L’ESCOLA RURAL: UN MODEL D’ESCOLA INCLUSIVA. -...

Nom: Victòria Sans i Pujol Curs: 2008-09 Modalitat A Supervisió: Dra. Roser Boix i Tomàs. Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Facultat de Formació del Professorat de la UB. La realització d’aquest estudi ha estat possible gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. (DOGC n.: 5176, de 18/07/2008

L’ESCOLA RURAL: UN MODEL D’ESCOLA INCLUSIVA.

- Recull de materials organitzatius, metodològics i curriculars -

L’escola rural: un model d’escola inclusiva. – recull de materials organitzatius,

metodològics i curriculars-________________________________________________

1

AGRAÏMENTS.

A la Roser Boix per la supervisió i orientació del treball.

Al Secretariat d’Escola Rural per la seva col�laboració i en particular a la Maria Guilera, per la seva confiança.

A les i els mestres de les diferents ZER que he visitat per la seva

col�laboració i per compartir amb tothom les seves experiències.

A les companyes del CEIP d’Avinyonet del Penedès pel suport donat.

A la meva família.



2

ÍNDEX

pàg MARC TEÒRIC DE LA RECERCA 4 1.- Introducció 4 2.- El medi rural avui. 8 3.- El Secretariat d’Escola Rural. 12 4.- L’Observatori d’Educació del Món Rural de Catalunya. 16 5.- L’Escola Rural. 19 5.1.- Tipologies i agrupacions. 21 5.2.- Característiques. 22 5.3.- Organització i gestió. 24 5.4.- Metodologia. 30 5.5.- Materials. 31 6.- Zona Escolar Rural. ZER 33 6.1.- Què és una Zona Escolar Rural? 33 6.1.1.- Antecedents. 34 6.1.2.- Legislació. 37 6.2.- Organització de la Zona Escolar Rural. 41 6.2.1.- Documentació. 41 6.2.2.- Professorat itinerant. 43 6.2.3.- Gestió i organització. 46 6.2.4.- Reunions i coordinacions. 47 6.2.5.- La sisena hora. 49 6.2.6.- Projectes i activitats. 51 RECERCA 52 7.- Disseny de la recerca. 52 8.- Objectius. 52 9.- Metodologia. 52 10.- Mostra de les Comarques de l’estudi. 56 11.- Buidatge dels resultats. 69 11.1.- Documentació i organització. 69 11.2.- Projectes endegats. 70 11.3.- Coordinacions. 71 11.4.- Professorat itinerant. 78 11.5.- La sisena hora. 79 11.6.- Treballar a la ZER. Avantatges i inconvenients. 80



3

12.- Anàlisi dels materials. 89 12.1.- Els materials. 89 12.2.- Els materials a l’escola rural. Buidatge. 92 12.3.- Definició de criteris. 95 12.4.- Classificació dels materials recollits. 97 13.- Conclusions i perspectives de futur. 104 14.- Bibliografia. 110 15.- Annexos. Annex 1: Model de l’entrevista als equips directius de les ZER. Annex 2: Model del qüestionari adreçat a l’equip directiu de ZER. Annex 3: Model del qüestionari adreçat a les escoles de les ZER. Annex 4: Model de la graella de recollida de materials. Annex 5: Materials de la ZER Berguedà Centre. Annex 6: Materials de la ZER Cep de Sis. Annex 7: Materials de la ZER Empordà. Annex 8: Materials de la ZER Espernallac. Annex 9: Materials de la ZER Les Vinyes. Annex 10: Materials de la ZER Moianès Annex 11: Materials de la ZER Montgrí. Annex 12: Materials de la ZER Poblet. Annex 13: Materials de la ZER Riu Ondara. Annex 14: Materials de la ZER Solsonès. Annex 15: Web de les ZER Narieda i la ZER Llierca.



4

MARC TEÒRIC DE LA RECERCA. 1.- INTRODUCCIÓ __________________________________________________ A Catalunya, l’escola rural és present a quasi bé tot el territori. Podem dir que l’escola rural és aquella que està ubicada en un municipi petit i que té unes especificitats que la diferencien d’altres tipus d’escola. Les escoles rurals són molt diverses, degut a la seva ubicació geogràfica, a l’entorn, al nombre d’alumnat. Tenen però unes característiques comunes: l’escola rural és una escola petita, l’única de la població, propera al medi, amb poc alumnat i que en una mateixa aula conviuen nens i nenes d’edats diferents. Aquesta interacció entre petits i grans, és un gran actiu de l’escola rural i ajuda en la construcció de coneixement. Moltes d’aquestes escoles rurals treballen conjuntament, es coordinen entre elles a nivell pedagògic i organitzatiu i tenen un projecte educatiu comú, formen una Zona Escolar Rural (ZER). El Secretariat d’Escola Rural és qui aglutina totes aquestes escoles i ZER i recull tots els aspectes que hi fan referència, és un dels àmbits de treball dels Moviments de Renovació Pedagògica, on al llarg de gairebé 25 anys s’ha parlat de la problemàtica específica de l’escola rural i ha contribuït a la seva transformació. També el medi rural ha sofert una transformació, social, econòmica, demogràfica i culturalment i l’escola rural hi ha jugat un paper important en aquest canvi. Per tal de donar a conèixer la realitat educativa als pobles, s’ha creat l’Observatori d’Educació del Món Rural de Catalunya, centre de recerca que permetrà analitzar el model educatiu rural (documentació, dades, materials, pràctiques educatives) i desenvolupar elements de futur tenint en compte les necessitats que aquest té. Els i les mestres de l’escola rural, degut a la seva particularitat, grups de nens i nenes d’edats, interessos i necessitats diferents dins d’una mateixa aula, han anat ideant maneres de treballar i organitzar-se dins de l’aula. L’escola s’organitza en funció de l’alumnat i dels recursos de què es disposa i que actualment són molts, biblioteca, material didàctic, noves tecnologies,... recursos que es poden emprar en qualsevol moment, quan se’n té necessitat, ja que el número de nens i nenes així ho permet.



5

L’organització de l’espai i el temps és més flexible, es pot modificar segons el que s’estigui treballant o els interessos que l’alumnat tingui en aquell moment, utilitzant una metodologia que facilita l’autonomia i els hàbits de treball. Aquesta manera de treballar ha permès que els i les alumnes de l’escola rural es desenvolupin de manera integral i sàpiguen utilitzar diferents estratègies i habilitats segons el treball proposat, en definitiva, que siguin competents. Per la seva especificitat, les i els mestres que han treballat i treballen a l’escola rural, han hagut de buscar noves formes organitzatives, de gestió i pedagògiques que els permetessin adequar tot allò que havia estat pensat per a les escoles urbanes i no s’adaptava a la realitat tant diversa de les escoles de poble, per tal de tirar endavant el seu projecte de centre i ZER. Degut a les característiques i a la diversitat d’escoles rurals, cada claustre o grup de mestres ha hagut d’elaborar o adaptar activitats, eines, materials,... per tal de dur a terme la tasca docent diària i que aquesta fos l’adequada al grup d’alumnes que hi ha en aquell moment. Pel què fa als materials, sobretot curriculars, alguns dels que es poden trobar al mercat estan adreçats a escoles de tipologia diferent, com per exemple els llibres de text, tot i que també s’utilitzen a l’escola rural, esdevenen poc útils, ja que generalment estan dirigits només a un curs determinant, això fa que en una classe on conviuen diferents nivells, tinguin poca utilitat com a material principal. A l’escola rural es veu la necessitat de tenir materials més oberts, materials útils per treballar en aules multinivells. Materials de tot tipus, curriculars, per utilitzar-los directament a l’aula amb l’alumnat, organitzatius, perquè tot l’engranatge de la ZER i les escoles que en formen part funcioni correctament i metodològics, per anar cap a un model d’escola arrelat al territori, divers, inclusiu, flexible, on es puguin utilitzar diferents estratègies didàctiques i recursos en funció de les necessitats. Molts d’aquests materials elaborats pel professorat i que han estat ideats per a un grup d’alumnes o d’escoles amb unes necessitats concretes, s’han quedat a les escoles i a la Zona, i tot i les trobades i reunions que es fan des del Secretariat, costa donar-los a conèixer. És interessant doncs, poder donar a conèixer tot aquest ventall de materials, tot i que actualment la xarxa ho permet amb més facilitat, per tal que tot el col�lectiu de l’escola rural i d’altres tipus d’escola, en pugui fer ús, de la manera que es va idear



6

o adaptant-lo a la realitat de cadascú , que se’n pugui fer una reflexió a nivell de claustre o cicle i que esdevingui una millora pel centre. La finalitat de l’estudi és fer una diagnosi del materials que són elaborats i emprats a les escoles rurals catalanes en relació a la pràctica reflexiva dels i les mestres que els han portat a terme. Aquesta diagnosi també servirà per marcar criteris pedagògics, per tal que cada claustre o equip de cicle pugui elaborar o trobar material específic que li vagi bé per treballar aspectes específics o reflexionar sobre la seva pràctica educativa diària. El propòsit general de la recerca, és poder recollir, estudiar i analitzar els materials curriculars, metodològics i organitzatius, elaborats per mestres rurals per tal de donar respostes a les necessitats pedagògiques inherents a l’escola rural. El treball també vol donar a conèixer què és el Secretariat i l’Observatori, les Zones Escolars Rurals, les característiques de l’escola rural i com s’organitzen. Gràcies a la llicència, aquest ha estat un treball que s’ha portat a terme durant tot el curs 2008-09 i la cronologia del pla de treball ha estat la següent: En la fase inicial, durant el primer trimestre, mentre em documentava sobre el tema de la recerca (escola rural, materials, metodologies,...), em vaig posar en contacte amb totes les ZER de Catalunya, via correu electrònic, explicant l’objectiu de l’estudi i demanant les dades de les escoles i ZER per tal d’actualitzar les existents i conèixer els tipus d’agrupacions que hi havia actualment, també vaig anar informant de la recerca en les diferents reunions que el Secretariat d’escola rural ha mantingut durant el curs. També en aquesta primera fase, es va fer la delimitació de la mostra, tenint en compte que hi fossin representades zones de totes les comarques de Catalunya, les ZER van ser triades a l’atzar i em vaig posar en contacte amb els diferents equips directius,feina que va comportar més temps del previst, fins a arribar a les dotze ZER de l’estudi. Al mateix temps vaig començar a fer el disseny dels instruments de recerca, dos qüestionaris, un adreçat a l’equip directiu de les ZER i l’altre a cadascuna de les escoles que formen part de les ZER, també a elaborar el guió de l’entrevista que faria als equips directius quan anés a visitar les ZER. La segona fase va ser la de contactar amb les diferents ZER de la mostra, explicant els qüestionaris que rebrien i posant-nos d’acord per poder fer la visita i l’entrevista, tasca força lenta, ja que amb la feina i les activitats del dia a dia,



7

costava trobar el moment, s’ha de tenir en compte que encara que hi hagi poc alumnat, administrativament, hi ha la mateixa feina que en una escola gran. Al mateix temps, vaig idear la graella on les escoles i la ZER farien la descripció dels materials que consideressin oportuns, ja que no els podia recollir físicament, molts són dossiers, materials manipulatius o organitzatius, i d’altra banda no hi ha cap lloc físic on poder-los ubicar. Amb la graella es podria fer una descripció de cada material, d’aquesta manera es donarien a conèixer, així com l’escola o la ZER que els ha elaborat, alhora que anava fent el buidatge dels qüestionaris. El següent pas va ser visitar les dotze ZER de la mostra i realitzar l’entrevista amb l’equip directiu i al mateix temps fer la transcripció de les entrevistes, mentrestant les ZER m’anaven enviant les graelles explicant els diferents materials, tasca també que es va anar retardant en el temps degut a la feina a les escoles. Un cop acabat aquest treball de camp, va ser l’hora de l’anàlisi i la ’interpretació de les dades i com a resultat final aquesta memòria. Aquesta recerca és el començament d’una comesa a llarg termini, la llicència enceta un treball que s’haurà de complementar al llarg d’altres cursos, en aquest treball es dóna a conèixer l’organització i les característiques de les escoles rurals i les ZER, també algun dels materials que s’empren. Ara tenim alguns dels materials recollits i alguns dels criteris que fan servir les escoles per elaborar o escollir el material. Una segona fase serà contrastar, experimentar i veure’n l’aplicació dels diferents materials, fer-ne una anàlisi crítica i finalment la difusió (les graelles amb els materials recollits es penjaran en la web de l’Observatori d’Educació del Món Rural de Catalunya, per tal que tothom hi tingui accés), aquesta ha de ser interactiva, que el professorat pugui trobar material i també que en pugui donar a conèixer. Amb la difusió dels materials, en un tercer període, es podrà saber quin és el material que hi ha i que s’utilitza, conèixer en quines àrees hi ha més material elaborat i en quines no tant i quin és el que es creu més adient o efectiu per a les escoles d’àmbit rural, per poder acabar, si es creu convenient, en la creació de nous materials adients a les característiques de l’escola rural.



8

2.- EL MEDI RURAL AVUI ____________________________________________ El medi rural a Catalunya és molt divers, municipis d’interior, de muntanya, de la plana, turístics, dispersos, propers a les capitals de comarca,... L’escola rural també està immersa en aquesta diversitat Antigament, la vida als pobles estava subjecte a l’agricultura i la ramaderia. El desenvolupament industrial del nostre país, des de mitjans del segle XX fins ara va fer que hi hagués una evolució al món rural . Aquest desenvolupament es va donar al voltant de les zones urbanes, aquesta circumstància, i el fet que en els pobles hi havia carència de serveis i que a vegades iniciatives personals es veiessin truncades pel fet de viure en una zona rural, allunyada, més o menys, d’una població gran, va comportar l’abandonament dels pobles per part de la gent jove i el conseqüent envelliment de la població rural. L’escola d’aquestes zones, evidentment, també se’n va ressentir. Viure en una ciutat comportava un plus de modernitat que no tenia un poble petit i moltes vegades, el que feia referència a rural era vist com antic, que calia deixar enrere. L’escola dels pobles petits no eren pas una excepció, la política educativa de l’època es va fer ressò del què passava a la societat, va excel�lir l’escola urbana en detriment de la rural. Amb la “Ley General de Educación” (1970) la tendència va ser fer grans concentracions escolars a les zones urbanes, argumentant la igualtat d’oportunitats, els serveis que oferia, la qualificació per poder trobar una feina, que les escoles eren graduades, que hi havia servei de menjador,..., els nens i nenes eren transportats cada dia a l’escola gran més propera i fins i tot n’hi havia que es quedaven a dormir durant la setmana, tot això va comportar la disminució d’alumnat a les escoles rurals i en alguns casos, el tancament d’aquests centres. Aquest fet i els pocs recursos, tant humans com materials, de què disposava, va suposar un desarrelament dels pobles i el descrèdit de l’escola rural, tant per part de les famílies com del professorat que hi anava destinat. En la dècada dels 80, les administracions, van adonar-se que hi havia zones que començaven a quedar-se despoblades i que una de les solucions, entre d’altres, passava per l’escola. Es van anar canviant alguns dels criteris que regien fins llavors i mica en mica, s’inicia la millora d’algunes de les condicions en què es trobava l’escola rural, com el manteniment dels edificis o la dotació de més recursos. Es comença a percebre la necessitat d’arrelament, de participació a la vida dels pobles, per tal de què hi pugui haver un reequilibri del territori i l’escola hi ha de participar.



9

A partir de 1990, s’implanta la reforma educativa, la “Ley de Ordenación General del Sistema Educativo” (LOGSE), tot i que no parla gaire de l’escola rural, si que parla de canvis metodològics, la interacció (nenes i nens d’edats diferents en una mateixa aula), agrupaments flexibles, l’aprendre a aprendre, l’autonomia, facilitar el desenvolupament individual de l’alumnat, respectant els seus interessos i nivells maduratius, adaptant el currículum i els mètodes de treball a les característiques de l’alumnat, que per necessitat es van començar a desenvolupar i a portar a terme a l’escola rural per les seves característiques i necessitats. Aquest fet i el treball portat a terme per molts dels i les mestres de l’escola rural, perquè, mitjançant la renovació pedagògica, aquesta fos una escola de qualitat on els nens i nenes dels pobles i petits municipis tinguessin les mateixes oportunitats que l’alumnat de l’escola urbana i fos un element dinamitzador de la vida als pobles, va suposar un canvi de rumb per les escoles de les zones rurals. En l’actualitat, el medi rural, és cada vegada més canviant i plural. Quan parlem de medi rural, ja no estem parlant de pobles on es visqui exclusivament de l’agricultura o la ramaderia, els pobles ja no són només “de pagès”, perduts i de difícil accés, el medi rural ha canviat, és molt més diversificat, la indústria, els serveis i el turisme, conviuen amb la ruralitat, cada vegada més tecnificada. Els pobles i municipis petits creixen, no tots amb la mateixa intensitat, a uns llocs més que a d’altres, gent jove que es queda a viure al poble, persones que decideixen canviar la ciutat pels pobles, pel què suposa de tranquil�litat i qualitat de vida i que es desplacen per anar a treballar, l’arribada d’immigració interna i externa que busca feina i s’estableix als pobles. La millora de les vies de comunicació i també la generalització de les noves tecnologies, han afavorit aquesta diversificació i apropament del món rural. És evident que aquests canvis han afectat al territori de maneres diferents i també a l’escola. Les escoles de poble s’han anat adaptant als canvis soferts en els seus municipis, i els i les mestres continuen treballant per la millora de la qualitat educativa, apostant per la renovació pedagògica i l’arrelament al medi. Les diferents administracions, tant la Generalitat com els ajuntaments, han de vetllar per la salut de l’escola d’aquests petits municipis, procurant que hi hagi els recursos necessaris per poder funcionar. L’escola, la llar d’infants, el menjador, el transport escolar si és necessari, són serveis imprescindibles per l’arrelament del les persones al municipi.



10

Quants més serveis, millor per tal que hi hagi un bon equilibri territorial, cada poble o municipi té unes característiques i necessitats determinades, però és molt important que en els diferents pobles de les zones rurals hi hagi llar d’infants, tot i l’esforç que suposa per l’administració local, ja que a vegades és deficitària, no tenir llar d’infants pot condicionar la continuïtat de l’escola del poble. Els Ajuntaments haurien d’apostar en aquest sentit i buscar fórmules i ajuts d’altres administracions, en aquest cas de la Generalitat, ja que l’etapa educativa 0-3, també és competència seva. Actualment hi ha molta mobilitat de les persones que viuen en un poble, es pot viure en un lloc i anar a treballaren un altre, les distàncies no suposen cap inconvenient i si en el teu municipi hi ha els serveis necessaris, no t’has de traslladar a un altre, amb el que comporta d’enriquiment en la vida comunitària dels pobles. La Llei Orgànica d’Educació (2006), en els articles 81 i 82 , també fa referència a la preservació de l’escola en el món rural.

Article 81. Escolarització. 3. En l’educació primària, les administracions educatives han de garantir a tots els alumnes un lloc escolar gratuït en el seu propi municipi o zona d’escolarització establerta.

Article 82. Igualtat d’oportunitats en el món rural. 1. Les administracions educatives han de tenir en compte el caràcter particular de l’escola rural a fi de proporcionar els mitjans i sistemes organitzatius necessaris per atendre les seves necessitats específiques i garantir la igualtat d’oportunitats.

També la LEC en l’article 6.3 , vol facilitar els ajuts necessaris per a l’alumnat de les zones escolars rurals.

3. Les administracions públiques, a fi de facilitar l'accés en condicions d'equitat als serveis escolars de menjador i transport durant els ensenyaments obligatoris i en els ensenyaments declarats gratuïts, han d'oferir ajuts als alumnes que visquin en poblacions sense escola, en nuclis de població allunyats o en zones rurals, als alumnes amb discapacitats i als alumnes amb necessitats educatives específiques reconegudes. Els ajuts poden cobrir totalment o parcialment la despesa, atenent la naturalesa del



11

desplaçament i el nivell de renda de les famílies. Les administracions públiques han de promoure mesures que facilitin l'accés de tots els alumnes a les activitats complementàries i extraescolars i, si escau, als ensenyaments postobligatoris de batxillerat i de formació professional.

És clar doncs, que el món rural canvia, es desruralitza, ja que a les activitats i formes de vida que fins ara li eren pròpies, n’apareixen d’altres de diferents, la mobilitat demogràfica, la indústria, el turisme,... que també afecten a l’escola rural. És en aquests canvis, en els que es basen les polítiques territorial europees i agràries i tal com explica R. Boix (2003) en l’article “Escuela rural y territorio: entre la desruralización y la cultura local”, fent també referència als estudis realitzats amb J Feu (1998), el món rural es pot abordar des de dos punts de vista oposats: el ruralocèntric o l’urbanocèntric. Des de la visió ruralocèntrica, es parteix de la pròpia ruralitat per estudiar la situació, l’evolució i la problemàtica de les zones rurals, sobretot zones allunyades de les poblacions grans, el món rural és dinàmic i canvia, a nivell europeu es parteix d’aquesta perspectiva, és l’acció col�lectiva de les persones i agents del món rural, els artífexs del canvi i en aquest context, també l’escola rural és un dels agents que contribueix a aquest canvi. La visió urbanocèntrica, parteix des d’una perspectiva més urbana, zones rurals més properes a ciutats grans, municipis on la població tendia a anar a la ciutat i a considerar el poble com de segona categoria, la vida al poble se’n resentia i sobretot l’escola, les famílies consideraven que l’escola de les poblacions urbanes era millor que la del poble, i així les escoles van anar perdent alumnat i d’altres van desaparèixer. Actualment però el cicle s’inverteix, el jovent que viu al poble hi vol continuar vivint, famílies urbanes, que creuen que els municipis petits els pot oferir una millor qualitat de vida i s’integren a la zona rural i la immigració que ha afectat tant a la zona urbana com a la rural, fa que les poblacions de molts àmbits rurals, hagin anat guanyant habitants i que aquests s’identifiquin i s’integrin a la zona. L’escola també se n’ha beneficiat d’aquesta situació. L’escola rural, oberta al territori, hi juga un paper important en aquest canvi de ruralitat.



12

3.- EL SECRETARIAT D’ESCOLA RURAL _______________________________ El Secretariat d’Escola Rural, és un dels àmbits de treball dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (MRP),amb l’objectiu de reflexionar, posar en comú experiències, inquietuds, projectes que ajudin a millorar l’escola rural del nostre país i impulsar la innovació i la millora educativa de l’escola pública El Secretariat es defineix com un espai on es poden intercanviar experiències, on es parla de la problemàtica específica de l’escola rural, on es fan propostes que al llarg del temps han ajudat a transformar l’escola rural del país. En els anys 70, la “Ley General de Educación”, facilita la concentració escolar i les escoles dels pobles, mica en mica es van quedant sense alumnes, això comporta el tancament de moltes d’aquestes escoles. Alguns dels i les mestres que treballaven en escoles situades en entorns rurals i aïllades més o menys de les zones urbanes, van apostar per l’escola rural, un escola que fos propera al medi, que arrelés els nens i nenes al seu territori, que fes partícips als pares i mares i que apostés per la renovació pedagògica. Mestres d’escoles properes es van anar trobant, parlant, reflexionant i aportant solucions a la seva problemàtica específica, donant a conèixer l’escola rural. L’ICE de l’UAB (1970) organitza unes Jornades, les primeres, sobre escola rural on es parla obertament d’aquesta tipologia d’escola, amb l’assistència de mestres preocupats per aquesta problemàtica. Aquestes Jornades s’han anat celebrant al llarg dels anys i el curs 2008-09 se celebraran les XV a l’Empordà. En aquestes Jornades es treballen aspectes pedagògics i d’organització que fan referència a l’escola rural. El Secretariat d’Escola Rural, sorgeix en el marc d’aquestes trobades i reunions, es necessari un organisme que aglutini a tots i totes aquestes mestres que vetllen i es preocupen per les escoles petites, i és així com neix el Secretariat, i en una trobada a Saifores al 1986 (Baix Penedès), es vincula als Moviments de Renovació Pedagògica i es concreten les seves funcions. (recollides del document premi de mestres 68).

