1euro

PARTIT OBRER REVOLUCIONARI QUARTA INTERNACIONAL MARZO 2012 No 102 www.laaurora.netpor.org

2 329 M: vaga general 29 M: vaga general

ves i una referència políticatreballadora que faci d'estatmajor sindical, social, polí-tic i ciutadà de la continuï-tat de la vaga, en el sentitde fomentar l'aplicació deles polítiques alternativesenfront de la crisi.

En la plataforma o entitatunitària que doni confiançai força a la mobilització tre-balladora som encarafebles. Ens cal donar-li vol-tes a aconseguir-ho. El PP,CiU i PNB, són l'alternativade la patronal, de la gentpoderosa i rica. El PSOEestà sense nord i segueix ladavallada. IU i el grup par-lamentari de l'Esquerra plu-ral d'onze persones diputa-des, són unes gotes valuo-ses però minúscules. ElsSindicats són les grans for-

AlternativaLa vaga general l'han con-vocada els sindicats CCOOi UGT. Això permet plantarcara a la patronal, al governi a les polítiques d'austeritatnegatives per a la immensamajoria de la població.

La preparació a lesempreses, en els barris ientre la ciutadania i eljovent es decisiva. L'èxit el29 de març és la capacitat iextensió real de l'aturada deles empreses i del país. Lavaga es fa per frenar iderrotar la política de con-trareforma laboral, ambl'austeritat destructora deles polítiques governamen-tals i de la UE, per batrel'actuació nefanda del PP iCiU. Per això són de granimportància les raons permotivar a la participació ala vaga. El dia després de lavaga te una importànciacabdal, doncs és quan escomença a palpar si s'asso-leixen els objectius pels ques'ha fet la vaga.Retrocedeixen les políti-ques governamentals osegueixen? S'ha quedat entaules o qui guanya?

L'organització de la mobi-lització preparatòria, el plad'acció unitari, i el despréstenen un element que ensplanteja el moll de l'os d'a-vançar en la força treballa-dora per imposar-se aldesastre econòmic patronal-governamental. Les políti-ques patronals i governa-mentals només es podenfrenar, derrotar i guanyardes de polítiques alternati-

Zero hores del 29 de febrer de2012. comença la mobilització.A la 1:00 h tanquem portes. Al'interior de la Universitat enspreparàvem al voltant de 80estudiants per a una llarga nitamb il·lusió i ganes de treba-llar, les organitzacions estu-diantils i assemblees de la uni-versitat fa mesos treballant,per fi ha arribat el gran dia.

Sopem i xerrem sobre lasituació, vam començar l'as-semblea al voltant de les00:15 fins aproximadament les2:00. El debat principal escentra en la nostra funció coma piquets, hem d'impedir o noimpedir l'entrada, en el cas devoler impedir-la, ¿tenim capa-citat per afrontar-ho? Desprésd'un llarg debat i exposiciód'arguments es pren partidaper una acció intermèdia: blo-quejarem un dels dos princi-pals edificis per obligar l'entra-da dels no vaguistes per un desol, d'aquesta forma a mésens serà més fàcil exercirpressió sobre ells i visibilitzarel conflicte.

Immediatament després definalitzar l'assemblea la gents'organitza i es comença a tre-ballar: es fan pancartes, s'as-saja una performance que esrealitzarà l'endemà a les aulesen les que es fessin classes ies bloquegen les entrades del'edifici, a cada porta unabarricada, després de cada

barricada un estudiant.Apareixen pintades cridant a

la vaga en algunes aules i lasucursal del Santander que estroba dins de la universitat cla-reja amb el següent lema:"Contra l'atac del Capital,combat social".

Durant el matí s'aconsegueixparalitzar la majoria de clas-ses, els estudiants som recol-zats per un grup de membresde PAS i PDI que apareixen alvoltant de les 9; no aconse-gueixen desbloquejar l'edificibloquejat i els no vaguistes esveuen obligats a accedir peruna sola porta .

Sobre les 11:30 partim capal rectorat de la universitat i elocupem durant uns 20 minutssota el lema de "Si algú ha ded'anar al carrer, Moreso (rec-tor) el primer" per partir poste-riorment cap a la multitudinàriamanifestació secundada perdesenes de milers d'estu-diants. Al 29 de febrer fa tardamb aires de victòria, la vagaha estat un èxit, la resposta haestat un èxit.

Al campus de la Ciutadellade la UPF (seu central de launiversitat) s'han paralitzat 51de les 71 classes previstes; alcampus del Poblenou de laUPF es van paralitzar 53 de62.

Això no ha fet més quecomençar, els joves no falla-rem.

