�8

barcelona · Edició 216

La SagreraEl mosaic de la vil·la romana ja es restauraal Museu d’Història

�11

Sol·licitat el control

www.liniasantandreu.cat · 29 de set. de 2011 · Núm.18 · 10.000 exemplars

líniasantandreu

Sant AndreuIntentaran desnonar per tercera vegada al veí Matías González

Redacció 93 570 62 64 · liniasantandreu@comunicacio21.com · administració 93 593 93 39 · publicitat 93 570 88 96 · Fax 93 570 87 74

La residència de Bon Pastor ja té una ocupació del 100% Tant sols dues setmanes després de la seva obertura, les 92 places del centre ja tenen inquilins

Foto: assem

bleastap.w

ordp

ress.com

�12

�3 i 4

Fot

o: J

ord

i Su

grañ

es

Els veïns es rebel·len contra les retallades sanitàries

�8 i 13“Cal cosir els eixosviaris que divideixen

el nostre districte”

Raimond Blasi, regidorRaimond Blasi, regidor

Els veïns es rebel·len contra les retallades sanitàries

2�Setembre

201129líniasantandreu.cat Per a publicitat - 93 570 88 96 - publicitat@comunicacio21.com

líniasantandreu.cat 3�En portada Setembre

201129

“Cal esprémer-se més l’enginy per trobarsolucions senzilles, però adequades”

El regidor de Sant Andreu, Raimond Blasi, assegura que els grans projectes del districte,com la Sagrera o la Fabra i Coats, tiraran endavant tot i les restriccions pressupostàries

Foto: Jordi Sugrañes

Després de quatre anys d’oposi-ció, Raimond Blasi és el nouregidor de Sant Andreu. Com aveí del districte, en destaca la di-versitat dels seus barris, i posal’accent en la necessitat d’unamillor connexió entre ells. ABlasi se li gira feina durantaquesta legislatura, ja que hauràde tirar endavant grans pro-jectes, com la construcció de lanova estació a la Sagrera o latransformació del recinte de laFabra i Coats, sense perdre devista les restriccions pressu-postàries que s’han establert atotes les administracions.

Què significa per a vostè elnou càrrec de regidor deldistricte?Una gran responsabilitat per as-sumir aquest nou repte quese’ns planteja. En un districtecom el de Sant Andreu, a més, etsents com l’alcalde del territori,havent d’exercir aquesta tascaen benefici dels gairebé 150.000habitants que hi viuen.

Quin és el punt fort del dis-tricte?El seu dinamisme. No em cansode repetir que som set barris,molt diferents entre si, però queconformen tots plegats unadinàmica pròpia. Que repre-senta molt bé la varietat quevivim a la resta de Barcelona. Ésa dir, tenim un casc antic, simi-lar a Sants o a Gràcia; la TrinitatVella té una densitat de poblacióimmigrada per damunt del40%, com passa a Ciutat Vella;tenim un entramat del tipus del’Eixample a Navas; tenim bar-

ris de nova creació, com BonPastor i Baró de Viver; i unaSagrera en plena transformació.Per altra banda, hi ha un desta-cat dinamisme cultural i moltaactivitat esportiva, amb equipsde primer nivell com la UE SantAndreu i d’altres que fan unafeina de formació importantís-sima. Ens podem sentir moltorgullosos de totes les nostresentitats esportives i culturals. I,com a mostra, ara gaudim de lesfestes majors d’alguns barris.Qui vol gaudir d’activitats no calque vagi a Barcelona, es potquedar a Sant Andreu.

Per contra, quina és la sevamancança més rellevant?Acabar de cosir el districte.Tenim una sèrie d’infraestruc-tures o eixos viaris que ens el di-videixen, com poden ser el Nusde la Trinitat, la via del tren o laMeridiana. Aquest és un reptedestacadíssim per acabar de feruna única pinya, sentir-nos totspartícips i pertanyents al mateixdistricte. Un altre repte és acon-seguir una major proximitat. Enrelació al que va dir l’alcaldeXavier Trias sobre trepitjar mésel carrer, crec que hem demostrar un altre tipus de pro -ximitat més humanitzada.

Sobre l’avinguda Meridi-ana, es va parlar d’una fu-tura reforma arran d’unaccident mortal. S’haplantejat ja alguna idea?Hem d’encarar el tema de laMeridiana cap a una mena depacificació del trànsit, però so-

Raimond Blasi (a l’esquerra) veu necessària la companyia dels veïns i entitats per seguir tirant endavant els projectes

bretot adreçada cap a una hu-manització. Per entendre’ns, noestem parlant d’obres, de ferplantejaments com a la Diago-nal, que ja sabem quines conse-qüències va tenir. Hem de sermés espavilats i buscar altresfórmules. No som enemics delvehicle, però sí considerem quees pot compatibilitzar. Hi ha di-verses maneres de plantejar-ho,diferents mesures, com ara unamillor regulació del temps se-mafòric o l’ampliació dels pas-sos de vianants, etc. Insisteixo:No estem en moment de fer dis-pendis. Estem en uns moments

en què cal esprémer-se almàxim la imaginació i l’enginyper tal de donar solucions sen-zilles, però adequades als prob-lemes.

En les darreres setmanes,s’ha trobat les restes d’unavil·la romana a la Sagrera.Considero que qui més quimenys esperava trobar-se ambalguna resta arqueològica. Sen-zillament perquè, quan s’havienfet altres actuacions a la Sa -grera, ja s’havia trobat algunvestigi. A més, estem en un en-torn amb un alt valor històric iarqueològic. Tenim el rec com-tal, les restes d’un molí, aquí atocar hi ha les casernes de SantAndreu, tenim un aqüeducte...Per tant, ja entrava en lespròpies previsions de l’obra. Apartir d’ara, hem d’estar al casperquè no ens alteri el projecteexecutiu ni el desenvolupamentnormal dels treballs que s’hiestan fent.

Què es farà amb aquestesrestes arqueològiques?Des del primer moment, es vademanar una total transparèn-cia. No ens hem amagat ques’havien trobat, hem anat de lamà amb les diferents adminis-tracions i, a la vegada, s’han ex-plicat els detalls a les entitats iveïns. S’han trobat alguns ves-tigis, entre els que destaca elmosaic, però sembla que en uncert mal estat de conservació.Segons els experts, les troballesno tenen molt valor arqueològic.Però el més important de totplegat és que tindrem les restescatalogades. Ara s’està estudiantquè es fa amb els elements mésrellevants. Hi ha diverses op-cions, com exhibir-los a la Torredel Fang o, fins i tot, integraralgun element ornamental a la

J. Sugrañes Sant Andreu

“El punt fort deldistricte és el seudinamisme, peròencara cal cosirels eixos viaris

que el divideixen”

“Hi ha l’opciód’integrar algunelement de les

restes trobades ala Sagrera a la

mateixa estació”

4� En portadalíniasantandreu.cat Setembre

2011

futura estació de la Sagrera. Espodria convertir en un elementde benvinguda, com ocorre ambel mosaic de Miró a l’aeroport.Val la pena tenir present i donara conèixer a la gent que arribade fora que Sant Andreu témolta història passada. I que, ala vegada, el país continua tirantendavant.