- Representar l’Escola Rural de Catalunya. - Potenciar, extendre i difondre el Moviment d’Escola Rural. - Recollir i canalitzar temes concrets de la problemàtica reivindicar la

resolució de problemes. - Vetllar pel coneixement i divulgació del material pedagògic o de referències

de material didàctic que preparen els grups d’escola rural.



13

- Proposta de temes a debatre en les jornades. A partir d’aleshores se succeeixen les reunions del Secretariat, que es fan trimestralment amb la participació dels i les mestres que treballen a les escoles rurals de tot Catalunya. En un començament, aquestes reunions se celebraven a l’escola d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), per la centralitat de la seva situació geogràfica, des de 1990, les reunions del Secretariat són itinerants, és la manera que aquestes trobades siguin cada vegada més representatives de tot el territori. La tasca del Secretariat és diversa, a banda de les reunions trimestrals amb els i les mestres del territori, també s’inicien converses amb altres moviments d’escola rural d’arreu de l’estat que també treballen per l’escola rural i es crea la Mesa estatal d’Escola rural a Madrid com a àmbit de treball de la “Confederación Estatal de Movimientos de Renovación Pedagógica”, que a més de compartir experiències, s’elaboren diferents documents de treball. El Secretariat, no només és un espai de trobada i de reflexió pel professorat que treballa a l’escola rural, és també una plataforma que serveix per recordar a l’administració educativa, aspectes específics de l’escola rural a l’hora de legislar. El Secretariat ha posat sobre la taula debats sobre la política educativa del Departament, aportant propostes de millora, sempre tenint en compte l’especificitat rural. Un dels debats, entre d’altres, que es va portar a terme, va ser en l’elaboració del Reglament Orgànic de Centres (ROC), que regula explícitament, el funcionament i l’organització de les ZERs, el Secretariat, en el seu moment va analitzar el document, fent esmenes i aportant propostes per adequar-lo a les necessitats reals de l’escola rural i poder arribar a un reglament específic d’escola rural. També s’han fet aportacions al redactat de la LEC, per tal de tenir present l’existència de les ZER i que les normes que se’n derivin siguin fàcilment aplicables al conjunt de l’escola rural. Per tirar endavant tota la tasca pedagògica, de reflexió, de representació del territori, d’entendre l’educació d’una manera global, al Secretariat, no només hi podien estar implicades les escoles i els i les mestres que hi treballen, el Secretariat va obrir les portes a d’altres estaments de la comunitat educativa, com AMPAs i Sindicats, representants sindicals també participen en les reunions trimestrals.



14

Per tal de complementar el treball portat a terme pel Secretariat i reflexionar sobre la realitat pedagògica de l’escola rural, es constitueix al 1995, el Grup Interuniversitari d’Escola Rural (GIER), un grup de treball format per professorat de les facultats d’educació de les universitats catalanes, que investiguen per tal de donar a conèixer la realitat de l’escola rural a la mateixa universitat i als i les estudiants de mestres, organitzant les Jornades sobre escola rural en la formació inicial dels mestres a Catalunya. Enguany s’han celebrat les catorzenes Jornades a Manresa i potenciant les pràctiques dels futurs i les futures mestres en escoles d’àmbit rural. El GIER, treballa en col�laboració amb el Secretariat per intercanviar punts de vista i reflexionar conjuntament sobre l’escola rural. En aquest díptic informatiu s’expliquen les tasques dutes a terme pel Secretariat.



15



16

4.- L’OBSERVATORI D’EDUCACIÓ DEL MÓN RURAL DE CATALUNYA ______ Les Jornades d’escola rural que es van celebrant al llarg dels anys, i que han contribuït en l’evolució de l’escola rural a Catalunya, són espais de reflexió, de compartir experiències i de recerca de noves estratègies que s’adeqüin a la realitat diversa de l’escola rural. Any rere any s’han tractat temes organitzatius, pedagògics, s’ha reflexionat sobre el què i el com es treballa a l’escola rural i sobre el context educatiu actual. Al llarg dels anys, el medi rural ha anat canviant, social, econòmica i demogràficament i l’escola no en queda pas al marge, l’escola ha de ser partícep d’aquest canvi i l’ha d’entomar per continuar treballant per a la millora de l’educació. Les XIII Jornades d’escola rural a Berga (2005), organitzades pel Secretariat, amb la col�laboració del GIER, van ser l’inici d’un treball de reflexió i anàlisi de l’educació al món rural, i de la nova realitat sociològica als pobles i municipis petits. Els temes de treball van ser:

- Les zones educatives (0-18) en l’àmbit rural. - El reajustament estructural a les ZERs. - La nova realitat sociològica als pobles. - El i la mestre/a rural avui.

De les conclusions de les Jornades es fa palesa la necessitat de donar un sentit més global a l’educació rural i alhora vetllar per la seva qualitat, cada vegada més, l’educació va més enllà de l’escola i hi ha d’haver una obertura de l’escola a la comunitat. S’ha de donar un sentit global a l’educació. Mentrestant, es participa en el “I fòrum per al diàleg sobre educació i món rural” a Lleida, emmarcat en el Congrés del Món Rural a Lleida, on es veu la necessitat d’estar molt atents a les veus dels diferents sectors, socials, econòmics i educatius dels pobles, treballant conjuntament amb tots els sectors implicats en l’educació al món rural. És interessant tenir en compte les conclusions a què es van arribar1 A les XIV Jornades a les Borges Blanques (2007), el tema central era “Les xarxes educatives als pobles”, es constata que educar no es pot fer en una sola direcció, hi ha molts factors que hi influeixen, i que s’hauran de tenir en compte a l’hora d’analitzar el fet educatiu. Impulsat pel Secretariat i el GIER, en el marc de les XIV Jornades, es constitueix l’Observatori d’Educació del Món Rural de Catalunya (OBERC), en presència del



17

Conseller Ernest Maragall, format per 17 entitats, organitzacions, institucions i administracions que volen treballar per l’educació al món rural L’Observatori, es presenta com un centre de recerca, de documentació i d’investigació, que pretén ser un punt de trobada, d’intercanvi d’experiències entre les diferents entitats i administracions vinculades a l’educació als pobles, vol donar resposta a les demandes educatives dels contextos rurals i conèixer l’estat de l’educació al món rural. El Secretariat d’Escola Rural, el Grup Interuniversitari i la Fundació del Món Rural van donant forma a l’Observatori i acordant el pla de treball. Es van establir quatre àmbits de treball :

- Centre de banc de dades socioeducatives i recerca: Recollir dades socioeducatives, processar-les i analitzar-les a fi que les administracions, institucions, associacions i entitats tingui el màxim d’informació per orientar la presa de decisions i accions corresponents, dirigides a millorar la situació de l’escola rural catalana.

- Centre de documentació: Recollir documentació relacionada amb l’escola rural per facilitar la tasca d’investigadors sobre aquesta realitat educativa

- Centre de recollida i difusió de bones pràctiques:Recollir i difondre bones pràctiques portades a terme a l’escola rural per tal que els centres educatius, mestres i professionals de l’ensenyament disposin d’una gamma àmplia d’experiències educatives que, degudament adaptades es puguin, implantar en els diferents centres.

- Centre d’elaboració de materials educatius: Elaborar material educatiu adaptat a la particularitat de l’escola rural.

Aquesta llicència està immersa en un dels àmbits de treball de l’Observatori, el d’elaboració de materials educatius.

Vaig creure que abans de l’elaboració de diferents materials educatius, primer s’havia de fer un treball previ al voltant d’aquests materials. No es poden elaborar materials de qualsevol tipus, sense saber quina és la necessitat, quin tipus de material o a qui va adreçat,

Al llarg dels anys, els i les mestres que treballen en entorns rurals han hagut de crear i adaptar materials existents perquè puguin ser útils en els contextos rurals



18

on s’hagin d’aplicar. Primer hem de conèixer quins són aquests materials, siguin curriculars, metodològics o organitzatius ja elaborats i poder-ne fer la màxima difusió a través d’un espai com és l’Observatori, després de parlar amb el professorat que els utilitza, podrem saber quins són els materials que es necessiten i que més endavant es podrien crear.

1 Vegeu conclusions sobre educació i món rural. Congrés del Món Rural, Rural’06 http://www.sindicat.net/erural/congres06.htm



19

5.- L’ESCOLA RURAL _______________________________________________

“Entendemos por escuela rural la escuela unitaria y/o cíclica que tiene como soporte el medio y la cultura rural, con una estructura pedagógico-didáctica basada en la heterogeneidad i multinivelaridad de grupos de distinta sedades, capacidades, competencias curriculares y niveles de escolarización, y con una estructura organizativa y administrativa singular, adaptada a las características y necessidades inherentes al contexto donde se encuentra ubicada.”

D’aquesta manera ens defineix Roser Boix (2004) què és l’escola rural. L’escola rural, és l’escola pública, que es troba situada en un municipi petit, de fins a 3000 habitants, que té més d’un nivell a l’aula està arrelada al medi i ofereix igualtat d’oportunitats a tothom; en definitiva com diu el Secretariat d’Escola Rural, petita, de poble i pública. L’escola rural es present a tot el territori, hi ha al voltant d’unes 400 escoles en l’àmbit rural. D’aquestes, 339 estan agrupades en les anomenades zones escolars rurals (ZER), són agrupacions d’escoles petites, generalment pròximes geogràficament, que es coordinen entre elles a nivell pedagògic i organitzatiu, tenen un projecte educatiu comú i un equip directiu de ZER. Les escoles de la ZER comparteixen mestres especialistes itinerants i altres recursos materials i econòmics, per tal d’evitar l’aïllament de les escoles petites. Les escoles que no formen part d’una ZER són agrupaments funcionals, comparteixen especialistes, però sense tenir un projecte comú i d’altres que per diferents motius, sobretot geogràfics, no estan agrupades. Les escoles rurals es caracteritzen per ser escoles situades en l’àmbit rural, on nens i nenes d’edats, interessos i necessitats diverses convergeixen en una mateixa aula. Ja hem fet esment que actualment, algunes zones rurals han tingut un gran creixement demogràfic, això ha implicat el mateix creixement en l’escola del municipi que ha fet que escoles rurals que formaven part d’una ZER, hagin hagut de sortir de la ZER, ja que normativament, quan una escola té tots els grups des de P-3 fins a 6è, és considerada d’una línia i no pot pertànyer a una ZER, tot i que sigui l’única escola del municipi i que hi tingui voluntat de continuar dins de la ZER.



20

No a totes les zones rurals hi ha el mateix ritme de creixement, algunes zones, tenen dificultats per mantenir les escoles, es necessita un mínim de 5 nenes i nenes perquè l’escola estigui oberta. L’administració municipal sap que en un municipi sense escola és molt probable que les persones joves marxin del poble per anar a zones més poblades, per això, alguns ajuntaments, preocupats pel fet que els seus municipis es puguin quedar sense escola, donen facilitats perquè vinguin famílies a viure al poble. Les ZER doncs, és el model majoritari d’agrupament de les escoles rurals a Catalunya, en aquest mapa podem veure per demarcacions, quantes ZERs hi ha i en quines comarques conflueixen. En tot Catalunya hi ha 6 comarques que no tenen cap escola agrupada en ZER.



21

En les zones rurals, moltes vegades l’escola no és només l’edifici on es fa classe en un horari determinat, també desenvolupa un paper important com a element dinamitzador de la vida social del municipi, pot estar obert a la ciutadania com a lloc de trobada, com a casal de joves i participar en teatres o festes populars. 5.1.- TIPOLOGIES I AGRUPACIONS Les agrupacions de l’alumnat a les escoles es corresponen a l’edat cronològica dels nens i nenes, així doncs a l’escola urbana es disposa d’una unitat per a cada any de les etapes educatives d’infantil i primària, des de P-3 fins a 6è, segons el número d’alumnat, moltes vegades més d’una unitat per cicle. Les escoles rurals, degut al reduït nombre de nens i nenes, no arriben a tenir una unitat per a cada any de les etapes educatives, hi ha menys alumnat que no unitats, per això moltes vegades en diuen escoles “incompletes”, nom del tot pejoratiu, ja que implica una sensació desfavorable cap a aquestes escoles, en cap cas el criteri quantitatiu, més o menys alumnat, fa que una escola sigui completa o incompleta. Totes les escoles, urbanes o rurals, són vàlides i poden oferir una bona qualitat educativa. Les escoles rurals, podem dir que són molt diverses i amb característiques i necessitats diferents, segons el territori, les distàncies entre elles i el número de nens i nenes que hi assisteixen. Segons la situació geogràfica poden estar situades a la plana, de muntanya, de litoral, d’interior, properes o allunyades de nuclis urbans. Segons les unitats i el número d’alumnat que hi assisteix, les podem classificar en :

- Unitàries: Escoles d’una o dues unitats o grups. (tot l’alumnat a la mateixa aula o en dues ). En aquestes escoles a vegades hi manca alumnat d’algun nivell.

- Cícliques: Escoles que tenen alumnat de tots els nivells i s’agrupen per

cicles, poden tenir fins a 8 grups. Les agrupacions que es fan en les escoles rurals poden variar curs rere curs, depèn sempre de l’alumnat que hi ha i del nivell en què està.



22

El número d’alumnat determinarà el nombre de mestres i de grups de cadascuna de les escoles fixats en els criteris per a l’elaboració de plantilles que fa el Departament. En la resolució de 15 de maig de 2008, per al qual es fixen els criteris per a l’elaboració de plantilles dels centres d’educació infantil i primària per al curs 2008-09, es concreta per a les escoles que formen part d’una ZER:

ALUMNAT DOTACIONS 5-10 1 11-14 1 (2 amb INF i PRI) 15-23 2 24-35 3 36-55 4 56-69 5 70-79 6 80-83 7 84-97 8

98-105 9 Aquests criteris difereixen una mica en el cas de ser agrupaments funcionals o ser una escola rural que no formi part de cap ZER. El nombre d’alumnat i grups d’una escola, sigui del tipus que sigui, també condiciona les diferents dotacions del Departament com les despeses de funcionament, material, etc. 5.2.- CARACTERÍSTIQUES. L’escola rural, en moltes ocasions anomenada l’escola de les tres “p”, petita, de poble i pública, té la peculiaritat de ser l’única escola del poble o municipi i de tenir dos, tres o més grups dins d’una mateixa aula, així és com es coneix l’escola rural, però té tot un seguit de característiques que la defineixen com un model diferent d’escola.



23

- L’heterogeneïtat a les aules. Nenes i nens de diferents edats, interessos i necessitats, interactuant en una mateixa aula, fa que l’ajut entre uns i altres els permeti avançar en els seus aprenentatges.

- Metodologia diversa que fomenta l’autonomia personal, els hàbits de

treball i la responsabilitat i permet fer diferents agrupaments, segons l’activitat.

- Atenció individual. Les relacions entre professorat i alumnat són molt

properes, ja que el nombre de nens i nenes, en general és poc nombrós.

- Tractament de la diversitat. Es té un gran coneixement de les característiques de l’alumnat respectant el ritme de treball i el procés d’aprenentatge.

- Escola inclusiva, per la diversitat de nivells, edats, procedències,

metodologies i la voluntat d’aconseguir una educació integral i integradora.

- La interdisciplinarietat i la globalització dels continguts curriculars

adaptant-los a l’entorn i a la realitat més propera, és a partir de les possibilitats educatives de l’entorn que es gestionen molts aprenentatges.

- L’espai és poc compartimentat, ja que s’hi realitzen diferents tasques i

s’adapten, segons els grups o les activitats que es porten a terme les aules es reconverteixen.

- Flexibilitat. L’organització del temps és més flexible, el mestre o la

mestra comparteix quasi bé tot el temps amb el mateix grup de nens i nenes, això comporta poca rigidesa en l’horari.

- Arrelada a l’entorn. L’escola forma part de la vida del poble i del municipi

i la dinamitza. Relació de tota la comunitat educativa, participen professorat, alumnat, pares i mares, exalumnat i administració.

- Immersa en el territori. Contribueix a l’equilibri territorial.



24

Totes aquestes, són característiques intrínseques a l’escola rural que fan que tingui uns trets específics que la diferencien de l’escola ordinària, molt més compartimentada i amb una organització més rígida. 5.3.- ORGANITZACIÓ I GESTIÓ Potser abans, no parlem de massa anys enrere, a finals dels 80 i dècada dels 90, l’escola que no podia tenir l’alumnat agrupat per nivells, és a dir que a l’escola hi hagués nenes i nenes de diferents edats agrupats en un mateix espai, era com un signe de retard, d’estancament, i això passava generalment, en la gran majoria d’escoles de municipis petits. Actualment s’ha constatat que la interacció entre nens i nenes d’edats diferents, ajuda en el seu desenvolupament i en algunes escoles grans, hi ha hagut experiències de distribuir l’alumnat en agrupacions més heterogènies, com barrejar nens i nenes d’un mateix cicle per facilitar .l’aprenentatge i el tractament de la diversitat. Tenir dos o més grups dins d’una mateixa aula, fa que la tasca docent hagi de donar respostes a un grup d’alumnat heterogeni i amb necessitats i característiques diferents. Aquesta heterogeneïtat, una de les característiques més rellevants de l’escola rural, marca en bona manera l’organització general de l’espai, el temps, l’aula, l’alumnat i el professorat.

� L’espai, a l’escola rural, ha de ser totalment flexible i polivalent, hi pot haver diferents organitzacions segons les necessitats i interessos que en un moment donat es puguin donar a l’aula o a l’escola, s’ha de poder canviar i modificar. Una aula pot estar organitzada per treballar en petits grups i col�locar les taules una determinada manera, per racons, en ambients o fer assemblea i canviar-ne la situació o treure les taules i muntar una petita tarima perquè s’ha de fer una representació.

En general, a l’escola rural hi ha força manca d’espais, tot i que mica en mica es van adequant i construint escoles noves, moltes vegades, espais que no tenen la consideració d’aula, també s’utilitzen per aquest fi, menjador, passadissos o vestíbul s’utilitzen per fer desdoblaments, per treballar en petit grup o per agrupar l’alumnat de la manera que més interessi en un moment determinat.



25

L’escola rural, oberta al municipi i al poble, també pot ser considerat com un espai cultural, ja que hi ha municipis que no en tenen i s’hi poden fer exposicions, conferències o d’altres activitats d’interès general.

� L’organització del temps és en general poc rígida, el o la mestre/a, passa

molt de temps amb el mateix grup classe i es pot organitzar el temps d’una manera més flexible, el treball a les classes no sol ser tant compartimentat com en una escola gran.

L’horari, a vegades és a títol orientatiu, segons l’activitat que s’estigui desenvolupant i la implicació de l’alumnat, pel fet que passi de l’hora que té assignada, s’acaba de portar a terme. La distribució horària es té en compte quan els o la mestre/a itinerant ha d’impartir la seva especialitat, ja que l’organització ve donada des de ZER, aquest professorat ha de passar per totes les escoles de la zona i ha de tenir un horari determinat pel bon funcionament de la ZER.

� A l’aula rural s’utilitzen diferents recursos i estratègies didàctiques, en funció

de les necessitats i l’organització que es tingui en un moment donat. Cadascuna de les aules rurals tenen una o altra característica, hi ha doncs una gran diversitat d’escoles rurals, l’organització d’aquestes, també difereix segons tingui més o menys alumnat i siguin unitàries o cícliques.

Les escoles cícliques que tenen quatre o més grups, vol dir que el nombre de nens i nenes és més nombrós i l’organització de l’escola, en general, depenent de les agrupacions, és potser una mica més compartimentada. L’alumnat està agrupat per cicles, hi ha escoles que tenen més nens i nenes d’un o altre curs i per nombre, han d’estar sols en una aula.

A les escoles unitàries, generalment l’organització, tant del temps com de l’espai, és molt més flexible, poc alumnat i professorat, els agrupaments poden canviar cada curs segons el nombre d’alumnat i el nivell, ja que pot donar-se el cas que no hi hagi nens i nenes d’un nivell determinat.



26

Maria Josep Palau mestra de l’escola Aiguadora de Navès, de la ZER del Solsonès, explica com s’organitza en una aula d’una escola unitària, en aquest cas l’aula d’Educació Infantil i Cicle Inicial.

CEIP AIGUADORA DE NAVÈS

♣ Arribem a l’escola a 2/4 de 10 del matí. Solem arribar una estona abans i

aprofitem per petar la xerrada i agafar pintar dibuixos o escriure coses. ♣ Si és dilluns anem a la catifa i expliquem alguna cosa del cap de setmana ♣ Quan ja hi som tots la Maria escriu la data a la pissarra i mirem quin temps fa

i ho anotem al nostre calendari del temps. ♣ Recitem i aprenem un dels poemes del mes. ♣ Fem jocs de llenguatge oral ♣ Comencem amb les classes de l’horari ♣ L’encarregat repartirà les caixes de llapis i gomes per les taules. A última

hora de la tarda les recollirà per deixar les taules endreçades. ♣ Els llapis i les gomes hauran d’estar a la caixeta aparcats si no els estem

fent servir. ♣ Els retoladors i els llapis de colors els anirem a buscar quan els necessitem,

els posarem en una safata de porex, i els tornarem al calaixet quan haguem acabat. Si es pot, compartirem la safata amb el company de la vora.

♣ Les tisores, punxons, pelfes, plastilina, papers de colors, cartolines,... pot repartir-les l’encarregat o bé el mestre segons el tipus d’activitat.

♣ A les 10’50 recollim la feina que estem fent i la preparem per l’esmorza Intentem portar sovint una fruita i ho anotem a una taula de control per saber quanta fruita mengem.

♣ Ens rentarem les mans: - abans d’esmorzar i de dinar, - després d’anar al vàter, - després de jugar amb la sorra (quan entrem del pati al matí i quan entrem del pati després de dinar), - després de treballar amb pintures, - després de treballar amb la plastilina, - després d’utilitzar la cola i - sempre que tinguem les mans brutes,...

Estalviarem aigua tancant l’aixeta mentre ens ensabonem les mans. També



27


intentarem no fer rajar l’aixeta al màxim del seu cabal. ♣ Quan ja hem acabat d’esmorzar netejarem la nostra taula, recollirem les

deixalles (cadascuna a seu contenidor) de l’esmorzar, posarem la cadira sota la taula i avisarem al mestre/a que ja estem preparats per anar al pati.

♣ Els de CI hem d’anar a parar la taula. ♣ Traiem entre tots les joguines al pati i les deixem a sota la finestra del

menjador. Les recollirem abans de tornar a entrar i les entrarem a l’escola després del pati del migdia.

♣ Cada alumne té a les calaixeres de sota les finestres un calaix on hi guarda : els de CI els llibres, quadernets, CD’s i llibretes del curs i que utilitza diàriament. Els d’EI hi guarden els projectes i material que no s’utilitza en aquell moment ; també s’hi guarda la roba de recanvi de cada alumne.

♣ Els alumnes d’EI tenen també dues prestatgeries amb el nom enganxat on hi podem trobar en un costat un calaixet de colors on hi posa la feina acabada i revisada pel mestre i una altra al costat on s’hi troba tot el material personal de cada alumne.

♣ Quan comencem la classe el mestre/a diu quin material necessitem i l’anem a buscar cadascun al nostre calaixet. Ho hem de fer ordenadament i esperar que uns acabin per anar-hi els altres per què no tenim gaire espai per moure’ns.

♣ EI: Quan acabem una fitxa l’ensenyem al mestre i després de revisar-la: - els de P3 hem d’escriure el nom al darrera (al 2n trimestre alguns ja

escrivim la data) els de P4 hem d’escriure al darrera el nom i la data llarga en lletra de pal (al 3r trimestre alguns ja escrivim el nom i la data en lletra lligada)

- Els de P5 hem d’escriure al darrera el nom i la data llarga en lletra lligada.

♣ Els de CI posarem el nom i la data curta a dalt de tot de la fitxa i al davant. Quan la feina sigui al llibre o al quadern de mates posarem només la data curta a la part blanca de dalt.

♣ Quan acabem la feina i falta molt poca estona per fer-ne una altra (pati, al menjador,...) podem anar a la catifa a fer construccions o jugar amb el parking.

♣ Anem a dinar, gairebé tots, al menjador ♣ A la tarda treballem per projectes i ferm racons. La manera d’organitzar-nos

l’elegim entre tots.



