avinyó Preu: 2€desembre de 2012 Núm. 21

Entrevista:

Comissió de Reis

La veu de les urnes

Editorial

2 El Pedrís

De ple

elpedris@gmail.com

Un nou país per a tothomCadascú ha fet les seves lectures del resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre passat.

Però és innegable que el camí cap a la independència en va sortir reforçat.

D’un Parlament amb 14 diputats clarament independentistes (ERC + SI), es va passar a un altre amb 24 (ERC + CUP). I, si hi sumem els independentistes amb matisos (CiU) i els que, sense ser-ho obertament, estan a favor del dret a decidir (ICV), es va passar de 86 a 87.

Per tant, quantitativament, l’avenç va ser d’un diputat. Però cal remarcar també l’avenç qualitatiu. Per una banda, el principal partit independentista (ERC) va passar de 10 a 21 diputats, un augment molt significatiu. Per altra banda, els 50 diputats de CiU, si hem de fer cas del programa d’aquesta coalició, hi són per defensar el referèndum per l’autodeterminació de Catalunya, no

el pacte fiscal com en la legislatura anterior.

És cert que el retrocés de CiU, que havia centrat molt la campanya en el seu candidat, va servir perquè els enemics de la independència de Catalunya volguessin donar una imatge d’afebliment en el procés per aconseguir-la, però és una imatge falsa: ERC, com a segona força del Parlament, garantirà sens dubte que aquest procés continuï endavant i que el referèndum es pugui fer dintre d’aquesta legislatura.

Oriol Junqueras, especialista a cosir complicitats aprofitant allò que ens uneix, en detriment d’allò que ens separa –com ha fet al Parlament Europeu i a l’Ajuntament de la seva població-, encapçala el projecte que significa la garantia d’aconseguir un nou país per a tothom, un país políticament lliure i socialment just.

Redacció:

Geni AltarribaRamon BujonsRamon CapellesAndreu CraviottoMontse HermsPep PedragosaIsabel Serra

Col·laboradors:

Josep BujonsSebastià EstradéJoana MerellesPilar PuigFina SalaAdam VallEugeni VilaRamon VilarEudald VilasecaResidents Res. Relat

Disseny i maquetació: Geni AltarribaJosep M. CapellasJosep M. Costa Judit DomènechIsabel Serra

Assessorament

lingüístic: Ramon Capelles

Coordinació:

Montse Herms

Supervisió: Queralt CasalsQuim MoyaEugeni Vila

Distribució i

subscripcions :

Josep CaretaBet CorominasAnna GarrigóJordi VilarRemei Vilaseca

SumariEditorial . . . . . . . . . . . 2 De ple . . . . . . . . . . . . . 3 Des de l’ajuntament . . 4 Tribuna . . . . . . . . . . . 5

Al fons, a l’esquerra . . 6L’esquerra nacional . 7De prop . . . . . . . . . . 8 -9 Crònica . . . . . . . . . . 10Medi ambient . . . . . . 11

Apunts de cultura. . . . . . 12Badallibres / La xarxa . . . 13Notícies de portada . . . . . 14Subratllats . . . . . . . . . . . 15Festes de Nadal . . . . . . . . 16

Editorial

2 El Pedrís El Pedrís 3

De ple

EL GOT MIG PLE O MIG BUIT Text: Ramon Bujons i Plans Foto: Pep Pedragosa secretari d’Imatge i Comunicació ERC Avinyó

Un nou país per a tothom

En aquests últims mesos, els plens a l’Ajuntament s’han succeït amb tota normalitat. Potser per esmentar una curiositat, diria que les actes de les sessions ordinàries de l’11/04/2012 i del 25/07/2012 van ser aprovades amb el vot en contra del grup de CiU. Per una persona acostumada a anar als plens de la corporació no resulta massa “normal” que una transcripció d’un relat de ple hagi estat votada en contra per uns regidors, tot argumentant que el que s’hi transcriu no té les propietats adients per constar-hi i fereix la sensibilitat d’alguns; és contradictori.

Ser polític és un professió molt complicada, perquè has d’agregar els interessos individuals i egoistes dels vilatans a un bé comú i un interès general. Molts polítics no ho saben fer i es refugien en la “gestió”, i prenen la feina als funcionaris. Alguns barregen política i administració. Perquè un ajuntament funcioni bé, tant funcionaris com polítics han de ser “compromesos” en la seves tasques diferenciades, cal més finesa institucional, cal transparència, rendir comptes i fixar fronteres entre els espais polítics i els funcionarials. La qualitat dels serveis que reben els vilatans depèn en bona part d’aquesta relació que, en el fons, els que hi hem estat sabem que són “una estranya parella”.

Destacaria, a banda d’aquesta anècdota de les “actes votades negativament”, la proposta d’aprovació dels comptes generals de l’Ajuntament per a l’any 2011, aprovats per unanimitat.

Cal recordar que ni el destí de la despesa ni l’origen dels ingressos són neutres ideològicament, però els comptes de l’Ajuntament d’Avinyó segueixen oferint viabilitat i mesures per sortir d’aquest atzucac en què ens trobem. L’endeutament segueix sent significativament baix: a 31/12/2011

era de 358.305,12 euros, amb un romanent de tresoreria de 402.855,41 euros de lliure disposició i un pendent de cobrament d’1.423.060,59 euros, cal esmentar també que el termini de pagament a proveïdors i factures en general, actualment, és d’uns quaranta dies.

Que a vegades algú faci demagògia interessada amb aquests temes dels “comptes municipals” no vol dir que els drames existeixin. Cal trobar solucions per als que tenen dificultats urgents, blindant uns mínims, redistribuint millor els esforços i augmentar l’aportació dels que més tenen.

Hi ha hagut també la presentació conjunta per part dels dos grups municipals de múltiples mocions, dues de les quals a favor de l’Escola Catalana i a favor de la Independència de Catalunya.