Alentiran aquestes restes laconstrucció de l’estació?No, perquè com que ja hi haviaaquesta previsió, s’ha buscatuna alternativa per continuaramb les tasques. Els operaris araestan treballant en altres obresparal·leles. Continuen tirant en-davant l’obra, sense entorpir eltreball dels arqueòlegs. El quedestaco per sobre de tot és latasca conjunta que s’ha dut aterme entre les diverses admin-istracions. I la tasca pedagògicaque es realitzarà en els propersdies amb els veïns. Se’ls expli-carà que les obres de l’AVE a laSagrera no s’aturen, però noperquè es tiri pel dret amb l’o-bra, sinó perquè tenim moltafeina per fer, no només aquesta,i, per tant, es pot anar avançantel treball en paral·lel.

Hi ha un gran projecte detransformació en marxa, lareforma de la Fabra i Coats.Com es troba en aquestsmoments?Malgrat la crisi, que s’escampa atots els àmbits, des del districtei l’Ajuntament procurem donarcontinuïtat i mantenir viusaquells projectes que ja estavenengegats, com pot ser el de laFabra i Coats, les Casernes deSant Andreu o la pròpia estacióde la Sagrera. A la Fabra i Coatshi continua havent molta activi-tat. He dit, per activa i per pas-siva, que mirarem comaconseguim el finançament queens cal per tirar-ho endavant, jasiguin fons propis, d’altres ad-ministracions o bé de tercersagents implicats. I, a partird’aquí, si hi ha cap replanteja-ment del projecte, cap variació,anirem de la mà de les entitats idels veïns del barri, i ho decidi-rem amb ells.

Es plantegen cap canvi en elprojecte?

No, quan parlo de canvis ovariacions, em refereixo a re-considerar el calendari d’actua-cions, no parlem en cap cas dereplantejar el projecte. Creiemque el projecte de la Fabra iCoats ja està molt definit. Mal-grat tot, encara podem guanyaralgun equipament més per aldistricte. Ens podem sentir afor-tunats i il·lusionats, perquèaquest projecte complementaràla riquesa cultural amb la quecompta Sant Andreu.

Els veïns de la Trinitat Vellaporten temps denunciant lavenda de droga al barri.Durant aquest estiu, els que handenunciat alguna cosa no hanestat els veïns. Crec que és im-portant precisar-ho, perquè tantl’Associació de Veïns com laPlataforma han vist un canvid’actitud en el Govern munici-pal. Des del nostre nomena-ment, estem trepitjant molt elcarrer en companyia del tècnicde barri o del gerent, i això lagent ho ha començat a apreciar.Precisament, la Trinitat Vella ésun dels barris on s’ha fet més in-tensament, perquè sabem que hiha una sèrie d’elements que en-tren en conflicte.

Mantenen converses ambl’Associació de Veïns delbarri?Segurament em descompto sidic que he anat al barri com amínim cinc cops; i hem tingutfins a tres reunions amb l’Asso-ciació de Veïns en els dos mesosque porto en el càrrec. La volun-tat de presència a la Trinitatl’hem tingut sempre, fins i totabans de prendre possessió.Vam visitar el barri, i tenim laintenció de repetir-ho, amb elconseller Felip Puig, perquèconegués de primera mà el queestan patint allà. A Trinitat Vellano hi ha només un problema dedroga, al barri tenim també un

problema de convivència. Peròno per la immigració, que quediclar. Vull insistir i deixar clarque, malgrat l’elevat percentatged’immigració, a la Trinitat Vellahi ha una convivència entreveïns molt notable. Per posar unexemple, l’Associació de Comer-ciants fa grans esforços per aju-dar a la integració delsnouvinguts, i ha aconseguit que,entre els seus membres, ja hihagi alguns establiments regen-tats per persones immigrades.

On radiquen, doncs, elsproblemes i conflictes a laTrinitat Vella?Tenim un problema greu en totl’àmbit del que era l’antigapresó, sobretot a les cases delsantics vigilants. Són cases queporten temps tancades i buides,pel que són susceptibles de serocupades. Estem instant a laGeneralitat perquè iniciï l’en-derroc de les cases el més aviatpossible.

La problemàtica amb lavenda de droga, coms’afrontarà?El tema de la droga s’abordarà.Amb la doctora Cristina Iniesta,delegada de Salut a l’Ajunta-ment, hem arribat a la conclusióque treballarem de la mà delsveïns. És imprescindible aquesttreball conjunt i que tots anem ala una; perquè és un problemaveritable. I, malauradament, éscert que, de vegades, tens loca -litzat el focus del problema, peròl’actuació és més complicada delque a priori sembla. S’ha de tre-ballar, però no unilateralment.

És necessària més presèn-

cia policial?Hem de trobar la complicitatentre la Guàrdia Urbana i elsMossos d’Esquadra. A partir deltreball conjunt amb veïns i enti-tats, valorarem si cal augmentarla seva presència al barri.

Com es pot recuperareconòmicament la ciutat deBarcelona?Aquest és un dels temes que mésens preocupa, la reactivacióeconòmica. Aquí mateix, al barride Sant Andreu, tenim unaaposta ferma, que considero queés una referència a totBarcelona. Es tracta de l’EixComercial de Sant Andreu. Pre-cisament, havia estat presiditper Joan Mateu, que ens vadeixar a principis de mes. EnMateu era una persona de refer-ència que sempre ha defensat lanecessitat del comerç de prox-imitat. Amb la construcció de laMaquinista, per exemple, no esva oposar. Ben al contrari, va sercapaç de veure-hi una oportuni-tat i promocionar encara més elcomerç del barri. Però, hi ha al-tres eixos comercials destacatsal districte, a Maragall, a laSagrera...

Què pot fer el districte perpotenciar i donar suport alseixos comercials?Hem de ser capaços de donar-loseines, donar-los suport. Volempotenciar-los i posar-los en alça.Per exemple, molts botiguers delbarri de la Sagrera han patit lesobres a la via pública, i el consis-tori ha d’estar al seu costat. S’hande buscar maneres perquè, mal-grat les obres, els vianants passinper davant de les seves botigues,hi entrin i comprin. Com dèiemabans, en moments de crisi,quan els recursos són menors,t’estrenys més el cervell per bus-car idees senzilles i solucions ad-equades. Això sí, sempre de lamà del comerciant, que en defin-itiva és qui coneix millor al seuclient. Des de l’Ajuntament, hemd’ajudar a l’emprenedor. La per-sona que arrisca els seus dinersper generar un negoci ens ha detenir sempre al costat. Perquèens aporta riquesa econòmica,diversitat social, llocs de treball,benestar i exemple, molt d’ex-emple.

