Memòria de programació del Postgrau en Enologia DEF · Comissió permanent delegada del POP...

MEMÒRIA DE PROGRAMACIÓ DE PROGRAMES OFICIALS DE POSTGRAU

CURS 2006-07

PROGRAMA OFICIAL DE POSTGRAU EN

ENOLOGIA I BIOTECNOLOGIA

Programa de Postgrau en Enologia y Biotecnologia

1

1. Descripció general del programa

Denominació PROGRAMA DE POSTGRAU EN ENOLOGIA I BIOTECNOLOGIAPerfil (Seleccioneu el/s perfil/s quecorrespongui)

PERFIL 1: Postgrau amb màster amb directrius pròpies (competències professionals)X PERFIL 2: Postgrau d’especialització acadèmica o professional

X PERFIL 3: Postgrau d’iniciació a la recercaPlaces que s’ofereixen 20 per cada MàsterTítol/s que s’ofereixen Màster en Enologia 120 crèdits ECTS, curs 2006-07

Màster en Biotecnologia 120 ECTS, a iniciar el curs 2007-2009Doctor

2. Col·laboració intra i interuniversitaria Unitats pròpies de la universitat implicades en el programa(facultats, centres, escoles, departaments, instituts...) i col·laboració interuniversitaria (titulacionsconjuntes o múltiples)

Els departaments participants implicats en el programa de Postgrau en Enologia són: Departament de Bioquímica i Biotecnologia (BIB) Departament d’Enginyeria Química (EQ) Departament de Química Analítica i Química Orgànica (QAQO)

A més a més els investigadors que participen en aquest programa de postgrau formen part del Grupde Recerca:

Unitat d’Enologia del Centre de Referència en Tecnologia d’Aliments de la Generalitat de Catalunya(Certa).

3. Component d’Internacionalització Dimensió internacional pel que fa als estudiants, participacióen el programa Erasmus Mundus, titulacions conjuntes o múltiples amb universitats estrangeres.

Dins del Màster en Enologia es preveu la participació del grup del Professor Antowny Spawton delWine Marketing Group de la Universitat de South Australia per col·laborar en la docència del segoncurs del títol de Màster en Enologia en l’opció International Wine Business..Dins del Màster en Biotecnologia és previsible la participació d’algun professor estranger, encara perdefinir.

4. Objectius generals del programa Descriu els objectiu principals del programa.L’objectiu del Programa de Postgrau en Enologia i Biotecnologia és la formació de professionalsdins els àmbits de l’Enologia i la Biotecnologia.

Dins l’àmbit de l’Enologia, es proposa un Màster en Enologia que contempla una doble vessant quepossibilita als estudiants el rebre una formació dirigida en un o en tots dos dels perfils: InternationalWine Business i Recerca en Enologia.En el primer perfil es pretén donar una formació complementària als enòlegs i altres professionalsafins que els capaciti per la comercialització de vins i la direcció econòmica de l’empresa vitivinícola.El segon perfil pretén capacitar-los en la recerca enològica als diferents nivells i preparar-los per apoder realitzar tant la seva tesi doctoral com per incorporar-se als departaments de R+D+i del sectorvitivinícola o d’organismes públics relacionats.Al mateix temps, aquest segon perfil donaria pas a la possibilitat de realitzar la tesis doctoral.

En quant a l’àmbit de Biotecnologia, es proposa un Màster en Biotecnologia, amb un enfoc mixtprofessional i investigador.D’una banda, el Màster en Biotecnologia permetrà obtenir una preparació professional qualificadadins els àmbits de Biotecnologia Alimentària i Industrial, assolint capacitat innovadora, emprenedorai d’adaptació a la ràpida evolució de coneixements en aquest camp. Al mateix temps, es pretèn queaquests professionals en Biotecnologia tinguin capacitat de gestionar projectes i tenirresponsabilitats en el desenvolupament d’empreses d’aquest àmbit.


2

D’altra banda, el Màster en Biotecnologia pretèn capacitar els estudiants en la recerca enBiotecnologia en els àmbits relacionats amb l’alimentació, i preparar-los per a poder realitzar tant laseva tesi doctoral com per incorporar-se als departaments de R+D+i del sectors alimentari i d’altresindústries, o d’organismes públics relacionats.

5. Estudi econòmic

Màster en Enologia

PDI total (plantilla + addicional )

PDI addicional PAS

Despesa de Funcionament

(Total) Coordinació Altres despeses TOTALPrimer any 72.014,52 € 0,00 € 0,00 € 4.372,38 € 2.227,92 € 10.000,00 € 88.614,82 €Segon any 162.980,23 € 18.951,19 € 0,00 € 9.216,81 € 4.455,84 € 20.000,00 € 196.652,88 €

Altres despese inclou: viatges, dietes, material de difusió, becaris

6. Organització: Composició de l’òrgan responsable del programa i, si s’escau, dels òrgansresponsalbes del Màster i/o Doctorat. Descripció de la seva relació amb facultats, centres, escoles,departaments i instituts de la URV.

Òrgan Responsable del programa:Comissió permanent delegada del POP Enologia i Biotecnologia, formada per:• Director:Dr. Fernando Zamora Marín. Degà de la Facultat d’Enologia• Responsables acadèmics:Dr. Albert Mas Barón. Responsable del Programa de Doctorat en EnologiaDr. Albert Bordons. Responsable del Màster en Biotecnologia1 Representant de cadascun dels 3 departaments

7. Organigrama: Organigrama que il·lustri les dependències entre òrgans i unitats de la URV i elsmecanismes de presa de decisions.

Facultat d’Enologia(Junta de Facultat )

Comissió Permanent Delegada:- Director

- Responsable Acadèmic1 Representant de cadascun dels departaments

Departament BIB(Consell de departament )

Departament QAQO(Consell de departament )

Departament EQ(Consell de departament )













Facultat d’Enologia

(Junta de Facultat )



Departament BIB

(Consell de departament )Departament QAQO

(Consell de departament )Departament EQ

(Consell de departament )


3

I. DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA OFICIAL DE POSTGRAU ............................................................... 5A. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ................................................................................................5

1. Denominació del Programa .......................................................................................................... 5

2. Universitats participants i universitat coordinadora ...................................................................... 5

3. Òrgan Responsable del Programa ............................................................................................... 5

4.Unitats participants (departaments, instituts, centres,…):............................................................. 5

5.Estructura: Estudis (títols) proposats que integren el programa: .................................................. 5

B. JUSTIFICACIÓ DEL PROGRAMA ....................................................................................................8

1. Justificació i objectius generals del Programa.............................................................................. 8

2. Referent de l’estructura curricular del Programa.......................................................................... 9

C. SISTEMA D’ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT........................................................................12

1. Mecanismes de coordinació del desenvolupament, gestió i supervisió del programa............... 12

1.1. Model de seguiment i sistema d’indicadors............................................................................. 12

1.2. Suport de la Universitat a la implantació i seguiment dels Programes de Postgrau............... 13

1.3. Responsabilitats en el seguiment i assegurament de la qualitat del programa ...................... 14

1.4. Sistema emprat per analitzar els resultats acadèmics de la titulació ...................................... 17

1.5. Sistema per coordinar les demandes de treball de l'estudiant tenint en compte el conjunt

d'assignatures del període lectiu ................................................................................................ 18

2. Sistemes de suport a l’aprenentatge autònom de l’estudiant..................................................... 19

2.1. Tutoria...................................................................................................................................... 19

2.2. Infrastructura en TIC i altres recursos ..................................................................................... 21

3. Sistema d’informació/comunicació pública del Programa .......................................................... 21

4. Mecanismes d’assignació, formació i avaluació del professorat................................................ 23

4.1. Mecanismes d’avaluació del professorat................................................................................. 23

4.2. Accions formatives i per al foment de la innovació educativa del professorat ........................ 23

4.3. Mecanismes d’assignació de professorat................................................................................ 24

D.RECURSOS .....................................................................................................................................25

1. Estructura de la plantilla de PDI i PAS necessària..................................................................... 25

2. Recursos Materials ..................................................................................................................... 26

E. COST: VIABILITAT ECONÒMICA I FINANCERA...........................................................................28

1. Pressupost de despeses ............................................................................................................ 28

2. Pla de finançament ..................................................................................................................... 30

II. DESCRIPCIÓ DELS ESTUDIS/TÍTOLS............................................................................................. 32A. ASPECTES DE CARÀCTER GENERAL I ORGANITZATIU ..........................................................32

1. Denominació de l’Estudi / Títol ................................................................................................... 32

2. Organització general................................................................................................................... 32

3. Admissió ..................................................................................................................................... 33

3.1. Perfil d’ingrés ........................................................................................................................... 33


4

3.2. Descripció del sistema d’admissió: criteris i procediment, revisió i difusió, requisits previs. Els

criteris s’han d’adequar als objectius del pla d’estudis .............................................................. 33

B. JUSTIFICACIÓ DE CADA ESTUDI.................................................................................................36

1. Referent acadèmic extern (Els títols oferts en el context internacional) .................................... 36

Equivalència de la titulació amb d’altres a nivell europeu .............................................................. 36

Col·laboració amb altres institucions o universitats europees per a l'organització i la impartició

conjunta del programa................................................................................................................ 37

Estratègies per a promoure titulacions conjuntes amb altres universitats europees ..................... 37

2. Referent acadèmic intern (Els títols oferts en la tradició acadèmico-investigadora- i professional

i potencialitat de les unitats participants).................................................................................... 37

3. Referent de demanda (necessitats de la societat) ..................................................................... 40

4. Referent de les fonts potencials d’alumnes................................................................................ 41

C. ASPECTES ACADÈMICS...............................................................................................................43

1. Objectius de formació de l’Estudi: Perfil de competències......................................................... 43

2. Estructura curricular.................................................................................................................... 45

2.1. Itineraris o mòduls que poden conduir a especialitats o títols de màster diferents................. 45

2.2. La seqüència dels continguts del pla d’estudis en relació al perfil de formació establert ....... 45

2.3. Estructura adoptada (matèries i pes curricular en ECTS i descriptors) .................................. 48

2.4. Enumeració de les matèries que integren el programa........................................................... 50

2.3. Desenvolupament de pràctiques acadèmiques o professionals en el programa.................... 51

3. Plans docents de les matèries (assignatures). Guia docent. ..................................................... 52

4. Perfil del professorat responsable .............................................................................................. 53

5. Previsió de mesures per a la mobilitat dels estudiants .............................................................. 54

6. Previsió de possible col·laboració de professionals o investigadors que no tinguin la condició de

professors universitaris............................................................................................................... 54

ANNEX .................................................................................................................................................... 56

Justificació “Mención de Calidad” a programes de doctorat del Ministerio de Educación i

Ciencia

Plans docents de les matèries

Informació addicional sobre el PDI

Acords de compromís del programa de postgrau


5

I. DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA OFICIAL DE POSTGRAU

A. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

1. Denominació del ProgramaPROGRAMA DE POSTGRAU EN ENOLOGIA I BIOTECNOLOGIA

2. Universitats participants i universitat coordinadoraUNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

3. Òrgan Responsable del Programa

Comissió permanent delegada del POP Enologia i Biotecnologia, formada per:• Director:Dr. Fernando Zamora Marín. Degà de la Facultat d’Enologia• Responsables acadèmics:Dr. Albert Mas Barón. Responsable del Programa de Doctorat en EnologiaDr. Albert Bordons. Responsable del Màster en Biotecnologia• 1 Representant de cadascun dels 3 departaments

4.Unitats participants (departaments, instituts, centres,…):Els departaments participants en el programa de postgrau en Enologia són:

Departament de Bioquímica i Biotecnologia Departament d’Enginyeria Química Departament de Química Analítica i Química Orgànica

El investigadors dels tres departaments que participen en la docència d’aquest postgrau,formen part de la Unitat d’Enologia del Centre de Referència en Tecnologia d’Aliments de laGeneralitat de Catalunya (Certa), la qual també participa en el desenvolupament delprograma de postgrau proposat.

5.Estructura: Estudis (títols) proposats que integren el programa:El programa de postgrau en Enologia integra els següents títols:

TÍTOL DE MÀSTER EN ENOLOGIA , Curs 2006-07TÍTOL DE MÀSTER EN BIOTECNOLOGIA, a iniciar el curs 2007-2009DOCTOR

Denominació, orientació o enfocament –professional, investigador o acadèmic (mixt)- iidentificació dels objectius formatius generals

Màster en EnologiaEl títol de Màster en Enologia que es proposa dins del programa de postgrau en Enologiaofereix una orientació especialitzada i professionalitzadora, dirigida a la formació deprofessionals dins l’àmbit de l’Enologia, així com una orientació investigadora. Per tant elMàster té una doble vessant que possibilita als estudiants rebre una formació dirigida en un oen tots dos dels perfils que indiquem a continuació:

a) International Wine Bussiness (Marketing i direcció de l’empresa vitivinícola)


6

Es pretén donar una formació complementària als enòlegs i altres professionals afins que elshi capaciti per la direcció econòmica i comercial de l’empresa vinícola. En aquest sentit espretén formar especialistes capaços de responsabilitzar-se dels departaments de planificació iestratègia de ventes, de comptabilitat, d’exportació i evidentment de la direcció global delscellers i explotacions vitivinícoles.

b) Recerca en EnologiaPretén capacitar-los en la Recerca Enològica als diferents nivells i preparar-los per a poderrealitzar tant la seva tesi doctoral com per incorporar-se als departaments de R+D+i del sectorvitivinícola o d’organismes públics relacionats.

Per tant, en definitiva, es tracta d’una titulació amb esperit de formació àmplia en recerca i enl’àmbit professional.

DoctoratUna vegada obtingut el títol de Màster, els egressats podran realitzar el doctorat en enologia,el que els hi capacitaria per la direcció de recerca dins del camp de l’Enologia i els hipermetria desenvolupar la carrera acadèmica.

Màster en BiotecnologiaEl títol de Màster en Biotecnologia, que es preveu implantar posteriorment, es proposa ambun enfoc mixt professional i investigador.

D’una banda, aquesta titulació permetrà obtenir una preparació professional qualificada dinsels àmbits de Biotecnologia Alimentària i Industrial, assolint capacitat innovadora,emprenedora i d’adaptació a la ràpida evolució de coneixements en aquest camp. Al mateixtemps, es pretèn que aquests professionals en Biotecnologia tinguin capacitat de gestionarprojectes i tenir responsabilitats en el desenvolupament d’empreses d’aquest àmbit.

D’altra banda, aquest Màster en Biotecnologia pretèn capacitar els estudiants en la recerca enBiotecnologia en els àmbits relacionats amb l’alimentació, i preparar-los per a poder realitzartant la seva tesi doctoral com per incorporar-se als departaments de R+D+i del sectorsalimentari i d’altres indústries, o d’organismes públics relacionats.

En funció de les matèries triades pels alumnes, aquest màster donarà opció a dues mencionsdiferents:- Menció en Biotecnologia Alimentària- Menció en Biotecnologia Industrial

Els objectius formatius generals són:- Conèixer les aplicacions biotecnològiques al camp alimentari i al sector industrial químic- Conèixer i saber utilitzar les tècniques de biologia molecular aplicades al disseny debiocatalitzadors- Conèixer i saber utilitzar les eines bioinformàtiques i les bases de dades de biomolècules- Tenir capacitat de dissenyar un procés biotecnològic i estudiar la seva viabilitat econòmica- Aconseguir treballar de forma autònoma, organitzada, col.laborativa i amb iniciativa pròpia

Nombre de crèdits que ha de superar l’estudiant

El Màster en Enologia proposat consta de 120 ECTS agrupats en els tres blocs (Enologia,Wine Business i Recerca) de diferents característiques que poden combinar-se segonsl’itinerari escollit que vindrà definit pel tipus de formació prèvia i pel perfil escollit.

El Màster en Biotecnolgoia es preveu que consti de 120 ECTS.


7

Periodicitat de l’oferta

El Màster en Enologia s’oferirà anualment.El Màster en Biotecnologia s’oferirà anualment amb una durarà 2 anys.

Nombre de places a oferir

El nombre de places que s’oferten és de 20 per cada Màster que, en funció de l’ordre desol·licituds anuals pot revisar-se posteriorment amb l’objectiu d’ajustar-la a la demanda real.


8

B. JUSTIFICACIÓ DEL PROGRAMA

1. Justificació i objectius generals del Programa

La programació del Programa de Postgrau es justifica entre altres motius com a continuaciólògica en quant a formació, professionalització i recerca, de les llicenciatures actuals, Enologiai Biotecnologia (o futurs graus del mateix nom) de la Facultat d’Enologia.D’altra banda, cal tenir en compte la clara relació entre l’Enologia i la Biotecnologia, com escomentarà a l’apartat següent 2 del Referent de l’estructura curricular del Programa.Tanmateix, per a cadascun d’aquests àmbits cal senyalar el següent:

Àmbit d’Enologia

La realitat del sector vitivinícola de l’estat espanyol mostra que hi ha una gran quantitat decellers, el que garanteix l’existència d’una demanda de personal altament qualificat, tant en elreferent de la recerca (R+D+i), com en el del marketing, especialment en aquests momentsen que la competència amb la resta de països productors esdevé cada vegada més forta.

Aquesta situació indica la importància de la indústria vitivnícola espanyola (la terceramundial), el que justificaria la necessitat de formar professionals perfectament capacitats perfeines tan especialitzades com la recerca i desenvolupament i/o el marketing i direcciód’empreses. Tanmateix, l’existència d’un gran nombre de professionals, llicenciats enEnologia i amb altres titulacions indica la potencialitat de demanda d’un Màster com el que espresenta en aquest informe.

A més la URV ha proposat crear a Falset una estructura nacional que fomenti la innovació delsector vitivinicola n’enforteixi les capacitats. Aquesta estructura serà el Parc Científic iTecnològic de la Indústria Enològica on participen diferents institucions com: l’Ajuntament deFalset; la D.O. Montsant; la D.O. Priorat; el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca dela Generalitat.

Referent intern:En el marc de la configuració del Mapa d’ensenyaments de la URV, es van identificar com aàmbit per tal de diversificar i singularitzar l’oferta de la URV, l’Enologia.A més el claustre d’acord amb la realitat social i econòmica del territori, les sinèrgies ambagents estratègics relacionats amb els àmbits i la trajectòria de la URV o l’oportunitat de podertenir una posició de futur significativa va identificar l’enologia com a àmbit científic prioritariestratègic.

Àmbit de Biotecnologia

La importància actual de la Biotecnologia és ben palesa. Si bé molts processosbiotecnològics, com la majoria de fermentacions, són processos clàssics des de fa anys, lespossibilitats actuals i futures d’aquest camp són immenses amb les fites aconseguides des deldesenvolupament de la biologia molecular i les tècniques de DNA recombinant. Ambaquestes, avui dia es poden dissenyar biocatalitzadors com microorganismes o altressistemes biològics per a qualsevol reacció o procés que es vulgui, i els processos existentspoden ser millorats significativament. La seqüenciació de genomes i el coneixement de laproteòmica i la metabòlica permetran avenços espectaculars els propers anys. Donada laimportància d’aquest camp en contínua expansió i d’interès per a molts sectors, és evident lanecessitat de formació de biotecnòlegs a diferents nivells.


9

La llicenciatura en Biotecnologia ha començat aquest curs 2005-06 amb molt bon peu, ja quehi hagut un èxit de sol.licituds d’alumnes que volen estudiar aquest ensenyament, i en concretel nombre de sol.licituds per estudiar-ho a la URV ha estat notable, de tal manera que ja tenim48 alumnes a 1r curs, amb unes notes de batxillerat excel.lents. És previsible que la majoriad’aquests bons estudiants acabin la llicenciatura el curs 2008-09, i que aleshores molts d’ellsvegin la necessitat d’una major formació en biotecnologia, ja sigui amb una perspectivaprofessional, o bé amb una vocació de recerca en aquest camp. Per això, cal tenir a punt unaoferta per part de la URV d’un Programa de Postgrau en Biotecnologia. A més a més, unPostgrau en Biotecnologia tindria com a possibles alumnes, no solament els titulats del graude Biotecnologia, sinó també d’altres graus com Bioquímica, Química o les Enginyeries.

Des del punt de vista de l’oferta formativa de la URV, un Màster en Biotecnologia també es fanecessari, donada la mancança d’estudis d’aquest àmbit. D’altra banda, les ofertes dePostgraus semblants per part d’altres universitats encara són escasses, i per tant, hi hapossibilitats d’alumnes per aquest Postgrau que no es limiten als titulats de grau de la URV.

Dins els diferents àmbits de la Biotecnologia als quals podria enfocar-se aquest Màster, elsrelacionats amb els sectors alimentari i industrial químic semblen els més adients per diversosmotius:- L’entorn d’empreses alimentàries on es poden aplicar tècniques biotecnològiques. Calpreveure en aquest àmbit un enfortiment de les relacions de les comarques de Tarragonaamb les de Ponent, i la necessitat de col.laboracions amb els grups de la Universitat deLleida.- Dins de l’àmbit alimentari, cal incloure el sector enològic, ben implicat amb la URV, els seusestudis i la seva recerca en enologia.- L’entorn d’empreses químiques de Tarragona, on es fa evident la necessària reorientació enla recerca aplicada cap al desenvolupament de processos biotecnològics, com elsbiopolímers, o les aplicacions de la biotecnologia ambiental.- La potencialitat i prestigi dels grups de recerca de la URV relacionats amb aquests àmbitsalimentari i industrial de la Biotecnologia.- Encara que la URV també compta amb grups de prestigi relacionats amb la Biotecnologiadins l’àmbit de la Biomedicina, cal tenir en compte que a l’entorn de Barcelona s’està creantun entramat potent de centres de recerca dins d’aquest àmbit, per la qual cosa ben segurl’oferta formativa en Biotecnologia de l’àrea de la salut hi serà abundant. Per això i pels motiussuara esmentats, sembla més lògic a la URV potenciar l’oferta formativa en Biotecnologia dinsels àmbits alimentari i industrial.

2. Referent de l’estructura curricular del Programa

Cal tenir en compte en primer lloc que els dos àmbits d’Enologia i Biotecnologia tenen unaclara relació, ja que gran part dels coneixements relacionats amb l’elaboració dels vins, osigui, la ciència i tecnologia que constitueix l’Enologia, són els d’un procés que té una matèriaprimera biològica (el most) que és transformat gràcies a l’acció de microorganismes (llevats, amés de bacteris sovint) en un producte de valor afegit, o sigui, es tracta d’un procésbiotecnològic. Per tant, una part important d’aspectes de formació i de recerca tenen punts encomú als dos àmbits.

Màster en EnologiaEl títol de Màster en Enologia proposat dins del programa en Enologia i Biotecnologia, és lacontinuació lògica dels estudis universitaris actuals de la llicenciatura en Enologia i pot éssertambé atractiu a altres titulacions afins, dirigit a complementar i ampliar el futur títol de grau enEnologia i/o altres graus afins dins de l’EEES.


10

El programa de Màster proposat consta de 120 ECTS agrupats en els tres blocs (Enologia,Wine Business i Recerca) de diferents característiques que poden combinar-se segonsl’itinerari escollit que vindrà definit pel tipus de formació prèvia i pel perfil escollit.

