Línia Sant Andreu 5

líniasantandreu

Consulta sobiranistaL’assemblea de SantAndreu Decideix aplegamés de 70 assistents

30 de Juny de 2010 · Núm.5 · 15.000 exemplars

Futur carril VAONoves restriccions detrànsit a la Meridianafins el 27 d’agost

barcelona

�7 �13

La presó de Trinitat acolliràequipaments per al barri

El reallotjament de les Cases Barates arriba al seu equador

L’alcalde Jordi Hereu exigeix a la Generalitat la demolició del penal per iniciar el projecte �3

Una festa celebra l’arribadade la L9 a la Sagrera

�9

�12

Una festa celebra l’arribadade la L9 a la Sagrera

Redacció 93 519 44 10 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 93 519 43 85 · Fax 93 519 43 98

Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]� Juny

201030 líniasantandreu

En portada 3�Juny


Hereu exigeix la demolició de la presó deTrinitat per iniciar la seva transformació La reconversió del recinte en equipaments i habitatges protegits no començarà fins que laGeneralitat enderroqui l’edifici i traslladi els presos que encara queden en règim obert

Fotos: C.G

L’Ajuntament de Barcelona hacomençat a desgranar les líniesbàsiques que seguirà el projectede transformació de la presó deTrinitat Vella, un recinte de mésde 20.000 metres quadrats quees convertirà en una gran illad’equipaments amb 450 noushabitatges, el 90% dels qualsseran pisos protegits per a gentgran, joves i per al reallotjamentdels veïns afectats pel projecte.

Aquest acord és fruit de lesonze reunions que tècnics de l’A-juntament han realitzat amb unataula de treball formada per veïnsi entitats del barri. La tranforma-ció es completarà amb la construc-ció d’una residència per a gentgran, un centre de dia, un espaiper als joves del barri, un altre pera les entitats i un nou edifici perals serveis socials. Una gran pla-ça i diferents espais verds seran elseixos a partir dels quals es verte-braran totes les edificacions.

La recuperació del penal deTrinitat per a usos comunitaris ésuna reivindicació històrica delsveïns d’aquest barri i ja fa anysque figura a l’agenda de l’Ajunta-ment; l’any 2006 es signava elconveni amb la Generalitat pertraslladar la presó i l’any 2007 esva iniciar un procés participatiui de recollida d’idees que es vaplasmar dos anys més tard ambla constitució de la Taula de Tre-ball que ha dissenyat el projecte.

ASSUMPTES A RESOLDREMalgrat que el futur del recintepenitenciari ja està traçat, el seupresent és força més incert jaque queden diferents assumptesper resoldre abans que espuguin iniciar les obres, i la ma-joria no depenen de l’Ajunta-ment, així que el projecteanunciat la setmana passada nodeixa de ser una mera declaracióde bones intencions que no espodran realitzar a curt termini.El primer problema que esplanteja, i l’únic que compet ex-clusivament al consistori, ésredactar una proposta de mil-lora del Pla General Metropolità

que doni cabuda a aquesta re-forma, i que en cap cas s’a -provaria abans del 2011. Abanda dels problemes més tèc-nics, el projecte s’enfronta ambtres traves més: l’enderroca-ment de la presó, el reallotja-ment dels prop de 200 presosque encara l’habiten i la resolu-ció d’un litigi judicial amb duesfamílies d’antics funcionaris ju-dicials que vivien a les de-pendències colindants a la presói que van ser desnonats senserebre cap compensació.

Els terrenys que ocupa la pre-só de Trinitat Vella són propietatdel Departament de Justícia de laGeneralitat i depenen de l’Insti-tut Català del Sòl (Incasòl), fet pelqual l’inici dels treballs de demo-lició del penal està en mans de laGeneralitat. És per aquest motiu,que l’alcalde Jordi Hereu va “exi-gir celeritat” al Govern per iniciarles tasques d’enderrocament, jaque considera la transformació dela presó de Trinitat Vella un as-sumpte “estratègic”.

Imatge actual de l’entrada de la presó de Trinitat Vella.

Per altra banda, actualmentencara resten en aquet penal uns200 presos en règim obert quedormen a la presó de dilluns a di-vendres i surten els caps de set-mana. Aquesta situació no es

podrà resoldre com a mínim finsl’any 2013, quan està previst queentri en funcionament la novapresó de la Zona Franca, unaconstrucció que encara està pen-dent de la seva licitació final i quees troba lluny de convertir-se enuna realitat.

