L'Arena Sociopolitica
-
Upload
carmen-mas-andreu -
Category
Documents
-
view
235 -
download
0
Transcript of L'Arena Sociopolitica
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
1/32
Lectura 1. L'arena
sociopolticaInstitucions i actors
Jaume Lpez HernndezP09/04559/00391
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
2/32
FUOC P09/04559/00391 Lectura 1. L'arena sociopoltica
Cap part d'aquesta publicaci, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitj, tant si s elctric comqumic, mecnic, ptic, de gravaci, de fotocpia o per altres mtodes, sense l'autoritzaciprvia per escrit dels titulars del copyright.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
3/32
FUOC P09/04559/00391 Lectura 1. L'arena sociopoltica
ndex
Introducci.................................................................................................. 5
Objectius....................................................................................................... 6
1. Institucions, organitzacions i ciutadans..................................... 7
2. L'arena sociopoltica......................................................................... 103. Institucionalisme, conductisme i neoinstitucionalisme.......... 14
4. Un exemple: per qu uns pasos es fan rics mentre d'altres
sn pobres?.......................................................................................... 21
5. Estructura enfront d'agncia: un debat clssic......................... 25
Resum............................................................................................................ 29Glossari......................................................................................................... 31
Bibliografia................................................................................................. 32
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
4/32
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
5/32
FUOC P09/04559/00391 5 Lectura 1. L'arena sociopoltica
Introducci
Tots hem sentit la paraula institucimoltes vegades. Aquesta apareix en elsmitjans de comunicaci gaireb cada dia, i s citada normalment en les pgines
d'informaci poltica.
Efectivament, les institucions tenen molt a veure amb les decisions collectives
que constitueixen la poltica i que afecten un ampli conjunt de ciutadans:
des de quins sn els diners que s'han de dedicar a la construcci de carreteres
als horaris de recollida de les escombraries en una gran ciutat. Totes aquestes
decisions afecten un nombre elevat de persones.
Per comenar, podrem dir que s precisament aquest fet all que converteix
aquestes resolucions en poltica. Es tracta de decisions que tenen un vessant
pblicperqu afecten un gran nombre de persones i que sn fruit alhora
d'un procs que t un component pblicsignificatiu perqu els ciutadans hi
participen d'alguna manera, ja sigui mitjanant l'elecci d'uns representants o
directament donant a conixer les seves preferncies personals.
Les institucions tenen un paper molt destacat en els processos que constituei-
xen la poltica. En realitat, aquestes gaudeixen d'una participaci molt activa
en qualsevol tipus d'interacci humana. Malgrat aix, el terme instituciresul-ta una mica difs i no t un significat gaire precs per a la majoria de la gent.
Si atenem a l's que en fan els diaris, podem testimoniar que s'empra normal-
ment per a referir-se a una persona o entitat important dins d'un pas, com ara
el parlament, el rei, o fins i tot un club esportiu. Ara b, no s aquesta l'accepci
a la qual ens referem quan diem que les institucions es troben presents en la
majoria de les nostres interaccions amb altres persones.
Aix, cal que definim amb precisi des de bon principi qu s una instituci i
a qu ens referirem quan fem s d'aquest terme. Malgrat que tots pensem quesabem el que s una instituci, potser ens endurem una sorpresa.
De fet, com acostuma a passar amb les paraules que fan referncia a elements
o aspectes de la societat, per tal d'aconseguir aquesta definici ms especfica
cal que ens apartem una mica del seu s quotidi sovint fora imprecs i
anem a cercar quin significat li donen les cincies que analitzen la societat, les
cincies socials, les quals ens proporcionen una major precisi analtica.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
6/32
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
7/32
FUOC P09/04559/00391 7 Lectura 1. L'arena sociopoltica
1. Institucions, organitzacions i ciutadans
El terme instituciva sempre molt lligat en les cincies socials a un altre quetamb emprem habitualment: el d' organitzaci.
Per institucis'entn un conjunt de regles o rutines que marquen pau-
tes de comportament, i que indiquen als individus com actuar o interac-
tuar entre ells.
Per tant, una instituci es constitueix mitjanant activitats o estructures
d'ndole cognitiva, normativa o regulativa. Les institucions proporcionen unaestabilitat i un significat al comportament social.
Per organitzaci, en canvi, s'entn un conjunt d'individus que en un
sentit presenta una unitat d'acci o decisi. Malgrat que en el seu inte-
rior convisquin una multiplicitat d'interessos no sempre coincidents i el
conflicte entre ells sigui freqent, l'organitzaci actua davant la societat
com si tingus un inters nic i propi que la defineix.
Potser aquestes definicions no semblen gaire aclaridores en aquest moment,
ats que cerquen especialment aconseguir una sntesi d'idees. Ens calen exem-
ples illustratius que ens permetin fer-nos una idea ms clara d'all que prete-
nem definir.
El smil de Douglas C. North i els conceptes d'instituci i organitzaci
Un dels grans cientfics socials neoinstitucionalistes utilitzava el smil segent per a en-tendre el que volen dir els termes institucii organitzaci, i per a ajudar-nos a distingir-los.La diferncia existent entre una instituci i una organitzaci s la mateixa que hi ha enun joc entre les regles i els jugadors. L'objectiu de les regles s definir la manera com esjuga al joc. L'objectiu dels equips que participen seguint aquestes regles s guanyar grciesa la combinaci d'habilitats, estratgia i coordinaci; jugant d'acord amb les regles i, devegades, saltant-se-les. Els equips de jugadors poden identificar-se amb el que, en l'arenasociopoltica, anomenem organitzacions. Les regles sn el que anomenem institucions.
Partits poltics, sindicats, grups d'inters, associacions de tot tipus, clubs, etc.
constitueixen exemples d'organitzacions, de la mateixa manera que ho sn les
famlies, les empreses i, fins i tot, l'estat.
En canvi, els drets de propietat en un sistema econmic, el sistema electoral,
les lleis d'un pas, el sistema impositiu, i altres sn exemples d'institucions.
Podem distingir entre les institucions segons les considerem:
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
8/32
FUOC P09/04559/00391 8 Lectura 1. L'arena sociopoltica
1) formals: sn aquelles que van associades i sn recolzades per un sistema
explcit de sancions. Per exemple, si una persona no t en compte els drets
de propietat d'alg altre, s a dir, el roba, existeix un aparell legal que el
sancionar.
2) informals: sn aquelles que, mancades d'aquest suport per a mantenir-sevigents, expliquen la seva supervivncia pel fet que resulten tils i que
sn socialment acceptades. La gent es comporta tenint-les en compte en-
cara que no figurin per escrit enlloc i no hi hagi cap autoritat designada
per impedir o sancionar alg que se les salti. Els socilegs presten molta
atenci a aquestes institucions informals a les quals acostumen a referir-se
anomenant-les normes.
Exemple
Els diversos rols que un individu desenvolupa en la seva vida social i als quals acomodales seves accions, atenint-se a all que els altres esperen d'ell, ja sigui quan fa de pare,marit, professional, ciutad, fill, etc., sn mostres d'aquestes institucions informals.
En tot cas, en aquesta lectura ens centrarem solament en l'estudi de les
institucions formals que operen en all que anomenem l'arena socio-
poltica.
Com veieu, els exemples d'institucions, ja siguin formals o informals, resulten
ms abstractes que els d'organitzacions, ats que les institucions sn regles,
formes de relaci, i com a tals no tenen una seu social, una base fsica ms enlldels codis en els quals es poden recollir per escrit encara que no sempre s
aix. El cas de les organitzacions s diferent perqu aquestes resulten molt ms
visibles i fsicament ms localitzables, ats que tenen membres, seus socials,
o logotips.