Els dos perfils de formació proposats s’assoleixen mitjançant dos itineraris possibles, queconsten d’un total de 120 ECTS organitzats en dos cursos. Segons la titulació prèvia delsingressats existeixen dues combinacions i/o possibilitats, que condicionen el nombre i ladistribució de crèdits troncals i optatius. De fet els alumnes procedents de la llicenciaturad’Enologia tan sols haurien de cursar els 60 ECTS ja sigui del bloc de Wine Business o delBloc de Recerca, ja que ells ja haurien cursat els continguts corresponents al bloc d’Enologia.Pel contrari els alumnes procedents d’altres titulacions haurien de cursar els 120 ECTS,començant pels 60 obligatoris del bloc d’Enologia i seguint pels 60 del bloc de Wine Businesso pels 60 del bloc de Recerca. Tanmateix, en funció del bloc d’assignatures optatives escollites podrà obtenir un o l’altre perfil de formació. La taula adjunta sintetitza les diferentspossibilitats.

Distribució de crèdits troncals i optatius

Formació de l’ingressat ECTS troncals ECTS optatius Perfils de formacióWine BusinessEnologia 3 57 RecercaWine BusinessAltres titulacions 63 57 Recerca

Tanmateix, l’obtenció del Màster en Enologia en la seva opció de Recerca donaria accés a larealització de la Tesis Doctoral dins d’aquest programa de postgrau. El Diagrama adjuntil·lustra els itineraris possibles per accedir a les diferents opcions proposades.

I. Blocd’Enologia

Enòlegs

II. Bloc de WineBusiness III. Bloc de

Recerca

OpcióWine

Business

Diagrama dels itineraris del Programa de Postgrau en Enologiaen funció de la titulació d’accés i de l’opció escollida

1er curs

Màster enEnologia

Altres titulacions afins

2on curs

OpcióRecerca

1er curs

2on curs

DoctoratEmpres CarreraAcadèmica


11

Màster en BiotecnologiaAquest Màster en Biotecnologia es proposa en un enfoc mixt professional i investigador.

D’una banda, aquesta titulació permetrà obtenir una preparació professional qualificada dinsels àmbits de Biotecnologia Alimentària i Industrial, assolint capacitat innovadora,emprenedora i d’adaptació a la ràpida evolució de coneixements en aquest camp. Al mateixtemps, es pretèn que aquests professionals en Biotecnologia tinguin capacitat de gestionarprojectes i tenir responsabilitats en el desenvolupament d’empreses d’aquest àmbit.

D’altra banda, aquest Màster en Biotecnologia pretèn capacitar els estudiants en la recerca enBiotecnologia en els àmbits relacionats amb l’alimentació, i preparar-los per a poder realitzartant la seva tesi doctoral com per incorporar-se als departaments de R+D+i del sectorsalimentari i d’altres indústries, o d’organismes públics relacionats.

En funció de les matèries triades pels alumnes, aquest màster donarà opció a dues mencionsdiferents:- Menció en Biotecnologia Alimentària- Menció en Biotecnologia Industrial

Els estudiants obtindran la Menció en Biotecnologia Alimentària en realitzar matèriesd’aquests àmbits:

-Aliments fermentats-Aliments funcionals-Aliments transgènics-Nutrigenòmica-Biotecnologia enològica

Els estudiants obtindran la Menció en Biotecnologia Industrial en realitzar matèriesd’aquests àmbits:

-Bionanotecnologia-Enzimologia industrial-Disseny de biocatalitzadors-Biopolímers-Biotecnologia ambiental


12

C. SISTEMA D’ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT

1. Mecanismes de coordinació del desenvolupament, gestió i supervisió delprograma

1.1. Model de seguiment i sistema d’indicadors

Per tal d’organitzar de manera efectiva el procés de seguiment i garantir la qualitat delsProgrames de Postgrau, la URV ha elaborat un model, basat en els estàndards d’acreditaciópublicats per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQUCatalunya). Prenent com a punt de partida els elements i estàndards definits en aquestdocument, s’han establert els indicadors i evidències necessaris pel seguiment, la sevatipologia i el/s responsable/s del seu manteniment. Els estàndards de qualitat abasten elssegüents aspectes:

- Context general que justifica i dóna suport a la implantació de la titulació: des de laperspectiva interna i des de la perspectiva externa.

- Programa de formació: el perfil de formació i els seus referents l’enfocament del procésd’ensenyament i aprenentatge, els criteris de certificació i avaluació de la progressióacadèmica i el perfil d’accés a la titulació.

- Planificació operativa del pla d’estudis: el professorat, els recursos materials il’organització de l’ensenyament.

- Mecanismes de seguiment i assegurament de la qualitat: gestió i supervisió del’ensenyament, gestió de les activitats d’aprenentatge i la seva avaluació.

- Resultats.

El model de seguiment proposat –avaluat positivament per l’AQU Catalunya– garanteix que elprograma compleix, entre d’altres, els següents punts essencials:

Quant al perfil de formació i els seus referents:• L’òrgan responsable del programa de postgrau formula clarament les competències

específiques i transversals, expressant què s’espera dels graduats en termes deconeixements, habilitats i actituds en relació a la formació futura i als seus futurs rolsprofessionals.

• La titulació trasllada els objectius al programa formatiu.• El programa inclou un grup coherent de cursos i activitats educatives que proveeixen

d’una cobertura apropiada tan d’aspectes fonamentals com avançats relatius a lesmatèries contemplades en el programa degudament actualitzades.

• Els programes especifiquen els objectius, la distribució de l’activitat de l’estudiant enrelació amb els ECTS, així com l’enfocament de l’ensenyament i metodologiad’avaluació.

Quant a l’enfocament del procés d’ensenyament aprenentatge:• Els objectius de formació i les matèries que composen el programa, la concepció

didàctica, els mètodes d’ensenyament emprats i la manera d’avaluar, reflecteixen laqualificació acadèmica i professional atorgada a la titulació.

• El programa ha d’incloure projectes o activitats estructurades en les quals elsestudiants, treballant individualment o en equip, apliquen el que han après prèviamenta resoldre problemes específics.

• Un programa de màster professionalitzador inclou pràctiques en empreses oinstitucions.

• El programa de formació inclou un treball final integrador dels aprenentatges assolits.


13

Quant als criteris de certificació i d’avaluació de la qualitat de la progressió acadèmica:• Tots els mètodes d’avaluació i els instruments emprats per determinar l’aprenentatge

dels estudiants han de ser vàlids, consistents i coherents amb els objectiusd’aprenentatge establerts pel programa.

• Els criteris per avaluar els resultats dels estudiants mitjançant l’ús d’un sistema devaloracions, estan clarament establerts, són públics i entesos per estudiants iprofessorat.

1.2. Suport de la Universitat a la implantació i seguiment dels Programes de Postgrau

La Universitat Rovira i Virgili s’ha dotat dels recursos i les estructures necessàries per donarsuport a tota la comunitat universitària en el procés de proposta, disseny, implantació,seguiment i millora dels nous programes de postgrau adaptats a les directrius del procés deBolònia:

- Escola de Postgrau i Doctorat.Es tracta d’una estructura creada específicament per donar suport als estudis depostgrau i de doctorat, facilitant la planificació organització i execució dels estudis iincrementant-ne el caràcter interuniversitari nacional, estatal i internacional. Tambéorganitzant de manera efectiva els crèdits transversals, donant resposta a lesnecessitats de les persones que intervenen en els estudis de doctorat i postgrau,especialment els estudiants, donant suport a l’organització i gestió de les tasquesadministratives relatives a aquests estudis- en col·laboració amb el Servei de GestióAcadèmica -, i col·laborant en la captació e inserció laboral dels titulats en estudis depostgrau i doctorat. L’altre àmbit d’actuació de l’Escola de Postgrau i Doctorat és lacaptació, orientació, acoliment, seguiment e inserció laboral dels estudiants depostgrau (abans, durant i després de la seva incorporació a la URV). En aquest sentit,l’Escola desenvolupa diferents estratègies de difusió dels programes de postgrau,dóna assessorament als futurs alumnes, els proporciona acollida personlitzada iinformació sobre els serveis dels que pot gaudir, dóna suport durant tot el seu procésde formació i motiva la seva posterior inserció laboral.

- Servei de Recursos Educatius.Des de la Unitat de Suport Metodològic a l’activitat docent, es dóna suport a laimplementació del Pla Estratègic de Docència de la URV, a la implantació deprocessos de millora de la qualitat docent, en un context centrat en l'aprenentatge i enl'adquisició d'habilitats i competències transversals, curriculars i professionalitzadores.Per altra banda realitza tasques de dinamització i implantació de processos orientats ala creació de mecanismes d'orientació i seguiment del cicle d'aprenentatge - tutoria -(internacionalització del currículum, competències transversals, interacció curricularprofessional, etc.), També s’encarrega de la coordinació i seguiment dels processosd'adaptació de la URV a l'EEES , i de donar suport al disseny i execució de projectesinstitucionals d'innovació i millora de la qualitat a la docència.La Unitat de Suport Tecnològic del Servei de Recursos Educatius dóna suport icoordina els processos de virtualització de la docència (docència no presencial i suporta la docència presencial), i d'accés als recursos transversals per l'aprenentatge(bibliografia i documentació, recursos tecnològics per la comunicació a l'aprenentatge,recursos tecnològics de treball i coneixement compartits, etc.). També dóna suport peldisseny i desenvolupament d’activitats de formació del personal docent en matèria deTIC aplicades a la docència universitària, i fa de suport tècnic en totes aquellesaccions formatives que s’han de desenvolupar en entorns tecnològics, ja siguin depregrau o de postgrau.


14

- Gabinet Tècnic del Rectorat.

La Unitat de Programació i Estudis dóna suport tècnic i metodològic al procésd’estructuració del mapa de postgraus de la URV i l’elaboració de les propostes deprogrames de postgrau i les posteriors memòries d’implantació.

La Unitat de Qualitat i Planificació del Gabinet Tècnic del Rectorat dóna suport alsprocessos de seguiment de la qualitat i d’avaluació institucional de la qualitat,certificació i acreditació dels programes.

- Institut de Ciències de l’Educació.Té com a funcions la innovació educativa i la funció pedagògica del professoratmitjançant l’organització de cursos d’especialització. En aquesta línia el Programa deFormació pel Personal Docent i Investigador organitzat per l’Institut ofereix un mòdulde formació específica sobre l’Espai Europeu d’Educació Superior, que inclouplanificació docent i ECTS i adaptació de programes, metodologies docents id’avaluació a l’EEES.

El PLED de la URV defineix una nova figura, per garantir la qualitat en el procés, es tracta delresponsable d’ensenyament. Sota la direcció del degà/na o director/a del centre onl’ensenyament està adscrit, s’encarrega de la programació acadèmica, de la coordinació delsrecursos humans i materials necessaris per desplegar l’ensenyament, del seguiment de laqualitat i dels plans de millora de l’ensenyament, i de la formulació de propostes de millora.

La informació que nodreix els processos de millora en la coordinació de l’activitat docent estàrelacionada amb:- la formació sobre mètodes d’implantació dels paràmetres de l’EEES- la planificació i disseny de la proposta docent- la càrrega docent- els mètodes d’avaluació de l’aprenentatge de l’alumne- els aspectes positius i aspectes a millorar

Aquesta recollida d’informació es catalitza a través de diferents mecanismes:- Reunions periòdiques de coordinació amb els professors implicats abans, durant i després

del procés- Registre d’incidències en les sessions de treball amb els professors orientades a la

definició d’objectius d’aprenentatge en base a competències, la planificació en ECTS, etc.- Anàlisis de la càrrega de treball, prenent com a font d’informació els alumnes i els

professors.- Anàlisis des de la perspectiva de la coordinació docent, ja referenciada a l’apartat anterior.- Altres instruments de recollida d’informació sobre l’opinió dels professors implicats en el

procés.

A més la Universitat disposa d’un recurs addicional per tal de millorar la coordinació entre elsprofessors del departament, com és el pacte de dedicació. A través del qual el departamentplanifica i porta a terme la gestió de les activitats en el si del departament, mitjançant larecollida de les activitats que desenvolupa el professor a la universitat, ja sigui de docència,recerca i gestió.

1.3. Responsabilitats en el seguiment i assegurament de la qualitat del programa

Els òrgans col·legits i unipersonals, tant d’àmbit particular com d’àmbit general que intervenenen el seguiment i assegurament de la qualitat dels títols de postgrau que imparteix laUniversitat Rovira i Virgili s’enumeren a continuació:


15

a) Fase de disseny i aprovació de la proposta de programa de postgrau

La Universitat Rovira i Virgili, en el marc de la seva programació acadèmica plurianual i per talde complir amb la normativa de programació universitària de Catalunya està obligada aelaborar, aprovar –per Consell de Govern i pel Consell Social- i, posteriorment, enviar a laDirecció General d’Universitats (DGU) la memòria d’implantació dels nous estudis conduentsa l’obtenció de títols oficials.

La iniciativa per la proposta d’un Programa Oficial de Postgrau correspondrà a les Juntes deCentre, Consells de Departament i Instituts Universitaris, Direcció de l’Escola de Postgrau iDoctorat i Consell de Direcció de la Universitat.

En el disseny del títol hi intervenen tant el centre i els departaments i instituts universitarisimplicats com l’equip de govern de la universitat.

Òrgan Responsable del Programa. Li correspon l’elaboració del programa i la sevaproposta a la Comissió d’Ordenació Acadèmica i Científica de la Universitat.

Junta de Centre. Ha d’aprovar els plans d’estudi dels programes de màster abans de laseva presentació a la Comissió d’Ordenació Acadèmica i Científica de la Universitat.

Consell de Departament o d’Institut. Han d’aprovar, si escau, la relació de líniesd’investigació del Programa de Postgrau i la relació de professors i investigadorsencarregats de les direccions de tesis doctorals.

Comissió d’Ordenació Acadèmica i de la Recerca. Estudia la proposta de Programade Postgrau i fa un anàlisi de la seva viabilitat acadèmica i econòmica, l’oportunitatestratègica i l’adequació al Mapa d’Ensenyaments de Postgrau. Elevació de la proposta il’informe al Consell de Govern.

Comissió de Postgrau i Doctorat. Realitzarà un informe sobre la previsió d’adequaciódel programa als criteris d’acreditació a que s’haurà de sotmetre un cop implantat, queelevarà a la Comissió d’Ordenació Acadèmica i de la Recerca.

b) Fase d’implantació del programa de postgrau

Amb posterioritat, i un cop s’ha iniciat la implantació del nou títol, la responsabilitat delseguiment i assegurament de la qualitat recau en diferents òrgans en funció de l’àmbit.

En primer lloc, el seguiment de la operativització del pla d’estudis recau tècnicament enl’Escola de Postgrau i Doctorat amb el suport del Servei de Gestió Acadèmica i Estudiants.

En l’àmbit dels recursos humans i materials necessaris, el seguiment de la implantació deltítol es realitzat pel Professor Responsable del Programa conjuntament amb l’ÒrganResponsable del Programa, sota la direcció del Consell de Direcció de la Universitat.

c) Fase de desenvolupament del programa de postgrau

Un cop el títol està implantat, i segons figura en l’Estatut de la URV, a la Normativa deprogrames de postgrau oficials de la URV, aprovada per Consell de Govern el 8 de juliol de2005 i a altres normatives i reglaments específics, les responsabilitats en l’assegurament dela qualitat del títol queden establertes de la següent manera:


16

- Deganat o direcció de centre: és el responsable de dirigir i coordinar les funcions i lesactivitats del centre. També de dirigir la gestió acadèmica, administrativa i pressupostàriadel centre i mantenir-ne informada periòdicament la junta de centre.

- Òrgan Responsable del Programa. Li correspon la direcció i coordinació del programa iel seguiment de la qualitat. Es preveu la figura del Professor Responsable del Programa.

- Comissió de Postgrau i Doctorat. Ha de facilitar, amb el suport de l’Escola de Postgrau iDoctorat, que es compleixin els estàndards de qualitat necessaris per tal de garantirl’acreditació dels ensenyaments de postgrau de la URV. També exerceix lescompetències normatives pel bon desenvolupament diari dels programes de postgrau.

- Junta de Centre. Té com a funció supervisar el funcionament dels ensenyaments adscritsal centre i l’activitat del professorat que hi imparteix docència, a més de garantir el progrésacadèmic dels estudiants i el seu aprenentatge perquè assoleixin els objectius formatiusdefinits al pla d’estudis. Respecte a l’atenció a l’alumne, té la responsabilitat d’aprovar iaplicar els programes de tutoria i seguiment dels estudiants dels ensenyaments adscrits alcentre. En darrer lloc, ha de garantir la qualitat de la docència, els serveis i l’atenció al’alumnat.

- Consell de Departament o d’Institut. Responsable de garantir els recursos humansadequats i existència de línies de recerca relacionades amb el Programa de Postgrau.

- Consell de Govern. La seva responsabilitat en aquest àmbit es resumeix en dosaspectes: en primer lloc, l’aprovació dels plans d’estudis i les modificacions i el control dela seva aplicació. En segon lloc, la redacció dels informes preceptius sobre la implantaciói supressió d’ensenyaments conduents a obtenir títols universitaris oficials.

- Vicerectorat de Docència. Entre les seves competències i responsabilitats, al voltantd’aquest tema s’hi compten: el desplegament del Pla estratègic docència, el lideratge dela convergència europea en docència, els plans d'estudis, el Pla d’Ordenació Acadèmica,la regulació de la docència de pregrau, els processos d’avaluació de la qualitat iacreditació de la docència i els processos d’elaboració i implantació dels plans de milloradels ensenyaments.

- Vicerectorat d’Ordenació acadèmica i de la docència. Entre les seves competències iresponsabilitats, al voltant d’aquest tema s’hi compten: la programació d'ensenyamentgrau/postgrau, l’estructura de la docència, els contractes programa interns amb centres idepartaments pel desenvolupament de la planificació estratègica, l’activitat acadèmica i lacoordinació dels plans d'estudis.

- Unitat Tècnica de Qualitat. És la unitat responsable de l’organització, assessorament isupervisió dels processos d’avaluació institucional de la qualitat, certificació i acreditaciódels ensenyaments, així com de l’elaboració dels plans de millora.

Per altra banda, l’Estatut de la URV, en el seu títol vuitè, defineix que les responsabilitats i lescompetències en matèria de qualitat a la universitat, tant a nivell institucional com organitzatiu.Per tant, els òrgans següents exerceixen també les seves competències en els processosd’implantació i desenvolupament dels títols que imparteix la URV.

- Consell per a la Qualitat. És l’òrgan consultiu i assessor per desenvolupar les estratègiesi els sistemes de qualitat.

- Comissió per a la Qualitat Institucional. És la comissió encarregada d’analitzar i valorarles informacions sobre qualitat institucional de la universitat; proposar la definició i revisió


17

de la política de qualitat institucional i la implantació d’instruments i procediments adients;elevar al Claustre la memòria anual de desenvolupament de la qualitat institucional de launiversitat.

1.4. Sistema emprat per analitzar els resultats acadèmics de la titulació

El sistema emprat per analitzar els resultats acadèmics de la titulació es basa amb lacombinació dels resultats obtinguts des de dues perspectives: la perspectiva qualitativa i laperspectiva quantitativa.La finalitat d’aquesta doble anàlisis és obtenir, des de l’òptica qualitativa, l’opinió dels alumnesprèvia fase d’exàmens primer quadrimestre (sessió 2) i post fase d’exàmens de primerquadrimestre (sessió 3). Pel que fa a la perspectiva quantitativa analitzar les dades objectivessobre el rendiment acadèmic.En definitiva la finalitat última és aconseguir una idea integrada del què opinen els alumnessobre els resultats acadèmics i quins resultats objectius s’obtenen per assignatura.

La perspectiva qualitativaLa metodologia es basa amb les entrevistes amb profunditat amb la col·laboració d’un petitgrup d’alumnes. Aquestes entrevistes es realitzen en dues fases temporalment significatives:

1. Sessió 2: Previ exàmens finals de primer quadrimestre2. Sessió 3: Posterior als exàmens finals del primer quadrimestre.

Sessió 2: Amb aquesta entrevista es pretén tenir una visió panoràmica del conjuntd’assignatures que el alumnes de primer cursen en el moment de començar els seus estudis.

Els continguts que es poden treballar estarien relacionats amb els següents aspectes: Nivell de dificultat dels continguts percebuda pels alumnes abans dels exàmens Diferència de nivell respecte a cursos acadèmics anteriors Grau de satisfacció de la proposta docent Mesures orientades a facilitar la comprensió dels continguts Metodologia docent

Sessió 3: Aquesta entrevista es realitza després dels exàmens i es recull informació sobre elssegüents aspectes:

Informació general relacionada amb la proposta docent:- Nivell de dificultat dels continguts percebuda pels alumnes després dels

exàmens- Rol de l’alumne- Grau de relació entre el professor i l’alumne- Existència o no de coordinació entre assignatures

Informació relacionada amb l’avaluació de l’assignatura:- Coneixement, a l’inici del curs, dels criteris d’avaluació- Tipologia d’avaluació- % de la nota lligada a l’activitat d’avaluació- Temps de dedicació de l’alumne per adquirir les competències que requereix

l’assignatura- Moment de l’avaluació

Informació relacionada amb l’alumnat- Clima a l’aula, relació amb els companys- Coneixement i assistència a events extraacadèmics- Expectatives i l’interès per la carrera

Informació addicional facilitada pels alumnes


18

La perspectiva quantitativaEn aquest apartat es presenten les dades de rendiment acadèmic, proporcionades pelssistemes d’informació de la universitat, sobre les notes del primer quadrimestre.

L’estudi proporciona informació per ensenyament en base a l’anàlisi de cada assignatura deles següents dades:

Número de crèdits Tipus d’assignatura (troncal, optativa, lliure elecció) Número d’alumnes matriculats % d’alumnes suspesos sobre el total de matriculats % d’alumnes no presentats i suspesos sobre el total de matriculats (fracàs

escolar) Qualificació per assignatura, és a dir:- % d’alumnes no presentats- % d’alumnes amb qualificació de suspesos- % d’alumnes amb qualificació d’aprovats- % d’alumnes amb qualificació de notable- % d’alumnes amb qualificació d’excel·lent- % d’alumnes amb qualificació de matrícula d’honor.

Tota aquesta informació es presenta de manera integrada, amb l’objectiu d’obtenir una visióaglutinadora que ens permeti treure conclusions més àmplies sobre l’anàlisi dels resultatsacadèmics de la titulació, evitant el simple anàlisis quantitatiu que ens proporcionen les dadesacadèmiques.

1.5. Sistema per coordinar les demandes de treball de l'estudiant tenint en compte elconjunt d'assignatures del període lectiu

El sistema per coordinar les demandes de treball de l’estudiant pivota necessàriament amb lacoordinació de cadascun dels plans de treball de cada assignatura.L’objectiu principal d’un pla de treball és pautar el treball que farà l’alumne, utilitzant lacoordenada temporal com a guia, de tal manera que el pla de treball dirà a l’alumne:

- quan s’exposarà cada contingut teòric, pràctic, etc.- quan hi haurà una activitat avaluadora i quins criteri- es tindran en compte per l’avaluació- temps de dedicació orientatiu al treball setmanalment, tant a l’aula com

autònomament.- quines metodologies de treball es realitzaran

D’aquesta manera l’anàlisi intrínsec d’aquesta informació, pensant en el període lectiu com untot, proporciona informació tal com:

- càrregues de treball- dates de lliurament d’activitats avaluadores- períodes concrets de sobrecàrrega de treball o laxitud- evidenciar avaluació contínua- metodologies docents utilitzades- temps d’ocupació de les infrastructures docents- Etc.

Per tant, els plans de treball ens ajudaran, no només a pautar el correcte desenvolupamentde l’aprenentatge de l’alumne, sinó també a realitzar una metavaluació del període lectiu i pertant ajudarà al Responsable d’Ensenyament de cada titulació a coordinar els plans detreball per tal de buscar l’equilibri en el període lectiu, evitant temps de baixa activitat i tempsd’extrema activitat, requeriments incoherents als alumnes, etc.


