MACROECONOMIA UPF 2008-09
description
Transcript of MACROECONOMIA UPF 2008-09
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 1
MACROECONOMIAUPF 2008-09
SET 2 DE DIAPOSITIVES
Professor Antonio Ciccone
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 2
5. ESTALVI, INVERSIÓ I EQUILIBRI EN EL MERCAT DE CRÈDIT — DEL PREU DE LLOGAR CAPITAL AL TIPUS D’INTERÈS REAL
1. La inversió I l’estalvi es troben en el mercat de crèditLes famílies poden tenir PREFERÈNCIA per estalviar avui i consumir demà. Això és captat per la següent FUNCIÓ D’ESTALVI extremadament simple:
(E19) ( ) ( )S t sY t
Les famílies estalvien una fracció constant s del seu ingrés total Y (que inclou tant l’ingrés del treball com del capital).
Els estalvis es dipositen en bancs, que deixen diners a les empreses. Les empreses utilitzen els crèdits dels bancs per a comprar MÀQUINES NOVES. La INVERSIÓ es refereix a les compres totals de MÀQUINES NOVES i a més a més al VOLUM DE PRÉSTECS de l’ECONOMIA.
Les empreses poden comprar màquines o llogar-les. Això donarà lloc a la decisió “comprar o estalviar”, que determina el tipus d’interès real.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 3
FAMÍLIES (dotació agregada de treball L(t) més drets de propietat sobre empreses;
Preferències per consum present i estalvi)
EMPRESES (tecnologia de producció; possessió del capital a l’inici del període K(t)).
MERCAT DE BÉNS(béns de consum i d’inversió)
MERCAT LABORAL
MERCAT DE RENTADE BÉNS DE CAPITAL
MERCAT DE CRÈDIT(crèdits/préstecsa interès)
FIGURA 7
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 4
Com financien les empreses les compres de màquines noves?
(1)Crèdits: Les empreses sol·liciten préstecs als bancs, que
utilitzen els estalvis de les famílies
(2)Guanys retinguts: les empreses poden retenir part dels guanys
dels accionistes per a finançar la compra de màquines noves.
(3)Emissió d’accions noves: les empreses poden comprar
màquines noves i emetre títols de propietat (accions) sobre
aquestes máquines, que són adquirits per les famílies
En el context del Model de Solow totes aquestes formes de
finançar la inversió són EQUIVALENTS.
Per tant podem pensar que las empreses financien la compra de
maquinària nova demanant préstecs als bancs
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 5
2. La decisió de comprar o llogar
1. La definició de cost d’ús del capital en temps discret
L’empresa pot demanar crèdits/préstecs per a comprar béns de capital:
- En principi, això és una alternativa a anar al mercat de lloguer de béns de capital
- En lloc de llogar el capital el pròxim any, per exemple, es pot comprar a crèdit avui, utilitzar-lo durant un any i després vendre’l.
El cost de fer això és:
COST D’ÚS DEL CAPITAL
- Majors tipus d’interès real i de depreciació incrementen el cost del capital- un major preu en el futur relatiu al present dels béns de capital redueix el cost del
capital
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 6
2. El cost d’ús en models de creixement amb un sector (que inclou, entre d’altres, el model de Solow)
Suposem que els béns de consum i inversió es poden produir amb la mateixa tecnologia.
En aquest cas, el preu dels béns d’inversió relatius al preu dels béns de consum és sempre 1. Si els béns d’inversió fossin més cars les empreses maximitzadores de beneficis només produïrien béns d’inversió, i viceversa.
Cost del capital durant un període t:
(E21)
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 7
3. El mercat de crèdit/préstecs en equilibri
El MERCAT DE CRÈDIT està en equilibri en el moment t si:
ESTALVI (t) = INVERSIÓ (t)
S(t)=I(t)
Com veurem, l’ajust cap a l’equilibri en el mercat de CRÈDIT/PRÉSTECS es logra mitjançant moviments del TIPUS D’INTERÈS REAL.
La decisió de comprar o llogar i l’equilibri del mercat de crèdit/préstec:
- Las empreses tant poden comprar els béns de capital avui (invertir) per a utilitzar-los en el futur o llogar-los en el mercat de béns de capital durant el pròxim període.
- El cost de llogar els béns d’inversió el pròxim període és - El cost de comprar-los, utilitzar-los i després vendre’ls és
( 1)R t ( 1)r t
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 8
Ara veurem que a l’EQUILIBRI DEL MERCAT DE CRÈDIT, INVERSIÓ = ESTALVI > 0:
( 1) ( 1)R t r t (E22)
PART 1 DE L’ARGUMENT:
Pot ésser que i que, a la vegada, el mercat de crèdit estigui en equilibri?
NO: En aquest cas cap empresa voldria invertir i tindríem I<S. Donat el cost esperat de llogar el capital, les empreses llogarien capital existent en lloc d’invertir en capital nou. Llavors, els estalvis de les famílies seríen superiors a la inversió (que seria 0). Aquesta situació seria corregida per una caiguda del tipus d’interès real.
( 1) ( 1)R t r t
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 9
NO: en aquest cas les empreses voldríen fer infinites inversions perquè podríen obtenir un benefici comprant capital avui i llogant-lo l’endemà. Llavors, la inversió desitjada per les empreses seria major que els estalvis desitjats per les famílies, I>S.
Per tant, per a que el mercat de crèdit estigui en equilibri les empreses
han de ser indiferents entre comprar capital avui o llogar-lo l’endemà.
PART 2 DE L’ARGUMENT:
Pot ésser que i que a la vegada, el mercat de crèdit estigui en equilibri?
( 1) ( 1)R t r t
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 10
Donat que el preu esperat de llogar el capital el pròxim període és igual a la productivitat marginal del capital (PMK) esperada de equilibri (veure la condició d’equilibri estàtic), tenim:
- En equilibri les empreses inverteixen fins el punt on la PMK és igual al tipus d’interès real més la depreciació
- El tipus d’interès real d’equilibri és igual a la productivitat marginal neta del capital que la societat ha acumulat fins el moment t.
