Memòria d'activitats FMR 2010 · Casa Tarradellas, S.A. Sr. Josep Tarradellas i Arcarons Miquel...

Memòria d’activitats

2 0 1 0

1

2010

3

2010

Índex1. Salutació del director de la Fundació del Món Rural

2. La Fundació del Món Rural. L’organització

2.1. Patronat

2.2. Direcció i equip tècnic

3. La Fundació del Món Rural. Missió, objectius i identitat

4. La Fundació del Món Rural. Línies d’actuació

4.1. Àrea de Sociologia

4.2. Àrea d’Economia

4.3. Àrea de Medi Ambient

4.4. Àrea de Polítiques Institucionals

4.5. Àrea de Comunicació

5. Balanç i compte de resultats

5.1. Balanç abreujat any 2010 5.2. Compte de resultats abreujat exercici 2010

5

7

7

9

11

17

18

38

63

70

76

88

88

90

5

2010

1. Salutació del director de la Fundació del Món Rural

Per a la Fundació del Món Rural (FMR) el 2010 ha estat un any clau de consolidació i hem centrat bona part de la nostra tasca en desenvolupar línies de treball que promoguin la creació d’activitat econòmica i per tant d’ocupació. El projecte Ruralactiva és el marc principal d’aquestes accions i es desenvolupa en un context de crisi en el qual la creació d’ocupació és un objectiu clar i necessari, més en un àmbit com el rural on l’oferta laboral o l’emprenedoria són claus per mantenir població al territori. Ruralactiva, que impulsa l’emprenedoria al món rural, es va iniciar al 2009 i s’han desenvolupat diferents accions des d’aleshores, sobretot al 2010: la celebració de jornades informatives sobre fi nançament, la detecció dels nous jaciments d’ocupació o el foment de l’esperit emprenedor a les escoles de primària. Amb aquesta darrera es pretén, a partir de la formació primària a l’escola, aconseguir que les noves generacions rurals tinguin més habilitats i capacitats emprenedores. El curs 2010-2011 s’ha realitzat la prova pilot a 16 escoles de les comarques rurals catalanes, amb més de 300 alumnes, i esperem poder ampliar aquesta iniciativa a més escoles en els propers cursos.

En la mateixa línia de fomentar l’emprenedoria, l’ocupació i l’arrelament dels joves al món rural s’ha iniciat el projecte Odisseu, en col·laboració amb l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), que es desenvoluparà al llarg de 2011 i que pretén analitzar i facilitar que els joves universitaris rurals puguin identifi car oportunitats d’ocupació a través de la col·laboració del teixit associatiu i empresarial amb universitats i administracions, amb l’objectiu fi nal que els joves formats retornin al món rural.

Vinculat a l’ocupació també s’ha desenvolupat el projecte “Dones i serveis d’atenció a les persones al món rural català”, que aposta per la creació d’ocupació per a dones rurals catalanes en l’àmbit de l’atenció a la dependència i a partir del cooperativisme agrari present al món rural. Durant el 2010 s’ha realitzat la recerca per establir quins llocs poden ser més idonis per a la implementació d’aquest tipus d’iniciativa i quins models empresarials són més aconsellables. El 2011 es realitzarà una prova pilot a una comarca rural catalana, amb l’objectiu d’estendre aquest model a altres àmbits territorials del nostre país.

Amb l’objectiu d’aportar i proposar noves oportunitats de negoci al sector agrari s’ha realitzat i publi-cat l’informe “Avaluació tècnico-econòmica de nous cultius demandats pel canvi d’hàbits alimentaris”, que obre noves possibilitats de cultius per als pagesos catalans. Així mateix, el treball sobre “Camins ramaders i transhumància a Catalunya”, a més d’actualitzar el mapa de camins ramaders de Catalunya després de 50 anys, planteja propostes i recomanacions per a l’aprofi tament d’aquest patrimoni i dels seus usos en pro de la dinamització econòmica dels pobles. I seguint amb la línia de treball encetada fa 2 anys per promoure els circuits curts de comercialització de productes agroalimentaris i la venda directa, durant el 2010 s’han publicat tot un seguit de recomanacions i propostes treballades en el marc de grups d’experts i amb la participació de diferents Departaments, que en gran mesura han servit de guia per al “Pla Director per la incentivació del canal de venda directa a Catalunya des de les Administra-cions Locals”, publicat pel Departament d’Agricultura, i per a la “Guia de Pràctiques Correctes d’Higiene per a la venda d’aliments als Mercats no sedentaris i a les Fires”, que ha publicat l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.

6

2010

“El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya” és un altre dels projectes clau de la Fundació del Món Rural que s’ha desenvolupat durant 2010 i veurà la llum el 2011. Aquest informe quantifi ca el valor econòmic de les funcions ambientals i socials del sector agrorramader i forestal català. Es volen aportar unes xifres aproximades que permetin donar una magnitud del valor real d’allò que aporta a la societat catalana el sector agropecuari i forestal, un valor que el mercat no té en compte i que, tan-mateix, aquest treball vol posar de manifest. Aquest document és clau per fer conscient a la societat catalana del valor estratègic que té el món rural en el desenvolupament sostenible de Catalunya, un dels principals objectius de la nostra Fundació.

Durant el 2010 s’han continuat desenvolupant accions encetades en anys anteriors, com en el cas d’“Arrels. Conreu de Sabers”, que ha publicat la plataforma web per recollir tota la recerca vinculada a la cultura del món rural, el projecte “El món agrari a les terres de parla catalana” o bé l’Observatori d’Educació del Món Rural. També s’han iniciat treballs que s’allargaran durant l’any següent com ara, “Valors i món rural”, “Pobresa i món rural”, i “L’urbanisme més enllà del nucli urbà”. I s’han presentat di-versos estudis i recerques, com l’“Estructura del sector primari a Catalunya”, el “Baròmetre de la situació i les estratègies del sector agroalimentari a Catalunya”, l’“Informe avançat de la indústria agroalimentària de Catalunya”, l’“Enquesta de percepció del món rural” i “Estratègies de comunicació del agents actius del món rural”. També és de destacar l’organització i entrega dels 1ers premis “Món rural” de narrativa, assaig i periodisme.

Finalment, en un context de crisi, i seguint la línia d’altres exercicis de bonança econòmica, la contenció de la despesa ha marcat la pauta de treball de la Fundació en l’apartat econòmic. També, com és habi-tual en la Fundació, tots els resultats dels informes, treballs, recerques, etc s’han fet públics en diferents formats, de manera que la documentació generada sigui accessible per tothom i es difongui al màxim. Tanquem el balanç d’aquest any amb el convenciment de la feina ben feta, del valor de les aportacions que hem fet al món rural per a la millora del seu benestar i d’haver comptat amb la implicació del te-rritori. Considerem la nostra tasca rellevant i útil per aportar refl exió, expertesa i consens a les polítiques de l’administració vers el món rural, i la nostra manera de treballar, participada i transversal, com un estímul per afrontar més preparats els reptes de futur del món rural català.

Francesc Cribillers i RieraDirector executiu de la Fundació del Món Rural

7

2010

2. La Fundació del Món Rural. L’organització

2.1. Patronat

El Patronat de la Fundació del Món Rural (FMR), a més de ser l’ens titular de la Fundació, i d’exercir les funcions que el Capítol VI dels Estatuts estableix, és “l’ànima impulsora de l’activitat de la Fundació”. El Patronat exerceix funcions d’impuls, seguiment, i control del que fa la FMR. El Patronat està format per grans empreses del sector agroalimentari i d’altres sectors amb una forta implantació al nostre país. Aquest nucli s’anirà reforçant amb d’altres participants provinents del món de l’empresa privada, però també d’altres àmbits, com són les Universitats i el món de la recerca i els agents més representatius en el món rural.

-President Hble. Sr. Joaquim Llena i Cortina, conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

-Vicepresident primer Sr. Jordi Bertran i Muntaner, director general de Desenvolupament Rural

-Vicepresident segonSr. Antoni Pané i Ripoll

-TresorerSr. Francesc Cribillers i Riera

-Secretària Sra. Assumpta Palau i Marginet

Vocals:

Grupo Alimentario Argal, S.A.http://www.argal.comSr. Antonio Escribà i Segarra

Corporación Borges, S.L.http://www.borges.esSr. Antoni Pont i Amenós

8

2010

Danone, S.A.http://www.danone.esSr. Javier Robles i González

Gallina Blanca, S.A.http://www.gallinablanca.esSr. Xavier Argenté i Ariño

Grup Alimentari Guissona, S.A.http://www.cag.esSr. Jaume Alsina i Calvet

Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelonahttp://www.lacaixa.esSr. Carles Casanovas Dosrius

Nestlé España, S.A.http://www.nestle.esSr. Bernat Meunier

Nufri, S.A.T.http://www.nufri.comSr. Francesc Argilés i Felip

Casa Tarradellas, S.A.http://www.casatarradellas.esSr. Josep Tarradellas i Arcarons Miquel Torres, S.A.http://www.torres.esSr. Joan Font i Guasch

Reunió del Patronat de la Fundació del Món Rural presidida pel conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena.

9

2010

Reunió anual del Patronat de la FMREl 16 de febrer de 2010 va tenir lloc la reunió anual del Patronat de la Fundació del Món Rural que va pre-sidir el conseller d’Agricultura, l’Honorable Sr. Joaquim Llena. La trobada dels patrons va servir per constatar que la Fundació del Món Rural consolida el seu projecte amb el desenvolupament de diferents línies ence-tades l’any anterior i l’inici de noves i una presència notable en els mitjans de comunicació i reconeixement al territori al 2009.

Repercussió en els mitjans de comunicació

18 de març de 2010

REVISTA RURAL. Notícia. La Fundació del Món Rural incrementa l’activitat durant l’any 2009 i consolida el seu

projecte.

2.2. Direcció i equip tècnic

El Comitè de Direcció de la Fundació del Món Rural fa seguiment de l’administració ordinària i marca les instruccions i directrius.

-Director general del Comitè de Direcció Sr. Antoni Pané i Ripoll - [email protected]

-Director executiu Sr. Francesc Cribillers i Riera - [email protected]

Per desenvolupar la seva activitat quotidiana la Fundació del Món Rural compta amb un equip de per-sones que assumeixen funcions tècniques, administratives i d’organització. L’equip tècnic té un perfi l de professionals pluridisciplinar vinculats a l’enginyeria agrònoma, la geografi a, la sociologia, la politolo-gia, les ciències ambientals, l’economia i el periodisme amb l’objectiu d’abastar la diversitat d’àmbits i perspectives que conformen la realitat rural catalana. El de la Fundació és un equip de persones sòlid i professional en el qual, a més dels coneixements que se suposen a les llicenciatures o enginyeries, s’hi barreja la joventut i un gran potencial amb l’experiència i la il·lusió amb el projecte de la Fundació.

Coordinació tècnicaSra. Meritxell Serret i Aleu

Àrea de Sociologia Sra. Anna Vilaseca i PuigpelatSr. Eduard Trepat i Deltell

Àrea de Polítiques InstitucionalsSra. Meritxell Casamayor

10

2010

Àrea de Medi AmbientSr. Marc Costa i Puigpelat

Àrea d’EconomiaSra. Núria Rafart i FranchSra. Iolanda Huguet i Huguet

Àrea de ComunicacióSr. Vicent Canet i Martínez

AdministracióSra. Mireia Martí i Sans

Personal de suportSra. Gemma Estany i FerrerSr. Ramon Padilla i ÁlvarezSra. Montse Palau i CarreraSr. Gerard Panadés i SalviaSr. Isart Blanch i Sánchez

11

2010

3. La Fundació del Món Rural. Missió, objectius i identitat.

a) Orígens en el I Congrés del Món Rural (Rural’06)La Fundació del Món Rural (FMR) neix, entre el 2005 i 2006, com a una entitat de suport organitzatiu i administratiu per la celebració del I Congrés del Món Rural (CMR), promogut per la Direcció General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR). Amb la ce-lebració dels actes, reunions i assemblees del Congrés es constata la conveniència que la FMR segueixi treballant un cop el Congrés es clogui. Així, la Fundació del Món Rural comença a ser operativa com a tal a partir del 2006 per a donar continuïtat al treball iniciat en el I Congrés del Món Rural.

b) Missió

• La missió de la Fundació és establir mecanismes facilitadors de la refl exió sobre els problemes específi cs i/o diferencials del món rural.

• La Fundació del Món Rural té el mandat de promoure i divulgar debats, estudis, recerques i altres actuacions que vagin adreçades a trobar models de desenvolupament que entenguin la ruralitat com un espai amb activitat econòmica dinàmica i diversifi cada, infraestructures i ser-veis sufi cients i de qualitat, i que preservin el territori i les seves riqueses naturals i culturals. En defi nitiva, impulsar actuacions que puguin derivar en la millora de les condicions de vida de les persones que viuen i treballen en l’àmbit rural.

• La missió fi nal és aportar elements perquè Catalunya sigui conscient del valor estratègic que el seu entorn rural té per al desenvolupament sostenible del país. Això s’ha de traduir en una “ruralització” de l’activitat legislativa i de la presa de decisions polítiques, així com en una major transcendència en l’opinió pública de tot allò que concerneix a la quotidianitat i al progrés del món rural català.

• El benestar dels habitants del món rural és la fi nalitat última de la FMR.

El benestar dels habitants del món rural és la fi nalitat última de la FMR.

12

2010

c) Reptes• Desenvolupar línies de treball clarament estructurades en els diferents àmbits que afecten el

món rural.• Fer un seguiment exhaustiu de les conclusions del Congrés del Món Rural i la seva translació a

les disposicions del Govern o el Parlament. • Fer un treball de qualitat i que sigui reconegut com a tal, independentment del tipus d’activitat

que es porti a terme; ja sigui l’edició d’un llibre, l’organització d’un debat, o l’impuls d’una re-cerca científi ca. Aquestes tasques s’han de desenvolupar col·laborant amb tots aquells agents vinculats amb les nostres fi nalitats, tant els agents presents al territori com l’administració, les universitats o els centres de recerca que tinguin alguna cosa a veure amb el món rural.

• Apropar el món rural als departaments del Govern i al Parlament de forma que els trets dife-rencials del territori no urbà siguin sempre presents en les seves disposicions, siguin del caire que siguin. Expressions com ara “desurbanitzar” la política o “ruralitzar” la presa de decisions polítiques, podrien ser explicatives d’aquest repte.

d) Visió• La FMR vol ser una organització que doni servei al poble de Catalunya a través de la promoció

i la defensa del món rural i amb diversos mecanismes: refl exionant, aportant solucions, plante-jant nous debats, cercant nous reptes, aportant una perspectiva crítica i fent seguiment de les diferents realitats, ajudant i assessorant als agents implicats.

• La Fundació del Món Rural té la voluntat de fer aquest treball en col·laboració amb els agents actius del món rural, defensant la premissa que són ells qui han d’involucrar-se i ser protago-nistes en el desenvolupament del territori, per a dinamitzar i potenciar indirectament la seva activitat així com la seva transcendència a l’espai públic.

• La FMR vol promoure la participació de persones, entitats, associacions i empreses en l’estudi, la investigació i l’anàlisi de les prioritats estratègiques per al desenvolupament del món rural català.

• Des d’un principi de lleialtat institucional, la FMR ha de ser l’ànima crítica que proposa canvis, estimula nous debats als departaments, fa que s’obrin noves línies de treball i fa que la pers-pectiva rural sigui sempre present en les disposicions de tots els estaments governamentals. És en aquest sentit que s’ha d’entendre la Fundació del Món Rural com un aliat independent del Govern de la Generalitat.

• La Fundació del Món Rural pretén ser un organisme reconegut i respectat pels agents polítics, econòmics i socials.

e) Els valors que aporta la FMR a la societat catalanaLa Fundació del Món Rural aporta a la societat catalana el valor de vetllar pel seu món rural:

• Valor del coneixement: A través d’estudis, recerques, treballs, publicacions i d’altres, es ge-nerarà coneixement sobre el món rural, la seva gent, la seva economia i el seu territori. Aquest coneixement es difondrà i es posarà a disposició de la societat i del Govern.

• Valor relacional: Existeixen molts centres, fundacions, organismes especialitzats que realitzen una feina de qualitat en molts dels aspectes que afecten al món rural. És amb aquests amb qui la FMR ha de treballar per generar aquell coneixement que volem assolir. Accions conjuntes, acords de col·laboració, convenis, etc., permetran crear una xarxa de col·laboradors, la qual cosa tindrà efectes multiplicadors de la tasca que desenvolupa la FMR.

• Internacionalització: La FMR cercarà referents fora de l’àmbit català –tant a Espanya com a altres països- per tal de compartir coneixements i experiències, d’establir col·laboracions, etc.

13

2010

Crear un banc de “bones pràctiques” en desenvolupament rural a nivell europeu serà una de les prioritats que tindrà la FMR.

• Visibilitat pública: La FMR ha de promoure la valorització del món rural per part de la societat catalana. Fer més presents els problemes de l’entorn rural i ressaltar les externalitats positives que generen les activitats rurals tradicionals, és un valor que la FMR ha d’aportar al desenvolu-pament del món rural.

f) Principis rectors del treball de la FMR

• Professionalitat de l’equip tècnic i gestor de la Fundació. El personal de la FMR té una base de formació i experiència tant en el camp de la capacitat de gestió com en el de l’economia agrària, la sociologia, la política agrària, la demografi a, la geografi a, el medi ambient, el periodisme i d’altres disciplines necessàries per cobrir el ventall d’aspectes que la FMR vol abraçar del món rural.

• Rigor i independència. En els diferents àmbits d’actuació, ja sigui en estudis, les recerques, jornades, observatoris o en intervencions públiques dels seus membres, la FMR es compromet a realitzar la seva activitat d’una manera rigorosa que garanteixi la seva independència com a entitat.

• Multidisciplinarietat. La FMR ha de cobrir una gran varietat d’assumptes molt diversos i amb perfi ls molt diferents en relació al món rural. L’enfocament divers dels temes a tractar farà de la Fundació un bon òrgan interlocutor amb direccions i unitats d’altres departaments del Govern de la Generalitat.

• Priorització. La FMR adaptarà els seus recursos i el seu pressupost a l’impacte previsible de cada actuació potencial. Els sectors, els temes i els formats hauran d’adaptar-se a la limitació de recursos.

g) Els valors que la FMR aporta a les administracions públiques

• El primer i gran avantatge que té la Fundació és el seu distanciament de la gestió de Govern i dels problemes del dia a dia. Això li permet pensar i actuar amb una perspectiva a mig i llarg

La FMR vol posar en valor el món rural i fomentar el seu desenvolupament.

14

2010

termini. No ha de resoldre problemes urgents sinó que els ha d’anticipar i donar alternatives de solució.

• La capacitat econòmica i pressupostària de la Fundació permet una gestió àgil i efi caç en la con-tractació de proveïdors i serveis, així com d’experts. Des del punt de vista dels ingressos, ésser una organització sense ànim de lucre i no una unitat governativa permet obtenir fi nançament privat alternatiu, que una unitat de l’Administració difícilment assoliria.

• La fl exibilitat que té la Fundació per realitzar determinades fi tes, o portar a terme actes, estudis, etc. no la tenen en general les administracions públiques. La FMR és petita i àgil i pot reaccionar en poc temps enfront una necessitat concreta i donar-hi resposta ràpida.

• La FMR té la possibilitat de crear divisions especialitzades internament que permetin assolir responsabilitats diferents a les habituals. La Fundació podrà crear en cada moment una divisió especialitzada en la gestió molt concreta d’un determinat assumpte, sense que això afecti al seu fl ux habitual d’activitats.

• Des de la FMR es poden endegar iniciatives i propostes arriscades que el rol de l’administració no permet. La Fundació pot assumir el llançament d’idees i propostes innovadores i trencado-res per contribuir a generar un debat més plural sobre les necessitats del món rural.

h) Objectius estratègics

• Col·laborar i incidir en els processos de millora de les condicions de vida en general, i econò-miques, en particular, del món rural català. A través de l’activitat pròpia, els estudis i la recerca, la FMR ha d’anar consolidant criteris i estenent bases d’acceptació de determinats problemes que condueixin a aquesta millora.

• Participar tant en accions específi ques del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Ru-ral com d’altres departaments del Govern. Ser un interlocutor preferent per part del DAR i els altres departaments i unitats del Govern és clau. Per això, es defi niran i es difondran les línies d’actuació prioritàries de la Fundació entre els departaments de la Generalitat.

• Impulsar programes interdepartamentals de millora del món rural. Es promouran accions que contemplin la transversalitat en les disposicions legislatives i la realització de programes consen-suats i conjunts de desenvolupament rural que comptin amb la implicació de tots els diferents departaments del Govern.

• Fer present el món rural als mitjans de comunicació i a la vida quotidiana dels catalans. De forma creixent, la vida en l’àmbit rural ha de ser present en tot el país i això fa necessària una major presència en els mitjans de comunicació. Els estereotips urbans i rurals s’han de trencar a través d’una fusió d’ambdós referents: s’ha d’aconseguir que el món rural estigui present als mitjans com un àmbit més que forma part de la “normalitat” del país.

• Ser els emissors dels informes i/o dictàmens preceptius sobre els impactes en l’àmbit rural de totes les disposicions del Govern.

• La Fundació vol arribar a ser un ens que, per convicció, per conveniència i/o per obligació nor-mativa sigui consultat per les administracions públiques i/o altres entitats.

i) Destinataris

Els benefi ciaris de la tasca de la FMR són, en primer lloc, les persones que viuen i treballen en el món rural i, en general, tota la societat catalana.

• El principal receptor dels nostres productes i serveis és el Govern de la Generalitat. Els informes, dictàmens, estudis, observatoris i recerques han de ser útils a l’Executiu català i, principalment, a les unitats l’activitat de les quals recau en el món rural.

15

2010

• Els nivells d’administració local (ajuntaments, consells comarcals i diputacions) són també re-ceptors de les recerques, informes i estudis que la FMR porta a terme.

• Els agents actius i representatius del desenvolupament econòmic i social en l’àmbit rural, també són destinataris principals dels recursos que la FMR posa a l’abast, ja sigui en forma d’estudi, informe, publicacions, recerques, jornades de difusió...

j) Socis i aliances

L’àmbit del món rural que vol abordar la Fundació és molt ampli i divers, en el qual ens trobem davant de tres situacions diferents:

Primera: Hi ha moltes organitzacions que ja cobreixen bona part d’aquest àmbit vinculades amb la ramaderia, l’agricultura o el paisatge, però molts cops estan especialitzades en alguna àrea de coneixe-ment o tenen una visió molt local.

Segona: Per un altre costat hi ha força organitzacions públiques i privades que treballen en temes que afecten al món rural, però que no tenen ni l’enfocament ni la visió “rural” global quan els tracten.

Tercera: S’ha de fer palès que hi ha aspectes que no cobreix ningú. Són temes frontera entre discipli-nes o entre divisions departamentals en les administracions que, en no ser prioritaris, han anat quedant en l’oblit tot i que són importants.

La Fundació ha de crear xarxa amb les entitats vinculades al món rural o que poden contribuir al com-pliment dels seus objectius. Entre aquestes organitzacions cal destacar: universitats, centres de recerca i d’estudis, fundacions, organitzacions sense ànim de lucre, departaments i/o unitats administratives del Govern.

Com articulem aquestes relacions en xarxa? A través de diferents mecanismes que aniran canviant en el temps i segons les circumstàncies i priori-tats:

• Convenis de cooperació continuada.• Col·laboracions puntuals. • Coorganització d’actes. • Participacions creuades de membres i/o representats de cada organització en els òrgans asses-

sors o de direcció que es convingui. • Participació de personal i experts de la FMR en actes d’altres organitzacions.• Participació en organismes supranacionals, confederacions, etc. que tinguin objectius semblants

a la FMR en d’altres territoris.La FMR vol fer conscient a la societat catalana del paper estratègic del món rural.

