L’EnllaçNúmero 78, octubre de 2014 Número 78, octubre de 2014

El perfil de help desk, alDepartament de Sistemesd’Informació

Els nostres professionalsEn profunditat

Pàg. 4

El projecte de controlde dolor e-pract

Pàg. 20

Lucinda Sánchez i Júlia Garcia parlen de...

El paper de la infermeria resolutiva a Urgències

Nosaltres

Integració de les funcionsde recursos humans enl’Hospitalet-San Joan Despí

Pàg. 17

2

El passat 7 d’agost es va publicar alDOGC el Decret 118/2014 de 5 d’a-

gost sobre la contractació i prestació delsserveis sanitaris amb càrrec al ServeiCatalà de la Salut. Aquesta norma té coma objecte la determinació de la cartera deserveis susceptible de ser contractadaper part del Catsalut, la regulació del pro-cediment i dels sistemes de contractacióde les entitats proveïdores de serveissanitaris a càrrec del Catsalut, la regula-ció del sistema d’assignació territorial delsrecursos i la regulació del règim de con-traprestació econòmica i sistemes d’ava-luació i control de les entitats proveïdores.El Consorci Sanitari Integral, com a entitatproveïdora de serveis sanitaris a càrrecdel CatSalut, es veu afectat per l’aplica-ció d’aquesta nova normativa.

El Pla de Salut 2011-2015 contempla a laseva línia d’actuació sisena l’establimentd’un nou model de contractació de l’atenciósanitària més enfocat a resultats en salut ique permeti assolir més integració entrenivells assistencials i continuar estimulantl’eficiència del sistema. Aquesta línia d’ac-tuació sisena s’articula en quatre projectes:

a Implantar el nou model d’assignacióterritorial de base poblacional més equita-tiu i transparent basant-se en criterisdemogràfics, socioeconòmics i de morbi-ditat de la seva població entre d’altres.

b) Implantar el nou model de contractaciói incentius lligats a resultats (atenció a lacronicitat, potenciació de la capacitat decompra de l’atenció primària i nou modeld’accessibilitat). Els contractes amb elsproveïdors inclouran incentius significa-tius (mínim d’un 5%) lligats a resultats

d’acord amb programes estratègics delDepartament (cronicitat, resolució i altaespecialització). Aquests incentius serande dues tipologies: individuals i col·lec-tius al territori.

c) Implantar el nou model de compra deprocediments d’alta especialització pelqual s’assignarà una tarifa a cada inter-venció terciària d’alta complexitat amesura que es vagi revisant l’ordenació.

d) Incorporar el finançament dels medi-caments prenent com a base els resul-tats clínics (acords de risc compartit ambla indústria farmacèutica).

Tindrem la possibilitat de comentar ple-gats amb deteniment i aprofundir en elcontingut del citat Decret en sessionsinformatives generals que programaremal Consorci Sanitari Integral on tractaremen especial allò que fa referència al nousistema de contraprestació de l’activitatsanitària en tots els seus nivells assis-tencials. El text legal està previst queentri en vigor el dia 1 de gener de 2015.

D’entre els aspectes més significatius delnou sistema de contraprestació en desta-caria dos de molt rellevants: la contracta-ció per part de l’atenció primària a l’aten-ció especialitzada (hospitals) de part deles consultes externes i proves que se’npuguin derivar i el nou sistema que regu-la la part variable del concert.

Pel que fa al primer dels aspectes, moltprobablement es posarà en funcionamentl’any 2016 i s’endegaran algunes expe-riències pilot al 2015 en alguns territorisen les que segurament hi participarem.

Pel que fa al segon dels aspectes no enspreocupa tant el sistema, que el valorempositivament, com sí el percentatge que delconcert estarà subjecte a contraprestacióde la part variable, fonamentalment a l’aten-ció especialitzada, ja que passa del 0,05%(o inferior) al 5%. És a dir, que per seguirmantenint el mateix nivell d’ingressos perconcertació que fins ara, s’ha d’assolir un99,95% d’acompliment de tots els objectiusi una gran part d’aquests són d’àmbit terri-torial, és a dir que no només depenen denosaltres, sinó de l’adequada coordinació ifuncionament de totes les línies assisten-cials de l’àmbit territorial, ja que són col·lec-tius. En el cas de l’Hospital transversal lapart variable passaria de 0,3 a 5,8 milionsd’euros i en el cas de l’Hospital Dos de Maigde 0,14 a 1,34 milions d’euros, amb la qualcosa els riscos en els que podríem incórrerpel no assoliment de la pràctica totalitat delsobjectius són molt elevats.

Editorial

Un nou model de contractació, un nou repte junts

3

ANA CERROCap de l’EAP Collblanc

PILAR MADRIDGestora del procés d’Hospitalització de l’HDM

M. JESÚS MARTÍNEZCoordinadora de Qualitat de l’HDM

EVA M. MELENDOCoordinadora del procés Atenció Sociosanitària

ANNA MILLÀTècnica de Comunicació del CSI

CATI PADILLACoordinadora assistencial de Metodologia Infermera

EVA PÉREZTreballadora social de l’HGH

ELVIRA QUINTEROSecretària d’Atenció Primària

NATÀLIA RIERACap de l’EAP Sagrada Família

MARTA LANUZATreballadora social del Servei de Valoració del

Grau de DiscapacitatISABEL SALGADO

Coordinadora de l’Àrea MaternoinfantilPALMIRA TEJERO

Directora d’Atenció al Ciutadà i ComunicacióANNA VILANOVA

Responsable de Desenvolupament de RH

MÒNICA FERNÁNDEZ

ANNA MILLÀ

SERGI ESTUDILLO

Tècniques i tècnic de ComunicacióDirecció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació

Gràcies a totes aquelles persones que hancol·laborat per fer possible aquest número.

ISSN: 2014-7007

Su

mar

i 4

8

10

17

20

22

24

En profunditat:El Consorci, dins d’un projecte de control de doloragut: e-pract

Parlem amb...: Lucinda Sánchez i Júlia García,infermeres de l’Hospital Dos de Maig

Breus: Recull d’allò mésinteressant al Consorcidurant els mesos darrers

Nosaltres: Integració de lesfuncions de recursoshumans a l’Hospitalet i SantJoan Despí

Els nostres professionals:En aquest número coneixe-rem de prop la tasca d’unhelp desk

La Firma: Las redes sociales y los profesionales

La contra: Mercedes Manzanares, auxiliar d’infer-meria i aficionada al reiki

Per a qualsevol suggeriment, dubte o perfer arribar els vostres escrits i comenta-ris, contacta amb nosaltres a comunica-cio@sanitatintegral.org o a qualsevoldels tres punts de Comunicació del Con-sorci. L’ENLLAÇ es publica quatre vega-des l’any, és la revista interna per a totsels professionals i col·laboradors delConsorci Sanitari Integral. Les opinionsexpressades en els articles no sónnecessàriament compatides per l’equipeditorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informa-ció a la Intranet.

COMITÈ DE REDACCIÓ

COORDINACIÓ, DISSENY, MAQUETACIÓ I CORRECCIÓ

Dir-vos també que estem iniciant les tas-ques per a la concreció de la nova plani-ficació estratègica del Consorci SanitariIntegral per als propers dos exercicis(2015-2016) i per tal que sigui un procésparticipatiu, hem demanat a una granquantitat de responsables (serveis, pro-cessos, àrees d’atenció integrada, con-sell professional...) l’elaboració d’unaanàlisi DAFO estructurats (amenaces,oportunitats, fortaleses i àrees de millora)que enriquiran de ben segur aquestatasca d’anàlisi d’entorn i interna prèvia,bàsica en la nostra metodologia de gène-si de planificació estratègica que ha deculminar en la fixació de les línies estra-tègiques i la concreció d’objectius, plansd’acció i metes a assolir per a tots icadascun dels que treballem a la nostraentitat pels propers dos anys.

