L’ECONOMIA A SANT SADURNÍ D’ANOIA

CEIP Jacint Verdaguer

L’ECONOMIA A SANT SADURNÍ D’ANOIA

Projecte de treball

Alumnes de sisè

Curs 2000 – 2001

ÍNDEX DEL TREBALL

1. Antecedents històrics

1.2. Breu resum del segle XX

1.2. Els anys cinquanta

1.3. Els anys seixanta

1.4. La dècada dels setanta

1.5. La dècada dels vuitanta

1.6. Demografia actual

1.7. Les revolucions

1.7.1. La revolució industrial

1.7.2. La revolució agrària

1.7.3. La revolució ramadera

2. Història de la Vila

3. Estudi dels sectors econòmics de la Vila

ANTECEDENTS HISTÒRICS

· La revolució industrial

Ara fa dos segles, a finals del segle XVIII es donà el que anomenem La Revolució Industrial. D'aquí varen sorgir nombrosos canvis en els costums de vida. De treballar al camp la gent va passar a treballar a les ciutats. 

Aquesta revolució es va donar a Anglaterra i d'ella va sorgir el perfeccionament de la màquina de vapor dissenyada per James Watt. 

Els primers vehicles utilitzaven la màquina de vapor per poder-los moure. A les primeres fàbriques hi treballaven nens i nens com nosaltres amb unes condicions molt tristes ja que es passaven davant del teler un munt d'hores drets i cobrant molt poc i treballant sense vacances. 

A la fotografia podem veure una de les imatges més típiques que ens mostra aquest fet. 

· La tranquil.la revolució del xampany 1900-1930.

El canvi de segle va arribar amb una certa expectativa optimista, donada la favorable recuperació de¡ sector vinícola després de la victòria sobre la fil.loxera. El pitjor ja havia passat i s'intuïa una època de prosperitat. La replantació de les vinyes s'havia iniciat durant la darrera dècada del XIX i els grans avenços tècnics irrompiren a la Vila: l'enllumenat públic (1900-1909), el cinematògraf (1907), el telèfon (1913), les grans xarxes d'aigua i clavegueram, l'extensió de l'energia elèctrica per al consum domèstic, les grans obres d'infraestructura ...

La població de Sant Sadurní passà de 2.671 habitants el 1900, a 3.135 el 1910, 3.495 el 1920 i 4.198 el 1930; un creixement derivat, d'una banda, de la recuperació de la natalitat i, d'una altra, d'una forta immigració. L'increment demogràfic comportà una notable expansió urbana. Del 1905 daten les primeres gestions per a realitzar un Pla General d'Urbanisme, del 1906 l'ampliació del carrer de la Indústria, de 1908 ¡'obra del pont sobre la riera de Lavernó a la carretera de Gelida, de 1909 l'altre pont sobre l'Anoia a l'alçada de Monistrol, de 1911 l’obertura d'un vial per a comunicar sis carrers Sant Pere í Hospital, amb el qual es trencava així l'eix longitudinal de cases que començava al pont del capdavall de la Vila fins els Quatre Cantons, i millorava la comunicació en sentit transversal.

Corresponen a aquest període les realitzacions arquitectòniques del modernisme i del noucentisme, amb algunes tan significatives com les efectuades per Puig i Cadafalch a can Codorniu. Albert Cubeles ho descriu així: "És a partir de l'any 1900 aproximadament - que podem establir la presència del Modernisme a Sant Sadurní d’Anoia. Això no exclou que persistissin els modes eclèctics i acadèmics, d'una banda, i l'arquitectura més popular (amb un tipus d'obra més vulgar) de l'altra. Igualment hem de tenir en compte que aquest Modernisme prou vegades és un Eclecticisme més, de manera que el Modernisme que trobem a Sant Sadurní és bàsicament decoratiu i rarament penetra en la concepció estructura¡ dels edificis. Només es queda en la superfície, a les façanes en els seus elements decoratius. Fins en aquest moment, la successió dels distints estils només fou formal, sense penetrar en els continguts, i normalment era afegida al conjunt de repertoris que indistintament combinada l’eclecticisme. És com si a un sofà li anéssim canviant la tapisseria, ara de quadres, ara de flors...

Les mostres del Noucentisme a Sant Sadurní no es localitzen fans al 1915. Estan vinculades a l'activitat d'arquitectes molt determinants i també troben la persistència de l’eclecticisme, que en la seva capacitat de síntesi també va incorporar els repertoris noucentistes. No obstant, hem d'indicar que a partir del 1900 es detecta una millora de la qualitat en el to general dels edificis".

· LA LENTA EVOLUC1Ó DE LA PRODUCCIÓ DE XAMPAN'Y

Entre el 1900 i 1930 hi ha una consolidació de la producció del xampany de manera que al final d'aquest període ja es pot parlar d'un volum de dos milions i mig d'ampolles. Un dels artífexs d'aquest procés fou, sense cap mena de dubte, en Manuel Raventós i Domènech, el qual obrirà el camí a seguir ja a les acaballes del segle XIX, en plena crisi de la fil-loxera. La nit del 5 de novembre de 1890 escrivia al seu diari: " ... em trobo actualment agoviat i ple de complicacions. Abraço el que no puc estrènyer. Negocis de vins rancis pers als taverners, de vins embotellats vers els ultramarina compro animals joves ver a la cria, publico una revista, projecto fer cognac, tinc els plànols i part d'edifici duna fàbrica d'esperit de grans ... Jo avui faig el propòsit  d'anar abandonant tot això i sols dedicar-me al segon dels apuntats. Viure agoviat per feina mal feta no es viure". Vins embotellats per a ultramarins..., aquesta va ésser l'opció que va fer seva Manuel Raventós, mobilitzant les pròpies energies i els seus enormes recursos econòmics per posar en marxa el que significaria després can Codorniu. Lògicament, sota l'epígraf de vins embotellats, Manuel Raventós hi incloïa les seves ampolles de champagne. A la seva finca can Codorniu, posa fil a l'agulla amb 120 hectàrees de vinya que, una vegada feta la replantació després de la fil.loxera, produïren 10.000 hectòlitres de vi. Realitzà grans obres d'infraestructura, com ara, la construcció d'un pantà de 10.000 metres cúbics, la instal-lació d'una turbina elèctrica i una bòbila per a l'abastiment de material d'obra destinat a les construccions que encomanà a ¡'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

Així, el 1900 ja havia bastit un celler enorme de 220 metres de llarg per 22 d'ample, i un edifici format per nou grans naus, equipat amb modernes premses hidràuliques i elèctriques. També obrí noves galeries subterrànies i caves, a cop de pic i de dinamita. Al llarg de la primera dècada de¡ segle, inicia la construcció de l'edifici per a l'expedició i de la torre familiar. El punt àlgid d'aquest ambiciós projecte fou la visita de¡ re¡ d'Espanya, Alfons XIII, a can Codorniu.

Desenvolupà el mètode d'elaboració del xampany, seguint les tècniques contrastades personalment a França, n'adoptà la tecnologia i els processos i mecanitzà la seva empresa per atendre produccions d'una certa envergadura. Així, el 1893 elabora unes 10.000 ampolles, xifra que, en set anys, es multiplicar-la per deu.

L’altra gran obra de Manuel Raventós fou la colonització de la finca de Raïmat (el Segrià) de 3.500 hectàrees, adquirida el juliol de 1914. Des d'aquell any, fins a la seva mort, el 1930, va construir més de dos-cents cinquanta quilòmetres de canalització d'aigua per regar 2.500 hectàrees, i obrí més de tres- cents quilòmetres de camins; planta dos milions d'arbres forestals, 15.000 oliveres i dues-centes hectàrees de vinya; dedica 130 hectàrees a farratges, 400 a la rotació de cereals i llegums noses 1 150 a remolatxa i cultius hortícoles. Construí un celler per a l'elaboració de vins, 70 cases per a treballadors, un col-legi i una església.

Fou ¡'autor de molts articles publicats a la revista agrícola mensual Resumen de Agricultura, a La Vanguardia, La Veu de Catalunya, El Diario de Barcelona, L’Àpat, Bon Seny i Revista Popular. Publicà alguns llibres com La Varema, Prensas para vino, Agenda Agrícola, Agenda de¡ Cristiano, L'absentisme, Declaració de collita i guies de circulació i Labores eléctricas. Era un home de pagès il-lustrat, característica que enriquí encara més la seva gran personalitat. Els qui varen conèixer Manuel Raventós sentien i confessaven llur admiració pel personatge. Era un autèntic líder. A ¡'empresa, al municipi, a l’institut Agrícola Català de Sant Isidre, al sector vitivinícola... exercia una gran autoritat, portat per una concepció religió de la vida, dels negocis i de les relacions interpersonals. Hom el pot considerar un dels sadurninencs més destacats de la nostra història contemporània.

El 1908 el consum de xampany a Espanya no arribava n mig milió d'ampolles, mentre que a Alemanya se'n consumien ja 14 milions, a França gairebé 1 0 i a Anglaterra 8 milions. D’aquell aproximadament mig milió d'ampolles, 187.081 procedien d'importacions franceses i 195.140 de can Codorniu. En esclatar la Primera Guerra Mundial, els mercats es van anar veient desproveïts dels productors de consum que fabrica principalment els països immersos en el conflicte bèl.lic . Novament, els elaboradors catalans en general, i els sadurninencs, en particular, a l'aixopluc sota el paraigua de la neutralitat espanyola en aquella guerra, varen tornar a fer excel.lents, negocis exportant a França i també a Amèrica.

