MATEMÀTIQUESMATEMÀTIQUES QUOTIDIANESQUOTIDIANES

DOLORS GINJAUME I DURANDOLORS GINJAUME I DURAN CURS 2006/07 CURS 2006/07

Pàgina 1

INDEX1._ Introducció Pàgina 3.-

1.1.- Antecedents del tema objecte del treball Pàgina 3.-

1.3.- Objectius i resultats proposats Pàgina 4.-

2.- Treball dut a terme Pàgina 5.-

2.1.- Disseny del pla de treball Pàgina 5.-

2.2.- Metodologia emprada Pàgina 5.-

2.3.- Descripció dels recursos utilitzats Pàgina 5.-

3.- Resultats obtinguts Pàgina 6.-

3.1.- Presentació dels materials elaborats Pàgina 6.-

3.2.- Material per al professorat Pàgina 8.-

3.3.- Material per a l'alumnat Pàgina 21.-

4.- Conclusions Pàgina 37.-

5.- Bibliografia comentada Pàgina 38.-

Pàgina 2

1. INTRODUCCIÓ

1.1 Antecedents del tema objecte del treball

Al llarg dels anys com a professora a secundària he observat que molts alumnes acaben el període d' educació obligatòria assolint uns coneixements bàsics , però sovint no són capaços d'utilitzar-los o relacionar-los en activitats de la seva vida quotidiana. Existeix un desinterès generalitzat per diversos motius. En primer lloc el món que envolta el nostre alumnat ha canviat amb celeritat, sobretot pel que fa a recursos tècnics i a la cultura audiovisual, informàtica i de comunicacions, que crea unes condicions de vida quotidiana que incentiven el dinamisme , la rapidesa i la immediatesa i no en canvi la insistència i l'esforç per la comprensió ;els estimula a cercar la facilitat i la superficialitat, de tal manera que es redueix considerablement el treball i l'esforç intel·lectual. Per altra banda, no els motiva gens rebre continguts d'una matèria sense la justificació d'un objectiu molt concret. Aprendre per aprendre i trobar satisfacció en això és cada cop menys estimulant per a ells.

Segons l'estudi PISA 2003 pel que fa a les competències matemàtiques del jovent català de 15 anys, la majoria de l'alumnat s'ha situat en una zona mitjana o mitjana baixa mentre que un grup massa ample (quasi quatre de cada 10) ha obtingut resultats molt baixos.

Amb la implantació de la LOGSE s'han plantejat nous reptes per als professors. És difícil fer compatibles la idea de que “cal que tots els alumnes aprenguin alguna cosa” amb la idea que alguns “hauran de tenir un bon nivell” de matemàtiques si volen continuar estudiant.

La compatibilitat d'aquestes dues afirmacions és difícil perquè requereix un canvi de mentalitat i ser més creatius a l'hora de plantejar activitats. Si hom aspira a ser capaç d'ensenyar a tots els alumnes, això sovint significa fer servir contextos de fora de l'aula. La gran part del coneixement dels estudiants està basat en el món de fora, sovint no formulat de forma matemàtica, però no obstant assequible per a l'aprenentatge matemàtic. El paper del professor és el de fer de pont entre els conceptes fonamentals de matemàtiques i el coneixement dels estudiants sobre el món.

1.2 Explicació del tema

El treball és un material didàctic relacionat amb les matemàtiques, intentant que sigui el més adaptat possible a la realitat del dia a dia o a situacions aplicables a l'entorn quotidià, ja que la motivació és un dels factors més importants a l'hora d'estudiar, entendre i aprendre matemàtiques.

Pàgina 3

S'han elaborat 12 fitxes independents que anomenem Matemàtiques Quotidianes en les quals es poden treballar diferents conceptes bàsics d'aritmètica, geometria i estadística. Cada fitxa és un guió per portar a terme l'activitat. S'ha procurat que les activitats fossin variades i que estiguessin ubicades en diferents llocs: a l'aula, al pati, a la població, davant d'un ordinador, al laboratori etc. També al llarg de les activitats s'han demanipular diferents aparells ja sigui per portar a terme la pràctica o bé per elaborar el dossier final: fotografia digital , Internet , cronòmetres, aparells de mesura.... S'ha de buscar, seleccionar, organitzar i analitzar informació de diverses fonts.

La resolució de l'activitat s'ha de portar a terme en petit grup , ja que es posen en joc les capacitats d'organització, la interacció amb els companys, la reflexió crítica i l'auto avaluació. Al final de cada activitat s'ha de produir un text escrit, tot aplicant correctament els coneixements matemàtics i lingüístics pel que fa a lèxic i ortografia, adequat a la necessitat comunicativa i al receptor.

Es treballen les matemàtiques utilitzant situacions que fan referència a la vida quotidiana (context personal), de l'escola i la feina (context educatiu laboral), de la comunitat en sentit ampli (context relacionat amb la comunitat local) i de problemes científics o explícitament matemàtics (context científic).

És a dir, es vol ajudar als alumnes a adquirir “competència matemàtica” que es defineix com l'aptitud d'un individu per identificar i comprendre el paper que desenvolupen les matemàtiques en el món , assolir raonaments fonamentals , utilitzar i participar en les matemàtiques d'acord amb les necessitats de la seva vida com a ciutadà constructiu,compromès i reflexiu.

1.3 Objectius i resultats proposats

Les intencions o objectius d'aquestes fitxes les exposaré breument:

1- Aconseguir que els estudiants assumeixin una actitud creativa.2- Desenvolupar la seva habilitat en les aplicacions de les matemàtiques i motivar-los.3- Proporcionar una imatge de les matemàtiques i del seu ensenyament diferent al tradicional.4- Ajudar a l'estudiant a adquirir i comprendre conceptes matemàtics a partir de les seves aplicacions.5- Trobar un recurs per millorar l'adquisició de competències bàsiques de l'alumnat.

És evident que cal aprofundir a secundària en les competències de l'àmbit matemàtic , per tal d'ajudar a adquirir capacitats que permetin a l'alumnat aplicar de manera integrada els sabers i les habilitats de tipus matemàtic , amb reflexió , capacitat crítica i una actitud adequada a partir de situacions vinculades a diferents àrees del currículum. Òbviament en l'aplicació d'aquests sabers i habilitats també estan implicades altres competències com la comprensió i expressió escrita, la recerca i selecció d'informació. El propòsit d'aquest material didàctic és, en definitiva, reforçar els conceptes matemàtics més elementals que necessitem en la nostra vida quotidiana, intentant fer-ho d'una manera diferent i

Pàgina 4

interdisciplinar.

