MALALTIES FREQÜENTSEN LA INFÀNCIA

Cristina Boada GonzálezLaia Serra FerrerInfermeres pediàtriquesCAP Bordeta-Magòria

MOCS, TOS I REFREDATS

• Tots els infants són MOCOSOS i ho seran durant la seva primera infància.

• Hem d’oferir-los molta aigua i líquids i podem fer-los rentades nasals (sobretot abans dels àpats i per anar a dormir).

• Els mocs es poden presentar més o menys espessos i de color groc o verdós (sobretot, al matí).

• Cal controlar-ne l’evolució i l’aparició de febre/febrícula.

• Cal diferenciar dos tipus bàsics de tos, no considerats com a urgència:

Tos humida: fa moure la mucositat, sembla la tos del fumador empedreït; és una reacció protectora de l’organisme: no cal administrar antitussígens a l’infant.

Tos seca: irritant, molesta l’infant i no el deixa dormir.

NO ÉS UNA SITUACIÓ D’URGÈNCIA

MAL D’ORELLA

• És freqüent en la infància i normalment està associat als refredats.

• Es pot controlar el dolor amb paracetamol o bé ibuprofèn (a partir dels 6 mesos).

• Cal demanar hora de visita, però amb calma.

• Només parlarem d’urgència si el dolor no cedeix o bé l’infant s’ha introduït un objecte per l’orella.

VÒMITS I DIARREES

• Si l’infant vomita, cal incorporar-lo i aguantar-li el cap lleugerament inclinat cap endavant. Si és un lactant, també el podem posar de costat.

• No l’hem de forçar a menjar: oferim-li poca quantitat i més sovint.

• Donem-li aigua sovint, a glopets: pot ser aigua amb sucre, sèrum oral o bé begudes isotòniques.

• Quan l’infant fa deposicions freqüents i/o líquides hem de deixar-lo "reposar” de costat.

• aigua d’arròs amb pastanaga

• farinetes/purés de patata i pastanaga

• poma, plàtan madur

• pollastre o peix blanc bullit o a la planxa

• si pren biberó, poca quantitat

• Hem  d’oferir-li poca quantitat d’aliments de manera freqüent i fer-li una dieta suau en funció de l'edat. No està clara la utilitat de la dieta astringent en la diarrea aguda; tot i així, la descrivim a continuació:

• No sempre hem de retirar la lactosa (llet i derivats).

• Si el quadre s’allarga durant uns dies o els vòmits i/o les diarrees

són molt freqüents, cal anar al centre.

FEBRE

• Sovint els infants tenen febre alta.

• És necessari fer ús del termòmetre: conèixer correctament la temperatura corporal orienta sobre les mesures que cal seguir.

• Podem donar-li un antitèrmic (paracetamol o ibuprofèn, en infants de més de 6 mesos), segons la pauta del pediatre.

• Hem d’alleugerir l’infant de roba.  • Si li dura dies, demanarem hora de visita.

NO ÉS UNA SITUACIÓ D’URGÈNCIA.

1. La temperatura axil·lar és de 37 ºC-37,5 ºC2. Hem de treure-li la roba i tenir-lo en observació.3. Si tolera bé la febre no cal donar-li res.

1. La temperatura axil·lar és superior a 37,5 ºC.2. Si no és gaire alta i és ben tolerada, no cal donar-li res.3. Observem-ne l’evolució.4. Alleugerim de roba l’infant.5. Si la febre és superior a 38,5 ºC o l’infant es troba malament,

li hem de donar l’antitèrmic, segons la pauta del pediatre.

És una urgència si hi ha antecedents de convulsions febrils.

Parlem de febrícula quan:

 Parlem de febre quan:

No dubtis a consultar-nos sempre que ho necessitis, t’esperem!!

GRÀCIES

BIBLIOGRAFIA

1. Els primers anys de vida. Consells de puericultura www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/calendariprimersanys2006.pdf Departament de Sanitat.

2. Curs autoformatiu per a diplomats en Infermeria. Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis de la Salut, 2005.