L’ESCULTURA. ESTUDI DEL VOLUM. TÈCNIQUES, PROCEDIMENTS I MATERIALS

L’escultura, l’art del volum: les formes tridimensionals

l’escultura exempta i els relleus

expressivitat de les línies compositives

Classificació dels procediments escultòrics; additius: el modelatge subtractius: talla

buidat: tipus de motlles

construccions

Tècniques i materials tradicionals: el modelat en fang i cera

l’escultura en fusta

l’escultura en pedra

l’escultura en metall

Altres materials i tècniques. Noves tendències

L’escultura, l’art del volum: les formes tridimensionals

Tradicionalment una de les tres belles arts, és des de l’antiguitat un dels mitjans artístics més cultivats. La seva característica és la tridimensionalitat que la lliga a l’arquitectura que sovint li serveix de marc o bé n’és un element constitutiu (les caròtides són columnes) i a la pintura per possibilitar un alt nivell d’iconicitat.L’escultura apel·la al sentit de la vista però encara més al del tacte.L’estudi del volum és la seva principal característica. El volum queda definit com a plans amb superfície que es tanquen i que poden ser geomètrics (políedres, prismes, superfícies de revolució,...) o bé orgànics. A les formes escultòriques són importants tant les masses, relacionades amb la sensació de pes, com les zones entre elles, els vuits.Altres aspectes formals són importants, la composició, la proporció, la llum, les qualitats del material i el moviment (diferents punts de vista, ritme, tensió).

L’escultura, l’art del volum: l’escultura exempta i els relleus

Històricament s’han distingit dues formes bàsiques en les obres escultòriques:el relleu i l’escultura exempta. El relleu està directament relacionat amb l’arquitectura perquè li serveix de marc; la visió és bàsicament frontal, li manca part posterior (capitells, timpans,..). Es pot tractar d’alt relleu, baix relleu o d’un buit relleu. L’escultura exempta és una figura que es pot contemplar per tots els costats. Tradicionalment, presenten diverses tipologies en funció de com estiguin situades: figura dreçada, sedent, jaient, l’eqüestre, o el grup.Sovint les escultures s’han adaptat al marc arquitectònic, als timpans, capitells,...és l’escultura monumental.

Miguel Angel 1555

L’escultura, l’art del volum: expressivitat de les línies compositives

Bernini, Apolo i Dafne, 1621

Blai Primers freds , 1892

Hieratisme de l’art egipci, africà, maia, romànic.

Expressivitat amb línies compositives diagonals que donen moviment

Classificació dels procediments escultòrics; additius: el modelatge

És la més senzilla de les tres tècniques. L’escultor treballa amb les mans ajudant-se amb instruments de fusta o metàl·lics, materials mal·leables i dúctils com l’argila, la cera o el guix. El modelatge admet correccions, s’hi pot afegir o bé eliminar material. Es pot emprar com a obra escultòrica o bé per a fer models preparatoris que es puguin transferir a blocs de marbre o buidats en bronze

Classificació dels procediments escultòrics; subtractius: talla

Tradicionalment, els materials més utilitzats pels escultors han estat la fusta i la pedra. La talla, o cisellat, exigeix la utilització de martells, cisells, maces i gúbies, i molta habilitat tècnica ja que qualsevol error és irreversible. Quan l’artista s’enfronta a un bloc informe, cal saber veure i extreure la forma “amagada”. Cal realitzar esbossos previs, i traslladar-los a l’obra definitiva a través de diversos procediments.

Classificació dels procediments escultòrics; buidat: tipus de motlles

Es tracta d’una tècnica molt complexa que s’ha utilitzat des de l’antiguitat per a la realització de figures i objectes. Aquest procediment s’utilitza per a reproduir una escultura en un material més durador. Es fan motlles de la figura que poden ser utilitzats una o més vegades. Es tracta d’obtenir un negatiu de l’original. Els motlles poden ser de guix (d’un sol us (motlle perdut) o de peces (moltes reproduccions)) o de materials plàstics (cautxú, silicona i làtex), més flexibles, que s’apliquen sobre la peça en fred o en calent.