2. TREBALL DUT A TERME

2.1 Disseny del pla de treball

En optar per una llicència de modalitat B3, és a dir, de dedicació compartida al 50% entre el lloc de treball i l'elaboració de material didàctic, al llarg de tot el curs escolar 2006/07 he disposat d'unes 36 setmanes per fer el treball, així que per l'elaboració de cadascuna de les 12 fitxes o petits projectes matemàtics he utilitzat unes 3 setmanes de mitjana.

En la confecció i el disseny d'aquestes fitxes es van seguir dues fases:

Recerca, anàlisi i consideració d'informació relativa als diferents àmbits del marc teòric.

Disseny i elaboració de la fitxa en sintonia amb el marc referencial explicitat.

2.2 Metodologia emprada

Selecció de l'activitat : en funció dels continguts que volem treballar i dels objectius que ens proposem assolir. Revisar els diferents materials, en especial llibres de text posant atenció en l'enfoc que fan del tema en els diferents nivells, tot recollint la metodologia i els coneixements bàsics que s'hi donen.

Exploració didàctica : possibilitats que ens ofereix, aspectes que volem treballar especialment, coneixements previs, temporització, format en que s'hauran de presentar els resultats, així com el mètode d'avaluació.

Elaboració de guions de l'activitat : més o menys dirigits, des d'un qüestionari descriptiu que condueixi l'alumne pas a pas , fins a un simple text de presentació del que es farà.

2.3 Descripció dels recursos utilitzats

A l'hora de dissenyar les fitxes , es va pensar fer-ho amb OpenOffice que és una aplicació de gran qualitat i que cobreix sobradament les necessitats de qualsevol usuari necessitat d'eines ofimàtiques potents, i a la vegada senzilles d' utilitzar . Per altra banda es compatible amb Windows i Linux i en l'actualitat es distribueix gratuïtament, en el marc d'una llicencia especial .Des de l'inici del projecte es va optar per programes “estàndard” i lliures perquè tothom

Pàgina 5

ho tingues a l'abast. OpenOffice es una aplicació gratuïta, lliure i de fàcil accés i amb ella totes les necessitats queden cobertes.

Word no permet fer documents amb pdf de forma directa però amb OpenOffice resulta molt fàcil generar-los clicant una petita icona, també les planes web es poden crear de forma automàtica.

Una vegada ja creats els documents amb pdf , es va crear una plana web. En el centre on treballo tenim un servidor de planes web, allà s'ha creat un usuari, i una plana index i a partir d' aquí s'han creat diverses carpetes: pdf, imatges, arrel ( on hem posat totes aquelles planes que necessitàvem) .

La decisió de fer-ho d'aquesta forma ha sigut per estalviar feina i perquè permet integra-ho a altres formes de treballar (moodle, webquest), així es pot treballar:

en un entorn en línia

en comunitat didàctica

Es a dir , es presenten uns objectius, es donen unes prioritats i es tenen una serie de recursos per treballar a Internet.

Aquest material didàctic elaborat es penjara al servidor de l' IES de CELRA on s'ha creat una plana web pròpia, allà apareix la plana index, i des d'aquesta es pot trobar qualsevol de les fitxes tant de l'alumne com del professor.

3. RESULTATS OBTINGUTS

3.1 Presentació dels materials elaborat

El material elaborat consisteix en una fitxa de presentació , seguida de 12 fitxes ; cadascuna conté dues parts: una dirigida al professorat on es presenta l'activitat, junt amb els objectius i continguts matemàtics que es volen assolir i una altra dirigida a l'alumnat on es presenta el guió a seguir per desenvolupar l'activitat.

El format ideal és en paper per poder elaborar un dossier amb les fitxes de l'alumne, ja que algunes activitats es desenvolupen fora de l'aula i l'alumne ha de disposar del guió de cada pràctica, no obstant tot aquest material es pot utilitzar com es cregui més oportú ja que cadascuna de les fitxes és independent i es pot utilitzar individualment.

S' ha procurat limitar l'extensió de la fitxa per l'alumnat a només una pàgina, no obstant alguna de les fitxes al tenir material complementari ocupa dues pàgines, també el format en que s'ha elaborat cada fitxa és similar per donar una visió de conjunt de tot el material. Aquest material ,anomenat Matemàtiques Quotidianes, que es presenta a continuació es pot trobar a l'adreça: http://www.iesdecelra.cat/~dolors/

Pàgina 6

Introducció general i objectius No és infreqüent sentir a l'aula la típica pregunta. I això per a què serveix?

En aquestes circumstàncies cada cop és més evident que la motivació ha de ser un element clau en qualsevol mètode docent.

Sovint hi ha una escletxa entre les matemàtiques que s'expliquen dintre de l'aula i les matemàtiques que hom fa servir a la vida real. L'existència d'aquesta escletxa és un dels motius que expliquen les actituds negatives que molts alumnes desenvolupen envers les matemàtiques. La matemàtica de la vida real resta invisible a les persones que la fan servir. Crec que podem ajudar a una part d'aquests alumnes treballant les matemàtiques amb activitats que els sorprenguin, utilitzant situacions que fan referència a la vida quotidiana (context personal), de l'escola i la feina (context educatiu), de la comunitat en sentit ampli(context relacionat amb la comunitat local) i de problemes científics o explícitament matemàtics (context científic).

Les fitxes de MATEMÀTIQUES QUOTIDIANES contenen activitats interdisciplinàries relacionades prioritari ament amb les matemàtiques utilitzant casos reals perquè els nois i noies comprovin que hi ha conceptes i habilitats que cal conèixer per desenvolupar-nos correctament en la nostra vida.

La resolució de les activitats es portarà a terme en petit grup on es posen en joc les capacitats d'organització del treball en grup,

la interacció amb els companys i la reflexió crítica. Les activitats són variades i es poden realitzar en diferents llocs : a l'aula, al pati, a la població, davant d'un ordinador, al laboratori...Al final de cada activitat s'haurà de produir un text escrit, amb ordre, claredat i suficient detall, tot aplicant correctament els coneixements matemàtics i lingüístics.

Les intencions o objectius d'aquesta carpeta didàctica amb 12 fitxes, cada una de les quals dedicada a una activitat diferent són:

Aconseguir que els estudiants assumeixin una actitud creativa.

Desenvolupar la seva habilitat en les aplicacions de les matemàtiques i motivar-los.

Proporcionar una imatge de les matemàtiques i del seu ensenyament diferent al tradicional.

Ajudar a l'estudiant a adquirir i comprendre conceptes matemàtics a partir de les seves aplicacions.

Trobar un recurs per millorar l'adquisició de competències bàsiques de l'alumnat.

Espero que els ensenyants trobin en aquestes fitxes un material útil i que els nois i noies les utilitzin per completar els coneixements matemàtics bàsics que necessiten per la vida quotidiana.

