de matrimoni a Catalunya8 3 , on l'índex Ih ha mostrat, fins 1960,una tendència decreixent que partia, a més, de nivells ja moltbaixos, de l'ordre de la meitat dels observats a Espanya i Françaabans de 1930. A partir d'aquesta data, els valors espanyolsinicien una davallada que els portarà, el 1960, prop dels catalans,mentre que les xifres franceses es mantenen estacionaries. Lafeblesa de la fecunditat dita "il·legítima", a Catalunya, no deixa desorprendre en una població dominada per la presència d'una granciutat que molts autors, com el propi Vandellòs, no dubtaven enpintar com un "antre de perdició".

En conjunt, la composició de la fecunditat catalana es resumeix enuna estructura per estat matrimonial relativament favorable,solament alterada entre 1930 i 1950, i una fecunditat molt feble,tant en la vessant matrimonial com en l'extramatrimonial. Així, enuna comparació amb les antigues regions espanyoles, l'índex defecunditat matrimonial català és sempre i en tot moment, entre1887 i 1960, el més baix d'Espanya, i això continua essent certper a les quatre províncies catalanes comparades amb totes lesaltres, tret de comptades excepcions84. Pel que fa a la fecunditatfora de matrimoni, abans de 1960 solament es troben valors mésbaixos que els catalans al País Valencià (sempre), a Balears(sempre, excepte 1910), a Castella la Vella i País Basc (en 2 dels 7moments) i Astúries (1920).

En canvi, l 'estructura per estat matrimonial és més favorable aCatalunya que al con jun t d'Espanya; aquesta posició relativa esmanté i s'afirma malgrat les alteracions de mitjans segle XX, queafecten totes les regions espanyoles. Així, mentre l'Im català éssuperat pel de Castella la Vella fins 1910, pel d'Andalusia entre1900 i 1920, pel del País Valencià fins 1920, pels d'Extremadura iAragó fins 1930, solament Múrcia el supera en tot moment. Esd'assenyalar, per altra banda, que les regions amb nupcialitatigual o superior a la de Catalunya són precisament les que, tradi-cionalment, han nodrit el fluxe emigratori cap a Catalunya, conso-lidant així aquesta especificitat nostra.

Es d'assenyalar que la caracterització de Catalunya dins del marcespanyol ha seguit mantenint-se, almenys fins l'inici de la dècadaactual. Així, de l ' i l . lustrat iva descripció que de les diferenciesterritorials de la fecunditat espanyola fa el recent estudi de Mar-

83 En això m 'he basat en ncgligir- la i considerar-la pràcticament nul.laquan he realitzat les reconstitucions dels índexs generacionals.84 El 1887, Balears f igura per sota de Tarragona; el 1900, Madrid, Alacant iBalears figuren per sota de Tarragona; el 1910 Alacant iguala a Tarragona;el 1950, Balears figura per sota de Lleida.

-141

garita Delgado85, es desprèn que Catalunya segueix caracteritzant-se, en la dècada dels setanta, per una elevada nupcialitat i unafeble fecunditat matrimonial, cosa que la diferencia de l'EspanyaMeridional, amb forta nupcialitat i forta fecunditat matrimonial, ide l'Espanya Central, principalment Castella i Lleó, amb feble nup-cialitat i forta fecundi ta t matrimonial. Per altra banda, un recentestudi d'Isabel Pujadas i Montserrat Solsona86, corresponent alperíode 1971-1980, mostra que la superior nupcialitat catalanas'inscriu dins d'un model caracteritzat a la vegada per la precoci-tat del matrimoni i la seva elevada freqüència, model que s'ob-serva, en aquests anys, per al sexe femení, a totes les províncieslitorals espanyoles (tret de les gallegues, les basques, les canàries iGranada) i a Lleida87. Com ja s'ha vist en l'apartat anterior, lamajor precocitat i intensitat de la nupcialitat catalana respecte del'espanyola ha estat igualment la tònica durant tot el segle XX, iexplica els valors més elevats de l'indicador Im, que resumeix totsdos paràmetres.

On la situació actual difereix força de la tradicional és pel que res-pecta a la fecunditat fora de matrimoni. Així, i segons les dades deM. Delgado, l'any 1975 les províncies de Barcelona i Girona mos-traven el màxim nivell de la fecunditat fora de matrimoni, des-prés de Tenerife, Balears i Pontevedra. L'any 1980, Barcelonas'havia destacat clarament en cap de llista. El fet sembla encaramés accentuat a partir d 'una -primera observació de les dadescorresponents als anys més recents. Aquest augment de la fecun-ditat no matrimonial cal atribuir-lo, com és obvi, a l'extensió de lacohabitació al marge del matrimoni de la que ja hem parlat ante-riorment i que, desafortunadament, no ha pogut ser encara mesu-rada amb una certa precisió.

Diferències provincials dels factors de la fecunditat

La Taula 2.23 i les Gràfiques 2.16 bis a 2.19 bis, mostren l'evolucióde la fecunditat general i dels seus components a les quatre pro-víncies catalanes88.

85 "El descenso de la fecundidad en España"86 "Evolución reciente y modelos de n u p c i a l i d a d en España (1970-1981V87 Per al sexe mascu l í , la categoria, menys clarament definida, comprèntota Andalusia (excepte Granada) , tot el litoral mediterrani (excepte Balears,Castelló i Girona), i- les províncies de Madrid i Tenerife.88 Per a la província de Tarragona, he intervertit els valors corresponentsa 1900 i 1910 que figuren al l l ib re de Coale i Watkins per considerar, des-prés de verificar l 'evolució dels naixements i la dels efectius, que es tractad'un error t ipogràfic.

-142

Aquestes dades confirmen, per una banda, que la fecunditatmatrimonial, autèntic indicador de la restricció voluntària de lafecunditat, havia baixat primerament a les províncies d.e Barce-lona i de Lleida, fet perceptible en la diferència de nivell el 1887,més accentuat encara el 1900; a partir d'aquí, el descens mésràpid a Tarragona i Girona les porta al nivell de Lleida el 1910 iles situa totes quatre a nivells similars l'any 1920. A partird'aquesta data, l'evolució és relativament paral.lela, encara que laprovíncia de Barcelona sembla mostrar una major sensibilitat a laconjuntura, estabilitzant-se la fecunditat matrimonial entre 1910 i1920 i acusant, en canvi, una major reducció l'any 1940.

Per altra banda, l'estructura per estat matrimonial no mostra unarelació evident amb el nivell de la fecunditat matrimonial, car lesdues províncies on les parelles eren, el 1887, les menys fecundes(Barcelona i Lleida) són precisament les que mostren semprel'estructura matrimonial més desfavorable i la més favorablerespectivament. A les quatre províncies, l'índex Im mostra unatendència descendent fins 1920, menys accentuada, però, que laque s'observava per a la fecunditat matrimonial. Entre 1920 i1930, l'estructura matrimonial es manté invariable a Lleida iGirona i es fa més favorable a Barcelona i Tarragona, traduint sensdubte els efectes positius de la conjuntura econòmica89. La cai-guda de l'indicador el 1940 en resulta tant més espectacular, comtambé ho són els nivells de 1960, els més elevats mai registrats acada una de les províncies.

Es de destacar que mentre les províncies catalanes mostren unagran homogeneïtat pel que fa a la fecunditat matrimonial, l'estruc-tura per estat civil diferencia notablement la província de Barce-lona que, com ja s'ha vist en l'apartat anterior, mostra uns com-portaments nupcials molt més restrictius, localitzats en bona parta la ciutat de Barcelona.

També en el terreny de la fecunditat fora de matrimoni, i per a lesmateixes raons que acabo d'indicar, Barcelona es distingeix de laresta de prpvíncies catalanes per una incidència molt superior,encara que les diferències, que romanen, tendeixen a atenuar-seamb el temps. Insisteixo, però, en el feble nivell d'aquesta

89 Cal precisar que mentre els canvis de conjuntura poden manifestar-semolt ràpidament en Ig (i indirectament en If), a través de les variacions delnombre de naixements, que figuren al seu numerador, l'Index Im, que sin-tetitza l'estructura matrimonial, té una gran inèrcia i no pot canviarrepentinament d'un any per l'altre. Per aquesta raó, els efectes de la pros-peritat que visqué Catalunya entre 1915 i 1930, repercuteixen de forma mésvisible en l'Ig de 1920 i en l'Im de 1930.

