NÚM. 4. , I3Attt'I,LONA 3 t DE .IANI,'R DE 19,)í ANY 11

ARTS . LITERATURA, CIENCIAS Revista quinzenal

PREUS, DE S SCRIPCIó. I PESSETA TRIMESTREFORA D CIUTAT . ¡'15 » »NÚMERO SOLT . 15 cóitims.

EXTRAORDINARI sens aument pe'I suscriptor.

REDACCIÓ Y ADMINISTRACIÓ:Mercaders, 38. Secció de Bellas Arts del Ateneu

del districte legón y Escolas catalanas del dis-tricte segon.

SUMARI: Art jove per Félix Escalas.— Esbarjos llingüistichs, per Salvador Genís. — Sol d'hivern,per Martí GenísAguitar.—Idili, poesía de E. Monegal Prat.—Els homens no perdoném, per Y. L.Brichs Quintana.— De la Seva del Gral, poesia de Joseph Carner.— Rondallas catalanas per NaEmilia Estartás.— Modern Style, per Oclavi Pelly Cuffí.— A Ausias- `March, poesia per efllphonsMaseras.—El Port, per Charles Baudelaire.—Idili, poesia per L. legre.—Crónica d'Art. —Novas.—Folletí: plech IV de «Pasqua Florida» de 'n Xavier Viura.

ART JOVE

Aquestas duas paraulas, «art jove», te-nen, pera mi, una intensa força, de su-

jestió,—quelcom semblant á l'apuntar d'unaauba perdemunt la terra dormida,—per,^ueellas no amagan tristas darrerías, tardaren

-cas, ans be son l'anunci d'una nova prima.vera.—Y al pensar en la nova primavera, lamemoria 's complau en reproduhir aquelladolça expresió de la poesía popular catalanaque tant be dona la visió complerta de laderrota del hivern y, amb ella la de totavellura gastada y freda:

Lo desembre congelatconfós se retira;

Abril, de flors coronat,tot lo mon admira!

¿Quí podrá resistir-la, la força d'un artjove; d'un art nou qui s'alça esplendorós? —No es art sol, 6 sia sola belleça; sino artamb la belleça y la bondat de la joventut,que 's com si diguessím art més proper á lafont inmortal de tata perfecció.

Y entenguis que art jove no vol dir pre-cisament art de pochs anys, perque hi hacosas que naixen mortas, com hi ha criatu-ras de rastre arrugat; vol dir art qui brollapur, sençe resabis d'academisme, dins eltemps dels homes. Y á voltas succehiex quedins un vell temple, hi crema perennement

zO:1

Sís

58

ART JOVÉ

la llántia de la fé, no ençesa dins un tem-ple novell.

L'art de recepte, —que's un esforç de cer-vell malalt, penosament d'una manera casiadministrativa, com pot formar se un expedient ó un dictamen; —sempre estará encon-git devant l'art poderós que tot e 1 vibraamb el bategar de la sanch jove. Vestit delevita podrá enganyar aquell á la multitut,mes si'l despullan de sas galas y núu el pre-sentan á n'el . públich, ell mateix se trobaráamb el ventre in.flat d'hidropesía y las ca-mas primas de goç llebrer.

Perd l'art jove pot ben mirar se á totclaror; las sevas imperfeccions son vengudas per aquella mes alta perfecció de lagrandega y de la força esperitual. El seuconfós parlar te la atracció d'un bocet, y enun esboç, si teniu ulls y amb ells hi vehièusabreu trobar'hi la senpació complerta quel'artista volgué donar-vos amb la seva obraAquesta se vos presentará més sincera, comuna d -na que salta del llit y encara no haentrat 4ins 1' oficina del tocador.

Y es cosa sabuda que semblant prova només poden resistir-la las donas qu'endemésda bellas, son joves.

FELIx ESCALAS

ESBARJOS LLINGÜISTICHS

II y darrer

OJ2—,oDRIA parlar de la riquesa prodi-

giosa del vocabulari català, ahonts'hi trovan sovint tres y quatre

veus representativas d'una n •.ateixa idea.Més per' tenir evidencia d'això, cal esperarque l'incansable y benemèrit Dr. Alcovernos presenti acabat son monumental Dic-cionari, que serà, sens dubte, més volumi-nós que'l de cap altra llengua moderna.

Ara, dos mots sobre qualitats peculiars decertas terminacions catalanas. Seré tan breucom ho permeti la materia y exigeix l'espayd'aquestas columnas.

¡Que n'expressan d'abundancia, quanti-tat ò grandaria termes com fullàm, herbàntbotàm, moblàm, rocàm; feynada, gentada,paperada y serralada!

A voltas aquesta darrera terminació prenun significat sintètich, que jo no l'he tro

-vat en cap més idioma, al menys ab la mul-titut de veus que hi té en el nostre. Pochs

poden expressar fàcilment com, aquet lasideas complexes que enclouen els mots but-xacada, gorrada, barretinada, fa/dada, tau-lada, ollada, casada [de gent,] barcada, co-jada, senallada. cistellat, bagulat, mocado-rat, , cabassat y dotzenas d'altras.

Y fixemnos en una altra mena de veus desentit també complexe, que dif¡cilmenrtro-variam en idiomas que tenen fama de per-fets. Son verbs, escolteu los: ala- trencar, coll

-trencar, cama-trencat-, cuixa - trencar, esque-na- trencar, cama-' egar, cor-secar, cor-gelar,cor-glassar, cor-pendre, coll-tòrcer, sa' ,ch-glassar, cap-girar, cap-bussar, cap-ficar, cap-ycular, cara-girar, gira-voltar, fora -gitar,perna batre, barra-asseure, garra tivar, sal-pendre,ull-pendre, alsa-premar,caixa-morrar,en-torta- lligar, endin-jarse, rnitj-partir, ayre-ferirse . y prou, que may acabaríam.

Els retòrichs solen parlar de la harmoníaimitativa com d'una qualitat inestimableen las llenguas Es imponderable'1 tresorque té la nostra en aquet concepte. Pochsexemples ho demostrarán.

Quan dièm que quelcom es prim ¿no sem-bla que la fina vibració d'aquest ini es el sòde la cosa que ja's trenca, ò tal volta laimatje de la tenuitat ò delicadesa del objec-te? Notèm, en cambi, quina impressió mésdiferenta reb la nostra imaginació quansentim pronunciar l'adjéctiu gruixut.

La ventatja d'obtenir plegadas y d'un cop,cosas que tul volta's reben a miquetas y abseparació de temps, se trova ponderada enel nostre llenguatge ab aquell adagi que tothom coneix: «val més un bon nyam quetants nyims.»

El contrast d'ideas que, pel senzill cambid'una vocal, s'ofereix aquí al oido y a laimaginació, es ben remarcable El nyamnos fa veure lo, gros y abundant; el nyim lopetit y escafinyejat. Y no cal fer ressaltarl'efecte onomatopèich de las articulacionsliterals d'aqueixos dos monosílabs, imitantl'acció de menjar, perquè es evident.

Basta també dirlas pera que qualsevol queno sigui sòrt comprengui'l significat de fra-ses tan gràficas com: harca llisquívola, art-

ART -JCíVE

59

guila que s'esrnuny, sabó llefiscós, bola querodola, nova que s'esbomba, cinta que vole-ya; el de termes expressius com .umjades,bategada, saccejada, balandreig, llepa-fils,prim filat, prim-parat, peixi-mïnuti, muixo-ni; adjectius com esquerp, feréstech, esquer

-dalench, rampellut, sorrut, 'ossut. ferreny,jeixuch; formas dobles d' harmonía imita-tiva tan manifesta com: jarrigo-jarrago, ba-liga-balaga, barrija-barreja, bat-y- bull, terra

-trèmol, y verbs com: esgarrifar, esgarrapar,esgarrinxar, trontollar, soiraquejar, di ingar,trincar, embafar, eonjalegar, enfarfegar, ca-rrisquejar, brun M ir ò brunsinar, xisclar, xe-ricar, xarricar, bufar,- ruflar, esbufegar; yno es del cas ometre tampoch calificatius derelleu tan notable com els d'aquestos exem-ples: punxa refilada, tro esquerdat, renechrecargolat y altres per l'istil.