Pàgina 7

INDEX INDEX

GUIA DEL PROJECTE PER AL PROFESSOR

Fitxa 1 : Estadística a la premsa escrita

Fitxa 2 : Preparació d'un viatge a través d' Internet

Fitxa 3 : El joc dels polinomis

Fitxa 4 : Volem un cotxe, demanem un crèdit

Fitxa 5 : La meva habitació a escala, pressupost per moblar-la

Fitxa 6 : Anem a la cuina

Fitxa 7 : Mesurem volums i superfícies

Fitxa 8 : Recorregut fotogràfic tot buscant geometria

Fitxa 9 : Siguem consumidors responsables, comparem

Fitxa 10: Fem sabó!

Fitxa 11: Preparem una activitat i repartim beneficis

Fitxa 12: Projecte d'investigació

Pàgina 8

FITXA 1 FITXA 1

ESTADÍSTICA A LA PREMSA ESCRITA

OBJECTIUS. Saber aplicar els coneixements estadístics bàsics, i comprovar que informacions que surten sovint als mitjans de comunicació porten darrera un treball matemàtic rigorós.

Activitat. Fer una plana imitant un article dels que solen sortir sovint a la premsa escrita basat en una investigació estadística feta prèviament per l'alumne.

Continguts matemàtics . Llenguatge estadístic, taules de freqüències, gràfics, paràmetres estadístics de centralització i de dispersió.

Treball previ . Repassar coneixements estadístics amb l'ajut de qüestions i exercicis relacionats amb el tema.

Avaluació. Es tindrà en compte el treball a classe, la col·laboració amb els companys, el format i continguts estadístics del treball, així com l'explicació davant dels companys.

Pàgina 9

FITXA 2 FITXA 2

PREPARACIÓ D'UN VIATGE A TRAVÉS D'INTERNET

OBJECTIUS. Saber organitzar un viatge, buscant informació a Internet, en guies , mapes i plànols i preveure el cost aproximat, així com la conversió de moneda estrangera a euros.

Activitat. Fer un programa de viatge imitant els que ens faciliten les agències de viatges, així com la previsió de gasto i de temps.

Continguts matemàtics. Nombres enters i decimals, mesures de temps. Proporcionalitat:Regla de tres. Coordenades.

Treball previ. Repassar coneixements de proporcionalitat.

Avaluació. Es tindrà en compte el treball a classe,la col·laboració amb els companys, el format presentat, la viabilitat del projecte i les localitzacions sobre plànol.

Pàgina 10

FITXA 3 FITXA 3

EL JOC DELS POLINOMIS

OBJECTIUS . Mitjançant el joc comprovar la destresa de cada alumne per fer càlculs ja siguin mentals o amb paper i fer que es comencin a familiaritzar amb les expressions polinòmiques.

Activitat. Jugar en grups de quatre alumnes 7 partides del joc i veure qui és el guanyador.

Continguts matemàtics . Expressions polinòmiques. Càlcul del valor numèric d'un polinomi. Preferència d'operacions amb nombres enters.

Treball previ. Repassar la preferència d'operacions.

Avaluació. Es tindrà en compte les partides guanyades per cadascú així com la detecció d'errors de càlcul per part dels companys.

Pàgina 11

FITXA 4 FITXA 4

VOLEM UN COTXE,DEMANEM UN CRÈDIT

OBJECTIUS. Fer una elecció com a consumidor i saber calcular les conseqüències econòmiques que implica una motorització (cotxe o moto, impostos fixos, assegurances, reparacions, consum..) així com prendre consciència de la diferència entre pagar al comptat o a crèdit.

Activitat. Escollir entre quatre opcions un model de cotxe i fer la previsió de compra així com del gasto que haurem d'afrontar.

Continguts matemàtics. Mitjanes aritmètiques, mitjanes ponderades i percentatges.

Treball previ . Seria recomanable explicar què és un crèdit al consum i les condicions que imposen els bancs o caixes als clients per concedir-lo, així com una visita a un concessionari de cotxes on podrem saber les característiques tècniques d'un vehicle i l'opció d'adquirir el cotxe mitjançant una financera proposada pel concessionari.

Avaluació. Es tindrà en compte el treball a classe, la col·laboració amb els companys i el format presentat de l'estudi fet ,així com la correcta previsió anual de les despeses.

Pàgina 12

FITXA 5 FITXA 5

LA MEVA HABITACIÓ , PRESSUPOST PER MOBLAR-LA

OBJECTIUS. Saber mesurar i dibuixar a escala, i també calcular un pressupost.

Activitat . Fer un dibuix a escala del dormitori i dels mobles que es volen comprar en paper vegetal i un pressupost acurat del cost dels mobles, pintura i parquet.

Continguts matemàtics . Decimals. Mesures de longitud i superfície. Proporcionalitat directa.

Treball previ. Explicar com es fan les representacions a escala.

Avaluació. Es tindrà en compte el treball a classe, la col·laboració amb els companys, la precisió en les mesures i que el pressupost sigui el més precís possible.

Pàgina 13

FITXA 6 FITXA 6

ANEM A LA CUINA

OBJECTIUS . Entendre que a la cuina també cal fer matemàtiques.

Activitat. Preparar una recepta de cuina senzilla (en aquest cas en prou feina s'ha d'utilitzar el foc) i a partir dels ingredients calcular la recepta i el preu del pastís si variem el nombre de persones.

Continguts matemàtics . Mesures de massa i de capacitat. Proporcionalitat.

Treball previ . Calcular un got petit quants ml són. Comprar els ingredients

Avaluació. Es tindrà en compte el treball a classe, la col·laboració amb els companys, el format presentat i que els càlculs realitzats siguin el més exactes possible.

Pàgina 14

FITXA 7 FITXA 7

MESUREM VOLUMS I SUPERFÍCIES

OBJECTIUS . Saber veure els envasos geomètricament veient llur construcció, capacitat, superfície, apilament...Aprendre a calcular el volum dels poliedres regulars d'ús corrent així com conèixer el nom de les diferents formes.

Activitat . A partir dels envasos que podem trobar en un supermercat aprendre el nom dels diferents poliedres, així com saber prendre les mides i calcular el seu volum o capacitat.

Continguts matemàtics . Càlcul de volums. Relacionar cm3 i ml. Desenvolupaments plans i cossos espaials, superfícies, volums, representació i elaboració de models.

Treball previ . Facilitar una llista dels diferents poliedres i cossos de revolució amb les fórmules que permeten el càlcul del seu volum.

Avaluació. Es tindrà en compte el treball a classe, la col·laboració amb els companys, el format presentat, així com la precisió en les mesures i el càlcul final de les capacitats.