La FMR vol fer conscient a la societat catalana del paper estratègic del món rural.

16

2010

17

2010

4. La Fundació del Món Rural. Línies d’actuació

La temàtica dels debats, les jornades, els estudis i les discussions se centren en el medi rural, estructu-rant els continguts en diferents àmbits d’estudi o àrees: Sociologia, Economia, Medi Ambient, Polítiques Institucionals i Comunicació. La Fundació del Món Rural té la fi nalitat de treballar amb el medi rural pel seu desenvolupament mitjançant un conjunt d’accions per la seva consecució:

• Seguiment de les conclusions del I Congrés del Món Rural, amb la fi nalitat donar continuïtat als debats del Congrés.

• Recerca i assessorament en àmbits que es considerin estratègics pel desenvolupament de les zones rurals i que encaixin amb els objectius de la FMR.

• Elaboració de pautes pedagògiques per a comprendre el món rural amb l’objectiu de recuperar el prestigi i generar activitat equilibrada en el territori.

• Col·laboració i coordinació amb altres institucions, organismes i entitats que tinguin com objec-tiu el medi rural i les persones que hi viuen i treballen, buscant sinèrgies i complementarietat en les diferents activitats.

• Comunicació i difusió de les actuacions de la FMR per tal de donar credibilitat i implantar a l’agenda dels mitjans de comunicació el discurs del món rural i incidir en els espais mediàtics.

La dispersió de la població al món rural difi culta l’oferta de serveis públics.

18

2010

4.1. Àrea de Sociologia. L’àmbit de la vertebració social.

En aquesta àrea es pretén analitzar i fomentar el debat i la refl exió sobre la vertebració social dins de l’àmbit rural. La diversitat del territori català requereix polítiques socials específi ques per assegurar la cobertura de serveis bàsics i per frenar el despoblament i l’envelliment que afecta a moltes d’aquestes zones.

• La demografi a: Aquest àmbit inclou l’observació de l’evolució demogràfi ca dels diferents te-rritoris, amb la defi nició i l’estudi de mecanismes per facilitar l’equilibri territorial, les polítiques d’igualtat de gènere, la integració dels nouvinguts, la responsabilitat social corporativa, les políti-ques dirigides als joves, la cura de la gent gran i els infants, etc. En defi nitiva, tot allò vinculat a la gent que viu i treballa en el medi rural.

• Els serveis públics: La necessitat de cobrir els serveis bàsics de la gent del món rural és una de les principals eines de millora de la seva qualitat de vida. En aquest sentit, és important fer seguiment de la cobertura de serveis bàsics al món rural en aspectes relacionats amb ensen-yament, benestar i família, salut i en l’adequat fi nançament dels ens locals, per tal de recollir les demandes de cobertura de serveis i impulsar actuacions amb caràcter transversal en tots els serveis.

• Les infraestructures bàsiques: La millora dels accessos, la cobertura de les tecnologies de la informació i la comunicació i del transport públic són demandes que s’han d’atendre en el món rural.

• L’associacionisme: Les entitats socials són un element clau enfront les distàncies i la baixa densitat de població en el medi rural. En aquest apartat es tractarà amb les associacions de caire social i cultural que tenen cabuda en aquest àmbit.

• El sindicalisme: És un element clau com a associacionisme reivindicatiu. Les cambres agràries i el paper que han de jugar en el nou escenari rural, les oportunitats dels sindicats agraris i el seu paper en el desenvolupament rural, i altres aspectes relacionats seran treballats en aquest àmbit.

4.1.1. Camins ramaders i transhumància a Catalunya

a) Projecte

La Fundació del Món Rural va impulsar durant el 2010 un grup de treball sobre el projecte “Camins ramaders i transhumància a Catalunya” amb experts i entitats sectorials per poder dibuixar un mapa de les principals vies de la xarxa de camins ramaders existents al nostre país que permeti aprofi tar les oportunitats que representen. Alhora també es va elaborar un mapa més exhaustiu que suma fonts ofi -cials i no ofi cials en aquest àmbit per actualitzar el darrer mapa de camins ramaders que es va realitzar a Catalunya l’any 1951. Finalment, aquesta recerca va elaborar un document de propostes per aprofi tar les oportunitats de creació d’activitat econòmica que suposen els nous usos que pot tenir aquesta xarxa (especialment turístics i de lleure), així com la recuperació de la seva funció principal.

Entre els membres del grup treball van destacar per part del Govern català els departaments de Medi Ambient i Habitatge, d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i el de Política Territorial i Obres Públiques. A més, també hi van participar: l’Associació La Petjada, Associació SOLC, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, la Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum, l’Institut Cartogràfi c de Catalunya, l’Institut

19

2010

L’informe “Camins ramaders i transhumància a Catalunya” és un recull de recomanacions i propostes elaborat pel grup de treball impulsat per la Fundació del Món Rural amb l’objectiu de promoure la recuperació d’aquest tipus de vies. A més, també inclou un primer mapa que permet conèixer les prin-cipals vies pecuàries del nostre país. Alhora també es va elaborar un mapa més exhaustiu que suma fonts ofi cials i no ofi cials en aquest àmbit per actualitzar el darrer mapa de camins ramaders que es va realitzar a Catalunya l’any 1951.

En aquest informe es planteja la recuperació i aprofi tament dels camins ramaders de Catalunya i l’impuls d’un pla d’acció per la recuperació dels camins ramaders. Es proposa la creació d’una política integral que abordi els camins ramaders i la transhumància com a un patrimoni econòmic, cultural, històric, arquitectònic, paisatgístic i ecològic que és imprescindible preservar. A més, els experts dema-nen que s’adapti la llei estatal a la realitat catalana, que és molt diferent a la resta de l’Estat espanyol, a partir del desplegament de reglaments que desenvolupin aquesta norma legal. Es reclama que dins del Programa de Desenvolupament Rural espanyol i català s’incloguin mesures per a fomentar la ramaderia extensiva i la transhumància.

En aquesta mateixa línia el document reivindica el paper de l’ofi ci de pastor i les xarxes de camins ra-maders en la gestió del territori. Alhora, es planteja l’aprofi tament d’aquesta xarxa viària més enllà dels usos ramaders amb activitats vinculades al lleure, l’esport i el turisme i a la producció local d’aliments que podrien esdevenir motor de desenvolupament rural.

de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran, la Llena SCP, el Museu del Montsià, la Pericia Caminera, el Projecte Grípia, la Unió de Pagesos, la Universitat de Barcelona, a més de persones particulars expertes en l’àmbit.

b) Recerca i publicacions

1. Informe “Camins ramaders i transhumància a Catalunya”

Portada de l’estudi: “Camins ramaders i transhumància a Catalunya”.

20

2010

Recopilació de totes les fonts cartogràfi ques (ofi cials i no ofi cials) de la xarxa densa de camins ramaders. Destinataris: Administració i agents del territori.

Destinataris: Administració, agents socials i població en general.

c) Acte públic

Jornada “Els camins ramaders i transhumància a Catalunya”.7 d’octubre de 2010. LLEIDA.

2. Mapes de “Camins ramaders i transhumància a Catalunya”

Mapa “Xarxa de Camins ramaders de Catalunya”.

Mapa “Camins ramaders de Catalunya: Eixos principals”.

21

2010

Peu de foto: Un moment de la jornada “Els camins ramaders i transhumàn-cia a Catalunya”.

El 7 d’octubre es va presentar a Lleida l’informe “Camins ramaders i transhumància a Catalunya” que és un recull de recomanacions i propostes per al sector. També es van presentar els dos mapes resultants de la tasca del grup de treball. El document va ser presentat en la jornada “Els camins ramaders i la transhumància a Catalunya”. A l’acte van intervenir la directora de Medi Natural de la Generalitat, la Sra. Núria Buenaventura, i la directora general d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, la Sra. Rosa Cubel. A més, també es van presentar diferents experiències de recuperació i catalogació del Lluçanés, el Baix Berguedà, l’Alta Ribagorça, i de la Comunitat Autònoma de Madrid.

d) Reunions de treball

El grup de treball de camins ramaders i transhumància, que va comptar amb la presència, d’entitats, administració i experts es va reunir a Lleida el 3 de febrer, el 16 de març, el 27 d’abril i l’1 de juny. Entre el 26 de maig, i el 18 de juny es van produir diferents reunions que van permetre tancar els dos ma-pes defi nitivament amb tota la informació aportada sobre camins ramaders. També es va realitzar una reunió amb representants de l’Institut Català de Cartografi a el passat 2 de juliol per enllestir l’elaboració dels mapes de camins ramaders. Les reunions del 8 de febrer i 22 d’octubre amb membres del De-partament de Medi Ambient i Habitatge cercaven la complicitat d’aquesta conselleria en el projecte.

e) Repercussió en els mitjans de comunicació

29 d’abril de 2010

SEGRE. Article d’opinió. Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Eduard Trepat i Anna Vilaseca, tècnics de

la Fundació del Món Rural.

6 d’octubre de 2010

RURALCAT. Notícia. L’FMR actualitza el mapa de camins ramaders de Catalunya.


LA MAÑANA TV. Notícia. Informatius.

22

2010

TV3. LLEIDA. Nova via per als camins en desús.

TVE. Notícia. Informatius Catalunya.

TVLLEIDA-XTVL. Notícia. Informatius.

3/24. Notícia. La Fundació del Món Rural planteja la recuperació i aprofi tament dels camins ramaders de Catalunya.

CATALUNYA RÀDIO. Notícia. Informatius.

COM RÀDIO. Notícia. Informatius.

ALT PIRINEU.CAT. Notícia. La Fundació Món Rural actualitza el mapa de camins ramaders de Catalunya.

DIRECTE.CAT. Notícia. La Fundació del Món Rural planteja la recuperació i aprofi tament dels camins ramaders de

Catalunya.

DESCOBRIR.CAT. Notícia. S’actualitza el mapa de camins ramaders.

EIX DIGITAL. Notícia. Milloren i actualitzen el mapa de camins ramaders a Catalunya.

MÓN SOSTENIBLE. Notícia. Els camins ramaders i la Transhumància a Catalunya.

ACN. Notícia. La Fundació del Món Rural planteja recuperar els camins ramaders de Catalunya.

EUROPA PRESS. Notícia. La Fundació del Món Rural planteja la recuperació i aprofi tament dels camins ramaders

de Catalunya.


ARAPONENT.CAT. Notícia. La Fundació del Món Rural planteja la recuperació i aprofi tament dels camins ramaders

de Catalunya.

BON DIA.CAT. Notícia. La Fundació del Món Rural planteja recuperar els camins ramaders de Catalunya.


VILAWEB. Notícia. Presenten a Lleida l’informe “Camins ramaders i transhumància a Catalunya.

4.1.2. Atenció a la dependència al món rural català i noves oportunitats

d’ocupació femenina a través del cooperativisme

a) Projecte

La iniciativa “Dones i serveis d’atenció a les persones al món rural català. Models de gestió empresarial: Aproximacions des del cooperativisme” va ser impulsada durant 2010 per la FMR amb la col·laboració de la Universitat de Lleida (UdL), la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i l’empresa Aracoop. Per a dur endavant el projecte es va crear un grup de treball interdisciplinari, amb presència d’actors públics i privats, per valorar les informacions i proposar les línies bàsiques a desenvolupar. El seu objectiu va ser promoure l’atenció a la dependència al món rural i l’ocupació femenina a través del cooperativisme agrari. Això es va fer a partir d’una recerca per elaborar una proposta de model de serveis de proximitat i d’atenció a les persones al món rural, integrable a cooperatives agràries, que desenvoluparà una intervenció al territori en forma de pla pilot.

Per assolir aquests objectius es va realitzar una diagnosi de la situació a partir dels principals indicadors estadístics que caracteritzen el territori rural català en matèria d’atenció a les persones grans o depen-dents, generació d’ocupació femenina i presència de cooperatives agràries al territori. En funció de les necessitats sense cobrir i la infraestructura existent, es van defi nir un seguit de zones rurals on seria

23

2010

més idoni implementar una prova pilot durant 2011. Detectar les necessitats d’atenció a les persones del món rural català que no cobreix o que cobreix parcialment el sector públic per defi nir el paper del mercat a través dels mecanismes que ofereix la cooperació pública-privada, va esdevenir la clau de tota la recerca que farà possible la posada en marxa del primer assaig.

b) La recerca

La iniciativa va donar lloc a dos informes, que van estar coordinats per la Fundació del Món Rural, que aborden per una banda quins són els territoris amb més oportunitats i per una altra quines són les millors opcions empresarials per a desenvolupar-la. “Dones i serveis d’atenció a les persones al món rural català. Detecció de necessitats al territori” va ser el primer dels informes del projecte, realitzat en col·laboració amb el Laboratori de Cartografi a de la Universitat de Lleida, va determinar els territoris en els quals l’atenció a la dependència era un nínxol de mercat per a dones emprenedores en el marc del cooperativisme agrari. En el procés de recerca es van fer servir diferents variables: l’oferta de serveis vinculats a la dependència, la demanda d’aquests serveis, l’atur femení i la presència de cooperatives agràries. Els territoris pels quals es va optar són les comarques de la Terra Alta, Les Garrigues, El Priorat, la Ribera d’Ebre i la Noguera. En un segon àmbit de possible localització de la prova pilot es va delimitar a les comarques del Delta de l’Ebre, la Conca de Barberà i l’Alt Camp.

“Models de gestió empresarial. Aproximacions des del cooperativisme agrari” va ser el segon informe del projecte i va ser elaborat per l’empresa Aracoop amb la col·laboració la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. El document analitzava les modalitats que des del cooperativisme agrari es poden oferir per a vehicular aquests nous serveis socials a la dependència. Les opcions proposades inclourien bé la creació d’una nova secció dins de la mateixa cooperativa agrària o bé diferents fórmules d’intercooperació (des de cooperatives de segon grau fi ns a convenis amb altres cooperatives). En una segona fase, que es desenvoluparà durant l’any 2011, es realitzarà la implementació d’una prova pilot per posar en marxa aquest model d’atenció a les persones dependents a través del cooperativisme agrari per generar ocupació entre dones rurals.

Portada de l’estudi: “Dones i serveis d’atenció a les per-sones al món rural català. Models de gestió empresarial: Aproximacions des del cooperativisme”.

24

2010

c) Acte públic

“Atenció a la dependència i noves oportunitats pel món rural català”27 d’octubre de 2010, REUS.

Els resultats del projecte “Dones i serveis d’atenció a les persones al món rural català. Models de gestió empresarials: Aproximacions des del cooperativisme” es va presentar a fi nals de 2010. Va inaugurar la jornada, la directora general d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Mireia Franch; el director dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania a Tarragona, el Sr. Jordi Tous; i el director de la Fundació del Món Rural, el Sr. Francesc Cribillers. En la cloenda van participar el director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural a Tarragona, el Sr. Francesc Xavier Vicens; el director de la Confe-deració de Cooperatives de Catalunya, el Sr. Joseba Polanco; i el vicepresident de la Fundació del Món Rural, el Sr. Antoni Pané. L’acte va incloure diferents ponències com ara l’“Envelliment, recursos econò-mics i serveis socials al món rural” a càrrec del Sr. Benjamín Garcia Sanz, catedràtic de Sociologia de la Universidad Complutense de Madrid. A més, es va exposar l’experiència “Servicios de proximidad” de Federació d’Associacions de Dones Rurals (Fademur) basada en l’emprenedoria de la dona rural com a motor desenvolupament econòmic; a més, del projecte europeu SOFAR (Social Farming)”.


A l’hora d’elaborar la recerca al voltant de l’atenció a la dependència per crear ocupació femenina a través del cooperativisme agrari es van produir reunions de treball de membres de la FMR amb repre-sentants de diferents entitats que van col·laborar amb el projecte. El 21 de gener i el 12 d’abril es van realitzar amb representants de la Universitat de Lleida. El 22 de gener i el 25 de març a Barcelona, amb representants de la Fundació Catalana de Cooperació. El 9 d’abril, el 22 de maig, el 27 d’agost, el 10 de setembre amb l’empresa Aracoop, que va elaborar una part de la recerca. També el 3 de desembre, amb l’objectiu de donar continuïtat al projecte i sumar suports, es van reunir membres de la FMR amb representants de la Diputació de Tarragona.

Un moment de la jornada “Atenció a la dependència i noves oportunitats pel món rural català”

25

2010

El grup de treball sobre l’atenció a la dependència com a nínxol de mercat per crear ocupació femenina a través del cooperativisme agrari es va reunir amb l’objectiu de coordinar i contribuir a la recerca: el 24 de maig a Llobera, el 30 de juny a Lleida, el 21 de setembre a Barcelona, el 8 d’octubre a Falset i el 10 de desembre a Barcelona. Finalment, també es va assistir a jornades que estaven vinculades al cooperativisme com ara “Dependència i món rural” el 22 de maig a Solsona i el 16 i 17 de juny a les jornades “Futurcoop” Barcelona i un altre acte sobre cooperativisme, el 2 de desembre a Reus.



CATALUNYA RÀDIO. TARRAGONA. Notícia. Informatius.

MÉS REUS. Notícia.

EUROPA PRESS. Notícia. La Terra Alta oferirà serveis d’atenció a la dependència amb un model cooperatiu.

EUROPA PRESS. Notícia. Serveis d’atenció a la dependència amb un model cooperatiu.


RURALCAT. Notícia. Un estudi proposa augmentar l’atenció a la dependència, l’ocupació femenina i el coopera-

tivisme agraris.

4.1.3. Observatori de l’Educació al Món Rural Català

a) Projecte

L’Observatori de l’Educació al Món Rural Català (OBERC) és una entitat impulsada per la Fundació del Món Rural, el Secretariat de l’Escola Rural, el Grup Interuniversitari de l’Escola Rural i els departaments d’Educació i Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat. Aquest observatori es concep com un centre de recerca, documentació, elaboració i producció de materials didàctics i recollida i difusió de bones pràctiques. A partir de la trobada i l’intercanvi d’experiències i idees entre les diferents entitats i administracions sensibles i vinculades a l’educació dels pobles, es va proposar realitzar una prospecció que permeti posar en valor el model educatiu rural. L’Observatori de l’Educació al Món Rural compta amb convenis amb la Fundació del Món Rural i el Departament d’Educació i les diputacions de Barcelo-na i Lleida. El seu objectiu és el de reivindicar a partir de la recerca i d’actes públics el paper vertebrador que té l’escola rural, la de municipis de menys de tres mil habitants, en els pobles. Les seves funcions van més enllà de les que en principi li són atribuïdes i tenen un paper social que la converteix en una eina més per dinamitzar els pobles, evitar el despoblament rural i facilitar la incorporació de nous ha-bitants.

b) Recerca

“Característiques dels pobles petits a Catalunya i repercussions per a l’escola rural” i “L’estat dels pobles petits a Catalunya: situació i problemàtiques dels municipis de fi ns a 3.000 ha-bitants”L’Àrea de Recerca de l’Observatori d’Educació Rural de Catalunya va elaborar dos estudis durant 2010: “Característiques dels pobles petits a Catalunya i repercussions per a l’escola rural” i “L’estat dels pobles

26

2010

petits a Catalunya: situació i problemàtiques dels municipis de fi ns a 3.000 habitants”. Aquests analitzen la situació sociodemogràfi ca i dels serveis als municipis de menys de 3.000 habitants. “Els canvis so-ciodemogràfi cs dels pobles catalans afecten al model d’escola rural” són les conclusions d’aquests dos informes i que analitzen la vinculació dels resultats amb el funcionament de l’escola rural i els reptes que impliquen aquests canvis socials i demogràfi cs.

Entre les principals conclusions destaca que els municipis de menys de 3.000 habitants han viscut des de fi nals dels anys noranta del segle passat un creixement demogràfi c d’un 18,3%. S’ha passat de 440.344 a 520.922 habitants. El seu pes relatiu respecte al total de la població catalana és només del 7%, tot i que suposen el 69% del territori i el 71,85% dels 946 municipis catalans. La recerca revela que també canvia mica en mica la piràmide demogràfi ca d’edats dels pobles: tot i que al món rural els majors de 65 anys són més que al món urbà (20,9% front a 16,9%), es va descobrir que també té més pes la població infantil i adolescent (0-14 anys) amb un 15,1% als pobles front al 14,1% de les zones urbanes.

La crescuda demogràfi ca dels pobles petits és a causa fonamentalment de la immigració, però essen-cialment catalana o espanyola i procedent en molts casos d’àrees urbanes. Les dades estudiades també apunten a una desagrarització de l’economia rural: si al 1991, prop del 25% de la població ocupada en els pobles petits treballava en el primer sector, al 2001 -darrer any del qual es disposen dades- només ho feia el 13,52%. Pel que fa als serveis, les grans mancances en l’actualitat als pobles se situen en aquells equipaments o serveis dirigits als col·lectius joves i gent gran.

Aquestes dues recerques de l’OBERC completen el Banc de Dades Sociodemogràfi ques, elaborat pel mateix equip, que permet planifi car i preveure mapes escolars, mapes culturals i qualsevol recurs o infraestructura condicionada per la demografi a del territori. Encara resta pendent l’elaboració d’un tercer estudi titulat “Evolució i estat de l’escola rural a Catalunya” i centrat en el model d’escola rural. L’objectiu de tots aquests estudis impulsats per l’OBERC és entendre millor el territori i l’escola rural per orientar a les administracions i als propis centres en la millora del model educatiu i l’adaptació a les noves realitats.

Portada de la recerca “Característiques dels pobles petits a Catalunya i reper-cussions per a l’escola rural”.

27

2010

c) Acte públic

Jornada “Escola i municipi”29 de juny de 2010, VERDÚ.

Programa de la jornada “Escola i municipi”

L’Observatori de l’Educació Rural de Catalunya va organitzar la jornada “Escola i municipi” que va tenir lloc al Castell de Verdú el passat 29 de juny. La jornada va analitzar la vinculació entre l’escola i el mu-nicipi al món rural de la qual es van aportar experiències de bones pràctiques dels consells comarcals de la Cerdanya i de l’Alta Ribagorça, així com del Programa Petits Municipis de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona. Van intervenir en l’acte el director dels Serveis Territorials d’Educació a Lleida, el Sr. Antonio López; el coordinador de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona, el Sr. Josep Comas; la coordinadora de l’OBERC, la Sra. Assumpta Duran; el director de la FMR, el Sr. Francesc Cribillers; i els alcaldes de Verdú i Balenyà, el Sr. Josep Riera i el Sr. Tomàs Girvent, respectivament. L’acte va comptar amb la col·laboració de la Fundació del Món Rural i els serveis territorials de Lleida del Departament d’Educació i amb el suport de les diputacions de Lleida, Girona i Barcelona així com de la Generalitat de Catalunya.


29 de juny de 2010CATALUNYA RÀDIO. Notícia. Informatius.SEGRE. Breu. LA MAÑANA. Breu.EUROPA PRESS. Notícia. El Observatorio de la Escuela Rural reivindica su papel vertebrador en los pueblos.

30 de juny de 2010GENTE DIGITAL. Notícia. El Observatorio de la Escuela Rural reivindica su papel vertebrador en los pueblos.

29 de juliol de 2010REVISTA RURAL. Notícia. L’escola rural reivindica el seu rol vertebrador en els pobles.

28

2010

Un moment de la roda de premsa oferida per OBERC en què es presenten les diferents recerques sobre escola i món rural.

