Una proposta de govern, allunyada de canvis buits de

contingut i de falses estabilitats conservadores.

Un programa de progrés, sensibilitat i ambició.

Un equip amb empenta, de gent honesta i compromesa

amb la ciutat.

SI NO FA VENT,REMAREM!

Número 48 - Abril 2011 Publicació trimestral Distribució gratuïta

Isaac Albert i Agut,Candidat a l’alcaldia de Terrassa

JOA

NA

AR

RIB

AS

Especial Eleccions Municipals 2011

Des d’Esquerra treballem per

Terrassa, i volem seguir treballant-

hi...

Per fer de Terrassa una ciutat de

progrés, sensible i amb ambició.

Som el partit Independentista a

l’Ajuntament de Terrassa, amb

capacitat de treballar per la ciutat i

el país. Volem sumar, volem créixer

i ser referents d’un tercer espai a

Terrassa que fugi de canvis buits de

contingut i d’un fals continuisme

conservador. I per això us propo-

sem un acord per Terrassa, un

acord que sumi, engresqui i desper-

ti la ciutat amb un projecte nou que

sàpiga d’on ve, on és i on va. Un

acord de present i de futur que

prioritzi les persones, les famílies,

la creació de feina i la voluntat de

pertinença a un projecte de ciutat i

de país sense deixar de ser el que

un és. Un acord, en definitiva, per

mirar endavant, avançar i transfor-

mar, per anar més lluny i per pro-

gressar.

2 ESPECIAL ELECCIONS MUNICIPALS 2011 Abril 2011

PUBLICACIÓ TRIMESTRAL D’INFORMACIÓ MUNICIPALESQUERRA REPUBLICANA DE TERRASSAEdita: Fundació Irla

Consell de Redacció: Isaac Albert, Ramon Arribas, Carles Caballero,Jordi Centelles, Koldo Corbera, Carles Feiner, Joan Lluch, MontsePujol.Maquetació: Montse Pujol, Joan Lluch.Correcció lingüística: Anna Parés, Quim Sierra.Fotografies: Joana Arribas.

D.L. B-20396-97Els articles signats no representen necessàriament l’opinió de la redacció d’aquesta publicació.Imprès a Catalunya.

Cultura a l’abast de

tothom en circuits

de formació,

sensibilització,

producció i consum

La cultura ha de ser un elementintegrador, que posi en contactecol·lectius provenint de realitats cul-turals diverses i, alhora, actuï com afont d’arrelament nacional, amb lallengua catalana com a vehicle lin-güístic. Ha de ser un element derealització personal, vehicle deconeixement i creativitat, de ciuta-dania, identitat i capacitat crítica.Cal prioritzar aquelles activitats onels ciutadans tenen un paper actiu iparticipatiu. La cultura ha de sertambé un element de dinamitzaciósocial. Per això la política cultural hade potenciar l’associacionisme i laparticipació, treballant conjunta-ment amb entitats locals i buscant lacoordinació amb d’altres regidories.

PROPOSTES:✔ Redactarem el Llibre blanc de lacultura a Terrassa, com a instru-ment de planificació estratègica deles polítiques culturals a la ciutat.✔ Incentivarem la col·laboraciópúblic-privat en temes d’innovació,creativitat i renovació, així com lesaccions realitzades per a potenciarla recerca o innovació en el campcultural.✔ Establirem línies de finançamenti bonificació per garantir la univer-salitat de l’accés als espectacles,pensant en els sectors socials mésdesfavorits i en coordinació entre lainiciativa pública i la privada.✔ Continuarem impulsant la recu-peració de la memòria històrica mit-jançant el suport a projectes i activi-tats que hi contribueixin.

Recursos per al

desenvolupament de

productors culturals

excel·lents

Cal posar els mecanismes necessa-ris per generar nova creació, en lesarts plàstiques, escèniques ivisuals, en la literatura i en la músi-ca. Cal que hi hagi un ventall derecursos que afavoreixin la igualtatd’oportunitats en l’accés a la forma-ció i la creació artística, i cal afavo-rir l’acostament dels productes cul-turals al territori, en paral·lel a larecerca de l’excel·lència i la conso-lidació d’activitats i expressions cul-turals punteres a nivell nacional.

PROPOSTES:✔ Estudiarem la viabilitat de crea-ció d’un Centre d’avanguardesartístiques, espai de formació, crea-ció i producció cultural per a crea-dors emergents✔ Ampliarem l'oferta d'espais expo-sitius de titularitat pública, amb fór-mules de cost reduït, amb especialatenció a nous artistes locals iemergents✔ Reorganitzarem l’Escola d’ArtsAplicades per aconseguir uns estu-dis artístics que siguin referent obli-gat en la creació local i millorareml’oferta formativa, complementària al’actual oferta de Cicles Formatius.✔ Donarem suport a la creacióartística mitjançant la dotació depremis i bosses d’estudi i de treballper als nous valors en les diferentsdisciplines.

Normalització de

l’ús de la llengua

catalana en tots els

àmbits de la vida

pública

La llengua catalana és un elementcentral d’identitat nacional i de cre-ació de cultura pública comuna, unvehicle de construcció de civilitat ide comunicació. Des de l’adminis-tració local cal promoure decidida-ment la normalització de l’ús de lallengua catalana, i contribuir al seuconeixement generalitzat i a l’incre-ment del seu ús social

PROPOSTES:✔ Elaborarem un pla de suport a lanormalització lingüística de la vidaciutadana en tots els àmbits.✔ Incrementarem l’oferta de cursosde català per a adults en tots elsnivells. ✔ Establirem un sistema d’incen-tius a les empreses locals que apli-quin plans de normalització lingüís-tica interna, així com de retolació,etiquetatge i comunicació exterioren català✔ Donarem suport als projectes iiniciatives que promoguin el conei-xement i l’ús del català a la ciutat.

Terrassa es reconeix

en la catalanitat

de les seves

celebracions festives

i les potencia

Les festes del cicle de l’any, des delCarnestoltes fins a Reis passant per

la Festa Major, sónl’expressió localde la nostra catalanitat, allò que faque Terrassa tingui una personalitatpròpia i definitiva. Són un espai deconstrucció de comunitat, de cele-bració col·lectiva, on s’enforteixenles xarxes socials i es genera unespai de reconeixement de l’altre.Cal afavorir l’organització i el desen-volupament de les nostres festescom a element fort de construccióde ciutat, de comunitat, i com a ele-ment de foment de les relacionssocials.