Pàgina 15

FITXA 8 FITXA 8

RECORREGUT FOTOGRÀFIC TOT BUSCANT GEOMETRIA

OBJECTIUS . Fer veure a l'alumnat que les matemàtiques estan immerses en la realitat que ens envolta, fent-los descobrir aspectes geomètrics d'edificis i monuments alhora que practiquen la fotografia matemàtica.

Activitat . Es plantegen cinc objectius que han de visitar els alumnes, situats a llocs molt coneguts de la ciutat, que siguin accessibles en bus o a peu. En arribar a cada objectiu s'ha de realitzar una fotografia i resoldre un problema matemàtic.

Continguts matemàtics . Classificació de cossos geomètrics, comprovació de les seves propietats, estimació de mesures, visió de l'espai, càlcul de superfícies i volums.

Treball previ . Coneixement de la geometria i cossos geomètrics.

Avaluació. S'haurà de presentar un informe on es valorarà la localització dels objectius, la correcció, precisió i argumentació de cada prova així com l'ortografia i presentació.

Pàgina 16

FITXA 9 FITXA 9

SIGUEM CONSUMIDORS RESPONSABLES,COMPAREM

OBJECTIUS. Col·laborar amb les matemàtiques a contraposar els efectes de la publicitat, o sigui posar les matemàtiques al servei del consumidor crític.

Activitat. Comparar tres marques diferents d'un mateix producte existent en el mercat , en aquest cas s´han utilitzat 3 cacaus per acompanyar la llet , utilitzant criteris matemàtics, per decidir quin dels productes és millor.

Continguts matemàtics . Operacions amb nombres decimals, aproximació i arrodoniment, notació científica, percentatges, relacions de proporcionalitat i diagrames de barres.

Treball previ . Sensibilitzar als alumnes perquè aprenguin a ser consumidors responsables i reflexius.

Avaluació. S'avaluaran els aspectes conceptuals,procedimentals i l'actitud davant el desenvolupament de l' investigació matemàtica; les estratègies escollides, les observacions i les conclusions així com la manera de presentar-les.

NOTA: A= ColaCao, B= Nesquik C= Nestlé

Pàgina 17

FITXA 10 FITXA 10

FEM SABÓ!

OBJECTIUS. Elaboració d'un producte de perfumeria, i a partir del preu de cada ingredient , calcular quin és el preu d'una unitat (tenint en compte les despeses afegides). Saber la quantitat necessària de cada element de la fórmula segons la quantitat de producte que es vulgui elaborar, aplicant el càlcul de proporcions.

Activitat. Mitjançant un mètode senzill i artesà farem sabó per pells delicades i calcularem quin hauria de ser el preu de venda de cada peça produïda

Continguts matemàtics . Utilització de la regla de tres simple,calcul del preu de cost per unitat de producte.

Treball previ . Conèixer el S.M.D (sistema mètric decimal).

Avaluació. Es valorarà l'aspecte i presentació de les peces de sabó obtingudes, així com els càlculs efectuats per obtenir el cost de cada peça i les previsions de producció.

Pàgina 18

FITXA 11 FITXA 11

PREPAREM UNA ACTIVITAT I REPARTIM BENEFICIS

OBJECTIUS. Utilitzar un exemple pràctic i proper perquè els alumnes practiquin els repartiments proporcionals.

Activitat. Es tracta de que els alumnes organitzin en el centre alguna activitat i es reparteixin els beneficis per poder abaratir el seu viatge de final de curs.

Continguts matemàtics . Repartiments proporcionals.

Treball previ . Planificació de l'activitat.

Avaluació. Es tindrà en compte la iniciativa, les idees aportades, la col·laboració amb els companys, el treball fet al llarg de l'activitat i finalment la confecció del full de càlcul per fer els repartiments segons el treball de cadascú.

Pàgina 19

FITXA 12 FITXA 12

PROJECTE D'INVESTIGACIÓ

OBJECTIUS . Que l'alumne/a sigui capaç de fer individualment un petit treball d'investigació relacionat amb la matemàtica del consumidor.

Activitat . Consisteix en un treball extra escolar a fer durant uns pocs dies, seguint la pauta que es dóna en la fitxa. Amb vista a concretar els temes dels projectes en suggerim uns quants: pressupost familiar , càlcul de tarifes telefòniques, itineraris alternatius en metro i bus, distribucions d'un tipus de comerç determinat, la declaració de la renda, volum de deixalles generades, les talles en la roba, organització d'un casament, pressupost per tenir una mascota.....

Treball previ. Haver fet les onze fitxes precedents.

Avaluació. Fitxa d'avaluació

Pàgina 20

FITXA 1 ESTADÍSTICA A LA PREMSA ESCRITA

Es demana als alumnes que portin a classe articles que hagin sortit en diaris o revistes relacionats amb l'estadística i es comenten a classe.

A continuació es demana als alumnes que facin grups de 3 o 4 persones i que es posin d'acord per escollir un tema del seu interès, així com la població a la qual dirigiran el seu estudi .

Es prepara una enquesta a classe, amb un màxim de 10 preguntes, sobre el tema escollit, abans d'utilitzar-la es passa als companys i al professor per poder refer i corregir algunes preguntes a vegades massa personals , a vegades innecessàries, o a vegades mal redactades.

Es decideix a quantes persones entrevistar i es procura que la mostra sigui representativa de la població estudiada.

Una vegada fetes les enquestes es fa el recompte de dades i amb aquestes es demana als alumnes que facin un resum dels resultats i alhora es suggereix buscar informació a Internet o a la biblioteca sobre el tema estudiat.

Ja recollida tota la informació ,l'objectiu és fer una plana amb format DIN A4 imitant un article dels que solen sortir sovint als diaris amb totes les dades estadístiques i informacions obtingudes.

Una vegada presentada en DIN A4 es passa a DIN A3 i es penja a la classe on els alumnes que han fet el treball expliquen als companys els resultats i conclusions de la seva enquesta.

Pàgina 21

FITXA 2

PREPARACIÓ D'UN VIATGE A TRAVÉS D'INTERNET

Proposar als alumnes unes dates concretes per passar un cap de setmana a Londres 2 persones, sortint el divendres a la tarda i arribant el diumenge a última hora del vespre.

Buscar a través d'Internet una companyia aèria de baix cost que surti d'un aeroport proper per veure l'horari dels avions i el preu dels bitllets.

També per Internet buscar un hotel o alberg de preu mitjà al centre o no molt allunyat del centre de la ciutat.

Buscar l'equivalència en euros de la lliure esterlina , ens ajudarà a calcular

els gasto total del viatge.

Consultar guies turístiques o Internet per saber els monuments més importants i els llocs d'interès (també podem preguntar a alguna persona que hi hagi anat).