Roda de premsa

30 de novembre de 2010, LLEIDA.El 30 de novembre de 2010 a Lleida es van presentar en roda de premsa els informes “Característiques dels pobles petits a Catalunya i repercussions per a l’escola rural” i l’informe previ “L’estat dels pobles petits a Catalunya: situació i problemàtiques dels municipis de fi ns a 3.000 habitants”, elaborats per l’Àrea de Recerca de l’Observatori de l’Educació Rural de Catalunya (OBERC). El seu objectiu va ser estudiar les mancances en serveis dels pobles catalans, especialment en educació i cultura. A la pre-sentació van intervenir el president de la Diputació de Lleida, el Sr. Jaume Gilabert; la vicepresidenta de l’Associació de Micropobles, la Sra. Anne Gyles; el coordinador de l’Observatori de l’Escola Rural de Ca-talunya (OBERC), el Sr. Raül Manzano, i el responsable de l’Àrea de Recerca de l’OBERC, el Sr. Jordi Feu.

d) Repercussió en els mitjans de comunicació

30 de novembre de 2010

TV3. LLEIDA. Per fi xar població al territori.

TVLLEIDA-XTVL. Notícia. Un estudi revela que el 44% de joves rurals pensa en marxar dels pobles.

RADIO SEU. Notícia. Un estudi alerta sobre la manca d’equipaments als pobles petits.

RÀDIO 1 A 1. Notícia. Informatius.


CADENA SER. Notícia. Informatius.

ONDA CERO. Notícia. Informatius.

ONDA RAMBLA. Notícia. Informatius.

ARA PONENT. Notícia. La manca d’equipaments fa que el 44% dels joves catalans que viuen en pobles pensin

en marxar.

LA MALLA. Notícia. Un estudi revela que el 44% de joves rurals pensa en marxar dels pobles.

EUROPA PRESS. Notícia. L’èxode de la ciutat al poble dispara la necessitat de guarderies i espais per a joves.

ACN. Notícia. El 44% dels joves catalans que viuen en pobles pensen en marxar per manca d’equipaments.

1 de desembre de 2010

AVUI. Notícia. La migració interior omple els pobles petits.

EL PUNT. Notícia. La migració interior omple els pobles petits.

LA MAÑANA. Notícia. La mitad de los jóvenes piensa que deberá marcharse del pueblo.

REGIÓ 7. Notícia. El 44% dels joves que viuen en pobles pensen en marxar.

29

2010

SEGRE. Notícia. Un estudi revela que els joves no veuen alternatives als pobles.


RURALCAT. Notícia. El 44% dels joves que viuen als pobles petits preveu marxar.

BON DIA. Noticía. Dos de cada cinc joves catalans que viuen en pobles pensen en marxar per manca d’equipaments.

DIARI DE GIRONA. Notícia. El 44% dels joves que viuen en pobles pensen en marxar.

e) Reunions de treball

Durant tot el 2010 es van produir les reunions ordinàries de l’Observatori de l’Educació Rural de Cata-lunya a la seu de la FMR a Barcelona, que van tenir lloc el 1 i 15 de febrer, el 23 de març, el 20 d’abril, el 4 de maig, el 12 de juliol, el 6 i el 28 de setembre, el 4 i el 18 d’octubre, i el 15 de novembre. El passat 9 de febrer es va reunir la Taula d’Escoles Rurals, el 15 de maig el Secretariat de l’Escola rural i el passat 30 de novembre va ser el plenari de l’OBERC.

D’altra banda, el 2 i 23 de febrer es va reunir la Fundació Jaume Bofi ll amb representants de l’OBERC, per explorar possibles vies de col·laboració. També es van reunir membres de la Diputació de Lleida amb representants de l’OBERC per tancar la col·laboració entre ambdues entitats els dies 12 d’abril, 25 de maig, i 5 de novembre. Finalment, el 13 de desembre es va fer una trobada amb la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Ensenyament Secundari amb l’OBERC.

f) Web de l’Observatori de l’Educació Rural (OBERC)

Des del mes de desembre de 2008 l’Observatori de l’Educació Rural (OBERC) té una web pròpia (http://www.fmr.cat/oberc) que recull els diferents àmbits de treball com ara l’elaboració de materials educatiu específi cs, un banc de dades, un centre de documentació, de bones pràctiques, informes i resultats. A més, conté diferents enllaços i el seguit d’activitats que desenvolupa aquesta institució.

Web de l’Observatori de l’Educació Rural (OBERC) que s’actualitza amb les recerques i jornades que organitza aquesta entitat.

30

2010

La web de Rudona s’actualitza periòdicament amb tota la informació vinculada amb dones i món rural.

4.1.4. Rudona: informació, orientació i formació per al foment de l’ocupació

de les dones rurals

a) Projecte

La iniciativa “Rudona: informació, orientació i formació per al foment de l’ocupació de les dones rurals”, va néixer el 2007 a partir d’un acord entre els departaments d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i el de Treball, que van implementar la FMR i la Fundació Maria Aurèlia Capmany. En una primera fase, entre el 2007 i fi ns el 2009, es van treballar diverses línies: creació de xarxes de relació entre dones rurals, intercanvi d’experiències, formació laboral i de gestió del temps i recerca sobre la situació de la dona rural a Catalunya. Els estudis impulsats fi ns ara van abordar les principals difi cultats amb les quals es troben les dones rurals a l’hora d’accedir, mantenir-se o promocionar-se en el mercat de treball rural que són els següents: “Diagnosi de la realitat sociolaboral de les dones rurals a Catalunya” de 2007, “Dones i cotitularitat a les explotacions agràries a catalanes” de 2008, i “Diagnosi sobre noves oportuni-tats d’ocupació per a les dones al món rural català” de 2009. Els tres eixos del projecte van ser la dona, les oportunitats laborals i el món rural. Durant l’any 2010 es va treballar per donar continuïtat al projecte Rudona una segona fase que es desenvoluparà a partir del 2011.

b) Acte públic

26 de març de 2010. LLEIDA.La Fundació del Món Rural va participar en una jornada organitzada per la Unió de Ramaders i Pagesos de Catalunya (URAPAC-UPA), sobre dones rurals.

c) Web de Rudona

Des del mes de novembre de 2007 la iniciativa Rudona compta amb una web pròpia (www.rudona.cat) que recull informació sobre el projecte, documentació i legislació relacionada, i enllaços, actualitat i agenda vinculada a les noves demandes i nous jaciments d’ocupació de les dones al món rural.

31

2010


Durant tot l’any es van realitzar reunions entre membres de la Fundació del Món Rural (FMR) i la Fun-dació Maria Aurèlia Capmany (FMAC), que van coordinar conjuntament l’anterior fase de Rudona amb l’objectiu de dissenyar la segona fase. Les reunions de treball van tenir lloc a Barcelona el 27 de gener; 26 de març; 21 i 28 d’abril; 7, 19 i 28 de maig; el 8 de juny; el 17 de setembre; el 2 de novembre i el 3 de desembre.

A més, es van produir reunions amb diferents entitats com ara Funditec el 17 de febrer a Barcelona; Alares el 9 de març a Barcelona, i Eiss Eòlica a Barcelona el 20 de juliol. També es van realitzar reunions de treball amb administracions com ara la Diputació de Lleida el 17 i 30 de març i amb el Departament de Treball el 13 de maig.


7 de gener de 2010

TV3. TN COMARQUES. Notícia.

21 de gener de 2010

REVISTA RURAL. Notícia. Un estudi proposa quins sectors poden crear ocupació estable. L’informe està impulsat

pel projecte Rudona i es va donar a conèixer en una jornada.

7 de març de 2010

SEGRE. Reportatge. Dones rurals.


SEGRE. Article d’opinió. Les noves oportunitats d’ocupació: repte per a les dones rurals. Anna Vilaseca, tècnica de

la Fundació del Món Rural.

4.1.5. Pobresa i món rural

a) Projecte

Amb aquest projecte, la Fundació del Món Rural vol posar sobre la taula que a Catalunya hi pot haver diferents tipus de pobresa segons els territoris i que per tant cal planifi car i defi nir estratègies ben dife-renciades segons es tracti de món rural o urbà. La pobresa també ha de tenir un enfocament, anàlisi i abordatge diferenciat al món rural ja que els paràmetres d’allò que és pobresa i de com donar-hi serveis i com planifi car els programes territorials contra l’exclusió social són diferents. Per això, la investigació ha estat dirigida a identifi car, analitzar i ponderar les variables associades a la pobresa en comunitats rurals que s’ha desenvolupat durant 2009 i 2010, i que donarà els seus primers resultats en 2011. El valor afegit d’aquest estudi resideix en incorporar les percepcions i opinions dels subjectes protagonistes en la identifi cació de les variables que conformen la seva situació.

32

2010

L’objectiu general ha estat ponderar el llindar de la pobresa al món rural català i defi nir els indicadors per a mesurar-la segons un criteri territorial. Per tant, s’han dissenyat les eines per a detectar millor les necessitats i mancances a l’hora de planifi car els serveis i mesures d’inclusió social i propostes d’intervenció en un futur. Aquest projecte l’han impulsat la Fundació del Món Rural i la Fundació FOES-SA (Fomento de Estudios Sociales y Sociología Aplicada).

b) La recerca

El projecte, que s’aborda en dues fases, ha comptat amb una primera fase treballada durant 2010 en elaborar una anàlisi quantitativa i qualitativa de l’estat de la pobresa en els territoris rurals de Catalunya per orientar el desenvolupament de la segona fase a partir d’establir en quines variables es treballa. La segona fase s’iniciarà el 2011 amb l’objectiu de defi nir de forma exhaustiva indicadors adequats per defi nir la pobresa a escala local, caracteritzar les diferents comarques amb els sistema escollit i, com a conclusió, analitzar les diferències de la pobresa entre els dos hàbitats, el rural i l’urbà.


La coordinació per una part de la recerca sobre pobresa i món rural es va realitzar amb Opinòmetre a Barcelona el 23 de març, el 18 de maig, el 12 de juliol i 6 de setembre.En dues ocasions, membres de la Fundació del Món Rural es van reunir amb representants de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, a Barcelona, el 21 d’abril i el 19 de maig, dia en què es va presen-tar el projecte a l’Observatori de la Pobresa. El 27 de maig es va presentar a Barcelona l’Observatori de la Pobresa impulsat pel Departament d’Acció Social i Ciutadania i que col·labora amb la recerca de la Fundació del Món Rural sobre pobresa i món rural.

4.1.6. El món agrari a les terres de parla catalana

a) Projecte

La Fundació del Món Rural es va afegir en 2009 a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catala-na (CCEPC) i l’Institut Ramon Llull en el seu projecte “El món agrari a les terres de parla catalana”, amb el qual s’ha pretés realitzar una recerca i recopilació d’imatges sobre el món rural des d’inicis de segle XX fi ns avui. Els resultats es presentaran en 2011 en dos formats (banc digital d’imatges i exposició-catàleg itinerant), que pretenen ser un altaveu del món rural. Es vol facilitar informació a la societat sobre un sector que ha estat estratègic i que històricament ha ocupat una gran part de la població. El projecte s’estructura en dues fases i durant 2009 i 2010 s’ha realitzat la fase de recerca i recopilació de material, redacció de textos i estructuració del banc d’imatges.

El projecte “El món agrari a les terres de parla catalana” ha avançat durant el 2010 tant pel que fa a la recollida de fotografi es per al Banc d’Imatges que s’allotjarà a la Memòria Digital de Catalunya com pel que fa a l’exposició itinerant. Durant aquest any s’han recollit unes 4.000 imatges recopilades per

33

2010

Logotip del projecte “El món agrari de les terres de par-la catalana”

al banc digital d’imatges. Al 2010 també s’han redactat els continguts i s’ha dissenyat l’estructura i el grafi sme dels diferents plafons per a l’exposició, al temps que s’ha començat a planifi car la itinerància i la dinamització de l’exposició al 2011. El projecte “El món agrari a les terres de parla catalana” no només recull material gràfi c històric sobre aquest sector sinó que també pretén representar l’actualitat amb diferents imatges.

Signatura del conveni per al projecte “El Món agrari de les terres de parla catalana” .

b) Acte públic

Presentació del projecte “El Món agrari de les terres de parla catalana”El 23 de març de 2010 es va presentar a Barcelona el projecte “El món agrari a les terres de parla cata-lana”, impulsat per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural. L’acte de presentació va comptar amb les intervencions de l’Honorable con-seller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Sr. Joan Manuel Tresserras; del president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner, Sr. Josep Santesmases. A més, també van participar el Sr. Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i president de l’Institut Ramon Muntaner, i Sr. Antoni Pané i Ripoll, director general del comité de direcció de la Fundació Món Rural.

34

2010

c) Reunions de treball

La coordinació per la recerca de material gràfi c i pel disseny de l’exposició i el banc d’imatges ha donat lloc a reunions entre membres de la Fundació del Món Rural i l’Institut Ramon Muntaner a Barcelona el 5 de febrer, el 14 i 25 d’abril, el 7 i 29 de juny, el 14 de setembre, el 9 i 19 de novembre, i el 14 de desembre.


10 de gener de 2010

EL PUNT. Notícia. El patrimoni agrícola d’Elna es veurà arreu de Catalunya.

18 de febrer de 2010

REVISTA RURAL. Notícia. El banc d’imatges del món agrari ja té 3.000 fotografi es.

23 de març de 2010

DEL CAMP. Notícia. El Museu de la Vida Rural promourà l’exposició “El món agrari a les terres de parla catalana”.

ACN. Notícia. El Museu de la Vida Rural i l’Institut Ramon Muntaner faran l’exposició “El món agrari a les terres

de parla catalana”.

29 de març de 2010

EL PUNT. Notícia. El MVR de l’Espluga participa en un banc d’imatges del món rural del país.


REVISTA RURAL. Notícia. Es presenta el projecte “Món agrari” i se signa un conveni amb la Fundació Lluís Carulla.

4.1.7. Valors i món rural

a) Projecte

La Fundació del Món Rural ha impulsat un estudi per identifi car els valors socials i les seves formes d’expressió en territoris rurals i urbans (en termes de convivència, desenvolupament, formes de vida, etc), per tal de copsar les possibles similituds i diferències. Saber què valora la societat és important per tenir una idea acurada de quins elements incideixen en la manera d’actuar i conviure de les perso-nes, en la seva evolució i com confi guren els seus interessos i prioritats. Catalunya és un territori força heterogeni pel que fa a la seva geografi a, física i social. La major o menor existència d’aglomeracions urbanes comporta diferents tipus d’oportunitats laborals, diferents estructures productives o diferents tipus d’accés als serveis públics i privats, entre altres coses, i confi gura un ventall d’oportunitats vitals molt diferent entre uns territoris i uns altres. Tot plegat, ajuda a confi gurar una ordenació de preferències i valors també diferent entre la població d’uns territoris i altres, que pot afegir-se a elements de memòria i de trajectòria col·lectiva també diferencials. Els primers resultats d’aquesta àmplia recerca elaborada per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) veuran la llum durant l’any 2011.

35

2010

b) La recerca

La recerca, per tal de determinar els valors socials existents en els entorns rurals a Catalunya, s’ha treba-llat a partir del mètode Delphi. Prèviament, s’ha elaborat un llistat de 150 persones expertes i represen-tatives procedents de diversos àmbits (institucional, polític, universitari, professional, educatiu, associatiu o veïnal) i que tenen un elevat grau de vinculació amb el territori. Els estudis basats en aquesta meto-dologia utilitzen com a base la resposta de dos qüestionaris per part dels experts seleccionats que han de respondre en dues fases. Durant el 2010 s’ha enllestit la primera fase del projecte i durant aquest any es treballarà en la segona onada de qüestionaris per poder fi nalitzar el treball de camp. Durant el primer trimestre de 2011 es preveu analitzar les dades obtingudes i elaborar un informe que identifi qui els valors socials preponderants al món rural.


La Fundació del Món Rural va mantenir reunions amb representants de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) per coordinar i fer seguiment del projecte de “Valors i món rural” el 8 de febrer, el 5 de maig, el 21 de juny, i el 5 de juliol. D’altra banda, també es van realitzar reunions amb el Museu de la Vida Rural amb l’objectiu d’establir una col·laboració estable a partir d’aquest projecte.

4.1.8. L’urbanisme més enllà del nucli urbà

a) Projecte

Amb aquest projecte la Fundació del Món Rural pretén contribuir als criteris que es tenen en compte a l’hora de planifi car urbanísticament els municipis de manera que la consideració del sector primari al nostre territori es faci des d’una visió no només de defensa d’allò agrari, sinó també des de la vessant tècnica-urbanística. Es vol dotar d’una perspectiva que vagi encarada a tenir un planejament integrat de cada municipi i no deixi la planifi cació del sòl no urbanitzable, i per tant de part de l’activitat primària, com a reducte dels altres usos planifi cats i previstos. Alhora es vol fomentar una visió territorial més enllà del casc urbà de cada municipi i preveure com en el marc de l’expansió urbana que es dóna a Catalunya es pot mantenir i preservar no només l’activitat del sector primari, sinó també la seva produc-tivitat econòmica. Al mateix temps es pretén aportar arguments i eines a tècnics i responsables polítics que ajudin a fomentar el tractament del sòl no urbà i l’activitat agrària com a elements estratègics pel desenvolupament econòmic, social, ambiental i cultural de les ciutats petites i mitjanes de Catalunya. El projecte s’ha estat desenvolupant el 2010 i es preveu que la recerca associada es fi nalitzi durant l’any 2011.

b) Reunions de treball

Per obtenir la col·laboració amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) es van mantenir reunions amb Juli Esteban, director del Programa de planejament territorial del PTOP el 2 de febrer, el 23 de març i el 25 de maig.

36

2010

4.1.9. Odisseu. Programa pel retorn i la inserció laboral dels joves en el

medi rural

a) Projecte

“Odisseu. Programa pel retorn i la inserció laboral dels jove en el medi rural” és un projecte impulsat per la Fundació del Món Rural (FMR) i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) que pretén prevenir i frenar la migració juvenil cap al medi urbà i peri-urbà. Això s’aconseguirà a partir d’un progra-ma que faciliti la inserció laboral dels i les joves del món rural i que promogui el seu compromís social amb l’àmbit rural. Aquesta iniciativa actuarà en el territori de forma transversal sobre els agents que incideixen en la situació dels joves rurals i portarà a terme accions de divulgació i sensibilització sobre els impactes de la migració juvenil de les zones rurals. Alhora, es vol afavorir i promoure la integració laboral i l’emprenedoria dels i les joves en les seves zones rurals d’origen. A més, també es vol sensibi-litzar a la joventut, als agents locals i al públic en general dels efectes i impactes de la migració juvenil en l’àmbit rural.

El fenomen de la migració juvenil i de la fuga de talents és una realitat recurrent en la majoria de territoris rurals. L’arrelament de la joventut al medi rural depèn de diversos factors culturals (sobretot identitaris) i estructurals, essent aquests últims els més condicionants a l’hora de decidir quedar-se o marxar. Dins dels factors estructurals es troba la mobilitat forçada a causa de la educació (principalment superior) i del treball. El programa Odisseu pretén promoure el retorn del capital humà al seu territori d’origen actuant sobre els principals actors que infl uencien: universitats i altres centres d’educació su-perior; empreses i nodes empresarials; i els agents relacionats amb les polítiques de treball i de joves.

L’element innovador del programa és la seva metodologia i el plantejament de diàleg i interacció entre els diferents agents, enllaçant les zones rurals i les urbanes i els diferents àmbits d’actuació. Els bene-fi ciaris seran els joves entre 18 i 35 anys, especialment d’origen rural i estudiants universitaris. El pro-grama es desenvoluparà en les zones rurals dels territoris Leader de Catalunya i a les regions dels socis que vulguin participar en el projecte. El projecte es divideix en dues fases: la de diagnosi, generació d’un model i primeres actuacions, un procés iniciat ja el 2010 i que fi nalitzarà el 2011, i la implementació en una segona fase que anirà del 2011 al 2014.


L’elaboració i inici d’aquest projecte ha implicat una sèrie de reunions entre representants de l’ARCA i la FMR, que han tingut lloc a Lleida el 29 de març, el 22 d’abril, el 7 de maig, i el 24 de novembre. Anteriorment, el 26 de febrer, havia tingut lloc una reunió a Barcelona al Centre d’Estudis Demogràfi cs per abordar aquesta temàtica.

c) Repercussió en els mitjans de comunicació


REVISTA RURAL. Article d’opinió. Marxar, quedar-se o tornar al poble? Anna Vilaseca i Eduard Trepat, tècnics de

l’Àrea de Sociologia de la Fundació del Món Rural.

37

2010

1 de març de 2010

EL 9 NOU. Article d’opinió. Marxar, quedar-se o tornar al poble? Anna Vilaseca i Eduard Trepat, tècnics de l’Àrea de

Sociologia de la Fundació del Món Rural.

15 de març de 2010

SEGRE. Article d’opinió. Marxar, quedar-se o tornar al poble? Anna Vilaseca i Eduard Trepat, tècnics de l’Àrea de

Sociologia de la Fundació del Món Rural.

4.1.10. Altres projectes

a) Participació en el màster “Educació i desenvolupament rural”

La Fundació del Món Rural va col·laborar amb el màster ofi cial “Educació i desenvolupament rural” al qual es va aportar documentació, informació i referents per als continguts de les diferents assignatures. A més, es va assumir la docència d’una assignatura “Educació, territori i cultura rural”. El màster va tenir com a objectius principals professionalitzar i especialitzar a mestres en la seva tasca docent en territoris rurals, formar-los per la investigació en educació rural i per conscienciar-los de la importància d’una edu-cació de qualitat en els territoris rurals. El màster es va realitzar a la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona i va tenir com a principals destinataris els alumnes de magisteri. Aquest va ser el primer curs acadèmic que es desenvolupa el màster, que va començar a l’octubre de 2010 i fi nalitzarà al juny de 2011.

b) Reunions de treball d’altres projectes

El 13 de gener membres de la Fundació del Món Rural van assistir a la reunió del grup de treball sobre dependència i món rural que va organitzar a Pinós, l’Associació l’Arada.

El 16 d’abril representants de la Fundació del Món Rural van assistir a la presentació del llibre “A Pagès”, a l’edició del qual havia contribuït, a la seu del Museu de la Vida Rural a l’Espluga de Francolí.

El 20 d’abril representants de la Fundació del Món Rural es van reunir amb membres del Pla Interde-partamental de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals, per veure com abordar aquest àmbit de treball del Departament d’Acció Social i Ciutadania i per als quals es va elaborar un dossier.

c) Actes públics

1. Dones i món rural17 d’abril de 2010. LLEIDA.Els serveis de la Fundació del Món Rural van ser sol·licitats a l’hora de parlar de la situació de les dones rurals a Lleida, a una jornada organitzada per Iniciativa per Catalunya, per a la qual es va elaborar una ponència. L’1 de febrer es va realitzar la reunió preparatòria i el 17 d’abril la jornada.

38

2010

2. Presentació del llibre i documental “No diguis blat...”28 de maig de 2010. ESPLUGA DE FRANCOLÍ.El maig passat es va presentar al Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Francolí, el llibre i el documental “No diguis blat...” que van ser impulsats per la Fundació del Món Rural durant 2009 i que realitza un recorregut històric del món rural des de la II República fi ns a l’actualitat.

3. Fira del Llibre de Muntanya2 i 3 d’octubre. TAVERTET.La Fira del Llibre de Muntanya que va tenir lloc a Tavertet va aplegar un seguit de jornades i conferències sobre les “Dinàmiques actuals del món rural català”. En aquest marc la Fundació del Món Rural va presentar dues ponències sobre les dinàmiques forestals i el paper de la joventut al món rural.