Permètisem ans d'acabar, esmentar laabundancia que tením deis que jo anome-naré intensiusde repetició; y que donan a lanostraparlatalvivesa d'imatjesy tal eloqüen-cia d'expressió com se patentisa ab els pochsmodismes que retreuré per mostra: «abaquesta pluja, ¡quin poti-pott que hi haurà!»«jaquest gra me fa un lup - up!»; «are allí totson intrigas y xiu-xius», olas taronjas fancori-mori», «anèm a la non-non», «tot el po-ble n'era un bum -bum, «ab treballs fan laviu-viu», «encara'l cor me ta trip-trate»-, «elMig-lag dels llampechs», «farèm xip xap alrech», «deixo'! plat al fogó fent la xup-xup»,«elis ab tot fa n còfis y mò fis», «feya cor-cruixde veurho».

Acabaré ab una observació, que'ls leç-tors li daràn el valor que tingui. La llen-gua castellana no posseia cap mot familiarque expressés el buyt y la desolació que pro-duheix a l'ànima la pèrdua ò ausencia delas personas y cosas que estimèm, y'ns hahagut d'enmatllevar el verb anyorar y'l nomanyoransa.

olía recordar lo que son manyagoys ytendres y escayents els nostres diminutius:més ja he abusat massa de la paciencia dellector. Faré tan sois ásinent que'ls deisnoms de fonts, com Joanet y Roseta, no hand'envejar res, en quan a dolsura y eufonia,als de cap idioma. Y per lo demés, pregun-tèu a las mares catalanas si al nton hi haparaulas més carinyosament musicals que

aquellas ab que diuen als seus fills «el meureyel», « la reyneta del meu cor», «fés ball-manetas», «cantèm la non-noneta», «com

-prarèmfireta» y tantas d'altras, perquè dela prodigiosa munió que'n tením.. ¡Déun'hi doret!

Y si aquesta estimada parla nostra no tin-gués cap de las preuhades qualitats elocu-tivas que sumariament he pogut senyalar,encara ne tindría una què las supliría a to-tes. La llengua catalana sería sempre pernosaltres la millor, perqué... es la nostra.Esa dir es el segell més indeleble de la nostranissaga y '1 mirall ahont se pintan ab -majorfidelitat els sentiments de la nostra ànima.

Es la llengua dels nostres gloriosos avant-passats, la de las nostres grandesas històri -

cas, la que'ns reb joyosa al nàixer, la queens dóna nom a las fonts baptismals, la pri-mera que'ns parla de Déu a la falda de nos-tra mare, y qual delitosa - harmonía infiltral'amor d'ella en nostre cor virginal; es lafranca explosiò de la alegría en els nostresjochs y plahers infantívols; el confident del'ànima en nostres amorosos collotges ab lafutura companya de nostra vida; en ellacalculèm els nostres negocis y estipulèm elsnostres contractes, y en aquesta parla esti-mada trovan sempre fidel intèrprete lasnostras ideas y la nostra voluntat.

Aprenèu totas las llenguas extrangerasque us plagui, familiariseuvos ab el seu ús,parleulas continuament en societat; y mal-grat això, en las intimitats del vostre espe-rit sentirèu el simpàtich ressó del maternalidioma; els vostres pensaments més secretsen ell pendràn viventa forma; en las oca-sions solemnes, en els sobtats transports deldolor ò del goig, en totas las expontanitatsde l'ànima, de cop y volta y sens pensarho,tornarà a aparèixer en vostres llavis la llen-gua propia, perquè es la vostra mateixa na-turalesa, y a n'aquesta no l'ensibornan con-vencionalismes socials, ni existeix poderhumà que logri ofegar la seva veu.

SALVADOR GENís.

Si't vols maridá ab míSerás ditxosa,

Volarem tots dos juntsHermosa,

Volarém tots dos juntsSi't fas m'esposa,

¿Volste casar ab miHermosa?

Veurás eixa floridaTan ufanosa,

Com un ramell de flors¡Hermosa¡

De tan amunt qu'irémSi't fas m'esposa,

¿Volste casar ab miHermosa?

(¡Qué gentil era!Cantant eixas estrofes,Boy brincantne les cames enderreraY pulsant el llaut)

Ella no'l responguéEmpro se sentí roja...

Y's sentí tot seguitEnduda en l'ayre,Agafada, del cosPer el gentil cantayre,Qui mormoravali ab tendresa,A cau d'orella:

—10h tu hermosa princesaCasta donzellal

¿Oy que't vols fer m'esposaHermosa?

Ella no'l responguéPro..... ell vola que vola.

—Mirel, el teu bergé;No hi arriven aqui, els seus olors,Resembla un ram de florsSemblava el seu jardí un xich pitxéDe tan enlaire que eren. . . .

Semblava'I munt de florsQue ara ella mira, devant del caballet sen-Fixe l'esguart de tant en tant parada, [tarta

Com remembrant recorts.

E. MONEGAL PRAT.

60 ART JOVE

IDILI

Devant del caballet sentada,Fixe l'esguart sobre d'un munt de flors,Jo hi se una pintora de tant en tant parada,

Com remembrant recorts,

Ella ha tingut aquesta nit passada,Entre'ls llensols passivament jeguda,

Un somni fantasía,Qui l'ha romesa tota enamorada.

Ella era una princesa benvolguda:Dels súbdits que tenía,Qui un bell vestit de diferents colorsN'hi feyan cada día;

Era'1 reyalme que ella habíaUn embaumant berger de flors

Mentres ella dormía en llit de roses,Al seu demunt les fades les flors y'ls pape-Li feyan el vestit: [llonsLes fades, dolcejantli'l dormir ab llurs

[carrsons,Ab llurs cabells teixien les teles primo roses,Els papellons, de llurs ales posavanthi'lsY les flors acotanshi boy flairoses [colors,

L'ompienavent d'olors

Y 1'endemá al despuntar l'aubada,Trobaves ja de nou engalanada.

Un día'ls papellons,Tenian tots les ales blanquesY ni feren un vestit també tot blanchCom tenian les ales.Ella al despertarsNc queda tota paradá—Perque, un vestit blanchCom un vestit de nuviatje?-Vejé tot seguit entre'ls papellonsUn com no'n'via vist cap d'altre:Era un airós donzellQuin duya dugues ales,Duya'l vestit tot blanchCom un vestit de nuviatje,Duya un llaut als ditsY eixa cançó cantava:

—Princesa d'eix vergerFloreta closa,

So enamorat de tu...Hermosa.

ART JOVE

C#1

SOL D'IVERN

Qu' es trist! Casi be no escalfa. Amich;dirías qu'aquí á la plana, l'istiu es el

día, y l'ivern es la nit: Aquí baix, quan laboyra rossolant de las montanyas á puntade día y silenciosament, s'allarga per sobrede totas las masías y sobre de tots els campsy de cap á cap l'abriga, negant la ciutat y'Is pobles, y als turans y á las feixas y á lasriberas, talment es com una mortalla mis-teriosa qu'encongeix la terra, llevantli elcalor y la llum que son el goig y la vida detotas las cosas

Avuy á la mitxdiada á l'ltora que '1 sol esla clau de la volta lluminosa; quan cauhenper tots els inda ts riel horitsó ruixats dePum, l'he sortit á veurer á la nostre plana.

Y la broma baixa era espessa, y humiday fosca; sentía á la pell impressions de góle-tas d'ayga, com de punta d'agulla que't ge-laban que t'entumian tots els membres; yla vista no atrapava las cosas á cuatre pas

-sas devant teu. Semblava que't movías enel pregón d'una tomba misteriosa inmensa.La capa de la broma freda, quieta, silencio.sa y grisa á un hom lo volta de una soletatesglayadora, y -'1 cor y 'Is ulls senten laopressió pesanta d'una visió submarina.

