Les preposicions (apunts i exercicis)

Jordi JANARIZ

Morfosintaxi

Les preposicions

Do

ss

iers

de

lle

ng

ua

INSTITUT VICENÇ PLANTADA Seminari de llengua catalana i literatura Batxillerat, cicle 2012-2014

PREPOSICIONS: MAPA CONCEPTUAL Institut Vicenç Plantada Seminari de Llengua Catalana i Literatura Batxillerat 20012/2014

PREPOSICIO�S

JJ 1

(FONT: http://cmapspublic2.ihmc.us/rid=1228139137826_2064673914_9748/Preposicions.cmap)

1. LES PREPOSICIONS ÀTONES Institut Vicenç Plantada Seminari de Llengua Catalana i Literatura Batxillerat 20012/2014

PREPOSICIO�S

JJ 2

I. INVENTARI

En català hi ha cinc preposicions àtones simples, les que trobem a (1):

(1) Preposicions àtones: a, amb, de, en, per

També hi ha una preposició àtona composta:

(2) per a

D’altra banda, les preposicions a i de formen part d’altres preposicions compostes, amb un

element tònic (3):

(3) des de, cap a, fins a, vers a...

EXEMPLESEXEMPLESEXEMPLESEXEMPLES

simples:

•••• a: Escriurem a la seva germana.

Van traslladar-se al pis del Clot.

•••• amb: Anava amb el seu germà.

Comptava amb el suport de tots.

•••• de: Viu de renda.

És amic dels seus amics.

•••• en: Ha viscut en tres cases diferents.

Només pensen en els diners.

•••• per: Van sortir per la porta del darrere.

Van ser saludats pels convidats.

compostcompostcompostcompostaaaa::::

•••• per a: No és bo per a res.

Es preparava per al matrimoni

II. DESCRIPCIÓ

II.A) Fonètica i morfologia. A diferència de les preposicions tòniques (davant, darrere, contra,

sobre, sota, sense, vers, fins, entre...), l’estatus de les quals és més aviat lèxic, les preposicions

àtones són clarament morfemes gramaticals. Morfològicament són morfemes lliures

(constitueixen un mot), però són fonèticament dependents (s’han de pronunciar com si

formessin part del mot que les segueix, amb el qual formen un grup accentual), és a dir, és el

tipus de forma gramatical que anomenem clític, com els pronoms febles o l’article.

II.B) Funcions. A més d’aquesta característica fonètica, el comportament de les preposicions

àtones en la frase també és peculiar. Les funcions sintàctiques dels SP que projecten són molt

diverses (4), precisament perquè es tracta de preposicions sense contingut lèxic o amb un

contingut lèxic molt baix.

Institut Vicenç Plantada Seminari de Llengua Catalana i Literatura Batxillerat 20012/2014

PREPOSICIO�S

JJ 3

(4) Funcions sintàctiques dels SP amb una preposició àtona. Exemples.

Complements verbals a.

CRV

Es dedicava a la seva feina dia i nit

La seva conferència tracta de la crisi econòmica.

No combrega amb les seves idees

Tot el dia pensa en ella.

Aquest tren no passa per Reus.

b. CI Va posar un notable a tots els alumnes que feien anys aquell mes

Predicats c. CPred

El tracten d’honorable.

El tenen per molt intel·ligent

d.

Atrib

Sembla a mig fer

Està en forma

És de metall

Adjunts e.

CC

A casa seva, lliguen els gossos amb llonganisses.

En una vila de l’Empordà, s’ha descobert un tresor

ibèric.

De tant en tant, li fa una mica de cas.

Amb el poc esforç que hi posa, no m’estranyen els seus

resultats.

Es movia per l’institut com per casa seva.

Van donar diners per a una ONG humanitària.

f. CAg Vam ser orientats per un guia molt amable.

Altres complements g.

CN Han comprat una cuina de gas natural.

Mostra un gran interès en els sentiments de la Maria.

h. CA Aquesta posta de sol és bonica de veure.

No preposicionals i. CD*

A qui vols ajudar?

Perseguia el ratolí a la gata.

L’estima a ella.

(funcions que normalment no exerceix un SP)

h. S** Em plau de saber-ho

* Només davant de pronoms forts i per desambiguar.

** Només preposició DE en oracions d’infinitiu


PREPOSICIO�S

JJ 4

III. SINTAXI DE LES PREPOSICIONS ÀTONES: CANVI I CAIGUDA

Molt sovint aquestes preposicions són regides pel verb. Vegem-ne més exemples.

