1euro

PARTIT OBRER REVOLUCIONARI QUARTA INTERNACIONAL FEBRER 2012 No 101 www.laaurora.netpor.org

2 3Les nostres lluites Les nostres lluites

NNo és cap exage-ració. La refor-ma decidida pelgovern del PPés un cop d'es-

tat laboral, canvia les con-dicions bàsiques de les rela-

cions laborals. Abarateix ifacilita l'acomiadament pera tothom. S'amplien i gene-ralitzen les causes d'aco-miadament "justificat" amb20 dies per any treballat.Desapareix el contracte

Pretenen convèncer a la pobla-ció que hi ha atur perquè lalegislació laboral representa uncost molt gran per a l'empre-sari. 52 reformes laboralss'han realitzat a Espanya desdels anys 80 i el mercat labo-ral continua empitjorant. Unestudi de la Fundació Primerde Maig de CCOO estudiaaquestes reformes i arriba a laconclusió de la seva inutilitatper millorar el mercat de tre-ball [www.1mayo.ccoo.es]

Valgui com a exemple que el2010 i 2011 hi va haver modi-ficacions en la legislació i aixòno va evitar que l'atur creixésen més de 1,5 milions, o queamb la mateixa legislació l'aturabast el 30,9% a Andalusia inomés el 12,6% al País Basc.No són les lleis, és l'activitateconòmica i el tipus de modelproductiu espanyol, de baixossalaris, baixa formació, produc-tivitat i precarietat. I també lesretallades i l'austeritat quenomés en l'administració públi-ca expulsa a milers de treba-lladors.

El mateix estudi situa algunade les propostes per realmentcombatre l'atur: "es planteja acurt termini aprofundir lesactuacions destinades a miti-gar les conseqüències més

immediates de la crisi, comara: l'augment de la inversiópública i privada per frenar enprimer lloc la destrucció d'ocu-pació, mesures de caràcterfinancer que facin fluir elsdiners a les empreses i perso-nes, i el reforçament de la pro-tecció social, a través d'actua-cions complementàries per alsqui hagin esgotat o s'esgotinles prestacions, i per a lesfamílies els components esti-guin tots en situació d'atur.

De l'altra, es proposa laposada en marxa d'unaestratègia d'intervenció a mésllarg termini per tal de promou-re una reorientació del modelproductiu sobre bases econò-miques més sòlides, que afa-voreixi al seu torn la creació demés i millor ocupació, majorscotes de justícia social i soste-nibilitat mediambiental. Unobjectiu estratègic ambicióssens dubte, la consecuciórequereix la combinació depolítiques i mesures en dife-rents àmbits d'actuació, des dela premissa que el canvi demodel productiu implica tantl'impuls de potencials activitatsemergents en els diferentssectors, com canvis substan-cials de les polítiques de gestióde les empreses."

Segons el parer de CCOO i UGT, la reforma laboral és injustaamb els treballadors, contraproduent per a l'economia, i inú-til per a l'ocupació. És una reforma imposada pel FonsMonetari Internacional, el Banc Central Europeu i els governsd'Alemanya i França, i escrita amb la ploma de CEOE iFEDEA, una fundació al servei de la banca espanyola. És unamés de les mesures sense fi contra els drets de la poblaciótreballadora. Si no responem amb força i amplitud vindrannous i majors atacs.

Ho estem veient a Grècia. Són insaciables. Si ahir dema-naven mil, demà vint mil i tot a càrrec de les esquenes deles classes treballadores. Cal dir prou sinó volem que aques-ta crisi sigui un tobogan de pèrdua de drets. Ara volenaquesta reforma, després voldran modificar les pensions oles prestacions per desocupació. Les manifestacions del 19han de ser un inici d'un procés de mobilització fins a acon-seguir la retirada d'aquesta contrareforma laboral. La majo-ria absoluta del PP no ha de ser obstacle per fer reaccionarla població.

COP D'ESTAT LABORAL

amb indemnització per aco-miadament de 45 dies perany treballat i es substitueixper un altre que el rebaixa a33 dies. S'estableix el límitd'indemnització en 24mesos en lloc dels 42actuals. Es suprimeix l'au-torització prèvia de l'autori-tat laboral per als acomia-daments col·lectius, elsconeguts com ERO. Primael conveni d'empresa persobre dels sectorials i limitala pròrroga dels convenis ados anys, passat aquesttemps sense acord quedasense vigor. Al·legant raonseconòmiques l'empresaripot modificar la jornada detreball i la seva distribució.S'estableix un contracted'un any per a empreses demenys de 50 treballadorsque no té cap tipus d'in-demnització per acomiada-ment.

No exagerem, és un copd'estat laboral. No s'hanrespectat els procedimentsdemocràtics de consulta alssindicats. Queda desprote-gida legalment la capacitatde defensa del treballadormentre que es reforça elpoder empresarial.

Rajoy va dir que no puja-ria impostos i els va pujar.Que no abaratiria l'acomia-dament i el abarateix.Poques setmanes han estatsuficients per desmuntarles mentides de la dreta.Van dir que la seva priori-tat era l'ocupació i sabenque aquesta reforma no hocrearà ja que el seu objec-tiu és modificar a favordels capitalistes les rela-cions laborals, de facilitaruna precarització generalit-zada, un descens dels sala-ris i un debilitament delssindicats.

Cal reaccionar! Les manifestacions del properdia 19 són l'ocasió perdemostrar que no estemdisposats a deixar passaraquest cop contra tota laclasse treballadora.

> NO ÉS LA LEGISLACIÓ,¡IDIOTES!

> INJUSTA I INÚTIL

LACONTRAREFORMAAbarateix l'acomiadamentS'extingeix el contracte indefinit amb unaindemnització per acomiadament de 45 diesper any treballat i un límit de 42 mesos.

S'estableix una indemnització per acomia-dament improcedent de 33 dies per any tre-ballat, amb un màxim de 24 mensualitats,mentre que la de l'acomiadament procedentserà de 20 dies per any treballat, amb unmàxim d'un any de salari.

Seran causes econòmiques quan l'empresadeclari existència de pèrdues actuals o pre-vistes o la disminució del seu nivell d'in-gressos o vendes durant tres trimestres con-secutius.

Desapareix l'autorització prèvia i el pacteamb la representació dels treballadors pelsExpedients de Regulació d'Ocupació, per laqual cosa es generalitzaran les indemnitza-cions a 20 dies per any treballat.

S'obre la possibilitat de poder fer ERO'sen el sector públic.

Cop als convenis col·lectiusUn tomb a la negociació col·lectiva donantfacilitat a la decisió empresarial. Els conve-nis d'empresa tindran prioritat, de maneraque, independentment del que es pacti anivell superior, es podrà consensuar un con-veni d'empresa que s'adapti a les sevesnecessitats i particularitats.

Es facilita a les empreses en dificultats lano aplicació del conveni d'àmbit superior(desvinculació). En cas que no hi hagiacord, les parts aniran a la solució extrajudi-cial de conflictes i, si s'escau, a l'arbitratge.

S'estableix, en relació a la 'ultra-activitat'dels convenis (pròrroga automàtica delsmateixos en absència dels nous) les partshan de negociar un nou conveni en un ter-mini màxim de dos anys. A partir d'aquestadata, el conveni ja no estarà vigent.

Esclavos por un añoEs crea un nou contracte indefinit per aempreses de menys de 50 treballadors ambun període de prova d'un any. Aquest con-tracte no tindrà dret a cap indemnització peracomiadament. És fàcil imaginar la rotacióde llocs de treball que faran les empreses.Aquestes tenen dret a una deducció fiscalde 3.000 euros quan contractin el seu pri-mer treballador menor de 30 anys. A més espoden deduir fiscalment el 50% de la pres-tació per desocupació que vingués cobrantel treballador.

Rebaixade salarisEl decret incloula "quantia sala-rial" com anovetat entreles condicionsde treball que ladirecció del'empresa potacordar "perraons econòmi-ques, tècniques,organitzatives ode producció". Idelimita que esconsiderarantals "les que

estiguin relacionades amb la competitivitat,productivitat o organització tècnica o deltreball a l'empresa".

Aquesta definició afecta els treballadorsamb sous per sobre dels mínims de convenide la seva categoria. Pel que superi aquestmínim, s'obre la porta perquè es rebaixi elsou gairebé a caprici de l'empresa, ja quegairebé sempre es podran al·legar raons decompetitivitat per pagar menys.

Haurà de notificar la rebaixa de sou, o lamodificació d'altres condicions de treball,amb una antelació de 15 dies. El treballa-dor haurà de acceptar-la o conformar-seamb perdre el seu treball amb una indem-nització per acomiadament de 20 dies ambun màxim de nou mensualitats. En el casque la rebaixa de sous o la modificaciód'altres condicions substancials afecti unalt nombre d'empleats (més de 30 o mésdel 10% de la plantilla) s'obrirà un períodede consultes després del qual l'empresaripodrà modificar les condicions de treballque no estiguin expressament protegidespel conveni.

Més poder pels empresarisEl Govern a través de les mesures de flexibi-litat interna pretén corregir la dualitat delmercat de treball col·locant a tots els treba-lladors en una situació més desprotegidaenfront del poder discrecional de l'empresari:Àmplia les possibilitats de mobilitatgeogràfica.Facilita a l'empresari la possibilitat demodificar unilateralment la jornada, horari,salaris i sistema de rendiment, entre altrescondicions substancials de treball.Permet sense autorització administrativasuspendre o reduir temporalment la jornadade treball.

Pitjors serveis públicsEmpitjora la Qualitat dels Serveis Públics ifacilita l'acomiadament dels Treballadors/esde les Administracions Públiques:Els Llocs de Treball del personal laboralpodran ser ocupats per persones en situaciólegal de desocupació que percebinPrestacions contributives per desocupació.

S'aplicarà al personal laboral els mateixescauses d'acomiadament que a les empresesprivades, considerant coma causa econòmi-ca d'acomiadament tres trimestres consecu-tius de dèficit pressupostari.