SEGRE. Article d’opinió. Les comarques. Eduard Trepat, tècnic de l’Àrea de Sociologia de la Fundació del Món Rural.

39

2010

4.2. Àrea d’Economia. L’àmbit del sistema agroalimentari i altres activitats no agràries

Des de la Fundació s’analitza tant el sistema agroalimentari, un sector estratègic de l’economia rural, com altres activitats no agràries amb la perspectiva de fomentar la innovació i aquells elements que incentivin el dinamisme econòmic i la competitivitat de les activitats empresarials ubicades en les di-ferents zones del territori català. L’impuls del desenvolupament econòmic del món rural és clau per mantenir l’equilibri territorial i compta amb diferents àmbits d’incidència:

• La producció agrària: L’agricultura i la ramaderia són activitats econòmiques estratègiques en el món rural. En aquest sentit, des de la Fundació també es volen abordar els conreus alterna-tius no alimentaris amb fi nalitats aromàtiques, medicinals, energètiques, per a la jardineria, etc. A més, es volen potenciar la recerca al voltant de les eines per a millorar la competitivitat: la formació, la recerca, l’assessorament, la transferència tecnològica, l’impuls de les denominacio-ns de qualitat i les produccions diferenciades, integrades, ecològiques o el reconeixement de les singularitats de l’agricultura periurbana. En aquest bloc s’inclouen les amenaces i línies de solució i aprofi tament per determinats subproductes.

• Les cooperatives agràries: Les cooperatives són un element clau de la vertebració territorial i per això cal impulsar la recerca i el debat per millorar l’economia d’escala de les explotacions agràries, analitzar les seves debilitats, oportunitats i fortaleses, així com les eines que afavo-reixen la seva efi càcia.

• La indústria agroalimentària: Aquest sector econòmic és capdavanter del sistema agroali-mentari i element estratègic en el desenvolupament del sector primari. Les sinèrgies entre els esglaons de la cadena agroalimentària, els aspectes relacionats amb la biotecnologia i altres avenços en l’agroalimentació, l’apropament entre la producció i la indústria, la difusió dels re-sultats del “Baròmetre de la situació i les estratègies del sector agroalimentari a Catalunya” són alguns altres dels àmbits a treballar.

• El mercat: Es pretén afavorir la interlocució amb la distribució, la difusió i l’impuls d’estudis de consum, de nous mercats, d’observatoris de preus, el debat al voltant de la creació de plataformes d’exportació, el foment de la recerca en la comercialització o el seguiment de les interprofessionals.

• El consum: El foment de la cultura gastronòmica consolidarà el nostre país com a celler de qualitat de la Mediterrània i ens permetrà aprofi tar els cuiners de renom per a potenciar els productes de la terra, analitzar les noves demandes del consumidor i estudiar el valor afegit dels productes, els segments de consum i les orientacions de consum.

• Altres activitats econòmiques rurals no agràries: En aquest àmbit es vol estudiar les lí-nies de foment i dinamització tant per activitats lligades a l’àmbit agrari (com el turisme rural o l’artesania alimentària) com per no lligades a l’agricultura. L’objectiu és fomentar els estudis i la recerca per generar activitat econòmica en el món rural i crear sinèrgies.

40

2010

Logotip del projecte “Ruralactiva”

4.2.1. Rural Activa

a) Projecte

El projecte Ruralactiva, impulsat per la FMR, pretén generar un model que impulsi estratègies i instru-ments adequats per a la promoció de l’emprenedoria i pel foment de la creació d’empreses en les comarques rurals catalanes, vinculant totes aquelles entitats de l’àmbit públic i privat que treballen en el foment, la creació i la consolidació d’activitats empresarials a comarques. Les zones rurals es caracte-ritzen per una sèrie d’indicadors (densitat de població, envelliment i despoblament, accessibilitat a ser-veis, distàncies i infraestructures de transport i comunicació, especialització i qualifi cació de la població activa, etc.) que incideixen en l’activitat econòmica que s’hi ubica i en la pròpia iniciativa empresarial.

Les accions de Ruralactiva iniciades al 2010 han estat destinades a fomentar la cultura emprenedora, a detectar nous jaciments d’ocupació i a adaptar-hi els instruments de fi nançament, a adequar l’oferta de formació a les necessitats i especifi citats de l’emprenedor rural, a millorar la transferència tecnològica a les empreses ubicades en les zones rurals i a impulsar el treball en xarxa i les sinèrgies entre els ac-tors socials. El seu objectiu ha estat, a més, dissenyar les eines per fer tot això possible, i iniciar la seva implementació a curt termini, perquè a mig i llarg termini es superin alguns dels factors limitants per al desenvolupament empresarial que actualment incideixen en el món rural. La iniciativa ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través de la Xarxa Inicia del Departament de Treball, a més dels departaments d’Economia i Finances, i d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

b) Recerca

1. Diagnosi de l’emprenedoria al món rural català.

La FMR ha elaborat una diagnosi per a aportar dades que donen a conèixer la situació actual de l’emprenedoria al món rural, les seves necessitats i reptes. En una primera anàlisi, el fi nançament i planifi cació del negoci es va presentar com el principal obstacle dels emprenedors. L’objectiu genèric de la diagnosi és perfi lar la situació de l’emprenedoria al món rural català, fortaleses i debi-litats, per facilitar que es doni resposta a les seves necessitats com una eina de creació d’ocupació al món rural.

Reunions de treballA l’hora d’elaborar la diagnosi es van realitzar contactes per aconseguir dades sufi cients de la situació de l’emprenedoria rural. El passat 13 de juliol tècnics de la FMR es van reunir amb el subdirector general d’Innovació Rural. El passat 30 de juliol es va produir una reunió amb el cap de la Unitat de Suport a l’Empresari Agrari de Lleida. El 14 de setembre la trobada va ser amb el subdirector general de Pesca. El 17 de setembre també es va realitzar una entrevista amb la cap

41

2010

del Servei d’Indústries i Comercialització Agroalimentàries. El 17 i 21 de setembre amb un repre-sentant del Servei de Transferència Tecnològica i de la Escola de Capacitació Agrària Mas Bové, respectivament. El 2 de novembre representants de la FMR es va reunir amb el cap del Servei d’Ajuts d’Estructures Agràries i Agroalimentàries.

Per entitats, també es van realitzar entrevistes amb el secretari general de Joves Agricultors i Ra-maders de Catalunya el passat 9 de novembre i amb la coordinadora i el director de producció del Servei d’Assessorament d’Actel SCCL, el passat 19 de novembre.

2. Formació i millora competencial.

Amb aquesta línia de treball, la Fundació del Món Rural aspira a facilitar que els emprenedors del món rural disposin d’una formació adequada a les seves necessitats. Diferents estudis desenvo-lupats fi ns al moment assenyalen que a les zones rurals de Catalunya hi ha una manca d’oferta formativa per emprendre. Es tracta, també, de superar tots aquells factors limitants al desenvolu-pament empresarial que actualment incideixen en el món rural, i afavorir així l’èxit de les iniciatives emprenedores.

Per això, des de Ruralactiva es va endegar una línia de treball vinculada a la formació i millora com-petencial que, a fi nals de l’any 2010, es va iniciar una recerca sobre l’oferta formativa existent a Les Garrigues. Es vol determinar quina és la demanda i les necessitats formatives en els municipis d’aquesta comarca en temes de continguts però també d’aprofi tament de TICs.

En aquest projecte es va col·laborar amb el Departament de Treball, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, la Cambra de Comerç de Lleida, així com el Consell Comarcal de les Garrigues, i altres entitats amb implantació al territori.

3. Detecció dels nous jaciments d’ocupació i promoció de les línies de fi nançament més adients per aquests nous jaciments de treball.

La Fundació del Món Rural impulsa una recerca per la “Detecció dels nous jaciments d’ocupació i promoció de les línies de fi nançament més adients per aquests nous jaciments de treball”, amb l’objectiu de promoure l’emprenedoria al món rural com eina per generar ocupació. L’estudi vol detectar quines necessitats socials es poden convertir en oportunitat de negoci i ser un espai que permeti la creació de noves empreses que possibiliti al món rural arrelar als seus habitants. El món rural pot aprofi tar aquestes oportunitats a través d’iniciatives empresarials que desenvolupin nous productes o serveis, fent servir els avantatges que presenten les zones rurals en sí mateixes, com ara la qualitat de vida, sòl eventualment menys costós, etc.Per això, en aquest sentit es va encarregar a experts de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya l’elaboració de dos informes. El primer, que es va desen-volupar de maig de 2010 a gener de 2011, per detectat nous jaciments d’ocupació al món rural a partir de l’estudi de sis comarques que agrupen els diferents perfi ls de la ruralitat: la Garrotxa, la Cerdanya, la Conca de Barberà, el Montsià, el Solsonès i Les Garrigues. La segona part, que es realitzarà durant 2011, analitzarà l’adequació de les línies de fi nançament públic a aquests nous jaciments. La metodologia de la recerca també va incloure l’organització de grups de treball en els quals participen agents del territori, que van tenir lloc a l’octubre per primer cop amb la parti-cipació de 60 experts i tècnics de les diferents comarques, i que va permetre interactuar amb el teixit associatiu i econòmic de les comarques estudiades.

42

2010

La recerca va comptar amb diferents públics objectius com ara l’administració i els diferents agents, públics i privats, que treballen des de diferents àmbits en el foment, la creació i la consolidació d’activitats empresarials en les zones rurals catalanes; els experts en el foment de l’emprenedoria rural i els emprenedors/res en general.

Reunions de treballPer fer seguiment de l’estudi es van realitzar reunions de coordinació amb l’equip investigador, els passats 1 de juny i 28 de setembre. Pel que fa als grups de treball es van reunir: el 8 d’octubre a Olot, el 13 d’octubre a Montblanc, el 15 d’octubre a Solsona, el 20 d’octubre a Les Borges Blan-ques, el 22 d’octubre a Puigcerdà i el 27 d’octubre a Amposta.

c) Programa: “Emprendre a la meva escola”

El programa “Emprendre a la meva escola” té com a objectiu promoure l’emprenedoria al món rural a partir de la capacitació i la formació dels més joves. Setze escoles rurals de les Terres de l’Ebre, la Catalunya central i Pirineus s’han sumat al Programa Emprendre a la Meva Escola (EME) durant el curs 2010-2011 que es desenvolupa en el marc de la iniciativa Ruralactiva, impulsada per la Fundació del Món Rural. L’alumnat ha de crear i gestionar a cada centre una cooperativa en la qual s’han de fabricar productes que posteriorment s’han de vendre en un mercat o una fi ra del seu poble a fi nal del curs. D’aquesta manera, els escolars, fonamentalment de Primària, coneixen tots els passos pràctics reque-rits per crear i gestionar una empresa a través d’una experiència pràctica i dels diferents continguts del projecte. Així mateix aprenen a treballar en equip, a prendre decisions en grup i a interrelacionar-se i conèixer el seu entorn la qual cosa fomenta la seva identitat i l’arrelament al territori.

Alumnes d’un dels centres que han d’organitzar una cooperativa i vendre productes en un mercat a fi nal de curs.

Valnalón, una empresa pública asturiana, que desenvolupa el programa “Emprender en mi escuela” a la seva comunitat autònoma, va ser l’encarregada d’assessorar en els inicis d’aquesta primera experièn-cia a Catalunya. Entre febrer i juny del 2010 es van succeir les reunions amb representants d’aquesta empresa i el 15 i 16 d’abril una delegació de la FMR va visitar diferents escoles asturianes per conèixer de prop l’experiència. El 26 d’abril es van reunir membres de la FMR i de l’OBERC per a proposar la

43

2010

col·laboració amb el programa d’emprenedoria rural a les escoles i es van planifi car les presentacions de la iniciativa al Secretariat d’Escoles Rurals i als Serveis Territorials del Departament d’Educació de Terres de l’Ebre i de la Catalunya central. El programa va començar a funcionar durant el mes de se-tembre quan es va realitzar la formació a professors, convalidada pel Departament d’Educació, per a implementar el programa EME a les seves escoles. Del 20 al 22 de setembre es va realitzar a Gandesa i del 27 al 30 a Berga. Els dies 18 i 19 de novembre diferents professors de zones rurals van poder visitar a Astúries i conèixer de prop l’experiència de capacitació en emprenedoria que fa anys que funciona en aquesta comunitat autònoma. Al desembre es van realitzar les visites de seguiment del projecte: el 10 de desembre al Berguedà, el 15 de desembre al Lluçanès, i el 17 de desembre a Terra Alta. Durant 2011, a banda d’acabar de desenvolupar el projecte amb els alumnes, es preveuen sessions de forma-ció i tutories per a professors.

En el projecte han participat les escoles dels municipis de Batea, Bot, Corbera d’Ebre, Rasquera i La Fatarella a Terres de l’Ebre; de Borredà, Lluçà, Montmajor, Perafi ta, Alpens i Vilada, a la Catalunya central; de Lles de Cerdanya, Montellà, Prats i Sansor, Martinet i Prullans, als Pirineus. La suma de les escoles implicades en el programa, fan participar a més de tres-cents alumnes, tot i que en cadascun dels dife-rents pobles s’està duent a terme el projecte de manera adaptada a la seva realitat.


9 de setembre de 2010.

VILAWEB. Tres escoles lluçaneses al projecte “Emprendre l’escola”.


RIBERAONLINE. Notícia. Setze escoles rurals catalanes promouen l’emprenedoria entre els seus alumnes.


REGIO7. Notícia. Vuit escoles rurals del Berguedà i de la Cerdanya promouen l´emprenedoria.

La pissarra indica com els alumnes de primària d’una escola rural organitza-ran la seva empresa.

44

2010

d) Web Ruralactiva

Ruralactiva treballa vinculant i posant en valor totes aquelles entitats de l’àmbit públic i privat que tre-ballen en el foment, la creació i la consolidació d’activitats empresarials en els municipis rurals catalans. Per això, s’ha creat el portal Ruralactiva.net obert a la participació de tothom: emprenedors, ciutadans, entitats i institucions. Està adreçat a totes aquelles persones interessades en l’emprenedoria rural, i tam-bé a totes aquelles entitats públiques i privades que tinguin interès en la dinamització socioeconòmica dels territoris d’àmbit rural. És un portal participatiu que compta amb espais per fòrums, debats o per comentar. Ruralactiva.net té com a objectius:

• Servir de punt d’informació sobre emprenedoria rural.• Crear xarxa al món rural entre els emprenedors, els ciutadans, les entitats i institucions.• Incentivar l’emprenedoria rural, econòmica i social.• Contribuir al desenvolupament rural.

Els diferents públics poden participar en diferents graus de les seccions d’aquesta web com ara les de Notícies, Agenda, Recursos per a emprenedors, Fòrum i Taulell d’anuncis. La informació, que està disponible en català i castellà, està classifi cada per territoris (comarques i municipis) i compta amb un directori d’empreses i emprenedors per sector d’activitat així com amb recursos per a emprenedors per temes. Les entitats implicades també poden participar activament introduint continguts (notícies, activitats, informació del territori, informació per a emprenedors). Alhora és facilitaran les sinèrgies i col·laboracions amb altres entitats i es promourà el contacte i coneixement entre emprenedors i em-presaris de les zones rurals catalanes.

Reunions de treballReunions de treball i seguiment amb l’empresa a la qual es va encarregar el disseny de la web de Rura-lactiva que van tenir lloc a Barcelona el 13 i el 30 d’abril, el 8 i 29 de juny, el 27 de juliol, el 19 d’octubre i el 23 de novembre. També es van realitzar reunions amb l’objectiu de dinamitzar la web i fer-ne difu-sió el 5 d’octubre amb membres de Ruralcat, el 6 d’octubre amb la Xarxa Inicia, el 20 d’octubre amb el CEEi de Lleida, i el 22 de desembre amb ACC1Ó.

La web de Ruralactiva vol potenciar la interactivitat per fomentar les relacions entre emprenedors i l’intercanvi d’experiències.

45

2010

La jornada “Crear empresa en el món rural: com fi nançaré el meu projecte?”, amb més de 200 assistents, va comptar amb una entrevista a emprenedors.

f) Actes públics

• “Crear empresa en el món rural: com fi nançaré el meu projecte?”

4 de març de 2010. VICLa jornada “Com fi nançaré el meu projecte. Crear empresa al món rural”, impulsada per la Fundació del Món Rural i la Caixa, va tenir lloc a Vic, va comptar amb més de 200 assistents i va ser la tercera d’una sèrie de jornades dedicades al fi nançament (a Lleida i Tortosa durant el darrer trimestre de 2009). L’acte, emmarcat dins del projecte Ruralactiva, volia donar resposta a la demanda d’informació sobre com assolir fi nançament per als projectes empresarials. Van donar suport a aquesta jornada els departaments d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural; Tre-ball, i Innovació, Universitats i Empresa, i col·laboren la Cambra de Comerç de Barcelona, la Universitat de Vic i l’Institut Municipal de Promoció i Economia de l’Ajuntament de Vic.

Reunions de treballPer a preparar la jornada del 4 de març a Vic, es van produir successives reunions amb re-presentants de l’administració o d’agents actius del món rural. El 12 de gener membres de la FMR, es van reunir amb els serveis territorials de la Catalunya Central del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa. El 19 de gener amb La Caixa per Ruralactiva. El 22 de gener amb Vic Emprèn (Universitat de Vic), el 25 de gener amb els serveis territorials de la Catalunya central del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. El 27 de gener amb Impevic i la Cambra de Comerç de Vic, i el 23 de febrer amb el Departament d’Economia.


21 de gener de 2010

REVISTA RURAL. Notícia. El món rural català és el més emprenedor.

4 de març de 2010

EL NOU TV. Notícia. La Cervesera del Montseny i altres emprenedors expliquen com van engegar negocis

innovadors en àrees rurals.

46

2010

5 de març de 2010

EL NOU 9. Notícia. La Cervesera del Montseny i altres emprenedors expliquen com van engegar negocis

innovadors en àrees rurals.

EL NOU 9. Notícia. L’emprenedor vigatà Xavier Verdaguer crea una empresa de roba intel·ligent a Silicon

Valley.

El 9 RÀDIO. Notícia. Informatius.

OSONA COMARCA. Notícia.

RÀDIO VIC. Notícia i entrevista. Informatius.

CANAL CATALÀ OSONA. Notícia. Informatius.


8 de març de 2010

BERGA ACTUAL. Notícia. El Consorci es convidat a partir en unes jornades a Vic per la Fundació del

Món Rural.

18 de març de 2010

REVISTA RURAL. Notícia. El fi nançament és clau en els nous projectes.

REVISTA RURAL. Article d’opinió. La importància d’un pla d’empresa. Iolanda Huguet Tècnica de l’Àrea

d’Economia de la Fundació del Món Rural.

• Ser emprenedor/a en una zona rural

28 de maig de 2010. LA FATARELLA.La coordinadora tècnica de la Fundació del Món Rural, la Sra. Meritxell Serret, va presentar la ponència “Ser emprenedor/a en una zona rural” en el marc de l’11a Jornada d’ocupació i desenvolupament rural “Emprenedors: un present, un futur” que va tenir lloc el passat 28 de maig a La Fatarella. En el marc d’aquesta ponència es va presentar també el projecte Ruralac-tiva, que impulsa la FMR.

• Jornada “Bones Pràctiques Europees en Emprenedoria i Foment de l’Ocupació en el Medi Rural”

Programa de la jornada “Bones Pràcti-ques Europees en Emprenedoria i Fo-ment de l’Ocupació en el Medi Rural”.

47

2010

18 de juny de 2010. CASTELLET I LA GORNAL.La Fundació Catalunya Europa i la Fundació del Món Rural van organitzar la jornada “Bones Pràctiques Europees en Emprenedoria i Foment de l’Ocupació en el Medi Rural” que va tenir lloc el 18 de juny de 2010 al Castell de Castellet i la Gornal i que va comptar amb experiències de Finlàndia, Regne Unit, Itàlia i França.

La suma de sinèrgies entre administracions públiques i empresa privada va ser un dels punts en comú entre totes les experiències explicades. En aquest sentit, l’impuls de l’emprenedoria és clau en el món rural per a generar una nova cultura que abasti nous sectors i activitats econòmiques i que permeti la inversió més enllà del subsidi, per millorar les condicions de vida i treball de la gent que viu al món rural a partir de la creació de nous serveis. La jornada va permetre, també, que els agents econòmics i socials del món rural i l’administració coneixes-sin altres models que s’estan implementant a altres països i poguessin debatre i compartir allò que sigui aplicable al nostre país.

Per a l’organització d’aquest acte es van produir diferents reunions entre les fundacions Ca-talunya Europa i Món Rural i l’empresa Montanyanes. El 20 de juliol es va realitzar una nova reunió per valorar els resultats de la jornada del 18 de juny.


26 de juny de 2010

RURALCAT. Notícia. “El CIVAM trasllada a l’àmbit quotidià els reptes futurs per tal d’enfortir un món

rural debilitat”.

SOSTENIBLE.ES. Notícia. El sector rural aprèn a ser més atractiu amb experiències europees.

29 de juliol de 2010

REVISTA RURAL. Notícia. L’emprenedoria rural té un paper clau a nivell europeu.

g) Altres reunions de treball

A l’hora d’implementar el projecte Ruralactiva es va presentar la iniciativa a diferents entitats i institu-cions al llarg del 2009 i 2010. El 9 de març i el 16 de juny membres de la Fundació es van entrevistar amb el subdirector general d’Economia Cooperativa i Creació d’Empresa. El 7 d’abril i el 17 de maig es van realitzar dues entrevistes amb el delegat de Govern de Terres de l’Ebre per explorar possibles vies de col·laboració. El 23 de març la reunió es va produir amb representants de promoció econòmica de la Diputació de Barcelona i el 29 de juny amb l’entitat Joves Cambres. Els dies 21 i 22 de desembre es va realitzar la formació Projecta’t, un programa per a fomentar l’emprenedoria destinat tant a emprenedors com a tècnics de les entitats vinculades a la Xarxa Inicia.

48

2010

4.2.2. Alimentació amb productes locals a les escoles

a) Projecte

La Fundació del Món Rural, els serveis territorials de Girona del Departament d’Agricultura, Alimenta-ció i Acció Ruralm i Dipsalut van promoure el 2010 la jornada “Alimentació amb productes locals als menjadors escolars”. L’acte tenia l’objectiu de posar en contacte a les associacions de mares i pares d’alumnes, professors, empreses de càtering, responsables de menjadors escolars, institucions vincu-lades (departaments de Salut, Agricultura i Educació, consells comarcals, ajuntaments), productors, cooperatives, etc, per abordar conjuntament les seves necessitats i les prioritats del sector a partir de di-ferents experiències. També es pretenia posar en contacte als interessats en l’alimentació dels alumnes a les escoles, amb els productors que tenen a la zona i les empreses de menjar escolar que hi treballen per dinamitzar aquest sector.

b) Acte públic

“Alimentació amb productes locals a les escoles”

La jornada “Alimentació amb productes locals a les escoles” va aplegar a prop de 100 assistents.

12 de maig de 2010. FORNELLS DE LA SELVA.La jornada “Alimentació amb productes locals a les escoles” que va tenir lloc a Fornells de la Selva el passat 12 de maig va ser impulsada pels serveis territorials de Girona del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, organitzada per la Fundació del Món Rural i coorganitzada per Dipsalut. A més, la jornada va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Fornells de la Selva i la col·laboració dels de-partaments d’Educació i el de Salut de la Generalitat, de l’Agència de Protecció de la Salut i els consells comarcals de la Selva i l’Urgell.

