barcelona

redacció: 93 624 25 17 – liniasarria@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

3 de juny de 2014 · Núm.46 · www.liniasarria.catlíniasarrià

sant-gervasi

Política pàg 11Àmplia victòria de CiUal districte a les recentseleccions europees

Cultura pàg 12La nova biblioteca JoanMaragall s’inauguraràaquest mes de juny

Gastronomia pàg 13Neix el ‘Tapa Tast’, la novaruta de tapes del districte

Esports pàg 15Suárez i Muguruza passena quarts de Roland Garros

pàg 6

Entrevista a Alberto Fernández DíazPresident del PP a l’Ajuntament

“L’alcalde Triasestà més pendentde parlar quede fer coses”

Entrevista pàg 14Salvador Albuixech: “Necessitemmés parades de bus turístic perpoder atraure els visitants”

Comerç pàg 3El desacord políticreobre el debat delshoraris comercials

Sant Gervasi escalfa motorsper celebrar la Festa Major

El barri viurà la seva festa grossa a partir del 13 de juny, després de Can Caralleu, les Tres Torres i el Putxet pàg 8

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 3 juny 2014líniasarrià.cat

3 | En Portada 3 juny 2014 líniasarrià.cat

Liberalitzar o protegir. Un pri-mer cop d’ull al debat que viu laciutat al voltant del seu model co-mercial pot dibuixar aquest pa-norama amb defensors en amb-dós bàndols. És així? Sí. Peròamb matisos a una banda i a l’al-tra que cal tenir en compte.

El comerç de Barcelona haestat històricament un comerçde proximitat i familiar, però desde ja fa temps l’arribada de lesfranquícies globals és una reali-tat. La capital catalana és unadestinació turística de primer ni-vell mundial i, ara mateix, la ciu-tat encara un repte molt com-plicat on diversos interessos xo-quen: conservar i protegir elcomerç històric, de petites di-mensions i familiar –amb laconciliació al centre del debat–

i, al mateix temps, intentar apro-fitar l’arribada massiva de tu-ristes amb ganes de comprar. Enaquest debat hi ha un elementclau que marcarà la direccióque agafarà el comerç de la ciu-tat en els pròxims anys: els ho-raris comercials d’obertura.

MODELS OPOSATSEn la disjuntiva liberalització oprotecció hi juguen un paper fo-namental la Generalitat i l’Estat,que tenen atribuïdes les com-petències en matèria de regula-ció d’horaris. Les seves visionssobre els horaris comercials es-tan molt distanciades, ja que res-ponen a models diferents. En elmodel estatal, amb la Llei de laUnitat de Mercat aprovada re-centment, hi surten guanyant lesgrans corporacions comercials,que es beneficien de la llibertatd’horaris però alhora tenen unaactitud proteccionista amb elsseus interessos.

D’altra banda, el Parlamentva blindar el passat 12 de febrerel model comercial català amb lanova llei d’horaris comercials.Amb aquesta llei, Catalunya esdota d’una altra normativa demés rang per fixar qüestionscom els festius d’obertura opta-tiva –passaran de 8 a 10–, els ho-raris o els períodes de rebaixes.

SENSE SOLUCIÓ, DE MOMENT L’altra peça clau d’aquest debat,l’Ajuntament, continua inten-tant trobar una solució. El 9 demaig el govern municipal vaperdre una votació que pretenia,per primera vegada, tirar enda-vant una modesta liberalitzaciódels horaris d’obertura de les bo-tigues en els festius d’estiu almatí i que havia estat consen-suada amb els representants dela majoria d’eixos comercials dela ciutat. Una situació que mos-tra la complexitat de la qüestió iindica que el debat va per llarg.

» Barcelona debat el futur del seu model comercial amb la controvèrsia sobre els horaris com a punt clau» L’Estat i la Generalitat, que recentment han legislat sobre la qüestió, defensen models oposats

A. Ribas / F. J. RodríguezSARRIÀ-SANT GERVASI

DEBAT4Diversos membres de leszones comercials de la ciutat queno comparteixen l’acord que vasubscriure el consistori amb elsprincipals representants del co-merç barceloní –Fundació Bar-celona Comerç, Pimec i Confe-deració de Comerç de Catalunya–,estan estudiant crear una novaplataforma que agrupi diferentseixos comercials situats a les zo-nes de més afluència turística.

Gabriel Jené, actual presi-dent dels comerciants del carrerPelai i un dels impulsors d’a-questa possible plataforma, as-segura a Línia Sarrià-Sant Ger-vasi que “l’Ajuntament va fer unpacte amb els que no volien obrirels festius” i explica que “no es vantenir en compte els eixos turístics”,

que demanen que es permetiobrir a les zones turístiques de laciutat. “Entenem que no s’ha dedeixar obrir a tota la ciutat, peròhem de delimitar les zones turís-tiques perquè puguin obrir els diesamb més turisme”, explica Jené,tot puntualitzant que aquestes da-tes són més aviat la primavera i latardor que no pas l’estiu, com es-tablia l’acord al qual van arribarAjuntament i comerciants.

Per la seva banda, VicençGasca, president de la FundacióBCN Comerç, es reafirma en l’a-cord que van assolir amb el con-sistori, el qual considera “un pasimportant” del conjunt dels eixos.“Nosaltres ja vam negociar, araqui ha bloquejat el tema l’ha dedesbloquejar”, conclou Gasca.

El desacord polític torna a obrirel debat entre els botiguers

El comerç barceloní busca la manera de poder absorbir tot el turisme que arriba a la ciutat. Foto: Arxiu

El comerç de la ciutat, en una cruïlla

| 4Opinió3 juny 2014líniasarrià.cat

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Sarrià-Sant Gervasi no comparteix necessàriament les opinionsque els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniasarria@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniasarrià.cat Dipòsit legal: B.17672-2010

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@tossudamentCAT: ERC ha fet història. Ladarrera vegada que Esquerra va guanyarunes eleccions, el cap de llista es deia LluísCompanys.

@hooligags: Què? Com teniu de vermellala galta de la bufetada que ens ha clavatl'amic Pablemos? A tots, eh? A mi el primer.#TuiterosUE.

@ernestmaragall: Ells, que facin la sevatransició, que nosaltres fem la nostra:República Catalana. @NovaEsqCat #el-reiabdica.

La internacionalització del pro-cés sobiranista va fent camí. Unapregunta del debat de televisióemès per tot Europa amb els 5candidats a presidir la ComissióEuropea ha estat explícitamentsobre el procés d’independènciade Catalunya i d’Escòcia i la sevapertinença a la UE.