(5) acostumar-se a: S’han acostumat a suspendre tots els exàmens.

assabentar-se de: Els fills van assabentar-se de la malaltia de N’Obdúlia, quan ja

era massa tard.

confiar en: Els jugadors del Barça sempre han confiat en la victòria final a la lliga.

amenaçar amb: L’amenaçaven amb l’expulsió.

preocupar-se per: Es preocupa per ell .

III. A) Oracions d’infinitiu. En aquests casos, el règim preposicional pot variar en funció de la

categoria del terme preposicional. Si aquest és una oració d’infinitiu, no admet les

preposicions en i amb, que s’han de substituir per a o per de; generalment totes dues són

admissibles.

(6) a) Els jugadors sempre havien confiat en la victòria

*Els jugadors sempre havien confiat en guanyar l’últim partit

� Els jugadors sempre havien confiat a (de) guanyar l’últim partit

b) L’amençaven amb l’expulsió

*L’amenaçaven amb expulsar-lo

� L’amenaçaven d’expulsar-lo (a expulsar-lo)

La mateixa restricció opera amb qualsevol altra funció sintàctica que pugui associar-se a

aquestes preposicions (7):

(7) Mostrava una gran seguretat [SP(CN) en les seves forces].

* Mostrava una gran seguretat en imposar la seva força

� Mostrava una gran seguretat d’imposar la seva força

III. B) Determinacions de temps. Només en les determinacions de temps trobem oracions

d’infinitiu encapçalades per la preposició en (8a). Aquestes oracions no es construeixen, en

català, amb la contracció al (8b). De fet, les subordinades d’infinitiu amb article són

anòmales en la nostra llengua. En general, és millor la construcció sense l’article, encara que

no hi hagi preposició, amb independència del significat de l’expressió (8c).

(8)

a. En acabar la temporada, es vendran mig equip

Es posava trist en pensar en ella

L’equip es va ensorrar en rebre el tercer gol

b. *A l’acabar la temporada, es vendran mig equip.

* Es posava trist al pensar en ella.

* L’equip es va ensorrar al rebre el tercer gol.


PREPOSICIO�S

JJ 5

c. * L’estudiar massa és dolent per a la salut.

Estudiar massa és dolent per a la salut

Les oracions de (8a) i (8b) equivalen a una subordinada adverbial amb quan (9a), però,

algunes vegades, el seu significat pot concórrer amb el d’una causal (9b).

(9)

a. Quan acabi la temporada, es vendran mig equip.

Es posava trist quan pensava en ella.

b. L’equip es va ensorrar quan va rebre el tercer gol. perquè va rebre el tercer gol.

No obstant això, les subordinades d’infinitiu no es consideren normatives en català si l’única

equivalència possible és una oració causal (10):

(10) * En ser l’últim d’arribar, no li van quedar pastissos.

* Quan va ser l’últim d’arribar, no li van quedar pastissos.

� Com que va ser l’últim d’arribar no li van quedar pastissos.

III. C) Oracions completives amb que. Si les mateixes construccions que estem estudiant

subcategoritzen una oració completiva introduïda per la conjunció que, la preposició regida

pel verb cau, és a dir, no apareix en la forma superficial de l’oració (11):

(11)

a. S’ha acostumat (*a) que li suspenguin tots els exàmens.

b. Van assabentar-se (*de) que la malaltia era mortal.

c. Els jugadors confiaven (*en) que guanyarien la lliga.

d. L’amenaçaven constantment (*amb) que l’expulsarien del col·legi.

IV. INTERPRETACIÓ SINTÀCTICA DE LES COMPLETIVES PREPOSICIONALS

Des del punt de vista de l’anàlisi sintàctica i de l’estructura de constituents, els grups de les

frases de més amunt continuen analitzant-se com a Sintagmes Preposicionals, i la seva funció

és la mateixa que en les frases en què el mateix verb apareix amb la preposició, és a dir, en

els exemples anteriors, la de Complement de Règim Verbal. Aquesta anàlisi queda

demostrada pel fet que la pronominalització d’aquests complements és la que correspon a

un SP (hi o en; 12a i b) i no la que correspondria a un SN oracional (ho; 12c)

(12)

a. S’ha acostumat [SP (*a) que li suspenguin tots els exàmens]

a’. � S’hi ha acostumat (CRV)

a’’. **S’ho ha acostumat (*CD)

b. Van assabentar-se [SP (*de) que la malaltia era mortal].

b’. � Se’n van assabentar (CRV).

b’’. **S’ho van assabentar (*CD).