19

2. Sistemes de suport a l’aprenentatge autònom de l’estudiant

2.1. Tutoria

Accions per a l’orientació dels estudiants tant en els aspectes del disseny del seucurricula acadèmic com en el desenvolupament de l’ensenyament (distribució de ladocència, horaris, pràctiques, tutories, etc.). En el cas dels estudiants de nou ingrés calpreveure’n d’específiques

Tots els alumnes del Màster en Enologia tindran un tutor assignat que els assenyalarà totesaquelles qüestions a tenir en compte a l’hora de matricular-se i els orientarà sobre els fetsfonamentals a tenir en compte a l’hora de començar el curs. Aquest tutor de matrícula, en lamajoria dels casos, serà el seu tutor acadèmic durant tota la carrera i s’encarregarà d’orientara l’alumne tant el que està relacionat amb el funcionament dels curs acadèmic com de dirigir-lii aconsellar-li en la selecció de l’empresa i/o laboratori per a fer les seves pràctiques.

El Màster, igual que la URV, tindrà un programa d’acollida pels alumnes de primer durant laprimera setmana de curs. Aquest programa té com a objectiu fonamental que l’alumneconegui els espais i els serveis de que disposarà durant la seva estada a la universitat.

Tanmateix, la Facultat d’Enologia te una àmplia experiència, més de 15 anys, en acollirestudiants de fora de l’àmbit lingüístic català. De fet al ésser el centre pioner i la principalreferència de formació d’enòlegs a l’estat espanyol, hem rebut prop d’un 25% d’estudiants nocatalanoparlants. Malgrat tot això podem afirmar que la llengua no ha estat mai un problemaja que hem planificat mecanismes d’integració, com cursos de català i accions tutorialsdirigides en aquest sentit. Aquesta experiència contrastada haurà, sense cap dubte d’ésserútil també en l’implimentació d’aquest títol de Màster.

Existeixen una sèrie d’accions com la tutorització en la primera matrícula, el programad’acollida dels estudiants, el curs d’iniciació a la URV. I el suport de les Escoles de Pregrau ide Postgrau i Doctorat, que faciliten la incorporació dels estudiants a la URV. A l’hora deformalitzar la primera matrícula l’alumne té un tutor assignat que li explica tots aquellsaspectes a tenir en compte en el moment de matricular-se i l’orienta sobre les qüestionsfonamentals que ha de conèixer a l’hora de començar els seus estudis. Aquest tutor dematrícula, en la majoria dels casos esdevé el seu tutor acadèmic durant tots els seus estudis.També s’imparteix un curs general sobre el funcionament i estructura de la universitat,conegut com Conèixer la URV.

Però la URV no tan sòls orienta als estudiants en els aspectes generals sinó també, i tal comestableix el Pla Estratègic de Docència de la URV, en referència a:

- La definició del perfil professional i acadèmic- La definició dels objectius acadèmics en base als resultats de l’aprenentatge- El disseny del pla d’estudi en crèdits ECTS- La proposta metodològica- El pla de seguiment i avaluació

En aquest sentit, per tal de facilitar als alumnes totes les eines i l’ajuda necessària i elspermeti assolir amb èxit tant les fites acadèmiques com personals i professionals que elsplanteja la universitat, la URV també en disposa del Pla d’Acció Tutorial (en el marc generaldel Pla Estratègic de Docència (PLED)), a través del qual a l’alumne se li assigna un tutoracadèmic que desenvolupa una tasca d’atenció personalitzada a l’alumne amb l’objectiud’orientar-lo en el seu procés formatiu i fins a la serva integració en el món laboral.


20

La URV considera la tutoria universitària com un procés de caràcter formatiu, orientador iintegral desenvolupat pels docents universitaris amb la finalitat d’orientar a l’alumne en el seuprocés formatiu. Així, la tutoria esdevé una part substancial del procés d’ensenyamentaprenentatge universitari i una estratègia per promoure la seva millora. La implantació del plad’acció tutorial en l’àmbit dels postgraus respon a la necessitat de donar resposta a les novesnecessitats dels alumnes derivades del procés d’integració a l’EEES.Aquesta finalitat del Pla d’Acció Tutorial es concreta amb els següents objectius:• Facilitar la integració a la universitat.• Acompanyar la tasca diària dels alumnes des d’un punt de vista acadèmic.• Orientar els alumnes en la resolució de tots aquells problemes relacionats amb la seva

trajectòria acadèmica i amb la seva vida universitària.• Facilitar la maduració del projecte personal i professional de l’alumne

Per altra banda amb la finalitat d’orientar als estudiants en el disseny del seu curriculaacadèmic, s’ha elaborat el currículum nuclear de la URV on es recull les competènciestransversal que els titulats han d’assolir i la consideració de què tots els plans d’estudi hand’aconseguir integrar les competències acadèmiques (basades en disciplines) amb altresgenerals (transversals), que formen part de la demanda del conjunt de la majoria deprofessions.

En aquest sentit, les matèries troncals i obligatòries d’un pla d’estudis han de proporcionar laprofunditat suficient en l’especialització, la requerida per les competències i habilitatsnecessàries per a l’exercici professional en l’àmbit respectiu, mentre que les matèriesoptatives i les de lliure elecció han de permetre a l’estudiant aprofundir en aspectes concretsque siguin del seu interès i especialment, ampliar els seus coneixements i habilitats generals,en àmbits diferents dels de la titulació triada.

Per altra banda, hi ha coneixements i habilitats concretes que tots els titulats de la URV hand’assolir, de manera que en les titulacions de la URV es garanteixi que: l’alumne escriu iredacta en castellà i català correctament, coneix les llengües estrangeres, particularmentl’anglès, i en coneix l’operatiu de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC).

Accions orientades a la preparació de l’estudiant per a la seva carrera professional ique facilitin el trànsit dels futurs titulats del món acadèmic al professional: programade pràctiques, accions d’orientació professional, convenis de col·laboració ambempreses i institucions per al desenvolupament de pràctiques, accions perl’observació del mercat laboral (observatoris).

Per cada programa de postgrau s’inclouen pràctiques específiques que fan referència al seucontingut formatiu i que es completaran en la fase d’implantació del programa a través deconvenis de col·laboració amb empreses i institucions.

Amb l’objectiu d’intentar millorar la inserció laboral dels estudiants la URV organitza diversesactivitats d’orientació professional per als estudiants, dins del Fòrum d’Ocupació Universitària,com són la Fira d’Empreses, amb representació d’organització empresarials i les Jornadesd’Orientació Professional, on es proporciona als estudiants d’últim curs formació sobre larecerca de feina, les competències professionals més destacables i l’autoocupació.

Pel que fa a l’alumnat de doctorat, la URV facilita que els doctorands, a més de fer la tesidoctoral, estiguin preparats per inserir-se en el món laboral o adoptar iniciatives de creaciód’empreses a través de la realització de les Jornades Doctorials. Durant una setmanaintensiva se’ls orienta sobre el món laboral i es desenvolupa una sèrie d’activitats perfomentar les seves habilitats i capacitats.


21

Les accions que la URV desenvolupa en relació a l’observació del mercat laboral esconcentren en la realització d’estudis i anàlisis de les resultats de processos d’enquesta alsseus titulats. En aquesta línia, la Universitat realitza una enquesta d’inserció laboral pròpiaque es complementa amb la realitzada per l’AQU als titulats un cop ha transcorregut 4 anysde des que finalitzen els seus estudis universitaris. D’aquesta manera, la Universitat disposad’evidències sobre el procés d’inserció laboral en els moment clau, un a l’inici de la servacarrera professional i l’altre, al final d’un període que englobaria la primera etapa en el mercatlaboral. Posteriorment els resultats de l’estudi es fan públics a la comunitat universitària i alscentres responsables de les titulacions en particular.

2.2. Infrastructura en TIC i altres recursos

A banda dels recursos que, individualment, els diversos responsables de les assignaturesprevegin per a la realització dels processos respectius d’ensenyament-aprenentatge, espreveu la implementació de la nova eina de campus, Moodle.Es tracta d’una eina virtual de campus que té per objectiu donar suport a la docència en lamesura que facilita els processos de comunicació entre professor i alumne i incideix en elmateix procés d’ensenyament aprenentatge.L’eina de campus facilita, doncs:

- Processos de comunicació més àgils en el sentit que proporciona:• Comunicació sincrònica i asincrònica, en el temps i en l’espai

- Processos d’ensenyament aprenentatge, ajudant a:• Disposar dels continguts i matèries a treballar en l’assignatura.• Concretar la planificació i proposta docent.• Proposar activitats d’aprenentatge als alumnes.• Proporcionar eines d’avaluació i seguiment dels alumnes.

La URV ha escollit com a estructura tecnològica de suport als processos d’ensenyamentaprenentatge el Moodle.Per cada assignatura dels nostres ensenyaments es generarà un espai dins del Moodle alqual tindran accés com a estudiants tots els alumnes matriculats i com a professors tots elsprofessors que imparteixen docència de l’assignatura.

Els professors podran activar o no aquest espai, per tal de posar diferents recursos des de lapàgina web del Servei de Recursos Educatius (http://www.sre.urv.es : apartat Eines > Moodle).

3. Sistema d’informació/comunicació pública del Programa

Donada l’especificitat d’un postgrau com el descrit, es realitzaria un difusió específicamitjançant l’utilització de la base de dades de la Facultat d’Enologia de Tarragona. Aquestabase de dades inclou a tots els cellers d’Espanya, tots els consells reguladors, totes lesassociacions professionals d’enòlegs, totes les universitats que imparteixen docència enenologia, a tots el grups de recerca que treballen dins d’aquest camp, i naturalment a tots elsantics titulats del nostre centre. També es realitzaria una difusió en les revistesespecialitzades del sector enològic.

Les accions de comunicació i divulgació que la URV ha realitzat en relació a l’oferta dels nousmàsters propis pel cus 2005-06 es preveu mantenir, i fins i tot, diversificar pel conjunt del’oferta de Programes Oficials de Postgrau de la URV.

La primera acció d’informació i comunicació correspon a la publicació al diari digital de la URV@ctiva de l’oferta dels programes de postgrau acordada pel Consell de Govern de la URV.Posteriorment, es realitza la presentació en roda de premsa amb mitjans de comunicació depremsa i ràdio.


22

Una vegada presentada l’oferta es porta a terme diferents accions de divulgació i difusió delsprogrames de postgrau a través de tríptics i cartells publicitaris, on es publica la relació detítols que ofereix la URV juntament amb un recull de la informació més important delsprogrames. Una segona acció de difusió es realitza mitjançant la pàgina web de la universitat,on s’ha habilitat un espai específic amb informació més detallada de cada programa esdescriu per a cada títol l’objectiu, el programa de formació, el cost de la matrícula.

També es publica diversos articles en diferents eines de comunicació interna i externa de laURV com per exemple la revista Rovira i Virgili amb una tirada de 12.000 exemplarsdistribuïts entre exalumnes, institucions i la comunitat universitària, i a l’Indicador Universitariamb 16.000 exemplars distribuïts principalment a les empreses de la demarcació deTarragona.

A més, es preveu realitzar campanyes de captació d’alumnes i accions destinades al públicobjecte dels programes de postgrau.

Procediment per recollir els suggeriments i reclamacions dels estudiants

La recollida de suggeriments i reclamacions dels alumnes es treballa amb un estudi orientat adetectar les dificultats que tenen els alumnes de primer curs en el primer quadrimestre per aincorporar-se a la universitat, per tal d’augmentar l’eficàcia i l’eficiència de la universitat alsprocessos de formació de titulats per a la societat del coneixement.L’objectiu general de l’estudi és, per tant, analitzar les expectatives i la realitat que es trobal’alumne quan arriba a la Universitat en factors que poden incidir a la docència.Això lliga amb els objectius propis del Pla Estratègic de Docència, a saber:

• Obtenir informació de forma sistemàtica prenent l’alumne com a font.• Implicar l’alumnat al procés de millora docent.• Proporcionar instruments de referència a l’hora de treballar els processos de tutoria

acadèmica.• Fomentar una cultura participativa dels alumnes des del primer curs.

D’aquesta manera, amb l’estudi de les titulacions, s’intenta analitzar els aspectes docents quedeterminen la integració dels alumnes el seu primer quadrimestre de vida universitària.Aquests aspectes són analitzats des del punt de vista dels propis alumnes i contemplen tresàmbits: social, cognitiu i afectiu.Els aspectes a analitzar s’agruparan en els següents àmbits:

• Situacionals-socials: són els aspectes relacionats amb la ubicació física (lloc i formade residència), ubicació en l’entorn universitari des del punt de vista acadèmic, laclaredat a l’hora d’exposar tant el que s’espera dels alumnes com el que ells podenesperar dels docents, la relació amb els alumnes que ja tenen experiència universitàriacom a ajut a aquest procés d’integració.

• Afectius: aspectes relacionats amb l’atribució de responsabilitat al propi procésd’integració i desenvolupament a la universitat, les expectatives respecte al seurendiment al llarg de la carrera, els mecanismes d’acollida proposats des dels centres.

• Cognitius-conatius: aspectes relacionats amb el dimensionat i nivell dels contingutsacadèmics, amb l’adaptació a l’estil d’aprenentatge, amb l’ús de tècniques d’estudi iamb el rol exigit en el procés d’aprenentatge.

Els procediments a seguir per avaluar i garantir la qualitat en el procés de disseny,d’implantació i desenvolupament dels nous programes de postgrau adaptats a l’espai europeud’educació superior s’ha definit en funció del criteris i estàndards de l’Agència per a la Qualitatdel Sistema Universitari a Catalunya, les directrius generals de la DGU i l’experiència de laURV en processos similars.


23

4. Mecanismes d’assignació, formació i avaluació del professorat

4.1. Mecanismes d’avaluació del professorat

El mecanisme principal que la URV disposa per tal d’avaluar l’activitat docent és el procésd’avaluació de l’activitat docent del professorat, regulat per la Normativa per avaluar l’activitatdocent del personal docent i investigador de la URV, aprovada en Consell de Govern del 10de juliol de 2003 i concretat a traves del Model d’avaluació de l’activitat docent del professoratde la URV certificat per l’AQU.

L’avaluació de la docència està orientada a la millorar de l’activitat docent de cada professor,el potenciament de la qualitat dels ensenyament impartits i en el foment de la innovaciódocent duta a terme pel professor. I els elements que es valoren en l’avaluació del personaldocent investigadors són els següents: encàrrec docent, la valoració de l’activitat docentuniversitària, la innovació docent, la participació en accions de qualitat i planificació docent,activitat complementàries a la docència.

A més, la URV per tal de donar resposta a la implantació de postgrau i a la creaciód’estructures de recerca, ha elaborat la definició del professor actiu en recerca (aprovada alConsell de Govern de 8 de juliol de 2005) que concreta el marc idoni per a:

Completar un marc adequat de dedicació a totes les facetes de l’activitat acadèmica quepermeti distribuir l’encàrrec acadèmic al departament.

Assignar recursos a grups de recerca i/o departaments, en aplicació de la política desuport horitzontal a la recerca.

D’aquesta manera amb la seva definició, considerant com a criteri bàsic per a la consideraciód’investigador actiu tenir una avaluació positiva de l’activitat de recerca del darrer sexeni ambcriteris basats en els que estableix per a cada àmbit científic de la CANEI o, en el seu defecte,l’AQU, la URV ha establert el mecanisme per assegurar que el director de tesis sigui undoctor con experiència investigadora acreditada, tal com estableix l’article 11 del Real Decreto56/2005, pel que es regulen els estudis universitaris de Postgrau.

D’acord amb aquest mecanisme, tots els professors investigadors relacionats com a possiblesdirectors de tesis en aquest programa de Màster en Enologia són investigadors actius i tenendoncs experiència investigadora acreditada.

4.2. Accions formatives i per al foment de la innovació educativa del professorat

La URV disposa d’un Pla de Formació del Personal Acadèmic (PFPA), adaptat a l’EspaiEuropeu d’Educació Superior, amb l’objectiu de dotar als professors d’eines i incentius perquèmillori l’acció docent, augmentant així l’eficàcia i l’eficiència de la URV en els processos deformació dels estudiants. En aquest sentit, s’organitzen cursos dedicats al Pla Estratègic deDocència, basats en dos grups: docència universitària i tecnologies de la informació i lacomunicació.

La URV també disposa del Pla de Formació per a Personal Docent i Investigador (PROFID) ons’ha inclòs un mòdul específic adreçat als responsables d’ensenyament, amb l’objectiu deproporcionar-los la formació necessària per fer front a l’adaptació dels ensenyament a l’EEES ia la implantació de les proves pilot d’adaptació convocades pel DURSI.

La URV incentiva a través de la valoració en el Model d’Avaluació del professorat d’una bandales accions de formació rebuda en cursos, seminaris, jornades i congressos i, per l’altre, laparticipació en projectes d’innovació docent de la URV.


24

A més del Pla de Formació, els recursos que destina la URV pel foment de la innovacióeducativa i que també es troben emmarcades en el Pla estratègic de Docència, són:

• Els ajuts de suport a la innovació a través de la Convocatòria d'ajuts a projectesd'innovació 2005, pel finançament de projectes que tinguin per finalitat la millora de laqualitat de la docència i l'adequació a l'EEES. L'objectiu general d'aquestaconvocatòria és la d'incentivar i donar suport al professorat en la tasca de millora de laqualitat i de la innovació docent per a la millora dels processos d'ensenyança iaprenentatge i per la presentació de projectes d'innovació per l'adequació delsensenyaments a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).

• Convocatòria d'ajuts a les Xarxes d'innovació en docència universitària 2005, ambl’objectiu configurar xarxes de professor que promoguin la innovació i la investigaciódocent relacionada amb la millora dels professors estratègics d’aprenentatge.

• El programa Europa s’escriu amb a de suport a la mobilitat per a la transferènciad’experiències docent en el marc de l’EEES que es tracta d’una convocatòria perconcedir ajuts de mobilitat per conèixer i transferir experiències docent que tingui perfinalitat potenciar les xarxes de docència, la millora dels processos d’ensenyament iaprenentatge, la innovació i l’adaptació a l’EEES.

Paral·lelament a les accions incloses dins dels Plans de Formació respectius, la URVdesenvolupa diferents Jornades relacionades amb l’adaptació a l’Espai Europeu d’EducacióSuperior (EEES) com: Jornada sobre Innovació Docent, la diversitat del programa Sòcrates,programa de cooperació universitària de la Unió Europea amb països no comunitaris, Jornadasobre el Model docent de l’EEES.

A més a més posa a l’abast del professorat les eines necessàries per impulsar els projectesd’innovació docent i incentivar la millorar de la docència, oferint des del Servei de RecursosEducatiu, els següents serveis de suport:

• Eines de suport a la docència, com l’Edustance, BSCW , llistes de distribució• Virtualització de continguts• Elaboració de material audiovisual• Producció, Màsterització, post-producció,• Accions formatives

4.3. Mecanismes d’assignació de professorat

L’Òrgan Responsable del Programa realitzarà la proposta anual d’assignació de l’encàrrecdocent a departaments i instituts implicats en el programa de màster tal com recull lanormativa d’estudis oficial de postgrau (Aprovada al Consell de Govern de 8 de juliol de2005).


25

D.RECURSOS

1. Estructura de la plantilla de PDI i PAS necessària

CÀRREGA DOCENT DEL MÀTER EN ENOLOGIA

1r 2n1r/2n

(Optatives) Total 1r 2n1r/2n

(Optatives) TotalDepartaments URV Departaments URVBIB 45,0 35,0 80,0 BIB 3,0 30,0 33,0QAQO 12,0 8,0 20,0 QAQO 4,5 4,5 9,0EQ 0,0 8,0 8,0 EQ 4,5 4,5 9,0

Total URV 57,0 51,0 108,0 Total URV 12,0 39,0 51,0

Altres institucions fora URV (*) Altres institucions fora URV (*)Altres Universitats 6,0 6,0 Altres Universitats 15,0 15,0Institut recerca Institut recercaAltres ens/empreses/institucions Altres ens/empreses/institucionsTotal Extern URV 6,0 6,0 Total Extern URV 15,0 15,0

TOTAL 57,0 57,0 114,0 TOTAL 12,0 54,0 66,0(*) En cas de què el programa es faci conjuntament amb altres universitats i/o instituts de recerca

Curs Curs

TOTAL PROGRAMA DE POSTGRAU ADDICIONAL

Crèdits no assumits per plantilla actual de pdi dels departaments i instituts de la URV o d'altres universitats/institucions i que caldrà cobrir amb noves contractacions (prof.associat, etc) o per personal no universitari (professionals externs, etc)

Crèdits assumits per plantilla pdi dels departaments de la/les Universitat/s i/o instituts de recerca implicats en el programa

Crèdits-professor Crèdits-professor (addicional)


26

PAS

Pel correcte funcionament d’un Màster com el descrit, creiem que pot ésser assumit per laSecretària de la Facultat d’Enologia, sempre i quan estigui correctament dimensionada perl’impartició dels tres ensenyaments oficials dels que desenvolupa en l’actualitat.

2. Recursos Materials

Per tal de desenvolupar el Màster es disposar dels següents recursos materials:

Aules

- 2 aules amb capacitat per a 100 alumnes- 2 aules amb capacitat per a 60 alumnes- 1 aula amb capacitat per a 40 alumnes (Mas dels Frares)- 2 aules per capacitat per a 20 alumnes- 1 aula de tast amb capacitat per a 34 alumnes- 1 sala d’usuaris d’informàtica amb 16 ordinadors

Les aules tenen totes connexió a internet, canó de vídeo, ordinador i sistema de seguretat

Laboratoris docents

- 1 laboratori de pràctiques de 160 m2 gestionat pel departament de Bioquímica iBiotecnologia

- 2 laboratoris de pràctiques de 80 m2 gestionat pel departament de Bioquímica iBiotecnologia

- 1 laboratori de 120 m2 gestionat pel departament de Bioquímica i Biotecnologia- 1 laboratori de 120 m2 gestionat pel departament de Química Analítica i Química Orgànica- 1 laboratori de 120 m2 gestionat pel departament d’Enginyeria Química

Laboratoris de Recerca- 4 laboratoris de recerca del departament de Bioquímica i Biotecnologia amb capacitat per

a 8 investigadors cadascun- 1 laboratori de recerca del departament de Química Analítica i Química Orgànica amb

capacitat per a 8 investigadors- 1 laboratori de recerca del departament d’Enginyeria Química amb capacitat per a 8

investigadors- 1 Laboratori al Mas dels Frares amb capacitat per a 8 investigadors

A més, la Facultat d’Enologia disposa d’un 5,5 ha. de vinyar i d’un celler Experimental iDocent perfectament equipat per a poder facilitar la docència en viticultura i enologia, i per apoder plantejar recerca aplicada dins del camp de la viticultura i l’enologia.

Biblioteca

La biblioteca és compartida amb al conjunt d’ensenyaments del campus de Sescelades;disposa d’una superfície total de 1600 m2; compta amb una sala de 100 punts de lectura. Elfons bibliogràfic està format per més de 14000 monografies, 350 publicacions periòdiques imés de 1000 projectes de curs a més d’altres materials com poden ser disquets, vídeos,revistes, etc. La biblioteca es reparteix en dues plantes de l’edifici destinat a aquest fi. Elsserveis que ofereix el servei de biblioteca es llisten a continuació:

- Consulta lliure en sala


27

- Catàleg bibliogràfic en línia- Catàleg en línia de les biblioteques públiques catalanes (inclou la UOC i la Biblioteca de

Catalunya)- Accés a la Biblioteca digital de Catalunya- Bases de dades en xarxa (Current Contents, FSTA, INSPEC, etc.)- Bases de dades monousuari (ISTP, CSIC, etc.)- Connexió a Internet per consultes bibliogràfiques- Préstec domiciliari del propi fons- Préstec interbibliotecari (obtenció de documents d’arreu del món)- Informació bibliogràfica- Bústia de suggeriments- Plana web- Reprografia

A la biblioteca hi ha unes sales de seminaris de 140 metres quadrats equipades amb taules,cadires, pissarra i pantalla de projecció.