El darrer escull a superar de-pèn del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya. Aquest esrefereix a un litigi que la Genera-litat té obert amb un grup de fun-cionaris judicials que van serdesnonats de les vivendes queocupaven en un edifici annex ales dependències de la presó. Elsfuncionaris afectats van denun-ciar aquesta mesura i els tribu-nals els hi van donar la raó, mo-tiu pel qual la Generalitat va re-córrer la sentència, que està pen-dent de resolució.

El que sembla clar és que undels símbols de Trinitat Vellaestà a punt de desaparèixer, iamb ell s’iniciarà “la transforma-ció més important del barri en 30anys” en paraules d’Hereu.

C. GómezTrinitat Vella

Ubicació del recinte penitenciari de Trinitat Vella.

Malgrat que el

futur del recinte

ja està traçat,

el seu present és

força més incert

ja que queden

varis assumptes

per resoldre

abans d’iniciar

les obres

Opinió

Controller: Marga MorenoAdministració: Teresa AnguelaProducció gràfica: Albert Baldó

Línia Sant Andreu agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza delsseus continguts. És imprescindible que els escrits estiguin signats amb nom icog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Sant Andreu es reserva eldret de retallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519

43 98 i per correu electrònic a l'adreça [email protected]

Cartes dels lectors

Editor: David Centol i LozanoDirector: Jordi SugrañesRedacció: Cristian Gómez grup comunicació21

Dipòsit legal: B-11298-2010

líniasantandreu

Juny

201030 líniasantandreu4�

15.000 exemplars mensuals

Redacció: 93 519 44 10 Publicitat: 93 519 43 85

Ciutadans

La foto

Safata d’entradaEDITORIAL

Manuel Ruano, 88 anysJubilat

Jo el prohibiria a tot arreu, no no-més als edificis municipals. Alcarrer, també. Jo inclús prohibi-ria l’ús del vel. Considero que lespersones nouvingudes s’hanadaptar als nostres costums.

Manuel Callado, 82 anysJubilat

És difícil opinar i no caure en unaopinió que sembli racista. Jocrec que s’hauria de prohibir,primer, per un tema de seguretati, també, perquè no és una tradi-ció nostra.

José Delgado, 79 anysJubilat

Crec que s’ha de prohibir per untema bàsicament de seguretat.No saps qui va a sota del vel, i pertant podria delinquir sense iden-tificar-se. Jo ho prohibiria sensecap mena de dubte.

Francisco Moreno, 84 anysJubilat

És un tema molt delicat. Per unabanda, és la seva tradició i no espot prohibir, així com així. Peròtambé hi ha el tema de que ellshan vingut al nostre país i hand’adaptar-se als nostres costums.

José Ruano, 80 anysJubilat

Jo els prohibiria. Crec que hanvingut ells i, per tant, han d’a-prendre els nostres costums iadaptar-se a nosaltres. A més, sies tracta d’una delinqüent és im-possible reconeixer-la.

S’ha de prohibir l’ús del burka o del niqab?

INCIVISME

L’Ajuntament està repartint untríptic informatiu que, sota elnom de “Stop Actes Incívics”, esproposa fomentar i garantir laconvivència en l’espai públic deBarcelona. Em sembla molt bétota iniciativa que vagi encami-nada a millorar la nostra con-vivència, així com les multes ques'imposaran a aquells que nocompleixin aquestes mesures.

En l’epígraf “Stop a Orinar” enel carrer, ens diu que seran con-siderades faltes greus defecar,orinar i escopir. Això és moltraonable atès que és una mar-ranada i ha de prohibir-se commés aviat millor.

Però l’Ajuntament hauria deser conscient també que no hi haen els parcs ni en els carrersllocs destinats a que el ciutadàpugui alleujar-se de les sevesnecessitats fisiològiques quanaquestes esdevenen. I, per a mésinri, en molts bars i benzineres espot llegir un cartell que indicaque els lavabos només són per aús dels clients. Amb el que es de-duïx que per a fer-los servir un hade pagar un cafè, una aigua mi-neral o el que sigui en un d’aque-sts establiments.