4 5Propostes d'esquerres Propostes d'esquerres

vinculant en que la ciutada-nia de Catalunya pugui deci-dir el que vol sobre estatpropi o no, sobreAutonomia, Federalisme,Independència o separació.

Per aconseguir el poderdecidir per a la ciutadania esnecessita una relació i vincu-lació estreta, amb una llaçfederal, entre les forces tre-

balladores catalanes, lesespanyoles, basques i galle-gues. El fons del vincle ésuna solidaritat fraterna entreels pobles i nacions per lallibertat democràtica lliure-ment expressada. El temor ales qüestions dites d'identità-ries encobreix respondre enpositiu a la demanda del"Nosaltres decidim".

És hora per un nou movi-ment que begui del treball ide la terra, crític en lesexperiències, positiu en lesaliances per la coherènciaen les necessitats socials,sindicals, de les dones,immigració, jovent, i de lli-bertat democràtica nacional.

Esquerratransformadorai nacional

Aquesta comissió tracta d'ac-tualitzar les propostes polítiquesper l'activisme social i la unitat.També cerca prioritzar propos-tes polítiques en els camps dela activitat social d'EUiA. Totaixò tenint en compte els pro-blemes de la gent en el noucontext català, espanyol i euro-peu.

La primera necessitat que vasorgir va ser la de millorar lespossibilitats de participació, peraixò s'ha creat un grup aInternet per estar en contacte,comentar les aportacions icomplementar la feina presen-cial.

Es va acordar que cada per-sona del grup escriuria un petittext recollint el balanç i l'actua-lització de proposta política,aprofundint en els temes quesiguin més d'interès per l'autor,per coneixement, preocupació operquè s'hagin treballat.

Ens movem en l'entorn d'u-nes idees i principis que ensuneixen com a organitzaciópolítica, social i plural que cal

tenir-les presents a l'hora deredactar i debatre el document,les idees no canvien però leshem de contextualitzar i apro-par-les a nous moviments ambels que ja mantenim relacions icompartim propostes com el15M, associacions de veïns,sindicats i d'altres.

Es van nomenar quatre per-sones per una subcomissió percoordinar la redacció i l'encaixamb les altres comissions. Esva valorar positivament la parti-cipació de la Fundaciól'Alternativa en el procés con-gressual.

Es pretén del treball d'aques-ta comissió l'elaboració d'undocument final que s'haurà dedebatre a l'assemblea. Aquestdocument ha de ser, per unabanda, una fotografia de la rea-litat en la que ens trobem, tansocial com nacional i, per altrabanda, que aporti les propostespolítiques que no tenen que serelectoralistes però hauran deser realistes i entenedores.

Ramon

Es planteja l'obertura d'un procés constituent per un nouespai social i polític. El debat s'estableix en definir més omenys els trets d'aquest nou espai, o de si ha de quedar-seen una declaració d'intencions com va passar amb el con-cepte de coalició política a l'anterior assemblea d'EUiA.

També està en debat la relació entre anar a una forçanacional d'esquerres per la lluita social i pel dret a decidir,en el sentit de que es posi i no com a condició el federalis-me a les altres opcions polítiques de centralisme, autono-mia, independència, també sobre l'estat propi o l'estatespanyol federal.

Un altre element és l'actual coalició ICV-EUiA. Ningú la voltrencar però tothom la considera molt superada, per tantvol dir que s'haurà de treballar per canviar-la. És palès queper això es necessita l'acord amb ICV. El debat s'orienta auna coalició ampliada, igualitària en consens, amb llibertat d'expressió parlamentària, sense imposicions de predominid'unes parts limitant les altres. Sobretot útil per qui li hadonat el suport.

Comissió 1/Propostes polítiques

Comissió 3/Una nova força

Aplegar forces unitàries,aquest és el gran repte perl'esquerra, la revolucionària ila que vol resistir als embatsdestructors de la crisi.

Les necessitats generalsnecessiten amplitud de miresper una estratègia de llargadurada. L'experiència delsset anys de les esquerres tri-partites hegemonitzades pelPSC va defraudà i no esmobilitzà a la base social iciutadana, per tant no permetalbirar una repetició durantuna bona temporada. I no calesperar a una altres vint-i-tres anys de CiU.

Qualsevulla combinacióper un nou projecte de movi-ment d'esquerres, sens dubteamb la inclusió de les forcesde l'anterior tripartit, ha deser amb un centre de grave-tat, amb unes línies de força,i un lideratge diferents.

L'epicentre de la confluèn-cia i el punt d'encontre l'hemde situar en relació a lesgrans demandes d'aquestsúltims anys. Podem establir-les en tres de gran ressò: Lamobilització i vaga general(2009), La massiva manifes-tació del 10 de juliol de2010 va establir les deman-des ciutadanes: "Som unanació", "Nosaltres decidim",i la rebel·lió de la indignaciódel jovent del 15 M (2011).

SOCIAL I NACIONALEl projecte de moviment had'incorporar com a trets dis-tintius el compromís social,el de regeneració de la sobi-rania democràtica, i el de lallibertat de Catalunya amb el"Nosaltres decidim".

Els dimonis i mites sobreno n'hi ha per tothom, sobrelo identitari i l'estat propi, delo social per davant o prefe-rent de lo nacional, han dedonar pas a la confluènciasobre una base autodetermi-nacionista i social. Senseapriorismes que comportindivisió i feblesa.

Hem de fomentar un pro-jecte d'esquerra nacional cata-lana arrelada a la terra, a lesempreses i els centres d'estu-di. Una esquerra treballadora,dona, jove, immigrada.

Un projecte d'esquerracatalana què es diferenciïcompletament de CiU, en elsxocs entre Catalunya i l'estatespanyol, com en la com-petència d'interessos entreempreses catalanes i espan-yoles. Un projecte de paísd'esquerres passa per lluitarcontra la dominació espan-yola i afeblir i derrotar l'ex-plotació catalana. Així éscom pot progressar la classetreballadora i la mobilitzaciópopular.

Les experiències frustradesd'aconseguir un estat propipermeten assenyalar que el"Nosaltres decidim" vol dirque es concreti la lluita peruna Consulta o Referèndum

L'experiència innovadora l'hem encetada amb la metodolo-gia establerta per a la preparació de la sisena assemblea.Unes comissions temàtiques obertes, participatives i trans-parents, amb voluntat d'interacció, amb eines 2.0 com elbloc EUiA6a, els espais de fòrum i el twiter #EUiA6a.

La idea va prendre cos al plantejar-se al Consell Nacionalla necessitat de compartir des de la base de les assembleesla gestació de l'elaboració política. El concepte d'empodera-ment de l'afiliació i de les assemblees va operar l'empatiasuficient per donar més importància a un treball en diàlegcom a foment d'un consens consistent. Es tracta de fomen-tar el compartir per a tothom que es compromet a aportar,raonar i acordar, amb ganes de superar certs tics de direc-cions autistes, que tendeixen a imposar des d'una mecànicadisciplinària de tall jeràrquic burocratitzat.

Aquestes comissions són les encarregades d'establir elscontinguts per l'orientació política, el tipus de moviment i elfuncionament. Els seus treballs l'aportaran al ConsellNacional i a la sisena assemblea.

QQuin és el mollde l'os de lasisena assem-blea? Quinseixos polítics

i d'acció per la properaetapa? El fonamental éssobre la necessària unitatcontra les retallades i lacrisi, per unes polítiquesque afavoreixin a la genttreballadora i més modesta,contra la involució en dretssocials i democràtics, peraconseguir-ho cal obrir laperspectiva de forjar unmoviment que sigui punt detrobada unitari i divers.

La clau està en les princi-pals necessitats i mobilitza-cions que d'una forma natu-ral les persones i les assem-blees d'EUiA hi són impli-cades.

EL DEBAT DE L’AFILIACIÓLes preocupacions i debatsa les assemblees ens donenels elements que són elnucli d'allò que vol debatrel'afiliació, per tant a la 6aassemblea li pertoca debatrei consensuar l'orientació.

a) L'estratègia i propostes,és a dir el pla polític d'acciógeneral,

b) les aliances polítiquesentre segments i sectorssocials, el tipus d'enteses ialhora les coalicionsnecessàries, cadascuna alseu nivell inclòs el políticelectoral, per a poder articu-lar un front social i políticd'esquerres al poder de CiUi del PP, amb lideratge dife-rent del fallit del PSC; elnou temps i perspectiva pera la coalició actual ICV-EUiA, i de la coalició esta-tal de les tretze organitza-cions, amb el GrupParlamentari de l'EsquerraPlural (IU-Los Verdes, ICV-EUiA, CHA-IU Aragó),

c) la relació política, fede-ral o confederal, més omenys prioritària, fraterna icompromesa, amb l'esque-rra a l'estat (IU), amb labasca (també Amaiur) i lagallega (també BNG), ensqueden moltes altres esque-rres a Catalunya (ERC,CUP, Candidatures localsalternatives, AnteriorsEPMs, altres grups i tendèn-cies polítiques, plataformes,entitats i associacions), ihem de contemplar les

d'Europa(PEE, a més ala Conferènciade l'esquerraanticapitalista,i les compo-nents Verdsd'esquerres,

d) el projecteen concret demovimentsocial i polític que volemimpulsar, com pot ser und'esquerra nacional catala-na, amb la complementacióde la lluita social i de la lli-bertat nacional (dret a deci-dir);

e) el tipus, composició imetodologia de funciona-ment del moviment d'esque-rres a construir.

En què esta immersa l'afi-liació i les assembleesd'EUiA? Això és en el queconvé centrar-se per l'acciópolítica. En les mobilitza-cions en defensa dels dretssocials, laborals amb lanegociació col·lectiva, idels serveis públics. En laSalut amb Dempeus com acapdavantera. Ensenyament.A la Plataforma contra lesretallades. El fenomen en

ressò mediàtica aconseguitpels "iaioflautes".

En les democràtiques,sobre el dret a decidir, lasobirania ciutadana i larepublicana.

L'eradicació de la violèn-cia de gènere, i per superarla desigualtat dona i homeamb els drets reals de lesdones.