A més de les infrastructures dedicades a la docència el campus compta amb els següentsserveis:

- Cafeteria–Menjador: disposa dels serveis de bar, de cafeteria i de menjador, amb unaforament per 350 persones i un horari de 7.00 h a 20.00 h.

- Oficina d’atenció a l’estudiant: aquesta és una delegació del Servei d’Estudiants de laURV, 3 hores al dia hi ha un estudiant que gaudeix d’una beca de col·laboració que dónainformació als alumnes.

- Copisteria: disposa del servei de fotocòpies, on els alumnes també poden recollir apuntsde les classes recomanades pels professors. Punt de venda de material d’oficina i serveide revelat fotogràfic.

Tots els centres tenen els recursos materials necessaris per poder implementar ambgaranties els ensenyaments.


28

E. COST: VIABILITAT ECONÒMICA I FINANCERA

1. Pressupost de despeses

a) Cost de l’increment de plantilla de personal docent

La previsió econòmica del cost del professorat implicat en el programa de postgrau es realitzaa partir de l’aplicació del model de càlcul de la plantilla de professorat vigent a la URV,aprovat per Junta de Govern de 1999.

Les variables que intervenen en el càlcul són les següents:

a) Nombre de crèdits assignats als departaments de la URV, de d’altres universitats iinstituts implicats en la docència del programa de postgrau.

b) Nombre d’Equivalent a Jornada Completa (EJC). El nombre de crèdits es converteix aEJC mitjançant l’equivalència 24 crèdits = 1 EJC.

c) Cost EJC (€). En el càlcul del cost de l’EJC dels programes de postgrau s’aplica el mateixprocediment que en el cas dels actuals estudis de segon cicle. Així, a l’hora d’establir elcost de l’EJC es té en compte la dedicació del professorat que intervé en aquest tipus dedocència i que cada EJC no equival de forma directa a un professor, ja que per impartir unEJC cal determinar amb quin tipus de professorat es comptarà.

Així per als estudis de postgrau, la dedicació dels CU i dels TU és de 24 crèdits o 8h/setmana, la dedicació d’un professor associat (ds=0,75 EJC), és de 18 crèdits o 6h/setmana, la d’un ajudant de 2n cicle (dj=1 EJC) és de 24 crèdits o 8 h/setmana. Elnombre (n) de TU per cada CU és de 3, la proporció d’associats (ps) sobre el nombre totalde CU+TU és del 20%, la proporció d’ajudants (pj) sobre el nombre total de CU+TU és del30% i el cost (amb sous de 2005) de cada plaça de professorat, sense tenir en comptecap dels complements dels CU i TU que depenen de la situació personal de cadaprofessor, ni les càrregues socials de les places interines de CU i TU, però incloent lescàrregues socials dels As i dels Aj, tal com es mostra en el del quadre següent:

Cost (€) (1)CU TU As Aj

38.843,25 31.574,28 9.565,28 28.873,95

ds dj0,75 1,00

n ps pj3 0,20 0,30

CU TU As Ajnombre 0,172 0,517 0,138 0,207 TOT Cost (€)

EJC 0,172 0,517 0,103 0,207 1,00 EJC 30.321,90(1) Preus del 2006 segons la previsió del cost de pdi de capítol I enviat a la DGU.

Llavors, per impartir 1 EJC es necessiten 0,172 CU, 0,517 TU, 0,138 As i 0,207 Aj, queimparteixen respectivament 0,172 EJC, 0,517 EJC, 0,103 EJC i 0,207 EJC. El cost d’1 EJC ésde 30.321,90 euros.


29

El desplegament de la proposta de pla d’estudis del Màster en Enologia s’estima que generauna càrrega docent equivalent a 5,4 EJC. D’aquests, 4,8 EJC corresponen a places deprofessorat que ja existeixen en la plantilla de pdi dels departaments de la URV i/o de lesaltres institucions que hi estan implicades. En canvi, 0,6 EJC corresponen a professorataddicional.

El cost total del professorat implicat en el Màster d’Enologia és de 162.980,23€, del qual el88,4% del total (144.029,04 €) està assumit per la Universitat a través de places de capítol Idel seu pressupost atès que es tracta del cost econòmic derivat de la càrrega docentassumida per la plantilla de professorat dels departaments implicats en el programa depostgrau. Per tant, la implantació d’aquest programa de postgrau no comporta la creació denoves places de professorat ni l’increment de la despesa de capítol 1.

PDI total ( plantilla + addicional ) PDI en plantilla PDI addicional

Primer any 72.014,52 € 72.014,52 € 0,00 €Segon any 162.980,23 € 144.029,04 € 18.951,19 €

A banda del cost del professorat implicat en la docència del Màster també es contemplal’import derivat de les tasques de coordinació tant del Coordinador del programa de postgrauvalorat en 2.272.56€ , com del Responsable del màster i/o doctorat, valorat en 3152.76€.

b) Càlcul del cost del personal d’administració i serveis

Pel correcte funcionament d’un Màster com el descrit, creiem que pot ésser assumit pelpersonal de la Secretària de la Facultat d’Enologia, sempre i quan estigui correctamentdimensionada per l’impartició dels tres ensenyaments oficials dels que desenvolupa enl’actualitat.

c) La previsió de despesa d’inversions en immobles i equipaments (adquisició iinstal·lació)

En aquest sentit creiem que l’equipament de la Facultat d’Enologia és l’adient per a dur aterme la docència d’aquest Màster i per tant en principi no caldria fer cap despesa enimmobles i equipaments.

El present títol de Màster ha estat dissenyat aprofitant al màxim els actuals ensenyamentsimpartits a la Facultat d’Enologia i al Programa de Doctorat en Enologia (amb la Menció deQualitat). Tan sols un quadrimestre dirigit cap a la formació en l’àmbit de Wine Businesimplicaria la necessitat de disposar de nous recursos, si bé només en el que fa referència alrequeriment de professorat expert de reconegut prestigi. En tot el que fa referència ainstal·lacions, medis materials, etc. la Facultat d’Enologia i els departaments implicatsdisposen de tot el necessari.

Un altre factor a considerar dins d’aquest punt és que el model d’ensenyament associat a laimplantació dels ECTS implica un canvi considerable en la valoració de la càrrega real quehan d’impartir els professors, així com de les hores que ha de dedicar l’alumne. Una valoracióacurada de tot això pot incrementar les necessitats docents de la implantació d’aquest Màster.Tot i això, creiem que la viabilitat econòmica del Màster podria estar perfectament cobertapels ingressos de matrícula.

d) La previsió de despesa de manteniment i de funcionamentLa despesa de funcionament té en compte el pressupost de l’activitat docent i es calculasobre la base dels mòduls i paràmetres que utilitza la URV per calcular el pressupost anual decentres i departaments, a partir dels EJC de cada Màster i el nombre d’alumnes.


30

Pel Màster en Enologia la despesa de funcionament és la següent:

Despesa de Funcionament (

Total)

Despesa de Funcionament ( PDI

en plantilla)

Despesa de Funcionament ( PDI

addicionalDespesa de

funcionament d'alumnesPrimer any 4.372,38 € 1.793,78 € 0,00 € 2.578,60 €Segon any 9.216,81 € 3.587,56 € 472,05 € 5.157,21 €

e) El cost total del títol

El resum de la previsió de despeses i ingressos derivats de la implantació del programa depostgrau d’Enologia és el que es mostra a continuació.

Resum del pressupost de despeses

PDI total (plantilla + addicional )

PDI addicional PAS

Despesa de Funcionament

(Total) Coordinació Altres despeses TOTALPrimer any 72.014,52 € 0,00 € 0,00 € 4.372,38 € 2.227,92 € 10.000,00 € 88.614,82 €Segon any 162.980,23 € 18.951,19 € 0,00 € 9.216,81 € 4.455,84 € 20.000,00 € 196.652,88 €

Altres despese inclou: viatges, dietes, material de difusió, becaris

La posada en marxa del Programa de Postgrau no genera despeses d’inversions enequipaments i infrastructures.

2. Pla de finançament

Professorat Funcionament Professorat addicional-PAS Funcionament

Despesa funcionament

alumnesPrimer any 74.242,44 € 1.793,78 € 0,00 € 0,00 € 2.578,60 € --- --- 12.578,6 € 88.614,8 €Segon any 148.484,88 € 3.587,56 € 18.951,19 € 472,05 € 5.157,21 € --- --- 0,0 € 44.580,4 € 196.652,9 €(1)La despesa a cobrir amb matricula inclou: Becaris, cost del PDI addicional, funcioment generat pel PDI addicional i els alumnes matriculats i altres despeses

Aportació de la universitatsAportació necessari per cobrir despesa de Professorat i de funcionament addicional

Ingressos per

matrículaAltres fonts externes

Despesa a cobrir amb la matricula (1) TOTAL

Capítol I + IV ( de professorat en plantilla)

Aportació de la universitats

Capítol VI + VII Inversions

Les despeses de la càrrega docent assumida per la plantilla de professorat dels departaments, el pas i el funcionament del Màster que aquesta plantilla genera, i que es detallen a la taularesum del pressupost de despeses seran assumides per la Universitat en el pressupost decapítol I i IV.

Per tal de no incrementar la despesa de Capítol I, la despesa generada per la càrrega docentaddicional, que no es cobreix per l’actual plantilla de PDI dels departaments de la/lesuniversitats i/o instituts, la de funcionament que aquests mateix genera així com la delsalumnes es finançarà a través dels ingressos de la matrícula del programa.

Per tant per cobrir els 44.580,4 € que corresponen a la despesa addicional del programa igarantir la viabilitat econòmica del programa, considerant com a hipòtesis de treball que elpreu del crèdit és de 35€ , els alumnes hipotètics que foren necessaris són 6 al primer curs i16 el segon curs.


31

Despesa a cobrir amb la

matricula

Alumnes necessaris

crèdits preu/crèdit (2)

Previsió d'ingressos

1er curs 12.578,6 € 6 60 35 12.600,002nd curs 32.001,8 € 16 60 35 33.600,00Total ingressos 44.580,4 € 22 120 46.200,00(2) El preu del crèdit és teoric, està pendent de decidir per la DGU


32

II. DESCRIPCIÓ DELS ESTUDIS/TÍTOLS

A. ASPECTES DE CARÀCTER GENERAL I ORGANITZATIU

1. Denominació de l’Estudi / Títol

El Màster en Enologia ofereix els següents títols:

a) Màster en Enologia

b) Doctor

2. Organització general

Institució que tramita el títol1

El Màster en Enologia es vincula a la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili.

Règim d’estudi (T. Complet /T. Parcial)

El règim d’estudi del Màster és a temps complert durant el primer any de màster. El segonany de màster està previst que incorpori un sistema mixt, en el qual una part seràsemipresencial.

Modalitat amb què s’imparteix (presencial /virtual /mixta)

La modalitat amb què s’imparteix el Màster és presencial.

Període lectiu: anual, semestral, trimestral, variable segons mòdul / matèriaEl període lectiu és anual.

Nombre de crèdits que ha de superar l’estudiant

Segons la titulació prèvia dels ingressats, existeixen dos possibilitats que condicionen elnombre i la distribució dels crèdits troncals i optatius. De fet els alumnes procedents de lallicenciatura d’Enologia tan sols haurien de cursar els 60 ECTS ja sigui del bloc de WineBusiness o del Bloc de Recerca, ja que ells ja haurien cursat els continguts corresponents albloc d’Enologia. Pel contrari els alumnes procedents d’altres titulacions haurien de cursar els120 ECTS, començant pels 60 obligatoris del bloc d’Enologia i seguint pels 60 del Bloc deWine Business o pels 60 del Bloc de Recerca. Tanmateix, en funció del bloc d’assignaturesoptatives escollit es podrà obtenir un o l’altre perfil de formació.

1 En el supòsit de participació de més d’una institució, i d’acord amb l’art. 7.3 del RD, cal adjuntar còpia del conveniespecífic establert a efectes del programa.


33

3. Admissió

La Universitat Rovira i Virgili disposa d’uns criteris comuns a l’hora de plantejar eldesenvolupament de la preinscripció per a l’accés als programes de postgrau, en canvi ladefinició dels criteris d’admissió i de selecció és funció de l’Òrgan Responsable del Programade Postgrau, tal com recull l’article 5 de la Normativa de programes oficials de postgrauaprovada al Consell de Govern del 8 de juliol de 2005.Des del punt de vista organitzatiu, es preveu que el procés de matrícula i gestió d’expedientsd’estudiants dels ensenyaments de màster es faci a través del centre o centres responsablesdel màster, tal com recull l’article 4 de la Normativa de programes oficials de postgrau.La matrícula als estudis de doctorat es durà a terme a l’Escola de Postgrau i Doctorat,mitjançant el suport del Servei de Gestió Acadèmica.

3.1. Perfil d’ingrés

Aquest títol de Màster en Enologia ha estat concebut com un títol que permeti ampliarconeixements als enòlegs dins de l’àmbit de l’economia, el marketing, la direcció d’empresesi/o la recerca enològica. Tot i això creiem que no el podem circumscriure i limitar l’ofertanomés als enòlegs, sinó que hem d’ampliar-la a altres titulacions universitàries afins.

La realitat actual demostra que el programa de doctorat d’enologia es nodreix de químics,biòlegs, bioquímics, farmacèutics, enginyers agrònoms, i fins i tot metges.

D’altre banda, dins del món de l’Enologia hi ha uns especialistes en l’elaboració del vi (elsenòlegs) i també hi ha altres especialistes en els aspectes relacionats amb l’economia, lagestió i la direcció d’empreses, que acostumen a tenir, en moltes ocasions altres titulacions,com empresarials, econòmiques, enginyeries tècniques i superiors, química, etc... De fet eldisseny per tres blocs per fer dos cursos aplicat en aquest Màster és prou flexible icomplementari com per a poder permetre aquesta amplia direccionalitat de l’oferta.

Resulta per tant obvi que aquest Màster en Enologia hauria de dirigir també la seva oferta atot aquest ampli ventall de titulacions actuals durant el període pilot. Evidentment després dela implantació dels títols de Grau, aquesta oferta hauria d’adaptar-se de forma coherent alstítols de Grau corresponents que surtin del procés d’adaptació al EEES.

3.2. Descripció del sistema d’admissió: criteris i procediment, revisió i difusió, requisitsprevis. Els criteris s’han d’adequar als objectius del pla d’estudis

La Universitat Rovira i Virgili disposa d’uns criteris comuns a l’hora de plantejar eldesenvolupament de la preinscripció per a l’accés als programes de postgrau, en canvi ladefinició dels criteris d’admissió i de selecció és funció de l’Òrgan Responsable del Programade Postgrau, tal com recull l’article 5 de la Normativa de programes de postgrau.

Des del punt de vista organitzatiu, es preveu que el procés de matricula i gestió d’expedientsd’estudiants dels ensenyaments de màster es faci a través del centre o centres responsablesdel màster, tal com recull l’article 4 de la Normativa d’estudis oficials de postgrau.

La matrícula als estudis de doctorat es durà a terme a l’Escola de Postgrau i Doctorat,mitjançant el suport del Servei de Gestió Acadèmica.

Criteris d’admissió i selecció

La definició del sistema d’admissió i de selecció del programa de postgrau tal com contemplala normativa serà funció de l’Òrgan Responsable del Programa de Postgrau.


34

Quan el programa de postgrau inclou el doctorat, l’Òrgan Responsable del Programa proposaun nombre màxim d’estudiants i els requisits d’admissió, tenint en compte que el Real Decreto56/2005 de 21 de enero, por el que se regulan los estudios universitarios oficiales dePosgrado, contempla com a criteri d’admissió un mínim de 60 crèdits en programes depostgrau o estar en possessió d’un títol de màster. En qualsevol cas és necessari havercompletat un mínim de 300 crèdits en el conjunt dels estudis universitaris de grau i postgrau.

Cada Màster ha d’haver aprovat els criteris d’admissió que s’han d’adequar als objectius delpla d’estudis.

Órgan d’admissió: Estructura i Composició

L’òrgan que actuaria per verificar que els candidats compleixen els requisits i en el cas quefos necessari actuar per tal de seleccionar els 20 alumnes a admetre, seria la ComissióPermanent Delegada (veure organigrama pàg. 2). Aquesta Comissió estaria formada peldirector del postgrau, el responsable acadèmic i tres representants més de cadascun delsdepartaments implicats.

Nombre màxim d’estudiants

Tenint en compte l’estimació de la demanda, el número de places que s’ofereixen pel Màsteren Enologia és de 20, que en funció de l’ordre de sol·licituds pot revisar-se posteriorment perajustar-se a la demanda real.

Procés de sol·licitud d’admissió

Qualsevol candidat que vulgui accedir a una plaça del programa de postgrau ha de lliurar enel cas de l’ensenyament de màster a qualsevol dels centres responsables de la matrícula, i enel cas de la matrícula en estudis de doctorat, a l’Escola de Postgrau i Doctorat, la següentdocumentació:• Un full de sol·licitud –comú per tots els programes– per al seu ingrés al programa depostgrau degudament emplenat.

• Una declaració d’objectius redactada pel propi sol·licitant on es faci constar la descripcióde la motivació personal del candidat i els objectius professionals i acadèmics que l’hanportat a sol·licitar una plaça en aquest curs.

• El/s expedient/s acadèmics dels seus universitaris, en cas que procedeixi d’una altrauniversitat.

Sistema d’admissió i selecció

La definició del sistema d’admissió i de selecció del programa de postgrau tal com contemplala normativa serà funció de l’Òrgan Responsable del Programa de Postgrau.Quan el programa de postgrau inclou el doctorat, l’Òrgan Responsable del Programa proposaun nombre màxim d’estudiants i els requisits d’admissió, tenint en compte que el Real Decreto56/2005 de 21 de enero, por el que se regulan los estudios universitarios oficiales dePosgrado, contempla com a criteri d’admissió un mínim de 60 crèdits en programes depostgrau o estar en possessió d’un títol de màster. En qualsevol cas és necessari havercompletat un mínim de 300 crèdits en el conjunt dels estudis universitaris de grau i postgrau.

Una vegada el centre o l’Escola de Postgrau i Doctorat hagi rebut tota la documentació ifinalitzat el període de la preinscripció, la Comissió de Postgrau i Doctorat aplicarà elsmecanisme d’admissió d’estudiants als programes de postgrau, per tal de seleccionar els


35

millors candidats sobre la base a la seva qualitat, la motivació i els objectius professionals. Amés, la Comissió de Postgrau i Doctorat elabora la proposta d’informe d’admissió alsprogrames de Màster d’aquells estudiants que, sense posseir el títol de grau, acreditin haversuperat 180 crèdits d’acord amb l’article 3.1. del Decret de Postgrau.Si es tracta d’un programa de postgrau reconegut com a Erasmus Mundus, el procés deselecció dels alumnes es realitza segons les normes que regeixen per l’Erasmus Mundus,centrat en la qualitat dels candidats, la motivació i els objectius professionals.

Difusió de resultats

La relació d’alumnes que finalment aconsegueixen una plaça del programa de postgrau espreveu que estigui a l’abast de tots els estudiants que han estat admesos en el procés deselecció en la secretaria del centre/s responsables del programa així com, si escau, a lapàgina web de què disposi el centre/s i/o el programa en qüestió.

I en el cas d’estudis de doctorat la publicació es farà al tauler d’avisos i, si escau, a la web(Memòria del programa de doctorat) com a mínim 5 dies abans de la data d'inici del períodede matrícula.

Un cop publicada la relació d'admesos i exclosos, l'estudiant rebrà un correu indicant-li quepodrà consultar a la web la seva admissió introduint-hi el seu DNI/ Passaport.

Requisits específics d’admissió

El propòsit d’aquest programa de postgrau és el d’oferir-se al més ampli ventall possible detitulacions prèvies que presentin una certa afinitat. Per aquesta raó, es vol que els títolsnecessaris per a poder ésser admès al present postgrau siguin els següents:

* Llicenciats en: Biologia, Química, Bioquímica, Física, Farmàcia, Veterinària, Medicina,Enologia, Ciència i tecnologia dels Aliments, Geologia, Econòmiques.

* Totes les Enginyeries Superiors

* Totes les Enginyeries Tècniques

* Diplomatures en: Nutrició i Dietètica, Empresarials, Infermeria.

Evidentment, en el moment en que s’implementi el sistema EEES, aquestes titulacionsd’accés serien substituïdes pels corresponents títols de grau.

Donada l’especificitat del programa de postgrau en Enologia, tan sols es considera lapossibilitat de convalidar el primer curs als Llicenciats en Enologia. També es consideraràaquesta possibilitat quan l’estudiant hagi estat habilitat per exercir l’ofici d’enòleg d’acord ambel procediment oficial. La resta de titulacions d’accés haurien, en principi, de realitzar totes lesassignatures del postgrau. No obstant, la Comissió Permanent Delegada, podrà analitzar elscurrícula dels estudiants que ho sol·licitin i convalidar específicament les matèries que creguiconvenientment cobertes pels estudis previs. Tot i això, per a poder obtenir el títol de Màster,els estudiants necessàriament hauran d’haver realitzat 300 crèdits entre els seus estudisprevis i el present Màster.

L’admissió per a realitzar la Tesis Doctoral, només ve donada per l’obtenció del títol de Màsteren Enologia en el seu perfil de Recerca.

Tant el president del Tribunal com els altres membres del Tribunal hauran d’ésser professorsinvestigadors actius, en el cas d’ésser professors de la URV, o bé si són d’altres Universitatso Centres de Recerca, hauran de tenir una àmplia experiència contrastada en la matèria.


36

B. JUSTIFICACIÓ DE CADA ESTUDI

1. Referent acadèmic extern (Els títols oferts en el context internacional)

Equivalència de la titulació amb d’altres a nivell europeu

Màster en EnologiaLa realitat de l’evolució cap a l’EEES dels ensenyaments de l’àmbit de l’enologia als diferentspaïsos europeus productors de vi es troba en una situació complexa, com es pot veure a lataula següent existeix, excepte a Itàlia, una certa indefinició, ja que el procés d'adaptació estroba en fase de reflexió, disseny i adaptació.

Encara així es pot concretar que Itàlia, ja definitivament, i Alemanya aposta per l'existènciad'un títol de grau professionalitzador i amb directrius de formació i competències professionalsestablertes, i posteriors títols de Màster que ampliïn la formació o la dirigeixin cap a campsmés específics.

Per contra, França aposta per mantenir l'estructura de l'històric Diplôme National d’Oenologue(DNO), adaptant-lo a l'estructura d'un Màster, si bé mantenint les directrius de formació i lescompetències professionals establertes. Així mateix, a França es plantegen nous Màstersdirigits als propis diplomats del DNO i a altres títols de grau, en els quals es busca unaformació molt més especialitzada i dirigida a aspectes com el medi ambient o el marketing.Per la seva banda Portugal encara no ha definit l'estratègia que seguirà.

A la taula següent es fa un resum de la situació actual dels estudis universitaris dels principalspaïsos productors de vi de la CEE.