PROPOSTES:✔ Establirem un sistema d’ajuts alínies d’investigació sobre tradicionspopulars i vida quotidiana, especial-ment del període industrial.✔ Donarem suport a l’organitzacióde les festes d’abast territorial limi-tat, previ pacte amb els sectorsimplicats de llur reordenació i racio-nalització.

Una ciutat catalana

Una ciutat cohesionada

✔ Generalitzarem els convenis decol·laboració amb les diferents enti-tats del sector, donant-los suport entot allò que realitzin que es conside-ri d’interès públic d’acord amb lesdirectrius pactades amb tots elsimplicats✔ Donarem suport a la difusió iintercanvi de formes de culturapopular forànies, en la línia d’afavo-rir el diàleg intercultural i millorar elslligams d’amistat de la ciutat ambciutats estrangeres

L’esport, una escola

de civilitat, una font

de salut i un

element d’identitat

Hi ha un dèficit de plataformescohesives de l’esport en generalque permetin una gestió coordina-da i una planificació estratègica

Uns serveis socials i

sanitaris universals,

eficients, eficaços i

basats en la

prevenció

Es preveu l’homogeneïtzació delsterritoris de cobertura de cadascundels equips bàsics d’atenció socialamb els de les àrees bàsiques desalut, per possibilitar una millor pla-nificació i coordinació. Aquestareorganització dels serveis bàsicss’acompanya d’un procés de redi-mensionament i actualització delsprojectes socials adreçats respecti-vament a infància i família, proble-màtiques socioresidencials, disca-pacitat i dependència, així comd’una millora en la qualitat i la pres-tació de serveis específics (SAD) iespecialitzats (EAIA).

PROPOSTES:✔ Millorarem el catàleg de serveissocials, amb especial atenció a lesnecessitats derivades de les situa-cions de dependència.✔ Reclamarem a la Generalitat deCatalunya el desdoblament del CAPRambla, per acabar amb la conges-tió que pateix actualment.

compartida de l’activitat esportiva aTerrassa, i no hi ha una diagnosicompleta de la situació, potenciali-tats i necessitats d’aquest sector.

PROPOSTES:✔ Promourem la redacció d’un plaestratègic de l’esport, amb la parti-cipació de tots els agents implicats.✔ Apostarem per l’esport com afont de salut i de lleure, promoventla seva pràctica tant a nivell compe-titiu com a nivell lúdic, i regulant ipotenciant la seva prescripció perpart del sector sanitari com a ele-ment preventiu de primer nivell.✔ Impulsarem l’esport base com areferent de l’esport català, i dona-rem a la formació esportiva uncaràcter prioritari a l’oferta d’oci illeure.✔ Impulsarem la dotació debeques a esportistes i entitats, mit-jançant un sistema d’acreditació demèrits i potencialitats.

✔ Construïrem l'alberg nocturn debaixa exigència (ANDANA) i endefinirem una ubicació adequada.✔ Desenvoluparem un programad'infància i família de caràcter uni-versal i transversal amb especialatenció al desenvolupament derecursos deficitaris (centres oberts,esplais diaris i escola de família).✔ Convertirem el Centre de Dia deSalut Mental en Centre de Reha-bilitació Comunitària.

Una xarxa educativa

equilibrada, no

segregadora i defen-

sora de l’excel·lència

Mitjançant la delegació de compe-tències i la transferència dels recur-sos adequats, les administracionslocals han de poder gestionar lesinfrastructures i els diferents serveiseducatius, tot potenciant l’autono-mia dels centres escolars i aportantsolucions efectives a les sevesnecessitats d’acord amb els corres-ponents projectes educatius. Aixòha de permetre planificar l’ofertaescolar a nivell municipal, impulsarprogrames d’intervenció socioedu-cativa, establir criteris propis d’ad-missió d’alumnes, així com la ges-

tió, ja ara, de l’ensenyament infan-til, l’educació de les persones adul-tes i els programes de qualificacióprofessional inicial i, progressiva-ment, del conjunt de l’ensenyamentobligatori. Cal vetllar, així mateix,per a la igualtat d’accés de tots elsciutadans i ciutadanes a una edu-cació pública de qualitat i gratuïta.

PROPOSTES:✔ Treballarem per aconseguir eltraspàs de les escoles bressol detitularitat de la Generalitat i vetllarper la qualitat pedagògica de total’educació ofertada en aquest cicle.Flexibilitzarem els serveis educatiusper als infants de 0-3 anys per ajus-tar-los a les necessitats familiars ilaborals.✔ Revisarem el mapa escolar del’ensenyament obligatori, assegu-rant una oferta suficient de placespúbliques en totes les zones de laciutat, determinant els itinerariseducatius dels alumnes des dels 3fins als 18 anys en cada zona esco-lar, en centres integrats, o garantintla coordinació organitzativa i peda-gògica entre centres diferents.✔ Planificarem i gestionarem pro-grames d’acolliment i atenció edu-cativa a l’alumnat de famílies immi-grants. Evitarem la concentraciód’alumnat immigrant i vetllarem

Una ciutat compactai sostenible

Abril 2011 ESPECIAL ELECCIONS MUNICIPALS 2011 3

perquè es distribueixi entre els cen-tres públics i concertats de cadazona.✔ Reconeixerem les entitats d’edu-cació en el lleure com a interlocu-tors en l’àmbit educatiu, i promou-rem la seva participació en el dis-seny de les polítiques infantils ijuvenils

Planificació de

serveis i

equipaments

d’acord amb criteris

d’intergeneracionali-

tat, proximitat i

equitat

Cal seguir avançant en fórmules decogestió, programació conjunta iprogressiva incorporació de criterisd’intergeneracionalitat i intercultu-ralitat a la gestió dels equipaments,promovent el treball en xarxa i lacogestió amb les entitats cíviques,defugint la utilització privativa d’a-quests espais i incorporant-hi crite-ris de rendibilitat social

PROPOSTES:✔ Impulsarem la cogestió de laxarxa d'equipaments cívics de laciutat entre Generalitat, Ajuntamenti entitats ciutadanes.✔ Desplegarem el Pla d'equipa-ments cívics 2009-2018 en elsaspectes de millora de la programa-ció, del model de gestió i de la dina-mització comunitària✔ Reclamarem a la Generalitat deCatalunya la construcció del Casalintergeneracional de Montserrat-Torresana-Vilardell; de Can Palet-Segle XX; de Can Parellada-LesFonts.✔ Projectarem i estudiarem la via-bilitat econòmica de les obresd'ampliació del Casal cívic de CanBoada, i del Casal cívic d’Ègara.✔ Construïrem el nou Casal cívic deLa Maurina.

