Ròmul va nomenar 100 patres, senadors, entre els caps de

família més importants. Aviat va augmentar el nombre a 300.

El dictador Sil·la el va augmentar a 600 i Juli Cèsar a 900.

Podien ser senadors tots els magistrats i exmagistrats patricis,

més tard també els tribuns de la plebs i finalment, per decisió

del censor, els plebeus rics que no havien exercit càrrecs i que

sols tenien dret a veu.

Òrgan consultiu que referendava les lleis i disposicions dels

cònsols, a través dels quals també controlava la guerra.

Sortejava el govern de les províncies entre els excònsols i

expretors, nomenava el dictador. La seva autoritat s’estenia als

àmbits religiós, jurídic i administratiu.

COMITIA TRIBUTA Inclou patricis i plebeus

distribuïts entre 35 tribus, 4

urbanes i 31 rurals, cadascuna de

les quals proporcionava només

un vot. L'assemblea per tribus es

reunia en el Fòrum Romà, triava

els edils (patricis només), i els

qüestors.

COMITIA CENTURIATAEls ciutadans es reunien en les

centúries de les classes a què

pertanyien: la primera classe, la

que acreditava davant del censor

més riquesa, constava de 98

centúries, 18 de patricis i 80 de

cavallers. La segona classe, que

no podia acreditar ni 100.000

sestercis, es dividia en 95

centúries.

Triaven els cònsols i els pretors.

COMITIA CURIATA: la cúria era una

subdivisió de la tribu. Triava en principi

els magistrats, però aviat no va servir per

més que inaugurar les eleccions per

centúries

CONCILIUM PLEBIS: l’ assemblea de la

plebs triava els 10 tribuns i els edils

plebeus. Es va acabar fusionant amb els

Comitia tributa.

MAGISTRATURES ORDINÀRIES

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

CURSUS HONORUM

ANUALITATTots els càrrecs es renoven

anualment en les diferents

assemblees de ciutadans

GRATUÏTATCap magistrat no cobra

per l’exercici de les seves

funcions.

RESPONSABILITATTots els magistrats han de respondre al

davant de la justícia de les il·legalitats

comeses, els menors durant l’exercici del

càrrec, els majors en finalitzar.

COL.LEGIALITATTot magistrat té almenys un

col·lega amb qui comparteix

el càrrec. Cal prendre les

decisions per unanimitat, ja

que cadascú pot vetar els

seus iguals i els de rang

inferior (ius intercessionis)

GRADUALITATLes magistratures (honores)

són una carrera (cursus)

que comença en el càrrec

més baix. No era legal

arribar a cònsol sense haver

estat abans pretor, edil i

qüestor.

Permet nomenar funcionaris,imposar multes, prendre auspicis menors, promulgar edictes i convocar el poble.

PODERS

Poder de vida o mort sobre els ciutadans.

Auspicis majors.

Allistament i prefectura d’exèrcits.

Govern de províncies

Dret de vet absolut sobre totes les magistratures.

Conferia inviolabilitat: ningú no els podia tocar o insultar impunement.

QÜESTORS Administració i finances a Roma i a les províncies. Fins a 40. Edat mínima: 30 anys.

EDILS Seguretat, vies públiques, mercat. Organitzen i paguen jocs. 2 patricis i 2 plebeus. 37 anys

P

O

T

E

S

T

A

STriats en els comitia tributa, és a dir, per les diferents tribus en què inicialment havien estat agrupats els ciutadans

Triats en els comitia centuriata, els ciutadans agrupats per classes segons la riquesa: les classes més riques tenen més vots.

PRETORSJustícia. El més votat s’ocupava de casos entre ciutadans, l’altre de casos en què hi havia implicat un estranger. Sil·la n’augmentà el nombre a 8 i August a 16. 40 anys

CÒNSOLSPrefectura suprema de l’exèrcit, presidència del Senat: Màxim poder executiu de les lleis i capacitat per legislar. Els dos cònsols donaven nom a l’any. 43 anys.

I

M

P

E

R

I

U

M

CURSUS HONORUM

10 Tribuns triats per la plebs per tal de

defensar els seus drets. Tenen capacitat

legislativa (plebiscits). Tribunicia potestas.

Triat cada 5 anys entre els excònsols. Cens de ciutadans,

adscripció d’aquests a les diferents classes. Llista de

senadors. Cura de les Mores maiorum (moral tradicional).CENSOR

Situacions excepcionals en estat d’emergència, en principi només per sis mesos.DICTADOR

MESTRE DE CAVALLERIA

Moderador i representant del dictador quan aquest

sortia de Roma. Sis mesos.

TRIBÚ DE

LA PLEBS