I per acabar, al Ple del 28/11/2012, amb el vot de l’equip de Govern d’ERC, es va fer l’aprovació inicial del projecte d’obra ordinària anomenat “Millora i regeneració de l’eix comercial”, que pretén dinamitzar el comerç local, tot transformant els carrers centrals del poble en carrers de plataforma única, per un import de 247.050,30 euros.

4 El Pedrís

Des de l’ajuntament Tribuna

C I U Av i n yó m o s t ra u n g re u d e s c o n e i xe m e n t d e l s c o n c e p t e s b à s i c s d e c o m p t a b i l i t a t m u n i c i p a l Text: Grup municipal d’ERC

És un fet lamentable que el grup municipal de CiU, a l’oposició,

mostri en els escrits que publica un greu desconeixement

dels conceptes més elementals d’economia. És un fet

impropi de persones que ocupen càrrecs de responsabilitat

pública. Un regidor ha de saber de què parla, ha de ser

rigorós en les seves exposicions públiques i ha d’evitar

crear confusió i desinformació.

Des del grup municipal d’ERC, creiem que aquest fet s’ha

de saber i cal exigir al grup de CiU que corregeixi aquest

comportament. Des de la modèstia de qui també es pot

equivocar, veiem injustificada la reiteració d’aquests errors.

Voldríem pensar que no és certa la frase d’un periodista

referida a uns fets semblants: “No sé què és pitjor, si la

ignorància o la mala fe. Potser són totes dues coses juntes”.

De les moltes desinformacions publicades per l’oposició

de CiU en comentem dues de les més recents, així com una

al·legació presentada pel mateix grup el mes de setembre.

Més mentides sobre indemnitzacions

El grup de CiU publica que la despesa en indemnitzacions

als càrrecs locals ha pujat un 14% del 2010 al 2012. Aquesta

afirmació és absolutament i objectivament falsa. L’oposició

té totes les dades per comprovar que la despesa en

indemnitzacions per assistència a plens i comissions s’ha

reduït amb el canvi de govern. No només això, sinó que el

conjunt del que cobren els càrrecs polítics de l’Ajuntament

d’Avinyó (suma de sou i indemnitzacions) ha baixat un 26%.

El grup de CiU confon els diners que es reserven per fer

una despesa (partida pressupostària) amb el que acaba

costant aquesta despesa. Els valors que usa CiU en la seva

anàlisi de costos són pressupostos, no despeses efectives.

Comptablement, és un enfocament totalment erroni.

El grup de CiU sembla que no sàpiga que per veure si les

indemnitzacions han pujat o baixat ha de comparar el seu

cost per un mes determinat usant els valors vells i els nous.

El grup de CiU no entén que la despesa anual en

indemnitzacions depèn, al final, del nombre de plens que hi

hagi hagut aquell any. Com que aquest nombre pot canviar

d’un any a l’altre, els pressupostos ho han de preveure.

El grup d’ERC lamentem la ignorància i la mala fe de CiU

en la utilització d’aquestes dades. A més, els recordem que

la reducció del 26% en la despesa dels càrrecs electes que

vam aprovar el juny del 2011 és molt més solidària amb els

treballadors de l’ajuntament que el 7% que ara proposen.

Fira dels Matiners

Les despeses finals per la Fira dels Matiners han estat

de 25.975 euros. Un cost important degut principalment

a despeses en infraestructures que s’havien de fer per

primera vegada. La despesa realitzada és una mostra

inequívoca que el govern d’ERC aposta clarament per la

promoció comercial i turística d’Avinyó.

En un article fet amb un clar interès per desprestigiar la

gestió econòmica del govern d’ERC, el grup de CiU s’inventa

una anàlisi d’aquestes despeses que no té res a veure amb

la realitat. Mostrant una vegada més que no distingeix un

pressupost d’una despesa, CiU explica les despeses que

hi ha hagut a la Fira dels Matiners de 2012 com la suma

de dos pressupostos previstos per als anys 2013 i 2014

i una despesa que sí que correspon al 2012. Barrejant

aquestes dades, el que fa CiU és desinformar i confondre

els avinyonencs.

CiU vol pagar el deute i no invertir en el poble

El desconeixement sobre la llei d’estabilitat pressupostària

(aprovada per CiU i PP) i la falta de sentit comú va portar a

l’oposició de CiU a aturar durant dos mesos una modificació

de pressupostos destinada a augmentar les aportacions

a diverses partides (arranjament del cementiri de Santa

Eugènia, compra d’equipament per als serveis socials, Fira

dels Matiners, adquisició de maquinària...).

CiU demanava que els diners que s’agafaven del superàvit

del 2011 no es destinessin a aquestes inversions de

millora per als avinyonencs, sinó a pagar el deute que té

l’Ajuntament d’Avinyó amb les entitats financeres.

Hauria estat un important error de gestió econòmica que

l’Ajuntament d’Avinyó hagués fet cas a la proposta de CiU i

hagués destinat aquests 52.873,38 euros a pagar un deute

que és molt baix (un 17% de la despesa corrent) i que en

la seva major part (83%) és a interès zero. El sentit comú i

les regles elementals de gestió econòmica aconsellen fer el

contrari del que CiU va proposar.

4 El Pedrís El Pedrís 5

Des de l’ajuntament Tribuna

V I U R E I C O N V I U R E Text i foto: Sebastià Estradé Foto: arxiu doctor en Dret i diplomat en Tecnologies de l’Espai

C I U Av i n yó m o s t ra u n g re u d e s c o n e i xe m e n t d e l s c o n c e p t e s b à s i c s d e c o m p t a b i l i t a t m u n i c i p a l Text: Grup municipal d’ERC

Aquest eslògan se’m va acudir quan, molts anys enrere, Ràdio Estel em va demanar un programa pilot per a l’emissora. Vaig proveir-ho distraient temps de la meva feina en la direcció d’una empresa de tecnologia punta. Vam fer unes gravacions a l’emissora i em van sol·licitar guions per a diari. Per a mi era impossible, ho vaig deixar i, durant dies successius, vaig escoltar que la ràdio operava amb aquella sintonia. Senyal que tenia ànima, com potser va quedar palès quan la Caixa de Catalunya la va adoptar per a una fundació d’aplec de tercera edat. Cosa lloable, tot i que al present és llastimosament decadent.