En el marc de l’acte es va promoure una fi ra-mostra de productors locals que va ser un espai dedicat a la presentació i difusió de productes agroalimentaris de la zona, però en què també van participar entitats i institucions vinculades als menjadors escolars i a la producció agrària catalana. Aquesta va

49

2010

permetre posar en contacte als diferents agents que participen en la confi guració del servei facilitant l’intercanvi, el treball en xarxa i va donar a conèixer noves possibilitats per als menjadors.

c) Publicació

Conclusions de la jornada “Alimentació amb productes locals a les escoles”La jornada “Alimentació amb productes locals a les escoles” també va servir per elaborar unes primeres conclusions i recomanacions que intenten estructurar, cohesionar i dinamitzar el sector i serveixen de base orientativa per a properes actuacions de la pròpia Fundació del Món Rural, de l’administració o del sector. En aquestes conclusions es feia una breu diagnosi i recomanacions sobre com aprofi tar al màxim els potencialitats del sector.

Tant per a productors, com administració local, com associacions de pares van plantejar la necessitat d’impulsar la creació associacions de producció o de petites centrals logístiques en els seus respectius àmbits, que permetin reduir costos i millorar preus.


El 8 de febrer, el 10 de març, i el 27 d’abril es van produir a Girona reunions entre representants del serveis territorials de Girona del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i membres de la Fundació del Món Rural amb l’objectiu d’organitzar la jornada del 12 de maig.



NACIÓ DIGITAL. Notícia. Jornada sobre alimentació amb productes locals a les escoles.

8 de maig de 2010

EL PUNT. Notícia. Jornada a Fornells per promocionar l’alimentació amb productes locals.

12 de maig de 2010

TV3. GIRONA. Menjar de proximitat a les escoles.

CATALUNYA RÀDIO. GIRONA. Notícia. Informatius.

GATROTECA. Notícia. Jornada per promoure l’ús de productes locals a les escoles.

13 de maig de 2010EL PUNT. Notícia. El preu difi culta que els productes locals entrin als menjadors escolars. RNE. GIRONA. Notícia. Informatius.CANAL CATALÀ GIRONA. Notícia. Informatius.

19 de maig de 2010REVISTA RURAL. Notícia. Promouen productes locals als menjadors escolars.

16 de juny de 2010REVISTA RURAL. Article d’opinió. Una nova oportunitat per a la pagesia. Núria Rafart. Tècnica de l’Àrea d’Economia de la Fundació del Món Rural.

10 de setembre de 2010RNE. Entrevista. Programa “Via Verda”.

50

2010

4.2.3. Circuits curts de comercialització de productes agroalimentaris

a) Projecte

La venda directa i els circuits curts són una forma de comercialització de productes agroalimentaris que està cada cop més valorada per la població i en constant creixement. Per això la Fundació del Món Rural es va decidir a iniciar un treball sobre aquest àmbit el 2008 per tal de fomentar-la i convertir-la en una opció més tant pel consumidor com pel pagès. L’objectiu és promoure i difondre la venda directa i els circuits curts com a activitat complementària per al productor de la qual en pot obtenir un major valor afegit i amb la qual pot diversifi car el seu negoci. Durant 2010 es va treballar en la realització d’una diagnosi a partir d’un grup de treball format per l’administració (Departament d’Agricultura, Agència Ca-talana de Seguretat Alimentària i Direcció General de Comerç, Diputació de Barcelona, Consorci Ripollès Desenvolupament, entre altres), entitats sectorials i experts que detectés les seves necessitats i que defi nís en un document unes recomanacions per a enfortir el sector i afavorir el seu creixement. També el 2010 es va impulsar per part de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària en col·laboració amb la Fundació del Món Rural, un grup de treball per elaborar la “Guia de Pràctiques Correctes d’Higiene per a la Venda d’Aliments en Mercats no Sedentaris i Fires” que ja es va fer pública.

Durant 2010 es va presentar el “Pla director de venda directa” de la Generalitat de Catalunya que va recuperar una part de les recomanacions fetes pel grup de treball impulsat per la FMR per promoure aquest tipus de comercialització.

b) Acte públic

• “Més a prop, més de gust”

La jornada “Més a prop, més de gust” va reunir diferents experiències de circuits curts i venda directa.

51

2010

26 de maig de 2010. CARDEDEU. La Fundació del Món Rural va organitzar aquesta jornada sobre circuits curts de comercialització de productes agroalimentaris, amb prop de 150 assistents, que va tenir lloc el 26 de maig al Centre Cultural de Cardedeu. L’acte va comptar amb el suport dels departaments d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i d’Innovació, Universitats i Empresa, a més de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària i Rururbal. En l’acte, a més dels ponents, van participar el director General d’Alimentació, Qualitat i Indústries alimentàries del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, el Sr. Joan Gené, i el Sr. Francesc Cribillers, director de la FMR.

A l’acte es van presentar les principals conclusions i propostes per a la promoció dels circuits curts de comercialització de productes agroalimentaris elaborades per un grup de treball i impulsada per la mateixa FMR. També es van abordar temes com ara la regulació sanitària en els circuits curts de comercialització de productes agroalimentaris. A més, representants de l’administració a la jornada també van fer una diagnosi de la situació d’aquest sector.

Finalment, hi va haver espai per a l’intercanvi d’experiències d’altres territoris europeus, la qual cosa va permetre analitzar les estratègies de suport i ajuts públics per a la promoció de la ven-da directa de productes a França, i el cas navarrès on es va aprovar la primera llei de venda directa a Espanya. També es van intercanviar opinions amb un debat entre representants de l’administració, de les cooperatives agràries i dels sindicats pagesos.

• Participació en el curs de “Valorització de productes agraris: transformació i venda directa”.9 de novembre de 2010. REUS.En el marc del curs “Valorització de productes agraris: transformació i venda directa”, organitzat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. La Sra. Núria Rafart, tècnica de la FMR, va presentar les conclusions de treball sobre circuits curts de comercialització de productes agroalimentaris a més d’una contextualització sobre la situació de la venda directa a Catalunya.

c) Publicacions

• Conclusions del “Grup de treball de circuits curts de comercialització de productes agroalimentaris”.Tot i que els circuits curts no poden ser la forma de comercialització de tota la producció agroalimentària catalana si que poden millorar la rendibilitat dels petits productors, faciliten el coneixement dels nostres productes i productors per part del consumidor i ajuden a la viabilitat econòmica del camp català i contribueixen, per tant, al desenvolupament socioeconòmic de les zones rurals.

Els circuits curts impliquen com a màxim un intermediari entre pagès i consumidor com ara un restaurant o una botiga de productes artesans, mentre que la venda directa és l’activitat comer-cial entre productor i consumidor sense intermediaris. Per això es demana a les administracions que a partir d’una Ordre o Resolució, omplin aquest buit legal que permeti, entre altres coses, evitar l’intrusisme i implementar polítiques de foment. Aquesta i altres recomanacions van estar elaborades durant el 2009 i el 2010 pel citat grup d’experts i representats sectorials sobre cir-cuits curts de comercialització de productes agroalimentaris, en una tasca impulsada per la FMR, el DAR, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària i el Programa de Comercialització Agroali-

52

2010

mentària de la Secretaria de Comerç i Turisme. El grup va analitzar l’estructura, l’organització i la regulació d’aquest àmbit per detectar què es pot millorar per aprofi tar l’oportunitat per comple-mentar i millorar la renda del productor o de l’elaborador agroalimentari.

A més, es va apostar per la creació de distintius que identifi quin tant la venda directa com els circuits curts per facilitar la seva difusió i reconeixement per part del consumidor. Alhora es vol incorporar a les rutes i guies turístiques la identifi cació dels punts en què es realitzi circuits curts amb especial atenció a la venda directa en la pròpia explotació agrària o obrador. També es va reclamar el reconeixement legal dels circuits curts que acolliria a petits transformadors i elaboradors, restaurants, agrobotigues, establiments de turisme rural i petits comerços rurals. Per últim es va creure necessari impulsar les associacions de productors constituïdes per a la venda directa, així com les cooperatives, les associacions de consumidors o les plataformes de comercialització formades per petits elaboradors.

• Conclusions de la jornada “Més a prop, més de gust”, sobre circuits curts de comer-cialització de productes agroalimentarisLa Fundació del Món Rural també va elaborar i fer públiques a la seva web les conclusions de la jornada sobre circuits curts de comercialització de productes agroalimentaris “Més a prop, més de gust” que va tenir lloc el 26 de maig al Centre Cultural de Cardedeu. En aquestes es van recollir totes les aportacions dels ponents i assistents que van poder realitzar durant l’acte organitzat per la Fundació del Món Rural.


Reunions del “Grup de treball de circuits curts de comercialització de productes agroalimentaris” amb l’objectiu de elaborar unes recomanacions per al sector. Aquestes, coordinades per la Fundació del Món Rural i en les quals participaven entitats del sector i experts van tenir lloc a Barcelona el 9 de gener i el 19 de febrer. Un cop passada la jornada de presentació de les recomanacions que va tenir lloc a fi nals de maig de 2010, es va realitzar una darrera reunió de valoració de les tasques desenvolupades i de desenvolupament de noves línies de treball.

A banda de les reunions del grup de treball, es van produir altres trobades amb l’objectiu d’aprofi tar sinèrgies i trobar punts de col·laboració per al foment de la venda directa i dels circuits curts de comer-cialització de productes agroalimentaris. El 9 de febrer membres de la FMR es van reunir amb repre-sentants de la Subdirecció general de Turisme per trobar vies de vinculació i de posar en valor aquest sistema de comercialització com a atractiu turístic. Alhora hi va haver reunions amb l’Ajuntament de Manlleu o l’Institut Cerdà per explorar vies de col·laboració. A banda, es va assistir al Tàstum a Barcelona el 18 d’octubre i el 29 del mateix mes a la presentació de la guia “Compra a Pagès” al Parc Agrari del Baix Llobregat. Finalment, es va assistir a una jornada sobre “Plataformes de distribució de productes locals: quins models d’organització per a cada mercat?” que va tenir lloc a Foix el passat 9 de desembre. Reunions del grup de treball de per elaborar la “Guia de Pràctiques Correctes d’Higiene per a la Venda d’Aliments en Mercats No Sedentaris i Fires”. Coordinades per l’Agencia Catalana de Seguretat Alimen-tària i la Fundació del Món Rural va tenir lloc a Lleida el 22 de febrer i a Barcelona el 2 de març diferents reunions. La “Guia de Pràctiques Correctes d’Higiene per a la Venda d’Aliments en Mercats No Seden-taris i Fires” ja ha estat elaborada en la seva versió defi nitiva i va ser presentada en la jornada “Segure-tat alimentària i administració local”, organitzada per la Diputació de Barcelona i l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària a Barcelona.

53

2010


26 de maig de 2010

RÀDIO VALLÈS ORIENTAL. Notícia. Informatius.

GASTROTECA. Notícia. Jornada sobre circuits curts de comercialització de productes agroalimentaris a Cardedeu.

28 de maig de 2010

SOSTENIBLE.ES. Notícia. “Més a prop, més de gust”. Una jornada fomenta els circuits curts de comercialització.

16 de juny de 2010

REVISTA RURAL. Notícia. Reclamen una normativa per als circuits curts de venda d‘aliments.

7 d’agost de 2010

CATALUNYA RÀDIO. Notícia. Primer sector.

4.2.4. Informe avançat de la indústria agroalimentària de 2009

a) Projecte

L’“Informe Avançat de la Indústria Agroalimentària de Catalunya 2009”, disponible el semestre següent de fi nalitzar l’any, té per objectiu proporcionar informació sobre l’estat i evolució de la indústria agroa-limentària catalana d’una forma immediata i actual. Es tracta, doncs, de complementar l’estudi que elabora el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, “La indústria, el consum i la distribució agroalimentaris a Catalunya”, que aporta dades estadístiques ofi cials que amb gran rigorositat assen-yalen l’evolució del sector però que ofereix resultats d’un o dos anys anteriors a la data de publicació. Aquesta recerca va ser impulsada per la Fundació del Món Rural i elaborada per la consultora Horwarth Accelera Management.

b) La recerca i la publicació

Una de les principals conclusions de l’“Informe Avançat de la Indústria Agroalimentària de Catalunya 2009” va ser que la indústria agroalimentària va resistir millor la crisi que el conjunt de la indústria ca-talana. Aquest fet quedava palès en el menor descens del nombre d’empreses o en l’ocupació, situat en un -2,8% en comparació del -11,3% general. El mateix succeeix en relació a l’Índex de Producció Industrial (IPI), que es va situar en el -2,9% en el sector agroalimentari i baixa fi ns el -15,7% en el conjunt de la indústria del nostre país. Això ve a reafi rmar la importància del sector agroalimentari en el sí de l’economia catalana i del seu paper estratègic que suposa el 15% de la xifra de negoci del país.

54

2010

La presentació de l’“Informe Avançat de la Indústria Agroalimentària de Cata-lunya 2009” va comptar amb la presència del secretari general del Departa-ment d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

Metodologia d’estudiLa metodologia de l’informe està basada en la consulta a diferents fonts d’informació tant públiques com privades, així com en entrevistes directes als agents implicats en la cadena agroalimentària. Això implica per tant, la participació d’una mostra important d’indústries agroalimentàries catalanes. L’informe va avaluar les variables d’ingressos d’explotació, de vendes netes de productes, de personal ocupat, de consum de matèries primeres, de despeses de personal, i d’exportacions i importacions. Per tal de for-malitzar aquest estudi, la Fundació del Món Rural, va comptar amb la col·laboració de Horwath Accelera Management tant per establir la metodologia com per elaborar el citat “Informe avançat de la indústria agroalimentària de Catalunya” que hi va treballar entre el darrer trimestre de 2009 i el primer de 2010.

c) Acte públic

“Informe Avançat de la Indústria Agroalimentària de Catalunya 2009”

Portada de L’“Informe Avançat de la Indústria Agroalimentària de Catalunya 2009”.

55

2010

21 de maig de 2010. BARCELONA.El 1er “Informe Avançat de la Indústria Agroalimentària de Catalunya 2009”, va ser presentat el passat 21 de maig a la seu de Barcelona de Consell del Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). Aquest estudi va ser impulsat i coordinat per la Fundació del Món Rural i va ser elaborat per l’empresa Horwath Accelera Management, va tenir com a objectiu oferir informació sobre l’estat i evolució de la indústria agroalimentària catalana d’una manera immediata i actual. L’acte de presentació va estar pre-sidit pel secretari general del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), el Sr. Xavier Castella, acompanyat del director de la Fundació del Món Rural, el Sr. Francesc Cribillers, i el Sr. Rodrigo Rabetino i Inmaculada Rico, consultors de Horwath Accelera Management, empresa que havia elaborat l’informe i la seva metodologia.


Reunió de seguiment de la recerca realitzada per Horwath Accelera Management que va tenir lloc a Lleida el 18 de març.


21 de maig de 2010

XTVL. Notícia. Informatius.

VADEVI. Notícia. El sector vinícola és un dels més perjudicats per la crisi dins de la indústria agroalimentària.

ACN. Notícia. El sector agroalimentari català resisteix millor la crisi econòmica que la resta de sectors industrials

durant el 2009.

EUROPA PRESS. Notícia. La indústria agroalimentària catalana resisteix millor la crisi.

EUROPA PRESS. Notícia. La indústria agroalimentària catalana ha resistit millor la crisi que la indústria alimen-

tària el 2009.

25 de maig de 2010

RURALCAT. Notícia. La indústria agroalimentària resisteix millor la crisi que altres sectors.

4 de juny de 2010

EIX PROFESSIONAL. Reportatge. La indústria agroalimentària: un sector estratègic per a l’economia catalana.

16 de juny de 2010

REVISTA RURAL. Notícia. L’agroalimentària és la indústria que millor a resistit la crisi.

56

2010

4.2.5. Avaluació tecnico-econòmica de nous cultius demandats pel canvi d’hàbits alimentaris

a) Projecte

La Fundació del Món Rural va impulsar l’estudi per a l’“Avaluació tècnico-econòmica de nous cultius en les zones agràries catalanes demandats pel canvi d’hàbits alimentaris” que es va desenvolupar com projecte de fi nal de carrera d’enginyeria agrònoma de la Sra. Lucia Callejón. Els treballs per la seva ela-boració es van produir durant tot l’any 2009 i primer semestre de 2010.

La recerca pretén, entre altres objectius, establir quins productes han experimentat un increment de la demanda en les principals vies de comercialització a causa de la introducció de nous hàbits alimentaris originats per la població immigrada en els últims anys. A més, també vol determinar en quines zones agràries del territori català seria viable tècnicament l’explotació dels cultius demandats pel canvi d’hàbits alimentaris segons els condicionants del medi ecològic, estructurals i de la tecnologia de la producció. Finalment es va realitzar una avaluació econòmica de les explotacions dels cultius viables tècnicament per introduir una nova oportunitat de negoci en el camp agrari català.

b) La recerca

“Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi d’hàbits alimentaris, en les zones agràries catalanes”La principal conclusió d’aquest informe va ser la proposta de nous conreus per a l’agricultura catalana per atendre el canvi d’hàbits alimentaris: la batata, la col xinesa, el cumquat, el litxi i l’ocra podrien ser conreats a Catalunya per satisfer la demanada interna d’aquests aliments, la qual cosa permetria di-versifi car el negoci del pagès. L’estudi va ser presentat en la jornada “Immigració i alimentació, noves oportunitats per al sector agrari català” que va tenir lloc a Constantí el passat 21 de setembre de 2010.

Aquesta proposta es va realitzar després d’analitzar un total de 15 possibles conreus d’orígens foranis però amb un important consum al nostre país arran dels canvis d’hàbits alimentaris entre autòctons provocat per la globalització, però també per la població immigrada que ja suposa el 15% dels catalans. A més, es va apostar per ubicar-los principalment com a possibles productes a implantar a les zones re-gables de les comarques de l’Alt i Baix Empordà, el Baix Camp, el Segrià i les Terres de l’Ebre . L’informe va descartar per factors agronòmics (climàtics, de sòl i per viabilitat econòmica) els conreus de: iuca, taro, nyam, mango, papaia, guaiaba, entre altres. Finalment, després d’analitzar si els cultius eren aptes des del punt de vista agronòmic es va realitzar un estudi de la viabilitat econòmica. Els cultius més ben posicionats van ser el litxi, l’ocra o el cumquat, que tenen un marge de benefi ci superior. Amb tot, també es van obtenir acceptables marges comercials per la col xinesa i la batata.Aquest informe va ser una primera aproximació a aquest àmbit i espera fomentar la investigació en innovació alimentària desenvolupada per les universitats i centres de recerca per continuar amb l’experimentació i dur a terme estudis de camp més exhaustius adaptats a cada territori. La transferèn-cia del coneixement és clau per tal de proporcionar a l’emprenedor agrari els criteris per iniciar aquests nous cultius, per això la FMR va impulsar aquest estudi.

57

2010

c) Acte públic

“Immigració i alimentació, noves oportunitats per al sector agrari català”

La presentació de l’“Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, deman-dats pel canvi d’hàbits alimentaris, en les zones agràries catalanes” va tenir una àmplia repercussió mediàtica.

21 de setembre de 2010. CONSTANTÍ.La Fundació del Món Rural va presentar els resultats de l’estudi “Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi d’hàbits alimentaris, en les zones agràries catalanes” a la jornada del 21 de setembre de 2010. Els nous hàbits alimentaris que han portat a Catalunya durant els darrers anys les persones immigrades poden generar noves oportunitats de conreus per a l’agricultura catalana que, en alguns casos, pot produir aquí alguns dels productes que actualment s’importen. Per això, des de la Fundació del Món Rural es va impulsar l’ estudi per a l’“Avaluació tècnico-econòmica de nous cultius en les zones agràries catalanes demandats pel canvi d’hàbits alimentaris” que cerca delimitar en quins productes es concentren les citades noves oportunitats. Sota el títol d’“Immigració i alimentació, noves oportunitats per al sector agrari català” es va presentar aquest estudi amb les ponències de la investi-gadora i autora, la Sra. Lucia Callejón; de la dietista-nutricionista i secretària general de Nutrició Sense Fronteres, la Sra. Joy Ngo; del responsable del Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna, el Sr. Josep Faura; i del professor titular del Departament d’Hortofructicultura i Jardineria de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida, el Sr. Lluís Martín. L’acte va estar inaugurat pel director de la Fundació del Món Rural, el Sr. Francesc Cribillers, i el subdirector general d’Innovació Rural del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, el Sr. Jaume Sió.


21 de setembre de 2010

TARRAGONA TV. Notícia. Informatius.

XTVL. Notícia. El litxi i la col xinesa, els cultius per satisfer els nous gustos de la societat.durant el 2009.

CADENA SER. GIRONA. Notícia. Informatius.

CATALUNYA RÀDIO. TARRAGONA. Notícia. Informatius.

58

2010


ONDA CERO. GIRONA. Notícia. Informatius.

ONDA CERO. TARRAGONA. Notícia. Informatius.

RAC 1. Notícia. Informatius.

REUS RÀDIO. Notícia. Informatius.

RNE. TARRAGONA. Notícia. Informatius.

BON DIA. Notícia. Un estudi proposa cinc nous conreus per diversifi car l’agricultura catalana i atendre el canvi

d’hàbits alimentaris.

LA MALLA.CAT. Notícia. El litxi i la col xinesa, els cultius per satisfer els nous gustos de la societat.

QUE. Notícia. Un estudio propone la incorporación de nuevos cultivos para diversifi car la agricultura.

20 MINUTOS. Notícia. Un estudio propone la incorporación de nuevos cultivos para diversifi car la agricultura.

ARA PONENT. Notícia. Un estudi proposa cinc nous conreus per atendre el canvi d’hàbits alimentaris.

ACN. Notícia. Un estudi proposa cinc nous conreus per diversifi car l’agricultura catalana i atendre el canvi d’hàbits

alimentaris.

EFE. Notícia. El litxi i la col xinesa, els cultius per satisfer els nous gustos de la societat.

EUROPA PRESS. Notícia. Un estudio propone la incorporación de nuevos cultivos para diversifi car la agricultura.


ABC. Notícia. Cultivos “exòticos” para salvar el campo catalán.

DIARI DE TARRAGONA. Notícia. Un estudi proposa cinc nous conreus per diversifi car l’agricultura catalana i aten-

dre el canvi d’hàbits alimentaris.

EL PUNT. Notícia. Proposen cinc nous conreus per diversifi car l’agricultura.

EL PUNT. Notícia. Més reptes per a l’agricultura del país.

LA MAÑANA. Notícia. Un estudio de la UdL busca cultivos para atender a los inmigrantes.

RURALCAT.NET. Notícia. Un estudi proposa cinc nous conreus per a l’agricultura catalana.


DIARI DE GIRONA. Notícia. Proposen conrear batates i cols xineses a l´Empordà per diversifi car el sector.

SOSTENIBLE.ES. Notícia. Cinc nous conreus per dinamitzar l’agricultura catalana.


LA VANGUARDIA. Reportatge. Lichis en el huerto catalán.


REGIÓ 7. Notícia. Un estudi proposa implantar cinc nous cultius d´altres països.


TV3. Notícia. TN Comarques Lleida.


EL PERIODICO. Notícia. Un estudi anima a cultivar litxi, batata i col xinesa a Tarragona.