Les incerteses són moltes però la nostrail·lusió, esforç i tenacitat per a superar-les són majors, i això, tal i com diuen elsnostres valors, ho hem de fer junts.

MIQUEL ARRUFATGerent del Consorci Sanitari Integral

En profunditat4

La xarxa d’excel·lència en la pràctica clínica e-pract, creada per la Fundació Avedis Donabedian, lidera l’estu-di que analitza l’evolució del dolor agut en pacients de prop de 20 centres sanitaris de tot Espanya, entre ells,l’Hospital Transversal.

MÒNICA FERNÁNDEZ

El Consorci, dins d’un projecte de control del dolor agut de pacients hospitalitzats

Des del 2013, el Consorci Sanitari Inte-gral treballa dins d’e-pract, la xarxa

per a l’excel·lència en la pràctica clínicacreada per la Fundació Avedis Donabe-dian. Ho fa dins del projecte “Control imaneig del dolor agut: un dret del pacient”,que té com a objectius la millora de l’ava-luació sistemàtica del dolor en les unitatsd’atenció hospitalària i sociosanitària, i lareducció de la freqüència de pacientsingressats amb dolor agut no tractat.

Aquest projecte, que es coneix entre elsprofessionals com “e-pract”, fent referènciaa la xarxa que l’impulsa, ha començat al’Hospital Transversal i té un cronogramad’implantació progressiu en totes les uni-tats de dos anys. S’ha començat per unaunitat mèdica (obstetrícia), una quirúrgica iuna sociosanitària i s’han estudiat lesdades del dolor agut de pacients ingressats.

A través d’una plataforma on line els pro-fessionals de l’Hospital Transversal podenintercanviar coneixement amb els prop de20 centres i consorcis sanitaris que treba-llen en aquest projecte. També es podencomparar els resultats de les nostres uni-tats entre elles, i saber com estem vers alsaltres centres. La plataforma també propor-ciona formació per a facultatius, infermeresi auxiliars d’infermeria.

OBJECTIUL’objectiu principal del projecte és consoli-dar la valoració del dolor com a la cinque-na constant que es pren als pacientsingressats, com ara es mesuren constantsvitals com: la tensió arterial, la freqüènciacardíaca, la freqüència respiratòria i latemperatura. Per això, ens comenta

Josep Masdeu, cap del Servei d’Aneste-siologia i Reanimació i referent per alConsorci del projecte, “cal formar metges,infermeres i auxiliars per tal que prenguinconsciència de la importància del fet queel dolor sigui mesurat. Es busca que eldolor passi a ser una de les constants quees controlen als pacients”.

Una infermera atén una usuària i li explica com fer servir l’Escala Visual Analògica.

5

El tractament del dolor és un tema d’im-portància cabdal, ja que el dolor té influèn-cia en la salut del malalt, en la seva capa-citat de millorar independentment de lesseves patologies, i no només això, sinóque també és un dret dels malalts, el fet depoder tenir el dolor controlat.

És molt important que tots els professio-nals sanitaris que atenen el pacient siguinconscients de la importància de la mesura,per tal que el dolor estigui controlat i tinguiel mínim impacte en la salut del pacient i laseva recuperació.

En el tractament del dolor agut hi partici-pen tots els especialistes i sobretot és untema on les infermeres ho fan activament,ja que la seva tasca consisteix en la detec-ció, el control, el registre i l’administracióde les pautes del tractament de dolor.

PROFESSIONALS IMPLICATSEls dos professionals referents al Consor-ci són Josep Masdeu, cap del Servei d’A-nestesiologia i Reanimació, i NuriaGómez, infermera clínica del dolor. Lide-ren el projecte juntament amb les coordi-nadores de les unitats i n’hem parlat dequins són els principals avantatges de l’e-pract.

Amb ells hi col·laboren tot un equip d’altresprofessionals motivats per controlar eldolor als pacients ingressats. De fet, enbreu es posarà en marxa la Comissió deldolor, que comptarà amb diferents espe-cialitats mèdiques i quirúrgiques, Anestè-sia, Infermeria, i un metge especialista enel tractament del dolor.

En el projecte “Control i maneig del doloragut: un dret del pacient”, comparteixen

dades prop de 20 centres sanitaris de totEspanya. A més, hi ha una part moltimportant de formació, per tal que elmàxim nombre de professionals implicatsen la cura dels malalts estiguin formats enel maneig del dolor agut i crònic.

El Consorci també compta amb la Unitatdel Dolor Especialitzada, que es dedicaal dolor específic, crònic o que pot evolu-cionar cap a un dolor crònic. Per tant,aquesta Unitat tracta des de pacientsambulatoris, que només venen a tractar-sedel seu dolor, fins a pacients ingressats. Ésun dolor que pot considerar-se en simateix com una malaltia.

COM ES MESURA EL DOLOR?La infermera és la responsable de recollirdades sobre el nivell de dolor del pacient ide registrar la seva història clínica. NuriaGómez ens explica quins són els princi-pals indicadors: “D’una banda tenim lavaloració de la intensitat del dolor,segons una escala que va del 0 (gens dedolor) al 10 (el màxim dolor que es puguisuportar). Es fa a través de l’Escala VisualAnalògica (EVA) (a la imatge)”. Aquestaescala és la més validada, a nivell interna-

cional. El dolor és difícil de valorar, no hi hacap mesurador, com ara un termòmetre oalgun altre aparell; a més és subjectiu, perla qual cosa s’han de fer servir escales.

Gràcies a l’EVA es mesura la prevalençadel dolor en un moment concret i la preva-lença en les darreres 24 hores, dades quesón recollides pel coordinador de la unitat,responsable d’introduir-les dins de la pla-taforma. És la forma més senzilla de tenirun indicador numèric que fins i tot es potcomparar amb les dades del mateixpacient, abans o després d’una interven-ció, al llarg dels dies d’estada del pacient, itambé després amb altres centres.

Nuria Gómez també ens ha explicat queun indicador d’efectivitat del tractament ésla revaloració del dolor. Es mesura des-prés de l’administració d’un analgèsic si elpacient presenta dolor amb EVA> 3. D’al-tra banda, també es mesura la informaciórebuda pels pacients respecte al dolordurant l’ingrés.

“Expliquem els pacients que no esperin atenir un dolor insuportable, sinó que si tenendolor fora del normal, han d’avisar a inferme-

6 En profunditat

ria perquè els hi administrin nous tracta-ments analgèsics”, en comenta JosepMasdeu.

En aquest sentit, infermeria ha treballatmolt per tal de donar una informaciócorrecta als pacients. “Per això, s’ha ela-borat un tríptic informatiu dirigit a pacients:‘Guia informativa sobre el control deldolor’, que es lliura als pacients, per poderresoldre tots els seus dubtes”, ens explicaNuria Gómez.

AVANTATGES PER A PROFESSIONALSLa participació a l’e-pract reportarà unasèrie d’avantatges per als professionals.En primer lloc una actualització en elsconeixements sobre els temes del dolor,perquè prenguin consciència de la seva

rellevància. “Tant entre professionals comentre la població en general no se li dónavalor al dolor. El dolor s’analitzava perdonar un diagnòstic i no se li donava latranscendència que progressivament s’haanat veient que té, ja que entre d’altrescoses augmenta la morbiditat. De fettenim incidències de fins al 40% depacients que pateixen dolor moderat (enl’escala de l’1 al 10, dolor lleu seria, de l’1al 3; moderat, del 4 al 7, i sever del 8 al10)”, ens explicava Josep Masdeu.