Diu Plató, filòsof idealista i"conservador" (si se'm permetla llicència anacrònica), en elllibre VIII de "La República" quehi ha quatre sistemes degovern imperfectes, la timocrà-cia, l'oligarquia, la democràciai la tirania i un que a ell li sem-bla quasi perfecte i el millor,l'aristocràcia, que literalmenttraduït del grec vol dir "elgovern dels millors". Ho aneupillant? Com Artur Mas, a lacampanya electoral, vull elgovern dels millors. No ésestrany que a vostè, conserva-dor fins a la medul·la comPlató, li agradi l'aristocràcia.

Ai, amic, però del dit al fet...Mesos després, sr. Mas, acabad'instaurar vostè LA TIRANIA.Què és la tirania, segons elseu mestre (que no meu, a miparli'm d'Aristòtil, de GiordanoBruno, de Descartes, deThomas More, de Spinoza, deVoltaire, de Hegel, de Marx, detants, però no de Plató)

Tornem a Plató, segons ell latirania prové de la degradacióde la democràcia, d'un excésde democràcia, del "llibertinat-ge" (els excessos del tripartit,potser) que fan que un tiràdemani plens poders al Senatper fer la seva sense donarexplicacions al poble ni alsseus representants en nomd'una suposada "salvació de laRepública" (aquí parlaríem de"salvació de Catalunya").

Hi va haver eleccions gene-rals i el PP va obtenir majo-ria absoluta. Els vots li vandonar legitimitat per gover-nar però no per fer el que livingui de gust. El PP no vadir que anava a pujar elsimpostos; va dir el que jasabíem: que la situació eramolt dolenta. No va dir quese li votés per aplicar unareforma laboral com aques-ta. Va dir que el principal eralluitar contra l'atur, cosa quetampoc està aconseguint.Així que quan el governargumenta que la legitimitatde les urnes li permet impo-sar aquesta reforma laboralestà fent trampa.

Sobretot perquè pretén queaquesta és l'única legitimitat.I no és així. Els sindicatstenen una enorme legitimitat:

la que li donen milions detreballadors votant-los per-què els representin i defensinels seus interessos. En reali-tat hi ha més vots introduïts ales urnes per elegir els repre-sentants sindicals que elsvots per elegir els represen-tants polítics. Per això la legi-timitat sindical és igual dedemocràtica.

El que el govern pretén ésenfrontar a una part de lasocietat amb els sindicats.Això és el que persegueix lacampanya de desprestigique des de fa mesos esdesenvolupa des de la dreta.La legitimitat sindical pernegociar quan cal fer-ho iper enfrontar-se a la refor-ma laboral té la legitimitatque li dóna la ratificació demilions de treballadors.

La convocatòria de la vagageneral és un pas impres-cindible per respondre a lareforma laboral i a les polí-tiques de retallades dedrets. No hi ha cap dubteque és necessària per acon-seguir una demostració deforça davant les dures polí-tiques neoliberals que estanimplantant.

La convocatòria és nomésel primer pas. El següent éstot l'esforç per convèncer,no només del nociva que ésla reforma, cosa bastantfàcil, sinó que la vaga és uninstrument útil que si ésmajoritàriament seguidatindrà resultats pràctics.

Donar arguments percombatre la por de perdrela feina que paralitza a unapart de la classe treballado-ra; un dels objectius de lavaga és justament que l'em-presari no pugui acomiadarsense causa i a més mésbarat. La pèrdua de salarique representa un dia devaga és un esforç que calfer tot i els baixos salaris ode les retallades sofertesperquè el dany encara seràpitjor si ho comparem ambel que representarà l'aplica-ció de la reforma laboral enpèrdua de drets i arbitrarie-tat dels empresaris.

Explicar, explicar, expli-car el que representa lareforma laboral. Convèncer,convèncer, convèncer, és latasca.

Per preparar l'acció calorganitzar. Reunir assem-blees, organitzar a la gentactiva en les empreses.Buscar el màxim d'unitat entots els àmbits, de les sec-cions sindicals en lesempreses, de tots els sindi-cats, aixecar comitès unita-ris en les localitats i barris.Estendre la convocatòria iimplicar a la joventut, lareforma els ataca directa-ment, fins i tot encara queno tinguin ocupació ja queredueix els seus drets i elsconverteix en esclausmoderns.

Organitzar a les personesen atur per denunciar queno es jugui amb elles perretallar drets. Es necessitacrear, entre tots i totes, dinsi fora de les empreses, l'am-bient ciutadà necessari quegeneri confiança i força quel'acció serà massiva i deci-dida.