Foto: J. Sugrañes

Raimond Blasi rebutja tirar enrere cap projecte que ja estigui en marxa

“El projecte de laFabra i Coats estàmolt definit, peròencara es podria

incloure algunequipament més”

“A Trinitat Vella,abordarem el

problema de lavenda de droga dela mà dels veïns i

de les entitats”

29

5�Per a publicitat - 93 570 88 96 - publicitat@comunicacio21.com líniasantandreu.catSetembre

201129

6� Opiniólíniasantandreu.cat

Ciutadans

Safata d’entradaEDITORIAL

líniasantandreu grup comunicació21Dipòsit legal: B.17672-2010

liniasantandreu.catPremi Diputació de Barcelona

Tasis-Torrent de Comunicació Local 2010

Redacció: 93 570 62 64liniasantandreu@comunicacio21.comPublicitat: 93 570 88 96publicitat@comunicacio21.comAdministració: 93 593 93 39administracio@comunicacio21.com

Setembre

2011

LA GESTIÓ DELS CEN-TRES SANITARIS PÚBLICS

Amenacen amb tancar l’Hospi-tal Dos de Maig de Barcelona il’única alternativa que ens ofe-reixen és la creació de una socie-tat privada que pagui el deute ala institució propietària actual imantingui l’activitat assistencialamb contractes amb el Departa-ment de Salut i “activitat pri-vada”.

No és cap solució “sosteni-ble” a mig o llarg termini incor-porar l’Hospital Dos de Maig algran nombre de centres que“concerten” la seva activitat ambel Servei Català de la Salut i queaquí a Catalunya reben una micamés del 50% del pressupost de ladespesa sanitària.

La via més adequada a la si-tuació actual és la de parar les pri-vatitzacions, externalitzacions,subcontractes o concerts i buscaruna solució pactada amb la pro-pietat del terreny que reclama undeute. La creació d’una societatanònima o limitada no disminu-irà les necessitats assistencials.Aquest volum d’atencions nocanviarà tant si l’Hospital és unaSocietat Anònima com si no. L’ú-nica opció realment “sostenible”és administrar els serveis pú-blics amb la màxima eficiència iper això el pagament d’interessos

a entitats amb ànim de lucre o l’o-pacitat de la gestió “privada” decentres públics és un impedi-ment molt important.

El manteniment i la milloradel servei sanitari exigeix buscarla manera de retornar a la Sani-tat Pública, al ICS, la gestió delscentres finançats pel diner públic. Aquesta és una reforma essen-

MALBARATAMENT A LES ESCOLES

Es parla de retallades a sanitat, es parla de retallades en educa-ció, es parla de l’endeutament que el nostre Estat ha perpetrat ique ara tots hem de pagar. Doncs bé, jo, com a simple ciutadà, nopuc entendre la següent paradoxa. Per una banda, i per retallardespeses, han rebaixat el sou als docents, han ordenat que tre-ballin més temps, han reduït la seva plantilla i han augmentat elnombre d’alumnes a l’aula per damunt del que marca la pròpiallei.

Per altra banda, l’Estat s’està gastant monstruoses quantitatsde diners en un projecte d’aules digitals que, per ara, cap altre paísha volgut aplicar a les seves escoles. I no dic pas que la digitalit-zació de l’aula no pugui esdevenir positiva, tant sols que amb aques-ta crisi, ara no era el moment.

En fi, per una banda, el Ministeri d’Educació retalla a costa deles escoles i, per l’altra, se’ls gasta en regalar joguines informàti-ques als nostres escolars. En certa manera, l’Estat ha primat elsdonatius a la majoria, les famílies votants, que el respecte a la mi-noria professional, els docents.

I jo em pregunto, malbaratar així els nostres impostos, no ésun delicte? A Islàndia estan processant a un ministre per això. Aquí,a què esperem? El deute de l’Estat, el nostre, està en joc.

David RabadàBarcelona

cial i necessària que juntamentamb reformes com la potencia-ció de l’assistència primària, i al-tres canvis necessaris han deconduir el nostre Sistema Sani-tari al camí del compliment delsseus objectius.

Ass. Cat. en defensa de la Sanitat Pública

ls veïns de Sant Andreu estan mostrant una altra vegada el seuesperit reivindicatiu des de fa algunes setmanes. La prova més

tangible són les constants manifestacions en contra de les retalladessanitàries. L’última va acabar amb el tancament d’un grup de veïnsde Trinitat Vella a dins del CAP Via Barcino durant una nit, com amostra del seu rebuig al tancament de les urgències nocturnes. Defet, els veïns d’aquest barri han sortit al carrer darrerament més ve-gades de les que haurien volgut. Les seves protestes contra la ven-da de droga al barri n’eran la principal causa. Paral·lelament, s’es-tà produïnt a tot Catalunya el fenomen dels desnonaments per ima-pagament de la hipoteca. La propera setmana està convocat el de -sallotjament d’un veí del barri i el seu fill menor d’edat. Malgrat elsesforços d’en Matías i de les entitats del barri, la justícia ja no li dónacap alternativa. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, però, noperd l’esperança ni les forces i ja ha convocat una concentració a da-vant de casa d’en Matías per rebutjar un cop més el seu desallotja-ment. Ja seria la tercera vegada. En resum, són dos exemples d’untarannà i un caracter propi d’alguns barris de Barcelona. Possible-ment els més històrics, com ara Sants, Gràcia i, com no, Sant Andreu.El resorgiment (va desaparèixer algun cop?) d’aquesta ànima s’haproduït coincidint amb la trobada d’unes restes arqueològiques d’u-na vila romana. Casualitat?

Sant Andreu torna a mostrarla seva ànima reivindicativa

E

Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugra -ñes (Línia Barcelona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), DavidGonzález (Línia Badalona), Raimon Sastre (Línia Maresme), PereGiménez (webs temàtics). Caps de redacció: Elisabeth Alfaro,Cris tian Gó mez, Montse López. Redacció: Silvia Llamas, AraceliGalván, Bernat López.

Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Aida Fonseca, Albert Baldó. Cap de Vendes (Agències): Marcelo Villanueva. Coordinador comercial: Àlex Subirats Xarxa com-

ercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Ricard Garcia, Joan Carles Cuenca i Manuel Sánchez-Vil-lanueva. Fotografia: Eduardo Benito. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, Yacouba Diakité, Adrià López,Nico de Tullio i Freddy Blanco. Facturació: Teresa Anguela.

La Foto Carrer Fernando Pessoa (Sant Andreu)

Francisco Sánchez, 58 anysBanquer

Una solució que afavoreixi a to-tes les parts és inviable. O bé esduen a terme retallades i es con-trola el diner públic o hauremd’acabar pagant molts més im-postos a final d’any.

Angelina Noguer, 83 anysJubilada

Jo crec que sí. L’Ajuntament hade mirar prim. Tot i així pensoque s’ha d’ajudar tothom qui honecessiti, sempre que es tracti depersones amb ganes de treballari de fer tirar endavant el país.

Roberto Sánchez, 20 anysEstudiant de Filologia

Crec que hi ha d’haver més con-trol. Jo penso que les personesque reben ajudes haurien de fa-cilitar algun tipus de servei a laresta de la ciutadania. Així hi hauna retroalimentació.

MªÀngels Campà, 53 anysMestra

El diner públic no es pot malver-sar mai. Però un ajut municipaltampoc pot estar només lligat alconcepte de temps d'arrelament.El que és evident és que hi had’haver un control exhaustiu.

Mª Jesús Nadal, 54 anysPeriodista

Hi estic d’acord. Som molts elsque mai hem sol·licitat cap ajutpúblic i si en algun momentl’hem de demanar hem de tenirprioritat sobre els que fan de lesajudes un sou.

Cal racionalitzar les ajudes municipals?