En un plànol de Londres assenyalem amb agulles de cap la situació del nostre hotel i els principals llocs que volem visitar.

Tenint en compte els horaris es fa la distribució durant els dies d'estada a la ciutat.

Cal fer una previsió de gasto tenint en compte, apart de l'avió i l'hotel, transport local, menjars i entrades a museus.

Es penja a la classe el plànol de la ciutat amb les localitzacions fetes, així com el programa del viatge amb la previsió del gasto en euros, fent una proposta per la conversió ràpida de lliures a euros sense necessitat de calculadora.

El grup d'alumnes que hagi programat millor el viatge explica als companys el seu itinerari amb suport visual .

Pàgina 22

FITXA 3

EL JOC DELS POLINOMIS

Es fan grups de 4 alumnes davant del “tauler polinòmic”. Cada grup ha de disposar de :

4 fitxes de parxís de diferent colorun daupaper i llapis per fer els càlculs

Normes del joc

Cada jugador tira el dau per saber l' ordre de sortida , surt primer el que treu la xifra més alta. Una vegada establert l'ordre de sortida, es posa la fitxa a la primera casella i es tira el dau, seguidament es calcula el valor numèric del polinomi per el valor que ens ha sortit si és positiu s'avança el número de caselles segons el resultat, si és negatiu es retrocedeix. Així anem fent la roda entre els diferents jugadors fins que un d'ells arriba a la casella negre. Aquest jugador ha guanyat la partida!

Pàgina 23

➔ 2x+3 4+2h a-2 2(m-1) b-6+3 2y+5 -3t+4 -(k-5) p-5 principi

4(x-3)

principi -4+3k h-4.2 -5-w p+2 q.2-3 x-4 s+1 5-(y-4)

(6+2c):2 9-m

-x2+9

8s-10

-4+2m

(-s)2

principi 2-(w+3) 8+2p 9-r2 -7+3b -2(t+3) 2p-9 (n-4)2 7-5j+1 b+4 principi

FITXA 4 VOLEM UN COTXE, DEMANEM UN CRÈDIT Quan volem comprar un cotxe influeixen molts factors, i a vegades molt personals.

Restringirem l'elecció a 4 models de gamma similar, seleccionats entre els diferents models que podem trobar en el mercat. Posarem unes quantes característiques que nosaltres considerem prioritàries a l' hora d' escollir el vehicle. Podrien ser per exemple: D (disseny), C (consum) , P (preu) , A (acabats interiors).

Donarem una puntuació de 0 a 10 a cada característica valorant tots els models, podem utilitzar els catàlegs facilitats pels diferents concessionaris o alguna de les revistes especialitzades que hi ha en el mercat.

Vehicle D C P A Puntuació mitjana

Vehicle A Suma:4

Vehicle B Suma:4

Vehicle C Suma:4

Vehicle Suma:4

Aquesta valoració seria correcta si totes les característiques tenen la mateixa importància des del nostre punt de vista.

Ara be, si volem afinar més podem puntuar cada característica del 1 al 3, segons li donem més importància o menys, per exemple:

Vehicle D x 2 C x 3 P x3 A x 2 Punts

Suma: 10

Llavors la puntuació de cada vehicle s'obté multiplicant les qualificacions donades per la importància que li hem donat a les diferents qualitats. D' aquesta forma hem obtingut la “mitjana ponderada” i ordenant les puntuacions sabrem quin vehicle ens volem comprar.A continuació serà l'hora de demanar un crèdit a una entitat bancària o a la financera del concessionari.

Entitat Entrada Comissió apertura

Quota mensual

Nº mesos

Preu final

Banc o Caixa

Financera

Comptat

Una vegada fets els càlculs podrem saber el preu final del cotxe i si es troba dintre les nostres possibilitats econòmiques.També haurem de fer una previsió del gasto anual que comportarà el vehicle: assegurança, impost de circulació, benzina (10.000 km), un canvi d' oli i de filtre, aparcament..., així sabrem el cost total per any i per kilòmetre.

Pàgina 25

FITXA 5

LA MEVA HABITACIÓ A ESCALA, PRESSUPOST PER MOBLAR-LA

Imagineu que estreneu un dormitori nou i que l' heu d'equipar completament.

Preneu mides de la vostra habitació amb una cinta mètrica a continuació dibuixeu un plànol a escala de la vostra habitació sobre paper vegetal.

Per moblar-la al vostre gust escolliu els mobles bàsics que us convinguin, quan tingueu clara la distribució, dibuixeu-los també sobre el plànol a escala.

A continuació presenteu un pressupost del vostre nou dormitori on hi consti:

*El tipus , mides i preus dels mobles.*El pressupost per col·locar-hi moqueta o parquet (mesureu la superfície del terra).*Quant costaria pintar l´habitació (mesureu la superfície a pintar).*Quines mides donaríeu perquè us fessin unes cortines.*El perímetre de l' habitació per si voleu col·locar-hi un sòcol de fusta.

NOTA: consulteu catàlegs i parleu amb professionals.

Pàgina 26

FITXA 6

ANEM A LA CUINA

Tronc de xocolata

Ingredients

100 g de mantega 200 g de xocolata 1 vas petit d'aigua 1 vas petit d' 0porto (opcional) 250 g de galetes maries rodones

En un cassó desfeu la mantega i la xocolata al foc vigilant que no bulli. Retireu-lo del foc i deixeu-ho refredar.En un plat soper barregeu-hi l'aigua i el Porto.Remulleu-hi uns segons les galetes de 3 en 3 vigilant que no s'estovin.Poseu un bon tros de paper d'alumini sobre el marbre de la cuina.Sobre cada galeta remullada poseu-hi una cullerada de xocolata i aneu-les enganxant una darrera l'altra, posant-les sobre el paper alumini en posició vertical han de quedar en forma de tronc.La resta de xocolata s'escampa per sobre el tronc. Després s'embolica amb el paper alumini i es posa a la nevera: s'ha de menjar fredAbans de servir-lo es treu el paper i es tallen de biaix les puntes del tronc.Se serveix sobre una blonda de paper posada en una safata.

Una vegada comprats els ingredients aquesta pràctica es realitzarà dividint la feina en petits grups ( G1 , G2 , G3 , G4 , G5 ) i fent cada grup una tasca diferent.

El G1 s'encarregarà de gravar en vídeo les diferents parts de l'activitat perquè quedi resumida com si fos un programa de cuina a la TV.

El G2 faran el pastís davant els companys ,explicant pas a pas la recepta i tenint escrit en una pissarra els ingredients utilitzats així com el que s'ha comprat per realitzar-ho amb el preu pagat.