Aquesta va ser la respostadels 5 candidats: Ska Keller (Par-tit Verd Europeu): ‘Els escoce-sos i els catalans haurien de tenirel dret de decidir el seu futur. Jo,si esdevingués presidenta de laComissió Europea, els acolliriaamb molta satisfacció si decidis-sin de ser independents. Si fosaixí, els donaria la benvinguda ala UE. Alexis Tsipras (Partit del’Esquerra Europea): ‘L’esquerraeuropea respecta el dret d’auto-determinació dels pobles. GuyVerhofstadt (Aliança dels Libe-rals i Demòcrates per Europa):‘La UE no s’ha d’implicar enaquest afer. I sobretot no ho hade fer en negatiu com s’ha fetfins ara. Jean-Claude Juncker(Partit Popular Europeu): al cos-tat de Rajoy. Martin Schulz (Par-tit Socialista Europeu): pilotesfora i només referint-se explíci-tament a Escòcia. De tota ma-nera, encara caldrà bategar molta Europa.

4Va fent camíper Josep M. Loste

La secretària general del PP haacusat el president Mas i elspartits independentistes de ge-nerar odi i divisió social, i haafirmat després que l’odi acabagirant-se contra qui el genera.Per tant, ha acusat i deixat en-treveure que el que li puguipassar al president de Catalu-nya i als partits sobiranistess’ho hauran guanyat a pols. I laqüestió, Sra. Cospedal, és saberqui és que genera odi i, per tant,contra qui es girarà aquest odio les seves conseqüències.

Per què no es dedica a ana-litzar qui és que ataca a qui, quiés que es dedica a crear odi?Analitzi l’època de campanyaelectoral i observi que el quemés ha destacat han estat lesdeclaracions del seu candidat,indicant que té superioritatintel·lectual sobre la candidatadel PSOE, pel fet de ser home.No s’ha adonat que el seu can-didat, Sr. Cañete, menyspreales dones? Qui ha estat que l’ha

obligat a demanar perdó, des-prés que haguessin passat cinco sis dies d’una tan gran discri-minació? Per moltes excusesque demani, coneixerem quinés el vertader pensament delseu candidat? Qui és que ge-nera l’odi?

Quina campanya electoralper a les europees estan fentquan visiten el Principat, si enlloc de dir el que faran a la UE,es dediquen a desprestigiar elsaltres partits, especialment elsindependentistes? Per què enlloc de dedicar-se a dir quecreen odi els que diuen que“Espanya ens roba”, no mos-tren les balances fiscals reals?Per què no comparen el fracàsde les inversions fetes en auto-pistes radials amb centre a Ma-drid, amb la possible bonainversió que hauria suposatl’Eix Mediterrani, d’unió d’An-dalusia amb França, passantper Múrcia, València i el Prin-cipat de Catalunya?

#ElReiAbdica#Europees2014

4Qui genera l’odiper Joan Lladonet

#HanPogut

Els que tenim ja una certaedat, recordem aquell discd’en Joan Capri que parlavadel trencament d’una parellaen un monòleg sensacional enquè acaba dient: L’amor se’nva, però ella es queda! Amb unsentit, diria més tràgic, el PSCja fa temps que està tocat iamb les darreres eleccions pelparlament europeu ha quedattocat i enfonsat.

La reacció del senyor PereNavarro és d’allò més penosa ien lloc de fer un acte de contri-ció per haver-ho fet tan mala-ment, amb els pitjors resultatsde la seva història, es dedica aassenyalar el president ArturMas que prengui nota, que japorta perdent en dues elec-cions. Chapeau! Ha aconse-guit que una gran part del seuelectorat l’abandoni, que moltsi reconeguts militants i caps dellista i components d’ajunta-ments, càrrecs de responsabi-litat en organismes públics,intel·lectuals afins fins fa ben

poc marxin del partit i ell, en-tossudit, afirma: Que ja sap elquè s’ha de fer i prendrà lesmesures oportunes, anunciantque hi haurà canvis. De què?De corpus doctrinal? De per-sones de l’aparell? Però, comho pensa aconseguir si el prin-cipal responsable de la desfetasegueix?

Han dimitit Alfredo PérezRubalcaba secretari generaldel PSOE, Patxi López al paísbasc, un grup important delPSC es prepara per fundar unnou partit socialista d’estrictaobediència catalana i, senserenunciar als postulats socia-listes, volen connectar amb larealitat actual i estar implicatsamb el procés pel dret a deci-dir a les urnes. El senyor Na-varro pateix autisme o què?No assumir la realitat delpropi fracàs és un suïcidi polí-tic i els que li fan costat estanfent un harakiri col·lectiu. Sino saben què és fer autocrítica,allà ells.

per Jordi Lleal

4Sí, però ell es queda

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | 3 juny 2014 líniasarrià.cat

3 juny 2014

Entrevista| 6

líniasarrià.cat

Recentment, el seu partit havotat en contra dels horariscomercials proposats per

Trias, que comptaven amb el vis-tiplau dels comerciants. No hi po-dien donar suport?No, perquè nosaltres tenim lanostra pròpia proposta. A dife-rència de Trias, no volem declararzona turística tota la ciutat deBarcelona, sinó només les zones tu-rístiques pròpiament dites. A més,creiem que no s’ha de restringir laproposta als mesos de juliol iagost, sinó que ha d’anar de maiga octubre. I, en tercer lloc, no es-tem d’acord amb els horaris que esvolien establir. Pocs turistes com-pren a Barcelona el mes d’agost de10h a 14h. És una obvietat. Per totplegat, nosaltres reclamem unnou acord amb tots els sectors co-mercials i turístics de la ciutat, nonomés amb una part.

Sembla que la bona entesa entreel seu partit i CiU expressada rei-teradament en acords puntualss’ha deteriorat. Què ha canviat?El que ha canviat és el govern de l’A-juntament, que ha perdut el nord,i l’alcalde Trias, que està més pen-dent de parlar que de fer coses. S’hacregut allò que les eleccions no lesguanya l’oposició, sinó que lesperd el govern, i juga a no cometreerrors. I la millor manera de no co-metre errors és no prendre deci-sions, però s’equivoca. El seu rumbha canviat, en molts aspectes, i noha complert la seva paraula res-pecte a algunes demandes nostres.Per això ens distanciem.

Serà així en el que queda de le-gislatura o hi tornarà a haver en-tesa entre CiU i PP?Jo continuaré amb la voluntat defer oposició contundent quan cal-

gui i de posar Barcelona per sobredels interessos partidistes quan to-qui. La meva posició no ha canviat.Sempre he interpretat així la polí-tica municipal. Últimament enshem distanciat per certs aspectesde gestió, però no podem tancar laporta a futures negociacions.