Ara, des d’Avinyó, bon camp per a experiències gràcies a la seva gent madura, amable i comunicativa, amb un jovent i un Ajuntament que no en desdiuen pas, veig com els bastons que apuntalen ancianes i ancians són pròdigs. Me’ls trobo caminant com ara jo mateix, amb prudència, o els veig asseguts en pedrís al recer de l’església. O àdhuc avançant lentament per les voreres rere caminador. I veig aquesta noble gent acudir al Casal i jugar al bingo, i picant tecles en els ordinadors, o prenent un refresc en bar o granja, mentre algun agosarat frueix anant de barra en barra amb copeta de

cava al davant. I t’adones que al poble s’hi fan moltes tasques per a la gent gran i per al jovent, de les quals destaco les fascinadores caminades enmig d’una naturalesa que a Avinyó és viva. És vibrant, com l’admiro des de la Residència,

enmig com d’una immensa caldera natural envoltada de muntanyes de pineda que ens oxigena. Un conjunt coronat amb un cel tan clar, àdhuc a les nits més fosques, que no ens deixa veure més enllà de la Lluna amb Venus fent-li serenata, sense l’estelada d’acompanyament.

Amb tot, i entre aquests paràmetres propis de ciències naturals, arribes a la conclusió que és hora de plantejar-se seriosament el prosseguir en la tasca de seguir el ritme de cada generació, amb integració de les precedents, de manera eficaç. Certament, un gran esforç. Les hores turbulentes de tants canvis requereixen ser exigents i conscients. Conscients

que potser ha passat de moda que cada membre d’una família visqui independent, tot i que la independència ho estigui. Potser cal pensar en l’íntima serenor de les readaptacions familiars, on els vells poden comptar amb els joves

i els joves -això ja gairebé com ara la realitat ho imposa- compten amb els seus antecessors si el treball els és esquiu. I potser convé animar, si la situació de cada família ho pot permetre, o bé ho faciliti millor l ’A d m i n i s t ra c i ó vacil·lant que va a la deriva, l’estança a les residències que,

ben preparades i amb personal que és

d’agrair, s’esforcen perquè tots plegats puguem viure i conviure.

Conviure, també, com en la foto acompanyada, de quan vaig tenir la joia de compartir temps amb el Dr. Joan Oró, el titular d’un dels nostres carrers a millorar, i amb Edwin E. Aldrin, el segon home que va trepitjar la Lluna, rebuts pel cònsol dels Estats Units a Barcelona. Conviure, a tot arreu. Essent d’estimar que Avinyó, al meu parer, sembla un mirall. Sobretot quan els nens i nenes del col·legi amb la seva mestra, la senyoreta Reyes, comparteixen vivències amb els avis i àvies... o besàvies, a la Residència local.

Compartint una trobada al consolat americà, amb l’astronauta Edwuin E. Aldrin, pilot del mòdul lunar Apol·lo 11, i el Dr. Joan Oró

Al fons, a l’esquerra L’esquerra nacional

6 El Pedrís

C O N T I N U E M AVA N Ç A N T

Text: Ramon Capelles Foto: Pep Pedragosa president de la secció local d’ERC – Avinyó

Esquerra Republicana de Catalunya s’ha convertit en el motor del canvi cap a la independència.

Després dels resultats de les eleccions del 25 de novembre passat, la situació política ha millorat extraordinàriament per al nostre partit, que s’ha convertit en la segona força del Parlament; però també s’ha complicat. No obstant, el suport d’ERC al govern de CiU garantirà la convocatòria del referèndum per la independència en un termini proper i l’orientació de la política econòmica cap a aplicacions més justes, dintre del que permet la crisi i la malvolença del govern espanyol, un govern que no dubta a fer tota mena de joc brut per atacar la nostra economia, la nostra llengua i la nostra cultura. En l’acte informatiu que es va organitzar durant la campanya electoral, la presidenta del Consell Comarcal del Bages, Adriana Delgado, va repassar els diferents sectors de les activitats de la nostra comarca que poden millorar amb un futur Estat català independent. Joan Puigcercòs, amb un discurs molt didàctic, va comentar que

els catalans hem passat de l’emprenyament del 10 de juliol de 2010 a la il·lusió de l’11 de setembre de 2012. Va remarcar que tenim tot el dret a la independència: els catalans estem discriminats des del 1714, en què es va implantar el cadastre com a impost de guerra. Actualment continua la discriminació amb la manca d’inversions i amb l’espoli fiscal. Va citar Pèricles per dir que: “la democràcia fa les lleis, no les lleis la democràcia”. Va esmentar que Catalunya és un contribuent net a la Unió Europea, mentre que Espanya és al contrari. Va concloure que ens convé la independència urgentment, ja que la situació actual és insostenible: cal fer una llei de consultes al Parlament, declarar la independència i ja negociarem després.

En aquell moment, les enquestes preveien una millora en els resultats electorals de CiU, coalició

al govern de Catalunya durant els últims dos anys, però no va ser així, mentre que Esquerra va superar les previsions.

L’ascens d’Esquerra fa que la il·lusió que porta cap al camí de la independència sigui més potent que mai. La premsa internacional va recollir amb objectivitat aquest fet, mentre que la premsa espanyola i el govern del PP van voler donar una imatge falsa dels resultats electorals.

Amb un pacte a favor del país, cal arrossegar totes les forces que estan a favor del dret a decidir per tal que, com diu Oriol Junqueras, aconseguim “treure Catalunya de la crisi i portar-la cap a la independència”.