Cartes dels lectorsLínia Sant Andreu agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible queels escrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Sant Andreu es reserva eldret de retallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreçaliniasantandreu@comunicacio21.com

29

La lupa

Jordi SugrañesDirector Línia Sant Andreu

Semàfors

El mirador

L’agulló

7�

A cop de tinta per Ricard Soler

Ricard

soler.blogspot.com

Opinió líniasantandreu.catSetembre

2011

Els veïns de Trinitat Vella van tancar-sedurant una nit al CAP Via Barcino per pro-testar contra les retallades sanitàries, quefaran desaparèixer les urgències noctur-nes del centre. Un exemple de reivindica-ció veïnal en defensa dels drets de tots.

Lluita veïnal contra les retalladesEl primer tancament a un ambulatori barceloní

Residència del Bon PastorUna obertura amb retard

Desnonament de Matías GonzálezDavid contra Goliat

Finalment, la residència per a gent grandel Bon Pastor ha obert les seves portes i,des d’un bon inici, funciona a ple rendi-ment. El Partit Popular, però, ha recordatque aquest equipament arriba amb un re-tard d’uns dos anys.

En Matías porta mesos lluitant per un ha-bitatge social, però una entitat bancàrial’ha arraconat fins tenir l’ordre de desno-nament. Una concentració el 4 d’octubre,a les 9.30 h, a Gran de Sant Andreu, 470,intentarà evitar el desallotjament.

LA MALA EDUCACIÓTinc un greu problema per inculcar-lieducació al meu fill de tant sols dos anysd’edat. Ja m’escarrasso i m’esforço arepetir-li que s’ha de dir “hola”, quan unarriba a un lloc, i “adéu”, quan un se’nva. I ell, el pobre, ho repeteix i ho diuperfectament. Però, malauradament,ningú li respon i la seva salutació esqueda en unes paraules buides que notroben resposta. De moment, és massapetit, però m’adono que d’aquí poc, quanja sigui més conscient del que passa alseu voltant, em llençarà la següent pre-gunta: “Per què he de dir hola i saludarquan entro a un lloc si ningú em res -pon?”. El fet natural de, com a pare, in-culcar educació al meu fill ha provocatque acabi adonant-me que els éssers hu-mans arribem a aprendre més gràcies al’exemple que no pas perquè una cosasigui un bon hàbit. Sens dubte, el meufill fa tot el que li diem perquè ho veu acasa, però d’aquí un temps tindrà altresexemples que potser no són tan benefi-ciosos.

Aquests pensaments m’han assaltatmentre estava veient el programa televi-siu Pekín Express, Aventura en África, ihe sentit com una concursant exclamavaa la càmera: “Em sembla surrealista queli hagi de netejar el cotxe a un negre, i quehagi d’acceptar els seus diners”, arran d’u-na prova que havia de superar. He pen-sat que el lògic és que aquesta senyora nodurés ni un minut més al concurs ni quetingués més presència a davant de la cà-mera. Però, per a la meva sorpresa, el pro-grama va continuar sense cap problema.Com volen que jo eduqui al meu fill en ladiversitat i el respecte, si la televisió (elmitjà de comunicació per excel·lència) nodóna exemple? Dies després, he compro-vat que en un programa d’IntereconomiaTV es va poder sentir el Cara al Sol fran-quista. Definitivament, si vull educar almeu fill, hauré de renunciar a tenir tele-visió a casa.

�Mor al caure-li a sobre un sofà. Un home de 48 anys vamorir al Raval després que li caigués un sofà a sobre des del

balcó del pis on ell i un amic estaven fent mudances. La Guàrdia Ur-bana ha detingut Antonio A. A., de 55 anys, que és qui va llançar elsofà. A l’home se li ha imputat un delicte d’homicidi imprudent. Se-gons els Mossos d'Esquadra, el detingut va llençar el sofà al carreramb tanta mala sort que va aixafar la víctima, que era a sota per in-dicar-li el moment idoni per tal que no fes mal a cap vianant.

�Intoxicats per un pastissets fets amb marihuana. Elstreballadors d’una empresa de la ciutat canadenca de Victòria

van intoxicar-se en provar els brownies que una companya de tre-ball va portar a l’oficina per esmorçar. El pastís estava fet amb mar-ihuana. Tres empleats van ser traslladats a l’hospital amb mareig,entumiment de les extremitats i desorientació. La investigaciópolicial va portar a la nevera de l’oficina i, precisament, a uns brown-ies que va resultar que havien estat fets amb marihuana. Els pastis-sets havien estat portats per una treballadora que els havia trobat alcongelador de casa. El seu fill havia preparat les postres de xocola-ta feia un any i se’ls havia oblidat al congelador.

�Democràcia partidista. Un error en el teletext ha fet creurea un jubilat de Cambrils que havia guanyat 7,5 euros en lloc

dels 33 milions que li corresponen a la butlleta premiada a la grossade la Primitiva. L’home va portar la butlleta diversos dies a la butx-aca i no es va assabentar de l’import aconseguit fins que va anar acobrar la butlleta.

Declaració institucional vers la decisió delTSJC sobre el model lingüístic a l'escola

En relació a la interlocutòria del TribunalSuperior de Justícia de Catalunya (TSJC)d’instar al govern de la Generalitat a mo-dificar el paper del català com a llengua ve-hicular de l’ensenyament a Catalunya,l’alcalde de Barcelona manifesta el seu to-tal desacord per aquesta decisió que ve aqüestionar un model que durant els dar-rers trenta anys ha estat un dels més im-portants pilars per a la cohesió social alnostre país.

El model d’escola del que entre tots enshem dotat i que ens ha permès enfortir elmodel de convivència i integració als bar -ris i ciutats de tot el país no pot ser en capcas alterat per posicions intransigents i mi-noritàries.

Garantir la igualtat d’oportunitats pera tothom, assegurar un excel·lent nivell decompetències lingüístiques tant en caste-llà com en català per a tots, i promoure laconvivència han estat, sens dubte, uns delsmés importants èxits d’aquest model. Tali com proven les dades del Consell Supe-rior d’Avaluació, les competèncieslingüístiqu es de Catalunya en castellà es-

tan per sobre de la mitjana de la resta del’Estat.

El sistema d’immersió lingüística repre-senta la base per a la pervivència del cata-là com a llengua pròpia de Catalunya, i queen els darrers anys ha promogut la integra-ció de ciutadans i ciutadanes vinguts d’ar-reu i que, a partir de l’escola, han establertels seus vincles d’integració a la ciutat i alpaís. Un sistema que ha rebut el reconei-xement internacional tant per l’aval cien-tífic de la UNESCO com el d’experts i ins-titucions que han reconegut la contribu-ció del model lingüístic a l’escola catalanacom a foment de la convivència.

Les fites assolides en els darrers anys ala nostra ciutat en l’excel·lència en elscamps de la recerca, la creativitat artísti-ca i la promoció de talent no poden ser alie-nes al model d’escola que ha forjat aques-tes fites. La promoció de la formació i dela societat del coneixement és el veritablerepte que Barcelona té avui per endavant,més que no posar en qüestió el normal fun-cionament de les nostres escoles. Així perexemple, en un context cada cop més

global, incrementar el nivell de competèn-cies de l’alumnat en anglès ha de ser un ob-jectiu compartit per tots. En cap cas hemde generar un model monolingüe sinóplurilingüe.