La filada'de serras que tot escalonantse allluny voltan la ciutat, no mes apareixencom sombras llunyanas y difusas; com es-quenas de monstres enterrats en aqueixamar d'ayga inmóvil, impalpable. La terraperdent en perfils armonichs, confonentseab la llisor d'una admósfera sense llums ysense sombras, dirías que tu 't trobas enmitx d'una nevulosa perduda en els abimsdel cosmos insondable.

En mitx d'aquesta general tristesa, unayre suau, un ayre fret, mes un ayre consolador, perque tornavá recordar movimentsd'alguna cosa, orejá'1 meu front A dalt delcel, la clau de la volta, el sol, aparesqué en-cara groch y límit sense devallarne raitjs nidibuixar sombras.

La inmensa broma com deixondintse deson adormiment sepulcral, comensá á so-mourers y á gronxarse, y 'Is raitjs del solastre del día alegraba la terra, y la seva an-yo rada escalfor tornava la vida als homes yá las plantas. Allavors que n'es de net y

blau el cel de la plana, quan els replechs dela broma s'ai reconan perla afrau, del Mon

-seny y la fondolada del Ter!Allavors, amich, l'esperit meu revingut

d'aquell fret y d'aquella gran melangía; mefeu avinent qu'aquella tarde era la de lavigilia de la gran festa de Nadal.

Y aquell drama mut y quiet de la natura-lesa vaix trobarlo com una representacióeloquent del grandiós miste ni. d'amor quela nostre fe conmemora y revencía en lamaravellosa nit de Betlem.

Jesús naixent de la mes pura de las ver-ges vingué á tallar com un sol vivissim, laboyra espessa.que envolcallava els cors y lasinteligensias del mon gentil. La nova ]leyd'amor brillà sobre las generas venideras abLlum resplandenta que lliga la terra abla claror del cel arraconant la vella igno-rancia, las supersticions dels pobles, y l'or-gull de las enlluernants filosofías, com joveya esbandirse pels llunyans recons de lasserras els ressagats escrupulons d'aquellaboyra afogada en una mar de llum clara. Yel cor me recordava alegre l'anunci de!sangels als sençills pastors, que'ns recordal'evangeli «Gloria a Deu en las alturas' ypau en la terra pels homes be bona vo-luntat».

MART! GENIS Y AGUILAR

Vich Desembre 1go6.

ELS HOMENS NO PERDONÉM

ContinuacióQ.sant en Rafel tornantd'acompanyar Nostra-

mo trová'l fill que ab ulls anegats de ¡lágrimas,mirava desde'1 finestral al poble que dormía,aquell - arré de f ssas que tanta gent aixoplugava,gent y miseria d'ánima... Els punys closos, bras-sos enlayre, amenassant á la gent de la vila des-entrenyada que cavaren el buyt y la soletat redósá la pobre dona... aquella mare vensuda per eldolor.

Venían d'enterro, venían silenciosos els treshomes que acompanyaren als portador. de la cai-xa. Era'I capvespre, lla d'enllá es perdían lasllums del día.

62

ATR JOVE

—Havém de parlar Senyor Rector...

—Quant vos volguéu.,.El mosso no había dit aquesta boca es meva

durant tot el camí...Capbaixos caminaren, l'un sens resignarse á la

dissort, l'altre á bon servent sentía'! dol del amoy encare tenía clavadas las malas miradas d'aque-I l a genteta que d'esquitllentas escudrinyava'ls dosque ben sols feyan el seguissi després de cercar átot un poble ell en persona, casa per casa, convi-dantlos en nom d. l'amo perque acudissin á !'ho-ra d'acompanyar el ca iavre fins á la esglesia. Elsacerdot guardava' l silenci ferit també per las pe-titesas del ,eu poble, qu'el creya bondàdós, recor-dantlo postrat en la diada del Corpus, quant ellen nom d'ells donava una mirada de perdó al re-patriat que humiltment acotava'! front...

Entraren de nou al carré, y'1 sacerdot lluny decercar miradas, que prou n' hauría trovat, lasallunyá cercant son esguart la porta de casa enJaume...

- Hi había quatre homes esperant, l'un el senyormetje, l'altre'! fuster, els dos últims també joves,eran desconeguts...• —Noyl... no ha vingut perque m'han enviatdel «Solells» que la mestressa l'estimbat... M'hasabut mal no venir.., ja sabs que...

—S'estimal... s'estima. . respongué en Jaumeallargant la ma al metje que la estrenyia pater-n al m ent.

—Veyam si'ns veurém.., vina !orsa per casa,veurás que bellas estonas... y aixis te distreurás...

—S'estima!... s`estima, senyor metje...—Donchs, ja'ns veurém... -—Esperi... esperi que tinch de parlarli.Al encararse ab els desconeguts un d'ells aven-

sá per explicarse.—L'amo ha dit que perdonéu; qu'es vell y no

pot moures gens ni mica, ab prou feynas baixaal hort...

—S'estima...—So de ca'! Ribas...—Jo so del molí.., ja ho sabía qui en pau des-

cansa... prou l'apreciava, creya l'enterro demá almatí y com he arrivat he sabut que la mestressal'enterravau aquesta tarde.

—No hatiríam pogut esperar... no podíam... jano era ombra d'ella... Ha sufert tant!

Barruerament aixugá una ]lágrima, els demésconmoguts clucaren eis ulls...

EI de ca'n Ribas y'1 Moliner es despediren.—Doneu retorts al Ribas.—Molt rebé...—Ja ho sap... el molí... ja vindré per refer trac-

tes... al últim ets l'amo.Entraren dins la casa.

La claror era difussa y perdudament es-distin-

gía'ls semblants, dels que allí s'apiegavan, en Ra-fe! enc°ngué un fanal.

—Que voléu?El fuster també s'explicá.—Venía á cobrar el pare m'ha donat orde.— Rafel?...—Manal—Pagueulo.EI jove avergonyintse s'acorrucá en un retó,

desvía'Is ulls de la mirada del sacerdot y del met-

je, més el meije no volía que passés desapersabu-da la desconfiansa y la pressa del cobro de lasquatre fustas qu'estotxaren el cadavre.

—Molta pressa's dona'! teu pare. .

El jove s'enrogí y sols per disculparse articu-lejá de pronte.

—So persona manada...—No, si á tú poch te dich res, á ton pare qu'es

home d'ariys no li escahuen tals papers... dígali

que ho he dit jo; el Senyor metje.Refermá'I vellet com si li recordés quelcóm

que poch tenía en usansa qui en cambi tenía

tanta pressa de saldar contes.

El jove prou capí las paraulas intencionadas

més arronsant espatllas no's feu pregar l'excusa.—Com que un sent la veu del poble..

—Qué diu el poble?... ¡Y ton pare es el bat-lle...

—El poble diu... y deixa de dir...En Rufel doná'ls diners y mentres el fuster els

contava no per xo enmudía. -—Com qu'el poble diu que os entorneu demá

ó tot lo més passat demá...

—Y com ho sap el poble? preguntá'1 metje axei-

cantse del sitial, en tant que! sacerdot somreya

y en Jaurne callava no atrevintse á mirar aquell

jove... com si temés, com si en ell hi vegés al po-

ble que l'odiava y I'aborría.

—El poble... tothom ho sap...

—Si... demá passat ó l'altre m'en aniré, excla-

má resolt en Jaume.Somreya are'¡ jove, el sacerdot seria mirada

allargá fins al Jaume per cerciorarse de la vritat-

en Rafel contrariat seny,lá la porta al hoste im-

prudent y'1 senyor metje •sens dominarse enjegá

al que s'allunyava.—Tant bestia ets tu com el poble...

En Rafel els deixá sols perque coneixía qu'elamo habia de parlar llargament...

La porta del hort oberta de bat á bat y al

lluny en l'ample espay brillaren els estels d'una

serena nit... El rondineix dels grills que s'allun '-yava eempengut per un ayre fresch dels que do-

na vida y enforteix !'ánima.. La té yola llum del fanal illuminaba de pié, al

tres homens que aplegats seyan...