Darrerament han acordat sus-pendre temporalment les llicèn-cies per a pisos turístics. Quina so-lució proposen per a aquesta pro-blemàtica?El que s’està aprovant, que és pre-cisament el full de ruta que vamproposar el PP. Davant la passivi-tat de l’alcalde Trias respecte aaquesta epidèmia –perquè és això,una epidèmia–, nosaltres volemregulació en tots els sentits. Taxesmés altes, per començar, i tambéun pla de xoc d’inspecció.

Creu que aquest és un símptomaque Barcelona s’està entreganten excés al turisme?No. El que crec és que tenim un go-vern a la ciutat que no pren deci-sions. Perquè la regulació que aracomparteixen que cal impulsararriba tard. Fa temps que des delPP reclamem que es prenguinmesures en aquest sentit.

Quin és el model de ciutat que de-fensa el PP?Un model que desestacionalitzi idescentralitzi el turisme i que re-forci els serveis públics per garan-tir el descans, la qualitat de vida ila seguretat dels veïns, així com laneteja i el transport públic de lanostra ciutat.

Precisament una de les queixesdels veïns és l’augment del preudel transport públic. Vostè dema-na accés gratuït a la targeta rosaper als majors de 60 anys en si-tuació de pobresa, però que pas-sa amb tota la resta?També hem fet altres propostespensant en les persones atura-des, per exemple. Hi ha hagut unaugment abusiu de les tarifes, éscert. Jo crec que amb una opti-mització de les inversions i una mi-llor gestió de les empreses es po-dria haver fet una política tarifàriadiferent.

Per tant, si el PP governés la ciutat,les tarifes del transport públic nohaurien augmentat?Tampoc haurien disminuït, not’enganyaré. Però crec que hi hamarge per a una optimització de laxarxa de transport públic que hau-ria permès, segurament, una con-gelació de les tarifes o evitar els in-crements desproporcionats quehem patit. No faré demagògiadient que reduiria les tarifes, peròsegur que hauria promogut uns in-crements tarifaris molts menorsque els que s’han aprovat.

Un altre dels efectes de la crisisón els desnonaments, que tam-bé s’estan disparant a la ciutat. Quècal fer per fer front a aquest drama?Per començar, que els pisos socialstinguin l’ús per al qual es vanconstruir i que es respectin els pro-cediments legalment establertsper poder-hi accedir, perquè si notot plegat es convertirà en la llei dela selva. Cal lluitar contra les ocu-pacions irregulars per no penalit-zar aquells que segueixen la llei. Amés, hem de coaccionar els bancsque mantinguin pisos buits, hiestic d’acord, però no hem d’a-magar que a la ciutat hi ha cente-nars d’habitatges públics buits oque s’han venut a fons privats. Iaixò ho fa el partit de l’alcalde Triasen altres esferes administratives.

Vostè ha dit en més d’una ocasióque Trias està al servei de Mas,també pel que fa al procés sobi-ranista. Hi haurà algun movimentde Rajoy en aquest sentit? Algunaoferta, com s’ha especulat?Jo crec que ara hi ha un aspecteque fa dos anys no era possible: lamillora del finançament. Quan elPP va començar a governar Es-panya, es va trobar un país en fa-llida i totalment endeutat. Fa dosanys no hi havia res a repartir, peròara, amb la recuperació econòmi-ca que ja es comença a entreveu-re, crec que hi pot haver una reas-signació de recursos. En aquestsentit, la recuperació econòmica ila sortida de la crisi permet tam-bé un millor finançament per a Ca-talunya, el qual defenso clara-ment, perquè és de justícia. Iaquesta és una qüestió que ens hade permetre obrir ponts.

No creu que aquesta oferta, si fi-nalment arriba, ho farà tard?No. Jo vull creure que arribarà unmoment en el qual tots seremconscients del que ens estem ju-gant. De vegades, a la vida, més en-llà del que voldries aconseguir, queés legítim, has de valorar el quetens. I, sovint, malgrat no ser el quevoldries aconseguir, és millor pre-servar el que tens per no posar-hoen risc. Sincerament, crec que te-nim moltes coses guanyades queno estem valorant, com per exem-ple l’estat del benestar i la convi-vència social.

Parlant de convivència, diversesveus del seu partit i d’altres for-macions asseguren que hi ha cris-pació per culpa del procés sobira-nista. Em pot posar algun exempled’aquesta crispació a Barcelona?Al final, els sentiments no deixende ser dogmes de fe que alimentenqualsevol element de creença. I elssentiments, almenys en part, acos-tumen a tenir elements d’irracio-nalitat. I en funció de com s’ex-pressen, es radicalitzen les posi-cions, que sovint acaben en insults,amenaces...

Vostè n’ha patit, personalment?Ara i abans. Amenaces, agres-sions... Jo i altres persones. Mira lapobra presidenta de la Diputació deLleó, assassinada recentment...

Aquest fet no té res a veure ambCatalunya.No, però és un exemple que un de-bat de sentiments corre el risc deconvertir-se en irracional, i això potgenerar radicalitat i violència.

No és una exageració dir, perexemple, que s’han deixat de ce-lebrar dinars de Nadal per culpadel procés sobiranista?Tots tenim amics i familiars ambels quals hem deixat de parlar depolítica perquè sabem que ensacabarem barallant. Això és unaevidència. I si no vine un diaamb mi a les nou de la nit a fer unapassejada per Gràcia i sabràs elque és ser del Partit Popular.

“L’alcalde Trias estàmés pendent de parlarque de fer coses”

Arnau NadeuBARCELONA

“L’augment de les tarifes del transportpúblic és abusiu. Espodria haver evitat”

Alberto Fernández Díaz és el president del PP a l’Ajuntament

El líder del PP a Barcelona ens rep en un moment en el qual la bona entesaentre el seu partit i CiU, expressada reiteradament en acords puntuals, sembladeteriorar-se. Li agrada diferenciar entre “la persona” i “el polític”, i parla de totplegat des del segon vessant. Al final, però, el primer també acaba apareixent.