Mecanismes de pre-

venció de l’exclusió

social basats en el

treball en xarxa i la

concertació

Cal oferir una perspectiva integraltant des del punt de vista de l’indi-vidu com de la comunitat; és enaquest punt on recau el pes d’unmodel de gestió pública descentra-litzat i universal, on es vetlli per lacoherència i la coordinació entretots els elements per tal de poten-ciar-ne la seva eficàcia i la seva efi-ciència en termes de governançacom a principi d’actuació.PROPOSTES: ✔ Desenvoluparem el Pla local d’in-clusió social (PLIS) 2011-2015.✔ Impulsarem el desenvolupamentde programes adreçats a prevenir elsobreendeutament familiar.✔ Promourem la creació de progra-mes adreçats a millorar l’ocupabili-tat de les persones amb baixosnivells formatius.✔ Situarem la prevenció de la vul-nerabilitat i l’exclusió al centre deles polítiques municipals.

Integració delsnouvingutsassegurant laconvivència amb elsautòctons, evitant laguetització iintervenint en lagestió de fluxesmigratoris

L'arribada de persones nouvingu-des estableix nous reptes i proble-màtiques, noves percepcions inoves sensibilitats. En conseqüèn-cia, l'objectiu ja no és només laintegració de les persones nouvin-gudes, sinó la construcció d'un noumodel social basat en la ciutadania,la convivència i la cohesió social.

PROPOSTES:✔ Revisarem el Pla estratègic deciutadania per al periode 2012-2015, tot adequant-lo a les novesnecessitats derivades de l'evoluciódel fet migratori.✔ Desenvoluparem, en col·labora-ció amb el tercer sector, els instru-ments necessaris per rebre i acollirles persones nouvingudes respo-nent a les seves necessitats bàsi-ques amb els recursos normalitzatsi/o específics de temporalitat limita-da, acomplint la Llei d’Acollida.✔ Valorarem l’ús i impacte de lapoblació estrangera i autòctona alsdiferents serveis municipals per adiversificar, si escau, la tipologia deles persones usuàries en cas desobrerepresentació d’algun col·lec-tiu i/o adaptar els pressupostos i ladefinició d’aquests serveis a la novarealitat.✔ Introduïrem mecanismes correc-tors que incideixin en un assenta-ment heterogeni de les personesestrangeres en el conjunt del territo-ri, per tal d’evitar la consolidació deghettos ètnics.✔ Valorarem l’ús i impacte de lapoblació estrangera i autòctona alsdiferents serveis municipals per adiversificar, si escau, la tipologia deles persones usuàries en cas desobrerepresentació d’algun col-lec-tiu i/o adaptar els pressupostos i ladefinició d’aquests serveis a la novarealitat.✔ Introduïrem mecanismes correc-tors que incideixin en un assenta-ment heterogeni de les personesestrangeres en el conjunt del territo-ri, per tal d’evitar la consolidació deghettos ètnics.

Transversalitat de

les polítiques de

foment de la

igualtat pel que fa al

gènere, l’edat,

l’origen i la

diversitat funcional

La transversalitat vol trencar ambuna concepció de l’administraciólocal com a estricte productor deserveis sectorials, i vol donar unavisió estratègica tenint en comptedos principis que fan que el mónlocal tingui una posició privilegiada:el principi de territori i el principi deproximitat, que fan que les necessi-tats i els interessos de les personessiguin més tangibles, així comtambé la participació dels mateixosciutadans i ciutadanes, de les enti-

tats i del conjunt d’institucionspúbliques i privades en un projectede ciutat.

PROPOSTES:✔ Crearem els programes transver-sals de Polítiques de gènere, Usosdel temps, Infància, Joventut, Gentgran, Immigració, Discapacitats iInclusió, i dissoldrem els serveisactualment existents relatius aaquests àmbits, bo i reincorporant

Supeditem el

creixement a la

qualitat urbana, i

refem el teixit urbà

abans de créixer

cap enfora

Considerem necessària la redaccióde plans integrals en tots els barris,que més enllà de les propostesurbanístiques incloguin propostessocials, que incorporin noves cen-tralitats com a inductores de reacti-vació del comerç dels barris, la dis-tribució territorial dels serveis i polí-tiques d'habitatge que tallin ambl'actual tendència a la segregaciósocial i d'edats per barris.

PROPOSTES:✔ Elaborarem un programa dePolítica Integral a nivell comarcal decoordinació entre els diferentsmunicipis implicats en el ParcNatural de Sant Llorenç del Munt ila Serra de l'Obac✔ Buscarem fórmules que perme-tin executar la proposta de conne-xió entre el Parc de Vallparadís i elfutur parc lineal de la Riera delPalau a través de l’ordenació i reur-banització dels espais lliures i viarisde Can Jofresa✔ Promourem una política d'habi-tatge juvenil que inverteixi l'actualprocés accelerat d'envelliment delcentre de Terrassa✔ Vetllarem per la revitalització dela rambla d’Egara, un cop consoli-dada la seva renovació

Som conscients de

l’escassat del sòl, i

desenvolupem un

model urbà dens

Som partidaris d’un creixementsostenible, i, per tant, consideremnecessari establir limitacions a lespossibilitats de creixement demo-gràfic per la via de la limitació del’increment de l’oferta d’habitatge.Cal garantir i potenciar l'anellaverda de la ciutat i garantir unatransició funcional i paisatgísticaurbà-rural-natural al servei i mesurade les persones.Política d’increment del sòl indus-trial disponible i de foment de lainstal·lació de nou teixit empresarialde sectors d’alt i mitjà valor afegit ésel que ha de permetre la generaciód’un mercat de treball local ambprou robustesa i capacitat d’absor-ció de la mà d’obra actualmentexcedentària.