ART ?OVE

63

—Y per lo que dihuen y de dir vols anarten?—Si, no hi ha retney. Tinch de fugir, perque

sino...Confegia poch á poch, ab calma, repetint la

sentencia que á cau d'orella Ii dictaba aquelladesconeguda ombri que volia guiarlo en las te-,nebras que brollavan en el seu camí de vida.

— Parleu!—Tant de misteri...—No l'ha descobLrt perque no morís de vet

-gonya qui's pudria aquí esperantme, mentresjo'm corsecava frisant per tornar...

—! Pobre mare!..—Mes tu... tu sigueres un...—Oh!... no... escoltim avants de judicarme.El sacerdot aixecá'ls ulls per mirar al metje,

dihentli sa mirada «escoltém y després judi-carém»

—Que jo no puch viure més en aquet poble.-no hi ha cap mena de dupte... el poble...

—Ja cuydaré de capgirar!o, y'I stnyor Rectormolt hi pot fer y més que tots, tú ab bona con-ducta...

—Ah! Senyor metje, vosté'l coneíx el poble,més jo conech el mon, vinticinch anys de viurereclós son anys per coneixe'I... Ab tant de tempsmay he rebut altres no7as del poble que las de lala mare... ¡al cel sigui!... els amichs vejerenallunyantme enmitj deis civils, may més s'atansa-ren á aquesta casa per consol de Is mare, y elis,la batejaren de nou... y'ls joves d'ahir son Vila-novela d'avuy... No tinch més remey, fer mo-neda del meu patrimoni y dir adeu, sets girar-me per veure si deixo lluny la vila..

—Are es aixó... més el temps ho esborra...En Jaume baixant laveu fins a murmullar sor-

dament uns quants mots que al pronunciarlas

sentí un tremolor de fret com si vegés el perillque'! desafiava altre vegada.

—Es que si no m'en anés, faría justicia y no'nvull ferne...

Els tres hgmens callaren, l'un preparantse per

explicar recorts inesborrables, l'altre en_auhant-

se en el misteri á cada moment que avensava la

conversa y'I sacerdot de fit contemplant al Jaume

per no perdre detall de la explicació qu'engra-

nava. -

El silenci seguia... Part en fora del hort venía

quietut... Efe segur que.la vila es recullía... qui

sap si es recullía mes pronte per esguardar mis-

teriosament la sortida dels dos hostes que s'aple-

gaban bona estona feya á casa'l Jaume... qui sap

si corn á nova important per el vent escampada

velis y xichs comentavan la dita del noy del fus-

ter, perque de cert que s'había repetit la conver-

sa del metje y l'afirmació del presidan...

Si feyan ó deixan de dir, el carré había quedatdesert, no per xó de 1 um, puig que de moltasportaladas d'esquitilentas sortía térvo'a claror áilluminar el fora. La gent de Vilanoveta sopa-va . .. quant es cansessin de gaudir la fresca de lanit cercarían el descans, } la nit era hermosa,bonica, un clá de ¡luna d'aquells que bressolaamorosament en son raitg un munt de casas quejehuen en el misteri y'I pensar que dins seu s'a-plega una familia, convida estimar.,, convidaamors... ¡que de cosas poetisan els clárs de llu-na l ...

—Un día sortia de casa al clarejar el día y alanar á obrir la porta... aquesta...

Y'l senyarla, la mostrá la que desde'¡ llochahont seyan mirava al camp. .

—La trovo oberta... jo había tancat al anarménal ¡lit, doncht jo. era'! darrer de la casa de cer-carlo.

Crido al mosso, aquell vellet qne'm dugué enbrassos quant era menut. Pregunto perque tanmatí era oberta... ell arronsá espatllas y busca-rem si dins ma casa aquella nit había entrat-per-sona extranya...

!Potser t'equivocares creyentla que tancavasl...No vaig dir res més. Al cap de temps sento á

mitja nit que la porta grinyolava... feya fret, eraá mitj janer, salto del llit, baixo... y la porta eraoberta, guayto al defora... río veig res. . Estavacert que una persona extranya ¡'había oberta,busco per ma casa, tot quietut... espero... Quantclarejava'r día desde'! meu finestral contemploun home que fuig... No m'equivocaba un ex-trany entrava.,. més ¿qui 1'obría?...

Els dos jutjes es miraren de nou, callaren laresposta... ignoravan la fi de l'explicació y cotaá bons jutjès escoltavan y observan be tot petitmoviment que fe}a'I reu defensantse.

—A la nit seguent esperava darrera la porta, y

no fallá, ma germana avensani á las palpentasobrí la porta...

Els dos jutjes redressaren sos cossos y tetin-gueaen el respir... --S'obrí la porta... ell entrá... no vaig tenir co-

ratje de matarlo. • , les tractava d'amor!... fent so-roll dins de la cambra, l'aucell senti remor y

pronte fugí... Si'm sangran no trovan sanch...Aquell angel, qu'estirnava ab deliri vejentla pura,follia d'amor l'aplanava fins morrejar la pols com

una perduda. Per el seu bon nom y'! de ma ¿a-

sa... ¿qué había de fer? ¡quin mon de duptes!

Sens pare, jo I'únich home, la meva pobra ma-

reta... may dirii, s'hauría mort de vergonya...S'aixugá'I suhor que ainarava'1 front y pros.

seguí:—Al ,l emá seguent com dirli, com comensar

ART JOVEt

l'obra de salvació per l'ánirna d'aquella gert lana

d'aspecte angelical, senzill, bondadós... més ay!

dins seu ni ombra de lo que jo'm creya... Quant

fou nit, quant tothom era'! descans, surto de ma

cambra vaig á la d'ella... no dormía, seya prop

del liii, esperant... «Tú?... Si, jo...» y sens per-

dre temps, agafantla per la munyeca, autoritariasprement I'escometía: Qui es ell? Plorá... perju-rá... endevades negarme la vritat, va conven-ces... després genolls en terra va dirme. . !uncriml... y després, horrors deis horrors, diguéqui era l'intrús, !'intrús un horne casat... que'sbefava dels. seus fills y portava l'impossible per-torbant la pau d'aquesta casa...

—Y tú?... anav . interrompre'l metje, més elsacerdot ab una calma mes calma com més aten-ció prestava a la conversa, senyala'l silensi...

—Esperi.—Si... esperi... esperi la nua vritat y s'escrui-

xirá de tanta vilesa. «Que habem de fer?... tu ..marel...» y exaltantme vaig revolcarla per terraab odi, y ell.t lluny de plorar sois repetía: mátam!mátaml «No... més si vols... creume... ell t'harobat l'honra, tu la vida .. y si tu no'I matas hofaré jo.» aSi... el maré» digué tremolant. Abando-na la cambra, els moments arrivavan,més aquellafora la darrera, l'aucell de nit cauría en trampa.Armat, espero desde mon finestral, si ella no hofeya ho Paría jo; ella prou l'obrí y en Iloch deferse justicia, encare sento'I crit... agafantse abell... « Fugím... en Jaume t'espera per matarte!»Y corren hort enllá, enjego l'escopeta vers lasombras, la bala bada'l cap d'ella, ell fugí... al re-petir l'escopetada no vaig fer blanch.

El metje s'aixecá de la cadira, esverat com sisentís la bala esberlarli'l crani, posantse lasmansal cap aterrat repetía.

—Quin drama!... quin drama!—Y la gent me feya criminal al veurem aba-

tut, lligat com un Crist, enmitj de civils portat altribunal.., y jo, mut.. Es que jo había d'escam-par la deshonra de la casa?

—Oh!.., si... noblement... vritat? preguntava'Imetje al sacerdot, aquest dirigint eis ul's al, celblau y d'estrellas, senyalant un mes enllá:

—Deu fará justicia que'ls homens no podém...—Y viu ell...—Duptá en respondre, si guardá la boca silen-

ci, sobró la testa per senyalar afirmativament.—Si... has d'anarten... lluny... ben lluny, no't

recordis de la vila... perque si'! vegessis á ell...

Y. L. BRICHS QUINTANA(Acabará.)

zJe la selva bel &aal

EL Pl DE LA SIMPLICITAT

Daltd'una montanya blava,en un capvespre daurat,alt y seré jo t' guaytava,Pi de la simplicitat.