(E23) )1()1( trtPMK
)1()1( trtPMK
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 11
3. Resumint l’equilibri del mercat de crèdit
(E25) ( ) ( )I t S t
(E24)
Les CONDICIONS D’EQUILIBRI ESTÀTIC,
- en el MERCAT LABORAL i en el MERCAT DE LLOGUER DE BÉNS DE
CAPITAL
i
- les CONDICIONS D’EQUILIBRI EN EL MERCAT DE CRÈDIT
EQUILIBRI GENERAL DINÀMIC
)()( trtPMK
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 12
4. L’equilibri en el mercat de crèdit i el vincle entre present i futur (o l’equació d’acumulació de capital en equilibri)
Fins aquí hem cobert els principals conceptes econòmics del Model de Solow
-Sabem com determinar el producte en un moment determinat de temps donats L i K. També sabem com obtenir els preus dels factors i el tipus d’interès real.
-Ara veurem com es determina l’stock de capital futur donat l’stock de capital actual i el nivell d’ocupació:
( )( ) ( ) ( ) ( ) ( )
K tK t I t K t S t K t
t
(E26)
InversióNeta
InversióBruta
Depreciació
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 13
Utilitzant la funció d’ESTALVI de les famílies a (E19) S(t)=sY(t)
(E27) ( ) ( ) ( )K t sY t K t
I tenint en compte que renta agregada = producte agregat:
( , )Y F K AL
(E28) ( ) ( ( ), ( ) ( )) ( )K t sF K t A t L t K t
Aquesta és l’EQUACIÓ D’EQUILIBRI D’ACUMULACIÓ DE CAPITAL
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 14
6. Dinàmica del Model de Solow
1. Dinàmica de l’acumulació de capital
Per a resoldre per complet el Model de Solow necessitem especificar l’evolució en el temps d’alguns factors EXÒGENS com l’EFICIÈNCIA A i la OFERTA DE TREBALL L.
Suposem que la oferta de treball creix a la taxa (exògena) n:
( ) (0) ntL t L e
(E30) ( ) ( )L t nL t
(E29)
(E31) ( )( )L t
nL t
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 15
De manera similar, suposem que la eficiència exògena A creix a la taxa (exògena) a:
( ) (0) atA t A e
(E33) ( ) ( )A t aA t
(E34) ( )( )A t
aA t
(E32)
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 16
RESUMINT LES EQUACIONS DINÀMIQUES DEL MODEL DE SOLOW
( , )t t t t tK sF K A L K
(E36) t tA aA
(E37) t tL nL
Seguir l’evolució d’aquestes 3 variables (anomenades “de estat”) separadament al llarg del temps és complicat i inconvenient.
Però NO HEM DE FER-HO, perquè com hem vist moltes coses depenen del nivell de capital per treballador eficient, i NO de K, L y A de forma separada.
(E35)
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 17
Es millor centrar-se en el canvi en el nivell de CAPITAL PER TREBALLADOR EFICIENT al llarg del temps:
tt
t t
Kk
A L
- Determina el producte per treballador eficient a través de la funció de producció en unitats d’eficiència:
tt t
t t
Yy f k
A L
- I és simple obtenir les quantitats que ens interessen:
t t ty y A
(E39) '( )t tr f k
(E40) ( ) '( )tt t t
t
wf k k f k
A
(E38)
PERQUÈ?
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 18
Com passar de CANVIS EN EL TEMPS de K,L,A a CANVIS EN EL TEMPS del capital per treballador eficient:
(E41) aknkLA
Kk
A
A
LA
K
L
L
LA
K
LA
Kk
ALA
KL
LA
K
LA
Kk
LA
Kk
tttt
tt
t
t
tt
t
t
t
tt
t
tt
tt
ttt
tt
tt
t
tt
tt
tt
tt
~~~
~
~
~
22
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 19
(E42)
(E43)
(E44)
Utilitzant l’equació d’equilibri d’acumulació de capital (E28):
aknkLA
KLAKsFaknk
LA
Kk tt
tt
tttttt
tt
tt
~~),(~~~
aknkkLA
LAKsFk ttt
tt
tttt
~~~),(~
ESTALVI / INVERSIÓ INVERSIÓ CRÍTICA (BREAK EVEN)
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 20
Llavors, donat un nivell inicial de , podem determinar tot el camí temporal de
(0)k.tk
FINS AQUÍ HEM COMPLETAT LA MECÀNICA DELS ASPECTES DINÀMICS DEL MODEL DE SOLOW
Ara és moment de recordar: Què és el que volem saber?
Aquesta equació dóna el canvi en com a funció del actual tk tk
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 21
Què volem saber:
PREGUNTES “INTERMÈDIES"
- El capital per treballador eficient s’INCREMENTARÀ o es REDUIRÀ al llarg del temps?
- Podrà el capital per treballador eficient CRÉIXER PER SEMPRE?
- La TAXA DE CREIXEMENT del capital per treballador eficient s’INCREMENTARÀ o es REDUIRÀ al llarg del temps?
PREGUNTES “FINALS”
- Quines implicacions té això sobre la RENTA, els SALARIS i el TIPUS D’INTERÈS?