I finalment el dia 29caldrà actuar. La forçaestarà en la capacitat que

ELS ESTUDIANTSMOBILITZATS

LEGITIMITATS

LA TIRANIA D'EN MAS

CONVÈNCER, ORGANITZAR, ACTUARs'hagi aconseguit deconvèncer i organitzar iaquest dia de demostrar alcarrer que la classe treballa-

dora i la majoria de la ciu-tadania no volen aquestareforma laboral, no volen laretallada de prestacions en

ces organitzades treballado-res, tanmateix se sentenfebles a les empreses, i ambdificultat en connectar ambel jovent i la ciutadania.Perquè no sentar-se tothomjunt per encetar un diàlegque es plantegi la qüestióessencial de la referènciaunitària i general de lamobilització en els noustemps? L'alternativa prencos des de la mobilització ales empreses i al carrer, finsa la referència de lideratgegeneral unitari.

La mobilització per lavaga general és vital. És lamillor eina per fer canviarl'òptica de què cal i ambqui es pot fer per resoldrela crisis d'una manera favo-rable a la gent treballadora.

FrancescMatasSalla

Ciceró, un altre senyor forçaconservador, va estudiar el casa Roma.

Aquí Artur Mas i els seuspresumptes "millors", MasCulell, Homs i cia., han fetaprovar al Parlament amb elvots del PP, o sigui del blocconservador, una Llei dePressupostos que diu "autorit-zem al govern (dels salvadorsde la pàtria) a reduir el sou delstreballadors públics en la quan-titat que els calgui". I es que-den tant amples! I així, el 29 defebrer era un 3% més altresquantitats en drets socials arra-bassats per la tremenda (ajutssocials, de menjador, plans depensions) i el 12 de març ja ésun 5%. Ei, i sense decret nitràmit parlamentari, ni res. Peracord de govern pur i simple.

Si vostè (com jo) és treballa-

dor públic no sabrà el quecobrarà aquest any fins que eltirà tingui la condescendènciade comunicar-ho (a la premsa,és clar, ni als treballadors ni alssindicats) I ja pot tenir vostèconveni signat i legalitzat iestatut dels treballadors i dretlaboral. La tirania ho invalidatot. A Catalunya amb ArturMas, a Itàlia amb Mario MontiLa tirania s’ha instal·lat. ArturMas, el nou Escipió, el nou JuliCèsar (*)

Però, com els dibuixos deForges, un homenet li diu a caud'orella a un altre "Però nooblideu el 29M Vaga generalcontra la reforma laboral i lesretallades de CiU i del PP"

* Nota bibliogràfica: Sobre latirania, podeu llegir "Juli Cèsar" deWilliam Shakespeare, "Ubú rei" deJarry, o recordar aquell muntatgedels Joglars "Ubú, president".

JordiLopezSanti

La vaga d'estudiants del 29 de febrer va ser un èxit de participa-ció a tota Espanya. Les manifestacions de València, Madrid iBarcelona van ser nombroses. En la preparació del la vaga gene-ral del 29 M els estudiants tenen un paper en la lluita. Formapart del seu futur. Aquesta és una de les experiències de lamobilització en una universitat de Barcelona.

NO ÉS UNA REFORMA,ÉS UN GIR BRUTAL

Les maldats de la reforma laboralpoden ser inesgotables. No sónmesures de futur, estan ja enmarxa, afecten a tota la classetreballadora. Tot just va seraprovada que molts treballadors,sobre tot dones, han patit la sevaaplicació: acomiadaments perprevisió de menors ingressosempresarials; mobilitat geogràfica amés de 100 km sense capcompensació i si no, acomiadatsamb 20 dies d'indemnització;convenis denunciats per abaixar elssalaris; convenis bloquejats perpassar dos anys sense acord ideixar-lo d'aplicar, joves que podenser contractats sense dret aindemnització ... els exemples sóninnombrables.

Els patrons es freguen les mans, no hi hauràlímits pels seus plans. Caldrà imposar-loslímits: haurem de lluitar per no perdre tot el queestà en joc. La vaga general del dia 29 és unaimportant cita, la primera. Perquè l'anomenadareforma laboral, un veritable cop d'estat enmatèria laboral, no són només unes quantes

mesures legislatives, no és només l'abaratiment de l'aco-miadament o la dessacralització de les relacions entrepatrons i treballadors i treballadores ... és un gir brutal enles relacions laborals al nostre país. És un cop als últims 30anys de legislació laboral. Les relacions entre el capital i eltreball sempre estan determinades per les relacions de forçaentre les classes socials. Les existents a Espanya han estatdeterminades pel resultat de la transició després del fran-quisme.

En aquells moments la força del moviment obrer determi-nava la lluita de classes, però els dirigents polítics d'aquellaèpoca van preferir un pacte polític i social abans que des-mantellar completament tot l'entramat del franquisme i ini-ciar un canvi social profund. Per aconseguir-ho els capita-listes van haver de fer certes concessions al moviment sin-dical. Moltes d'aquestes concessions s'han anat modificantdurant aquests anys, en general limitant els drets dels treba-lladors, però es seguia mantenint l'arquitectura bàsica. Lareforma laboral imposada per Rajoy és un gir brutal.