La solidaritat internacio-nal. Els Fòrums SocialsInternacionals. La participa-ció activa en la indignacióassembleària del 15 M.

El treball amb la immigra-ció. Contra el racisme i laxenofòbia.

Els drets afectius, persuperar les homo i lesbofò-bies.

I la Memòria històrica.FrancescMatasSalla

APRENENT DEL #15M

UN MOVIMENT UNITARI I DIVERS

6 7Propostes d'esquerres Contra les retallades

Coordinació paritària

Els eixos sobre els queposa l'accent DEMPEUS

1.- La defensa del caràcterPÚBLIC dels sistemanacional de salut. Denúnciade les privatitzacions, elsRE-pagaments, contra laculpabilització de les perso-nes malaltes, cròniques,immigrades...

2.- la participació social,amb d'altres associacions enla defensa de lo públic, igrups d'ajuda, en l'empode-rament ciutadà per una polí-tiques de salut que respectinels drets de les persones irendeixin comptes econò-mics, socials i polítics de lagestió feta.

3.- La defensa d'investiga-ció, atenció i tracte digne ide qualitat de patologies nosuficientment reconegudes,malalties mal ateses com les

mentals, o les noves patolo-gies emergents que són unreflex, en molts casos, d'unsistema social i econòmic iun "progrés" malentès, queemmalalteix a les persones.

Ens guia el convencimentde que, com diu laComissió sobreDeterminants Socials deSalut de la OMS: "Eldesenvolupament d'unasocietat, rica o pobre, potavaluar-se per la qualitat dela salut de la seva població,el grau d'equitat en salut i laprotecció que reben les per-sones amb menys avantat-ges." Nosaltres pensemtambé que reduir les desi-gualtats en salut és unimperatiu ètic perquè lainjustícia social mata a lespersones, de maneres dife-rents i massa vegada ocul-tes, a gran escala.

Com neix DEMPEUS?Va néixer ara fa tres anysperquè ja aleshores erenmolt evidents els intents derestringir l'àmbit públic delsector de la salut. Llavorsamb Marina Geli com aConsellera de Salut es vancomençar a reclamar novesaportacions econòmiquesde la ciutadania que varemdefinir ja com a RE-paga-ments, i van continuar lespràctiques d'externalitzaciói privatització, tot i que, caldir, inscrit dins un lloableincrement pressupostari.

Ens temíem que podienvenir temps molt pitjors perl'equitat. Dissortadament, larealitat ha superat tot elmalson. El posterior canvide govern i la gestió de BoiRuiz ha posat en primerterme l'estafa social quesuposa la gestió de la sani-tat dirigida cap al beneficiprivat. A més, amb totes lescorrupcions que s'estaninvestigant i que des deDempeus anem informant,queda palès que la defensade la salut i la sanitat públi-ques era i és una necessitatdemocràtica i humana fona-mental.

Quin és el punt de trobada?Provenim de diferentsexperiències, formacions,oficis i disciplines, dediverses lluites i d'ampliscompromisos socials. Elque ens uneix és la concep-ció de la Salut com unacategoria superior a la sim-ple atenció en sanitat. LaSalut és molt més quel'absència de malaltia: ésuna manera de viure, perso-nalment i col·lectiva, autò-noma, joiosa, plena, solida-ria i harmònica amb la restade persones i amb l'entorn.Aquesta definició, que ja

Nova cultura

DEMPEUS per lasalut pública

recollim en el nostreManifest fundacional, per-met abordar el binomisalut/ malaltia en les sevestres dimensions : biològica,psicològica i social i permetun treball en profunditat perla promoció, protecció iprevenció de la salut a par-tir de les seves causes i delsDeterminants de Salut: tre-ball i les seves condicions,gènere, classe social, edu-cació, estils de vida, mediambient, urbanisme, origen,autonomia, mobilitat, etc.

Con és que us heu convertiten un 'actor' central enaquesta lluita?Segurament aquest caràcterciutadà, valent i insubmísde la nostra organització,però que és, al mateixtemps, gens sectari. Sempreamb altres col·lectius hemgenerat reflexió cololectivai cerquem acords des de lapluralitat. Estem com ungrup més en les lluites de laciutadania per defensar elsseus drets en sanitat i salut,i hem confluït en la reflexiói la lluita concreta contra elCO-REpagament, pel dret ala mort digna, l'ètica en elmón de la salut i la necessi-tat d'impulsar una "novacultura de la salut", tant aCatalunya com a l'Estat i a

la UE. Ara som dins elnucli impulsor de laIniciativa Penal Popular(IPP) que us demanaríemseguir amb atenció perquèpot representar un pasimportant en la denúncia dela política sanitària de CiUi dels interessos privats ques'hi amaguen al darrera iprostitueixen un delsmillors sistemes sanitarisd'Europa i del món.

Denunciem les retallades(eufemisme per dir agres-sions, privatitzacions, esta-fes) i en concret que elspressupostos generals esredueixen fins un 17 %.Això mentre es tanquen unmiler de llits hospitalaris.59 CAPS perden el serveinocturn de continuïtat, estanquen serveis i quiròfans,les llistes d'espera augmen-ten de mesos i poden supe-rar l'any, s'agreugen leslimitacions en els serveis iel transport i atenció urgent,es perden milers de lloc detreball al sector i es faimpossible la investigacióen salut de qualitat en treu-re tota viabilitat al seufinançament públic, i con-videm a tota la població asumar-s'hi en un gran Actepúblic de presentació de laIPP, a celebrar el proper 10de març a Barcelona.

Quina perspectiva veieu Des de Dempeus no com-petim, sumem i COM-FLUIM amb les platafor-mes, associacions i col·lec-tius que coincideixen en ladefensa de la salut o lasanitat públiques. Entenemque aquesta és la únicamanera d'aconseguir ques'hi sumin, també totes lespersones necessàries pervèncer l'actual deriva neoli-beral.

Entenem que la justíciasocial i l'equitat són bonesper a la salut, i que unasocietat que no tracta bé ales seves persones malaltes,també retalla i privatitza elsdrets de ciutadania i lademocràcia.

Volem construir unasocietat més igualitàriasense enfrontament entredrets laborals i de ciutada-nia, i sense barreres divisò-ries entre la salut, l'econo-mia i la política.

Entre les nombroses associacions que estan lluitant contra lesretallades destaca Dempeus. Hem parlat amb Àngels MartínezCastells (presidenta) i Toni Barbarà (secretari)

Unes 20 persones de manerapresencial i quasi quaranta pervia telemàtica estem participanten aquest aquesta comissió.Algunes idees força van sortint iara cal anar-les ordenant. UnaEUiA més jove, amb mésdones, més horitzontal, donantsuport als moviments que hi hao que sorgeixen nous per adefensar els drets i serveis capa les persones.... superant el decrear-ne nosaltres, que varemveure en la 5a.

Hi ha diferents aportacionssobre com ens hauríem d'orga-nitzar? Com poder desenvolu-par un paper més important lagent jove? El paper dels sectorso àmbits de treball (Àrees) enaquesta etapa de força mobilit-zació cobra una importànciaespecial pel que te d'espais dereflexió, elaboració i també decoordinació entre la gent d'EUiAi activistes socials.

També es vol respondre a unapreocupació que hi ha i és elpaper que poden jugar, o compoden participar de la direcció,afiliats/des d'assemblees petites

o de llocs allunyats de la "cen-tralitat política catalana". Comsuperar les quotes per sensibili-tats de les existents dinsd'EUiA? S'ha fet sols dos reu-nions de la comissió . Hi haencara més preguntes que pro-postes. Com sigui que aquestés el procés d'inici i el que surtid'aquí és el que anirà a lesassemblees i podrem continuardebatent, aportant i millorant.Des de primera línia de treball, iés aquí on la gent d'EUiA ha detreballar o continuar fent-ho,animar a d'altres a fer-ho en ladefensa dels serveis i condi-cions bàsiques, amb col·lectiusque aporten propostes, sem-blant, coincidents o divergentamb les que tenim nosaltresacordades.... Això encara estàuna mica verd....

Més moviment és això, parti-cipar de tot això i jo diria, desde baix, de manera oberta icompartint experiències territo-rials i/sectorials o temàtiquesde manera molt horitzontal. Al'estil 15-M, per exemple.

ÀngelsTomás

Després d'una primeracomissió amb una gran plujad'idees sobre conceptes,possibilitats, nomenclatu-res,... i amb tres blocs terri-torials per abordar, la segonasessió va intentar entrar enmatèria. Què és una aliança,que és un acord, què és unacampanya, quines aliancessocials i amb qui? unitat deles esquerres, crear movi-ment social és una manerade fer aliança social.

El que ha estat referènciaen l'etapa anterior, elsgovern tripartit o governd'entesa, i les organitzacionsque el sustentaven, es potpensar que en un horitzóproper podran ostentar lacentralitat política per a laconstrucció d'una alternativa

Comissió 2/Quina EUiA volem?

Comissió 4/Aliances polítiques i socials

Més informacióbloc http://www.euia.cat/6a/

d'esquerres? El desencíspolític amb la socialde-mocràcia es tan gran que nopodrà ser de la mateixamanera.

Amb la situació de regres-sió social cal ser molt flexi-bles a l'hora de bastir plata-formes i aliances queempenyin avanços en ladirecció dels punts anteriors.La grandària i la velocitatdependran de les majoriesassolides en cada moment,sense amagar els objectiusfinals que ens mouen.

En cada sector o en funcióde una lluita, o proposta l'a-cord pot ser amb un sector oun altre.... Apareixia la cam-panya del 0-3 anys comexemple de aliança social,que va aixoplugar la deman-

da de places d'escola bres-sol... mentre en la defensadel dret a decidir deCatalunya, les aliances, oacords per part de l'esquerratransformadora, potser seranamb d'altres actors socials ipolítics.

Pel que fa als acords oaliances en el estat espan-yol, s'apuntava que l'acordpreferent és a nivell estatalamb IU, això no treu peròque per les característiquesde Catalunya es puguin arri-bar a acords, de diferentnivell amb d'altres forcesd'esquerres com BNG, Bildu,Amaiur, CHA,...