Compareu la definici d' institucique aqu es dna amb la que apareix al curs
de Sociologia. Fixeu-vos com, d'acord amb les preocupacions principals dels
socilegs, la definici que all es presenta se centra sobretot en les institucions
informals i subratlla l'aspecte cognitiu.
Segurament us haur cridat l'atenci que, segons aquestes definicions, algunes
de les coses que acostumem a dir-ne institucions, i que aix s'anomenen en els
mitjans de comunicaci, no ho sn pas des d'un punt de vista cientfic.
Imprecisi del llenguatge quotidi
No podem no fer cas de l's quotidi d'aquests termes; fins i tot en la literatura politol-gica, moltes vegades no es distingeix amb claredat entre el que s una instituci i el ques una organitzaci. Sovint, per mimesi, tamb s'anomena instituciaquelles organitza-cions que generen regles i marcs normatius, com s el cas del parlament o del govern.I aix mateix, moltes vegades es fa referncia a les organitzacions que tenen una llarga
histria en un sistema poltic i que poden considerar-se com a elements tradicionals d'unpas anomenant-les institucionscom, per exemple, la Corona. De fet, s amb aquest sentitms genric que s'utilitza sovint per a fer referncia al conjunt de les institucions socialsi poltiques, tal com apareix en el ttol d'aquesta assignatura.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
9/32
FUOC P09/04559/00391 9 Lectura 1. L'arena sociopoltica
En tot cas, conv tenir sempre present la distinci precisa que hem anunciat
entre instituci i organitzaci, analticament molt potent i que ens pot ser de
gran utilitat. Des d'aquesta distinci s fcil veure que el terme institucino
s una etiqueta qualificativa que depn del grau d'importncia relativa que
alguna cosa t en l'entramat social. Un parlament no s ms instituci que un
codi de circulaci.
s interessant tamb distingir tres nivells d'anlisia l'hora d'estudiar les ins-
titucions d'una societat:
a) A escala macroveiem les institucions que relacionen les organitzacions i
els individus amb l'estat, com ara el sistema fiscal, l'electoral, o els drets
de propietat.
b) A escala mesoestudiem les institucions que s'encarreguen de regular les
relacions entre organitzacions, per exemple, els contractes.
c) A escala microens interessem per les normes que imperen a l'interior de
les organitzacions, per exemple, les relacions jerrquiques o transversals
que es donen a l'interior d'una empresa o una burocrcia.
Aquests tres nivells d'anlisi ens ajudaran, ms endavant, a entendre les di-
ferncies entre les diverses aproximacions a l'estudi de les institucions.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
10/32
FUOC P09/04559/00391 10 Lectura 1. L'arena sociopoltica
2. L'arena sociopoltica
El que hem vist fins ara ens permet ja intuir la importncia que les instituci-ons tenen en la poltica i el seu lloc central en el que anomenem l'arena so-
ciopoltica.
A qu ens referim quan parlem d'aquesta arena? Fem s d'una metfora per a
alludir a un espai d'interrelaci en el qual es desenvolupen aquelles decisions
que pel seu carcter pblic en el seu objecte i el seu procs constitueixen el
que anomenempoltica.
L'arena s un escenari com un mercat o una plaa major on es desen-volupen les relacions i les accions que conduiran a unes determinades
poltiques. En aquesta arena ens trobem ciutadans, organitzacions (a
vegades, seguint amb la metfora, en la cincia poltica es parla d' ac-
tors) amb uns determinats interessos, que formen xarxes de relacions i
s'interrelacionen seguint unes pautes, com ara unes lleis, uns procedi-
ments o uns drets, s a dir, en el marc d'unes institucions.
Dit d'una altra manera, aquestes institucions indueixen un determinat resul-
tat, collaboren o intervenen en la formaci d'una determinada decisi o situ-aci. Podem dir, doncs, que el producte final tant de la poltica com de les
poltiques s fruit per igual dels interessos d'aquests actors (del que volen), i,
tamb, de les institucions de les quals se serveixen per a aconseguir-ho (del
que poden fer en un determinat marc institucional).
Aix vol dir que en dues societats amb uns mateixos interessos, s a
dir, en les quals la gent vol el mateix individualment, per que tenen
marcs institucionals diferents, les poltiques resultants probablement
seran diferents. La importncia de les institucions s cabdal.
Diferncia entre poltica i poltiques
En la cincia poltica es distingeix entrepoltica(politics, en angls) ipoltiques(policy). Elprimer terme fa referncia als objectius que orienten l'acci de govern que trobem, perexemple, als programes poltics i a les decisions de carcter general. En canvi, perpol-tiquesentenem les accions concretes que duen a terme els organismes pblics tot desen-volupant una determinada poltica, per la qual cosa s'acostuma a parlar, generalment,depoltiques pbliques.
De fet, la cincia poltica contempornia, com veurem tot seguit, ha esmerat
molts esforos per entendre i mostrar la importncia que les institucions po-den tenir sobre els processos i els resultats que constitueixen la poltica.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
11/32
FUOC P09/04559/00391 11 Lectura 1. L'arena sociopoltica
Una altra qesti que ha ocupat durant anys els politlegs s mirar de definir
aquesta arena sociopoltica, intentar captar de la manera ms precisa possible
els elements que la formen. Aquests estudis s'han agrupat sovint sota l'etiqueta
de sistema poltici es desenvolupen especialment a partir de la dcada dels
anys seixanta, una poca en la qual es tenia una visi funcionalista de la soci-
etat, la qual cosa explica la pervivncia en aquests estudis de la terminologiasistmica.
Traslladant a la cincia poltica les teories estructural-funcionalistesdeTal-
cott Parsonsi Robert Merton, alguns politlegs, entre els quals destaca Ga-
briel A. Almond, van proposar un model de sistema poltic en el qual tots
els elements estan interrelacionats de tal manera que assoleixin un cert nivell
d'equilibri. La contribuci dels diversos factors a aquest estat es pot considerar
la seva funci principal.
Des de la perspectiva estructural-funcionalista, l'existncia de qualsevol
instituci s'explica per la seva contribuci a l'equilibri del sistema.
Estructural-funcionalisme
Es fonamenta en un concepte de societat com un tot orgnic format per distintes partso subsistemes. Cada component de l'estructura social t una funci determinada en elmanteniment i reproducci de la societat, que s vista com una entitat normativa i in-tegrada. El comportament social es regula segons unes normes que, de forma conjunta,sn denominades institucions socials.
Aquesta visi no sobreviur a les crtiquesgenerals al funcionalisme, que as-
senyalen:
a) la fallcia de creure que si una cosa existeix s perqu s bona i necessria
per al bon funcionament del sistema;
b) les seves implicacions ideolgiques, ja que justifica l'immobilisme i el con-
servadorisme.
No obstant aix, el vocabulari sistmic i la visi global que el funcionalismeaporta apareix com un supervivent d'aquest perode.
Perspectiva funcionalista
Situacions com la manca de participaci poltica o de formaci educativa, poden serenteses, des d'una perspectiva funcionalista, com fenmens que garanteixen l'estabilitatdel sistema poltic i, per tant, compleixen una determinada funci en aquest.
Lectura recomanada
Vegeu l'aplicaci del'estructural-funcionalisme ala cincia poltica en el textsegent:
G.A. Almond; J.B. Powell(1966). Comparative Politics: ADevelopmental Approach. Bos-
ton: Little, Brown and Com-pany.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
12/32
FUOC P09/04559/00391 12 Lectura 1. L'arena sociopoltica
Ms endavant, la visi funcionalista ms simple ser substituda per una visi
cibernticadel sistema poltic que t el seu principal exponent en David Eas-
ton. Es concep l'arena poltica com una mquina on s'introdueixen una srie
d' inputso demandes en aquest cas, preferncies socials i de la qual surten
uns outputso respostes s a dir, poltiques. A ms, s'afirma l'existncia de tota
una srie de processos de retroalimentaci i d'autoregulaci que trobem asso-ciats a aquesta visi mecnica de l'arena sociopoltica.