Classificació dels procediments escultòrics; construccions

Les construccions, principalment en metall, són pràctiques del segle XX, producte de la industrialització. Picasso, Gargallo en varen ser pioners. Els materials són de tot tipus, alumini, xapes, filferros fins i tot materials per reciclar, com els cotxes que el francès César aplana amb una premsa hidràulica. Les noves eines i possibilitats tecnològiques permeten fixar, encaixar, soldar,... Hi ha un altre tipus d’obres, construccions també que utilitzen els més diversos materials i fins i tot objectes de tot tipus, segons les possibilitats expressives de cadascun, com a reflex de la nostra societat de consum, dins del marc dels temes d’actualitat: feminismes, migracions, ....

Rauschenberg, 1987

César Baldaccini

Annette Messager

Tècniques i materials tradicionals: el modelat en fang i cera

El fang cuit s’utilitza des del neolític, i des del Renaixement com a material transitori del qual se’n traurà un motlle.

Hi ha fang de diferents qualitats, des del més fi a la xamota que conté sorra.

És més fàcil treballar-la en petits objectes, per a grans dimensions li cal una estructura (de filferro o fusta) perquè no aguanta el seu propi pes. La cera (d’abella)s’ha utilitzat també durant milers d’anys. Actualment n’hi ha de plàstiques.

Tècniques i materials tradicionals: l’escultura en fusta

Es tracta d’un material viu, sensible als canvis ambientals, però que tendeix a estabilitzar-se un cop seca i adaptada a un lloc.Per tallar la fusta, l’escultor treu fragments de la peça mitjançant eines, com poden ser la maça, les gúbies, les escarpes, els taladres de mides diverses, i segons quin sigui el grau de duresa de la fusta; posteriorment la poleix amb llimes, papers de vidre i abrasius naturals, com són la pedra tosca o l’esmeril.La talla ve condicionada per: les dimensions limitades d’un bloc de fusta que obliguen a realitzar peces per separat si es volen grans dimensions, presència de vetes, nusos i escletxes, estructura fibril.lar que obliga a treballar en una direcció. Aquestes qualitats actualment són molt apreciades però en el passat es dissimulaven amb la policromia que consisteix en enguixar la peça i pintar-la a l’oli o al tremp, o bé daurar-la amb làmines d’or. Alguns tipus de fusta: de noguer, de boix, de castanyer, de caoba, de perer, de pi groc, d’àlber, de banús. Gregorio Fernández, 1616

Tècniques i materials tradicionals: l’escultura en pedra

Miguel Angel 1498

Materials i eines en el llaurat de la pedraDes de les destrals de sílex prehistòriques o les venus, l’home ha

treballat la pedra. Geològicament n’hi ha de tres tipus: ígnies (granit o basalt), sedimentàries (arenisca o caliza) i metamòrfiques (marbre i pissarra). La pedra més apreciada pels escultors de tots els temps ha estat el marbre blanc.

El treball de la pedra exigeix l’ús específic de diversos instruments com els cisells emprats per arrencar fragments de pedra, els martells de debastar, els trepants o taladres per foradar en profunditat i una varietat de llimes, raspes i abrasius que serveixen per polir i per a l’acabament de les peces.

Es pot treballar directament sobre el bloc però des de l’antiguitat s’han fet esbossos i models de fang, guix o cera com a referència.

El buidat de puntsMètode per a traslladar el model a la pedra, amb la tècnica del fil de plomada (V a de C al XV) i la de treure punts o bigueta amb escaires i braços articulats es transporten els punts prominents i fons del model. Aquest procés mecànic el realitzaven artesans especialitzats.

