sssss

sssssss

ssssssssss

sssssssssssssss

LA LITERATURA CATALANADESPRÉS DEL XVIII

REPASSEM:XIX Romanticisme – Europa

La RenaixençaOda a la Pàtria

Jocs FloralsRevolució industrial

Teatre culte i popular

En començar el segle XIX hi ha un gran interès popular per les obres de teatre breus, de tipus costumista i, sovint, molt crítiques amb la situació política del moment i amb fort contingut satíric.

Som en uns moments de Revolució Industrial, hi ha una demanda de cultura per part de la burgesia i també des de les classes populars.

La demanda popular potencia l'origen d'un important teatre català a la segona meitat del segle XIX, amb dues clares tendències: el teatre de caire històric, amb un llenguatge arcaic i erudit; el teatre popular que reivindica un llenguatge planer i popular, encara que una mica adulterat.

 

 

Representants d'aquestes dues tendències són: pel teatre popular Frederic Soler «Pitarra», pel teatre culte Àngel Guimerà.

 

Sovint la burgesia i la menestralia (diccionari?) es reunien per passar l'estona amb jocs de prestidigitació, ombres xineses o representacions casolanes. Poc a poc es varen complicar les coses i en aquestes reunions s'hi interpretaven sainets, operetes, sarsueles, paròdies, comèdies de costums i obres de caire polític.

La novel·la catalana de la Renaixença, de la mateixa manera que els altres gèneres literaris, va rebre la influència dels moviments culturals europeus del segle XIX.  

La influència del romanticisme ens portarà la novel·la històrica, amb uns personatges imaginaris creats a partir d’uns fets i d’uns personatges reals. L’obra més representativa es L’orfeneta de Menàrguens, d’Antoni Bofarull.

De mica en mica s’anirà abandonant el model de la novel·la històrica. Agradarà la realitat present, la descripció dels costums de la societat del moment, i apareixerà el quadre de costums o narrativa costumista. El seu objectiu és ser testimoni d’una societat en ple procés de transformació.

Després, a mitjan segle XIX apareixerà com a hereu dels models anteriors el realisme. D’una banda s’oposa a l’ideal del romanticisme, però manté l’interès per la realitat, com els costumistes. La novel·la realista dóna una gran importància als personatges i a la problemàtica que els envolta. L’obra més representativa és La punyalada, de Marià Vayreda

Però l’autor més important de la narrativa de la Renaixença és Narcís Oller (Valls 1846-Barcelona 1930). Introductor del naturalisme a Catalunya, important el model de França, explica les situacions d’uns personatges condicionats per l’herència i l’ambient. La seva obra més emblemàtica: La febre d’or.

Joaquim Rubió i Ors, «Lo Gaiter del Llobregat».

Antoni de Bofarull i Manuel Milà i Fontanals; reiniciaren els Jocs Florals.

En els brillants Jocs Florals de l'any 1877: Àngel Guimerà va ser nomenat «Mestre en Gai Saber». Jacint Verdaguer (Mn. Cinto) amb el seu poema èpic L'Atlàntida va guanyar un premi extraordinari, esdevindrà la gran figura literària catalana del segle XIX; la llengua és un mitjà per arrelar-se apassionadament a la pròpia terra. Els dos grans poemes èpics de Verdaguer són L'Atlàntida i Canigó. La idea dels Països Catalans és constant en la seva obra; és autor de dues peces molt populars el «Virolai» i «L'Emigrant». Si Ramon Llull va ser el creador del català literari, Mn. Cinto el recreà i en fa una llengua internacional i moderna. 

Àngel Guimerà (1845-1924) Santa Cruz de Tenerife. El Vendrell. Poeta i dramaturg romàntic, intenta fer un teatre llegendari; però poc a poc s'identifica amb la realitat viva de la seva Catalunya. Intenta fugir dels arcaismes i cultismes propis de l'inici de la Renaixença, creant un llenguatge planer. És un teatre d'arrel romàntica, idealista, apassionat i conflictiu.