AVINYÓ 2012 AVINYÓ 2010 cens: 1.711 cens: 1.712

CiU 767 56,6% 778 61,7%ERC 324 23,9% 179 14,2%PP 58 4,3% 38 3,0%CUP 49 3,6% - -PSC 42 3,1% 77 6,1%ICV 42 3,1% 34 2,7%SI 17 1,3% 83 6,6%C’s 12 0,9% 3 0,2%Altres 20 1,5% 30 2,4%En blanc 22 1,6% 38 3,0%Nuls 12 0,9% 1 0,1%Total 1.365 79,8% 1.261 73,7%

ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Al fons, a l’esquerra L’esquerra nacional

6 El Pedrís El Pedrís 7

L’ E S Q U E R R A N AC I O N A L Text: Ramon Bujons i Plans Foto: arxiu secretari d’Imatge i Comunicació ERC Avinyó

C O N T I N U E M AVA N Ç A N T

Text: Ramon Capelles Foto: Pep Pedragosa president de la secció local d’ERC – Avinyó

ERC vol garantir un Govern fort i estable i ha reiterat que això només serà possible si CiU es compromet, d’una banda, a convocar un referèndum perquè el ciutadans de Catalunya puguin decidir el seu futur, i de l’altra, a fer canvis en les polítiques econòmiques i socials.

Esquerra creu que el govern de CiU ha de parlar clar i hem de saber les conseqüències socials i polítiques que tindrà haver-se acollit al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).

Diu Oriol Junqueras: “l’atac al català del ministre Wert demostra que l’única sortida és la independència”, i Joan Tardà contesta que “sols se’l pot parar des de la insubmissió”.

La posició d’ERC és diàfana, plena d’un alt sentit de país i de responsabilitat històrica. Estem convençuts que la fortalesa d’un Govern depèn de les premisses de tenir objectius clars, un programa de polítiques a desenvolupar i l’estabilitat parlamantària per governar.

Les millors èpoques de la nostra història són aquelles en què hem mirat a Europa i al món. Si el futur govern va de debò, nosaltres serem els seus socis més fiables.

El bon resultat d’ERC ha obert l’esperança d’aquest país per culminar el procés cap a la independència.

Junqueras ha demanat als ciutadans de Catalunya “que no ens deixin sols, perquè aquest no és un procés que tiraran endavant només els partits polítics.Tenim un mandat democràtic per donar la veu al poble de Catalunya”.

Els objectius nacionals i els objectius socials són indestriables: la independència és necessària per millorar la qualitat de vida de la nostra ciutadania i poder afrontar la crisi amb garanties, i les polítiques socials són necessàries per assolir un consens social cap a la independència.

Esquerra qualifica el boicot del govern espanyol a l’impost sobre dipòsits bancaris com la benvinguda del PP al nou paper d’ERC.

La imatge més forta que es pot donar com a país és Govern i cap de l’oposició caminant i sumant cap a la independència.

Fa sol. Arribem al Tint Vell, que des de fa uns anys ha esdevingut la “fàbrica de somnis”, és a dir, la seu de la Comissió de Reis. Ens obre el local en Joan Armengol Passol; aviat arribarà la resta de la Comissió, amb qui en Pep havia quedat prèviament. Ens explica que el local els el cedeix en Pere Roma, ben desinteressadament.Ens endinsem en un món desconegut per a mi, on, sota d’uns plàstics, s’intueixen els carruatges que més il·lusió transporten en la nit més màgica de l’any. Sembla un paratge encantat; res fa pensar que el dia cinc de gener rondin per aquí prop d’un centenar de persones, entre torxers, xofers, patges, àngels... i els Reis!El primer que veiem és una carrossa inèdita que sortirà enguany.-Deu metres –diu en Joan- per quatre d’alçada, articulada! En un cantó hi penja una pissarra amb una colla de dibuixos i croquis.

De qui són? –Meus. Entre tots busquem idees i jo els ho dibuixo. Aquests –ens assenyala- són per a l’any que ve.

Sorprèn el patrimoni que tenen. Quantes carrosses teniu, actualment?

-Dotze. Però per Reis en surten només deu. Les altres són la del Patge i la de caramelles.

Totes són tibades per dúmpers. Quants en teniu? -Cinc en propietat, els vam comprar a paletes que han plegat –i ens van recitant els noms dels antics propietaris-. Alguns han patit autèntiques odissees, passant de mà en mà fins arribar a nosaltres.

La il·luminació la feu amb grups electrògens. Un per carrossa? -No, més; catorze o quinze. Moltes carrosses van doblades, ho muntem per línies.

Diuen els més grans del poble que potser Mn. Carbó va ser l’organitzador de les primeres cavalcades. Els Reis arribaven a dalt d’una mula, s’aturaven als baixos de l’ajuntament

i donaven uns caramels als nens. Però l’actual comissió, com va néixer?-Uf, mira, jo hi sóc des de fa potser vint-i-tres anys. -Més! –replica la Montse Perarnau-. Sempre hi ha hagut algú que se’n cuidava. Durant un temps venien els de Prats, i a partir d’aquí, com que el meu pare formava part dels Pares de Família, li van demanar per venir al darrere de cal Nanjó per guarnir els cotxes. A cal Nanjó, sempre hi han estat implicats. La Neus Perarnau també va ser una de les primeres impulsores del que és ara aquesta festa.

La primera carrossa va ser per tots tres Reis, a dalt d’un remolc. Més tard la ubicació ha passat per ca l’Ubals, per cal Mija i per la fàbrica vella de cal Capelles.

Quanta gent sou?-Depèn. A l’hora de treballar les carrosses solem ser el Bisquerra –Josep Codina-, el Perensó -Jordi Ferrer-, el Carles Ferrer, el Pau Soler, el Xavi Plata i jo mateix. Però també hi ha la Montse, la Laura Badia... Després, quan sortim ja és una altra cosa, perquè amb la comitiva som molts. Els torxers marxen a les quatre de la tarda cap a dalt el muro. Allà, el Joan Casals i el Lluís Mill els instrueixen del que han de fer. I, mentre s’esperen, fan jocs i una botifarrada fins que ja és l’hora. El Joan Balasch i el Pepito els ajuden. Són uns trenta. -El Ramon Serra també ha col·laborat durant molts anys, ens va fer els capgrossos. I seu és el disseny de la carrossa del colom, una carrossa freda per al Rei blanc. Tretze mil trossets de miralls enganxats un a un. És a

De prop De prop

8 El Pedrís

COMISSIÓ DE REIS:

Una herència cultural més d’AvinyóText: Isabel Serra Fotos: Pep Pedragosa

dir, vint metres quadrats de mirall trinxats! La del Rei ros té noranta fluorescents i la carrossa de l’àliga porta set mil bombetes. Per fer el motlle vam gastar dues tones de fang.