L’Ajuntament, que coneixaquest incivisme, hauria de posarremei per a evitar-lo. Això éscom l'amo d'un gos que, en eljardí de casa seva, posa un rétoladvertint que l'animal mossega.No és suficient, ja que si sapque el seu gos mossega, hauria deposar-li un morrió.

El municipi coneixedor que al-guns ciutadans fan les seves ne-cessitats en la via pública hauria

de posar lavabos per a pal·liaraquest incivisme.

Joaquím FàbregaBarcelona

CRISI, QUINA CRISI?

Reforma laboral per flexibilitzarels contractes, rebaixes salari-als, reformar les pensions perbaixar-les, és clar, pujades de lallum a les famílies, criminalit-zació dels aturats que cobrensubsidi, etc. Analistes, consultors,polítics i economistes que enshan portat a la crisi i ara ens lavolen fer pagar. Ningú explicaque la llei actual ja persegueix elsaturats que rebutgen ofertes, oque el mercat espanyol ja és undels tres més flexibles d’Europa,o que la Seguretat Social és l’únicens amb superàvit a Espanya, oque en aquest país els rics nopaguen impostos o que el 45%d’alts directius tenen contractesamb blindatges multimilionaris...

I el pitjor es que els mitjans de

comunicació repeteixen elmantra que els dicta la patronal.Con si no hi hagués cap altra al-ternativa. Tot per abocar-nos,com sempre han pretès, a una so-cietat cada cop més esbiaixadaentre rics molt rics i la restavivint en el llindar de la misèria.

Cal defensar amb el que calguil’estat del benestar. I si hem depetar, que petin primer els rics.

Jordi SolerBarcelona

OBRIGADO, JOSE

Divendres ens va deixar un delsgrans de les lletres. Se’n va anarJose Saramago, sense fer gairesoroll... Però el cert és que el mónha perdut aquesta setmana unbocí de la seva ànima que és im-possible de reparar. Només ensqueda la seva obra. Obrigado,Jose, i fins la propera!

Núria BatlloriBarcelona

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

Mentre esperava la concentració de persones que protestàvem ala plaça Sant Jaume contra la mesquina idea de rebaixar sous alsassalariats, vaig veure que a la façana del nostre Ajuntament hi hauna placa en pedra que diu "Plaza de la Constitución".

Com a persona que estic vinculada voluntàriament a programesque serveixen per ensenyar i estimar la nostra llengua, com Xer-rem, Parlem i altres, i cursos infinits que es fan al Consorci de Nor-malització Linguística, penso que aquesta placa s'hauria detraduïr o, si més no, suprimir-la. De vegades, la història s'ha demodificar, perquè qui va fer l'escut era d'una època determinada,i ara estem en una altra.

Rosa PomaredaBarcelona

a transformació de la Trinitat Vella, amb la recuperació dels20.000 metres quadrats de la presó, està cada vegada més a

prop. El projecte que va presentar l’alcalde Jordi Hereu a peu de car-rer inclou diversos equipaments necessaris i 450 habitatges prote-gits. Sens dubte, es tracta de la major reforma que pugui somiar elbarri de la Trinitat Vella. Malauradament, aquest pla continuarà sentun somni durant uns quants anys. La suma de coincidències farà queel projecte s’allargui, i bastant. L’enderrocament del penal depèn ex-clusivament de la Generalitat; així s’entén que l’alcalde Hereu exigísceleritat. Aquest pas, però, depen al seu torn del trasllat dels presosa la nova presó de la Zona Franca. Aquest penal, però, no estarà llestfins al 2013. Des de fa tres anys, les entitats i els veïns estan treba-llant, juntament amb l’Ajuntament, per dur endavant aquest projec-te. Per una qüestió de necessitat i per respecte al temps i l’esforç quehi han dipositat les entitats, cal que les diferents administracions esposin d’acord i accelerin tot el procés perquè la transformació de laTrinitat deixi de ser un somni i sigui, finalment, una realitat.

Quan serà una realitat lareforma de la Trinitat Vella?

L

Carrer Monlau (La Sagrera)

Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] 5�Juny


Sant Andreu Juny

201030líniasantandreu

7�

Donen uns 3.000 tríptics afavor de la consulta popular

Es prohibeix el burka als edificis municipalsL’Ajuntament prohibeix l’ús del burka, del nicab i de qualsevol indumentària que impedei-xi la identificació personal als edificis municipals. Segons l’alcalde Hereu, “no és un atemp-tat contra cap creença religiosa”, ni es regularà el seu ús a l’espai públic. Això sí, es prohibi-

rà per temes de seguretat a mercats, biblioteques, centres cívics i altres equipaments.