Pel que fa a Europa hi hauna certa experiència de tre-ball en comú amb diferentsorganitzacions de l'esquerra ide l'esquerra transformadoraa partir de compartir espai enel GUE, el PEE.

Compartida i col·legia-da... una co-coordinaciód'una dona i un home. Ésa dir, una coordinacióparitària. Una fórmulaemprada amb èxit a DieLinke a Alemanya.

M'han esmentat cominconvenients: La mancad'experiències dels partitsque formen EUiA i elrecel a una dona com lide-ressa. El fet que moltesdones no volen que pelsol fet de ser dones, ambla discriminació positivade gènere, passi perdavant de les capacitatsrequerides per una respon-sabilitat, ni que se lesvalorés més com a donaque com a persona. Unrecord agredolç de lesdirectives del PCC i delPSUC viu de l'etapa depresident i coordinador.Pot haver-hi un xoc decompetències i ser factorde crisi, poden no com-partir i no posar-se d'a-cord, bloquejant la direc-ció o l'organització.

En canvi les avantatgessón amb la incorporaciód'una dona. És una senyalclara innovadora de quedones i homes son enigualtat de condicionsreals. Superació de l'hege-monia masclista dominanti a voltes misògina, queaflora en tradicions con-servadores incrustades enles organitzacions políti-ques.

La paritat compartidarau en una metodologiad'entesa, pacte i acord,diàleg i consens, val a dirimposar-se el treball enequip, superar la confron-tació lògica, i l'esquemamajoria minoria jeràrquicde factura burocràticaexcloent i limitadora,aposta per l'actuació delcompartir i generar con-sens com elementmedul·lar del moviment.A més, permet incorporara una persona jove a lacoordinació general, ambuna convicció de la neces-sitat de connectar amb elsmoviments emergents.

Les conseqüències de les polítiques d'ajustamentneoliberal a Tunísia i Egipte han provocat impor-tants mobilitzacions populars de protesta, que hanacabat derrocant dos règims autoritaris proimperia-listes, que es trobaven en fase de transició políticaper l'avançada edat de Ben Ali i Mubarak.L'aparició de les mobilitzacions populars ha fet

impossible una transició pactada i ha obligat les elits pro-occidentals a guanyar temps per tornar a controlar la situa-ció i a ampliar institucionalment un espai polític que s'esta-va guanyant al carrer i a les places. En aquest nou espaipúblic i polític, abans totalment controlat per les elits neoli-berals locals, han aparegut les forces socials que existienorganitzades com contra-cultures, en especial els GermansMusulmans però també les organitzacions salafistes. Sónelles les que han guanyat les eleccions a Tunísia i Egipte,marginant els sectors laics populars, obrers i democràtics, ihan pactat amb les oligarquies neoliberals -reorganitzadespolíticament- que segueixen en gran manera dominant lesforces armades i repressives, connectades social i econòmi-cament amb França i els EUA.

La primera fase de la primavera àrab a Tunísia i Egipteha acabat amb la constitució d'un nou bloc hegemònicbasat en un pacte de l'oligarquia neoliberal amb elsGermans Musulmans, que comença a posar límits a l'auto-nomia i la capacitat de mobilització dels sectors laics iobrers populars, però que encara no és capaç d'aportar crei-xement econòmic ni estabilitat social. Aquesta evolució noés molt diferent en els seus resultats al que va passar aTurquia per via electoral amb la victòria el 2007 del Partitde la Justícia i el Desenvolupament (AKP) de RecepErdogan. Ni del que va passar també per via electoral alMarroc el 2011, amb la victòria dels islamistes del Partit dela Justícia i el Desenvolupament (PJD) després de les pro-testes del Moviment 20 febrer contra les reformes constitu-cionals atorgades per Mohamed VI. Les diferències estanen relació directa amb la força dels moviments populars deprotesta i el grau de crisi i de capacitat de resposta delsrègims existents.

Però com és ja evident a Egipte, aquest nou bloc de poderamb participació islamista té la difícil tasca de desmobilit-zar els sectors socials que segueixen patint les conseqüèn-cies de la crisi econòmica. Encara que la principal funcióde les forces islamistes és precisament aquesta, cooptar-losen les seves estructures contraculturals, el marge de manio-bra econòmic, les conseqüències socials del deute i la pres-sió per seguir escometent les reformes neoliberals acabarantornant a plantejar més aviat que tard la qüestió de l'e-xistència d'un espai democràtic, o no, per les mobilitza-cions socials. Aquí rau la importància de la combinació de

LAPRIMAVERAÀRABI L'AUGMENTDELATENSIÓAL'ORIENT

consignes democràtiques isocials en aquests proces-sos, en què han començat asorgir petites forces d'es-querra alternativa i sindi-cals autònomes.

NNOO SSEERRVVEEIIXXEENN LLEESSGGEENNEERRAALLIITTZZAACCIIOONNSSPerò cada país àrab exigeixuna anàlisi detallada i lesgeneralitzacions només hanservit per provocar falsosdebats i, en alguns casos,errors d'orientació. En el casdel Iemen, les divisions tri-bals i regionals juguen unpaper més important que lesdefinicions polítiques i reli-gioses, i el moviment popu-lar va quedar pràcticamentdividit al 50% des delcomençament del procés,permetent el control exteriorper l'Aràbia Saudita i pelsestats del Consell deCooperació del Golf, perimpedir qualsevol extensióque posés en perill les sevesmonarquies, mentre es repri-mia sense contemplacions elmoviment popular, de majo-ria xiïta, a Bahrain.

El desenvolupament delsesdeveniments a Líbia hanprovocat un amarg debat enl'esquerra, enfrontantcorrents trotskistes amb boli-varians. A diferència de laresta dels països del Magrib,les mobilitzacions no vantenir el seu origen en sectorssocials populars i treballa-dors, sinó en sectors de laburgesia i tribus de l'Est delpaís -on la presència delsGermans Musulmans i delscorrents salafistes era mésfort- pel repartiment de la

renda petroliera, que distri-buïa el règim gaddafista ambcriteris clientelistes. Des delsseus inicis, va ser fonamen-talment una crisi intertribal iinterburgesa en un país on laclasse treballadora es com-posa en la seva absolutamajoria per emigrants, quevan fugir per evitar ser lesvíctimes propiciatòries.Aquesta naturalesa del con-flicte va ser la que va perme-tre la intervenció imperialis-ta de França, Gran Bretanyai els Estats Units, amb elsuport de l'OTAN, que vaacabar amb el règim deGaddafi i la reconstrucciód'un règim neocolonialdirectament dependent, enaliança amb les forces isla-mistes.

Des del punt de vistahistòric aquesta és unaimportant diferència delsresultats de la primera fasede la Primavera àrab amb larevolució iraniana de 1979.El procés de mobilitzaciópopular de 1977-79 contra elXa va tenir un componentpopular laic-obrer, socialista,comunista -més importantque el de la Primavera Àrabde 2011-. Però el movimentislàmic -en un front querepresentava al clergat, alscacics rurals i tribals, a laburgesia bazari i industrial-va ser capaç d'imposar-se iasfixiar l'espai democràticconquerit amb tant d'herois-me. La seva oposició a l'im-perialisme va ser el resultatde concessions a la sevabase popular i a l'aliançadels EUA i Gran Bretanyaamb les forces monàrqui-ques i liberals del règim delXa, així com a les pròpiesdimensions demogràfiques ieconòmiques d'Iran, que livan permetre convertir-se enuna potència regional.L'herència del fracàs de la

política de contenció imperialista d'Iran -des de la guerraIraq-Iran fins a l'actual qüestió nuclear- és la que ha alimentatla por de les monarquies àrabs petrolieres, alineant-les ambels EUA, establint una "santa aliança" a l'Orient Mitjà i deter-minant en gran manera el conflicte àrab-israelià de l'OrientMitjà.

SSÍÍRRIIAAAvui l'eix d'aquest enfrontament d'aliances és la situació aSíria, l'Iraq i el control de l'estret d'Ormuz, per on es transpor-ta un terç del petroli. A Síria i l'Iraq, la polarització i la com-petència interimperialista regional posen en qüestió el marcconstitucional i nacional dels dos països, en què el governlaic arabista sirià, amb domini confessional alawi i cristià, s'a-linea amb el govern xiïta de l'Iraq, amb el suport del règimdels aiatol·làs iranià, enfront de les forces oposades sunnitesfinançades i armades per Aràbia Saudita i les monarquies delGolf, amb el patrocini dels EUA, com a estratègia d'omplirl'espai deixat per la retirada de les seves tropes de Iraq.

En aquest marc, en què les forces principals responen alconflicte interimperialista, hi ha mobilitzacions popularssocials autònomes, que no tenen de moment la capacitat deconstruir alternatives, ni als règims dictatorials de Damasc iBagdad, ni a les forces islamistes i salafistes, però que bus-quen crear espais democràtics de mobilització en tots doscamps. Els exemples més immediats són els tres partitscomunistes sirians, el Partit Nacional Social sirià, sectorsescindits dels partits Baas sirià i iraquià o sectors de l'esque-rra kurda.

En un marc de major complexitat social i política que aLíbia, és molt probable que la creixent tensió a l'Orient Mitjài l'agudització de la crisi interimperialista provoqui un debaten els corrents d'esquerres encara més divisiu, que contaminitambé el debat sobre l'estratègia de les forces polítiquespalestines, sotmeses a una nova onada de repressió -com elsseus aliats en la petita esquerra israeliana- tant a Cisjordàniacom a Gaza. En els últims dies les forces d'ocupació israelia-nes han tornat a detenir nombrosos membres del parlamentpalestí, que busquen trencar els acords d'unitat nacional deFatah i Hamàs.