-143 -

il.legitimitat en una província que albergava una ciutat que ja el1900 tenia més de mig mi l i ó d 'habi tants 9 0 . Per a les altres tresprovíncies, encara més, la i l . legitimitat pot ser considerada insig-nificant9 1 .

La fecunditat general (If) segueix essencialment, a les quatre pro-víncies, els recorreguts de la fecunditat matrimonial, que en cons-titueix el factor més explicatiu. No obstant, la influència del'estructura matrimonial sobre la fecunditat matrimonial es per-cep clarament en dos trets: el distanciament de la corba de la pro-víncia de Barcelona, amb menor nupcialitat, i l'enfonsament de lafecunditat general l'any 1940, en que la feble nupcialitat agreujaels efectes d'una fecunditat matrimonial molt limitada.

Els factors de la fecundi ta t de les generacions

La Taula 2.24 i el Gràfic 2.20 mostren els indicadors de Princetoncalculats per a les generacions catalanes, segons el procedimentexposat en l'apartat metodològic.

De fet aquestes dades no aporten cap revelació espectacular peròem semblen més descriptives que les corresponents als moments,en la mesura en que, pel seu propi caràcter, corresponen acol·lectius reals sobre els comportaments dels quals podem espe-cular. Per altra banda, la seva evolució menys sotragada permetdiscernir, amb major claredat que els indicadors del moment, lestendències a l larg termini que s'han manifestat. Considero doncs elGràfic 2.20 com una síntesi de tot el que he dit fins ara.

Deixant de banda les generacions més recents, que encara no hanacabat la seva vida fecunda i que no han estat representades en elgràfic, el que aquesta síntesi revela és que, a la vista dels resul-tats, les generacions femenines catalanes nascudes després de1856 poden dividir-se en dos grups que és fàcil de recordar: lesnascudes al segle XIX i les nascudes al segle XX. Per a les nascudesabans de 1900, l 'evolució de la fecunditat general (//), sempredescendent, s'explica principalment per la disminució de la fecun-ditat matrimonial (Ig ), i solament de manera subsidiària per una

90 A títol d'exemple, reproduiré els valors d'Ih, l 'any 1900, per a una sèried'unitats terr i tor ials a lbe rgan t grans c iuta ts europees: Lisboa, 0.135; París,0.090; Madrid, 0.085; Berl in, 0.065; Barcelona, 0,026; Londres, 0,016.91 Les dades corresponents a la fecundi tat extramatr imonial (Ih) per a1930, a Lleida, són dubtoses per massa elevades, però no he tingut criteriper a corregir-les; per aquesta raó no han estat reproduïdes en el Gràfic2.19 bis.

-144 -

Grà

fic 2

.20 Í

ND

EX

S D

E P

RIN

CE

TO

N.

GE

NE

RA

CIO

NS

CA

TA

LAN

ES

185

6-19

45

—

|f

—

Im |g

0,1

00

--

0,0

00 5

6-

61

- 6

6-

71

- 7

6-

81

- 8

6-

91

- 9

6-

01

- 0

6-

11

- 1

6-

21

- 2

6-

31

- 3

6-

41

-60

65

70

75

80

85

90

95

00

05

10

15

20

25

30

35

40

45

Fon

t: T

aula

2.

24

TAULA 2.24. Indicadors de Princeton de les generacions catalanes

generacions1856-18601861-18651866-18701871-18751876-18801881-18851886-18901891-18951896-19001901-19051906-19101911-19151916-19201921-19251926-19301931-19351936-19401941-19451946-19501951-19551956-1960

Font: Elaboració pròpia

If0,3210,3050,2900,2750,2610,2470,2290,2080,1880,1690,1610,1520,1340,1460,1680,1840,1890,1850,1820,1700,159

Im0,6120,6060,5950,5820,5750,5670,5540,5430,5380,5360,5240,5060,4930,5130,5590,6020,6400,6470,6470,6480,638

Ig0,5250,5030,4870,4730,4540,4360,4130,3830,3490,3150,3070,3000,2720,2850,3010,3060,2950,2860,2810,2620,249

nupcialitat progressivament menor i més tardana, traduïda en unIm igualment decreixent. Per a les generacions nascudes desprésde 1900, en canvi, la fecunditat matrimonial es manté a un nivellrelativament constant, alterat únicament de manera significativaper a les generacions 1916-1920, les més afectades per les per-torbacions històriques del període 1930-1950; l'evolució de lafecunditat general d'aquestes generacions, descendent per a lesmés antigues i ascendent per a les més recents, s'explica quasiexclusivament pels canvis força espectaculars intervinguts enl'indicador d'estructura matrimonial, doblement afectat per unareducció de la solteria definitiva de l'ordre del 50% com per unrejoveniment de l'edat al matrimoni de l'ordre de 3 anys enl'espai de 30 generacions.

Concloure que les variacions en la fecunditat de les generacionsdel segle XX s'expliquen més pels canvis de la nupcialitat que pelcomportament dels matrimonis em sembla de cabdal importànciaen un moment en que es discuteix la necessitat d'adoptar mesu-res de suport a la natalitat: del que acabem d'exposar sembla

-146 -

deduir-se que les mesures de suport a les parelles, tais com unapolítica d'habitatge o d'avantatges fiscals al matrimoni, hauria detenir més efecte que les mesures d'instigació directa a la procrea-ció. Això, en el supòsit de que el comportament de les generacionsactuals segueixi les mateixes pautes que el de les seves predeces-sores nascudes al segle XX. I aquest és, evidentment, un altretema.

En resum i conclusió

La davallada de la fecunditat a Catalunya, la datació de la qual nohe pogut precisar però sí que he situat abans de 1860, va anarprecedida d'un molt important augment de la nupcialitat respectedels nivells corresponents a la segona meitat del segle XVIII. Lesdades que il·lustren la nupcialitat del període 1820-1860 mostrennivells molt baixos de soltería definitiva, tant per als homes comper a les dones i per a les quatre províncies catalanes; la solaexcepció important sembla constituir-la la ciutat de Barcelona.Aquesta forta nupcialitat es va acompanyar, molt probablement,d'un rejoveniment de l'edat al matrimoni durant la primera partdel segle XIX. Això ha d'haver causat un augment sensible de lanatalitat a menys que no s'acompanyés d'una davalladaequivalent de la fecunditat matrimonial. Probablement, totes duescoses es van produir, l'una darrera l'altra.

Heus ací els elements per establir una hipòtesi segons la qual unprocés de tipus anglès92, alimentant un creixement important dela població generador de conflictes i desequilibris que queden perestudiar, hauria pogut actuar com detonant de la baixa de lafecunditat, fins i tot en absència d'una davallada sensible de lamortalitat, aspecte en el que el cas català es diferencia notable-ment del cas anglès.

Això no resol el problema de saber per quines raons la nupcialitataugmentà com ho va fer, i no sols a l'àrea industrial urbana deBarcelona93 sinó també a les zones rurals. Es una incògnita queassenyalo a futurs investigadors.

92 Wrigley i Schofield han documentat l'important augment de la fecundi-tat a Anglaterra, a mitjans segle XIX, per causa d'una major precocitat delmatrimoni i una disminució de la soltería definitiva. Aquest augment vaprecedir la davallada definitiva, a partir de la dècada dels vuitanta.93 Malgrat la superior soltería de Barcelona respecte del conjunt de Cata-lunya, tant el nivell com la distància a la resta hi eren més baixos vers 1850que vers 1770.