El G3 poden calcular quina seria la recepta si fessin el pastís per tota la classe i quant ens hauríem de gastar al comprar els ingredients.

El G4 calcularà quina hauria de ser la recepta per 2 persones, què hauríem de comprar i quant costaria el pastís.

El G5 pot calcular, amb l'ajut d' una taula de calories, quin és el valor calòric del pastís i una ració quantes calories són.

Pàgina 27

FITXA 7

MESUREM VOLUMS I SUPERFÍCIES

Per portar a terme aquesta activitat necessitem visitar un supermercat allà, podem optar per fotografiar els diferents cossos geomètrics que trobem i prendre les mesures que necessitem pels nostres càlculs o be comprar alguns productes envasats en formes diferents i portar-los a l' aula (dependrà això del nostre pressupost ).

Una vegada hem decidit això , la pràctica consistirà en la confecció d'una fitxa per cada element diferent que hàgim trobat on hi consti una fotografia del producte,el nom de la figura geomètrica, les mides de l'envoltori (en cm), la fórmula que hem utilitzat per trobar el volum o capacitat i el procés que hem seguit

per arribar al resultat final.També podem comparar mitjançant una taula la capacitat que es troba escrita a l'etiquetatge dels productes i el resultats que hem obtingut nosaltres.

Agafem els diferents envasos que tenim i dibuixem el seu desenvolupament pla, és a dir, una figura que retallant-la i enganxant-la, arribi a ser un model de l' envàs, aprofitem per calcular la seva superfície o àrea , indicant les mides de la figura i el procediment que hem seguit per arribar al resultat final.

Finalment confeccionem un petita taula on hi posarem el dibuix , el nom de la figura, la fórmula utilitzada per trobar l'àrea i la fórmula per trobar el seu volum:

Dibuix Nom Àrea Volum

Pàgina 28

FITXA 8

RECORREGUT FOTOGRÀFIC TOT BUSCANT GEOMETRIA

Per portar a terme aquesta activitat s'han de formar grups de tres persones, disposar d'una càmera fotogràfica, una cinta de mesurar, un plànol de la ciutat i estar disposats a veure Girona amb “ulls matemàtics”.

El professor/a posarà a disposició de cada grup el full amb les 5 pistes i proves a realitzar.

Una vegada trobats els 5 objectius, s'ha d'elaborar un informe en el que hi hagi les fotos fetes pels alumnes i les respostes raonades a cada activitat proposada.

Pàgina 29

OBJECTIU

1Avinguda Ramon Foch (davant Correus) Proves :

a) Fotografieu l'escultura. b) Aquest cos geomètric, s'anomena ortoedre, trobeu el nombre de cares(C) , vèrtexs (V) i arestes (A) de la figura. c) Es compleix C+V = A +2 ? d) L'escultura es troba dins un petit estany d'aigua, calculeu-ne la capacitat.

OBJECTIU

2Carrer Ballesteries Proves:

a) Fotografieu una font del 1888 que hi ha en aquest carrer. b) Calculeu el perímetre de l'arcada que hi ha a la font.

OBJECTIU

3Plaça de Vicenç Vives Proves :

a) Fotografieu les esferes que hi ha a la plaça i calculeu la superfície de la més petita.b) En aquesta plaça es poden localitzar varis triangles. De quin tipus són? c) Si en trobeu algun de rectangle, mesureu els seus costats i comproveu que es compleix el Teorema de Pitàgores.

OBJECTIU

4 Plaça de Josep Pla Proves :

a) Fotografieu l'escultura que hi ha a la plaça. b) Preneu mides i calculeu a quina escala està fet un dels llibres que conté. c) Aquest llibre el podríem posar en les estanteries de la biblioteca del nostre centre? Per què?

OBJECTIU

5Lliure elecció Proves :

a) Localitzeu 3 imatges geomètriques en façanes, places, mosaics, mobiliari urbà o escultures . b) Fotografieu les imatges. c) Poseu a cadascuna un títol matemàtic i expliqueu què hi veieu.

Pàgina 30

FITXA 9 SIGUEM CONSUMIDORS RESPONSABLES, COMPAREM

Es tracta de comparar tres marques diferents d'un mateix producte, en aquest cas tres cacaus diferents per acompanyar la llet a l'hora d'esmorzar. Per identificar aquests productes els anomenarem : cacau A , cacau B , i cacau C.

Utilitzant la informació nutricional del full de dades que acompanya aquesta fitxa, omple les diferents taules de cada activitat.

ACTIVITAT 1

Omple la taula , utilitzant la informació corresponent a 100 g de producte. Per omplir el requadre “altres”, s'ha de tenir en compte que les sumes verticals han de donar 100 g. És important si el producte dóna tota la informació, la importància d'una dieta sense colesterol i rica en fibra, així com la preferència de prendre grasses poliinsaturades enfront de les saturades i monosaturades.

Cacau A B C

Proteïnes

Hidrats de carboni

Fibra alimentaria

Colesterol

Calci

Fosfor

Magnesi

Sodi

Altres

SUMA

Calcula a quin preu surt cada ració de producte (30 g)

Cacau A Cacau B Cacau C

Preu 400 g

Preu 30 g

ACTIVITAT 2

Sabent que en física 1 Joule = 0,24 calories, comproveu l'equivalència entre kiloJouls i kilocalories de cada producte.

Cacau A Cacau B Cacau C

Valor esperat Kcal kcal kcal

Valor real Kcal Kcal Kcal

ACTIVITAT 3

Tinguen en compte que cada ració de producte és d'uns 30g i que l'acompanyaries amb 100 ml de llet, calcula quantes calories es prenen depenent del tipus de llet.100ml de llet 30 g de

cacauCalories cacau

TOTAL calories

Entera 61 kcal

Semi 43 Kcal

Desnatada34 kcal

Cacau A

Entera 61 kcal

Semi 43 Kcal

Semi 43 Kcal

Cacau B

Entera 61 kcal

Semi 43 KcalCacau C

ACTIVITAT 4

Sense conèixer la marca fes una degustació i qualifica de 0 a 5 segons textura i gust del cacau.

Cacau sense llet A B C

Puntuació

ACTIVITAT 5

Una vegada fetes totes les activitats es descobreixen les marques i cada alumne presenta una petita fitxa raonant quin dels productes compraria i el perquè de la seva elecció. Finalment es farà un diagrama de barres que mostri les dades del producte escollit per tothom.