L’Ajuntament de Barcelona, en tantque capital de Catalunya, donarà suport alGovern de la Generalitat en totes aquellesaccions que aquest decideixi emprendre enla defensa del model lingüístic que ha re-eixit a les nostres escoles.

L’Ajuntament de Barcelona, a través dela seva participació en el Consorci d’Edu-cació de Barcelona , garantirà la continuïta tdel sistema lingüístic del conjunt de les es-coles de la ciutat i no permetrà l’alteraciódel model pedagògic fruit d’un ampli con-sens en la comunitat educativa, tant demestres com de famílies.

L’Ajuntament de Barcelona fa una cri-da al conjunt d’entitats cíviques i culturalsde la ciutat a sortir en la defensa del mo-del d’immersió lingüística, que ha impedituna esquerda en el nostre sistema de con-vivència i la divisió de la societat barcelo-nina i catalana per raó de la llengua.

Xavier Trias, alcalde de Barcelona

29

29 Setembre

2011

8�

líniasantandreu.cat

Sant Andreu de Palomar

“Si jo no tinc cap dret a unhabitatge social, qui el té?”

Foto: J. Sugrañes

Urgències nocturnes concentradesA voltes amb les retallades sanitàries, l’ambulatori de Sant

Andreu concentra des del juliol totes les urgències nocturnesdel districte. Aquesta decisió de la Generalitat ha provocat

nombroses protestes del veïnat dels diferents barris.

Reclamaran que la retallada noafecti al futur Centre SanitariJ. S. > Aquesta tarda, l’Associa-ció de Veïns de Sant AndreuNord-Tramuntana es reuniràamb el regidor Raimond Blasi perexposar-li alguns temes que elspreocupa. Un dels més desta-cats és el desenvolupament delfutur Centre Sanitari de SantAndreu. Les obres avancen se-gons les previsions, però els seustemors es concentren en la sevaposada en funcionament. “Ambel context de retallades que estemvivint, es pot acabar l’obra l’any

2013, com està previst, peròquan es posarà en marxa?”, indi-ca Carlos Gascón, secretari del’entitat veïnal.

Els veïns també exposaran elseu malestar pel retard de la re-forma del solar de les Casernes deSant Andreu. Per últim, demana-ran l’enllestiment definitiu deltrasllat de la parada de la línia 73d’autobús al número 25 del pas-seig de Santa Coloma. L’estaciója està acabada, però encara fal-ta col·locar la marquesina.

Estat actual de les obres del nou Centre Sanitari de Sant Andreu

Jordi SugrañesSant Andreu

La mirada d’en Matías Gonzálezreflexa la intensa tristesa que elsobrepassa. Tot i que és un homecombatiu, no somriu en cap mo-ment de la conversa i es mostraresignat sobre el seu futur. I ésque la perspectiva per als propersdies no és gaire alentidora.

El 4 d’octubre, a les 9.30 delmatí, hi ha l’ordre de desnonar-lo, a ell i al seu fill menor d’edat,de casa seva, al carrer Gran deSant Andreu, 470. En la carta delJutjat l’adverteixen que, al trac-tar-se del tercer intent de desno-nament contra la seva persona, esdemanarà l’ajut de les forces del’ordre si cal.

Tant l’assistent social coml’advocada d’ofici li insisteixenque la lluita ja ha acabat, que nohi ha cap alternativa. Però laPlataforma d’Afectats per la Hi-poteca (PAH) l’insten a no rendir-se encara. Legalment, la PAHcontinua movent fils per trobaruna solució. Per altra banda, ja haconvocat una concentració a da-vant de casa seva a l’hora del de -sallotjament per tal d’evitar-lo.

400 EUROS AL MESEn Matías porta uns anys d’au-tèntic calvari. Al quedar-se a l’a-tur amb més de 50 anys se li vantancar totes les portes del món la-boral. El final de la prestació del’atur va ser un nou entrebanc, jaque va haver de subsistir sensecap ingrés durant set mesos, finsque li van acceptar l’ajut del PIR-MI. “Vaig sobreviure gràcies alsamics”, lamenta Matías. Aques-ta ajuda, però, és de només 400euros al mes.

Veient-se al llindar de l’abis-me, en Matíes ha mogut cel i ter -ra per aconseguir un habitatgesocial, que li permeti reflotar.Des de Nadal, mou papers amunti avall sense èxit. Des d’Habitat-ge, se li denega i al·leguen la fal-ta de pisos hàbils per atorgar. Fi-nalment, l’ordre de desnona-ment demanada per Caja Madridha pesat més que la seva lluita.

SENSE DRET A UN PIS“Estic a l’atur, cobro només 400euros, tinc un fill al meu càrrec,no tinc recursos i, a sobre, tincuna notificació de desnonament,i no tinc dret a un habitatge so-cial; si jo no tinc dret, qui elté?”, es pregunta Matías, que no

Foto: J. Sugrañes

veu cap sortida a la seva situació.“L’assistenta social em diu quenomés pot oferir-me un guarda-mobles durant dos mesos, i l’ad-vocada em diu que el dia 4 vagi acasa d’un amic, però al dia se-güent què faig?”, lamenta aquestveí, que recorda que l’anterior re-gidora del districte, la socialistaGemma Mumbrú, va posar-locom exemple de veí de Sant An-dreu que no seria desnonat.

El desallotjament d’en MatíasGonzález sembla, però, inevita-ble, a menys que la Plataformad’Afectats per la Hipoteca ho pu-gui paralitzar, ja sigui mitjançantels seus moviments legals o a tra-vés de la mobilització veïnal i ciu-tadana.

Redacció > Les respectives reu-nions de l’Associació de Veïns deSant Andreu Sud i del Grup d’A-mics Gais i Lesbianes (GAG)amb els responsables del dis-tricte a finals de juliol han permésla millora de la il·luminació i laneteja del jardí del Casal de Bar -ri Can Portabella durant l’estiu.Les entitats, que tenen la seu alcentre, reclamen altres impor-tants deficiències de l’immoble ivan aprofitar la visita per expo-sar nous projectes de futur.

Redacció > Des de fa temps esparla que el Mercat de Sant An-dreu necessita una renovació.Encara no hi ha cap proposta so-bre la taula, però l’executiu deTrias no veuria malament dur-loa terme pròximament. Depenentde l’obra, seria necessari el tras-llat de les parades a una carpaprovisional. Per altra banda, elMercat de Bon Pastor ja s’hatraslladat a la carpa provisional,però el projecte es troba en puntmort per manca de finançament.