En sí, és una millora de pràctica clínica jaque permetrà que els pacients estiguinmillor controlats. De fet, un malalt que estàingressat i té dolor, evoluciona, general-ment pitjor que un malalt que no té dolor.

D’altra banda, també és molt important elfet d’arribar a consensos en pautes de

medicació, perquè de seguida que unmalalt manifesta que té dolor, es puguiautomàticament posar en marxa unapauta per alleugerir-los.

Com un altre avantatge, han destacat el fetde compartir coneixement. Treballar dins dela plataforma e-pract permet comparar icompartir dades amb prop de 20 centressanitaris i veure en quina mesura tenim con-trolat el dolor agut dels pacients ingressats.

AVANTATGES PER A PACIENTS Nuria Gómez ens comenta que un delsprincipals avantatges per als pacients desde la posada en marxa del projecte e-pract és la disminució de la prevalença deldolor. A més, els pacients estan més imillor informats. Si es té controlat el dolor,hi ha menys riscos de complicacions, i esredueix la comorbiditat.

Hospitals adscrits a e-pract i el control del dolorCAPIO HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYACAPIO HOSPITAL UNIVERSITARI SAGRAT CORCLÍNICA DEL VALLÈSCOMPLEJO HOSPITALARIO UNIVERSITARIO INSULAR MATERNO INFANTIL DELAS PALMAS

CONSORCI HOSPITALARI DE VICCONSORCI SANITARI DEL GARRAFHOSPITAL DE FIGUERESHOSPITAL DEL HENARESHOSPITAL GENERAL DE GRANOLLERSHOSPITAL INFANTIL SANT JOAN DE DÉUHOSPITAL INFANTIL UNIVERSITARIO NIÑO JESÚS. MADRIDHOSPITAL MATERNO-INFANTIL CARLOS HAYA. MÁLAGAHOSPITAL NOSTRA SENYORA DE MERITXELLHOSPITAL SAN JUAN DE DIOSHOSPITAL SANT JOAN DE DÉU DE MANRESA-ALTHAIAHOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRONHOSPITAL UNIVERSITARIO LA FEHOSPITAL UNIVERSITARIO LA PAZHOSPITAL TRANSVERSAL, CONSORCI SANITARI INTEGRAL

- En què consisteix la figura de la

infermera resolutiva?

- L.S: Segons el document del procedi-ment de treball que vam dissenyar, estracta d’atorgar competències a lesinfermeres d’Urgències de l’Hospital

Dos de Maig perquè puguin proporcio-nar de forma autònoma una atencióràpida a problemes de salut concrets.És a dir, el que es va fer és protocolorit-zar alguns casos concrets que es podenresoldre només amb l’atenció del perso-

nal d’infermeria.

- Quins avantatges va suposar la

implantació d’aquest procediment?

- J.G: La reducció dels temps d’espera depacients que pels seus casos concreta-

Des de l’any 2011 el Servei d’Urgències de l’Hospital Dos de Maig compta amb el procediment de treball de la infer-

mera resolutiva, que té l’objectiu d’atendre aquells casos que poden ser solucionats amb l’actuació d’infermeria

sense la necessitat de ser visitats pels professionals mèdics. Així aconsegueixen agilitzar l’atenció urgent a l’Hospi-

tal, amb gran satisfacció per part dels usuaris.

“Amb la infermera resolutiva, el Servei d’Urgències de

l’HDM ofereix una atenció més ràpida i eficaç”

8 Parlem amb...

SANDRA ROPERO

Lucinda Sánchez, gestora del procés Atenció Urgent, i Júlia García, infermera

Lucinda Sánchez, a l’esquerra, i Júlia García, al Servei d’Urgències de l’Hospital Dos de Maig.

ment podien ser tractats directament perinfermeria i abans havien d’esperar a seratesos per un professional mèdic, moltesvegades durant molt de temps perquè esprioritzaven casos més greus.

- En quins casos pot actuar infermeria

de manera resolutiva?

- L.S: Primer de tot destacar que totes lesactuacions les tenim protocol·litzades demanera consensuada amb la Direcciómèdica, per poder garantir la millor aten-ció urgent. Nosaltres només actuem demanera autònoma en els següents casos(sempre que el grau de complexitat siguiel que es marca al protocol): ferides(excepte en casos complexos), cremadesde primer grau, dispensació de contracep-ció d’urgència, continuïtat de tractamentsderivats d’atenció primària de la Dreta del’Eixample i altres casos poc complexoscom la recol·locació de sondes...

- J.G: Tot depèn del cas que es trobin atriatge. Hi ha situacions que ja preveusque serà infermeria qui atendrà al pacient.Abans havien d’esperar un informe mèdic

(moltes vegades després de ser atesosper la infermera si es tractava d’una feri-da, per exemple), però actualment nosal-tres podem signar aquest informe i ja elsdonem l’alta amb les recomanacions per-tinents.

- Així que és la infermera de triatge qui

deriva els casos a la infermera resolu-

tiva?

- L.S: Sí, en realitat el flux seria el segü-ent: el pacient demana atenció sanitàriaal mostrador d’Urgències, després lainfermera de triatge l’atén i en cas decomplir amb els criteris d’actuació esta-blerts als protocols, és derivat directa-ment a una infermera resolutiva que l’a-tendrà i redactarà l’informe i alta d’urgèn-cies. En cas de que no compleixi ambalgun dels requisits passa a ser visitatper un metge del Servei.

- J.G: Volem destacar que tot el personald’infermeria forma part d’aquest procedi-ment de treball, no es tracta d’una perso-na en particular, sinó que totes duen aterme aquesta tasca resolutiva.

- Per quin motiu es va decidir implan-

tar aquest procediment?

- L.S: El Servei d’Urgències de l’HospitalDos de Maig és un Centre d’Urgènciesd’Atenció primària (CUAP), és a dir, s’a-tenen casos de complexitat mitjana i pertant, ens trobàvem algunes vegadesamb casos que es podien solucionar perInfermeria, però necessitàvem uns pro-tocols. Així que es va presentar el projec-te a la Direcció del centre que va estard’acord ja que es tractava d’un projectede millora de l’atenció als pacients. Ésimportant destacar que en l’elaboraciódels protocols han col·laborat tant elsprofessionals mèdics com l’equip d’infer-meria d’Urgències i les infermeres poli-valents.

- Com valoren els usuaris aquesta

atenció?

- J.G: De manera molt positiva. Elspacients d’Urgències el que demanenquan arriben és una atenció ràpida i efi-caç i amb aquest sistema la reben. Aixíque la valoració, tant per la seva part comdels professionals, és satisfactòria.

9

10 Breus

Nova tècnica de reconstrucció de mama a l’Hospital Transveral

Des del passat mes de juny l’equipformat per Tiago Gomes i Lorena

Vives (imatge), especialistes en cirurgiaplàstica, han començat a practicar latècnica DIEP (Deep Inferior EpigastricPerforator), que consisteix en la recons-trucció mamària amb teixit abdominalexcedent. D’aquesta manera, es proce-deix a trasplantar i remodelar la pell i elgreix de l’abdomen inferior a la zona deltòrax on s’ha extirpat el pit.

Tot i que aquesta tècnica es fa servir enhospitals terciaris, el Consorci SanitariIntegral l’ofereix a l’Hospital transversal,amb un equip professional reduït però ambun bon entrenament específic en la tèc-nica i que té una estreta dedicació al

seguiment de casos. Des del juny jas’han donat tres reconstruccions demama, amb un nivell de satisfaccióexcel·lent per part de les pacients, i estàprevist que l’any es facin unes 20.

