1

Unitat 2 BEN ADAPTATS

què treballaràs? Per sobreviure els organismes han d’adaptar-se al medi ambient en el qual es desenvolupa. En aquesta unitat veurem alguns dels factors que influeixen en la vida dels organismes i quins tipus de respostes adopten aquests organismes per poder adaptar-s’hi. En acabar la unitat has de ser capaç de:

� Analitzar un ecosistema i reconèixer els seus components. � Identificar les principals característiques dels medis terrestres i dels

medis aquàtics. � Explicar els principals factors abiòtics que condicionen els organismes i

les relacions que hi estableixen. � Conèixer algunes adaptacions dels organismes al medi. � Conèixer algunes adaptacions dels organismes a les condicions

ambientals. � Valorar la biodiversitat i reconèixer la importància del respecte als éssers

vius i al seu hàbitat com una forma de preservar-la. � Prendre consciència de la importància de les grans masses selvàtiques

com a magatzems de substàncies i reservoris de biodiversitat. � Valorar el paper dels éssers humans en la conservació del medi natural i

respectar totes les formes de vida i altres elements de l’entorn naturals.

2

1. Un dia de camp Avui farem un passeig. Ens baixarem en una estació de tren i farem un recorregut que uns amics ens han recomanat. L’excursió comença en un camí que surt de la mateixa estació i ens permetrà fer una passejada d’allò més agradable. El camí, a mesura que s’allunya de l’estació s’interna entre prats, antics camps de conreu abandonats, amb infinitat de flors que els dies de sol atreuen milers d’insectes, destacant-ne per la seva vistositat les papallones. L’espectacle de vius colors té una agradable banda sonora, els sons de les cigales, dels grills i dels saltamartins que utilitzen els seus cants per atraure a les femelles. Poc a poc el camí comença a pujar, una pujada suau que ens portarà cap a un altre escenari. Els prats, poc a poc, van esdevenint matolls fins que entrem en una zona on el paisatge és totalment diferent. Aquí hi dominen arbusts no gaire alts: garrics, arboços i ginestes amb espessos matolls més baixos que fan difícil l’accés al seu interior. Si abans els insectes, el seu cant i la seva vistositat ho envaïen tot, ara els sentits s’impregnen d’una lleugera flaire molt agradable, provinent de les plantes aromàtiques característiques d’aquesta zona: romaní, farigola, lavanda, etc. El camí continua pujant i al fons es divisa un panorama completament diferent que ens fa sospitar que aviat l’entorn canviarà de cop. Una cortina d’arbres alts: omedes, salzeredes, vernedes... amaguen un paisatge insospitat. Aquestes espècies són característiques de zones amb una forta presència d’aigua, és el que s’anomena vegetació o boscos de ribera. Efectivament, quan ens hi apropem comencem a sentir la remor de l’aigua i quan finalment hi arribem podem veure un petit llac format per l’embassament d’ un rierol. El camí travessa el riu per un pontet des del mig del qual es poden observar alguns dels animals que habiten aquest indret. Les libèl·lules sobrevolen el llac en busca d’algun insecte despistat que els puguin alegrar l’estómac; un grupet de sabaters busquen l’ombra en un racó on l’aigua s’atura i unes siluetes, que bé podrien ser truites a alguna altra mena de peixos d’aigua dolça, es mouen amunt i avall dins l’aigua. Deixem enrera el rierol, el petit llac i el bosc de ribera i el paisatge torna a semblar-se al d’abans, però amb una diferència: apareixen els primers pins, aïllats al començament, que poc a poc van formant un tupit bosc. Quant el camí comença a enfilar-se de debò, van apareixent les primeres alzines, les quals, no gaire més amunt, esdevindran els autèntics protagonistes d’un bosc dens on el cant dels ocells esdevé ara el so predominant. Aprofitem una clariana del bosc per descansar una mica i menjar el que portem a la motxilla. Hem d’agafar forces pel camí de tornada i afanyar-nos, no fos cas que perdéssim el darrer tren. Encara falten, però, unes quantes hores i podem aprofitar la tranquil·litat del bosc per descansar. Desprès de dinar, estirats boca amunt, els pensaments juguen dins del nostre cap. Ha estat un passeig agradable i hem pogut veure prou paisatges diferents: el prat, el riu, el bosc i prou animals. Quins devien ser aquells peixos que nedaven, tranquils, a l’estanyol? És curiosa la quantitat d’insectes que volaven de flor en flor al prat i

3

que diferents que eren dels que havíem vist a la vora del riu o a dins del bosc. Abans de tancar els ulls encara es podien veure un parell de rapinyaires que volaven molt per damunt de nosaltres. El soroll dels ocellets que venia de les copes dels arbres fou l’últim que vàrem sentir abans que la son se’ns endugués. Segur que alguna vegada has anat a la muntanya i que després de dinar t’has quedat ben adormit o adormida. I de ben segur que quan t’has despertat tenies alguna picada d’algun insecte. I és que estan a tot arreu, a l’aigua, volant, al terra dels boscs. Recordes que a la unitat 1 vàrem dir que es calcula que hi ha entre tres i deu milions d’espècies. Doncs bé, es creu que la meitat d’aquestes són insectes. Pensa-hi, entre un milió i mig i cinc milions d’espècies diferents d’insectes. I saps quantes espècies d’humans hi ha? Una. Només Una. I nosaltres que ens pensàvem que dominàvem el món! Durant molt temps la ciència es dedicava a estudiar els éssers vius. Zoòlegs, botànics, micòlegs, microbiòlegs i d’altres naturalistes anaven per la natura recollint organismes que després, al laboratori, descrivien i els posaven nom. Per dir-ho d’alguna manera, els científics estudiaven els individus, lluny del lloc on vivien. Des de fa uns anys això ha canviat, i ja no s’estudia l’individu fora de l’ambient on es desenvolupa. D’això, d’estudiar als organismes en relació al lloc on viuen, se n’encarrega l’ecologia. Quant penses en ecologia segur que et ve al cap la contaminació, la desforestació, la desertització i tots els altres problemes que l’espècie humana causa al medi ambient: la pluja àcida, l’efecte hivernacle, l’afebliment de la capa d’ozó... L’ecologia no només s’encarrega d’estudiar com l’espècie humana interfereix en el medi ambient, sinó que a més es preocupa d’estudiar com funciona el medi ambient. L’ecologia és la ciència que estudia les relacions que estableixen els éssers vius entre ells i amb el lloc on es desenvolupen. I l’ecologisme? Què demanen els ecologistes? De fet cal tenir clara la diferència entre ecologia i ecologisme. L’ecologia és una disciplina científica que es regeix pels mateixos principis que la resta de ciències. L’ecologisme és una tendència ideològica i política que propugna instaurar una forma de vida més respectuosa amb la natura. Si bé en els seus inicis l’ecologisme fou propugnada per grups minoritaris, l’augment de la preocupació per la problemàtica mediambiental entre l’opinió pública va fer que algunes de les reivindicacions ecologistes foren adoptades pels partits tradicionals. Entre aquestes reivindicacions trobem l’ús sostenible dels recursos naturals, el pacifisme, el refús de les energies no renovables i de l’energia nuclear, i la prohibició de les substàncies agressives amb el medi ambient. Tornem al relat, hem vist que el camí travessava paisatges molt diversos: el prat, el riu, el llac, el bosc de ribera, l’alzinar... en els quals s’hi desenvolupen espècies molt diverses. Queda clar que segons les característiques d’una zona s’hi desenvolupen uns tipus d’espècies o unes altres. Cadascuna d’aquestes zones que hem vist és un ecosistema.