PROPOSTES:✔ Promourem l’expansió del Parcde Vallparadís cap al Sud, i millora-rem la connexió funcional entreaquest pulmó verd i el conjunt de laciutat, cercant les fórmules perquèesdevingui un eix cívic i econòmicalhora que un espai de lleure✔ Cercarem fórmules per reactivarl’activitat comercial i cívica a lacarretera de MontcadaImpulsarem la regeneració urbanadel Segle XX a partir dels teixits pre-existents al barri✔ Potenciarem el desenvolupa-ment de les Àrees Centrals deMillora Urbana d’AEG, VaporCortés, Glòries Catalanes, Pont

Aurell Armengol i Industrial Freixa,bo i cercant fórmules que en possi-bilitin la viabilitat econòmica i enredueixin l’increment total d’ofertaresidencial✔ Cercarem fórmules per a la revi-talització del teixit urbà de Can Palet.

Habitatge de quali-

tat i assequible per a

tota la població

cal per tant una aturada tècnicad’alguns anys en la construcciód’habitatge nou. Cal promoure, atèsaquest estat de coses, el manteni-ment i la rehabilitació de l’habitatgeexistent, i cal endegar accions deci-dides per posibilitar l’accés a l’habi-tatge del prop del 30% de la pobla-ció que actualment, segons tots elsindicadors, està exclosa del mercatlliure per motius de renda.

PROPOSTES:✔ Estudiarem la viabilitat de reduirl'edificabilitat de les zones amb ins-truments de planejament aprovatsperò pendents de desenvolupa-ment, especialment als àmbits nor-doest i est de la ciutat.✔ Aprovarem el Pla Locald'Habitatge 2012-2017, fent espe-cial incidència en la producciód'habitatge assequible en règim delloguer social, i en la conversió depart de l'habitatge existent en parcde lloguer.✔ Intensificarem les polítiques defoment de la rehabilitació d’habitat-ges i la instal•lació d’ascensors.✔ Analitzarem la viabilitat de subs-tituir l'habitatge existent, a les zonesurbanísticament més degradades i

els programes i els professionalsafectats en els àmbits sectorialsmés propers.✔ Mantindrem les regidories vincu-lades als àmbits esmentats, ambfunció d’impuls polític i interlocucióamb la ciutadania, però sense fun-cions executives des del punt devista de l’atribució de competènciesfuncionals o orgàniques.✔ Impulsarem la modificació de lesbases d’execució del pressupost, a

fi i efecte de dotar aquests progra-mes i garantir de forma imperativala seva execució i aplicació des dela resta de classificacions orgàni-ques pressupostàries.✔ Impulsarem la creació de taulestransversals de coordinació tècnica,d’àmbit territorial de districte, per aldisseny, execució i seguiment deprogrames d’intervenció territorialit-zats.

4 ESPECIAL ELECCIONS MUNICIPALS 2011 Abril 2011

Isaac Albert iAgutSant Pere

Cesc Poch i RosLa Maurina

Mireia Bercial iParelladaCentre

Rosa Sucarratsi FontCa n’Aurell

Montse PinedaRibera (RI. Cat)

Centre

Fina Fontanals iSaez Pl. Catalunya/Esc.Hola

Josep Sales iOrtegaCentre

Manel Martí iMonchoPl. Catalunya - Esc. Ind.

Cèlia Ros iGassetVallparadís

Montse Pujol iSolerCa n’Aurell

Màrius Massalléi BainadSant Pere

Marc Altet iMartínezCentre

DolorsDuocastellaCa n’Aurell - (AcordxT.)

Josep M. Sans iEscolàVallparadís Joan Lluch i

PuigA. Poble de Sant Pere

Anna M.MasachsSegle XX

Carles ValeroSerra (RI. Cat)

Pça. Catalunya-Esc. Ind.

Ramona Vergés(RI.Cat)

Vallparadís

“Cal que els electes

recuperin la seva funció

d’interlocutors de la

ciutadania, d’antenes de

detecció de noves

problemàtiques i

necessitats, de constructors

de futurs possibles,

d’agents de canvi social”

“L'objectiu ja no és només la

integració de les persones

nouvingudes, sinó la construcció

d'un nou model social basat en la

ciutadania, la convivència i la

cohesió social”

"Hem de millorar la

coordinació entre les

actuacions realitza-

des pels proveïdors

de serveis de salut al

territori i les que es

realitzen des de l’a-

juntament per tal

d’incrementar-ne

l’impacte, es tracta

de donar un gran

pas endavant en ter-

mes de prevenció i

detecció precoç."

Candidat a l’Alcaldia

“Potenciarem la

rehabilitació

d'habitatges,

especialment dels

que estan

desocupats, i pro-

mourem la seva

incorporació al

mercat de

lloguer assequible.”

“Cal afavorir

l’organització i el

desenvolupament

de les nostres festes

com a element fort

de construcció

de ciutat, de

comunitat, i com a

element de foment

de les relacions

socials”

“Treballare

millorar la

tat de vid

totes les pe

de Terrassa

tir del ref

foment de

xarxes so

entre perso

diferents or

ELECCIONS MUNICIP

Jesús Viñas iCireraCentre

Sílvia Grau iFontanalsÈgara

Núria Sanjaume(Reagrupament)

C. Palet de Vista Alegre

Carles Caballeroi PeñaSant Pere Nord

Jordi Centelles iAmelaCan Parellada

Carles Massalléi BainadCa n’Aurell

Sílvia AlcàntaraCan Boada - Casc Antic

Acord x Terrassa

Edu Gonzàlez iCastelCementiri Vell

Ona MartínezSegle XX

Ramon Arribasi QuintanaSant Pere

Joan Crispí iEscursellCa n’Aurell

Anna Parés iPuntasCa n’Aurell

Albert Valls iBerengueras(RI. Cat) Can Palet

Ramon Bertolíni Purtí Sant Pere

(RI.Cat)

Lali Guillemot iMarcet (RI.Cat)

Sant Pere Nord

Pepe Ruiz iRodríguezCentre - (Acord x T.)

Natàlia MasCentre

(Acord x Terrassa)

Antonio Cazorlai López (Acord x T.)

Grups de Montserrat

ÀngelCasanovas(Acord X Terrassa)

“Cal vetllar per a la

igualtat d’accés de

tots els ciutadans i

ciutadanes a un

servei públic

d’educació de

qualitat i gratuït”.

“Donarem un

suport especial a

les entitats que,

per la seva ubica-

ció o especificitat,

treballen per

combatre les

desigualtats

socials”

llarem per

ar la quali-

e vida de

es persones

rassa, a par-

el reforç i

nt de noves

es socials

persones de

nts orígens”

“Hem de potenciar

l'anella verda de la

ciutat i garantir unes

comunicacions amb

corredors paisatgís-

tics al servei i mesura

de les capacitats de

totes les persones.”