59

2010

4.2.6. Baròmetre de la situació i les estratègies del sector agroalimentari a Catalunya

a) Projecte

El “Baròmetre de la situació i les estratègies del sector agroalimentari a Catalunya”, impulsat pel De-partament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) i per la FMR i elaborat per l’Institut Cerdà, té l’objectiu d’oferir una informació que refl ecteixi el nivell de satisfacció, el clima de confi ança i les estra-tègies de futur dels diferents agents que conformen la cadena agroalimentària (productors, majoristes, indústria, distribució i consumidors). L’estudi, que en l’àmbit estatal es realitza trimestralment té un versió catalana semestral a la qual s’incorporen monogràfi cs sobre diferents temes d’actualitat i referits a les estratègies de futur del sector agroalimentari català.

b) Recerca

4t Trimestre de 2009 del “Baròmetre de la situació i les estratègies del sector agroalimen-tari a Catalunya”Durant el 4t trimestre de 2009 va créixer fi ns el 30% el nombre d’empreses que apostaven per la innovació per fer front a la crisi. L’estudi també va assenyalar que la crisi havia modifi cat l’hàbit de com-pra dels consumidors i apostava per marques blanques, ofertes i una major planifi cació de la compra. A més, també va indicar que els distribuïdors van ser els més partidaris d’establir estratègies conjun-tes amb la resta d’agents de la cadena i que el sector va percebre un enduriment de les condicions d’obtenció de fi nançament. Pel que fa a l’Índex de confi ança global del sector durant el 4t trimestre de 2009 es va mantenir en valors molt similars al d’altres consultes (52,7) i per sobre del valor amb el qual es tancava el 2008.

Portada del 4t trimestre de 2009 “Baròmetre de la situació i les estratègies del sector agroalimentari a Catalunya”.

60

2010

c) Actes públics

Presentació dels resultats 4t trimestre de 2009 “Baròmetre de la situació i les estratègies del sector agroalimentari a Catalunya”

Un moment de la presentació dels resultats del 4t trimestre de 2009 “Barò-metre de la situació i les estratègies del sector agroalimentari a Catalunya”.

11 de març de 2010. LLEIDA.El passat març es van presentar les dades del quart semestre del 2009 del “Baròmetre de la situació i les estratègies del sector agroalimentari a Catalunya”. El secretari general del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), el Sr. Xavier Castella; el director de la Fundació del Món Rural, el Sr. Francesc Cribillers; i el director de l’Àrea d’Investigació de Mercats i Màrqueting de l’Institut Cerdà, el Sr. Agustí Filomeno, van ser els encarregats de donar a conèixer les dades d’aquesta nova edició del “Baròmetre de la situació i de les estratègies del sector agroalimentari a Catalunya” del quart trimestre de 2009 a la seu del DAR a Lleida.


11 de març de 2010

RURALCAT. Notícia. Es presenta el “Baròmetre de la situació del sector agroalimentari a Catalunya”.

EUROPA PRESS. Notícia. El 17% de productors i el 29% de majoristes catalans agroalimentaris aposten per la

innovació.




SER. Notícia. Informatius.

RNE. CATALUNYA RÀDIO. Notícia. Informatius.

BON DIA. Notícia. L’augment del consum de marques blanques posa en risc les capacitats d’innovació de les

empreses.

LA MAÑANA. Breu.

SEGRE. Breu.

61

2010


ACN. Notícia. L’augment del consum de marques blanques posa en risc les capacitats d’innovació de les empreses

agroalimentàries.

TVLLEIDA. Notícia. Informatius.

18 de Marc de 2010

REVISTA RURAL. Notícia. Les empreses ja innoven per a sortir de la recessió.

4.2.7. El valor afegit dels aliments a través de les marques de qualitat i origen

a) Projecte

“El valor afegit dels aliments a través de les marques de qualitat i origen”, és un projecte impulsat per la FMR pel qual es va elaborar una diagnosi de la presència, implantació i ús de marques de qualitat i ori-gen al sector agrari com a eina de promoció dels productes locals i de qualitat. L’objectiu va ser elaborar un inventari exhaustiu d’aquests segells per comarques dels productes que gaudeixen d’una d’aquestes marques per donar-les a conèixer i posar-les en valor per tenir una perspectiva general sobre la matèria. A més, es va elaborar un recull de la bibliografi a existent que explica l’evolució dels distintius de quali-tat dels productes agroalimentaris a Catalunya, i sobre quines poden ser les propostes per donar més difusió a aquests distintius. Alhora es va analitzar la legislació europea que regula aquests distintius i les oportunitats per a la promoció del sector que ofereix el Llibre Verd sobre qualitat agroalimentària de la Unió Europea. La recerca i el treball, que es va desenvolupar durant 2010, serà posada a disposició pública a partir del 2011. Com a part d’aquest projecte es vol impulsar la creació d’un grup de discussió amb experts i represen-tants del sector per elaborar propostes, recomanacions i línies d’actuació al voltant de les marques de qualitat i origen de productes agroalimentaris.


Amb l’objectiu de poder elaborar la diagnosi prevista en aquesta projecte es van produir reunions de treball amb administracions per aconseguir dades i informació que permetessin elaborar un informe. El 15 de gener la trobada va ser amb representants del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i el 2 de març amb membres de la Diputació de Barcelona.

62

2010


a) Actes públics

Presentació de l’estudi “Activitats agràries minoritàries en l’àmbit de Catalunya”20 abril de 2010. TÀRREGA.En el marc de la jornada “El desenvolupament rural i l’empresa agrària”, que va ser organitzada per l’Escola de Capacitació Agrària de Tàrrega, la Sra. Núria Rafart va presentar l’estudi “Activitats agràries minoritàries en l’àmbit de Catalunya”, elaborat per la Fundació del Món Rural el 2009.

Participació en la jornada “Mercat de custòdia del territori”18 d’octubre de 2010. BARCELONA.La Fundació del Món Rural va participar en la jornada “Mercat de custòdia del territori” organitzada per la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT). Es va participar tant en els grups de treball com en les diferents dinàmiques participatives per defi nir el mercat de productes de custòdia que es vol desenvolupar des de la XCT.

b) Repercussió en els mitjans de comunicació

21 de gener de 2010

REVISTA RURAL. Notícia. Les activitats minoritàries són l’1% de la producció fi nal agrária.

3 de febrer de 2010

EL PUNT. Reportatge. Cargols i pinyons, una sortida a la crisi.

4 de febrer de 2010

INFOCRUC. Article d’opinió. Que passa amb els preus dels aliments? Meritxell Serret, coordinadora tècnica de la

Fundació del Món Rural.


REVISTA RURAL. Article d’opinió. Activitats agràries no tan minoritàries. Núria Rafart Tècnica de l’Àrea d’Economia

de la Fundació del Món Rural.

63

2010

4.3. Àrea de Medi Ambient. L’àmbit del medi ambient i el paisatge

El medi ambient és un dels valors fonamentals i distintius del món rural. El desenvolupament sostenible ha de fer possible la conservació del patrimoni natural i cultural. L’entorn natural ha estat històricament vinculat a les activitats agràries, forestals, cinegètiques, extractives, energètiques, etc., que s’han desen-volupat en el territori. Per això des de la Fundació del Món Rural volem impulsar la refl exió per tendir a l’equilibri de les activitats humanes al medi rural a partir del seu reconeixement social i la sostenibilitat del país.

• La gestió dels recursos escassos com ara l’aigua i el sòl: Es pretén intervenir en aquest àmbit a partir de manuals de bones pràctiques en la gestió i els usos de l’aigua i d’afavorir un nou pacte per l‘aigua. A més, es vol fomentar el debat al voltant d’iniciatives com ara els bancs de terres o per sensibilitzar sobre les externalitats positives de l’agricultura i la ramaderia extensi-ves. A més, es vol plantejar un debat al voltant de la concentració parcel·laria, de normativa com la llei d’arrendaments, i de fenòmens com ara l’especulació sobre els sòls i la seva afectació envers el medi rural, etc.

• Els espais i el paisatge: Abordarem temes relacionats amb la Xarxa Natura 2000 per afavorir els pactes pels plans d’usos i gestió i es promourà el debat entre les opcions més productivis-tes i les més conservacionistes. Es fomentarà, a més, la conscienciació social envers la natura, els plans d’ordenació del territori, la protecció, gestió i ordenació del paisatge i s’impulsaran les actuacions favorables amb el patrimoni i l’arquitectura rural.

• Els boscos: En aquest àmbit es vol incentivar l’adequada gestió dels nostres boscos, la sensibi-lització social cap a la natura, el desenvolupament del pla nacional de política forestal, les exter-nalitats positives de la gestió forestal i la prevenció dels incendis. En aquest sentit, treballarem envers el paper dels boscos en el compliment dels acords de Kyoto.

• Les energies alternatives: S’afavoriran els estudis i la recerca amb les energies alternatives, principalment les solars i eòliques. S’analitzarà el foment de l’ús d’energies renovables en el medi rural i s’estudiaran les oportunitats territorials en la producció de les mateixes.

4.3.1. Arrels. Conreu de Sabers

a) Projecte

La Fundació del Món Rural va promoure durant 2009 i 2010, amb voluntat de continuïtat en els propers anys, el projecte “Arrels. Conreu de sabers” per recopilar, catalogar i difondre els coneixements locals de la cultura rural catalana. El seu objectiu va ser crear un espai per centralitzar el conjunt d’iniciatives de recerca i documentació dels diferents col·lectius vinculats a aquest camp de treball per l’àmbit català, des de l’administració, grups de recerca i entitats de desenvolupament local, tot fent conèixer el seu valor i la recuperació de la seva aplicació pràctica. La iniciativa de la FMR promou la conscienciació i sensibilització entorn a la necessitat de conservar el coneixement local de la cultura rural, tenint present el valor estratègic del món rural.

64

2010

Web “Arrelsconreusabers.cat”La proposta de la FMR per al projecte “Arrels. Conreu de sabers” inclou la creació d’una pàgina web, actualment en funcionament, i que serveix de base de dades i fons documental de tota la informació existent.

Web del projecte “Arrels. Conreu de sabers”, que agrupa a una xarxa de més de 40 entitats.

L’adreça web consultable és: http://www.arrelsconreusabers.cat. Al web s’hi pot trobar un cercador de documentació sobre la cultura rural estructurada en àrees temàtiques, una agenda dels actes relacio-nats amb aquesta temàtica i una llista de les entitats i organismes que es dediquen a la recuperació, difusió o recerca dels sabers populars de la cultura. A més, el projecte està en permanent creixement i expansió a partir de la Xarxa Arrels la qual permet acollir noves entitats o participants.

La web està destinada a empreses, institucions, investigadors i particulars vinculats a la recuperació i difusió de la cultura rural catalana i els seus coneixements. La pàgina també ofereix una eina de difusió per a la població en general que tindrà accés a tota la informació que es reculli i tots els sabers rurals. La plana s’emmarca dins del projecte “Arrels. Conreu de sabers” que pretén crear una base de dades per a recopilar i catalogar tots els coneixements vinculats a la cultura rural.

Arrels treballa amb un concepte ampli de cultura rural vinculat a les tradicions i als sabers del sector primari. A la web s’inclouen tots aquells coneixements que fan referència a la gestió i ús dels recursos naturals, sobretot els que es duen a terme a partir de les activitats primàries, però també altres coneixe-ments com l’ús de plantes medicinals, l’arquitectura rural, l’artesania o la gestió de l’aigua.

La web desenvolupa la seva funció coordinada des de la Fundació del Món Rural però compta amb una xarxa de col·laboradors d’unes 40 entitats que es dediquen a aportar continguts a la pàgina web i ampliar, per tant, el fons documental disponible en aquesta. El projecte Arrels i la seva web va ser construïda amb un sistema participatiu a partir de grups de treball en sessions temàtiques per establir sinèrgies i debatre tot allò relacionat amb el coneixement local tradicional del món rural a Catalunya, a més de les oportunitats que es presenten per la gestió i conservació d’aquest patrimoni o les noves àrees a estudiar, entre altres.

65

2010

Durant 2010 es va desenvolupar el primer Tesaurus de cultura rural catalana, un llenguatge documental que permet estructurar i organitzar la informació, que va permetre desenvolupar totes les funcionalitats de la web. La primera versió d’aquest Tesaurus s’ha sotmès a posteriors revisions.

b) Actes públics

La Fundació del Món Rural presenta una proposta de web per divulgar la cultura rural cata-lana entre la xarxa de col·laboradors17 de març de 2010. BARCELONA.La Fundació del Món Rural va presentar el projecte de web “Arrelsconreusabers.cat” entre la seva xarxa de col·laboradors el passat 17 de març a la seu del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) a Barcelona.

Presentació del projecte “Arrels. Conreu de sabers”18 de juny de 2010Participació com a ponents en les V Jornades d’Etnobotànica, organitzades pel Museu del Montsià i el Grup de recerca “EtnobotCat-Etnobotànica dels Països Catalans” (Universitat de Barcelona). En aquest context es va presentar el projecte Arrels. Conreu de sabers i les accions previstes.

Presentació del web “Arrels. Conreu de sabers”27 de juliol de 2010 La Fundació del Món Rural va presentar el web “Arrels. Conreu de sabers”, el passat 27 de juliol a Bar-celona, data de la seva activació. Aquesta iniciativa es va emmarcar dins del projecte “Arrels. Conreu de sabers”, impulsat per la Fundació del Món Rural (FMR), que té per objectiu crear una base de dades per a recopilar i catalogar tots els coneixements vinculats a la cultura rural i fomentar el treball en xarxa. La presentació va tenir lloc a la seu de Barcelona de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona i la van pre-sidir el Sr. Francesc Cribillers, director de la Fundació del Món Rural, i el Sr. Josep Maria Vives, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), i els tècnics de la FMR que van impulsar el projecte, el Sr. Marc Costa i la Sra. Gemma Estany.

Presentació de la web del projecte “Arrels. Conreu de sabers”, que aspira a ser un referent i una base de dades de totes les recerques i materials al voltant de la cultura rural catalana.

66

2010


Per a desenvolupar el projecte “Arrels. Conreu de sabers” es van realitzar diferents reunions de treball amb diferents entitats: El 4 de maig a Barcelona amb el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana amb motiu de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya; el 19 de maig a Bar-celona, amb Artesania de Catalunya; el 9 de març i l’11 de juny a Barcelona amb l’Associació Varietats Locals de Mallorca i el 18 de juny amb l’Institut Ramon Muntaner.


21 de gener de 2010

REVISTA RURAL. Notícia. La Fundació del Món Rural vol que es divulgui la cultura rural.

REVISTA RURAL. Article d’opinió. La protecció del paisatge “natural”, Marc Costa Tècnic de l’Àrea de Medi Ambient

de la Fundació del Món Rural.

17 de març de 2010

EUROPA PRESS. Notícia. La Fundació Món Rural prepara una pàgina web per divulgar la cultura rural catalana.


RNE. Entrevista. Mundo Rural.


REVISTA RURAL. Notícia. Proposta d’un web per divulgar la cultura rural Barcelona.


GENTE DIGITAL. Notícia. Nace una página web para divulgar y promover la cultura rural catalana.

LA INFORMACIÓN. Notícia. Nace una pagina web para divulgar y promover la cultura rural catalana.

NOTICIAS.COM. Notícia. Nace una página web para divulgar y promover la cultura rural catalana.

QUE. Notícia. Nace una página web para divulgar y promover la cultura rural catalana.

RIBERA ONLINE. Notícia. La Fundació del Món Rural presenta una proposta de web per divulgar la cultura rural

catalana.

RURALCAT. Notícia. Neix un web per divulgar i promoure la cultura rural catalana.

ACN. La Fundació del Món Rural crea un projecte per divulgar la cultura del camp català.

EUROPA PRESS. Notícia. La Fundació del Món Rural crea un proyecto para divulgar la cultura del campo catalán.

EUROPA PRES. Notícia. Nace una pagina web para divulgar y promover la cultura rural catalana.


CATALUNYA PRESS. Notícia. Neix una pàgina web per divulgar i promoure la cultura rural catalana.

EIXDIGITAL. Notícia. La Fundació del Món Rural llança una web per divulgar la cultura rural catalana.

REDR. Notícia. Una web recoge “todo el saber de la cultura rural catalana”.


SOSTENIBLE. ES. Notícia. La Fundació del Món Rural llança una web per divulgar i promoure la cultura rural catalana.



CATALUNYA RÀDIO. Notícia. Primer sector.

67

2010


SEGRE. Article d’opinió. Buscant les (nostres) arrels. Marc Costa, tècnic de Medi Ambient de la Fundació del Món

Rural.

4.3.2. El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya

a) Projecte

L’informe “El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya. Caracterització i càlcul d’externalitats”, va ser impulsat per la Fundació del Món Rural i va ser elaborat per Estudis Ramon Folch (ERF), Gestió i Co-municació Ambiental S.L. i pel Gabinet d’Estudis Econòmics S.A. (GEE). El seu objectiu fonamental ha estat quantifi car el valor econòmic de les funcions ambientals i socials del sector agroramader i forestal català. L’estudi oferirà el 2011 dades referides al pes del valor de mercat que té l’activitat econòmica directa i indirecta derivada de la producció agroramadera i forestal del nostre país, i referides al valor de les externalitats que genera aquest sector, tant aquelles positives com negatives. Les primeres estan vinculades a la conservació del patrimoni natural i el foment de la biodiversitat, principalment, però també a la mitigació del canvi climàtic o la contenció dels incendis forestals. Pel que fa a les negatives estan referides especialment a l’ús de plaguicides i pesticides i al consum d’aigua.

Aquesta dada permetrà donar una magnitud del valor real i estratègic que té el sector agroforestal per al nostre país, el valor ocult de les seves externalitats, un valor que el mercat no té en compte i tanmateix aquest treball vol posar de manifest. Una valoració econòmica que permetrà percebre i conscienciar a la població sobre el valor real de l’aportació social i ambiental del sector agrari i forestal, més enllà del que actualment el mercat remunera. L’informe parteix de la base que no incloure els costos i benefi cis de les externalitats no deixa de ser un autoengany, ja que els seus efectes econòmics són clarament presents i algú, sigui l’empresa privada o les administracions públiques, se n’han d’acabar fent càrrec.

b) Recerca

Els resultats del projecte “El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya” s’han elaborat en dues fases:

Caracterització i parametrització d’impactes i funcions dels serveis ambientals prestats per l’activitat agropecuàriaLa “Caracterització i parametrització d’impactes i funcions dels serveis ambientals prestats per l’activitat agropecuària” ha estat una recerca impulsada per la Fundació del Món Rural i que s’insereix dins de la preocupació de dotar de coneixement rigorós d’allò que aporta el món rural a Catalunya en termes socials i ambientals. El document va ser elaborat per Estudis Ramon Folch, Gestió i Comunicació Am-biental S.L i es va marcar els següents objectius:

• Caracterització exhaustiva dels impactes i les funcions del sector primari a partir de la seva iden-tifi cació (llistat exhaustiu d’impactes i funcions).

68

2010

• Estructuració del llistat per àmbits i subàmbits temàtics.• Establiment i càlcul dels respectius indicadors específi cs (per cada subàmbit de treball).

L’estudi es va desenvolupar durant el 2009 i 2010.

Càlcul d’externalitats dels impactes i funcions dels serveis socioambientals de l’activitat agropecuària.La recerca sobre el “Càlcul d’externalitats dels impactes i funcions dels serveis socioambientals de l’activitat agropecuària”, va ser iniciada durant el passat 2009 i fi nalitzada al 2010. Va ser encarregada al Gabinet d’Estudis Econòmics, S.A. Entre els objectius que es va marcar l’estudi trobem:

• Defi nició d’una metodologia integrada per al càlcul econòmic del valor dels impactes i funcions socioambientals detectades segons la seva caracterització.

• Establiment dels valors econòmics que permetin monetaritzar les externalitats identifi cades i defi nició d’un sistema d’indicadors que apliqui els valors econòmics a la realitat catalana pel càlcul d’externalitats.

• Desenvolupament d’un sistema de comptabilitat informatitzat (full de càlcul) que permeti ac-tualitzar els respectius valors.


Reunions de seguiment de la recerca realitzada pel Gabinet d’Estudis Econòmics que van tenir lloc a Barcelona el 15, 22 i 29 de gener.

Reunions de seguiment i coordinació de la recerca realitzada per Estudis Ramon Folch, Gestió i Comuni-cació Ambiental S.L que van tenir lloc a Barcelona el 5 de febrer, 5 i 24 de març, 9 i 30 d’abril, el 16 de juny i el 19 d’octubre. El 24 de febrer, membres de l’equip investigador d’ERF i de la FMR es reuneixen amb representants del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per valorar econòmicament els incendis forestals i la seva incidència en les activitats agràries.


a) Reunions de treball

El 4 de febrer representants de la Fundació del Món Rural es van reunir amb membres de l’Obra Social de la Caixa Catalunya a Lleida per explorar possibles vies de col·laboració. El 21 d’octubre també es va produir una altra reunió amb membres del Consorci Lluçanès a Lleida amb el mateix objectiu. Durant el primer semestre es va intentar dur endavant un projecte que vinculava canvi climàtic i món rural, per la qual cosa es van realitzar una sèrie de reunions de treball. El 24 de febrer, el 23 de març i el 21 de maig amb membres del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. Finalment, el 16 de febrer i el 29 d’abril amb representants del projecte Adaptacions al Canvi Climàtic en l’Ús de l’Aigua

69

2010

(ACCUA). Al voltant d’una iniciativa sobre agroecologia impulsada per la FMR, es van mantenir dues reunions amb l’Associació l’ERA, que no es van concretar en cap projecte. També al voltant de la gestió de l’aigua es van produir diferents reunions com ara la que es va produir el 28 de gener a Lleida amb la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua. Finalment també es va assistir al Taller pagaments ambientals de CADS el 5 de novembre a Barcelona i el 15 de desembre al Seminari de Polítiques d’Aigua a Lleida.

b) Actes públics

Fira del Llibre de Muntanya2 i 3 d’octubre. TAVERTET.La Fira del Llibre de Muntanya que va tenir lloc a Tavertet va aplegar un seguit de jornades i conferèn-cies sobre les “Dinàmiques actuals del món rural català”. En aquest marc la Fundació del Món Rural va presentar dues ponències sobre les dinàmiques forestals i el paper de la joventut al món rural.

c) Repercussió en els mitjans de comunicació

21 de gener de 2010

REVISTA RURAL. Article d’opinió. Es busca paisatge natural. Marc Costa, tècnic de l’Àrea de Medi Ambient de la Fundació del Món Rural.

2 de març de 2010

LA MAÑANA. Article d’opinió. Es busca paisatge natural. Marc Costa, tècnic de l’Àrea de Medi Ambient de la Fun-dació del Món Rural.

9 de març de 2010

REGIÓ 7. Article d’opinió. Es busca paisatge natural. Marc Costa, tècnic de l’Àrea de Medi Ambient de la Fundació

del Món Rural.

15 de març de 2010

DIARI DE GIRONA. Article d’opinió. Es busca paisatge natural. Marc Costa, tècnic de l’Àrea de Medi Ambient de la Fundació del Món Rural.


REVISTA RURAL. Notícia. Les vaques pasturen a Montserrat per evitar focs.

70

2010

4.4. Àrea de Polítiques Institucionals.L’àmbit de l’administració i les polítiques envers el medi rural

La Fundació vol promoure el debat i la refl exió al voltant de les actuacions que realitza l’administració envers el medi rural i les polítiques de desenvolupament rural. En aquest sentit, es tenen en compte els diferents nivells de l’administració, des de la Unió Europea fi ns als municipis, així com models d’altres països o regions.

• La política de desenvolupament rural: En l’escenari europeu, estatal i amb la gestió catalana s’han de donar a conèixer als ciutadans els principis i els objectius de les polítiques adreçades a l’àmbit rural. Per això es farà el seguiment de les accions del programa de desenvolupament rural 2007-2013 per determinar l’efectivitat de les mateixes. A més s’ha de fer seguiment dels Grups d’Acció Local, de les iniciatives Leader i de l’associació ARCA i del desplegament del Contracte Global d’Explotació.