L'arbitrarietat de l'empresari substituirà la negociacióamb la representació sindical a l'empresa; l'autoritat judi-cial no serà garant o interpretadora de les decisions sinóque senzillament prendrà nota; els sindicats queden enor-mement debilitats en la negociació col·lectiva al tenir mésimportància el conveni d'empresa o al posar-hi un límit de2 anys per mantenir la vigència del conveni; els empresariso les patronals podran modificar les condicions bàsiques

del treball, horari, salari,torns, etc. sense necessitatd'acordar amb la represen-tació dels treballadors.

El conjunt d'aquestesdecisions representa un girbrutal, un canvi radical enles relacions entre el capitali el treball a l'Estat espan-yol. Aturar aquest atac ésl'objectiu de la vaga generaldel dia 29.

***Perquè la reforma laboral,diguem-ho una altra vega-da, és un cop d'estat labo-ral, és el primer pas d'unasèrie de mesures que tenenen ment. En la seva planifi-cació antidemocràtica vol-drien modificar la llei devaga i, evidentment, fer-lamés restrictiva. Com elsseus comptes és probableque no els segueixin qua-drant pretendran modificarles condicions per accedir ala pensió de jubilació, perexemple incorporant tota lavida laboral per al càlcul dela pensió o senzillamentreduint les percepcions.

Un altre tema que tenenen cartera és la reducció deles percepcions per desocu-pació. Si estan sent capaçosde tancar quiròfans o de nopagar la calefacció d'esco-les, seran capaços de qual-sevol cosa. Diuen que ésper reduir el dèficit però enrealitat és per salvar elscomptes de la banca opagar el deute als banquersi especuladors internacio-nals. La vaga general deldia 29 no serà el final d'unamobilització sinó una etapaen una lluita que necessà-riament tindrà més durada.

***A la seva manera, el cap depolicia de València deixavaclar quines són les inten-cions del govern Rajoy. Vadeclarar que els estudiantsvalencians mobilitzats erenl'enemic a batre. Pocs dies

després un cap de la patro-nal deia que als aturats queno volguessin acceptarqualsevol tipus de treballse'ls hauria d'enviar aLapònia. Els governantsdeixen caure que els emple-ats públics són uns ganduls.

Pobres governants! quetenen un poble tant dropo

que caldria enviar-lo aLapònia i que són els seusenemics. Les cartes estansobre la taula. L'aliança delPP amb la patronal i elsgrans empresaris, i la ines-timable ajuda de CiU i devegades del PNB, preténderrotar el moviment obreri les seves organitzacions ifer retrocedir a la classe tre-balladora en les seves con-dicions i drets.

No en tenen prou de tenira 5 milions d'aturats, ja quela responsabilitat és delsempresaris i els governs nodels aturats que no trobenun lloc de treball, no tenenprou de reduir els salaris alstreballadors de l'administra-ció o retallar a la majoriadels convenis, l'enemic abatre són els sindicats.

Els sindicats són les orga-nitzacions que agrupen amés gent a tot el país, tenena més la legitimitat que elsdóna les eleccions sindicalsen les que voten al voltantd'un 70% de treballadors itreballadores que en elsseus centres de treballaconsegueixen convocar-les. És cert que encaraagrupen un sector minorita-ri de tota la classe treballa-dora, però fins ara handemostrat que són les úni-ques organitzacions ambcapacitat suficient perenfrontar-se als plans neoli-

berals i per això per als capitalistes són l'enemic a batre.Només cal veure les campanyes mediàtiques de difama-

ció contra els sindicats i els sindicalistes. Ja hem vist molt iprobablement veurem més fins al dia 29. La dreta preténdebilitar els sindicats perquè així debilita la capacitat deresistència de la classe treballadora. Això també es juga eldia 29 i en les lluites que continuaran.

En aquesta batalla dels capitalistes i els seus ideòlegscontra el sindicalisme de classe tenen molt present l'expe-riència dels anys 80 a Gran Bretanya. En aquesta època el

Partit Conservador de Margaret Thatcher va llançar unduríssim atac contra els miners i el seu sindicat. Van acon-seguir vèncer i el resultat van ser milers de miners acomia-dats i la pràctica liquidació de conquestes obreres idemocràtiques. No és casualitat que sigui allà on més s'haimposat el neoliberalisme amb tots els seus components dedesigualtat social, de debilitat dels drets i individualisme enles relacions laborals. Segur que Rajoy i els seus pensen enalguna cosa semblant. Caldrà impedir-ho.

***Es pot i s'ha de discutir sobre la política que desenvolupenels dirigents sindicals de CCOO i UGT. En una situaciócom l'actual és convenient debatre com fer-ho i des de quinpunt de vista.