PREPOSICIO�S

JJ 6

c. Van saber [O’ que la malaltia era mortal]

c’. � Van saber-ho. (CD)

c’’. **Van saber-hi (*CRV)

L’arbre que descriuria les relacions sintagmàtiques d'aquestes oracions, doncs, seria el que

veiem a (13) (que pren com a base l'oració d’11 c).

(13)

O

SN SV

D N V SP

Prep O’

conj O SN SV V SN Els jugadors i confiaven (en) que pro i guanyarien la lliga

V. COMPLEMENTS DE NOM.

El mateix canvi opera en les mateixes preposicions amb independència de la funció

sintàctica del SP. A (14) veiem dos casos en que la caiguda de preposició afecta un

Complement de Nom.

(14)

a. L'obsessionava la idea de la seva mort

L'obsessionava la idea de no veure'l més

L'obsessionava la idea (*de) que no el veuria més

b. La confiança en les pròpies possibilitats el cegava.

La confiança (*en) que era capaç de fer-ho el cegava.

De vegades, per evitar construccions que poden sentir-se forçades, es recorre a expressions

lexicalitzades, buides semànticament, que eviten la caiguda de la preposició. La més

freqüent és el fet (15).


PREPOSICIO�S

JJ 7

(15)

a. L’excés de terminologia especialitzada és la conseqüència que el segle XX ha produït moltes teories lingüístiques.

b. L’excés de terminologia especialitzada és la conseqüència del fet que el segle XX ha produït moltes teories lingüístiques.

VI. LES PREPOSICIONS ÀTONES EN LES PREPOSICIONS COMPOSTES I LOCUCIONS PREPOSICIONALS.

El fet d'aparèixer en una locució preposicional (16a), o formant part d'una preposició

composta (16b) no altera el comportament de les preposicions àtones.

(16)

a. Es va manifestar públicament en contra de la vaga

Els nàufrags van arribar a l’illa gràcies al seu valor

a’. Es va manifestar públicament en contra (*de) que fessin la vaga

Els nàufrags van arribar a l’illa gràcies (*a) que eren molt valents

b. El seu malhumor va durar des del dia del casament fins al final de la lluna de

mel.

b’. El seu malhumor va durar des (*de) que es van casar fins (*a) que van tornar del

viatge de noces.

VII. RESUM: CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS

El quadre de (17) resumeix els canvis que acabem de veure.

(17)

Preposició que cal utilitzar... Preposició regida ↓ ...davant d’un SN ...davant d’un SN ...davant d’un SN ...davant d’un SN

(o un pronom)(o un pronom)(o un pronom)(o un pronom) ...davant d’un infinitiu...davant d’un infinitiu...davant d’un infinitiu...davant d’un infinitiu

...davant d’una oració amb ...davant d’una oració amb ...davant d’una oració amb ...davant d’una oració amb quequequeque

A a Estic acostumat a la seva

presència inquietant

a Acostumeu-los a estudiar

més per aprovar

Ø Acostumeu-lo que cada dia

estudiï una mica DE de

Estic molt content del resultat de l’examen

de Estic molt content

d’haver-los aprovat a tots

Ø Estic molt content que hagis

aprovat EN en

Coincideixen en totes les seves aficions

a (de) Coincidien a considerar-

lo el seu millor amic

Ø Coincidien que tots dos

tenien els mateixos amics AMB amb

Compten amb l’ajut dels seus familiars

a (de) Els seus familiars

compten d’ajudar-los

Ø Compten que els seus

familiars els ajudaran,

2. LES PREPOSICIONS TÒNIQUES I LES LOCUCIONS PREPOSITIVES


PREPOSICIO�S

JJ 8

"...mentre el castellà ha arribat a cloure la llista de les preposicions simples, i quan en necessita alguna de nova ha de recórrer a les locucions prepositives, un element de les quals és forçosament una preposició simple, el català ha conservat la llibertat de fer manlleus al camp adverbial sense necessitat de formular locucions prepositives. O sigui que només la funció exercida dins la frase pot dir-nos si un mot és o no una preposició, sense cap signe morfològic que ens ho indiqui"

Pompeu FABRA: Gramàtica Catalana, 1956, p. 172 .