El Congrés i els Indians és un dels 10 barris que millor reciclaJ. S.> Fa sis mesos que s’ha im-plantat el nou servei de recollidad’escombreries i els resultats de-mostren que els barcelonins re-ciclen cada vegada millor, so-bretot la brossa orgànica.

En aquest sentit, el Districte deSant Andreu es troba una micaper sobre de la mitja de tota laciutat. Dels contenidors d’orgàni-ca de Sant Andreu es pot aprofi-tar el 82,73% de la matèria, mésque al conjunt de Barcelona(82,41%). Encara, però, queda

lluny el porcentatge de Nou Ba-rris, que recicla quasi el 90% dela brossa.

Quant als barris, el Congrés iels Indians és un dels 10 barris deBarcelona que ha constatat quemillor recicla, per sobre del 90%de les escombreries. És l’únicbarri del Districte de Sant Andreuque es troba en aquest llistat. AlDistricte, el barri que pitjor reci-cla és el de la Sagrera, que noarriba al 80% de la brossa orgà-nica aprofitable.

Infografia: Albert Baldó

Redacció> Des d’aquest mes idurant aquest estiu es duran aterme unes obres de millora de laxarxa de clavegueram en el carrerde l’Estació i en el passatge del’Estació. Ambdós carrers serantallats al trànsit, però es perme-trà l’entrada als vehicles d’emer-gència i serveis, com ambulàncieso neteja de carrers. També es per-metrà l’accés als pàrquings par-ticulars. Està previst que lesobres s’enllesteixin el proper mesde setembre.

Redacció> Ja s’ha acabat elcurs escolar, però dues escoles delDistricte obriran el seu pati finsa l’1 d’agost per a que les famíliespuguin gaudir d’un espai mésd’oci i lleure. Es tracta de l’esco-la Pompeu Fabra (Olesa, 19) il’escola Baró de Viver (Tucu-mán, 1). Ambdues escoles obrirande dilluns a divendres a la tarda,els dissabtes tot el dia, amb undescans al migdia, i els diumen-ges al matí, entre les 11 i les 14 ho-res.

Dues escolesobren els seuspatis aquest juliol

Millores en elclavegueram delcarrer de l’Estació

Més de 70 persones van assistir a l’assemblea de Sant Andreu Decideix.

Foto: Sant Andreu Decideix

Jordi SugrañesSant Andreu

Encara queda molt de temps pera que se celebri la consulta popu-lar sobre la independència deCatalunya a la ciutat de Barcelo-na, prevista per al 10 d’abril del’any vinent, però les diferentsplataformes cíviques que l’orga-nitzaran ja estan treballant-hi.Una de les que ha fet més feina ésSant Andreu Decideix, que aprincipis de juny va celebrar a

l’escola Pegaso la seva segona as-semblea des que es va crear, almes de febrer.

Amb una assistència de 78persones, i 15 entitats represen-tades, es va fer balanç de les ac-tivitats dutes a terme en les darre-res setmanes. Hi destaquen lesparades informatives de difusió:tres a Sant Andreu del Palomar,una a Sagrera i una altra a Navas.En total, es van repartir 3.000tríptics i s’han adherit quasi 500persones. L’opinió generalitzada

dels participants en les diferentscomissions és que l’importantés la consolidació dels grups detreball, per poder treballar méseficientment.

La plataforma Sant AndreuDecideix, com la resta dels diver-sos districtes de la ciutat, treba-lla per organitzar una consultapopular, sense posicionar-se a fa-vor o en contra de la independèn-cia de Catalunya, simplementdefensant el dret dels ciutadansa votar sobre aquest fet.

PRÒXIM ACTELa plataforma tenia previst cele-brar el dissabte 10 de juliol unajornada festiva al costat de CanFabra, amb una botifarrada po-pular i l’actuació de diferentsentitats, com ara els Diables deSant Andreu. La convocatòria aúltima hora de la manifestació afavor de l’Estatut, també per aldia 10, ha fet que es replanteginla data. A l’hora de tancar aques-ta edició, es plantejava el 17 de ju-liol, però la plataforma encara noho havia confirmat.