-147 -

En tot cas, tota la meva reflexió sobre la fecunditat catalana posasempre en relleu el primordial paper de la nupcialitat en la sevadeterminació. Considerant en primer lloc que fou una "explosió" dela nupcialitat la que engegà la baixa de la fecunditat matrimonialcap a meitats del dinou, mostro seguidament com el procés dedavallada de la fecunditat, que es manifestà sensiblement en lesgeneracions nascudes durant la segona meitat del segle, va serreforçat per un reajustament restrictiu de la nupcialitat, afectantfins i tot el sexe masculí, que es trobava en una situació numèricafavorable. Mostro seguidament com els mínims històrics de fecun-ditat, ostentats per les generacions 1916-1920, s'arrelen en bonapart en les pertorbacions d'una nupcialitat femenina obstaculit-zada no sols pels esdeveniments històrics, sinó també per la nota-ble rigidesa de la nupcialitat masculina i dels mecanismes del"mercat matrimonial". Finalment, mostro com l'impressionantcanvi de fecunditat observable entre les dones d'aquestes genera-cions i les seves filles, nascudes entre 1936 i 1950, s'ha relacionatmolt amb els canvis en el nivell i el calendari de la nupcialitat imolt poc amb els canvis en la fecunditat matrimonial.

La importància de la nupcialitat en l'explicació de la fecunditatcatalana permet entendre també un dels seus trets més aparents:l'extremat caràcter cíclic. Essent la nupcialitat (junt amb lesmigracions) el fenomen demogràfic que mostra una major adapta-bilitat a la conjuntura, en particular en una societat moderna,podem considerar-la com la principal anella causal que uneixmoment històric i fecunditat.

Les raons de la hipersensibilitat de la població catalana a laconjuntura cal, un cop més, cercar-les fora de la demografia, rela-cionant-la més aviat amb les característiques de la societat cata-lana i, molt particularment, les de la seva economia.

En tot cas, aquesta hipersensibilitat ha causat no sols uns impres-sionants alts i baixos en la nupcialitat i en la fecunditat sinó queha causat també que aquelles generacions que van transitar enedat fecunda pel període depressiu més llarg, el de 1930-1955,hagin constituït la descendència final més reduïda que hagi pogutobservar dins dels conjunts estatals europeus: 1,67 fills perdona94, una mena de "plusmarca" de baixa fecunditat.

94 Aquesta fita correspon a les dones que actualment tenen entre 70 i 74anys, i que potser fora útil estudiar estadísticament, i fins i tot interrogarpersonalment, per saber com ho han viscut. Els 'resultats foren potserd'interès per a les actuals generacions adultes joves, que semblen anar pelcamí d'emular les seves àvies. O caldria millor dir "la generació de les sevesàvies" perquè potser un dels problemes d'aquesta generació haurà estat elno arribar mai a ser àvia. En tot cas, el tema es mereix un estudi.

-148

El baix nivell d 'aquesta fecunditat planteja l'interès general, per ano dir-ne immodestament universal , del que a continuació es pre-senta: la reproducció de les generacions catalanes. Si es potdemostrar que amb una fecunditat tan feble i amb una mortalitatno especialment privilegiada la població catalana hauria pogut detota manera mantenir els seus efectius, això voldrà dir que cappoblació moderna haurà estat mai en perill real de no perpetuar-se. En tot cas, no per raons de baixa fecunditat.

-149 -

3. LA REPRODUCCIÓ

Per veure ben clarament la possibilitatde creixement o descens d'una població ...el mètode més pràctic és el proposat perKuzcynski per veure quantes noies arri-baran a ésser mares per 1000 maresactuals.(...) S'ha de prendre per basenaturalment, que la natalitat i la morta-litat actuals romanin constants, suposi-ció que és difícil que es realitzi l " .

Josep A. VANDELLÒS (1935)

"On ne doit pas, même en période de rela-tive stabilité, juger de l'avenir sur unepériode trop limitée, influencée en bienou en mal par des circonstances; on doitencore moins supposer le maintien futurau niveau actuel d'indices qui sont enpleine évolution. Or, l'emploi du taux netde reproduction classique conduit à unecontradiction de ce genre: on juge quel'avenir d'une population est compromisparce que ce taux est inférieur à 1,comme s'il était nécessaire que ce tauxsoit supérieur a 1 pour qu'une populationse maintienne; mais ce n'est nécessaireque si la mortalité ne change pas; si l'onveut donc juger si la fécondité actuelleest ou non suffisante pour que la popu-lation se maintienne, il faut faire inter-venir une autre caractéristique de lasituation actuelle, la baisse continue dela mortalité. C'est parce qu'il en tientcompte que le taux de reproduction desannées vécues est mieux -adapté aux con-ditions les plus couramment rencontrées"

Louis HENRY (1965)

1 Catalunya, poble decadent, p.87. Les cursives són meves.

- 150 -

El tema de la reproducció2 em planteja un problema singular quancada any, com professora d'anàlisi demogràfica, haig de confegirun programa que ordeni de forma lògica i sistemàtica una sèriesempre creixent de mètodes i procediments que deuen la sevaexistència a les respostes heterogènies de la professió davant ladiversitat de problemes que en diferents moments ha hagut deresoldre.

Afegint-se al dilema de per on començar el programa, si pels fenò-mens o per les estructures, la qüestió d'on situar el tractament dela reproducció m'ha induït més d'una vegada a abandonarl'enfocament metodològic, que jo prefereixo, en favor del'enfocament temàtic. Almenys, en aquesta òptica concreta peròpedagògicament limitativa (perquè circumscriu determinatsmètodes a determinats temes), la reproducció troba un lloc totnatural darrera la mortalitat i la fecunditat, abans de les migra-cions. En canvi, dins d'un programa abstracte i per tant més apli-cable a una gran diversitat de fenòmens, que insisteixi més en elmètode que en l'especificitat del tema al que s'aplica, la reproduc-ció resulta difícil d'encabir. De fet, mentre l'anàlisi demogràficas'ocupa principalment, com el seu nom ho indica3, en desembolicarles manifestacions dels diferents fenòmens per tal de descriure'lsa l'"estat pur", la reproducció m'obliga a dedicar-li un capítol,darrera el que tracta extensament de les interferències entrefenòmens, en el qual, sota el flamant títol "La combinació defenòmens", hi figura pràcticament tota sola4.

Quin problema de la professió va venir doncs a resoldre aquestsingular concepte, la reproducció, que en lloc d'analitzar fenòmens

2 Els indicadors tradicionals de reproducció són dos: la taxa bruta de repro-ducció R, o nombre mitjà de filles per dona, i Ro, o nombre mitjà de fillesper dona que arriben a edat de maternitat. En termes del moment

R = 0.488 * 2 fx,x.n i Ro = 0,488 2 fx,x+i * lx+0,5/loessent fx> x+i les taxes de fecunditat per edats i lx+o,5/lo IBS probabilitatsde supervivència a cada edat i 0,488 la probabilitat d'aparició d'un naixe-ment de sexe femení, considerada constant. També, per aproximació

Ro = R * Ix / loessent x. l'edat mitjana a la maternitat.En endavant, el terme reproducció designarà la reproducció neta si nos'especifica altra cosa.3 Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, "anàlisi" és "l'examen de lesparts constituents d'un tot".4 Podria parlar-se també, en aquest capítol, de les taules de sortida múltiple,que també combinen fenòmens; es tracta, però, de fenòmens afins (dostipus diferents de sortida d'observació) i no de fenòmens contraposats, comen el cas de la reproducció.

- 151 -

els sintetitza5? Manifestament l'objecte de la seva creació no fouaprofundir el coneixement sobre els fenòmens demogràfics, sinóescenificar-ne les implicacions sobre el creixement, modelitzarl'evolució poblacional a partir de determinades lleis de mortalitat ifecunditat. El progrés d'aquest enfocament durant els anys vint itrenta està relacionat amb la creixent preocupació sobre els efec-tes d'una davallada de la fecunditat que semblava no tocar maifons. També es relaciona, des del punt de vista metodològic, ambel desenvolupament de la teoria de les poblacions estables i ambel llavors creixent descrèdit de les taxes brutes de mortalitat inatalitat i de la seva resultant, la taxa de creixement natural ovegetatiu, les quals es veien pertorbades per efectes d'estructuraque la desnatalitat, les migracions i l'envelliment feien cada copmés visibles6.

Vandellòs, que era un home del seu temps i que estava molt al diaen la seva professió, manifesta aquestes tendències i aquestespreocupacions quan fa en la seva obra contínua referència alsefectes de l'estructura per edats sobre el creixement vegetatiu iquan raona molt sovint en termes de models teòrics i, en particu-lar, de poblacions estacionaries. L'encís de les poblacions teòri-ques, que tan bé podien adaptar-se a les teories d'història delspobles a les que ell adheria, el portà a considerar la realitat comuna simple desviació més o menys accidental respecte del model,tot i saber que les condicions del model, com deia ell mateix en lacita que encapçala aquest capítol, eren una suposició que és difícilque es realitzi.

