Literatura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Verda ... · de la tassa romana que desapareix...

El cavaller de tinta

L E C T U R A A C T I V ALiteratura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Verda

EINES PER TREBALLAR LA LECTURA A LES AULES

Goretti Cajide

SOLUCIONARI

APÈNDIX

Núria Pradas La colla de les mofetes

LʼOBRA I EL SEU ENTORNPÀG.

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

ÍNDEX

PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT

LʼOPINIÓ DEL LECTOR O LA LECTORA

PROPOSTES LÚDIQUES

INTERDISCIPLINARIETAT

LITERATURA COMPARADA

Fitxa tècnica …………………………………………………………………………… 3Introducció……………………………………………………………………………… 3Lʼautora ………………………………………………………………………………… 4La il·lustradora ………………………………………………………………………… 4Lʼargument……………………………………………………………………………… 5Gènere, estil i context literari ………………………………………………………… 5El tema i els subtemes ……………………………………………………………… 6Informació complementària sobre lʼautora i la seva obra ………………………… 6

Abans de la lectura …………………………………………………………………… 8Durant la lectura ……………………………………………………………………… 11Després de la lectura ………………………………………………………………… 20Avaluació ……………………………………………………………………………… 24

Activitats de reforç i ampliació ………………………………………………………… 26

Opinions i valoracions ………………………………………………………………… 29

Activitats ……………………………………………………………………………… 30

Activitats ……………………………………………………………………………… 34

Activitats ……………………………………………………………………………… 37

Solucions ……………………………………………………………………………… 38

Vocabulari ……………………………………………………………………………… 47

Comprensió lectora Durant la lectura

3

El cavaller de tinta

LA COLLA DE LES MOFETES

Dades generals del llibre La colla de les mofetes

Títol: La colla de les mofetes

Autora: Núria Pradas

Il·lustradora: Anna Clariana

Editorial: Barcanova

Lloc i any dʼedició: Barcelona, 2010

Col·lecció: «Sopa de Llibres», Sèrie Verda, 175

Pàgines: 126

LʼOBRA I EL SEU ENTORN

FITXA TÈCNICA

La colla de les mofetes tracta dʼun grup dʼestudiants que comencen lʼESO en unaescola nova. Així, de la mà de lʼAdrià, el protagonista de la novel·la, anirem coneixentles expectatives, les preocupacions i les tensions que experimenten els companysde la seva classe i també ell mateix davant dʼuna situació de canvi, que per a ellssuposa «fer-se grans».

La novel·la explica les aventures de la colla de les mofetes, formada per lʼAdrià icinc companys més, quatre nois i una noia, durant el primer curs de lʼESO. El llibrereflecteix la relació entre lʼAdrià i els seus companys, lʼarribada a lʼinstitut dʼunnen marroquí, la relació amb els docents que imparteixen les diverses matèries, la re-lació amb el tutor i lʼexperiència de fer el crèdit de síntesi i la novetat que això suposa.

Lʼautora, des del punt de vista dʼun alumne de primer, pretén reflectir la manera depensar, dʼactuar i de parlar dʼaquests nois i noies que es troben en un moment dʼim -pàs entre la infància i lʼadolescència, un moment en què experimenten una transfor-mació interna, tant en el seu propi cos com en les seves emocions, la seva forma depensar i el seu ésser intern, que influirà i suposarà un canvi en les seves relacionsamb lʼexterior, siguin els pares, els professors o els companys de lʼinstitut.

INTRODUCCIÓ

La Núria Pradas va néixer a Barcelona lʼany 1954, però alcap dʼuns anys es va traslladar a Sant Feliu de Llobregat,on viu i treballa.

Va estudiar Filologia catalana a la Universitat de Barce-lona i va treballar durant molts anys de professora de llen-gua i literatura catalanes per a alumnes dʼESO i batxillerat.

A part dʼensenyar, sempre li ha agradat el teatre, tantque ha escrit i ha dirigit unes quantes obres. Precisament,va ser escrivint una obra de teatre per al seu grup a lʼescola on treballava que va co-mençar a escriure. Així, va estrenar a Sant Feliu de Llobregat dues obres que nohan estat publicades, la primera destinada a un públic infantil, Futur imperfet (1996)i la segona per a un públic adult, 4 � 4 (1999).

També ha escrit diverses novel·les adreçades a un públic infantil i juvenil. Dʼaques -tes, Parella de dames va guanyar el premi Ferran Canyameres lʼany 1996 i La prin-cesa Pomèlia, el premi Carmesina lʼany 1998.

LʼAnna Clariana va néixer a Terrassa lʼany 1958. Des depetita, ja tenia interès pel dibuix, però, tal com diu ella ma-teixa, no tenia un talent especial, sinó que la seva feinaés fruit del treball i lʼaprenentatge.

Va estudiar Disseny gràfic i va iniciar la seva carreracom a il·lustradora fent cartells publicitaris i, més enda-vant, il·lustrant llibres de text, alguns números de la revis-ta Cavall Fort i, de mica en mica, amb constància i treball, diversos àlbums.

Dʼaixò ja fa més de 25 anys, i ara lʼAnna ja sʼha fet un lloc com a il·lustradora in-fantil. Dʼentre les seves obres, destaquen els dibuixos que va fer per a El senyor soli la senyora eriçó, pels quals va obtenir lʼany 2007 el IV premi Parcir dʼÀlbum InfantilIl·lustrat.

Alguns dels contes que ha il·lustrat són aquests:– El soldat de plom (Ed. Cruïlla, 2002)– El tresor del vell pirata (Ed. Cruïlla, 2002)– El senyor sol i la senyora eriçó (Ed. LʼAlbí, 2007)– Una mala idea (Ed. Cruïlla, 2008)– El pirata Gorgo (Ed. La Galera, 2009)– Lʼabella secallona (Edicions del Pirata, 2009) – Singlots (Ed. Oxford University Press España, 2010) – Col·lecció «Contes dʼen Nic» (Ed. Cruïlla)

Lʼobra i el seu entorn La colla de les mofetes

4

LʼAUTORA

LA IL·LUSTRADORA

LʼAdrià ha començat lʼinstitut i, amb ell, el Biel, el Miquel, el Teo i la Valèria. Però, mal-grat lʼavís del professor dʼeducació física, tots ells es deixen lʼequip a casa el primer diade classe. Ara tenen lʼ«honor» de formar part de la colla de les mofetes. Tal com diulʼAdrià, «allò que el destí va unir aquell dijous mai més no ho han pogut desunir ni elsmestres, ni la vida ni nosaltres mateixos per més que ho hem intentat». Una mica des-prés, seʼls afegirà el Mohamed, que sʼincorporarà al grup com a «membre dʼhonor».

Cadascun dels membres de la colla de les mofetes haurà dʼanar superant diferentsobstacles durant el curs, com, per exemple, el Miquel, a qui la «Rossa dʼAbril», la pro-fessora de català, té mania i no posa les coses gens fàcils, o com el Mohamed, quesʼhaurà dʼenfrontar amb nens més grans que ell que lʼinsulten o seʼn riuen pel fet deser marroquí. Malgrat que tots ells són molt diferents, entre els membre de la collaregnarà en tot moment lʼamistat i la solidaritat, fet que els permetrà resoldre el misteride la tassa romana que desapareix mentre fan el crèdit de síntesi a Tarragona. Grà-cies als dots artístics del Miquel, la intel·ligència i la valentia de la Valèria i la col·la -boració dels altres membres del grup, entre tots descobriran qui ha robat la tassa.

La colla de les mofetes és una novel·la de colla, a lʼestil dʼEl zoo dʼen Pitus, de Sebas-tià Sorribas, de La colla dels deu, de Joaquim Carbó o dʼEls cinc, dʼEnid Blyton, enquè un grup de nens preadolescents viuen diverses aventures en un ambient de com-panyonia i solidaritat.