En l'espay era perdutton murmuri recullit;estavas en la quietuty eslavas en l'infinit.

Ta brancada gegantinatenía un candor novell;hi cantava un sol aucellab una veu molt divina.

El cel era tendre y cláyels estels hi resplendían;tes pinasses endolsían1 ; remor del pas humá.

Tú de soca humil y.durt,de fullatge bó y rihent,no temias la foscuraque s'alsava lentamentde pecat y malhauransa,perque tos brassos fi delss'alsavan cap ais estelsab una santa confiansa.

JOSEPH CARNER

RONDALLAS CATALANAS

LA PELL DE BURRO

NA vegada hi había un rey que te-1 nía una filla molt capritxosa. Un

día, el rey veyentla tota trista, liva preguntar que tenía y la noya li va res-pondre que volía un vestit tot de sols. Elrey tot capficat li va dir:

—¿Ahont vols que'! vagi a buscar aqueixvestit?

¿Qui' l sabrá fer?—Mireu si la bruixa vos el fará.El rey se'n va anar á la cova d'una brui-

xa qu'hi había aprop del seu palau y en-

tranthi, la va veure qu'estava sentada á la

vora del foch, la cual coneixentlo, li va pre-

guntar qué desitjava:— Un vestit de sols

que la meva filla'm demana; si me'l porteu

ART JOVE

65

vos donaré cent dobles, y la bruixa—li vadir:

—D^má á la mitja nit, obriu la finestrade la vostra cambra, hi entrará un colometblanch que fará un ou sobre'I vostre llit;quant sigui fora, tanqueu ben depressa lafinestra, trenqueu l'ou y vos sortirá'1 vestitque desitjeu.

El rey s'en va anar tot content y la brui-xa va agafar una filosa y fus tot diamants yes va posar á filar, fins qu'estant ja llesta'sva tornar colóm y va portar el vestit al rey,el cual va donarlo á la seva filla, qu'al veu-rel tan hermós en va quedar molt encan-tada.

Al cap d'un quant temps la noya's va en-tristir de nou, y el scu pare, volguent sapi-guer qu'era aquella tristor, li va respondreque volía un vestit d'estrellas.

El rey s'en va anar á la cova de la bruixali va dir el desitj de la seva filla y que si lifeya'l vestit li donaría cent doblas. La brui-xa allavores li va dir qu'a la mitja nit bai-xés al jardí y la primera cuca de llum queve.gés, l'agafés, Ii tregués el llumet, se'l que-dés y deixés anar la cuca, y corrents fugíscap á la seva cambra y sent dins obrís elllumet y li sortiría el vestit.

La bruixa va agafar una filosa y fus deplata y sortint fora de la cova, es va posar áfilar dient unas paraulas extranyas. Mentresdeya aquellas paraulas, las estrellas anavancayent á lo que filava, y estant llesta's vatornar cuca de llum y va portar el vestit alrey, que va fer lo que li había dit la bruixay li va sortir tau bonich que la seva filla enva quedar molt contenta.

Al cap d'un cap d'un quant temps veyentel rey trista á la seva filla altre cop, li vapreguntar que tenía y ella li va demanar unvestit tot de peixos.

El rey tot seguit s'en va anar á la cova dela bruixa, dientli que si li feya un vestit depeixos li donaría cent doblas. Aquesta s'hiva conformar y li va dir qu'a la mitja nítanés á la platja, agafés la primera petxinaque trovés y quan fos dins la seva cambra.l'obrís. Quan el rey va ser fora, la bruixa vaagafar una filosa y fus d'escatas de peix yanantsen vora l'aigua's va posar á cantar;mentres cantava y blava, els peixos de tots

colors sortían y's posavan á lo qu'ella feya.El rey havent anat á cullir la petxina, la

va obrir y'n va sortir un vestit com ma)' s'enhabía vist cap, estantne la seva filla moltcontenta.

Vetaquí qu'un día la filla del rey s'en vaanar de casa y camina que caminarás, vatrovar uns gitanos qu'havían mort un burroy'ls en va demanar la pell y ells, arrancant

-la del burro, li varen donar posantsela pervesti t.

Caminant molt es va trovar en terras d'unaltre rey y sapiguent qu'al palau d'aquetnecessitavan una porquera s'hi va llogar.

Aquell rey tenía un fill á qui volían ca-sar, y la reyna va determinar donar un ballperque el seu fill hi pogués escullir muller,en el qual hi va compareixe la Pell -de-burroab el vestit de sols. El princep al véurela,s'en va enamorar y li va donar un anell;pero á las dotze de la nit va desapareixe yell tot trist, ho va explicar á la seva mareque li va dir que donaría al vespre un altreball y que mirés si aquella noya hi aniría.Al ser al vespre, la Pell -de-burro va anar alball ab el vestit d'estrellas y el princep mesagradat encare, li va donar un bracelet yguaytantla sempre que no se n'hi anés, peroá la mitja nit lava buscar y ja no la va tro-var. L'endemá ho va explicar á la reina yaquesta va donar un altre ball, al que vatornar á anarhi la Pell -de burro, ab el ves-tit de peixos, que si maca era altres díasmés ho era . aquell. Ell fill del rey tot admi-rat, li va donar una agulla; pero al ser ála mitja nit va fujir altre vegada y elles va posar tot trist, tot trist, fins que's vaenmalaltir, pero tan fort que ningú li co-neixía'l mal y ell s'anava corsecant.

Un día, la Pell-de-burro va dir als criatsdel rey que sabía un remey que'1 cura-ría, pero ells se la varen treure del devantdientli:

—Fuig, fuig, Pell -de-burro, ves á guardarporchs.

Tant ho va dir que'ls criats ho varen dirá la reyna lo que deya la porquera y aquellava manarli fer el remey. Vetaquí que laPell-de-burro va fer una coca y dins hi vaposar l'anell.

El fill del rey lanar á menjarla hi va tro-

ART JOVÈ

var l'anell y tot sorprés, va demanar quen'hi fessin una altre. L'endemá al menjarlahi va trovar el bracelet y més sorprés en-care, en va demanar una altre á dins de laqual hi va trovar l'agulla y allavoras no po-guentse aguantar mésva dir a la seva mare:

—¿Qui las ha Tetas aquestas cocas?—La porquera.—¿Y qui es la porquera?—Es la Peli -de-burro—Donchs feula venir tot seguit.La reyna va manar anarla á buscar y pre-

sentantse la Pell -de-burro, el príncep li vapreguntar:

—¿D'ahont has tretas las joyas de dins lascocas?—y ella per tota resposta es va treu

-rer la pell de burro y's va quedar ab el ves-tit de peixos, deixant tan admirats á la rey-na y al seu fill, que li varen preguntar quiera y ella'Is va contar qu'era filla d'un rey,pero que se'n había anat de casa del seupare per anar á correr mon.

La reyna veyent el seu fill tan enamorat,piaren anar á casa del pare de la Peli -de-bu-rro, ahont es varen casar,

«varen ser felissosy'ns varen donar anissos.»

E aILIA ESTARTÚS.

(Recullit a Barcelona, de Na D. R.)

MODERNSTYLE

Habitació ab nobles de gustmodern, iluminada per la cla-ror qu'atravessa els brise-brisey els stors d'un balcó. E,¿ la pe-nombra artificial las paraulases perden després de dilas, oje-gadas pels corlinatjes flonjos,diluidas en nna atmósferape-santa de la flayra dunas fiorsexóticas, posadas sobre unataula que separa a' ELLA: vint y

nou anys, alta, esbelta, ab trajod'interior, magestuosa, que pro-nuncia las frases segura. resol-tament; d'ELL: trenta dos anys,vestit de negre cerenzoniós, elscabells pentinats ab pulcritut,un bigoli á lo Guillém II, con-trastant ab la poruga discrecióde sa fesomia. La conversa hacomensat ab subterjugis quan alsentir després de sa declaracióla negativa d'ELLA, diu:

ELL. Aquestes paraulas vostras m'acabande convencer de la realitat de madesgracia.