A la primeria dels anys 20, l'opció de fer xampany ¡'ha adoptat gairebé una dotzena d'elaboradors que, en total, duien un milió d'ampolles, repartides entre Codorniu, Rigol Freixenet, Calixtus, Lavernoya i Muntaner, com a més destacats. Aquesta era una part de la producció vitícola del municipi que convivia amb l'elaboració de vins i misteles a gr d'una trentena de pagesos i comerciants. La llista la integraven Pere Estruch i Torner, Adjutori Venanci Vàries, i Olivella, Joan Raventós i Parés, Josep Alemany 1 Vendrell, Josep Rovira i Miquel, Catasús i Sogas, Pere Carbó i Llorens, Pere Esteve i S. Miquel Mir i Saufí, Anton Morera i Tarrida, Agustí Gramona Josep Rosell, Josep Notó, Francisco Romeu, Pere Mir, Antoni Esteve 1 Morera, Jaume Figueras, Pere Rosell i Gras, Mir, Vicens Canals i Rigol, Pere Torras i Montserrat, A Rovira i Jané, Pere Mir i Ráfols, Francisco Rigol i el marquès de Monistrol.

La producció d'aquesta llarga llista d'elaboradors és la part més prominent del negoci vinícola de la Vila, difícil de quantificar perquè també adquirien raïms en altres municipis, molt més significativa que la del xampany. La preocupació inquietuds d'aquests pagesos i comerciants se centraven, consegüentment, en el vi. Tant és així, que en el XXV Congrés Agrícola celebrat a Sant Sadurní el juny de 1922, pesaven les qüestions relaciones amb la reconstrucció de les vinyes tècniques genèriques sobre l'evolució de vins, la indústria comercialització i venda del producte, el finançament al i comercial, i el frau..., que no pas cap aspecte específic de¡ xampany.

En l'Exposició Internacional, celebrada precisament l'any del crack bors ari del 29 que derivà en una greu crisi econòmica mundial, es produí la consagració d'una marca que s'havia anat consolidant: Freixenet. La seva participació en l'Exposició Internacional de¡ 1929 significava que el xampany ja no era únicament patrimoni d'una sola marca -com en l'Exposició Universal de 1888- sinó que es feia ben palesa la ferma decisió de Freixenet d'accedir als mercats mundials. Es configurà en aquells anys com a la segona empresa productora de xampany, amb unes flamants instal-lacions a la Plaça de l'Estació i una notable dinàmica comercial.

· La revolució agrària

Durant la prehistòria a època del paleolític, els homes eren nòmades, es a dir per menjar anaven canviant de lloc i recollint els fruïts que la pròpia naturalesa els donava. Però a l'època del neolític la gent es tornà sedentària, és a dir fixaren un lloc per viure sempre, això comportava que la gent es tenia que produir els seus aliments. Començaren a tenir ramats d'animals i a treballar la terra. Els ramats ocuparen terres verdoses i els agricultors zones de bosc. Per tal de poder plantar els aliments cremaven els boscos per guanyar terreny. Fou potser el primer moment en que la ma de l'home transformava el paisatge.

Les zones on hi havia força aigua es van desenvolupar grans sistemes de conreus i cries d'animals. Els conreus feien servir la tècnica de plantar durant dos anys seguits i després deixar reposar la terra dos anys més.

Cal distingir en l'antiguitat, dues èpoques molt marcades, l'una per la utilització d'esclaus per treballar la terra i l'altra per la utilització de la força animal per llaurar les terres. Aquesta segona etapa es desenvolupar a l'època medieval . Fou ja en aquesta època on el treball del camp fou essencial per alimentar a les grans masses de població existents. Tot i així no fou fins la revolució francesa que es va produir la gran expansió agrícola quan va alliberar els pagesos dels impostos que tenien de pagar als senyors feudals de l'època.

Però és el segle XX quan les investigacions científiques i la maquinària agrícola crea un gran impuls a l'agricultura podent produir grans quantitats que alimenten, a vegades massa, a les poblacions i ciutats. Tot i així això es produeix en els països desenvolupats (rics) i no en països pobres com Àfrica i Sud- Amèrica.

ELS CONREUS A LA VILA

Els conreus de cereals i vinya han estat la principal activitat econòmica de la nostra comarca des de temps molt antic.

En la primera meitat de segle XIX la producció de cereals anirà disminuint, mentre les terres destinades al cultiu de vinya S'incrementaran.

La vinya serà el conreu més important del Penedès.

El que observem en les nostres terres no es produí solament en aquestes contrades, no va ésser un fet aïllat, arreu de Catalunya succeí el mateix: s'incrementen les terres plantades de ceps. L'augment de la demanda de vi en els mercats interiors de Catalunya i també en els de la resta d'Europa i Amèrica farà incrementar els preus del producte i, per tant els beneficis que produïa la seva venda foren majors:

«Amb la venda del vi tothom s'omple la calaixera de diners i tot seguit pensaven a fer-se la casa... en pocs anys la nostra

comarca del Penedès clapeja per tot de noves casetes que, endemés d'embellir la comarca, hi donaven com un alè de vida». Martorell i Panyellas.

· La revolució comercial

Aquest nom es dóna a l'increment dels intercanvis que va experimentar Europa durant el segle XII. A l’antiguitat el comerç era un comerç de subsistència, és a dir, es canviaven els productes segons la necessitat (jo et dono una gallina i tu em dons un conill.....), però poc a poc el comerç l'anava expandint amb les rutes marítimes i tot i que l'intercanvi de productes encara era una cosa normal, el naixement de les monedes va fer un gir a tota la situació, ara ja s'intercanviaven productes per monedes.

Les creuades contra terra santa van obrir al Mediterrani noves rutes de comerç i van contribuir a la navegació. Però la falta de seguretat (els pirates entre d'altres), no afavorien el comerç ja que els comerciants tenien por de perdre els seus productes al ser atacats.

Els mercats foren el lloc principal dels intercanvis. Això, el naixement de les monedes, els crèdits i els pagarés (és a dir papers signats com si fossin talons de banc) van ajudar al comerç.

El descobriment d'Amèrica i l'arribada els Portuguesos a l'Índia, juntament amb la gran afluència d'or i plata que hi havia en el moment varen ser el motor de l'obertura de nous mercats mundials per intercanviar els productes.

L'ARRIBADA DEL FERROCARRIL

Per la primavera de¡ 1865 s'obriria el tram ferroviari de Mi re¡¡ a Tarragona. La vila de Sant Sadurní observava aquell projecte amb un recel que provenia de l'experiència viscuda e anys de construcció de la línia fèrria, durant els quals els obrers que hi treballaven provocaran alguns incidents població.

En realitat, el ferrocarril va significar obrir una porta al exterior que tingué molt interès per als comerciants de misteles 1 aiguardents, els quals pogueren accedir millor mercats urbans i als ports costaners, des d'on enviaven productors cap a les col?)nies. L'arribada del ferrocarril és un fet intrinsicament transcendental, que tingué repercussió a termini sobre els hàbits, costums i escala de valors dels Sadurninencs.

L'INICI D'UNA ETAPA D'EXPANSIÓ URBANA 1 COMERCIAL

Després de la construcció de¡ ferrocarril, l'obra pública de transcendència per a la Vila fou la carretera de l'Ordal a Quintí, el 1883. Aquests anys, 1865 i 1883, són dos tombs en la historia econòmica de Sant Sadurní, ja que hi van tenir lloc l'establiment de les dues principals vies d'accés als mercats i ¡'obertura a l'exterior. El comerç del vi, motor econòmic Vila, a mans dels propietaris i terratinents, tingué un gran en l'Ajuntament i en la Diputació. En Marc Mir, alcalde, i Manuel Planas, diputat, són els dos exponents més notoris de l'entesa entre el poder econòmic i el poder polític.

Aquesta etapa viu l'inici d'una expansió urbana truncada accidentalment durant els anys de la fil.loxera que se centrà especialment en el carrer Diputació i en la Plaça Nova.

Dins el camp comercial, Sant Sadurní s'aprofita de¡ fet la fil-loxera ha arrasat les vinyes de França i que els mercat inunden amb productes vitivinícoles catalans.

Deu anys abans de la crisi de la fil.loxera, Sant Sadurní protagonitza una dècada d'una certa prosperitat, si més no propietaris agrícoles, ja que, per a una gran part de la població prosperitat equivalia a poder menjar cada dia i poca cosa. A partir de¡ 1890, quan es deixen sentir els efectes de la p la població cau per l'emigració de més d'un centenar

de famílies; la mitjana anual de casaments minvà a menys de la meitat, el nombre de naixements davallà un 35% i la producció de vi, no cal dir que va sucumbir totalment sota els efectes devastadors de la fil.loxera.

LA PRIMERA AMPOLLA DE XAMPANY

En Josep Raventós i Fatjó, quan a la primeria de la dècada 70, va embotellar a Barcelona unes quantes ampolles de, que mirà de fer fou un assaig de¡ que es coneixia de la técnica francesa pel que fa a l'elaboració de¡ champagne. D'altres homes havien intentat també. En realitat, la producció d'aquelles tres mil primeres ampolles efectuada l'any 1872 no

va passar de ser una prova.