Foto: Neus Màrmol

Perfil | Un ‘gat vell’ de la política municipalAlberto Fernández Díaz fa més d’una dècada que és candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona. Més de deu

anys durant els quals ha vist canviar de color polític l’Ajuntament i que li han servit per anar guanyantpes polític, sobretot des que l’alcalde Trias governa amb minoria la ciutat. Germà de l’actual ministre de

l’Interior, Jorge Fernández Díaz, és apassionat del futbol i seguidor declarat del RCD Espanyol.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 887 | 3 juny 2014 líniasarrià.cat

3 juny 2014

Sarrià-Sant Gervasi| 8

líniasarrià.cat

El Nit Bus torna a casa elsusuaris de les sales d’estudi

TRANSPORTS4Coincidint ambla recta final del curs universitarii l’arribada de les proves PAAU(Proves Accés a la Universitat),l’Ajuntament posa a disposiciódels estudiants fins al 20 dejuny diverses sales nocturnesperquè puguin preparar-se perals exàmens. Posteriorment, iper poder desplaçar-se des d’a-quests equipaments municipalsfins a casa seva, els estudiantspoden fer ús del Nit Bus i així po-der aprofitar el temps en aques-tes sales i no preocupar-se percom tornar a casa.

La freqüència dels busos ésd’una sortida cada 20 minuts en-tre les deu del vespre i les cinc dela matinada. En el cas de Sarrià-Sant Gervasi, les sales nocturnesobertes són la Sala d’estudiMontserrat, al carrer Copèrnic,que obre de forma permanent denou del vespre a la una de la nit;la Sala d’estudi Clarà, al carrerDr. Carulla, que obre de dosquarts de nou del vespre a la unade la nit; i la Sala Collserola, al ca-rrer Reis Catòlics, que tambéobre a dos quarts de nou del ves-pre i tanca a la una de la nit.

Els Salesians, al top 5 de lesmillors escoles de CatalunyaENSENYAMENT4L’Escola Sa-lesiana de Sarrià és un dels cen-tres educatius de més qualitat deCatalunya. Els Salesians hanestat escollits com una de lescinc millors escoles catalanes enels camps de l’emprenedoria, elsprojectes que fomenten el can-vi, la innovació, la iniciativa i lamillora en la qualitat de l’edu-cació durant la setena ediciódel Premi Ensenyament quepromou la Fundació Cercle d’E-conomia i la Fundació Cata-lunya-La Pedrera. Enguany, esvan presentar a la cita un total

de 73 candidatures de tota Ca-talunya.

125è ANIVERSARI DE LA SALLEPer altra banda, la Salle Bona-nova va celebrar el seu 125è ani-versari el passat 11 de maig ambuna eucaristia presidida pelCardenal Arquebisbe de Barce-lona, Lluís Martínez Sistach. Elmateix dia també es va celebrarla benedicció de les noves ins-tal·lacions esportives de l’escola,que han estat reformades durantaquest any 2014 i es va presen-tar la “Cançó dels 125 anys”.

Antics professors d’Esadeconsoliden una escola d’anglèsIDIOMES4 Un grup d’ex pro-fessors d’anglès d’Esade que vanser acomiadats el juny de l’anypassat, després que aquesta es-cola de negocis fes un expedientde regulació d’ocupació, hanaconseguit consolidar un centred’anglès batejat com a New Exe-cutive Language Center (NELC)que van obrir just tres mesosdesprés del seu acomiadament.L’escola imparteix cursos d’an-glès focalitzats per entorns pro-

fessionals i les seves classes esduen a terme entre el campus dela Diagonal de l’UPC, l’IQS i LaSalle, després d’arribar a acordsamb aquestes universitats.

Els membres de la plantillade NELC, britànics nadius, tam-bé tenen una àmplia experiènciaen impartir classes d’anglès alsestudiants i professorat univer-sitari. L’escola també prepara elsalumnes per als exàmens oficialsde Cambridge.

Solidaritat | Arriba la Setmana del Voluntariat AmbientalDes del passat 31 de maig i fins al 9 de juny se celebra la Setmana del Voluntariat

Ambiental de Catalunya amb una quarantena d’activitats de promoció i reconeixementdel col·lectiu. D’aquestes, deu són organitzades pel Consorci del Parc Natural de la Serra

de Collserola, com per exemple el suport a l’atenció al visitant al Centre d’Informació.

Amb l’arribada del bon temps,comencen les onze festes majorsdels diferents barris del distric-te. La primera és la Festa Majorde Can Caralleu, que es va cele-brar l’últim cap de setmana demaig i és, juntament amb la deles Tres Torres i el Putxet, lestres que ja han finalitzat.

De juny a juliol se celebrenles festes majors de Sant Gervasii Peu de Funicular. Després del’estiu serà el torn de les festesmajors dels nuclis urbans deCollserola, al mes de setembre,i finalment tindrà lloc la FestaMajor de Sarrià, que se celebraràla primera quinzena d’octubre.De les tres ja celebrades, la de lesTres Torres va ser la que vaprogramar un nombre d’actesmés gran, entre els quals van

destacar dos itineraris per co-nèixer el barri, un concurs depintura per a infants i joves i unconcert amb la Cobla de SantJordi-Ciutat de Barcelona.

A Can Caralleu s’hi va cele-brar una botifarrada popularamb un concert posterior, unpartit de futbol, jocs i actuacionsper als més petits i la traca finalde festa, que va tenir lloc el

passat dia 25. Pel que fa a la ter-cera i última que ja s’ha celebrat,la del Putxet, hi van destacar lessegüents activitats: la Fira de Pa-gès, el Vermut amb Jazz, les ha-vaneres, el sopar-botifarrada,un dinar de germanor i un con-cert de cloenda. De les que que-den per celebrar-se, la que reu-neix una programació més àm-plia és la de Sarrià.

El correfoc sempre és present a les festes. Foto: Districte

Sant Gervasi escalfa motorsper celebrar la Festa Major

» El barri viurà la seva festa grossa a partir del pròxim 13 de juny» Can Caralleu, les Tres Torres i el Putxet ja han celebrat la seva

RedaccióSARRIÀ-SANT GERVASI

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 889 | 3 juny 2014 líniasarrià.cat

Sarrià-Sant Gervasi| 10 3 juny 2014líniasarrià.cat

Sarrià-Sant Gervasi vol atraureturistes. En el marc dels Plans deTurisme que la ciutat està ela-borant per tal de descentralitzarles visites a la capital catalana, elDistricte de Sarrià-Sant Gerva-si ha elaborat un pla propi quevol potenciar els punts d’interèsdels seus barris al voltant detres eixos propis i diferenciadorsdel territori, com són la culturai la història, el comerç i la gas-tronomia i el lleure i la natura.

L’objectiu d’aquest pla deturisme és redistribuir els visi-tants per tots els districtes i des-congestionar els que més en re-ben, alhora que es posa en valorel patrimoni i atractius turísticsde cada territori de la ciutat.