IIII) ) ) ) LES LES LES LES PREPOSICIONS TÒNIQUEPREPOSICIONS TÒNIQUEPREPOSICIONS TÒNIQUEPREPOSICIONS TÒNIQUES SIMPLESS SIMPLESS SIMPLESS SIMPLES

Les preposicions tòniques anomenades simples poden aparèixer davant d'un SN sense

necessitat d’anar acompanyades d'una altra preposició, encara que poden portar-la. En

aquest cas, es tractarà d’una preposició àtona, que en el quadre següent (18) es

representa entre parèntesis.

(18)

cap (a): Va venir cap a les nou.

Vine cap aquí.

excepte: Van venir tots excepte el seu germà.

contra: Neden contra corrent

dalt (de): S'ha enfilat dalt de l'armari

fins (a): Vam anar fins a París.

Ha plogut fins les nou.

damunt

(de):

Deixa-la damunt del taulell malgrat: L'escolliran malgrat l'oposició del Joan.

darrere

(de):

Emmudeix darrere de consonant

mitjançant: Ho aconseguiren mitjançant una autorització especial del director

davall

(de):

Eren davall d’un arbre. rere (de): Anava perdut rere d'ella.

davant

(de):

Va saber reaccionar davant aquests problemes

salvat: És així, salvat error o omissió.

dessota

(de):

Corren dessota el carruatge segons: Segons ell, tot anirà bé.

devers: Les habitacions estan devers el jardí.

sense: Ho ha dit sense pensar-hi.

dins (de): Els peixos viuen dins el mar sobre (de) L'avió vola sobre la ciutat.

dintre

(de):

Dintre de tot, tenia raó sota (de) S'amagava sota la taula.


PREPOSICIO�S

JJ 9

durant: Van festejar durant molt temps ultra: Ultra el seus problemes, s'ha d'ocupar dels vostres

entre: Ho farem entre tots dos. vers: Caminava vers la perdició.

Envers: Sentia l'amor dels pares envers els fills.

vora (de): Passaran vora casa seva.

IIIIIIII) ) ) ) LES LES LES LES PREPOSICIONS COMPOSTPREPOSICIONS COMPOSTPREPOSICIONS COMPOSTPREPOSICIONS COMPOSTESESESES I LES LOCUCIONS PREPI LES LOCUCIONS PREPI LES LOCUCIONS PREPI LES LOCUCIONS PREPOSITIVESOSITIVESOSITIVESOSITIVES

Les preposicions compostes es caracteritzen perquè l’element tònic no pot aparèixer sol

davant del SN que fa de terme de la preposició, a diferència de les del grup anterior en què

la preposició àtona apareixia entre parèntesis. Per la seva banda, les locucions prepositives

tenen, considerades com a conjunt, el mateix valor d’una preposició (subordinen un SN),

però el seu nucli és una peça lèxica que, en altres contextos, té un significat independent. En

el quadre de 19 podem veure’n algunes de les més freqüents.

(19)

Preposicions compostes Locucions prepositives

abans de: Van marxar abans de la seva arribada.

A) A ... DE

arran de : Arran del gol es van enfonsar a favor de Sempre treballen a favor d’obra

des de: Hem vingut a peu des de la font. al costat de

Seia al costat de la seva amiga.

després de:

Va examinar-se després de la baixa

al llarg de Al llarg dels sis anys d’estudis no va faltar ni un dia a classe

enfront de:

Va haver d'actuar enfront d'interessos rivals

a frec de Ens trobem a frec de conflictes socials greus

enmig de: Ha aterrat enmig de la reunió. a causa de L’inhabilitaren a causa del seu comportament.

entorn de:

El seu món girava entorn d'ella a despit de S'obstinava, a despit de tot, a no creure el que veia

fora de: Fora d'ell, no ho sap ningú a desgrat de

Van escampar les cendres al Camp Nou, a desgrat de la voluntat del difunt.

gràcies a: Ho aconseguiran gràcies al seu esforç.

a excepció de

A excepció del Joan, tothom entenia l’explicació del professor

llevat de: Va aprovar tothom llevat d'en Pere

a fi de Tot ho fèiem a fi de bé

lluny de: Vivien lluny de la casa. a còpia de Va acabar entenent-lo, a còpia de repetir l’exercici.


PREPOSICIO�S

JJ 10

no obstant:

No obstant l’oposició dels veïns, van traslladar el rector de la parròquia.

a força de “A força de nits estimo el nou dia”

prop de: Vivien prop de la casa. a trenc de Assaltarem el campament indi a trenc d’alba

quant a: Quant a l'accentuació, les regles són molt precises

a tall de Feia servir la maça de jutge a tall de martell

respecte a:

Respecte a la vostra pregunta, no sé res.