En el cas de La colla de les mofetes, els joves protagonistes han de viure unanova experiència, deixar la primària i començar lʼESO en una nova escola. Tanma-teix, cadascun dʼells comptarà amb lʼajuda i la col·laboració dels altres membresdel grup. Des del punt de vista de lʼAdrià, el jove protagonista, la Núria Pradas descriulʼadaptació dʼaquest grup de joves que inicien un nou cicle escolar, lʼESO, del qual te-nien certes expectatives, encara que, pel que sembla, aquestes no acaben dʼen caixardel tot amb el que sʼaniran trobant en el seu quefer diari.

Lʼautora busca la complicitat del lector i per aconseguir-ho utilitza un llenguatgecol·loquial que reprodueix la manera de parlar dels joves dʼentre dotze i catorze anys itambé expressa pensaments i idees que els ballen pel cap en aquestes edats, fet quemostra el coneixement que té dels preadolescents gràcies a la seva tasca com a docent.


5

LʼARGUMENT

GÈNERE, ESTIL I CONTEXT LITERARI


El tema principal de la novel·la és lʼamistat entre els diversos companys que formenla colla de les mofetes. Malgrat les diferències evidents que hi ha entre els membresdʼaquest grup, tots ells sʼaccepten tal com són, viuen aventures plegats i es mostrensolidaris els uns amb els altres.

Com a subtema, destaca lʼescola com a model educatiu de la nostra societat.Lʼautora fa una pinzellada sobre les relacions entre els docents i els alumnes dinsdel centre i també a lʼhora de fer el crèdit de síntesi.

També sʼhi tracta la immigració al nostre país i la presència de nens immigrants ales escoles catalanes, fet que sovint genera un conflicte a causa de les diferències cul-turals i els prejudicis. En la novel·la, la immigració és representada pel personatge delMohamed, que, dʼuna banda, és acceptat com a membre de la colla de les mofetes,tot i que, de lʼaltra, és rebutjat per altres nens més grans pel simple fet de ser marroquí.

Un altre subtema és el crèdit de síntesi i lʼestada dels personatges a Tarragona,que permet a lʼautora parlar del patrimoni romà dʼaquesta ciutat i també de la tas-ca que duen a terme els arqueòlegs i els restauradors, que fan tot el possible perdescobrir, mantenir, classificar i exposar les restes arqueològiques.

La Núria Pradas ha escrit aquestes altres obres:

– Lʼextraordinària píndola rosa (Ed. Cruïlla, 1995)– Lior (Ed. Cruïlla, 1995)– Sol dʼhivern (Ed. Baula, 1995)– La Batalla de la sopa (Ed. Baula, 1996)– La pipa ha perdut la son (Ed. Cruïlla, 1996)– Posa una tieta Adela a la teva vida (Ed. Baula, 1996)– Un estiu amb lʼAnna (Ed. Cruïlla, 1996)– Algú ha vist en Puck? (Ed. Cruïlla, 1997)– La tieta Adela del Nil (Ed. Baula, 1998)– La vareta boja (Ed. Cruïlla, 1998)– Simfonia per a un segrest (Ed. Alfaguara, 1998) – Ai, Antònia! On tʼhas ficat? (Ed. Baula, 1999)– Els iungs (Ed. La Galera, 1999) – Laura (Ed. Cruïlla, 1999)– Diaris de campaments (Ed. Casals, 2000)

6

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE LʼAUTORA I LA SEVA OBRA

Bibliografia

EL TEMA I ELS SUBTEMES

– LʼIntrús (Ed. Cruïlla, 2000)– LʼIJ a la recerca de la iaia perduda (Ed. Alfaguara, 2000)– Embolic al món del No-Res (Ed. La Galera, 2001)– A carn, a carn! (Ed. La Galera, 2002)– La serpent de plomes (Ed. Cruïlla, 2002)– La tieta Adela a Nova York (Ed. Baula, 2002)– Lʼúltim refugi (Ed. Alfaguara, 2004)– Vaya noche de reyes (Ed. La Galera, 2004)– Això no mola, Escarola! (Ed. Barcanova, 2005)– Curs per a joves detectius (Ed. La Galera, 2005)– Curs per a joves genets de dracs (Ed. La Galera, 2005)– Manhattan (Ed. Baula, 2005)– El misteri del carrer de les Glicines (Bambú Editorial, 2006)– La tieta Adela a Sevilla (Ed. Baula, 2006) – Algú ha vist en Puck? (Ed. Planeta, 2007) – Postals en sèpia (Ed. Planeta, 2008) – Els secrets de la vida (Món Abacus, 2009) – Paraules figurades (Ed. Barcanova, 2009) – La bruixeta encantada i lʼescombra primmirada (Ed. Santillana, 2010) – Sant Jordi i el drac (Ed. Barcanova, 2010)

Tot seguit, presentem uns enllaços a pàgines web que poden ser útils:

www.nuriapradas.cat

Pàgina web de lʼautora.

http://annaclariana.blogspot.com/

Bloc de la il·lustradora.

http://blocsvells.gracianet.cat/post/55/7832

Entrevista a lʼAnna Clariana publicada en el bloc LʼElefant Trompeta. Hi podeutrobar recomanacions de contes per temes, entrevistes, comentaris sobre altres websrelacionades amb el món dels infants, etc. També té un espai al programa de RàdioGràcia Batakada RadioActiva dedicat a la literatura infantil.

www.tv3.cat/videos/2992090/Termes-romanes-de-Cabrera-de-Mar

Vídeo de TV3 sobre les termes romanes de Cabrera de Mar.

7


Enllaços

Què és una mofeta? El Mohamed sʼuneix a la colla de les mofetes com a«membre dʼhonor», però realment no sap què és una mofeta.

a) Què és una mofeta?

b) Què ens sol venir al cap quan pensem en una mofeta?

c) Quina característica té una mofeta que la fa tan especial?

d) Dibuixa una mofeta dins el requadre.

Comprensió lectora Abans de la lectura La colla de les mofetes

8

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

ABANS DE LA LECTURA

1


Les normes. Al llarg de la novel·la, lʼAdrià explica les normes que han de seguirels nois i les noies del seu institut, com ara no fer servir el mòbil, no arribar tarda classe després del pati, dutxar-se després de fer classe dʼeducació física, fer elsdeures de cada assignatura dʼuna manera determinada, etc.

a) Escriu algunes normes que hàgiu de complir els alumnes de la teva escola o insti-tut, com ara coses que heu de fer o dʼaltres que no podeu fer.

b) LʼAdrià també explica que cada professor o professora vol que facin els deuresdʼuna manera diferent. Digues com volen que feu els deures de català, castellà, an-glès, tecnologia i educació física els vostres professors.

c) Digues si creus que és important que hi hagi normes a lʼescola i per què.

9

2


10

La civilització romana. Fes aquestes activitats:

a) Explica tot el que saps sobre lʼantiga civilització romana.

b) Observa la fotografia i digues quin tipus dʼedifici hi ha representat.

c) Escriu el nom de la població catalana on pots visitar aquestes ruïnes. Si encara nola saps, espera a llegir lʼaventura que viurà la colla de les mofetes per descobrir-ho.

3

La veu del narrador. Respon aquestes preguntes:

a) Qui és el narrador de la història?

b) Com sʼanomena aquest tipus de narrador?

La colla de les mofetes. Contesta aquestes preguntes:

a) Qui ha posat el nom de colla de les mofetes a lʼAdrià i els seus companys?

b) Per què els hi ha posat?

c) Per què creus que ha triat aquest nom?

d) Quins alumnes formen part dʼaquest grup inicialment?

11

Comprensió lectora Durant la lectura La colla de les mofetes

11

1

2

DURANT LA LECTURA

Els membres de la colla. Escriu cada personatge al costat de la característica queli correspon. Atenció!, una mateixa característica pot definir més dʼun personatge!