En aquest sentit, les crítiques que es podrien fer a Vandellòs quanpreveu el futur de la població catalana a partir d'estimacionsd'indicadors de reproducció fetes poc abans de 1935, crítiques queper altra banda ja he anticipat des de la introducció, són les que sesolen adreçar als qui treballen amb models: els defectes d'alimen-tació del model (p.e., aplicar nivells de mortalitat inadequats),l'oblit de factors essencials en la seva construcció (p.e., l'allarga-ment de l'esperança de vida o 1'"adopció" de migrants), el força-

5 La singularitat de la reproducció dins de l'anàlisi demogràfica s'estén a laterminologia: és denomina taxa bruta de reproducció el que és un indicadorpràcticament pur de fecunditat i taxa neta la que dóna una mesura"híbrida" de fecunditat i mortalitat.6 Tots dos trets es troben simptomàticament reunits en el treball de Lotka"On the True Rate of Natural Increase as Exemplified by the Population ofthe United States in 1920" (1925), que marcà una fita en la historia de la mo-derna demografia i aplaní el terreny per a la definició de l'índex deKuzcynski, o taxa neta de reproducció. Vegeu també, d'aquest darrer autor,The Balance of Births and Deaths (1928). De fet, penso ara que el lloc idoniper a l'estudi de la reproducció, en un curs d'anàlisi demogràfica, fóra elcapítol de poblacions-model.

- 152 -

ment del model (p.e. assimilant les òptiques transversal i longitu-dinal) i, sobretot, la interpretació abusiva, com és suposar ten-dencialment constants els nivells de mortalitat i de fecunditat.

Vandellòs no va ser l'únic en incórrer en tot això. De fet, la seva vaser la tònica general d'aquells temps. Potser per això, i davant deldesmentit empíric que fou l'evolució demogràfica dels païsosindustrialitzats després de la Segona Guerra Mundial, l'ús delsindicadors de reproducció anà d'un extrem a l'altre, passant demoda tal i com Louis Henry7 ja ho feia notar el 1965 en presentarla seva taxa de reproducció dels anys viscuts8 .

El fet de que avui dia, en ple baby-bust 9 als països desenvolu-pats, la moda hagi girat de nou i es torni a parlar, en termes reno-vats1 0 , de reproducció, reemplaçament o substitució de les gene-racions, em confirma que aquest tipus de mesura planeja sempreen companyia del fantasma de la despoblació.

Que s'hagi fet, s'estigui fent i es pugui fer encara un ús abusiu delsindicadors de reproducció no vol dir, però, que aquests no puguinser útils si són emprats correctament. Això exclou, des del meupunt de vista, la seva ja tradicional i quasi exclusiva aplicació enels terrenys de la prospectiva demogràfica; em sembla, en canvi,que tot el que no poden dir sobre el futur ho poden dir, i molt bé,sobre el present i sobre el passat. Les taxes de reproducció delmoment són un excel·lent indicador de conjuntura pel que fa à la"fecunditat útil". Les taxes de reproducció de generacions, encaramés, donen no sols la descripció i la mesura de la forma en que lesgeneracions s'han seguit i s'han substi tuït , facilitant interessantscomposicions històriques, sinó que també permeten copsar situa-

7 "Les taux de reproduction du moment, objet d'un engouement excessifentre les deux guerres, ne jouent plus qu'un rôle assez mince en démo-graphie; leur discrédit s'étend aux taux de reproduction des générations, cequi est un peu paradoxal à une époque où l'analyse longitudinale est enplein essor". Op. cit.8 Aquest indicador (Ra) que només té sentit en anàlisi longitudinal, nomedeix la substitució de persones a una edat determinada, com ho fa Ro,sinó la substitució del total d'anys viscuts per una generació. Així

Ra = Ro * e0f / e0

m

essent e0m l 'esperança de vida en néixer de la generació mare i e0*

l'esperança de vida en néixer (mit jana) de les generacions filles. Òbvia-ment, en cas de mor ta l i ta t estacionaria Ra = Ro^Tenme oposat a "baby-boom" ut i l i tza t principalment pels qui, com jo, adhe-reixen a algun t ipus d'explicació cíclica de la fecunditat.10 Actualment, donat cl feble n ive l l de la mortal i ta t , es sol consideraraquesta com invar iable i es juga exclusivament amb el nivell de fecunditat.Així, en lloc de s i tuar el llistó en un Ro=l es sol fixar en un ISF=2,15.L'enfocament bàsic és, però, el mateix.

- 153 -

cions humanes que són posades en relleu per uns indicadors que,tot i denominar-se taxes, no s'expressen en tants per cent ni permil, sinó en tantes filles per una mare. En aquest sentit em sem-bla sorprenent que la interpretació dels indicadors de reproduccióes faci sempre en el sentit del creixement de la població o de lapuresa ètnica i mai en el sentit dels problemes humans quedeixen traspuar 1 1 . Molt em plauria que el present treball contri-buís, per poc que fos, a un canvi d'òptica en aquest sentit.

Com ja he exposat llargament des del capítol introductori, lesdades sobre la reproducció que exposo i analitzo en el presentcapítol havien de representar, en un principi, la conclusió d'aquesttreball i respondre al repte de mostrar que, malgrat la feblesa dela fecunditat i la importància de la mortalitat a Catalunya, tot i enabsència d'immigració la seva població no hauria mai decrescut.

L'empresa era arriscada, i no tant per l'evidència de les dadesaportades per Vandellòs, com per la magnitud aclaparadora deles que havien estat publicades per l'INE, anys més tard.

En realitat, Vandellòs no va arribar a demostrar mai que la repro-ducció a Catalunya, en els moments en que ell escrivia, fos global-ment insuficient, però en transmetia una forta convicció basada endiversos indicis, a l g u n s d'ells obtinguts de manera força en-ginyosa. Així, a partir de les esqueles mortuòries de dones casadesi vídues publicades a "La Vanguardia" entre 1920 i 1932, calculaque 5.856 dones havien deixat 13.007 fills vius, és a dir, un pro-mig de 2,25 f i l l s per dona. I en conclou: "Com que molts d'aquestsfills que sobreviuen a l lurs mares són solters i una part d'ells noes troben encara en edat de contraure matrimoni, és segur que en

11 Les úniques cites que he trobat en aquest sentit són les meves pròpies.Heus-ne ací una de recent, de les mes inflamades: "Las personas que se ha-llan en edad fecunda, en España y en Europa, vienen rehuyendo reitera-damente el cumplimiento del deber reproductivo que la cultura y la tradi-ción les inculcaron abierta o veladamente desde la infancia, y ello a riesgode truncar, con su inhibic ión o su retardo, no el crecimiento de la pobla-ción, sino la prolongación de las propias líneas de parentesco que les die-ron su ser y su identidad y que debieran garantizar su presencia simbólicaen el futuro. Cuando esto sucede, puede suponerse que algo grave estáocurriendo. (...) Los mecanismos espontáneos de recuperación pueden lle-gar demasiado tarde en las biografías de algunas personas. Ello es cierto enel terreno profesional, en el que se ha llegado a hablar de "generacionesperdidas" (...) Lo mismo puede ocurrir, y estamos cerca de que ocurra, anivel reproductivo. La vida fecunda no es i l imi tada , sino que abarca, porrazones biológicas y cu l tu ra les , una franja de edad reducida. Las "genera-ciones perdidas" que han t raduc ido en su comportamiento reproductivotodas las dificultades de la ú l t ima década, alcanzarán pronto edades en quetodo retraso se convertirá en inhibición defini t iva. Y ello sería lamentabletanto desde el punto de vista demográfico como desde el punto de vistahumano." La población de España en el contexto europeo" (1989), p.9-10.

- 154 -

les classes burgeses a Catalunya ha d'anar minvant el nombre dematrimonis, és a dir que les noves generacions van essent ennombre inferior a les anteriors. Cal només pensar, també, en elsburgesos que no es casen per a veure com és d'insignificantaquella mitjana de 2,25 fills que sobreviuen a llurs mares"(p.69).