Títol dePaís Adaptació a l’EEES Grau Màster

Alemanya En desenvolupament Si SiFrança En desenvolupament No SiItàlia Completada Si Si

Portugal En desenvolupament Sense definir Sense definir

Tot i això, i dins d’aquest context, en que la situació és certament indefinida i canviant,existeixen certs Màsters desenvolupats en els altres països europeus productors de vi quepoden considerar-se amb certes equivalències al que es proposa. Concretamentassenyalaríem els següents:

França:- Màster Professionnel Spécialité Vins de Champagne, Gestion, Legislation,

Marketing et Ingenierie de la Qualité. Université de Reims.- Màster Professionnel Environnement Vitivinicole. Université Victor Segalen de

Bordeaux.- Màster Recherche Oenologie Ampelologie. Université Victor Segalen de Bordeaux.

Itàlia:- Laurea Specialistica in Viticoltura, Enlogia e Mercati Vitivinicoli. Realitzat de forma

conjunta per les universitats de Udine, Padova i Verona.

Doctor en EnologiaEvidentment, als principals països elaboradors de vins europeus, es realitzen estudis dedoctorat dins del camp de l’Enologia. No obstant, no sempre els doctors que surten dels seusprogrames de postgrau obtenen el títol de Doctor en Enologia. En la major part de les


37

ocasions els titulats obtenen el títol de PhD, Docteur es Sciences o altres mencionssemblants. No obstant, es pot afirmar plenament que l’equivalència entre el títol de Doctorque es proposa dins d’aquest Màster, i els que es realitzen als principals països europeus queprodueixin vi (França, Itàlia, Alemanya, Portugal), és complerta.

Col·laboració amb altres institucions o universitats europees per a l'organització i laimpartició conjunta del programa

Com ja s’ha assenyalat en apartats precedents, la situació d’indefinició actual ésveritablement molt alta. No serà fins que surti el catàleg definitiu de títols de grau quanpodrem saber si la llicenciatura d’Enologia es transforma en un títol de Grau, o si pel contraris’haurà de transformar en un títol de Màster.

En cas de que finalment, la llicenciatura d’Enologia esdevingui un títol de Grau, l’estratègia adesenvolupar passaria per cercar aliances amb universitats italianes, alemanyes iportugueses. Pel contrari, si finalment la llicenciatura d’Enologia esdevé un títol de Màster,evidentment hauríem de fer un canvi complert d’estratègia i definir aleshores un títol deMàster dirigit cap a la formació d’enòlegs i que per tant seria més semblant a l’actual titulacióde la llicenciatura d’Enologia. En aquest cas i d’acord amb la realitat dels ensenyamentsd’enologia a Europa hauríem d’establir contactes amb les universitats franceses.

Estratègies per a promoure titulacions conjuntes amb altres universitats europees

La URV promourà el disseny de programes de Postgrau interdepartamentals iinteruniversitàris, tal com contempla la Normativa d’estudis oficials de postgrau, (aprovada alConsell de Govern 8 de juliol de 2005), plantejats com una estructura modular que integridiversos blocs de matèries amb possibilitat d’opció per a l’estudiant i activitat formatives iitineraris amb orientació diversa. Aquesta proposta no és incompatible amb l’existència deprogrames molt especialitzats i destinats a determinats àmbits de coneixement. A més l’ÒrganResponsable del programa podrà contemplar la participació d’un representat de cadascundels Departaments, Institucions o Centres d’Universitat espanyoles o estrangeres queparticipin en l’organització del programa de postgrau.

La URV impulsa les aliances estratègiques interuniversitàries i les associacions ambuniversitats internacionals mitjançant:• L’increment de convenis marcs i específics de cooperació• La participació a fòrums i conferències internacionals• La participació activa en l’Àrea Europea de Recerca (sobretot en els àmbits prioritaris)• L’elaboració de productes formatius conjunts amb altres universitats

Aquesta cooperació internacional en matèria de titulacions conjuntes està recolzada iimpulsada per un programa propi de la URV de suport econòmic a les iniciatives deprogramació de cursos màster, de fins 6.000 Euros per a cada proposta, per aquellespropostes que compleixin les condicions necessàries per a ser candidats a Cursos de Màsterd'Erasmus Mundus. Aquest fons es posen a disposició dels departaments per a consolidarles relacions amb universitats estrangeres i per treballar en l'elaboració d'aquests màstersconjunts amb universitats europees. La URV també disposa del programa de Becaris URV,específic de doctorat que s’ha adaptat als programes de màster.

2. Referent acadèmic intern (Els títols oferts en la tradició acadèmico-investigadora- i professional i potencialitat de les unitats participants)

El títol de Màster i Doctor, que proposem, neix de la vocació de substituir en el perfil orientat ala recerca a l’actual Programa de Doctorat en Enologia impartit pels departaments de


38

Bioquímica i Biotecnologia, Química Analítica i Química Orgànica, Enginyeria Química, ambcol·laboració amb altres grups de recerca de reconegut prestigi d’altres universitatsespanyoles. Aquest programa de doctorat ha obtingut la Menció de Qualitat del Ministerid’Educació i Ciència, pel curs 2005-06 i per l’anterior curs 2004-05, (la justificació a la Mencióde Qualitat s’adjunta a l’Annex 1) essent l’únic doctorat en Enologia de l’estat que ha obtingutaquesta menció.

El nombre total de matriculats en el programa de doctorat actual, pel curs 2004-05 va ser de 9alumnes.Tanmateix, hem de tenir en compte que aquest Màster que proposem va dirigit, a més delsLlicenciats en Enologia, a altres titulacions afins. Tot això implica que els ingressats que notinguin una formació específica en enologia hagin de cursar un primer curs en aquest àmbit,que pot ésser perfectament aprofitat de l’actual ensenyament de la llicenciatura d’Enologia odel futur Grau d’Enologia.

L’existència d’una estructura de recerca (grup/s de recerca)

A l’actualitat els diferents grups de recerca que participarien en aquest Màster en Enologia estroben coordinats a nivell de la Unitat d’Enologia del Centre de Referència en Tecnologiad’Aliments (CeRTA).

La Unitat d’Enologia del CeRTA està composada per un total de 23 doctors adscrits a tresdepartaments. Tanmateix, està composat per 4 grups de recerca reconeguts per la URV. Lataula adjunta sintetitza la seva composició organitzativa:

Taula. Grups de Recerca que composen el CeRTA

Departament Grup de RecercaBiotecnologia Enològica BiotenoBioquímica i Biotecnologia BIB Bioquímica i Enologia BQeno

Química Analítica i QuímicaOrgànica QAQO Química Analítica Enològica i dels

Aliments QAEA

Enginyeria Química EQ Grup de Investigació enTecnologia dels Aliments GITA

Tanmateix, la taula següent mostra la composició global dels diferents grups de Recercaimplicats.

Taula. Composició global dels diferents grups de Recerca implicats

PDI a temps complet PDI a TPUnitat/grup CU TU+CEU TEU Col Lect Agreg Invest* P. Assoc. TOTAL

Bioteno 1 6 3 1 2 0 1 4 18Bqeno 1 2 1 0 2 0 1 4 11QAEA 1 2 1 0 0 0 0 1 5GITA 0 2 1 0 0 0 0 1 4

TOTAL 3 12 6 1 4 0 2 10 34

* Investigadors, corresponents a programes oficials (ICREA, Ramón y Cajal, Juan de la Cierva, MarieCurie, etc...) o contractats per URVEn relació amb la dotació de becaris, la taula adjunta mostra la situació actual dels diferentsgrups de Recerca de la Unitat d’Enologia del CeRTA.

Taula. Composició i distribució dels becaris.


39

Doncs, en aquests moments hi ha 23 investigadors (professors de diferents categories), 1tècnic de suport a la recerca (cofinançat) i 25 investigadors en formació (becaris doctorals).

En relació a la capacitat del Grup per aconseguir finançament per a la recerca, la taulasegüent sintetitza els recursos obtinguts en convocatòries competitives entre 1999 i 2003.

Taula. Recursos obtinguts en convocatòries competitives.

En quan a la capacitat d’atracció de doctorands, la taula adjunta mostra l’evolució d’aquestesdades durant els darrers anys.

Taula. Capacitat d’atracció de doctorands

Finalment, la taula següent mostra les Tesis Doctorals que han estat presentades durant elsdarrers anys.

Taula. Tesis Doctorals

Unitat 2000 2001 2002 2003 2004 TOTALBioteno 2 2 1 3 2 10Bqeno 1 0 4 3 1 9QAEA 1 1 0 1 1 4GITA 1 0 0 3 3 7

Any

N Projectes Import (�) N Projectes Import (�) N Projectes Import (�) N Projectes Import (�) N Projectes Import (�)

Biotecnologia UEEnològica Estat 2 22000 2 163000 2 213000 1 70100(Bioteno) Catalunya 1 360000 2 306000

3 382000 2 163000 2 213000 1 70100 2 306000Bioquímica i UE

Enologia Estat 2 42000 1 66000(Bqeno) Catalunya 1 36000 1 42000

2 42000 1 36000 1 42000 1 66000 0 0Quimica Analitica UE

Enologica i Estat 1 19000 1 31000 1 6000 1 6000dels Aliments (QAEA) Catalunya

1 19000 1 31000 1 6000 0 0 1 6000Grup de Investigacio UE

en Tecnologia Estat 2 9500 1 120000 2 18000dels Aliments (GITA) Catalunya

2 9500 0 0 1 120000 0 0 2 18000

2003Any

Unitat Convocatòria

2001 20021999 2000

Total

Total

Total

Total

Unitat / grup URV DURSI MEC Pr. Europ. Altres TEU Col.lab P. Assoc. TOTALBioteno 3 2 1 4 10Bqeno 3 2 5QAEA 1 1 1 3GITA 3 1 1 2 7

TOTAL 7 6 3 1 8 0 0 0 25

Becaris PDI no doctor


40

Línies de recerca desenvolupadesLa taula adjunta mostra les línies de recerca desenvolupades pels diferents grups de recercaque participen en aquest Màster

Taula. Línies de Recerca dels grups implicats

Dep GR Línies de RecercaLlevats i Fermentació alcohòlicaBacteris ascèticsBacteris làctics i fermentació malolàcticaBioteno

Fermentacions a baixes temperaturesVi i SalutProteïnes dels vins blancsColor i Astringència del vi negre

BIB

BQeno

Maduració del raïmDesenvolupament de tècniques analítiques en vinsQAQO QAEA Desenvolupament de tècniques analítiques en alimentsVinagresEQ GITA Tècniques de membrana en Enologia

3. Referent de demanda (necessitats de la societat)

La situació del sector vitivinícola de l’estat espanyol mostra que hi ha una gran quantitat decellers el que garanteix l’existència d’una demanda de personal altament qualificat, tant pelque fa referència a la recerca (R+D+i), com al de marketing, especialment en aquestsmoments en que la competència amb la resta de països productors esdevé cada vegada mésforta.

A la taula següent es mostren alguns indicadors de la indústria enològica, en ella es pot veureque en el país hi ha 5.179 cellers reconeguts que empren a 21.255 treballadors fixos.

Taula. Indicadors de la indústria enològica (any 2001)

Unitat / grup

Total Amb resultatspublicats Total Amb resultats

publicats Total Amb resultatspublicats Total Amb resultats

publicats Total Amb resultatspublicats

Bioteno 1 1 2 1 3 3Bqeno 1 0 1 1 1 0QAEA 1 1 1 1GITA 1 1 1 1 1 1

2004Any

2000 2001 2002 2003


41

Font: Elaboració MAPA a partir de dades de l’Enquesta Industrial Anual d’Empreses 2001 de l’ INE.Evidentment aquestes dades no inclouen als treballadors temporals que solen contractar-se durant el període àlgidde la verema. Tampoc inclouen a totes les persones que treballen en l'extens vinyer espanyol, ni a totes aquellesque treballen en la venda d'equips i subministraments.

El conjunt de tot l’indicat anteriorment indica la importància de la indústria vitivinícolaespanyola (la tercera mundial), el que justificaria la necessitat de formar professionalsperfectament capacitats per feines tan especialitzades com la recerca i desenvolupament i/oel marketing i direcció d’empreses. Tanmateix, l’existència d’un gran nombre de professionals,Llicenciats en Enologia i amb altres titulacions indica la potencialitat de demanda d’unPrograma de Postgrau com el que es presenta en aquest informe.

El sector de l’Enologia ha tingut fins el moment poques referències de nivell científicacceptable a l’Estat Espanyol. Les úniques referències amb fort reconeixement internacionalhan estat capitalitzades per les universitats franceses a Europa i a Califòrnia i Austràlia anivell dels nous països productors.

D’altra banda, els estudis d’enologia en la URV són i han estat una referència a tot l’estatespanyol des dels seus orígens al 1988. Actualment un 25% dels alumnes de l’actualLlicenciatura en Enologia provenen d’altres comunitats autònomes, fins i tot d’aquelles en ques’imparteixen aquests estudis. Tanmateix la URV ha estat la coordinadora del Programa deDoctorat en Enologia i ha coordinat les sol·licituds ANECA per l’obtenció de la Menció deQualitat d’aquest programa. També coordina la sol·licitud d’un títol de grau en Enologia.Els estudiants que provenen de la resta de l’estat i de l’estranger, vindran en busca d’unensenyament de qualitat i especialitzat, i amb un nou mercat professional que necessitatitulats ben formats. Per l’experiència prèvia (Programa de Doctorat en Enologia) s’haobservat una forta demanda per part d’estudiants de països sud-americans (més del 50%),per la qual cosa es preveu que els títols de Màster poden ser especialment atractius peraquests estudiants.

4. Referent de les fonts potencials d’alumnes

Actualment hi ha 8 universitats a l’estat espanyol que imparteixen la llicenciatura en Enologia iés d’esperar que al 2007 hagin adaptat aquesta titulació al futur Grau d’Enologia.

La taula adjunta mostra el conjunt del balanç global de la llicenciatura d’Enologia a Espanya:

Curs Nº Universitats Sol·licituds Ingressats Egressats2000-2001 7 331 178 1232001-2002 7 305 198 1112002-2003 8 330 229 122

Número de bodegues 5.179

Enòlegs 1.756

Treballadors 21.255 n

Ventes netes (milions Euros) 4.845 n

Despeses en personal (milions Euros) 498 n

Despeses en matèries primes (milions Euros) 2.467 n

Inversions en Actius (milions Euros) 447 n

Valor afegit (milions Euros) 1.478 n


42

2003-2004 8 405 255 02004-2005 8 318 248 0

TOTAL 38 1689 1108 356

Com es pot veure fins al 2003, darrer any del que es disposa d’estadístiques fiables hi ha 356egressats amb el títol de Llicenciat en Enologia. Concretament de la Universitat Rovira i Virgilihan sortit fins a la mateixa data 162 Llicenciats. Cap assenyalar que la matrícula s'hamantingut durant els últims anys estable, tant en la URV com en el conjunt de les universitatsespanyoles. Concretament al voltant de 40 en la URV i al voltant dels 200 en el conjuntd'universitats. També és necessari recordar que durant el període previ a la Llicenciaturad’Enologia, la nostra Facultat, llavors Escola, va atorgar el títol de Graduat en Enologia a 203egressats.El conjunt de tot l’indicat anteriorment confirma l’existència de una gran nombre de titulatsuniversitaris que podrien estar interessats en un Màster com el descrit en aquest informe i queel flux d’egressats sembla estable.


43

C. ASPECTES ACADÈMICS

1. Objectius de formació de l’Estudi: Perfil de competències

El títol de Màster en Enologia és la continuació lògica dels estudis universitaris actuals de lallicenciatura en Enologia i pot ésser també atractiu a altres titulacions afins, dirigit acomplementar i ampliar el futur títol de Grau en Enologia i/o altres Graus afins dins del EEES.

Aquest títol pretén ampliar coneixements dels ingressats procedents dels estudis universitàrisespecífics d’enologia, i en el cas dels ingressats procedents d’altres titulacions universitàriesafins, introduir-los en els fonaments de l’Enologia, per passar després a desenvolupar altrescontinguts molt més específics. Per tant, el Màster té necessàriament una geometria variableque permeti adaptar l’itinerari curricular en funció de la formació prèvia de l’ingressat. A més,Màster en Enologia que es proposa té dues opcions que donen lloc a dos perfils professionalsdiferents.

Concretament, el títol de Màster que es proposa dóna lloc a dos possibles perfils alternatius icomplementaris en l’àmbit de l’Enologia. D’una banda, el primer perfil orientat cap al món delWine Business, de la gestió i de la direcció de l’empresa vitivinícola. Alternativament i/ocomplementàriament, el segon perfil orientat a la recerca.

Tots dos perfils s’ajusten a les necessitats reals de formació que reclamen les empreses delsector enològic, ja que tots dos complementen perfectament la formació dels enòlegs (jasiguin els actual llicenciats o els procedents d’un futur Grau d’Enologia), en l’àmbit degestió/marketing o en el del R + D + i. Tanmateix el perfil de recerca serviria de via d’accés aldoctorat.

Evidentment, aquest títol de Màster també proporciona als egressats competènciestransversals, necessàries en tots els àmbits del coneixement. En ambdues situacionspotencials, els titulats tindran la capacitat per treballar i crear coneixement de maneraautònoma, de participar, de dirigir i de coordinar, si és el cas, equips de treball interdisciplinari,així com d’afrontar problemes complexos amb informacions parcials o fragmentàries.

Així doncs, els participants en el Màster proposat adquiriran competències específiques queels hi capacitin en un dels perfils (Wine Business o recerca). Addicionalment, en els dositineraris s’adquireixen les competències transversals detallades a continuació, així com lesnuclears definides en el seu dia per la Universitat Rovira i Virgili com a comuns a tots els seusensenyaments.

1.- Competències específiques comuns

CE 1 Correcta visió, comprensió i coneixement del món del vi i del seu entorn mediàtic.CE 2 Coneixements científics i tècnics dels processos d’elaboració del vi.CE 3 Capacitat garantida en anàlisi sensorial de vins.CE 4 Coneixement ampli de la realitat vitivinícola mundial.

2.- Competències específiques perfil Wine Business

CE 5 Perfecta capacitació per incorporar-se productivament a l’equip de gestióeconòmica d’un celler.

CE 6 L’assessorament en afers legals, econòmics i financersCE 7 Capacitat per gestionar els Recursos Humans d’una empresa vitivinícola.

CE 8 Coneixements amplis en la normativa i legislacions vitivinícoles europees i


44

mundialsCE 9 Capacitat per a dissenyar plans estratègics de mercat

CE 10 Capacitat per dirigir el departament d’exportació

CE 11 La planificació, programació, direcció, organització, racionalització i control de totsels processos propis d’una indústria vitivinícola

CE 12 Capacitat per dirigir degustacions públiques de vins destinades a la promoció delsproductes de l’empresa

3.- Competències específiques perfil recerca

CE 13 Correcta visió, comprensió i coneixement de la ciència que envolta la vi i del seuentorn mediàtic.

CE 14 Perfecta capacitació per incorporar-se productivament a un departamentuniversitari per tal de desenvolupar les tasques pròpies d’una Tesis doctoral

CE 15 La concepció, planificació, execució i direcció de projectes deR + D + i

CE 16 L’excel·lència en l’estudi i coneixement de l’àmbit de recerca en enologia

CE 17 La realització de recerques bibliogràfiques exhaustives en temes enològicsaltament especialitzats

CE 18 Conèixer i comprendre els sistemes d’anàlisi estadística, tractament gràfic dedades i gestió d’informació aplicats al camp de la recerca en enologia

CE 19 La presentació de resultats en format de literatura científica, d’acord amb elsestàndards comunament acceptats

CE 20 L’avaluació crítica de resultats de recerca enològica, pròpia o aliena.

Pel que fa a competències transversals, el titulats en el Màster en Enologia, en qualsevoldels seus perfils, hauran d’adquirir les següents:

4.- Competències transversals

CT 1 Resoldre problemes de forma efectivaCT 2 Aprendre a aprendreCT 3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiuCT 4 Treballar de forma autònoma amb iniciativaCT 5 Treballar de forma col·laborativa i/o en equip

CT 6 Comprometre’s amb l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com aprofessional

CT 7 Comunicar-se de manera efectiva i amb assertivitat a l'entorn laboral i com aciutadà

CT 8 Capacitat d’anàlisi i síntesiCT 9 Capacitat d’organització i planificació

CT 10 Capacitat de gestió de la informació CT 11 Resolució de problemes CT 12 Presa de decisions CT 13 Habilitats en les relacions interpersonals CT 14 Adaptació a noves situacions CT 15 Lideratge CT 16 Sensibilitat per a temes medioambientals

A les relacions de competències específiques i transversals anteriors, cal afegir lescompetències nuclears definides per la Universitat Rovira i Virgili, comuns a tots els seusensenyaments. Aquestes son:

5.- Competències nuclears URV


45

CN 1 Comunicar-se de manera efectiva en la pràctica professional i com a ciutadà.CN 2 Dominar l’expressió i la comprensió de, pel cap baix, un idioma estranger.CN 3 Tenir adquirides les competències bàsiques en TICCN 4 Tenir una perspectiva àmplia i global del món.

CN 5 Desenvolupar la mobilitat geogràfica necessària per tal de desenvolupar laseva mobilitat professional per l'espai europeu i per la resta del món

2. Estructura curricular

2.1. Itineraris o mòduls que poden conduir a especialitats o títols de màster diferents

Màster en EnologiaEl títol de Màster en Enologia és la continuació lògica dels estudis universitaris actuals de lallicenciatura en Enologia i pot ésser també atractiu a altres titulacions afins, dirigit acomplementar i ampliar el futur títol de grau en Enologia i/o altres graus afins dins de l’EEES.

El Màster proposat consta de 120 ECTS agrupats en els tres blocs (Enologia, Wine Business iRecerca) de diferents característiques que poden combinar-se segons l’itinerari escollit quevindrà definit per el tipus de formació prèvia i el perfil escollit.

Els dos perfils de formació proposats s’assoleixen mitjançant dos itineraris possibles, queconsten d’un total de 120 ECTS organitzats en dos cursos. Segons la titulació prèvia delsingressats existeixen dues combinacions i/o possibilitats, que condicionen el nombre i ladistribució de crèdits troncals i optatius. De fet els alumnes procedents de la llicenciaturad’Enologia tan sols haurien de cursar els 60 ECTS ja sigui del bloc de Wine Business o delBloc de Recerca, ja que ells ja haurien cursat els continguts corresponents al bloc d’Enologia.Pel contrari els alumnes procedents d’altres titulacions haurien de cursar els 120 ECTS,començant pels 60 obligatoris del bloc d’Enologia i seguint pels 60 del Bloc de Wine Businesso pels 60 del Bloc de Recerca. Tanmateix, en funció del bloc d’assignatures optatives escollites podrà obtenir un o l’altre perfil de formació. La taula adjunta sintetitza les diferentspossibilitats.

Taula. Distribució de crèdits troncals i optatius

Formació de l’ingressat ECTS troncals ECTS optatius Perfils de formacióWine BusinessEnologia 3 57 RecercaWine BusinessAltres titulacions 63 57 Recerca

Doctor en EnologiaEls estudiants que obtinguin el títol de Màster en Enologia en la seva opció de Recerca,podran accedir a la realització del doctorat. Per això s’hauran d’inscriure al Doctorat iincorporar-se a un dels grups de recerca per tal de realiztar un treball de recerca original quehauran de presentar i defensar públicament davant d’un Tribunal.

2.2. La seqüència dels continguts del pla d’estudis en relació al perfil de formacióestablert

Màster en EnologiaLa seqüència de continguts del pla d’estudis depèn de la formació inicial dels ingressats i del’opció del perfil formació escollit.