4

Prova a resoldre la sopa de lletres trobant vuit espècies que apareixen en el relat. Amb les lletres que sobren obtindràs una frase misteriosa relacionada amb el tema.

P E L I B E L·L U L A F A R I G O L A L S E C P O S C I S G T E S M A E E S E I S T A A N L L F O N R M B L A T L S P E E L A B Z I O O T S O P T I P I E R N T L A E B I O N C E A N T R U I T A A O S I.

Efectivament la frase és: Els ecosistemes estan formats pel biòtop i per la biocenosi.

Saps que són el biòtop i la biocenosi? Anem a veure-ho. Imaginat un ecosistema, per exemple el llac del relat. Un ecosistema està format per tots els organismes que hi viuen. En el relat hem vist alguns d’aquests organismes: les truites, els sabaters, les libèl·lules, etc. Encara n’hi podríem afegir molts més: bacteris, protozous, algues microscòpiques, larves d’insectes o d’amfibis, etc. És evident que un ecosistema té moltes espècies diferents que es desenvolupen alhora. Això és el que anomenen biocenosi o comunitat. La Biocenosi és el conjunt d’ésser vius que viuen en un determinat ecosistema.

El conjunt d’organismes i les substàncies que procedeixen d’ells són el que coneixem com a factors biòtics (bio vol dir vida). La biocenosi d’un ecosistema està formada per multitud d’éssers vius que pertanyen a diferents espècies. Pensa, per exemple en la quantitat de formigues d’una

determinada espècie que podem trobar en un bosc, la quantitat de pit-roigs i en la quantitat falcons. És evident que d’unes espècies hi ha més individus i d’altres menys.

5

Els individus d’una mateixa espècies que viuen en un determinat lloc al mateix temps formen una població. Què passaria si agaféssim una carpa del llac i la deixéssim enmig del prat o del bosc? I si féssim el mateix amb una larva aquàtica d’un escarabat? És evident que es moririen ja que aquests animals no estan adaptats a viure fora de l’aigua. Igual passaria si agaféssim a qualsevol animal del prat o del bosc i el poséssim dins l’aigua. Els animals, les plantes i en general tots els éssers vius, estan adaptats a les condicions físiques, químiques i biològiques de l’ecosistema en el qual es desenvolupen. És evident, doncs, que un ecosistema té unes condicions físiques molt determinades: medi que l’envolta (aigua o aire), temperatura, quantitat d’oxigen, composició del sol, grau d’humitat, etc. Doncs bé, el conjunt de factors físics i químics que formen part d’un ecosistema és el que anomenen biòtop. Biòtop és el conjunt de factors físics i químics que formen part d’un ecosistema.

Els elements físics i químics que no procedeixen dels éssers vius és el que coneixem com a factors abiòtics. Com diu la frase misteriosa de la sopa de lletres un ecosistema està format pel biòtop i per la biocenosi, però no només això. Dèiem que l’ecologia s’encarregava d’estudiar els éssers vius per si mateixos i per les relacions que establien entre ells i amb el medi on viuen. Per tant ara ja podem definir ecosistema.

Un ecosistema és el conjunt dels elements físics i químics que constitueixen una determinada zona (el biòtop), el conjunt d’éssers vius que hi viuen (la biocenosi) i les relacions que estableixen entre ells i amb el biòtop. No et pensis, però, que un ecosistema és un sistema tancat. Tornem al relat i en veuràs uns quants exemples: � Un ocell del bosc va a caçar insectes al prat.

Quin factor abiòtic creus que predomina en aquest paisatge?

6

� Una fulla d’un arbre del bosc de ribera cau al riu i es descomposta per microorganismes aquàtics.

� Un rapinyaire caça una truita. Com pots intuir hi ha multitud de situacions en què diferents ecosistemes s’intercanvien matèria i energia. De fet podríem considerar que tota la Terra és un gran ecosistema i tot i així hi ha una aportació d’energia externa, ja que l’energia que permet que hi hagi vida al nostre planeta prové del sol. Fixa’t que un ecosistema és molt ampli amb zones que presenten característiques molt diferents. Pensem en un llac. No és el mateix viure a la superfície (com els sabaters) que a l’interior de la massa d’aigua (com els peixos) que fixats al substrats (com algunes algues). Igual passa en el bosc on alguns individus viuen a les copes dels arbres i d’altres mig enterrats entre la fullaraca. Cada un d’aquests hàbitats és el que anomenem nínxol ecològic i te unes característiques biòtiques i abiòtiques molt definides. Un nínxol ecològic és una part d’un ecosistema que pot ser habitat per individus d’espècies amb exigències alimentàries i abiòtiques semblants. � Fes les activitats d’aprenentatge 1, 2 i 3

2. Ecosistemes: alguna cosa més que éssers vius Tornem una mica enrera. En la primera unitat ja vas veure els diferents tipus d’organismes i com s’organitzen en cinc regnes i a la unitat 3 veuràs quin tipus de relacions s’estableixen entre les diferents espècies. Ara ens centrarem una mica en el biòtop i en els factors abiòtics. El biòtop és el conjunt de factors físics i químics que formen part d’un ecosistema. Doncs bé aquests factors els podem agrupar en tres categories: el medi, el substrat i els factors ambientals.

El medi A la natura existeixen dos grans grups d’ecosistemes, els aquàtics i els terrestres. La diferència entre ells és el fluid que forma aquest ecosistemes, és a dir el seu medi. El medi és el fluid que envolta l’ecosistema. En el cas dels ecosistemes terrestres el medi és l’aire i en els aquàtics l’aigua. Això té una gran importància ja que la majoria d’organismes necessiten oxigen per sobreviure i aquest oxigen l’obtenen del medi en que es desenvolupen.