J. S.> Ara fa un any s’anuncia-va des del consistori que durantaquell estiu es durien a terme350 obres a Barcelona, tot un rè-cord des de l’època dels JocsOlímpics. Enguany, aquesta xifraha disminuït, però com passa atotes les grans ciutats europees,l’agost és el moment escollit pelsajuntaments per dur endavant lesobres més complexes.

En total, estaran en marxa230 obres, de les quals 50 comen-çaran aquest mateix estiu. A més,es durà a terme una importantfeina d’asfaltat de carrers, amb

Barcelona es prepara per a unestiu amb 230 obres en marxa

quasi 150.000 metres quadratsde vial pavimentats.

A la capital catalana, una de lesobres més destacades és la cons-trucció del carril per als cotxesque vagin plens en l’entrada perl’avinguda Meridiana, i que pro-vocarà restriccions fins al 26 d’a-gost. També es connectarà la lí-nia d’Alta Tensió entre Trinitat,Baró de Viver i Santa Coloma, permillorar el servei. Ja al setembreestà previst reobrir l’accés delstrens de Rodalies pel túnel deMeridiana, entre Clot i Sant An-dreu Arenal, tancat actualment.

Sant Andreu de Palomar8� Juny


Moment de la competició.

Les Festes de la Primaveraatrauen 3.000 andreuencsL’organització fa un balanç força positiu dels actes

La plaça de Can Fabra va aplegar el gruix de les activitats.

Foto: C. G.

Cristian GómezSant Andreu

Prop de 3.000 persones van acos-tar-se a gaudir de la trentenallarga d’actes que es van poderveure a l’edició d’enguany de lesFestes de Primavera. I és que aSant Andreu, l’augment de tem-peratures ve tradicionalmentacompanyat per una proliferaciód’actes populars a peu de carrer,com festes majors, revetlles i es-deveniments lúdics de tot caire.

Un d’ells són les Festes de laPrimavera, una iniciativa de laFederació d’Entitats de Sant An-dreu de Palomar, Harmonia, queva tenir lloc entre els dies 14 i 30de maig a la plaça de Can Fabra.Allà es va poder gaudir d’un bonnombre d’activitats com sardina-des populars, concerts en viu,balls de bastons, cantades d’ha-vaneres i espectacles de foc.

El balanç sobre les festes quefa l’organització es molt positiu

degut a “l’alta participació deveïns i veïnes als diferents actes”que es van programar, peròaquest no és l’únic motiu d’alegriaper als membres de l’Harmoniaja que enguany la celebració ve-nia marcada per la feliç notícia dela construcció de l’Ateneu Cultu-ral i Popular l’Harmonia. Aquests’emplaçarà a l’antic recinte in-dustrial de la Fabra i Coats queaviat començarà el seu procés detransformació.

Redacció>El Concurs d’ArtsVisuals Premi Miquel Casablan-ques 2010, organitzat des delprograma Sant Andreu Contem-porani del centre cívic Sant An-dreu, va fer públic la setmanapassada el llistat de guanyadorsi finalistes a les dues seccions aconcurs.

En la modalitat d’obra, laguanyadora ha estat Luz Brotoamb el seu treball Sacar unapiedra del muro, una obra pro-duïda a la Capella de Sant Corne-li de Cardadeu, que s’emporta els3.000 euros de premi. Els finalis-

El Ciutat de Barcelona clouamb un bon balanç de marquesC. G.> El 31è Trofeu Internacio-nal Ciutat de Barcelona de nata-ció, que es va disputar a les pis-cines del CN Sant Andreu elsdies 9 i 10 de juny, va cloure ambun balanç de registres força des-tacats. Aquests resultats no vanfer més que confirmar les previ-sions de molts experts, que vanaugurar una competició d’alt ni-vell quan es va conèixer el cartellde participants del Trofeu, quecomptava amb 6 campions olím-pics i 9 campions del món. Entreells nedadors tan destacats comAaron Peirsol (campió olímpic,mundial i rècorman dels 100 i200 m espatlla), que es va impo-sar sense problemes a la seva pro-

va, o Kosuke Kitajima (campióolímpic i actual posseïdor delrècord del món en 100 i 200 mpapallona) que no va tenir exces-sius problemes per vèncer en laseva especialitat.