Per altra banda, des del Dis-tricte ja es treballa en el progra-ma Knowledge District, una ini-

ciativa transversal que preténmillorar l’atenció i l’acollida delsvisitants que vénen a formar-seal districte. Amb mesures comaquesta, es vol promoure el tu-risme com a motor de creixe-ment de l’activitat econòmica

als barris i dinamitzar nous flu-xos a territoris que fins al mo-ment no registraven un nombrede visitants important.

TRES TEMÀTIQUESAlguns dels diversos actius quevol posar en relleu el Districte te-nen a veure amb l’àmbit de lahistòria i la cultura. En aquestsentit, es treballaran punts d’in-

terès amb recorreguts literarisd’autors que han viscut a Sarrià-Sant Gervasi o hi han basat al-gunes de les seves obres –com ésel cas de Gabriel García Már-quez–, o la posada en valor d’e-lements d’interès històric i pa-trimonial com la Torre de Be-llesguard, la Torre del DoctorAndreu o el Museu de la Ciència.

Pel que fa al comerç i la gas-tronomia, una altra de les potesdel Pla de Turisme de Sarrià-Sant Gervasi, es potenciaran ac-tivitats referents a degustacionsi tasts i es treballarà per involu-crar en el pla els comerços em-blemàtics i restaurants d’altagastronomia de la zona.

En l’àmbit del lleure i la na-tura, Sarrià-Sant Gervasi apro-fitarà el parc d’atraccions delTibidabo com a icona i pol d’a-tracció turística, a més d’altresindrets emblemàtics com el Cas-tell de l’Oreneta, els Jardins dela Tamarita o els Jardins deVil·la Amèlia.

El districte s’obre al turisme» Sarrià-Sant Gervasi elabora un pla especial per atraure visitants i potenciar l’activitat econòmica» Els seus principals eixos basculen al voltant de la història i la cultura, el comerç i el lleure i la natura

URBANISME4Per tal d’ajudar ala implementació del Pla de Tu-risme de Sarrià-Sant Gervasi, elDistricte treballarà en la difusióde mapes i en la millora de la co-municació i la senyalització. D’a-questa manera, en els pròximsmesos, el nucli antic de Sarrià il’avinguda Tibidabo seran elsprimers punts de la ciutat on esprovarà en fase pilot la novasenyalització turística.

Per altra banda, també s’es-tà treballant amb els operadorsde transport per incorporar lasenyalització dels Punts d’Inte-rès Turístic (PIT) ja des de les an-danes i els vestíbuls dels trans-ports públics de la ciutat. Aques-tes informacions i senyals s’in-corporaran amb tota normalitaten l’entramat de senyalització dela ciutat.

Millorar la senyalització

El parc del Tibidabo (a dalt), el Museu de la Ciència (a sota) i la Torre del Bellesguard (dreta), tres elements emblemàtics de Sarrià-Sant Gervasi. Fotos: Arxiu

El Pla vol destacar el valor d’alguns

indrets del districte

RedaccióSARRIÀ-SANT GERVASI

Sarrià-Sant Gervasi11 | 3 juny 2014 líniasarrià.cat

Infografia: Línia Sarrià-Sant Gervasi

PATRIMONI4L’antiga masiaVil·la Joana de Vallvidrera, si-tuada dins del Parc de Collse-rola, on el poeta Jacint Verda-guer va viure els últims dies dela seva vida, es convertirà en uncentre de creació i difusió de laliteratura, segons ha avançatLa Vanguardia.

El projecte, que ja té el visti-plau de la comissió de govern del’Ajuntament, servirà per mo-dernitzar el museu dedicat a lavida i obra de Verdaguer. Tam-bé inclourà la conversió d’unapart de la finca en residènciatemporal per a escriptors i, fi-nalment, s’habilitaran tres cel·lesi espais comuns perquè d’al-tres escriptors hi desenvolupinles seves creacions literàries.

La Vil·la Joana seràun centre dedicata la literatura

ART4El músic britànic PeteDoherty ha format part durantles darreres setmanes del pai-satge sarrianenc. Doherty vaexposar les seves últimes crea-cions artístiques a la galeriaPuntoaparte, al carrer de lesCalàndries, fins al passat 31 demaig amb l’exposicióFlags fromthe old Regime (Banderes del’antic Règim), que va reuniruna trenta d’obres pictòriquescreades des del 2012 i fins a l’ac-tualitat.

L’exposició mostra un Do-herty que denuncia “la culturaasfixiant que proposa la societatde consum i que somia amb unmón on la poesia i les banderesde l’antic règim onegin de nou alcel”. L’artista anglès realitza lesobres sol o, de vegades, amb lacol·laboració d’altres artistescom Alizé Meurisse.

Pete Dohertyexposa les sevesobres a Sarrià

Àmplia victòria de CiU al districte a les europees

POLÍTICA4El gran triomfadorde les eleccions europees delpassat 25 de maig, tant a Cata-lunya com a Barcelona, va serERC. Tot i això, la victòria al dis-tricte va ser, de forma còmoda,per a CiU.

Els convergents, amb 22.278vots (36,4%), van doblar el segonclassificat, que va ser el PP, amb11.066 vots (18,1%). A les elec-cions de fa cinc anys els dos pri-mers classificats també van serCiU i PP, tot i que en aquella oca-sió els resultats van ser molt mésajustats, ja que CiU només es vaimposar per poc més de 1.000vots als populars. Pel que fa aERC, els republicans van expe-

rimentar un fort creixement res-pecte fa 5 anys. De la quarta po-sició, amb 2.696 vots (5,5%)del 2009, van passar a la terce-ra, amb 8.800 vots (14,5%).

El gran derrotat de la jorna-da, també al districte, va ser elPSC. Els socialistes van perdremés de vuit punts de suport (del13,7% al 5,3%) i van passar dela tercera posició a la sisena. Fi-nalment, cal destacar els resul-tats de Ciutadans, que amb 5.342vots (8,7%) es va enfilar fins a laquarta posició, i els d’ICV-EUiA,que va ser cinquè gràcies a 4.682vots (7,6%). L’augment de laparticipació va ser d’11 puntsrespecte al 2009.

Sarrià-Sant Gervasi| 12 3 juny 2014líniasarrià.cat

El barri de Sant Gervasi-la Bo-nanova tindrà una nova biblio-teca, la tercera. La Joan Mara-gall, situada al carrer de SantGervasi de Cassoles, s’ha cons-truït sota terra, als jardins delCentre Cívic de Vil·la Florida, unedifici que està inclòs dins delPla Especial de Protecció delPatrimoni Arquitectònic de laCiutat de Barcelona.