El substrat Pensa en alguns dels organismes que apareixen en el relat. Per exemple, la truita, el sabater, la libèl·lula o el rapinyaire. Posem-ne algun altre: un llangardaix, un cuc de terra i alguna alga que visqui al fons del llac. És evident que tots aquest organismes viuen en lloc diferents.

7

El substrat és el lloc on es desenvolupen els organismes. Per al sabater el substrat és la superfície de l’aigua, per l’alga el fons del llac i pel llangardaix el sòl. De fet hi ha éssers vius que depenen molt més del substrat que d’altres. Així les característiques del sòl en els ecosistemes terrestres determinen quin tipus de plantes s’hi poden desenvolupar. Anem a veure-ho amb més detall.

Característiques del sòl El sòl té una sèrie de característiques físico-químiques que condicionen els éssers vius que s’hi desenvolupen. Entre ells hi trobem: � Profunditat. Les grans espècies vegetals requereixen sòls amb una gran

profunditat ja que del contrari només s’hi podran desenvolupar plantes petites o organismes com els líquens, els fongs o les molses.

� Pendent. Si la pendent del terreny és molt pronunciada, l’aigua de pluja s’escorre ràpidament. Degut a això és produeix una important erosió del terreny ja que l’aigua arrossega la major part de substàncies que composen el sòl. D’altre banda, la quantitat d’aigua que es absorbida és molt petita, donant lloc a terrenys molt àrids.

� Mida de les partícules. La mida de les partícules que formen el sòl té una gran importància. D’ella en depèn tant la capacitat d’absorció d’aigua i l’aireació del sòl com la seva consistència per permetre el creixement de les rels i la subjecció dels vegetals. A més dels vegetals a l’interior del sòl s’hi desenvolupen multitud d’organismes, com els cucs de terra o els talps, que necessiten una determinada humitat i una bona aireació.

� Composició química. Els sòls a més de tenir els nutrients necessaris per permetre la vida de les plantes i dels altres organismes que hi viuen han de tenir una grau d’acidesa adequat. Així hi ha espècies que requereixen sòls força alcalins, mentre que d’altres necessiten sòls molt més bàsics.

Els factors ambientals T’imagines un ós blanc en mig d’una sabana africana o una zebra saltant entre el gel del pol nord. És evident que la temperatura és un dels factors ambientals que més influeixen en els organismes. Quan més extremes són les temperatures més sistemes d’adaptació han de desenvolupar els organismes. Però hi ha d’altres factors ambientals que també influeixen damunt dels éssers vius d’un ecosistema. Entre ells podem destacar la quantitat de llum, la concentració d’oxigen, la humitat, la salinitat, el pH, etc. � Fes les activitats d’aprenentatge 4 i 5

3. Adaptacions al medi ambient Queda clar que els organismes viuen en un entorn, el seu nínxol ecològic, amb unes característiques biòtiques i abiòtiques que en alguns casos poden ser força adverses. De fet els organismes millors adaptats són els que tenen una major descendència, transmetent les seves característiques a les generacions següents. Això és la base l’evolució de les espècies, ja que permet als individus adaptar-se a noves condicions ambientals, donant lloc a noves espècies.

8

Aquest procés és, per tant, l’origen de la gran diversitat d’organismes que poblen el nostre planeta. El procés d’adaptació és deu a que petits canvis en el material genètic dels organismes poden comportar modificacions físiques, fisiològiques o de comportament que fan que un individu pugui sobreviure o desenvolupar-se millor en un determinat ambient. És a dir que hi estigui més adaptat. L’adaptació és un conjunt de característiques hereditàries que fan que un organisme pugui desenvolupar-se favorablement en un unes determinades condicions biòtiques i abiòtiques del medi en que viuen. Fixa’t en el gràfic:

Quina de les dues espècies creus que pot sobreviure a temperatures més extre-mes? Creus que aquestes espècies es desenvolupen millor en alguns valors determinats de la tempe-ratura? Tot i les adaptacions els organismes només poden

viure entre uns determinats límits de tolerància respecte a un determinat factor abiòtic. Per sota i per sobre d’aquests la seva supervivència no és possible. En el cas representat en el gràfic l’espècie A pot sobreviure en un rang més ampli que l’espècie B i per tant està adaptada a sobreviure a temperatures més extremes. Entre aquests límits trobem el punt òptim de desenvolupament, en el qual una espècie assoleix el seu desenvolupament màxim.

Tipus d’adaptacions Les adaptacions dels organismes poden ser de tres tipus: morfològiques, fisiològiques i etològiques.

Les adaptacions morfològiques Són aquelles que impliquen canvis en la forma o en l’estructura dels organismes, és a dir en el seu cos. Hi ha exemples molt coneguts. Vegem-ne un parell: • La manca d’aliments durant les èpoques seques a les sabanes africanes va

fer que només sobrevisquessin les girafes que tenien un coll prou llarg per arribar a les fulles de les copes dels arbres. El coll llarg de les girafes és una adaptació a l’escassetat d’aliment durant les èpoques seques.

• Les balenes són mamífers que s’han adaptat a viure en el medi aquàtic. Per aconseguir-ho el seu cos ha hagut de patir una sèrie de transformacions entre les que podem destacar l’assoliment d’una forma aerodinàmica, la transformació de les extremitats en aletes i l’aparició d’una gruixuda capa de greix per resistir les baixes temperatures.

9

Les adaptacions fisiològiques Les adaptacions fisiològiques són aquelles que no impliquen un canvi en la forma ni en l’estructura del cos dels organismes que les pateixen, però si en el seu funcionament. • Una de les adaptacions fisiològiques més conegudes es fa palesa en les

persones i en d’altres animals que viuen a una certa alçada sobre el nivell del mar. En aquestes condicions l’oxigen comença a escassejar. El cos humà reacciona fabricant més glòbuls vermells, les cèl·lules sanguínies encarregades de transportar l’oxigen. Un major nombre de glòbuls vermells a la sang compensa la disminució d’oxigen a l’atmosfera. Això és aprofitat per alguns atletes que abans d’un torneig important es van a entrenar en alçada. D’aquesta manera el seu cos fabrica més glòbuls vermells i pot rendir més durant la competició. Aquest major rendiment ve donat per una major aportació d’oxigen a la musculatura, que, per això, pot fer un major treball. La fabricació de glòbuls vermells és, doncs, una adaptació fisiològica, ja que no comporta canvis en l’estructura ni el color del cos, sinó en el seu funcionament, en aquest cas augmentant la producció de glòbuls vermells.