El mèrit d'en Josep Raventós i Fatjó, per tant, va raure en el fet de ser e¡ primer a agafar un camí que ningú no sabia ben bé on portaria. S'han volgut enaltir els orígens de¡ xampany a Sant Sadurní, amb l'afany lícit de presentar-ho com una gesta heròica. De fet, ja feia uns dos-cents anys que els franceses elaboraven el champagne, segons un mètode tradicional i sense gaires complicacions tecnològiques. Copiar-lo, no es feia difícil, com es va palesar des del 1872. Un encert dels Raventós fou, precisament, el de donar-l¡ una gran dimensió, adaptant a can Codorniu els processos, la maquinaria, l'organítzació de la feina i, fins i tot, la terminologia i el lèxic dels franceses. Tot això amb molta mà d'obra i poc qualificada. La producció d'ampolles passà de les 10.000 l'any 1893 a les 117.396 el 1900, i a les 400.000 el 1907.

Després de can Codorniu, els elaboradors que varen anar entrant en el món del xampany, adoptaren exactament el maten procés. Aquesta és l'explicació d'una constant històrica de totes les generacions de sadurninenes. Als processos de transformació de l'economia local dels segles XIX 1 XX, basats en el xampany, no els han calgut ni tècnics ni titulats universitaris. Calla simplement una mà d'obra que aprengués l'ofici amb la pràctica de cada dia.

Això generava una vinculació de per vida amb el món del xampany i una certa incapacitat d’obrir-se camí en altres sectors econòmics. Consegüentment, no feien falta escoles de formació professional, ni fomentar els estudis tècnics o superiors, ni res que s'hi assemblés. Era exactament el mateix que passava a les conques mineres d'Astúries o a

les colònies tèxtils del curs de l'Anoia, el Llobregat o el Ter.

· Breu resum anecdòtic d’empreses de la Vila des principi de segle

L'ESTRANYA HISTòRIA DE LA COOPERATIVA ELÈCTRICA

La Cooperativa Elèctrica Sansadurninense fou constituïda el ?28, i començà a funcionar l'abril de 1931 amb l'objectiu de subministrar corrent elèctric als seus 500 associats, a un .,cu més baix que el de la companyia FASA (Fuerza y Alumbrado, S.A.), amb seu central a Manresa. Proveïa de llum i força amb un estalvi de 0,3052 pessetes per kilowatt. A finals il mes de juliol de 1934, ja havia produït als locals del carrer Hermanos Gabrielistas 167.462 kílowatts de llum i 1.143 de força gràcies a tres potents dinamos de la marca anglesa RUSTON, mogudes per dos motors de gas-oil de 60 cavalls i per un altre de 40.

Com es podia preveure, la reacció de FASA no es va fer esperar i durant el 1935 posà en marxa una reducció dràstica - tarifes per a fer la competència a la Cooperativa Elèctrica i provocar-li una situació financera compromesa. La reacció de la majoria dels veïns, en veure que FASA rebaixava i rebaixava preu del kilowatt quan mai abans no ho havia fet, f6u d'indignació i de rebuig pel que consideraven una grollera estratègia per a fer desaparèixer aquella iniciativa popular. En començar la guerra, el 90% de les llars locals eren subministrades per la Cooperativa.

En allò que no havia reeixit el propietari de FASA, Enric Gomis, en un entorn de lliure competència, ho aconseguien s obrers de la CNT-FA1 de la seva companyia el mes de setembre de 1936. Aquests, després de confiscar FASA, es presentaren a Sant Sadurní el dia 6 i, en un autèntic cop de forja, i ponderaren també de la Cooperativa Elèctrica, obligant l'alcalde a signar un document de cessió de l'actiu i el passiu de la cooperativa a FASA. Aquell mateix mes, els obrers que l’havien confiscada procediren a desmantellar la central de la Cooperativa, tallant les línies i connectant tota la xarxa local a la línia general de subministrament de FASA.

La reacció dels socis en veure's desposseïts del seu patrimoni no fou contundent donat que en els primers mesos de la ¡erra la confusió era molt gran i la capacitat de contrarestar l'acció revolucionària molt petita. De mica en mica, però, i sobretot durant el 1937, els veïns començaren a revelar-se contra la situació, negant-se a pagar els rebuts de la llum. L'Ajuntament es decidí finalment a intervenir en defensa dels cis, i el 9 d'octubre d'aquell mateix any inicià un expedient !r recuperar els béns de la Cooperativa confiscats per FASA. era massa tard.

L’expedient en qüestió, tramitat per la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat de Catalunya durant el 1938, no es concloure, i en acabar-se la guerra, Enric Gomis, propietari

FASA, que ja havia recuperat la companyia, negocià la liquidació definitiva de la Cooperativa a través del seu home de confiança a Sant Sadurní, Isidre Rubiralta, signant un acord amb el seu president. Des d’aleshores, FASA acaparà en exclusiva el subministrament local d'energia elèctrica fins que fou substituïda per FECSA, i d’aquella iniciativa col-lectiva mai més no se'n va sentir parlar.

D'entre les diverses interpretacions d'aquests esdeveniments, n'hi ha versions per a tots els gustos. Conec la teoria que parla del fet que els revolucionaris foranis actuaven d'acord amb la propietat de FASA i que li feien la feina bruta a Enric Gomis. A mi em resulta molt difícil de creure que en el radicalisme del 1936 uns obrers anarquistes es plantegessin una actuació d’aquesta envergadura, establint una estratègia conjunta amb un propietari. Una iniciativa d’aquesta naturalesa pressuposava saber o intuir, amb més de dos anys d'antelació, com s'acabaria aquell procés històric, impossible d'imaginar ni de lluny Vestiu del 1936.

Tinc el convenciment que la confiscació de FASA i la de la mateixa Cooperativa Elèctrica, feta aquesta última conjuntament per obrers manresans i sadurninencs, responia inicialment a la màxima revolucionària d'apropiar-se dels mitjans de producció, fossin qui fossin els propietaris, Enric Gomis o els socis de la Cooperativa. Des del mateix moment de la confiscació, però, els obrers de FASA foren molt més expeditius que el mateix Gomis, a fer prevaler els interessos de FASA per sobre dels interessos de la Cooperativa. Hi va contribuir, d'una banda, la debilitat dels qui havien de resistir-s'hi: socis, treballadors de la Cooperativa i autoritats, locals i, d'una altra, la gosadia i contundència dels obrers de FASA.

LA MINERIA A LA VILA

La Compañía Minera de Carbones de San Saturnino de Noya inicià el 1900 l’explotació de la mina anomenada La Estrella. Aquesta companyia es constituí a Barcelona amb un capital social d'un milió de pessetes, representades per dues mil accions. La il-lustració reprodueix una d'aquestes accions. En el darrer quart del segle XIX hi havia al terme municipal diverses mines de ferro i cal Noras com Beinta, La Catalana, joven Española, Nueva Isolina i La Estrella corresponen a les explotacions mineres ubicades al Camp de les Olives, a l’estació, al Torrent del Tro, a la vinya d'en Rigol i als Casots, respectivament. Els antecedents d'aquesta nova iniciativa d'explotació de jaciments de carbó cal situar-los al 1835 i 1872, amb mines com La Saturnina i La Bruja, entre d'altres.

Els elevats costos de tracció varen provocar crisis cícliques d'aquestes mines í, finalment, L’abandó de les instal-lacions. Encara avui es poden veure als Casots les restes d'un parell d'edificis que s'utilitzaren com a vestuaris i oficines. Les perforacions permeteren descobrir un gran nombre de fòssils i, en especial, els primers vertebrats localitzats a Sant Sadurní, els quals foren traslladats a les vitrines del Museo Boet.Segons explica als seus llibres de notes Isidre Mata del Racó, fou durant l’agost del 1805 que quatre francesos descobriren una mina de carbó a can Figueres, al terme municipal de Subirats, i la posaren tot seguit en explotació. Les extraccions no varen durar ni mig any, ja que el gener de 1806 s'abandonà el projecte a causa dels problemes de comercialització d'un carbó que, segons deien, feia molta pudor de sofre.

LA SINGULAR EXPERIÈNCIADE CAL BENACH

Una peça clau en l'entramat local durant aquests anys tot i el paper jugat pel nucli de treballadors de cal Benach, la fàbrica de material per a obres públiques situada al cap del carrer Marc Mir. Dos dies després de l'aixecament franquista contra la República, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, l'únic òrgan de govern de Catalunya, encomanà a Eugenio Vallejo la creació d'una indústria de material de guerra. Una de les empreses que des del primer moment van ser col-lectivitzades i que va formar part d'aquest projecte estratègic f6u la fàbrica de cal Benach, especialitzada en la construcció de maquinaria per a obres públiques. Amb la denominació de Fàbrica Z, cal Benach es va convertir en una factoria de carros de combat i carros d'assalt destinats a l'exèrcit republicà.

La importància de la Fàbrica Z anava més enllà de la fabricació de material de guerra. Allà s'hi aplegaren, a més d'excel-lents tècnics i mecànics, els elements més destacats de la CNT i de la FAI, identificats totalment amb la finalitat de l’empresa. A cal Benach es trobava una bona part del poder popular local. Aquella experiència, en plena revolució i guerra civil, marcà profundament els treballadors de la fàbrica Z , tant en l’àmbit personal com humà, ja que representà, sens dubte, un període irrepetible de la vida de la Vila.