ELLA. Cada un considera las cosas ab unun aspecte diferent. Negant aquestamercé d'estim.+rvos penso haber sal-vat un ánima del peril'; haberlaapartat del abím en que podía cau-re r.

ELL. Permeteu, senyora, que vos digui elmal que vostras paraulas me tan.Diría que vos plau fer mis cruentala ferida oberta. Vos creya proupiadosa..:

ELLA. — .. per correspondrer á vostrasdesitjos. Es aquesta la frase que nogoseu acabar y que jo, valentment,pronuncio ab aquets llavis meus,denegadors d'aquet llas de mort enque volían empresonarme.

ELL. Vos creya més compasiva ab els po.bres d'amor.

ELLA. Si sou pobre d'amor no heu de ve-nir á mi per arrencarme ab violen-cia la passió que vos manca. L'amors'ofereix quan ens sadolla completa-tament y fins vessa de nostra ánima;axis comprench 11 caritat amorosa.

ELL. Llavors no teníu fe en ]'oració queimploro.

ELLA. Voldría no tenir qu'enderrocarmejo mateixa del lloch gloriós en quedeiau era per Vos venerada Jo emdespullo de les virtuts qu'amagueula nuesa de mos defectes y arrivaréá mostrarme horrible en vostres vi-sions.

ELL. Oh! senyora, un miracle oblidat pelCrist es presenta maravellosamenten vostra persona. Parleu humil,crudel, per la propia sustancia; pertacar l'imaige de mos somnis y quanmés descendiu per vostras paraulas,més enlayrad.+ vos pressento y mesirrealisable I'idealitat que en Vos esmostra amable. Una serenitat deva-lla de vostres llavis fluint musical-ment com el brollar de les fonts.

Oh! Jo no se lo que dich, ni recordolo que li he manifestat. Sols m'ado-no de que vos estimo y aixó dirésempre igual y no trovaréu en micontradiccions en aquet sentimentdominador de mes ideas.¿Sentimental? Y em proposavau uncontracte amorós entre nosaltres•Em sembla que faría un mal nego-ci al asociarme ab Vos; derrolxaríainutilment moltas energías profi-tosas.Fem una prova d'un any? Al finit lopassarém balans; y si les gananciassuperen á les perduas podrém reno-var el contracte.¿Y si les perduas son irreparables?¿Si en un any perdém un tempsmés preciós que l'or ja no podrémrecobrarlo. 1 ¿me ist inoneyTindrém un any més. Y mas ilu-sions serán realitat.Tindrém una ilusiò menys. Y lala realitat pot ser dolorosa.La realitat per nosaltres sérán laspassions y aquestas no ho son mayde dolorosas.Una altre equivocació vostra: laspassions acaban sempre sobre unacreu, en un calvari.

OCTAVI PELL CUFFI.

Decembre, 1go5.

ELL.

ELLA.

ELL.

ELLA.

ELL.

ELLA.

ELL

ELLA.

ART JOVE

b7

Una aquietadora esperansa reviu envostres ulls escorcolladors del per-vindre Una onada amorosa remouvostres brassos fets per obrirse enabrassada y per atraurer l'aymatfins als llavis rublerts de besos fu -turs. El misteri vivent en vostresaccions te la magestuosa presenciad'una reyna destronada. Una épocapassional es traeix al tremolor vos-tre á una alusió al passat. al recortinvoluntari d'una ánima que passasilenciosa. Sou corn una eterna e--tatua viventa, blanca, freda com elmarbre; arn gant ben endintre l'in-cendi destructor que sorgeix en fia-maradas sanguíneas en vostras gai-tas rosas. Y teniu el poder de cal-mar nostres febres y enar dir nostrerepós ab una sola mirada vostra.Una sola de vostras paraulas ilumi-na nostras tenebras y ens delecta envisions delectables. Alternadamentvos feu prometedora ó acalleu im-placable nostres murmuris d'ado-ració.Are mateix vull interrompre per-que la meva persona es perdía enun enigma de llohansas. ¿No hi haaltre medi qu'aquet per demostrar-me vostres sentiments? 6Creieu lo-gr.^r de mi vostres propósits perqueles pregarias siguin com un encensenterbolidor de mos desitjos, impregnant d'olors fortas mos sentitsfins á ferme perdrer la noció de lareal itat?Vehieu com sou crudel per mi. Cer-queu en les paraules una falsa inter-pretació d'ideas y encastellantvos enl'isolament egoista vos enlayreu finsá una alsarie inexpugnable per lameva feblesa.Ja no hi ha llohansas per mi? Jacomensan á trobaime defectes. Sochegoista.El vostre egoisme es 'tart virtuósque ell es la causa de totas les vos--tras virtuts y d'ell, com d'una font,prové l'amor que teníu per Vos ma-teixa. Es l'admiració del artista perla seva obra; 1'egolatina, una deifi-cació de la personalitat.¿Y sou el, mateix qu'em parlava denostre individualisme perque vosseguís pel mon, sense fer cas delsaltres? ¿Vos. el qu'em proposavaurevelarme contra les convencionssocials, el qu'are mateix critica monegoisme y la supremacía que dono á1a propia activitat sobre les altrasque volen influir sobre élla?

E LLA

ELL.

ELLA

ELL

ELLA.

l7luoiasr JarchVostra grácil dolcesa llevantinafou com un alta torra senyoria)que guardá á la primpcesa més divinatrovada sobre el rastre terrenal.

El dir de vostra parla ens encaminaá rebrer y á fruir l'encís més altque hi trovém la primpcesa alabastrinaplena d'amor, de llum y d'ideal.

Dels vells jardins de la ducal Florencia

fins á les verges platjes de Valenciaduguèreu nova Hesperie de fruits d'or,

y en ella, ab la dolçor deis vostres llavisos veyém, cavallé, atmirat dels sabis

y als vostres peus, rendits, un mon y un cor.

ALFONS MASERAS

6,8

ART JOVE

EL PORT

U N port es el bonich estatje per un áni-ma aflejellada de las lluytas de la vida

L'amplaria del cel, l'arquitectura moviblede las nuvoladas, els cambis de color de lamar, el parpalleix de las farolas son el mara-vellós prisme placent als ulls sens que ja-may els fereixi Las siluetas balencejantasde las naus, que l'ona acompassa armonio-sa, serveix á plaure dins ¡'ánima en un bellritme y beatitut, y apres, demunt de tot, hiha un plaher misteriós y aristocratich perun, que no hi ha mes curiositat ni enveja,á contemplar, dormida demunt la mola,tots els moviments d'aquells que s'allunyany d'aquells qu e tornan, d'aquells qui tenenencare la fossa del jo, y '1 desitj de viatjaró '1 d'enriquirse.

CHARLES BAUDELAIRE

IDILIQue bella, aymada meva, es eixa vidade anyoransa frisosa en el demá...es un grá de rosari cada díadel rosari de amor qu'hem de passá.Cada Sol qu'ens en deixa d'anyoransacada Sol que'ns en porta de ilusionscada nit sin desgrano de or icions.Te veig en llá de'n llá gentil y ayinantaesperan que un jorn vingui t'aymadory atravessi turons, plans y montanyassols per ferte l'esposa de mon cor.Que bella, aymada meva, es eixa vidade anyoransa frisosa en el demá...es un grá de rosari cada díadel rosari de amor que hem de passá.