El nostre punt de partida és l'anàlisi concreta de la situació,evitant tant els prejudicis "campistes" com els impressionis-mes "permanentistes", que fins ara han provocat errors comdonar suport als dictadors àrabs en contra de les mobilitza-cions populars o justificar intervencions "humanitàries" del'OTAN. Per contra, cal comprendre quina és la naturalesadels conflictes, identificar els sectors populars obrers i treba-lladors, entrar en diàleg amb les forces d'esquerra locals, permolt petites que siguin, i donar-los suport davant les monar-quies semifeudals, les forces islamistes i les oligarquies,siguin laiques o religioses, en la defensa de reivindicacionsdemocràtiques i socials. Mentre aquestes forces d'esquerresno puguin construir alternatives, les crisis polítiques i socialsen el Món Àrab i l'Orient Mitjà estaran dominades pels con-flictes interimperialistes.

Quan es commemora el començament faun any de la primavera àrab, que ha obertun procés revolucionari sense precedentsen el nord d'Àfrica i a l'Orient Mitjà, elComitè Central de la nostra tendència,POR-L'Aurora, ha aprovat en la sevaúltima sessió el següent balanç, en elcontext més ampli del seu debat sobre laconjuntura internacional:

10 Les nostres lluites 11Contra la violència de gènere

> Els iaioflautes

> Mitjans públics

Després de la impor-tant pujada de preudels títols de trans-port més utilitzats,TMB ha decidit llançar unatac frontal a les condicionslaborals dels seus treballa-dors. La direcció de l'empre-sa va posar sobre la taulauna bateria de propostes queel comitè d'empresa demetro havia de "combinarcom volgués, però quesumés 15 milions d'eurosd'estalvi".

Entre aquestes mesures hiha la congelació salarial, lapèrdua de pagues extra, lano readmissió de les com-panyes en baixa per materni-tat, perdre dies de vacances ifins a un ERO. Algunes d'a-questes mesures implicarienque la borsa de treballadorsfixos discontinus, que l'em-presa no reconeix com a talsperò el Tribunal Laboral sí,seria eradicada. De moment,la responsable de relacionslaborals de TMB ja ha anun-ciat que no actualitzen lestaules salarials del 2011 niabonen els endarreriments.

En busos, la situació no ésmillor. La reducció de líniesoperatives, a més d'afectarals usuaris, ha enviat alcarrer a 36 conductors even-tuals. Així mateix, s'amenaçaamb actuar de la mateixamanera en relació a l'IPC.

Però resulta curiós que lesmesures d'estalvi siguin gai-rebé simbòliques quan estracta dels directius de l'em-presa. TMB ha anunciat queels directius "renuncien" auna paga extra. Per des-comptat, és un sacrificiminúscul per a uns càrrecsque, sent el 7% dels emple-ats de l'empresa, es porten el15% de la massa salarial.Segons informacions, elssalaris d'alguns directiusarriben als 140.000 euros.

ACCIONS UNITÀRIESAixí doncs, els alts càrrecsde TMB cobren gairebé tantcom el president de laGeneralitat i més que el pre-sident del govern. És elmateix consell d'administra-ció que, mentre el salari realdels treballadors de TMBbaixava un 4%, veien comels seus sous pujaven un 5%en plena crisi i es portaven230.000 euros només enconcepte de dietes durant el2010. I com exemple tenima Xavier Trias, que es va dur36.800 euros per assistir a29 reunions. Però no és l'ú-nic, la llista continua ambgestors públics com SòniaRecasens, Jordi Portabella,Assumpta Escarp...

La reacció no s'ha fet espe-rar, el dijous 26 de gener esvan convocar dues manifes-tacions unitàries que vanreunir més de 3.000 treballa-dors per al matí, i al voltantde 5.000 a la tarda (recor-dem que la plantilla sumauns 8.000 treballadors). Espot dir per tant que les con-vocatòries van ser tot unèxit. El que no ha pogut ferel treball sindical del dia adia, ho ha aconseguit invo-luntàriament la direcció deTMB: la resposta unitària de

tots els sindicats i el retroba-ment històric dels comitèsde metro i bus, que ja estanprogramant les següentsaccions: una vaga a finals demes, els dies del congrés delmòbil que es fa a Barcelona.

Els treballadors no volenpagar una crisi que ells nohan generat. La culpa delsuposat dèficit de l'empresa(supòsit perquè el consell

TMB, ENLLUITA

d'administració es nega alliurar els comptes als sindi-cats per a la seva verifica-ció), és de la pèssima gestióde l'equip directiu. Els treba-lladors exigim la dimissió dela cúpula directiva i el man-teniment de les nostres con-dicions laborals, i expressemel dret de la ciutadania a untransport públic de qualitat,segur i assequible.

Tota ajuda és bona per lluitar contra la crisi capitalista. Aixòés el que estan posant en pràctica un grup de jubilats deBarcelona realitzant accions de denúncia. Es denomineniaioflautes utilitzant la ironia que certa premsa va utilitzarcontra el moviment 15M.

Són un grup de vells lluitadors als quals no se'ls ha aca-bat la marxa. Van participar en una tancada en defensa dela sanitat pública a l'Hospitalet. Van ocupar l'oficina del'agència Fitch i l'1 de febrer "segrestar" un autobús enprotesta per l'encariment dels preus del transport públic.Són jubilats però van saber utilitzar molt bé les xarxessocials i la repercussió de la seva acció va ser àmpliamentrecollida pels mitjans de comunicació. Com ells mateixosdiuen: "si per conquerir el que tenim vam haver de sortir alcarrer, per defensar-lo haurem de tornar a sortir.". Noimporta l'edat. L'esperit segueix sent lluitador.

Un grup de treballadors deCatalunya Ràdio, de Televisióde Catalunya i de la FundacióLa Marató, estem promoventuna campanya de sensibilitza-ció social sobre el valor delsmitjans públics de comunicacióen la societat.

En pocs mesos hem vist comel Govern ha retallat la sevaaportació al pressupost de laCCMA en 40 milions d'euros,el Govern espanyol en 200milions a RTVE.

Al·leguen que són con-seqüència de les dificultats del'actual conjuntura econòmica iamaguen els objectius quepersegueixen: debilitar la posi-ció de la televisió pública enbenefici de l'expansió delsgrups privats, que avui a l'es-

tat espanyol han conformat unduopoli de fet: Telecinco iAntena 3, que concentra mésdel 80% dels ingressos perpublicitat, i pretenen tambéquedar-se amb l'audiència queels medis públics mantenen.

A través de la pàgina web:Tv3teva.cat, estem recollintadhesions a un Manifest endefensa del servei públic deràdio i televisió de Catalunya.

Davant les incerteses quel'actual situació ens depara,estem convençuts de que, úni-cament, l'expressió articulada ipública dels estaments civilsde la nostra societat pot frenaraquesta ofensiva i el progres-siu deteriorament del serveispúblics de comunicació deCatalunya.

Ho dèiem a la cloenda delIV Fòrum Europeu contrales violències de gènere iaquest és el nostre objectiudel mil·lenni. El segle XXIserà el de l' eradicació de laviolència masclista.

Des del moviment socialque defensem un món lliurede violència masclista.Volem refermar el que diu "La llei del dret de les donesa eradicar la violència mas-clista": ..."els drets de lesdones són drets humans. Laviolència masclista és unagreu vulneració d'aquestsdrets i un impediment per-què les dones puguin asso-lir la plena ciutadania, l'au-tonomia i la llibertat."

Hem fet molts avençosamb polítiques d'igualtat icontra la violència de gène-re i masclista. Però nopodem caure en la compla-ença de que ja està bé, quen'hi ha prou amb les decla-racions més o menys en lacorrecció de les directivesinternacionals i de les lleis imesures aprovades ambconsens dels últims deuanys. També veiem que acada avenç social i legal esgenera un allau de bloqueigi involució, per part delsestaments de tot tipus.

PERQUÈ 5 DONES ASSASSI-NADES EN 16 DIES?Moltes i molts continuemfen aquesta pregunta. Laciutadania es fa aquestapregunta.

Tenim un fet objectiu, unarealitat frapant:Una mitjanade 70 dones assassinadesper les seves parelles o exparelles en els últims 5anys. Dones de tots elsestrats socials, dones dediferents cultures, donesmestresses de casa i donesprofessionals, en efectedones assassinades pel fetde ser dones i pel seu rol ala societat. No és uncol·lectiu exactament, és el52% de la societat.Imaginem per un momentquina reacció hi hauria sihaguessin 70 víctimesd'ETA a l'any. Mobilit-zacions a tot l'Estat, elspolítics fent mesures d'ur-gència, un estol de guardaespatlles per els i les ame-naçades. Seria inacceptable.

Però d'alguna maneraamb les dones assassinadeses justifica l'agressió, esnormalitza la situació.

Aquests fets demostrenque les causes de la violèn-cia masclista estan dinsmateix de l'estructura de lanostra societat. El que diemsocietat patriarcal. Unamanera de conviure, desocialitzar-nos homes i

dones. Lescauses esbasen en unadesigualtatestructural,en una discri-minaciósocial, ambun dominidels homessobre lesdones que ésacceptatsocialmentd'una manerao un altre.

És trivialitza, és naturalit-za, és justifica. És va als

símptomes en comptes d'a-nar a la malaltia.

>EL LLENGUATJE

>NO VOLEMTORNAR ENREREHem de PREVENIR la violènciacanviant d'arrel la manera derelacionar-nos. Sovint diem quehem d'educar a la joventut, esveritat, però a la joventut elseduquem la gent adulta. Perpoder educar a la joventut envalors d'igualtat, per podersuperar els estereotips que dis-criminen a les dones en tots elsàmbits socials, hem de canviartotes i tots els que construïm lasocietat i totes i tots els quedirigeixen la societat, des de lajudicatura fins als mitjans decomunicació, passant per elmón del treball on segons unestudi de CCOO la bretxa sala-rial és d'un 28% i tendeix acréixer amb la crisi econòmica.

El rebuig social és del totnecessari per eradicar la violèn-cia masclista. La societat o siguitotes i tots nosaltres hem de serel motor de canvi.

Les últimes enquestesdemoscòpiques deien quenomés un 1,5% de la societatconsidera la violència de gènerecom un greu problema social.

En canvi: El 26,8% de lesjoves espanyoles se sentenatrapades en la seva relació i el11,9% asseguren haver tingutpor de la seva parella.