Ms contemporniament trobem altres concepcions. La majoria s'inscriuen
dins d'una visi del sistema poltic que el concep com un espai en el qual es
relacionen mltiples actors, tots ells amb poder de negociaci per, que, al
mateix temps, presenten grans diferncies pel que fa a aquesta capacitat.
Aix significa, en primer lloc, que el poder no es concentra en unes niques
mansni en l'administraci ni en la societat la qual cosa permet una dinmi-
ca ms gran en els processos de decisi i una permeabilitat d'aquests a influn-
cies externes. En segon lloc, vol dir que no tots els actorsgrups d'inters,
agncies i departaments estatals, etc. podran influir de la mateixa manera
en la presa de decisions, en l'elaboraci de poltiques.
Aquesta concepci, fruit de les aportacions de l'escola pluralista i la
neocorporatista, obre la possibilitat d'estudiar l'arena poltica com un
conjunt de xarxes amb mltiples interrelacions integrades per actors
amb interessos en algun punt coincidents, i entendre les poltiques p-
bliques com el resultat dels processos desenvolupats en aquestes xarxes.
Aix s el que es coneix com apolicy-network analysis, s a dir, anlisi de xarxes
poltiques, de la qual Charles E. Lindbloms un dels referents.
Lectura recomanada
Hi ha una versi en llenguacastellana d'una de les sevesobres ms importants:
D. Easton(1969).Esquemapara el anlisis poltico. Bue-
nos Aires: Amorrurtu.
Sense entrar aqu a examinar els diversos models proposats per mltiples po-
litlegs, ens ha semblat necessari que disposeu per comenar d'un petit ma-
pa d'aquesta arena sociopoltica. Es tracta d'un esquema molt senzill, que ad-
met, naturalment, tota mena de millores i precisions i, sobretot, que no es
construeix sobre cap model concret d'algun dels autors reconeguts. Es tracta
senzillament d'una representaci sinttica dels principals elements que inter-
venen en l'elaboraci de poltiques en una democrcia contempornia i que
posa alhora de manifest els principals marcs institucionals i d'interacci que
cal tenir presents.
En aquest sentit, ens sembla que us resultar til el grfic segent, amb el qual
podreu connectar les diverses explicacions i complementar-ho amb la incor-
poraci d'altres elements i interrelacions que us semblin bsics en l'entramat
institucional d'una democrcia actual, des del punt de vista de la poltica.
Lectura recomanada
Vegeu els seus plantejamentsen el llibre segent:
Ch.E. Lindblom(1991).Elproceso de elaboracin de polti-cas pblicas. Madrid: INAP.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
13/32
FUOC P09/04559/00391 13 Lectura 1. L'arena sociopoltica
Fixeu-vos que en el grfic apareixen tant actors i, en conseqncia, organit-
zacions com institucions. De fet, les relacions entre els diversos actors resul-
tamediatitzada sempre per un context institucional. A vegades, aquest context
est molt ben regulat i disposa d'un recolzament legal desenvolupat. s el cas,
per exemple, del sistema electoral, mitjanant el qual s'estableix una relaci
entre els electors i els partits. Altres vegades, per, les pautes de relaci estan
molt menys fixades: per exemple, en les relacions entre els mitjans de comu-
nicaci i els partits, o tamb entre alguns grups d'inters i el govern. El grau de
reconeixement i suport legal de la relaci entre actors poltics no s fix, sin
que canvia amb el temps, com veurem en propers mduls.
Institucionalitzaci
Moltes vegades es fa referncia a aquest suport amb el terme d' institucionalitzaci. Comms institucionalitzat est un mbit de l'arena sociopoltica, ms pautada resulta l'accidels actors en el mateix per una normativa pblica. No obstant aix, no s'ha de con-fondre l's d'aquest terme en aquest context amb el que en fan els socilegs, especial-ment dins del construccionisme social i la sociologia del coneixement. Aquests parlend'institucionalitzaci fent referncia al procs pel qual les accions humanes arriben a te-nir un mateix significat i valor normatiu per a tots els participants. El terme aix utilitzats'inscriu dins dels estudis sobre els rols i les normes socials.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
14/32
FUOC P09/04559/00391 14 Lectura 1. L'arena sociopoltica
3. Institucionalisme, conductisme ineoinstitucionalisme
L'estudi de les institucions s i ha estat un dels objectius principals de les cin-
cies socials, molt especialment de la cincia poltica. De fet, els primers estudis
endegats per part d'aquesta disciplina desenvolupats al segle passat tenien
per objecte quasi exclusiu la comparaci entre els sistemes constitucionals de
diferents pasos com a mitj per a aconseguir descobrir quin d'ells era el que
proporcionava uns avantatges ms grans, entenent generalment per aquest
darrer concepte ms estabilitat i eficincia del sistema.
Promulgaci de la Constituci de Cadis segons el quadre de Salvador Viniegra.
Aix s com s'inaugura una etapa en el desenvolupament de la cincia poltica
que s'acostuma a anomenar institucionalisme i que comprn des d'aquests
primers estudis decimonnics fins a mitjan segle XX.
l'institucionalisme , com a corrent de la cincia poltica, es caracteritza
per una vocaci clarament juridicoformal que troba en els textos legals
la principal font d'anlisi.
La comparaci entre textos de diversos pasos i una argumentaci ms aviat
abstracta i poc fonamentada sobre l'observaci emprica permeten a aquests
primers estudiosos produir judicis de valor, per exemple, sobre les bondats o
defectes dels sistemes electorals, del sistema presidencialista o del parlamen-
tari.
Segle XIX
El segle XIX s el segle del disseny constitucional per antonomsia, en el qual, per primercop, es busca que el sistema institucional dels pasos es fonamenti sobre arguments raci-onals, ms enll de les tradicions histriques. Per aix s lgic que aquesta mena d'estudisocupin l'atenci de la cincia poltica decimonnica.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
15/32
FUOC P09/04559/00391 15 Lectura 1. L'arena sociopoltica
Aquesta perspectiva analtica, per, no s'atura amb el canvi de segle, sin que
encara presentava una gran vitalitat prop de cinquanta anys ms tard, fins que
el conductismeli va prendre el protagonisme i va orientar els estudis cap a
nous temes i objectius.
Dins de la cincia poltica cal entendre per conductismeaquella escola
de pensament que orienta les seves recerques politolgiques inspirant-
se en les concepcions teriques de l'escola psicolgica homnima, ats
que s en la psicologia on el conductisme es desenvolupa en un primer
moment.
El conductisme en la psicologia
La novetat bsica rau en el fet de considerar el comportament hum exclusivament coma resposta dels estmuls externs que rep l'individu, tot menyspreant en l'estudi d'aquestcomportament qualsevol referncia a mecanismes interns. L'objecte principal d'estudi,doncs, s aquesta relaci existent entre un tipus d'estmuls i un tipus de resposta.
La influncia d'aquesta visi arribar a la cincia poltica a la dcada dels anys
cinquanta, passant a ocupar finalment, a partir dels seixanta, una posici pri-
vilegiada de paradigma dominant, fet pel qual el terme conductismeens serveix
tamb per a anomenar a tota una poca de la cincia poltica.