Les adaptacions etològiques Són aquelles que impliquen un canvi en el comportament dels organismes (L’etologia és la branca de la biologia que estudia el comportament dels organismes) • L’estivació i la hivernació és una adaptació etològica que presenten alguns

animals i que consisteix en passar dormint, ben arrecerats, els períodes en que les condicions climàtiques són més desfavorables.

• El llangardaixos i altres animals de sang freda, és a dir, que no poden produir calor per si mateixos, es posen a “prendre el sol” fins que la seva musculatura i la resta del cos assoleixen una temperatura adequada.

Adaptacions als principals factors abiòtics Els factors que condicionen la vida dels organismes són molt variats: la temperatura, la llum, el vent, la humitat, l’acidesa del sòl, la salinitat, l’altura, etc. Ara veurem algunes solucions que han adoptat els organismes per tal de sobreviure a les condicions desfavorables del medi.

Adaptacions al medi aquàtic La vida va aparèixer en el medi aquàtic ara fa uns 3.600 milions d’anys aproximadament. De fet el medi aquàtic presenta unes millors condicions per al desenvolupament dels éssers vius que el medi terrestre. No obstant els organismes que hi viuen han de desenvolupar una sèrie d’adaptacions per tal de sobreviure-hi. Els principals

10

problemes que ofereix el medi aquàtic són: • Obtenció de l’oxigen. L’oxigen està dissolt a l’aigua, per la qual cosa els

organismes aquàtics més desenvolupats han hagut de proveir-se d’uns òrgans que els permeten obtenir-lo, les brànquies.

• Desplaçar-se en el aigua, mitjançant l’adopció de formes aerodinàmiques i l’aparició d’aletes i d’altres sistemes de locomoció.

• Obtenir llum, donat que aquesta disminueix molt a l’augmentar la fondària • Regular la concentració de sals del cos, especialment en els organismes

marins. • Resistir la pressió de l’aigua.

Adaptacions al medi terrestre El medi terrestre és un clima molt més hostil que l’aquàtic per als ésser que hi viuen. Per això han de desenvolupar mecanismes d’adaptació molt més complexos. El principal problema que presenta el medi terrestre és el perill de deshidratació i la manca d’aigua, si bé també ha de resoldre altres problemes: • Obtenir l’oxigen de l’aire, per la qual cosa han

hagut de desenvolupar òrgans que els hi ho permetin, com els pulmons i les traquees dels insectes.

• Sostenir-se, amb l’aparició d’esquelets i estructures sòlides que els ofereixen consistència.

• Obtenir aliments. Els organismes fotosintètics aquàtics obtenen les sals inorgàniques que

necessiten de l’aigua. Recorda que a la unitat 1 dèiem que les algues no formaven teixits. Les plantes han d’obtenir aquestes substàncies del sòl i

• alhora han d’utilitzar d’altres estructures aèries, on hi arriba la llum, per realitzar la fotosíntesis. Apareixen, per tant, diversos teixits amb funcions diferents.

• Reproduir-se. La majoria d’espècies aquàtiques tenen una fecundació externa, però en el medi terrestre els gàmetes no poden sobreviure en l’exterior del cos dels organismes. És per això que les espècies terrestre han adoptat una fecundació interna.

• Desplaçar-se. L’aire és un medi molt diferent de l’aigua alhora de desplaçar-se per la qual cosa els organismes han hagut de desenvolupar nous òrgans com les potes, les ales i fins i tot les cues d’alguns animals.

• Evitar la pèrdua d’aigua. Algunes plantes,

La forma d’agulles de les fulles del cactus i l’engruiximent de les tiges són adaptacions als ecosistemes més àrids.

11

especialment en els ecosistemes més secs del planeta, han transformat les seves fulles en una mena d’agulles per tal de reduir la superfície d’evaporació i evitar la pèrdua d’aigua. D’altres desenvolupen les seves fulles i tiges de manera que magatzemen aigua.

Els organismes i la temperatura La temperatura és un dels factors que més limita la presència de vida en un determinat indret. És per això que molts organismes han desenvolupat diferents adaptacions, tant a les altes temperatures, com a les baixes. Cal tenir en compte que la temperatura no sempre és constant, va canviat al llarg del dia, al llarg de l’any i fins i tot al llargs de les diferents eres geològiques, segur que has sentit a parlar de les glaciacions. Els diferents grups d’organismes presenten diferents adaptacions a la temperatura: • En les plantes anuals quan arriba l’estació freda només en sobreviu una

part o bé moren deixant les llavors enterrades en el sòl. Les llavors quan es donen les condicions adequades de calor, humitat i llum amb l’arriba l’estació càlida, germinen donant lloc a nous individus. Quelcom semblant succeeix amb els insectes i d’altres invertebrats que passen l’estació freda en forma d’ous.

• Els arbres caducifolis perden les fulles, amb la qual cosa deixen de fer la fotosíntesis i alenteixen el seu metabolisme.

• Algunes espècies d’animals hibernen. Durant aquest període es refugien en un cau reduint al màxim el seu ritme vital: disminueix la temperatura corporal, el ritme cardíac i la freqüència respiratòria i l’animal dorm. Quelcom similar passa en d’altres espècies durant l’estació càlida per suportar les elevades temperatures. Aleshores parlem d’estivació.

• Els animals homeoterms tenen diferents mecanismes per mantenir la seva temperatura corporal, cosa que els permet mantenir-se actius en condicions desfavorables. Això és deu tant a la producció de calor del seu propi cos com al desenvolupament de diferents estructures per tal de mantenir la temperatura dins d’uns certs límits: pèls, plomes, greix, etc.

• En algunes espècies, principalment d’ocells, els animals migren, a vegades a milers de quilòmetres de distàncies, en busca de llocs més càlids on passar l’hivern.

• A l’estiu sues? I quan tens fred? Tremoles? Tremolar i suar són dues adaptacions a condicions extremes de temperatura. Quan fa molt fred la musculatura del nostre cos es posa a treballar: tremolem. Això genera una petita quantitat de calor que ens permet escalfar-nos. Al contrari, quan fa calor, damunt la pell apareixen unes petites gotes de suor que en evaporar-se absorbeixen part de la nostra calor corporal refrescant-nos.

• En l’espècie humana la capacitat de construir habitatges, vestits i altres aparells molt més sofisticats per protegir-se del fred i de la calor ha permès colonitzar regions que d’altre manera no hauria pogut colonitzar.

• Una altra forma de suportar les altes temperatures que tenen algunes espècies és fer vida nocturna, quan la temperatura disminueix, mentre que durant el dia el passen en caus i amagatall protegits de la calor exterior.