B) EN ... A

tocant a: Viuen tocant a la platja en tocant a “No pot ser realista més que en tocant ala naturalesa inanimada” (Joseph Aladern)

tret de: Tret d'ell no ho sap ningú C) EN ... DE

en esguard de

“Tots aquests mals no en són res de sofrir, en esguard d’u qui el cor me detenta” (JsJ)

en lloc de En lloc de roses va regalar-li cards.

en comptes de

Reclamen al govern que garanteixi l'aprenentatge del català en comptes de subtitular programes en altres llengües

en virtut de

La comissió a ser creada en virtut de la Convenció Internacional sobre l'Eliminació de Residus

D) PER ...A

pel que fa a

Pel que fa a les notes pot estar tranquil: sempre aprova.

E) PER ... DE

per mitjà de

Aconseguiren la concessió per mitjà del secretari de l’Ajuntament

per mor de Sa mare, al restar viuda, havia llogat el piset per mor de fer estalvis


PREPOSICIO�S

JJ

ÍNDEX

1. LES PREPOSICIONS ÀTONES

I. INVENTARI

II. DESCRIPCIÓ

III. SINTAXI DE LES PREPOSICIONS ÀTONES: CANVI I CAIGUDA

IV. INTERPRETACIÓ SINTÀCTICA DE LES COMPLETIVES PREPOSICIONALS

V. COMPLEMENTS DE NOM.

VI. PREPOSICIONS COMPOSTES I LOCUCIONS PREPOSICIONALS.

VII. RESUM: CANVIS I CAIGUDA DE PREPOSICIONS

2. PREPOSICIONS TÒNIQUES I LOCUCIONS PREPOSITIVES

I. PREPOSICIONS TÒNIQUES SIMPLES

II. PREPOSICIONS COMPOSTES i LOCUCIONS PREPOSITIVES

LES PREPOSICIONS. EXERCICIS


PREPOSICIONS JJ

i

A) PRÀCTICA

A.1. RECCIÓ PREPOSICIONAL. A continuació tens alguns consells sobre seguretat

laboral. Completa’ls amb la preposició adequada (a, amb, de, en, per).

(Font: Blocs del CPNL)

1. Procureu que l’empresa contribueixi ..... millorar la seguretat laboral dels

treballadors.

2. No us oblideu ..... les orelleres si treballeu amb molt de soroll.

3. A la feina, és molt important que no us descuideu ..... cap element de protecció.

4. Tingueu la feina que tingueu, penseu sempre ..... la vostra salut laboral.

5. Anualment, sotmeteu-vos ..... una revisió mèdica.

6. No us exposeu ..... riscos innecessaris.

7. Informeu-vos ..... tot el que heu de fer per evitar malalties o accidents laborals.

8. Impliqueu-vos ..... l’elaboració del pla de prevenció de la vostra empresa.

9. No us sotmeteu ..... nivells de radiació o de soroll elevats.

10. No us refieu ..... qualsevol, confieu només ..... els professionals de la prevenció de

riscos laborals.

11. No us atabaleu ..... tenir una feina excessivament segura.

12. No us adapteu ..... la vostra feina, feu que la vostra feina s’adapti ..... vosaltres.

13. No prescindiu ..... cap element de protecció necessari per al vostre lloc de treball.

14. Fixeu-vos ..... els senyals de precaució que trobeu a la vostra empresa.

15. Assegureu-vos ..... portar les ulleres adequades per llegir.

16. No us arrisqueu .... prendre mal.

17. Quan elaboreu un pla de protecció, procureu estar d’acord ..... tots els companys i

companyes.

A.2. ÚSOS DE “A” I “EN”. Omple els buits amb la preposició adequada (a o en).

(Font: MARVÀ)

1. No es conforma __ ésser el darrer

2. Viu __ la casa del davant o __ una del costat.

3. Pregunteu-ho __ aquell minyó que s’està __ aquella porta.

4. Tots van alçar-se __ entrar el president.


PREPOSICIONS JJ

ii

5. No trauràs res de preguntar-ho __ ell ni __ ella.

6. No s’interessa gens __ l’afer del seu germà.

7. S’ha interessat __ esdevenir el personatge principal d’aquesta representació.

8. Arribarem fins __ el peu de la torre de les aigües.

9. S’entreté __ contar rondalles als petits.

10. Ho trobaràs __ el prestatge de dalt de l’armari.

11. Jo ja sé que em convidaran, però __ tu no sé si et convidaran.

12. Es va llevar __ sentir tocar les set.

13. Es complau __ oferir-te els seus serveix.

14. __ posar-se dret va notar-se el peu adolorit.