Perquè el debat ha de servir per reforçar les organitza-cions sindicals, per defensar la unitat, més necessària quemai, per fer propostes i animar els treballadors i treballado-res a sindicar-se.

Això no vol dir que no sigui convenient tenir una actitudcrítica envers les seves decisions o els seus acords amb lapatronal i el govern, però la millor manera de desenvoluparla crítica és agrupant i reforçant en el marc de les organit-zacions sindicals les posicions del sindicalisme de classereivindicatiu, democràtic i mobilitzador.

La crítica estèril, la divisió, els petits agrupaments sindi-cals no serveixen en l'etapa actual per aixecar al movimentobrer, per compensar la por o la manca de consciència demolts sectors treballadors. I menys encara serveixen perdenunciar i combatre eficaçment les actituds burocràtiquesi conciliadores de sectors de les direccions sindicals.

La vaga general està convocada. L'esforç ara és guan-yar-la, convèncer la majoria de la població de que la res-posta és necessària per aturar les polítiques neoliberals,tant en el terreny de la legislació laboral com en el de lesretallades en sanitat, educació i drets. El repte és impor-tant i el seu resultat tindrà repercussió per al futur. Tirarenrere la reforma laboral, aturar les retallades, canviar lespolítiques d'austeritat, donar les primeres passes per uncanvi polític favorable a les classes treballadorescomença preparant i aconseguint que la vaga generalsiguin un èxit. Som-hi!

PER MIQUEL SALAS

Les vagues generalsLa del 29 de març serà la setena vaga general. Aquestes van serles anteriors:20 juny 1985Contra la reforma de les pensions del govern de Felipe González,que augmentava el període de càlcul d'aquesta prestació de 2 a8 anys. La convoca Comissions Obreres i UGT no se suma.14 desembre 1988Convocada contra la reforma laboral del govern socialista i el seupla d'ocupació juvenil. És la vaga que ha tingut més impacte.L'executiu de Felipe González va retirar les mesures després dela protesta.28 maig 1992En aquest cas, la vaga general és de 12 hores, contra el decretque retallava el subsidi de l'atur i el projecte de llei de vaga.27 gener 1994La vaga vol frenar la reforma laboral que plantejava abaratir l'a-comiadament. S'aprova al Congrés tot i l'oposició sindical20 juny 2002Contra la reforma laboral del govern Aznar, el famós "decretazo",amb punts polèmics com rebaixar les prestacions per acomiada-ment i que va fer enrere després de la protesta.29 setembre 2010Torna a ser contra una reforma laboral, en aquest cas del governZapatero.

6 729M: vaga general 29M: vaga general

Més de 5 milions de perso-nes aturades a l´Estatespanyol, i es superaran les633.000 a Catalunya. ARipollet ja en tenim 3.800 ia Cerdanyola 5.400. Durantels propers mesos l'aturseguirà creixent com con-seqüència de la recessióeconòmica provocada perles polítiques d'ajustamentsi retallades a Catalunya, al'Estat espanyol i la UnióEuropea. Al març d'enguanys'hauran esgotat el 70 % deles prestacions de les per-sones a l'atur. Més d'unmilió i mig de ciudadans/es sense feina careixen d´ ingressos.

Hem d'aturar aquesta sagnia d'atur i misèria que ens preparen lespolítiques de Mas amb les retallades i de Rajoy amb la nova llei dela contrareforma laboral abaratint els acomiadaments duts a termeper part dels empresaris.

Davant aquesta situació l'ASSOCIACIÓ D'ATURATS/DES DE RIPO-LLET/CERDANYOLA reivindiquem:- Treball digne per a tots i totes o prestació per atur fins a larecol·locació efectiva.- Renda Ciutadana Garantida de 664 / mes (mínim per una perso-na sola)- Repartiment del treball per a tothom, jornada laboral de 35h senseretallades salarials, prohibició de les hores extres i a preu fet.- Serveis bàsics gratuïts (aigua, electricitat, gas, etc ..., per a totesaquelles unitats familiars que tots els seus membres estiguin ensituació d'atur).- Moratòria en el pagament del lloguer o de les hipoteques en l'ha-bitatge habitual. Cap desnonament de famílies en atur per falta depagament tant de lloguer com de l'hipoteca.- Targeta de transport gratuït per a tots/es els desocupats/des.- Posar en marxa una borsa de treball municipal que gestioni demanera transparent i amb la participació de les AA.VV. i les assem-blees d'aturats/es l'ocupació generada en els serveis i empresesmunicipals (nous llocs de treball, substitució vacants, etc.), l'ocupaciócreada per plans governamentals en marxa o que puguin crear-se.TOTS i TOTES a la MANIFESTACIÓ:A Cerdanyola: a les 12h davant de l'Ajuntament (Plaça Abat Oliba)A Ripollet: a les 12h Plaça Pere Quart (Mercat Nou).(Les 2 columnes es trobaran a la cruïlla dels 4 cantons)

Una valoració delconflicte a TMBLes plantilles de metro i busde Barcelona han demostratque com més gran és la uni-tat sindical i dels treballa-dors, menor és la capacitatdels patrons per imposar lesseves mesures regressives.Les mobilitzacions han obli-gat la directiva a fer marxaenrere a un pla de retalladesbrutal, que significava unenorme retrocés en les con-dicions laborals de les propde 8000 persones que treba-llen per a TMB.