12

Mira el dibuix. En ell hi ha representats tres cànids que habiten diferents zones de la terra. Fixa’t en les modificacions que han anat adoptant. El pelatge es va fent progressivament més llarg, quan més freda és la regió que habiten. Recorda que la principal funció de pèl dels mamífers és retenir la calor interna que produeixen i evitar que aquesta es perdi. Alhora les extremitats com les potes, les orelles i el musell és van fent més petites per evitar, també, la pèrdua de calor. Has vist quines orelletes més petites té la guineu àrtica comparades amb les del xacal comú?

Els organismes i la llum La llum és un dels factors abiòtics més important, ja que gràcies a ella els organismes fotosintètics són capaços de sintetitzar matèria orgànica. Això pren especial importància en els medis aquàtics on, en general, la llum no sobrepassa els 200 m de fondària, sent aquest el límit pel desenvolupament de les espècies fotosintètiques. Un altre lloc on la manca de llum condiciona la vida dels vegetals són les selves tropicals. Aquests tipus de selves es caracteritzen per la presència d’arbres molt alts i molt atapeïts que dificulten que la llum del sol penetri a l’interior de la Selva. Això fa que les plantes més baixes hagin viure en unes condicions de semipenombra. Les plantes per poder sobreviure tenen unes fulles molt amples que permeten recollir la poca llum que hi arriba o bé adopten formes enfiladisses que trepen pels troncs dels arbres en busca de la llum. D’altra banda la llum porta energia que en ocasions pot causar greus lesions en certs organismes. Segur que alguna vegada t’has cremat prenent el sòl. Per protegir-se de les radiacions alguns animals sintetitzen pigments que capten les radiacions més perilloses.

Adaptacions als factors biòtics De les relacions que s’estableixen entre els diferents individus d’un ecosistema en parlarem a la unitat 3. Ara, però, veurem algunes adaptacions que adopten alguns organismes, per fer front a algunes d’aquestes relacions. Fixa’t bé en aquestes fotografies.

13

Quines diferències observes entre els organismes que hi veus? Quina estratègia creus que adopta cada un d’ells? És evident que algunes espècies intenten passar del tot inadvertides i d’altres en canvi utilitzen l’estratègia inversa, fent-se clarament visibles. Però, per que ho fan? Sembla lògic pensar que hi hagi espècies que intentin passar inadvertides, tant per no ser vistes pels seus depredadors, com per no ser vistes per les seves preses quan s’hi acosten. D’aquesta capacitat que tenen algunes espècies per imitar les formes i els colors de la natura se’n diu cripsi. Un cas típic és el d’alguns animals àrtics com les guineus o els ossos que tenen un pelatge blanc per passar desapercebuts en la neu. Però quin interès pot tenir una espècie per fer-se notar. Les coloracions que criden l’atenció s’anomenen aposemàtiques i són una estratègia que utilitzen els organismes que tenen algun sistema de defensa en vers als seus depredadors. De fet és una manera de dir: eh compte amb mi! tu sabràs el que fas si t’acostes! Les coloracions aposemàtiques són un sistema tant efectiu que d’altres espècies totalment inofensives se n’aprofiten copiant exactament la mateixa coloració i la mateixa forma. D’aquestes segones se’n diuen espècies mimètiques. Amb un exemple ho veurà millor. Creus que hi ha molts depredadors que tinguin ganes d’enfrontar-se amb un escurçó. Doncs bé hi ha colobres, totalment inofensives, que n’imiten els colors, la forma i fins i tot els sorolls que emeten els escurçons per fer desistir als seus possibles depredadors.

i

14

Finalment, a part de les coloracions que adopten les diferents espècies, també poden tenir diferents estructures que els permeti defensar-se de l’atac dels seus depredadors. És el cas de les punxes dels eriçons de mar o de terra o de la closca d’altres espècies com les tortugues. ACTIVITAT Saps per què ens bronzegem a l’hivern? Informa-te’n. � Fes les activitats d’aprenentatge 6, 7 i 8

4. Ésser humà i ecosistemes Actualment els boscos ocupen al voltant una quarta part de la superfície terrestre no coberta per gel i d’aquests la meitat aproximadament corresponen a les selves tropicals. Els boscos representen una gran reserva de fusta, que pot ser utilitzada com a font d’energia, i de matèries primeres de molts processos industrials. En els darrers anys el procés de desforestació ha suposat l’eliminació de milions d’hectàrees de boscos en tot el món, molt especialment en les selves tropical. Això és especialment greu si pensem que es calcula que més de la meitat de les espècies del nostre planeta viuen en aquests ecosistemes. Els motius d’aquesta desforestació són molt variats: � Les catàstrofes naturals com els períodes de

sequera, els incendis naturals, les plagues, etc.

� La contaminació de l’aire i més concretament la pluja àcida que provoquen malalties en els

arbres i modifiquen les característiques dels sòls. � La tala de grans extensions de terreny per tal d’obtenir fusta, convertir els

boscos en camps de conreus, zones de pasturatge i explotacions mineres, construir embassaments d’aigua, carreteres, etc.

Tot això ha fet que durant la segona meitat del segle XX les selves tropicals s’hagin vist reduïdes a menys de la meitat de les extensions que ocupaven. No cal oblidar que la destrucció de grans masses forestals provoca greus problemes mediambientals, com la desertització, i trenca el delicat equilibri atmosfèric generant conseqüències avui per avui imprevisibles.

La pèrdua de la biodiversitat En els darrers anys s’ha constatat que la biodiversitat del nostre planeta tendeix a disminuir com mai abans havia passat. Això és deu a diversos factors: � La destrucció dels hàbitats de multitud d’espècies. � La sobreexplotació dels recursos, com la que realitza la indústria pesquera i

A Europa la majoria de boscos han estat destruïts per la pressió humana

15

� La caça furtiva d’algunes espècies protegides. Sabies que moltes espècies de rèptils, ocells, plantes i fins i tot mamífers estan fortament amenaçades pel tràfic il·legal d’espècies per tal de proveir de mascotes als habitants dels països desenvolupats?

� La contaminació de l’aigua, especialment per l’abocament de substàncies tòxiques, i de l’atmosfera, responsable de la pluja àcida.

� La introducció d’espècies exòtiques en una determinada zona que poden esdevenir plagues provocant greus desajustaments en el funcionament dels ecosistemes.

Tots aquests factors aboquen a l’extinció a milers d’espècies, moltes de les quals ni tant sols coneixem. Des d’un punt de vista egoista això priva a l’ésser humà de poder utilitzar aquestes espècies en benefici propi, com font de substàncies que poden ser emprades com medicaments. Finalment no cal oblidar el compromís ètic de la humanitat de preservar el llegat biològic que hem heretat. A principis del 2004 Margot Wallström, comissària europea de medi ambient, va publicar un article al diari “El Periodico” que val la pena que llegeixis

És elegant, tímid i de tarannà més aviat solitari. No li agraden gens les multituds. Prefereix sortir al matí d’hora i al capvespre, de manera que no és fàcil trobar-lo. (...) M’estic referint al linx ibèric. De tots els grans felins del món és el que presenta més perill d’extinció.