Durant aquest perode, l'estudi de les institucions queda en un segon pla, fet
que respon a la lgica d'anlisique el conductismeaporta:
a) En primer lloc, l'orientaci empirista-positivista que el conductisme
comporta fa que es descarti l'estudi d'unes institucions i d'unes normes
que no admeten amb facilitat l'anlisi quantitativa ni l'aplicaci de mesu-
raments.
b) En segon lloc, l'individu i les organitzacions es converteixen en els prota-
gonistes d'uns estudis que es fixen sobretot en el comportament indivi-
dual.
Influncia del conductisme
Cal esmentar que la seva in-fluncia ha estat encara msimportant en l'economia i queavui la visi conductista consti-tueix la teoria psicolgica en laqual es fonamenten les teorieseconmiques.
Aquests estudis escapen del simple binomi estmul/resposta, per mantenenvigent la visi positivista i determinista caracterstica del conductisme.
Per a explicar el que passa en l'esfera poltica centren l'atenci en les carac-
terstiques classe social, sexe, formaci, etc., actituds i comportaments dels
individus. Tot aix fa que sorgeixin nous focus d'atenci, noves tcniques es-
tadstiques, i es desenvolupin nous estudis.
Etapa positivista
El comportament electoral, laformaci de partits o l'opinipblica sn algunes de les re-es d'estudi que ms es desen-volupen en aquesta poca.Avui no noms continuen gau-dint de l'atenci dels politlegsactuals, sin que, en un nom-bre important de casos, encaraporten associats elements te-rics d'aquesta etapa positivis-ta de la qual sn, en gran part,originaris.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
16/32
FUOC P09/04559/00391 16 Lectura 1. L'arena sociopoltica
Tanmateix, l'inters que les cincies socials han desenvolupat envers les insti-
tucions acabar per imposar-se de nou, i de manera generalitzada, en la dcada
dels anys vuitanta. Avui, el conductisme ha donat pas a una nova etapa carac-
teritzada per una atenci renovada en les institucions i per una certa oposici
terica bsica respecte dels principis que van guiar l'etapa anterior.
Tanmateix, no es pot dir que aquesta nova etapa institucionalista que
ha ocupat fins ara les dcades dels anys vuitanta i noranta representi
tornar a la visi institucionalista primignia. s per aix que ens referim
a aquesta nova visi parlant de neoinstitucionalisme , i s aquest el
perode en el qual ens trobem.
Gnesi del neoinstitucionalisme
James March i Johan Olsen sn citats sovint com els creadors de l'etiqueta neoinstituci-onalisme. Aquests autors la van utilitzar per a qualificar l'enfocament dels seus estudisreferents a l'impacte de les condicions organitzatives en l'mbit de la poltica. March iOlsen es van centrar tant en les conseqncies que tenen les normes i procediments re-glats, com en els comportaments informals com ara els codis de conducta en estructu-res organitzatives tan importants per a la poltica com sn, per exemple, els cossos defuncionaris d'un estat.
La primera difernciaradical entre l'institucionalisme i el neoinsti-
tucionalismeactual s que aquest no t en absolut la vocaci legalista
que tenia el primer.
s cert que l'objectiu principal del neoinstitucionalisme continua essent
l'estudi de les institucions, per ara se'n t una visi molt diferent. Mentre
que l'institucionalisme tradicional feia les seves anlisis a un nivell "macro",
el neoinstitucionalisme actual es fixa sobretot en els nivells "meso" i "micro".
Avui les institucions no s'identifiquen nicament i exclusivament amb codis
legals i textos constitucionals, sin amb conjunts de regles i normes que no
sempre disposen d'un reflex legal precs que faciliten o dificulten la consecuci
d'objectius collectius. Aquesta nova edici de l'institucionalisme que implica
el neoinstitucionalisme centra molt ms l'atenci en els resultats prctics as-
solits en el marc d'un determinat disseny institucional, i hereta aix el gust per
l'empria que va fomentar el conductisme.
Lectura complementria
s recomanable la lecturad'aquest article per a enten-dre millor els seus planteja-ments:
J. March; J. Olsen(1984).
"The New Institutionalism:Organizational Factors in Po-litical Life".American Politi-cal Science Review(nm. 78/3,pg. 734-749).
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
17/32
FUOC P09/04559/00391 17 Lectura 1. L'arena sociopoltica
La segona gran divergnciarau en l'objectiu final que cal assolir. Aix
com l'institucionalisme tenia com a finalitat prioritria un propsit nor-
matiu que consistia a jutjar els sistemes poltics per trobar-ne els millors,
el neoinstitucionalisme mostra un inters primordialment explicatiu,
que busca respondre interrogants com, per exemple, per qu determi-nats grups socials aconsegueixen ms influncia poltica en un pas que
en un altre.
L'inters renovat per les institucions comprn totes les cincies socials, per
existeixen diferncies d'mfasi sovint associades a l'inters fonamental de cada
disciplina.
D'aquesta manera podeu trobar a la bibliografia que es parla de diferents es-
coles neoinstitucionalistes, com ara un neoinstitucionalisme sociolgic, unneoinstitucionalisme econmic, un neoinstitucionalisme histrici un ne-
oinstitucionalisme politolgic.
Tots ells comparteixen la premissa bsica que les regles d'interacci for-
mals i informals es consideren un dels factors explicatius primordials
per a entendre els fets en els quals cadascuna d'aquestes disciplines cen-
tra la seva atenci.
En el cas de la cincia poltica, l'inters principal rau en l'anlisi de les con-
seqncies d'aquestes regles sobre les decisions collectives, s a dir, en l'mbit
de la poltica.
La principal diferncia d'mfasi s la que trobem entre el neoinstitucionalis-
me sociolgic i el neoinstitucionalisme desenvolupat des de l'economia pels
terics de l'elecci racional.
Els autors de la teoria de l'elecci racionalconsideren que els individus apro-
fiten les regles d'interacci social per a aconseguir els seus objectius, s a dir,per a actuar estratgicament. Des d'aquesta visi cal concebre les institucions
simplement com a regles del joc, com a constriccions totalment exteriors als
individus les quals aquests tenen en compte a l'hora de mirar d'optimitzar les
seves preferncies (s a dir, guanyar el joc).
Des de la teoria de l'elecci racional aquestes regles es veuen com el fruit d'una
soluci racional als problemes que generen les interaccions socials, especial-
ment pel que fa a la incertesa que impliquen o a la manca d'informaci en qu
moltes vegades es desenvolupen. Es diu, aleshores, que aquestes regles redu-
Lectura recomanada
En relaci amb aquesta teoriapodeu llegir el text segent:
S.H. Heap; M. Hollis; B.Lyons; R. Sugden; A. Wea-le;(1992). The Theory of Choi-ce. A Critical Guide. Oxford:Blackwell.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
18/32
FUOC P09/04559/00391 18 Lectura 1. L'arena sociopoltica
eixen els costos de transacci entre els individus, de la mateixa manera, per
exemple, que les regles de circulaci estalvien molts problemes de coordinaci
entre els conductors.
Costos de transacci
En un sentit ampli, fa referncia als costos que impliquen el fet de negociar i garantirels acords que es donen entre els individus. En un sentit ms estrictament econmic,es tracta dels costos de redacci i aplicaci de qualsevol contracte. En cincia polticatamb s'utilitza aquest concepte per a fer referncia als costos d'elaboraci, negociaci,implementaci i garantia de compliment de les decisions del govern.
Enfront d'aquesta visi, el neoinstitucionalisme sociolgicno considera que
les institucions siguin el resultat de dissenys pensats per fer front als problemes
d'interacci i de decisi collectius. I tampoc no les concep com a imposicions
externes amb les quals uns individus racionals i conscients sn capaos de
jugar estratgicament per aconseguir all que es proposen.