Entre els nedadors nacionals,un regust agredolç. La cara va serper a les nedadores Èrika Vi-llaécija i Mireia Belmonte quevan tenir actuacions destacades,amb rècord d’Espanya de 400 mestils per part de la segona. Lacreu fou per al cordobés RafaMuñoz, un dels millors especia-listes mundials del 100 m lliures,que va haver-se de retirar abansde disputar la seva prova al·le-gant problemes estomacals.

Foto: CN Sant Andreu

Redacció> La UE Sant Andreuaposta de cara a la temporada vi-nent per continuar amb la matei-xa fórmula que l’ha portat en-guany a tocar l’ascens amb lapunta del dits. En aquesta línias’ha anunciat la continuïtat del’entrenador Natxo González jaque aquest “vol fer un equip com-petitiu” de cara a l’any vinent se-gons va afirmar Joan Gaspart,president de l’entitat. Tot i així, elmàxim golejador de l’equip, Mà-yor, ha anunciat la seva marxa.

El Sant Andreudóna continuïtatal seu projecte

Redacció> La III Setmana de lesPersones amb Malalties Neuro-musculars, celebrada per l’entitatASEM a Can Fabra entre el 7 i 11de juny, va cloure l’edició fent unbalanç força positiu, tant de l’as-sitència, que va rondar les 250persones, com de la qualitat delsponents. Diferents experts en lamatèria van abordar temes comel dret a decidir per part dels pa-cients, el funcionament de la Lleide Dependència i els diferentsprocessos de rehabilitació.

Balanç positiu dela III Setmana dedebat de l’ASEM

Dues joves artistes s’imposen alconcurs Miquel Casablanques

tes d’aquesta modalitat van serXavier Ristol amb Georgia & al-tres qüestions i WareQQ amb Ca-nedo. Per altra banda a la catego-ria de projecte es va imposarl’artista Núria Güell amb el seutreball Aplicación 2. Crecimentoexponencial, una obra que s’ins-pira en l’atracador de bancs cone-gut com el Solitario, per revisarels mètodes legals usats per lesentitats financeres per crear be-neficis. Les obres finalistes enaquest apartat foren Projecte Su-nilla d’Eva Camps i Estáis enfer-mos de Jaume Ferrete.

Redacció> La Comissió de Lec-tura Pública i Estudis Històrics delConsell de Cultura de Sant Andreueditarà una guia on es podrà tro-bar la gran majoria d’escriptors es-tablerts a Sant Andreu o que d’al-guna manera hi guarden algunarelació.

La guia es troba en procés degestació i tots aquells que estiguininteressats en figurar-ne, tenentemps d’inscriure’s fins el dia 30de setembre a qualsevol de les bi-blioteques del Districte.

Fan una guiaamb escriptorsdel Districte

9�

Sagrera · Navas · El Congrés i els IndiansJuny


L’epicentre del nord de BarcelonaEl barri de la Sagrera pren protagonisme a la ciutat, amb l’inici de lesobres de l’estació de l’AVE i dues noves parades de l’L9/L10 del metro

Foto: Generalitat

Jordi SugrañesLa Sagrera

Aquests darrers dies de juny, laSagrera s’ha convertit en un delsepicentres d’activitat de la ciutat.Dues inauguracions oficials handemostrat que la Sagrera ja noestà en la perifèria de Barcelona,sinó que al bell mig d’aquestbar ri s’està coent una transforma-ció que va més enllà de les obres.Per una banda, s’ha inaugurataquest cap de setmana les novesestacions de les línies 9 i 10 delmetro de la Sagrera i Onze de Se-tembre. Una setmana abans, elministre de Foment, José Blan-co, posava la primera pedra de lafutura estació del Tren d’AltaVelocitat (TAV) de la Sagrera.Tant el president de la Generali-tat, José Montilla, com l’alcaldede la ciutat, Jordi Hereu, han pre-sidit dos actes que preludien elpaper fonamental que pot re-presentar la Sagrera per a les co-municacions de Barcelona en unfutur pròxim.