Pel que fa als avantatges, són múltiplesens explica Tiago Gomes: “reconstruc-ció amb teixit propi (que té evoluciónatural i simètrica), resistència i toleràn-cia excel·lent als tractaments comple-mentaris (com ara la radioteràpia),abdominoplàstia en un únic acte quirúr-gic amb milloria estètica i funcional del’abdomen. A més redueix els costosrelacionats amb tècniques, que inclouenpròtesis i el seu manteniment”. La inter-venció està indicada a pacients que

hagin de sotmetre’s a masectomia i quetinguin excedent ambdominal, és a dir,més de la meitat de les pacients.

El 16 de juliol passat, les metges-ses Clara Riera i Olga Vázquez,

del CAP Sagrada Família, van fer laxerrada "Què fer davant situacionsurgents: ictus, infarts, caigudes, etc."a l'Espai Social de Sagrada Família.Aquest esdeveniment s'emmarcadins de les accions comunitàries delCAP. Hi van assisitir 17 persones.

Xerrada comunitària

sobre situacions

urgents, a Barcelona

11

Consolidació del grup de Psiquiatria i Psicologia del Consorci

Arran del fet que la Transversalitat a lainstitució esdevé ja una realitat conso-

lidada, la coordinadora del grup Psiquia-tria i Psicologia (PSI-CSI), Charo Arias,psicòloga adjunta, U. Psiquiatria i coordi-nadora de Docència en Psicologia, haexplicat que "aquest nou escenari reque-ria d’un esforç per integrar les diversesintervencions psicosocials que s’hi ana-ven portant a terme".

Dins del marc de la docència es va crearel grup PSI-CSI amb la intenció d’obrir unespai de “trobada, debat i reflexió” entreels professionals de l’àmbit psicosocialque treballen al Consorci.

L’objectiu fonamental era constituir-secom a equip de treball, posant en comúles particularitats de la tasca en funció del’àrea en què es treballa, i contribuir així acrear els trets identitaris propis d’unentorn laboral on hi conviuen diversoscol·lectius.

Les reunions bimestrals amb totes lespersones vinculades al CSI i amb tasquesrelacionades amb la salut mental, han fet

possible establir espais de trobada perdebatre temes comuns, i la intenció ésincloure més endavant professionals del’Àrea de Treball Social.

El 2 de juliol passat es va celebrar l’últimatrobada a la Residència Collblanc Com-panys Socials. A la imatge tot l'equip, de

dreta a esquerra: Beatriz Garcia, psi-quiatra adjunta, Unitat Psiquiatria; CharoArias, psicòloga adjunta, U. Psiquiatria i

coordinadora de Docència en Psicologia;Xavier Cardona, cap U. Psiquiatria;Gemma Soteras i Elisenda Reig, psicòlo-gues del sociosanitari; Cristina Fernán-dez, psicòloga, Residència FranciscoPadilla; Araceli Garcia, psicòloga, Resi-dència Collblanc Companys Socials;Montserrat Vacas, psicòloga U. Fibromiàl-gia i Fatiga Crònica; Cristina Bierge, psi-cooncòloga i Marta Balagué, neuropsicò-loga.

12 Breus

El Grupo Nacional para el Estudio y Asesoramiento de Úlce-ras por presión y Heridas Crónicas (GNEAUPP) ha atorgat

l'acreditació d'Experta Avançada 2 a la Coordinadora d’inferme-ria de l’HADO-UFISS de l'Hospital Dos de Maig, Anna Torres,que d'aquesta manera es converteix en una de les poques pro-fessionals amb aquesta acreditació en tot el territori català.

L’Anna ha mostrat la seva satisfacció per aquesta acreditació i haexplicat que “és molt significativa perquè és un reconeixement amolta feina feta els darrers anys, publicacions, stage i cursosrebuts i donats a diferents llocs d'Espanya”. A més, ha assegu-rat que aquesta acreditació li dóna “més seguretat en el maneigde les nafres i ferides cròniques, que són una part del desenvo-lupament del rol autònom de la infermera molt important, tot i quesóc una afèrrima defensora de l'abordatge multidisciplinari de lesmateixes, tinguin l'etiologia que tinguin”.

D’altra banda, la coordinadora d’infermeria de l’HADO-UFISS del’Hospital Dos de Maig ha assenyalat que “a nivell del territori(Dreta Eixample) les valoracions de nafres i ferides cròniquescomplexes o amb mala evolució són cada vegada més derivadesa Hospital de Dia per tal que les valorem, de moment dins de la

Unitat d'HADO, que és el que ens permet el maneig multidisci-plinari, però potser algun dia podrem tenir una unitat d’úlceres iferides referent per la dreta de l’Eixample. Ara tinc la certesa queles valoracions, tractaments i maneig de les ferides que impar-tim estan ben acreditades per una societat científica amb unaalta credibilitat”.

El GNEAUPP concedeix a-questes acreditacions basant-se en una sèrie de punts ques'aconsegueixen d’acord ambels següents criteris: el conei-xement i la formació adquirida,l'experiència professional i lesactituds, enteses com la realit-zació d'actes científics i publi-cacions. Amb les acreditacions,el GNEAUPP vol protegir al ciu-tadà, garantir la responsabilitatdels professionals, potenciar elreconeixement professional icertificar pràctiques de qualitat.

Premiades dues comunicacions sobre hospitalització a domicili

Anna Torres obté l'acreditació d'Experta Avançada 2 en cures d’úlceres i

ferides cròniques

Dues comunicacions fetes per professionals de l'HospitalDos de Maig (HDM) han estat premiades entre les sis

millors en el XII Congreso Nacional de la Sociedad Españolade la Hospitalización a Domicilio, que va tenir lloc del 5 al 7 dejuny d'aquest any a Burgos. Han estat Derivación de pacientescrónicos complejos desde atención primaria a una UHADO,presentada per la infermera Anna Torres, i Eficacia analgésicade los opiáceos orales de acción rápida para las curas de úlce-ras y heridas complejas en el domicilio, presentada per la met-gessa Eulàlia Villegas. Ambdues professionals formen part delServei d'Hospitalització a Domicili de l'HDM.

13

Dues infermeres de la Comissió d’Hemoteràpia, premi a millor comunicació

Angélica Aranda i Irina Hernández,infermeres de l’Hospital Transversal

i membres de la Comissió d’Hemoterà-pia, van guanyar el passat mes de junyel premi a la millor comunicació oral enl’àrea de Transfusió, Hemovigilància iImmunohematologia, al 25 Congrés dela Societat Espanyola de TransfusióSanguínia i Teràpia Cel·lular, celebrat aOviedo. La comunicació, titulada Mejorade la seguridad transfusional a través dela evaluación continua del acto transfusio-nal y de la formación del personal implica-do en el acto transfusional responia a unestudi que tenia com a objectiu avaluar elresultat de la formació i les mesures demillora promogudes des de la Comissiód’Hemoteràpia per tal de garantir la segu-retat transfusional, i es va posar en marxacoincidint amb l’obertura de l’Hospital deSant Joan Despí Moisès Broggi (2010).D’esquerra a dreta: Angélica Aranda i Irina Hernández.

Els dies 2, 3 i 4 d'octubre, l'HospitalMoisès Broggi va acollir un curs de

perfeccionament en ecografia musculo-esquelètica “Estancias en ecografia”,organitzat pel Servei de Reumatologia.

El curs va comptar amb quatre seus a laprovíncia de Barcelona: l'Hospital deSant Joan Despí Moisès Broggi, l'Hospi-tal Vall d'Hebron, l'Hospital de Sant Paui l'Hospital Plató. En grups de quatremetges, provinents de tot Espanya i for-mats en ecografia, rotaven cada matí itarda per un dels centres fent perfeccio-nament en ecografia articular i muscular,en estudi de sinovitis i entesitis.