– És golafre: ___________________________– Li agrada estudiar: ______________________– És prim: ____________________________– Sempre ho té tot abans que els altres: ___________– És despistat: __________________________– Porta ulleres: _________________________– Té els cabells rossos: _____________________– És intel·ligent: _________________________– Té molta voluntat: _______________________– És poc popular: ________________________– Li encanta dibuixar: ______________________– És xerraire: __________________________– És tímid: ____________________________– Té els cabells negres: ____________________– Té els ulls blaus: _______________________– A casa seva tenen molts diners: _______________– Li agrada llegir: ________________________– Té els peus molt grossos: __________________

Ara, escriu al costat de cada personatge totes les característiques que li corresponen:

– Valèria: ___________________________________________

– Miquel: ___________________________________________

– Teo: _____________________________________________

– Mohamed: _________________________________________

– Adrià: ____________________________________________

– Biel: _____________________________________________


12

3

Valèria

M

o

h

a

m

e

d

Adrià

Biel

Miquel

Teo

Qui és qui? Amb lʼajut de lʼactivitat 3, escriu el nom de cada un dels personat-ges de la colla que hi ha dibuixats en la coberta del llibre.


13

La colla de les mofetes

4

D

E

F

B

A

C

Els problemes del Miquel. De segur que tots alguna vegada hem sentit unafrase com ara «És que aquest professor em té mania».

a) Llegeix el que diu lʼAdrià en la pàgina 45 i digues què vol dir lʼexpressió certes coses:

«[...] és més gratificant pensar que tothom està en contra nostra que haver de reco-nèixer... certes coses!»

b) Què podríem fer per modificar aquesta actitud?

c) Per què el Miquel té una relació complicada amb la professora de català?

d) Per quin altre nom és coneguda la professora de català? Per què lʼhi van posar?


14

5

Els amics. Sembla que durant les vacances de Nadal lʼAdrià comença a quedarper sortir amb els amics de la colla de les mofetes.

a) Qui no hi vol sortir, tot i que forma part del grup?

b) Per què no hi vol anar?

c) El que uneix els membres de la colla és lʼamistat. Com definiries aquest tipus delligam?

d) Has quedat mai per sortir amb els teus amics o companys de classe fora de leshores dʼescola o dʼinstitut?

– Si has contestat que sí, explica què feu.

– Si has contestat que no, digues què tʼagradaria compartir amb els teus amics forade lʼescola o institut.

Anem de colònies? Quan els alumnes de la classe de lʼAdrià tornen de les va-cances de Nadal, el seu tutor, el Pere Roca, els diu que aniran a Tarragona a ferel crèdit de síntesi.

a) Tenen raó els nois quan creuen que aniran de colònies?

b) En què consisteix el crèdit de síntesi?


15


6

7

Ja hem arribat a Tarragona! Quan lʼAdrià i els seus companys arriben a Tarra-gona, coneixen la Sara i el Jordi, els monitors que sʼocuparan dʼells. El noi elscomenta que ell sʼencarregarà de les visites als monuments i a les restes roma-nes i dʼuna activitat ben especial, que consisteix a fer dʼarqueòlegs.

a) Què és lʼarqueologia?

b) Què és un arqueòleg i quina feina fa? Respon aquestes preguntes amb les tevesparaules i, si cal, consulta alguna font enciclopèdica.


16

8

Una peça romana autèntica. Llegeix el capítol 10 i contesta aques tes preguntes:

a) Quin objecte han estat observant els alumnes amb la monitora? Per a què servia?

b) Què significa que aquesta peça està restaurada?

c) Què vol dir que la peça és autèntica i que no és cap reproducció?

d) De quin material és feta i com està decorada? (Si cal, repassa les pàgines 82 i 83i també el dibuix de la portada del darrere de la novel·la.)

e) Què fa el Miquel mentre la resta de companys miren la peça i escolten les expli-cacions de la Sara, la monitora?

f) Dibuixa la tassa romana a partir del que has escrit en lʼapartat b.


17


9

La descoberta del Miquel. En el capítol 11, mentre els seus companys estandibuixant la maqueta dʼun circ romà, el Miquel descobreix alguna cosa que té aveure amb la tassa romana.

a) Quin descobriment fa?

b) Per què és tan important aquest descobriment?

c) Quin personatge es presenta a la casa de colònies per fer-se càrrec de lʼassumpte?

d) De quines dues proves es valdrà aquest personatge per investigar el cas?

De nit, sigil·losament, sis siluetes negres i emmascarades avancen... Res-pon aquestes preguntes:

a) Qui té una idea per resoldre lʼenigma de la tassa i pregunta si pot comptar amb lacolla de les mofetes?

b) Què veu lʼAdrià des de fora de la casa?

c) En què consisteix el pla de les mofetes?

d) Què fan servir per trobar la peça desapareguda?

e) Qui troba la peça?


18

10

11

La segona fase del pla mofeta. Contesta aquestes preguntes:

a) En què consisteix la segona part del pla per resoldre el robatori de la tassa romana?

b) Qui ha robat la tassa?

c) Qui lʼatura quan decideix fugir? Com ho fa?

d) Qui felicita, finalment, la colla de les mofetes per haver resolt el robatori?

e) A què es refereix la Valèria quan en la pàgina 119 diu que han matat dos ocellsdʼun sol tret?


19


12

Una manera de dir-ho... Explica amb les teves paraules què volen dir aquestesexpressions o frases fetes de la novel·la. Si cal, consulta el diccionari.

– Fer mans i mànigues (p. 26): ______________________________

– Fer-se el longuis (p. 40): _________________________________

– Demà mʼafaitaràs (p. 40): ________________________________

– A tot arreu couen faves (p. 44): _____________________________

– Pesar figues (p. 47): ___________________________________

– Donar el braç a tòrcer (p. 58): ______________________________

– Agafar el bou per les banyes (p. 70): __________________________

– Sortir amb un ciri trencat (p. 76): ____________________________

Comprensió lectora Després de la lectura La colla de les mofetes

20

DESPRÉS DE LA LECTURA

1

El Marroc. Una vegada començat el curs, a la classe de lʼAdrià sʼhi incorporaun nou alumne marroquí.

a) Digues si tens cap company o companya a la classe que hagi nascut al Marroc icom es diu.

b) Consulta diferents fonts enciclopèdiques i escriu una redacció sobre el Marroc.Els punts següents et poden servir de guió:

– On es localitza aquest país.– Països amb què fa frontera.– Nombre dʼhabitants.– Diversitat dʼètnies que habiten al mateix territori.– Llengües que sʼhi parlen.– Religió majoritària.

Comprensió lectora Després de la lectura

21


2

Les restes romanes de Tarragona. Busca informació en una font enciclopèdi-ca sobre les restes romanes que hi ha a la ciutat de Tarragona i completa aques-ta taula. (El professor o la professora et proporcionarà una llista amb paraulesescrites en llatí, la llengua que parlaven els romans.)

Comprensió lectora Després de la lectura La colla de les mofetes

22

3

Monument Funció a lʼèpocaParts

estructuralsEmplaçament

a la ciutat

Muralla Seʼn conserventres torres: la deMinerva, la delʼArquebisbe i lade Cabiscol

Recinte de culteimperial i dʼadministracióde la província

Plaça porticada,temple i tribunapresidencial delcirc

Fòrum propi de laciutat on hi haviael tribunal dejustícia i la llotjacomercial

Sala aedesaugusti i petitslocals comercials o tabernae

Dins de la muralla

Teatre Cavea, orchestrai scaena

Fora de la muralla

Amfiteatre Arena, caveai pòdium

Celebració delsludi circensiso curses de carrosa cavall

Cavea, arena,spina i pòdium

El dibuix dʼun circ romà. Observa amb atenció aquest dibuix dʼun circ romà.