“Impulsarem l’esport

de base com a referent

de l’esport català, i

donarem a la

formació esportiva un

caràcter prioritari a

l’oferta d’oci i lleure”

“La cultura és un

dret democràtic

que ha de ser a

l’abast de tothom.

L'activitat cultural

és allò que dóna

personalitat a una

població i la que

més ajuda a

l’alliberament

de la consciència

individual i

col·lectiva.”

IPALS 2011

Abril 2011 ESPECIAL ELECCIONS MUNICIPALS 2011

6 ESPECIAL ELECCIONS MUNICIPALS 2011 Abril de 2011

socialment més vulnerables, perhabitatge digne i assequible disse-minat pel conjunt de la ciutat, ambl'objecte d'evitar la consolidació dezones d'exclusió social

Un model de

mobilitat basat en el

transport públic i en

un model viari en

xarxa i ben

dimensionat

Cal avançar decididament en l’in-crement dels desplaçaments entransport públic i a peu, en detri-ment dels desplaçaments en vehi-cle privat. cal assegurar una correcta gestiódel trànsit i l’aparcament, atesa lagrandària del parc mòbil existent, ical millorar sensiblement les con-nexions interurbanes, atesa la defi-cient connexió de transport públicinterurbà encara existent entreTerrassa i moltes de les principalszones d’activitat econòmica de l’en-torn metropolità.

PROPOSTES:✔ Millorarem la connectivitat inte-rior dels barris i zones urbanes de laciutat consolidada, pensant tant enel transport privat com en els des-plaçaments a peu.✔ Promourem la intermodalitat enel transport públic, adaptant els iti-neraris de les línies de bus urbà a lanova configuració d'estacions detren, i incorporant la construcciód'aparcaments dissuassoris i gra-tuïts a les proximitats dels puntsnodals de la xarxa de transportpúblic.✔ Promourem l'equitat en el trans-port públic, mitjançant la racionalit-zació de les exempcions i bonifica-cions en els títols de transport enfunció del nivell de renda delsusuaris.✔ Impulsarem la implantació denoves formes de transport: puntsde recàrrega de vehicles elèctrics,sistemes de carsharing i introduc-ció de complementarietats entre eltransport públic i els plans de mobi-litat de les empreses de Terrassaque en disposen per imperatiu legal

Defugim l’especialit-

zació funcional, i

promovem la

compatibilitat d’u-

sos i la pluralitat de

centralitats

Cal impulsar el desenvolupamentdels eixos cívics, comercials i d’ocique despunten tímidament a diver-sos àmbits de la ciutat, assegurar laseva complementarietat i facilitar laconnexió entre els diferents eixoscívics i comercials a partir de lesdiverses avingudes.

PROPOSTES:✔ Impulsarem la millora del eixoscomercials (vianalització, aparca-ment, enllumenat, mobiliari urbà) alcarrer Núria (La Maurina), Can’Anglada, Sant Pere Nord i SantPere (carrer Ample-carretera deMatadepera-Mercat del Triomf)✔ Estudiarem fórmules per pro-moure la intensificació de l’activitatcomercial a l’àmbit nord de laRambla, avinguda Josep Tarra-

dellas i avinguda Abad Marcet, pertal de connectar l’àmbit TerrassaCentre amb Sant Pere i la RamblaFrancesc Macià✔ Estudiarem fórmules per perllon-gar l’eix cívic i comercial de la FontVella i l’Avinguda Jacquard cap alsbarris de l’Escola Industrial i can’Anglada✔ Impulsarem la definició de novescentralitats urbanes (singularmentals eixos de la Maurina, FrancescMacià, l'anella d'avingudes i LesArenes) i plantejarem un tracta-ment urbanístic específic en cadacas, que promogui la pluralitat d'u-sos i reforci els usos cívics i comer-cials

Un teixit industrial

divers i competitiu, i

una oferta de sòl

industrial suficient.

La globalització econòmica ensmarca els reptes d’afrontar la novaterciarització amb l’augment d’unsserveis de qualitat, la transformacióde la indústria cap a les noves rea-litats del mercat, el mantenimentdels centres de decisió i del màximpossible de llocs de treball indus-trials, l’impuls del tercer sector eco-nòmic per afrontar els nous reptessocials i la consolidació de la socie-tat del coneixement i la informació.És en aquest sentit que el model decompetitivitat empresarial ja no potpivotar més en la precarietat labo-ral, sinó en la qualitat de les empre-ses i el treball.

PROPOSTES:✔ Potenciarem el Parc Científic iTecnològic Orbital 40, i buscaremfórmules de complementarietat d'a-quest pol de creixement amb l'es-pai de Torrebonica.✔ Intensificarem la recerca d'em-preses industrials d'alt i mitjà valorafegit interessades a instal·lar-se ala ciutat.✔ Millorarem l’actual concepciódels polígons industrials, ambmajor implicació de l’Administracióen el seu manteniment i gestió,amb major implicació de lesempreses amb la ciutat i amb unaestratègia potent i consensuada decaptació d’empreses complemen-

Eficiència en

despesa energètica, i

conservació i

millora del patrimo-

ni natural històric

ús més racional de les disponibili-tats del medi, la capacitat de reno-vació dels recursos i per una orde-nació del territori que afavoreixi undesenvolupament social i econòmicmés equilibrat i adequat a cadaregió i municipi.

Una ciutat complexa

PROPOSTES:✔ Promourem els usos agraris delsol periurbà, i promourem la conso-lidació d’una xarxa d'horts urbansper afavorir la viabilitat d'estructu-res cooperatives i autogestionadesde proveïment d'aliments.✔ Redactarem el Pla EspecialTerritorial de la Grípia i la Betzuca in'iniciarem els primers treballs d'or-denació.✔ Promourem la creació del parcsolar de Terrassa, que dotarà d'e-nergia renovable l'enllumenatpúblic de la ciutat.✔ Impulsarem un model de tracta-ment integral del cicle de l'aigua(abastament, distribució, saneja-ment, depuració i reciclatge) d’ini-ciativa pública i gestió mixta.

tàries, generació d’economies d’es-cala i oferta de serveis, amb el con-venciment que els poligons tambésón ciutat, també són espai urbà.✔ Estudiarem la implantació demesures de fiscalitat tova i d’acom-panyament a la creació de novesempreses, i vincularem en la mesu-ra que ho permeti la normativa lafiscalitat municipal als resultatseconòmics de l’empresa i al seugrau de responsabilitat social.