• Les polítiques locals: El fi nançament dels ens locals, el seu paper en el desenvolupament territorial i les eines que disposen, les agrupacions de municipis -federacions i associacions i les vies per crear una xarxa efectiva en el territori-, el grau d’execució de les estratègies dels pactes territorials són altres dels àmbits d’actuació que promourà la Fundació.

• Les polítiques envers el món rural: S’impulsarà una visió transversal de la ruralitat i la ne-cessitat de treballar amb caràcter interdepartamental amb tracte de proximitat, simplifi cació i agilitat administrativa.

• L’escenari polític: S’impulsarà el coneixement, debat i difusió de les polítiques internacionals i europees en l’entorn rural que defi neixen el context actual, les eines i canvis en la Política Agrària Comunitària, els organismes internacionals i els últims acords i directrius que perfi len, la FAO, l’OCDE, L’OMC i el FMI entre altres.

4.4.1. Enquesta de percepció del món rural 2010

L’“Enquesta de percepció del món rural”, impulsada anualment pel Departament d’Agricultura, Alimenta-ció i Acció Rural i la Fundació del Món Rural, esdevé una eina per conèixer l’opinió de la població catala-na vers la vida al món rural. L’estudi aborda anualment temes d’actualitat en l’economia, la societat i les polítiques públiques de les zones rurals; a més de comparar aspectes de la vida rural amb les urbanes. Els resultats es van obtenir aquest any d’un total de 1.600 entrevistes telefòniques.

a) Recerca

Enquesta de percepció sobre el món rural 2010Una de les principals conclusions de la cinquena edició de l’“Enquesta de percepció del món rural”, impulsada per la Fundació del Món Rural, va ser que la població més emprenedora es troba a les zones

71

2010

rurals. El percentatge de població que va considerar posar un negoci o que ja en tenia un de propi és més elevat a les zones rurals, que no pas a les urbanes. Tot i així, més de la meitat dels enquestats van afi rmar que a les zones urbanes és on hi havia més possibilitats d’èxit a l’hora d’obrir un negoci.

Portada de l’”Enquesta de percepció sobre el món rural 2010”.

També va ser remarcat que el 67% dels enquestats consideren que la crisi va afectar més al sector agrari que a altres. D’altra banda, el 80% va considerar que costa més arribar a fi nal de mes a les zo-nes urbanes que a les rurals, tot i això el 72% va sostenir que els salaris són més baixos al món rural. L’habitatge va ser la principal despesa dels catalans (33,8%) i l’alimentació la segona (25,7%), mentre que en l’àmbit rural, en concret, aquesta situació s’invertia i era l’alimentació (29,4%) la principal des-pesa de la llar, mentre que l’habitatge passava a un segon lloc (27,5%).

Pel que fa als valors, el 78,8% va observar diferències entre els valors de la població rural i urbana, men-tre que més del 90% van creure què tot allò relacionat amb el món rural és patrimoni del país i què la Generalitat hauria de destinar més recursos al món rural. Respecte a les polítiques a desenvolupar en el món rural, l’opció que més va créixer en els darrers dos anys va ser la dels que aposten per prioritzar el creixement econòmic a la preservació del medi ambient, que va passar d’un 20,3% el 2008 a un 30,4% el 2010, en detriment sobretot dels que creuen que cal cercar l’equilibri entre desenvolupament i protecció. Altres temes abordats van ser la importància que té el sector primari per al país i quines són les seves funcions, així com la funció de la gestió forestal, al voltant de la dels usos dels recursos hídrics o la presència del món rural als mitjans de comunicació.

b) Acte públic

“Enquesta de percepció sobre el món rural 2010”19 de juliol de 2010. GIRONA.L’“Enquesta de percepció sobre món rural”, elaborada per l’Opinòmetre està impulsada des de fa cinc anys per la FMR amb la voluntat d’esbrinar quins són els dèfi cits de coneixement que sobre aquest àmbit té la societat catalana. La seu de Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de Girona va ser l’espai que va acollir la presentació en roda de premsa de l’“Enquesta de percepció del món rural 2010”. A l’acte hi van participar el secretari general del Departament d’Agricultura, Alimentació

72

2010

i Acció Rural, el Sr. Xavier Castella, i el director de la Fundació del Món Rural, el Sr. Francesc Cribillers, i la Sra. Meritxell Perramón, de l’Opinometre i la Sra. Núria Rafart, tècnica de la Fundació del Món Rural.

L’acte de presentació de l’“Enquesta de percepció del món rural 2010” va ser a Girona.


Reunions de seguiment d’elaboració i els resultats de l’“Enquesta de percepció del món rural” entre membres de la FMR i Opinòmetre. Es van produir el 19 i 31 de març i el 10 de maig.



CANAL CATALÀ GIRONA. Notícia. Una enquesta determina que l’emprenedoria és més alta al món rural que a les ciutats.

TV GIRONA–XTVL. Notícia. Informatius.





AL TANTO. Notícia. A les zones rurals, hi ha més emprenedors.

BON DIA. Notícia. Una enquesta determina que els joves que viuen al camp són més emprenedors que els de la ciutat.

DIARI DE GIRONA. Notícia. Els joves del camp són més emprenedors.

ECODIARI. Notícia. Els joves que viuen al camp són més emprenedors que els de ciutat.

EL PERIODICO DE ANDORRA. Notícia. Més emprenedors a les àrees rurals, però els sous són pitjors.

LA MALLA.CAT. Notícia. Els joves que viuen al camp són més emprenedors que els de la ciutat.

MÓN SOSTENIBLE. Notícia. El DAR presenta a Girona, una enquesta realitzada sobre la percepció del món rural

que té la societat.

MÓN SOSTENIBLE. Notícia. Els joves i habitants de zones rurals constitueixen el grup més emprenendor de Ca-

talunya.

REVISTA DE BANYOLES. Notícia. Una enquesta determina que l’emprenedoria és més alta al món rural que a les

ciutats.

73

2010

SEGRE. Notícia. El camp, més emprenedor.

3/24. Notícia. La població catalana més emprenedora viu a les zones rurals.

ACN. Notícia. Una enquesta determina que els joves que viuen al camp són més emprenedors que els de la ciutat.

CATALUNYA PRESS. Notícia. A les zones rurals, hi ha més emprenedors.

EUROPAPRESS. Notícia. Els catalans consideren que costa menys arribar a fi nal de mes a l’entorn rural.

TELEPRENSA. Notícia. A les zones rurals, hi ha més emprenedors.


ARA VALLÉS. Notícia. Els joves del camp són més emprenedors que els de ciutat.

ARA GIRONA. Notícia. Una enquesta determina que els joves que viuen al camp són més emprenedors que els

de la ciutat.

AVUI. Notícia. Al camp costa menys arribar a fi nal de mes.

DIARI DE GIRONA. Notícia. Els joves del camp són més emprenedors.

EL PUNT. Notícia. Els joves que viuen al camp són més emprenedors.

MÓN SOSTENIBLE. Notícia. Els joves i habitants de zones rurals constitueixen el grup més emprenendor de Ca-

talunya.

NACIÓ DIGITAL. Notícia. Una enquesta determina que els joves que viuen al camp són més emprenedors que els

de la ciutat.

RURALCAT. Notícia. La població més emprenedora es troba a les zones rurals


DIARI FORESTAL. Notícia. Els joves rurals, més emprenedors que els urbans.


REVISTA RURAL. Notícia. Els joves rurals són mês emprenedors que els urbans.


EL PUNT. Notícia al Suplement L’econòmic. Els residents a les zones rurals són més emprenedors que els que viuen

a ciutat.

4.4.2. Estructura del sector primari a Catalunya

a) Projecte

La Fundació del Món Rural va endegar en 2010 un projecte per poder dibuixar un mapa de l’associacionisme del sector primari a Catalunya, que va tenir com a objecte conèixer la realitat de l’estructura organitzativa del sector agrari al nostre país. Catalunya va comptar, històricament, amb un ampli moviment associatiu vinculat a la pagesia que ha marcat l’evolució de la societat catalana. Des de les primeres fórmules d’associacionisme, el sector agrari va anar evolucionant amb els canvis socials i polítics que van ocórrer al país amb l’objectiu de defensar els seus interessos. Des de la FMR es va quantifi car, dimensionar i estudiar les sinèrgies entre les entitats associatives existents actualment.

74

2010

b) Recerca i publicació

Estructura del sector primari a CatalunyaL’informe “Estructura del sector primari a Catalunya”, elaborat per la FMR, va tenir com a objecte conèixer la realitat de l’estructura organitzativa del sector agrari al nostre país. Aquest treball de recerca i anàlisi es va centrar en estudiar aquelles entitats que representen i defensen els seus interessos dins l’àmbit del sector primari i que estan ubicades en territori català L’objectiu va ser quantifi car, dimensionar i conèixer les sinèrgies entre les entitats associatives existents actualment. Elaborat durant l’any 2010 va ser publi-cat a la web de la Fundació del Món Rural a fi nals de desembre del mateix any.

Portada de l’”Estructura del sector primari a Catalunya”.

Aquest estudi es va realitzar a partir de dades ofi cials publicades per les mateixes agrupacions estu-diades o pels organismes ofi cials competents en la matèria, així com d’altres estudis sectorials publi-cats anteriorment i també a partir de la consulta directa de les fonts estudiades. Per a llistar el totals d’agrupacions existents, es van consultar els registres dels departaments de Justícia i Agricultura entre d’altres. Per a classifi car i facilitar l’estudi de les agrupacions, es va seguir del criteri de classifi cació emprat en un estudi publicat al I Congrés el Món Rural de 2005-2006. Finalment, per a conèixer l’estructura i les funcions de les agrupacions a estudiar, es van consultar dades estadístiques de l’Idescat i es van realitzar enquestes directes a les fonts.

75

2010


Durant 2010 des de l’Àrea de Polítiques de la Fundació del Món Rural es va endegar l’elaboració de projectes de noves iniciatives que es desenvoluparan al llarg de 2011. Els temes que es volien iniciar són diversos:

• La governança als municipis rurals que va ser motiu d’una reunió a Barcelona amb l’Associació Catalana de Municipis per aprofi tar sinèrgies i veure possibilitats de col·laboració. La trobada es va realitzar a Barcelona el passat 10 de novembre de 2010.

• Amb l’objectiu d’abordar la cooperació internacional i el desenvolupament rural es van produir una sèrie de contactes amb representants de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària que van tenir lloc Lleida, el 25 d’agost i el 2 de setembre. El 9 del mateix mes se’n va produir una altra a Barcelona, i el 22 de novembre a Lleida.

a) Repercussió en els mitjans de comunicació

Maig de 2010

REVISTA RURAL. Article d’opinió. Un pacte nacional, per a un sector estratègic. Meritxell Casamayor, tècnica de la Fundació del Món Rural.

Juliol de 2010REVISTA RURAL. Article d’opinió. La política agrària: cosa de tots. Meritxell Casamayor, tècnica de la Fundació del Món Rural.

76

2010

4.5. Àrea de Comunicació

Un dels eixos defi nidors de la Fundació del Món Rural és donar a conèixer el valor estratègic del món rural per al desenvolupament sostenible de Catalunya. En aquest objectiu els mitjans de comunicació són aliats amb els quals es treballa a partir de l’Àrea de Comunicació de la Fundació del Món Rural. Aquesta realitza funcions de relacions amb els mitjans de comunicació per promoure l’aparició de no-tícies vinculades al món rural. També es despleguen altres eines com ara un recull de premsa diari i un butlletí electrònic quinzenal (“Notícies rurals”) que pretenen servir per a la difusió de tot allò que té interès per al món rural entre el seguit de contactes que hem assolit en els nostres anys de funciona-ment. A més, aquesta àrea realitza tasques d’organització d’esdeveniments, planifi cació publicitària de mitjans, gestió de la pàgina web, elaboració de dossiers de premsa, d’argumentaris i preparació de la relació amb mitjans, entre altres. Els principals objectius de la FMR en l’àmbit de la comunicació són:

• Assolir presència de la perspectiva del món rural i del fet diferencial del món rural ca-talà als mitjans de comunicació i a l’administració. De fet la major presència en els mitjans pot tenir la conseqüència d’una major coneixement del món rural per part de la societat i, per tant, de retruc que l’administració li doni més importància. L’actual infrarrepresentació de tot allò que afecta al món rural i de la seva perspectiva als mitjans de comunicació fa necessari que ens plantegem millorar aquesta situació. En un àmbit més reduït, la nostra acció de comunicació com a Fundació pot contribuir a incrementar la presència d’aquests temes i de la perspectiva rural.

• Aconseguir que la Fundació del Món Rural esdevingui referent de tot allò que estigui vinculat al món rural: Els estudis, les jornades, les polítiques, la informació, les opinions, etc. La Fundació treballa per al món rural i això ha de ser conegut i reconegut tant per les institucions, els informadors dels mitjans de comunicació, com per la societat en general.

Com a projectes propis de l’àrea:

• Premis d’assaig, narrativa i periodisme “Món rural”: Per impulsar la literatura, la cultura i el periodisme vinculat al món rural, en defi nitiva per “ruralitzar” aquests camps.

• Comunicació i món rural: La Fundació també impulsa el debat i la refl exió al voltant de l’escassa i estereotipada presència del món rural als mitjans de comunicació.

4.5.1. Recerca sobre polítiques i estratègies de comunicació dels agents del món rural

a) Projecte

Aquest projecte d’investigació sobre les polítiques de comunicació dels agents del món rural es va cen-trar en l’anàlisi de les pràctiques comunicatives en el món rural, en la relació de les entitats rurals amb els mitjans de comunicació informatius. El principal repte va ser estudiar el grau de professionalització de la gestió de la comunicació amb els mitjans. Així doncs, partint de les particularitats de la comunica-ció local i rural, l’objectiu d’aquest estudi va ser el descobriment de les seves limitacions actuals per a

77

2010

suggerir accions de millora de les estratègies i el grau de professionalització. L’estudi es va encarregar a l’Institut de la Comunicació (INCOM) amb seu central a la Universitat Autònoma de Barcelona, però de caire interuniversitari.

Objectius de la investigació• Conèixer les necessitats comunicatives del món rural i els seus agents actius.

• Esbrinar quines són les internalitats que difi culten que el món rural sigui notícia als mitjans de comunicació.

• Analitzar com es comuniquen els agents del món rural i quina estratègia de comunicació i de relació amb els mitjans tenen.

• Obtenir un diagnosi de l’estat de la qüestió i elaborar posteriorment un decàleg de bones pràcti-ques comunicatives destinat als agents del món rural.

b) Recerca

“Estudi sobre les estratègies comunicatives dels agents actius del món rural” i “Conclusions i propostes de la Fundació del Món Rural”L’“Estudi sobre les estratègies comunicatives dels agents actius del món rural”, impulsat per la Fundació del Món Rural (FMR) i realitzat per l’INCOM, va analitzar com es relacionen els agents del món rural amb els mitjans de comunicació i va realitzar una sèrie de propostes per millorar la comunicació dels agents del món rural. Per la seva banda, la FMR va elaborar el document “Conclusions i propostes de la Fundació del Món Rural” que va incloure les aportacions de la sessió de debat “Com es comunica el món rural” que va tenir lloc el passat 4 de novembre de 2010 a Lleida. L’objectiu tant de l’estudi, del document elaborat per la FMR, com de la sessió de treball va ser contribuir a apropar el món rural a l’opinió pública catalana. Es pretenia promoure eines, estratègies o polítiques que facilitin que les enti-tats i institucions del món rural millorin la seva presència als mitjans, sobretot d’abast nacional.

Portada de l’“Estudi sobre les estratègies comunicatives dels agents actius del món rural”.

78

2010

Necessitats i propostesLa majoria dels entrevistats en l’estudi elaborat per l’INCOM es va mostrar insatisfeta amb la presència del món rural als mitjans de comunicació. Entre els principals dèfi cits trobats entre les entitats i admi-nistracions estudiades per l’informe presentat es va destacar la manca de professionalització: manquen professionals amb formació i dedicació que puguin dissenyar una política de comunicació efectiva. Aquesta situació està vinculada a la manca de recursos en molts casos, a la dimensió reduïda d’entitats i institucions i a la seva dispersió geogràfi ca que els impedeix coordinar-se o disposar d’un gabinet de comunicació amb capacitat. Les conclusions consensuades demanen un canvi d’estratègia i potenciar notícies positives que mostrin la nova ruralitat i amb iniciatives emprenedores i innovadores.

Les conclusions van plantejar el foment de la col·laboració entre els agents per sumar esforços en tas-ques comunicatives tant de forma temporal o sectorial com estable a partir de l’associacionisme. Una col·laboració que podria permetre assolir els recursos sufi cients per disposar de professionals amb dedi-cació exclusiva. L’ús de les pàgines web i de les possibilitats a partir de les xarxes socials i la interactivitat de les noves tecnologies també es van plantejar com a elements clau per a apropar el món rural a la societat. Es va proposar, a més, la creació d’una plataforma web que disposi de notícies d’actualitat del món rural i de dossiers de premsa per a mitjans i que reculli fonts (experts, entitats, institucions, empre-ses o estudis i recerques). La possibilitat d’oferir línies de fi nançament per a polítiques de comunicació i la promoció de la comunicació en un nou nínxol per a emprenedors van ser dues noves propostes. Finalment, també es va proposar diferents accions per a la sensibilització i especialització dels periodis-tes en món rural i la implantació en el territori de l’oferta formativa en àmbit de comunicació.

Tant en la mateixa sessió de debat com en les línies de treball de la Fundació del Món Rural (FMR) es va posar de manifest la necessitat de donar continuïtat als debats participatius i sessions de treball sobre comunicació i món rural. L’objectiu seria la creació d’una estructura estable de debat i refl exió al voltant de la presència del món rural als mitjans de comunicació però també de les estratègies de comunicació dels agents rurals, per avançar en aquests temes i impulsar la formació.

c) Acte públic

“Com es comunica el món rural? Estratègies i propostes per a acostar les entitats rurals a l’opinió pública”

Un moment de la sessió de debat “Com es co-munica el món rural? Estratègies i propostes per a acostar les entitats rurals a l’opinió pública”, a la qual van assistir prop de vint entitats.

79

2010

4 de novembre de 2010. LLEIDA.La Fundació del Món Rural (FMR) va impulsar el passat 4 de novembre a Lleida una sessió de debat en-tre experts i entitats del territori per a l’elaboració de propostes conjuntament per a millorar la comunica-ció del món rural amb els mitjans de comunicació i la resta de la societat. En l’acte es van presentar els resultats de l’“Estudi sobre les estratègies comunicatives dels agents actius del món rural”, impulsat per la Fundació del Món Rural i elaborat per l’Institut de la Comunicació (Incom) de la UAB. A més, també es va debatre el document de propostes elaborat per la FMR ‘‘Conclusions i propostes de la Fundació del Món Rural’ després de la sessió de debat “Com es comunica el món rural” per a la millora de la comunicació dels agents del món rural amb la societat i, especialment amb els mitjans de comunicació. L’objectiu de la sessió de debat va ser fer més participatives l’elaboració d’aquestes recomanacions.

A l’acte van intervenir a la taula el director de la Fundació del Món Rural, el Sr. Francesc Cribillers, l’autora de l’estudi i professora dels estudis de comunicació i de relacions públiques a la Universitat Rovira i Virgili, la Sra. Assumpció Huertas; el responsable de comunicació de la Fundació del Món Rural, el Sr. Vicent Canet, i el Sr. Miguel Àngel Violán, periodista, formador de comunicadors al Centre Internacional de Premsa de Barcelona i professor de comunicació corporativa a l’Instituto de Empresa, l’EAE Business School, al Centro Superior de Hostelería de Galicia i a la Facultat de Ciències Empresarials de la Univer-sitat d’Oviedo.

A la sessió de debat hi van participar membres de les següents entitats: Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA), Associació d’Iniciatives Rurals de Cartalunya (ARCA), Asofruit, Associació de Micro-pobles, Canal Segarra Garrigues, Catalonia Qualitat, Centre de la Propietat Forestal, Ofi cina Comarcal del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural del Baix Penedès, Federació Avícola de Catalunya, Federació Catalana d’Indústries de la Carn (FECIC), Federació de Coooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), Insitut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), La Rella -revista comarcal del Lluçanés-, Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, Museu de la Vida Rural, Reg Sistema Segarra-Garri-gues (REGSEGA) i el Secretariat d’Escoles Rurals.


Representats de la Fundació del Món Rural van coordinar l’estudi amb la responsable d’elaborar-lo per part de l’Institut de la Comunicació en reunions periòdiques que van tenir lloc a Barcelona l’1 de febrer, el 15 de març, el 12 d’abril, el 20 d’abril, el 18 de maig i el 15 de juliol a Lleida.



RÀDIO SEU. Notícia. El Pirineu demana més presència als mitjans de comunicació públics.


RURALCAT. Notícia. Com es comunica el món rural?

LA MAÑANA. Notícia.


REDR. Notícia. La presencia del mundo rural en los medios de comunicación es insufi ciente, según un estudio

elaborado por la Fundació del Món Rural.

80

2010

4.5.2. Premis “Món rural” d’assaig, narrativa i periodisme

a) Projecte

La Fundació del Món Rural vol incidir en el camp de la cultura i el periodisme per impulsar la presència del món rural i la seva perspectiva. Per això va convocar els Primers Premis d’assaig, narrativa i periodis-me “Món Rural” 2010. La voluntat era incentivar tant els treballs periodístics com la producció literària vinculats a l’entorn i temàtica rural. Les bases es van fer públiques el 3 de desembre de 2009 amb un termini de presentació de candidatures fi ns a l’1 d’abril de 2010. Els resultats van ser plenament satis-factoris: més de 20 candidats per a les categories de narrativa i periodisme i cinc en assaig.

Cossetània Edicions va ser l’editorial elegida per publicar els llibres premiats. Les categories d’assaig i narrativa estaven dotades d’un premi de 3.000 euros, mentre que la categoria de periodisme va rebre 1.500 euros. Els treballs que es van presentar havien d’estar redactats en llengua catalana i el món rural havia de ser el marc on es desenvolupés la narració, l’assaig, o l’article periodístic. Hi va haver tres jurats (un per categoria) format cadascun per tres personalitats vinculades a l’àmbit literari, periodístic i rural. Entre els noms més destacats trobem el periodista Sr. Lluís Foix; el cap del Telenotícies Comarques de TV3, Sr. Ramon Anglès; o els escriptors Sr. Andreu Carranza i Sr. Pep Coll i els dirigents agraris, Josep Riera i Rosa Pruna.

Tríptic amb les bases dels Premis “Món rural” de narrativa, assaig i periodis-me.

b) Actes públics

Entrega dels 1ers Premis de narrativa, assaig i periodisme “Món rural” 201030 de juny de 2010. LLEIDA.El 30 de juny la Fundació del Món Rural va fer entrega dels guardons de la primera edició dels Premis “Món Rural” de narrativa, assaig i periodisme en un acte a l’Aula Magna de l’Institut d´Estudis Ilerdencs. A l’acte van intervenir: el Sr. Gabriel Pena, vicepresident de l’Institut d’Estudis Ilerdencs; el Sr. Francesc Cribillers, director de la Fundació del Món Rural i el Sr. Pau Echauz, periodista de La Vanguardia.

81

2010

En la categoria d’assaig va guanyar l’obra “Apicultura tradicional. Abellaires, melers i cerers. Arquitectura rural i patrimoni. L’exemple a la Conca de Barberà” de la qual és autor el Sr. Manel Martínez Garcia de Montblanc (Conca de Barberà). En la categoria de narrativa es va premiar l’obra “Les tombes buides” del Sr. Marc Masdeu, de Soses (Segrià). En la categoria de periodisme el Sr. Santiago Valldepérez, d’Amposta (Montsià), va ser el guardonat pel reportatge “Cinc dies al ras, transhumància entre el Mont-sià i el Maestrat” publicat a la revista Descobrir a l’octubre de 2009. Es va realitzar una menció especial a l’article “Prendre la fresca” publicat a La Vanguardia el 3 de febrer de 2009 del Sr. Antonio Orensanz, de Falset (Priorat).