Pels neoinstitucionalistes sociolgics les institucions sn fruit de
l'evoluci i la superposici de diversos processos socials que en cap mo-
ment s'orienten cap a l'obtenci d'una soluci racional als problemes
associats a les accions collectives.
Les institucions sn estudiades per aquests autors especialment en el vessant
cognitiu, en tant que maneres de veure les coses que comparteixen tots els
individus d'un determinat collectiu, a la manera dels framescognitiusgestaltics
amb un significat social.
Marcs cognitius
Es tracta de preconcepcions que ens ajuden a distingir i a analitzar el mn que ens en-volta. Tamb podem referir-nos-hi amb el terme angls de frame. L'escola psicolgica ale-manya anomenada de la Gestalt(en alemany, 'forma') va ser la iniciadora dels estudis sis-temtics sobre aquests marcs cognitius, i d'aquesta procedeixen diversos exemples, comaquesta figura d'home tocant el saxo/cara d'una dona, una imatge que tant pot interpre-tar-se com una cosa o altra, ats que la nostra interpretaci depn del marc cognitiu ambel qual ens atansem a mirar la figura.
Com podeu apreciar, els problemes ms rellevants en cadascun dels diferents
corrents neoinstitucionalistes sn diferents:
a) En el neoinstitucionalisme econmicl'inters primordial de la recerca
rau en el segent:
entendre com es resolen els problemes de decisi collectiva, i
determinar com els individus fan s d'aquestes regles per a aconseguir
els seus objectius.
b) En el neoinstitucionalisme sociolgicels problemes principals que cal
afrontar sn els segents:
Home tocant el saxo o cara de dona?
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
19/32
FUOC P09/04559/00391 19 Lectura 1. L'arena sociopoltica
esbrinar com es generen les definicions i valoracions que compartei-
xen els membres d'una societat, i
veure com es difonen les regles constitutives que aquestes definicions
comporten, com ara aquelles que conformen una determinada cultura
poltica.
A mig cam entre aquests dos neoinstitucionalismes trobem el neoins-
titucionalisme politolgic. All que el caracteritza s considerar que
els factors institucionals determinen, i expliquen principalment, els ob-
jectius dels actors poltics i la distribuci de poder que es dna entre ells.
Com assenyala Peter Hall, el projecte d'aquests neoinstitucionalistes es fona-
menta sobre la idea que les institucions expliquen el grau de pressi quepot exercir un actor en l'arena sociopoltica i la direcci d'aquesta . En al-
tres paraules, l'entramat institucional dota d'una determinada quota de poder
als diversos actors d'una societat, i alhora els orienta cap a la consecuci d'un
determinat tipus d'objectiu.
Des d'una perspectiva neoinstitucionalista aquest fet explica, en gran part, les
diferncies que trobem en els diversos pasos pel que fa a l'organitzaci i el
funcionament social. Els tipus de grups de pressi que trobem, la seva fora
diferent, o els processos diversos d'elaboraci de poltiques pbliques perme-
ten explicar, per exemple, per qu els sindicats suecs tenen ms fora que elssindicats espanyols.
El neoinstitucionalisme politolgic, en conseqncia, es distingeixde la vi-
si mantinguda pel neoinstitucionalisme econmicsobretot per la inclusi
de les preferncies o objectius dels individus entre les variables que el model
pot explicar, s a dir, entre les variables dependents. Aix el distingeix de la
perspectiva adoptada des de l'economia en la qual les preferncies sn tingu-
des sempre com a variables independents. Aquestes sn considerades prvies
i se situen fora de les constriccions que comporta l'entramat institucional.
Lectura recomanada
Amb referncia als postu-lats del neoinstitucionalis-me politolgic, vegeu el llibresegent:
P. Hall(1986). Governing theEconomy: The Politics of Sta-te Intervention in Britain andFrance. Nova York: Universi-tat d'Oxford.
Mentre que l'objectiu dels neoinstitucionalistes econmics s, principalment,
explicar estratgies, els neoinstitucionalistes de caire ms politolgic mante-
nen que tamb les preferncies han de ser explicades pel context institucional.
Cal deixar clar, per, que aix no vol dir que aquests ltims pensin que els ac-
tors no actuen estratgicament per aconseguir els seus objectius, sin que cal
una anlisi histrica i contextual per explicar per qu es busquen aconseguir
uns objectius i no uns altres.
Aix mateix, i en aquesta mateixa lnia, el supsit optimitzador que acostumena postular els terics de l'elecci racional s substitut generalment per la idea
que els individus disposen d'una racionalitat limitada, s a dir, que no sempre
Teoria de l'elecci racional
La teoria de l'elecci racionalsuposa que els individus sem-pre actuen d'acord amb un or-dre de preferncies consistent,triant all que ms satisfacciels proporciona.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
20/32
FUOC P09/04559/00391 20 Lectura 1. L'arena sociopoltica
busquen el millor per a ells, sin que moltes vegades actuen segons s'espera
que ho facin en un determinat context segons els imperatius contextuals
i institucionals. Aquest fet fa que hi hagi una certa aproximaci entre el
neoinstitucionalisme politolgic i el sociolgic, ats que ambds estudien
com les institucions influeixen en la manera com els individus veuen les coses.
Igualment, el neoinstitucionalisme politolgic se situa proper a l'antic insti-
tucionalisme econmic de principis de segle, anterior al desenvolupat des de
la teoria de l'elecci racional, que s'oposava al corrent neoclssic dominant al
considerar que no s'han de tractar les preferncies dels individus com quelcom
donat, sin com a modelades per les institucions socials.
Finalment, pel que fa al neoinstitucionalisme histric, podem dir que el seus
trets caracterstics sn:
1) En primer lloc, el marc d'anlisique pren per a les seves investigacions,
que s com el seu nom indica de carcter histric. Aquest corrent es-
tudia fenmens que succeeixen en llargs perodes de temps i que poden
durar, per exemple, segles.
2) En segon lloc, i en connexi amb la primera caracterstica, els neoins-
titucionalistes histrics subratllen les dificultats pel canviassociades a
l'existncia de determinades institucions.
Com veurem a continuaci, conceptes com dependncia de la senda, o inrciasocial, que ajuden a explicar l'estabilitat de certs fenmens sociopoltics, sn
utilitzats sovint per aquests autors.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
21/32
FUOC P09/04559/00391 21 Lectura 1. L'arena sociopoltica
4. Un exemple: per qu uns pasos es fan rics mentred'altres sn pobres?
Aquesta s, sens dubte, una pregunta que ha motivat al llarg dels temps una
gran quantitat de recerca intellectual, el que sembla natural ats el seu inters.
Per exemple, Adam Smithi el seu treball clssic sobre la riquesa de les nacions.
Un dels neoinstitucionalistes ms destacats s Douglass C. North, guanyador
del premi Nobel d'economia l'any 1993. L'obra d'aquest autor, reconeguda in-
ternacionalment, ens servir per a exemplificar l'enfocament neoinstituciona-
lista i les seves possibilitats per a la recerca social. Els seus estudis estan moti-
vats per una important pregunta entorn de per qu, al llarg de la histria, uns
pasos es fan rics i altres pobres.
Per aquesta ra s encara ms important fixar-se en all que un enfocament ba-
sat principalment en l'estudi de les institucions que, per cert, Smith d'alguna
manera ja va anticipar pot aportar amb la seva resposta a la pregunta entorn
de la qual gira aquest captol.