· Breu història sobre Sant Sadurní d’Anoia

La historia de Sant Sadurní té una sèrie d'esdeveniments significatius que permeten situar, i comprendre, aspectes essencials de la seva realitat actual. El recorregut que presenten no constitueix una visió exhaustiva de la historia recent de¡ municipi, sols pretén recollir aquells esdeveniments que, per la seva importància, configuren, amb distints graus, el nucli del conjunt de transformacions que s'han produït en els darrers quaranta anys; o bé, expressen amb major claredat els resultats d'aquest procés.

Sant Sadurní té els seus orígens en la antiga parròquia de Sant Sadurní de Subirats, citada documentalment vers l’any 1080. Formà part de la baronia del castell termenat de Subirats, a mans de famílies nobiliàries fins que l’any 1493 fou incorporada a la corona. 

Durant segles, Sant Sadurní de Subirats fou més que un conjunt de cases, a banda i banda del secular camí ral de Barcelona a Tarragona. Gràcies a la seva millor situació geogràfica va tenir un desenvolupament més ràpid que la resta de parròquies que formaven la Universitat de Subirats (Sant Pau d’Ordal, Sant Pere de Subirats, Sant Pere de Lavern i Sant Sadurní de Subirats) fins a aconseguir la seva independència com a municipi l’any 1764. Llavors va adoptar el nom actual, pel riu que travessa el

terme municipal . 

La història de Sant Sadurní va tenir un tomb decisiu a final del segle XIX. Amb una agricultura fortament orientada a la viticultura, a partir de 1872 s’hi van començar a elaborar les primeres ampolles de cava. El 1887 va patir fortament la plaga de la fil·loxera, però hi va saber reaccionar amb força i es va convertir en un dels llocs capdavanters en la lluita contra la plaga. Superada la crisi, a partir de començament de segle l’elaboració del cava es va consolidar com a indústria i des d’aleshores ha estat l’element bàsic de l’economia local.

Breu resum fins el segle XX

El poble s'edificà al voltant de l'antiga parròquia de Sant Sadurní, esmentada per primera vegada documentalment en un llegat del canonge Guerau Ramon a L'església de Sant Pere de Subirats datat de l'any 1 129 i que estaria situada al costat del camí de Barcelona a Tarragona per Martorell, lo és, la Via Augusta del temps dels romans, a la riba esquerra de l'Avernó. Durant segles Sant Sadurní no fou més que un arrenglerament de cases, a banda i banda del camí del carrer de Cavallers quedant L'església a l'extrem oriental de la vila en formació. El que avui és terme de Sant Sadurní d'Anoia estava integrat dins del terme de Subirats, però la seva millor posició, al costat del camí i en terres més aviat planes i abundoses d'aigües, féu que aquesta caseria es desenvolupés amb més rapidesa que la resta de poblacions que integraven el domini de Subirats. Així l'any 1493, Subirats tenia 24 cases, Sant Pau d'Ordal 13 i Sant Sadurní 91. Ferran 11 el Catòlic, incorpora la vila de Sant Sadurní a la reial corona l'any abans dit, bo i conservant algunes atribucions el carlà del Castell de Subirats.

Entrat el segle XVIII, la gent de Sant Sadurní començà a bellugar-se per obtenir la separació de Subirats, cosa que assolí, finalment, el 28 de maig de 1764. El 26 d'agost del mateix any prenia possessió el primer batlle «independent de justícia» de Sant Sadurní d'Anoia. En aquell temps, Sant Sadurní tenia 163 cases i 815 habitants. Des d'aleshores, la creixenla de la nova vila fou bastant ràpida, ja que pel cens del comte de Floridablanca ja comptava amb 1065 habitants (any 17 87). La vila, en engrandir-se, ja sobre l'eix l'antic recinte. El primitiu portal del carrer Cavallers ja no té cap utilitat, i es construeix, més cap a ponent, el portal del «Cap de Vall de la Vila», que conserva la data de 1797. Les guerres del francès primer i civils més tard pertorbaren el normal desenvolupament de la vila a causa sobretot del fet que Sant Sadurní fou aleshores un important centre de comunicacions per carretera. L'any 1865, en inaugurar-se la línia de ferrocarril de Barcelona a Tarragona per Vilafranca, s'establí comunicació directa de Sant Sadurní amb els caps de comarca i del Principat, amb els conseqüents avantatges econòmics i socials que això representa a finals del segle XIX.

El creixement de la vila ha anat lligat a l'expansió de la vinya. Així, durant el segle XVIII, la vinya va rebre una forta empenta al Penedès gràcies a la demanda del mercat americà i, durant els anys 1860-1 880, viu el moment de màxima expansió a causa de la total destrucció de les vinyes franceses per la plaga de la fil.loxera. La vila de Sant Sadurní passà d'un miler d'habitants als voltants de 1800, a 3.000 el 1887, data que va portar la plaga de la fil.loxera a Sant Sadurní, a conseqüència de la qual la vila perdé més de 500 habitants fins a final del segle. Els saduminencs donaren mostres d'una tenacitat exemplar en la lluita anti-fil.loxèrica.

El segle XX és el de les grans transformacions de la vila, i tot a causa de la importància creixent encara que no constant de la indústria del cava.

L'any 1879 es pot considerar com un any clau en la historia de l'economia de Sant Sadurní. Fou en aquesta data que aparegueren en el mercat les primeres botelles de vi escumós elaborat per Josep Raventós i Fatjó de Can Codorniu després d'alguns anys de proves i experiments. Fou, amb tot, el seu successor Manuel Raventós i Domènech qui donà l'empenta definitiva a la Casa Codorniu. Després d'estudiar personalment els processos d'elaboració dels vins escumosos, a França, toma a la seva casa nadiua amb els millors enblegs d'aquell moment.

Sant Sadurní d'Anoia és una vila moderna, i hem vist que no va formar municipi independent fins a la segona meitat de¡ segle XVIII en qui es separa de¡ terme de Subirats. La notable presència d'arquitectura medieval al terme veí contrasta amb l'absència d'aquesta a la vila de Sant Sadurní, que es basteix fonamentalment amb arquitectura de l'eclecticisme, de¡ modernisme i del noucentisme.

L'estructura lineal que s'origina a l'entorn de l'antiga Parròquia, a banda i banda del carrer de Cavallers, es veu superada a mitjan segle XIX. L'eixample que es produeix descansa bàsicament sobre tres directrius: la del Raval, la del carrer de Montserrat i la del carrer de la Diputació.

Els anys cinquanta

Aquesta dècada --especialment, en els darrers anys- és marcada, localment, per l'inici d'un conjunt de canvis que transformaran la producció predominantment agrícola existent fins aleshores, que industrialitza la vila. És a dir, comencen a configurar-se i concretar-se els indicis del que seria, en plena dècada dels seixanta, l'expansió econòmica

Sant Sadurní era un poble de 5.268 habitants(1) amb una sola indústria gran, dedicada al cava, un reduït nombre de petites empreses familiars (aproximadament, 20 xampanyistes en aquests anys). La profeta de la terra era a mans d'unes poques famílies, mentre que la pagesia la treballava arrendada al terç o al quart.

La Casa Codorniu era l'única indústria gran existent a la vila. Era també l'única casa que proveïa exclusiva- ment «xampany», i mantenia aquesta especialització al llarg dels anys. Codorniu elaborava la meitat de¡ total de la producció de¡ «xampany», i absorbia gran part de la collita de raïm i de¡ vi produït, no sols de Sant Sadurní, sinó també de la comarca. No és estrany, doncs, que tingués un paper preponderant a la vila durant moltes dècades, ja que constituïa la principal oferta de llocs de treball, la primera compradora de raïm i, a més, generava feina per a un seguit d'indústries subsidiàries, que en depenien.

Les cases petites que vinificaven i feien cava o també les que només feien cava troben un producte que comença a tenir sortida comercial: el vi gasat. Moltes d'aquestes petites empreses i cases originàries de pagès emprenen ¡'aventura de la producció de vi gasat, i mantenen paral.lelament una petita producció de «xampany».(") Si bé aquestes empreses van generar directament pocs llocs de treball, van proporcionar la possibilitat de complementar els ingressos familiar, que eren escassos, i van permetre realitzar «hores extres» (s'ha de considerar que la forta demanda estacional d'aquest producte, que es concentra en els mesos anteriors a Nada¡, comporta la necessitat de mà d'obra temporal).

A més, la indústria del cava, en aquesta època, estava poc mecanitzada i, per tant, bona part del procés d'elaboració s'efectuava de forma manual i exigia el «contacte directe» del treballador amb ¡'ampolla. En aquesta situació, l'increment de la capacitat de producció només es podia aconseguir, i encara limitadament, augmentant la incorporació de mà d'obra fixa i, per la seva estacionalitat, afavorint la multiplicació de les «hores».

