1. LYDIA AYUSTE POQUET PRIMERS AUXILIS LESIONS A L'ULL, L'ORELLA I EL NAS 2. ULL DEFINICI Les lesions de l'ull sn molt comuns en els nens . Objectes petits o lquids poden entrar a l'ull i causar certes molsties. En la majoria dels casos , l'ull lesionat enrojecer i picar . 3. CLASSIFICACI Lesions produdes als ulls que poden ser degudes a cossos estranys, productes qumics, conjuntivitis fotoelctrica o cops a l'ull. 4. SMPTOMES I SIGNES En cas de cossos extrany i productes qumics: llagrimeig, fotofbia, enrogiment inflamaci, disminuci de l'agudesa visual i dolor. 5. SMPTOMES I SIGNES En cas de conjuntivitis fotoelctrica: dolos intens, espasme de la parpella i fotofbia. En cas de cop a l'ull: hematoma periorbitari, visi borrosa, de llums o de taques negres. 6. ACTUACI En cas de cos extrany: Cal rentar amb aigua durant 20 minuts. Si est enclavat: cal tranquillitzar la vctima i no extreurel. No shan de fer utilitzar colliris ni pomades. Cal tapar lull amb gases humides o un mocador. Sha de traslladar la vctima al centre sanitari adequat. 7. ACTUACI En cas d'cids, lcalis i custics: Cal rentar amb aigua a raig i en gran quantitat durant vint minuts amb els ulls oberts. No sha daplicar pomada ni colliri. No shan de fregar les parpelles. Cal tapar amb gases humides. Cal traslladar el pacient al centre sanitari de referncia. En cas de conjuntivitis fotoelctrica: Cal rentar amb aigua entre 10-15min Cal tapar amb gases. Cal traslladar el pacient al centre sanitari de referncia. 8. ACTUACI En cas de cops a l'ull: Sha de netejar amb aigua abundant. Cal aplicar compreses fredes. Sha de tapar lull lesionat. Cal remetre sempre al centre sanitari de referncia. 9. ORELLA DEFINICI Les caigudes , els cops forts al cap, les lesions esportives i fins escoltar msica a gran volum poden ocasionar danys a les orelles , que poden afectar l'audici i l'equilibri . Aix es deu al fet que les orelles no noms ens ajuden a sentir sin tamb a mantenir la nostra estabilitat . 10. CLASSIFICACI s fan mal b parts fonamentals de l'oda, com el timp , el conducte auditiu , els ossets , la cclea o el nervi vestibular. A la classificaci de lesions d'oda poden ser: Talls, rascades , cremades o congelacions . Es produeix una lesi ( fins i tot encara que sigui lleu ) en l'oda externa o el conducte auditiu extern , el sagnat i les infeccions poden afectar altres parts de l'oda. Introducci d'objectes dins de l'oda . Coses com hisops de cot ( o bastonets ) , ungles o llapis poden provoca friccions en el conducte auditiu i / o arribar a perforar el timp (el que rep el nom de trencament o perforaci de timp ) . 11. CLASSIFICACI Cops directes sobre l'orella o el cap. Les caigudes , els accidents de trnsit , les lesions esportives o la lluita poden perforar el timp , dislocar la cadena d'ossets o lesionar l'oda interna Sorolls forts: s pot provocar amb un soroll molt fort, com un tret, un petard o una explosi, o sorolls que es van repetint al llarg del temps, com el de les talladores de gespa , les eines elctriques , la maquinria agrcola , el soroll que generen els esdeveniments esportius , els assajos de bandes de msica, als cinemes. Per, tant en nens com en adolescents , escoltar msica a un volum massa alt en concerts , al cotxe o mitjanant cascos. Quan passa aix , les diminutes cllules ciliades de la cclea es deteriore. 12. CLASSIFICACI Canvi brusc i important en la pressi de l'aire. Quan fem submarinisme o volem amb avi , la pressi de l'aire es redueix conforme pujem i augmenta quan baixem . Si la pressi no s'equipara a banda i banda del timp , la part del timp on hi ha ms pressi es bomba cap al costat contrari , el que provoca dolor i de vegades prdues auditives parcials. 13. SMPTOMES I SIGNES Signes. problemes per sentir quan hi ha soroll de fons. dificultat per sentir sons aguts o notes musicals d'alta freqncia. sentir sol certs sons o sol sons esmortets sentir xiulets a les orelles o altres sons estranys , com xiulets , brunzits o rugits. pujar el volum del televisor. problemes per a prestar atenci i per seguir el ritme de la classe . 