Un pol d’atracció

comercial, turística i

d’hostaleriaEl comerç ha continuat la sevaaccelerada transformació durantels darrers anys. A l’igual que elconjunt de l’economia, s’ha vistafectat pels fenòmens de concen-tració empresarial i la globalització.Hi ha hagut un creixement de lesàrees comercials perifèriques dedi-cades a comerç excepcional(mobles, bricolatge, automoció,material per a la construcció) i elmal repartiment de l’oferta comer-cial en el territori, amb zones moltactives comercialment al costat debarris sense pràcticament dotaciócomercial.

PROPOSTES:✔ Potenciarem l’establiment decomerç de proximitat a zones imfra-dotades: Vilardell, Torre-sana,Montserrat, Can Parellada, SegleXX, Ègara, Can Jofresa,Guadalhorce, Can Palet II, Xúquer ila Cogullada.

✔ Potenciarem els eixos comercialsexistents als barris de Sant Pere, Can’Anglada, Sant Pere Nord, per talque esdevinguin polaritats comer-cials de ciutat, amb identitat pròpiai un grau d’atracció superior al delbarri o districte.✔ Potenciarem el model comercialcatalà basat en l’oferta de proximitati en petites i mitjanes empresesautòctones establertes en tramaurbana amb elevada densitat d’es-tabliments.✔ Millorarem la competitivitat de lapetita empresa familiar a partir defacilitar eines com la formació, lainnovació i el treball associatiu.

Una economia de

serveis diversificats i

avançats

Terrassa té un teixit econòmic for-mat bàsicament per microempre-ses, que en una proporció elevadasón treballadors autònoms. Mésenllà del comerç, l’hostaleria i elsserveis bàsics a la persona i a l’em-presa, hi ha una gran exhuberànciade professionals vinculats al sectorauxiliar de la construcció (electricis-tes, guixaires, llauners, pintors, fus-ters, etc) que han patit serioses difi-cultats a partir de l’aturada del sec-tor immobiliari.

PROPOSTES:✔ Facilitarem la generació de pro-cessos de concentració empresa-rial, per possibilitar el naixementd’empreses amb major capacitat

inversora i de tresoreria, majorresistència a les dificultats conjun-turals i millor competitivitat, enparal·lel a un procés de diversifica-ció i millora de l’oferta de serveis,amb major protagonisme d’aquellsamb alt valor afegit.✔ Fomentarem el turisme cultural inatural, aprofitant el significatiupatrimoni històric de la ciutat, laseva potència cultural i la proximitatdel Parc Natural de Sant Llorençdel Munt, que hauria de comple-mentar el conjunt de nínxols demercat on la ciutat pot guanyarcompetitivitat, riquesa i generaciód’ocupació.✔ Impulsarem els projectes d’em-prenedoria vinculats als estudiants ititulats recents de les diferentsespecialitats universitàries i de for-mació professional existents a laciutat, en cooperació amb el mónacadèmic i les organitzacionsempresarials.✔ Treballarem per detectar i feremergir ocupacions actualmentsituades a l’economia informal, mit-jançant accions de regulació de laintermediació en aquest àmbit (tau-lells d’oferta i demanda a diferentsserveis i equipaments, web especí-fic, etc) i incentivant la seva trans-formació, quan sigui possible, enllocs de treball amb tots els seusdrets.

Oportunitats de

feina estable i de

qualitat per a tota la

població

Cal una nova definició de les políti-ques actives d’ocupació amb mésconcertació i adequació a les novesrealitats, donant atenció als col·lec-tius amb majors dificultats d’accésal mercat laboral (joves, dones,immigrants, discapacitats, majorsde 45 anys) i planificant els disposi-tius d’acompanyament a la insercióamb la flexibilitat suficient com peratendre els canvis de perfil sobtatsde la població aturada.

PROPOSTES:✔ Promourem l’actualització periò-dica d’un estudi de necessitats for-matives i de qualificació dels treba-lladors en el sectors econòmicsamb més potencial de desenvolu-pament en el territori.✔ Promourem des de l’administra-ció local, en cooperació amb lesorganitzacions empresarials i sindi-cals, la realització de plans agrupatsde reciclatge de treballadors, per talde facilitar a les PIMES l’accés alsfons dedicats a la formació contí-nua.✔ Buscarem la implicació del sec-tor empresarial en els processosd’inserció dels aturats, mitjançantl’aportació de llocs de pràctiques inoves contractacions.✔ Fomentarem la formació i l’ús deles TIC per a potenciar la informacióentre la població amb nivells forma-tius més baixos i evitar l’escletxadigital entre els que tenen i notenen accés a les TIC

Terrassa, centre de

producció de

coneixement i

recerca, i un campus

universitari

prestigiós

Abril de 2011 ESPECIAL ELECCIONS MUNICIPALS 2011 7

Una ciutat cívica

La ciutat compta amb un dels cam-pus universitaris més potents delpaís, amb un gran potencial d’e-quips de recerca, així com ambprestigioses institucions i empresespunteres en l’àmbit de la R+D+i.Cal potenciar la interrelació entretots aquests agents, i facilitar latransferència de coneixement almón productiu i a la societat engeneral.

PROPOSTES:✔ Potenciarem el caràcter innova-dor i l’efecte d’arrossegament sobreel conjunt de l’economia local quecomporten el PCTT Orbital 40 i elfutur centre docent i sanitari deTorrebonica.✔ Desenvoluparem un projecte decaptació i retenció de talent.✔ Apostarem per una universitatoberta per a tothom, joves i grans

amb ganes d'aprendre, donantsuport a les iniciatives de formacióuniversitària per a sèniors.✔ Afavorirem en el territori el des-envolupament de centres tecnolò-gics per a promoure la innovació, larecerca aplicada, la transferènciatecnològica i l’estímul a la creaciód’empreses generadores de conei-xement, tot millorant les platafor-mes existents.