Més endavant, després de presentar el mètode de Kuzcynski, queexigeix l'ús de taules de mortalitat per a la seva aplicació, conti-nua: "Un altre sistema menys precís que es pot utilitzar, com ho hafet Gini, consisteix en contraposar el nombre de persones que enel cens s'han trobat que tenen de 20 a 30 anys amb el nombreanual mitjà de naixements que s'obté en els darrers dos anys.Tenint en compte els efectes de la guerra aquest càlcul ha estatefectuat només amb les dones. Es divideix el nombre de les donesentre 20 i 30 anys pel nombre mitjà anual dels naixements multi-plicat per 10, i s'obtindrà així la supervivència que haurien detenir les dones nascudes perquè al cap de 20-30 anys poguemobtenir contingents idèntics als actuals. Si comparem aquests coe-ficients amb els de les taules de mortalitat, trobarem que lapoblació de molts països sofreix ja virtualment una disminució. (...)Si prenem la població dels dos sexes utilitzant les dades del Censde 1920 i la dividim pel nombre mitjà dels naixements en elbienni 1932-1933, trobem per Catalunya un coeficient de super-vivència de 0,792 i per a la resta d'Espanya de 0,529. Queda benevident que encara que el veritable coeficient que trobéssim enles taules de mortalitat fos bastant més elevat a la resta d'Espanyaque a Catalunya, li quedaria sempre un marge molt més gran decreixement que no al nostre poble. Si efectuem el càlcul només perles dones ut i l i tzant el mateix cens i les naixences del bienni 1929-1930, trobem un coeficient de supervivència necessari per amantenir la població femenina de 0,807 per Catalunya i de 0,539per la resta d'Espanya". Per concloure finalment: "Es molt difícil desaber si el coeficient que ens donaria una taula de mortalitat prò-pia fóra inferior o superior al que hem trobat per Catalunya, peròno és de creure que en tot cas el superés gaire, és a dir, que si lapoblació catalana no havia encara començat la seva disminució, non'estaria gaire allunyada i que, e'n canvi, la resta d'Espanya estrobaria en plena capacitat de creixement".12

12 Op. Cit. p.87-88 i 89. I en la seva obsessió per distingir els autèntics cata-lans dels que no ho són, afegeix: "Si efectuéssim aquests càlculs tenint encompte només la població autòctona de Catalunya, recordant el que hçm ditrespecte de la diferent na t a l i t a t d'aquesta i dels sector immigratori, és evi-dent que el coeficient de supervivència que ens caldria per a mantenir lapoblació actual seria bastant més elevat del que obtindríem en les taules demortal i ta t" , (p .89-90) .

- 155 -

Si oblidem l 'autèntic "salt mortal" que he indicat en cursives (pelque s'assimila una situació conjuntural amb prou feines apuntadaa l'inici de la disminució de la població), hem de reconèixer queVandellòs tenia una molt bona percepció de dimensions descone-gudes, com bé ho demostra igualment en altres ocasions13. Efecti-vament, segons les nostres taules de mortalitat per a 1930 lasupervivència als 25 anys era de 0.736 a Espanya i 0.799 a Cata-lunya, per ambdós sexes, i 0.746 a Espanya i 0.810 a Catalunyaper al sexe femení, és a dir, lleugerament superiors als límits perell calculats en el cas de Catalunya i amb un escreix considerableen el cas d'Espanya, malgrat una supervivència sensiblement infe-rior a la catalana. Ara bé, si en lloc de considerar la mortalitat de1930 considerem la que ha conegut, històricament, la generaciónascuda el 1930, els coeficients de supervivència hauran estat de0,767 i 0.834, per a Espanya i Catalunya, per ambdós sexes, i0.787 i 0.846, per a Espanya i Catalunya, respectivament, per alsexe femení. Des d'aquesta òptica, que correspon molt més al'esperit del mètode exposat per Vandellòs, el superàvit respectedel que ell considerava necessari per a assegurar la reproduccióde les generacions hauria estat amplament suficient14.

Contradir, doncs, la visió pessimista de Vandellòs no hauria estaten principi gaire difícil sobre la base dels seus propis càlculs, si nofos pels esdeveniments traumàtics que van venir després.

13 Així, p,e. en "La Immigrac ió . . . " (p.35) diu: "L'actual coeficient demortalitat de Catalunya, el 13,5 per 1000 el 1933, significa que moren 1/74de la població, ço que ens donaria una durada mitjana de vida de 74 anys,evidentment cxageradíssima i que no correspon a la realitat. Si el coeficienttornés a pujar fins al 18 per 1000, que es el que es considera enraonat per auna població estacionaria.... etc.etc." Encara que no diu segons quin criteritria, entre les i n f i n i t e s poblacions estacionaries possibles, la que tindriaun 18 per mil de mor ta l i ta t , resulta que aquest nivell correspon a unaesperança de vida en néixer de 55,5 anys i mig que és, exactament, la quesegons les nostres taules hi havia l'any 1933 (54 anys el 1930, 57 anys el1935), cosa que, no obstant, Vandellòs no podia més que intuir. Allà on noencertava, en canvi, era en la seva visió pessimista del futur: l'esperança devida en néixer de 74 anys, que ell considerava evidentment exageradíssima,ha estat, aproximadament , la que hauran conegut les nenes "reemplaçants"que naixien mentre ell ho escrivia (per a les generacions femenines 1931-1935, e0=72.9, per a Ics nascudes en 1936-1940, e0=75,4).14 De fet,- i curiosament, les aproximacions que fa en els seus càlculs tenenl'efecte de sobreestimar la reproducció. Utilitzant com base de l'estimació elCens de 1920 i no el de 1930 (del què no disposava), quan la població haviamentrestant crescut en gairebé 450.000 persones, i considerant que lesmares tenien x entre 20 i 30 anys quan l'edat -mi t jana a la maternitat erapràcticament de 30 anys, resultaria, com ho acabem de dir, que el coeficientde substitució per a l ' any 1930 fóra lleugerament superior a la unitat. Encanvi, a partir de les dades més precises de que jo he pogut disposar, resultaque la taxa de reproducció neta de l'any 1930 és tant sols de 0.876.

- 156 -

En matèria de reproducció, les primeres dades mai aparegudes aEspanya són les que figuren en la ja esmentada publicació de l'INE"Tasas de Reproducción" (1966), i corresponen al període 1922-1950. Les reprodueixo a continuació per a les quatre provínciescatalanes, acompanyades de les províncies de referència ja pre-sentades en anteriors capítols; convindrem en que aquestes dadesdonen de la reproducció catalana dels anys trenta i quaranta unavisió tremenda.

Observat però de més a prop sembla, encara que no està especifi-cat clarament en la publicació de l'INE, que totes íes taxes netes dereproducció a nivell provincial van ser calculades amb la mateixallei de mortalitat per a cada moment, la del conjunt espanyol. Aixòva contribuir a retallar considerablement els nivells de reproduc-ció neta de totes les províncies amb mortalitat inferior a la mit-jana, mentre augmentava els de les províncies de forta mortali-tat15. Per aquesta raó, en el cas de les quatre províncies catalanesles taxes de reproducció neta que forneix l'INE resulten exagera-dament baixes, com ho mostra la comparació amb les que he cal-culat per a Catalunya i que, anticipant resultats, presento a ladarrera línia de la taula.

TAULA 3.1. Taxes netes de reproducción 922-1950)

Província 1922 1925 1930 1935 1940 1945 1950

BarcelonaGironaLleidaTarragonaBalearsCastellóMadridBiscaiaBadajozZamoraCatalunya

0.7700.8680.9950.8090.8401.0910.9361.17813681.3910.914

0.8170.8860.9880.7670.8860.9730.9801.2091.4061.3670.947

0.7700.8801.0170.8470.8961.0191.0161.1351,4221.5140.876

0.6710.7290.8690.7230.8050.8600.8800.8521.4911.5260.777

0.6750.6570.6740.7460.7010.9260.9210.7211.3341.3940.758

0.6720.6190.7940.7710.7530.8430.8300.8491.3551.4750.748

0.7050.7950.8690.7890.7280.8640.7940.8751.1781.3720.763

Font: INE, op cit, p. 40, per a les dades provincials.Elaboració pròpia per a Catalunya.