Llegeix la descripció de les diferents parts del circ que hi ha en lletra cursiva i, des-prés, escriu el nom de cada part al costat del número corresponent.

«Tot el voltant del centre del circ era ocupat per la cavea o graderia, que se sosteniaper un joc dʼarcs i voltes i es trobava separada de la pista per una barrera o podium.En un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres o carceres, des dʼon sortien elscarros quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador a la pista. El pu-luuinar era on sʼasseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més pri-vilegiats. La pista o arena era dividida per un terraplè allargat al mig (spina). A cadaextrem de la spina, hi havia una meta en forma de columnes. Sobre la spina, hi soliahaver obeliscos o estàtues de déus i els comptadors, que eren set ous de fusta o setdofins que servien per comptar les set voltes de què constava la cursa.»

1. _____________________ 5. _____________________2. _____________________ 6. _____________________3. _____________________ 7. _____________________4. _____________________ 8. _____________________

Comprensió lectora Després de la lectura

23


4

1

23

4

5

6

7 8

Marca la resposta que sʼajusta més a la novel·la de la Núria Pradas:

1. De quin tipus de novel·la és La colla de les mofetes?a) Èpica �b) Dʼaventures �c) Realista �d) De colla �2. Com sʼanomena el tipus de narrador que explica la història?a) Narrador en tercera persona �b) Narrador en primera persona �c) Narrador omniscient �d) Narrador extern �3. Quin dʼaquests personatges anomena colla de les mofetes el grup de lʼAdrià?a) El «Pere al Quadrat», el tutor �b) La «Rossa dʼAbril», la professora de català �c) El «Power Man», el professor dʼeducació física �d) Lʼinspector «Culleretes» �4. Per què els posa aquest malnom?a) Perquè porten el xandall brut per fer esport. �b) Perquè no es dutxen després de fer esport. �c) Perquè han presentat el treball de català ple de gargots. �d) Perquè sʼhan oblidat a casa la bossa dʼesport amb lʼequip, una muda, �

la tovallola i el sabó.

5. A quins dʼaquests llocs va néixer i ha viscut dos anys el Mohamed? a) Va néixer a Turquia i ha viscut a Terrassa. �b) Va néixer al Líban i ha viscut a Lleida. �c) Va néixer a Mauritània i ha viscut a Manresa. �d) Va néixer al Marroc i ha viscut a Vic. �6. Qui té problemes amb la professora de català, la «Rossa dʼAbril»?a) El Miquel �b) LʼAdrià �c) El Biel �d) El Teo �

Comprensió lectora Avaluació La colla de les mofetes

24

AVALUACIÓ

1

7. Quina notícia reben els membres de la colla de les mofetes quan tornen a lʼinsti -tut després de les vacances de Nadal?a) Que aniran a Girona a fer el crèdit de síntesi. �b) Que aniran a Tarragona a fer el crèdit de síntesi. �c) Que aniran de colònies a Tarragona. �d) Que aniran a visitar unes restes romanes. �8. Quin fet de la novel·la ens avança aquesta frase de la pàgina 77: «Una peça ro-mana de veritat? I com és que la teniu aquí? Vull dir, no és perillós?»a) La desaparició de la tassa romana �b) La ruptura de la tassa romana �c) Lʼintent de robatori de la tassa romana �d) La falsificació de la tassa romana �9. De quin material és feta la tassa romana?a) De ceràmica �b) Dʼargila �c) De sílex �d) De metall �10. Quin és el desenllaç de lʼobra?a) La colla de les mofetes troba la tassa i el Pere Roca els felicita. �c) La colla de les mofetes troba la tassa i el Pere Roca i la Sara sʼenamoren. �b) Lʼinspector Culleretes troba la tassa i deté el Jordi. �d) El Jordi és detingut i el «Pere al Quadrat» i la «Rossa dʼAbril» sʼenamoren. �

Comprensió lectora Avaluació

25


El resum. Fes un resum de la novel·la amb lʼajuda dʼaquestes preguntes: Quiés el protagonista?, Qui són els seus amics?, On passa lʼacció de la novel·la?,On van de viatge?, Per què?, Quina aventura viuen?, etc.

La descripció. En el segon capítol lʼAdrià descriu tots els membres de la collade les mofetes i parla dels seus trets físics i psicològics. Si cal, tornaʼl a llegiri, després, segueix el seu exemple i descriu un amic o una amiga.

26

Propostes per a la diversitat

PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT

ACTIVITATS DE REFORÇ

1

2


Referències literàries. Al llarg de la novel·la lʼautora escriu dues referències adues obres literàries. Torna-les a llegir i respon les preguntes:

a) «Tots vam enganxar el nas a la vitrina, com si sʼhi guardés lʼanell del Frodo.» (p. 76)

– Qui és el Frodo? A quina obra literària fa referència?

– A quin gènere pertany aquesta obra?

– Qui nʼés lʼautor?

– Quin any va ser publicada en la llengua original?

b) «[...] una monitora vermella fins a lʼarrel del cabell més petit i insignificant del cap iun monitor que mirava a terra com si hi busqués el tresor de lʼilla (em refereixo, ésclar, al de Lʼilla del tresor).» (p. 89)

– A quina obra literària fa referència?

– A quin gènere pertany lʼobra?

– Qui nʼés lʼautor?

– Quin any va ser publicada en la llengua original?

c) Has llegit cap dʼaquestes dues obres o nʼhas vist la pel·lícula? Què et van semblar?

27

Propostes per a la diversitat La colla de les mofetes

ACTIVITATS DʼAMPLIACIÓ

1

Parlar per parlar. Llegeix aquesta reflexió que fa un personatge de la novel·la icontesta les preguntes:

«A vegades, un parla per parlar, endut per les emocions incontrolables.» (p. 98)

a) Què creus que vol dir?

b) Què podem fer per evitar que això no passi?

28

Propostes per a la diversitat La colla de les mofetes

2

Si haguessis de recomanar aquesta novel·la a algun amic o amiga, què li di-ries? Escriu un text breu en què li expliquis què és el que més tʼha agradat i sitʼha despertat algun sentiment o curiositat.

29

Lʼopinió del lector o la lectora La colla de les mofetes


1

Per al professorat

Us proposem que organitzeu un taller de cuina romana amb els alumnes. Repartiuels alumnes en diversos grups perquè cada grup prepari una recepta o prepareu lamateixa recepta entre tots. Hi podeu dedicar unes quantes hores al matí o bé totauna tarda. Després, assaboriu tots plegats les receptes que heu preparat o repartiu-les entre els alumnes perquè se les enduguin a casa.

Les receptes proposades són tres: una mena de panets, una salsa i uns pastis-sets. Caldrà que augmenteu la quantitat dʼingredients de cada recepta si el grup ésmolt nombrós; tanmateix, és important que manteniu la proporció establerta entreels ingredients.

– Liba. Es tracta dʼuna mena de panets de lʼantiga Roma que sʼoferien als déus. Po-deu aprofitar lʼactivitat per dedicar aquests panets a la deessa Ceres i explicar queera la deessa de lʼagricultura, les collites i la fecunditat i que el seu equivalent en lamitologia grega era Demèter.

Procureu que quedin amb una textura quasi cruixent i mengeu cada libum totsencer.

– Garum. Antigament, es tractava dʼuna salsa de peix fermentat que els romans uti-litzaven en lloc de la sal per donar un toc salat als aliments. Els habitants de lʼantigaRoma li atorgaven propietats afrodisíaques i tan sols la consumien els alts estratssocials.

La informació que ens ha arribat sobre el garum prové de descripcions confusesi ambigües dʼApici que trobem en lʼobra De re coquinaria. Es tractava dʼuna salsaque, barrejada amb vi, vinagre, pebre, oli o aigua servia per amanir altres menjars.El garum sʼemprava fonamentalment per condimentar o acompanyar molts men-jars, encara que també sʼutilitzava en medicina i cosmètica.