Tècniques i materials tradicionals: l’escultura en metall

Els materials més emprats han estat el coure per la seva resistència i mal·leabilitat, qualitats que el fan idoni per treballar en làmines, el bronze, que és un aliatge de coure i estany, molt utilitzat per al colat en motlles; el ferro (forjat o fos), i l’or i la plata per a l’orfebreria ja que són materials cars i escassos.Dues tècniques: L’amartellat (el metall es treballa en làmina que s’adapta sobre pedra o fusta), La fosa (s’aboca el metall fos dins de motlles, en el de cera perduda el motlle és de fang i el model de cera que es fon amb l’escalfor i deixa espai al metall ). Des del XIX s’utilitza la galvanoplàstia, tècnica basada en la química i l’electricitat

Altres materials i tècniques

El guixA més a més dels buidats també

pot ser escultura directa, fàcil de tallar o d’ afegir si encara no ha pres. El formigó

Material nou, barat, resistent a la exterior, es pot modelar sobre d’una estructura d’acer o fibra de vidre, o encofrar

El poliésterVisita aquesta adreça per veure el

procés de creació del big man de Ron Mueck

Ron Mueck, Big man, 2000

Eduardo Chillida, 1975Elsa Gillari

Noves tendències i nous materials

L´ escultura contemporània parteix de Rodin qui esculpia dorsos i fragments del cos, així com també obres “inacabades” com a obra definitiva. La ruptura entre l´ escultura moderna i les lleis de la tradició occidental es basa en la revalorització de l´ art dels pobles considerats primitius, com a reacció a una societat que s´ està tornant tecnològica. Allò primitiu va deixar de ser considerat com a curiositat històrica per passar a ser obra d´ art.

Eduardo Chillida

A partir de Picasso diferents artistes de diferents moviments artístics comencen a utilitzar objectes trobats (fustes pintades, ampolles, ... ) per a realitzar les seves escultures. Els futuristes incorporaren el vidre, llums elèctriques que utilitzaven amb gran llibertat i energia. Marcel Duchamp Amb la seva “Roda de bicicleta”, objecte que firma com si es tractés d´ una obra d´ art, revoluciona tots els conceptes fins aleshores establerts. Els artistes dadà utilitzen materials “no artístics” i de colors violents i antipictòrics plens de crítica a l´ art del seu temps. Artistes constructivistes com Itten, Moholy-Nagy, a Alemanya reprendran la idea constructivista de crear una estètica nova investigant la forma abstracta, el moviment, l’espai, la llum. Amb el seu treball pretenen participar en la construcció d´ un món millor, més just i condicionat per l´ indústria. Amb els nous materials els escultors busquen un llenguatge propi, Calder, Giacometti, Henry Moore, Marino Marini, els surrealistes amb els seus “objectes trobats” que busquen associacions inconscients inesperades, els constructivistes o els minimalistes que fan estudis de la forma geomètrica o abstraccte. També la ceràmica s’ha utilitzat amb finalitats artístiques o expressives.

Noves tendències i nous materials

Antoni Miralda

La escultura contemporània hereva d’aquells avantguardistes utilitza els materials més diversos: llum, moviment i so a través de motors, electricitat, làser, plàstic (resina de poliester), molt utilitzat pels hiperrealistes, fins i tot el cos de l’artista en els happening, o les intervencions a la natura (land art) accions de les quals només en queda la documentació. Nascuda de l’experimentació amb la matèria en brut, l’escultura actual en transformar-se d’ ”objecte per a veure” a “espai per a viure” abandona el terreny de la cultura per a introduir-se en la vida quotidiana de la naturalesa o bé de la ciutat. L’art no té ja només funcions decoratives o bé contemplatives. Aquesta escultura es confon amb l’entorn, participa amb la vida, modifica situacions i el nostre entorn habitable.

Noves tendències i nous materials

Presentació realitzada per cgifreu amb finalitat educativa

Golsworthy