La resposta de North a la qesti s que la riquesa dels pasos no depn
principalment dels recursos naturals, ni tan sols de les innovacions tc-
niques, sin de les institucions. Hi ha pasos on les institucions afavo-
reixen el creixement econmic, mentre que a d'altres, potser amb ms
riqueses naturals o ms capital hum, les regles institucionals aturen
aquest procs.
Els pasos rics no sn necessriament els pasos amb ms recursos
Potser en llegir aquestes lnies a alg li vingui al cap exemples de pasos que se situen enl'escenari mundial clarament per sota del lloc en el qual les seves possibilitats permetriensituar-los. L'exemple ms flagrant s el de Rssia i, igualment, els antics pasos de l'Europade l'Est. Aquests no disposen encara d'un entramat institucional formal i informal quepropici la consecuci de fites collectives i posi les bases per a un creixement econmicgeneral. En sentit contrari, pasos com Holanda, Sussa o Luxemburg no deuen la sevariquesa als recursos naturals, dels quals no disposen, sin al comer i l'estabilitat generadaper les seves institucions.
Entre les institucions que afavoreixen el creixement econmic hi ha aquelles
que redueixen:
a) els costos d'informaci i coordinaci entre actors distants,
b) els costos de mesurament dels mltiples atributs dels bns i serveis,
c) els costos d'execuci dels acords i contractes.
Lectura recomanada
Podeu trobar les lnies bsi-ques del seu pensament en eltext segent:
D.C. North(1990).Instituti-
ons, Institutional Change andEconomic Performance. Cam-bridge: Cambridge Univer-sity.
Nens que viuen en condicions pssimes en unbarri suburb de Rio de Janeiro.
La selva amaznica, indret ric en recursosnaturals.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
22/32
FUOC P09/04559/00391 22 Lectura 1. L'arena sociopoltica
Per contra, l'absncia d'aquestes institucions, o l'existncia d'altres que fo-
menten el comportament oportunista, comporta un fre al desenvolupament
econmic. Ara b, no es tracta solament ni principalment de l'existncia d'una
pressi repressiva o controladora per exemple, ms policia, sin de la induc-
ci mitjanant incentius d'un comportament que collectivament s ms raci-
onal, i amb el qual afavorint l'individu, es beneficia tamb el collectiu.
Objectius individuals i collectius
La famosa "m invisible" (1776) d'Adam Smith o "la faula de les abelles" (1714) de Bernardde Mandeville sn precedents clars de la idea que la consecuci egoista dels objectiusindividuals en uns determinats contextos institucionals produeix l'enriquiment del con-junt de la societat (les abelles, buscant el seu propi benestar, sn les principals artfexsdel benestar de l'eixam). s a dir, la racionalitat individual coincideix en aquests casosamb la racionalitat collectiva.
North fa s d'aquest utillatge teric per a comparar el desenvolupament de
l'Amrica hispnica amb el de l'Amrica anglosaxona. Mitjanant l'anlisi
histrica, North ens proporciona una descripci de les institucions que, ja al
segle XVII, van posar les bases del posterior desenvolupament de les economi-
es del Nord del continent americ i del subdesenvolupament patit pels pasos
del Sud.
Des de bon comenament l'Amrica colonitzada pels britnicsva articularse
a partir d'institucions econmiques i poltiques que van evitar la depredaci
econmica des del sector pblic. La iniciativa privada no es va veure gaire
interferida per l'aparell burocrtic o estatal.
A l'Amrica hispnicava passar al contrari. L'aparell estatal va intentar di-
rigir tot el desenvolupament de l'economia, va mirar de controlar totes les
iniciatives i va afavorir la substituci de criteris econmics per criteris poltics
en el desenvolupament de les noves colnies. El diferent entramat instituci-
onal explicaria l'evoluci tan divergent experimentada pels pasos americans
amb situacions de partida i estructures materials tan semblants.
Mercat indgena al Per
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
23/32
FUOC P09/04559/00391 23 Lectura 1. L'arena sociopoltica
Altres factors menys institucionals
Tamb han estat assenyalades igualment, des de posicions crtiques amb el neoinstituci-onalisme, altres causes que permetrien explicar les diferncies existents entre les econo-mies de l'Amrica del Nord, per un costat, i les de l'Amrica del Sud i Central, per l'altre.Per exemple, les diferncies en el clima, que en un cas s tropical i en l'altre no, o ladiferent poltica demogrfica portada a terme, ats que mentre al Nord s'exterminavenles poblacions indgenes, a l'Amrica hispnica es produa una barreja tnica ms gran.
El fet que aquestes institucions tinguin un paper tan rellevant pot fer pensar
a ms d'un en la facilitat de produir un canvi. Noms caldria modificar les
institucions per a aconseguir una nova situaci. Tanmateix, les coses no sn
tan fcils.
Des del mateix neoinstitucionalisme s'han suggerit respostes per expli-
car les dificultats amb qu s'enfronta qualsevol canvi, cosa que limita la
possibilitat que es produeixin o l'abast d'aquests.
Amb relaci a aquestes explicacions sorgeix el concepte de path dependence,
que podrem traduir com dependncia de la senda.
El concepte de dependncia de la sendafa referncia als lmits exis-
tents en les possibilitats de desenvolupament d'una societat o d'un
collectiu depenent del punt de partida histric. No tot s possible, per-
qu qualsevol canvi depn de la situaci de la qual es parteix, d'all que
hom t a l'abast per produir el canvi.
Aquest concepte va associat sovint a un altre: el d' inrcia social.
El concepte d' inrcia socialdestaca el fet que qualsevol situaci insti-
tucional gaudeix d'una fora conservadora que t a veure amb les incer-
teses i les dificultats associades a qualsevol canvi. Un cop les regles del
joc ja estan fixades s molt difcil canviar-les.
Encara que un cert equilibri institucional pugui ser poc desitjat pels partici-
pants, s molt probable que aquest no s'alteri si els costos, almenys a curt ter-
mini, sn jutjats massa alts.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
24/32
FUOC P09/04559/00391 24 Lectura 1. L'arena sociopoltica
A aix cal afegir que tot canvi va associat a una incertesa sobre quins seran els
comportaments ms o menys valorats en el futur i quina ser la posici en la
qual quedar un mateix desprs de l'alteraci de les regles del joc, ats que en
tot canvi sempre hi ha alg que hi surt perdent.
Dificultat per a imposar el canvi
Hi ha mltiples exemples d'aquesta dificultat per a aconseguir que les coses canvin, finsi tot exemples propers i quotidians. Per exemple, per qu l'angls no s substitut perl'esperanto tot i que segurament les generacions futures hi sortirien guanyant globalmentamb el canvi? O, per qu els ordinadors segueixen tenint les tecles en el lloc que ocupa-ven en les antigues mquines d'escriure encara que ara ja no hi ha cap ra tecnolgicaque ho justifiqui (la disposici de les tecles responia a un disseny en el qual les varillesde les lletres s'enganxaven el menys possible entre elles)? Un cop alg ha aprs angls,no tindr gaires ganes que l'idioma internacional de referncia sigui un altre, i perdi aixla possibilitat d'amortitzar la seva inversi en coneixements. I pocs estaran disposats aaprendre de nou a escriure a mquina tot i que tothom coincideixi a assenyalar l'absurdde la disposici de les lletres sobre el teclat, que s incmode i dificulta l'escriptura. Qual-sevol tipus d'arranjament institucional produeix el mateix efecte sobre els individus quel'utilitzen.
En l'mbit ms sociopoltic es poden destacar les dificultats, per exemple, per
a canviar els sistemes electorals, els marcs de relacions laborals i organitzacio-
nals, o qualsevol sistema de mesura.