Us proposem fer una recepta actualitzada de garum sense peix (i sense ou i mel-meldada, si ho preferiu), que servirà per acompanyar els altres plats que haureupreparat.

30

Propostes lúdiques La colla de les mofetes

PROPOSTES LÚDIQUES

Liba. Prepara aquests panets que els romans oferien als déus:

31


LibaIngredients per a tota la classe:

400 grams de mató 100 grams de farina d’espelta o de blat1 ou sencer 1 polsim de sal1 polsim de fulla de llorer en pols Fulles de llorer per a la base de cadascun dels panets (una per panet)

Estris i atuells:

1 bol1 estri per batre ous1 safata per al forn1 espàtula petita

Instruccions:

1. Barregeu el mató amb la farina, la sal i la pols de llorer.2. Afegiu-hi l’ou i aneu barrejant la mescla a poc a poc.3. Escalfeu el forn.4. Col·loqueu les fulles de llorer en una plata de forn coberta amb paper

encerat.5. Quan la massa estigui a punt, aboqueu-la damunt les fulles de llorer amb

l’ajuda d’una espàtula petita. 6. Si voleu que els panets us quedin ben bonics, imiteu la forma de les fu-

lles de llorer a mesura que hi aboqueu la pasta al damunt. 7. Poseu-los a coure al forn amb l’ajut del professor o la professora fins que

quedin cuits.

1

Garum. Prepara aquesta salsa romana:

32


GarumIngredients per a tota la classe:

Olives negres sense pinyol de bona qualitatOli d’olivaOusOrengaPebreCoriandreAlfàbregaFonoll

Estris i atuells:

1 morter

Instruccions:

1. Tritureu en un morter les olives negres sense pinyol fins que es formiuna pasta.

2. Aneu-hi afegint oli d’oliva i unes clares d’ou fins que adquireixi una tex-tura pastosa.

3. Condimenteu la massa amb orenga, pebre, coriandre, alfàbrega o fonoll.

2

Pastissets de llavors de rosella, sèsam i nous. Prepara aquests pastissetsromans:

33


3

Pastissets de llavors de rosella, sèsam i nousIngredients per a tota la classe:

200 grams de farina de blat1 ou2 cullerades d’oli1 vas d’aigua50 grams de llavors de sèsam20 grams de llavors de rosella200 grams de nous torrades50 grams de melMelmelada per acompanyar

Estris i atuells:

Motllos per a magdalenes1 bol1 rodet1 safata

Instruccions:

1. Prepareu els motllos per a magdalenes. 2. Barregeu molt bé la farina de blat, un ou, dues cullerades d’oli i un vas

d’aigua.3. Pasteu la massa amb el rodet.4. Ompliu els motllos amb la massa.5. Fiqueu-los al forn amb l’ajut del professor o la professora durant 20 mi-

nuts a 180 graus. 6. Mentre els deixeu refredar fora del forn, prepareu una barreja amb les

llavors de sèsam, de rosella, les nous torrades i la mel.7. Quan els motllos s’hagin refredat, poseu-los en una safata.8. Ompliu-los amb la massa que heu preparat.9. Si voleu, podeu acompanyar els pastissets amb qualsevol tipus de mel-

melada.

Feu un debat sobre la necessitat dʼestablir unes normes socials, comunes per atots, que ens permetin conviure amb respecte amb les altres persones, amb lesquals compartim la casa, el bloc de pisos, la ciutat o el poble, el país, etc.

Procureu anar dʼallò més concret i diari, com pot ser la família o la comunitat deveïns, a allò més global, com, per exemple, la necessitat dʼestablir acords entre paï-sos amb tradicions i cultures diferents. Es tracta que els alumnes reflexionin sobre siés necessari fixar normes i, en cas que ho sigui, si sempre sʼhan de complir o hi pothaver excepcions.

Llegiu aquest fragment del llibre de les pàgines 35, 36 i 37. Feu les activitatsque es proposen més avall i reflexioneu sobre lʼactitud que mostren certs alum-nes de lʼescola vers el Mohamed:

«Hi havia gent, a més, que semblava passar-sʼho bé ficant-se amb ell. A lʼhora delpati sempre en trobàvem uns quants dʼaquests. Solien ser més grans que nosaltresi pel que semblava, quan ensopegaven amb algú diferent dʼells mateixos, els sortiengrans per tot el cos i tenien picors.

La primera vegada que vam presenciar una escena dʼaquestes, ens vam es-pantar. De fet, nosaltres quatre vam quedar més muts i callats que una agulladʼestendre.

—Què, moro, on has deixat aparcat el camell? —va fanfarronejar un de tercerdʼESO que era famós a lʼinstitut perquè tenia el costum de repetir cada curs.

El Mohamed seʼl va quedar mirant. El seu català no era tan perfecte com ens ha-via dit el professor, però la resposta va sonar alta, clara i contundent:

—Sí, al desert anem amb camell; però aquí és ple de burros.El gegant de tercer va fer cara de pocs amics i va avançar un parell de passes.

Però, per sort, el professor que feia guàrdia al pati ho havia vist tot i es va interposaren el seu camí [...].»

Aprofiteu lʼactivitat 6 per parlar sobre el racisme i les actituds xenòfobes.

Comenteu la importància de respectar les diferències que hi ha entre cadascunde nosaltres, perquè en la diferència rau la riquesa i les diverses maneresdʼentendre el món i la realitat.

34

Interdisciplinarietat La colla de les mofetes

INTERDISCIPLINARIETAT

TUTORIA

1

2

3

4

Si hi ha alumnes que provenen dʼaltres països, pot ser un bon moment perquèparlin sobre les seves tradicions i les dificultats o les facilitats per integrar-se enun nou país.

Aprofiteu la novel·la per parlar sobre el crèdit de síntesi i per aclarir els dubtesque les noies i els nois puguin tenir.

Llegiu el fragment de la pàgina 43 sobre la professora de català, la MontserratAulí, altrament coneguda amb el malnom de «Rossa dʼAbril»:

«Diuen els grans que cada abril, quan arriba Sant Jordi, els Jocs Florals, la Festa deles Lletres, etc., es torna boja de tancar.»

Aprofiteu per parlar dels diversos certàmens literaris en llengua catalana que secelebren, com, per exemple, els Jocs Florals, la Festa de les Lletres Catalanes o laNit de Santa Llúcia, i per explicar també els orígens de la festa de Sant Jordi queté lloc el 23 dʼabril.

Parleu de la civilització romana i de les seves obres arquitectòniques relaciona-des amb els temes següents:

– El govern, la justícia i lʼadministració de les ciutats (per exemple, el fòrum), delshabitatges (domus i insulae).

– Les edificacions relacionades amb lʼoci (per exemple, el teatre, lʼamfiteatre i elcirc).

– Les construccions que demostren un domini sobre lʼaigua (per exemple, les ter-mes, els aqüeductes, les clavegueres, etc.).

Feu una cerca del patrimoni romà de Tarragona a partir de fotografies de lesedificacions que encara es conserven o de reconstruccions o fotografies de ma-quetes per tal que els nois i les noies es facin una idea de lʼaspecte que tenienles ciutats romanes en aquella època.

35


LLENGUA CATALANA I LITERATURA

CIÈNCIES SOCIALS

7

8

9

5

6

Podeu visitar algun emplaçament romà pròxim al vostre centre educatiu, comara Tarragona, Empúries, Barcelona o altres poblacions on hi hagi termes,com, per exemple, Sant Boi de Llobregat, Badalona, Caldes de Malavella, Cal-des de Montbui, Cabrera de Mar, etc.

Us proposem que els nois i les noies aprofitin el disseny de la tassa romana quehan fet en lʼactivitat 9 de lʼapartat «Durant la lectura» i facin una tassa de fango de ceràmica. Si ho creieu convenient, podeu fer una variant més senzilla dela tassa o una de més elaborada (en aquest cas, necessitareu un torn).