Curs de perfeccionament en Ecografia musculoesquelètica

14 Breus

Núria Borrell, infermera clínica de Cirur-gia General, i Mònica Fernández, tèc-

nica de Comunicació, han participat ambun capítol a la nova guia “Alfabetització

per a la salut. Estàndards i recomana-

cions per als professionals de la salut”,la primera d’aquesta temàtica dirigida aprofessionals de l'àmbit sanitari. El capítolestà dedicat als ‘Estàndards i pràctiques

en la comunicació oral’.

Els autors de la guia són un grup de 17 pro-fessionals (metges, infermeres, periodis-tes, professors universitaris, treballadorssocials...), tots membres del Grup d’Alfabe-tització per a la salut de la Xarxa d’Hospi-tals i Centres Promotors de la Salut a Cata-lunya: www.udg.cat/hphcat, a la qual elConsorci està adscrita des dels seu inicisl’any 2010. La guia va dirigida a millorar lacomunicació entre els professionals de la

salut i els usuaris i es va presentar elsetembre a la seu de la Generalitat a Giro-na. Està disponible de franc en català icastellà des de la web de la Xarxa:www.udg.cat/hphcat a Publicacions.

L’alfabetització per a la salut està relacio-nada amb l’alfabetització i l’educació:comporta per part dels pacients coneixe-ment, motivació i competència per formarjudicis i decidir sobre la pròpia salut i lasalut de l’entorn. Tant els usuaris de lasanitat com els professionals sanitarisestan implicats en l’alfabetització en salut.Per millorar els nivells d’alfabetització ensalut, s’ha de millorar la comunicació i ferservir de forma correcta la informaciósobre la pròpia salut. Està demostrat queels baixos nivells d’alfabetització en salutde pacients provoquen elevats costos pera la sanitat: com ara múltiples reingressos;

ús excessiu dels Serveis d’Urgències, con-seqüència d’una mala interpretació de pau-tes de medicació, o major risc de mortalitat,sobretot en pacients d’edat avançada.

Dues professionals del Consorci participen en la primera guia sobre

alfabetització en salut dirigida a professionals sanitaris

Sodexo ofereix als professionals del Consorci un portal de compra online a

preus de gran empresa

Des del passat juliol, Sodexo va posaren marxa l'Espai Botiga online on

pots comprar el menjar de casa a preusde gran empresa. L’Espai Botiga té propde 50 referències de primera necessitatamb tan sols un clic. La gestió és 100% acàrrec de Sodexo.

Què has de fer?

1. Entra a http://www.csi-espaciotienda.es/

2. Registra’t com a usuari o usuària3. Ja pots fer comandes i recollir-les al cen-tre que et vagi millor.

Les compres s'han de fer amb un mínim de48 hores. Els dies d'entrega són dimarts idivendres.

Horaris

• De 8 a 9 hores, per al personal de nit.

• De 13.30 a 16 hores, per al personal dematí.

Punts de recollida

• Seu Sant Joan Despí: Hospital MoisèsBroggi, planta -2, magatzem de la cafeteriadavant dels vestuaris.• Seu l’Hospitalet: cafeteria.•Seu Barcelona: Hospital Dos de Maig,cafeteria.

D’esquerra a dreta: Núria Borrell i Mònica

Fernández.

15

El Consorci rep l’acreditació AMED per promoure l’alimentació mediterrània al

menjador laboral i la cafeteria oberta al públic

L’Hospital de Sant Joan Despí MoisèsBroggi, l’Hospital General de l’Hospitalet

i l’Hospital Dos de Maig han rebut l’acredi-tació AMED, per promoure l’alimentaciómediterrània al menjador laboral i la cafete-ria oberta al públic. Aquesta certificació lalliura l’Agència de Salut Pública de Catalunya.Per a més informació www.amed.cat

A la imatge de dreta a esquera: Jordi Company(Sodexo-Catalunya), Anna Ferret (responsablede Serveis Hotelers), Maite Gómez (responsa-ble de procés de Cuina), Felipe Raurell (res-ponsable de Sodexo al CSI) i altres responsa-les de Sodexo.

Des de finals de juliol pots resete-jar la teva clau de SAP de forma

ràpida a través de la pàgina d'inci-dències informàtiques, conegudacom "Mussara".

Des de la Intranet pots entrar a "Apli-cacions" i triar "Mussara".

Un cop al web d'incidències, tens unanova entrada al menú esquerre. Enresetejar la contrasenya, rebràs uncorreu amb una de nova.

Ja pots resetejar la

clau SAP de forma

ràpida

16 Breus

Lourdes Alavedra, Yolanda Navas,Antònia Cárdenas (infermeres) i Silvi-

na Freire (auxiliar d’infermeria) del Gabi-net de proves de l’Hospital Moisès Broggivan participar a principis d’octubre enuna campanya dirigida a formar els pas-satgers de l’AVE Barcelona-París-Barce-lona en la reanimació cardiopulmonarbàsica.

La campanya organitzada per Life-Prio-rity ha comptat amb un equip de 4 pro-fessionals sanitàries espanyoles (l’equipdel Consorci Sanitari Integral) i 4 profes-sionals sanitaris francesos, tots ells for-mats amb el curs de suport vital bàsic. Eltaller, que es feia dins d’un vagó sencerhabilitat, es feia amb ninos i tablets on esfeia l’examen, durava uns 15 minuts, iels assistents obtenien un diploma.

L’equip espanyol va formar 80 personesdurant el trajecte de tornada de París-Barcelona, que té una durada de 6 hores

30 minuts. Life-Priority també va dispo-sar d’un estand a l’estació de Sants, i elmateix dissabte abans de marxar aParís, ja es van formar 40 persones. Life(Linking Intensive care to Family Expe-

rience)-Priority és una fundació promo-guda per la European Society of Inten-sive Care Medicine.Teniu més informa-ció a la seva web: http://www.life-prio-rity.com/

Tres infermeres i una auxiliar formen usuaris de l’AVE

Constituït el Comitè Operatiu d’Ebola del Consorci

Per coordinar totes les actuacionssobre l’Ebola al Consorci Sanitari Inte-

gral s’ha constituït el Comitè Operatiu d’E-bola. Aquest comitè ha de vetllar pel com-pliment, el desenvolupament, l’avaluació ila revisió dels protocols i les actuacionssobre la malaltia a la Institució.

El comitè format per la directora assisten-cial del Consorci, els directors de centre,dos referents d’atenció primària de l’Hos-pitalet i Barcelona, membres del servei de

Prevenció de Riscos i Salut Laboral,membres de les comissions de malaltiesinfeccioses de l’Hospital Transversal il’Hospital Dos de Maig, el responsable del’àrea de Logística i per una membre del’àrea de Comunicació.

Si considereu oportú fer arribar qualse-vol qüestió relativa a l’Ebola, la DireccióAssistencial posa a la vostra disposiciódels professionals el correu següent:direccio.assistencial@sanitatintegral.org

D’altra banda, per facilitar l’accés delsprofessionals a la informació que esgenera al Consorci sobre l’Ebola, s’hahabilitat un apartat a la Intranet querecull de forma unificada totes les nove-tats. Es pot accedir des del bannerActuacions Ebola de la pàgina principalde la Intranet i també a través de l’apar-tat Info. assistencial – Actuacions Ebola.A més, mitjançant unes alertes, la Intra-net avisarà de quan hi hagi actualitza-cions importants de la informació.

D’esquerra a dreta: Yolanda Navas, Lourdes Alavedra, Antònia Cárdena i Silvina Freire.

17

Integració de les funcions de recursos humans dels centres de l’Hospitalet i Sant Joan Despí

El Consorci Sanitari Integral com aorganització està immers en un pro-

cés constant de canvi que el llarg delsúltims anys va motivar la decisió detransferir una part de la gestió de perso-nes als propis centres modificant, deforma significativa, l’estructura organitza-tiva i funcional de recursos humans quehavia regit fins aquell moment amb laintenció d’apropar, millorar i fer més àgilsels processos que es traspassaven.