28


♣ Al matí i abans d’esmorzar hem de netejar les taules amb el drap, endreçar el material i guardar la feina acabada per poder esmorzar bé.

♣ Quan s’hagi d’encolar amb la barra d’engomar protegirem la taula amb un paper per aprofitar (els de la safata blanca).Quan ja hem acabat el paper el posem a la caixa de paper per reciclar per què ja estarà enganxós (la caixa blava).

♣ Sempre que necessitem guixar amb retoladors protegirem la taula amb un paper per aprofitar per no tacar les taules.

♣ De projectes en fem de moltes classes, en proposem nosaltres, n’hi ha que venen proposats des de ZER, alguns surten de tots els alumnes de l’escola, d’altres surten mentre estem treballant alguna altra cosa.

♣ El control dels racons el fem a uns cartells que hi ha penjats sota la pissarra i que hi posem el nom una vegada hem acabat el racó.

♣ També tenim estones per estar en un ambient (el de les secretàries/is, la cuineta, la botiga i les nines. Per poder ser-hi hem de tenir un mestre amb nosaltres.

♣ L’educació visual i plàstica la fem tota l’escola junts i sempre tenim companys grans que ens ajuden.

♣ També fem lectura amb l’apadrinament lector i ens agrada molt. ♣ Els projectes de ZER i d’escola també els treballem tota l’escola en grups

multinivells. ♣ El primer i el tercer trimestre fem teatre, els pastorets per Nadal i teatre de fi

de curs en acabar. En les dues ocasions convidem al poble a veure’n les representacions. En aquestes ocasions també treballem tota l’escola plegats.

♣ Abans de marxar per la tarda deixem la classe endreçada i diem un embarbussament (aquest curs) i sortim al banc del passadís abans de sortir. Moltes tardes les mares i els pares entren a parlar amb la Maria o l’ Àngela.

� L’alumnat de l’escola rural, com el de les escoles de totes les zones, siguin

rurals o urbanes,, és heterogeni i cada vegada més, de procedències diferents. Ja hem assenyalat en les característiques de les escoles rurals, el fet de compartir la mateixa aula petits i grans i la interacció entre alumnat i



29

entre alumnat i professorat, és positiu, ja que afavoreix l’aprenentatge i el desenvolupament integral de l’infant. Els nens i nenes que van a les escoles dels municipis petits és en general, poc nombrós, això facilita un coneixement i un tractament més individualitzat i personalitzat i permet adquirir uns hàbits de treball que potencien l’autonomia. L’educació que han de rebre els nens i nenes de les zones rurals no ha de ser diferent a la d’altres entorns, per això cal que els recursos humans, materials i econòmics, per portar-ho a terme siguin els mateixos, per tal que l’educació a les zones rurals continuï oferint la mateixa qualitat garantint l’adquisició de coneixements i arrelant l’infant al medi on viu, fent que en sigui coneixedor i en mantingui l’estima i les tradicions.

� A vegades hi ha un cert desconeixement del paper del i la mestra a l’escola

rural, com es treballa, quines característiques té, com s’organitza,... La formació inicial a les universitats és bàsic perquè els i les futures mestres en tinguin coneixement.

El professorat a l’escola rural no és diferent al professorat d’una escola urbana, ha de mostrar, si més no, una actitud oberta i ha de ser coneixedor de les peculiaritats que representa treballar en un medi rural.

- Té atribuïdes moltes funcions, tutor o tutora i a la vegada ha de gestionar el centre (en les escoles unitàries passa sovint), obrir i tancar portes, contactar amb l’ajuntament,... - És mestre/a de l’escola, no d’una classe determinada, coneix a tothom i tothom el i la coneix. - Coneixedor del medi i l’entorn on està ubicada l’escola i establir una bona relació amb les famílies i l’administració del municipi. - Capacitat per cobrir les necessitats d’un grup d’alumnat heterogeni amb una aula multinivell. - Potenciar l’aprenentatge autònom i saber aplicar diferents metodologies, obert a propostes d’innovació - Coneixement ampli del currículum per poder-lo gestionar d’acord amb les necessitats de l’alumnat. - Voler treballar amb xarxa amb les altres escoles i mestres de la ZER, desplaçant-se i coordinant-se, ja que aquest treball facilita i millora la tasca educativa.



30

El treball que el professorat porta a terme des de les escoles i des de la ZER, la implicació, el coneixement de l’alumnat, treballar per un projecte i un model d’escola, comporta una estabilització de les plantilles.

Totes les escoles rurals, pertanyin o no a una ZER, tenen la seva pròpia identitat i singularitat i a partir de l’anàlisi de la seva realitat, han de possibilitar la millora del centre amb la col�laboració de tota la comunitat educativa. Cada escola té els seus òrgans de gestió, l’Equip Directiu, el Consell Escolar, i el Claustre, per portar a terme el projecte de centre més adient. Les escoles unitàries, d’un a tres mestres, tenen director o directora, mentre que les escoles cícliques, amb una plantilla de quatre o més mestres, l’equip directiu està format per la directora o el director i el o la secretari/a. La gestió i l’organització de l’escola, tot i que cada centre és autònom, generalment es coordina amb la ZER, per tal d’optimitzar recursos i no duplicar tasques o documents. 5.4.- METODOLOGIA. La gran diversitat i tipologies d’escoles rurals, fa que hi hagi una gran multiplicitat de criteris metodològics i pedagògics a les seves aules. Des de l’escola rural es vol donar resposta a la gran diversitat que hi ha l’aula, aquesta heterogeneïtat és l’expressió de normalitat a les aules rurals i és a partir d’aquí que uns aprenen dels i amb els altres. S’ha de cercar activitats d’ensenyament-aprenentatge i organitzacions dins de l’aula que ofereixin a l’alumnat l’oportunitat de construir coneixement aprofitant aquesta interacció i que a partir de la seva realitat, l’alumnat pugui avançar de manera significativa en l’adquisició dels seus aprenentatges. L’aula, a l’escola rural, s’organitza en diferents espais per tal d’afavorir la interacció amb els altres i utilitza recursos diversos, per tal que els nens i nenes vagin construint coneixement, és necessària doncs, una metodologia activa, que permeti plantejaments curriculars flexibles i innovadors i que potenciï l’autonomia, l’hàbit de treball, la globalització dels continguts curriculars i l’adequació d’aquests a l’entorn.



31

És pot fer l’enumeració d’algunes de les estratègies i recursos de treball utilitzats a l’escola rural on convergeixen edats, nivells, interessos, capacitats dins d’una mateixa aula.

- Treball per racons. - Plans de treball, - Contractes de treball. - Projectes. - Assemblees. - Conferències. - Investigació. - Experimentació. - Treball individualitzat, en parelles, petit grup o col�lectiu. - Treball cooperatiu. - Treball transversal. - Utilització de les TIC, tecnologies de la informació i la comunicació com

a eina i el treball amb les TAC, tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement.

Aquestes maneres de treballar fomenten l’adquisició d’habilitats i competències bàsiques que serviran a l’alumnat tant en la seva etapa escolar com a fora de l’escola. 5.5.- MATERIALS L’heterogeneïtat existent a l’escola rural, fa que materials com el llibre de text o d’altres materials que han estat pensats i elaborats per a classes amb grups d’alumnat distribuït per edats cronològiques, no siguin del tot útils. El fet de treballar i utilitzar diferents recursos a l’aula rural, segons les necessitats del moment (grups de treball, projectes, racons, experiments, conferències,...), fa necessari un material més obert i flexible i els i les mestres que treballen en l’àmbit rural, en general, el que solen fer és una adaptació d’aquests materials i la creació d’altres, segons l’organització de l’aula i les necessitats i interessos del grup que tenen. Des de fa temps, molts i moltes mestres al llarg dels cursos, han adaptat, adequat i elaborat materials que s’ajustessin a les característiques de l’alumnat a qui anava adreçat i a l’organització d’aula i escola que creien més idònia per tirar endavant els seus projectes.



32

Aquesta elaboració o adequació de material, a l’escola rural, és necessària i s’està realitzant des de la mateixa escola i des de la Zona Escolar Rural, aquest treball conjunt, permet una reflexió del material més adient, el que es necessita, segons el tipus de treball que es vol portar a terme, posar en comú experiències i intercanviar i compartir els materials existents. Dels materials curriculars o de tipus organitzatiu, que s’han elaborat a la ZER o a les escoles, n’hi ha que es fa servir diàriament o de manera continuada a l’aula, fitxes, dossiers de l’alumnat, jocs pels racons,... i d’altra que s’utilitza esporàdicament o que es fa servir per planificar i organitzar la feina i no és necessari que estigui a totes les escoles i que pel fet de treballar en ZER, pot anar d’una escola a una altra segons es necessiti, s’anomena “material itinerant”, o “maletes de ...” material que no costa de transportar i no s’utilitza contínuament a l’aula, poden ser des de dossiers de llengua per treballar diferents tipologies de text, llibres de la biblioteca, material d’anglès o castellà, o per fer experiments, ... Tot i cadascun dels materials que es fan servir a l’escola rural i a la ZER, s’han elaborat o adequat, pensant en l’heterogeneïtat del grup, a qui van dirigits, les seves necessitats i el moment que s’utilitzen, per tal de donar a tothom igualtat d’oportunitats i poder respondre al repte d’ensenyar i aprendre en un context rural.



33

6.- ZONA ESCOLAR RURAL. ZER ___________________________________ Actualment, la majoria d’escoles petites de Catalunya formen part d’una ZER. Segons la documentació, actualitzada el setembre del 2008, de la web del Secretariat d’Escola Rural, a Catalunya hi ha 97 ZER amb 340 escoles que en formen part.

ZER escoles BARCELONA 18 60 GIRONA 16 58 LLEIDA 34 129 TARRAGONA 29 93 97 340

6.1.- QUÈ ÉS UNA ZER? Una definició de ZER la podem trobar el el Decret 195/1996 de 12 de juny pel qual s’aprova el reglament orgànic de centres docents públics que imparteixen educació infantil i primària (ROC).

- Les zones escolars rurals són institucions escolars de caràcter públic formades per l’agrupació de col.legis d’educació infantil i primària d’estructura unitària o cíclica.

- Les zones escolars rurals es constitueixen amb la finalitat d’oferir el servei d’ensenyament en condicions de major qualitat en zones de baixa demografia escolar.

Una ZER és una agrupació d’escoles petites, generalment properes, que comparteixen projectes i recursos. Cadascuna de les escoles que formen part d’una Zona Escolar Rural, funciona com a tal, no perd la seva identitat, si no que complementa a la ZER. Tot això fa que sigui considerada una sola escola, amb òrgans de gestió i recursos humans i econòmics comuns.



34

Els i les mestres de les diferents escoles de la ZER, juntament amb el professorat itinerant (especialistes d’anglès, música, educació física i educació especial) formen un sol Claustre. També compta amb un Consell escolar de ZER, en el que hi ha representats tots els estaments (pares, ajuntament i mestres) de cadascun dels pobles que en formen part. És en el Projecte educatiu, on es definiran els trets d’identitat de cada ZER i les especificitat de les escoles que en formen part i també les activitats que es portaran a terme de manera conjunta. Les ZER van néixer amb la intenció de pal�liar les mancances i necessitats que tenien les escoles i els i les mestres dels pobles petits, aïllades i considerades com de segona categoria. Mancances, no només a nivell institucional, també d’espais, de validesa de les normes establertes, necessitat de treballar i organitzar-se d’una manera diferent, atenent a les necessitats de l’alumnat, arrelant-los al medi, fer que l’escola del poble, la del municipi petit fos considerada una escola de qualitat on la renovació pedagògica jugués un paper important. La ZERs és un espai que es crea amb la intenció de millorar la qualitat educativa i facilitar la col�laboració i l’organització de les escoles que en formen part, dotant-la de recursos econòmics i humans per poder-ho portar a terme. Neix amb una estructura definida, en formaran part escoles petites que siguin relativament properes, amb unes afinitats pedagògiques que possibilitin el treball comú i que vulguin tenir una organització conjunta. Les ZERs, existents a Catalunya, tot i tenir una mateixa regulació i legislació, tenen unes característiques diferencien les unes de les altres, el territori on estan ubicades, la tipologia d’escoles que en formen part (d’un, dos tres grups, cícliques, de més de cinc grups,..), la distància entre les escoles, si són properes o no a poblacions més grans, les comunicacions,...totes aquestes especificitats fan que cada ZER sigui única, així com les escoles que en formen part. 6.1.1.- ANTECEDENTS En els anys 60 a tot l’estat es porta a terme una política de concentracions escolars. Es tanquen les escoles dels pobles i es trasllada l’alumnat a les escoles urbanes més properes, a les capitals de comarca o a les grans ciutats. L’argument



35

donat és que a les escoles graduades es concentraven els serveis necessaris que l’alumnat havia de rebre i tenien més possibilitats de formació. Per mitjà de transports i beques, els nens i nenes dels pobles petits es traslladen a les escoles dels caps de comarca, i mica en mica algunes escoles dels pobles van tancant portes. L’escola que hi havia en els petits municipis i pobles, eren les anomenades unitàries i les graduades mixtes, és a dir , escoles en edificis petits, generalment d’una o dues unitats on tot alumnat estava en una mateixa aula. És cert que aquestes escoles, segons el territori, estaven més o menys aïllades dels contextos urbans, i és per això que la consideració d’escola de poble o unitària, també era sinònim de manca de formació. Els i les mestres que van anar a treballar a les escoles de medis rurals, mica en mica es van donar compte que no era factible el mateix model que a l’escola urbana. Les característiques i especificitat de l’escola on es trobaven i les ànsies de renovació pedagògica, van fer que busquessin camins per aconseguir el que creien important, arrelar l’escola al poble i buscar recursos per tal que l’alumnat assoleixi la formació necessària i pugui tenir les mateixes oportunitats que l’alumnat de l’escola urbana. Per entendre com es va arribar al concepte de ZER, cal remarcar que abans de la seva constitució a l’inici de la democràcia, a finals dels anys 70, , algunes escoles ja hi funcionaven sense rebre aquest nom. Les inquietuds que tenien els i les mestres de les escoles rurals, les compartien amb d’altres mestres de pobles propers i que es trobaven en situacions similars. Poder parlar amb altres mestres que tenen problemàtiques similars, va fer que moltes de les escoles que fins llavors havien viscut aïllades s’adonessin que es podien trobar solucions a problemes que podien ser comuns. Es van començar a estructurar aquestes trobades en escoles de diferents comarques i a compartir experiències, metodologies, criteris pedagògics, programacions, activitats, sortides, a establir quines eren les necessitats més urgents i com s’hi podia trobar solució. En aquest afany de buscar noves maneres d’afrontar l’educació en els pobles petits, consolidant les escoles i poder compartir maneres de treballar, els i les mestres de les escoles rurals van entrar en contacte amb els Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.



36

També als pobles, els esforços dels i les mestres que havien iniciat canvis en la manera de treballar i d’entendre l’escola, si va sumar la voluntat dels pares i mares per fer-ho possible. Volien que els seus fills i filles no haguessin de marxar del seu poble i disposessin d’una escola de qualitat. L’any 1979, l’ICE de la UAB, organitza les primeres Jornades d’Escola Rural, que ja es plantegen diferents objectius sobre el futur de l’escola rural, com reunir els equips de mestres que treballen i es preocupen per aquest tipus d’escola, recollir experiències portades a terme en aquest àmbit i demanar a les institucions que tinguessin en compte aquest fet. Més endavant, en el marc de les segones jornades sobre escola rural, l’any 1980 a Tàrrega, es comença a parlar del concepte de zona o agrupament rural. Al llarg dels propers anys, en les diferents reunions i jornades que se celebren a diferents llocs del territori, es van posant en comú les experiències d’agrupaments i de treball compartit de diferents zones catalanes i d’altres realitats similars que es porten a terme a nivell estatal. Al 1983, les terceres Jornades a St. Pere Pescador, on ja apareix la idea d’agrupar escoles, a les IV Jornades a Valls (1984), es fa una anàlisi de l’escola rural i es presenten experiències de l’estat espanyol. A la Seu d’Urgell, al 1985, a les V Jornades es proposa la creació d’una taula de grups d’Escola Rural, l’administració encara no contempla cap especificitat per l’escola rural. A partir de 1986, el Secretariat, ja com a grup vinculat a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, comença a fer reunions periòdiques on participen mestres d’escola rural de tot el territori. Mica en mica es va posant fil a l’agulla del què seran les zones educatives rurals. A Banyoles, l’any 1987, se celebren les sisenes jornades, és aquí on es presenta el “Projecte de Zones per a l’Escola Rural”. A la cloenda d’aquestes Jornades, el Conseller d’ Ensenyament , Joan Guitart, es compromet a publicar el decret de constitució de les ZER. Gairebé un anys abans que a Catalunya, a la resta de l’estat es constitueixen els CRAS (Colegios Rurales Agrupados) amb la mateixa filosofia que les ZERS, però sense contemplar la direcció de cadascuna de les escoles de l’agrupament, només hi havia un claustre, un equip directiu i un consell escolar.



37

No és fins al juliol de l’any 1988 que es publica el decret de constitució de les ZER . En aquest decret es preveu la singularitat organitzativa de les escoles de menys de vuit unitats, ubicades en zones rurals. Un cop constituïdes les ZER, el procés de consolidació ve donat per les reunions de treball que des de llavors el Secretariat, organitza trimestralment. Un dels aspectes més importants a l’escola rural, va ser la incorporació dels i les mestres especialistes a la ZER, d’aquesta manera, les escoles petites que per elles soles no arribaven al nombre d’alumnat necessari, agrupades en ZER, podien disposar de professorat de música, anglès, educació física i educació especial. Aquest va ser un canvi qualitatiu, l’alumnat tenia les mateixes oportunitats de fer les especialitats que els nens i nenes de les escoles grans. L’estructura organitzativa de ZER, permet optimitzar els recursos humans i econòmics de què disposa en benefici de les escoles que en formen part. Tenint en compte la societat canviant i en constant evolució en què vivim, els canvis tecnològic i de comunicació dels que disposem, encara avui les ZERs , són útils i continuen treballant amb molts dels mateixos objectius que es van crear. L’estructura de ZER segueix sent avui un espai vigent, per compartir, coordinar-se, reflexionar i revisar sobre els què s’està fent i com es porta terme, analitzant els camins a seguir, buscant solucions als problemes que es puguin plantejar. 6.1.2.- LEGISLACIÓ. La Generalitat de Catalunya té competències exclusives en matèria d’educació, és un punt important per entendre el model educatiu català, ja que pot legislar aquests aspectes sense dependre de l’estat. El Secretariat és l’interlocutor de l’escola rural amb l’Administració i és després de tot el treball portat a terme que mica en mica, es va aconseguint d’introduir dins de la legislació educativa, un marc que faci referència a l’escola rural. Des de sempre, l’escola rural ha ocupat un lloc no massa representatiu en les normatives que s’han fet des d’educació. El Departament d’Ensenyament abans i ara d’Educació , a l’hora de legislar, no sempre ha tingut en compte l’especificitat de l’escola rural i quan s’aplica la norma es fa palès que a vegades és difícil portar-la a terme. Es legisla pensant en les escoles grans, més uniformes en quant a grups i organització.



38

Si fem marxa enrere en la història, veurem, en línies generals, quin és el recorregut legislatiu que han seguit l’escola rural i la ZER.

� El Decret 195/1988, de 27 de juliol, sobre la constitució de les Zones Escolars Rurals, va ser el primer pas cap a una normativa específica d’escola rural.

. “Les escoles de menys de vuit unitats, ubicades normalment en zones rurals, tenen unes característiques peculiars, definides per la seva inserció en un medi específic, pel fet de ser freqüentment l’únic centre escolar d’una àmplia zona geogràfica que determina el seu aïllament, i pel seu caràcter públic i de servei a tota la comunitat. ....... Recollint les aportacions d’aquest procés d’experimentació, així com els diversos estudis i actuacions reeixides de grups de mestres que treballen en l’àmbit rural, s’ha constatat la conveniència d’establir unes noves estructures i alternatives diferents d’organització, tant a nivell pedagògic com administratiu i de distribució de recursos de les escoles rurals, atenent a criteris de flexibilitat i d’adequació, tant a les necessitats educatives dels alumnes com a les característiques del medi. Aquestes noves estructures organitzatives han de comportar una millora de la qualitat de l’ensenyament i facilitar l’accés de tots els alumnes dels municipis rurals a una educació integral que, partint de la realitat més immediata, tingui presents els avenços culturals, pedagògics i tecnològics. L’agrupació de diverses escoles en zones escolars rurals no ha de comportar la desaparició de cada una de les escoles, ni el desarrelament d’aquestes del poble, sinó la seva potenciació mitjançant una coordinació tècnico-pedagògica i organitzativa que aglutini i estimuli un entorn social i cultural més ampli que el de cada una de



39

les entitats municipals implicades.”

� Ordre de 31 d’octubre se 1988, de convocatòria per a l’establiment de quinze zones escolars rurals i per a la regulació del seu procés de constitució.

� Ordre de 6´d’abril de 1990, per la que s’estableixen les funcions dels òrgans

de govern de les ZER. � No és fins el 9 d’abril de 1990 es creen les primeres 15 ZERs de Catalunya

: - De Bat a Bat. (Ribera d’Ebre) - Llaromí. (Pallars Sobirà) - Font del Cuscó. (Alt Penedès) - Borredà-Vilada. (Berguedà) - Moianés. (Bages) - Les Goges. (Pla de l’Estany) - Tramuntana. (Alt Empordà) - Cerdanya. (Cerdanya) - Guicivervi. (Urgell) - La Segarra. (Segarra) - El Solsonès. (Solsonès) - Montsant-Serra de Prades. (Priorat) - Priorat Oest. (Priorat) - Atzavara. (Alt Camp) - Riu Avall. (Baix Ebre)

(Quatre d’aquestes s’han suprimit i una s’ha reconvertit en una altra ZER)

� Decret 198/1996, de 12 de juny, pel qual s’aprova el reglament orgànic de centres docents públics que imparteixen educació infantil i primària (ROC). El Departament aprova el ROC, document que reestructura el sistema educatiu vigent fins llavors amb l’establiment de l’educació infantil i de l’educació primària com a noves etapes d’ensenyament, per adequar el marc legal a la LOGSE. Alguns dels seus articles han estat derogats, com l’article que fa referència als òrgans de govern pel Decret 317/2004, de 22 de juny. En aquest document hi ha un apartat específic de ZER, on es regula el seu funcionament i que encara té vigència en alguns apartats.



40

� L’Acord de la mesa sectorial, on el 21 de desembre de 1995, es fixen els

criteris d’assignació de plantilles docents a la ZER. Tot i que cada curs surt un resolució en la qual es fixen els criteris per a l’elaboració de les plantilles dels centres públics d’infantil i primària.

� Tota la legislació sobre menjadors i transports escolars, també ha estat molt

important en el funcionament i l’organització de l’escola rural. � LOE. la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (LOE). On

s’implanta una nova ordenació del sistema educatiu. � La 6ena hora també ha estat menystinguda a l’escola rural, la seva

implantació va ser graduada i es va partir dels municipis més grans, tot i això, si es demanava es podia fer amb els recursos humans corresponents, en l’actualitat, les ZER que no fan sisena hora perquè no els hi tocava i no la van demanar , no la poden fer per falta de mestres i de recursos econòmics.

� LEC, Llei d’Educació de Catalunya. Des del Secretariat, es treballa perquè

en la futura llei d’educació de Catalunya es tingui en compte l’existència de les ZER, i de les escoles que en formen part, és per això que des del Secretariat es vol participar i s’hi està treballant, en les decisions relatives a l’autonomia i organització de centres rurals i ZER, i en l’elaboració d’un nou ROC.