36

11


PLÀSTICA

10

CONEIXEMENT DEL MEDI

Per tal dʼaprofundir millor en la lectura, us proposem llegir dues novel·les que compar-teixen certs aspectes amb La colla de les mofetes, o, si ho preferiu, podeu compararalguns fragments dʼaquestes obres amb el llibre de la Núria Pradas. Seria interessantque estimuléssiu la lectura dʼaquestes altres novel·les de literatura juvenil als alumnesde primer dʼESO, encara que les puguin trobar una mica difícils.

– HERNÀNDEZ VENTOSA, XAVIER: El joc de la guineu. Barcelona, Barcanova, «Antavia-na Nova», 2006.

Es tracta dʼuna novel·la de literatura de colla en la qual un grup dʼalumnes dʼunaescola van de colònies a la casa de Cal Rei, al municipi de Santa Maria del Camí.Allí, hauran de resoldre un misteri que els monitors de la casa han anomenat el «jocde la guineu». Tal com succeeix en La colla de les mofetes, els amics del protagonis-ta de la novel·la i ell mateix, lʼIu Quatrecases, es trobaran immersos en la investiga-ció dʼun altre misteri més tenebrós que el de la guineu: el de lʼesquelet sense crani,que trobaran al cementiri que hi ha al costat de lʼermita de Sant Silvestre, a prop dela casa de colònies.

Pel tipus de trama, la novel·la sʼacosta a La colla de les mofetes, però en aquestcas, la intriga i el misteri es mantenen durant tot el llibre, des de les primeres pàgi-nes fins a les darreres. Podeu aprofitar la lectura dʼaquest llibre per donar èmfasi algènere literari de colla i a les novel·les de detectius o de misteri.

– VALLVERDÚ, JOSEP: Un cavall contra Roma. Barcelona, La Galera, 2001 (1975).Es tracta dʼuna novel·la juvenil i dʼiniciació en què el protagonista és un adoles-

cent a qui els esdeveniments forçaran a fer-se adult.Aldi és un jove príncep ilerget esclavitzat per lʼexèrcit romà que acabarà conver-

tint-se en un gladiador excel·lent i que tindrà la gran Roma als seus peus, fins alpunt que el mateix Cèsar li proposarà esdevenir soldat de lʼImperi. Tanmateix, Aldirenunciarà a la fama i a un esdevenidor brillant per un cavall que lʼespera a la sevatribu.

Com a temes secundaris de la novel·la, destaquen el valor de lʼamistat i la for-ça del primer amor, lʼamor adolescent.

Es tracta també dʼuna novel·la històrica que explora la Roma antiga i imperial: eltracte que lʼImperi romà va donar a les poblacions sotmeses, la vida de la milícia, lafeina dels esclaus, lʼactivitat dʼuna vil·la rural i les lluites polítiques de Roma. Hi apa-reixen gladiadors, centurions... i també un amfiteatre on lʼheroi sʼho juga tot.

La novel·la pot ajudar a aprofundir i arrelar els coneixements sobre lʼèpoca roma-na que sʼesmenten en La colla de les mofetes, no tant des dʼun punt de vista teòric idʼassimilació de coneixements, sinó a través de les emocions que desperta unabona narració i de la identificació o admiració dels nois i les noies vers lʼheroi prota-gonista.

37

Literatura comparada La colla de les mofetes

LITERATURA COMPARADA

1. Què és una mofeta? Respondre unes preguntes sobre una mofeta i dibuixar-ne una.

a) Una mofeta és un mamífer de la família dels mephitidae. És un animal dʼunamida mitjana, amb el pelatge blanc i negre. És omnívor, és a dir, que sʼalimentadʼinsectes, ous, fruits, mamífers petits, ocells i mel. Viu dins de caus, que sónexcavats per les femelles, i durant lʼhivern hi passa un període de letargia, elqual no arriba a ser una hibernació completa. Habita, principalment, a Amèrica itambé seʼn pot trobar un gènere de lʼespècie al sud-est asiàtic. La seva carac-terística principal és la forta i pudent olor que segreguen les seves glàndulesanals quan es troba sota amenaça. Abans de desprendre aquesta forta olor, lamofeta adopta una posició corporal concreta: algunes espècies aixequen lacua i dʼaltres aixequen les potes del darrere i sʼaguanten tan sols amb les potesdel davant. A part de desprendre aquesta pudor, davant de les situacions ame-naçadores, les mofetes emeten un so agut, fet que els permet protegir-se delsdepredadors.

b) Resposta oberta. Tanmateix, lʼassociem amb una olor pudent molt forta.c) Quan se sent amenaçada, desprèn una olor molt forta i pudent per les glàndules

anals per distreure els depredadors i també per marcar territori.d) Resposta oberta.

2. Les normes. Respondre preguntes sobre les normes que cal seguir a la seva es-cola o institut.

a) Resposta oberta.b) Resposta oberta.c) Resposta oberta. Tanmateix, es tracta que els nois i les noies reflexionin sobre el

fet que les normes intenten establir un ordre i un respecte entre totes les perso-nes que comparteixen un espai, en aquest cas el centre escolar.

3. La civilització romana. Explicar tot el que saben sobre la civilització romana,identificar un edifici romà i dir a quina població catalana es troba.

a) Resposta oberta.b) Es tracta dʼun amfiteatre romà, un edifici de forma rodona o el·líptica, amb grades

al voltant, on se celebraven diferents espectacles públics: lluites de gladiadors,

Solucionari La colla de les mofetes

38

SOLUCIONARI

ABANS DE LA LECTURA

jocs amb animals salvatges duts dʼarreu del món conegut, lluites dʼhomes desar-mats amb feres, i, més rarament, imitacions de combats navals.

c) Es troba a la ciutat de Tarragona, lʼantiga Tàrraco.

1. La veu del narrador. Respondre unes preguntes relacionades amb el narradorde la novel·la.

a) LʼAdrià, el protagonista de la història.b) Narrador en primera persona.

2. La colla de les mofetes. Contestar unes preguntes sobre la colla de les mo-fetes.

a) El Jordi Masquefa, àlies «Power Man», el professor dʼeducació física.b) Perquè el primer dia de classe dʼeduació física es van oblidar de portar una bos-

sa dʼesport amb lʼequip, una muda completa, sabó i tovallola.c) Perquè si no es dutxen després dʼhaver fet esport faran molt mala olor, com la

que segreguen les mofetes quan se senten amenaçades.d) LʼAdrià, el Biel, el Miquel, el Teo i la Valèria.

3. Els membres de la colla. Relacionar els personatges de la colla de la mofetaamb les característiques que els defineixen.

– És golafre: Biel.– Li agrada estudiar: Valèria, Miquel, Adrià.– És prim: Miquel, Mohamed, Biel.– Sempre ho té tot abans que els altres: Teo.– És despistat: Adrià.– Porta ulleres: Miquel.– Té els cabells rossos: Miquel, Biel.– És intel·ligent: Valèria.– Té molta voluntat: Valèria. – És poc popular: Teo.– Li encanta dibuixar: Miquel.– És xerraire: Biel.– És tímid: Miquel.– Té els cabells negres: Valèria, Mohamed.– Té els ulls blaus: Biel.– A casa seva tenen molts diners: Teo.

Solucionari

39


DURANT LA LECTURA

– Li agrada llegir: Adrià.– Té els peus molt grossos: Mohamed.

– Valèria: li agrada estudiar, és intel·ligent, té molta voluntat i té els cabells negres.– Miquel: li agrada estudiar, és prim, porta ulleres, té els cabells rossos, li encanta

dibuixar i és tímid.– Teo: sempre ho té tot abans que els altres, és poc popular i a casa seva tenen

molts diners.– Mohamed: és prim, té els cabells negres i té els peus molt grossos.– Adrià: li agrada estudiar, és despistat i li agrada llegir.– Biel: és golafre, és prim, té els cabells rossos, és xerraire i té els ulls blaus.