Després que els treballa-dors realitzaran diversesassemblees conjuntes, diver-ses manifestacions massivesi d'acordar una convocatòriade vaga, l'empresa es vaveure obligada a posar sobrela taula una nova propostade retallades molt mésmoderada que l'anterior.

En ella la directiva renun-ciava a la major part delsdotze punts inicials, queincloïen, entre altres mesu-res, la pèrdua de paguesextres, l'augment de lacàrrega de treball al paralit-zar la contractació i, fins itot la possibilitat de realitzarun ERO. Ara s'oferia unamoderació salarial en laforma de pujada de l'IPCdel 1,2% anual, que repre-senta la meitat del que s'hapactat en el conveni. Lajunta directiva afirma que jano es necessita més queaixò per complir amb l'ob-jectiu de retallar els 15milions d'euros, perquè"s'han renegociat contractesamb proveïdors i serveisdiversos".

Resulta obvi que és unafórmula per amagar el seufracàs a l'hora de acovardirels treballadors. Si no, i sifos cert que de sobte s'hatrobat una solució per evitarles retallades, podríem infe-rir que TMB té pèssims ges-tors ja que podrien haverportat a un sector tan sensi-ble com el del transportpúblic a un conflicte laboralque resultaria innecessari ,simplement per fer mala-ment la seva feina.

Així doncs, el comitèd'empresa de TMB metrova decidir dur a terme unreferèndum. Els dies 24 i 25de febrer van votar 2.324(el 70%) d'un cens total de3.372 treballadors. Vanvotar a favor del pacte1.735 (el 75%) mentre que574 (el 25%) va votar afavor de dur a terme lavaga. Hores després, auto-busos desconvocava tambéla vaga.

L'acord pot ser que nosigui una victòria pels tre-balladors, però per des-comptat no és ni de bon trosuna victòria de la directiva.Encara que l'augment abu-siu segueix vigent, els sousdels directius continuensense ser transparents i hiha hagut disminució del

poder adquisitiu de la plan-tilla, s'ha aconseguit reduiren molt la pèrdua salarialinicial i prorrogar durantdos anys més un convenique va vèncer el desembre.

L'empresa s'ha vist des-bordada per la unitatdemostrada pels treballa-dors i per unes mobilitza-cions ben portades. La fer-mesa de la plantilla s'hamantingut fins i tot mentrepatien l'enèsima campanyamediàtica en contra.

Com sempre que hi hamobilitzacions, els habi-tuals portaveus de l'ajunta-ment i "la caverna" medià-tica de la dreta (TV3, El

Periódico de Catalunya, LaVanguardia, RAC1, etc.).Són capaços de criticar totallò que faci olor de obrer ipopular sense qüestionartan sols la justesa de les rei-vindicacions. I tornaran afer-ho ara que en la llunya-nia redoblen els tambors dela vaga general. Peròsabrem estar a l'altura.Urgeix la necessitat que lapropera vaga general iniciïun procés de reversió del'ofensiva patronal i políticaen contra de la classe treba-lladora. La plantilla deTMB ha mostrat el camí:l'aposta per la unitat i lamobilització.

>ELS ATURATSES MOBILITZEN

>NO AL COPAGAMENT

FICOSA -SONY en lluita El dissabte 10, els treballa-dors i treballadores deFicosa-Sony es van mani-festar des de les instal-lacions actuals de l'antigaSony a Viladecavalls(Barcelona) fins a la carre-tera nacional, on es vatallar el trànsit i es cridàcontra l'expedient de regu-lació d'ocupació (temporal).Unes 600 treballadores itreballadors van participar al'acció.

Al final, a les portes de lafàbrica es va fer una assem-blea on dos representantsdels comitès d'empresa del'antiga Sony i deFicotranspar, van prendre laparaula per denunciar elsplans patronals d'eliminacióde llocs de treball i de dretsobrers, alhora que es crida-va a la unitat dels comitèsper anar en la mateixadirecció i no caure en lesmaniobres de l'empresa.Aquesta informa coses dife-rents als respectius comitèsper, d'aquesta manera, divi-dir les plantilles en funcióde la seva antiga ubicació.