També veiem la carrossa dels àngels: dos nenúfars gegants amb uns mecanismes que faciliten l’entrada al centre de la flor. L’estrella porta tres mil bombetes. Gran part del material és reciclat.

Quant pesa una carrossa d’aquestes? –No molt, perquè utilitzem fibra de vidre i les figures són buides. Uns dos-cents quilos...

L’any passat en van estrenar dues: la de l’estrella i la dels caramels. Quantes hores hi dediqueu? -Totes. Això depèn de la disponibilitat de cadascú. En comptes d’anar a l’hort, venim aquí tant com podem.

Ens expliques el sistema de torxes? -Quan érem petits eren teies amb boles de cotó impregnat de gasoil, que feien molta pudor i fum. Ara fa uns vint anys, les vam fer amb cera, cànem i aiguarràs. Aquesta fórmula la fan servir a Osca amb els embolats (jocs amb bous), duren i costa d’apagar-les, però és perillós perquè la cera regalima i et pots cremar. Finalment, l’any passat les vam canviar

per les de gas no tòxic. Ningú més les hi té, de gas, ens van valer molts diners.

Com us financeu? -A part de la panera que rifem, l’Ajuntament ens dóna uns diners, ja que actualment som una comissió més. També comptem amb els diners de la venda de caixes que després donen els Reis. Que són totes iguals per tal d’evitar greuges comparatius entre els nens. Actualment, en comptes de cobrar cinc euros per caixa, es cobren per família. O sigui que, si en una família hi ha tres criatures, se’ls dóna tres caixes. I el tràmit, com sempre, es fa al Centre Cívic.-Abans anava molt bé això de la panera; hi havia més empreses, més autònoms, més botiguers... i la gent els comprava ràpid, els números. Però ara, amb la crisi, costa molt de vendre’ls; tot i que hi ha gent, empresaris, que se’n queden talonaris sencers. És la seva manera de col·laborar.

Ningú s’imagina la feina que hi ha al darrere d’una festa tan lluïda. No hi ha dubte que al llarg dels anys hi ha passat molta gent. Ens demanen que fem arribar agraïments a tothom: famílies, botiguers, empresaris i, sobretot, als voluntaris; sense ells no seria possible. També fan una crida a participar-hi. –I, sobretot, que la gent compri números, ens fa falta! Les despeses són moltes: el material de construcció i manteniment de les carrosses, de vestuari, caramels, pirotècnia...

Caramels. Quants en repartiu? -Uns dos-cents quilos per tirar a la gent més quatre-centes bossetes de caramels per donar a mans el missatger i els Reis.

I els vestits? –Mira, els vestits més vells van ser comprats a Saragossa. Tres reis més tres patges. Posteriorment, s’hi van afegir tres patges més i, com que amb el temps hem augmentat de

personatges, ens ho han fet diferents cosidores.Fa tres anys els varen fer tots nous, excepte les capes, que són de jacquard, molt costoses, i les llueixen cada any. Un vestit com aquest pot arribar a costar uns cinc-cents euros. Ho renten a la tintoreria.

I les perruques, qui les pentina? -Ningú! Bé, n’hem comprades moltes. És que es fan malbé! A la majoria de llocs les canvien cada any.

Quin criteri utilitzeu per triar els actors? -Ah, això és voluntari. La gent ens diu que ho volen fer, o que els fills hi volen participar, d’àngels, o de torxers. No hi ha edat concreta per participar. Només se n’han de tenir ganes.

A cada pregunta que els fem ens omplen les respostes de records, d’anècdotes: ”Te’n recordes del camió tal, i de la nevada de tal any que tot patinava, i d’aquell Rei que li va caure la corona?”, que omplirien més d’un Pedrís.

De prop De prop

El Pedrís 9 8 El Pedrís

COMISSIÓ DE REIS:

Una herència cultural més d’AvinyóText: Isabel Serra Fotos: Pep Pedragosa

Crònica

M À R I U S Text: Andreu Craviotto Foto: arxiu

El recordo ja des de ben petit, a l’escola Barnola. Era uns pocs anys més gran que jo. Diria que escrivia a l’Esquitx, i també el recordo una mica al pati jugant a futbol. Més endavant, el recordo de cambrer al bar Ció, amb el seu caràcter alegre. També a la piscina i, després, al camp de futbol jugant de

defensa amb el C. F. Avinyó. Organitzador, tècnic i contundent. Tres bones qualitats per un jugador de futbol, una mena de Beckenbauer.

Pel seu c a r à c t e r , intel·ligència i ganes, era un míster a l’estil Pep; així que

ben aviat me’l vaig trobar d’entrenador a l’infantil de l’Avinyó. Tenia un bon dot de comandament, combinat amb el diàleg amb els jugadors i el bon humor.

Ja uns anys després, ens vam trobar amb ell un dia anant pel carrer amb el Jaume Bartomeu i ens va proposar de fer un programa d’esports a Ràdio Avinyó. De seguida vam començar a fer proves i a unir-nos al seu programa dels dissabtes al matí. Més endavant, recordo quan va sortir del camp tot celebrant l’ascens del C. F. Avinyó a la 1a categoria regional i, en poca estona, va passar al plató per presentar un debat electoral al canal de TV local en les eleccions municipals de l’any 1991. Com a periodista, també tenia una fina ploma i es feia agradable tant d’escoltar com de llegir.

Llavors vam començar a sortir força plegats, recordo una mítica caminada nocturna Avinyó – Montserrat, i que juntament amb el Lluís Santamaria vam poder viure una experiència única en assistir als Jocs Olímpics de Barcelona 92. Érem uns animals de l’esport!