4. Qui és qui? Identificar els protagonistes de la novel·la que hi ha dibuixats en lacoberta.

A: Teo; B: Adrià; C: Miquel; D: Biel; E: Mohamed; F: Valèria.

5. Els problemes del Miquel. Respondre preguntes relacionades amb la relaciócomplicada que hi ha entre un dels membres de la colla i una professora de lʼinstitut.

a) Es refereix al fet que moltes vegades culpem els altres dels nostres errors o de-fectes i que preferim no assumir-los encara que siguin responsabilitat nostra encomptes de fer un exercici dʼautocrítica.

b) Resposta oberta. Per exemple, podríem reconèixer que ens hem equivocat oque hem actuat malament i mirar que no es torni a repetir.

c) Perquè mentre la professora explicava la lliçó, va enxampar el Miquel fent-li unacaricatura en què havia ressaltat que tenia cel·lulitis i això la va ofendre molt.

d) Rossa dʼAbril. Perquè porta els cabells tenyits de ros amb ratlla, i quan arribenSant Jordi, els Jocs Florals, la Festa de les Lletres, etc., es torna boja de tancar.

6. Els amics. Respondre unes preguntes sobre els membres de la colla de les mo-fetes.

a) La Valèria. b) Perquè ja els veu prou durant el curs i, a més, els considera una companyia in-

desitjable. c) Resposta oberta. Lʼamistat és un sentiment dʼunió entre dues persones o entre

una persona i un animal. Es tracta dʼun sentiment que implica tenir afecte, com-prensió, confiança, solidaritat cap a un altre, desitjar-li el bé i ajudar-lo quan ésnecessari. Normalment, els amics comparteixen aficions, punts de vista, senti-ments, etc.

d) Respostes obertes.


40

7. Anem de colònies? Respondre unes preguntes sobre el crèdit de síntesi.

a) No.b) Resposta oberta. Tanmateix, cal comentar que en el crèdit de síntesi, tot i que

també hi ha lloc per a la diversió, el més important és el treball que sʼhi duu a ter-me, que més tard sʼavaluarà, de la mateixa manera que sʼavaluen les assignatu-res que es fan durant el curs.

8. Ja hem arribat a Tarragona! Respondre unes preguntes relacionades amblʼarqueologia.

a) El terme arqueologia prové del grec archaios («vell», «antic») i logos («ciència» o«estudi»). Així doncs, es tracta dʼuna disciplina que estudia les societats antiguesa partir de les seves restes materials.

b) Un arqueòleg és aquella persona que es dedica a lʼarqueologia, és a dir, a exca-var jaciments (llocs on es troben les restes materials) dʼuna forma complexa i mi-nuciosa, a extreureʼn les restes, a reconstruir-les, en cas que es trobin repartidesen diferents peces o parts, a classificar-les i a intentar explicar per què són pre-sents en aquell jaciment.

9. Una peça romana autèntica. Respondre unes preguntes sobre un objecte ar-queològic de la novel·la i dibuixar-lo.

a) Una tassa romana. Servia per beure líquids calents, infusions dʼherbes o, fins itot, vi, que sʼhavia escalfat prèviament.

b) Significa que es van agrupar tots els trossos que sʼhavien anat trobant separada-ment per tal que lʼobjecte recuperés lʼaspecte original.

c) Vol dir que la peça que hi ha a la casa de colònies és la tassa autèntica que esva trobar al jaciment arqueològic i que no és cap còpia o imitació.

d) És feta de ceràmica. Sobre un fons de color vermellós envoltat per una sanefaamb flors a la part superior, hi ha diverses figures humanes dibuixades tocantinstruments musicals, com, per exemple, un home que toca lʼarpa i una dona quetoca la flauta.

e) Està dibuixant la tassa romana. f) Resposta oberta.

10. La descoberta del Miquel. Respondre unes preguntes sobre un descobrimentque fa un dels protagonistes de la novel·la.

a) Sʼadona que la tassa romana no és la mateixa que havia dibuixat el dia anterior.b) Perquè algú ha robat una peça autèntica valuosa.c) Lʼinspector «Culleretes».d) La tassa falsa (prova 1) i el dibuix del Miquel (prova 2).

Solucionari

41


11. De nit, sigil·losament, sis siluetes negres i emmascarades avancen... Res-pondre unes preguntes sobre uns personatges de la novel·la.

a) La Valèria.b) Veu que sʼobre el llum dʼuna de les finestres de la part privada de la casa i des-

prés que la Sara la tanca. Li sembla, però, que la Sara està plorant. c) Es tracta dʼanar a la zona dʼexcavacions que havien utilitzat per fer el taller amb

el monitor. Segons la Valèria, aquest és el millor lloc per amagar una peça històri-ca autèntica entre unes altres que són de broma.

d) Unes pales.e) El Mohamed.

12. La segona fase del pla mofeta. Respondre unes preguntes sobre la novel·la.

a) Consisteix a fer notar una altra vegada a tot el grup, a lʼinspector i a la monitoraque la tassa romana que hi ha exposada a la casa de colònies torna a ser lʼautèn -tica i que la persona més indicada per fer-ho és el Miquel, que ja sʼhavia adonatde lʼaltre canvi.

b) El Jordi, el monitor, lʼenamorat de la Sara.c) El Pere Roca, el tutor. En tornar del lavabo, el tutor de primer dʼESO topa amb el

Jordi, que està intentant fugir.d) Lʼinspector «Culleretes».e) Es refereix al fet que amb una sola acció han aconseguit fer dues coses: la pri-

mera, recuperar la tassa romana autèntica i, la segona, que el seu tutor, el «Pereal Quadrat», i la professora de català, la «Rossa dʼAbril», sʼenamorin.

1. Una manera de dir-ho... Escriure què volen dir unes expressions i frases fetesde la novel·la.

– Fer mans i mànigues (p. 26): esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer totsels possibles per aconseguir-la.

– Fer-se el longuis (p. 40): dissimular.– Demà mʼafaitaràs (p. 40): es diu quan es vol mostrar incredulitat davant el que diu

algú altre i com a mostra que no es deixarà enganyar.– A tot arreu couen faves (p. 44): indica que un cert inconvenient o defecte no és

exclusiu del lloc, de la persona o de la cosa que es tracta en el cas present. Tan-mateix, cal indicar que la forma correcta és A tot arreu seʼn fan, de bolets, quanplou.

– Pesar figues (p. 47): fer becaines o endormiscar-se.– Donar el braç a tòrcer (p. 58): deixar-se convèncer.


42

DESPRÉS DE LA LECTURA

– Agafar el bou per les banyes (p. 70): encarar decididament una situació dolenta.– Sortir amb un ciri trencat (p. 76): fer comentaris impertinents, basats en mala in-

formació o que no vénen al cas.