L’home ha estat l’amenaça més gran per al linx ibèric. Fins a la dècada dels anys 70 se’l caçava per la seva pell. Malgrat que el Govern espanyol en va prohibir llavors la caça, el desenvolupament urbà i el creixement de les infrastructures de transports han continuat reduint-ne l’hàbitat, de manera que actualment les quatre poblacions que en queden estan aïllades entre elles, amb uns quants centenars d’exemplars, i això fa que l’endogàmia s’hagi convertit en un problema. (...)

La situació del linx ibèric il·lustra el declivi de la biodiversitat, que s’ha accelerat a una velocitat sense precedents. Moltes espècies s’estan extingint a un ritme entre 1.000 i 10.000 vegades més ràpid del que seria natural. Entre les espècies que es troben en situacions molt delicades hi ha animals com el lleó africà, l’orangutan de les selves de Borneo i Sumatra i el caiman xinès.

Els seus problemes tenen sempre un origen humà; les nostres carreteres i ciutats destrueixen els seus hàbitats, sobreexplotem els recursos naturals, trenquem l’equilibri natural introduint espècies en zones en les qual no s’haurien d’introduir. I recentment ha sorgit la gran amenaça que suposa l’escalfament global i que, segons un estudi recent, podria esborrar de la terra més d’un terç de les espècies abans del 2050.

16

A les nostres mans està frenar aquesta evolució. És més, hi estem obligats perquè necessitem la biodiversitat per garantir la nostra pròpia supervivència. Així, per exemple, els boscos oxigenen l’aire, purifiquen l’aigua, prevenen l’erosió i les inundacions i també moderen el clima. Ens proporcionen fusta. Hi viuen animals i plantes que ens serveixen d’aliment i de les quals obtenim medicaments. (...)

¿Què és el que hem de fer? La pedra angular per a la conservació de la biodiversitat és la protecció dels hàbitats i dels ecosistemes. És necessari que establim una xarxa mundial de zones protegides en les quals puguin sobreviure les nostres espècies i els nostres ecosistemes que es troben amenaçats. De moment, només es troba protegit el 10% de les zones amb més biodiversitat del món i l’1% dels oceans, i la protecció amb què compten algunes àrees és bastant deficient.

La cosa més important és que aconseguim un compromís mundial sòlid per defensar la biodiversitat, que inclogui les polítiques de desenvolupament econòmic, transport i energia. A la Unió Europea ja hem pres importants mesures per posar fre a la pèrdua de biodiversitat. La xarxa europea de zones protegides abraça actualment el 17% del territori de la Unió Europea, i hem començat a reformar les nostres polítiques agrícola i pesquera. Malgrat això, els nostres esforços no es poden pas aturar aquí. (...) Val la pena esforçar-s’hi: la població de l’àguila imperial ibèrica ha passat de 50 parelles el 1974 a 175 el 2002. Ara ens toca salvar tots els altres ecosistemes i espècies amenaçades d’Europa: el linx, el llop, l’ós bru i, en últim terme, també l’espècie humana.

� Fes l’activitat d’aprenentatge 9

Afegeix al glossari que vas començar a la unitat 1 els mots:

Micòleg – glaciació – homeoterm – metabolisme – àrid – etologia pluja àcida

17

ACTIVITATS D’APRENENTATGE Activitat 1 Indica els ecosistemes que hem vist en el relat del passeig i cinc ecosistemes més que no apareguin en el relat.

Ecosistemes del relat Altres ecosistemes

Activitat 2 Indica quin dels elements següents són biòtics, i per tant formen part de la biocenosi, i quins són abiòtics, i per tant pertanyen al biòtop: Temperatura, aigua de mar, sorra de la platja, llimac, sargantana, larva d’escarabat, bacteri, oxigen, alzina, voltor, alga, radiació solar, diòxid de carboni, neu, libèl·lula, aire.

Factors biòtics Factors abiòtics

Activitat 3 A què ens referim quan parlem de la població d’alzines d’un determinat bosc? I quan parlem de la població d’un determinat municipi en els anys 30?

18

Activitat 4 Relaciona els organismes següents amb el seu substrat:

Activitat 5 Enumera els principals elements abiòtics d’un llac. Activitat 6 Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses i justifica la resposta. L’ecologia és la ciència que s’encarrega d’evitar o de solucionar els problemes mediambientals. Ecosistema = biocenosi + biòtop + relacions que s’hi estableixen. El conjunt de tots els individus d’un espècie que viu en un determinat lloc formen una població i el conjunt de totes les poblacions d’un ecosistema formen la biocenosi. Les tiges engrossides que acumulen aigua i les fulles en forma de punxes de les plantes desèrtiques per evitar la pèrdua d’aigua és una adaptació fisiològica a les elevades temperatures i a la manca d’aigua.

������ � � � � � ���������� ������ � � � � � �� ��������������������������� � � � � � ������������������������������� � � � � � ����������������������������� � � � �� � � � � � ������������������ ���� � � � � � ����� � �� ��

19

Activitat 7 Relaciona els factors abiòtics amb les adaptacions corresponents:

Estius càlids, molt lluminosos i hiverns molt freds

Fulles molt petites, en forma d’agulla

Pluges diàries, altes temperatures i poca llum

Fulles amples, que cauen a l’hivern.

Temperatures molt altes i escassetat d’aigua tot l’any

Fulles molt amples que duren tot l’any

Activitat 8 Mira bé les dues imatges i compara la mida de les orelles de l’elefant africà i de l’ós.

Perquè creus que hi ha tanta diferència en la mida? Creus que han de sentir millor els ossos que els elefants? Activitat 9 Torna a llegir atentament l’article de la Margot Wallström a) Coneixes el significat de paraules com tarannà, endogàmia o erosió?

Apuntat totes les paraules de l’article de les quals en desconeguis el significat i busca-les en un diccionari o en una enciclopèdia.

b) Digues si les següents afirmacions son vertaderes (V) o falses (F) V F La caça i la destrucció del seu hàbitat fan que quedin menys de cent exemplars de linx ibèric

L’endogàmia es un problema pel linx ibèric degut a que les poblacions que queden no estan en contacte entre elles

20

En condicions naturals les espècies no s’extingeixen Segons un estudi recent a causa de l’escalfament global del planeta es poden extingir més d’un terç de les espècies abans de l’any 2050

La supervivència de l’espècie humana està assegurada independentment del que succeeixi amb la biodiversitat

Les polítiques econòmiques, d’energia i transport poc tenen a veure amb el declivi actual de la biodiversitat

El principal problema per la subsistència de les espècies és la destrucció dels seus hàbitats

c) Anota les principals idees que exposa el text.