Bartolomé, del Comitè deFicotranspar ho va deixarben clar: "Això és una gue-rra en defensa dels llocs detreball i la mobilització i lalluita ha d'anar ascendint en

Vaga del 99%

major participació i enaccions de major importàn-cia".

Aquesta mobilitzacióhavia estat precedida eldijous 8 amb una plantada iaturada espontània d'un sec-tor d'obreres, unes 100,d'una de les cadenes de laproducció del torn de matí.Es van anar a menjar l'en-trepà davant de les oficinesde direcció, fent una asse-guda, per la manca de con-creció dels plans de l'em-presa respecte als seus llocsde treball, i per la incertesasobre el seu futur.

Aquesta asseguda es vaconvertir en una aturada alqual s'ha afegit la resta dela plantilla i va seguir amb

el torn de la tarda, que esva sumar a la protestadurant dues hores i mitja.

La coordinació de tots elscomitès de Ficosa, percoordinar-se enfront de lesmesures de l'empresa ésurgent i molt necessària,per colpejar junts i ferefectiva la defensa delsllocs de treball. I també ésnecessària la coordinacióamb el Comitè deFicotriap, que encara mantéla fàbrica i producció aRubí, ja que els planspatronals del Grup empre-sarial Pujol és enganxar elforrellat a la fàbrica i aco-miadar a més de 100 treba-lladores i treballadors.

Martín

La reforma laboral, les retallades en despesa pública isocial, els rescats als bancs amb diners públics, l'onadade desnonaments, el anteposar la reducció del dèficitpúblic als drets de la ciutadania, són les intolerablesimposicions de l'1% de la societat al 99% restant.

Volem un futur per al 99% i això passa per garantir lanostra existència al marge dels interessos de l'1% i de lesinstitucions que el defensen. Obrim entre totes un procésconstituent europeu per conquerir els nostres drets i crearinstitucions genuïnament democràtiques que vetllin perl'interès comú.

El 29 de març anem a la vaga. Una vaga del 99%. Nonomés contra la reforma laboral, sinó contra un programaque pretén destruir els nostres drets i eliminar d'arrel lapossibilitat d'una societat democràtica que governi l'eco-nomia i garanteixi les condicions per a una vida digna.Per tal de garantir el dret a l'existència del 99%, exigim:1. - Retirada de la Reforma Laboral.2. - Dació en pagament retroactiva del deute hipotecari.Creació d'un parc d'habitatges de lloguer social.3. - Renda Bàsica universal a totes les ciutadanes pel merfet de ser-ho.4. - No a les retallades de despesa pública, no a la priva-tització de serveis públics. Educació i sanitat públiques ide qualitat.5. - Ni un euro més per rescatar els bancs. No pagarem eldeute il · legítim creada per aquells que van provocar lacrisi. Control públic dels bancs rescatats.6. - Reforma fiscal que permeti distribuir de forma justa lariquesa que produïm entre totes.29m: VAGA DEL 99%

CiU i PP han aprovat alParlament el pagament d'uneuro per recepta mèdica. Elgovern Mas castiga a la majo-ria dels catalans, primer ambles retallades i ara amb unataxa per medicament, tot perrecaptar menys d'1/4 que ambl'impost de successions

De nou el govern Mas actua

en detriment de la majoria; iper abordar els problemes definançament del sistema sani-tari català planteja la instaura-ció de l'anomenat tiquet mode-rador. Es tracta de fer pagar uneuro per recepta a la població,fins un màxim de 61 eurosanuals, sense cap tipus de dis-tinció de la renda. De nou, el

govern colla als qui menystenen. Tria un impost universalen comptes d'establir impostosprogressius on paguin més elsqui més tenen.

Aquesta mesura és un greu-ge pels malalts crònics o lespersones amb patologies méscomplexes, els aturats i elspensionistes amb rendes mésbaixes i és intolerable. Els sanso els que tenen rendes mésaltes o bé no participaran de lataxa o simplement no els supo-sarà cap esforç.

L'euro extra pot tenir única-ment un impacte desincentiva-dor en els sectors amb ingres-sos més baixos, que alhora sónels que tenen més risc decaure malalts. Un altre elementd'ineficàcia és el fet que la pro-posta oblida que no és la per-sona qui decideix si ha deprendre un o altre medicament,aquesta decisió correspon almetge de atén a l'individu. Amés, sobta la formulació de lamesura que evita el mot "copa-gament" i utilitza l'expressió"tiquet moderador". El cert ésque, es digui com es digui, elcopagament ja és aquí. Per serjustos, hauríem de parlar derepagament (els treballadors jafinancem la sanitat públicaara). Aquesta taxa penalitzaràel ciutadà que reclamiassistència, sense solucionar elgreu problema de finançamentdel sistema sanitari català (esmantenen uns impostos baixos)i suposarà un torpede a la líniade flotació d'un dels pilars delnostre sistema sanitari: el crite-ri d'equitat. Enlloc del repaga-ment el que cal és una políticafiscal progressiva!