La renovació del Mercat, en un futur pròxim

Es millora elCasal de BarriCan Portabella

Matías González mostra l’ordre de desnonament de casa seva

Es concentraran a Gran de Sant Andreu, 470 el dia 4a les 9.30 h per evitar el desnonament d’en Matías

9�líniasantandreu.catPer a publicitat - 93 570 88 96 - publicitat@comunicacio21.com Setembre

201129

10� líniasantandreu.cat Sant Andreu de PalomarSetembre

2011

Mor en Joan Mateu, ànima de l’EixDissabte les botigues de l’Eix ocuparan el carrer Gran de Sant Andreu

Jordi SugrañesSant Andreu

A principis de setembre, l’EixComercial de Sant Andreurebia un gerro d’aigua freda. Esconeixia la mort als 66 anys deJoan Mateu, ànima mater del’entitat comercial durant elsdarrers anys. Mateu va destacardurant tota la seva trajectòriacom un defensor a ultrança delcomerç de proximitat, de lesbotigues de barri, i la construc-ció de la Maquinista no va fersinó animar la seva lluita enfavor del petit comerç. Precisa-ment, el nou centre comercial

Foto: L’Eix Comercial de Sant Andreu

Joan Mateu, al centre, durant una festa de comerç al carrer

va ser aprofitat per l’Eix per feruna intensa promoció de laseva oferta.

Fa set anys que Mateu va ins-tar a constituir la Fundació Bar-celona Comerç, per defensar elsdrets del comerç tradicional coma motor econòmic de la ciutat.

EL COMERÇ AL CARREREls botiguers de l’Eix s’enrecor-daran, de ben segur, d’en JoanMateu aquest dissabte, 1 d’octu-bre, durant la Festa del Comerçal carrer. Els establiments treu-ran les seves parades al carrerGran de Sant Andreu, de Malatsfins a Fabra i Puig.

Redacció > El resultat aconse-guit per la Unió Esportiva SantAndreu el darrer cap de setmanaa ses illes, davant del Mallorca B,el deixa en una situació més aviatdelicada. El marcador mostravaun empat a un gol al final del par-tit, un repartiment de punts queno beneficia en cap cas a cap delsdos conjunts. Si un d’ells va ser elgran perjudicat va ser, sens dub-te, la UE Sant Andreu, que ambsis punts en total, cau fins a la 15aposició, només a un del seu per-seguidor i del descens a TerceraDivisió. L’estadística no enganya.De sis partits disputats, noméss’ha guanyat un, s’han empatattres i s’han perdut dos. Un pobrebalanç per a un aspirant de l’as-cens quasi a cada temporada.

Si aquesta situació ja és difícil,el calendari ha volgut que escompliqui d’aquí a uns dies, quanel Sant Andreu rebi al Badalona,un dels conjunts forts de SegonaDivisió B. En aquests moments,l’equip badaloní es troba en quar-ta posició, en zona d’ascens, ambonze punts, i havent guanyat trespartits. Els números del Badalo-na són bons, però llunyans enca-ra als del Reus, que es reafirmaen el lideratge de la categoria (15punts) després de la victòria da-vant del Manacor (1-0), amb laque en suma ja cinc.

El Sant Andreu,només a un punt del descens

Redacció > El Punt Verd deSant Andreu ha experimentatuna millora durant la segonaquinzena d’agost. S’ha dut a ter-me una pavimentació de la ins-tal·lació, per tal de facilitar l’ac-cés als seus usuaris, i de passadamillorar-ne el confort i la como-ditat. Aquesta millora s’emmar-ca en tota una sèrie d’actuacionsque s’han dut a terme en dife-rents Punts Verds de la ciutat du-rant aquest estiu.

Es millora l’accésdel Punt Verdpavimentant-lo

Redacció > Diverses escoles deBarcelona obriran els seus patisen horari no lectiu durant aquestcurs per oferir a les famílies unnou espai de lleure. A Sant An-dreu, són sis escoles repartidesper tots els districtes les que hiparticipen. En concret, són les es-coles Ignasi Iglesias (Sant An-dreu), El Sagrer (Sagrera), Pom-peu Fabra (El Congrés i els In-dians), Bernat de Boïl (Bon Pas-tor), Baró de Viver (Baró de Vi-ver) i Ramon Berenguer III (Tri-nitat Vella).

Sis escoles obrenel seu pati enhorari no lectiu

29

29 Setembre

2011

11�

Sagrera · Navas · El Congrés i els Indianslíniasantandreu.cat

La vil·la romana es quedasense el mosaic policromat

Foto: Arxiu

La Festa Major s’acomiada delsIndians i marxa cap al CongrésEl Congrés i els Indians > Elproper dia 1 d’octubre arrenca laFesta Major del Congrés, quepren el relleu a la dels Indiansque va finalitzar el passat 25 desetembre.

PREGONER MEDIÀTICLa Festa Major del Congrés, ques’allargarà fins al dia 9, tindrà elseu tret de sortida oficial aquestdissabte al vespre amb el pregóque farà el periodista de Televi-sió de Catalunya, Jordi Fargas, ales vuit del vespre a la plaça del

Congrés. A partir d’aquest mo-ment arrencarà una setmanafarcida dels habituals actes fes-tius de cultura popular com unaplantada de gegants, la cercavi-la de Festa Major, un correfocamb la Colla de Diables del Cloto una ballada de sardanes. Lesactivitats culturals, esportives ogastronòmiques tampoc falta-ran a la cita. Un gran castell defocs artificials posaran el punt ifinal a la celebració el diumengedia nou a la plaça del Congrés apartir de les deu del vespre.

C. GómezSagrera

L’Ajuntament de Barcelona ha de-cidit que la vil·la romana que vaquedar al descobert arran de lesobres de l’AVE no es conservaràin situ al seu emplaçament origi-nal ja que argumenta que es trac-ta d’una descoberta amb “valordocumental, però no patrimo-nial ni monumental”. Per aquestmotiu s’han iniciat les tasques detrasllat de la majoria de les restesque conformen aquesta antigavil·la romana amb una superfíciepròxima als 1.100 metres qua-drats. En aquest sentit, la peçaamb un major valor històric i ar-tístic, el mosaic policromat opustessellatum que va ser trobatprop del Pont del Treball Digne,s’està desfragmentat per traslla-dat les seves peces al Museud’Història de Barcelona (MUH-BA) perquè tècnics i especialistesdel centre el netegin i restaurin.

La responsable de restauraciódel departament d’arqueologiadel MUHBA, Montserrat Pugés,ha explicat que s’ha recuperatuna part del mosaic d’uns 30metres quadrats, però es calculaque aquest podria constar d’un to-tal de 50, ja que encara quedenfragments sota terra que es po-drien recuperar d’aquí a sis me-sos quan s’iniciï la segona fase deles excavacions.

PRÒXIM RETORNSegons ha explicat el tinent d’al-calde de Cultura de l’Ajuntamentde Barcelona, Jaume Ciurana,

quan finalitzin les tasques de res-tauració, el mosaic retornarà a lazona d’on va ser extret i s’exposa-rà al públic en un emplaçamentencara per determinar. “Tenim lavoluntat que pugui ser exposat ala Sagrera, però és prematur de-cidir-ho ara” ha assegurat Ciura-na.

TOT ES DOCUMENTARÀTotes les restes descobertes a laSagrera quedaran documenta-des en una memòria científica ise’n farà una reconstrucció en 3D.Els resultats de totes les anàlisisfetes a la vil·la romana es publi-caran en tres idiomes abans del2013.