Així, a mitjans de l’any 2011, es va portar aterme la descentralització de funcions derecursos humans, traspassant una partimportant d’aquestes a les direccions delscentres mitjançant les unitats organitzativesde gestió de persones (UOGP).

Després de tres anys, a principis del’any 2014, la direcció del CSI va decidirrecuperar els principis del model integrali integrat de recursos humans basat enl’especialització de la funció, fet que esva traduir en el retorn de les funcionsque duien a terme les UOGP del BaixLlobregat, la UOGP de l’Hospitalet i laUOGP del Centre de Serveis Compartitsal Departament de Recursos Humans.

Aquest canvi de model ha suposat lamodificació de les estructures organitza-tives dels processos de gestió de perso-

nes, de manera que les funcions ques’han retornat, així com els professionalsque les desenvolupaven, s’han integratdins d’una única àrea, l’Àrea de GestióAdministrativa i Sistemes d’Informació.

Aquest retorn de funcions es va concretarl’1 d’abril de 2014 i està comportant unimportant procés de reorganització internatant de les funcions que es desenvolupencom de l’espai de treball.

MISSIÓLa missió de l’Àrea de Gestió Administrati-va i Sistemes d’Informació és proveir elsserveis propis del procés d’administracióde personal, d’acord amb els criteris i estra-tègia de Recursos Humans establerts en lapolítica i estratègia del Consorci SanitariIntegral, amb la finalitat de garantir l’eficièn-cia i la qualitat operativa, facilitant i contri-buint l’assoliment dels objectius específicsde recursos humans.

Nosaltres

Les funcions de recursos humans que venia fent la Direcció de Centre de l’Hospitalet-Sant Joan Despí des del’any 2011 s’han integrat ara en l’Àrea de Gestió Administrativa i Sistemes d’Informació de la Direcció de Recur-sos Humans. A Barcelona, les funcions continuen dependent de la Direcció de Centre d’aquella àrea.

Els professionals de l’Àrea de Gestió Administrativa i Sistemes d’Informació s’hanconcentrat a la planta baixa de l’Hospital General de l’Hospitalet

18

Les línies mestres a través de les qualsguiem la nostra activitat a través delsobjectius que d’ella se’n derivin són lessegüents:

• Generar resultats tangibles i fer-los visibles.• Aportar idees, models, eines i mètodesque permetin contribuir amb un majorvalor afegit al desenvolupament de lapròpia tasca i a l’assoliment de resultats.• Optimitzar els processos per transfor-mar i millorar les operacions administra-tives en matèria de gestió de persones. • Potenciar la utilització de les eines tec-nològiques per millorar els processos iels resultats.• Crear un equip de professionals d’altrendiment cohesionat, fort, sòlid, efectiu,reconegut, acceptat i valorat.

ESTRUCTURA FUNCIONALL’Àrea de Gestió Administrativa i Sistemes

d’Informació de Recursos Humans estàconfigurada per sis àmbits funcionals:

Espai d’atenció al professionalLa seva missió és atendre les deman-des derivades del procés gestionar per-sones que provinguin dels professio-nals.

Les seves finalitats són:

• Atendre les peticions de servei, d’o-rientació, informació i de dret formuladespels professionals.• Contactar amb els professionals perfer els tràmits documentals o de qualse-vol altra naturalesa.• Col·laborar en la difusió de les comuni-cacions de recursos humans.• Contribuir amb les seves actuacions al’eficiència dels processos de recursoshumans.

Àmbit de contractacióLa seva missió és l’execució del procésd’administració de personal en matèriad’afiliació, contractació i gestió del tempsde treball.

Àmbit de retribucionsLa seva missió és l’execució del procésd’administració de personal en matèriade retribució, tributació i cotització.

Àmbit de gestió documentalLa seva missió és vetllar per l’adequadacustòdia, conservació, accés i confiden-cialitat de la informació i les dades delsprofessionals del Consorci, contingudesa l’expedient.

Àmbit de gestió de la informacióLa seva missió és posar a disposició del’organització les dades i la informaciónecessària per a la gestió i la presa dedecisions mitjançant la generació, trac-tament i la difusió de la informació.

Àmbit de desenvolupament i suport tecnològicLa seva missió és vetllar per la idoneïtat,l’eficiència i la integració de les aplica-cions informàtiques de gestió de recur-sos humans, mitjançant el seu desenvo-lupament i l’optimització i proporcionantsuport tècnic i funcional als usuaris deles mateixes.

El principal canvi d’aquesta nova estruc-tura es produeix en la separació de fun-cions i s’ha passat d’una gestió per cen-tres a una gestió per àmbits funcionals.D’altra banda s’integra l’espai d’atencióal professional amb un punt a l’Hospita-let i un altre a l’Hospital Sant Joan DespíMoisès Broggi.

Nosaltres

Organigrama de l’Àrea de Gestió Administrativa i Sistemes d’Informació

Amb aquesta nova estructura es preténassolir un alt grau d’eficàcia operativa,qualitat del servei i satisfacció del clientintern, mitjançant la gestió integrada delconjunt d’activitats que composen el pro-cés d’administració de personal.

UBICACIÓ DE L’ÀREA Com a conseqüència de la reorganització,durant el mes de maig, es va procedir altrasllat de l’àrea a un nou espai de treballubicat a la planta baixa de l’Hospital Gene-ral de l’Hospitalet, a l’espai que anterior-ment ocupava Sistemes d’Informació.

En aquest nou espai de treball es con-centren tots els professionals que compo-

sen l’àrea, a excepció de dos professio-nals que desenvolupen les seves fun-cions a l’espai de recursos humans d’a-tenció al professional (ERHAP) ubicat al’Hospital de Sant Joan Despí MoisèsBroggi.

Per posar-se en contacte amb l’àrea elsprofessionals del CSI tenen disponiblel’autoservei del professional, en el qualpoden fer peticions de serveis i comuni-car incidències. Altres vies són:

Espai de Recursos Humans d’Atenció alProfessional Baix LlobregatERHAPBLlob@sanitatintegral.org Tel. 93 553 12 27 extensió 7361 i 7365

Espai de Recursos Humans d’Atenció alProfessional L’HospitaletERHAPLHosp@sanitatintegral.orgTel. 93 440 75 00 extensió 6151 i 6158

A Barcelona, com s’ha comentat, continuaexistint la UOGP amb les mateixes fun-cions que se li van traspassar al 2011 idependent de la direcció de centre d’a-questa àrea. Per contactar, UOGPBCN:UOGPBCN@sanitatintregral.org. Tel. 93507 27 00, extensió 9118 i 9117.

ANTONIO RODRÍGUEZResponsable de l’Àrea Gestió Admi-nistrativa i Sistemes d’Informació deRecursos Humans

19

- ¿En qué área te encuentras dentrodel departamento?- En la de Service Desk, que está forma-

da por técnicos de campo, que se encuen-

tran presencialmente en los tres grandes

centros, los hospitales de Sant Joan

Despí, l’Hospitalet y Barcelona, y por

help desk, como yo.

- ¿Cuál es vuestra principal tarea?- El help desk recibe las incidencias o

peticiones informáticas de los profesio-

nales del Consorci, mediante el teléfono

o la aplicación informática Mussara, y las

clasifica y distribuye a las diferentes

áreas del departamento para darles solu-

ción.

- ¿Qué os encargáis de resolver?- Cualquier petición de servicio o inci-

dencia de funcionamiento relacionado

con los equipos informáticos, los siste-

mas de información y las aplicaciones

corporativas del Consorci. Quedan fuera

de nuestro ámbito las incidencias de

mantenimiento, electromedicina y otros

servicios.