Acte d’entrega dels Premis “Món rural” de narrativa, assaig i periodisme.

Roda de premsa de presentació pública dels volums guanyadors16 de desembre de 2010. LLEIDA.

Guanyadors de les categories d’assaig i narrativa Premis “Món rural” el dia de la presentació de les seves obres editades.

El 16 de desembre la Fundació del Món Rural i l’Editorial Cossetània van presentar públicament l’edició dels volums guanyadors de la primera edició dels Premis “Món Rural” de narrativa, assaig i periodisme en el marc de la seu de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya. A l’acte, destinat als mitjans, van participar, Francesc Cribillers, director de la Fundació del Món Rural i els guanyadors de la categoria d’assaig, Manel Martínez per “Apicultura tradicional. Abellaires, melers i cerers” i en la categoria de na-rrativa Marc Masdeu per “Les tombes buides”.

82

2010


Per a coordinar l’edició dels llibres i establir les condicions de publicació representants de la Fundació del Món Rural es van reunir l’1 de març a Barcelona amb el director de l’Editorial Cossetània.

D’altra banda, els jurats es van reunir entre fi nals de maig i el mes de juny de l’any passat: el 31 de maig, es va reunir el jurat de la categoria d’assaig a Barcelona, el 2 de juny el de periodisme, també a Barcelona; i fi nalment el 21 de juny es va reunir el jurat de la categoria de narrativa a Tarragona.


30 de juny de 2010

LA MAÑANA. TV.

3/24. Notícia. La ‘Fundació del Món Rural’ entrega els primers premis de narrativa, assaig i periodisme del món rural.


ACN. Notícia. La ‘Fundació del Món Rural’ entrega els primers premis de narrativa, assaig i periodisme del món rural.

EFE. Notícia. Otorgan los primeros Premios Món Rural de narrativa, ensayo y periodismo.

EUROPA PRESS. Notícia. Un text d’apicultura guanya el I Premi de Narrativa, Assaig i Periodisme Rural.

DESCOBRIR. Notícia. Un reportatge de DESCOBRIR guanya el premi Món Rural.

ADN. Notícia. Otorgan los primeros Premios Món Rural de narrativa, ensayo y periodismo.

DIRECTE.CAT. Notícia. La ‘Fundació del Món Rural’ entrega els primers premis de narrativa, assaig i periodisme del món rural.

NOTICIAS.COM. Notícia. Otorgan los primeros Premios Món Rural de narrativa, ensayo y periodismo.

20 MINUTOS. Notícia. Món Rural premia ‘Descobrir Catalunya’ en los galardones de periodismo, ensayo y narrativa.

VILAWEB. La ‘Fundació del Món Rural’ entrega els primers premis de narrativa, assaig i periodisme del món rural.


REVISTA RURAL. Notícia. Lliurats els premis “Món rural” de narrativa, assaig i periodisme


DESENVOLUPAMENTRURAL.CAT. Notícia. Presentació dels llibres guanyadors dels I Premis de narrativa i assaig de la Fundació Món Rural.

LA MAÑANA. Notícia.

ACN. Notícia. Les obres guanyadores dels Primers Premis de narrativa i assaig de la Fundació Món Rural arriben a les llibreries.


EL PUNT. Notícia. Vuit relats de poble.

83

2010

4.5.3. Reunions del Consell Editor de la Revista Rural

La Fundació del Món Rural va ser membre del Consell Editor de la Revista Rural per fer seguiment de forma conjunta amb la responsable de premsa i comunicació del Departament d’Agricultura, Alimen-tació i Acció Rural, dels continguts d’aquesta revista que es distribuïa el primer dijous de cada mes a diferents els diaris comarcals i a El Periódico fi ns al mes de juliol-agost de 2010. El Consell es reunia mensualment, de manera prèvia al tancament de la Revista Rural.

4.5.4. Informes de l’Àrea de Comunicació

a) Pàgines web

Pàgina web corporativa de la Fundació del Món Rural: www.fmr.catL’any 2008 es va renovar la pàgina web de la FMR per tal de fer-la més àgil i adaptada per a la publica-ció de tots els treballs, enquestes, materials i informacions, que genera la Fundació. La nova web es va posar en funcionament l’abril de 2008. Al 2010 s’han reestructurat continguts i formats per a millorar la navegació per la web.

Les dades de la web de la FMREl total de visitants únics durant 2010 van ser de 21.455, i de 32.147 visites. Respecte a visitants únics s’ha gairebé duplicat respecte als 13.954 que hi va haver a 2009. Pel que fa a visites totals es van gairebé incrementar pràcticament un 50% d’un any a un altre respecte a les 22.265 visites de 2009.

Web de l’Observatori de l’Educació Rural (Oberc)Des del mes de desembre de 2008 l’Observatori de l’Educació Rural (OBERC) té una web pròpia (http://www.fmr.cat/oberc) que recull els diferents àmbits de treball com ara l’elaboració de materials educatiu específi cs, d’un banc de dades, d’un centre de documentació, de bones pràctiques, d’informes i de resultats. A més, conté diferents enllaços i el seguit d’activitats que desenvolupa aquesta institució.

Web de l’Atles de nova ruralitatLa web de l’Atles de la nova ruralitat està destinada a dotar d’eines i material didàctic als professors de l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) per explicar el món rural als alumnes. Aquesta iniciativa va ser impulsada per la Fundació del Món Rural (FMR), el Departament d’Educació, la Universitat de Lleida, i el Centre de Suport a la Innovació i Recerca Educativa de les Humanitats, Ciències Socials i Filosofi a. Amb aquesta plataforma web, la Fundació del Món Rural i el Departament d’Educació volen posar a l’abast de tothom eines cartogràfi ques i estadístiques bàsiques que permetin treballar el concepte de ruralitat d’una manera rigorosa. D’aquesta manera, tot el material cartogràfi c i estadístic disponible a L’Atles estarà disponible per consultar-lo i descarregar-lo de la web: www.fmr.cat/atles.

Les dades de visites tant la web de l’OBERC, com la de l’Atles de la nova ruralitat, estan incloses dins de les visites generals de la FMR.

84

2010

Web de RudonaDes del mes de novembre de 2007 la iniciativa Rudona compta amb una web pròpia (www.rudona.cat) que recull informació sobre el projecte, documentació i legislació relacionada, i enllaços, actualitat i agenda vinculada a les noves demandes i nous jaciments d’ocupació de les dones al món rural.

Les dades de visites de la web de Rudona s’ha situat durant 2010 en els 1.254 visitants únics i en les 1.747 visites.

Web “Arrelsconreusabers.cat”L’adreça web consultable és: http://www.arrelsconreusabers.cat. Al web s’hi pot trobar un cercador de documentació sobre la cultura rural estructurada en àrees temàtiques, una agenda dels actes relacio-nats i una llista de les entitats i organismes que es dediquen a la recuperació, difusió o recerca dels sabers populars de la cultura. A més, el projecte està en permanent creixement i expansió a partir de la Xarxa Arrels, la qual permet acollir noves entitats o participants.

La web està destinada a empreses, institucions, investigadors i particulars vinculats a la recuperació i difusió de la cultura rural catalana i els seus coneixements. La pàgina també ofereix una eina de difusió per a la població en general que tindrà accés a tota la informació que es reculli i tots els sabers rurals. La plana s’emmarca dins del projecte “Arrels. Conreu de sabers” que pretén crear una base de dades per a recopilar i catalogar tots els coneixements vinculats a la cultura rural.

Les dades de visites de la web de Arrelsconreusabers.cat s’ha situat durant 2010 en 3.136 usuaris únics i un total de 4.372 visites.

Web RuralactivaRuralActiva.net està obert a la participació de tothom: emprenedors, ciutadans, així com entitats i institu-cions. Està adreçat a totes aquelles persones interessades en treballar i viure al món de l’emprenedoria rural, i també a totes aquelles entitats públiques i privades que tinguin interès en la dinamització so-cioeconòmica dels territoris d’àmbit rural. És un portal participatiu que compta amb espais per fòrums, debats o per comentar. Ruralactiva.net té com a objectius:

• Servir de punt d’informació sobre emprenedoria rural

• Crear xarxa al món rural entre els emprenedors, els ciutadans, les entitats i institucions

• Incentivar l’emprenedoria rural, econòmica i social

• Contribuir al desenvolupament rural

La web de Ruralactiva està operativa des de novembre de 2010 i fi ns principis de febrer de 2011 ha rebut, 3059 visites de 228 usuaris, que han estat un promig de 10 minuts i 29 segons. Cal tenir en compte, però, que encara no s’ha fet una difusió àmplia del projecte més enllà dels propis contactes

de la FMR.

b) El Butlletí “Notícies rurals”

“Notícies rurals” és el butlletí digital quinzenal de la Fundació del Món Rural que va iniciar el seu llança-ment el 12 de desembre de 2007. El newsletter recull de forma sintètica els diversos temes d’actualitat que afecten a l’entorn rural donant accés online a la font directa. Aquesta síntesis està pensada perquè

85

2010

el destinatari pugui visualitzar els temes que es tracten amb una lectura ràpida, podent ampliar la infor-mació d’aquells que li resultin més interessants a través de links. L’objectiu és donar a conèixer notícies, esdeveniments, accions, activitats, programes, informes, etc, vinculats a l’àmbit rural entre tots aquells que hi puguin estar interessats. També s’esdevé una eina que serveix per difondre les activitats i les accions que porta a terme la Fundació del Món Rural.

Com s’estructuraEl butlletí compta amb una estructura defi nida:

• Tema de la quinzena. És l’apartat més subjecte a l’actualitat del qual s’ofereixen diverses fonts directes de contacte i informació.

• Notícies. On es recullen les diferents notícies vinculades al món rural que s’han considerat més importants.

• Iniciatives rurals. Apartat en el qual es destaca una iniciativa empresarial, social, econòmica o institucional sorgida des del món rural.

• Agenda. On apareixen aquelles jornades, congressos o activitats que tracten l’especifi citat del territori.

• Bibliorural. En aquest apartat se citen diferents estudis o bibliografi a diversa vinculada a tot allò que té a veure amb el món rural.

A qui el dirigimEl butlletí va dirigit a tots els contactes de la FMR: entitats, institucions públiques, tècnics d’aquestes entitats i institucions, premsa, etc. En total, més de 3.000 persones o entitats que es va ampliant a base dels nous contactes que obté la Fundació a partir del desenvolupament de la seva activitat i de les altes que es van produint.

Les dades del butlletíLes lectures totals responen al número de cops que s’ha obert el butlletí, en canvi les lectures úniques responen a la quantitat d’usuaris o persones que l’han obert: un mateix usuari ha pogut obrir el news-letter de la Fundació més d’un cop. Les obertures d’enllaços van referides als enllaços que hi ha dins del butlletí.

L’any 2010 hi ha hagut un descens respecte a les dades de 2009 i 2008. S’han produït un total de 451 lectures úniques, front a les 533 i 527 de 2009 i 2008 respectivament, que s’havien mantingut estables durant aquests dos anys. També respecte a les lectures totals que ja va patir un descens entre 2008 i 2009, passant de 1.071 a 1.062, s’ha quedat en 843 a 2010. Pel que fa a les lectures de links si bé hi ha un descens entre 2009 i 2010 (de 339 a 288) es mante per sobre dels resultats de 2008 (228). Una evolució similar es produeix amb el nombre d’enviaments que es fan: si bé descendeix respecte a l’any 2009 (de 3.262 a 3.037) es manté per sobre de les dades de 2008 (2.872).

c) El recull de premsa de la Fundació del Món Rural

El recull de premsa de la Fundació del Món Rural neix el 12 de desembre de 2007 amb l’objectiu de donar tota la informació vinculada al territori, que afecta les comarques o que té una perspectiva rural, que apareix diàriament als principals diaris d’abast català i comarcal del nostre país. Una tasca de recer-ca en els mitjans que, fi ns ara, no s’havia realitzat per part de cap altra entitat i que té la singularitat de donar a conèixer de forma diària què passa al món rural en un cop d’ull. Això facilita a tots els actors im-

86

2010

Àmbit catalàÀmbit comarcalEspecialitzatAgènciesTOTAL

2010 2008

36,1%

28,6%

24,4%

10,9%

27,3%

43,6%

25,0%

4,1%

2007

%

86

68

58

26

238

impactes % impactes

60

96

55

9

220

21,9%

38,4%

31,5%

8,2%

% impactes

16

28

23

6

73

plicats disposar de les principals novetats que publiquen els mitjans escrits, cada matí i de forma diària.

Els mitjans examinats diàriament són: Avui, Diari de Girona, Diari de Tarragona, El País, El Periódico, El Punt, La Vanguardia, La Malla, La Manyana, Regió 7 i Segre. Aquest recull és enviat a més de 3.000 contactes entre administració (ajuntaments, delegacions territorials, Govern, consells comarcals, dipu-tacions), agents actius del món rural (cooperatives, empreses, etc), diferents associacions vinculades a aquest entorn (sindicats de pagesos, associacions de dones rurals, etc). Aquest llistat d’enviaments es va ampliant a base dels nous contactes que obté la Fundació a partir del desenvolupament de la seva activitat i de les altes que es produeixin.

TransversalitatEn aquest recull es tenen en compte totes les diferents àrees que afecten al món rural i l’elabora des de la transversalitat temàtica amb què treballa la Fundació del Món Rural: es recullen temes vinculats a la igualtat de gènere, al canvi climàtic, a les infraestructures bàsiques de telecomunicacions i transport, a la immigració, a la producció agrària, a la indústria agroalimentària, al funcionament del mercat, als nous jaciments d’ocupació, a la gestió dels boscos, del territori, del paisatge, a les energies alternatives, a les polítiques institucionals com ara la PAC, etc.

Dades del recullEl nivell de lectors del recull de premsa de la FMR s’ha mantingut per sobre dels 600 durant gairebé tot l’any sense que hi hagi gran disparitat per mesos, i en un nivell molt similar al de l’any passat.

d) Informe sobre l’impacte en els mitjans de comunicació (dades de l’any passat)

La Fundació del Món Rural va patir un descens en valors absoluts de repercussió mediàtica: es passa dels 276 de 2009 als 238 impactes de 2010 (que inclou notícies o articles d’opinió), tot i que encara es manté per sobre dels 220 impactes de 2008. El descens té una clara explicació: la consolidació de la Fundació del Món Rural ha portat a que els projectes que impulsa tinguin una durada més àmplia i a que es redueixin el nombre de presentacions públiques: així si en 2008 van haver 31 notes de prem-sa, en 2009 van ser 24 i en 2010 han estat 17. De fet, si elaborem una ràtio de notícies per nota de premsa, aquesta va en augment des de 2008: ha passat de 7,2 notícies per nota de premsa el 2008; a 11,2 el 2009, fi ns a 14 el 2010.

D’altra banda, per tipus de mitjà ha variat escassament la distribució entre 2009 i 2010. En pes relatiu s’ha incrementat la presència a mitjans especialitzats (en món rural, medi ambient, educació, dones, etc) que passa del 21,7 % al 24,4 %, amb un descens lleu dels mitjans comarcals del 34,1% al 28,6 %, amb la qual cosa baixa, per primer cop, del 30% en els 4 anys d’història de la FMR.

2009

35,9%

34,1%

21,7%

8,3%

% impactes

99

97

60

23

279

87

2010

ProjecteAvaluació tècnico-econòmica de nous cultius, demandats pel canvi d’hàbits alimentaris, a zones agràries catalanesEnquesta de percepció del món ruralArrels. Conreu de SabersCaracterístiques dels pobles petits a Catalunya i repercussions per a l’escola ruralCamins ramaders i transhumància a CatalunyaRuralactivaPremis “Món Rural”Baròmetre de la situació i les estratègies del sector agroalimentari a CatalunyaAlimentació a les escoles amb productes locals

Aparicions en mitjans

323221

20

1919

17

1411

Pel que fa a aparicions per mitjans de comunicació destaca la Revista Rural amb 25 aparicions, i Rural-cat amb 11, tots dos mitjans especialitzats en món rural. Catalunya Ràdio, El Punt i el diari Segre, són els mitjans que se situen en 10 o més impactes. ACN i Europa Press també, tot i que són agències. Per sobre dels 5 estan TV3, la XTVL i La Mañana. Finalment, entre les 4 i 5 notícies sobre la FMR trobem a mitjans com ara: RNE; Diari de Girona, Bon dia, Onda Cero, Com Ràdio i Regió 7.

Rànking d’impactes per mitjans

REVISTA RURAL.CATALUNYA RÀDIO.EUROPA PRES. EL PUNT.RURALCAT.ACN.SEGRE.TV3. LA MAÑANA.XTVLRNE. DIARI DE GIRONA. BON DIA.ONDA CERO.COM RÀDIO. REGIÓ 7.

25141411111010776555544

Per projectes destaquen les recerques “Avaluació tècnico-econòmica de nous cultius, demandats pel canvi d’hàbits alimentaris, a zones agràries catalanes” i l’“Enquesta de percepció del món rural” amb 32 notícies publicades en mitjans durant 2010. Per sobre dels 15 impacte estan projectes com ara “Arrels. Conreu de Sabers”, “Característiques dels pobles petits a Catalunya i repercussions per a l’escola rural”, “Camins ramaders i transhumància a Catalunya”, Ruralactiva i els Premis “Món Rural”. Finalment per sobre dels 10 es va situar el “Baròmetre de la situació i les estratègies del sector agroalimentari a Catalunya” i la jornada sobre “Alimentació a les escoles amb productes locals”.

En quant a articles d’opinió, s’ha passat dels 36 de l’any passat a 19 d’aquest any, una dada que es manté en sintonia amb els 18 articles de 2008, i molt per sobre de les dades de 2007.

88

2010

5.1. Balanç abreujat any 2010

ACTIU EXERCICI

A) Actiu no correntI. Immobilitzat intangible II. Immobilitzat material III. Inversions immobiliàries IV. Béns del patrimoni cultural V. Inversions en entitats del grup i associades a llarg terminiVI. Inversions fi nanceres a llarg termini

B) Actiu corrent I. ExistènciesII. Usuaris, patrocinadors i deutors de les activitats i altres comptes a cobrar 1. Usuaris i deutors per vendes i prestació de serveis 2. Deutors, entitats del grup, associades i altres parts vinculades 3. Patrocinadors 4. Altres deutors 5. Personal 6. Actius per impost corrent i altres crèdits amb les Administracions Públiques 7. Fundadors i socis per desemborsaments pendentsIII. Inversions en entitats del grup i associades a curt terminiIV. Inversions fi nanceres a curt termini V. Periodifi cacions a curt terminiVI. Efectiu i d’altres actius líquids equivalents

TOTAL ACTIU (A+B)

5.451,67658,66

2.993,01

1.800,00

310.940,25

130.751,67130.751,67

180.188,58

316.391,92

5. Balanç i compte de resultats.

89

2010

PASSIU EXERCICI

A) Patrimoni netA) 1. Fons propis I. Fons dotacionals o fons socials 1. Fons dotacionals o fons socials 2. Fons dotacionals o fons socials pendents de reemborsament II. Fons especial III. Excedents d’exercicis anteriors IV. Excedents pendents d’aplicació en activitats estatutàries V. Excedents de l’exercici (positiu o negatiu)

VI. Aportacions per compensar pèrdues

A) 2. Subvencions, donacions i llegats rebuts i altres ajustaments 1. Subvencions ofi cials de capital 2. Donacions i llegats de capital 3. Altres subvencions, donacions i llegats 4. Ingressos fi scals a distribuir

B) Passiu no corrent I. Provisions a llarg terminiII. Deutes a llarg termini 1. Deutes amb entitats de crèdit 2. Altres deutes a llarg terminiIII. Deutes amb entitats del grup o associades a llarg terminiIV. Passius per impost diferit

C) Passiu corrent I. Provisions a curt terminiII. Deutes a curt termini 1. Deutes amb entitats de crèdit 2. Altres deutes a curt terminiIII. Deutes amb entitats del grup o associades a curt terminiIV. Creditors per activitats i altes comptes a pagar 1. Proveïdors 2. Creditors varis 3. Personal (remuneracions pendents de pagar) 4. Passius per impost corrent i altres deutes amb les Administracions Públiques 5. Acomptes d’usuarisV. Periodifi cacions a curt termini

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A+B+C)

229.591,39229.591,39

30.000,00

223.836,98

-24.245,59

86.739,79

59.296,36

27.443,43

86.800,53

316.391,92

60,74

90

2010

EXERCICI

1. Ingressos per les activitats a) Vendes i prestacions de serveis

b) Ingressos rebuts amb caràcter periòdic

c) Ingressos de prommocions, patrocinadors i col·laboracions

d) Subvencions, donacions i altres ingressos

2. Ajuts concedits i altres despeses a) Ajuts concedits b) Despeses per col·laboracions i per l’exercici del càrrec de membre de l’òrgan de govern

3. Variació d’existències de productes acabats i en curs de fabricació

4. Treballs realitzats per l’entitat per al seu actiu

5. Aprovisionaments

6. Altres ingressos de l‘activitat a) Ingressos per arrendaments b) Altres ingressos accessoris i altres de gestió corrent

7. Despeses de personal

8. Altres despeses d’explotació a) Serveis exteriors

a1) Recerca i desenvolupament

a2) Arrendaments i cànons

a3) Reparacions i conservacions

a4) Serveis professionals independents

a5) Transports

a6) Primes d’assegurances

a7) Serveis bancaris

a8) Publicitat, propaganda i relacions públiques

a9) Subministraments

a10) Altres serveis

b) Tributs

c) Pèrdues, deteriorament i variació de provisions per operacions de les activitats

d) Altres despeses de gestió corrent

9. Amortització de l’immobilitzat 10. Subvencions, donacions i llegats traspassats al resultat 11. Excés de provisions 12. Deteriorament i resultat per alienacions de l’immobilitzat a) Deterioraments i pèrdues b) Resultats per alienacions i altres

13. Altres resultats

I RESULTAT DE EXPLOTACIÓ (1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11+12+13)

14. Ingressos fi nancers

15. Despeses fi nanceres

16. Variació de valor raonable en instruments fi nancers

17. Diferències de canvi

18. Deteriorament i resultat per alineacions d’instruments fi nancers

a) Deterioraments i pèrdues b) Resultats per alineacions i altres

II RESULTATS FINANCERS (14+15+16+17+18)

III RESULTATS ABANS D’IMPOSTOS (I+II)

19. Impostos sobre benefi cis

IV RESULTAT DE L’EXERCICI (III+19)

5.2. Compte de resultats abreujat exercici 2010

-768.633,60

-321.059,32

1.071.255,4121.360,00

1.049.895,41

-759.779,68

-42.144,87

-1.018,03-141.319,85

-955,43

-626,74-1.427,27

-8.569,34-553.846,01

-2.372,97

-24.267,46

21,87

21,87

-24.245,599

-24.245,59

* amb signe positiu o negatiu segons el saldo

-9.871,54

-3.456,98

Edita: Fundació del Món Rural

Maquetació i Impressió: OFF-7, SA

D.L.: L-219-11

Memòria d'activitats FMR 2010 · Casa Tarradellas, S.A. Sr. Josep Tarradellas i Arcarons Miquel...

Documents

Transcript of Memòria d'activitats FMR 2010 · Casa Tarradellas, S.A. Sr. Josep Tarradellas i Arcarons Miquel...