A la fi de la dècada, Codorniu inicia l'ampliació de les caves(") - amb l'expansió que experimenta el mercat, les ampliacions continuaran fins ben entrats els anys vuitanta -. Ja des dels anys quaranta la «Casa» havia anat incrementant la plantilla de treballadors incorporant fills de famílies pageses que buscaven la seguretat d'un sou fixat atesa la incertesa, i la precarietat, del camp i que, a més, si crien fills de productors de vinya, els permetia assegurar la venda de la collita familiar i altres avantatges (aquesta estratègia continuarà en els anys següents i defineix un tipus específic de treballador, i de relacions amb ¡'empresa, que podem denominar «treballador-pagès»).

El cava. Producció i normativa

Durant aquesta dècada, segons les dades proporcionades pel Consell Regulador de Vins Escumosos, la venda de cava passa de 5.7 milions d'ampolles a 10.5 . En bona mesura, aquest augrnent correspondria a la casa Codorniu, que era l'únic gran productor de cava de l'època.(") No existeixen dades de la producció de vi gasat d'aquell temps, però els testimonis que s'han pogut recollir fan pensar que era important a nivell d'empreses petites.

Quant a la normativa del cava, el 1959 apareix la primera regulació que fa referència a la distinció entre vi gasat i vi escumós, que havia de fer-se constar en l'etiqueta de les ampolles. Aquesta legislació no es va aplicar pràcticament, entre altres factors, perquè no funcionaven els mitjans de regulació i control adients.

Població i habitatge

El treball estaciona¡ de la verema, tradicional a l'Alt Penedès, atreure immigrants de diferents punts de l'Estat, que aniran conformant un contingent de mà d'obra no qualificada, necessària per al tipus d'indústria existent. Les famílies que van arribant s'amunteguen en cases i habitacions rellogades en condicions força precàries.( 16)

Davant d'aquesta situació, el rector de la parròquia endega un projecte, als voltants de 1957, de construcció d'habitatges socials («Vivendes Dr. Salvans»). El 1959 algunes famílies, amb greus problemes en els seus habitatges, es traslladen a les primeres cases que van «cobrir terrat» abans de ser acabades del tot i que s'urbanitzés l'entorn.

La dècada dels seixanta

En aquesta dècada els avenços tecnològics permeten mecanitzar moltes fases del procés d'elaboració i incrementar, en gran mesura, la producció i la productivitat i facilitar les feines més feixugues. L'increment de la producció, no obstant això, requeria la incorporació de més mà d'obra a les tasques no mecanitzables i l'ampliació d'espai físic. És una dècada molt plena i important en la historia del desenvolupa- ment de Sant Sadurní.

Aquestes inversions responen al paral.lel augment de la demanda i consum de «xampany» a L'Estat, lligat a la millora de la capacitats adquisitiva de la població. Es veia, doncs, tot un mercat per davant molt favorable i es donaven, a més, les condicions per a monopolitzar-lo.

També, i relacionat amb l'anterior, emergeix a la vila un nou grup socio-econòmic amb capacitats de manifestar les seves necessitats, també noves, i que amb el seu posicionament públic incidirà fortament en el sistema de relacions existents. Aquest grup generarà els primers enfrontaments amb el poder hegemònic de l'època, que volia continuar mantenint el seu àmbit d'influència i que es sustentava, a més, en uns valors que històricament tenia «atribuïts».

El cava

La producció de cava durant aquests deu anys passa de 10.5 milions d'ampolles a 47 . Continua la producció de vi gasat que, segons les entrevistes a persones del sector, anava minvant gra- dualment, a mesura que s'incrementava la demanda de cava.

Les petites empreses familiars comencen a activar- se en front de la possibilitat d'implantació en aquest nou mercat en formació. Alhora s'introdueixen en el sector les primeres inversions de capital de fora de Sant Sadurní.

Els empresaris d'aquestes caves més petites en fase

d'expansió oferien millors condicions salarials, cosa que exercia una atracció ais treballadors contractats en altres indústries de cava. Durant la primera meitat de la

dècada, els treballadors de Codorniu continuaven en situació precària. La mateixa atracció es donava en el sector de la construcció, que, donada la seva activació, permetia obtenir més guanys que treballant a les caves més tradicionals de la vila.

Durant la segona meitat de la dècada, la situació dels treballadors de Codorniu comenta a canviar. Es negocia el primer conveni amb un fort increment dels sous dels treballadors. Aquestes millores continuen en els anys següents, i els treballadors de Can Codorniu adquireixen una millor posició econòmica que la resta de treballadors d'altres empreses de¡ sector i una millor consideració social relativa. Els antics jurats d'empresa reivindiquen que la empresa financiï totes les escoles dels filis dels treballadors i no selectivament la dels «hermanos» Gabrielistes. Aquesta reivindicació esta- va relacionada amb la iniciativa de construir l'escola Vilarnau.

En el tema de¡ cava cal tenir en compte que la mecanització de Codorniu és capdavantera en la introducció de tecnologia per a mecanitzar el procés d'elaboració del cava. Les innovacions introduïdes tenien una àmplia incidència en petits negocis de la vila que estaven en funció de les demandes que generava aquesta empresa.

També en aquests anys inicien les grans empreses la publicitat en els mitjans de comunicació, sobretot a la televisió. Aquest fet afectarà negativament els petits cavistes, que tenien un mercat reduït, i han d'enfrontar una competència molt desigual. Una de les respostes a la situació creada, i per tal de delimitar el seu espai de competència amb les grans empreses, va consistir a afegir-se a l'opció, que alguns cavistes havien pres temps enrere, d'obrir els diumenges al matí i rebre visites a les caves,¡ oferir espai per a fer àpats i beure cava.

A diferencia d'altres empreses dedicades al cava, Freixenet comença a incorporar nous conceptes comercials i desenvolupa una estratègia empresarial clarament diferenciada de la resta d'empreses, més «conservadores» i ¡limitades a la seva quota de mercat, innovant, ampliant el seu mercat, fent ús d'àmplies campanyes publicitàries, etc. Dintre de les innovacions, cal destacar el llançament de l'ampolla Carta Nevada (ampolla blanca). Aquest llançament, que els altres productors van pronosticar que fracassaria, és la primera concreció d'un conjunt d'iniciatives que situa- ran, anys després, Freixenet al mateix nivell que Codorniu.

Petits i mitjans empresaris que intenten iniciar l'exportació als EE.UU realitzen les primeres temptatives d'obertura al mercat exterior. Aquesta política comercial no donarà resultats significatius fins a la meitat de la dècada següent.

Durant la dècada, el Govern aprova dues normatives, una el 1966 i l'altra el 1969, que amplien i perfilen la regulació dels diferents mètodes d'elaboració de vins escumosos. Cooperativa

L'any 64 es crea la Cooperativa d'elaboració de vi COVIDES. Aquesta cooperativa neix amb la intenció d'organitzar els pagesos en la venda del producte de la seva terra i en l'elaboració del vi. Es pretenia adquirir una certa independència dels grans productors i intervenir en la fixació dels preus del mercat. Una iniciativa realment difícil de dur a terme i que va passar per períodes de moltes dificultats. La cooperativa, fins al final de la dècada dels 70, no veurà consolidada la seva iniciativa.

Pagesia. Transformació

La incorporació de maquinaria permet a la pagesia conreuar les vinyes amb tractors i reduir les hores de feina i esforç que genera aquest conreu. Els pagesos --especialment, els seus filis- opten progressivament per incorporar-se al treball de la indústria i redueixen als caps de setmana la seva dedicació als conreus. Aquest sector social va perdent pes específica fins al punt que actualment queden poquíssims pagesos a temps complet.

Sociabilitat. Canvi i conflicte

La millora de la situació econ4)mica que es comença a sentir en els primers anys de la dècada permet la incorporació d'un sector de la població, que ha adquirit un determinat nivell socio-econòmic, a les classes mitjanes de la societat. Aquest nou sector, no necessàriament homogeni, estava format per petits empresa- ris de¡ cava, de negocis familiars subsidiaris i treballadors qualificats, fonamentalment pertanyents a la comunitat catalana de Sant Sadurní

La reivindicació d'una escola catalana, laica i mixta fou l'expressió del sorgiment d'aquesta nova classe mitjana. Els que van endegar aquesta iniciativa, recolzats per la parròquia, eren conscients del valor de l'educació per al futur dels seus fills i que el projecte d'impulsar l'escola Vilarnau transcendia l'àmbit estrictament «escolar» i implicava posar a prova el statu quo existent.

Aquesta alternativa va provocar una forta reacció dels representats de les forces tradicionals, que van efectuar fortes pressions per mantenir la seva hegemonia. La situació va obligar el conjunt de la població a prendre posició, i les tensions es van estendre a tots els ámbits de relació social, i van provocar fins i tot, canvis en l'estratègia empresarial d'alguns petits negocis de- pendents de la gran indústria del poble.

L'escola Vilarnau va jugar un paper determinant en la reorganització de les altres escoles.

Urbanisme. Habitatge 1 immigració

Si bé l'acció de la parròquia havia proporcionat, al final de la dècada anterior, un cert nombre d'habitatges per a les famílies amb menys mitjans econòmics, la construcció de nous pisos havia quedat deturada per manca de sol i d'iniciatives, mentre que l'afluència d'immigrants estava en el punt més àlgid .