Va acabar la carrera de filologia catalana a la Universitat de Barcelona i va deixar l’escorxador per començar a treballar de professor a l’escola Joviat de Manresa. Sé que allà portava la revista de l’escola i que era una persona molt estimada. Més endavant es va traslladar a un institut d’Esparreguera, lloc on residia amb la seva dona i els seus dos fills.

Durant molts anys, va fer de presentador del lliurament del Premi Avinyó de Cultura. Juntament amb la Gemma Guiteras, preparava l’acte amb una gran cura i professionalitat. També cal destacar la seva faceta com a jugador d’escacs, sobretot en les etapes infantil i juvenil.

Als 41 anys, en Màrius Escánez ens va deixar massa prematurament. Avinyó no pot oblidar tot el que va fer al poble i per al poble.

10 El Pedrís

Medi ambient

Crònica

M À R I U S Text: Andreu Craviotto Foto: arxiu

Fins a una setantena d’espècies d’aus diferents he pogut observar al nostre municipi. Això sí, sense comptar les espècies que encara em queden per veure al poble, que segur que són bastants.

Ara que estem entrant a l’hivern i que les temperatures ja van baixant, ja podem trobar grans quantitats de fringíl·lids, que arriben en grans estols, espantats pel dur hivern del nord d’Europa, alguns ocells com la cadernera, el verdum, el pinsà comú, el gafarró, el passerell, el lluer i, si tenim sort i fa una mica més de fred, el pinsà mec i el pinsà borroner. També a l’hivern, ben d’hora al matí, a les capçades dels arbres podrem veure el meu estimat durbec. També arriben més d’altres passeriformes, com són el pit-roig, el mosquiter comú i el pardal de bardissa.

Ara mateix, en dies de fred, podem observar al pantà de Cal Morera el corb marí gros, esperant a cabussar-se per pescar algun peix i, en sortir de l’aigua, el podrem veure prenent el sol amb les ales esteses per eixugar-les. També, ànecs collverd, polles d’aigua,

esplugabous i bernats pescaires, com també els trobarem en altres punts de les rieres del nostre poble, fent vida en els cursos d’aigua.

Tot l’any, podem localitzar l’aligot comú, aturat damunt d’un pal de la línia telefònica, esperant pacient el pas

d’algun rosegador despistat.

Als boscos, podem trobar els dos picots que he vist al poble: el picot verd i el picot garser gros, buscant larves dins de les galeries que fan els corcs, amb la seva llarga llengua.

També en llocs boscosos trobarem el raspinell comú, expert escalador de les escorces dels arbres, buscant petits invertebrats que captura amb el seu llarg bec i, sobretot a dins del nucli urbà, segur que haureu vist molts cops,

especialment a l’hivern, la cuereta blanca (la pastorella), caminant

amunt i avall, movent la seva cua incansablement.

Arribarà la primavera i els camps i camins canviaran de color. Floriran les plantes i sortiran els insectes. Podrem observar les acrobàtiques mallerengues que, de bon grat, segur que faran el niu en alguna caixa niu que tinguem pel jardí.

Les papallones i les libèl·lules ompliran l’ambient. Arribarà des del tròpic, amb els seus llampants colors, l’abellerol. Excavarà un túnel en un talús sorrenc, on covarà els ous i, al cap d’unes setmanes, portarà insectes voladors per menjar als seus polls.

A l’estiu tindrem també el tallarol de garriga, les orenetes a les nostres finestres i l’oriol als nostres pollancres, interpretant la seva aflautada melodia.

I al final, tornarà el fred i, amb sort, podrem enganxar alguna migració de grues en formació de “V” com la que va passar a l’octubre de 2010 per sobre de l’Abadal, de 62 exemplars. Una “V” gegant que creuava el cel.

Els ocells de l’estiu tornaran cap als països subsaharians i tornaran a baixar els ocells del nord, i el cicle de migracions tornarà a començar.

Us animo a sortir a observar el camp. Els catalans tenim la sort de viure en un dels millors llocs del món per posar en pràctica l’afició per la naturalesa. Amb curiositat i ganes, és impossible avorrir-se.

10 El Pedrís El Pedrís 11

Medi ambient

Ocells a Avinyó

Text: Josep Bujons Carmona Fotos: arxiu

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)

Abellerol (Merops apiaster)

Apunts de cultura

La Gavarresa ha estat sempre el nostre riu, el que han conegut tantes generacions d’avinyonencs; casolà i tranquil, menys quan de riera s’ha convertit en un riu temible i impressionant en les seves revingudes, emportant-se tot el que trobava al seu pas. Aleshores és quan hem parat atenció a aquesta riera tot mirant des del Pont Nou l’aigua terrosa i encrespada, lamentant les pèrdues i bocabadats davant d’aquesta transfiguració. Fora d’aquestes ocasions extraordinàries, la Gavarresa ha estat lloc dels nostres jocs d’infància, esbarjos, i ha estat la riera que ha regat contínuament els nostres conreus.

-Però, què vol dir GAVARRESA? Segons un article d’una revista del 1929 que es deia Butlletí de Dialectologia Catalana, dirigida pel filòleg Mn. Antoni Griera, que tractava sobre els noms dels rius Gavarra (Alt Urgell), tributari del Segre, i Gavarresa, hi ha diferents teories, no definitives.

La població d’aquesta zona data de l’edat del bronze, amb gran influència cultural del Pròxim Orient. Després van venir des del centre d’Europa els celtes i, finalment, els pobles ibèrics, que és el fruit de l’evolució i transformació de la població indígena i autòctona de la península. Són tres pobles prehistòrics, tres llengües diferents que influiran en la formació del nom Gavarresa.