21

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Activitat 1 Relaciona els factors abiòtics amb els ecosistemes.

Elevades temperatures Falta d’aigua Desert Gran pressió de l’aigua Fons abisals Manca d’oxigen Falta de llum Selves tropicals Humitat elevada

Activitat 2 Digues tres ecosistemes indicant-ne dues de les característiques més abiòtiques més importants

Ecosistemes Factors abiòtics

Activitat 3 Defineix breument: Ecosistema: Població: Biòtop: Nínxol ecològic: Activitat 4 Fixa’t en els ecosistemes de les fotografies de les pàgines 4, 5, 9, 10 i 14. Descriu tot el que veus: tipus d’ecosistema, característiques del biòtop, espècies que formen la biocenosi, tipus de plantes que observes, etc.

22

Activitat 5 Digues a quin tipus d’adaptació (morfològica, fisiològica o etològica) pertanyen els exemples següents: • El color blanc de les guineus polars els permet passar desapercebudes

damunt la neu. • El fet que alguns animals surtin a buscar menjar durant la nit per tal d’evitar

que siguin atrapats pels seus depredadors. • El fet que algunes aranyes facin les teranyines a prop del cursos d’aigua on

crien les seves preses. • El fet de tremolar quan fa fred, per tal que la musculatura produeixi calor per

escalfar-nos. • El fet que alguns peixos que viuen en aigües molt fredes fabriquin una mena

d’anticongelant a la seva sang, per tal de poder sobreviure. • El fet que alguns insectes voladors, al matí, pugin caminant fins dalt de tot

d’una herba, i comencin a batre les ales per tal de generar calor i assolir així una temperatura adequada per volar.

• El greix de les balenes que permet a aquests animals conservar el calor intern que generen i així poder sobreviure a les fredes aigües on viuen.

Activitat 6 Per que creus que en els deserts la majoria d’animals tenen hàbits nocturns? Creus que això és una adaptació? I en el cas que ho fos, de quin tipus seria?

23

SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE Sopa de lletres del text

P E L I B E L·L U L A F A R I G O L A L S E C P O S C I S G T E S M A E E S E I S T A A N L L F O N R M B L A T L S P E E L A B Z I O O T S O P T I P I E R N T L A E B I O N C E A N T R U I T A A O S I.

Frase misteriosa: Els ecosistemes estan formats pel biòtop i per la biocenosi. Activitat 1 Indica els ecosistemes que hem vist en el relat del passeig i cinc ecosistemes més que no apareguin en el relat.

Ecosistemes del relat Altres ecosistemes

Prat

Bosc de ribera Riu Llac Bosc

Per exemple:

Desert Platja

Tundra Fons marí

Selva tropical

Activitat 2 Indica quin dels elements següents són biòtics, i per tant formen part de la biocenosi, i quins són abiòtics, i per tant pertanyen al biòtop: Temperatura, aigua de mar, sorra de la platja, llimac, sargantana, larva d’escarabat, bacteri, oxigen, alzina, voltor, alga, radiació solar, diòxid de carboni, neu, libèl·lula, aire.

Factors biòtics Factors abiòtics

Llimac Sargantana Larva d’escarabat Bacteri Alzina Voltor Alga Libèl·lula

Temperatura Aigua de mar Sorra de la platja Oxigen Radiació solar Diòxid de carboni Neu Aire

24

Activitat 3 A què ens referim quan parlem de la població d’alzines d’un determinat bosc? I quan parlem de la població d’un determinat municipi en els anys 30? Quan parlem de la població d’alzines d’un bosc ens estem referint al conjunt de totes les alzines que viuen en aquell bosc, ja que una població és el conjunt d’individus d’una mateixa espècies que viuen en un determinat lloc al mateix temps. Fixa’t que quan parlem de la població d’un determinat municipi no ens referim a cap espècie. En aquest cas es sobreentén que ens referim a les persones qui hi viuen o que hi vivien en un determinat moment, en aquest cas en els anys 30. Activitat 4 Relaciona els organismes següents amb el seu substrat:

Activitat 5 Enumera els principals elements abiòtics d’un llac. Un llac és un ecosistema aquàtic per la qual cosa un dels principals factors abiòtics és l’aigua i les característiques físico-químiques d’aquesta, és a dir: � la temperatura de l’aigua � la quantitat d’oxigen dissolt en l’aigua � els tipus i quantitat de sals minerals dissoltes en l’aigua. No obstant també podem trobar altres factors abiòtics que no estan directament relacionats amb l’aigua: � la quantitat de llum, tant la que arriba a la superfície del llac com la que

arriba a diferents fondàries � el tipus de terra o de roques que configuren el fons del llac � la pressió de l’aigua, especialment si el llac és prou fons. Activitat 6 Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses i justifica la resposta. L’ecologia és la ciència que s’encarrega d’evitar o de solucionar els problemes mediambientals. Falsa. L’ecologia és la ciència que estudia les relacions que estableixen els éssers vius entre ells i amb el lloc on es desenvolupen, tot i que aquests

������ � � � � � � � ���������� ������ � � � � � � � �� ��������������������������� � � � � � � � �������������������������������� � � � � � � � ����������������������������� � � � �� � � � � � � � ������������������ ����� � � � � � � � ����� � �� ��

25

coneixements poden ajudar a evitar o a solucionar els problemes medioambientals. Ecosistema = biocenosi + biòtop + relacions que s’hi estableixen. Vertadera. L’ecosistema està format pels éssers vius que viuen en un determinat lloc, la biocenosi, el conjunt d’elements abiòtics d’aquell indret, el biòtop, i les relacions que s’estableixen entre ells. El conjunt de tots els individus d’un espècie que viu en un determinat lloc formen una població i el conjunt de totes les poblacions d’un ecosistema formen la biocenosi. Vertadera. Una població és el conjunt d’individus d’una mateixa espècies que viuen en un determinat lloc al mateix temps i el conjunt de tots els éssers vius d’un ecosistema és la seva biocenosi. Les tiges engrossides que acumulen aigua i les fulles en forma de punxes de les plantes desèrtiques per evitar la pèrdua d’aigua és una adaptació fisiològica a les elevades temperatures i a la manca d’aigua. Falsa. La variació en la forma dels organismes, en la tija i les fulles en aquests cas, és una adaptació morfològica i no fisiològica. Activitat 7 Relaciona els factors abiòtics amb les adaptacions corresponents:

Estius càlids, molt lluminosos i hiverns molt freds

Fulles molt petites, en forma d’agulla

Pluges diàries, altes temperatures i poca llum

Fulles amples, que cauen a l’hivern.