És més fàcil respondre a aquestes preguntes gràficament.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 22
( )k t
y f k
FIGURA 8a: Evolució temporal del capital per treballador eficient: LA FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ
0
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 23
( )k t
y f k
sf k
FIGURA 8b: Evolució temporal del capital per treballador eficient: ESTALVI I INVERSIÓ
0
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 24
( )k t
( )n a k
sf k
0
FIGURA 8c: Evolució temporal del capital per treballador eficient: LA LÍNIA DE DEPRECIACIÓ EFECTIVA
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 25
( )k t
( )n a k
sf k
(0)k0
FIGURA 8d: Evolució temporal del capital per treballador eficient: CREIXEMENT DE L’STOCK DE CAPITAL
0~
tk
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 26
( )k t
( )n a k
sf k
BGPk0
FIGURA 8e: Evolució temporal del capital per treballador eficient: LA ZONA DE CREIXEMENT DEL CAPITAL
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 27
( )k t
( )n a k
sf k
(0)k0
FIGURA 8f: Evolució temporal del capital per treballador eficient: ZONA DE REDUCCIÓ DE CAPITAL
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 28
( )k t
( )n a k
sf k
BGPk0
FIGURA 8g: Evolució temporal del capital per treballador eficient
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 29
Alguns termes importants
- CAMÍ DE CREIXEMENT EQUILIBRAT (O “BALANCED GROWTH PATH – BGP”) (també anomenat “ESTAT ESTACIONARI”)
És un equilibri en el que TOTES LES VARIABLES CREIXEN AMB TAXES CONSTANTS (aquestes taxes poden ser 0)
- BGP GLOBALMENT ESTABLE
Un BGP és globalment estable si l’economia tendeix cap el BGP en el llarg plaç, INDEPENDENTMENT DEL PUNT DE PARTIDA.
- CONVERGÈNCIA
És un concepte una mica confús. Molta gent diu que hi ha convergència si la tassa de creixement de la renta per càpita es redueix quan el país es fa més ric.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 30
La taxa de creixement del capital per treballador eficient en el temps
(E46)
(E45)
NECESARIA) (INVERSIÓN
INVESTMENTEVENBREAK
EFECTIVOSERSIÓNAHORRO/INV
~)()
~(
~ttt kanksfk
)(~)
~(
~
~
CAPITAL DELMEDIA DADPRODUCTIVI
ank
kfs
k
k
t
t
t
t
ESTALVI / INVERSIÓ EFECTIVA INVERSIÓ CRÍTICA
(BREAK EVEN)
PRODUCTIVITAT MITJA DEL CAPITAL
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 31
( )k t
y f k ( )y t
PMK
(0)k0
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 32
( )k t
y f k ( )y t
1( )k t(0)k 2( )k t0
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 33
y f k ( )y t
(0)k
PMiK= PRODUCTIVITAT MITJA DEL CAPITAL
( )k t0
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 34
y f k ( )y t
(0)k
PMiK
( )k t0
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 35
Taxa de creixement del capital per treballador eficient en el temps
(E46)
)(~)
~(
~
~
CAPITAL DELMEDIA DADPRODUCTIVI
ank
kfs
k
k
t
t
t
t
PRODUCTIVITAT MITJADEL CAPITAL
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 36
( )k t
f ksk
0
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 37
( )k t
f ksk
n a
0
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 38
( )k t
f ksk
n a
(0)k0
t
t
k
k~
~
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 39
1( )k t
f ksk
n a
(0)k0
t
t
k
k~
~
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 40
(0)k
f ksk
n a
BGPk0
t
t
k
k~
~
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 41
Resultat 1: al llarg del temps, el capital per treballador eficient tendeix al seu valor de l’estat estacionari (o de BGP), que hem denotat (sempre que l’stock inicial de capital sigui estrictament positiu)
BGPk
- Per tant, l’economia acabarà amb el mateix nivell de capital per treballador
eficient, independentment dels valors inicials d‘ A, K, L.
Resultat 2: com més a prop està el capital per treballador eficient del seu nivell d’estat estacionari, menor serà la seva taxa de creixement.
-En absència de SHOCKS sobre les preferències o la tecnologia, la TAXA DE CREIXEMENT del capital per treballador eficient és decreixent en el temps.
Resultat 3: En estat estacionari, la taxa de creixement del capital per treballador eficient és ZERO
Hem comprovat els següents resultats:
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 42
( )k t
BGPk
(0)k
Temps t
FIGURA 11: RESULTAT 1 – Al llarg del temps el capital per treballador eficient tendeix al seu nivell d’estat estacionari (o valor BGP)
0
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 43
Temps t
( )( )k tk t
0
FIGURA 12: RESULTATS 2 i 3 – Com més a prop estigui el capital per treballador eficient del seu nivell d’estat estacionari, menor serà la seva taxa de creixement. En el llarg plaç la taxa de creixement és ZERO.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 44
2. De l’acumulació de capital al creixement del producte per càpita
La manera més simple de veure això és suposant que la funció de producció és de la forma Cobb-Douglas
(E47) 1t t t tY K A L
on 0 1 és l’elasticitat del producte respecte el capital:
t t
t t
Y K
K Y
O el que és el mateix:
Canvi porcentual en Yt = * Canvi porcentual en Kt
(E48)
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 45
La funció de producció Cobb-Douglas en unitats d’eficiència
(E49) t t
t t t t
Y K
A L A L
Reescribint en termes de treballador eficient ens queda:
(E50) t ty k
Llavors és també l’elasticitat del producte per treballador eficient respecte el capital per treballador eficient.
0 1
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 46
Creixement del producte per treballador
- El producte per treballador és igual al producte per treballador eficient multiplicat pel factor d’eficiència
(E51) t t t t ty A y A k
- diferenciant ens queda
(E52)
Creixement de l’eficiència
Elasticitat producte-capital
Creixement del capital per treballador eficient
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 47
ln ( )y t
ln (0)y
ln *( ) ( )BGPy t y A t
Temps t
FIGURA 13: Evolució del producte per treballador (en escala logarítmica)
ln ( )y t
0
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 48
Temps t
( )( )y ty t
a
FIGURA 14: Creixement del producte per treballador
0
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 49
3. Creixement del salari real i canvis en el tipus d’interès real
El cas més simple és suposar que la funció de producció és Cobb-Douglas
- El salari real és
(E53) 1(1 ) (1 ) t t t
t t t t tt
K A Lw A K A L
L
(E54) (1 ) (1 )tt t
t
Yw y
L
t t
t t
w y
w y
El salari real és simplement una FRACCIÓ CONSTANT de la renta per càpita i el creixement del salari real és IGUAL al creixement del producte per treballador.