El Departament d’Educació, a l’hora de legislar, hauria de tenir en compte l’especificitat de l’escola rural, considerant les propostes que es fan des del Secretariat, coneixedor de la casuística i de la diversitat de l’escola rural: la tipologia d’escoles (amb diferents agrupacions), les que formen part de la ZER (2, 3,....,5 o 7), hi ha escoles que per la seva situació geogràfica, no poden formar cap ZER i s’han d’organitzar soles, la situació geogràfica de les ZER, la distància entre les escoles ( de fins a 70 km.), els desplaçaments del professorat itinerant,... És tota aquesta diversitat que s’ha de tenir en compte, per tal que l’alumnat i tota la comunitat educativa pugui funcionar amb la suficient autonomia per aconseguir els objectius proposats en els diferents projectes educatius i aconseguir una millor qualitat educativa.



41

6.2.- ORGANITZACIÓ DE LA ZER. 6.2.1.- DOCUMENTACIÓ L’escola ha de poder portar a terme una bona gestió per tal de garantir una bona qualitat educativa Per poder organitzar-se i funcionar, qualsevol tipus d’escola ha de comptar amb la documentació que li és normativa. Els documents que hi ha a l’escola permet a aquesta organitzar-se d’una manera determina i treballar per aconseguir els objectius proposats. El PE, PCC, PL, RRI, .... Tots aquests documents de gestió són prescriptius a totes les escoles, siguin de la tipologia que siguin, també les ZERs, ha de tenir en comú aquesta documentació. També podem incloure en aquest apartat els projectes d’innovació educativa o els projectes d’autonomia de centres, que també es realitzen a nivell de ZER. La documentació que hi ha a les ZERs per tal de tirar endavant els projectes que es duen a terme i que en un futur es volen endegar, han de ser compartits per les diferents escoles que en formen part En aquests documents de gestió de la zona, hi ha un apartat específic per escoles, on s’inclou cadascuna de les característiques de les escoles que en formen part, ja que tot i pertànyer a una ZER, cada escola té uns trets diferencials que s’han de tenir en compte. Per tal que realment siguin efectius, cadascun d’aquests documents, han de partir de la normativa vigent, però sobretot de la realitat de la zona, que realment serveixin, i el professorat que els ha de portar a terme se’ls faci seus, tota la documentació han d’estar elaborada a nivell de ZER, per l’equip directiu o per les comissions pertinents i aprovats, si és necessari, pel consell escolar de ZER. Aquesta documentació, per tal que realment ajudi en el funcionament diari de la ZER i de les escoles, ha de ser revisable, s’ha de poder adequar als canvis que comporta una societat tant canviant com la nostra.



42

DOCUMENTS de la ZER La documentació necessària i que ha de tenir la ZER és:

- Projecte Educatiu de Zona (PEZ). El projecte educatiu recull els trets d’identitat de la ZER i l’estructura organitzativa. En general hi ha un apartat de cadascuna de les escoles de la ZER, on s’especifiquen les seves característiques. L’ha d’aprovar el consell escolar de ZER.

- Reglament de Règim Interior (RRI)

Aquest document estableix les normes de funcionament i convivència de la comunitat educativa, es fa a nivell de ZER i també s’afegeix un apartat per escoles. Ha d’estar aprovat pel consell escolar de la ZER.

- Projecte Língüístic de Zona. (PLZ)

Regula l’aprenentatge de les llengües a les escoles, català, castellà i llengües estrangeres i l’ús, la introducció i la distribució horària de les àrees de llengües.

- Projecte Curricular de Zona (PCZ)

En aquest projecte es recull per a cadascuna de les àrees curriculars, els objectius, els continguts, la metodologia emprada, els criteris d’avaluació i l’atenció a la diversitat. Actualment, a les zones i a les escoles en general, s’està revisant el PC a partir dels nous currículums sorgits de la LOE, per tal d’adequar-lo al marc normatiu vigent1.

- Programació Anual de Zona (PAZ)

La programació general anual o pla anual, s’anomena de les dues maneres, és on es recullen els objectius de la ZER per a un curs escolar, inclou la programació de totes les activitats que es portaran a terme i la seva organització. Aquest document ha de les valoracions de la memòria del curs anterior i les propostes dels diferents grups de treball, per tal de programar els objectius generals que responen ales necessitats de la ZER. També hi ha un apartat per escoles. L’aprova el consell escola r de ZER.

- Memòria Anual de Zona .

La memòria recull l’assoliment dels objectius i la valoració de les activitats del PAZ, així com les propostes que hagin sorgit dels diferents grups de treball, de cara al curs vinent. S’aprova per Consell escolar.



43

D’altres documents que també es tenen a nivell de ZER són:

- Pla d’Acció Tutorial (PAT) Tot i que a l’escola rural , l’atenció a la diversitat hi és immersa, el pla d’acció tutorial recull el conjunt d’accions educatives per aconseguir-ho.

- Pla d’Acollida (PA)

És el protocol a seguir quan arriba alumnat d’altres països amb desconeixement de la llengua i dificultats d’integració.

- Pla d’Emergència.

Per tal d’adoptar les mesures de prevenció d’incendis i evacuació de cadascuna de les escoles de la ZER. Hi ha ZERs que el tenen en comú i d’altres que es fa a cada escola.

Aquests documents també són importants pel funcionament de la ZER, així com els projectes d’innovació educativa i els projectes o plans d’autonomia de centres. Cada ZER ha d’idear el projecte que afavoreixi els objectius que s’ha proposat, el pugui portar a terme i així millorar la seva pràctica educativa i adequar-la a les necessitats del seu alumnat. Aquests projectes tenen un pla d’actuació de tres cursos. De la mateixa manera que totes les escoles disposen d’una dotació econòmica pel seu funcionament. Les Zones Escolars Rurals, també tenen un pressupost anual de funcionament que es destina a les despeses específiques pròpies de la zona. Aquests recursos econòmics es distribueixen segons les prioritats de cada curs, especificades en la programació anual i d’acord amb el projecte educatiu de la ZER. 6.2.2.- PROFESSORAT ITINERANT El claustre d’una zona escolar rural està format pel professorat tutor de cadascuna de les escoles que en formen part i pel professorat especialista itinerant de la ZER. El professorat itinerant és aquell que es desplaça per totes les escoles d’una ZER i imparteix les especialitats d’anglès, educació física, música i educació especial i



44

està nomenat a la ZER. Actualment, també hi pot haver itinerància d’un o una especialista d’educació infantil. Abans, no hi havia la figura de l’especialista, les escoles rurals no tenien la mateixa dotació d’especialistes que les escoles ordinàries, ja que el número d’alumnat era poc nombrós i des de l’administració no es veia factible. A vegades, amb la bona voluntat de les AMPAs i els Ajuntaments, es podia contractar un o una mestre/a que anés unes hores a l’escola a fer una especialitat, generalment de música o anglès. Amb la creació de les ZER, les escoles rurals van poder disposar d’aquest professorat La incorporació dels i les mestres especialistes a la ZER, va suposar un canvi qualitatiu per a les escoles rurals, ja que compartint aquest professorat, podien impartir totes les especialitats i els nens i nenes de les zones rurals, que tenien el mateix dret a rebre aquestes especialitats i s’igualaven als de les zones urbanes. L’escola rural s’equiparava a l’ escola urbana. La diversitat de ZER existent, en quant a número d’escoles, de grups i d’alumnat determina, segons els criteris d’elaboració de plantilles, fixats cada curs pel Departament d’Educació, el número del professorat especialista nomenat a cada ZER.

El següent requadre mostra com a exemple el número de professorat itinerant que correspon a cada ZER, segons la Resolució de 20 de maig de 2009 per la qual es fixen els criteris d’elaboració de plantilles per al curs 2009-2010.

PROFESSORAT ITINERANT

Número de dotacions Grups d’escolarització centres de la ZER Total

ZER fins a 6 grups 3 ZER de 7 a 13 grups 4

ZER de 14 o més grups 5

Les especialitats que es nomenaran primer seran les d’anglès, educació física i música, la quarta especialitat serà la d’educació especial i la 5ena especialitat la podrà definir la ZER segons les necessitats.

La intervenció del professorat especialista a cadascuna de les escoles de la ZER i la distribució i organització del seu horari, és tasca de l’equip directiu de la ZER,



45

segons les característiques de les escoles (número de grups, d’alumnat, d’escoles, la distància,...) i d’acord amb la programació general del curs. El professorat especialista, després d’haver impartit la seva especialitat, si encara disposen d’hores lectives, porten a terme a les diferents escoles tasques de docència amb l’alumnat com, impartir una altra àrea, reforços, desdoblaments, tractament de la diversitat, agrupaments flexibles, suport,...segons les necessitats de l’escola. Hi ha zones, que en alguna de les seves escoles, segons el número d’alumnat, tenen mestres especialistes adscrits a la plantilla del propi centre, a més del professorat itinerant de la ZER. En aquests casos, els i les especialistes itinerants , en aquests centres realitzaran tasques de reforç, desdoblament o segons les necessitats de l’escola. Els i les mestres itinerants, per la seva condició, ha de desplaçar-se d’una escola a una altra. Les distàncies entre les escoles d’una ZER, no són les mateixes, tampoc el nombre d’escoles que hi formen part. Hi ha ZER que les distàncies entre les escoles pot ser de 16 quilòmetres i n’hi ha que pot ser de 50 o més, o hi pot haver ZERs amb tres escoles i d’altres amb set escoles. En l’Acord de Rurals de 21 de juliol de 1997, es preveu que el professorat itinerant pot descomptar hores de docència segons la distància entre les escoles de la ZER, que realitzin setmanalment El professorat especialista itinerant, nomenat a la ZER i que es desplaça a totes les escoles sense pertànyer a una o altra, que coneix tot l’alumnat de la zona i també les especificitats de cada centre, té una visió més general de la zona, de les necessitats i de la seva particularitat, que es complementa amb la lectura que se’n fa des de cadascuna de les escoles. Moltes vegades també fa de missatger entre cadascuna de les escoles, porta amunt i avall material, dossiers, fitxes,... Aquesta visió conjunta, d’uns i altres, fa que es consolidi l’estructura de la ZER, es potenciï el treball en equip i es puguin tirar endavant els diferents projectes i activitats conjuntament.



46

6.2.3.- GESTIÓ I ORGANITZACIÓ Com ja hem explicat, les ZER estan formades per un conjunt d’escoles que tenen la necessitat de treballar en comú i comparteixen un mateix projecte educatiu. Per tirar endavant els projectes i poder funcionar, la gestió i organització de la ZER es concreta de la següent manera:

- L’Equip Directiu de la ZER. A més dels equips directius de les escoles, hi ha un equip directiu de zona, encarregat de la seva gestió i organització, que està format pel Director/ora, el o la Cap d’estudis i els o la secretari/ària. L’equip directiu de ZER pot estar format per qualsevol persona que sigui membre del claustre de la ZER. L’equip directiu de la ZER ha de dinamitzar les reunions de claustre tenint en compte els interessos de tothom i que tot el professorat s’hi senti representat.

- Consell Escolar de ZER, òrgan de màxima representació, on es prenen

decisions, aprova la documentació i tot el que fa referència al funcionament de zona i està format per:

o L’equip directiu de la ZER. o Els i les directores de cada centre. o Un representant de l’ajuntament de cadascun dels pobles. o Un representant dels pares i mares de cadascuna de les escoles. o Dos representants del claustre de ZER.

- El Claustre de zona que el formen tots els i les mestres de les diferents

escoles i el professorat itinerant de la ZER. El Claustre és molt important pel bon funcionament de la ZER i per tal de poder portar a terme qualsevol projecte que es vulgui realitzar.

- Els equips de cicle.

La ZER s’organitza en grups de treball o equips de cicles, segons el funcionament, el número d’escoles, grups i mestres. Hi ha zones que tenen dos grups de treball, el de petits i el de grans (Educació Infantil / Cicle Inicial i Cicle Mitjà/Cicle Superior), d’altres que s’organitzen en cicles (Educació Infantil; Cicle Inicial; Cicle Mitjà i Cicle



47

Superior) i també el grup d’especialistes, que a vegades funciona com a grup de treball o hi ha zones que està integrat en els equips de cicle. Aquests equips de treball o de cicle, són els que tiren endavant els projectes i activitats que s’han previst en la programació anual, els que aposten per la innovació, per una pedagogia activa i els que en definitiva fan possible una bona qualitat de l’educació.

- Comissions.

Les i els mestres de la ZER, s’agrupen per treballar diferents aspectes de l’organització de la zona, de comissions n’hi ha de fixes i d’altres que varien segons els curs i les necessitats. Les comissions poden ser de: sortides, festes, revista, atenció a la diversitat, biblioteca, material,...

- Equip coordinadors/ores.

Per tal de coordinar els equips de cicle o grups de treball i les diferents comissions, i ser-ne la persona responsable, es crea la figura del o la coordiandor/ora. Hi ha coordinacions que estan reconegudes pel Departament i d’altres que tot i fer la mateixa tasca no ho estan. Reconegudes; o Coordinació d’informàtica. o Coordinació LIC (llengua, interculturalitat i cohesió social). o Coordinació de riscos laborals. No reconegudes: o Coordinació de biblioteca. o Coordinació de cicles o grups de treball. o Coordinacions de les diferents comissions que s’hagin creat a la

ZER. 6.2.4.- REUNIONS I COORDINACIONS Les Zones Escolar Rurals, van sorgir de la necessitat de les escoles petites, situades en les zones rurals, de sortir de l’aïllament en què es trobaven i que el professorat que en formava part podés compartir angoixes, experiències, maneres de fer diferents i iniciar treballs i activitats en comú.



48

Coordinar-se per trobar objectius comuns, prendre decisions, arribar a acords, portar a terme actuacions pedagògiques determinades, reflexionar sobre la tasca educativa, consensuar diferents aspectes, treballar per fer possible una educació de qualitat,... és una tasca essencial a qualsevol escola. En l’horari del professorat ja hi ha previstes unes hores per dedicar-les a aquestes tasques, són les hores destinades a coordinacions i a reunions. En una escola ordinària, d’una o més línies, aquestes trobades es poden fer, a qualsevol hora o moment de la jornada, dins d’un horari determinat, tothom treballa al mateix edifici i això ho facilita. Si considerem la ZER com un centre i cadascuna de les escoles un espai de la ZER, més o menys allunyat l’un de l’altre, els i les mestres, han d’anar d’un espai a una altre per poder realitzar un treball conjuntament. Per fer qualsevol reunió, grup de treball, comissió, etc., és imprescindible que els i les mestres es traslladin d’una escola a una altra. Com ja hem anat comentant, cada ZER és diferent i diferents són les escoles que en formen part. L’organització de les reunions dependrà doncs d’aquestes característiques: del número d’escoles, hi ha ZER des de dues escoles fins a nou, també les distàncies, poden anar des de nou fins a setanta-nou quilòmetres entre les poblacions, dels espais disponibles, hi ha ZER que fan les reunions a la seu de la zona, d’altres a l’escola més gran, també n’hi ha que ho fan de manera rotativa, una setmana a cada escola i d’altres que per distància consideren més factible concentrar tot el material de zona al CRP de la Comarca, que els deixa un espai per trobar-se. Els desplaçaments, que poden ser més o menys llargs, i l’horari de dedicació de les reunions, estaran subjectes a les característiques abans esmentades. Depenent de les necessitats de la ZER i de les escoles que en formen part, serà l’equip directiu de la ZER, qui a començament de curs, s’encarregarà d’organitzar els horaris i el calendari on estaran previstes les reunions i coordinacions que es duran a terme al llarg del curs. Degut a l’especificitat de l’escola rural, en l’acord de rurals s’assenyala que per facilitar l’organització i la participació de tot el professorat a les reunions de claustres, grups de treball o comissions, les ZER poden redistribuir les hores no lectives de permanència al centre, acumulant dues o tres hores seguides en un mateix dia, concentrades en un màxim de dues tardes al mes, serà el Consell Escolar de ZER qui ho podrà autoritzar. Les hores lectives d’aquestes dues tardes



49

es fan ampliant durant la setmana, l’horari de l’alumnat. Aquestes escoles que es reuneixen a la tarda, poden tancar o l’AMPA, pot organitzar tallers o activitats extraescolars. Hi ha tantes modalitats horàries i de calendari de reunions, com zones, cada ZER, segons les seves necessitats, s’organitza aquestes trobades. Algunes celebren les reunions els dimecres a la tarda de 15h a 17h o 18h N’hi ha que les reunions les porten a terme al migdia, perquè són properes, són poques escoles o no fan 6ena hora i això permet utilitzar aquesta franja horària, d’altres, per distància i perquè no disposen de les dues tardes lliures, es reuneixen a la tarda, fora de l’horari lectiu, generalment de 17h a 19h, també hi ha ZER que es reuneixen dos cops al mes i d’altres que ho fan cada setmana. Sempre s’haurà de tenir en compte les característiques i les necessitats. Les noves tecnologies, han ajudat en la comunicació entre les escoles de la ZER. Les escoles rurals, en molts casos, han estat capdavanteres en la utilització a les aules d’aquestes tecnologies i n’han potenciat la seva utilització com a eines i integrant-les en el currículum. El correu electrònic, l’espai moodle, la intranet, han ajudat a una comunicació molt més fluïda i immediata entre les escoles i el professorat de la ZER. Les reunions, coordinacions i treball en equip, són primordials i necessàries pel funcionament i la continuïtat d’una ZER. 6.2.5.- SISENA HORA En el marc del Pacte Nacional per a l’educació, un dels acords a què es va arribar va ser l’aplicació de la sisena hora, que s’aplica des del curs 2006-07. Com ja és sabut, l’aplicació s’havia de fer en diferents fases, el primer curs els municipis de més de 10.000 habitants i les capitals de Comarca i el segon, la resta de municipis de Catalunya. Aquest primer curs, els centres que volguessin implementar la sisena hora, encara que no entressin dins dels barems exigits, ho podien demanar, amb l’acord del Consell Escolar, algunes ZER s’hi van acollir i van començar a aplicar la sisena hora el curs 2006-07. El Departament ha anat endarrerint l’aplicació de la 6ena hora, per manca de recursos, les ZER que no ho van demanar en el seu moment, aquest curs 2008-09, encara no ho poden fer.



50

Aquesta no aplicació comporta un greuge comparatiu de l’alumnat de moltes ZER amb la resta d’alumnat que a les seves escoles si que la fan i que han estat escolaritzats moltes més hores. Hem dit que hi ha ZER van sol�licitar poder posar en marxa l’aplicació de la 6ena hora, algunes de les raons segons Joan Teixidó (2008 ) són:

� Augment de les plantilles. � Revisió de l’organització del temps escolar i poder unificar els horaris a

nivell de ZER. � Reconeixement d’algunes activitats que ja es portaven a terme de manera

voluntària. � Proximitat a una població on ja es practicava l’aplicació de la 6ena hora, ja

que algunes famílies podrien decidir-se a portar els seus fills i filles a aquests centres.

Després de la implementació de la sisena hora en algunes ZER, aquestes han apuntat diferents aspectes en la valoració:

* Aspectes positius: � Augment de les plantilles als centres i a les ZER. � Tota la ZER el mateix horari. � Més atenció a la diversitat. � Poder portar a terme més projectes sense pensar en el temps. � Flexibilitat horària del professorat. � No hi ha hagut reticència per part de l’alumnat.

* Dificultats :

� Organització dels horaris a nivell de ZER i de les escoles. � Organització de les reunions de ZER. Coordinacions, claustres,

grups de treball, comissions, algunes ZER han hagut d’adequar l’horari.

� L’horari diferent d’infantil i primària, en algunes escoles petites l’alumnat d’EI i CI, estan en una mateixa aula.

� Passen molt i moltes mestres per un mateix grup, resultat de l’increment degut a la 6ena hora i a la reducció horària del professorat.

Des de bon començament hi ha hagut defensors i detractors de la sisena hora, però és un fet que l’alumnat de les escoles rurals tenen el mateix dret a rebre



51

aquesta hora de més i el Secretariat està treballant en aquest sentit, perquè a les ZER es pugui implantar la sisena hora amb els recursos necessaris. 6.2.6.- PROJECTES I ACTIVITATS Hem assenyalat que l’escola rural és un model d’escola diferent, amb uns trets específics. Degut al poc nombre de nens i nenes, en una mateixa aula hi ha alumnat d’edats, nivells i característiques diferents, les agrupacions també difereixen de les d’una escola graduada, poden variar cada curs, segons hi hagi més o menys nenes i nens, hi ha més flexibilitat d’horaris, d’espais, de temps, d’agrupacions, una atenció més individualitzada, l’entorn, la relació entre l’alumnat, ... A l’escola rural i a la ZER, el professorat és conscient i coneixedor d’aquesta diversitat i s’utilitzen múltiples recursos pedagògics i metodològics per donar resposta a les necessitats de l’alumnat. La reflexió sobre, la pràctica educativa, com i què s’està treballant, l’organització de l’espai, del temps, la manera d’entendre l’ensenyament, el treball en equip, trobar punts en comú i arribar a acords, es fa de manera constant en el si de les ZER. Gràcies a la implicació del professorat és poden portar a terme diferents activitats i projectes L’escola rural i les ZER han estat capdavanteres en la utilització de les noves tecnologies, l’ordinador com a recurs a l’aula i integrant, en la mesura del possible les TIC en el currículum. Moltes de les activitats que es realitzen a la ZER es fan utilitzant aquestes tecnologies, les escoles rurals realitzen un treball en xarxa i les TIC ho han facilitat. Només cal donar una ullada als webs o als blocs de les ZER per comprovar la infinitat d’activitats i projectes que s’estan portant a terme, amb la finalitat d’aconseguir una millora en la qualitat de l’ensenyament, rendabilitzar els recursos i donar resposta a les necessitats de l’alumnat, de les escoles i de la ZER.



52

RECERCA. 7.- DISSENY DE LA RECERCA ________________________________________ Després de la fonamentació teòrica presentada en el treball, a continuació es pretén reflectir el projecte de recerca que s’ha seguit per estudiar els aspectes de la realitat de l’escola rural que ens interessen; s’intenta donar resposta a una part del potencial científic de la investigació pedagògica sobre escola rural del que parteix la recerca que presentem. 8.- OBJECTIUS _____________________________________________________

- Elaborar un estudi al voltant dels materials curriculars, metodològics i organitzatius útils per l’escola rural, des d’una perspectiva d’escola inclusiva (multiedad, multinivell,...), acollidora de la diversitat.

- Recollir i analitzar críticament els materials elaborats en l’actualitat i concretar criteris i recomanacions didàctiques per tal que el professorat tingui elements flexibles per treballar en contextos rurals diversos.

- Crear i disposar d’un espai on es pugui ubicar el material didàctic recollit, en funció de les necessitats i demandes de la comunitat educativa rural.

9.- METODOLOGIA _________________________________________________ La perspectiva metodològica que s’ha seguit en aquest estudi és la combinada, qualitativa (o interpretativa) i quantitativa; aquesta perspectiva ens ha permès aproximar-nos a la comprensió de la complexitat organitzativa i didàctica de les aules rurals, especialment pel què fa a l’elaboració de materials curriculars, a partir de les experiències dels mestres rurals i la seva interacció amb el context social i educatiu del món rural. Per altra part, aquesta perspectiva ens ha portat a construir els instruments de recollida de la informació per assegurar la idoneïtat del trajecte a seguir, en la recerca, en relació al punt de partida de la investigadora; com ens diu Merrian



53

(1998) en la investigació qualitativa l’investigador és el principal instrument en l’obtenció i anàlisi de les dades i juntament amb la sistematització del procediment fruït de la indagació quantitativa, ens permet descriure, analitzar i interpretar l’objecte d’estudi; tot aquest procés pot donar lloc al descobriment de nous significats, ampliar l’experiència de la investigadora o confirmar, també, el què ja se sabia. En base, doncs, a aquestes consideracions, i a partir de les recomanacions fetes per diferents autors com ara Munn y Drever, Delatorre, Buendía Eisman o Anguera, exposem les dimensions que hem fet servir per construir els instruments de recollida de dades: qüestionaris, entrevistes i anàlisi de materials curriculars elaborats pels mestres rurals. Fase I: qüestionaris. Es van elaborar dos qüestionaris, un dirigit a l’equip directiu de la ZER i l’altre a les diferents escoles que la composen. La finalitat dels qüestionaris era conèixer el funcionament i l’organització de la ZER i les escoles que la integren així com els materials de caire curricular, metodològic i organitzatiu que s’hi porten a terme. Es va contactar amb les ZER de la mostra, mitjançant el correu electrònic, explicant que rebrien els dos qüestionaris a la seu de la ZER i que l’equip directiu de la zona els faria extensius a les diferents escoles, la tramesa un cop emplenats, també va ser a través del correu. Sovint aquestes trameses són força lentes, la feina a fer i les activitats diàries acostumen a absorbir quasi bé, tot el temps de les escoles. Fase II: entrevistes. Es va elaborar una entrevista adreçada als equips directius de les ZER, la finalitat de l’entrevista era copsar a nivell general, el funcionament i l’organització de les ZER, i de manera més exhaustiva els materials de tipus curricular, organitzatius i metodològics que s’empren a les ZER i a les escoles, quins i com s’utilitzen, si s’han adaptat o són d’elaboració pròpia i finalment, quins serien els materials que creuen més útils per a utilitzar en les aules rurals. L’entrevista es va realitzar a l’equip directiu a la seu de cadascuna de les ZER, i podent copsar de manera molt clara la importància que aquest model educatiu té per al professorat de l’escola rural.