- ¿Qué pasa en el caso de impresoras?- Los servicios relacionados con impre-

soras, los gestionamos nosotros de

forma remota, pero la incidencia o peti-

ción se traslada a una empresa externa,

que es la que gestiona el servicio de

tóner y si fuera necesario, la revisión o

reparación presencial de la máquina.

- ¿Qué otras funciones tenéis?- Configuramos cuentas de usuario, de

correo corporativo y damos acceso a

carpetas y permisos de SAP. Para eso es

necesario que un mando intermedio o

responsable lo autorice mediante una

petición de Mussara. También instala-

mos y actualizamos el software necesa-

rio para la actividad del profesional y lle-

vamos a cabo pruebas y compatibilida-

des de nuevas aplicaciones. Además

resolvemos incidencias sencillas de SAP.

En el anterior número de l’ENLLAÇ se iniciaba una nueva sección de la revista corporativa dedicada a los diferentesperfiles profesionales existentes en el Consorci Sanitari Integral. En este apartado se aborda el perfil de uno de lostécnicos del área de informática de los que dispone la institución.

20 Els nostres professionals

ANNA MILLÀ

Juan Antonio, en la sala de los help desk, en la 4ª planta de l’Hospital General de l’Hospitalet

Juan Antonio LechadoHelp desk, del Departamento de Sistemas de Información

Sin embargo no damos soporte en herra-

mientas informáticas, como la creación

de presentaciones en Power Point, fór-

mulas de Excel, etc.

- ¿Cómo es un día normal?- Al incorporarnos a la jornada laboral,

activamos la recepción de llamadas y se

va revisando frecuentemente los diferen-

tes filtros de prioridad del Mussara. Se

van resolviendo las incidencias y peticio-

nes según los criterios de urgencia y

tiempos de espera. En el caso de una

incidencia, por ejemplo, vemos si es un

problema del ordenador, lo intentamos

resolver remotamente y si no es posible,

recabamos la información necesaria y la

pasamos al área que corresponde para

que la gestione. El tema puede pasar a

un técnico de campo, que se desplaza in

situ para revisar la incidencia, con nues-

tro soporte.

- Sois los que cogéis el teléfono deInformática…- A través del 6814, tres help deskdamos servicio a todos los centros del

Consorci, aunque todos nosotros esta-

mos físicamente en l’Hospitalet. El Ser-

vicio de help desk está disponible de

lunes a viernes, de 7.30 a 18 horas.

Recibimos unas trescientas cincuenta

llamadas diarias. De ellas, más de la

mitad podrían ser una incidencia en la

aplicación Mussara, ya que la mayoría

son por bloqueo de la contraseña de

acceso a SAP. Para agilizarlo se ha

abierto una herramienta de desbloqueo

de contraseña a través de Mussara que

permite resetearla. Hay que recordar

que el servicio telefónico se debe utili-

zar sólo para temas urgentes.

- Y eso significa que es para…- Para incidencias que paren la actividad

asistencial. Si los profesionales llaman

por temas que no son prioritarios pueden

colapsar la centralita y, por tanto, no

obtener respuesta cuando el tema sea

urgente.

- ¿Y fuera de los horarios que comen-tas? ¿qué servicio hay?- Fuera de esos horarios, hay un servicio

de atención urgente. En el caso de que

sea necesario, solamente puede llamar

el supervisor de cada centro o área. Por

tanto, si un profesional se encuentra con

una incidencia urgente debe comunicár-

selo al responsable para que llame.

- ¿Y para el resto de temas?- Se tiene que abrir una incidencia o una

petición de servicio a través de una apli-

cación de Mussara, que está disponible,

entre otros, a través de la Intranet, en el

apartado Aplicaciones.

21

Según la descripción del puesto detrabajo, las funciones principalesdel help desk son:

- Resuelve incidencias, del hardwarey del software, de dispositivos de

usuarios.

- Atiende y resuelve dudas o peticio-

nes que se hacen vía telefónica, por

aplicativo informático (Mussara).

- Explica a los usuarios las instruccio-

nes de funcionamiento de los sistemas

informáticos, para una mejor utilización

y para prevenir disfunciones futuras.

- Instala el software a los usuarios

que lo requieren para su trabajo y

desinstala de los equipos softwareobsoleto.

- Apoya a los administradores de sis-

temas y al equipo de programación

cuando es necesario.

- Apoya a otros técnicos de campo o

operadores de help desk para una

mejor efectividad en la resolución de

incidencias.

- Colabora en la elaboración de proto-

colos y procedimientos.

Formación requeridaCiclo formativo de Grado Superior en

Administración de Sistemas Informá-

ticos de Redes.

¿De quién depende?De la responsable del área de Servi-

ce Desk.

¿Dónde puede desarrollar su fun-ción en el Consorci?Departamento del Sistemas de Infor-

mación.

Procesos donde intervieneHelp desk

22

Las redes sociales constituyen un

conjunto de herramientas, dispositivos

y sistemas que permiten una forma de

interacción social on line centrada en

comunidades de personas que compar-

ten intereses y actividades (profesiona-

les, lúdicas, educativas, etc.) o que están

interesadas en explorar los intereses y

actividades de otros(as).

El desarrollo de las modernas tecnologías

de la información y comunicación (TIC) y

la evolución de Internet, con la aparición

de la denominada Web social o Web 2.0ha propiciado la aparición de las redes

sociales. La Web 2.0 es dinámica, cola-

borativa y participativa.

“Internet lo registratodo y no olvida”

Jeffrey Rosen

Los usuarios han pasado de ser simples

espectadores pasivos a convertirse en

protagonistas activos a través de platafor-

mas de comunicación on line donde el

contenido es creado y compartido

mediante el uso de tecnologías que facili-

tan la edición, la publicación y el intercam-

bio de ideas e información en redes y

comunidades virtuales. (Incluirían, entre

otros, los blogs, microblogs, wikis, pod-

casts y redes sociales como Twitter, Lin-

kedin, YouTube o Facebook –por nombrar

solo algunas–, medios sociales móviles,

servicios de compartición multimedia,

etc.). El término social media se usa en

general para referirse a actividades que

integran la tecnología, las telecomunica-

ciones móviles y la interacción social, en

forma de conversaciones, fotografías,

imágenes, vídeos y pistas de audio.

Internet y los recursos de la Web 2.0

están contribuyendo sin duda a democra-tizar las relaciones sanitarias, a cambiar

el papel que tradicionalmente desempe-

ñaban (todos) los agentes implicados, a

derribar algunas barreras y algunos de

los tradicionales mitos y dogmas en el

proceso de atención sanitaria, ayudando

a la capacitación y a la mayor autonomía

de los pacientes, que son cada vez más

co-responsables y co-creadores de salud

junto a los profesionales.

¿QUÉ ES LA E-SALUD?En este contexto se ha desarrollado el

concepto de e-Salud (e-health), un térmi-

no que se define como “la aplicación de

las tecnologías de la información y la

comunicación en el amplio rango de

aspectos que afectan el cuidado de la

salud”. Salud 2.0 sería la aplicación de la

Web 2.0 o Web social en este ámbito,

que abre el camino a la participación y a

nuevas formas de comunicación entre

pacientes y profesionales sanitarios. Es

un término muy amplio que se refiere

más a una serie comportamientos y acti-

tudes, que al uso de herramientas o tec-

nologías concretas.

Las redes sociales y los profesionales sanitarios

La firma

23

GUÍAS, RECOMENDACIONES Y NORMAS DE USODesde hace algunos años numerosos

organismos e instituciones sanitarias han

venido estableciendo directrices, guías,

recomendaciones y normas para mejo-

rar/asegurar la presencia de los profesio-

nales sanitarios en el ámbito digital.