46

Els titulats en enologia tan sol haurien de cursar el segon curs, especialitzant-se, en funció delseu perfil, en l’itinerari de recerca o de Wine Business.L’itinerari pels altres titulats afins, consisteix en dos cursos; el primer un bloc d’Enologia, elsegon curs poden triar entre l’itinerari de recerca o el de Wine Business.L’esquema adjunt il·lustra perfectament les seqüències i itineraris del Màster en Enologia.

La seqüència de continguts per cada itinerari és la següent:

1. Itinerari pels enòlegs

En el cas dels estudiants procedents de la Llicenciatura d’Enologia, tan sols haurien de cursarel segon curs en qualsevol dels dos blocs Wine Business o Recerca, ja que ja haurien cursatels continguts corresponents al bloc d’Enologia.

Bloc de Wine Business:

• 18 ECTS troncals obligatoris de marketing, gestió i direcció d’empreses.

• 3 ECTS troncals obligatoris d’Anglès.

• 9 ECTS optatius a escollir entre les matèries optatives no cursades de laLlicenciatura d’Enologia actual o del futur Grau en Enologia.

• 30 ECTS de Pràctiques. Aquestes pràctiques hauria de realitzar-se en una empresavitivinícola, mitjançant l’establiment d’un conveni entre la URV i l’empresa. Elsestudiants hauria de presentar per escrit i defensa oralment un Projecte Final ques’elaboraria sota la supervisió d’un expert en marketing.

I. Blocd’Enologia

Enòlegs

II. Bloc deWine Business

III. Blocde Recerca

OpcióWine

Business

Diagrama dels itineraris del Programa de Postgrau en Enologiaen funció de la titulació d’accés i de l’opció escollida

1er curs

Màsteren

Enologia

Altres titulacions afins

2on curs

OpcióRecerca

1er curs

2on curs

DoctoratEmpresa CarreraAcadèmica


47

Bloc de recerca:

• 27 ECTS troncals obligatoris d’aprofundiment en les matèries pròpies de la Recercaen Enologia. Durant la fase pilot i vista la necessitat de fer coincidir el títol propi ambel Programa interuniversitari de Doctorat d’Enologia, les matèries que s’impartirienprovindrien d’aquest programa que ha rebut la Menció de Qualitat. Concretamentserien els cursos de doctorat troncals i els optatius que s’imparteixen a la URV.

• 3 ECTS troncals obligatoris d’Anglès.

• 30 ECTS de Pràctiques. Aquestes pràctiques podrien realitzar-se en el departamentde R+D d’una empresa vitivinícola o be en un laboratori de recerca de la Universitat oun altre centre de Recerca. L’estudiant haurà de presentar per escrit i defensaoralment una memòria dels resultats del seu treball de recerca que s’elaboraria sotala supervisió d’un investigador, de forma semblant a com actualment es fa per obtenirel DEA dins del actual programa de doctorat de qualitat.

Doctorat

Una vegada obtingut el títol de Màster en Enologia en la seva opció de Recerca, elsestudiants que ho desitgin podran realitzar el doctorat.

2. Itinerari pels altres titulats

Primer curs: Itinerari d’Enologia

• 57 ECTS troncals obligatoris d’Enologia. Durant la fase pilot, aquestes matèriesprovindrien del primer curs de la Llicenciatura d’Enologia. En el moment en queaquesta es transformés en un títol de Grau, haurien de procedir de les matèriesequivalents del nou títol.

• 3 ECTS troncals obligatoris d’Anglès

El segon curs, també dimensionat en 60 ECTS presenta la següent bifurcació en funció delperfil escollit de formació. En el global del títol, es pot considerar que 57 del total d’ECTSserien de caire optatiu, si bé aquests haurien d’ésser necessàriament escollits per blocs.

Segon curs – Itinerari Wine Business

• 18 ECTS de marketing, gestió i direcció d’empreses

• 4,5 ECTS de Normativa i Legislació Vitivinícoles procedent de l’actual Llicenciaturad’Enologia i en un futur del seu equivalent dins del títol de Grau en Enologia

• 4,5 ECTS d’Anàlisi Sensorial Aprofundit procedent de l’actual Llicenciaturad’Enologia i en un futur del seu equivalent dins del títol de Grau en Enologia


• 30 ECTS de Pràctiques. Aquestes pràctiques haurien de realitzar-se en una empresavitivinícola mitjançant l’establiment d’un conveni entre la URV i l’empresa. Elsestudiants haurien de presentar per escrit i defensa oralment un Projecte Final ques’elaboraria sota la supervisió d’un expert en marketing.


48

Segon curs – Itinerari de Recerca

• 27 ECTS d’aprofundiment en les matèries pròpies de la Recerca en Enologia.Durant la fase pilot i vista la necessitat de fer coincidir el títol propi amb elPrograma interuniversitari de Doctorat d’Enologia, les matèries que s’impartirienprovindrien d’aquest programa que ha rebut la Menció de Qualitat. Concretamentserien els cursos de doctorat troncals i els optatius que s’imparteixen a la URV.


• 30 ECTS de Pràctiques. Aquestes pràctiques haurien de realitzar-se en unlaboratori de la Universitat, d’un Centre de Recerca o als laboratoris de R + D + id’una empresa del sector, mitjançant l’establiment d’un conveni entre la URV il’empresa. L’estudiant hauria de presentar per escrit i defensa oralment unamemòria dels resultats del seu treball de recerca que s’elaboraria sota lasupervisió d’un investigador, de forma semblant a com actualment es fa perobtenir el DEA dins del programa de doctorat.

2.3. Estructura adoptada (matèries i pes curricular en ECTS i descriptors)

A continuació es presenten les matèries agrupades en els tres Blocs que defineixen aquesttítol de Màster en Enologia:

I. Bloc d’Enologia

Q 15 setmanes (febrer-maig) CrT CrP CrL ECTS Departament

I Composició i Evolució del Vi 4,5 0 0 4,5Química Analítica iQuímica Orgànica

I Biologia de la Vinya 6 0 0 6Bioquímica i

Biotecnologia

IBioquímica i Microbiologiaenològiques 9 0 4,5 13,5

Bioquímica iBiotecnologia

Anual Viticultura 6 0 0 6Bioquímica i

Biotecnologia

Anual Enologia General 4,5 0 3 7,5Bioquímica i

BiotecnologiaTotal 1er quadrimestre 30 0 7,5 37,5

Q10 setmanes (octubre-novembre) CrT CrP CrL ECTS

IIAnàlisi i Control QuímicEnològic 3 0 4,5 7,5

Química Analítica iQuímica Orgànica

II Cultura Vitivinícola 3 0 1,5 4,5Bioquímica i

BiotecnologiaII Anglès I 3 0 0 3 A determinar

Anual Viticultura 3 0 0 3Bioquímica i

Biotecnologia

Anual Enologia 3 0 1,5 4,5Bioquímica i

BiotecnologiaTotal 2on quadrimestre 15 0 7,5 22,5Total 1erQ + 2nQ = 45 0 15 60

II. Bloc de International Wine Business


49


IComptabilitat, AnàlisiComptable i Financer 3,0 1,5 0 4,5

IDirecció i organitzaciód'empreses 3 0 0 3

I Gestió de recursos humans 3 0 0 3

IMarketing i Tècniques decomunicació 3,0 0 0 3

IComercialització i exportacióde vins 3,0 1,5 0 4,5

Professorat extern a laURV:

University of SouthAustralia

Professors associatsExperts de reconegut

prestigi

I Anàlisis sensorial aprofundit 3 1,5 0 4,5Bioquímica i

Biotecnologia

INormativa i legislacióvitivinícola 4,5 0 0 4,5


I Anglès I o Anglès II 3 0 0 3 A determinar

Total 1er quadrimestre 25,5 4,5 0 30

Q15 setmanes (setembre-

novembre) CrT CrP CrL ECTS

II Stage professional 0 0 30 30Tot el professorat

implicat

Total 2on quadrimestre 0 0 30 30Total 1erQ + 2nQ = 25,5 3,0 30 60

III. Bloc de Recerca


ITractaments prefermentatitius ipostfermentatius en laelaboració de vins

3 0 0 3Enginyeria Química

I Noves tendències en l’anàlisiinstrumental del vi 3 0 0 3 Química Analítica i

Química Orgànica

I

Ecologia de microorganismesdurant la fermentació vínica:aplicacions de tècniquesmoleculars

5 0 0 5


I La investigació en enologia enEspanya 3 0 0 3 Diversos

I Components bioactius delsaliments 3 0 0 3 Bioquímica i

Biotecnologia

ISeminari científic; Novestendències en microbiologiaenològica

5 0 0 5Diversos

I

El color del vi tinto

5 0 0 5

Bioquímica iBiotecnologia (URV) iNutrició i Bromatologia

Universidad deSalamanca

I Anglès II 3 0 0 3 A determinar

Total 1er quadrimestre 30 0 0 30Q 15 setmanes (setembre- CrT CrP CrL ECTS


50

novembre)II Stage de recerca 0 30 0 30 Tots els implicats

Total 2on quadrimestre 0 0 30 30Total 1erQ + 2nQ = 30 0 30 60

CrT, CrP i CrL: nombre de crèdits de Teoria, Problemes i Laboratori respectivament.ECTS: nombre total de crèdits en el sistema ECTS

2.4. Enumeració de les matèries que integren el programa

Les matèries que es desenvoluparan en el Màster es detallen a l’Annex 1, on presentem percada matèria la descripció de les competències específiques i transversals que han d’assolirels estudiants, així com els objectius d’aprenentatge (excepte pel bloc de International WineBusiness).

1. Bloc d’enologia

Composició i Evolució del ViQuímica enològicaBiologia de la vinyaMorfologia i Fisiologia de la VinyaBioquímica i microbiologia enològiquesConèixer les característiques morfològiques, fisiològics i moleculars dels microorganismesimplicats en els processos enològics. Donar a conèixer els principis bioquímics bàsics de lamaduració del raïm i dels processos de fermentació vínica, com a fonaments de la tecnologiaenològica. Controlar i estabilitzar els vins des de el punt de vista microbiològic.ViticulturaConèixer els fonaments tècnics i els principals criteris en la realització de les diferentsoperacions del conreu i presa de decisions de l'explotació vitícola..Enologia GeneralDesenvolupar els coneixements científics i tecnològics necessaris per a l’elaboració i l’anàlisisensorial del vi.Anàlisi i control químic enològicConèixer els fonaments tècnics i els principals criteris en la realització de les diferentsoperacions del conreu i presa de decisions de l'explotació vitícola..Cultura vitivinícolaConèixer la vitivinicultura mundial, les implicacions del vi en la salut i les implicacionsmediambientals de l’elaboració del vi.Anglès IConeixements d’anglès.

2. Bloc de International Wine Business

Comptabilitat, Anàlisi comptable i financer.Aprenentatge de tot el relacionat amb la comptabilitat i coneixement de gestió financera del’empresa.Direcció i organització d’empresesConeixement de com s’ha de dirigir i gestionar una empresa en general i una bodega i vinyaren particular.Gestió de Recursos humansConeixement com s’organitza la gestió de personal d’una empresa en general i una bodega ivinyar en particular.Marketing i Tècniques de comunicació


51

Coneixements de marketing i de les tècniques de comunicació dirigides cap a lacomercialització de vinsComercialització i Exportació de vinsConeixement profund del mercat internacional de vins i de les regles existents a cadascundels principals països compradors de vins.Anàlisi sensorial aprofunditAprofundiment en el coneixement dels vins de món.Normativa i Legislació vitivinícolesConeixement de les normatives existents a nivell espanyol, europeu i mundial.Anglès IIConeixements d’anglès.Stage professionalEstada en el departament de direcció, ventes i/o marketing d’una empresa vitivinícola peraprendre veritablement el seu funcionament intern.

En aquest bloc esta prevista la participació del Dr. Anthony Spawton, director del “WineMarketing Group” de la “University of South Australia”. El Dr. Spawton és actualment elPresident de “Expert Group of Market Análisis and Consumer Marketing” de la OIV i és sensecap tipus de dubte un dels millors experts mundials en la matèria.

3. Bloc de Recerca

Tractament prefermentatius i postfermentatius en l’elaboració de vins.Introducció a la recerca enològica relacionada amb l’aplicació de la tecnologia als processosd’elaboració del vi.Noves tendències en l’anàlisi instrumental del viConeixement de les metodologies més actual en l’anàlisi químic del most i del vi.Ecologia de microorganismes durant la fermentació vínica: Aplicació de tècniquesmolecularsConeixement de les tècniques moleculars d’identificació de microorganismes vínics i la sevaaplicació al seguiment dels processos fermentatius.La Investigació en enologia en EspañaConeixement de la realitat científica a l’estat espanyol de l’àmbit vitivinícola.Components bioactius dels alimentsConeixement dels components biactius dels aliments i dels seus efectes fisiològics.Seminari Científic : Noves tendències en microbiologia enològicaConeixement de la realitat científica a l’estat espanyol de l’àmbit vitivinícola.El color del vi negreConeixement de realitat química del color del vi i de la influència de certes pràctiquesenològiques sobre el color i altres atributs organolèptics.Anglès IIConeixements d’anglès.

Stage de recercaEstada de recerca en un laboratori per tal de desenvolupar un treball de recerca específic dinsd’alguna de les línies de recerca descrites.

2.3. Desenvolupament de pràctiques acadèmiques o professionals en el programa

En ambdós itineraris del Màster, pels enòlegs i pels alteres titulats, es cursen 30 ECTS depràctiques tant en el bloc de recerca com el de Wine Business.

• Pràctiques Marketing: Aquestes pràctiques hauria de realitzar-se en una empresavitivinícola, mitjançant l’establiment d’un conveni entre la URV i l’empresa. Els estudiants


52

hauria de presentar per escrit i defensa oralment un Projecte Final que s’elaboraria sota lasupervisió d’un expert en marketing.

• Pràctiques Recerca: Aquestes pràctiques haurien de realitzar-se en un laboratori de laUniversitat, d’un Centre de Recerca o als laboratoris de R+D+i d’una empresa del sector,mitjançant l’establiment d’un conveni entre la URV i l’empresa. L’estudiant hauria depresentar per escrit i defensa oralment una memòria dels resultats del seu treball derecerca que s’elaboraria sota la supervisió d’un investigador, de forma semblant a comactualment es fa per obtenir el DEA dins del programa de doctorat.

A més a més de les pràctiques professionals, el Bloc de Wine Business es compond’assignatures teòriques i desenvolupament de problemes.El Bloc de Recerca, a part de l’stage de Recerca, és essencialment teòric.El Bloc d’Enologia no conté pràctiques, sinó que es composa d’assignatures teòriques i delaboratori.

3. Plans docents de les matèries (assignatures). Guia docent.

Les matèries que es desenvoluparan en el Màster es detallen a l’Annex 2, on presentem percada matèria la descripció de les competències específiques i transversals que han d’assolirels estudiants, aixi com els objectius d’aprenentatge.

Criteris de certificació i avaluació de la progressió acadèmicaEls principis que orienten l’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge (E/A)s’inspiren en els components que integren l’avaluació continuada.Aquest tipus d’avaluació es distingeix per ser un procés sistemàtic, planificat i orientat a lapresa de decisions que afecten a aspectes relacionats amb el docent i amb l’alumne. Aldocent perquè li permet reflexionar i prendre decisions sobre la pròpia pràctica i a l’alumneperquè li permet conèixer la pròpia evolució i, en últim terme, li serveix com a elementd’acreditació i certificació dels nivells assolits.L’avaluació continuada contempla una sèrie de paràmetres:

- integra la funció diagnòstica, formativa i sumativa- es du a terme en diferents moments del procés: inici, durant i final- existeixen objectes d’avaluació de diferent naturalesa- poden haver-hi diverses fonts d’avaluació i diferents agents d’avaluació- es poden fer servir instruments variats i adients a allò que es vol avaluar- les tecnologies de la informació i la comunicació faciliten la tasca avaluativa des d’una

correcta planificacióCom podem veure, l’observació de tots aquest aspectes presenten l’avaluació com a unprocés complex i realment ho és. No obstant, la reflexió sobre la seva importància ipotencialitat en el procés formatiu fa que es presenti com a element clau en els paradigmesque regeixen la convergència europea.De fet, s’ha de presentar l’avaluació com un element de coherència que doni sentit al procésd’E/A i que permeti prendre decisions sobre els objectius assolits pels estudiants. Es a dir, sis’assumeix un paradigma que orienti la proposta docent i es pren com a referència eldesenvolupament personal i professional d’un alumne del segle XXI, l’avaluació ha d’éssercoherent i articular-se al voltant d’aquesta idea.

Els procediments d’avaluacióEls procediments d’avaluació es determinen d’acord amb els objectius docents i la sevavinculació a les competències definides en el perfil de formació en cadascuna de lesassignatures, de manera que es combinen diversos procediments que es descriuendetalladament en les guies docents que s’adjunten en l’Annex 2.


53

4. Perfil del professorat responsable

Per tal d’adequar-se als requisits del RD 56/2005 i satisfer els criteris de programacióproposats pel Consell Interuniversitari de Catalunya en relació al perfil del professorat, la URVha establert a la Normativa d’Estudis Oficials de Postgrau de la Universitat que els directorsde tesis assignat a cada estudiant en els estudis de doctorat hauran d’estar en possessió deltítol de doctor i ser Investigador Actiu (definició d’Investigador Actiu aprovada en Consell deGovern de 8 de juliol de 2005).

A la taula que presentem a continuació de distribució de professorat es presenta un resum delnombre de doctors implicats en el Màster i del nombre de trams de recerca. A més, tambés’ha de destacar l’alt grau d’experiència del professorat en programes de doctorat ambMenció de Qualitat. Aquestes dades resum juntament amb la Informació addicional sobre elPDI del Doctorat i el Màster (Annex 3) impliquen una garantia des del punt de vista de laqualitat de la proposta del Programa de Postgrau.

A més, el professorat que forma el nucli del Màster que es presenta té una àmplia experiènciadocent i trajectòria consolidada en activitats de recerca i transferència relacionats amb elcontingut del programa tal com avalen l’experiència i les activitats investigadores que esdetalla en la informació addicional.

La col·laboració entre els grups de recerca on s’integren els professors participants en elprograma de postgrau i les línies de recerca desenvolupades en les diferents unitatsimplicades permeten garantir el desenvolupament òptim dels treballs de recerca associats alcontingut la qual cosa ens permetrà garantir els projectes de tesi doctoral dels alumnes quecursin l’itinerari d’especialització de recerca i el doctorat.

La taula adjunta sintetitza el conjunt i les característiques del professorat de la Facultatd’Enologia que estaria implicat en aquest Màster en Enologia. Dins de la taula s’indica eldepartament al que estan adscrits i el seu nivell professional. Cal assenyalar que tots els TEUsón doctors i que participen activament en la recerca.

Taula 5: Distribució del PDI

Departament/Institut CUTU+CEU TEU Col Lect Agreg

Invest*

P.Assoc. Total

Nombrede

doctors(1)

Nombrepdi ambtram derecerca

(2)

Nombreinvestigadoractiu URV

% pdi enDoct

amb MQ(3)

Bioquímica iBiotecnologia 2 6 4 1 2 0 1 3 19 16 8 12 65

Química Analítica iQuímica Orgànica 1 2 0 0 0 0 1 0 4 4 3 4 100

Enginyeria Química 0 2 1 0 0 0 0 1 4 4 3 3 100

TOTAL 3 10 5 1 2 0 2 4 24 24 14 19* Investigadors, corresponents a programes oficials (ICREA, Ramón y Cajal, Juan de la Cerva, Marie Curie, etc...) o contractats URV(1) Indicar de cada departament/institut imlicat en la docència del programa el nombre de pdi doctor que es preveu que hi participi(2) Nombre de pdi amb trams de recerca concedit en els darrers 6 anys(3) Percentatge de pdi implicat en el programa que ha participat en programes de doctorat amb Menció de Qualitat

Es necessari assenyalar que la part del professorat pdi implicat en el present Màster que noes en l’actualitat professor investigador actiu de la URV, tan sols participaria en la docència


54

d’algunes de les assignatures del primer curs, que corresponen a la formació específicatècnica en enologia i viticultura. Són professors que actualment imparteixen satisfactòriamentla docència dels mateixos ítems en la Llicenciatura en Enologia. Per la impartició del segoncurs del Màster dins del Bloc de Recerca, tan sols hi participarien professors investigadorsactius de la URV.

Cal assenyalar també que per la impartició del Bloc de Wine Business s’hauria de comptaramb professorat extern de reconegut prestigi dins del món de l’economia, el marketing i ladirecció d’empreses vitivinícoles.

5. Previsió de mesures per a la mobilitat dels estudiants

Estratègies per fomentar la mobilitat dels estudiants a EuropaLa URV considera la mobilitat dels estudiants com un element estratègic per al nou modeldocent i per a la seva integració en el procés d’harmonització europea, prova d’això és que enel PLED (aprovat al Claustre 28 de novembre de 2003) es defineixen dues línies d’actuació:

Dissenyar un programa per a la mobilitat docent del professorat Dissenyar un programa per a la mobilitat de l’alumnat

Una altra estratègia de la URV per fomentar la mobilitat és la seva inclusió com a elements dela planificació estratègica de les unitats a traves dels contractes programa de la URV ambcentres i departaments, on la mobilitat esdevé un dels objectius prioritaris. En aquest marc,els centres acorden amb la universitat la realització d’accions concretes orientades apromoure la mobilitat dels seus estudiants. Els alumnes del programes de màster podenbeneficiar-se de la possibilitat de realitzar part dels seus estudis en d’altres universitats. Eltotal reconeixement acadèmic queda garantit ja sigui a través del programa de suport a lamobilitat estudiantil intereuropea Erasmus o a través de convenis bilaterals amb institucionsen un àmbit internacional més general.

El suport econòmic a aquest marc d’actuacions, es tradueix en la implantació d’un programapropi de suport a la mobilitat, anomenat “Europa s’escriu amb a”. En el pressupost 2005, laURV contempla 129.600 euros que es destinen de forma majoritària a la concessió d’ajuts demobilitat que igualen les borses Erasmus, en borses de viatge fins a destinació i en recursosper a efectuar estades d’aprenentatge d’idiomes en universitat estrangers. També escontemplen accions mobilitzadores del PDI i del PAS per potenciar estades en institucionseuropees que permetin transferir experiències docents o de gestió, la constitució de xarxesde docència, l’establiment de titulacions conjuntes i en general tot allò potenciï la millora delsprocessos d’ensenyament i aprenentatge i l’adaptació a l’EEES.

6. Previsió de possible col·laboració de professionals o investigadors que notinguin la condició de professors universitaris

En el desenvolupament del Màster en Enologia, actualment no es preveu cap col·laboració deprofessionals o investigadors aliens a l’àmbit universitari.