Segons l'enquesta publicadaa Catalunya al 2010: 1 de cada4 dones ha patit una agressiómasclista d'especial gravetat alllarg de la seva vida.

Augmenta el retret social capa la violència masclista, tot i queles dones són més pessimistesque els homes pel que fa alsprogressos assolits.

Totes aquestes dades sónimportants i les tenim gràciesals progressos en les polítiquespúbliques dels darrers anys.Sense dades, sense radiografiadel què passa, si queda un altrevegada com un fet individual, dedintre de casa, de succés inevi-table, de política assistencialsense anar a les causes, tor-nem enrere.

I no volem tornar enrere.PROU AGRESSIONS

CONTRA LES DONES!TRENQUEM EL SILENCI!

És important tenir en comp-te les declaracions de polí-tics, dels mitjans de comu-nicació. El llenguatge, unavegada més, és important irellevant. "La violènciafamiliar" que ha utilitzat lanova ministra de Sanitat,Serveis Social i Igualtat, AnaMato, no és un error pun-tual, és una profunda tergi-versació d'aquestes causesque porten a 70 donesassassinades a l'any.

També volen canviar la lleiestatal aprovada per con-sens de tots els partits al2004. Amb l'argument deque continuen els assassi-nats. Com si la llei poguésparar el que esta incrustaten aquesta societat des defa segles. La llei potser unaeina però no ho atura. Volentornar a que sigui un fet

individual i no un problemasocial de màxima alerta i deconseqüències dramàtiquesper les dones.

El què fa que un homeassassini a la seva parella oex parella no és una violèn-cia "pasional" com ha ditTele5 una vegada més, o noés una agressió "fora decontrol" com ha dit un cri-minòleg a TV3. És un homemasclista que ha exercit elseu abús de poder, que havist la seva masculinitat ata-cada pel fet que la seva exdona hagi refet la seva vidalliurament i que a partir d'a-quí s'ha vist amb força peratacar i assassinar enaquest cas a l'entorn de ladona. O que no pot suportarque el deixi i continua ambels maltractaments i l'asset-jament.

"No és utòpic pensar en unasocietat en la que cap dona hagi de perdre la vida"Reproduïm l'intervenció de Montserrat Vilà,de la Plataforma contra les violències degènere, el passat 16 de gener a la concen-tració a la Plaça Sant Jaume.

12 13Les esquerres basca i catalana Les esquerres basca i catalana

Han estat cinc actes, dossopars i menjars amb tertú-lies. Han estat centenars depersones les que han pogutdebatre amb JuanjoOlaizola i Inko Iriarte deBildu, representats electes ales Juntes Generales deGuipúscoa, i amb represen-tats de EUiA com FrancescMatas, Marisol Martínez,David Companyon, PauGàlvez i Jordi Matas; ICVamb Joan Olòriz, MartaRibas, Xavier Boix; d'ERC,entre altres, Gemma

GiradeBilduClarissó i Àlex López;Marc Sallas, Jordi Navarro,Xavi Oca de la CUP, JoanTafalla de las CAV, GuillemLusa de L'Entesa perSabadell, Carles Escolà deCompromís perCerdanyola, també hi va serpresent AlternativaCiutadana de Rubí,l'Assemblea Llibertària delVallès Oriental, i movi-ments socials com laPlataforma d'Afectats per laHipoteca, okupes, 15M…Els debats van ser moderats

per persones dels movi-ments socials, associacionsculturals i sindicats.L'objectiu de la gira,emmarcat també en elprocés de preparació de la6ª assemblea d'EUiA, eradebatre sobre la necessitatde construir alternatives ialiances per defensar elsdrets socials i els dretsnacionals (el dret a decidir)a Catalunya i fer-ho a partird'una experiència reeixidacom és la que Bildu iAmaiur estan portant aterme a Euskadi. I debatresense donar lliçons i fer-hoescoltant. Podríem dir que tothom havalorat molt positivamentl'oportunitat d'ajuntar lesdiferents forces d'esquerresde diferents localitats perdebatre juntes. La granmajoria de les intervencionsdel públic eren coincidentsen la necessitat de que lesorganitzacions es posin d'a-cord ja que la gent treballa-dora ho necessita.

Aquesta gira ha permès posar a molts representants i mili-tants d'esquerres davant el mirall de les febleses de lesesquerres a Catalunya. Al acabar els actes era normal escol-tar de la gent que havia participat: "i nosaltres cóm ho femaquí?" Pel que realment ha servit aquesta gira no ha estattan per aconseguir respostes ni receptes, sinó més aviat perfer-nos preguntes i posar-nos en un marc molt més amplique una sola organització i punt de vista per superar la crisii resistir la victòria de les dretes.

Esquerra Unida i Alternativa ha mostrat, a partir d'aques-tes assemblees que han organitzat els actes que, en la pre-paració de la 6ª Assemblea, pot ser ha de ser un pal depaller per moltes esquerres, per molta gent que milita i tre-balla en el moviment associatiu, per molts independentistesque volen la llibertat de Catalunya, o per molts anarquistes,okupes, indignats, que volen una organització que lluiti igualal carrer que a les institucions. Que EUiA treballa de maneraoberta, sense voler imposar ni monopolitzar els movimentsni tan sols els aliats, com Bildu. EUiA és dinamitzadora del'esquerra alhora que pont per teixir les aliances de l'esque-rra transformadora a Catalunya.

Els actes han estat a l'AteneuRoig de la Vila de Gràcia, alCasal Pere IV de Sabadell, a lallibreria- restaurant Anònims deGranollers, al saló d'actes delssindicats de Girona i al CRAC deRubí. Tots els actes han estatamb una àmplia participació,alguns amb representació dealtres localitats on van participarpersones de Llinars del Vallès,Sant Esteve de Palautordera,Caldes de Montbui, Cardedeu,Canovelles, Les Franqueses delVallès, Sant Antoni de Vilamajor,Campins, La Garriga, Maçanetde la Selva i Vic.

La diversitat ha estat tambéun actiu dels debats, no erenconferències en diferents locali-tats, sinó que volien respondretambé a la realitat de cada lloc.També ha funcionat molt bédonar molt de temps per aldebat amb els assistents.

Rubí ha estat l'acte més mas-siu amb més de 170 personesque van deixar petit el CRAC i

havent-se d'habilitar una panta-lla al bar. Al altres actes vanacudir entre 50 i 70 persones.El millor dels debats: les ganesd'escoltar-se i les coincidènciesen els diagnòstics. Queda peròmolt camí per recórrer i en lalluita i el moviment és el primerespai on teixir aliances que per-què siguin sòlides han d'anar debaix a dalt.

Així mateix, també van fer-sedues reunions amb el coordina-dor d'EUiA i diputat al Parlamentde Catalunya, Jordi Miralles iamb el diputat al Congrés delsDiputats per IU-ICV-EUiA, JoanJosep Nuet i el membre de ladirecció d'IU i d'EUiA FrancescMatas i Àngels Tomàs, respon-sable de Pau, Solidaritat i movi-ments alternatius d'EUiA. Lesreunions van permetre intercan-viar experiències i plantejar-seobjectius comuns en aspectescabdals com el dret a decidir ila defensa dels drets socialsdavant els governs de dretes.

> Cóm ho fem aquí?

obrir EUiA,una aliança

> És possible és possibled’esquerres

> Diversitat

Aquesta gira de Bildu mostra,en petit, que és possible obrirEUiA i convertir-la en un lloc detrobada de diferents corrents,sensibilitats, tendències,diguem el nom que vulguem,que lluiten i que volen transfor-mar la realitat de Catalunya enfavor de la gent treballadora ides de una perspectiva d'es-querres.

Aquesta ha estat una demos-tració pràctica. La presenciadel dos representants de Bilduha donat un marc adequat perque gent de diferents organit-zacions i formes de pensar estrobessin, es parlessin, s'inte-rroguessin, i valoressin encomú una experiència ques'està donant al País Basc peròque podria donar-se perfecta-ment a Catalunya en un altreformat.

A iniciativa de quatre assem-blees territorials d'EUiA i la par-ticipació de espais unitaris coml'Ateneu Roig de Barcelona i elCRAC de Rubí s'ha pogut pren-dre contacte amb forces inde-pendentistes, ecosocialistes,anarquistes, municipalistes,okupes, del 15M. El marc de lapreparació de la properaAssemblea d'Esquerra Unida iAlternativa a finals de la prima-vera era precisament el que ésvolia escenificar: que EUiA és, ivol ser cada cop més, unaforça nacional catalana de l'es

querra transformadora.En efecte, tal com es va

repetir en cada un dels actespel mateix debat entre les for-ces presents i com a reflexióde l'experiència de Bildu, elproblema de l'esquerra catala-na és que es deixa arrabassarper la burgesia catalana labandera de Catalunya. Cóm éspossible que un milió de perso-nes sortissin al carrer ara fauna any pel dret a decidir i avuitingui majoria absoluta CiU enla major part d'institucionscatalanes?

El relat del representants deBildu era tan senzill i entenedorque tothom es veia reflectit. AlPaís Basc l'abandonament deles armes per ETA havia desar-mat (valgui la paradoxa) a laburgesia espanyola i basca ials dirigents espanyolistes delPSOE. I el treball conscient ipreparat de l'esquerra abertza-le, amb dirigents a la presócom Otegui, havia anat creantles condicions per una unitatàmplia i molt superior a la quemai havia hagut en el PaísBasc. Ara és possible un amplifront de les esquerres plurals,des de la independentista, lasobiranista, la confederalista, lafederalista o la republicana. Elpunt comú denominador: unapolítica d'esquerres davant elneoliberalisme i la lluita pel dreta decidir del poble basc. AB

La taula al acte de Barcelona. A Granollers, els participants al voltant de la taula.

AmbladretaAUTONOMISTAnopothaver-hiLLIBERTATNACIONALEn els debats amb Bildu, amés de les intervencions delsdiferents partits d'esquerrescatalanes al voltant de comteixir aliances contra les polí-tiques neoliberals de retalla-des dels drets socials, hi hahaver-hi moltes preguntes deles de persones que vanseguir-los en directe.