L’edifici tindrà unes entradesnaturals de llum camuflades enels mateixos jardins i s’inaugu-rà aquest mes de juny desprésque s’hi hagin invertit uns 9milions d’euros. Disposarà de2.983 metres quadrats cons-truïts, dividits en dos espais.La planta baixa consta de granpart dels arxius audiovisuals.A la mateixa planta hi ha unazona especialment dedicada alsviatges, una àrea de revistes idiaris, un espai de música i ci-nema i diferents racons on que-

den emmagatzemats els llibresdividits per temàtiques.

La zona subterrània, mésgran, disposa d’una zona infan-til-juvenil adaptada per als méspetits, una secció d’idiomes,una àrea de consulta anomena-da “Internet i +” i una sala d’ac-tes. A més, una de les peculiari-tats és l’espai multimèdia, equi-

pat amb tauletes per a la for-mació i l’alfabetització digitaldels usuaris, un fet únic pel quefa les biblioteques municipals ique suposa una clara adaptacióal món de les noves tecnologies.En total, la Biblioteca Joan Ma-ragall custodia un fons d’apro-ximadament 38.000 docu-ments, 5.000 dels quals són au-diovisuals. A banda, els usuaris

també disposaran d’ordinadorsde consulta, zones d’estudi, duesxarxes Wi-Fi i màquines depréstec i retorn de llibres.

CRITERIS SOSTENIBLESEn el projecte s'han tingut encompte criteris de sostenibilitat.A les caixes de llum que dona-ran il·luminació a les sales, s'hisuma la idea de salvar els arbresde la finca trasplantant-los almateix jardí. Entre els exem-plars rescatats hi ha una pal-mera canària de grans dimen-sions, dos lledoners, un euca-liptus, dos til·lers, un castanyerd'Índies i un ailant.

A més de la construcció d’a-quest nou equipament cultural,el carrer de Sant Gervasi de Cas-soles, entre els carrers de BisbeSivilla i de Reus, s’ha transformaten una zona reurbanitzada iamb moltes millores d’accessi-bilitat. Això fa que el carrer es-devingui un nou eix ciutadà delbarri gràcies a la seva conversióen una plataforma única on sesegrega el pas de vehicles i esdóna protagonisme als vianants.

Una biblioteca per als nous temps» La Joan Maragall, situada al barri de Sant Gervasi-La Bonavoa, s’inaugurarà aquest mes de juny

» Destaca l’espai multimèdia equipat amb tauletes per a la formació i l’alfabetització digital dels usuaris

CULTURA4La biblioteca incor-pora un sistema de retorn de lli-bres innovador i únic a l’Estat. Estracta d’una màquina en què elsusuaris poden dipositar els seusllibres i oblidar-se’n. La màqui-na, degudament programada,és capaç de separar els llibres pertemàtiques i deixar-los organit-zats en diferents receptacles.Aquest sistema afavoreix i opti-mitza la posterior organització detots els documents i al mateixtemps beneficia l’usuari, que po-drà retornar els llibres de formamés àgil i ràpida.

La Joan Maragall també des-tacarà per contemplar dues no-vetats més: la descàrrega d'au-diollibres i llibres electrònics.En el cas dels llibres electrònics,la iniciativa permetrà que la bi-blioteca ofereixi un servei sobreuns aparells que amb el tempss’estan fent un forat en el mercatde la lectura.

Retorn innovador

La nova biblioteca s’inaugurarà aquest mes de juny. Fotos: Ajuntament

Té gairebé 3.000 metres quadrats

dividits en dos espais

RedaccióSARRIÀ-SANT GERVASI

13 |

3 juny 2014

Comerçlíniasarrià.cat

El districte reivindica la sevagastronomia amb una ruta

GASTRONOMIA4Sarrià-SantGervasi compta amb una granoferta gastronòmica que els ei-xos comercials de la zona volenimpulsar. Amb aquest objectiues va presentar fa uns dies la se-gona edició del Tapa-Tast SarriàSant Gervasi, una ruta culinàriaque compta amb la participacióde diversos establiments de lazona que oferiran els partici-pants una tapa i una beguda per

2,90 euros. L’edició d’enguany secelebrarà en dos períodes: elprimer, que va començar abans-d’ahir i que funcionarà fins alpròxim 15 de juliol; i el segon,que tindrà lloc a la tardor.

A més, durant el primer tramdel Tapa-Tast només hi partici-paran bars, mentre que el segonserà pels restaurants. Els orga-nitzadors esperen un nou èxit departicipació com l’any passat.

La ciutat promou els mercatsamb una campanya especial

INICIATIVA4Estima el teumercat és el lema de la Setma-na Internacional dels Mercats,una nova campanya que pro-mou l'Ajuntament, a través del'Institut Municipal de Mer-cats de Barcelona amb l'objec-tiu de destacar el paper delsmercats a les ciutats i poblesd'arreu. Des del 15 de maig ifins al pròxim dia 7 de juny, elsmercats de la ciutat organitzenuna seixantena d'activitats.

Aquesta iniciativa comer-cial segueix el model de la cam-panya Love Your Local Market,desenvolupada per l'AssociacióNacional d'Autoritats de Mer-cats del Regne Unit (NABMA),que promou la recuperació delsmercats en aquell país per a lacompra de productes alimen-taris frescos i de qualitat alho-ra que incentiva la creació denous negocis a l'interior delsmercats.

La dotzena edició de les JornadesEuropees del Comerç Urbà es vanclausurar fa uns dies al Centre deCultura Contemporània amb lalectura de l’Acta de Barcelona so-bre el comerç, un full de ruta ons’han reunit les principals con-clusions a les quals s’ha arribatdurant la trobada, i a on s’han afe-git, d’altra banda, les demandesdel comerç a les administracions.

Les Jornades de Comerç Urbàestan organitzades per la Fede-ració d’Associacions de Comer-ciants Europees Vitrines d’Euro-pe, a través de la Fundació Bar-celona Comerç, que és membred’aquesta federació europea i re-presentant del sector comercialbarceloní. Durant els dies 19 i 20de maig, més de 300 represen-tants del comerç europeu i esta-tal van debatre a Barcelona sobreles diverses estratègies que pot po-sar en marxa aquest sector per mi-

llorar la seva competitivitat en totsels aspectes.

Respecte els acords assolits,Vitrines d’Europe i Emporion,l’Associació Europea de Mer-cats, van signar un conveni decol·laboració durant les jornadescomercials, a més d’acordar de-manar al Parlament Europeudeclarar el primer dissabte decada mes de juny com el Dia Eu-ropeu del Comerç Urbà.