54

Fase III: recollida de materials. Els materials que s’utilitzen a les escoles són molts i variats, moltes vegades complicats de recollir, ja que dossiers, fitxes o materials manipulatius, entre d’altres, seria feixuc adjuntar-los a la memòria de la mateixa manera que els utilitzen a les escoles. És per això que es va elaborar una graella on es recollien, de manera esquemàtica els materials que les ZER i les escoles volien donar a conèixer. A la graella s’especifica la ZER o l’escola que ha elaborat el material, les característiques, continguts, a qui va adreçat... Aquesta graella, es va enviar per correu a les diferents ZER, per tal que el dia que es fes la visita i l’entrevista, es podés recollir. Aquesta va ser una tasca que va comportar molt més temps del previst, a totes les ZER i escoles que es van visitar hi havia molt de material per poder donar a conèixer, però costava recollir-lo ja que en molts casos no estava escrit o catalogat de manera adient, degut a l’activitat diària, moltes vegades, costa d’escriure el què s’està fent. Les graelles es van enviar després de la visita a la ZER, en alguns casos, força temps després. Aquestes graelles estaran disponibles al web de l’Observatori, d’aquesta manera, tothom qui estigui interessat en un material determinat o en l’organització d’una o altra zona o escola, es puguin posar en contacte i utilitzar un material que segur, els serà de molta utilitat. Fase IV: anàlisi dels materials. Un dels objectius de la recerca era analitzar críticament els materials recollits. S’han recollit alguns materials que s’han donat a conèixer, però no s’ha fet una anàlisi exhaustiva de cadascun, aquesta serà una tasca que es portarà a terme en els propers cursos, ja que un cop es van enviar les graelles, ja no hi havia temps material per fer l’anàlisi. Tot i això, les escoles rurals que han donat a conèixer els diferents recursos, els funciona i creuen que el material aportat pot ser útil a d’altres escoles. A partir de les entrevistes, si que s’ha pogut concretar els criteris que han de tenir els materials aplicables a un context rural, criteris que es desenvolupen àmpliament en l’apartat dels materials. La fiabilitat de la investigació s’ha establert sota els criteris d’aplicabilitat (quan a la possibilitat d’aplicar els descobriments a d’altres contextos), valor de veritat (isomorfisme entre les dades recollides i la realitat), credibilitat (paral�lela a la validesa interna) i transferibilitat (paral�lela a la validesa externa).



55

És des del Secretariat i en extensió des de l’Observatori d’Educació del Món Rural de Catalunya, que es va creure important donar a conèixer el model educatiu rural, la seva diversitat i l’abast d’aquest en la vertebració del territori, per tal de poder-lo preservar i a la vegada millorar. Mitjançant les reunions periòdiques del Secretariat d’Escola Rural, es va informar a les ZER del motiu de la recerca, es va delimitar la mostra de les ZER procurant que hi fossin representades ZER de totes les comarques de Catalunya, les ZER es van triar a l’atzar, un cop triades, es va contactar amb cadascuna de les zones, que va valorar la possibilitat de participar o no en el projecte, finalment han estat 12 ZER de tot Catalunya que han fet possible aquesta recerca.



56

10.- MOSTRA DE LES COMARQUES DE L’ESTUDI ______________________ L’estudi s’ha realitzat a un 12.3% de les ZER de cadascuna de les demarcacions de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

BERGUEDÀ ZER BERGUEDÀ CENTRE BAGES ZER MOIANÈS

DEMARCACIÓ DE BARCELONA

ALT PENEDÈS ZER CEP DE SIS GARROTXA ZER EL LLIERCA ALT EMPORDÀ ZER EMPORDÀ

DEMARCACIÓ DEGIRONA

BAIX EMPORDÀ ZER MONTGRÍ PRIORAT ZER LES VINYES CONCA DE BARBERÀ ZER POBLET

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA

MONTSIÀ ZER MEDITERRÀNIA NOGUERA ZER ESPERNALLAC URGELL ZER RIU ONDARA SOLSONÈS ZER SOLSONÈS

DEMARCACIÓ DE LLEIDA

ALT URGELL ZER RIU ONDARA



57

ZER EL LLIERCA (LA GARROTXA) La comarca de la Garrotxa està situada a l’extrem oriental dels Pirineus amb una extensió de 735 km2, repartits en 21 municipis. El relleu es caracteritza per la transició de la muntanya a la plana, s’hi poden observar dos tipus de paisatge totalment diferents, a una bona part de la meitat sud s’hi estén una zona volcànica amb més de 40 volcans, formant un paisatge suau i sense massa desnivells, des de la vall del riu Fluvià cap al nord el paisatge és molt més abrupte, dividint la comarca en dues subcomarques: L’alta Garrotxa i la Plana d’Olot. L’activitat econòmica es reparteix en el conreu que mica en mica ha anat disminuint, en la ramaderia i en el sector industrial, cada vegada més important. La Comarca de la Garrotxa té dues Zones Escolars Rurals, la ZER El Llierca i la ZER els Volcans, formades per quatre escoles cadascuna. La ZER el Llierca està situada al nord-est de la Comarca de La Garrotxa, El nom de la ZER ve donat pel riu Llierca, afluent del Fluvià, que travessa la zona on es troben les quatre escoles que en formen part.

- CEIP Montpalau d’argelaguer. - CEIP Mont Cós de Montagut-Oix. - CEIP Joan Roure i Parella de Tortellà. - CEIP Les Escomes de St. Jaume de Llierca.

Escoles

Plantilla Alumnat Agrupaments

Montpalau 4 53 4 Mont Cós 6 64 5 Joan Roure i Parella 5 55 4 Les Escomes 4 47 4

Especialistes itinerants

Anglès 1 Educació Física 2 Música 1 Educació Especial 1

Distància entre les escoles 14 quilòmetres



58

ZER MONTGRÍ (BAIX EMPORDÀ) La comarca del Baix Empordà, inclou els municipis compresos entre el Montgrí, just al nord per on passa el Ter, i el sector de les Gavarres i la vall d’Aro, al sud. Amb 37 municipis i una extensió total de 700,17 km2 El paisatge és planer i suau, amb petits turons, llevat de les Gavarres i el Massís del Montgrí. Comarca eminentment turística, tot i que l’activitat econòmica se centra en els serveis, un 6% de la població treballa en el sector agrari.

La comarca té dues ZER, la ZER Empordanet-Gavarres i la ZER Montgrí. La ZER Montgrí està situada als peus del massís del Montgrí i la formen les escoles de:

- CEIP Rajaret de Bellcaire d’Empordà. - CEIP La Branca d’Albons. - CEIP Puig Rodó d’Ullà.

Escoles


Rajaret 5 66 5 La Branca 5 66 5 Puig Rodó 2.5 20 2 Especialistes itinerants

Anglès 1 Educació Física 1 Música 1 Educació Especial 1 Educació Infantil 0.5 Distància entre les escoles 8 quilòmetres



59

ZER EMPORDÀ (ALT EMPORDÀ) Comarca fronterera amb França a la franja nord-oriental de Catalunya, caracteritzada com a lloc de pas, amb tres espais naturals catalogats. La comarca té seixanta-vuit municipis i set ZER formades per 28 escoles. L’activitat econòmica se centra en els serveis,ja que és una comarca turística, l’agricultura i la ramaderia. La ZER Empordà la formen cinc escoles:

- CEIP Fluvianets de l’Armentera. - CEIP Teresa de Pallejà de Fortià. - CEIP Garrigàs de Garrigàs. - CEIP Tramuntana de Pont de Molins. - CEIP Àlguema de Sta. Llogaia d’Alguema.

Escoles


Fluvianets 5 63 4 Teresa de Pallejà 5.5 67 5 Garrigàs 1 8 1 Tramuntana 2 23 2 Àlguema 3 32 3


Anglès 2 Educació Física 1 Música 1 Educació Especial 1 Educació Infantil 1




60

ZER CEP DE SIS (ALT PENEDÈS) Comarca situada a la Depressió Prelitoral Catalana, formada per vint-i-set municipis i un total de 105.058 habitants, amb dos sectors diferenciats de plana i de muntanya. Ha tingut un gran creixement, per la seva situació propera a Barcelona i unes bones vies de comunicació, té una economia industrial i agrícola on predomina el conreu de la vinya. La comarca de l’Alt Penedès té 4 ZER. La ZER Cep de Sis està formada per tres escoles:

- CEIP El Drac de Pacs del Penedès. - CEIP Les Moreres de Sta. Fe del Penedès. - CEIP Virolai de Puigdàlber.

Escoles


El Drac 5 60 4 Les Moreres 4 49 4 Virolai 2 14 2


Anglès 1 Educació Física 1 Música 1 Educació Especial 1.5




61

ZER BERGUEDÀ CENTRE (EL BERGUEDÀ) Està situada a l’interior de Catalunya, situada al nord de la Depressió Central (Baix Berguedà) i al límit dels Pirineus (Alt Empordà), fent frontera amb la Cerdanya. Té dues zones ben delimitades, l’Alt Berguedà, zona muntanyosa i el Baix Berguedà, zona més planera. L’activitat minera va passar per una forta crisis i ara la indústria es concentra a Berga i els pobles del voltant, l’agricultura i la ramaderia són activitats complementàries.

La comarca de la Garrotxa, té tres ZER, Alt Berguedà, Baix Berguedà i Berguedà Centre. La ZER Berguedà Centre, situada al voltant de la ciutat de Berga, la formen tres escoles:

- CEIP de la Valldan de Valldan - CEIP Serra de Picamill de Vilada. - CEIP de Borredà de Borredà.

Escoles


Valldan 8.5 82 5 Serra de Picamill 2 20 2 Borredà 4 51 4


Anglès 1 Educació Física 1 Música 1 Educació Especial 1 Sisena hora 1.5 Punt Edu 0.5




62

ZER MOIANÈS (BAGES) Comarca situada al centre de Catalunya, amb zones de plana i de muntanya, té trenta-cinc municipis i 155.112 habitants, inclou la subcomarca del Moianès i una part de la del Lluçanès. L’activitat econòmica és eminentment industrial, i un 2,6% de la població es dedica a l’agricultura. A la comarca del Bages hi ha quatre ZER formades per quinze escoles. La ZER Moianès està situada a la subcomarca del Moianès i la formen set escoles força distants entre si.

- CEIP Antoni Busquets i Punset de Calders. - CEIP Mura de Mura. - CEIP L’Estany de L’Estany. - CEIP L’Esqueix de Monistrol de Calders. - CEIP St. Quirze de St. Quirze de Safaja. - CEIP Collsupina de Collsupina. - CEIP La Popa de Castellcir

Escoles


Antoni Busquets i Punset 6

67

5

Mura 2 18 2 L’Estany 2 23 2 L’Esqueix 6 65 5 St. Quirze 2.5 25 2 Collsupina 2.5 15 2 La Popa 5 86 5


Anglès 2 Educació Física 1.5 Música 2 Educació Especial 1




63

ZER ESPERNALLAC (LA NOGUERA) La Noguera està situada al Prepirineu Lleidetà, és la comarca més extensa de Catalunya, amb una gran varietat de paisatges. Té trenta municipis i 39.507 h. La principal activitat econòmica és l’agricultura i la ramaderia. A la comarca de la Noguera hi ha sis ZER amb vint-i-quatre escoles.

La ZER Espernallac la formen tres escoles.

- CEIP Ramon Gombal de Bellmunt. - CEIP El Terrall de Castellserà. - CEIP St. Bartomeu de Bellmunt d’Urgell.

Escoles


Ramon Gombal 2 13 2 El Terrall 7 76 6 St. Bartomeu 3 25 3






64

ZER RIU ONDARA (URGELL) Comarca situada a la plana de Lleida, comprèn 20 municipis amb prop de 36000 h. La majoria de poblacions són rurals i la població es concentra en les tres poblacions més grans de la comarca igual que la activitat econòmica, que va guanyant pes. Tot i que l’economia es fonamenta en l’agricultura i la ramaderia.

L’Urgell té tres ZER. ZER Riu Ondara, ZER Riu Corb i ZER Guicivervi, amb un total de 12 escoles. La ZER Riu Ondara està formada per dues escoles:

- CEIP Espígol de Tornabous. - CEIP St. Roc de Barbens.

Escoles


Espígol 4 52 4 Sant Roc 5 61 5






65

ZER SOLSONÈS (EL SOLSONÈS) La comarca està situada entre la Depressió Central i el Prepirineu, presenta dos sectosr diferenciats, una part muntanyosa al nord i una altra de més planera. Té quinze municipis amb uns 13.000 h. concentrat,, la major part, uns 8.000 h. a la capital Solsona, sis d’aquests municipis tenen un petit nucli de població i els altres són masies disseminades. L’economia, tot i que hi ha indústria, se centra en l’agricultura i la ramaderia, també hi ha força explotació forestal. La ZER Solsonès és l’única ZER de la Comarca i està formada per nou escoles, tot i que dues de les escoles són de la comarca veïna de l’Alt Urgell.

- CEIP Aiguadora de Navès. - CEIP Ardèvol d’Ardèvol. - CEIP La Coma de La Coma. - CEIP Lladurs de Lladurs. - CEIP Llobera de Llobera. - CEIP Freixinet de Freixinet. - CEIP St. Climenç de St. Climenç. - CEIP Ogern d’Ogern. - CEIP Tuixent de Tuixent.

Escoles


Aiguadora 2 21 2 Ardèvol 2 8 2 La Coma 1 9 1 Lladurs 2 11 2 Llobera 2 13 2 Freixinet 1 10 1 St. Climenç 1 9 1 Ogern 1 4 1 Tuixent 2 15 2






66

ZER NARIEDA (ALT URGELL) Comarca situada entre l’alta conca del Segre fins a les terres de la Noguera. És una de les comarques de Catalunya amb menor densitat de població, té dinou municipis i una població de 19.700 h., el 55% dels quals es concentra a la capital de la comarca. L’economia és fonamentalment agrícola i ramadera, sobretot en la producció lletera, actualment hi ha un creixement important del sector turístic. A la comarca de l’Alt Urgell hi ha dues ZER, la ZER Narieda amb tres escoles i la ZER Urgellet amb quatre. La ZER Narieda està formada per tres escoles.

- CEIP St. Miquel de Peramola. - CEIP St. Climent de Coll de Nargó. - CEIP Miret i Sans d’Organyà

Escoles


St. Miquel 1 7 1 St. Climent 3 28 3 Miret i Sans 5 71 5






67

ZER LES VINYES (PRIORAT) El Priorat es troba al sud de Catalunya, a l’interior de les terres de Tarragona, als peus de la Serra del Montsant. És una comarca poc poblada amb vint-i-quatre municipis i 9.870 h., que mica en mica va recuperant població degut a l’auge del sector vinícola. La principal activitat econòmica és la vinya i l’oli. Al Priorat hi ha cinc ZER amb setze escoles. La ZER Les Vinyes està formada per quatre escoles.

- CEIP St. Isidre de Capçanes. - CEIP St. Feliu dels Guiamets. - CEIP Anicet Villar de Marçà. - CEIP Josep Riba de La Serra d’Almos.

Escoles


St. Isidre 2 13 2 St. Feliu 2 15 2 Anicet Villar 5 51 5 Josep Riba 2 24 2


Anglès 2 Educació Física 1.5 Música 1 Educació Especial 1




68

ZER POBLET (CONCA DE BARBERÂ) Comarca d’interior de Tarragona, entre les valls dels rius Francolí i Anguera, fins a les muntanyes de Prades, ben comunicada. Té vint-i-dos municipis i uns 20.000 h. L’activitat econòmica és agrícola i industrial i cada vegada més turística. Té dues ZER, la ZER Poblet i la ZER Conca de Barberà amb un total de set escoles.

La ZER Poblet la formen tres escoles.

- CEIP Mare de Déu dels Torrents de Vimbodí. - CEIP Blancafort de Blancafort. - CEIP Montgoi de Vilaverd

Escoles


Mare de Déu dels Torrents

7.5

76

7

Blancafort 3 29 3 Montgoi 4 43 4 Especialistes itinerants

Anglès 2 Educació Física 1. Música 1 Educació Especial 1 Educació Infantil 1




69

11.- BUIDATGE DE LES ZER DE LA MOSTRA ___________________________ A partir dels qüestionaris contestats per les diverses ZER de la mostra i les escoles que en formen part i de les entrevistes realitzades als equips directius de les ZER, s’han recollit dades significatives en relació a la seva pràctica diària, amb la finalitat d’interpretar l’organització duta a terme i els materials que s’estan utilitzant. 11.1.- DOCUMENTACIÓ I ORGANITZACIÓ. A l’escola es necessita uns documents que regeixin i orientin l’acció educativa, aquesta documentació és normativa i la dicta el Departament. El PE (projecte educatiu), el RRI (reglament de règim interior), el PL (projecte lingüístic, el PC (projecte curricular), la PA (programació anual o general), la Memòria, són documents normatius.. Com hem apuntat, una ZER, està formada per un conjunt d’escoles que tenen un projecte en comú. Les ZER, considerades com a un centre, i també cadascuna de les escoles que en formen part, han de tenir i gestionar aquesta documentació. Els documents s’elaboren des de la ZER, l’equip directiu és l’encarregat de confeccionar els documents, amb la participació i el consens del claustre de zona, després els han d’aprovar el consell escolar de la ZER. Totes les ZER tenen aquesta documentació en comú, les ZER de la mostra també. Aquests documents que afecten a la gestió i l’organització de la zona, en general hi ha un apartat específic per a cada escola que forma part de la ZER, on s’especifiquen els trets característics de cada escola. Les realitats de les ZER i les escoles canvien i llavors, aquesta documentació s’ha d’actualitzar, tal i com els ha passat a la ZER Cep de Sis: “...nosaltres fa molts anys que som ZER, però aquesta ha canviat molt des del seu inici, ara tornat a refer tots els documents, aquest curs ens hem centrat en el PE, el PL i el RRI,...”



70

PROJECTES

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

2 4 2 2 2 1 1 3

llengües

puntedumedi

ambientTIC altres

pla d'auton

comunicació

cap

11.2.- PROJECTES ENDEGATS. En el quadre següent, es pot apreciar els projectes que tenen endegats les ZER de l’estudi, un 25% estan portant a terme un o més projectes per tal de gestionar accions que contribuiran en la millora de la qualitat educativa.

Els projectes d’innovació i els plans d’autonomia, han propiciat que moltes de les ZERs els aprofitessin per portar a terme el seu model d’escola i organitzar-se i treballar segons les característiques i especificitats. Tothom disposa d’ordinadors, Hi ha escoles que tenen aula d’ordinadors i d’altres que tenen els ordinadors a l’aula, i tot i que les noves tecnologies ja fa temps que han arribat a l’escola rural, a vegades el que costa que funcionin són les connexions a Internet. De projectes TIC i en i amb comunicació audiovisual hi ha 3 ZERs que els porten a terme. Un dels recursos que també utilitzen totes les ZERs, és la biblioteca, els projectes d’innovació Puntedu, (4 ZERs el porten a terme) han servit per organitzar les biblioteques escolars, fer material , impulsar plans de lectura i totes les activitats que s’hi relacionen.



71

distància en quilòmetres

0102030405060708090

Mon

tgrí

Empo

rdà

Solsonè

s

Riu O

ndara

Les V

inyes

Bergue

dà C

entre

Moia

nès

Llier

ca

Espern

allac

Poblet

Cep de

sis

Narieda

dist km

El tractament de les llengües estrangeres també és un aspecte que interessa a les escoles rurals (3 ZERs), una per poder introduir l’anglès a educació infantil i les altres dues per poder treballar diferents aspectes d’altres àrees curriculars en anglès. Els altres projectes d’innovació són d’ambientalització de les escoles (2 ZERs), una té Projecte Comènius i una altra participa en Agrupaciones escolares. En aquest context es plantegen les activitats que es portaran a terme aprofitant la singularitat de les aules rurals, aules multinivell, immerses en el territori, on la interacció dels nens i nenes fa que vagin construint coneixements. 11.3.- COORDINACIONS. Les reunions i coordinacions en el si de l’escola són molt importants per tirar endavant els projectes proposats, reflexionar sobre la pràctica educativa, arribar a acords i en definitiva voler arribar a una bona qualitat educativa. A les ZER, les reunions i coordinacions, encara són més necessàries, s’ha de posar d’acord i treballar conjuntament, professorat d’escoles de municipis diferents i uns i unes mestres especialistes que van d’una escola a una altra. Els desplaçaments són una de les característiques de les ZER, el professorat ha d’anar d’un lloc a un altre per tal de coordinar-se i fer un treball conjunt. Les característiques de cada ZER: número d’escoles, distàncies, climatologia, fa que cadascuna s’organitzi segons les seva especificitat i organització interna. Quadre de les distàncies que hi ha entre les escoles que formen part de cada ZER.



72

Per tal de poder salvar l’escull de les distàncies, les ZER poden reunir-se dues tardes al mes en horari lectiu, concentrant les hores dedicades a coordinacions, sempre i quant ho aprovi el Consell Escolar de la zona, tot i així, dues tardes són insuficients i en general, totes les ZER es troben cada setmana. Els dies i les hores de reunions depenen del funcionament i organització, algunes en l’horari de la tarda, d’altres al migdia i algunes a la tarda, fora de l’horari lectiu. Les reunions són de claustre, cicles, departaments o comissions, segons s’hagin organitzat. En la taula següent es resumeixen les hores i els dies de reunió i una mostra de l’organització i el treball realitzat a les ZER de la mostra. EMPORDÀ - Es reuneixen els dimecres a la tarda de 17 a 19h.: setmanalment

- Claustre - Coordinació - Comissió de treball - Segons la feina, es recuperen les hores d’exclusiva.

- Coordinacions fan tres grups: EI/CI; CM/CS; Itinerants.

- Les coordinacions serveixen per treballar en les programacions, avaluacions internes, PE, inventaris.(S´ha intentat fer una programació conjunt de medi, però és difícil, les escoles són de tipologia diferent i costa.

- Comissions:

- Equip directiu. - Revista. - Festes. - trobada de ZER ( es treballa un tema curricular i

s’interrelaciona amb les altres àrees) i es programen totes les activitats que es realitzaran.

- Costa força coordinar-se per cicles: tipologia d’escoles diferent: dues escoles cícliques amb més de quatre grups, dues amb dos i tres grups i una altra d’unitària. Això vol dir que hi ha un tipus d’agrupació d’alumnat diferent i cadascú treballa i s’organitza segons les seves necessitats.



73

LLIERCA - Es reuneixen els dimecres al migdia setmanalment:

- 1 claustre. - 3 coordinacions.

- La distància és curta, 14 Km i els permet trobar-se al migdia. - Les escoles que formen la ZER són d’estructura cíclica i les coordinacions es fan per cicles. - Sortides, colònies, teatres, trobades. - El treball gira al voltant dels cicles, programacions, materials curriculars, es fa a nivell de cicle. Es marquen unes línies generals de ZER i cada escola s’organitza segons les seves característiques. - Llibres iguals a totes les escoles, a infantil no tenen llibre. - La línia d’escola és similar, es coordinen i segueixen una mateixa línia sense deixar les peculiaritats de cada escola. NARIEDA - Reunions els dilluns de 17 a 19h. Setmanalment.