Pàgina 31

Full de dades 9

Cacau A Cacau B Cacau C

Informació nutricional

Per 100 g CDR Informació nutricional

Per 100 g CDR Informació nutricional

Per 100 g CDR

Valor energètic 367 kcal1556 Kj

Valor energètic 1591 Kj376 Kcal

716 Kj170 Kcal

Valor energètic 1451 Kj343 Kcal

Proteïnes 6,7 g Proteïnes 4,4 g Proteïnes 8,9 g

Hidrats de carboni 77 g Hidrats de carboni 81,2 g Hidrats de carbonidels quals sucres

64,7 g58,6 g

Grasesde les saturades

3,6 g1,8 g

Grases 3,5 g Grasesde les saturades

5,4 g3,0 g

Colesterol 0 mg Magnesi 99 mg Fibra alimentaria 13,3 g

Calci 300 mg 38 mg Fosfor 168 mg Sodi 0,14 g

Fosfor 325 mg 41 mg Fosfor 309 mg

Ferro 11,5 mg 82 mg Magnesi 196 mg

Cacau A Cacau B Cacau C

Ingredients Ingredients Ingredients

Sucre Sucre Sucre

Cacau sense grassa en pols Cacau Cacau sense grassa

Crema de cereal Lecitina de soja Lecitina de soja

Kola-maltejada (farina de blat) Sal Sal

Extracte de malta Oli vegetal Oli vegetal

Aroma natural Aroma Aroma (vainilla)

Extracte d' nou de cola canyella Canyella

Fibra

Sals minerals

Lecitina de soja

Aromes Sal

Pes : 400 g Pes : 400 g Pes : 400 g

Preu : 2,05 € Preu : 2,39 € Preu :2,49 g

Ració recomanada : 20 o 30 g Ració recomanada: 20 g Ració recomanada : 30 g

Pàgina 32

FITXA 10 FEM SABÓ !

Necessitem_________

1 cassó petit 1 cullera petita 1 cassó gran Motlles de fusta o polietilè safata de cartró drap de cuina paper impermeable a la grassa 2 cullerades soperes de sosa càustica 200 cm3 d'aigua 500 cm3 d'oli d'ametlles o d'oliva 100 g d'oli de coco 2 culleres grosses de glicerina o mel

1 fogó per escalfar

Com fer-ho________

Posar aigua en un cassó petit.Mesurar la sosa i posar-la lentament a l'aigua, remenant fins a dissoldre-ho.Escalfar a foc lent els olis junt amb la glicerina fins que es fongui.Posar la solució de sosa sobre els olis, remenant fins que es torni espès (aproximadament durant ¼ d'hora), si solidifica escalfar al bany maria i remenar fins que agafi consistènciaPosar la barreja en uns motllos (aquest ha d'estar sobre una safata de cartró) . S'ha de cobrir la safata amb un drap.Ho posem en un lloc càlid i sec per deixar-ho solidificar.Quan el sabó sigui sòlid, separem les pastilles dels motllos i s' emboliquen amb impermeable a la grassa i deixem passar 2 setmanes perquè s'endureixin.

Activitat 1_________________________

A partir del preu de cada un dels ingredients, calcula el preu de cost per unitat de producte.

Activitat 2_________________________

Embolica cada pastilla de sabó amb un paper transparent i una cinta de ràfia com si els volguéssim regalar. Calculem a partir del preu de cost per unitat i dels costos afegits (feina, gas , embolcall) el preu de venda de cada unitat.

Activitat 3_________________________

Estableix quines són les quantitats necessàries de cada element de la fórmula a fi d'elaborar 100 unitats de sabó.

Pàgina 33

FITXA 11 PREPAREM UNA ACTIVITAT I REPARTIM BENEFICIS

Sovint els estudiants per subvencionar-se una part del viatge de final de curs, organitzen activitats dintre i fora del centre : venda de samarretes, bolígrafs, loteria, roses, representacions teatrals, organització d'esmorzars.,de castanyades... etc.En aquesta pràctica es tracta d'organitzar una activitat, per exemple un esmorzar, en el centre per la resta d'alumnes amb motiu d'alguna celebració.A continuació es donen algunes pautes per l'organització, però naturalment són els alumnes qui finalment han de decidir què i com ho volen organitzar i com es reparteixen les diferents feines:

Demanar permís a la direcció del centre per organitzar l'esmorzar.

Decidir quins seran els productes que es vendran: entrepans de varies classes, coques , begudes.

Decidir la quantitat de beguda, pa, embotit, tomates, coques (es poden portar fetes de casa), tovallons paper, gots de plàstic.... que es compraran.

Una vegada comprats els articles es decideix el preu a què vendrem els productes .

Es fan cartells i es reparteixen a totes les aules informant del dia i hora de l'esmorzar, així com del preu que es cobrarà per cada producte.

Es fan tiquets amb el nom de cada producte que es vendrà : entrepà, tall de coca, beguda.

Es reparteixen les diferents feines: fer cartells, fer tiquets, comprar, fer coques , fer entrepans, preparar gots de beguda, vendre tiquets, vendre entrepans, vendre coques, vendre gots de beguda, recollir i netejar, comptar els diners guanyats, repartir els beneficis.

Posar-se d'acord en quants punts es premiarà el treball de cadascú, ja que s'ha de tenir en compte que hi ha feines diferents i no s'han de valorar totes de la mateixa manera, si no puntuar-les segons la dificultat i el temps a dedicar-hi.

Confeccionar un full de càlcul, segons el model adjunt , per repartir proporcionalment els beneficis.

Pàgina 34

Full de càlcul 11

Es fa una relació dels punts que val cada activitat, per exemple:

A1 = fer cartells = 2 puntsA2 = fer tiquets = 1 puntA3 = comprar = 1 punt A4 = coques = 3 puntsA5 = preparar esmorzar = 4 puntsA6 = venda tiquets o productes = 2 puntsA7 = netejar = 2 puntsA8 = fer els càlculs = 1 punt

A continuació es confecciona un full de càlcul amb el mòdul Calc d'OpenOffice. També es pot utilitzar Excel o fer el càlculs manualment per fer el repartiment de beneficis a cada alumne que ha colaborat en l'organització .

✔ A cada fila de SUMA hi ha d'haver el total de punts de cada alumne segons les activitats que hagi fet.

✔ Al final de la columna SUMA ha de constar la suma total de punts obtinguts per tots els alumnes.✔ A la casella blava hi ha de constar la quantitat total d'euros a repartir.✔ Per obtenir el benefici de cada alumne s'ha de fer: punts alumne dividit per punts totals i el resultat

multiplicar-ho pel benefici total.✔ La suma dels beneficis de tots els alumnes ha de coincidir amb el benefici total.