En aquest sentit, l’Acta deBarcelona també vol destacar el

paper dels mercats municipals,“part imprescindible en la con-figuració del comerç de proxi-mitat”, segons es recull en aquestdocument consensuat durant lesjornades comercials.

Durant la clausura, el Consellde Vitrines d’Europe, encapçalatper Stefano Bollettinari, i algunsmembres de la Fundació BCNComerç, amb el seu president, Vi-cenç Gasca, al capdavant, van serrebuts pel president de la Gene-ralitat, Artur Mas.

L’alcalde Trias va ser present a la cloenda de les jornades. Foto: Ajuntament

Barcelona es converteix en la capital europea del comerç

RedaccióSARRIÀ-SANT GERVASI

Festa | Primera botifarrada dels venedors del Mercat de les Tres TorresL’Associació de Venedors del Mercat de les Tres Torres ha celebrat aquest cap de setmana una botifarrada

popular i una ballada de sardanes als entorns del Mercat de Tres Torres. Durant tot el matí, els comerciantshan ocupat el carrer Vergós entre els carrers Calatrava i Escoles Pies. Des de l’associació s’ha valorat com

un “èxit” aquesta primera edició d’un esdeveniment que volen consolidar al barri com una cita anual.

| 14Entrevista3 juny 2014líniasarrià.cat

Segons dades de l’IcoB, elprimer trimestre de l’any vasuposar una frenada en la

caiguda de les vendes. El co-merç barceloní està veient lallum al final del túnel?Ha estat una frenada, sí, peròamb caiguda igualment. Caiemmenys del que ho fèiem. Fre-nem perquè ja no hi ha mésmarge per perdre. Però he deser honest: encara tancaranmés botigues.

...Segurament els botiguers enca-ra hauran de posar més diners dela seva butxaca per mantenirels comerços oberts. Tot i que síque es veu la llum al final del tú-nel, quan en sortim no estaremcom abans del 2007 o 2008.

Creu que les botigues que hansobreviscut sortiran enfortidesd’aquest sotrac econòmic?Seran diferents. El client ha des-cobert que una camisa dura mésque abans, per exemple. Ja nocompra per impuls i, per tant, lesbotigues que gaudien de clientsque tenien aquest comporta-ment patiran més. Els canvis

són incipients encara, però ja esveuen a venir.

Valora positivament que l’Ajun-tament vulgui descentralitzar elturisme i dur-lo a altres barris deBarcelona?És una cosa que ens convé a tots,però no serà fàcil. Trigarà anysa complir-se, ja que per tal d’im-pulsar aquests plans has d’a-costumar els turistes. Fins fauns anys, Barcelona no sortia a

les guies turístiques. Gràcies alsJocs Olímpics i a altres esdeve-niments, hem aconseguit fer-nos un lloc al mapa i som una deles 10 primeres ciutats del mónen nombre de visitants.

És aquest el cas de Sarrià-SantGervasi?Segons dades estadístiques, elnostre districte és el tercer querep més visitants. Tenim un puntmolt atractiu com és el Tibidabo,però el bus turístic que porta els

visitants a dalt de tot no para aprop de les botigues. El turista nopasseja pels nostres carrers.

Què proposa?S’haurien de fer més paradesd’aquest servei cap a la Bona-nova o Muntaner per poderatraure els turistes. Nosaltres jaens encarregaríem de fer fulle-tons per informar-los sobre lanostra oferta comercial.

Quins són els atractius turísticsde Sarrià-Sant Gervasi?A part del Tibidabo, tenim laCasa Bellesguard i els ponts sotael camí de Bellesguard. Aquestsvan servir per fer les proves perals arcs del Park Güell. A més, te-nim la concentració de cases mo-dernistes més grans de la ciutat.

Més que l’Eixample?Sí. L’Eixample té edificis mo-dernistes extraordinaris, peròaquí tenim més de 50 cases ex-cepcionals d’aquest estil. De fet,ja s’han creat rutes en l’àmbit deldistricte per visitar-les.

També compten amb una ofertagastronòmica important...Un exemple és el Can Tomàs,que ha estat un èxit. Tenim unabona xarxa de restaurants, i araamb el Tapa Tast, una ruta gas-tronòmica que organitzem al

districte, millorarem. Aquí tenimla concentració més alta de res-taurants de Barcelona.

Ja fa més de 30 anys que va néi-xer Barnavasi. Quins han estat elsmoments clau de l’associació?El començament va ser fort idur, perquè la gent no sabia quèvolia dir crear una associació decomerciants. Abans només ensdedicàvem a il·luminar el carrerpel Nadal i prou, però a poc a pocvam anar col·locant avets als es-tabliments o repartint caramelsamb el logotip de Barnavasi.

I respecte a la relació amb els al-tres eixos de la ciutat?Un aspecte que ens va unir enaquest sentit va ser la LAU (Lleid’arrendaments urbans), queens obligava a tancar un 70% deles botigues que hi havia ales-hores a la ciutat. En aquella llui-ta ens vam conèixer diverses

persones i vam comprovar quejunts podíem tenir més força.

Quins són els reptes de futur deBarnavasi?Continuar amb la nostra tasca dedinamització del comerç i con-vèncer els veïns que el seu co-merç preferit és el que tenen asota de casa. A més, som mésecològics i sostenibles, perquèper venir a comprar no cal aga-far ni el cotxe, ni el metro ni l’au-tobús.

Què en pensa sobre el serial delshoraris comercials, ara que el Pleha rebutjat l’acord del març entreAjuntament i comerciants?Nosaltres no ens oposem a quèobrin els eixos turístics quan hihagi més afluència de visitants.El que no volem és que obrin lesgrans superfícies tots els diu-menges, perquè si això passaserà un desastre.

“Necessitem mésparades de bus turísticper atraure visitants”

F. Javier RodríguezSANT GERVASI

“Volem convèncer els

veïns que el seu comerç

preferit és el que tenen

a sota de casa”

Salvador Albuixech és el president de Barnavasi

Amb la notícia sobre l’abdicació del rei de fons, Salvador Albuixech repassa l’actualitat comercial de la ciutat i destaca els encants turístics que amaga

Sant Gervasi, ara que l’Ajuntament està plantejant diversos plans amb l’objectiu que els visitants arribin a tots els barris de Barcelona.

15 |

3 juny 2014

Esportslíniasarrià.cat

L’esgrima teatral es fa un lloc a Sarrià-Sant Gervasi

ESGRIMA4El Club d’EsgrimaSAM de Sarrià-Sant Gervasi or-ganitzarà, del 14 al 22 de juliol,un curs d’esgrima teatral a càrrecd’Isaac Morera, un reconegutespecialista en la matèria.