Annex

Justificació “Mención de Calidad” a programes de doctorat

del Ministerio de Educación i Ciencia




Annex

Justificació “Mención de Calidad” a programes de doctorat del

Ministerio de Educación i Ciencia

MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA

SECRETARÍA DE ESTADO DE

UNIVERSIDADES E INVESTIGACIÓN

DIRECCIÓN GENERAL DE UNIVERSIDADES

Resolución de 22 de junio de 2004, de la Dirección General de Universidades, por la que se conceden Menciones de Calidad a programas de doctorado de las Universidades españolas para el curso académico 2004-2005 Por Orden de 19 de noviembre de 2003 (BOE de 16 de diciembre) del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte se convocó la presentación de solicitudes para la concesión de la Mención de Calidad a programas de doctorado de las Universidades españolas para el curso académico 2004-2005. Concluido el proceso de evaluación de los programas de doctorado presentados en plazo, la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), ha elaborado informe individualizado y razonado de cada solicitud de acuerdo con los criterios establecidos en el punto 6 de la Orden de convocatoria. A la vista de los mencionados informes, esta Dirección General, ha resuelto: Primero: Conceder la Mención de Calidad a los programas de doctorado que se relacionan en el Anexo I de esta resolución presentados por las Universidades que en el mismo se indican. Segundo: Renovar la Mención de Calidad a los programas de doctorado que se relacionan en el Anexo II de esta resolución presentados por las Universidades que en el mismo se indican. Tercero: Las Menciones concedidas y renovadas tendrán validez durante el curso académico 2004-2005. Cuarto: Denegar el resto de solicitudes presentadas para la concesión o renovación de la Mención de Calidad de los programas de doctorado. Contra la presente resolución, que pone fin a la vía administrativa, cabe interponer en el plazo de un mes recurso potestativo de reposición, al amparo

2

MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA

SECRETARÍA DE ESTADO DE UNIVERSIDADES E INVESTIGACIÓN

de los artículos 116 y 117 de la Ley 30/1992 de 26 de noviembre. Asimismo, podrá interponerse recurso contencioso-administrativo ante la Sala de lo Contencioso-Administrativo de la Audiencia Nacional, en el plazo de dos meses a contar desde el día siguiente a la fecha de su notificación. Dicho recurso no podrá ser interpuesto hasta que el anterior recurso potestativo de reposición sea resuelto expresamente o se haya producido la desestimación presunta. Lo que comunico a V.I. a los oportunos efectos.

Madrid, 22 de junio de 2004

LA DIRECTORA GENERAL DE UNIVERSIDADES,

Carmen Ruiz-Rivas Hernando

ILMO-. SR. SUBDIRECTOR GENERAL DE FORMACIÓN Y MOVILIDAD DE PROFESORADO UNIVERSITARIO.

1

ANEXO I PROGRAMAS DE DOCTORADO QUE HAN OBTENIDO LA MENCIÓN DE CALIDAD

Universidad Coordinadora Referencia Programa de doctorado ALCALÁ

2004-00013 CARTOGRAFIA, SISTEMAS DE INFORMACION GEOGRAFICA Y TELEDETECCION

ALMERÍA 2004-00143

ANALISIS FUNCIONAL EN CONTEXTOS CLINICOS Y DE LA SALUD

2004-00134 BIOQUIMICA Y BIOLOGIA MOLECULAR AUTÓNOMA DE BARCELONA

2004-00211 DOCTORADO EN FILOLOGIA INGLESA 2004-00045 DERECHOS FUNDAMENTALES

2004-00050 ESTUDIOS INTERNACIONALES MEDITERRANEOS

2004-00063

DESARROLLO PSICOLOGICO,APRENDIZAJE Y EDUCACION: PERSPECTIVA CONTEMPORANEAS

2004-00198 CULTURAS EN CONTACTO EN EL MEDITERRANEO ANTIGUO

2004-00199 LAS LITERATURAS HISPANICAS Y LOS GENEROS LITERARIOS EN EL CONTEXTO OCCIDENTAL

AUTÓNOMA DE MADRID

2004-00404 LA QUIMICA COMO CIENCIA MULTIDISCIPLINAR

2004-00148 TECNOLOGIA DE MATERIALES 2004-00153 QUIMICA INORGANICA MOLECULAR

2004-00165 LOGICA Y FUNDAMENTOS DE LAS MATEMATICAS

2004-00173 MICROBIOLOGIA AMBIENTAL Y BIOTECNOLOGIA

2004-00178 ASTRONOMICA Y METEOROLOGIA

2004-00190 TECNICAS INSTRUMENTALES DE LA FISICA Y LA CIENCIA DE MATERIALES

2004-00318 FISIOLOGIA 2004-00324 BIOLOGIA Y PATOLOGIA CELULARES

2004-00325 INGENIERIA DEL MEDIO AMBIENTE Y DEL PRODUCTO

2004-00344 MATEMATICAS 2004-00348 ANTROPOLOGIA BIOLOGICA

BARCELONA

2004-00389 INGENIERIA DE MICROSISTEMAS, SENSORES Y ACTUADORES

CANTABRIA 2004-00267 MATEMATICAS Y SUS APLICACIONES CARLOS III

2004-00455 TECNOLOGIAS DE LAS COMUNICACIONES

2004-00006 GEOGRAFIA Y DESARROLLO:TERRITORIO, SOCIEDAD Y TURISMO

2004-00011 METODOS Y PROBLEMAS EN LINGUISTICA DIACRONICA Y SINCRONICA DEL ESPAÑOL

2004-00016 LITERATURA ESPAÑOLA

COMPLUTENSE

2004-00033 PROBLEMAS ACTUALES DE DERECHO ADMINISTRATIVO

4

Universidad Coordinadora Referencia Programa de doctorado 2004-00341 INGENIERIA CIVIL

2004-00387 AUTOMATIZACION AVANZADA Y ROBOTICA

2004-00394 INGENIERIA AMBIENTAL

POLITÉCNICA DE CATALUÑA

2004-00408 INGENIERIA TERMICA POLITÉCNICA DE MADRID

2004-00118 BIOTECNOLOGIA Y RECURSOS GENETICOS DE PLANTAS Y MICROORGANISMOS ASOCIADOS

2004-00393 TECNOLOGIA DE MEMBRANAS, ELECTROQUIMICA, MEDIO AMBIENTE, SEGURIDAD NUCLEAR

POLITÉCNICA DE VALENCIA

2004-00396 RECONOCIMIENTO DE FORMAS E INTELIGENCIA ARTIFICIAL

POMPEU FABRA 2004-00098 CIENCIAS POLITICAS Y SOCIALES PÚBLICA DE NAVARRA

2004-00047 ECONOMIA, ORGANIZACION Y GESTION (BUSINESS ECONOMICS)

REY JUAN CARLOS 2004-00282 NEUROCIENCIAS Y DOLOR

2004-00113 DERECHO DE LA EMPRESA Y DE LA CONTRATACION

2004-00127 ENOLOGIA

ROVIRA I VIRGILI

2004-00279 NEUROTOXICOLOGIA Y PSICOFARMACOLOGIA

SALAMANCA 2004-00328 AVANCES EN MEDICINA INTERNA 2004-00230 LINGÜÍSTICA 2004-00321 QUIMICA

2004-00359 INVESTIGACION Y DESARROLO DE MEDICAMENTOS

2004-00370 MEDICINA MOLECULAR

2004-00378 IMTERUNIVERSITARIO EN TECNOLOGIAS DE LA INFORMACION

SANTIAGO DE COMPOSTELA

2004-00402 NEUROCIENCIA 2004-00159 FISICA NUCLEAR 2004-00176 ESTUDIOS AVANZADOS EN QUIMICA

2004-00179 GENETICA Y TECNOLOGIAS MICROBIANAS

2004-00181 CIENCIAS DE LOS MATERIALES 2004-00183 MATEMATICAS 2004-00294 FISIOLOGIA Y NEUROCIENCIA 2004-00368 AUTOMATICA Y ROBOTICA

2004-00380 TEORIA Y PRACTICA DE LA REHABILITACION ARQUITECTONICA Y URBANA

SEVILLA

2004-00421 INGENIERIA ELECTRONICA;TRATAMIENTO DE SEÑALES Y COMUNICACIONES

2004-00146 INVESTIGACION EN DIDACTICA DE LAS CIENCIAS EXPERIMENTALES

2004-00158 FOTONICA: FUNDAMENTOS Y DISPOSITIVOS

2004-00252 TECNICAS EXPERIMENTALES EN QUIMICA

VALENCIA

2004-00263 ETICA Y DEMOCRACIA

Annex


I. BLOC D’ENOLOGIA

DADES IDENTIFICATIVES

Assignatura COMPOSICIÓ I EVOLUCIÓ DEL VI CodiCOMPETÈNCIES

Específiques(tipus A)

CE1, CE2

Transversals(Tipus B)

CT1, CT3, CT8, CT12

Nuclears(Tipus C)

CN1, CN4, CN5

OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIESRELACIONADES

Conèixer els constituents del vi i el seu comportament des delpunt de vista químic un cop ha tingut lloc la fermentacióalcohòlica.Conèixer les proves químiques poden realitzar-se en ladeterminació d’un frau.Saber quina informació química donen els diferents paràmetresenològics relacionats amb l’acidesa.Deduir com una determinada modificació natural o externa del’acidesa afecta a Atot, Acen, pH, Avol i capacitat amortidora irealitzar-ne càlculs relacionats.Conèixer quins són els sistemes redox que actuen en el vi i comevolucionen.Saber com es formen des del punt de vista químic els “gustosoxidats i reduïts”.Conèixer les propietats químiques dels clarificants.Conèixer quines proves químiques poden realitzar-se per a laidentificació dels precipitats del vi i els fonaments químicsd’aquestes proves.Raonar, un cop identificat el precipitat, quins poden ser elspossibles tractaments químics correctors.Conèixer els fonaments químics relacionats amb els controlsd’estabilitat dels vins.

Conèixer el comportament químic d’antocians i procianidines, iquines implicacions tenen aquestes modificacions en el color i elsseus canvis..

Conèixer els processos químics implicats en l’envelliment del vi

Deduir com afecten els equilibris de dissociació i combinació delSO2 en la seva activitat.

CE1, CE2, CT1,CT3, CT8, CT12,CN1, CN4, CN5

AVALUACIÓTipologia Descripció %

Proves dedesenvolupament

Preguntes llargues sobre el temari. Imprescindibleaprovar aquest ítem per superar l’assignatura

50

Proves objectives depreguntes curtes

Preguntes curtes de raonament concret.Imprescindible aprovar aquest ítem per superarl’assignatura

30

Proves objectivesde tipus test

Preguntes tipus test sobre el temari. Imprescindibleaprovar aquest ítem per superar l’assignatura

20


Assignatura BIOLOGIA DE LA VINYA CodiCOMPETÈNCIES


CE1, CE2, CE4, CE8, CE11


CT1, CT3, CT5, CT8, CT12, CT13, CT15

Nuclears(Tipus C)

CN1, CN2, CN3, CN4, CN5


Conèixer la Història de la Viticultura i comprendre lesrepercussions que va tenir la fil·loxera que provocà un radicalcanvi en el conreu d'aquesta planta i com a conseqüència en larecerca vitivinícolaDiferenciar la ubicació de les Vitàcies dins de l'esquemataxonòmic dels éssers vius, el seu origen i evolució i classificacióbotànicaDistingir la classificació pràctica de les espècies del gènere Vitisen funció de les seves utilitats incidint sobre el rol delsportaempelts i dels híbrids productors directesConèixer amb detall la morfologia de l'aparell vegetatiu ireproductor de la vinyaInterpretar els dos principals mètodes ampelogràfics usats perreconèixer i caracteritzar les diferents varietats de viníferesComprendre la reproducció sexual i asexual de la vinya, la sevaheterogeneïtat genètica i sanitària.Diferenciar els individus més aptes genèticament i sanitàriament irelacionar-ho amb el treball i la legislació dels vivers.Entendre el cicle vegetatiu i reproductor de la vinya i els diferentsfactors externs i interns que l'afecten.Conèixer els factors que incideixen en la capacitat fotosintèticadel cep i definir la canòpiaComprendre la influència de diferents factors en la maduració delraïm i avaluar-ne la importància front la qualitatDistingir els diferents tipus de climes i sòls vitícoles. Definir les variables del mesoclima i classificar les varietatsviníferes segons la seva adaptació

CE1, CE2, CE4,CE8, CE11, CT1,CT3, CT8, CT12,CT13, CT15, CN1,CN4, CN5

Creació i exposició de diagrames climàtics de diferents localitatsamb la participació dels alumnesTransferir coneixements teòrics a través de l'anàlisi críticd'articles mitjançant treball en equip

CE1, CE2, CT5,CN2, CN3


Presentació Creació d’un diagrama ombrotèrmic 5Examen Final Prova que combina preguntes de desenvolupament i

objectives95


Assignatura BIOQUÍMICA I MICROBIOLOGIAENOLÒGIQUES

Codi 19042006

COMPETÈNCIESEspecífiques(tipus A)

CE1, CE2, CE3


CT1, CT2, CT3, CT4, CT5, CT8, CT9, CT11, CT16

Nuclears(Tipus C)

CN1, CN4


Conèixer les diferents fases de desenvolupament del raïm durantla seva maduració i comprendre les repercussions que podentenir els components del raïm sobre la qualitat de la verema i delsvins.Conèixer les característiques estructurals, morfològiques,moleculars i fisiològiques dels llevats.Conèixer les característiques estructurals, morfològiques,genètiques i fisiològiques dels bacteris làctics.Conèixer la bioquímica de la fermentació alcohòlica i malolàctica,i raonar per identificar els possibles problemes de parada defermentacions per solucionar-les.

CE1, CE2, CN1,CN4

Conèixer les principals alteracions produïdes pels llevats,bacteris làctics, bacteris ascètics i fongs en els mostos i vins, iexplicar les principals tècniques d'estabilització microbiològicadels vins.

CE1, CE2, CE3

Aplicar els coneixements teòrics en les pràctiquesCT1, CT4, CT5,CT8, CT9, CT11,CT16

Participar de forma activa en les classes CT2, CT3Transferir els coneixements teòrics i els resultats obtinguts en lespràctiques mitjançant un treball d'equip i sintetitzar-les en unaexposició oral

CT5, CT8

Definir la biotecnologia enològica i explicar els principals mètodesde modificació genètica dels llevats. CE1, CE2



Preguntes llargues sobre el temari. Imprescindibleaprovar aquest ítem per superar l’assignatura

30


Preguntes curtes de raonament concret.Imprescindible aprovar aquest ítem per superarl’assignatura

30


Preguntes tipus test sobre el temari. Imprescindibleaprovar aquest ítem per superar l’assignatura

30

Presentació i treball Presentació del treball realitzat durant les pràctiquesde laboratori

10


Assignatura VITICULTURA CodiCOMPETÈNCIES


CE1, CE2, CE4, CE7, CE8


CT1, CT3, CT6, CT8, CT9, CT11, CT12, CT14, CT15, CT16

Nuclears(Tipus C)

CN1, CN4,


Conèixer la realitat vitícola mundialConèixer les característiques pròpies de les diferents varietatsviníferes

Conèixer les característiques pròpies dels diferents portaemplets

CE1, CE2, CE4,CE7, CT1, CT3,CT6, CT8, CT9,CT11, CT12, CT14,CT15, CT16, CN1,CN4

Conèixer les tècniques pròpies per dur a terme la plantació d’unavinya

CE1, CE2, CE4,CE7, CN8, CT1,CT3, CT6, CT8,CT9, CT11, CT12,CT14, CT15, CT16,CN1

Conèixer les tècniques necessàries per la correcta conducciódel vinyarConèixer els sistemes adients per la protecció dels cultius

Conèixer els sistemes de verema i la seva organització

CE1, CE2, CE4,CE7, CT1, CT3,CT6, CT8, CT9,CT11, CT12, CT14,CT15, CT16, CN1,CN4


Treball i presentacióde treballs

Presentació d’un treball específic 10


Desenvolupament d’un tema 30


Preguntes conceptuals 30


Preguntes tipus test sobre el temari. 30


Assignatura ENOLOGIA GENERAL CodiCOMPETÈNCIES


CE1, CE2, CE3, CE4,


CT1, CT2, CT3, CT4, CT6, CT8, Ct9, CT10, CT11, CT12, CT15,CT16

Nuclears(Tipus C)

CN1, CN3, CN5


Conèixer la relació que existeix entre els components del raïm idel vi amb les sensacions organolèptiquesConèixer i identificar els atributs sensorials positius i els defectesdels vins mitjançant l'anàlisi sensorialConèixer l'evolució dels components del raïm al llarg de lamaduració i com es poden veure afectats pels sistema de veremai/o transport i per les malalties de la vinyaConèixer totes les maquines i equips que s'utilitzen enl'elaboració del viConèixer els processos i sistemes d'elaboració, filtració,clarificació, estabilització i criança dels diferents tipus de vins, aixícom els tests de diagnòsticDecidir la data òptima de veremaDiagnosticar mitjançant l'anàlisi sensorial la qualitat d'un vi per apoder perdre decisions de procediment d'elaboració i de destíUtilitzar la maquinaria i els equips habituals de vinificació ambcriteriElaborar tot tipus de vins i derivats

CE1, CE2, CE3,CE4, CT1, CT2,CT3, CT4, CT6,CT8, Ct9, CT10,CT11, CT12, CT15,CT16, CN1, CN3,CN5


Pràctiques alaboratoris

Una o dues preguntes sobre els continguts pràctics 10

Treballs Informe de les pràctiques de laboratori 10Proves dedesenvolupament

Preguntes llargues sobre el temari. Imprescindible aprovaraquest ítem per superar l’assignatura

50

Provesobjectivesde preguntescurtes

Preguntes curtes de raonament concret. Imprescindibleaprovar aquest ítem per superar l’assignatura

20

Provespràctiques

Un o dos problemes. Imprescindible aprovar aquest ítemper superar l’assignatura

10


Assignatura ANÀLISI I CONTROL QUÍMICENOLÒGIC

Codi

COMPETÈNCIESEspecífiques

(tipus A)CE1, CE2, CE3, CE4


CT1, Ct2, CT3, CT6, CT8, CT10, CT11, CT12,

Nuclears(Tipus C)

CN1, CN2, CN3,


Gestionar y controlar la qualitat de vins i derivatsOrganitzar un laboratori enològicGestionar l'adquisició dels instruments analítics del laboratorienològicDirigir el laboratori d'anàlisi enològicaInterpretar un protocol d'anàlisi enològicaInterpretar enològicament els resultats analíticsValidar els mètodes utilitzats a un laboratoriRealitzar el mostreig i control de maduració dels raïmsRealitzar els anàlisis adients per al control de l'elaboració delsvinsRedactar un informe analític

CE1, CE2, CE3,CE4, CE8, CT1,CT1, Ct2, CT3, CT6,CT8, CT10, CT11,CT12, CN1, CN2,CN3






Proves objectivesde tipus problema

Resolució de problemes relacionats amb la soluciópràctica d’anàlisi químic del vi.

30


Assignatura CULTURA VITIVINÍCOLA CodiCOMPETÈNCIES


CE1, CE2, CE3, CE4


CT2, CT6, CT7, CT16

Nuclears(Tipus C)

CN1, CN2, CN3, CN4, CN5


Coneixement de les principals regions productores de vi de totel mon, de les seves característiques productives i de lestipologies del vins produïtsConeixement de les implicacions sobre la salut del consum deviConeixement de l’impacte mediambiental de la indústriavitivinícola i dels sistemes de depuració destinats a minimitzarl’impacte

CE1, CE2, CE3,CE4, CT2, CT6,CT7, CT16, CN1,CN2, CN3, CN4,CN5

L’alumne pot fer les consultes que cregui convenients durant l’horari d’atenció delsprofessors


Treball i presentaciódel treball

Presentació i exposició oral d’un treballespecífic

50





ComplementàriaAltres recursos Internet


Assignatura ANGLÈS I CodiCOMPETÈNCIES

Específiques(tipus A)Transversals(Tipus B)

CT1, C7,

Nuclears(Tipus C)

CN2


Conèixer adequadament de la llengua anglesa CT1, CT7, CN2AVALUACIÓ

Tipologia Descripció %Avaluació continuada 100

II. BLOC DE MARKETING, COMERCIALITZACIÓ DE VINS I DIRECCIÓ DEL’EMPRESA VITIVINÍCOLA

El bloc de marketing, comercialització de vins i direcció de l’empresa vitivinícola, noesta previst d’activar-se fins el curs 2006-07 degut a que en l’actualitat encara no estaprou concretat. De fet el programa plantejat a la memòria es tan sols una indicació delscontinguts globals que hauria d’incloure un Màster d’aquestes característiques.

Per tal de poder desenvolupar la docència d’aquest bloc hem contactat amb el Dr.Anthony Spawton, director del “Wine Marketing Group” de la “University of SouthAustralia”. El Dr. Spawton es actualment el President de “Expert Group of MarketAnálisis and Consumer Marketing” de la OIV i es sense cap tipus de dubte un delsmillors experts mundials en la matèria.

En les converses mantingudes amb el Dr. Spawton vam concretar que el seu grup potoferir a la URV un bloc de 4 setmanes de formació presencial i un seguimentmitjançant la xarxa durant la resta del curs. Aquest format ja ho estan practicant aAustralia i tenen previst oferir-ho a algunes universitat europees, entre les que s’incloula URV, durant al curs 2006-07. Ara mateix estem esperant el programa de formacióque ofereix el grup del Professor Spawton per tal d’analitzar els seu continguts icomplementar-los amb altres per tal de cobrir tot el programa inclòs dins de lamemòria.

Creiem que el fet de no activar el bloc de marketing, comercialització de vins i direccióde l’empresa vitivinícolafins al curs 2006-07 no representa cap inconvenient de cara aimplementació de la prova pilot del present màster, ja que en principi es començariaamb el primer curs (Bloc d’Enologia) i no seria fins al següent curs en que elsestudiants podrien cursar el bloc de marketing. Tot això, els estudiants procedents dela Llicenciatura d’Enologia, al tenir ja cursat aquest bloc, podrien en teoria cursardirectament el segon curs, però en aquest cas només podrien cursar el Bloc derecerca durant el curs 2005-06, o be haurien d’esperar al curs 2006-07 per a podercursar el Bloc de marketing.

II. BLOC DE RECERCA


Assignatura TRACTAMENTS PREFERMENTATIUSI POSTFERMENTATIUS ENL’ELABORACIÓ DE VINS

Codi


(tipus A)CE13, CE14, CE15, CE16, CE17, CE18, CE19, CE20


CT1, CT2, CT3, CT4, CT5, CT7, CT8, CT9, CT10, CT11, CT12,CT13, CT14, CT15, CT16

Nuclears(Tipus C)

CN1, CN3, CN4, CN5


Aprofundir en el coneixement de les tècniques dirigides aclarificació del mostAprofundir en el coneixement de les tècniques dirigides a ladestartarització del viAprofundir en el coneixement de les tècniques dirigides a laestabilització tartàrica i protèica del viAprofundir en el coneixement de les tècniques dirigides a ladesmetalització del viAprofundir en el coneixement de les tècniques de separaciólíquid - sòlid aplicades al most i al vi.