15. D’ençà que està malalt no troba goig __ la beguda.

16. Arribaren __ cim __ fer-se fosc.

17. Es complau __ conrear el seu hortet.

18. Té interès __ fer-li comprendre aquell problema.

19. Dinaran __ algun restaurant de la Rambla.

20. Els pescadors ja són __ terra.

A.3. CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS. Omple els buits amb una preposició quan sigui

necessari.

les represàlies

ser represaliat

1. Té por

que li facin la vida impossible

la discussió

discutir les coses

2. Es nega

que discutim el seu projecte

el gos

no relliscar

3. Vés alerta

que no ensopeguis

el seu treball

treballar cada dia més

4. S’esforçava

que el seu treball fos perfecte


PREPOSICIONS JJ

iii

la seva actitud

prendre aquesta actitud

5. No puc estar

d’acord

que prengueu aquesta actitud

el que va dir

tornar-me els llibres

6. Recorda’t

que hem quedat a les vuit.

les demandes dels treballadors

retirar les sancions

7. La direcció de

l’empresa no va accedir

que es reincorporessin els represaliats

la noia que tant li agradava

viatjar a la Índia

8. El Jordi somniava

que li toqués la loteria

la intenció de les seves paraules?

el que acabes de dir?

9. T’adones

que això no està bé

el que havia fet pel club

expressar-li el seu reconeixement

10. Tothom s’oblida

que es mereix un homenatge

el seu desprestigi

desprestigiar-lo

11. L’equip dirigent

sembla que tingui

interès que no li reconeguin cap mèrit

la seva dimissió

presentar la dimissió

12. Tots estaven a

favor

que presentés la dimissió


PREPOSICIONS JJ

iv

B) CORRECCIÓ MORFOSINTÀCTICA

B.1. CORRECCIÓ MORFOSINTÀCTICA.

Totes les frases següents contenen mostres de la mateixa incorrecció. Intenteu localitzar-la a cada una d'elles i corregiu-les.

a) Warren aconsegueix demostrar la seva innocència, tot i que ha d'acusar al seu advocat de

l'assassinat de la seva dona.

b) Warren, un cop és a Nova Orleans, contracta a uns detectius privats, però no obtenen cap

informació que interessi al comissari que investiga el cas.

c) L'intent per part dels països rics de millorar la natura, que és un projecte a llarg termini, no

beneficia gens als països pobres.

d) Personalment crec que aquesta actitud pessimista afecta més a la joventut actual que no pas

als adults.

e) En sortir al carrer, van saludar al porter que els havia dit bon dia.

f) Els mitjans de comunicació fan creure la gent que el món que ells mostren és el món real.

g) El comportament del nen petit no havia agradat gens els seus pares.


Només una de les oracions següents està construïda correctament. Localitzeu les errades de les altres i esmeneu-les.

a) Ningú no semblava realment interessat en que s'investiguessin a fons tots els casos de

corrupció.

b) Tant l'Emperador com els seus adversaris tractaven de que les immenses possibilitats que

oferia la nova ciència no caiguessin en mans dels seus enemics respectius.

c) Els habitants de Dahl, sobretot els que es dedicaven a les feines més innobles, no estaven

acostumats que els tractessin d'igual a igual.

d) Estic d'acord amb les afirmacions d'aquest autor, especialment amb que la vida es pot veure

des de perspectives molt diferents.

e) Tenia por de que el seu còmplice acabés confessant-ho tot i per això havia decidit matar-lo.

f) Tot l'equip confiava tant en que guanyarien el partit fàcilment, que no van saber sobreposar-

se i remuntar el gol en contra.


PREPOSICIONS JJ

v


Totes les oracions següents contenen alguna errada. Localitzeu-les i esmeneu-les.

a) Cap dels socis no es mostrava clarament d'acord amb emprendre una acció tan decidida.

b) El meu engany va consistir en dir als meus pares que anava a passar la nit a casa d'una

amiga, quan en realitat pensàvem sortir de marxa.

c) No mostraren cap interès especial en saber què faria jo aquella nit.

d) Al veure les preguntes de què constava la prova, ja vaig imaginar que no m'admetrien.

e) El seu còmplice, al ser amic de la seva dona des de petits, podia veure-la sense desvetllar les

sospites del xèrif.

f) Jo, a l'arribar a casa, sempre faig un petó als pares. Al anar-lo a fer em vaig adonar que

havien descobert alguna cosa.