L’esgrima és un esport indi-vidual, de combat i d’aparellmanual, en què la condició físi-ca es desenvolupa conjuntamentamb les capacitats de coordina-ció i amb un alt requeriment cog-nitiu durant l’execució de l’acti-vitat. Així, l’esgrima és un esporten què no tan sols es desenvo-

lupen les qualitats físiques, sinóque també obliga a desenvoluparla intel·ligència.

Aquest curs està adreçat aqualsevol persona, especialmentper als qui encara no ho han pro-vat i també per als qui fa massatemps que no empunyen una es-pasa. Per tal d’escalfar motors,demà tindrà lloc una classe ma-gistral oberta a tothom al mateixclub d’esgrima (situat a l’avin-guda Josep Vicenç Foix, núme-ro 98) a partir de les 8 de la tar-da i fins a les 10 de la nit.

Les tennistes del CT Barcino Car-la Suárez i Garbiñe Muguruza dis-putaran els quarts de final de Ro-land Garros després d’aconseguirdues importants victòries davantAjla Tomljanovic i Pauline Par-mentier, respectivament, aquestpassat cap de setmana durant ladisputa dels vuitens de final deltorneig francès. Amb aquestesdues victòries, les tennistes del CTBarcino fan història, ja que des del’any 2000 no hi havia dues ten-nistes de l’Estat en els quarts definal d’un Grand Slam.

Muguruza va derrotar Par-mentier, la penúltima tennistafrancesa que quedava a la com-petició, per un clar 6-4 i 6-2 en elpartit de diumenge que tancavala jornada. Per la seva banda,Carla Suárez va vèncer amb undoble 6-3 la croata Ajla Tomlja-novic. En aquest sentit, Suárez vaser justament l’última tennista

espanyola que va arribar a aques-ta ronda, l’any 2008. Sobre terrabatuda, Suárez és la que desper-ta més il·lusions de cara a acon-seguir algun èxit.

Pel que fa a Muguruza, latennista hispano-veneçolanas’enfrontarà a la subcampiona del’any passat sobre la terra fran-cesa, Maria Sharapova, en el queserà el primer partit de l’espor-

tista del CT Barcino en uns quartsde final d’un gran torneig. CarlaSuárez s’enfrontarà a EugenieBouchard, actual semifinalista del’Open d’Austràlia, a quarts de fi-nal. A aquesta fita aconseguidaper les dues tennistes del club sa-rrianenc cal afegir l’assolida amitjans de maig, quan van pro-clamar-se subcampiones de do-bles a l’Open de Madrid.

La tennista del CT Barcino, Carla Suárez. Foto: Arxiu

Suárez i Muguruza passen a quarts de Roland Garros

RedaccióSARRIÀ-SANT GERVASI

DIJOUS 19 DE JUNY19:30 Cineknitting: amb llicència per tricotar és

una activitat adreçada a cinèfils apassionatsper fer mitja i ganxet. Els participants podranfer aquest treball manual mentre veuenuna pel·lícula. / Centre cívic Casa Sagnier.

DISSABTE 7 DE JUNY16:00-21:00 Descobrir com preparar una be-

guda saludable i sense alcohol és l’objectiud’aquest taller que es du a terme al Centre cí-vic l’Elèctric. Activitat gratuïta a càrrec de Bàr-bara Beaumont.

DILLUNS 16 DE JUNY12:30-13:30 Taller per a la gent gran sobre la

memòria i com exercitar-la per millorar el seurendiment. / Centre cívic Casa Sagnier.

A PARTIR DEL 3 DE JUNYMatí-Tarda Dulces recuerdos de África. Exposi-

ció fotogràfica amb el treball de Jaume Vilatósobre el continent africà i la seva gent. / Cen-tre cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán.

FINS AL 20 DE JUNYMatí-Tarda Benvolgut veí és un viatge pel

passat i present de Mas Sauró, un barri des-conegut de Barcelona, a través dels relats i re-flexions dels seus veïns. Mostra fotogràficaamb entrevistes. / Centre cívic Pere Pruna.

DIVENDRES 6 DE JUNY18:00 Contes per menjar, a càrrec del xef Joan

Ferran, és una activitat per a nens majors de4 anys on s’ensenyarà el valor de la bona ali-mentació. / Biblioteca Clarà.

DIMECRES 18 DE JUNY

17:30 Contes de natura: comença l’estiu. Amb l’a-rribada del bon temps, Vivi Lepori explicaràcontes frescos. / Biblioteca Collserola.

DIMARTS 17 DE JUNY19:00 Xerrada sobre esport i alimentació a cà-

rrec de l’Espai Putxet i del CEM Putxet. Acti-vitat gratuïta adreçada a tot aquell esportistaque vulgui millorar la seva alimentació. / Ca-sal de Barri Espai Putxet.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

agenda@comunicacio21.com

La cloenda dels tallers del Centre cívicVallvidrera és un acte molt esperat du-rant l’any, on es mostrarà allò que elsparticipants han après als diversos ta-llers que s’hi han celebrat durant totl’any. / Centre cívic Vallvidrera.

Cloenda de tallersi animació infantilDv. 20 de juny a les 17:30

AGENDA MENSUAL

Els muñecos quitapenas són uns ninotspetits originaris de Guatemala, que se-gons la creença ajuden els petits a dor-mir durant les fosques nits. En aquesttaller s’ensenyarà a fer-los. / Centre cí-vic Vil·la Florida.

Taller familiarMuñecos quitapenas

Ds. 7 de juny a partir de les 10:45

El CT Barcino ja prepara la seva festaespecial per celebrar la fi de la tem-porada esportiva d’aquesta secció del’entitat sarrianenca.

Hoquei patinsFesta de fi de curs

Ds. 21 de juny a les 17:00

En el marc de la Festa Major de SantGervasi, al Centre cívic Vil·la Florida s’or-ganitza un ball adreçat a la gent grandel barri.

Festa MajorBall de la gent granDc. 18 de juny a les 17:30

L’esgrima és un esport que requereix un esforç de cos i de ment. Foto: Arxiu

Futbol | El CP Sarrià ascendeix a Segona catalanaPer primera vegada en la seva història el CP Sarrià militarà a la Segona divisió catalana

de futbol. Després d’aconseguir el primer lloc del grup 9 de Tercera divisió, amb una temporada per emmarcar on han aconseguit 86 punts i només han perdut 2 partits,

els sarrianencs faran un pas endavant molt important en la seva història.

| 16 3 juny 2014líniasarrià.cat Pròxima edició: 8 de juliol