Gestió de la conducta explosiva. La rutina de segur etat

De la mateixa manera que davant el dolor o la tristesa, les persones poden

plorar; davant l’ira o la por, les persones poden reaccionar agressivament.

Aquesta resposta agressiva que s’aprèn a inhibir i modelar en edats

primerenques, en alguns alumnes persisteix en el temps. Es tracta d’alumnes

que han d’aprendre a expressar la por i l'ira de forma ajustada i adequada a

l’entorn. Malgrat tot el treball previ i preventiu que podem realitzar, aquests

alumnes poden tenir explosions de comportament agressiu amb ells mateixos,

amb els objectes o amb els adults, o bé, tendir a fugir i amagar-se. En aquests

moments, és essencial mantenir la seguretat de l’alumne i de la resta de

persones implicades.

Davant del comportament explosiu d’un alumne, és probable que els mestres i

professors es trobin desbordats i aclaparats per la situació i tendeixin a

paralitzar-se o a sobreactuar. Per aquest motiu, i també per incidir

educativament, és molt necessari comprendre el que esdevé i preparar-se

anticipadament. L’actuació de l’adult pot exacerbar o calmar, així doncs cal

conèixer el que podem fer per retornar, el més aviat possible, a un estat de

serenor i equilibri.

Per l’adult, la primera de les condicions és mantenir la calma, una actitud de

confrontació o temor no proporciona seguretat, la fermesa i l’aplom fan de

l’adult un puntal per l’estabilitat. Per aconseguir-ho, pot ser convenient, elaborar

una rutina de seguretat (Geddes, 2010) que tingui com objectiu posar en marxa

una sèrie de procediments que mantinguin la seguretat i ajudin a l’alumne a

retornar a la calma i recuperar les maneres, privadament, per poder reprendre

l’activitat.

La rutina de seguretat (Saumell, Alsina i Arroyo, 2 011)

Detectar els senyals que adverteixen de l’eventual aparició d’una conductaexplosiva

Aquests senyals poden ser de tipus corporal, com l’augment del to muscular, els canvisen l’expressió facial o l’aparició de comportaments motors repetitius; o de tipus verbal,referències a molèsties físiques o psicològiques, negacions rotundes o insults.

Distanciar a l’alumne de la font que genera estrès

La majoria dels adults, davant d’una situació que genera estrès tendeixen a distanciar-se d’una forma física (apartant-se de la font d’estrès) o psicològica (cercar una solució,pensar que “no va per ell” o centrar-se en la respiració). Els alumnes, moltes vegades,no tenen oportunitat de fer-ho i resten exposats a l’estrès més estona del que seriaaconsellable.

L’adult pot atenuar la resposta emocional reconeixent verbalment l’emoció, cercantconjuntament una solució o convidant-lo a actuar d’una determinada manera. Quan lasituació pot ser insostenible, es pot ubicar a l’alumne en un espai allunyat de la fontd’estrès.

Si és necessari, portar a l’alumne a un espai de “c alma i seguretat”

En aquests moments, l’alumne ha d’estar sempre acompanyat per l’adult que mantindràuna actitud accessible i neutra, evitant la verborrea i deixant espais de silenci perquèl’alumne s’expressi verbalment, encara que sigui de forma inadequada. Dit d’altramanera, deixar que les emocions es manifestin i després s’esvaeixin. Quan lesparaules flueixen, és més fàcil controlar-se físicament.

Permetre que l’alumne recuperi la serenor i les man eres

Abans que l’alumne torni a incorporar-se a la rutina escolar és necessari que puguirecuperar un estat de serenitat i les maneres.

Quan l’adult percep que l’alumne pot tornar a l’activitat de l’aula, es important posarparaules al que ha passat, intentant identificar la causa del que ha passat. S’had’explicar el que ha passat de forma senzilla, evitant els sermons, l’acusació o ladespreocupació. I animar-lo a seguir amb la tasca de l’aula.

Finalment, trobar un altre moment, quan l’alumne s’hagi pogut distanciar i refredaremocionalment, per poder conversar més a fons sobre les seves preocupacions icercar solucions o alternatives.