CONFLUÈNCIA DE LÍNIESAmb la inauguració de l’estacióde la L9/L10 de la Sagrera,aquesta parada de metro es con-verteix en un autèntic punt neu-ràlgic, ja que s’hi concentren ungran nombre de línies. Per unabanda, connecta les ja existentsL1 i L5 amb la nova L9/L10.Abans de final d’any, acolliràtambé tres línies de trens de Ro-dalies, i en el futur hi arribaràtambé la L4. Està previst que tantl’estació de la Sagrera com lad’Onze de Setembre (a la cruïllaentre la rambla homònima i el ca-rrer Virgili) donin servei fins a37.500 viatgers diaris. Es preveuque L9 es completi l’any 2014.

L’AVE NO S’ATURAEl ministre José Blanco va volerescenificar la setmana passa-da, amb la col·locació de la pri-mera pedra de l’estació de l’AVEde la Sagrera, la intenció del go-vern central de no retardar laconnexió amb l’alta velocitateuropea.

El ministre Blanco, el president Montilla i l’alcalde Hereu van col� locar la primera pedra de l’estació de l’AVE de la Sagrera.

Foto: Ajuntament

L’alcalde Jordi Hereu va estrenar l’estació de l’L9/L10 de metro de la Sagrera.

La Sagrera> Fa quasi un mesque la rèplica de la Dama d’Elxque lluïa sobre un pedestal alsjardins d’Elx va desaparèixer.Uns desconeguts van robaraquesta peça que l’Ajuntamentd’Elx va regalar a la ciutat com-tal el gener del 2009, amb motiude la reforma i la millora d’a-quests jardins. L’Ajuntament ali-cantí s’ha ofert per reemplaçar lapeça i instal·lar un sistema perevitar que tornin a robar-la.

Els jardins d’Elxsegueixen sense larèplica de la Dama

La Sagrera> Aquest cap de set-mana s’ha celebrat a les instal·la-cions del CEIP Pegaso el primerTrofeu Barcelona d’Hoquei Pa-tins, una cita esportiva en la ques’han trobat totes les categoriesdels diferents clubs i escoles de laciutat. L’aspiració dels organitza-dors és fomentar l’esport de l’ho-quei patins a Barcelona i conso-lidar una cita en la qual es podenreunir els diferents clubs, escolesde la ciutat.

Se celebra elprimer torneigd’hoquei patins



líniasantandreu

Si vols anunciar-te

en aquesta pàgina truca al

672 003 416

12�

Bon Pastor · Baró de ViverJuny


Una cursa per a la integracióDiumenge, 4 de juliol, se celebra la 3a Cursa Popular

per la Integració, que recorrerà 5 quilòmetres per SantAndreu, amb sortida i arribada al centre comercial La

Maquinista. S’espera assolir els 2.500 participants.

Baró de Viver> El líder veïnalFrancisco Martínez Hueso, mortl’any 2005, ja té un espai dedicatal seu barri. Es tracta d’una pla-ça, ubicada entre els carrers Qui-to, Ciudad de Asunción, Clarianai Clarà, que portarà el seu nom.Martínez Hueso va ser un delsfundadors i president de l’Asso-ciació de Veïns del barri.

El líder veïnalMartínez Huesoja té una plaça

A la primavera s’alçaran 160 pisosmés per substituir les Cases Barates

l’equador d’una afectació queimplica a un total de 784 famílies.

A hores d’ara, la primera faseja està acabada i adjudicada (152pisos), i la segona fase (190 habi-tatges) està en procés d’adjudica-ció. Quan aquestes 190 famíliesocupin les seves noves llars,s’haurà traslladat a quasi el 50%dels afectats.

Infografia: Albert Baldó / AjuntamentJordi SugrañesBon Pastor

La transformació de les Cases Ba-rates de Bon Pastor es va forjanta poc a poc, però sense aturador.Si fa un mes es presentaven els190 habitatges ja construïts de laseva segona fase, aquest dillunsl’alcalde Jordi Hereu visitava elbarri i anunciava que els pisos dela tercera fase es començaran aconstruir durant la propera pri-mavera. En total, seran 161 habi-tatges nous. Quan s’acabi la cons-trucció d’aquesta tercera fase, jas’hauran construït 503 pisos, queserviran per allotjar els veïns deles Cases Barates afectats perl’expropiació.

A MEITAT DE CAMÍLa reforma de les Cases Barateses va iniciar l’any 2004, amb laprevisió de construir els noushabitatges i anar-los adjudicanten cinc fases. Amb l’inici d’a-questa tercera fase, s’arribarà a

Quan s’enllesteixin les cincfases de la transformació del ba-rri, s’hauran construït 915 habi-tatges en total.