Temperatures molt altes i escassetat d’aigua tot l’any

Fulles molt amples que duren tot l’any

Activitat 8 Mira bé les dues imatges i compara la mida de les orelles de l’elefant africà i de l’ós. Perquè creus que hi ha tanta diferència en la mida? Creus que han de sentir millor els ossos que els elefants? La mida de les orelles en aquest cas no tenen res a veure amb el sentit de l’audició. En el cas dels elefants ho utilitzen com una mena de radiador naturals que els serveix per irradiar l’excés de calor que acumulen. És per això que durant les hores més càlides del dia l’elefant mou les orelles com si fòssil vans per refrescar-se. Quan la temperatura baixa les manté mig recollides i enganxades al cos per evitar la pèrdua de calor. En els ossos polars les orelles s’han reduït al màxim, precisament per evitar la pèrdua de calor.

26

Activitat 9 Torna a llegir atentament l’article de la Margot Wallström a) Coneixes el significat de paraules com tarannà, endogàmia o erosió? Apuntat totes les paraules de l’article de les quals en desconeguis el significat i busca-les en un diccionari o en una enciclopèdia. b) Digues si les següents afirmacions son vertaderes (V) o falses (F) V F La caça i la destrucció del seu hàbitat fan que quedin menys de cent exemplars de linx ibèric X

L’endogàmia es un problema pel linx ibèric degut a que les poblacions que queden no estan en contacte entre elles X

En condicions naturals les espècies no s’extingeixen X Segons un estudi recent a causa de l’escalfament global del planeta es poden extingir més d’un terç de les espècies abans de l’any 2050 X

La supervivència de l’espècie humana està assegurada independentment del que succeeixi amb la biodiversitat X

Les polítiques econòmiques, d’energia i transport poc tenen a veure amb el declivi actual de la biodiversitat X

El principal problema per la subsistència de les espècies és la destrucció dels seus hàbitats X

d) Anota les principals idees que exposa el text. Sovint quan volem extreure les idees que conté un text ens quedem en les anècdotes o en els exemples que l’autor o autora utilitza per il·lustrar aquestes idees principals, com és el cas de la història del linx ibèric i no som capaços d’adonar-nos de que ens vol dir de debó l’autor o autora. Fixa’t en les idees principals del text: • El declivi de la biodiversitat s’ha accelerat a una velocitat sense precedents

degut a l’acció de l’ésser humà. • Les causes d’aquest declivi són la destrucció dels hàbitats, la

sobreexplotació dels recursos naturals, el trencament de l’equilibri natural i l’escalfament global.

• L’ésser humà necessita mantenir la biodiversitat per garantir la seva supervivència. Els boscos oxigenen l’aire, purifiquen l’aigua, prevenen l’erosió i les inundacions, moderen el clima i ens proporcionen fusta, aliments i matèries primeres per elaborar medicaments.

• Per tal de mantenir la biodiversitat cal protegir els hàbitats i els ecosistemes establint una xarxa mundial de zones protegides.

• Un compromís mundial que defensi la biodiversitat ha d’incloure polítiques de desenvolupament econòmic, transport i energia.

27

SOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Activitat 1 Relaciona els factors abiòtics amb els ecosistemes.

Elevades temperatures Falta d’aigua Desert Gran pressió de l’aigua Fons abisals Manca d’oxigen Falta de llum Selves tropicals Humitat elevada

Activitat 2 Digues tres ecosistemes indicant-ne dues de les característiques més abiòtiques més importants

Ecosistemes Factors abiòtics

Desert

• Escassetat d’aigua • Insolació elevada

Fons marí • Manca de llum • Baixes temperatures

Selva tropical

• Altes temperatures • Molta humitat

Activitat 3 Defineix breument: Ecosistema: és el conjunt de elements físics i químics que constitueixen una determinada zona (el biòtop), el conjunt d’éssers vius que hi viuen (la biocenosi) i les relacions que estableixen entre ells i amb el biòtop. Població: conjunt d’individus d’una mateixa espècies que viuen en un determinat lloc al mateix temps. Biòtop: és el conjunt de factors físics i químics que formen part d’un ecosistema. Nínxol ecològic: part d’un ecosistema que pot ser habitat per individus d’espècies amb exigències alimentàries i abiòtiques semblants.

28

Activitat 4 Fixa’t en els ecosistemes de les fotografies de les pàgines 4, 5, 9, 10 i 14. Descriu tot el que veus: tipus d’ecosistema, característiques del biòtop, espècies que formen la biocenosi, tipus de plantes que observes, etc. Envia el treball al teu tutor per que te l’avaluï. Activitat 5 Digues a quin tipus d’adaptació (morfològica, fisiològica o etològica) pertanyen els exemples següents: • El color blanc de les guineus polars els permet passar desapercebudes

damunt la neu. Adaptació morfològica • El fet que alguns animals surtin a buscar menjar durant la nit per tal d’evitar

que siguin atrapats pels seus depredadors. Adaptació etològica. • El fet que algunes aranyes facin les teranyines a prop del cursos d’aigua on

crien les seves preses. Adaptació etològica. • El fet de tremolar quan fa fred, per tal que la musculatura produeixi calor per

escalfar-nos. Adaptació fisiològica • El fet que alguns peixos que viuen en aigües molt fredes fabriquin una mena

d’anticongelant a la seva sang, per tal de poder sobreviure. Adaptació fisiològica

• El fet que alguns insectes voladors, al matí, pugin caminant fins dalt de tot d’una herba, i comencin a batre les ales per tal de generar calor i assolir així una temperatura adequada per volar. Adaptació etològica.

• El greix de les balenes que permet a aquests animals conservar el calor intern que generen i així poder sobreviure a les fredes aigües on viuen. Adaptació morfològica.

Activitat 6 Per que creus que en els deserts la majoria d’animals tenen hàbits nocturns? Creus que això és una adaptació? I en el cas que ho fos, de quin tipus seria? Els deserts es caracteritzen per les grans oscil·lacions de temperatura que es produeix entre la nit i el dia. Això fa que moltes espècies d’animals romanguin amagues durant el dia protegint-se de les altes temperatures i no surtin dels seus amagatalls fins el capvespre quan la temperatura comença a disminuir. Evidentment això és una adaptació a les altes temperatures diürnes i en aquests cas és una adaptació etològica.