- 1 claustre - 3 comissions: revista, informàtica, sortides, formació, treball

curricular,... - Tipologia d’escoles diferents per n. d’alumnat: una d’unitària, una altra amb tres grups i la tercera cíclica. - Es reuneixen per grups, segons les preferències del professorat s’inclouen en un o altre. - Quan el treball és curricular, el material que s’elabora es fa per cicles. SOLSONÈS - Reunions de 15’30 a 18’30 quinzenals. - Les reunions són de claustre, es procura encabir-ho tot:

- Pedagògic. “de projectes”. S’anomenen així perquè, aquest curs s’ha començat un projecte d’innovació.

- Administratiu. - Combinat.

- Escoles de tipologia similar, unitàries d’un o dos grups, però amb una distància de 71 quilòmetres, que dificulta les trobades entre elles. - Organització dels dimecres a la tarda és diferent, segons les escoles:



74

- Dues tardes al mes, totes les escoles tancades. Es recupera ¼ d’hora més cada dia.

- Dues escoles tanquen totes les tardes dels dimecres. S’aprofita per fer coordinació d’itinerants o d’EI.

- La tarda que es coordina E.I., els itinerants cobreixen les escoles que estan obertes. Ha donat molt bon resultat, aquesta coordinació.

- Cadascú s’organitza de manera diferent. S’intenta aglutinar a les escoles amb els projectes.

- A més de les coordinacions dels dimecres, el correu i el telèfon són els mitjans que més s’utilitzen pel treball conjunt.

- Les reunions i coordinacions les celebren al CRP de la Comarca, ja que esdevé un punt cèntric per a totes les escoles.

- Organització de les escoles.

- Escoles de característiques similars, amb molta distància. - Cada curs canvien les agrupacions, segons el número de

nens i nenes i en conseqüència l’organització. - La coordinació de línia de treball, a EI/CI, es treballa per

projectes, racons i ambients, a CM i CS, fan treball per projectes i tenen alguns llibres.

- Coordinacions escoles

- La PG és de ZER, es donen unes línies generals, però no es programa conjuntament, cada escola segons la seva especificitat.

- Es porten a terme projectes comuns des de ZER, “la publicitat” “tic-tac”,...

- Sortides, colònies, teatres, tot és a nivell de ZER. - Jornades literàries (sortida de dos dies) de ZER.

BERGUEDÀ CENTRE - Reunions de 17’30 a 19’30 els dimecres 1 cop al mes. Reunions al migdia per cicles i comissions.

- 1 claustre - 1 cicles tutors - 1 comissions no tutors.



75

- Es manté les estructures d’escoles i es busquen acords per a l’organització de la ZER. Sense perdre la identitat tant organitzativa com pedagògica de les escoles. - Es busquen temes de treball conjunt i activitats que ajudin a coordinar-se. - Les coordinacions

- A nivell administratiu i les itineràncies. - El treball pedagògic es porta a terme en els cicles i les

comissions. - Sortides, colònies, teatres,... - Projectes comuns. “punt edu” , activitats LIC (6ena hora),... - Acords pedagògics comuns de diferents activitats, es deixa

lliure l’aplicació a cada escola. - Es vol arribar a acords i criteris generals de funcionament

pedagògic. - Elaboració de material que cada escola utilitza segons la

seva realitat i especificitat. - No es vol tocar les activitats, materials, programacions,... de cada escola, les que es van fent es procura que sigui un treball comú de ZER. ESPERNALLAC - Es reuneixen els dijous de 12 a 2 setmanalment

- 1 claustre - 3 coordinacions i cicles.

- La coordinació facilita el treball conjunt de programacions i activitats. MOIANÈS - Es reuneixen les tardes dels dimecres. setmanalment

- Claustre. - Departaments - Cicles. - Formació i assessoraments.

- La ZER és una comunitat d’aprenentatge, on tothom: alumnat, professorat, famílies i administracions en formen part. - Gran distancia entre les escoles: 50 km. - Tipologia d’escoles diferent:

- De les set escoles que formen la ZER, quatre són unitàries, tenen dos grups i les altres tres cícliques de cinc grups.



76

- La coordinació és administrativa i pedagògica.

- Equip directiu que organitza els horaris, itineràncies i tasques administratives per treure feina a les escoles.

- Treball per Departaments: Punt edu, material, LIC, atenció a la diversitat, material, gestió, TIC/TAC, dinamització.

- Treball per cicles i comissions. - Projecte. “escoles compartides” per tal de potenciar l’ús dels

recursos materials existents a la ZER i la optimització dels espais i el temps. Per tal que les escoles unitàries de la zona, puguin fer algunes sessions de treball per cicles, cada escola petita de la ZER, tindrà com a referència una de les escoles grans de la ZER, a l’hora d’organitzar activitats conjuntes per a l’alumnat.

POBLET - Es reuneixen de 17 a 19h. Quinzenalment.

- Claustres. - Coordinacions i comissions

- Coordinació administrativa i pedagògica.

- PA - Projecte interdisciplinar. - Sortides. - Programacions i metodologia: càlcul mental, problemes,

acords metodològics per l’aula, organització general d’aula amb la “carpeta d’aula”, itineràncies.

- Agrupaciones escolares. - Diversitat de tipus d’escola amb no massa distància, 17km. CEP DE SIS - ZER antiga, però a sofert molts canvis i ara tornen a començar. - Es reuneixen les tardes dels dimecres setmanalment.

- Claustres. - Grups de treball : documents ZER, pàgina web, sortides i

colònies, festes, projectes pedagògics (enguany no). - Assessoraments.



77

- La coordinació a la zona, a nivell pedagògic és més horitzontal a l’escola és més vertical. - Sortides, trobades, colònies a nivell de ZER. - Tipus d’escoles: dues escoles cícliques i una unitària. - Els agrupaments varien cada curs segons l’alumnat que hi ha. LES VINYES - Es reuneixen la tarda del dimecres, quinzenalment.

- Claustres. - Comissions.

- Escoles de tipologia diferent: 3 unitàries i 1 cíclica - L’escola gran s’organitza de manera diferent a les petites, ja que l’organització varia cada curs, segons l’alumnat. - Organització i coordinació de la ZER.

- Cada escola ha mantingut la seva autonomia (zer nova 4 anys) i van arribant a consensos. (van sorgir del desglossament d’una ZER de 7 escoles)

- Compartir metodologies i materials sense obligar. - Documentació conjunta. - La necessitat de fer coses conjuntament ha anat sorgint. - Actualment es va treballant cada vegada més com a ZER. - Sortides, trobades. - Projectes per a la trobada. - Material que mica en mica queda de ZER. - S’ha anat unificat els llibres utilitzats a primària. - EI/CI és el grup que té els criteris i els materials més

unificats. - Seminaris conjunts.

MONTGRÍ - Es reuneixen els dijous al migdia, quinzenalment.

- Claustres. - Comissions. - Cicles.

- Es continuen fent cicles. - Aquest curs, es prioritza el treball d’escola al treball de ZER, falta refer els documents de les escoles. - El curs vinent es tornaran a fer les comissions de ZER. - Tipologia diferent d’escoles: dues escoles cícliques amb cinc grups i una



78

d’unitària amb 2 grups. - Organització i coordinació.

- Sortides i colònies. - Trobades. Una cada trimestre. - Seminaris. - Elaboració de material a partir dels seminaris que s’han fet.

RIU ONDARA - Es reuneixen el dijous al migdia, setmanalment.

- Claustres. - Cicles. - Comissions

- Coordinació i organització. Tot a nivell de ZER. S’ha elaborat un pla d’autonomia de ZER.

- Sortides i colònies. - Trobades. - Programacions. - Treball per competències. - Projecte interdisciplinar. - Projectes d’innovació. - Seminaris. - Festes. - Llibres. - ....

- Els objectius a seguir estan en el projecte de direcció i en el Pla estratègic. 11.4.- PROFESSORAT ITINERANT. Ja hem fet esment que hi ha un professorat que està destinat a la Zona, són les i els mestres especialistes itinerants, professorat que desenvolupa la seva tasca a totes les escoles que formen part de la ZER, impartint la seva especialitat, i si l’horari ho permet, fent tasques de suport, desdoblaments,... L’horari del professorat itinerant, i de la distribució de les hores de suport a cadascun del centres, el decideix l’equip directiu de la ZER segons les necessitats i característiques de cada escola i es reflecteix en la programació anual de cada curs.



79

El següent quadre mostra el número de professorat itinerant de cadascuna de les ZER.

PROFESSORAT ITINERANT

0

0,5

1

1,5

2

2,5

Mon

tgrí

Empo

rdà

Solsonè

s

Riu O

ndara

Les V

inyes

Bergue

dà C

entre

Moia

nès

Llier

ca

Espern

allac

Poblet

Cep de

sis

Narieda

mestres itinerants anglès

mestres itinerants EF

mestres itinerants M

mestres itinerants EE

mestres itinerants infantil

mestres itinerants sisena hora

mestres itinerants punt edu

El número de professorat itinerant nomenat a cada ZER, depèn del número d’alumnat i del número d’escoles que formen part de la ZER. 11.5.- SISENA HORA. Al curs 2006-07, es va començar la primera fase d’aplicació a les escoles de la sisena hora, només s’havia de fer a les escoles dels municipis de més de 10.000 h i a les capitals de comarca, en una segona fase, al curs 2007-08, l’aplicació s’havia de fer efectiva a totes les escoles de Catalunya. Aquesta segona fase, encara no s’ha fet del tot efectiva, ja que a moltes de les escoles de municipis petits, no poden fer 6ena hora per manca de recursos. El primer curs d’aquesta aplicació, totes les escoles que ho van voler, podien demanar al Departament, fer la 6ena hora, prèvia aprovació del Consell Escolar. Algunes ZER la van demanar i van fer-ne la implantació, d’altres no ho van creure convenient en aquell moment. L’aplicació de la sisena hora, ha comportat força canvis organitzatius i de funcionament en les ZER, degut a la particularitat de ser un conjunt d’escoles petites i del professorat itinerant. Els canvis han estat més o menys problemàtics segons el nombre d’escoles, les distàncies entre elles o quina organització tenien, per exemple a la ZER les Vinyes



80

ho van solventar de la següent manera : “Fem 6ena hora i l’horari per tenir les tardes lliures és de 9 a ¼ de 2 i de 3 a 5, i amb el quart d’hora recuperem i això permet fer la sisena hora sense problemes Algunes de les activitats que s’han portat a terme a les ZER en aquesta hora han estat les que proposava el Departament, com l’hàbit lector, la comunicació oral, estratègies matemàtiques o desenvolupament de la sensibilitat artística i d’altres com projectes TIC, activitats LIC, filosofia 3-18, educació en valors, projectes d’ambientalització, ... Un exemple seria el de la ZER Berguedà Centre: “ ... el material surt d’una comissió amb una funció molt concreta i en aquest cas per un espai de nova creació com és l’hora LIC d’activitat intercultural dins de l’espai de 6a hora”. Un 33,4% de ZER de la mostra que apliquen la sisena hora.

6 ena hora

Montgrí No Empordà No Solsonès No Riu Ondara No Les Vinyes Si Berguedà Centre Si Moianès No Llierca No Espernallac No Poblet Si Cep de sis No Narieda Si

11.6.- TREBALLAR A LA ZER: AVENTATGES I INCONVENIENTS. Treballar en una escola rural i en una ZER, és sinònim de compartir, intercanviar, posar-se d’acord, desplaçar-se, treball en equip, reunions, coordinar-se, optimitzar recursos, tutors i tutores, professorat itinerant, projectes, innovació, pensar amb



81

l’escola i amb la ZER. Tot això i més vol dir treballar en una ZER o a qualsevol de les escoles que la integren. La creació de les ZER va comportar un gran avenç per a les escoles rurals, sortir de l’aïllament en què algunes es trobaven, compartir angoixes i problemàtiques similars i poder organitzar activitats conjuntes, entre d’altres, va suposar un pas endavant en l’educació al món rural. De bon començament, la ZER va ser una organització per treballar conjuntament les escoles que en formaven part, tal i com ho escriu Joan Soler (2005) en l’article “L’escola rural a Catalunya en el darrer quart del segleX:..”

“ Es tractava d’un model escolar basat en la coordinació, en el treball en equip, en el projecte educatiu compartit i en la conservació de la pròpia identitat de cada escola. Un model que buscava l’equilibri entre el conjunt i les parts, entre la zona i el poble.”

Aquesta va ser la base de les ZERs i amb el temps, la seva organització i estructura, s’ha anat consolidant. Tot i que la filosofia d’escola rural, oberta a l’entorn, de la diversitat a les aules, la implicació de la comunitat, la renovació pedagògica, ..., continua tenint la mateixa vigència que en un començament. La ZER i les escoles que en formen part, han sofert canvis al llarg del temps, canvis socials, metodològics, tecnològics, administratius, de creixement de la població escolar,... que han propiciat que els i les mestres que en formen part hagin reflexionat sobre el seu funcionament, l’estructura, el sentiment, la conveniència o no de pertànyer a una ZER, l’autonomia dels centres, ... El fet de pertànyer a una ZER, comporta molts avantatges, compartir, relacionar-se amb altres escoles amb problemàtiques similars, disposar d’uns i unes mestres especialistes, coordinar-se, propiciar una metodologia activa, unificar interessos,... però, també inconvenients, la distància entre escoles o la dificultat per trobar hores de coordinació, entre d’altres. AVANTATGES I INCONVENINETS Un dels aspectes que hi ha sobre la taula a les ZERs i a les escoles, és la reflexió de quins són actualment, els avantatges i inconvenients de treballar en una ZER. La pregunta s’ha fet als equips directius de les ZERs i també a les escoles que en formen part.



82

A la següent graella es descriu com es veu des d’una vessant i des de l’altre, ja que la visió d’alguns aspectes, a vegades pot diferir segons el lloc, la situació que s’ocupa, pot influenciar que les escoles de la ZER hagin petit un augment demogràfic, la distància entre escoles, el tipus de gestió,... Un cop analitzades les respostes dels qüestionaris, tant dels avantatges com dels inconvenients, els podem agrupar en diferents apartats

AVANTATGES - Coordinació. - Organització. - Relació. - Material

INCONVENIENTS - Reunions ZER. - Organització

ZER AVANTATGES INCONVENIENTS

COORDINACIÓ

- La coordinació de tot el professorat de la ZER permet que hi hagi un treball conjunt, un traspàs d’informació, posar en comú idees i projectes i arribar a uns acords comuns.

- La tasca de suport grupal, sobretot en les escoles més petites.

- L’enriquiment d’idees i metodologies. ORGANITZACIÓ

- Línia conjunta de ZER. - Compartir experiències i dificultats i

poder unificar criteris i interessos. - Optimitzar els recursos humans i

materials. Es poden estalviar tasques de les escoles.

- Reivindicar maneres diferents d’organitzar l’horari, per exemple les tardes dels dimecres per fer coordinacions.

RELACIÓ

REUNIONS DE ZER

- Els desplaçaments per coordinar-se. A vegades hi ha massa distància entre les escoles

- Manca de temps per fer tota la feina proposada.

- Interval entre les reunions de ZER massa ampli, això comporta per algunes ZERs la no immediatesa de les accions.

- Hi ha d’haver esforç i predisposició per part de tothom per poder funcionar i tirar endavant.

- La no flexibilització dels horaris de les diferents escoles de la ZER, comporta que s’hagin de fer les coordinacions fora d’horari escolar, de 17h. A 19h.

- Per algunes ZERs, la separació física.

ORGANITZACIÓ



83

- El professorat té sentiment de pertinença a un grup, això evita la solitud.

- Es comparteixen neguits, desangoixant -se de problemàtiques que moltes vegades són comunes.

- S’amplien horitzons. Es comparteixen realitats, vivències i experiències escolars.

- Realitzar activitats comunes tant per part del professorat com de l’alumnat, això permet ampliar coneixements i relacions.

MATERIAL

- Elaboració de material per la ZER i els diferents centres que en formen part i el fet de poder-lo compartir.

- Per algunes escoles, les hores de dedicació a la ZER es deixen de dedicar a les escoles i fa endarrerir la documentació que cal presentar cada vegada més per escoles: PA, RRI, PG,... Perquè hi ha una duplicitat de tasques.

- Quan hi ha diferents tipologies d’escoles i alumnat dins d’una ZER, en alguns casos pot dificultar el treball en comú o arribar a acords.

- A vegades, hi ha massa lentitud en els acords.

- El fet de no conviure diàriament amb tothom fa que les tasques en general no siguin tan fàcils de portar a terme. El no estar en un mateix edifici .

- Segons les escoles que formen la ZER, a vegades es troben amb grups massa grans per organitzar- se, això comporta la dificultat per trobar punts en comú per l’augment dels punts de vista.

- S’arriben a acords i no sempre es compleixen.

- Poca estabilitat de les plantilles.

ESCOLES

AVENTATGES INCONVENIENTS

COORDINACIÓ

- El treball conjunt, la coordinació de totes les escoles de la ZER.

- Programar conjuntament i per cicles els projectes, sortides,...

- Enriquiment a l’hora de programar. - Unificar i establir criteris comuns

d’ensenyament - aprenentatge. - Treball cooperatiu, compartir

REUNIONS DE ZER

- Els desplaçaments, la distància entre les escoles de la ZER.

- Poc temps per trobar-se, sobretot si les reunions són al migdia.

- L’horari a vegades obliga a fer les reunions a la tarda de 17 a 19h.

- Reunions a les tardes de 15 a 17h. només quinzenalment. (haurien de ser



84

experiències, idees, projectes,... - Compartir informació per resoldre

conflictes que puguin sorgir. - Compartir recursos: materials,

metodològics i organitzatius. - Arribar a consensos i acords

comuns. ORGANITZACIÓ

- Economia d’esforços. - Repartiment de tasques a fer.

Optimitzar les feines. - Sentiment de pertinença a la ZER. - Compartir especialistes permet

disposar de més hores per fer reforços i desdoblaments.

- Acords metodològics. - Compartir documentació i fer-la entre

tots: RRI, PAT, PC, PA, PL,... - Optimitzar els recursos materials,

humans i econòmics. - Més capacitat organitzativa. - Visió més àmplia que la pròpia

escola. - Avantatges econòmics quan

s’organitzen les sortides,... - Establir horaris conjunts per a les

reunions. RELACIÓ

- Relació de l’alumnat amb els dels altres centres de la ZER: sortides, colònies, festes, projectes comuns,...

- Relació amb els i les altres mestres de la ZER: Parlar i discutir de temes que interessen, intercanviar idees i compartir experiències, dificultats, maneres de treballar.

- Evitar la solitud del professorat. - Facilita la integració dels i les

mestres nous/ves i dels itinerants a les escoles.

- Intercanvi d’experiències amb les escoles.

setmanals) - Haver de deixar l’escola tancada dues

tardes al mes. ORGANITZACIÓ

- Tipologia d’escoles diferent, costa organitzar i programar conjuntament. Número d’alumnes, necessitats diferents,...

- A vegades costa trobar i arribar a acords degut a la manera diferent de treballar i a les diferents realitats de cada centre.

- Diversitat d’interessos. - Manca d’hores per poder portar a terme

les tasques de cada escola. - Tipologia d’alumnat diferent. - Lentitud a l’hora de prendre acords,

s’han de consensuar entre totes les escoles.

- Necessitat d’ajustaments horaris per poder realitzar reunions. Costa organitzar els horaris dels centres per poder coincidir. A vegades els acords passen per trucades telefòniques o correus electrònics.

- Coordinar i planificar horaris amb els i les especialistes de la ZER.

- És necessari l’esforç i la predisposició per part de tothom.

- Duplicitat d’alguns aspectes escola-ZER. - No estabilitat de les plantilles. - Moltes propostes a nivell de ZER i com a

mestre/a, la sensació de no arribar a tot.



85

MATERIAL

- Elaboració de material conjunt. - Compartir i intercanviar el material i

posar-lo en comú .

Per poder analitzar les respostes donades, hem de tenir en compte les característiques de cadascuna de les ZERs i les particularitats de cadascuna de les escoles de la mostra. Cada escola i cada ZER és diferent de les altres, ho pot determinar la distància, la tipologia d’escoles i alumnat, el territori, el nombre d’escoles que en formen part,... Totes són matisacions importants a l’hora de reflexionar sobre aquest fet. Fent una valoració de les respostes donades, es pot fer una gradació de més a menys, quines són per les ZERs i per les escoles la importància de formar part d’una Zona Escolar Rural. Avantatges ZER ESCOLES DE LA ZER

� El treball conjunt de tots i totes les mestres del claustre de ZER, poder-se coordinar, posar idees i projectes en comú.

� Evitar la solitud del professorat i tenir un sentiment de pertinença a un grup,sobretot en les escoles més petites.

� Poder treballar i programar per cicles o grups, segons la tipologia de les escoles.

� Arribar a una línia conjunta, compartint experiències, dificultats i optimitzant els recursos que la ZER pot aportar.

� Ampliar horitzons. La diversitat enriqueix.

� La realització d’activitats comunes fa que hi hagi una relació entre l’alumnat i el professorat de la ZER.

� L’elaboració de materials. � Treballar per mantenir les tardes dels

dimecres per fer les runions.

� El treball cooperatiu dels i les mestres, compartir experiències, idees, projectes.

� La relació entre el professorat de la ZER, parlar, compartir problemàtiques, desangoixa i evita la solitud.

� La coordinació de totes les escoles i poder programar conjuntament o per cicles i grups, les activitats que es realitzaran.

� La relació de l’alumnat de la ZER en les sortides, colònies, trobades o activitats comunes.

� Elaborar, compartir i intercanviar material.

� Reflexionar, unificar i establir criteris pedagògics comuns.

� Optimitzar recursos,estalviar tasques i compartir documentacions.

� Facilita la integració del professorat nou a les escoles i a la ZER.



86

Inconvenients ZER ESCOLES DE LA ZER

� Els desplaçaments entre les escoles. � Moltes vegades l’ interval entre les

reunions de ZER és massa ampli. � L’horari de les reunions, costa coincidir

i a vegades s’han de fer fora d’horari escolar, sobretot de 17h a 19h.

� Duplicitat de tasques, la ZER fa que es dediquin menys hores a tasques que cada vegada més es demanen per escola.

� Esforç i predisposició per part de tothom.

� Les diferents tipologies d’escoles en quant al número d’ alumnes, a vegades dificulta el treball en comú.

� Costa posar-se d’acord, cada vegada els claustres són més nombrosos.

� Poca estabilitat de les plantilles.

� Els desplaçaments entre les escoles. � L’horari de les reunions, costa

organitzar els horaris de cada centre i els de ZER, poc temps per trobar-se, a vegades en hores no lectives.

� La tipologia diferents d’escoles i alumnat en una ZER, a vegades costa posar-se d’acord. Necessitats diferents.

� Manca d’hores per poder portar a terme les tasques de cada escola. Duplicitat de tasques.

� Lentitud a l’hora de prendre acords. � Plantilles poc estables. � Hi ha d’haver bona predisposició per

funcionar. � Per algunes ZERs, hi hauria d’haver

una tarda setmanal per reunions. � Per d’altres és complicat haver de

tancar les escoles dues tardes per reunions.

La ZER com a model d’escola, des de la seva creació, porta implícit un treball participatiu i d’implicació de tot el claustre, treballar en una ZER, comporta una entesa organitzativa i pedagògica de tots els seus membres. És clar que per les ZERs i les escoles que van contestar els qüestionaris, el fet més destacable és el treball en equip, equips directius, mestres, tothom coincideix que el treball conjunt, cooperatiu, de coordinació, de reflexió, compartint i portant a terme projectes comuns, per tal d’innovar i arribar a criteris pedagògics que afavoreixin el procés educatiu de l’alumnat, és el punt més assenyalat per les escoles i per les ZERs. La relació entre el professorat i l’alumnat de la ZER, el no sentir-se aïllat també és molt important. Les sortides, colònies, trobades, les experiències conjuntes, la generalització de la tecnologia ho fan possible, i és interessant que els nens i nenes igual que els i les mestres, comparteixin també el sentiment de pertànyer a una comunitat més gran que no només l’escola.