14. SMPTOMES I SIGNES Queixar-se tenir les orelles " tapats ". Problemes per parlar (parla pobra i limitada o absncia de parla). Parlar fort. No girar-se davant sorolls forts o no respondre a la parla conversacional Contestar de forma inadequada. 15. SMTOMES I SIGNES Smptomes. Caure o ensopegar sovint ( malaptesa ) Vertigen ( una sobtada sensaci de mareig o de girar sobre un mateix experimentada com si un s'estigus movent mentre est assegut o dempeus ) Sentir inestable , " grogui " o desorientat Desmais o sensaci que es va el cap Problemes de vista ( com visi que rebota o visi borrosa , el que rep el nom de oscilopsia ) 16. SMPTOMES I SIGNES problemes per pujar escales o per aixecar-se sense caure Problemes per caminar ( incapacitat de caminar sense trontollar , caminar amb les cames massa separades o dificultats per caminar en la foscor sobre superfcies irregulars ) Nusees i / o vmits Mals de cap Fatiga important 17. ACTUACI No ficar-se mai res a les orelles , ni tan sols hisops ( o bastonets ) de cot o els dits . Els banys regulars haurien de ser suficients per mantenir la concentraci de cerumen a nivells normals . Si el cerumen provoca molsties , dolor o problemes d'audici al seu fill, parli amb el seu pediatre sobre la possibilitat d' extraerselo en la seva consulta. Mantenir allunyat dels sorolls molestos i forts , potencialment perjudicials per a l'oda. 18. ACTUACI Baixar el volum de la msica, sobretot quan l'escolti amb cascos o auriculars o dins del cotxe . Aix mateix , intentin adquirir reproductors de msica porttils amb " limitadors de volum " ( es poden adquirir juntament amb el reproductor o es poden comprar per separat ). Portar protecci acstica en concerts . 19. ACTUACI Posar-se sempre un casc que li vagi b ajustat quan la muntanya amb bicicleta , motocicleta , monopat o patins en lnia. Portar l'equip protector adequat cada vegada que facin esport : cascs per al beisbol , el futbol , l'hoquei i el futbol americ ; protectors de cap o d'orelles en la lluita lliure , el rugbi i la boxa. 20. DEFINICI El nas s important per a la salut . Aquesta filtra l'aire que respira , eliminant la pols , els grmens i els irritants . Escalfa i humiteja l'aire per evitar que els pulmons i els tubs que condueixen a ells es ressequin . El nas tamb cont cllules nervioses que ajuden al sentit de l' olfacte . Quan hi ha un problema al nas , tot el cos pot patir. 21. CLASSIFICACI Hemorrgia nasal sense fractura. Inflor i contusions al nas , sense fractura. Cogul sanguini en l'envas nasal. Risc de danys al cartlag i deformaci del nas. Fractura del nas. Diversos tipus de fractures del nas (nas tort) solen reparar el mateix dia mitjanant cirurgia. La majoria dels cirurgians no reparen les fractures lleus fins a 5 a 7 dies desprs de la lesi. 22. SMPTOMES I SIGNES Sang que surt del nas. hematomes (Blaus) Al voltant dels ulls. Aparena deforme (pot no ser bvia fins que la inflor desaparegui). Dolor Inflor 23. ACTUACI Intentar romandre calmat Respirar per la boca i assegut i inclinat cap endavant en una posici d'assegut per impedir que la sang baixi per la part posterior de la gola Aplicar compreses fredes sobre el nas per reduir la inflor . Si s possible , sostenir la compresa de manera que no hi hagi molta pressi sobre el nas Per ajudar a calmar el dolor , es recomana un parecetamol. 24. VDEO https://www.youtube.com/watch?v=zQ4fHGa5MEY https://www.youtube.com/watch?v=ptUiZjlLqCk 25. BIBLIOGRFIQUES http://www.tayabeixo.org/que_obs/ojo.htm http://atencioinmediata.blogspot.com.es/2011/02/primers-auxilis-casa-lesio http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/129/cd/unidad_1/mo1_cl http://www.gencat.cat/empresaiocupacio/departament/centre_documentac http://kidshealth.org/parent/en_espanol/medicos/ear-injuries-esp.html http://www.mountainlandpeds.com/web307/medicalinfo/pw19_lesi%C3%B www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/00061.htm