Una de les més repetides vaser les diferències entre el queva ser el Pacte de Lizarra iZutik Euskal Herria, el docu-ment en el que l'esquerraabertzale decideix un canvid'estratègia "per assolir finspolítics, només amb mètodespolítics". Els representants deBildu van explicar que elbalanç del Pacte de Lizarra vaser negatiu doncs en ell l'es-querra abertzale es va supedi-tar a la burgesia basca (elPNV) i a la seva estratègia"que és autonomista". El PlaIbarretxe va acabar en unfiasco i el PNV mai va volerenfrontar-se "més enllà de lesdeclaracions" a l'EstatEspanyol perquè sempre han

prioritzat els lligams econò-mics i alhora secundaven larepressió contra nosaltres.

Ara estem debatem sobrel'èxit de Bildu, però fa un any

ens hagués semblat quasiimpossible. El canvi estratè-gic va començar molt abans iva sortir del balanç deLizarra. "Som d'esquerres i ésdes de l'esquerra que cal arti-cular un projecte de construc-ció nacional i social perEuskalherria, confrontat almodel social de la dreta auto-nomista del PNV".

D'aquesta reflexió, moltdebatuda i molt majoritària,neix Zutik Euskaherria! i aixòimplicava cercar aliances ambaltres forces d'esquerres nonecessàriament independen-tistes com Alternativa, però síque entenen que el dret adecidir ha d'estar en el centrede la lluita per la democràcia,la llibertat i una Euskadisocialment justa.

"Per fer-ho era necessaritraslladar a la realitat políticael que era un necessitat: elcessament unilateral de laviolència". Això va fer que lainiciativa política passés del'Estat, còmodament instal·laten la repressió, a l'esquerraabertzale.

Per nosaltres, apuntaven,està clar que amb aquestanova estratègia l'Estat, el PP iel PSOE estan més preocu-pats -per l'enorme recolza-ment popular, com es va

veure a la manifestació del 7de gener- que abans, peròtambé el PNV que veu com liestem disputant, des de posi-cions d'esquerra, l'hegemonianacional.

Una altra pregunta recurrentva ser sobre la il·legalitzacióde Sortu... a més de totes lesconsideracions sobre la llei departits, els representants deBildu van explicar que lail·legalització ha tingut tambécoses positives com el fet que"al haver-se de presentar llis-tes amb gent "impol·luta" hasignificat una gran renovacióde quadres dins l'esquerraabertzale i l'activació políticade més de 3.000 persones que

"mai abans s'havien plantejatdedicar a això una part de laseva vida".

Finalment moltes personesvan preguntar sobre la relacióSortu, Bildu, Amaiur... i si erauna coalició electoral o anavamés enllà. Van expressar queBildu era una aliança estratè-gica, de llarg abast amb EA,Alternativa i altres organitza-cions i grups que s'estan plan-tejant un treball conjunt peruna Euskadi lliure i socialista,com és el cas d'Erabaki (gentque formava part s'EskerBatua). Van deixar clar queSortu, quan es legalitzi, for-marà part de Bildu.

En relació a Amaiur sí queentenen que correspon més auna coalició electoral, enaquest cas amb Aralar... peròque "ara mateix a Euskadi, toti tothom s'està movent i posi-cionant... des del PP a el PSE,"partit amb el que hem arribata acords a la Diputació deGuipúscoa, on governem enminoria, sobre les ordenancesfiscals". Per exemple ahir enun poble de Biscaia, Bildu, elPSE i PNV van exigir la lli-bertat d'un pres -que desprèsde passar 20 anys a presó- vaser detingut de nou per apli-car-li la "doctrina Parot" i quees passi 10 anys més"

Veure ayoutube

Acte a l'Ateneu Roigde Barcelona,http://www.youtube.com/watch?v=buZmUDqbWnM

Acte de Rubí,www.youtube.com/watch?v=XxIreu0nGvM

Acte en el CRAC de Rubí.

14 15Els drets de les persones La memoria històrica

No parlaré de la xacra queen el passat han suposat elspartits comunistes "oficials"per al moviment obrer revo-lucionari, no vaig a parlar del'eliminació física i políticade militants i organitzacionsrevolucionàries duta a termeper part dels seguidors deStalin , ni de les sevesactuacions com a suport dela burgesia en determinatsperíodes històrics, ni tam-poc de les companyonatgespuntuals amb el nazismedels estalinistes (política del tercer període, pacteRibbentrop-Molotov).Ni tan sols vaig a parlar avuini de la línia política actualdel PCE.

Aquest cop toca parlar deles "joventuts comunistesd'Andalusia". A aquests ata-balats joves no se'ls haacudit res més que crear unsupòsit club d'alpinismeamb el nom de RamonMercader i el lema és "cla-vant fort des de 1940" (comsabreu, Ramon Mercader vaser l'element contrarevolu-cionari que per ordre deStalin va assassinar aTrotski el 1940 clavant-li unpiolet al cap). Doncs bé, nocontents amb això, es dedi-quen també a vendre sama-rretes de l'esmentat club ialtres amb l'efígie de l'as-sassí de Trotski en la quales pot llegir la paraula "pio-

let", entre altres coses (lasamarreta apologètica delnefast règim albanès deEnver Hoxha no té desperdi-ci ...). Encara que resultasimptomàtic el fet que en elcatàleg de samarretes hihagin dos que ataquen eltrotskisme.

Seria capaç de compren-dre que això succeís en unaaltra època, però resultaesperpèntic que avui en dia,amb les facilitats que hi haper accedir a la informació,des de la JCA es mantinguinaquestes retrògrades postu-res ideològiques. Ni tan solspretenen enquadrar-se en elcorrent neoestalinista quecerca matisar i minimitzarels danys fet per Stalin.Aquests elements directa-ment aplaudeixen les pitjorsaccions de l'anomenat "car-nisser georgià". L'únicaexplicació que se m'acut,doncs, és que aquesta acti-tud prové del fanatisme quesorgeix allà on hi ha faltad'interès per la cultura. Peròtranquils, amics de la JCA,que això es cura llegint.

Sincerament, espero queel PCE s'atreveixi a repren-dre als seus cadells, sinóper honradesa i coherènciapolítica, si més no per nofer el ridícul públicamentamb semblants comporta-ments.

STB

Les vergonyes del PCE

Els actes organitzatsper la FundacióAndreu Nin el 4 de

febrer a la Jonquera iAgullana, malgrat el fred ila tramuntana, van comptaramb una importantassistència de públic, quiva mostrar gran interèspels continguts de l'exposi-ció "POUM75 Anysd'Història " i les xerrades acàrrec de Pelai Pagès,comissari de l'exposició, iAndy Durgan qui va parlarsobre el POUM a lescomarques gironines.

Un detall molt significa-tiu, per la seva emotivitat,va ser l'actuació en directed'un grup coral a qui es vaunir una animosa TeresaRebull. Entre tots vaninterpretar algunes cançonsde la pròpia Teresa, com"El Meu País, o "Txoria-Txori", de Mikel Laboa.Aquest emblemàtic cantau-tor basc, ja mort, quan eraestudiant de medicina aBarcelona (en els anys 60),va entrar en contacte ambaltres cantautors de "LaNova Cançó".

LLIÇONS PER AVUITot seguit els assistents alsactes, es van desplaçar alproper poble d'Agullana;on va tenir lloc un dinar ala societat "La Concòrdia".Seguidament, a la salad'actes d'aquesta societat,que és la sala local multiu-sos, hi va haver una xerra-da en la que, en primerlloc, l'alcalde, AlfonsQuera, va donar la benvin-guda a la FAN. A continua-ció, un historiador local vail·lustrar als assistentssobre aquesta localitatempordanesa; l'alcalde vaser del POUM fins el1937, i que, al 1939, vaarribar a ser capital de la IIRepública.

Agullana va haver d'aco-llir, poc abans de la caigu-da de Catalunya en mansdels franquistes, no nomésa les principals autoritatsrepublicanes i catalanes,sinó a tota una mareahumana de gent desespera-da intentant allunyar-se delhorror de la guerra. Undels primers "desastreshumanitaris" de la històriamoderna.

Mª Teresa Carbonell vaparlar de l'evacuació delspresos del POUM de lapresó d'Estat de Barcelona(dos dies abans que la ciu-tat caigués en mans delsfranquistes), el seu trasllata la presó de Cadaqués, elseu autoalliberament i elpas de la frontera.

Així mateix es va llegirla carta que, el 17 de generde 1939, els principalsdirigents del POUM pre-sos, van remetre al governde Juan Negrín, alPresident de la Generalitat,Lluís Companys, i a les

POUM / 75 anys d’història

organitzacions obreres,reclamant l'alliberamentimmediat de tots els presosantifranquistes (poumistes,brigadistes internacionals,anarquistes), per tal de quetots ells anessin a integrar-se en la defensa militar deCatalunya, a punt de caureen mans franquistes. MªTeresa va evocar l'emotivatrobada entre els ex-presosdel POUM (propd'Agullana) amb una ordredel Parti Socialiste Ouvrieret Paysan (PSOP) deMarceau Pivert, que s'ha-via desplaçat als Pirineusper ajudar-los a creuar lafrontera. Aquesta acció elspermetria instal·lar-se comexiliats a París, evitantpatir l'internament en elscamps de concentració dela Catalunya Nord.

Pepe Gutiérrez i AlfonsBech van exposar el seu

punt de vista sobre lasituació actual de crisisistèmica i la seva relacióamb el procés històric vis-cut pel POUM. A això vaseguir un interessantíssim(pel seu alt nivell) debat enquè es van plantejar novesi molt intel·ligents posi-cions.

La conclusió de la temà-tica debatuda seria que resés, ni pot ser, com abans,però les dues grans ensen-yances del POUM, enscontinuen servint en l'ac-tualitat, i són; la necessitathistòrica de l'AliançaObrera com front unifica-dor de les forces de l'es-querra contra el capital ique la classe obrera assu-meixi el lideratge de la rei-vindicació dels drets nacio-nals com lluita primordialcontra l'Estat.