Com ha sorgit aquestaposició tan dràstica del'empresa de tancar laplanta de Sant Vicens delsHorts?

L'empresa Fercable té unallarga història i sempre haestat rendible, ja que fabri-quem cables molt especia-litzats que serveixen per al'AVE, vaixells, mines,petroquímica, nuclears,renovables. Entre el 82 i el90 l'empresa va ser unacooperativa. Llavors ja vaguanyar molts diners, ambels que es va renovar bonapart de la fàbrica i despréses va vendre a la multina-cional Teleco Cavi. Aquestadesprés la va vendre aSiemens i aquesta al seutorn a Pirelli. Del 2005 al2009 "es ven" formalment aGoldman Sachs, però lagestió i direcció sempre han

estat a la torre Pirelli deMilà.

El centre de Sant Vicensera el més productiud'Europa i, tot i la caigudade la demanda sobretot perla caiguda de les inversionspúbliques, mantenia unnivell de producció del64%, mentre altres centreshan caigut entre 50 i 60% .Així doncs la decisió detancament de la planta iacomiadament de la planti-lla ha estat una decisiópresa per Pirelli a Milà. Idavant d'això el que vamfer va ser mobilitzar-nos ales portes de la fàbrica desdel 13 de febrer: cada dia,els tres torns, amb els enca-rregats que teníem, comquan treballem però entorns de quatre hores per-què no es fes tan pesat .Tota la plantilla ha estat

unida a excepció de cinccaps que no han volgutsaber-ne res.

Què heu aconseguit ambaquesta mobilització?

Hem aconseguit el suportdels sindicats, l'Ajuntamentde Sant Vicens i amb el seualcalde, Oriol Junquera,d'una candidatura unitàrialiderada per ERC, i que haaconseguit fer interessar aaltres parlamentaris i queportés el tema a una reunióamb el conseller de Treball.L'Ajuntament ens ha recol-zat en tot moment, però elgovern de la Generalitats'ha escapolit i ha traspassatel problema al que decidis-sin els tribunals.

Al final hem aconseguitmodificar les condicionsd'aquest tancament, a l'ha-ver aconseguit que hi hagi40 recol·locacions a lesplantes de Santa Perpètuade la Mogoda i de Vilanovai la Geltrú. També que hihagin 5 prejubilacions depersones amb 58 anys i unaaltra amb 55 anys. I que lesextincions de contracte escompensin amb 45 dies perany treballat i inserir, alsacomiadats, en un pla derecol·locació amb una ETT.

Participareu en la vagageneral del 29?

En Fercable sempre hemparticipat en les vaguesgenerals al 100% i enaquesta també ho farem.Potser no fem piquets aSant Vicens perquè ja gai-rebé no queden indústriesgrans, només petits tallersde 4 o 5 treballadors, peròanirem a Barcelona.

La vaga general ha de serun moviment social, nonomés dels treballadors. Jovaig participar en l'assem-blea del 15M del poble i vaser interessant, era la prime-ra vegada que anava. Lacrisi afecta tots els ciutadans.Per això els que governenhan de veure que el vot noés un xec en blanc, que nopoden fer el que els doni lagana o el que no van dir. Jocrec que més que guanyar ladreta, les eleccions les vaperdre l'esquerra. Hem d'a-prendre i veure que la dretava tota unida; l'esquerra s'hade unir també.

"La dreta va tota unida; l'esquerra s'ha d'unir també"Fercable, empresa del metall dedicadaa la construcció de Cables especials, téel dubtós honor de ser la primeraempresa de l'estat que aplica la reformalaboral. El 10 de febrer la direcció del'empresa comunicava als treballadorsque tancava el centre de Sant Vicensdels Horts acomiadant a 95 persones.El gabinet d'assessor de l'empresa és elde l'advocat i exdirigent de CiU, RocaJunyent. El president del Comitèd'Empresa és Fran Infant, militant de laUGT. L’entrevistem.

La llibertat és la raó de viure,dèiem, somniadors, d’estudiants.És la raó dels vells, matisem ara,la seva única esperança escèptica.

La llibertat és un estrany viatge.Són les places de toros amb cadiresdamunt la sorra en temps d’eleccions.És el perill, de matinada, al metro,són els diaris al final del dia.La llibertat és fer l’amor als parcs.La llibertat és quan comença l’albaen un dia de vaga general.És morir lliure. Són les guerres mèdiques.Les paraules República i Civil.Un rei sortint en tren cap a l’exili.La llibertat és una llibreria.Anar indocumentat. Són les cançonsde la guerra civil.Una forma d’amor, la llibertat.

(Joan Margarit)