(1 )t tw y
t
ttttt L
LAKPMLw
1)()(
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 50
ln ( )w t
ln (0)w
ln *( ) ( )BGPw t w A t
Temps t
FIGURA 15a: Evolució del SALARI REAL (en escala logarítmica)
ln ( )w t
0
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 51
- El tipus d’interès real és igual a la productivitat marginal neta del capital
(E55)
Resolent:
(E56) 1
1 1 tt t t t
t t
Kr K A L
A L
El tipus d’interès real CAU quan el capital per treballador eficient augmenta
1t tr k
NOMBRE NEGATIU!
t
ttttt K
LAKPMKr
1)()(
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 52
Temps t
( )r t
FIGURA 15b: Tipus d’interès real al llarg del temps
BGPr
0
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 53
7. EFECTE SOBRE EL PRODUCTE D’UN AUGMENT EN L’ESTALVI
1. Creixement en el llarg plaç ( en el BGP o estat estacionari)
Després d’haver analitzat la DINÀMICA del creixement ens centrem en el llarg plaç, és a dir, en el BGP o estat estacionari
- Ja hem vist que:
(E57)
I per tant:
(E58)
0~
~~
~
BGPt
t
BGPt
t
y
y
k
k
» a= creixement de l’economia
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 54
Resultat: La taxa de creixement de llarg plaç del producte per treballador d’un país només està determinada per la TAXA DE CREIXEMENT DE LA TECNOLOGIA.
-En particular, la taxa de creixement de llarg plaç del producte per treballador NO depèn en absolut de la TAXA D’ESTALVI
-Això es deu als RENDIMENTS DECREIXENTS DEL CAPITAL EN LA PRODUCCIÓ. Recordem que:
(E59)
INVESTMENTEVENBREAK
EFECTIVOSERSIÓNAHORRO/INV
~)()
~(
~ttt kanksfk
Degut als rendiments decreixents del capital ,l’ESTALVI per treballador eficient creix menys que proporcionalment amb el capital. Però la inversió necessària per mantenir el capital per treballador eficient constant creix proporcionalment. Per tant, en algun punt aquestes taxes s’igualaràn, sigui quina sigui la TAXA D’ESTALVI. En aquest punt el creixement de la renta per càpita és igual al creixement en la tecnologia (o eficiència)
''( ) 0tf k
ESTALVI / INVERSIÓEFECTIVA
INVERSIÓ CRÍTICA (BREAK EVEN)
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 55
2. Producte per treballador en el llarg plaç (en el BGP o estat estacionari)
La taxa d’estalvi afecta el NIVELL DE PRODUCTE PER TREBALLADOR
-Amb la funció de producció Cobb-Douglas és fàcil obtenir una expressió simple per el producte per treballador en estat estacionari.
- En estat estacionari o BGP tenim:
(E60)
(E61) ( )
t t
t tBGP BGP
k k sy f k n a
INVESTMENT
EVENBREAK EFECTIVOS
ERSIÓNAHORRO/INV
~)()
~(0 tt kanksf
ESTALVI / INVERSIÓ EFECTIVES
INVERSIÓ CRÍTICA (BREAK EVEN)
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 56
- La funció de producció Cobb-Douglas en forma intensiva és t ty k pel què ens queda:
(E62) t
t BGP
k sn ak
Resolent per a la quantitat de capital per treballador eficient en BGP:
(E63)
11
BGPs
kn a
La quantitat de capital per treballador pot ésser obtinguda multiplicant per l’eficiència A
(E64)
11
,t BGP ts
k An a
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 57
-Substituint a la funció de producció obtenim el producte per treballador eficient i el producte per treballador
(E65) 1
BGPs
yn a
(E66) 1
,t BGP ts
y An a
,
,
t BGP
t BGP
k sy n a
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 58
Per tant, si el creixement de la tecnologia és constant, com hem suposat, obtenim que el creixement de la renta per càpita en estat estacionari o BGP també és constant.
A més obtenim que la relació CAPITAL-PRODUCTE (K/Y) és constant en el temps.
Quan s’observa el comportament d’aquestes variables a l’economia dels Estats Units normalment es troba una relació capital-producte constant i un creixement de la renta per càpita dins l’estadi estacionari, especialment si considerem períodes llargs de temps. (Solow va desenvolupar aquest model pensant en l’economia dels Estats Units.)
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 59
JONES Figura 1: Està Estats Units en el BGP?
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 60
( )k t
( )n a k
ESTALVI BAIX ESTALVI ALT
FIGURA 16: Efecte de diferents TAXES D’ESTALVI sobre el capital per treballador eficient
0
kfs ALTO~
kfsBAJO~
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 61
Temps t
( )( )y ty t
a
INCREMENT EN LATASSA D’ESTALVI
FIGURA 17: Efecte d’un INCREMENT EN LA TAXA D’ESTALVI en el creixement (començant en el BGP)
0
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 62
Temps t
( )( )y ty t
a
INCREMENT EN LATAXA D’ESTALVI
0
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 63
8. IMPLICACIONS QUANTITATIVES DEL MODEL DE SOLOW
1. Efecte del nivell d’estalvi en la renta de llarg plaç
Hem vist que l’efecte de la taxa d’estalvi en el producte per treballador de llarg plaç pot ser obtingut fàcilment quan la funció de producció és Cobb-Douglas
(E67) 1
,t BGP ts
y An a
-- L’INCREMENT PERCENTUAL en la renta de llarg plaç que sorgeix d’un INCREMENT D’UN 1% en la taxa d’estalvi és
(E68) ,
,1t BGP
t BGP
y ss y
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 64
- La definició d’ es:
-L’equilibri en el mercat de capital implica que
=Participació del Capital en el Producte
Llavors:
- El supòsit de RCE implica que tot el producte s’utilitza per a retribuir el treball o el capital, llavors:
(E69) = 1- Participació del Treball en el Producte
- A major elasticitat del producte respecte el capital, , major efecte de l’estalvi en la renta de llarg plaç
- QUANT GRAN ÉS AQUESTA ELASTICITAT? Sota les suposicions del model de Solow és simple estimar
t
tt
t
t
t
t
Y
KPMK
Y
K
K
Y
tt PMKr
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 65
- La PARTICIPACIÓ DEL TREBALL EN EL PRODUCTE en els països
industrialitzats és aproximadament 1/3:
(E70)
1 2 /3 1/3 11 1 (1 2 /3) 2 /3 2
-- Per tant, sota els supòsits del Model de Solow, un increment de la taxa d’estalvi d’un 1% augmenta la renta per càpita de llarg plaç només un 0.5%
-- QUANT PODEN EXPLICAR LES DIFERÈNCIES EN LES TAXES D’ESTALVI ENTRE ELS DIFERENTS PAÏSOS?