2. El Marroc. Fer unes activitats relacionades amb el Marroc.

a) Resposta oberta.b) El Marroc és un país del nord-oest dʼÀfrica. Part del seu territori és coster: la part

oest limita amb lʼoceà Atlàntic i la part nord, amb el mar Mediterrani. Pel nord, ésseparat dʼEspanya, i per tant dʼEuropa, per lʼestret de Gibraltar. A lʼest fa fronteraamb Algèria i al sud hi ha el Sàhara Occidental, territori que fa molts anys quees troba en conflicte, ja que és reivindicat en gran part pel Marroc i està sota elcontrol dʼaquest país, malgrat que la comunitat internacional no reconeix la sevasobirania en aquest territori. Una tercera part del territori marroquí és recobert demuntanyes, que formen quatre serralades: les muntanyes del Rif, lʼAtles Mitjà,lʼAlt Atles i lʼAntiatles. La ciutat de Casablanca és el centre comercial i industrial iel port més important i la seva població supera els 3 milions dʼhabitants, mentreque la ciutat de Rabat és la seu de govern i té una població superior al milió dʼha -bitants. El Marroc té 34 milions dʼhabitants, la qual cosa el converteix en el tercer paísàrab més poblat, després dʼEgipte i el Sudan. La població marroquina és for-mada per àrabs i amazics o berbers. Aquests darrers habiten, principalment, lesàrees rurals i parlen la llengua amazic, que es divideix en tres dialectes diferents:el tarifit, el taixelhit i el tamazic. La llengua oficial del Marroc és lʼàrab estàndard; eldialecte àrab del país es coneix com a àrab marroquí. El francès, que és la sego-na llengua oficial de facto, sʼensenya universalment i és la llengua principal delcomerç i lʼeconomia. Sʼhan determinat un total dʼonze llengües parlades al país,dues de les quals ja sʼhan extingit, a part del francès, que per a alguns ha estatrebuda com a llengua materna. La religió majoritària del país és lʼislam, tot i queuna petita minoria professa el cristianisme.

3. Les restes romanes de Tarragona. Completar una graella sobre les restes ro-manes de Tarragona.

43




a la ciutat

Circ Celebració delsludi circensiso curses de carrosa cavall

Cavea, arena,spina i pòdium

Dins de la muralla

4. El dibuix dʼun circ romà. Llegir una descripció dʼun circ romà i identificar-neles parts.

1. Arena; 2. meta; 3. spina; 4. puluuinar; 5. cavea; 6. comptadors; 7. podium; 8. car-ceres.

44



a la ciutat

Muralla Defensa militar Seʼn conserventres torres: la deMinerva, la delʼArquebisbe i lade Cabiscol

Delimita la ciutat

Fòrum provincial Recinte de culteimperial i dʼadministracióde la província

Plaça porticada,temple i tribunapresidencial delcirc

Dins de la muralla,al costat del circ

Fòrum de lacolònia

Fòrum propi de laciutat on hi haviael tribunal dejustícia i la llotjacomercial

Sala aedesaugusti i petitslocals comercials o tabernae

Dins de la muralla

Teatre Lloc on esrepresentavenespectaclesteatrals

Cavea, orchestrai scaena

Fora de la muralla

Amfiteatre Lloc on es feienels combats entregladiadors

Arena, caveai pòdium

Fora de la muralla


1. Triar la resposta correcta en cada cas.

1. d); 2. b); 3. c); 4. d); 5. d); 6. a); 7. b); 8. c); 9. a); 10. d).

1. El resum. Escriure un resum de la novel·la.

Resposta oberta.

2. La descripció. Descriure un amic o una amiga.

Resposta oberta.

1. Referències literàries. Respondre unes preguntes sobre dues referències literà-ries que surten en la novel·la.

a) – El Frodo és un dels personatges de la trilogia El senyor dels anells.– Al gènere fantàstic.– J. R. R. Tolkien.– Es va publicar el 1954 en anglès. Tanmateix, el 1970 es va publicar en castellà

i Francesc Parcerisas la va traduir al català entre els anys 1986 i 1988. b) – A Lʼilla del tresor.

– Al gènere dʼaventures.– Robert Louis Stevenson.– Lʼobra fou publicada en anglès lʼany 1883.

c) Resposta oberta.

2. Parlar per parlar. Comentar una reflexió que fa un personatge de la novel·la.

a) Resposta oberta. Tanmateix, la idea és que els nois i les noies reflexionin sobrequè passa quan, a vegades, ens deixem portar per emocions com ara la ràbiao lʼenuig i diem coses que, en realitat, no volíem dir i de les quals després enspenedim.

45

AVALUACIÓ

ACTIVITATS DE REFORÇ

ACTIVITATS DʼAMPLIACIÓ


b) Una solució pot ser callar i no dir res dʼentrada i, després, calmats, pensar quèés el que volem expressar i a qui i com volem dir-ho abans de fer-ho. Segura-ment, la forma dʼexpressar-nos serà una altra de ben diferent que si ho hagués-sim dit deixant-nos portar per les emocions.

1. Resposta oberta.

46



A continuació, us oferim un breu diccionari de termes llatins relacionats amb ele-ments arquitectònics dʼedificis romans que surten en lʼactivitat 3 de lʼapartat «Des-prés de la lectura»:

– Aedes Augusti: sala dʼuna basílica romana (diferent de les basíliques cristianes,que en van reaprofitar lʼarquitectura romana, però que en van canviar lʼús) utilitzadacom a tribunal de justícia i presidida per una estàtua de lʼemperador. Una basílica ro-mana era un edifici amb una estructura arquitectònica determinada, que tenia la fun-ció econòmica i jurídica. Servia per a les transaccions comercials a gran escala i devegades com a jutjat.

– Arena: part del circ o de lʼamfiteatre on es feia lʼespectacle. En el cas del circ, eralʼàrea o la pista per on circulaven els carros de cavalls i, en el cas de lʼamfiteatre, onlluitaven els gladiadors.

– Cavea: significa «cavitat» i designa la part dʼun teatre o dʼun amfiteatre romà on estroben les grades, damunt les quals sʼasseien els espectadors que assistien a les re-presentacions o als espectacles. Inicialment, als amfiteatres romans aquest mot ser-via per anomenar els llocs on es col·locaven les gàbies de les feres, però més tard vapassar a denominar lʼespai que ocupava el públic. La cavea era formada pel conjuntde rengleres concèntriques de grades; segons quina fos la importància de lʼedifici,les rengleres de grades podien estar dividides en sectors diferenciats. Per exemple,hi havia la ima cavea o cavea prima, és a dir, la primera fila, destinada a les perso-nes més importants de la ciutat; a continuació, hi havia la media cavea, ocupada perles persones de categoria intermèdia, i, finalment la summa cavea, destinada als ple-beus. Ocasionalment, el terme també sʼaplica a les grades del circ romà.

– Cúria: edifici on es reunia lʼòrgan més alt de lʼestat a les ciutats romanes. General-ment, era adjacent al fòrum i tenia forma quadrangular, quadrada o rectangular.

– Fòrum: centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de les ciutats romanes. Eralʼequivalent de lʼàgora grega. Normalment, es tractava dʼuna plaça porticada, envol-tada per les botigues, on sʼaplegaven els edificis més importants, tant els dedicatsals déus com a lʼemperador. Normalment, sʼhi bastien edificis com el temple, la basí-lica i la cúria.

– Orchestra: espai semicircular situat entre la scaenae i la cavea. Originalment, aGrècia, era el lloc on es col·locava el cor que acompanyava els actors. La seva zona

47

Apèndix La colla de les mofetes

APÈNDIX

VOCABULARI

corba és envoltada per unes grades o poedria, destinades a les persones importantsde la ciutat, com ara procuradors, senadors, jutges, etc.

– Scaena: conjunt de lʼescenari i de tots els elements i sales necessaris per al bonfuncionament de les representacions teatrals. Es trobava damunt dʼun pòdium quelʼelevava de lʼorchestra. Es tracta de lʼescenari per on es movien els actors que re-presentaven les peces teatrals.

– Tabernae: establiments comercials situats en alguna de les dependències de lescases romanes que sʼobrien al carrer i que, generalment, no tenien accés a lʼhabitatgeprincipal. Podien tenir una planta o dues. La planta superior sʼutilitzava com a habi-tatge del propietari de la taberna o com a magatzem. Eren botigues on venien pa,begudes i menjars calents, tintoreries, llocs o obradors on es fabricaven vestits o sa-bates, etc.

48


Literatura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Verda ... · de la tassa romana que desapareix...

Documents

Transcript of Literatura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Verda ... · de la tassa romana que desapareix...