Gestió eficient,

eficaç i útil dels

recursos públics

Cal restringir despeses, fent unalectura ambiciosa i imaginativa delsprogrames que fa l’ajuntament ianalitzant detalladament la seva uti-litat. Cal incrementar els ingressos,per la via de la negociació amb lesadministracions de nivell superior,però sobretot millorant els ingressospropis i consolidant una gestiópatrimonial orientada a l’obtenciósimultània de liquiditat i rendibilitatsocial. I, per descomptat, cal apro-fundir en la millora de l’eficiència del’administració local, fent més ambmenys.

PROPOSTES:✔ Evitarem les duplicitats en laprestació de serveis, tant entre dife-rents administracions com a l’inte-rior de la pròpia organització muni-cipal.✔ Continuarem el procés de racio-nalització del holding municipal,reduint el nombre d’empreses,organismes autònoms i patronatsmunicipals al mínim imprescindi-ble.✔ Intensificarem l’aplicació de cri-teris d’austeritat en el consum dematerials fungibles, les despesesde protocol i representació, els con-tractes de consultoria i assistència iles despeses de publicitat, propa-ganda i correu.✔ Impulsarem un pla de reorganit-zació de la plantilla i del catàleg dellocs de treball de l’administraciólocal, per concretar i temporalitzarels processos de compactació otancament de serveis i la correspo-nent reubicació dels treballadorsafectats. En paral·lel, impulsaremun nou procés de valoració de llocsde treball amb criteris d’equitat i

transparència, i elaborarem un plade contenció de la plantilla munici-pal a llarg termini.

Organització de

l’administració local

transparent,

professional i

orientada al ciutadà

Cal que els electes recuperin la sevafunció d’interlocutors de la ciutada-nia, d’antenes de detecció de novesproblemàtiques i necessitats, deconstructors de futurs possibles,d’agents de canvi social. Cal simpli-ficar al màxim els mecanismes derelació de l’ajuntament amb la ciuta-dania i amb les empreses, i diferen-ciar clarament la relació política del’administrativa. En aquest sentit, calfacilitar els espais d’anàlisi, debat ireivindicació ciutadana, mitjançantuna major accessibilitat dels electesi una absoluta transparència infor-mativa de la gestió municipal.

PROPOSTES:✔ Promourem una redefinició del’estructura orgànica municipal,reduint el nombre d’àrees de gestiói de regidories delegades, i limitantal màxim el nombre d’electes ambdedicació exclusiva.✔ Promourem una redefinició del’estructura territorial municipal,potenciant el paper dels districtescom a prestadors de serveis ireconvertint el seu actual rol reactiu(de mer receptor de demandes ciu-tadanes i de gestor de conflictes) enplanificador i proactiu.✔ Simplificarem i agilitzarem almàxim els procediments de sol·lici-tud de llicències de diferents tipolo-gies, i establirem una carta de com-promisos pel que fa als temps deresolució dels expedients.

✔ Impulsarem les modificacionsdel ROM que siguin necessàriesper facilitar una major agilitat i utili-tat dels plens municipals, així comper promoure la participació de laciutadania als mateixos.

Mitjans per millorar

l’associacionisme,

a l’abast de la

ciutadania

Els moviments culturals, cívics,esportius o veïnals han estat deci-sius en la configuració de la ciutat,i en l’estructuració de les seves xar-xes socials bàsiques. Des de ja faanys, però, assistim a un creixentprocés d’atomització i afeblimentdel teixit associatiu. Cal redreçaraquesta situació, posant a l’abastde les entitats les eines necessàriesper tal que recuperin la seva potèn-cia històrica, la seva capacitat deconvocatòria i la seva autonomia.

PROPOSTES:✔ Crearem un Punt de cooperaciói suport per a entitats.

✔ Desenvoluparem un espai virtuald’eines de gestió per a entitats.✔ Estudiarem la viabilitat de trans-ferir al teixit associatiu la gestió dedeterminats serveis voluntaris, vin-culats al lleure, l’esport, la cultura oel foment de la convivència.✔ Promourem la cooperació entreentitats, tant des del punt de vistamaterial (cessió o aprofitamentd’espais i infraestructures) com desdel punt de vista de l’oferta d’activi-tats i serveis.

Mecanismes de

democràcia directa

i participativa

Cal millorar la participació de la ciu-tadania en la governança de la ciu-tat. Hem d’augmentar i garantir lapresència de la xarxa associativa dela ciutat en els diversos espais i pro-cessos de participació, així com lanecessitat de promoure i potenciarla presència d’aquells grups socialsque no acostumen a participar odesconeixen les possibilitats de par-ticipació, com per exemple les per-sones nouvingudes, la gent mésjove o la ciutadania no organitzada.S’han de revisar i revitalitzar algunsdels òrgans de participación exis-tents, reduir-ne el nombre total,completar-ne alguns d’àmbitstemàtics i avançar en la recerca denous mètodes de participació mésàgils i propers.

PROPOSTES:✔ Elaborarem una agenda partici-pativa de mandat, en la qual s’es-pecificaran els temes que es volentreballar de forma participativa, quedifondrem i actualitzarem periódi-cament.✔ Crearem una base de dades, unRegistre Ciutadà en què els ciuta-dans, a títol individual, s’hi puguininscriure per participar en els dife-rents òrgans i processos. Aquestregistre ha de ser divers pel que faals diferents sectors de la població(edat, sexe, territori, etc.) i ha d’as-solir un nombre de persones adhe-rides suficient com per garantir laseva represantativitat estadística.✔ Incorporarem la visió dels joves iinfants al disseny de l’espai públic,la mobilitat, l’urbanisme, la segure-tat, i en general a tots els aspectesde la ciutat.✔ Regularem la iniciativa dels pro-cessos participatius que es propo-sin per part d’actors socials i ciuta-dans, per tal que es puguin dur aterme amb el suport del’Ajuntament.

Planificació i mante-

niment de l’espai

públic, al servei de

les personesL’espai públic ha d’estar net, benconservat, sense alteracions en elsserveis i el mobiliari urbà, lliure depintades, correctament senyalitzat,i absolutament accessible. És res-ponsabilitat compartida de l’admi-nistració i de la ciutadania tenir-lo imantenir-lo així, i assolir aquestobjectiu és un senyal de civismealtament valorat per tothom. Calrecuperar la funció cívica del carrer,generant una ciutat més amable,segura i acollidora.