(E71) 1,t BGP t
sy A
n a
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 66
- Agafem dos països idèntics en tot excepte en la taxa d’estalvi/inversió
- Denotem les seves taxes d’estalvi com s1 i s2, respectivament. Quina és la diferència de renta de llarg plaç entre els dos països?
(E72)
(E73)
- Més aviat petita si tenim en compte l’enorme diferència en les taxes d’estalvi. Les diferències en les taxes d’estalvi no són suficients per a explicar les enormes diferències en la renta per capita entre països rics i països pobres.
1
2
1
,2
,1
s
s
y
y
BGPpaís
BGPpaís
3903.0
27.021
,2
,1
BGPpaís
BGPpaís
y
y
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 67
2. Renta per càpita versus producte per treballador
El Model de Solow tracte sobre el PRODUCTE PER TREBALLADOR; com passem d’aquí al PRODUCTE PER CÀPITA?
Com que L=NOMBRE DE TREBALLADORS, tenim
(E74)
Això pot ser escrit com:
(E75)
L
Y
LabFuerza
Empleo
actedadenPob
LaboralFuerza
Población
activaedadenPobPob
Y
. .
Treballadors
Pob en edat activa
Població
Força Laboral
Pob en edat activa
Ocupació
Força Lab.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 68
Per tant:
(E76) Renta o Producte per capita= Factor demogràfic
*Taxa de participació laboral
*(1-Taxa d’atur)
*Producte per treballador
La renta o el producte per càpita poden ser baixos per:
- BAIX producte per treballador
- ALT atur entre els que participen en el mercat laboral
- BAIXA participació de la població en el mercat laboral
- ALTA proporció de nens i persones retirades
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 69
Amb la informació sobre el PRODUCTE PER HORA TREBALLADA, podem avançar encara més i descomposar el producte per treballador en:
(E80)
On:
Hores = Total d’hores treballades en l’economiaHores/Treballadors = Hores traballades per persona ocupada
Horas
Y
esTrabajador
Horas
L
Y
Hores
Treballadors Hores
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 70
La següent taula extreta de:
“International comparisons of labor productivity and per capita income”
by van Ark and McGuckin, Monthly Labor Review, July 1999
Mostra l’efecte dels diferents components pels Estats Units, Japó i la Unió Europea (tots en relació amb el promig de la OECD)
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 71
EEUU UE JAPON
PRODUCTE PER HORA 120 103 82PRODUCTE PER TREBALLADOR 118 98 92PRODUCTE PER PERSONA A LA FORÇA LABORAL 121 94 96PRODUCTE PER PERSONA EN EDAT ACTIVA (15-64 anys) 130 90 102PRODUCTE PER PERSONA 128 90 106
TAULA 1
Les dades són relatives al promig de països de la OECD. Any 1997
Per tant, altres factors diferents del producte per hora juguen un rol important en l’explicació de les diferències de la renta per càpita entre aquests països/regions desenvolupats.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 72
FIGURA 18 La principal explicació per a les diferències en la RENTA PER CÀPITA són les diferències en el PRODUCTE PER TREBALLADOR (país o regió relatiu a Estats Units)
Gap in GDP per Capita decomposed in Participation Gap and Labour Productivity Gap, 2004
-20
0
20
40
60
80
100
World WesternEurope
NorthAmerica
Oceania EastEurope/Central
Asia
Asia LatinAmerica
MiddleEast
Africa
Productivity gap Participation gap
Diferència en el PIB per càpita descomposada en diferència de participació i diferència de productivitat, 2004.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 73
9. APLICACIONS EMPÍRIQUES
1. Comptabilitat del creixement
La funció de producció agregada mostra clarament que el CREIXEMENT en el PRODUCTE pot ser escrit en termes de CREIXEMENT en RECURSOS més CREIXEMENT DE L’EFICIÈNCIA
(E81)
El FACTOR D’EFICIÈNCIA multiplicant a tots els factors es denomina PRODUCTIVITAT TOTAL DELS FACTORS (PTF)
(E82) 1)()( tttt LKPFTY
Eficiència de tots els factors
Tots els factors
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 74
(E83)
Reordenant termes podem veure com estimar la PTF:
(E84)
-El PRODUCTE (Y), el CAPITAL (K), i l’OCUPACIÓ (L) es poden estimar fàcilment en molts països.
EMPLEO DE NIVEL DEL
OCRECIMIENT
EMPLEO PRODUCTO
DELASTICIDA
CAPITALDESTOCK DEL
OCRECIMIENT
CAPITAL PRODUCTO
DELASTICIDA
)1(t
t
t
t
t
t
t
t
L
L
K
K
PTF
PTF
Y
Y
t
t
t
t
t
t
t
t
L
L
K
K
Y
Y
PTF
PTF
)1(
Elasticitat Producte-Capital
Creixement de l’Stock de Capital
Elasticitat Producte-Ocupació
Creixement delnivell d’educació
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 75
- Però per a calcular el creixement de la PTF necessitem a més a més conèixer les ELASTICITATS DEL PRODUCTE RESPECTE EL CAPITAL i EL TREBALL
- Sabem que, en equilibri, la PRODUCTIVITAT MARGINAL d’un factor és igual al PREU DEL FACTOR, pel que:
(E85)
(E86)
- Les dades d’aquestes PARTICIPACIONS EN EL PRODUCTE són disponibles en molts països.