87

distància en km de les escoles de la ZER

0102030405060708090

Mon

tgrí

Empo

rdà

Solsonè

s

Riu O

ndara

Les V

inyes

Bergue

dà C

entre

Moia

nès

Llier

ca

Espern

allac

Poblet

Cep de

sis

Narieda

dist km

El fet que a les escoles convergeixin diferents nivells dins d’una aula i es tinguin pocs nens i nenes o a vegades cap, d’un mateix curs, les trobades i experiències entre escoles proporcionen un treball per cicles que moltes vegades a cada escola no és possible. Elaborar material per la ZER o les escoles i compartir-lo per tal que s’adapti a les necessitats de les escoles i del seu alumnat i rendabilitzar els recursos existents, tant materials, humans o econòmics. L’estructura de ZER afavoreix la integració del professorat que arriba nou, sigui itinerant o destinat a una escola, sentint-se acollit i formant part d’un projecte comú. La reflexió portada a terme als claustres de la ZER i de les escoles, també posa sobre la taula una sèrie d’inconvenients que s’ha de mirar de solventar per tal de continuar amb el projecte que s’ha endegat. Els desplaçaments i el trajecte entre les escoles, és constata com l’inconvenient més gran. Ja hem dit que d’escoles rurals n’hi ha per tot el territori i les distàncies no sempre són les mateixes, l’agrupació d’escoles de pobles petits més o menys propers i el seu treball en comú és el que dóna sentit a la zona. Compartir la feina i treballar plegats, necessàriament comporta desplaçar-se d’un lloc a un altre. El gràfic següent mostra la distància que hi ha entre les escoles de cadascuna de les ZER A la distància s’hi ha d’afegir el nombre d’escoles, no és el mateix organitzar uns horaris per dues o tres escoles o per cinc o sis, les variables són importants.



88

Les reunions de claustre, cicle o departament, són molt importants pel bon funcionament de qualsevol escola, l’equip directiu de ZER, ha d’organitzar aquestes reunions tenint en compte les necessitats i les hores en que tot el professorat pot coincidir. Hem de tenir en compte que per assistir a una reunió o claustre de ZER, el professorat s’ha de desplaçar. Algunes ZER celebraven els claustres i reunions, els dimecres a la tarda, es podia demanar a l’administració dues tardes mensuals per coordinació, n’hi ha que ho mantenen, però actualment, la implantació de la 6ena hora en les ZER que ho van demanar i la reducció horària del professorat, passar de 25 a 23 hores lectives, fan que sigui força complicat quadrar horaris i hi ha ZER que han de celebrar les reunions als migdies o a la tarda, fora de l’horari lectiu. El nombre de professorat adscrit a una ZER ha anat augmentant en algunes zones, el creixement de les escoles, el professorat que s’ha incorporat per la sisena hora o per la reducció horària, entre d’altres, han fet que els claustres de les ZER siguin cada vegada més nombrosos, aquest, no és un aspecte negatiu, però això vol dir, que cada vegada és més difícil ajustar horaris, coincidir i fins i tot arribar a acords. El creixement d’algunes escoles que formen part d’una zona, a vegades fa que com a escola que té unes característiques força diferents a les altres, es plantegi deixar la ZER o normativament hagi de deixar-la perquè té massa alumant, ja que quan una escola passa a ser graduada, ha de marxar de la ZER. Un altre dels inconvenients, és la duplicitat de tasques administratives, a vegades els documents que s’han de fer a nivell de ZER i de les escoles coincideixen i es fan dues vegades, no hi ha un programa gestió específic de ZER, des de l’administració es pensa en els centres, aplicatius, que si l’administració tingués més en compte el concepte ZER, es podrien fer des de la zona i s’estalviaria molta feina. A l’hora de tirar qualsevol projecte endavant, es necessita un conjunt de persones que el facin realitat, La poca estabilitat de les plantilles a les ZERs, comporta molta mobilització i fa que en alguns llocs sigui més complicat el treball de ZER. Si posem en una balança els avantatges i els inconvenients de treballar en zona, el plat es decanta a favor dels avantatges, tothom coincideix que el fet de treballar en ZER, compartir dubtes, arribar a acords, revisar la pràctica diària,... La suma d’esforços permet avançar cap a un model d’escola que vol continuar millorant la qualitat educativa en els contextos rurals.



89

12.- ANÀLISI DELS MATERIALS._______________________________________ 12.1.-ELS MATERIALS. Quan parlem de materials, de seguida pensem en els llibres que els nens i les nenes fan servir a l’escola. Hi ha però, una gran diversitat de materials que utilitzem a l’aula i a l’escola, la guia didàctica , jocs educatius, l’ordinador, la programació, els llibres, les revistes educatives, les fitxes, el material manipulable per classificar o experimentar, la pissarra digital, ... Tots són materials, però què entenem per material? Material curricular o recurs, són paraules que utilitzem per expressar un mateix concepte. A. Zabala (1995) entén com a material,

[...] Els materials curriculars o materials de desenvolupament curricular seran tots aquells instruments i mitjans que proporcionen a l’educador/ora pautes i criteris per a la presa de decisions, tant en la planificació com en la intervenció directa en el procés d’ensenyament-aprenentatge i en la seva avaluació.

Entenem doncs que els materials són mitjans que ajuden als i les mestres a desenvolupar la seva tasca a l’aula i al centre, ja que s’utilitzen abans, durant i després del procés d’ensenyament-aprenentatge. Dins d’aquesta visió més àmplia de material curricular hi podem incloure també els materials organitzatius i els metodològics. També Zabala (1995) inclou com a materials curriculars les propostes d’elaboració del projecte educatiu, de les programacions, del tractament de la diversitat o l’avaluació, entre d’altres. Segons quins materials es tingui a l’aula i al centre i de quina manera s’utilitzin, poden influir en l’organització de la classe, del centre i en la seva línia d’escola. Si utilitzem un tipus determinat de material a l’aula, per exemple cada nen i nena el seu llibre i quadern, l’organització de l’aula serà diferent que si aquests mateixos llibres estan a l’aula i són un recurs per complementar la informació d’ un projecte. Es fa difícil fer una classificació de tots els materials que s’utilitzen a l’escola, el mateix Zabala (1995) en fa la següent classificació segons:



90

- Àmbit d’intervenció del professorat : Són els materials que fan referència a la planificació general del curs, al Projecte Educatiu, marc curricular, programacions, ...

- Intencionalitat o funció: Aquests materials poden orientar, guiar o donar exemples al professorat, serien llibres, articles, guies o propostes didàctiques, experiències d’innovació, materials que ajuden a solventar problemes i a buscar estratègies dins de l’aula o al centre.

- Continguts i la manera d’organitzar-los: Poden ser globalitzats, per nivells, internivells, integradors, materials específics com llibres, audiovisuals, fitxes, programes informàtics.

- El suport: Pot ser la pissarra, tots els materials en suport paper, siguin fungibles o no, de laboratori i tots els materials audiovisuals i informàtics.

A totes les escoles i centres s’utilitzen materials per preparar, realitzar i avaluar la pràctica educativa diària. Aquests materials, ajuden a reflexionar als i les mestres a aconseguir ser més competents en la seva feina i millorar així la qualitat de l’educació. Els materials, ajuden al professorat en l’elaboració de les Unitats Didàctiques i en la seva aplicació a l’aula. Sigui quina sigui la programació a seguir, es disposarà d’uns o d’altres materials per portar-la a terme. Els materials, tot i que no han de ser l’eix del treball realitzat a la classe, són importants, es tindrà en compte doncs, quins i de quina manera s’utilitzaran. Els materials que hi ha a les aules o que utilitzen alumnes i professorat, han de ser coherents amb les intencions educatives que tingui aquell centre. Quan es decideix quins són els materials que els aniran millor a l’aula, al cicle o al centre, primer s’hauria de portar a terme, a nivell de claustre, de cicle o de departament, una reflexió sobre com ha de ser la pràctica educativa, de quina manera aproparem els continguts que s’han de treballar als i les alumnes i quins criteris s’utilitzaran per portar-ho a terme. El professorat, a l’hora de programar, ha de tenir en compte els objectius generals, les intencions educatives que el centre s’ha proposat segons les seves característiques i segons la concepció d’escola i de persona que s’ha de formar i les bases psicopedagògiques de l’alumnat, d’aquesta manera tindrà elements per decidir la metodologia i l’organització més adient per portar a terme el treball i quins seran els materials que els resultaran més útils i els serviran per tirar endavant el seu projecte.



91

A l’escola i a la classe, es planifiquen i es porten a terme moltes activitats, activitats que s’estructuren i s’organitzen per tal d’ aconseguir uns objectius que prèviament ens hem marcat, on es treballen uns continguts d’una determinada manera. Seria bo que els materials que s’utilitzen als centres, s’acordessin segons la metodologia i l’organització del centre, després de reflexionar sobre “què ensenyem”, “com ensenyem”, “quan ensenyem” i “com aprenen els nens i les nenes”. Hi ha diferents models d’escola, el que es considera més tradicional, on els materials que s’utilitzen són més uniformes i homogenis i responen a una manera més transmissiva de l’educació, on l’alumnat rep la informació del professorat, el material que s’utilitza és el mateix per a tothom i costa que es respecti els diferents ritmes d’aprenentatge que puguin coexistir a l’aula. Un model on és difícil apropar als i les alumnes la realitat que els envolta i contrastar-la amb el què ha après. Tenim, però un model d’escola més flexible, oberta als canvis constants de la societat actual, l’escola rural pertany a aquest tipus, on es parteix dels interessos dels nens i nenes, es té en compte la diversitat de l’alumnat, fomenta la recerca, l’observació, el descobriment, la participació dels nens i nenes en el seu procés d’aprenentatge on el treball s’enfoca d’una manera més globalitzada, més interdisciplinar. Per tal de portar a terme aquesta manera d’entendre l’escola, els materials i la manera d’utilitzar-los també és diferent. Segons el treball o les activitats s’utilitzarà un o altre material, llibres de text, dossier, ordinadors,... seran eines que afavoriran l’observació, la recerca, l’interès per l’aprenentatge i faran que aquest sigui més significatiu. A les escoles i a les aules, no es pot comptar amb un sol material i dependre d’aquest, hi hauria d’haver un ventall de materials que es podessin combinar segons les característiques generals del grup i les necessitats particulars de l’alumnat. Cada centre, segons les seves característiques, fan servir uns o altres materials, molts es troben al mercat i d’altres es creen a l’escola.



92

12.2.- ELS MATERIALS A L’ESCOLA RURAL. BUIDATGE A l’escola rural també s’utilitzen tota mena de materials, però la seva especificitat i característiques pròpies, sobretot pel que suposa a la diversitat de nivells, necessitats i característiques dins d’una mateixa aula fa que molts dels materials que es troben al mercat, sobretot els més usats, com els llibres de text, especialment pensats per a escoles graduades, tinguin sovint, poca utilitat. És precisament, aquesta especificitat, la que ha portat als i les mestres de l’escola rural a reflexionar sobre els continguts curriculars a aprendre, el tipus d’organització més efectiva i quins materials serien els millors per a l’alumnat a qui anaven dirigits. BUIDATGE DELS MATERIALS QUE UTILITZEN A LES ZER DE LA MOSTRA. Ja hem dit que materials, eines o recursos, són paraules que utilitzem per expressar un mateix concepte. Els materials són importants i útils en la pràctica educativa diària a les escoles i també a les escoles petites. Els materials que s’usen responen a les necessitats de cadascuna de les escoles i de la ZER a la que pertanyen. A les escoles se n’utilitzen molts i n’hi ha molta varietat de materials. A l’escola rural, actualment n’hi ha molts materials i eines per poder portar a terme una tasca educativa de qualitat. Materials que es poden trobar als mercat, que s’han adaptat o que s’han creat perquè les característiques de l’escola ho feien necessari. Recordem les especificitats de les seves aules on nens i nenes d’edats, interessos i necessitats diferents comparteixen espai i temps. Totes les escoles i ZER que he visitat, per petites que siguin, tenen força recursos, tant curriculars, organitzatius com metodològics: llibres, ordinadors, material manipulatiu, material didàctic, biblioteca, fotocopiadora, dossiers que s’han elaborat després d’un pla de formació, graelles per fer observacions, guies,... En una primera instància, podríem diferenciar entre Educació infantil i primària, tot i que segons el nombre d’alumnes les agrupacions poden ser diverses, educació infantil pot estar agrupat amb el cicle inicial o en el cas de les escoles unitàries tenir un sol grup amb l’alumnat de tots els cursos.



93

Els materials als que es fa referència són bàsicament curriculars, tot i que generalment, depenen del tipus d’organització i de la metodologia que es porta a terme. Per tal que totes les escoles puguin fer ús d’alguns dels materials que s’han elaborat a nivell de ZER, els i les mestres itinerants, s’encarreguen de traslladar-los d’una escola a una altre, d’aquesta manera tothom els fa servir quan els necessita. Els materials que utilitzen les ZER de la mostra, s’ha extret de les entrevistes i qüestionaris realitzats. EDUCACIÓ INFANTIL.

- En general a Educació Infantil, a la majoria d’escoles, els materials que utilitzen a l’aula, són propis o adaptacions dels que es troben al mercat. Per exemple a la ZER Les Vinyes, es fan el material a partir de contes, es trien els contes a partir dels temes que es volen treballar i és el material que utilitza l’alumnat.

- S’elaboren material propis, fitxes i dossiers, que l’alumnat fa

a la classe en els plans de treball, en els projectes i en els racons.

- Materials per preparar i organitzar la classe i l’aula,

programacions, guies, llibres, etc. - Programari per fer activitats amb l’ordinador. - També a Educació Infantil, s’acostuma a tenir alguns

quaderns per reforçar i complementar alguns aprenentatges. Són atractius per als nens i nenes, tenen fotos, colors i enganxines.

- Material per manipular, observar i experimentar, des de

material de compra, passant pel material que s’elabora a l’escola i es plastifica, com cartronets, números de calendaris, frases, fotografies, imatges, etc. fins al que poden tocar com botons, petxines, rul�los o d’altres per experimentar.



94

EDUCACIÓ PRIMÀRIA.

- A la majoria de ZER i escoles, (8 de les ZER), s’utilitzen libres de text, que és el mateix a totes les escoles de la ZER A la ZER Montgrí “ ...els llibres de text són els mateixos a tota la ZER, els vam unificar . A una de les ZER, el llibre és cíclic, un curs es fa servir el d’un nivell i l’altre curs el de l’altre nivell, també en algun cas es fa servir el mateix llibre durant tot el cicle. Tot i que en algunes ZER s’està replantejant els llibres de text, en aquesta etapa, com per exemple a la ZER Solsonès:”... fer una coordinació de mitjà i superior, tot i que es veu més complicat pel tema de llibres o no llibres, tenim llibres de tot, hi ha gent que li costa molt treballar sense llibres i això compartimenta molt, hi ha escoles que van en la direcció de treure llibres i ara estem així.”

- Hi ha ZER, que utilitzen llibres en algunes àrees. Com la ZER

Cep de Sis: “En general, de llibres de text no s’utilitzen, depèn de les àrees si que n’hi ha, depèn de qui, en fa servir o no”.

- Quaderns per reforçar i complementar els aprenentatges. - Materials propis, fitxes, dossiers, web quest, materials

telemàtics de les diferents àrees curriculars que els alumnes utilitzen en els plans de treball, en els projectes, per investigar, experimentar o per reforçar aprenentatges.

- Els materials que s’elaboren perquè s’adaptin als diferents

nivells que hi ha a l’aula, sigui cíclica o amb tots els nivells junts. (dossiers, fitxes,...)

- Materials per preparar i organitzar la classe i l’aula,

programacions, guies, llibres, etc. En els Claustres o cicles de les escoles i les ZERs¡, quan s’ha d’escollir, crear o adaptar un o altre material, es plantegen diferents qüestions: quin seria el més adequat, a qui va adreçat, quines característiques ha de tenir, quines necessitats ha de cobrir, si és per fer una activitat d’una àrea determinada o per treballar



95

durant un període llarg del curs, si potencia l’autonomia, ... I s’estableixen diferents criteris pedagògics com a conseqüència d’aquesta reflexió prèvia. Alguns dels criteris que utilitzen els Claustres de les ZER de la mostra per escollir o crear un material del tipus que sigui, són:

� Potenciar l’autonomia de l’alumnat. � Activitats que s’adaptin als diferents nivells de l’aula. � Propers a l’entorn. � Atractiu. � Partir de la conversa i les necessitats de l’aula. � Propiciar l’experimentació i la investigació. � Construir aprenentatges i adquirir estratègies. � Manipulable.

12.3.- DEFINICIÓ DE CRITERIS Quan parlem de materials que s’utilitzen a l’escola, sigui del tipus que sigui, no només fem referència als llibres de text, sinó que estem parlant de tot el material que s’utilitza a l’escola, sigui pel treball de l’alumne/a, per la programació del o la mestre/a, d’organització de centre, d’avaluació o per aconseguir una línia metodològica. Parlem del material que es fa servir abans, durant i després de tot el procés d’ensenyament-aprenetatge i de com s’organitza el centre per fer front a les seves necessitats. Els materials existents en el mercat i que s’utilitzen a l’escola, moltes vegades, són poc aptes per poder treballar a l’escola rural degut a unes característiques pròpies, sobretot pel que suposa tenir nens i nenes d’edats, nivells i característiques diferents, dins d’una mateixa aula. Els i les mestres que treballen en una escola rural, el que fan és, o una adaptació d’aquests materials per tal de poder-los utilitzar en un context tant divers o elaborar el material que necessiten segons el seu projecte de centre o de ZER. Hi ha molts i moltes mestres que han elaborat materials depenent del context de l’escola, de l’alumnat i de l’entorn on es trobaven.



96

Perquè tot aquest material existent i el que s’ha d’elaborar, pugui servir per treballar uns aspectes determinats del currículum o per reflexionar sobre la pràctica educativa en una escola rural o en una ZER, hauria de tenir uns criteris específics que fossin útils a tota la diversitat d’escoles rurals i ZER. Aquests criteris han de fer referència al model d’escola rural que volem, una escola on els nens i nenes interactuïn entre ells i puguin construir els seus aprenentatges, que aposti per la innovació, amb l’aplicació de metodologies diverses (projectes, racons, plans de treball, fitxes,...) que facilitin el treball segons els ritme de l’alumnat, integradora i propera al medi. Els materials haurien de tenir les següents característiques:

- Multinivells. - Interdisciplinars. - Cooperatius. - Inclusius. - Interactius amb el medi. - Coeducatius. - Oberts. - Flexibles.

• Multinivell: El material ha d’anar adreçat als diferents nivells que hi pugui

haver dins de l’aula. Poden ser materials graduats, que es puguin anar ampliant. Els objectius que l’alumnat ha d’assolir no han de ser només d’un curs, poden ser d’un cicle o d’una etapa, cal saber quins són els continguts més importants a treballar i pensar de quina manera es presenta la informació i les activitats perquè pugui arribar a tothom.

• Interdisciplinar: Que es relacionin diferents àrees. La interrelació de

continguts facilita el seu aprenentatge. • Cooperatiu: Activitats que es realitzin en grup i cada membre ha de tenir

una tasca a fer i ser-ne responsable perquè del seu treball en depèn que s’aconseguixin els objectius del grup.

• Inclusiu: Que tots i totes els i les alumnes de la classe i puguin participar

segons els seus coneixements i característiques. Utilitzar procediments que permetin personalitzar l’ensenyament i afavoreixin l’aprenentatge de tot l’alumnat en un mateix entorn.



97

• Interactiu amb els medi: Ha de tenir relació i o pot partir de l’entorn i la comunitat amb l’entorn i la comunitat on es troba el centre.

• Coeducatiu: Integrar en els continguts d’aprenentatge la perspectiva de

gènere. • Obert: Que permeti l’experimentació, l’observació, la manipulació i que es

pugui adaptar a la realitat i a les necessitats de cadascuna de les aules de cada centre o ZER.

• Flexible quan que permet el repensar constantment si és adequat,

necessari i/o coherent amb els principis pedagògics que l’escola i la ZER es plantegen.

12.4.- CLASSIFICACIÓ DELS MATERIALS RECOLLITS. A l’hora de pensar quins són els materials més adequats per a cadascuna de les escoles rurals, els i les mestres de les ZERs, han tingut en compte les necessitats de l’alumnat, les escoles on es troben, l’entorn més immediat, com aprèn l’alumnat i què s’ha d’ensenyar, com i quan. Partint de la pluralitat existent a l’escola rural, diferents edats i nivells en una mateixa aula, els materials que s’utilitzaran han de poder plantejar activitats tenint en compte el procés d’ensenyament-aprenentatge per tal que els nens i nenes puguin aprendre amb interacció amb els altres i l’ajudin en la construcció de coneixement. Materials que respectin els diferents ritmes de treball, que tothom tingui igualtat d’oportunitats per aprendre. Els materials recollits i que s’enumeren a continuació, són una petita mostra dins d’un gran ventall que és impossible recollir en aquest treball. La classificació que s’ha dut a terme és entre materials curriculars i materials organitzatius i metodològics.



98

MATERIALS RECOLLITS CURRICULAR

ORGANITZATIU / METODOLÒGIC

ZER POBLET Carpeta de càlcul mental: (Curricular i metodològic) Tractament a primària del càlcul mental. - Metodologia i organització del temps. - Estratègies quan es treballa el càlcul mental. - Bateries d’exercicis per cicles. - Graelles resultats. - Tractament de la calculadora. Revista Recull de les activitats del curs dutes a terme a la ZER. Cada grup de cada escola aporta les seves vivències i també es fa un resum del tema general que es treballa a la ZER durant el curs. Web. Web quest de geometria en anglès. És penjat al web

Carpeta d’aula: (És la carpeta que hi ha a cadascuna de les aules de totes les escoles de la ZER, on explica el funcionament i l’organització de l’aula, l’escola i la ZER.) - Acords metodològics: criteris metodològics sobre material, presentacions de treballs, fulls, controls, agenda, correcció,... I la graella de programació setmanal. - avaluació: guió i organització de les sessions d’avaluació, informes ZER per cicles i guió de la memòria de l’aula que ha de fer el tutor/a. - carpetes tutor/a: I, llistats de menjador i dades personals, horari alumnat, , horari classe i tutor/a, treball de les rutines. - models comunicacions i autoritzacions. - normativa: normativa inici de curs i normativa ZERs i escoles. - tasques i funcions: coordinacions, funcions tutor/a i tasques de tutoria. - carpeta especialistes: documentació específica dels i les mestres itinerants.

ZER ESPERNALLAC Poesia Visual Treball realitzat per tot l’alumnat de la ZER des d’EI fins a CS. Projecte que dura 2 trimestres i finalitza amb la trobada de ZER. Cada curs es treballa un eix transversal i les activitats interrelacionen diferents àrees sobretot l’àrea de llengua, expressió oral i escrita i l’expressió visual i plàstica. - Treball poesia visual. - visita d’un autor/il�lustrador. Rafael Castanyer - visita al taller d’un autor. Guillem Viladot - treball a les escoles, es va començar per



99

l’experimentació amb el llenguatge, creació amb les paraules de nous signes i mots, manipulació dels objectes tridimensionals i transformació de la realitat. ZER RIU ONDARA Experimentem: (curricular i metodològic) Abans de començar un tema de medi, es fa un experiment relacionat amb el què es treballarà. L’experiment es porta a terme a cada cicle en grups cooperatius. Es fa una pregunta i cada grup fa una hipòtesi i han de provar si és certa o no. Activitats d’expressió oral (curricular i metodològic) Conferències que fan tot l’alumnat de l’escola. A Infantil, trien un conte, el preparen a casa i l’expliquen a la classe. A primària preparen amb la família les notícies i el “jo us explico”, que són temes que els interessen i després fan la conferència a l’escola.

Projecte de direcció (no ho tinc) En el projecte de direcció hi ha totes les pautes i organització que regirà a la ZER els cursos que duri. Dins d’aquest projecte hi ha el d’autonomia de ZER. Hi consta l’organització, punt edu, escoles verdes, comènius, mes matemàtic, grups cooperatius i experiments, graelles d’activitats, programacions, pautes d’observació. Dossier de protocol Conèixer el funcionament de la ZER i que tothom a començament de curs tingui els models dels diferents documents de la ZER.