PROPOSTES:✔ Impulsarem accions adreçades amillorar la polivalència de l’espaipúblic, incorporant en el seu dis-seny i renovació criteris de satisfac-ció de les necessitats dels diferentsgrups de població, segons edat,sexe, mobilitat i tipologia d’ús del’espai públic.✔ Realitzarem una anàlisi dels usossocials de l’espai públic, adreçats aidentificar llocs disfuncionals o per-cebuts com a conflictius, i proposa-rem un pla de mesures correctores.✔ Posarem en marxa un pla deprogressiva actualització i millora dela senyalització de la ciutat, infor-mativa, d’itineraris i viària.✔ Promourem accions de fomentde la coresponsabilitat de la ciuta-dania en l’adequat manteniment dela neteja i l’equipament de la ciutat,i impulsarem projectes d’autogestióveïnal per a la cura de l’espaipúblic.

Prevenció de

l’incivisme i la inse-

guretat, i mecanis-

mes de repressió

adequats per fer-hi

front si apareixen

Conjuntament amb un treball cons-tant i sistemàtic de prevenció,detecció i correcció dels elementssocials generadors d’incivisme, caldisposar dels mecanismes de pro-tecció de la comunitat necessarisper garantir una ciutat segura i cívi-ca.

PROPOSTES:✔ Possibilitarem la realització deserveis a la comunitat substitutorisde les sancions per infracció de l’or-denança de bon govern, implanta-rem mesures alternatives a la san-ció pecuniària en infraccions demenors per consum d’estupe-faents, i intensificarem la col•labo-ració amb les altres administracionsen l’execució de mesures penalsalternatives.✔ Dissenyarem una nova organit-zació de la seguretat pública queintegri, des d’una perspectiva glo-bal, tots els cossos, els serveis, lesadministracions i les autoritats en lamatèria. ✔ Garantirem la suficiència de laplantilla de la Policia Municipal per-què sigui adequada a les necessi-tats reals de la ciutat.

- Posarem en marxa mecanismesde participació ciutadana per a l’a-nàlisi i el debat dels plans, progra-mes, projectes i accions vinculats ala seguretat.

8 ESPECIAL ELECCIONS MUNICIPALS 2011 Abril de 2011

Joseba QuevedoProfessor catedràtic del Departamentd’Enginyeria de sistemes, automàtica i informà-tica industrial al campus de Terrassa de la UPC

S’ha d’apostar per donar suport a la investi-gació i transferència de coneixement sobretemes d’interès mutu Administració-Universitat-Empresa, tant de naturalesa tèc-nica com social, i així enfortir les relacionsentre els agents existents per tal d’afavorir lainnovació i la recerca. Hem de treballar peruna universitat oberta per a tothom, joves igrans amb ganes d'aprendre, donant suport ales iniciatives de formació universitària per asèniors.

Pep Salazar

Promotor cultural

La cultura ha de ser un element integrador,

que posi en contacte col·lectius provenint de

realitats culturals diverses i, alhora, actuï

com a font d’arrelament nacional. Ha de ser

un element de realització personal, vehicle

de coneixement i creativitat, de ciutadania,

identitat i capacitat crítica.

Màrius MassalléRegidor Medi Ambient Ajuntament de Terrassa

Ciutadans i regidors

Sempre he viscut la meva condició de regi-dor com un compromís de servei cap a la ciu-tat i cap als ciutadans. De fet, ja la mevaactivitat professional com a mestre i com aresponsable d’un servei educatiu, l’haviaenfocada sempre al servei públic d’educació.Com a regidor he buscat el contacte i el dià-leg amb la ciutadania. Parlant la gent s’en-tén. Per això a Catalunya tenim un“Parlament” com a òrgan màxim de repre-sentació política. Entenc la feina de regidorcom una feina de representació ciutadanadavant l’administració municipal. Una menade pont entre ciutadania i Ajuntament. Ésaquell consepte tan republicà d’entendre elsciutadans com agents actius del seu desen-volupament individual i col·lectiu, i no com asúbdits d’una administració. La força de lapolítica rau en la ciutadania, en el poble.

Ramon ArribasExregidor d’Esquerra a l’Ajuntament de Terrassa

Director del CADS

Compromís

Recordo, ara fa setze anys, que en les primeres elec-

cions municipals a Terrassa que anava de cap llista no

vaig demanar vot. Vaig demanar el compromís en la

transformació de la ciutat i en una nova manera de

governar. Participar és decidir i créixer no vol dir, neces-

sàriament, que anem bé, van ser les nostres idees força.

I la ciutadania, amb 4672 vots, ens van fer confiança i

després de 56 anys tornava l’esquerra independentista

a l’ajuntament.Ara, setze anys desprès, us torno a demanar el mateix.

No us demano el vot. Us demano el compromís en la

construcció d’una Terrassa cohesionada i cívica, social-

ment, competitiva, econòmicament, catalana, des de la

voluntat de ser i participar. En una Terrassa sostenible,

socialment i territorialment. Us demano que treballeu

per l’acord de Terrassa. I als que aneu al capdamunt de la llista, que sereu regi-

dors de la nostra ciutat, us demano el compromís amb

la llibertat, la igualtat, la cohesió, la sostenibilitat i la

catalanitat. I que mai oblideu qui us ha votat i que sou

els seus representants.

Gemma PuigExdirectora General de Comerç de la Generalitatde Catalunya

Necessitem una ciutat on convisquin diver-ses maneres de guanyar-se la vida, i tambéde viure-la. Ens cal indústria, comerç, ser-veis. Ens cal turisme, investigació, tecnolo-gia. Ens cal universitat, formació professio-nal, talent. Ens cal emprenedoria i gransempresaris. I això només és possible si laciutat és atractiva, no només des del punt devista financer, econòmic, que també, sinósobretot des dels serveis que oferim i queens diferencien de la resta.

Glòria SerranoResponsable Relacions Institucionals LEITAT

La nostra economia està en un moment de transformació. Enaquest sentit la ciutat s’ha de marcar més que mai el objectiusde la competitivitat i la internacionalització, i fer-ne el seu des-envolupament local. La globalització econòmica ens situadavant dels reptes d’afrontar la nova terciarització amb l’aug-ment d’uns serveis de qualitat, la transformació de la indústriacap a les noves realitats del mercat que apostin per el valor afe-git, el manteniment dels centres de decisió i el màxim possiblede llocs de treball industrials i l’impuls de l'econòmia per afron-tar els nous reptes socials dins del marc actual de consolidacióde la societat del coneixement i la informació.