Producto elen Capital delión Participac
t
tt
t
t
t
t
Y
KPMK
Y
K
K
Y
Producto elen Trabajo delión Participac1
t
tt
t
t
t
t
Y
LPML
Y
L
L
Y
Participació del Capital en el Producte
Participació del Treball en el Producte
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 76
Creixement de la PTF i RESIDU DE SOLOWPodem estimar el creixement de la PTF com:
(E87)
Sota RENDIMENTS CONSTANTS D’ESCALA: Part_K+Part_L=1
(E88)
SOLOW DE RESIDUO
__t
t
t
t
t
t
t
t
L
LLPart
K
KKPart
Y
Y
PTF
PTF
TRABAJADORPOR CAPITAL
DEL OCRECIMIENT
TRABAJADORPOR PRODUCTO
DEL OCRECIMIENT
_1
t
t
t
t
t
t
t
t
t
t
L
L
K
KLPart
L
L
Y
Y
PTF
PTF
Residu de Solow
Creixement del Producte per Capital
Creixement del Producte per Treballador
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 77
CREIXEMENT PROMIG ANUAL (PERÍODE 1960-1990) PARTICIPACIÓ
DEL TREBALL A LA RENTAPIB
STOCK DE CAPITAL
OCUPACIÓ
TECHNOLISTAN 8% 10% 4% 0.5
SAVISTAN 8% 12% 4% 0.5
TAULA 2 Dades macroeconòmiques de dos països
Notem que en els dos països el producte per treballador va créixer entre 1960 i 1990 al 4% (8%-4%) anual. Suposem que basant-nos en aquestes dades hem de fer la millor previsió possible sobre el CREIXEMENT DE LA RENTA PER TREBALLADOR DE LLARG PLAÇ al SAVISTAN en relació a TECHNOLISTAN
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 78
TAULA 3
CREIXEM. ANNUAL
PIB
CONTRIBUCIÓ ANNUAL DE
STOCK DE CAPITAL
OCUPACIÓ PTF
TECHNOLISTAN 8% 5% 2% 1%
SAVISTAN 8% 6% 2% 0%
Quina implicació té aquesta diferència en la PTF sobre el creixement de llarg plaç d’acord al Model de Solow?
(E89)
BGPPaíst
t
BGPPaíst
t
A
A
y
y
,,
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 79
(E90)
(E91)
(E92)
FACTORES LOS TODOS
DE EFICIENCIA
1)( tt APTF
t
t
t
t
A
ALPart
PTF
PTF
)_(
)_(,
LPart
PTFPTF
y
y t
t
BGPPaíst
t
Eficiència de tots els factors
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 80
TABLA 4 PREVISIÓ DEL PRODUCTE PER TREBALLADOR DE LLARG PLAÇ
CREIXEM. ANNUAL DE
LA PTF
CONTRIBUCIÓ ANNUAL DE
PARTIC. DEL TREBALL EN
LA RENTA
PREDICCIÓ DEL PRODUCTE PER
TREBALLADOR DE LLARG PLAÇ
TECHNOLISTAN 1% 0.5 2%
SAVISTAN 0% 0.5 0%
- Podríem esperar que TECHNOLISTAN creixés més ràpid degut a que és més capaç de millorar l’eficiència (adoptar o inventar millors tecnologies)
-SAVISTAN ha estat creixent per força bruta (estalviant molt i per tant acumulant capital ràpidament). El Model de Solow prediu que això no pot generar creixement en el llarg plaç degut als retorns decreixents del capital.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 81
1. Creixement del Producte i de la PTF en els “Tigres” Asiàtics
Els “tigres” asiàtics (Corea del Sur, Taiwan, Hong Kong i Singapur) han estat creixent molt ràpidament tant en termes de PRODUCTE com de PRODUCTE PER CÀPITA
Quines són les POSSIBLES CAUSES d’això:
- Augments en la participació de la força laboral- Acumulació de capital- PTF
És important distingir entre aquestes causes perquè els augments de la participació laboral i de la intensitat de capital NO PODEN ALIMENTAR EL CREIXEMENT PER SEMPRE.
Alwyn Young analitza aquest tema a: “The Tyranny of Numbers: Confronting the Statistical Realities of the East-Asian Growth Experience” Quarterly Journal of Economics, 1995.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 82
Estimacions de Young:
CREIXEMENT PIB PER CÀPITA= CREIX, PIB-CREIX.POB.
CREIXEMENT PROD. PER TREB.=CREIX.PROD.-CREIX.OCUPACIÓ
CREIXEMENT DELS FACTORS, GENERALMENT PONDERAT PER “QUALITAT”
CREIXEMENT DE LA PTF
N (a la següent taula) D (a la següent taula)
siguen que tablaslasen D""siguen que tablaslasen N""
EMPLEO CRECIM.PROD. CRECIM.TRAB.por PROD. CRECIM. -
N (a la següent taula) D (a la següent taula)
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 83
YOUNG - TAULA 1: Creixement de la renta i el producte en els 4 països
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 84
YOUNG - TAULA 2: Creixement de la PTF a Hong Kong
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 85
YOUNG - TAULA 3: Creixement de la PTF a Singapur
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 86
YOUNG - TAULA 4: Creixement de la PTF a altres països
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 87
2. Creixement a EUA versus UE: Quan va deixar de reduir la UE la diferència amb EUA i com ho va fer?
EUA té majors nivells de producte per treballador que la UE, però la UE ha estat creixent més que EUA (i per tant reduint la diferència) durant quasi tota l’etapa posterior a la Segona Guerra Mundial.
Aquest procés s’ha detingut a finals dels ’90. Per què?
- Creixement de la PTF?- ACUMULACIÓ DE CAPITAL?