La construcció de noves cases es veia dificultada per la propietat i l'ús de¡ sol existent a la vila (els terrenys necessaris per al creixement urbà crea propietat privada i dedicats al conreu de la vinya). Al voltant de l'any 1965, amb una dinàmica de requalificació i revaloració del sol, es desbloqueja la venda de parcel.les per a construir habitatges d'iniciativa privada i comenta a edificar-se l'eixample del poble.(") En aquesta zona, s'assenten, principalment, les famílies procedents del primer flux d'immigració de les comarques del sud de Catalunya.

També en aquests anys, Codorniu compra i urbanitza terrenys per a construir habitatges per ais seus treballadors i dóna facilitats financeres a les operacions. La venda s'efectuava amb la condició que les construccions serien de cases unifamiliars.

Durant els anys 1968-1969, s'inicia la construcció de les «vivendes Vilarnau». Aquest polígon es promogut pel mateix sector que va defensar l'Escola Vilarnau i es reprodueix el conflicte. Els propietaris de sol urbanitzable, i que no volien cedir-lo per a construir habitatges socials, critiquen el projecte «preocupats» perquè la ubicació de les cases (en un terreny cedit per un propietari «diferent») es troba molt lluny del poble. L'enfrontament toma a polaritzar la vila, i la direcció de la casa Codorniu, llavors, promou els blocs de Sant Llorenç, amb condicions molt favorables per ais seus treballadors i fent la competència a l'altre projecte. En síntesi, l'enfrontament aporta dos polígons de vivendes socials a la vila, que solucionen (això sí, seguint una peculiar lògica) bona part del problema d'habitatge dels treballadors de Sant Sadurní.

Parròquia. Sociabilitat i moviments socials

La joventut catalana s'organitza al voltant de la parròquia, on apareixen diversos grups actius (muntanyisme, els escoltes i l'esplai). L'Església va assumir la funció de canalitzar les inquietuds socials, polítiques i de defensa de la cultura catalana, que arrelaven en un sector de joves de la població. La publicació parroquial Joventut Cristiana (JOC)(11) serà el vehicle d'expressió d'aquests grups. Bona part dels joves que integren aquests grups assumiran, posteriorment, els rols de dirigents, a nivell local, dels diferents partits polítics.

Associacions. Altres activitats

Altres entitats associatives de la vila (Centre, Ateneu, etc.) també desenvolupaven diferents activitats (festes, ball, cinema, etc.) que cobrien els aspectes socio-recreatius.

Estructura social La situació estructural dels treballadors autòctons es veurà alterada amb ¡'arribada de la immigració. Aquest contingent de població arribava en una situació econòmica precària, amb un baix nivell de qualificació professional i de formació acadèmica, i passava a ocupar els llocs de treball menys qualificats i els estrats més baixos de ¡'escala social. El treballador català experimentarà, llavors, una millora relativa del seu status i, a més, en un context més favorable. En aquesta nova situació una part d'aquestes famílies promourà la mobilitat ascendent dels seus fills i els encaminarà cap a la formació universitària.

La dècada dels setanta

La població de la vila continua creixent durant tots aquest anys. El 1975 la població era de 8.021 habitants, cosa que representa un creixement demogràfic del 52% respecte a 1960.(15)

La rendibilitat del negoci del cava, a gran escala, és clara per als grans empresaris, com també ho és la necessitat de realitzar fortes inversions en maquinaria per fer el producte més competitiu. Aquest fet és palès en aquesta dècada, on es veu ¡'entrada de capital forani

a les empreses que fins aleshores havien estat portades per famílies autòctones.(")

Les vendes de cava continuen l'increment: de 47 milions d'ampolles l'any 70, passen a 72 milions l'any 79. L'any 73 apareixen les primeres xifres d'exportació. Aquestes vendes tindran el mateix comportament ascendent que les del mercat interior, i arriben, en certs moments, a experimentar un creixement relatiu més alt (vegeu gràfic G.2.2).

Aquesta obertura al mercat exterior, la van realitzar, en bona mesura, les dues grans empreses de cava. Diem dues des de la perspectiva actual, atès que aleshores Freixenet inicia el seu creixement de forma ràpida i assoleix un gran desenvolupament empresarial cap al final de la dècada. Totes dues empreses mantindran un increment significatiu de la plantilla de treballadors al llarg dels anys setanta.

El cava El 1970 apareix l'Estatut de la Vinya i del Vi que ve a reformular l'anterior, existent des de 1932. Es crea l'Institut Nacional de Denominacions d'Origen, òrgan central encarregat de vetllar per l’aplicació de la llei. Aquest Institut té òrgans descentralitzats que són els Consells Reguladors de les Denominacions d'Origen. Si bé aquesta normativa fou important, la que tingué més transcendència a la vila fou una ampliació de la mateixa normativa que aparegué dos anys més tard. S'hi regula, amb claredat, els controls i les exigències per a cada tipus d'elaboració, i es pot dir que, gràcies a ella, Codorniu obté el fruit dels seus esforços per a diferenciar el cava de l'elaboració d'altres productors, com el vi gasat.

Aquesta normativa va tenir repercussions serioses per a les empreses del sector, que van veure's obligades a reorganitzar la seva producció Els efectes d'aquesta normativa els va originar l'exigència explícita que obligava els elaboradors de vi gasat i vi escumós de separar, «per la via pública», els locals d'elaboració. En definitiva, a efectes pràctics, obligava els empresaris a muntar fabriques separades o a especialitzar-se en una de les dues opcions. L'opció d'elaborar exclusivament cava requeria una sèrie d'inversions per a poder obtenir un producte en bones condicions, però era l'opció més raonable, perquè el vi gasat anava perdent vendes. Per a alguns empresaris va representar abandonar el nego- e¡; per a d'altres acceptar la inversió de capital forani.

La normativa fou recorreguda per alguns empresa- ris que portaven bastants anys elaborant vi gasat i cava al mateix local. L'any 1975 es va reconèixer el dret de les empreses que ja existien abans del 72 a mantenir les dues produccions, encara que no estiguessin separades «per la via pública»,'s'establiren altres exigències de separació.

La Casa Codorniu: centenari i innovacions tecnològiques

La Casa Codorniu celebra el centenar¡ (1 873-1973),

i concedeix als seus treballadors, quan es jubilin, una aportació econòmica de manera que la pensió de jubilació sigui del 100 per 100 del sou. Així mateix es fa càrrec del pagament de la meitat de les despeses escolars dels filis dels treballadors, en «qualsevol escola».

Per aconseguir incrementar la producció, que encara depèn, principalment, de l'augment de mà d'obra, Codorniu contrasta l'any 1972-1973 un grup de treballadors joves. Les empreses continuen, per tant, absorbint treballadors no qualificats.

Malgrat el bon grau de mecanització que tenia aquesta empresa, i que permetia obtenir alts nivells de producció i productivitat, un dels punts del procés quedava, però, pendent de resolució: la clarificació de les ampolles. Aquesta fase requeria una excessiva inversió de temps i de mà d'obra i necessitava massa espai. A partir de l'any 1974, amb la incorporació d'un nou aparell (el gira-sol) es van posar les bases per a la resolució d'aquest punt. A final de la dècada, Codorniu ha mecanitzat tot el procés d'elaboració de cava. A partir d'aquest moment, els treballadors ja no manipularan les ampolles d'una a una, i principalment realitzaran tasques de control i transport. Amb la introducció dels «girapalets» o «gira-sols», s'ha aconseguit de clarificar cinc-centes quatre ampolles d'una vegada. La producció pot incrementar-se encara més i, paral.lelament, permet reduir treballadors. Aquest fet serà palès a Codorniu en la dècada següent.

Crisi econòmica

A Sant Sadurní la crisi econòmica dels setanta es va fer notar especialment en el sector de la construcció i afecta, principalment, les famílies immigrades. No obstant això, l'expansió de¡ mercat del cava, conjunta- ment amb el baix nivell de mecanització de moltes empreses va permetre absorbir, en gran mesura, els obrers sense qualificar que es quedaven aturats al sector de la construcció i mantenir una taxa baixa d'atur juvenil.

En termes generals, els treballadors que tenien un lloc de treball en el món del cava o en altres empreses de la vila (a excepció de la construcció només van ser afectats limitadament per la crisi. A més, hem de considerar l'efecte positiu de ¡'oferta de feines complementàdes, a temps parcial, de la indústria del cava: exigència d'un baix nivell de qualificació, possibilitat de treballar moltes hores, diversificació de feines i incorporació laboral de la majoria de membres de les famílies. Aquesta especificitat del mercat de treball, alhora que va permetre solucions econòmiques a les famílies directament afectades per la crisi de la construcció (majoritàriament, immigrants), també va contribuir, a reproduir el model pre-existent. Entre els immigrants, aquest model condiciona el tipus d'integració econòmica de la primera generació i, que, majoritàriament, els seus fills han reproduït.

Projectes de desenvolupament

Aproximadament des l'any 1972 i fins gairebé a les primeres eleccions municipals, l'any 1979, a Sant Sadurní es feien unes previsions de creixement demogràfic lligades al futur desenvolupament industrial de la vila. Aquest projecte es basa en la construcció de¡ polígon industrial Noia-Lavernó, que possibilitaria l'assentament d'indústries a la vila (fins aleshores no disposava de sol suficient en el seu terme municipal). Aquest projecte fou discutit per molts dels sectors socials existents, i no es va realitzar.