La propera primavera es co-mençarà a construir la tercerafase del projecte. S’aixecaran 161pisos de 2, 3 i 4 habitacions, quetindran una superfície d’entre55 i 90 m2. A més, comptaran

amb les darreres tecnologies enestalvi energètic.

PREMI AL PROJECTEL’Associació Espanyola de Pro-motors Públics d’Habitatge i Sòl(AVS) ha premiat la reforma delbarri de Bon Pastor i de les CasesBarates amb els guardons queatorga cada dos anys. La distin-ció no només reconeix el dis-seny i el projecte, sinó la partici-pació i el consens que s’estàduent a terme entre els afectatsi el consistori, mitjançant la Co-missió de Seguiment del projec-te.

‘OKUPACIÓ’ LLAMPECA mitjans de mes, 23 Cases Bara-tes llestes per enderrocar vanestar ocupades il·legalment du-rant 24 hores. Els ocupants lesvan desallotjar pacíficament eldia següent i, així, es va poder dura terme l’enderroc. El consistoriha ofert allotjament a cinc d’a-questes persones.

Foto: C. G.

Placa commemorativa.

14�

Juny


Trinitat Vella

Redacció> La construcció delcarril bus-VAO (per a vehiclesd’alta ocupació amb tres o méspassatgers) comportarà novesrestriccions de trànsit aquest es-tiu a la Meridiana. Concreta-ment aquesta avinguda patiràtalls de circulació en alguns delsseus carrils durant les nits quevan del 28 de juny fins al 27 d’a-gost. Durant el període d’obres,també s’aprofitarà per instal·larun nou pas peatonal que connec-tarà els barris de Trinitat Vella iTrinitat Nova.

Foto: Maite San Pedro.

El Doctor Mabuse 2010 projecta 21 curtmetratgesEl 12 de juny, la plaça del Rei es va convertir en un improvisat cinema a l’aire lliure

on es van projectar el gran gruix dels 21 filmets que participen en la IX Mostra deCurtmetratges Doctor Mabuse. Pocs dies abans s’havien visionat les primeres obres

durant l’acte de presentació del certamen, celebrat al centre cívic Trinitat Vella.

La línia verda de metrounirà les dues Trinitats

2009-2018, i que suposarà unainversió total de 25.242 milionsd’euros. Part d’aquests diners esdestinaran a la construcció de 0,9quilòmetres de túnel que trans-correran per sota de l’avinguda

L’ampliació de les xarxes ferro-viàries de Barcelona no s’aturamalgrat les retallades en infraes-tructures anunciades per l’Ajun-tament de Barcelona amb motiude la crisi econòmica. Si la setma-na passada es coneixia que l’úni-ca gran obra de Barcelona que nopatirà retallades pressupostàriesserà l’estació de la Sagrera per oncircularàl’AVE, fa uns dies tam-bé es feia públic el projecte perallargar la Línia 3 de metro perunir les estacions de TrinitatNova (Línia 3, verda) i TrinitatVella (Línia 4, groga).

Aquest projecte s’emmarca enel Pla Director d’Infraestructuresde transport públic col·lectiu(PDI) que es realitzarà a l’àreametropolitana en el període

La connexió entre ambdues estacions es realitzarà através d’un túnel de 0,9 km per sota la Meridiana

Cristian GómezTrinitat Vella

L’estació de Trinitat Nova estarà unida amb la de Trinitat Vella.

Meridiana i unirà les dues esta-cions. Amb aquesta unió, es mul-tiplicaran les possibilitats de con-nexió entre el Barcelonès Nord ila part alta de la ciutat de Barce-lona.

Noves restriccions de trànsit perla construcció del carril VAO

El Trinitàriumdóna un cairelúdic a l’estiuRedacció> Fins el proper 11 dejuliol està en marxa el paquetd’activitats lúdiques que propo-sa el Trinitàrium 2010, un cicleinfantil que durant aquest diesomplirà el Parc de la Trinitatamb diferents tallers, jocs i acti-vitats infantils, i també la I Tro-bada de Modelisme Naval deBarcelona (11 juliol).

Línia Sant Andreu 5

Documents

Transcript of Línia Sant Andreu 5