Robert Gordon de Northwestern University i els seus co-autors han estudiat en detall aquest procés. El seu argument és que en el procés d’acostament de la UE a EUA (en termes de producte per treballador) han influit les dues coses: PTF i acumulació de capital; i les NOVES TECNOLOGÍES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ (TICs) han jugat un paper molt important.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 88
GORDON TAULA 1: La reducció de la diferència del producte per treballador es deté a 1998
EUA I UE: Creixement del Producte per Treballador
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 89
GORDON TAULA 2: L’acostament de la PTF també es deté a 1998
Creixement de la PTF a EUA i UE: De qui és la culpa?
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 90
Components de la Diferència del PRODUCTE PER TREBALLADOR
GORDON TAULA 3: L’ acostament de la intensitat de capital també es deté el 1998
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 91
2. Comptabilitat del nivell de productivitat
També és interessant preguntar-se quanta de la diferència en el NIVELL de PRODUCTE PER TREBALLADOR (PRODUCTIVIAT LABORAL MITJA) està explicada per:
- CAPITAL (tant físic com humà)- PTF
Per a respondre això treballarem amb la funció de producció Cobb-Douglas
1t t t tY K A L o también
Que implica que podem estimar el nivell de la PTF com:
t
tt
t
t
L
KPTF
L
Y
Part_Lt
tt k
yPTF
adorpor trabaj Capital
adorpor trabaj Producto
Producte per Treballador
(Capital per Treballador)Part.L
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 92
Diferència de productivitat laboral (Producte per hora, Economia de Mercat 2001)
60
70
80
90
100
110
120
130
140
EUAREGNE UNIT ALEMANIA FRANÇA
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 93
Explicacions per a la diferència de productivitat laboralCapital per hora, Economia de Mercat
60
70
80
90
100
110
120
130
140
150
EUAREGNE UNIT ALEMANIA FRANÇA
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 94
Taula 5: Per a EUA, Regne Unit, França i Alemania, tenim que:
PRODUCTE PER HORA
CAPITAL PER HORA
EUA REFERÈNCIA REFERÈNCIA
FRANÇA & ALEMANIA
20% menys aproximadament
Similar a EUA
REGNE UNIT
30-35% menos aproximadament
30% aproximadament
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 95
Llavors:
ESTATS UNITS versus FRANÇA & ALEMANIA- La diferència de productivitat entre Estats Units per una banda i França &
Alemania per l’altra NO ES PODEN EXPLICAR PER DIFERÈNCIES EN STOCK DE CAPITAL FÍSIC
- Gran part de la diferència es deu a diferències en la PTF
Regne Unit- S’ubica darrere d’Estats Units i de França & Alemania en termes de PTF i
CAPITAL FÍSIC
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 96
3. Convergència
1. Definició i mecanismes
Convergència: - Existeix quan països més pobres creixen més ràpid que països rics.
Mecanismes:- Major productivitat mitja i marginal del capital en els països pobres (l’altra cara de la moneda dels retorns decreixents del capital)- Convergència tecnològica
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 97
2. Hi ha hagut convergència entre els països que avui són rics?
Molts dels països que avui són rics tenen series de dades del producte per persona que s’extenen fins el segle XIX
Això ens permet preguntar:
Han crescut més ràpid desde el segle XIX els que en aquell moment eren més pobres?
Pel període 1870-1980, aquest tema és analitzat per
Baumol “Productivity, Convergence, and Welfare” American Economic Review, 1986
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 98
Baumol Figura 1: Convergència entre els països rics ex-post
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 99
La figura suggereix un clar patró de convergència entre els països que avui són rics. PERÒ hi ha problemes amb aquest enfocament:
Problema 1: La mostra està formada per països que eventualment es van fer rics. Hi poden haber països que en el segle XIX eren tan rics com Finlàndia, per exemple, però que després es van empobrir. Aquests països trencaríen el patró de convergència que mostra la figura.
Quins països podríen ser?-Chile-Argentina-Portugal-…
DeLong considera una mostra formada pels països més rics en el segle XIX (no avui) i els segueix al llarg de tot el període.
DeLong “Have Productivity Levels Convergence?” American Economic Review, 1988.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 100
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 101
Problema 2: Referit a la qualitat de les dades. Si les dades per el segle XIX són pitjors que les d’avui, podríem concloure que hi ha convergència quan en realitat no n’hi ha.
Suposem:
- A 1870: tots els països realment tenen el mateix nivell de renta, igual a y(1870)
- A 1980: tots els països ENCARA tenen la mateixa renta.
Imaginem que les dades que tenim per a 1870 són imprecises (subestimen la renta en alguns casos i la sobrestimen en altres), és a dir, tenim errors de medicions.Llavors obtindríem la següent figura:
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 102
Temps t
y*
1870 1980
Figura 19: Error de mesurament i convergència (fictícia)
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 103
Això no hauria de sorprendre ja que:
- Les forces que porten a la convergència són probablement més fortes en les economies de mercat, és a dir, en països amb llibertat econòmica i protecció dels drets de propietat.
- Moltes economies no complien amb aquest requisit durant llargs períodes de temps degut a règims comunistes, dictadures expropiatdors, etc.
DeLong afirma que si aquest problema de medició és té en compte, el patró de creixement de 1870-1980 en realitat indica DIVERGÈNCIA entre els països que eren rics el segle XIX.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 104
3. Convergència entre regions
Podem, a més a més, mirar el patró de convergència entre les regions d’un mateix país. Les següents dues figures es refereixen a la convergència de la renta de llarg plaç i a la convergència del producte entre els ESTATS dels Estats Units.
Aquest tema és analitzat per Barro and Sala-i-Martin “Convergence”, Journal of Political Economy, 1990.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 105
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 106
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 107
Avantatges: • Les regions en un mateix país comparteixen el mateix entorn polític.
Les diferències en la renta són més probablement causades per qüestions económiques.
Desavantatges:• El producte d’una regió està molt relacionat a allò en què la regió
s’especialitza (agricultura, mineria, industria automotriu, serveis financers, etc) i a la migració en el marc del procés de formació de ciutats (urbanització):
La teoria del creixement té poc a dir sobre aquests aspectes.