B.4.CORRECCIÓ MORFOSINTÀCTICA.

Totes les frases següents contenen alguna incorrecció. Intenteu localitzar-les i corregir-les.

a) Uns amics seus organitzaven una festa i la hi van convidar, però la festa era per la nit ; i els

seus pares no la deixaven sortir, per la nit.

b) Fraga proclamat candidat per la Xunta de Galícia.

c) La caseta estava situada a una muntanya a poca distància de la població.

d) En la ciutat del Bages, en Manresa, ningú no sabia avenir-se a la gran campanya de l'equip

de bàsquet.

e) Resultava molt difícil jugar a futbol en aquelles condicions, a cinc o deu graus baix zero.

f) Baix cap punt de vista no es pot sostenir la posició que el professor defensava.

g) Encarregaran el dinar a algun restaurant de la Rambla.


PREPOSICIONS JJ

vi

C. Les preposicions àtones en les locucions

Locució: Una locució és un grup de paraules equivalent a un sol mot, funcionalment,

semànticament i categorial. Generalment es tracta d’expressions cristal·litzades o

fossilitzades, que han perdut el seu significat originari i n’han adquirit un de nou de caràcter

popular. Categorialment, hi ha locucions verbals (equivalent a un verb), com “fer l’orni”,

preposicionals (equivalents a una preposició), com “a excepció de”, adverbials, com “de

gairell” ... Les que teniu a continuació són en general locucions d’aquest últim grup:

expressen circumstàncies de mode, temps, lloc ... En totes elles hi ha una preposició àtona.

C.1 LOCUCIONS PREPOSICIONALS. Escriviu la preposició àtona que falta en les

locucions presents a cada una de les frases següents.

C.2. LÈXIC I SEMÀNTICA. Escriviu un mot o expressió equivalent a cada una de les

locucions següents i indiqueu-ne la categoria. Fixeu-vos que, sovint, ens tornem

a trobar amb un locució adverbial.

1. Li vaig deixar diners i me’ls va tornant ____ comptagotes, però ja es veu la bona voluntat.

2. Ben ____ contracor vaig haver de dir-los que no els podia ajudar.

3. Varem decidir el viatge ____ cop i volta.

4. Uns jugadors estaven dempeus i els altres al davant, ____ la gatzoneta.

5. Anava ____ genollons, recollint les olives d’una olivera a una altra.

6. ____ naps o ____ cols, mai no acabo la feina quan m’ho proposo.

7. S’han comprat un pis nou, però està ____ la quinta forca i perden molt temps en viatges.

8. Cal esperar que vingui, però ____ l’endemig podem anar preparant la feina.

9. Abans que plogui, entrem les cadires del jardí, per si ____ cas.

10. Té una filla casada i dues ____ merèixer.

11. El mestre ho deia ____ bé del noi, però els pares no l’escoltaven.

12. Parla ____ el cor a la boca, no sap dissimular els seus sentiments.

13. Li vaig fer un petit servei i m’ha correspost ____ escreix.

14. Compra gran quantitat de fruita i després la ven ____ la menuda.

15. Duia un vestit gastat i lluent dels colzes, ____ color de gos com fuig.

16. Van fugir ____ les cames al cul.

17. Això no és xampany ____ debò, és vi gasejat.

18. Aquell convit era ____ sucar-hi pa; hi havia de tot.

19. Fins que una idea no està ____ saó val més no plasmar-la en obres.

20. Això devia passar ____ temps que les bèsties parlaven.

(Frases del Diccionari de locucions, de Joana RASPALL i Joan MARTÍ, amb modificacions)


PREPOSICIONS JJ

vii

D) PREPOSICIÓ ÀTONA + QUE

LES PREPOSICIONS I LA CONJUNCIÓ QUE. Hem vist que, quan el terme preposicional és una oració completiva introduïda per la conjunció QUE les preposicions àtones, regides o no pel verb, “cauen” és a dir, desapareixen de la superfície de l’oració, encara que hem demostrat que allò que queda continua comportant-se com un sintagma preposicional.

Així, la preposició DE, regida pel verb recordar-se, que demana un CRV, “cau” de la segona de les oracions següents:

1. Es recordava del dia del gran diluvi � Se’n recordava

2. Es recordava de que les aigües baixaven desbordades � Se’n recordava

Fixem-nos que la pronominalització de la segona oració és la que correspon a un SP encapçalat per DE i no la que correspondria a una oració.