Lligat a aquests projectes es van realitzar, parcial- ment, les obres de¡ cinturó de circumval.lació. Aquest serà finalitzat, la dècada següent, per l'Ajuntament.

Així mateix, la construcció de l'autopista en el tram Barcelona-Tarragona, que es desenvolupava en aquells anys, afectava la vila, i els responsables locals eren conscients que els enllaços amb l'autopista eren una condició bàsica per a no quedar aïllats, la connexió directa només es va realitzar en un dels sentits, direcció Barcelona.

Sociabilitat A mitjan la dècada, les associacions més antigues de la vila comencen a davallar, i comencen a minvar la participació i també les activitats que feien. El jovent comença a marxar de¡ poble per cobrir les (noves) necessitats d'esbarjo i de formació. Molts d'aquest estudiants viuran fora de Sant Sadurní mentre estudien i, posteriorment fixaran la seva residència en un altre lloc. La vila no pot absorbir la major part dels joves que assoleixen un cert nivell de formació. No obstant això, molts d'ells, continuen mantenint el contacte amb el poble i col.laboren en les activitats que s'hi realitzen.

El grup de joves actius de la fi dels seixanta i el principi dels setanta són, durant la transició els membres més destacats dels partits polítics i, després de les primeres eleccions municipals, en assumir les tasques de govern de l'Ajuntament o les d'oposició, van reduí progressivament l'activitat que duien a la parròquia, i d'aquesta manera la publicació de la revista JOC va desaparèixer, aproximadament un any més tard. La «generació» de relleu ja havia publicat la revista D'Oca a Oca (.1977-79) i un altre grup de joves, en part cis mateixos, van continuar la mateixa línia creant una altra publicació El Cep (1980-84), que serà ¡'última de les aparegudes a la vila, i promogueren activitats comunitàries (cultural-formatives). Aquest grup de joves constitueix l'enllaç amb els anteriors i la darrera ex- pressió a la vila d'una generació «activa». Després d'ells, els joves han variat els seus codis de referència i s'han orientat en altres direccions. En aquest context, els «joves», avui deu anys més grans, constitueixen el nucli dels que han continuat, fins a l'actualitat, col.laborent en aquest tipus d'activitats.

Partits polítics

Durant els primers anys de la transició es van configurar els trets generals de les distintes formacions polítiques de la vila. Un bon grup dels joves que participaven els anys anteriors al voltant de la parròquia, formaran els nuclis bàsics dels partits, ajudats per persones que gaudien d'un cert prestigi per la seva trajectòria d'intervenció en la comunitat. A partir d'aquest moment, els conflictes existents s'expressaran, redefinits ideològicament de forma explícita, entre els representants dels diferents partits polítics.

L'any 1979, el PSC guanya les primeres eleccions i passa a governar el municipi. Aquest fet significa que un grup social diferent(17) d'aquells que tradicionalment havien regit la vila(11) accedeix al poder administratiu. Bona part de¡ col.lectiu que integra encara avui aquest partit són aquells filis de treballadors que anys enrere van iniciar una trajectòria de promoció social. Bona part dels seus votants pertanyen a la comunitat d'immigrants de la vila.

El sector socio-econòmic dominant reacciona amb cautela davant d'aquest fet, a l'expectativa de¡ desenvolupament de les noves línies polítiques d'intervenció. Les tensions esperades es produiran, amb especial intensitat, tres anys més tard, dins de la dècada dels vuitanta, amb l'elaboraciódel Pla General d'Urbanisme de la vila.

Escola de Sant Josep

L'escola de Sant Josep havia estat la representant dels valors més tradicionalistes en l'ensenyament. Els Gerrnans Gabrielistes la deixen, i alguns se secularitzen. Des d'aleshores ja no és una escola regentada per religiosos. No obstant això, entre la població, encara avui dia se'n diu l'escola dels «hermanos».

Confrara Es constitueix la Confraria dels Vins de Cava, impulsada per un reduït grup de persones vinculades al sector, fonamentalment de les empreses mitjanes. Aquesta iniciativa, associativa en un principi, va sor- prendre la majoria de vilatans per les característiques de la seva formalització, inexistents fins aleshores en el context social. Aquest grup anirà adquirint consens al llarg de la dècada següent, tant dintre del sector cavista (reben l'ajut de les grans empreses i de la majoria de les petites i mitjanes), com dintre del sector empresarial en general. La Confraria, de fet, és l'organisme més important de promoció formal del sector i, alhora, de «presentació pública» del seus membres. Igualment, és el nucli que concentra les xarxes relacionals i econòmiques dels empresaris i constitueix un poderós instrument per a la defensa dels seus interessos.

Paral.lelament, cap al final d'aquesta dècada i a l'inici de la següent, els cavistes més petits dependents de¡ mercat interior i quasi dependents de xarxes de clients i amistats creades al llarg dels anys, continuen acusant una certa crisi. Aquests cavistes han de fer front, per un costat, als preus ajustats que marquen les grans empreses, i per un altre, a l'existència de negocis familiars, no declarats, que, en no pagar cap mena d'impostos, poden vendre el cava a més bon preu.

Dècada dels vuitanta

Aquesta dècada es caracteritza per la consolidació del negoci del cava i permet que Sant Sadurní sigui una de les viles prosperes de Catalunya.

Les empreses grans són ara multinacionals amb seus a diferents països del món i continuen la seva expansió. 

La tecnificació del procés d'elaboració ha reduït al  mínim la manipulació manual de les ampolles.

Els anys 1981-1982 la crisi està en el seu punt més àlgid, i l'impacte a Sant Sadurní és significativament menor que en altres llocs de Catalunya.(") El mercat en expansió permet la continuïtat laboral de la població activa ocupada en el sector del cava i la crisi només ajorna durant dos o tres anys les ampliacions de plantilles.

El cava

En 1980 les vendes de la producció de cava en el mercat interior eren de 72 milions d'ampolles i en l'exterior, de 1 0. L'any 88 s'havia assolit la xifra de 91 milions en el mercat interior i de 47 en l'exportació, amb un total de 138 milions d'ampolles de cava venudes en un any .

Al llarg de tota la dècada s'incrementa el nombre de les empreses dedicades al cava i disminueixen les que elaboren vi gasat i granvás(111) (vegeu gràfic G.2.3).

El Consell Regulador de Vins Escumosos, a mesura que anava consolidant el seu funcionament, va anar incrementant el rigor en el compliment de tota la normativa relativa a l'elaboració del cava. Tantmateix es concreten normatives reguladores per a l'establiment de nous cavistes.

També es revalora la producció artesana del cava.

Aquest fet implica el rellançament dels petits cavistes, i a partir de l'any 84, aprofitant el context favorable, els que tenien un negoci familiar i sense declarar decideixen legalitzar-lo (el control del Consell Regulador, certament, «contribueix» a aquesta decisió).

En els últims anys de la dècada es tomen a produir entrades de capital fora a la vila. Per exemple, l'empresa Moët & Chandon s'instal.la al Penedès per elaborar cava a la zona.

L'ingrés del país a la Comunitat Europea planteja seriosos problemes, a nivell administratiu, referents a la normativa que regula el sector. La nova aplicació dels impostos, la regulació i l’adaptació a la normativa comunitària, la competència amb el mercat francès, etc. inquietaven els elaboradors.

Des de 1985, moment en qui l'administració francesa prohibia l'ús de la denominació «xampany» a tot producte que no sigui fabricat en aquella regió, les accions es succeeixen, amb la intenció de proporcionar reconeixement i protecció per al producte espanyol. La utilització del mot «cava» en substitució de la de «xampany», l'aprovació del cava com a vi escumós de qualitat produït en una regió determinada i la utilització .de «mètode tradicional», són algunes de les noves regulacions jurídiques que es van aconseguir.

Les diferències existents entre els productors de cava, sobretot per les quantitats de producció (a Sant Sadurní s'elabora actualment el 70% de la producció total de l'Estat), determinen interessos contraposats, per exemple, en la delimitació de les «regions d'origen». En termes generals, com més baixa és la producció, major grau de localització territorial interessa al productor; al contrari, a produccions mes grans, interessa àrees mes àmplies. La regió del cava es una delimitació territorial que abasta una gran quantitat de localitats, disperses arreu de l'Estat (en gran part dins Catalunya), que inclou zones on tradicionalment s'elaborava vi escumós. La ratificació de la regió del cava es va obtenir l'estiu de l'any 1989, i va significar la consolidació administrativa de la normativa del sector a nivell de la Comunitat Europea. Queda pendent, de cara al

futur, la caracterització geogràfica dels distints caves que es produeixen dintre d'aquesta regió, possibilitat prevista en la normativa confeccionada.

Ajuntament. Pla General d'Urbanisme

En aquestes mateixes dates l'Ajuntament s'enfronta a la protesta d'un grup petit, però socialment significatiu, d'habitants de Sant Sadurní pel tema del Pla General d'Urbanisme, tema molt controvertit a la vila. Aquest Pla afecta principalment un dels punts bàsics del municipi, el sol. El Pla pretenia racionalitzar l'ús del sol, les qualificacions, regular els volums de construcció . El sector oligàrquic, tradicionalment acostumat a disposar de les propietats sense grans entrebancs, va reaccionar personalitzant l'expressió de la protesta envers alguns membres del Consistori. Van ser unes hores que molts vilatans recorden com a fortament desagradables. Un factor que va aguditzar aquesta reacció fou la desconfiança i la desinformació sobre les possibles repercussions del contingut del Pla.