Redacció > La Sala de Màqui-nes de Nau Ivanow inauguraaquest divendres l’exposició Laferia de la feria de abril, un re-cull d’instantànies del fotògrafAlbert Garreta que retraten dife-rents aspectes d’un dels certà-mens més multitudinaris cele-brats a Catalunya. La mostra, queés d’entrada gratuïta, estarà vi-gent fins al 15 d’octubre.

Sagrera > La pluja va fer actede presència el passat dissabte,i va obligar a suspendre la diadacastellera de colles locals quehavia de suposar el debut a laMercè de la Colla Jove de Barce-lona, el grup casteller establertsa la Sagrera. Amb els de la Sagre-ra havien d’actuar la resta de co-lles de la ciutat; els Castellers deSants, del Poble Sec, de Barcelo-na, de la Sagrada Família i de laVila de Gràcia.

La pluja ajorna eldebut de la CollaJove a la Mercè

La Feria d’Abril a través dels ullsd’Albert Garreta

Diferents imatges de la vil·la romana descoberta a la Sagrera

S’han extret els fragments per traslladar-los al Museud’Història > En el futur tornarà al barri per ser exposat

Foto: Colla Jove de Barcelona

Sagrera > La secció de Comis-sions Obreres de l’Institut Muni-cipal de Parcs i Jardins ha denun-ciat que una quarentena dels ar-bres que van haver de reubicar-seal parc de Sant Martí per les mo-lèsties que causaven a les obres del’AVE es troben en un estat la-mentable i pròxim la mort. En to-tal les obres de l’AVE han supo-sat el trasllat de 1.377 arbres.

Denuncien queles obres de l’AVEmalmeten arbres

29 Setembre

2011

12�

Bon Pastor · Baró de Viverlíniasantandreu.cat

Mas inaugura la residènciaL’estrena arriba amb mesos de retard > Té 92 places

Cristian GómezBon Pastor

Potser pels mesos de retard queacumulava, l’acte d’inaugura-ció de la nova residència per agent gran del Bon Pastor vacomptar amb una nodrida re-presentació institucional. La co-mitiva estava encapçalada pelpresident de la Generalitat Ar-turs Mas, i Josep Lluís Cleries,

Foto: Generalitat

El president Artur Mas en un moment de la inauguració

conseller de Benestar Social i Fa-mília, departament que ha inver-tit 8,5 milions d’euros en realit-zar el projecte.

Per la banda de l’Ajuntamentde Barcelona, que ha cedit el so-lar on s’ha construit la residèn-cia, va assistir-hi l’alcalde XavierTrias, qui va voler destacar quela inauguració d’aquest equipa-ment era “un acte de justíciaamb el Bon Pastor”.

100% D’OCUPACIÓLa residència té una capacitatper allotjar fins a 92 persones itambé disposa d’un centre de diaamb 28 places. Actualment, pocsdies després de la seva inaugu-ració, l’equipament es troba al100% de la seva capacitat i lagran majoria dels seus ocupantssón veïns del Bon Pastor, tal icom s’havia acordat quan es varedactar el projecte.

Mostra d’obres del ‘Lliberart’La biblioteca del Bon Pastor acull fins el proper 9 d’oc-

tubre l’exposició Lliberart, una mostra dels treballsrea litzats pels participants en aquest certamen creatiu

que es realitza a les biblioteques de Sant Andreu.

Baró de Viver > Quan fa totjust sis mesos que s’inauguravala reforma de la rambla Ciutatd’Asunción, la setantena d’arbresque s’hi van plantar mostren unaspecte molt poc saludable. Ambl’excepció de les palmeres, laresta d’arbres es troben secs.L’Ajuntament argumenta que estracta d’un problema de drenat-ge de sòl i una mala absorció del’hidrogel amb què es fa el reg au-tomàtic.

Baró de Viver > L’Ajunta-ment de Barcelona té previsthabilitar una sèrie d’horts ur-bans en l’emplaçament pròximal Nus de la Trinitat que actual-ment funciona com a refugi pera gats abandonats i que estàgestionat per l’associació SOSGats. Aquest refugi, que acull ac-tualment un centenar de felins,està previst que tanqui portes aldesembre.

Uns horts urbanssubstituiran elrefugi de gats

Els arbres nos’adapten a larambla Asunción

Bon Pastor > Es calcula que alBon Pastor hi ha vora 170 peti-tes botigues i un mercat munici-pal. A més, les millores que haportat a la zona la Llei de Barrishan col·laborat en dinamitzarl’activitat comercial al barri. Pertal d’aprofitar aquestes bonesbases, des del passat mes de ju-liol els botiguers i petits comer-ciants del Bon Pastor han unitles seves forces i han establertl’Associació de Veïns del BonPastor.

Bon Pastor ja téuna associacióde comerciants

29 Setembre

2011

13�

líniasantandreu.cat

Trinitat Vella

Foto: Assemblestap.wordpress.com

Moment de la tancada que els veïns van fer al CAP Via Barcino

Una vuitantena de veïnsocupen el CAP Via Barcino

Una vuitantena de veïns de Tri-nitat Vella van ocupar el CAP deVia Barcino i van passar-hi la nitcom a mesura de protesta contrael tancament de les urgènciesnocturnes que el departamentde Salut ha establert per a aquestambulatori. Tot i que diferentspoblacions catalanes ja havien fetservir aquest mètode de protes-ta darrerament, és el primer casd’aquestes característiques que esdóna a barcelona.

Pocs dies abans els veïns delbarri ja van organitzar una mani-festació per rebutjar el tanca-ment que va acabar desembocanten l’ocupació pacífica del CAP.

Les urgències nocturnes delCAP de Via Barcino, així com lesde 46 ambulatoris més de la res-ta de Catalunya, van deixar defuncionar el passat mes d’agost

Protesta contra el tancament de les urgències de nit

Cristian GómezTrinitat Vella

Redacció > La crisi està fent es-tralls al sector de la construcciócom demostra el descens de lavenda de pisos. En aquest sentit,el darrer estudi del portal immo-biliaria fotocasa.com situa elsbar ris de Torre Baró, Vallbona,Trinitat Nova i Trinitat Vella comles zones d’Espanya on més s’handevaluat els preus dels habitatgesdurant l’últim any. La caiguda haestat del 15% en dotze mesos.

tal i com estipula el Pla d’ordena-ció de l’atenció urgent elaboratper la Generalitat i en virtut delqual s’han retallat els serveisque ofereixen molts ambulatoriscatalans per tal “d’optimitzar re-cursos” així com evitar duplicitats

i serveis que estan infrautilit-zats”. Per la seva part , el Governes proposa potenciar l’atenciótelefònica a través del telèfon deSanitat Respon (902 111 444) ievitar així desplaçaments inne-cessaris.

Redacció > La Fundació Trini-jove organitza durant el novembreel curs Creació d’empreses, diri-git a assessorar als joves empre-nedors. Durant cada dijous s’im-partirà una xerrada entre les 18 iles 20 h, la primera de les quals,Pla de màrqueting, està previstaper al dia 3. Les inscripcions es po-den realitzar a la seu de Trinijove(Turó de la Trinitat, 17).

Trinijove ofereixassessoramentals emprenedors

Trinitat Vella éson més cauen elspreus dels pisos

Hidros i Nèbula surten a desfilar per la MercèEl drac Hidros i el gegantó de foc Nèbula de Trinitat Vella van assistir aquest cap desetmana a les Festes de la Mercè i es van instal·lar a laplanta baixa de l’Ajuntament.