15 Heus ací un exemple del que més amunt denominava "mala alimentaciódel model". De fet, partint d'una mortalitat falsament uniforme, la compara-ció provincial de la reproducció neta esdevé així impossible, convertint-seen una versió emmascarada de comparació entre nivells de fecunditat. E ntal cas, hauria resultat més útil publicar directament les sempre descone-gudes taxes de fecunditat provincials per al mateix període.

- 157 -

Les taxes de reproducció neta per a Catalunya les he calculadesamb la mateixa informació de fecunditat que va utilitzar l'INE iamb taules de mortal i ta t pròpies de Catalunya.

S'observarà que en les dades de l'INE les províncies catalanespresenten valors gairebé sempre més baixos i fins i tot molt mésbaixos, que els de Catalunya que jo he calculat. La discrepànciarau, exclusivament, en les diferències de mortalitat entre Cata-lunya i Espanya, no considerades en les taxes calculades per l'INE.

La informació que ara aporto sobre la reproducció de les gene-racions catalanes 1856-1960 i la dels moments històrics en queaquestes han viscut és doncs una informació de primera mà, queencara que en la seva forma resulti molt senzilla, no ha pogutveure la l lum en el passat degut a l'exigència d'un dificultós mesu-rament previ de la mortalitat i de la fecunditat a Catalunya durantels passats 130 anys, operació que potser haurà cansat l'atenciódel lector en els capítols precedents.

Després d'haver estudiat la mortalitat i la fecunditat per momentsi per generacions, he calculat, segons que em proposava, els tresindicadors clàssics de reproducció: bruta (R) i neta (Ro), els qualshe completat amb l ' indicador d'Henry o taxa de reproducció delsanys viscuts (Ra), que 'integra el ritme d'allargament de l'espe-rança de vida i és l 'únic que pot estrictament relacionar-se ambl'evolució dels efectius de la població.

Quan seguidament, m'he decidit a ampliar el treball considerantaltres possibilitats, tais com l'estudi de la reproducció de la pobla-ció d'edat activa i de la reproducció ampliada de la població(incloent les migracions), tot el qual es presenta en la segona partd'aquest teball, m'he adonat d 'un punt que té la seva importànciaper a qui tracta, com era el meu cas, de guanyar una menad'aposta: els indicadors de reproducció no són idèntics per als dossexes i, normalment, el sexe masculí coneix nivells de reproducció(relació fills/pares) més elevats que el femení16. He volgut doncscalcular, o més aviat estimar, els indicadors de reproducció mas-culina i, combinant-los amb els del sexe oposat, construir un indi-cador únic aplicable a tots dos sexes.

Finalment, la longitud de la sèrie històrica disponible i els ciclesobservats en les descendències de les generacions m'ha portat a

16 El propi Kuzcynski hav ia constatat que a França, per al període 1920-1923, la taxa de reproducció femenina era de Ro = 0.977 mentre quel'equivalent mascu l ina era de Roh = 1.194, és a dir, un 22.21% superior.Vegeu Fertility and Reproduction p.59-62.

- 158 -

combinar-les en "nissagues" o "dinasties" què en alguns casos com-prenen fins cinc graons diferents (o quatre intervals intergene-racionals), donant ,del manteniment de les línies de descendènciauna idea més propera a la realitat del que pot donar la comparacióde les generacions mares i filles considerades de dos en dos.

La temptació és gran de perllongar a l'infinit la relació numèricaobservada entre dos generacions consecutives d'ascendents idescendents, bé sigui pel que fa als efectius en néixer, els efectiusa qualsevol altra edat o el conjunt dels anys viscuts, conduint a lavisió d'escenaris futurs tan sovint desolats com atapaïts. Aquesttipus d'extrapolació només té interès si es vol caracteritzar demanera dramàtica una conjuntura determinada, però no per apreveure el futur, perquè molt probablement a l'etapa següent dela trajectòria del linatge les coses canviaran. Fins i tot una teoriaque actualment té molta acceptació, la d'Easterlin17, pretén, ambuna bona argumentació que recorda força la de la clàssica llei debronze dels salaris, que la fluctuació és la norma, i que les genera-cions que són fruit d'una feble reproducció dels seus pares tendi-ran a ser prolífiques en el seu dia i vice-versa. Les dades defecunditat i de reproducció de Catalunya, tal com resulten de lesnostres elaboracions, haurien de fer, de tan cícliques, les delíciesdel professor Easterlin. Com hem vist en el capítol anterior, lescohorts femenines 1916-1920, que han estat segurament lesmenys fecundes de la nostra història, han estat les mares de lesdones nascudes en els anys quaranta, que hauran mostrat elsíndexs reproductius més elevats del segle.

Els humans, contràriament al que es dóna amb una certa freqüèn-cia en el regne animal, no moren immediatament després deculminar llur tasca reproductiva. Així, quan alguna cohort, per laraó que sigui, es reprodueix amb eufòria o amb parsimònia, soltenir temps suficient per veure els seus fills inclinar-se cap al'altre plat de la balança. La presència simultània, en el sí de lapoblació, d'un .nombre creixent de generacions (en el sentit tradi-cional de la paraula) pertanyent a les mateixes línies de parentiuactua com amortiguador de les fluctuacions pel que fa als efectiustotals de membres de la família i, per extensió, del conjunt de lapoblació. Això és, en bona part, el que pretenc mostrar amb laconstrucció de "nissagues" o "dinasties".

Exposo doncs, a continuació, els aspectes tècnics d'aquestes elabo-racions, abans de passar a l'anàlisi dels resultats.

17 "The Fertility Revolution. A Supply-Demand Analysis".

- 159 -

Les operacions realitzades s'exposen en l'ordre següent:1. Les taxes brutes de reproducció2. Les taxes netes de reproducció3. Les taxes de reproducció dels anys viscuts i dels anys actius.4. Les nissagues o seqüències multi-generacionals.

1. Les taxes brutes de reproducció

Les taxes brutes de reproducció (R), o nombre mig de filles perdona, s'han calculat, segons es tracti d'indicadors del moment o degeneració, aplicant el coeficient 0,488 (o probabilitat de que unnounat sigui de sexe femení) als indicadors sintètics de fecunditat(ISF) i a les descendències finals de les generacions (D) que figu-ren respectivament a les Taules 2.8 i 2.9.

A continuació, a partir d'aquests valors de R, que, ho recordarem,només prenen en consideració el sexe femení, hem calculat oestimat una sèrie paral.lela de Rh, o taxa de reproducció mascu-lina. Finalment s'han sintetitzat totes dues sèries en un R1, o taxade reproducció del total de la població.

Les taxes brutes de reproducció masculines s'han estimat partintde les úniques dades de fecunditat masculina de que podíem dis-posar (Espanya 1930-1980, Catalunya 1975-1985) i d'una mag-nitud que ens ha servit d'estimador: la relació de masculinitat dela població en edat de plena fecunditat. Vegem-ho.

En primer lloc s'han calculat les taxes específiques de fecunditatmasculina (fnx,x+5), l'índex sintètic de fecunditat masculí (ISFh =5 2 fh

x ,x+5) i la taxa de reproducció masculina (Rh= 0.512 ISFh), apartir de les dades següents: per a Espanya, les xifres censáis depoblació masculina per grups quinquennals d'edats dels anys1930, 1940, 1950, 1960, 1970 i 1980 i els naixements registratssegons l'edat del pare18 en els dos anys situats a cavall de lesdites dates; per a Catalunya, les dades corresponents al Cens de1980 i als Padrons de 1975 i 1985. A partir d'aquests valors,s'han calculat, per a cadascuna de les dates, les relacions entre Rh

i R, és a dir, entre taxes brutes de reproducció de cada sexe19.

!8 Movimiento Natural de la Población de España, anys de referència; lesprimeres dades publicades són de 1922.19 Per a 1940, la reproducció femenina s'ha recalculât sobre la base delsnaixements del període 1940-1941, que no coincideix amb la que apareix alllarg del treball, calculada per A.Sáez sobre les dades de 1940 i que hem con-servat.