Entre els motius que dificulten els canvis podrem distingir, doncs, els
segents:
aquells que sn fonamentalment de carcter cognitiu, com ara els costos
d'aprenentatge;
aquells que tenen ms a veure amb estructures de poder i interessos jaestablerts.
Per totes aquestes raons, el canvi institucional no s tan fcil com es
podria pensar. Al contrari, s un dels que es produeix amb ms dificul-
tats i que requereix una inversi ms acusada d'energies socials.
Resulta lgic, doncs, almenys des d'un punt de vista sociolgic encara que
no pugui ser-ho des d'altres punts de vista, com per exemple l'tic o el moral,que certes institucions es mantinguin durant tant de temps, malgrat no ser
apreciades pels seus usuaris. Aquesta idea caldr tenir-la present al llarg del
curs quan s'estudin les resistncies dels sistemes poltics de totes les poques
davant dels moviments modernitzadors o quan comprovem que aquests mo-
viments de canvi sn rpidament institucionalitzats en desaparixer la possi-
bilitat de resistncia, passant a formar part del sistema i perdent el seu com-
ponent transformador.
Poder
El poder ni es crea ni desa-pareix, senzillament es trans-forma, canvia de mans, coml'energia. El poder s un atributrelacional. Aix, pot estar en
ms o menys mans, en unes oaltres, per no se'l pot fer des-aparixer. s consubstancial aqualsevol relaci i, per tant, al'existncia de tot grup hum.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
25/32
FUOC P09/04559/00391 25 Lectura 1. L'arena sociopoltica
5. Estructura enfront d'agncia: un debat clssic
Quan ens fixem en les institucions per explicar una societat estem res-
saltant el paper dels elements estructurals que conformen el seu context
social. En canvi, quan situem les organitzacions en el punt de mira de
les nostres investigacions estem subratllant sobretot el paper dels indi-
vidus en la configuraci social.
Quan parlem d'institucions i d'organitzacions s fcil reproduir un antic debat
en les cincies socials: el que ha existit des de sempre entre les escoles cient-
fiques que expliquen els fenmens socials a partir d' elements estructurals, iles que els expliquen a partir d'all que s'acostuma a anomenar agncia, s a
dir, les lliures voluntats dels individus.
El debat estructura/agncia no s gens nou. Al contrari, hi s present des de
l'origen mateix de la histria de les cincies socials. Sense entrar a determinar
una a una quines sn les posicions dels autors clssics respecte a aix, es poden
citar com a exemples d' escoles estructuralistesl'estructural-funcionalisme,
o el marxisme el qual, com s ben sabut, basava les seves explicacions en la
influncia de l'estructura econmica sobre qualsevol manifestaci social. En
general, a ms, es pot dir que la sociologia, com a disciplina, sempre ha tingutuna major tendncia cap a les explicacions d'aquest signe.
En sentit contrari, com a exemples d' escoles que subratllen l'element
d'agnciasobre la resta, podem citar els terics de l'elecci racional i, en ge-
neral, la majoria de les escoles econmiques.
Sovint les posicions de les diverses escoles s'han presentat com a enfrontades.
Es defensaven i encara avui es defensen en molts casos com a vies exclusives
per a explicar la realitat social:
1) Per a uns, all que passa a la societatnoms pot ser explicat com a resul-
tat de l'estructura, s a dir, del context institucional, que constreny les
accions dels individus.
2) Per als altres, qualsevol fenomen socialha de ser vist com el fruit exclu-
siu de la interacci de les diverses voluntatsque conflueixen en l'arena
sociopoltica, articulades, per exemple, a travs d'organitzacions.
Tanmateix, presentar les coses d'aquesta manera no ha servit per a arribar en-lloc. Si algun profit podem treure dels debats clssics s que ens poden ense-
nyar a no caure en els mateixos paranys en els quals van sucumbir altres ci-
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
26/32
FUOC P09/04559/00391 26 Lectura 1. L'arena sociopoltica
entfics socials. La realitat s suficientment rica com per a no deixar-se empre-
sonar fcilment per qualsevol visi reduccionista. Aix no vol dir que per a
explicar no necessitem recrrer sempre a simplificacions. Ara b, una cosa s
simplificar i una altra s oblidar un fet com la multicausalitat que regeix tots
els processos, i tamb els socials.
Deslliurats de dogmatismes, la multicausalitatha de ser una idea per-
fectament assumida pels cientfics socials. Els esdeveniments que volem
explicar sn fruit de mltiples influncies entre les quals podem trobar
tant elements de l'estructura social com de l'agncia individual.
s important tenir aix present a l'hora de copsar i valorar les diverses expli-
cacions que aniran apareixent al llarg del curs, en les quals les institucions i les
organitzacions s'alternen en el protagonisme. Malgrat el que potser en algunmoment pot semblar, per exemple, en les explicacions ofertes per les escoles
neoinstitucionalistes, cal que no oblidem que les institucions no sn l'nica
causa dels fenmens socials.
I de la mateixa manera, quan ens presentin explicacions que subratllen
l'element d'agncia, hem de tenir clar que les organitzacions, la voluntat i
l'acci estratgica dels individus, tampoc no sn l'nica causa de tot el que
s'esdev en l'mbit social.
Aix, quan els neoinstitucionalistes assenyalen que la riquesa o la pobresa deles nacions pot explicar-se a partir de l'entramat institucional amb el qual
aquestes compten, no hem d'entendre que aquest s l'nic causant d'aquesta
situaci. All que ens assenyalen aquestes explicacions s, ms aviat, que les
institucions tenen una influncia causal sobre el grau de desenvolupament
econmic dels pasos.
L'abast de les teories socials
La majoria de les teories socials no ens expliquen situacions, o almenys no totalment,ja que aquestes sempre sn el fruit de mltiples factors que les teories no poden recollir
en la seva totalitat. Per aix les teories socials difcilment ens permeten fer prediccions.Per, en canvi, s que ens poden explicar quina s la influncia d'un factor causal, o unconjunt de factors, i el perqu aix s aix. Potser la diferncia sembla subtil, per smolt important per a no caure en les confusions sobre les quals van germinar i encaranodreixen els debats inacabables i dogmtics entre les diferents escoles.
Podem fer la mateixa interpretaci de les explicacions individualistes
produdes des d'una perspectiva explicativa basada en l'agncia.
De nou, cal que no ens equivoquem a l'hora d'interpretar aquestes explica-
cions. No diuen pas que l'estabilitat o la qualitat democrtica siguin l'efecte
noms de les voluntats dels individus. Ens expliquen, en sentit contrari, que
els factors abans citats tenen un efecte sobre fenmens com ara l'estabilitat o
la qualitat democrtica.
Multicausalitat
La idea de la multicausalitat,per, est molt ms assumidaen altres cincies. A ning noli sobta, per exemple, quan enmedicina ens parlen de causesgentiques, causes ambientals,funcionals, etc. i ens expliquenque totes elles cointervenen enun procs causal.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
27/32
FUOC P09/04559/00391 27 Lectura 1. L'arena sociopoltica
Per acabar, voldria cridar la vostra atenci un cop ms sobre el fet que, si b
en un primer cop d'ull podia semblar que el debat entre estructura i agncia
recollia dues posicions irreconciliables, hem vist, en realitat, que es tracta sen-
zillament de dues especialitzacions:
a) uns cientfics es dediquen primordialment a l'estudi de la incidncia dels
factors estructurals sobre els fenmens socials, i
b) uns altres prenen en consideraci els factors ms vinculats amb les pre-
ferncies i accions individuals.