Dividim el nom en tres parts: GAV – ARR – ESA.L’arrel Gav o Gab – És la part on s’han entretingut més els filòlegs, per la relació que té amb altres noms. Per exemple: el riu que travessa Lourdes (Lorda) de França es diu La Gave, i per aquelles contrades del Pirineu hi ha moltes rieres amb el mateix nom, només diversificades pel lloc on passen: Gave de Pau, Gave d’Aspe, etc. Com també es dóna el fet, pel Pirineu, d’altres noms de rius que comencen amb la mateixa arrel com Gavarnia, Gabarret, etc. Recordem que la Gavarresa neix pràcticament als Prepirineus, prop d’Alpens.Per alguns, el nom GAVE és d’origen prellatí, fins i tot precèltic. Per d’altres, és una paraula ibera. Però tots

coincideixen que vol dir corrent d’aigua generalment atorrentada i tot sovint encaixonada. Per tant, GAV- era la forma d’indicar un torrent o un riu en aquell temps.Per d’altres, aquesta arrel, GAV-, vindria del nom del semidéu silvestre (pelut, amb banyes i cames de boc, lasciu) dels celtes anomenat Gabros, que vol dir boc, i que segons les creences cèltiques habitava a les regions on corren els torrents i tenia l’estança en les seves aigües, en les fonts i en els corrents d’aigua. D’aquí es desprèn que aquesta arrel, GAV-, podria venir de Gabros, que llavors identificava un corrent d’aigua amb el boc o sàtir descrit.

Si ajuntem GAV- amb el sufix ARR-, toponímic molt freqüent a la península, obtenim GAVARRA. Alguns diran que aquest toponímic és d’origen celta i d’altres que és basc. ARRA és un adverbi de lloc que significa procedència o veïnatge.

Segons el filòleg Balari, GAVARRA / GAVARRERA és el nom del roser bord. Un lloc ple de gavarres seria un lloc ple d’esbarzers. Si relacionem aquest nom amb el basc gaparra (esbarzer), Gavarresa voldrà dir lloc ple d’esbarzers?

Finalment, -ESA, que podria ser un derivat que ha contribuït a formar noms de lloc (Gandesa, Manresa, Olesa...).

L A GAVA R R E S A Text: Ramon Vilar (Resum d’un article publicat a la revista Avinyó, set./oct. 1969) Foto: arxiu

El Pedrís 13 12 El Pedrís

Apunts de cultura

L A GAVA R R E S A Text: Ramon Vilar (Resum d’un article publicat a la revista Avinyó, set./oct. 1969) Foto: arxiu

El Pedrís 13 12 El Pedrís

ELS MÉS CLUB DE LLEGITS LECTURA Text: Fina Sala Text: Joana Merelles bibliotecària Fotos: arxiu

Selecció: Adam Vall

“El Bernabéu respondrà amb un “Puta Barsa, puta Cataluña” els crits d’”Independència” d’ahir al Camp Nou. Això va així. Aquest és el diàleg” –Francesc Ribera Titot-.

“Slowly but trotando!” –Albert Badia-.

“Es todo un poco raro, ¿no? Catalunya solicita un rescate de 5 mM a alguien a quien entrega anualmente 16 mM más de lo que recibe” –S. Niño Becerra-.

“No vull una Catalunya independent finançada per La Caixa” –Teresa Forcades-.

“¿La independencia de Cataluña? Por encima de mi cadáver y el de muchos!” –Francisco Alamán-.

“El veritable universalista no és qui vol fer de la humanitat un sol poble, sinó qui exigeix respecte per a tots els pobles de la humanitat” –Víctor Alexandre-.

“Tot està SUPER podrit... gràcies!!!” –Oriol Vall-.

“Espanya està plena d’economistes que no saben què passarà demà amb la prima de risc, però sí el futur econòmic de Catalunya” -Xavi Boada-.

“Si el sistema és que morin 80.000 persones de gana cada dia, evidentment som antisistema” –David Fernàndez-.

“El RCD ESPANYOL convoca eleccions; això vol dir que es queda fora de la Unió Europea?” –Oriol Iglésias-.

Novel·les per a adults:

- Fil i Carbó. Ramon Soler i Riba

- Peguera. L’ànima d’un poble. Ramon Soler i Riba

- Jo confeso. Jaume Cabré

- La cançó dels maoris. Sarah Lark

Novel·la juvenil:

- Quantic Love. Sonia Fernández-Vidal

- La princesa invisible. Mercè Anguera

Contes per a infants:

- On es barrufa el barrufet de les ulleres? Peyo

- Los Cowcumber: niñera de Monstruos. Kes Gray

- Doraemon (còmic). Fujiko Fujio

Badallibres La xarxa

El dia 8 d’octubre ens vàrem trobar a la biblioteca d’Avinyó amb l’escriptor Ramon Soler, del qual havíem llegit el llibre Fil i carbó.Ramon Soler va néixer a la colònia del Guixaró i actualment viu a Gironella i treballa a la colònia de Viladomiu Nou, en una de les poques fàbriques de filatura que queden a la vora del Llobregat, i en les seves estones lliures es dedica, fins ara, a escriure llibres d’investigació. Arran del llibre que estava escrivint sobre les mines del Berguedà, va conèixer la protagonista del llibre Fil i carbó, li va agradar la història i li va demanar permís per escriure-la, i d’aquí va sortir el llibre.D’aquest llibre, a Gironella se’n va fer un musical, el qual van arribar a veure unes 5.000 persones.També ens va presentar la seva segona novel·la, que es titula Peguera, i ens va dir que era un llibre d’amor i desamor, també amb el rerefons d’una història real.Ara, amb motiu de la Setmana contra la violència de gènere, acabem de llegir La dona que ensopegava amb les portes, de Doddy Doyle, i n’hem fet la posada

en comú el dia 3 de desembre a la

biblioteca.