- 160 -

A continuació, hem investigat el grau d'associació entre les rela-cions Rn/R (en endavant SRM, sobre-reproducció masculina) i elsfactors que, teòricament, les determinen: la ratio entre els efec-tius dels dos sexes i les relacions de les edats mitjanes a la pater-nitat i a la maternitat20. La primera associació, calculada per alsratios de diverses combinacions d'edats masculines i femenines,ha resultat molt elevada (r=0,962) quan s'utilitza la relaciónumèrica entre les dones de 20-39 anys i els homes de 25-44,com ho mostren les dades de la taula 3.2 i el Gràfic 3.1.

TAULA 3.2. Sobre-reproducció masculina (SRM) i Relaciónumèrica entre els sexes (RNS1 Catalunya i Espanya

Espanya

19301940195019601970197519801985

SRM122.95125,99125,08112,40107,59

RNS121,01122,11120,57108,95103,27

CatalunyaSRM RNS

108.97 108,81105,39107,35107,00

100,90106,26105,53

Font: Elaboració pròpia

L'associació amb la relació d'edats mitjanes a la paterni-tat/maternitat ha resultat menys concloent (r=0,811). Conside-rant, a més, que la relació de les edats mitjanes a la paternitat i ala maternitat només actua sobre la SRM pel biaix de la relació demasculinitat (ella mateixa molt més explicativa) i, sobretot, que escalcula a partir d'unes dades de fecunditat masculina que preci-sament tractem d'estimar, mentre que, en canvi, la relació numè-rica entre els sexes (en endavant RNS) és una magnitud a l'abast,hem decidit, òbviament, utilitzar com estimador de la SRMaquesta darrera variable21.

El Gràfic 3.2, per altra banda, mostra l'estreta associació esta-dística entre RNS i SRM.

20 Es tracta d'un tema que ha estat molt estudiat, sobretot en l'època d'augedels indicadors de reproducció. Vegeu nombroses referències a INE, "Tasasde Reproducción".21 Donada la forma en que ve agrupada la població per edats, en el Cens de1950, la població femenina de 20-39 anys s'ha calculat per semisuma entrela població de 15-34 i la de 25-44 anys.

- 161 -

Gràfic 3.1 SOBRE-REPRODUCCIO MASCULINA (SRM) I RELACIÓ NUMÈRICA DE SEXES (RNS)

125 j- 0Cí

120 •

115 •

110'

105 •

3 «• 0

O

9 0

o g oD * H

9

» RNSEsp

0 SRMEsp

* RNS Cat

D SRM Cat

m

1930 19¿C 1950 19BO 1970 1980 1990

Gràfic 3.2 SOBRE-REPRODUCCIO MASCULINA I RELACIÓ NUMÈRICA DE SEXES

130-1

120-

110

100

100 1 10

R N S

y = 0,591 + 1,020x R = 0,962

120 130

- 162 -

Gràfic 3.3 SOBRE-REPRODUCCIO MASCULINA DE LES GENERACIONS

! OU, UU -

•i o c n n •1 ¿O, UU

20,00

1 1 5,00 •

•i ^ n n n -1 1 U, UU

1 ne nn -

00,00^

95,00

90,00 n

6

Í7\A A /X, // \

-J/ \j A v 7^\/ \\

^x/^" K\\ /^\x\\//^\/

vv

1 6 6 7 1 7 6 8 1 8 6 9 1 9 6 0 1 0 6 1 1 1 6 2 1 2 6 3 1 3 6 4 1 4 6 5 1

— SRM catalana

— SRM espanyola

65 70 7 5 8 0 85 9 0 9 5 00 05 10 15 2 0 2 5 30 3 5 4 0 45 50 55

T A U LA 3.3 RELACIÓ NUMÈRICA DE SEXES (RNS) I SOBRE-REPRODUCCIOMASCULINA (SRM) DE LES GENERACIONS

CATALUNYARNS SRM

ESPANYARNS SRM

1 8 5 6 -1 8 6 1 -1 8 6 6 -1871-1876 -1 8 8 1 -1886 -1891-1 8 9 6 -1901-1906-1911-1916'1 921'1 9 2 6 -1 9 3 1 -1936 '1 9 4 1 -1 946 .1 951 -1 956

186018651870187518801885189018951900190519101915192019251930193519401945195019551960

112,30110,95118,48109,40113,02107,74111,16111,36115,95117,06125,91126,15104,44100,27

91,10100,66102,06

98,55103,49

1 15115,12113,75121,42112,17115,86110,47113,96114,16118,85119,98129,01129,25107,11102,86'

93,50103,25104,68101,10106,14

1 06

114,83114,02120,55113,47121,04115,40120,55118,12115,98112,91122,07126,09110,71105,93

96,96107,07105,13102,00106,73

117,711 16,88123,541 16,32124,04118,29123,54121,06118,88115,75125,09129,191 13,50108,62

99,48109,79107,82104,62109,45

Font: Elaboració pròpia sobre Taula IV.2.1 (Annex) i Taula 3.2.

- 163 -

TAULA 3-4 CALCULS DE LES TAXES DE REPRODUCCD MASCUUNES DE CATALUNYA

GENERACIONS R fem. lambda R mase. S 3 5 / S O Ro mase. Ratio Ra mase.

1856-18601861-18651866-18701871-18751876-18801881-18851886-18901891-18951896-19001901-19051906-19101911-19151916-19201921-19251926-19301931-19351936-19401941-19451946-19501951-19551955-1960

1,9011,8061,7151,6291,5431,4481,3291,2021,0851,0000,9470,8670,8510,9541,0681,1301,1321,1111,0590,9890,962

1,1501,1511,1371,2141,1221,1591,1051,1401,1421,1891,2001,2901,2931,0711,0290,9351,0321,0471,0111,0611,060

2,1862,0791,9511,9771,7301,6771,4681,3701,2381,1891,1361,1181,0991,0211,0981,0561,1691,1621,0701,0501,020

,39868,40007,43508,45495,47550,48697,51868,54169,56475,59726,62651,65938,67292,73689,79408,82240,83838,86705,90250,92280,93541

0,8720,8320,8490,9000,8230,8170,7610,7420,6990,7100,7120,7380,7400,7530,8720,8680,9801,0080,9660,9690,954

1,4071,4621,4231,4671,4821,4811,5031,5481,5351,4761,4231,4071,4121,3201,3001,2661,2331,2001,1671,1331,100

1,2261,2151,2071,3191,2201,2101,1441,1481,0741,0481,0131,0371,0440,9941,1341,1001,2081,2091,1271,0981,049

Font: Elaboració pròpia sobre dades Taula III.1.2 Annex, Taula 3-3, Taula I.2.5 Annex i Taula 3-6.

TAULA 3-5 CÀLCULS DE LES TAXES DE REPRODUCCIÓ MASCULINES D'ESPANYA

GENERACIONS R fem. SRM R mase. S 3 5 / S O Ro mase. Ratio Ra mase.

1871-18751876-18801881-18851886-18901891-18951896-19001901-19051906-1910191 1-19151916-19201921-19251926-1 9301931 -19351936-19401 9 4 1 - 1 9 4 51946-1 950

2,2012,1372,0381,9281,8041,6551,5391,4471,3511,2541,2191,2641,2961,2661,2231,206

1,2351,1631,2401,1831,2351,2111,1891,1581,2511,2921,1351,0860,9951,0981,0781,046

2,7192,4852,5282,2802,2282,0031,8291,6741,6901,6191,3831,3731,2891,3901,3181,261

,45495,47550,48697,51868,54169,56475,59726,62651,65938,67292,73689,79408,82240,83838,86705,90250

1,237, 1,182

1,2311,1831,2071,1311,0921,0491,1141,0901,0191,090 .1,0601,1651,1431,138

1,4161,4401,4151,5121,5451,5781,4341,4761,4551,5261,3801,3501,3251,3001,2751,250

1,7521,7021,7411,7881,8641,7851,5661,5481,6221,6631,4071,4721,4051,5151,4571,423

Font: Elaboració pròpia sobre dades Taula III.1.3 Annex, Taula 3-3, Taula I.2.5 Annex i Taula 3-6.