L. NEGRE.

CRÓNICAD'ART

TEÁTRES — Ensopida setmana en els tea-tres catalans. S'ha in-nagurat el Principal,ab obras traduhidas... y vingan traducciónsper fer art catalá. De totas maneras clálque traduccions com la feta per D. Narcis011er de «Com las fullas» d'en Giocosa, nopot negarseli '1 merit y la fidelitat en qu'esfeta, ab un llenguatje ben apropiat y des-

trement jugada. La presentació exacta, abtota propietat y expendidés. Els artistas enPuiggari, en Gimenez, y la Baró, es porta-ren com mes be no podían ferho. Aquellamodista del primer acte, cumpliren discre-tament la seva obligació, mes aquella ma

-drasta, la Sra. Ferrer desastrosa, veu atite-llada y poca soltura, semblava que no sapi-gués el paper, y potser si qu'el sabía mesno l'interpretava En Capdevila, á trossosbé, per lo general poch segur en el seu tre-vall. Molt malament aquell pintor, que pro-tejeix la madrastra. En conjunt, be. Unanit agradable. No hi havia molta concu-rrencia pero ni hau,á; perque com á teatrecatalá es l'únich sério que hi ha Barcelona,y mes si fan com dihuen moltas obras queno essent inmorals avants hi hauría hagutescrupols en representarlas en el matéixPrincipal. Tantas comedias tant ben escri-tas com hi han en catalá y que no's representin, perque no fan «Tía tecleta» «Sogray nora» perque no fan 1' «Angel de la guar-dan per mi la mellor obra teatral d'en Pi-tarra y tantas altres que ni han, aplaudidasanys enrera y mortas, mortas sense sapiguercom. Aixó en el género de comedias en tresactes, are en pessas d'un acte, moltas, mol-tas s'en trovarían si la empresa del Princi -pal recordés que abusar de las traduccionspot ser en perjudici del Teatre Catalá.

A Romea... com sempre. Continuan los«lunes clássicos» del Sr. Baró. «Las garsas»ja s'acaban, las bestiessas dels ignocentsj'han mort. —S. P.

LLIBRE NOU

Varia II d'en J. Piu y Soler. Gran llibre,obra hermosa á tot serho, aplech d'articles,escursions etc. Potser m'agradaba mes elvolum I, mes aixó no vol dir que aquet nom'agradi molt. Es vendrá?.., en aqueixaterra es un problema respondre, jo m'esga-rrifo al veure lo poch qu'es compra, y pen-sar que hi ha tanta gent aymanta del movi-ment catalá y las sevas (librerías son orfe-nas de llibres dels mateixos grans mestresperqu'en Piu y Soler ts una de las primerasfiguras de la literatura catalana.

Escull d'en A. Maseras. A son deguttemps vareig parlarne, á tingut á bé en-

ART JOVE

viarlo á la nostra revista y I'agrahim l'en-vio, En Masseras dels joves es dels que tebase mes sólida y potser es del que ja noprometen sino que dona, mes no pot ferseconeixer per lo difícil qu'es obrirse camíen aquesta terra portantse noblement. «Es-cull» es un bonich llibre, cal qu'es llejeixiper veure qui es l'Alfons Masseras.

Y. B.

A PROPOSIT D' «EMPORIUM»

Ademés del símbol que tothom ha vist ycomentat ',en aqueixa tan important obranova del nostre Morera, n'hi podríam ob-servar ben be un altre relacionat ab aquellper un fons comú de llegenda, mes encar-nat ab cosas dels nostres dias y ab les lluy-tas sordas del nostre renaxement artistich.

Fa ben be un sigle que 'Is llatins, llegexisitalians, dominadors del món musical, hananat caminant cap á una decadencia qui abson fals explendor ha illuminat e illuininaencara la vida artística de molts pobles de-vinguts colonies tributaries d'un art quecom més s'ha volgut refinar, ab més forsaha anat cayent cap á un groller sensualis-me. Aquest poble dominador qui té perfama l'esser l'artista per eccelencia, ha obli-dat en malhora les tradicions de sos antichspatriarcas; y Palestrina, Spontini, Scarlat-ti, Pergolese, y fins Mozart, l'ilustre filladoptiu de Roma, veuen prostituit, l'artdiví qui d'ells obtingué la vida y'l dominidemunt las terras llatines.

Era ja hora de que comensessin á esserforagitats de llur imperi aquexa mena debarbres del sentit comú y del bon gust,mercés al domini dels quals s'apagá unjorn á la ciutat de Barcino l'esplendor de laBellesa simbolisada en Ifigenia; calía unainvasiò poderosa dels barbres del Nort, delqui duyan ab ells tot el vigor d'una forsavital en ple període d'espansió. Y'Is barbreshan trucat já á les portes de Roma.

Axís com diu nostra dita: «cada terra fasa guerra», be calia que en la nostra s'hidesenrotllés també algún episodi d'aquexalluyta gegantina que ja va prenent per lesencontradas, de tots els paissos, que já 's vaencenent per tots els recons ont arrivava lainfluencia del decadent Imperi. També no-

saltres tením el nostre Bar; miréusel nostrecapdill, que ara tot el poble ha coronat abLlor de lo victoria en les matexas graonadesdel temple de la rutina. Bar ha pari tt, y laveu del valent capdill, l'ha escoltada vi-.brant d'emoció tot una massa formada enla incultura del esperit y de la rahó sana,mes bressada en somnis d'una reconstitu-ció esperansadora. La multitut s'es agom-bolada á las partas del Teatre, de la ma-nera que li agradava véurela á Gcetlse, comal devant d'una fleca en época de fam. Noes En Morera el primer barbre que en nos-tra terra conmou ab son crit la Roma dor-mida entre les randas de la volutat y á lasantor abríagadora de rosas de cent fullas;tampoch es ell qui representa el puntculminant d' aquexa invasió que no vaá fondres en l'esperit de la decadencia im-perant, sinò á disposar la cambra hont repo-si la Bellesa matexa que'ls barbres passejantrionfalment pel món y que un dia haguéd'amagarse de la corrupció llatina. No esell el punt culminant, perque 'Is movi-ments progressius, encare que no pugan al-cansar may el límit, á causa de la matexanaturalesa de les cosas humanas, no han deparar may llur camí d'avens, y res tan im-propi de vantarnos d'una gran victoriaquan som tot just al comens de la pujada.Mes no trigará seguramente! gros del exér-cit, invasor, quan ja aytal capdill tenim en-tre nosaltres. (i)

Algú s'estranyará y ab rahò de que Barparli encara ab la llengua del Imperi, mesno hi fa res; no s'ha expansionada encaraper aqueix la idea que duen els barbres dela naturalitat en la expressió artística. Aratrucan tot just á Roma; quan els barbresparlin en barbre es que já haurán es-botzadas las portas.

EMILI VALLÉS

(i) En altre lloch hem resumida nostre opiniósobre En Morera y'1 seu Emporium ab les se-güents paraulas; «Que N'Enrich Morera era undels mestres dels de debó tots hi creyan, fins sen-se estarne del tot enterats; aquel ho pressentía,aquell ho endevinaba, un altre ho sabi 7 en el ri-gor de la paraula ro mancava quin tenía unasenzilla intuició, pero la fé era universal dinsd'r,quest microcosmos en que's mouen las cosasde nostra terra, y fins fora d'ell mateix. No dup-tant, per molts mancava la confirmació, y aques-ta ja es vinguda alegre y joginosa, á dimos que

70 ART JOVE

PINTURA

Saló ParésSense sentiment no pot existir l'Art: En

el nostre concepte, l'artista que executa unaobra sense sentirla, ó el que enamorat d'unamanera de pintar, la adopta sols perquees la de tal ó cual pintor célèbre, ó perqueaquella manera de fer está de moda, s'expo-sa á equivocarse d'u i modo lamentable,s'exposa a que, portat de la manera oblidiel natural y á que tenint condicions de so-bras, la seva obra resulti un fracás.

En aquest cas se troban las obras exposa-das en el Saló Parés, per , l'artista Sr. Freí-

xas Saurí.Trobém, en primer lloch, falta d'homo-

geneitat en la manera de pintar de dit sen-yor. En alguns dels paisatjes se'ns presentapoch enérgich y acromat, y en cambi en lamajoría de las marinas, abusant del conven-cionalisme, descuida d'un modo llastimósel natural.

El seu cuadro Canyelles Petites es potserel mes aceptable, puig salvant alguna faltaen la prespectiva, está estudiat ab verdadercarinyo.

Lo mateix hem de dir de las dugas notasRocám y La Bahía.

