poden continuar sent perillosos per als altres reclusos o funcionaris de presons.

Menor cost que la presó perpètua

La pena capital és més barata que mantindre tancat per a tota la vida al criminal

condemnat.

La pena de mort

8

Estat de necessitat

En situacions de guerra, és l'única pena eficaç per a impedir desercions, actes de

covardia, traïcions, derrotisme, o contraban, si no s'infonguera por, els autors podrien

preferir la presó a arriscar-se a morir al camp de batalla.

Arguments en contra de l'existència de

la pena de mort Arguments ètics

La pena de mort és greument injusta o immoral, pels motius següents:

La vida com a dret fonamental bàsic i indisponible per als estats

En els països civilitzats, la vida és el "dret fonamental" bàsic. L'estat va ser creat per

a protegir la vida i interessos comuns dels homes, i no té dret a llevar la vida.

Atorgar a l'Estat el dret a matar-nos, ens desprèn de la nostra dignitat com a persones

humanes, i implica que les autoritats tenen el dret a disposar de les nostres vides.

Amb la pena de mort es posa l'estat al mateix nivell del criminal que haja matat per a

aconseguir els seus fins.

El fi no justifica els mitjans

Si es rebutja la tortura i la mutilació, o fins i tot la humiliació pública, per

considerar-se inhumanes, ha de rebutjar-se amb més motiu la pena de mort, ja que

provoca un extrem patiment psicològic. Els familiars i amics del condemnat pateixen

sovint tant com ell, però durant més temps.

La pena de mort

9

La pena de mort no és justícia, sinó venjança

L'aplicació de la primitiva Llei del talió (ull per ull, dent per dent, vida per vida)

duplica el mal, però no ho mitiga, per la qual cosa la societat en el seu conjunt patix

encara més com a conseqüència de l'execució de la venjança.

La pena capital possibilita errors judicials gravíssims i irreparables. No vivim en un món ideal, els errors són relativament freqüents, la qual cosa

suposa acceptar que necessàriament hi haurà un cert nombre de persones innocents que seran executades i la impossibilitat de compensació.

Conclusió

Nosaltres estem en contra de la pena de mort. D’una banda la pena de mort es inhumana i perquè es llevar i furtar la vida a

una persona. Per moltes coses roïnes que haja pogut fer, sempre ha d’estar el dret a

viure per damunt de tot. A més quan es condemna a una persona a morir estim

repetint la mateixa actitud que la persona ha fet, es ensenyar a les persones el que no

es fa, fent-lo, per exemple, matar a gent que assassina per a ensenyar que matar està

mal, sembla contradictori.

A més li provoquem mal estar a la família i amics del detingut, perquè no sols

sofreixen el familiars de les víctimes, també els del condemnat. Ningú té dret a decidir

qui viu i qui mor, ningú deuria tindre el dret de decidir sobre la vida de les persones, i

sempre que tinguem en les nostres mans la capacitat de triar sempre hem de guiar-nos

per salvar la vida.

Un recurs per a evitar utilitzar la pena de mort seria endurir les condemnes i

assegurar-se de que criminals perillosos, abusadors... etc, no pogueren tornar a eixir

de la carcel.