ZER EMPORDÀ Projecte Tintín Projecte interdisciplinar internivells EI i CS. S’ha realitzat durant un curs escolar a tota la ZER, la programació s’ha fet de manera conjunta i després s’han realitzat els treballs a les escoles.

Dossier d’inici de curs Facilitar la informació més important al professorat de la ZER pel bon funcionament del curs. Projecte de llengües estrangeres Projecte de llengües estrangeres durant els cursos 2007/10. Iniciar l’alumnat d’EI en la llengua anglesa. Sessions i fotos

ZER MONTGRÍ Cistella dels contes Contes de tipologies diverses amb les activitats que volten a tota la ZER (EI).

Carpeta itinerants Carpeta on s’informa als i les mestres itinerants de les diferents activitats i dels claustres de les escoles.



100

Treball de convivència Material que van elaborar a partir d’un seminari de filosofia Projectes a EI Padrins i fillols Pla de lectura. ZER MOIANÈS

Benvinguda Dossier de benvinguda a la ZER dels i les mestres que arriben de nou. Explica el funcionament de la ZER. Departaments Dossier informatiu que explica l’organització del claustre de ZER per departaments, quins hi ha, les persones responsables, qui hi forma part i les tasques a fer. Escoles compartides Document on s’explica els trets d’identitat de la ZER i la implicació dels pares i mares i les diferents administracions en l’aprenentatge. Documents Memòria CS i TIC-TAC, full de valoració de les sortides i acta de CI Power point Organització a les aules d’infantil

ZER SOLSONÈS Projectes TAC. És penjat al web de la ZER. Són projectes trimestrals - Contes parlat a CI:

� Recull de contes elaborats pel alumnes de CI. El projecte es va elaborar durant dos cursos i inclou una primera part de confecció dels

Carpeta d’acollida És la carpeta que es dóna a començament de curs al claustre, hi consten adreces i telèfons d’interès, la descripció de les activitats i les sortides conjuntes, els funcionament del claustre de ZER, la descripció i característiques de les escoles i els horaris.



101

textos i enregistrament i una segona part d'il�lustració.

- Poesies a l’aula a EI: � Escenificació de poesies infantils

elaborades pels alumnes d'EI. El treball recull l'escenificació i enregistrament de les poesies treballades a l'aula.

- Projecte en i amb comunicació audiovisual: La publicitat.

� Projecte d’innovació pels cursos 2008-2011

� Projecte interdisciplinar adreçat a primària (en alguns casos també infantil) per fomentar l’ús dels MAV i de les TAC a la ZER.

Revista de la ZER.

Jornades literàries (curricular, organitzatiu i metodològic) Dins de l’àrea de llengua, es treballen les diferents tipologies textuals. Tota la ZER celebra unes jornades de dos dies en una casa de colònies i cada curs es desenvolupa el treball de diferents tipologies textuals, amb tallers i visita d’autors o autores. El material és poc acotat i obert, es pot adaptar a les necessitats de cada escola i agrupament. Es fa un treball previ a les escoles, les activitats són internivells, els dies de les jornades les activitats es fan per nivell, ja que les escoles són petites. S’elabora una revista de les jornades.

ZER LES VINYES Problemes visuals Treball del càlcul mental adreçat a tot l’alumnat de la ZER. Targetes on a la part del davant hi ha una imatge il�lustrant el problema i l’alumnat ha de donar resposta a les preguntes que es formulen i estan estrictes al darrere. S’adapten als diferents nivells que hi ha a l’escola. Dossiers treballs de contes Material internivell, globalitzat per a educació infantil i cicle inicial. A partir d’aquests dossiers es porta a terme l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, es treballa un conte cada trimestre que tenen tot l’alumnat del grup.

ZER CEP DE SIS Conferències (curricular i metodològic) Es fa a tota la ZER i s’adreça a tot l’alumnat de l’escola. Cada alumne/a prepara una conferència al llarg del curs o del cicle depenent del número



102

d’alumnat. El tema es prepara a casa amb l’ajut de les famílies i després s’exposa a l’escola. Afavoreix l’expressió oral i la participació de les famílies. Després de la conferència es fa un resum a l’aula en relació al tema exposat. ZER BERGUEDÀ CENTRE Avaluació d’eines informàtiques - ZER - Primària. Material de cicle. - Oferir una seqüenciació d’objectius d’ús de les eines informàtiques. Dossier Medi - CEIP de Borredà. - Medi natural i social de CS. - Dossier on es recullen el treball realitzat per l’alumnat i també indicacions organitzatives. - És un recull de tot el treball realitzat i dóna informació al professorat que després pugui tenir aquell grup, del què s’ha fet i com s’ha portat a terme. Fitxes autocorrectives de matemàtiques. - CEIP de Borredà. - Matemàtiques CS. - Fitxers per treballar, gradualment, diferents aspectes de la matemàtica a nivell individual.(càlcul, problemes,...) - Es realitza dins del pla de treball, durant un període de temps determinat, quan s’acaba els i les alumnes s’autocorregeixen. Fitxes autocorrectives de llengua catalana. - CEIP de Borredà. - Català CS. - Realitzar un treball curricular de llengua de manera individualitzada, utilitzant tècniques autocorrectives. - Les fitxes estan graduades i treballen els diferents aspectes de la llengua catalana. (ortografia, lèxic, expressió escrita,...)

Continguts de TIC /TAC 08-09 - ZER - Infantil i primària. Cada curs es revisa. - Registrar les activitats i els recursos que s’utilitzen a les diferents aules de les escoles de la ZER.. - Amb aquest document es pretén registrar les activitats de qualsevol àrea on les noves tecnologies actuen com a suport. (CD, activitats, pàgines web. Caixes d’experimentació - ZER - Descoberta de l’entorn i descoberta d’un mateix. Educació infantil i CI. - Són sis caixes que itineren a la ZER. (aigua, textures, òptica, cordills, ferro, aire). - Cada caixa conté objectes diferents, relacionats amb el concepte que es vol experimentar. - es treballa l’observació, la curiositat, la capacitat d’experimentació i després es verbalitza. Treball per projectes. - ZER. - Educació infantil i primària. - És un document o dossier en el qual s’explica la metodologia del treball per projectes. Al final hi ha unes pautes d’avaluació i unes graelles de seguiment del projecte pel mestre.



103

- Es realitza dins del pla de treball. Maletes de biblioteca. - ZER. - Treball internivells realitzat des del punt edu. - Es complementa a les escoles de recursos materials i didàctics per treballar diferents aspectes de la lectura. - Maletes amb diferents temàtiques: - De diferents autors. - De llengua castellana. - Anglès. - Interculturalitat. - Poesia. - Valors. - Algunes obertes, només amb llibres i d’altres que també hi inclouen propostes didàctiques. - Cada maleta inclou llibres i material per atendre tots els nivells. Pautes de correcció de llengua. - ZER. - CM i CS. - S’utilitzen a totes les àrees. -Dotar d’unes pautes de correcció coherents, establertes i sistemàtiques a alumnes i mestres. - Cada alumne disposa d’una pauta. Dossier de Poesia. - ZER. - CM/CS. - Dossier per treballar la poesia a l’aula. - Conèixer la poesia i a diferents autors, il�lustrar , recitar poemes i arribar a confeccionar textos poètics. - Treball en petit grup. - S’utilitza la maleta de poesia de la ZER.

* Cadascun d’aquests materials està desglossat en les graelles de l’annex 1



104

13.- CONCLUSIONS I PERSPECTIVES DE FUTUR ________________________ La valoració general del treball és del tot positiva. Disposar d’un curs per portar a terme la recerca, documentar-te, posar-se en contacte amb diferents escoles, reflexionar, i conèixer diferents maneres d’organització i de treball, és enriquidor per a la pràctica educativa. També ha estat interessant, poder donar a conèixer, de manera general, una tipologia d’escola com l’escola rural, amb unes especificitats determinades. D’un temps ençà, s’ha sentit a parlar força d’escola rural, llibres, ressenyes, articles, sense oblidar la Creu de Sant Jordi, que va ser concedida al Secretariat d’Escola Rural l’any 2008, en reconeixement a la tasca duta a terme en el terreny de la renovació pedagògica i per promoure un model d’escola arrelat al territori. L’escola rural, una escola amb uns trets característics, entre d’altres, alumnat de diferents edats compartint una mateixa aula, coneixedora de les necessitats de cada nen o nena, arrelada a l’entorn, flexible, que s’adequa a l’espai i al temps,... Uns trets i unes característiques que la fan ser un model d’escola diferent al tipus d’escola graduada, d’una línia o més, en un entorn urbà. Amb aquest treball, hem volgut donar a conèixer, en termes generals, l’escola rural, una realitat present arreu del territori amb unes característiques pròpies que la fan treballar i organitzar-se de manera específica. S’ha parlat d’escola rural, de ZER, de Secretariat d’Escola Rural,de l’Observatori d’Educació del Món Rural, com s’organitza i quin és el seu funcionament. La finalitat de la recerca era, a més de donar una visió general de l’escola rural, fer un recull dels materials que són elaborats i emprats a les escoles rurals catalanes en relació amb la pràctica educativa dels i les mestres que els han portat a terme. Materials de tipus curricular, organitzatiu i metodològic, ja que uns són complementaris dels altres. Els materials ajuden al professorat en la seva pràctica diària, tant en el desenvolupament a l’aula com en la preparació i l’avaluació de la tasca educativa, els materials són doncs un element important als centres.



105

Artur Percerisa (1999), en un article a la revista Guix, ens diu: “ Els materials curriculars constitueixen una peça clau per al desenvolupament dels processos d’ensenyament/aprenentatge. Compleixen una funció de mitjancers entre l’acció d’ensenyar i la d’aprendre i, per tant, el fet d’utilitzar els materials més adequats en cada cas ajudarà que el procés educatiu sigui de més qualitat....”

Així doncs a partir dels resultats obtinguts en els fases de la recerca hem arribat a les conclusions següents: 1.- Els materials analitzats i els que s’utilitzen a les escoles, siguin curriculars, organitzatius o metodològics, siguin els que hi ha al mercat o els que s’han elaborat a l’escola, són importants. L’elecció d’aquests materials segur que variarà segons el que es treballi i de quina manera es treballi, segons vagi adreçat a un gran grup o un petit grup, si s’ha de fer un experiment o s’ha de buscar informació, també serà diferent segons com es tingui organitzada l’escola o la classe. Materials amb unes clares intencions educatives que, en general hem comprovat que van estretament lligats a una determinada manera de fer, d’organitzar-se, de treballar i d’entendre el fet educatiu. També a l’escola rural existeix aquesta inquietud. Ja hem vist però, que les escoles rurals són molt diverses, poden canviar d’agrupaments cada curs, sempre en funció de l’alumnat que tenen en aquell moment, hi ha escoles agrupades per cicles, d’altres que són unitàries i tos els nens i nenes conflueixen en una mateixa aula, d’altres amb dos grups, un d’infantil i l’altre de primària, algunes que tenen infantil i cicle inicial agrupat i cicle mitjà i superior en una altra aula, les combinacions són diferents, varia segons les necessitats. És cert, que per la seva especificitat, els i les mestres que han treballat i treballen a l’escola rural, s’han hagut d’organitzar i treballar de maneres diferents i també han hagut d’adequar material que en general, està pensat per a escoles que tenen l’alumnat agrupat cronològicament. 2.- S’ha adaptat material i moltes vegades se n’ha creat de nou, ja que sovint, s’adequa millor al grup que hi ha en aquell moment. Totes les escoles rurals i ZER de la mostra, disposen de materials, alguns dels quals hem recollit, que al llarg del temps han anat elaborant i que utilitzen en la seva pràctica diària, també es fan servir els materials que hi ha al mercat, però que moltes vegades s’adapten o s’usen de maneres diferents a les que en un principi anaven adreçats.



106

3.- Un dels aspecte que em van cridar l’atenció a l’hora de recollir els materials va ser que a totes les ZER, és palès el treball realitzat i que es porten a terme moltes activitats, però que poques escoles tenien recollit per escrit els materials que anaven elaborant. Anava a les ZERs i me’n tornava sense el material, hi havia el dossier de l’alumnat però, moltes vegades no estava del tot registrat, en general per falta de temps. Les aules rurals són multinivells, conflueixen en un mateix espai nens i nenes d’edats, nivells i interessos diferents, moltes vegades, els materials pensats per als diferents cursos o per a grups classe més homogenis i més usats habitualment, sobretot els llibres de text, no són del tot útils en aquestes aules. És per això que els materials que s’utilitzen s’han d’adaptar a les necessitats i l’organització del moment. 4.- A les escoles rurals, en general es porten a terme metodologies que volen donar resposta a les necessitats que hi ha a l’aula i els materials que s’empren hi ajuden. En general a totes les ZER que he visitat, a l’educació infantil i també al cicle inicial, els materials els preparen els i les mestres, es treballa per racons, plans de treball, ambients, projectes, les activitats són globalitzades. 5.- A primària, tot i que també hi ha aquest treball per projectes o plans de treball, es compagina amb els llibres de text, Tot i que els llibres de text han estat ideats per a grups més homogenis, podem dir que a moltes escoles rurals, sense ser l’eix vertebrador, la seva utilització és força generalitzada, aspecte que en un principi em va sorprendre una mica. De les dotze ZER de la mostra, vuit utilitzen llibre de text, que és el mateix a totes les escoles de la ZER i quatre el fan servir en algunes àrees, sobretot a primària. Les raons són diverses, de les entrevistes realitzades amb els equips directius de les ZER, se’n desprèn que moltes vegades les plantilles són força inestables, això vol dir que cada curs arriba professorat nou a les ZER i a les escoles que desconeix el fet de treballar en una aula rural, tenir més d’un nivell dins de l’aula crea angoixa i en molts casos, es fan servir llibres perquè donen seguretat. A vegades depèn del tipus d’escola, les escoles cícliques, potser tenen més tendència a compartimentar les àrees ja que l’alumnat s’agrupa per cicles o cursos sols i sembla més fàcil fer servir llibre. A les escoles unitàries els agrupaments són molt diversos i sovint costa més adequar el llibre de text.



107

En algunes ZER on s’utilitzen llibres hi ha un debat intern sobre si s’han de tenir o no llibres de text. 6.- Als centres i a les ZER s’han elaborat molts materials, però moltes vegades, el dia a dia fa que no es cataloguin, l’utilitza qui l’ha creat i després no queda constància que hi ha aquell recurs al centre o a la ZER, per quan arriba professorat nou. Així ho expliquen a la ZER Berguedà Centre: “- Si tinguéssim el material que anem elaborant i que anem fent, una mica més catalogat i inventariat i que tothom en fos coneixedor, no ens caldrien tants llibres, ens sentiríem més segurs” . Costa registrat tot el què es va elaborant al centre o a la ZER, quasi bé sempre per manca de temps. Hi ha la voluntat que cada vegada s’hagi de dependre menys del llibre de text, ja cada vegada moltes de les activitats que es porten a terme van en la direcció del treball per projectes, de buscar informació, d’afavorir la investigació i l’experimentació, d’un treball més interdisciplinar, i les noves tecnologies han ajudat en aquest aspecte. 7.- Els i les mestres que treballen a l’escola rural, tenint present que a les seves aules hi ha grups heterogenis, que a la classe l’alumnat té la possibilitat d’interactuar i d’aquesta manera construir coneixement, volen recursos que responguin a aquestes necessitats. La resposta a quins serien els materials més útils per les aules rurals o quins criteris haurien de tenir els recursos que es fan servir, les diferents ZER de la mostra, posen de manifest que els materials que es van elaborant i que es necessiten han de:

- Potenciar l’autonomia. - Materials que es puguin utilitzar en una aula multinivell, un mateix

material que es pugui anar adaptant als diferents nivells. - Propers a l’entorn. - Afavorir l’atenció individualitzada. - Que es pugui partir de les necessitats de l’alumnat.

8.- El fet de treballar en una escola rural o una ZER, pot presentar tant avantatges com inconvenients, per exemple, un dels grans inconvenients són els desplaçaments, ja que algunes ZER tenen distàncies considerables, o la coincidència de tothom a les reunions, algunes vegades s’han de fer fora de l’horari lectiu, i d’altres que poden anar sorgint en el dia a dia. El cert és que pesen més els avantatges que no els inconvenients, el professorat de l’escola rural està content de treballar-hi, estan convençuts de la feina que



108

porten a terme i és per això que han escollit aquest tipus d’escola, els agrada treballar en escoles petites, entre d’altres raons perquè:

- La interacció entre nens i nenes d’edats i interessos diferents en una mateixa aula afavoreix l’aprenentatge i l’experimentació.

- L’atenció és més individualitzada. - Poc alumnat afavoreix l’atenció a la diversitat. - L’espai i el temps són més flexibles. - Renovació pedagògica i una metodologia activa. - L’escola és oberta i propera al medi.

9.- És evident que no totes les ZER treballen de la mateixa manera, però és en les reunions de claustre, de treball i de coordinació quan es reflexiona sobre el fet educatiu, els materials a utilitzar, es procura revisar metodologies, arribar a acords, unificar criteris i adoptar estratègies per anar reconduint i tirant endavant la pràctica diària. L’escola rural és una realitat arreu del territori, un tipus d’escola amb uns trets característics, una escola necessària per afavorir l’arrelament de la població al territori que ha de continuar treballant per ser considerada un model d’escola, en molts casos un model a exportar. Per tal d’aconseguir-ho i continuar treballant com a perspectiva de futur, s’han de tenir en compte entre d’altres aspectes que:

- Sembla que encara existeix un desconeixement de l’escola rural entre el professorat novell, la Universitat ha de preveure en la formació inicial del professorat, un coneixement més exhaustiu d’aquesta tipologia d’escola, de les seves característiques i diversitat,

- Cada ZER és única i també ho són les escoles que en formen part, per això cal que es consideri un marc legislatiu prou ampli per encabir-hi les particularitats de cada territori.

- Facilitar l’estabilització de les plantilles. - L’aplicació de la sisena hora a totes les escoles rurals amb la garantia

que s’equipararan a les escoles que ja s’està aplicant. - Les administracions (Generalitat, Ajuntaments, Consells Comarcals) han

de potenciar i ajudar econòmicament serveis que en molts municipis petits són deficitaris però molt necessaris per la continuïtat de l’escola: el menjador, l’escola bressol, el servei d’acollida o les activitats extraescolars.



109

Podem concloure doncs que, l’escola rural i el professorat que en forma part, té l’empenta i la il�lusió de tirar endavant, continuar treballant i aportar un model pedagògic de qualitat .



110

14.- BIBLIOGRAFIA _________________________________________________ BIBLIOGRAFIA GENERAL Arnal, J. Rincón del, D. Latorre, A. (1992) Investigación Educativa. Fundamentos y

metodología. Barcelona, Labor.

Berlanga Quintero, S. (2003) Educación en el medio rural. Análisis, perspectivas y propuestas. Zaragoza, Mira Editores.

Flick, U (2004) Introducción a la investigación cualitativa.Madrid, Morata.

Mcmillan, J. ,Schumacher, R. (2005) Investigación Educativa. Una introducción conceptual. Madrid, Perason Educación.

Hammersley, M, Atkinson, P. (2005) Etnografia. Métodos de investigación. Barcelona, Paidós.

Perrenoud P (2004) Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Profesionalización y razón pedagógica, Barcelona

Percerisa Aran, A. (1996) Materiales Curriculares. Como elaborarlos, seleccionarlos y usarlos. Barcelon,. Graó

Sanmartin Arce, R. (2003) Observar, escuchar, comparar, escribir. Barcelona, Ariel.

Shaw, I. (2003) Introducción a los métodos cualitativos. Barcelona. Paidós.

Zabala Vidiella, A. (1995) La pràctica educativa. Com ensenyar. Barcelona, Graó



111

Merrian, S. R. (1998) Qualitative Research and Case Study Applications in Education. Second Edition. San Francisco: Jossey-Bass Publisher

REFERÈNCIES BIBLIOGRÁFIQUES ESCOLA RURAL Alpe, Y, Fauguet, J.L. (2008) Sociologie de l’école rurale, Ed. L’Harmattan, Paris. * Berlanga, S. (2003) Educación en el medio rural: análisis, perspectivas y propuestas.

Zaragoza: Editores Miras. Boix Tomàs, R. (1995) Estrategias y recursos didácticos en la escuela rural. Barcelona:

Graó/ICE. Boix Tomàs, R. (1999) "Las Zonas Escolares Rurales en Cataluña". En Organización y

Gestión de Centros Educativos. Barcelona: Ed. Praxis. Boix, R. Feu, J. i Soler, J. (2001) "Perspectives i reptes de l'escola rural a la Catalunya del

segle XXI". A Repensar la Pedagogia, avui. Societat Catalana de Pedagogia. Barcelona.

Boix, R. (2002) “Educació, ruralitat i territori: la construcció d’una identitat pròpia”. En

Temps d’Educació, n. 26, 2n semestre del 2001/1er semestre de 2002, pp. 133-156. *

Boix Tomàs, R. (2003) “Escuela rural y territorio: entre la desruralización y la cultura local”. En erural, Revista Digital. Programa de Educación Rural Facultad de Educación Universidad de Playa Ancha. Chile.

Boix R. (Coord.) (2004) La escuela rural : funcionamiento y necesidades. Barcelona:

Editorial Praxis. Boix, R. (2007) Necessitats de les escoles rurals actuals i propostes de futur. En Ámbits.

Revista del Col.legi de Politòlegs i sociòlegs de Catalunya. * Barajas, M. Boix, R. Silvestre, S. (2006) Proyecto NEMED: una red transnacional para la

escuela rural. En Revista Aula, n. 149. *



112

Corchón Alvarez, E. (2000) La escuela rural. Pasado, presente y perspectivas de futuro. Barcelona: Oikos-Tau.

Corchón Alvarez, E. (2001) La escuela rural andaluza. Granada: Consejo Escolar de

Andalucía Feu, J., Soler, J. (2001) “Més enllà de l’escola rural. Cap a un model integral i integrador

de l’educació en el territori”. En Temps d’Educació, n. 26, 2n semestre del 2001/1er semestre de 2002, pp. 133-156. *

Guilera, M. (2003); ¿Qué compartimos los/as maestros/as de escuela rural?. Un modelo

organizativo que implica coordinación. En Senderi. Boletín de Educación en Valores.

Jean, Y. (2007) Géographies de l’école rurale. Acteurs, Réseaux, Territoires. Ophrys

Éditions, Paris, * Sauras Jaime, Pedro (Coord) (1998) Trabajar en la escuela rural ¿Trabajar en la escuela

rural? ¡Trabajar en la escuela rural!. Edita Confederación MRP. Madrid. Soler Mata, J. L’escola rural a Catalunya al darrer quart del segle XX: de l’impacte de les

polítiques educatives a la influència de les transformacions socials, culturals i econòmiques: un primer balanç. Revista Educació i d’història de l’educació, n. 8, 2005, pàg. 78-102

Tomlinson, C. (2001) La clase diversificada. Barcelona: Octaedro. Uttech, M. (2001) Imaginar, facilitar, transformar. Una pedagogía para el salón multigrado

y la escuela rural. México: Editorial Piados Mexicana. ESPAIS WEB SOBRE ESCOLA RURAL http://erural.pangea.org/ (Secretariat d’Escola Rural) http://oberc.fmr.cat/ (Observatori de l’Educació al Món Rural de Catalunya –OBERC)



113

MONOGRÀFICS

REVISTA GUIX n. 230, desembre 96 Escola rural: espai de canvi educatiu.

REVISTA GUIX n. 272, febrer 2001 Escola rural: L’Escola, l’escola, L’ESCOLETA.

REVISTA GUIX n.322, febrer2006 L’escola rural, nous reptes.

REVISTA AULA ABIERTA, volum 35, n. 1,2 2007

XARXES EDUCATIVES ALS POBLES. 14enes Jornades d’Escola Rural.

L’ESCOLA RURAL: UN MODEL D’ESCOLA INCLUSIVA. -...

Documents

Transcript of L’ESCOLA RURAL: UN MODEL D’ESCOLA INCLUSIVA. -...