En aquesta mateixa lnia es podria dir tamb que l'oposici entre agncia i
estructura es pot subsumir en una divisi ms fonamental, entre:
1) aquells que es dediquen a explicar l'equilibri, els elements d'estabilitat
social, i
2)aquells que es dediquen a explicar el canvi, els elements de transformaci
social.
Altres falses oposicions
Aquest fet s aplicable a altres grans debats que s'han succet en les cincies socials. s elcas, per exemple, del que ha existit entre els defensors del mtode deductiu i analtic perfer teoria i com a nic mitj per aconseguir explicacions; i els que han defensat un mtodeinductiu i empric, per aconseguir explicacions. Els primers criticaven a aquests ltimsacusant-los de fer descripcions en lloc de donar explicacions. Amb l'experincia que ensha donat el debat entre estructuralistes i individualistes segurament resulta ms fcil deveure que tamb aqu l'oposici entre teoricodeductius i historicoinductius no deixa deser, finalment, una distinci entre dues especialitats explicatives diferents. No es tractaque uns expliquin i els altres no ho facin, sin ms aviat que uns es fixen en all que sgeneral, en all que tenen en com diversos processos i situacions, i els altres expliquenels trets diferencials i nics que t cada fenomen o procs social com a conseqncia dela seva multicausalitat.
Fixar-se en les organitzacionss, en la majoria dels casos, tenir en compte els
factors de canvi. Les transformacions socials es deuen principalment, si b
no nicament, a un factor intencional, o d'agncia. En definitiva, a un factor
hum.
Per contra, l'estudi de les institucionsens porta, generalment, a conixer els
factors de permanncia d'una situaci. Sens dubte hi ha institucions que
tamb fomenten el canvi i preferncies clarament orientades cap a la conser-
vaci. Per sembla igualment clar que qualsevol transformaci depn en ltim
terme de l'acci humana i que quan els individus collaboren en l'estabilitat
d'un sistema ho fan assumint i reproduint un determinat conjunt de regles,
un entramat institucional.
Per aix, potser podem concloure que l'oposici entre estructura i agncia,
que ha dividit durant tants anys les escoles cientfiques de les cincies socials,pot interpretar-se, finalment, com una diferncia en l'objecte d'inters. A
uns cientfics socials els interessa ms l'estabilitat, i a d'altres la transformaci
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
28/32
FUOC P09/04559/00391 28 Lectura 1. L'arena sociopoltica
social. Sigui com sigui, per, del que ning no t cap dubte s que en la societat
el canvi i l'estabilitat s'entrellacen formant una continutat indissoluble que
solament els cientfics s'atreveixen a destriar.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
29/32
FUOC P09/04559/00391 29 Lectura 1. L'arena sociopoltica
Resum
Per explicar all que passa a l'arena sociopoltica s tan important fixar-se enels actors que hi actuen, com en les institucions que regulen i condicionen
la seva interacci. Per aix, cal distingir amb precisi, des de bon comena-
ment, entre all que constitueix el context institucional, i all que comporta
l'aportaci prpia de les organitzacions.
La importncia de les institucions ha estat sempre reconeguda per la cincia
poltica. Precisament, es pot considerar que una de les aportacions que aquesta
disciplina fa a la resta de les cincies socials s proporcionar-nos un millor
coneixement de com les institucions incideixen en la presa de les decisions
que constitueixen la poltica. Si b la majoria d'aquests estudis fan referncia
a les anomenades institucions formals, darrerament la cincia poltica es fixa
cada vegada ms tamb en les anomenades institucions informals.
De fet, en els seus orgens la cincia poltica va prendre com a objecte d'estudi
exclusiu les institucions de ms abast, aquelles que configuren el marc consti-
tucional i legal dels diferents pasos. No obstant aix, avui tothom est d'acord
a assenyalar tamb el paper significatiu que tenen les institucions de menys
abast, aquelles que condicionen les relacions entre les organitzacions o entre
els individus dins d'aquestes. El seu estudi pot ajudar-nos a entendre fenmenstan importants com el creixement o l'estancament econmic d'un pas.
En tot cas, per, cal que tinguem sempre present que la realitat s complexa
i que per a entendre-la en totes les seves dimensions mai no n'hi haur prou
de considerar un nic factor explicatiu.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
30/32
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
31/32
FUOC P09/04559/00391 31 Lectura 1. L'arena sociopoltica
Glossari
arena sociopoltica f Metfora amb qu es fa referncia a un espai d'interrelaci en elqual es desenvolupen aquelles decisions que pel seu carcter pblic en el seu objecte i el seuprocs constitueixen el que anomenem poltica. En aquesta arena es troben els ciutadansi les organitzacions a vegades, continuant amb la metfora, en la cincia poltica es parlad'actors, que formen xarxes de relacions i s'interrelacionen seguint unes pautes unes lleis,
uns procediments, uns drets... en el marc d'unes institucions.
dependncia de la senda f Concepte molt lligat a la visi neoinstitucionalista, que fa re-ferncia als lmits existents en les possibilitats de desenvolupament d'una societat o collectiudepenent del punt de partida histric. Planteja que no tot s possible, perqu qualsevol canvidepn de la situaci de la qual es parteix, d'all que es t a l'abast per a produir el canvi. enpath dependence
inrcia social f Fora conservadora que t a veure amb les incerteses i les dificultats asso-ciades a qualsevol canvi social, com ara els costos d'aprenentatge o les estructures de poderconsolidades. Com a conseqncia, es pot dir que un cop les regles del joc ja estan fixades,s molt difcil canviar-les.
instituci f Conjunt de regles o rutines que serveixen de guia als individus per a actuaro interactuar entre ells, proporcionant estabilitat i significat al comportament social. Moltes
vegades, per, tamb s'utilitza aquest terme per a fer referncia a un tipus d'organitzacionsque generen normes o b tenen una llarga tradici.
multicausalitat f Terme que fa referncia al fet que qualsevol fenomen, tamb els socials,sn fruit de la interrelaci d'una gran quantitat de condicions o causes. Quan donem unaexplicaci d'un fenomen, generalment noms fem referncia a algunes d'aquestes causes, enel millor dels casos, les ms importants.
organitzaci f Conjunt d'individus que, en un sentit, presenta una unitat d'acci o deci-si. Malgrat que en el seu interior convisquin una multiplicitat d'interessos no sempre coin-cidents i el conflicte entre ells sigui freqent, l'organitzaci actua davant la societat com sitingus un inters nic i propi que la defineix.
path dependence Vegeu dependncia de la senda.
-
8/13/2019 L'Arena Sociopolitica
32/32
FUOC P09/04559/00391 32 Lectura 1. L'arena sociopoltica
Bibliografia
Bibliografia bsica
Almond, G.A.; Powell, J.B.(1966). Comparative Politics: A Developmental Approach. Boston:Little, Brown and Company.
Easton, D.(1969).Esquema para el anlisis poltico. Buenos Aires: Amorrurtu.
Hall, P.(1986). Governing the Economy: The Politics of State Intervention in Britain and France .Nova York: Oxford University.
Lindblom, Ch.E.(1991).El proceso de elaboracin de polticas pblicas. Madrid: INAP.
March, J.; Olsen, J.(1984). "The New Institutionalism: Organizational Factors in PoliticalLife".American Political Science Review(nm. 78/3, pg. 734-49). [Reimprs a:March, J.; Ol-sen, J.(1989).Rediscovering Institutions. The Organizational Basis of Politics. Nova York: Free.]
North, D.C. (1990). Institutions, Institutional Change and Economic Performance.Cambridge:Cambridge University.
Bibliografia complementria
Heap, S.H.; Hollis, M.; Lyons, B.; Sugden, R.; Weale, A.(1992). The Theory of Choice.A Critical Guide. Oxford: Blackwell.