14 El Pedrís

L’actualitat de l’últim trimestre en les portades dels diaris

En Por tada . . . Selecció: Eugeni Vila

Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó

.cat

Previsions superades. La manifestació d’ahir va ser més multitudinària que la del 1977 i va desbordar totes les expectatives. POLÍTICA 10 A 20 i EDITORIAL

ONZE DE SETEMBRE

ÀLEX GARCIA

www.lavanguardia.cat Número 47.034 1,20 euros

CatalunyadiuprouœLamarxa, massiva i cívica,marcarà el futur de la relacióentre Catalunya i Espanya

œUnmilió i mig de personesclamen per la independència en lamanifestació més gran de la història

DIMECRES, 12 DE SETEMBRE DEL 2012

Articles de JORDI BARBETA x SERGI PÀMIES x ENRIC JULIANA x QUIM MONZÓ x ISABEL GARCIA PAGAN

8428292101205

12

Una gran Diada11 de setembre de 2012

Obama repeteix6 de novembre de 2012

Vaga general14 de novembre de 2012

Majoria sobiranista25 de novembre de 2012

Ofensiva del PP4 de desembre de 2012

Nou cas a Sabadell28 de novembre de 2012

Notícies de portada

Text: Montse Herms Fotografia: Judit Domènech

Han passat moltes coses en l’àmbit polític des de la diada de l’Onze de Setembre d’enguany, la majoria conseqüència de la manifestació cívica, pacífica, però contundent, d’un milió i

mig de persones (entre elles més de 200 avinyonencs) reivindicant un Estat propi. Perquè ens entenguem: reivindicant la independència de Catalunya. Com diu Oriol Junqueras: ”la democràcia es va inventar perquè els ciutadans decidim”. Tenim nou Parlament amb majoria sobiranista. Doncs, som-hi!

Subratllats

El dia 1 de desembre, l’Ajuntament va convocar els avinyonencs a la sala de plens en l’ acte de reconeixement a Josep Balasch, alcalde d’Avinyó durant tres legislatures amb un govern de CiU. El seu retrat es va afegir al plafó en què es relacionen els alcaldes anteriors. Va ser un acte institucional per agrair a l’exalcalde i al seu equip la dedicació mostrada al servei del poble

Qualifiquem de molt actiu el grup Avinyó per la Independència. Subratllem, entre les moltes accions que han portat a terme, la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana d’Avinyó. Us animem a col•laborar-hi.

El dissabte 3 de novembre es van presentar els treballs de creació produïts a l‘Alberg de Cultura Cal Gras pels artistes seleccionats en la 2a Convocatòria Internacional per a la Creació al territori. Aquests projectes, realitzats en diferents llenguatges (música, fotografia, performance, dibuix…), van apropar-nos a l’art i la creació artística que es fa avui. Alhora, van mostrar com Cal Gras es va convertint en un centre de referència per a molts artistes, i comença a tenir ressò internacional.

Una exposició de fotografies dels arbres del poble i el seu entorn, i la conferència: “Els ocells”, a càrrec de Josep Bujons, ornitòleg, van ser alguns dels actes que el Grup Ecologista d’Avinyó va organitzar amb motiu de l’onzè aniversari de la seva fundació.

Posar en valor el patrimoni del nostre país tot donant-lo a conèixer és un dels objectius del Centre Excursionista

d’Avinyó. Dues sortides: IV recorregut pels Molins fariners de la vall del riu Relat i la Ruta per les ermites romàniques del Berguedà.

Cal subratllar l’arranjament de la cruïlla d’Oló, que ha augmentat considerablement la seguretat dels vianants. D’aquí poc temps es farà el mateix amb la cruïlla de l’Abadal.

Diferents entitats han col•laborat amb la regidoria de Benestar Social organitzant moltes activitats durant la Setmana contra la violència de gènere. Volem subratllar la participació dels alumnes de l’escola Barnola i de la Llar d’infants que, des de petits i acompanyats pels grans, s’eduquen en la igualtat.

Tal i com consta en la memòria dels X Tallers Musicals d’Avinyó, les seves dades són: 21 professors que van impartir 11 cursos amb la participació de 255 alumnes. Unes 2.200 persones van assistir a les vetllades musicals que van oferir conjuntament professors i alumnes. Els organitzadors en fan una

valoració molt positiva i amb bones perspectives de futur.

El Raül Corominas (Ruski) i el Pere Herms, amb el suport del Centre Excursionista i davant d’un públic que omplia de gom a gom el local Catalunya, van exposar el seu projecte d’assolir el Manaslu (8.128 m). L’acte es va concloure amb la projecció del documental “Del vent al blau”, del qual és autor Pere Herms.

Hem de lamentar la mort de Josep Argemí, persona de referència a l’Ajuntament d’Avinyó durant 40 anys, i amb una etapa de dedicació al teatre, especialment als Pastorets. I també la de Rafel Plans, d’Olost de Lluçanès, que, entre moltes altres activitats culturals, havia estat col•laborador del “diari” Avinyó.

Nit del dissabte 1 de desembre, local Catalunya, ambient relaxant, públic participatiu, Natxo Tarrés i la seva banda interpretant Bob Marley. Cançons de llibertat. Un plaer!

El Pedrís 15 El Pedrís 15

Notícies de portada

Elaboració : Poseu tota la carn en una olla amb aigua de garrafa (8 l, aproximadament).

Quan estigui bullint, escumeu, afegiu-hi les verdures tallades a daus i deixeu-ho bullir 3 h a foc lent.

Mentrestant, en un bol, batrem un ou i l’afegirem a la carn picada. Amaniu-ho amb sal, pebre, all i julivert, pasteu-ho bé i empleneu els galets.

Coleu el brou, afegiu-hi els galets i deixeu-ho bullir fins que la pasta estigui al punt.

Serviu els galets farcits amb el brou.

Bon profit i feliç Nadal!

Pilar Puig Boter

ESCUDELLA DE NADALIngredients per a 4 persones

Per al farciment dels galets: 1 ou 200 g de carn picada de porc 200 g de carn picada de vedella 200 g de carn picada de pollastre sal, pebre, all i julivert farina blanca galets de Nadal (si pot ser, de mida gran) Per al brou: 1 peu de porc ral 1 os d’espinada 1 os blanc salat 1 os de vedella del cap de mort 1 tros de jarret o conill de vedella1/4 de gallina1 tros de brot de pit de xai1 pastanaga1 porro1 tros d’api1/2 ceba1/4 de col

Nadal arriba al poble... Bon Nadal!Dibuix fet pels residents de la Residència Relat