PelloErdoziain

Encara estem amb aquestes?Com es viu avui en dia lahomosexualitat? Realmentestà normalitzada? Encarasorgeixen problemes fami-liars, socials, laborals per lesdiferents opcions sexuals?La historia de una famíliamoderna, oberta i progressis-ta de Barcelona, ens situadavant aquestes qüestions.Aquí la síntesis de la obra deteatre foro "Esta noche No!"basada en la tècnica delTeatre del Oprimit deAugusto Boal.

Amb aquesta es vol cons-cienciar i donar eines a lespersones, per trencar amb unaactual i crua realitat com és ladiscriminació per opciósexual. La falta de acceptacióen la consciència social esmanté encara perquè conti-nuem sota l'opressió estructu-ral del sistema patriarcal i, delheterosexisme com l'únicatendència sexual i afectivaacceptable per la majoria. Unamostra d'aquest fet, són la paraules de Duran i Lleida; l'any 2010, la consellera de salut catala-na, -la socialista Marina Geli- va anunciar una investigació contra una clínica que suposada-ment curava la homosexualitat. Duran i Lleida va sortir en defensa de la clínica: "estic en con-tra de represaliar l'assistència mèdica a les persones que intenten modificar la seva homosexua-litat o controlar-la". Li volem recordar que no es necessari modificar ni controlar la llibertatd'escollir a qui estimar. Una altre data que ens reflexa aquesta situació de discriminació seria lanoticia del 27 de desembre del 2011 on s'exposa que s'han trobat tres centres comercials, entreells el Corte Inglés, que venen un llibre titulat " Sanar la homosexualidad". En ple segle XXIencara està considerada una malaltia; hi ha morts en països como Índia, Sudàfrica, AràbiaSaudita; al igual que molts casos d'acusament, amenaces, acomiadaments laborals improce-dents, famílies amb conflictes, etc. Totes aquestes, són realitats no superades per la perpetuïtatd'un sistema injust, controlat per la influència catòlica i conservadora dels polítics de la dreta,els quals, els interessa la discriminació com a forma de control social y divisió de la massa.

LauraTarifaZafra / www.patothom.orgPropera representació 9 de març a les 22h al Crac de Rubí

Fa uns dies el departament debenestar social i família, con-juntament amb TV3, van anun-ciar que tenint en compte lacrisi econòmica que estempatint, la qual provoca quecada vegada hi ha més perso-nes amb situació de pobresa ique les entitats privades queles estan atenen estan desbor-dades, tant per l'augment desituacions a atendre, com de ladespesa econòmica que elssuposa, organitzarien propera-ment una marató extraordinàriaper tal que els homes i lesdones de Catalunya poguessinser més solidaris amb les per-sones que pateixen dia darreredia per les dificultats de comfer front a les seves necessitatsbàsiques.

Es cert que aquesta és unarealitat que està augmentantcada dia, ja que segons lesúltimes dades a Catalunyatenim quasi un milió i mig depersones pobres; per aixòpodem dir que 1 de cada 5catalans és pobre: un 19,9%;un 3,5 punts per sobre de lamitjana de la UE. Si les dades

son dels nostres infants, la xifraencara és més alta, i podem dirque 1 de cada 4 és pobre.

Tot plegat no és d'estranyarsi tenim en compte que 11.281persones van deixar de cobrarla RMI l'any 2011 i està previstque al voltant d'unes 11.000persones més deixaran derebre-la aquest 2012.

Si pensem en tota la situaciól'únic que provoca ésINDIGNACIÓ. I per què?

Dons perquè:- El Govern de la Generalitat

vol recollir diners extraordinarisarribant al cor de totes les per-sones que puguin, per després,ell donar-ho com ho considerioportú a les diferents entitatsque atenen a les persones ambdificultats econòmiques.

- Pretén responsabilitzar a lasolidaritat de la ciutadania, perpoder cobrir l'atenció i lesnecessitats bàsiques de moltespersones que no poden fer-hoamb els seus ingressos.

- Aquestes accions no ensportaran a fomentar la solidari-tat, sinó a retornar a la caritat ia un model d'atenció estricta-

ment assistencial, i per tantsense incidir en les causes dela situació actual i per tant ferpolítiques preventives.

- Aquest Govern s'ha confós iens vol confondre. Ell no ha defer d'entitat privada i adreçar-se a la població en general iapel·lar a la seva solidaritat;perquè aquesta ho farà si vol ien l'organització que decideixi.

- El Govern ha de pensar enpolítiques i legislar de maneraque pugui augmentar els seusingressos; de les persones,empreses, societats... quepoden contribuir més perquètenen millor situació econòmi-ca, així com fer polítiques inte-grals.

Aquestes polítiques han depermetre que tothom puguemaccedir com a ciutadans i ciu-tadanes d'aquest país a dife-rents drets: a una alimentaciódigna, a un habitatge digne, auna alimentació adient, a poderpagar els subministraments, elsmedicaments...

Cal que no oblidem que tot elque gastem en polítiquessocials és la millor inversió acurt i a llarg termini; perquè ladespesa posterior serà moltmés elevada.

Es important que pensem enuna millor distribució de lariquesa, en una justícia social, ien garantir l'equitat de totes lespersones del nostre país.

Estaria bé en pensar en unarenda garantida de ciutadaniaperquè tothom pogués tenir lesseves necessitats bàsiquescobertes per poder garantir lacohesió social al nostre país.

Assun

VOLEMDRETS I NO CARITAT

Com es constitueixl'Assemblea?Es va crear aquesta plata-forma com a AssociacióUNITS CONTRA LAINJUSTÍCIAHIPOTECÀRIA. Es va for-mar a partir dels primerscasos de desnonaments al'Hospitalet, la segona ciu-tat més important deCatalunya i en la qual hiha centenars de famíliesafectades. Lògicamenttenim una junta i cadaúltim dissabte de mes esconvoca una assembleaoberta per e-mail i engan-xada de cartells per la ciu-tat. Actualment hi ha unescinc-centes persones afec-tades amb les quals treba-llem per aturar els desno-naments.

Quins objectius teniu?Batallar per aconseguir laDACIÓ EN PAGAMENT iaglutinar a tots els afec-tats, perquè és la forma defer pressió a les adminis-tracions perquè prenguinconsciència de la gravetatreal i social dels afectats.Són centenars de milers defamílies a tot l'Estat espan-yol. A Catalunya més de90.000 les que estan opoden estar afectades. Elmètode per aconseguir-hosón les mobilitzacions ciu-tadanes perquè s'aturiaquesta agressivitat de lesfinanceres contra les famí-lies afectades. Amb aixòs'està creant consciènciasocial, tothom pot veureque en el cicle d'aquestacrisi, creada pel sistema

financer, primer et acomia-den i si perds el teu salaridesprés et prenen l'habitat-ge, et deixen amb un deuteimpagable de per vida itiren a famílies senceres al'exclusió social.

Com s'ajuda a la gent?Donant suport a les famí-lies, estudiant el seu cas deforma particular. Amb aixòles orientem i conjuntamentes busquen possibles solu-cions; els acompanyem al'entitat financera per nego-ciar possibles solucionsd'urgència, com la dació enpagament, el lloguer socialo la moratòria del pagamentfins que tingui una feinaque li permeti pagar lahipoteca. Si no s'arriba a unacord, com passa en laimmensa majoria delscasos, s'opta per prendremesures d'acció directa.Anem tots i ens plantem ala porta de la casa perimpedir el desnonament.Intentem que hi hagi lamàxima presència de ciuta-dans i de forma pacíficapressionem per espantar lacomitiva que ve en repre-sentació dels jutjats. I fentpresència a l'oficina bancà-ria immediatament després.

Què gent participa enl'Assemblea? Majoritàriament afectats dediversos països, principal-ment llatinoamericans itambé gent d'aquí. Laimmensa majoria és genttreballadora que ha perdutla feina, però també vénenpersones que al seu dia vanser avaladors i ara es trobenentrampats en aquestparany legal.

Quina relació teniu ambles organitzacionssocials? Tenim molts contactes igent que ens ajuda de sindi-cats com CCOO i UGT iassociacions de veïns delsbarris de L'Hospitalet. Departits principalment ambEsquerra Unida iAlternativa. És important lamobilització que es generaamb les Assemblees deIndignats i el moviment15M.

LLUITANT CONTRAELS DESNONAMENTSCada dia es produeixen al voltant de 175procediments judicials dedesnonaments. Cada dia aquest nombrede famílies han d'abandonar el seudomicili, perdre la seva propietat i el queencara és pitjor seguir pagant lahipoteca al banc o caixa d'estalvis.Arreu de l'Estat s'han organitzatplataformes unitàries per lluitar contraaquesta injustícia; s'han organitzatconcentracions per evitar eldesnonament de famílies i aviat estarà enmarxa un pla per reunir milers designatures i portar amb una ILPl'exigència de dació de pagament alCongrés dels Diputats. Manuel Cuevasés un dels veïns que lluita contra aquestainjustícia des de l'Associació que hancreat a L'Hospitalet (Barcelona)

Des de l'Associació estem plantejant una millor colola-boració amb la Plataforma d'Afectats per la Hipotecaper coordinar les respostes, que siguin més de conjuntper respondre millor a l'agressivitat dels bancs. Araestem ultimant l'organització de la recollida de signa-tures per impulsar la ILP a favor de la Dació enPagament.

Estem segurs que en pocs mesos tindrem les500.000 necessàries per a obligar al Congrés delsDiputats que la discuteixin sense més demora.

Finalment agrair aquesta entrevista, és importantexplicar la lluita que estem duent contra tanta injustí-cia, que per la maleïda crisi que no hem produït elstreballadors ens l'estan fent pagar amb escreix i elsque l'han creat se segueixen enriquint, enfonsant-noscada vegada més en la pobresa. Diem ja n'hi ha proude tanta canallada. Seguirem lluitant fins posar-los allloc que els correspon.

>> CCOOOORRDDIINNAACCIIÓÓ