En canvi, si recorrem a la diàtesi no pronominal del verb (recordar), que regeix un SN sense preposició, la completiva pronominalitza com correspon a una oració i no amb un pronom adverbial, a pesar que superficialment el complement és idèntic.

3. Recordava el dia del gran diluvi � El recordava

4. Recordava que les aigües baixaven desbordades � Ho recordava

D.1. SINTAXI. Indica la funció sintàctica i la categoria dels complements

subratllats, després d’observar quin pronom feble els podria substituir.

a. T’alegrarà saber que no hi ha hagut cap desastre.

b. Consideraven que el vol de l’alosa era de bon averany.

c. Intento persuadir-me que el Pol és a la seu del glaç.

d. Ara sento que el cor s’inflama amb una vehemència desconeguda.

e. M’imaginava que jo també podia obtenir una fornícula en el temple de la glòria.

f. No tinc cap interès que es descobreixi el camí que ens porta a casa.

g. El pare de la noia va consentir que es casessin.

h. Pots estar segura que no buscaré el perill innecessàriament.

i. Et puc assegurar que no buscaré el perill innecessàriament.

j. Es va mostrar satisfet i va estar d’acord que pugéssim a bord.

k. No podia consentir que el turmentessin amb la seva curiositat.

l. Jo l’he convençut que es quedés a la cabina, protegit de les amenaces externes.

m. Vaig dir-li que estaria disposat a sacrificar la meva fortuna per aquesta empresa.

n. Estava decidit que l’experiment triomfés a qualsevol preu.

o. M’ha demanat que li relatés la història de la seva joventut.


PREPOSICIONS JJ

viii

LES PREPOSICIONS I EL RELATIU. Les preposicions àtones tampoc no concorren davant del

relatiu àton que té la mateixa forma que la conjunció (QUE), perquè aquest exerceix només

funcions no preposicionals (Subjecte, CD, Atribut o CCT). En canvi, si el relatiu (o un

interrogatiu) substitueix un SN que és terme preposicional, adopta la forma tònica QUÈ i

aleshores la preposició es manté.

1. Davant SN: La seva idea consisteix en una cosa molt simple.

2. Davant QUE (conj.): La seva idea consistia en que tothom col·laborés.

3. Davant QUÈ (interr.): Volia saber en què consistia la seva idea.

4. Davant QUÈ (relatiu): Les idees amb què volia convènce’l eren ridícules.

Les frases següents contenen totes una preposició seguida d’un espai en blanc. Aquest

correspon a un nexe que pot ser la conjunció QUE o un pronom (relatiu o interrogatiu).

D.2. PREPOSICIONS I PRONOM RELATIU. Escriu el nexe necessari en cada cas i

indica si la preposició “cau” o no. Indica la funció de l’oració encapçalada per

QUE.

a. Aquestes reflexions han dispersat l’agitació amb ____ he començat la carta.

b. Te’n recordaràs de ____ la biblioteca de l’oncle Thomas estava farcida de llibres de viatges.

c. Han passat sis anys des de ____ vaig decidir emprendre aquesta aventura,

d. Aquest és el temple en ____ es van consagrar els noms d’Homer i de Shakespeare.

e. Vaig esperar a ____ el cos s’acostumés a la fatiga.

f. Ja havia contractat el transport, semblava un grup en ____ es podia confiar.

g. Em van informar de ____ aquell era ja el viatge de tornada.

h. Tindreu l’amabilitat d’informar-me de ____ és el que us impulsa a emprendre aquest viatge?

i. Es van fixar en ____ el campanar de l’església d’Ingolstadt marcava les sis.

j. Ningú va pensar en l’afecte ansiós amb ____ la pobra Justine havia atès la meva tia.

k. Vàrem veure les petites vitrines d’història natural en ____ són mostrades les curiositats.


PREPOSICIONS JJ

ix

l. Intentava oblidar-se de ____ ja havien passat dos anys de la seva desaparició.

m. Vaig quedar sorprès de ____ l’aspecte de la cabana fos tan net i clar.

n. Estava tip de ____ li repetissin sempre les mateixes coses.

(Les frases dels dos darrers exercicis estan extretes, i liberalment adaptades, de Mary SHELLEY: Frankestein, edicions Vicenç Vives, trad. Maria Antònia Oliver)

Les preposicions (apunts i exercicis)

Documents

Transcript of Les preposicions (apunts i exercicis)