Avantatges i desavantatges d’estudiar la convergència entre regions
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 108
4. Convergència mundial després de la Segona Guerra Mundial
• Què passa si mirem la relació entre el creixement del producte i el nivell inicial de producte per traballador per a una mostra de països tan gran com sigui possible des del període de la posguerra?
• Com ha estat documentat per molts economistes, no obtindríem indicis de convergència. Els països rics poden, en promig, haber estat creixent inclús més ràpid que els països pobres.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 109
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 110
O pel període 1965-1985:
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 111
Però això prova l’absència dels dos mecanismes de convergència:
- Retorns al capital decreixents?- Convergència tecnològica?
No necessàriament, perquè les MALES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES en molts països pobres han obstaculitzat el creixement.
Semblaria que el producte per treballador ha estat caient en els països pobres
Per exemple:
• Falta de protecció dels drets humans i econòmics bàsics• Falta d’inversió en factors crítics com infraestructures (carreteres,
electricitat, etc.) i capital humà (educació primària i secundària)
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 112
1. Convergència entre països en el Model de Solow
CAS 1:-- País pobre: pobre només per ESCASSETAT
DE CAPITAL: BAIXA RELACIÓ K(0)/L(0)-- País ric: ric només per ABUNDÀNCIA DE
CAPITAL: ALTA RELACIÓ K(0)/L(0)
Els països rics són idèntics en totes las altres dimensions (s,,n,a,A(t))
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 113
( )k t
f ksk
n a
BGPkk rick pobre
t
t
k
k~
~
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 114
CAS 2:
-- País pobre: per ESCASSETAT DE CAPITAL i TAXA D’ESTALVI BAIXA
-- País ric: per ABUNDÀNCIA DE CAPITAL i ALTA TAXA D’ESTALVI
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 115
( )k t
n a t
t
k
k~
~
k
kfsBAJO ~
~
k(0) pobre k(0) ricPobreBGPk ,
~
BAIX
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 116
2. Convergència condicional
La idea básica és que hi ha CONVERGÈNCIA CONDICIONAL si:
Els països més pobres haguéssin crescut més ràpid que els països més rics SI AQUESTS HAGUÉSSIN ADOPTAT LES MATEIXES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 117
)(lnc
Política) dEstabilida(b
educ)en Inversión (lnln
1960,
1985,1960,
país
país
paíspaíspaís
y
ayy
Com podem comprovar això a la pràctica? Fent una regressió.
Per exemple, estimant els paràmetres a, b, c de la següent regressió
CREIXEMENT “EXPLICAT” PER “POLÍTIQUES”
CREIXEMENT “EXPLICAT” PER CONVERGÈNCIA CONDICIONAL
Aquest anàlisis és realitzat per Barro “Economic Growth in a Cross-Section of Countries”, Quarterly Journal of Economics 1989.
(Inversió en educació)país
(Estabilitat Política)país
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 118
Creixement 1960-1985 assumint la mateixa inversió en educació i la mateixa estabilitat política a tots els països
Renta en1960
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 119
Per exemple:
- Es diu que el baix creixement en els països pobres pot deure’s a una baixa inversió en educació. Però la baixa inversió en educació pot ser una conseqüència (i no una causa) de la pobresa dels països.
- Es diu que el baix creixement en els països pobres pot deure’s a la inestabilitat política. Però la inestabilitat política pot ser una conseqüència (i no una causa) de la pobresa dels països.
- Etc.
Aquest enfocament té sentit però també té els seus problemes. Bàsicament, el problema és que les POLÍTIQUES ECONÒMIQUES no són exògenes i poden ser en part degudes a un baix nivell de renta inicial.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 120
5. Previsió del creixement en els BRICs
1. Qui?
- Els BRICs: Brasil, Russia, Índia i China- Son països molt grans que encara són pobres però que
recentment han tingut períodes de ràpid creixement. - Aviat podrien representar una gran part del PIB mundial,
comportant importants canvis en la política i la economia internacionals (aquesta és la raó per la que a Goldman Sachs, un banc d’inversió, estant tant interessats en preveure el seu creixement futur.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 121
2. Previsió
Considerem la previsió de Goldman-Sachs respecte a quin moment el PIB conjunt dels BRICs superarà el PIB d’Alemania.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 122
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 123
Creixement de la renta per càpita a la Xina
Proporció de la renta per càpita a EUA
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 124
Hi ha molts aspectes que han de ser analitzats per a obtenir una previsió de l’evolució del PIB total.
Entre ells:
- Evolució de la població en edat de treballar i de la participació de la força laboral
- Producte per treballador
….
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 125
La població en edat de treballar tendeix a reduir-se
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 126
La història mostra que qualsevol classe de projecció de llarg plaç és subjecte en gran part a incertesa. Com més lluny en el futur es miri, més incertes seràn les coses. Previsions de que la Unió Soviètica (o Japó) superaríen els Estats Units com a potència econòmica dominant han acabat quedant fora de context.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 127
Evitar això mitjançant la construcció d’un procés de convergència (o reducció del creixement):
Això es pot fer construint la previsió de creixement d’aquests països a través del Model de Solow.
1960,,,1, ln02.0lnln paístpaístpaístpaís yXbayy
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 128
Índia té el major potencial de creixement entre els BRICs
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 129
Es pot comprobar la fiabilitat d’aquestes previsions?
Un enfocament és fer una PREVISIÓ DINS DE LA MOSTRA.
- Suposem que estem a 1960- Utilitzem l’enfocament descrit per a preveure el
PIB dels BRICs entre 1960-2000. - Comparem la previsió amb el verdader
creixement de 1960-2000.
UPF Macroeconomia, 2008-09 SET 2 Diapositiva 130
Com prediu el model l’evolució del PIB entre els anys 1960-2000
Creixement annual projectat del PIB, 1960-2000 (%)