- 164--

Gràfic 3.4 RATIOS (e(o)filles) / [e(o)mares]

'— EspHom

— EspDon

Cat Hom

— Cat Don

1,000

56-61-66-71-76-81-86-9 1-96-01-06-11-16-2 1-26-3 1-36-41-46-51-56-60 65 70 75 80 85 90 95 00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60

TAULA 3-6 RATIOS [e(o)filles]/[e(o)mares] D'INCREMENTINTERGENERACIONAL D'ESPERANÇA DE VIDA

ESPANYA CATALUNYA

5 6 - 6 061 -656 6 - 7 071 -757 6 - 8 081 -858 6 - 9 091 -959 6 - 0 001 -0506 -1 011-151 6 - 2 021 -252 6 - 3 031 -353 6 - 4 041 - 454 6 - 5 051 -555 6 - 6 0

Homes

- -1..4161,4401,4151,5121,5451,5781,4341,4761,4551,5261,3801,3501,3251,3001,2751,250

- •- '

Dones

- -1,3481 ,4251,4921,3731,5081,5171,4581,3171,3841,4561,3261 ,3001,2751,2501', 2 251,200

-. -• •

Homes1,4071,4621,4231,4671,4821,4811,5031,5481,5351,4761,4231,4071,4121,3207,2751,2501,2251,2001,1751,1501,125

Dones1,4041,3991,3931,4531,4901,5231,4431,4731,4821,3991,3311,3041,3221,2591,2091,1831,1671,1501,1331,1171,100

Font: Elaboració pròpia sobre Taules III.1.2 i III.1.3 Annex,

- 165 -

Aquesta associació estadística es resumeix en l'equació

y = 0,591 + 1,020 x

essent y= SRM i x= RNS = D20-39/H25-44.

Acceptant que la relació establerta en els moments pot assimilar-se a la que es trobaria en les generacions si en tinguéssim la in-formació, estimarem la fecunditat de les generacions masculinescatalanes i espanyoles a partir de les relacions (RNS) existentsentre els efectius mitjans d'un grup de generacions masculines (de25 a 44 anys) i uns efectius mitjans femenins (de 20 a 39 anys)desfasats de 2,5 anys en els temps i calculats per semisuma entreles generacions femenines corresponents a les dels homes i lesque són cinc anys més joves. Les RNS i les SRM que en resulten,per aplicació de l'equació presentada més amunt, figuren en laTaula 3.3; les SRM es presenten igualment en el Gràfic 3.3.

Els coeficients de sobre-reproducció masculina (SRM) que he esti-mat s'aplicaran seguidament a unes taxes brutes de reproducciófemenina (R) calculades igualment per promig entre les dels dosgrups de generacions femenines en qüestió. Així, la taxa mascu-lina de reproducció serà tant més superior a la femenina quanmés minoritaris siguin els homes, durant les edats fecundes, res-pecte de les dones d'aquelles generacions amb les què, normal-ment, contreuen matrimoni. Els plantejaments d'aquests càlculs, ide tots els referents als altres indicadors de reproducció mascu-lina que s'exposaran seguidament, figuren en la Taula 3.4(generacions catalanes) i en la Taula 3.5 (generacions espanyoles).

Finalment, tant per a Catalunya corn per a Espanya, les R*, o taxesbrutes de reproducció per a tots dos sexes, s'han calculat aplicantla fórmula Rt=0.448 R * 0.512

2. Les taxes netes de reproducció

Tant per a Catalunya com per a Espanya, les taxes netes de repro-ducció femenines (Ro), masculines (Roh), i totals (Ro1) s'han calcu-lat combinant les lleis de fecunditat amb les corresponents taulesde mortalitat. Les femenines s'han calculat per a moments i gene-racions, i les masculines i totals únicament per a les generacions.

En el cas del sexe femení, aquesta combinació s'ha fet pel mètodeclàssic o extens, és a dir

Ro = 0,488 * 5 2 fx,x+5 * lx+2,5/lo

- 166 -

essent fx, x+5 les taxes de fecunditat per grup d'edats quinquen-nals i lx+2,5/lo les probabilitats de supervivència a l'edat centralde cada grup.

En el cas del sexe masculí, el càlcul s'ha fet pel mètode abreujat,és a dir:

R0h = Rh * ¡x / ió

essent Rn la taxa bruta de reproducció dels homes i lx_ / lo llurprobabilitat de supervivència a l'edat x. o edat mitjana a la pater-nitat, que hem estimat de manera uniforme en 35 anys22.

Finalment, la taxa neta de reproducció per ambdós sexes ha estatcalculada, com anteriorment, per una mitjana ponderada delsindicadors masculins i femenins.

3. Les taxes de reproducció dels anys viscuts

Gràcies a la disponibilitat de taules de mortalitat prospectives queabasten fins a meitats del segle XXI23, he procedit a calcular, per aEspanya i per a Catalunya, els indicadors d'Henry, o taxes dereproducció dels anys viscuts (Ra).

Per la seva pròpia definició: Ra = Ro* e 0f /e 0

m (en el cas del sexefemení), essent e0

m l'esperança de vida en néixer de la generaciómare i e0

f l'esperança de vida en néixer (mitjana) de les genera-cions filles, aquest indicador només té sentit en anàlisi longitudi-nal, quan ascendents i descendents tenen esperances de vida dis-tintes.

22 Les edats mitjanes que hem pogut calcular són: per a Espanya 35.12(1930), 35.09 (1940), 34.66 (1950), 33.87 (1960), 32.58 (1970) i 31.18 (1980) iper a Catalunya 31.20 (1975), 30.60 (1980), 31.30 (1985). Les desviacions res-pecte de l'edat adoptada (35) només són importants a partir de 1970, però jaen aquesta època la mortalitat havia disminuït tant que les diferències desupervivència entre els 32,5 i els 35 esdevenen molt reduïdes.23 Per als indicadors corresponents a les generacions més recents (1930-1960), no disposant de les esperances de vida de llurs infants, nascuts des-prés de 1960, ens hem basat en estimacions del progrés relatiu de l'espe-rança de vida més enllà de la generació 1960, a partir de l'extrapolació de latendència observada en les relacions e0*/e0

m (esperança de vida en néixerde les generacions filles i de les generacions mares) de ' les generacionsanteriors, tal com ho il·lustra el Gràfic 3.4., presentat més amunt.

- 167 -

L'indicador s'ha calculat per al sexe femení (mantenint la notaciótradicional, Ra), per al sexe masculí (Rah) i per a tots dos sexes(Ra1), per mitjana ponderada dels dos anteriors.

A fi de facilitar a lguns comentaris s'han calculat igualment lestaxes de reproducció de les generacions a les edats mitjanesaproximades a la maternitat i paternitat, és a dir, 30 anys (Rso)per a les dones i 35 anys (Rss) per als homes, segons les fórmules

= Ro * S30f/S30m i R35h = Roh *

4. Les nissagues o seqüències multi-generacionals

Per a la construcció d'aquestes seqüències s'han combinat els dife-rents indicadors de generació (Ro, RSO i RSS, Ra) d'aquelles genera-cions separades per intervals de 30 anys pel que fa a les dones ide 35 pel que fa als homes. Encara que les filles de les donesd'una mateixa generació neixen en realitat durant un període de35 anys (i en el cas dels homes, durant un període més llarg en-cara), i que per altra banda les criatures nascudes un mateix anytenen pares i mares de molt diverses edats, suposarem, per aefectes pràctics, que totes les filles (o fills) d'una mateixa genera-ció neixen alhora, en el moment en que les mares (o pares) tenenl'edat mitjana a la maternitat (o paternitat); d'aquesta manera,s'estableix una relació bi-unívoca entre grups d'ascendents i des-cendents, que permet relacionar-los de manera clara. Així, supo-sarem que les dones nascudes el 1856-1860 són les mares de lesde 1886-1890, les àvies de les de 1916-1920, les besàvies de lesde 1946-1950 i les rebesàvies de les de 1976-1980.

No he realitzat de manera sistemàtica els càlculs per al sexemasculí, per no coincidir exactament les "nissagues" masculinesamb les femenines, donat que mares i filles tenen una diferènciad'edat d'aproximadament 30 anys, mentre que els pares i els fillssón separats per una diferència d'aproximadament 35. No obstant,he fet els càlculs per a algunes seqüències, per tal de donar-lescom exemple.

- 168 -