Allà s’hi ha organitzat una exposició amb diferents components dels bestiari de laciutat, sis dels quals, entre ells Hidros i Nèbula són obra de l’escultora Dolors Sans.

Redacció > El president delgrup municipal del Partit Po-pular a Barcelona, Alberto Fer-nández Díaz ha reclamat a l’A-juntament que s’elabori un pla demillora integrasl encaminat arevitalitzar el barri de TrinitatVella, “un dels més oblidats” du-rant el darrer mandat socialistaa l’Ajuntament. Per aquest mo-tiu Fernández Díaz, consideraque “cal posar-se a treballar icompensar l’abandonament delsdarrers anys”.

MÉS SEGURETATEls populars han establert tresproblemàtiques que creuen opor-tú solucionar; dotar el barri d’unsmillors accessos, posar fre a la de-gradació de molts espais públicsi eradicar els “greus” problemesderivats de la venda de drogues.La recepta del PP és “incremen-tar la vigilància de la Guàrdia Ur-bana i Mossos d’Esquadra i cons-truir els habitatges protegits iels equipaments de Porta Trini-tat”, un projecte que es va pactaramb els veïns fa anys.

El PP demana unpla que ajudi arevitalizar el barri

29 Setembre

2011

14�

TELÉFONS D’INTERÈS

EMERGÈNCIES 112BOMBERS 080 CAP · Bon Pastor 93 345 69 43, Mollerusa, s/n · La Sagrera 93 243 10 80, Gar-cilaso, 1-9 · Sant Andreu 93 274 54 90, Av. Meridiana, 428 · Via Barcino93 274 17 84, Via Barcino, 75 URGÈNCIES SANITÀRIES 061MOSSOS D’ESQUADRA 088 GUÀRDIA URBANA 092 c/Sagrera 179-197POLICIA NACIONAL 091 TELÈFON D’INFORMACIÓ 010OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ (OAC)· 93 243 17 17, Juan de Garay, 116-118TELÈFON DEL CIVISME 900 226 226SÍNDICA DE GREUGES DE BARCELONA93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3rCENTRES CÍVICS I CULTURALS· Centre Cívic Baró de Viver 93 345 7393, Pg. Sta. Coloma, 110, int · Cen-tre Vívic Bon Pastor 93 314 79 47, Pg. Enric Sanchís, 12 · Casal de BarriCaliu Congrès 93 351 39 53, Acàcies, 28 · Centre Cívic la Sagrera “LaBarraca” 93 351 17 02, Martí Molins, 29 · Centre Garcilaso/OAC 93 24317 17, Juan de Garay, 116-118 · Arxiu del Districte 93 291 69 32, Segadors,2 entresol · Centre Cívic Sant Andreu 93 311 99 53, Gran de Sant Andreu,111 · Centre Cultural Can Fabra 93 360 05 65, Segre, 24-32 · saT! Sant an-dreu Teatre 93 345 79 30, Neopàtria, 50-54 · Centre Cívic Trinitat Vella93 345 70 16, Foradada, 36-38BIBLIOTEQUES· Biblioteca del Bon Pastor 93 498 02 16, Estadella, 62 · Biblioteca Gar-cilaso 93 243 17 20, Juan de Garay, 116-118 1r i 2n · Biblioteca IgnasiIglésias Can Fabra 93 360 05 50, Segre, 24-32 P.baixa 1a i 2a · Bibliolu-doteca Trinitat Vella 93 345 70 16, Foradada,36-38

L’Agenda PE

NJ

A-T

E’L

AC

AS

A�

LA SAGRERAA partir del 30 de setembreExposició fotogràfica: La feriade la Feria de Abril, a càrrecd’Albert Garreta. Sala de Mà-quines de la Nau Ivanow.

1 d’octubreXerrada : Estacions transfor-madores. Ecoeficàcia 18 h, NauIvanow.

Del 6 al 9 d’octubreTeatre: Nus, de la Cia Comoi.Divendres i dissabte, 21h. Diu-menge, 19h. Nau Ivanow.

8 d’octubreTaller de descoberta: Pirates ala vista, amb la col·laboració delMuseu Marítim de Barcelona.18 h, biblioteca Sagrera.

14, 21 i 28 d’octubreConcerts del Brot 2011, el con-curs de bandes emergents deBarcelona. Consultar horaris.Centre Garcilaso.

15 d’octubreTeatre infantils: Pingüins, acàrrec de la Cia. La puça espec-tacles. 12 h, centre cívic de la Sa-grera.

17 d’octubreXerrada: Conocer el carácter:el eneagrama, a càrrec de Vi-cens Olivé, codirector de l’Ins-titut Gestalt de Barcelona. 19 h,biblioteca de la Sagrera.

18 d’octubrePresentació del llibre Magiablanca: El poder de lo sobrena-tural, amb la presència del seuautor, Bartolomé Bioque. Apar tir de les 19 h, biblioteca dela Sagrera.

20 d’octubreLlibres a escena: El papers d'enPapitu, a càrrec de Pep Gó-mez. 18 h, biblioteca de la Sa-grera.

SANT ANDREU29 de setembreLlibres a escena: En Bru a la Bi-blioteca. 18 h, biblioteca Igna-si Iglésias.

De l’1 al 16 d’octubreEspectacle infantil: La venta-focs, el musical amb ritmesdels 50. Consultar horaris ipreus. SAT!

Fins al 2 d’cotubreTeatre: L’estació, de la Cia.REM. Consultar horaris i preus.SAT!

Fins al 6 d’octubreExposició amb motiu del 10èAniversari Grup de Pintors SantAndreu: Un món de colors.Can Fabra.

Fins el 16 d’octubreExposició fotogràfica sobre la25a Copa del Rei de Waterpolo.Seu del Club Natació Sant An-dreu.

Hot Jam Sessions. 20 h, NauIvanow.

27 d’octubreLa biblioteca La Sagrera - Ma-rina Clotet convida a la celebra-ció del Dia de la Biblioteca ambl’actividat infantil: Aventuresamb els llibres. 18 h.

29 d’octubreAperitius musicals: La bruixamaixanta. 18 h, biblioteca de laSagrera.

CONGRÉS I INDIANSDe l’1 al 9 d’octubreFesta Major del Congrés. Con-sultar programació i horaris alweb de l’Ajuntament.

BON PASTORA partir del 3 d’octubreCurs de català bàsic per les tar-des. Biblioteca Bon Pastor.

Fins al 9 d’octubreExposició fotogràfica: Llibe-rart, amb els treballs realit-zats pels participants en la pri-mera mostra creativa de les bi-blioteques de Sant Andreu. Bi-blioteca Bon Pastor.

17 d’octubreLlibres a escena: Contes de ter -ra i arena, a càrrec d'EngrunaTeatre. 18 h, biblioteca BonPastor.

15�Per a publicitat - 93 570 88 96 - publicitat@comunicacio21.com líniasantandreu.catSetembre

201129

16� Per a publicitat - 93 570 88 96 - publicitat@comunicacio21.comlíniasantandreu.cat Setembre

201129