Todas ellas hacen hincapié en la necesi-

dad de tener en cuenta la persistencia,trazabilidad, replicabilidad y las"audiencias invisibles", que caracteri-

zan a muchas plataformas de socialmedia y que pueden afectar de forma

permanente a la reputación y a la huella

digital, alterando la imagen de los profe-

sionales entre los pacientes y colegas e

incluso socavando la confianza pública

en la propia profesión.

Desde el punto de vista ético-profesional,

en las relaciones con los pacientes lo

más importante es, sin ninguna duda,

preservar su privacidad y la confiden-cialidad en todos los entornos; realizar

un seguimiento periódico de nuestra pre-

sencia on line, además de mantener los

límites adecuados en esa relación profe-

sional sanitario/paciente y valorar, con-

siderar o sopesar siempre la separación

entre los contenidos profesionales y per-

sonales. La mayoría de las directrices y

recomendaciones existentes intentan

sensibilizar y generar conciencia de la

responsabilidad de los profesionales

tanto en la publicación de contenidos

poco ‘rigurosos’ como en transmitir una

imagen poco ‘acorde’ con las expectati-

vas sobre la profesión.

El creciente impacto de las redes socia-

les en el trabajo y en la vida privada de los

profesionales de la salud ha motivado que

los investigadores y las instituciones sani-

tarias estudien y reflexionen acerca del

concepto y el contenido del “profesiona-lismo médico digital” para hacer un usoresponsable de los social media porparte de los profesionales sanitarios.

Un buen ejemplo es la declaración Pro-fessionalism in the Use of Social Mediaadoptada por la AMA (American MedicalAssociation) de noviembre de 2010.

No solo los médicos: hace casi dos años

la American Nurses Association (ANA) ya

publicó una guía sobre el uso de las

redes sociales (Principles for SocialNetworking and the Nurse: Guidancefor the Registered Nurse), en la que

también hacía hincapié en la necesidad

de mantener la confidencialidad para con

los pacientes y unas normas éticas y pro-

fesionales. Karen A. Daley, presidenta de

la ANA afirmaba: “Las enfermeras y estu-

diantes de enfermería tienen la obliga-

ción de entender la naturaleza, los bene-

ficios y las potenciales consecuencias de

participar en las redes sociales”.

Para terminar, conviene tener en cuenta

que el público somos nosotros. En última

instancia las preguntas clave que, como

profesionales sanitarios, deberíamos

hacernos son: ¿Qué necesitamos man-tener en privado y por qué? y ¿Quédaños se infligen (y a quién) cuandose produce una transgresión (volunta-ria o no) de la intimidad?

RODRIGO GUTIÉRREZ FERNÁNDEZPresidente de la SEAUS. Médico. Jefe

de Servicio en la Dirección General de

Salud Pública, Drogodependencias y

Consumo de la Consejería de Sanidad y

Asuntos Sociales de Castilla-La Mancha

• Cepeda J.M. Manual de Inmersión 2.0 para Profesionales de Salud.

Disponible en: http://saludconectada.com/manual-de-inmersion-20-para-profesionales-de-salud/

• OMC. Manual de Estilo para médicos y estudiantes de medicina sobre el buen uso de redes sociales.

Disponible en: http://eticamedicarrss.com/

• Australian Medical Association. Social Media and the Medical Professionhttps://ama.com.au/social-media-and-medical-profession

• American Medical Association. Professionalism in the Use of Social Mediahttp://www.ama-assn.org/ama/pub/physician-resources/medical-ethics/code-medical-ethics/opi-

nion9124.page?

• American Nurses Association. ANA’s Principles for Social Networking and the Nursehttp://www.nursesbooks.org/Main-Menu/eBooks/Principles/Social-Networking.aspx

• VV.AA. Social media and the nursing profession: a guide to online professionalism for nurses and nur-sing students http://moodle.unitec.ac.nz/pluginfile.php/252873/mod_resource/content/1/Social%20Media%20and%20t

he%20Nursing%20Profession%20FINAL.pdf

Bibliografía

“El reiki no pretende cambiar nada sino la forma de ver las cosas”

Mercedes Manzanares, auxiliar de enfermería del Hospital Sociosanitari de L’Hospitalet

Para Mercedes es más

importante el cómo que

el qué, ver la botella medio

llena es vital. Esta auxiliar

de enfermería lleva 13 años

trabajando en el CSI y com-

bina el cuidado de los

pacientes durante su jorna-

da laboral con una manera

de cuidarse a ella misma,

su afición al reiki. Conoce el

terreno en ambos casos y

no los ve incompatibles

sino complementarios.

Por SERGI ESTUDILLO

- Una auxiliar de enfermería

aficionada al reiki, ¿lo

importante al final es

encontrar el bienestar?

- Más que el bienestar busco

el equilibrio de utilizar la medi-

cina natural con la medicina

alternativa. El paciente que

lleva menos fármacos, está

más tranquilo... ve la enferme-

dad con otro prisma.

- ¿Qué es exactamente el

reiki?- El “rei” es universal y el “ki”es energía, con lo cual el reikies una técnica de sanación a

través de la imposición de

manos utilizando la energía

universal para equilibrar el

cuerpo físico, mental, emocio-

nal y espiritual.

- ¿Cómo te iniciaste en él?

- A través de una gran amiga,

que empezó en esto por su

marido. Yo era bastante rea-

cia porque ante lo desconoci-

do, desde la ignorancia, lo pri-

mero que piensas es que

parece una secta, pero me

dijo que fuera y lo probase.

Empecé y me sentí mucho

mejor, tenía una sensación

muy agradable y a partir de

ahí empecé a hacer el primer

nivel y hasta el tercero.

Ves las cosas de otra manera,

los problemas siguen estando

ahí pero es cómo tú los vivas.

Puedes estar en una crisis e

intentar ver el para qué o

deprimirte, el ejemplo es

cómo veas la botella, la pue-

des ver medio llena o medio

vacía.

- ¿Dónde prácticas reiki?- Se intenta buscar un sitio

tranquilo, puede ser una habi-

tación, en la cual no haya nin-

gún tipo de ruido que pueda

distraer a la persona. Se colo-

ca a la persona en una cami-

lla, con ropa cómoda, que no

le oprima ninguna parte del

cuerpo y descalza. Le deci-

mos que cierre los ojos y que

se relaje. Nos colocamos al

lado, nos trazamos los símbo-

los del reiki en las palmas de

nuestras manos y comenza-

mos la sesión, poniendo las

manos en la cabeza de la per-

sona, los chacras principales

del cuerpo, y poco a poco

vamos bajando hasta la plan-

ta de los pies.

Hay personas que se duer-

men, pero esto no influye en

el resultado, algunas sienten

un cosquilleo, calor o frío en

diferentes partes del cuerpo

según fluye la energía, otras

personas ven colores, experi-

mentan una sensación de "flo-

tar" o sienten emociones que

salen a la superficie y otras no

sienten nada y no por ello

quiere decir que el reiki no

está funcionando. Se aumen-

ta tu energía y tus ánimos,

dándote un punto de vista

más positivo de la vida.

Los días siguientes a la sesión

se pueden tener sensaciones

de náuseas, vómitos, diarrea,

dolor de garganta. Esto es nor-

mal porque la persona está

desbloqueando y sanando

aquellos puntos energéticos

que tenía bloqueados.

- ¿Cuándo practicas reiki?- ¡Cuando me lo piden! Ami-

gos, familia... y el resultado ha

sido excelente.

-¿Qué te parece la burla o

crítica a técnicas como la

imposición de manos?

-No por no saber tienes que

criticar, pero respeto todas las

opiniones.

- Si todos practicáramos

reiki… ¿no estaríamos más

sanos pero viviríamos

mejor?

- Sí, porque no se trata de

cambiar nada sino la forma

de ver tú las cosas.