La Casa Codorniu

Un altre fet que conmocionà la vila és el trencament de la família Codorniu. Si bé ja eren publiques les dificultats de relació entre els membres de¡ Consell de la societat anònima familiar que dirigia l'empresa, la separació definitiva de l'hereu va significar -per a les persones del poble, sobretot les més grans -, l'exponent de la pèrdua definitiva dels «valors tradicionals». Aquesta identificació s'havia conformat al llarg de vint anys, amb la projecció social que havia adquirit l'hereu de Can Codorniu amb la seva intervenció directa a la vila i a l'empresa.

A l'interior de l'empresa, l'hereu va retirar tot el seu capital de la firma Codorniu S.A. Un any més tard, el 1982, la Casa Codorniu inicia reajustaments de plantilla, proposant jubilacions anticipades als treballadors més grans. Si bé en un principi aquesta proposta va aixecar un cert recel, les condicions ofertes per l'empresa van ser acceptades per la majoria dels treballadors que estaven en situació d'optar-hi. Aquesta jubilació es va dur a terme de forma esglaonada durant els anys següents.

Al voltant de l'any 1985 apareix un nou sindicat dintre de l'empresa, fruit de les noves relacions laborals que es donaven en la casa. Durant uns quatre anys el CAS serà majoritari, per acabar integrant-se, el 1990, dins de CC.OO.

L'hereu de Can Codorniu decideix iniciar un nou negoci de cava (1985-86) i instal.la l'ernpresa a les seves terres, davant de l'antiga casa Codorniu.

Rumasa

El febrer de 1983 el poble va viure dies de gran expectació. L'expropiació de les empreses de Rumasa afectava directament Sant Sadurní (Castellblanch, Segura Viudas ... ). La incertesa de la situació en què quedaven les empreses feia pensar la solució pitjor per al poble. La situació es va mantenir i fins tres anys més tard no tornarien les empreses al sector privat.

L'empresa Freixenet compra el «lot Rumasa». Aquesta adquisició significa un important creixement, i s'anivellà definitivament amb Codorniu. Ja hem vist com, des de la fi dels setanta, la Casa Codorniu ha anat perdent el seu antic paper a la vila (actualment el seu paper a la vila és marcadament diferent i el paper desenvolupat en el passat domini, «paternalisme»- només resta com a referent històric) i s'ha convertit en ¡'empresa més tecnificada i «moderna», amb relacions laborals clarament capitalistes.

Paral.lelament, i encara més amb la compra de les empreses de Rumasa, la Casa Freixenet adquireix un nou status. Es converteix en ¡'empresa que genera més llocs de treball, i incremento la seva projecció a la vila, i en cert sentit, ocupa l'espai de Can Codorniu i reprodueix, encara que suaument, el tipus de relacions («tradicionals») dominants en el passat.

Ajuntament

Aquesta dècada també es caracteritza per transfor- niacions importants al poble pel que fa a dotació de serveis i infraestructura: finalització de¡ cinturó de circumval.lació, asfaltatge i condicionament de carrers i places. Organització de l'Escola d'Adults (1980).

l'Ajuntament contribuirà a aquesta escola proporcionant-li els locals, finançant-ne un titular, a més de¡ que proporcionava la Generalitat, i afavorint les iniciatives. El 1981 l'Ajuntament creà l'Escola Intermunicipal de BUP i FP, que supleix les mancances d'ensenyament públic, d'aquests nivells, a la vila.

La Casa dels Avis, construïda entre 1984-86, va significar la ultimació d'un projecte que feia anys que la vila aspirava a tenir (vegeu capítol Sé). La promoció de la primera fase dels habitatges de la Fundació Parera (1987), l'Escola de Viticultura d'Espiells (1987) i la dotació d'un edifici dedicat a activitats socioculturals (l'Índex) i centre de trobada de joves (1987-88) són algunes de les aportacions realitzades pel nou consistori.

El 1983 el Partit Socialista torna a guanyar les eleccions. Al llarg d'aquest mandat el problema d'atur va anar perdent importància, atès que no va adquirir proporcions tan importants com es preveia i, alhora, el sector de¡ cava, com hem vist, a partir de 1984, experimentà una nova expansió.

Aquesta realitat va consolidar l'especialització de la vila en aquest producte, que generà riquesa per a tota la població. D'aquesta manera, el Consistori prepara, per a l'any 87, la celebració de¡ Centenar¡ de la Fil.loxera, com a suport al sector i promoció de la vila com a «Capital del Cava».

Sociabilitat

S'accentua el decreixement de les activitats recreatives de les entitats. La població accentua cada vegada més la tendència a marxar de Sant Sadurní. Apareix, però, una nova associació, «los Amigos de Andalucía» (1984), iniciativa d'un grup de persones que cercaven un espai adient per a desenvolupar les activitats pròpies de la seva cultura.

GRUP A

Estudi demogràfic sobre Sant Sadurní d’Anoia

L’estudi demogràfic d’una Vila pretén treballar aspectes relacionats amb la població que té:

· Nombre d’habitants per edats i sexe

· Evolució de la població al llarg del segle

· Quin tipus de població hi ha a Sant Sadurní d’Anoia

· Saber on treballa la gent de la Vila, en quines empreses, camp, serveis o comerços

· Els moviments de la població

Per tal de fer aquest treball haureu de consultar dades que treureu de la següent bibliografia:

· Estudi socioantropològic de Sant Sadurní d’Anoia

· Dades que us puguin donar l’Ajuntament de la Vila

Anem a treballar!

Completa la següent graella

Dades de l’evolució de la població a la Vila des de l’any 1493 fins el 1999

Amb les dades recollides anteriorment

Fes una gràfica d’evolució des del 1981 fins el 1999. Per fer-ho agafa una cuadrícula per fer gràfiques.

Contesta

Ha crescut la població a sant Sadurní d’Anoia, molt o poc i perquè creus que ha passat.

Piràmide d’edats

Recull les dades del llibre sobre l’estudi socioantropològic de Sant Sadurní i entreu les dades de la població per edats i sexe.

Grups d’edats

Homes

Dones

Ara fes una gràfica de piràmide d’edats amb les dades de dalt.

Ara anem a veure d’on és la població de Sant Sadurní d’Anoia

Agafa un altra cop el llibre de l’estudi socioantropològic de San Sadurní d’Anoia i i recull les dades del 1986 i les del 1990 en la següent taula.

Lloc de naixement

Padró de Sant Sadurní d’Anoia

1986

Padró de Sant Sadurní d’Anoia 1990

Ara fes una gràfica circular.

NOTA : Per tal de fer-ho bé hauràs de calcular el % sobre les dades que has recollit.

Anem a veure on treballa la gent de la Vila

Extreu més dades en aquest respecte al mateix llibre.

Ara anirem a fer dos tipus de gràfiques que ja hem treballat abans.

Primer posa les dades sobre els sectors d’activitat que duent a terme la gent de la Vila.

Treball relacionat amb...

Nombre de persones

Percentatge %

Relacionat amb el cava

Indústria dedicada al cava

Indústria no dedicada cava

Serveis

Comerç

Altres

No treballa o ho fa fora

Sense informació

Total gent que treballa

Ara farem una gràfica amb barres i una circular. La de barres has d’utilitzar les dades de la columna del mig i la circular les dades de percentatge de la dreta.

Treu-ne algunes conclusions sobre on treballa la gent.

Anem a veure el grau cultural dels habitants de la Vila

Haurem de fer una enquesta on cada un del grup haurà d’enquestar deu persones. Però ULL, cal seguir unes normes:

· Haurem de fer l’enquesta en cap de setmana per poder fer-la a més gent.

· Els enquestats han d’estar treballant.

· Cal apuntar l’edat aproximada de l’enquestat : Entre 20-30, 30-40, 40-50, 50-60 o més de 60.

· Cal triar tot tipus de gent i no fer les preguntes només a una família.

· Cal apuntar les dades que es demanen amb molta cura.

· Cal fer l’enquesta en totes les zones del poble, no només en una.

· Cal preguntar a la gent del carrer, no a les botigues.

· Cal ser molt ben educat : “Bon dia Sr/sra. Ens podria contestar unes preguntes per un treball que fem d’escola....” “Bona tarda, seria tant amable de contestar-nos unes preguntes per un treball d’escola...”

Preguntes

1. Treballa a la Vila o fora?

2. Si és fora, a quina població?

3. Si és fora, en que es desplaça al treball?

4. Com és que no treballa a la Vila?

Edat

Treballa a la Vila o fora?

Si és fora, a quina població?

Si és fora, en que es desplaça al treball?

Com és que no treballa a la Vila?

Un cop cada component del grup ha fet l’enquesta cal ajuntar-les totes i treure les gràfiques de la gent que treballa a la Vila i els que treballen fora i on.

Treball final

Ara per acabar hauràs de fer dues coses:

· Triar uns representants del grup perquè expliquin a la resta de la classe el treball que heu recollit.

· I segon amb totes les dades, cal fer una exposició al passadís.

Tot aquest treball serà presentat al V concurs de WEB’s de ciència que organitza el Programa d’Informàtica Educativa de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana per la Recerca.