Creguins el Sr. Freixes, desprenguis d'in-fluenciar extranyas que sols li farán perdretemps, y concretis solsament á pintar loque veigi, puig ab el domini que demostrade la técnica de la pintura, creyém que potarrivar á fer molt més de lo que ens ha pre-sentat en aquesta exposició.

De lo exposat pel Sr. Brull no podémdirne, sino que está molt bé, malgrat r.o fer

l'autor d'Emporium es digne de posar sa firma alcostat de la deis millors compositors modernsd'Europa, que la obra d, la qual parlém te unaunitat d'istll y una serietat que cercaríam ende-bades en la majoría de les óperas més celebradasd'autors contemporanis. Qué més dirém d'Em-poriuwi? Que lo que té de més notable es la ma-nera com está tractada la orquesta, á la mod rnaab sobrietat en intervenció, pero ab l'ús de totsels recu r sos de bon afecte artístich de que esca

-pás son Instrumental; que les massas chorals re-velan, lo mateix que la orquesta una técnica per-fectísima ab el domini del contrapunt y de lacomplicada armonía moderna; que la colocacióde les veus es excelent y permet saborejar á plaerlas bellesas de la melodía.»

N. DEL A.

res de nou, lo que fá, que al veurer las se-vas obras, es dupti si ja s'han vist alguna al-tra vegada.

Las flors que hi té la Srta. '1 exidor, es-tán admirablement executadas, sembla tal-ment que las flors revisquin sota son pin-cell. Es una colecció d'acuarelas y gouachesdigne per tots conceptes de ser admiradas.

Hem tingut el gust d'admirar la hermosacolecció «acuarelas del notable artista sen-yor Llaverías. Creyém pochs, tots els elogisque s'en Passin, per lo tant ens concretém áunir nostra modesta felicitació a las mollasque ja ha rebut dit senyor.

CIRCOL DE SANT LLUCH

Hem sapigut per referencias que los socisdel Circo] de-Sant Lluch van organisar unapetita pro bonica exposió, prenenthi part,gran nombre de socis, entre ets que s'hicontan en contan en Llimona, en Baixeras,l'esculptor Blay, en Llaverías y altres.

En Joan Llimona hi tenía estudis delconvent de] Escorial, á Vich; en Baixerasuna bonica colecció de dibuixos, varen ser-virli pera pintar lo mitj punt del Saló d'Ac-tes del Seminari y en Llaverías una precio-sa colecció «acuarelas.

Del element jove hi havía olis, acuarelas,carbons, sanguinas, motius d'ornamenta-ció y caricaturas, tot plegat molt bé.

A l'hora que sortirán aquestas ratllas, jaestará acabada dita exposició.

Sabém també que en Juli Borrell, ha ex-posat en son estudi del carrer d'Aragó, elscuadros que té destinats á figurar en la pró-xima exposició de París, deis que no po-dém parlar, per no havrlos vist, degut aque no hem sigut invitats a visitar dita ex-posició.

Círculo Artístico

El día 2 1 del present mes, es va inaugu-rar la exposició de pintura, escultura y di-buix, qu'el Círculo Artístico ha organisaten son lloch social, Passelg de Gracia, 37,exposició que es bona proba, de lo moltque en dit Círcul es treballa.

ART JOVE 71

Lo que ens ha sorprés es el no trobarhilas firmas d'alguns artistas, que en altresexposicions, may deixaban de pendrehi partcom son en Cusachs, en Zarraga. en Mas yFontdevila, en Roman Rivera, en Meifreny alguns altres; no obstant aixó els dos sa-lóns del Círcol presentan un bonich copde vista puig en elis hi figuran cuadros delssenyors Gili y Roig, Ros y Guell, Loren-zale, Tamburini, Thorn, Tolosa, Amigó,Noneli, Torrescasana, Sans Castaño, Gi-meno y molts altres; una bonica colecció dedibuixos al llapis, acuarelas pastels, carbonsy sanguinas, deguda als senyors Cardunets,Gili y Roig, Cidón, Vallhonrat, Tamburini,Pelegrí, Puig, Victor Masriera, Thorn, Torras Farell, Gimeno, Soldevila y Pascual;aixís com una bonica colecció d'ex-librisdel Sr. Casademunt.

En la secció d'esculptura, s'hi distinjei-xen els Srs. Atché, Campeny, Montserrat,els germans Osté, el Sr. Gargallo y el sen-yor Rosés

En conjunt, resulta una exposició moltsimpática, per lo que felicitém de tot cor ala Comisió que l'ha organisada, per I'acertque ha demostrat. --A. M. C.

ESTRENA

«Els Tres Tambors» en Gual n'ha sortitayrós, eixa obra plauré á xi: hs v á grans,bona estona de goix poguent embadalirsesentint la música del mestre Morera. Elsaplausos qu'el públich tributi á la novaproducció serán ben merescuts. —F C.

LLIBRES Y REVISTAS

S'ha rebut en aquesta Redacció ab els quiestablim gustosos el cambi «Rexista Oloti-na», d'Olot; «Esperanto» de Budapest, «Ar-monía» y «Lo Gironés» de Girona, (Joven-tut» y «Catalunya» de Sabadell, «Nova Lle-vor» de Vendrell, «La Costa de Llevant deas comarcas de Llevant,«Sembra» de Ven-drell, «Serém?» de Tarragona y «La Veude Capellades» de Capellades.

NOVAS

Per excès de la «Cronica d'Art,), han que-dat compostos per el pròxim número un ar-ticle d'en Manel Moya, altre d'en CarlosRahola y poesías d'en Paradeda y Sala, yXavier Viura.

Tip. LA CATALANA, Balmes 7i

APT JOVEREVISTA QUINZENAL

Publica per folletí un poema d'en Xavier Viura, titolatP..A GUA FLORIDA.

Surt al 15 y 30 de cada mes 4 ARTS s LIT RATURA • CIENCIAS

Tota obra qu'ens envihin farèm la corresponerit crítica.No's retorna'ls originals.

REDACCIÓ y ADMINISTRACIÓ: Mercaders, 38, Secció de Bellas Artsdel Ateneu y escolas catalanes del districte 2.on

FAYA S CATA AGRAN — VIA, 615

SUCURSAL: MAJOR, 13. GRACIAObjectes artistichs propis pera regalos de concursos, certamens, adorno d' habi-

tacions, etz. Reproduccio de plats, terres•cuyts, figuras, etz , etz., de las obrasartísticas dels grans museus. Ceramicas, porcellanas, jerros, vidres, ferros forjats ytota classe d' objectes decoratius.

GRAN -VIA, 615F..AAST CA L'om T 1Á

SUCURSAL: Major, 13. Gracia

TAPIONES 1 PURES

FIGUERAS♦....v8.s ^^^^^e ****** ****♦

SUPERIORS

Á TOTS LOS

ESTRANGERS

Pianos Bechstein, Blüthner1 DISCUTIBLEMENT ELS MILLORS DEL MON

Pianolas y altres instruments neumátichs.I 4 . 4. pera tocar el piano -V1i 4 . . .Gran varietat én instruments y accessoris

Ventas al contat y á plassos

PREUS DE FABRICA

Rambla dels Estudis, 11

— BARCELONA —,

FERNÁNDEZ Y CARBONELL— 1oriovehidons de la casa real

Rambla de Canaletas, núm. 1 - BARCELONA

MATERIAL PERA FOTOGRAFÍAMONOPOLI ESCLUSSIU DEL INMILLORABLE

Faper celoiÒina mate SatrapDE L IMPORTANTÍSIMA CASA SCHERING, DE BERLÍN

DEPOSITAItIS de tot quant produeixen las POULENC . . . . . . . . de Paríscasas AGFA . . . . . . . . de Berlín

GOERZ. . . . . . . . . de Berlín LUMIÉRE. . . . . . . . de LyonZEISS . . . . . . . . de J @na etz., etz.GAUMONT . . . . . . . . ie París Papers al carbó, sensill y d pble transport. -RICHARD. . . . . . . . . » Carbó velours Artigue y á la goma bicromatadaEASTMAN . . . . . . . . » Hócheimer.

SUCURSAL - LABORATORI EN MONTSERRAT