Pàgina 35

Repartiment beneficis

Alumnes A1 A2 A3 A4 A5 A6 A7 A8 SUMA BeneficiAlabau 0 #VALOR!Aymerich 0 #VALOR!Compte 0 #VALOR!Fernández 0 #VALOR!Garcia 0 #VALOR!Masó 0 #VALOR!Pagès 0 #VALOR!Sala 0 #VALOR!Zambrano 0 #VALOR!Suma 0

FITXA 12 PROJECTE D'INVESTIGACIÓ

Nom de l'alumne____________________________Curs___________ Data d'inici del projecte__________Data lliurament_______________ TEMA____________________________________________________

TEMA

Breu descripció del projecte___________________________________ _________________________________________________________ _________________________________________________________ Consells del professor_______________________________________ _________________________________________________________ _________________________________________________________

CONDICIONS PER LA REALITZACIÓ DEL PROJECTE

Cal fer un guió sobre el pla de treball i consultar-ho al professor. Has de presentar el projecte en la data acordada, amb una extensió màxima de quatre pàgines.

FORMAT

1. Portada . Títol exacte del projecte i nom de l'alumne/a.2. Índex . Amb un breu resum de les descobertes del projecte i una llista

dels continguts.3. Text principal. Descripció del projecte amb documentació gràfica i

numèrica adequada.4. Conclusions . Resum dels descobriments.5. Mètodes matemàtics . Llista dels continguts matemàtics utilitzats.

6. Recursos . Llibres consultats i material emprat.

Pàgina 36

4. CONCLUSIONS

El camí de l'aprenentatge de les matemàtiques és divers i variat. Si es pretén donar una visió àmplia de la matemàtica convé que es presentin diferents tipus d'activitats, es bo prescindir de la rutina a l'aula , que si bé és necessària, convé trencar per donar noves motivacions i al·licients. Realitzar una activitat fora de l'aula suposa un esforç per superar els còmodes límits de les quatre parets i afrontar reptes nous i mètodes nous. S'obre una porta cap a la investigació juntament amb altres companys per aconseguir els mateixos objectius. A més aquestes activitats permeten fer una valoració del que ja s'ha après i també veure com es desenvolupen els alumnes amb una activitat presentada de forma no habitual.

Crec que la utilització de materials elaborats expressament pel professorat o provinents d'entorns quotidians afavoreix una actitud positiva per l'aprenentatge i la seva major significació.

Aquells alumnes que utilitzin les fitxes de Matemàtiques Quotidianes tindran al seu abast un conjunt de 12 fitxes amb propostes de pràctiques molt diversificades que es poden treballar individualment, però és més recomanable fer-ho en grups reduïts de 3 o 4 persones.

La dinàmica de les sessions de pràctica hauria de ser més o menys aquesta:

El paper del professor/a és el de posar a l'abast de la classe una sèrie de coneixements, d'activitats , de materials i de connexions que facilitin la descoberta tenint en compte, les necessitats i els interessos individuals.

A partir de la realització d'activitats inicials, d'aflorament de coneixements previs, d'activitats i nocions noves, generalment lligades a situacions reals i viscudes ; l'alumnat inicia el treball en petit grup, menys en l'última activitat que està pensada per fer-la de manera individual per permetre la síntesis, la reflexió i l'avaluació.

Al llarg de l'activitat el professor/a haurà de respondre qüestions, plantejar-ne de noves, intervenir com un més en discussions de petit grup, afegint nous dubtes i reptes o aturar el treball per fer un petit aclariment , exposició o plantejament.

Les interaccions entre el professor/a i l'alumnat i les interaccions entre ells seran la base per crear un ambient de treball adequat. De totes les activitats caldria fer-ne una correcció col·lectiva,tot aclarint algun concepte.

Finalment un cop lliurat el dossier ha de ser degudament corregit i retornat.

Cada alumne traurà un profit diferent de l'activitat, hi haurà qui farà descobertes, hi haurà qui es quedarà tan sols en un aspecte concret, hi haurà qui avançarà cap a direccions no previstes.

Pàgina 37

Aquest material es pot utilitzar com a complement de diferents unitats didàctiques, qualsevol de les pràctiques serveix per reforçar coneixements o per valorar l'aplicació de coneixements adquirits. També pot ser útil com a tractament a la diversitat ,sovint a secundària en les assignatures instrumentals hi ha grups en les quals cal reforçar coneixements, aquest material és un repàs de conceptes matemàtics bàsics, però en ser activitats molt diferents unes de les altres ajudarien als alumnes a prendre's el repàs d'una manera més distesa. S'ha de tenir en compte que cada fitxa és per damunt de tot un suggeriment que podem agafar com a base o com a idea, però a la que podem augmentar o disminuir el grau de dificultat, per tant, la majoria d'elles es podrien adaptar a qualsevol nivell d' ESO.

L'objectiu bàsic d'aquest treball és cercar formes d'apropar els continguts instrumentals i normatius de la matemàtica formal per finalment assolir més bons resultats en els coneixements dels nostres alumnes, fent-los comprendre el paper que desenvolupen les matemàtiques en el món i fer que l'alumne sàpiga utilitzar-les per resoldre problemes no rutinaris en situacions diverses.

5. BIBLIOGRAFIA COMENTADA

Lectures prèvies:

• Resultats de l'alumnat de Catalunya i items alliberatsInforme PISA 2003. Consell d' Avaluació del sistema EducatiuGeneralitat de Catalunya.Departament d' Educació

• http// www.xtec.cat/xarxacb/acmpri.htm• Revista BIAIX . Números 12, 22 i 23

Federació d'Entitats per a l'ensenyament de les matemàtiques a Catalunya • SUMA. Números 30,43 i 50

revista de la Enseñanza i el Aprendizaje de las Matemáticas• Càlcul numèric. Vicens Vives 1998

Pel disseny de les fitxes:• Primeros pasos con OpenOffice.Ricard Mollà Pallejà. RA-MA 2006

Recepta fitxa 10:• ¿Eso es Química? Biblioteca de Recursos Didácticos

Editorial Alhambra 1986

Recepta fitxa 6:• Pastissos sense forn. Lluïsa Jover. Editorial Pirene

• Joc fitxa 3:Matematicas 2. Editorial McGraw-Hill Año 1997Autores: Mª Victoria Becerra,Rafael Martinez,Luis Pancorbo,Rosario Rodriguez

Pàgina 38

Imatges de les diferents fitxes:

• Fitxa 1: www.insma.udg.es• Fitxa 2: www.mujeresdeempresa.com

Fitxa 3: www.photoshop_desings.net• Fitxa 4: www.iddeo.es• Fitxa 5: www.crae.com/moblesgimeno/Img• Fitxa 6: www.crae.com• Fitxa 7: www.sorlodiscau.es• Fitxa 8: www.dlleure.com• Fitxa 9: www.nestle.dk• Fitxa 10: www.artandfood.eu• Fitxa 11: www.xtec.cat

Pàgina 39