Les seves obres més representatives: Gal·la Placídia, Mar i cel, Maria Rosa, Terra baixa, La filla del mar.

Trets més destacats d'aquests drames rurals són: oposició entre la netedat d'alguns protagonistes i la corrupció de la col·lectivitat, oposició entre la terra alta (la natura) i la terra baixa (la ciutat, el poble), protagonistes febles davant una societat (orfes, bastards, mestissos), final tràgic.

 

Després de Jacint Verdaguer fou el personatge més popular de l'època, el seu enterrament fou una autèntica manifestació popular. Des de l'any 1904 fins a la seva mort va ser proposat inútilment per al premi Nobel de Literatura.

Terra baixa ha estat traduïda a quinze idiomes, ha estat convertida en dos llibrets d'òpera i a set guions cinematogràfics;

Mar i cel ha estat traduïda a set llengües i en van fer un «musical» els del grup Dagoll Dagom; de Maria Rosa se n'ha fet una versió cinematogràfica

TERRA BAIXA

Modernisme

El Modernisme no és únicament un moviment literari sinó tot un conjunt de fets que volen crear una cultura nacional oberta a Europa i contraposada al moviment de la Renaixença que els havia precedit. Volen trencar amb l’immobilisme. És el desig d'una cultura catalana de caire modern, una literatura universal i oberta, i la recerca dels trets essencials de la cultura catalana.

El Modernisme és una tendència de les arts plàstiques (arquitectura, pintura, escultura, decoració, orfebreria) i un moviment filosòfic, social i religiós. Catalunya puja al tren cultural que corre per Europa. Aquest moviment de transformació comença a Catalunya a partir de l'última dècada del segle passat (1892) i dins del camp literari podem estudiar dues etapes: 1892-1900, 1900-1911.

Dins del món poètic, l'autor més important, tant per la seva obra com per la seva personalitat, és Joan Maragall.

Joan Maragall (Barcelona 1860-1911). La poesia de Maragall segueix la seva teoria de la «paraula viva»: la missió del poeta és expressar la vida de manera ben espontània; aquesta teoria suposa un deixar la retòrica romàntica i un retorn al «subjectivisme».

Noucentisme

El Noucentisme per la seva visió més totalitzadora supera els anteriors esforços de la Renaixença i del Modernisme.

Es crea l'Institut d'Estudis Catalans (1907), la Biblioteca de Catalunya, L'Escola Industrial...

Eugeni d'Ors «Xènius» és l'impulsor de l'ideari noucentista.

Pompeu Fabra farà la seva gran obra de normalització lingüística.

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS 1907

ESCOLA INDUSTRIAL

La promulgació, el 1932, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, durant la Segona

República Espanyola, que va convertir el català en idioma oficial a Catalunya.

L’ús del català en els diversos nivells de l’ensenyament, durant el 1931 i el 1939.

La publicació de tota mena de diaris i revistes en català des de 1900 a 1939.

La creació d’emissores de ràdio amb programació en català.

DICTADURAPRIMO DE RIVERA

1923-1930

19301939

sssssss

sss

s

s

ssssssssss

ssssssssssssss

1932ESTATUT DE CATALUNYA

1939

1976

SEGLES XIX - XXa

ROMANTICISME A EUROPA

NOVEL·LA REALISTA

JOCS FLORALS

RENAIXENÇA

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

TEATRE CULTE I POPULAR

POESIA

NOVEL·LA HISTÒRICA

NOVEL·LA COSTUMISTAa

MODERNISME

POESIA VIVA – JOAN MARAGALL

ENSENYAMENT EN CATALÀ

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

NOUCENTISME

ESCOLA INDUSTRIAL

PREMSA - RÀDIO

BIBLIOTECA DE CATALUNYA

1932 ESTATUT DE NÚRIA

CATALÀ LLENGUA PRÒPIA DE CATALUNYA

...

Per tornar a començar

Per seguir escoltant: quiets!

ESC Per acabar