CT5, CT7, CT8,CT9, CT10, CT11,CT12, CT13, CE13,CE14, CE15, CE16,CE17, CE18, CE19,CE20, CT1, CT2,CT3, CT4, CT14,CT15, CT16, CN1,CN3, CN4, CN5

Adquirir criteris pel desenvolupament de noves tecnologies CE15, CE19, CE20,CT1, CT3, CT8,CT11, CT14, CT16


Avaluació continuada 100


Assignatura NOVES TENDÈNCIES A L‘ANÀLISI DELVI

Codi





Nuclears(Tipus C)

CN1, CN3, CN4, CN5


CE13, CE14, CE15, CE16, CE17, CE18, CE19, CE20



Nuclears(Tipus C)

CN1, CN3, CN4, CN5


Aplicació de la cromatografia de gasos a l’anàlisi del most idel viAplicació de la HPLC a l’anàlisi del most i del viAplicació de IR-TF a l’anàlisi del most i del viAplicació del nas electrònic a l’anàlisi del most i del viIntroducció de les tècniques quimiomètriquesAplicació d’altres tècniques analítiques

CE13, CE14, CE15,CE16, CE17, CE18,CE19, CE20, CT1, CT2,CT3, CT4, CT5, CT7,CT8, CT9, CT10, CT11,CT12, CT13, CT14,CT15, CT16, CN1, CN3,CN4, CN




Assignatura ECOLOGIA DE MICROORGANISMESDURANT LA FERMENTACIÓ VÍNICA:APLICACIÓ DE TÈCNIQUESMOLECULARS

Codi





Nuclears(Tipus C)

CN1, CN3, CN4, CN5

OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES RELACIONADESConeixement de les principals tècniques molecularsd’identificació de microorganismesIdentificació i ecologia de llevatsIdentificació i ecologia de bacteris làcticsIdentificació i ecologia de bacteris ascèticsInteraccions entre microorganismes

CE13, CE14, CE15, CE16,CE17, CE18, CE19, CE20,CT1, CT2, CT3, CT4, CT5,CT7, CT8, CT9, CT10, CT11,CT12, CT13, CT14, CT15,CT16, CN1, CN3, CN4, CN5




Assignatura LA INVESTIGACIÓ EN ENOLOGIA AESPANYA

Codi

COMPETÈNCIESEspecífiques(tipus A)




Nuclears(Tipus C)

CN1, CN3, CN4, CN5


Conèixer la realitat científica a l’estat espanyol de l’àmbitvitivinícola

Sensibilitzar-se amb la innovació i la recerca en el campvitivinícolaInterpretar experiències de recerca del camp espanyol enrelació a Europa i el món

CE13, CE14, CE15,CE16, CE17, CE18,CE19, CE20, CT1, CT2,CT3, CT4, CT5, CT7,CT8, CT9, CT10, CT11,CT12, CT13, CT14,CT15, CT16, CN1, CN3,CN4, CN5




Assignatura COMPONENTS BIOACTIUS DELSALIMENTS

Codi





Nuclears(Tipus C)

CN1, CN3, CN4, CN5


Conèixer el concepte de element bioactiu d’un alimentIdentificar dels efectes fisiològics dels compostosfenòlicsConeixement dels efectes fisiològics dels carotenoids,dels àcids grassos i dels compostos azufratsDefinir el concepte d’aliment funcional

CE13, CE14, CE15, CE16,CE17, CE18, CE19, CE20,CT1, CT2, CT3, CT4, CT5,CT7, CT8, CT9, CT10,CT11, CT12, CT13, CT14,CT15, CT16, CN1, CN3,CN4, CN5




Assignatura SEMINARI CIENTÍFIC TÈCNIC: NOVESTENDÈNCIES EN MICROBIOLOGIAENOLÒGICA

Codi





Nuclears(Tipus C)

CN1, CN3, CN4, CN5


Conèixer de les noves tendències en microbiologiaenològicaDesenvolupar la capacitat en l’actualització deconeixements en el camp de la microbiologia

CE13, CE14, CE15,CE16, CE17, CE18,CE19, CE20, CT1, CT2,CT3, CT4, CT5, CT7,CT8, CT9, CT10, CT11,CT12, CT13, CT14,CT15, CT16, CN1, CN3,CN4, CN5




Assignatura EL COLOR DEL VI NEGRE CodiCOMPETÈNCIES





Nuclears(Tipus C)

CN1, CN3, CN4, CN5


Conèixer la realitat química del color del viInterpretar la copigmentació i de la formació de nouspigmentsAplicar les tècniques analítiques dels compostos fenòlicsConèixer la influència de les tècniques de vinificació i decriança sobre els compostos fenòlics i el color del vi

CE13, CE14, CE15, CE16,CE17, CE18, CE19, CE20,CT1, CT2, CT3, CT4, CT5,CT7, CT8, CT9, CT10,CT11, CT12, CT13, CT14,CT15, CT16, CN1, CN3,CN4, CN5




Assignatura ANGLÈS II CodiCOMPETÈNCIES

Específiques(tipus A)Transversals(Tipus B)

CT1, C7,

Nuclears(Tipus C)

CN2


Conèixer adequadament la llengua anglesa CT1, CT7, CN2AVALUACIÓ

Tipologia Descripció %Avaluació continuada 100


Assignatura STAGE DE RECERCA CodiCOMPETÈNCIES





Nuclears(Tipus C)

CN1, CN3, CN4, CN5


Adquirir la capacitat d’anàlisi exhaustiu de la bibliografia existentsobre el tema concret d’estudi que li sigui assignat a l’estudiantAdquirir la capacitat de elaborar una memòria sobre l’estat actualde la qüestióAdquirir la capacitat per formular els objectius de recercanecessaris per desenvolupar el tema plantejatPlanificar el disseny experimental destinat a respondre alsobjectius plantejatsDesenvolupar al laboratori les tasques necessàries per tal resoldreel problema plantejat.Elaborar una memòria en forma d’article científic (en anglès)

CE13, CE14,CE15, CE16,CE17, CE18,CE19, CE20, CT1,CT2, CT3, CT4,CT5, CT7, CT8,CT9, CT10, CT11,CT12, CT13,CT14, CT15,CT16, CN1, CN3,CN4, CN5


Avaluació continuada 50Informe i defensa oral de la memòria elaborada 50

Annex


1

Informació sobre el PDI del Màster(A incloure com a apartat II.C.3 de la proposta)

A presentar per a cada Estudi de Màster que es proposi per a ser iniciat el curs 2006/07 (incloure-ho com a apartat II.C.3 de laproposta). Es tracta d’aportar informació agregada sobre el conjunt del PDI que es tingui previst que participarà enl’ensenyament1, per, en primer lloc, disposar de més elements per avaluar la qualitat de la proposta; i, en segon lloc, percomprovar la verificació dels requisits establerts en l’enunciat de l’apartat II.C.3 de la proposta.[Si l’estudi és compartit per vàries universitats, donar la informació que es demana, per a cada universitat].

Títol de l’Estudi de Màster: en Enologia

Orientació de l’estudi (recerca, professionalitzador, acadèmic o mixt): Mixt

Universitat(s): Rovira i Virgili

Programa oficial de postgrau (POP)2: en Enologia

1. Estructura i formació acadèmicaNombre total de PDI - Nombre total de PDI doctor -Percentatge del segon sobre el primer(desglossar per Universitats; es pot tambédesglossar per Unitats, donant, en qualsevol cas, elstotals al final)

BIB:16 QAQO: 3 EM: 3

BIB:100 QAQO:100 EM:100

Nombre total de PDI amb experiència professionalen àmbit(s) d’interès per al Màster, i % sobre el totalde PDI de l’Estudi.(idem)


BIB:100 QAQO:100 EM:100

Percentatge de PDI doctor o amb experiènciaprofessional en àmbit(s) d’interès per al Màster,sobre el total de PDI (dades globals).


BIB:100 QAQO:100 EM:100

1 Aquesta informació s’haurà de confirmar, cas que hi haguessin petits canvis, més endavant.2 Si cal, especificar per a cada universitat participant.

2

2. Experiència docent en màster o equivalent, en el darrer quinquenni (2000/01-2004/05)

Donar una visió general indicadora del grau d’experiència docent prèvia del PDI previst per al Màster, en ensenyaments delmateix tipus o equivalents3. Es recomana incloure-hi també, si és el cas, la participació en experiències d’adaptació delsensenyaments a l’Espai Europeu d’Educació Superior (planificació en crèdits ECTS, establiment d’objectius formatius en basea competències, aplicació de metodologies pedagògiques adients,...), així com altres activitats o mèrits rellevants (materials oprojectes docents rellevants desenvolupats, valoracions de la docència impartida, reconeixements o distincions, etc.). Es potdonar alguna referència d’alguns d’aquests treballs o activitats, d’especial interès.(Màxim 2 pàgines)

Bàsicament el conjunt de PDIs que participa en aquest projecte de Màster representa elresultat del grup original que va participar en la creació dels estudis universitaris d’Enologiaen Tarragona al 1988. Aquest grup original format per un grup força més reduït vadesenvolupar inicialment els estudis propis no homologats de Graduat en Enologia en laaleshores Universitat de Barcelona. Fruit d’aquesta experiència es va canviar completamentel panorama formatiu en aquest camp dins de tot l’estat espanyol. De fet fruit d’aquestaexperiència es va aconseguir la creació del títol oficial de Llicenciat en Enologia al 1996. Calassenyalar que la Llicenciatura d’Enologia és un títol de segon cicle i que per tantequivaldria en la seva actual estructura a un Màster de perfil professionalitzador d’acordamb l’estructura de Bolonia.

De fet en l’actualitat hi ha 8 universitats espanyoles que imparteixen el títol de Llicenciat enEnologia seguint el model inicialment desenvolupat a la nostra Facultat. Tanmateix, duranttots els treballs dirigits per sol·licitar un títol de Grau en Enologia a l’ANECA, la nostrauniversitat ha actuat com coordinadora i ha exercit un clar lideratge. Avui per avui, laFacultat d’Enologia és el referent en la formació d’enòlegs a tot l’estat espanyol. Lamatrícula és un èxit, ja que s’omplen sobradament les 40 plaçes, i de fet, malgrat elproblema de l’idioma, cada any rebem una desena o mes d’estudiants procedents de forade Catalunya, el que representa més del 25 % dels estudiants.

Paral·lelament, aquest grup de PDIs va començar a desenvolupar activitats dins del campde la recerca en enologia i en la transferència de tecnologia a les empreses del sectorenològic el que ha donat, tal i com es pot deduir dels marcadors indicats en aquest informe,molt bons resultats.

A poc a poc, el grup ha crescut incorporant nous doctors i ampliant les seves àrees detreball. El grup de PDIs s’ha configurat com la Unitat d’Enologia del Centre de Referènciaen Tecnologia d’Aliments de la Generalitat de Catalunya (CeRTA) i com tal ha desenvolupatuna gran tasca d’extensió universitària. Tanmateix, el grup de PDIs ha desenvolupat unprograma de doctorat en Enologia que ha merescut la menció de qualitat.

Finalment, cal assenyalar que la Facultat d’Enologia ha mostrat des dels inicis un graninterès per adaptar-se a les noves circumstàncies. Per aquesta raó, els primers cursos delsensenyaments d’Enginyeria Tècnica Agrícola i de la Llicenciatura en Enologia ja estanredissenyats amb competències i directrius de formació, i planificats en crèdits ECTS.

3 Segon cicle, cursos de doctorat (en especial en programes de doctorat amb menció de qualitat atorgada pel Ministeri), formació

continuada a nivell equivalent al de Màster, ...

3

3. Activitat investigadora o de transferència de tecnologia en el darrer quinquenni (2000/01-2004/05) (referida al conjunt del PDI i a temàtiques en relació amb el Màster).

Aquesta informació es tindrà en compte en tots els casos, i en especial per als màsters orientats a la recerca.

Tesis doctorals dirigidesÚltim quinquenni:13. Total: 54

Nombre de PDI amb sexenni de recerca obtingut en els darrers 6 anys: 14

Resultats de la recerca: - Nombre de publicacions en revistes indexades en el JCR: 65- Nombre d’altres publicacions (si s’escau) de rellevància i difusió equivalent4: 75- Projectes competitius concedits per la UE: dirigits: 1; participats: - Altres projectes competitius europeus o internacionals: dirigits: 0; participats: - Projectes competitius a nivell estatal o català: dirigits: 11; participats:

Transferència de tecnologia (o coneixement en general)- Nombre de patents: 1. Nombre de patents que estan o han estat en explotació en el quinquenni: 1. - Nombre de convenis i contractes de transferència de resultats de la recerca5: 38

- Assenyalar si es forma part d’un (o més d’un) “Grup de recerca consolidat” aprovat per la Generalitat: Referència(es) del(s) Grup(s): 2001SGR-00320

4 Solament en cas d’àmbits o subàmbits del coneixement on escaigui i se solgui valorar aquest tipus de publicacions.5 Es fa referència a convenis i contractes gestionats a través de la Universitat o el seu centre o oficina de gestió de projectes (CTT,

OTRI, etc.).

4

Visió general, en recerca i/o transferència de tecnologia:Complementàriament a les dades quantitatives anteriors, donar una visió general indicadora del tipus i grau d’activitat iexperiència en recerca i/o transferència de tecnologia o coneixement (en àmbits en relació amb el Màster proposat),assenyalant els aspectes que es considerin més destacats o representatius, dins el quinquenni considerat. S’hi podenincloure, si es considera convenient, algunes referències de treballs, patents en explotació, projectes, convenis, distincions,col·laboracions, o altres resultats de la recerca, que es considerin especialment rellevants. Una informació rellevant que esrecomana també d’aportar, si s’escau, és el nombre d’articles amb un nombre de citacions elevat, així com el nombre depublicacions en revistes d’elevat paràmetre d’impacte (en relació, ambdós, a l’àmbit del coneixement considerat). (Màxim 2,5 pàgines)

L’activitat de recerca desenvolupada durant el darrer quinquenni pels diferents investigadorsque participen en aquest projecte queda clarament reflectida amb el gran nombre depublicacions en revistes indexades al Journal of Citation Reports.

Tanmateix, cal assenyalar que com no existeix un àmbit concret d’Enologia, lespublicacions han estat dirigides a revistes de altres àmbits relacionats com serien“Agriculture”, “Food Science”, “Analitical Chemistry”, “Food Engineering. Tot i això, granpart dels articles han esta publicats en revistes de màxim impacte dins dels seus àmbits.

En aquest sentit volem indicar les següents:

- Journal of Agriculture and Food Chemistry - Journal of the Science of Food and Agriculture,- Journal of Food Science, - American Journal of Enology- International Journal of Food Microbiology- Food Microbiology- Journal of Chromatography A- Analytica Chimica Acta

En el seu conjunt els resultats publicats durant els darrers cinc any representen importantsaportacions en diferents àmbits, que van des de l’anàlisi del vins a la tecnologia enològica,passant per la microbiologia enològica i l’estudi dels efectes fisiològics del consum de vi.Com es pot veure, el conjunt de la recerca en enologia cobreix perfectament tots els àmbitscientífics necessaris.

Paral·lelament a la recerca pròpiament dita, també s’ha desenvolupat un gran volum detransferència de tecnologia amb empreses del sector. Una part d’aquesta transferència s’hadesenvolupat mitjançant projectes CDTI o Petri, si bé la major part ho ha estat mitjançantcontractes privats.

4. Activitat professional en el darrer quinquenni (2000/01-2004/05)La informació sobre l’activitat professional es tindrà en compte en especial per als màsters orientats a la professionalització

5

Donar una visió general indicadora del grau d’activitat i experiència en activitats professionals, en àmbits en relació amb el Màster,assenyalant els aspectes que es considerin més destacats o representatius. S’hi poden incloure algunes referències d’activitats,càrrecs, resultats, distincions, etc., que es considerin especialment rellevants.(màxim 2 pàgines)

Veritablement, la major activitat quantificable dels grups d’investigadors participants en aquestprojecte ha estat dirigida més cap a la recerca que a l’activitat professional. Tot i això, una partdel professorat que participa en aquest projecte ha desenvolupat feines d’assessorament aempreses a través de la Fundació URV. Tanmateix, la Facultat d’Enologia durant la sevatrajectòria ha fonamentat el seu projecte docent en una clara via professionalitzadora. De fet,els estudis que hem fet sobre el grau de empleabilitat dels nostres egresats són força positius.Tanmateix, la imatge que ofereixen els nostres llicenciats és veritablement molt bona, tal i comhem pogut constatar en moltes ocasions.

Evidentment, la nostra experiència dins del perfil professionalitzador concret que proposem(Wine Business) no és molt important, però tampoc ho era en el camp general de l’Enologiaquan vam començar fa ja 17 anys en els que hem consolidat un projecte docent i investigadoren enologia sense comparació a tot l’estat espanyol.

5. Altres indicis de qualitat del projecte de Màster que es volen fer constar.(Màxim 1 pàgina)

Lloc i data: Tarragona, a 18 d’octubre de 2005

A acompanyar cada proposta d’Estudi o Títol dins un POP. (Apartat II.C.3 de la proposta)

1

Informació sobre el PDI del Doctorat(A incloure com a apartat II.C.3 de la proposta)

[A presentar per al títol de doctorat planificat dins el Programa Oficial de Postgrau, cas que es proposi per a ser iniciat el curs2006/07. Es tracta d’aportar informació agregada sobre el conjunt del PDI responsable de les activitats del doctorat, en especialde la direcció de tesis doctorals, per, en primer lloc, disposar de més elements per avaluar la qualitat de la proposta; i, en segonlloc, per comprovar la verificació dels requisits establerts en l’enunciat de l’apartat II.C.3 de la proposta. Si el títol de doctorat o les activitats associades són compartits per diverses universitats, donar la informació que es demana,per a cada universitat].

Títol de Doctorat del Programa oficial de postgrau (POP): en Enlogia

Universitat(s): Rovira i Virgili

1. Línies de recerca i PDI responsable (ha de ser doctor)

Línies d’investigació del POP que contribueixen al doctorat, especificant, per a cada una d’elles, la relació de professorat ipersonal investigador encarregats de la direcció de tesis doctorals1

2. Experiència en activitats de doctorat, en el darrer quinquenni (2000/01-2004/05)

1 Aquesta informació, requerida en el RD 56/2005, s’haurà de confirmar més endavant, si es produeixen alguns petits canvis o

incorporacions (en conseqüència caldrà confirmar també la resta de la informació relacionada inclosa en la proposta).

Línies de recerca Directors de TesiLlevats i fermentació alcohòlica

Fermentacions a baixes temperaturesBacteris Acètics

Bacteris làctics i fermentació malolàctica Dr. A. Bordons, Dra. C. Reguant

Tecnologia d'elaboració de vins blancs i vins negresMaduració del raïm

Desenvolupament de tècniques analítiques en vinsDesenvolupament de tècniques analítiques en aliments

Tecnologia d'AlimentacióBiotecnologia

Disseny i optimització de ProcessosTecnologia de Membranes

Dr. J. Guasch, Dra. O. Busto, Dr. R. Boqué, Dra. M. Mestres

Dr. F. López, Dra. C. Güell, Dra. M. Ferrando

Dr. A. Mas, Dr. J.M.Guillamon, Dr. N. Rozès, Dra. M. Poblet, Dra. M.J. Torrija,

Dr. R. Cordero

Vi i salut Dr. L. Arola, Dra. C.Bladé, Dra. A. Ardevol, Dra. J. Salvadó

Dr.F. Zamora


2

Donar una visió general indicadora del grau d’experiència prèvia, en activitats de doctorat, del PDI previst. Incloure enparticular la participació en programes de doctorat amb menció de qualitat concedida pel Ministeri.(màxim 1,5 pàgines)

El conjunt del professorat que participa en el projecte de postgrauproposat te en la seva major part una gran experiència en la formació dedoctors dins de l’àmbit de l’enologia. De fet, durant els darrers anys, lamajor part dels participants ha estat desenvolupant docència i dirigintrecerca dins de diferents programes de doctorat. Fruit d’aquesta feina itambé de la gran activitat investigadora dels investigadors participants,l’actual programa de doctorat en enologia ha obtingut la menció dequalitat.

Aquest programa de doctorat és interuniversitari amb la participació de lamajor part dels grups de recerca en enologia de les universitats espanyolesque tenen prou entitat. Concretament des de la Universitat Rovira i Virgilis’imparteixen 6 cursos amb un total de 24 crèdits, el que configura a laUniversitat Rovira i Virgili com el principal participant. De fet lacoordinació d’aquest programa ha estat realitzada pel grup sol·licitant.

3. Activitat investigadora en el darrer quinquenni (2000/01-2004/05) (Referida al conjunt del PDI i a temàtiques en relació amb el Programa de Postgrau proposat).

Tesis doctorals dirigidesÚltim quinquenni:13. Total: 54

Nombre de PDI amb sexenni de recerca obtingut en els darrers 6 anys: 14

Resultats de la recerca: - Nombre de publicacions en revistes indexades en el JCR: 65- Nombre d’altres publicacions (si s’escau) de rellevància i difusió equivalent2: 75- Projectes competitius concedits per la UE: dirigits 1; participats - Altres projectes competitius europeus o internacionals: dirigits 0; participats - Projectes competitius a nivell estatal o català: dirigits 11; participats

Transferència de tecnologia (o coneixement en general)- Nombre de patents: 1. Nombre de patents que estan o han estat en explotació en el quinquenni: 1. - Nombre de convenis i contractes de transferència dels resultats de la recerca3: 38

- Assenyalar si es forma part d’un (o més d’un) “Grup de recerca consolidat” aprovat per la Generalitat: Referència(es) del(s) Grup(s): 2001SGR-00320

2 Solament en cas d’àmbits o subàmbits del coneixement on escaigui i se solgui valorar aquest tipus de publicacions.3 Es fa referència a convenis i contractes gestionats a través de la Universitat o el seu centre o oficina de gestió de projectes (CTT,

OTRI, etc.).


3

Visió general en recerca:Complementàriament a les dades quantitatives anteriors, donar una visió general indicadora del grau d’activitat i experiència enrecerca bàsica o aplicada (en àmbits del Programa de Postgrau proposat), assenyalant els aspectes que es considerin mésdestacats o representatius, dins el quinquenni considerat. S’hi poden incloure, si es considera convenient, algunes referències detreballs, patents en explotació, projectes, convenis, distincions, col·laboracions, o altres resultats de la recerca, que es considerinespecialment rellevants. Una informació rellevant que es recomana també d’aportar, si s’escau, és el nombre d’articles amb unnombre de citacions elevat, així com el nombre de publicacions en revistes d’elevat paràmetre d’impacte (en relació, ambdós, al’àmbit del coneixement considerat). (màxim 2,5 pàgines)

L’activitat de recerca desenvolupada durant el darrer quinquenni pels diferents investigadorsque participen en aquest projecte queda clarament reflectida amb el gran nombre depublicacions en revistes indexades al Journal of Citation Reports.

Tanmateix, cal assenyalar que com no existeix un àmbit concret d’Enologia, les publicacionshan estat dirigides a revistes de altres àmbits relacionats com serien “Agriculture”, “FoodScience”, “Analitical Chemistry”, “Food Engineering. Tot i això, gran part dels articles han estapublicats en revistes de màxim impacte dins dels seus àmbits.

En aquest sentit volem indicar les següents:

- Journal of Agriculture and Food Chemistry - Journal of the Science of Food and Agriculture,- Journal of Food Science, - American Journal of Enology- International Journal of Food Microbiology- Food Microbiology- Journal of Chromatography A- Analytica Chimica Acta

En el seu conjunt els resultats publicats durant els darrers cinc any representen importantsaportacions en diferents àmbits, que van des de l’anàlisi del vins a la tecnologia enològica,passant per la microbiologia enològica i l’estudi dels efectes fisiològics del consum de vi. Comes pot veure, el conjunt de la recerca en enologia cobreix perfectament tots els àmbits científicsnecessaris.

Paral·lelament a la recerca pròpiament dita, també s’ha desenvolupat un gran volum detransferència de tecnologia amb empreses del sector. Una part d’aquesta transferència s’hadesenvolupat mitjançant projectes CDTI o Petri, si bé la major part ho ha estat mitjançantcontractes privats.


4

4. PDI amb activitat investigadora en els darrers tres anys (2002-2005)

Donar aquí, de manera més específica, la informació mínima suficient que justifiqui la verificació del requisit que “almenys el 85%dels potencials directors de tesi han de tenir activitat apreciable de recerca en, almenys, els darrers tres anys”.

Com a orientació, es consideraran indicis suficients d’activitat apreciable de recerca d’una persona, en el període considerat,qualsevol dels següents:

a) Disposar d’un sexenni de recerca recent (haver-ne obtingut l’avaluació positiva en els darrers 6 anys).b) Disposar d’acreditació de recerca avançada o de recerca, o bé informe d’avaluació per a professorat lector, emesos per AQU

Catalunya en el període considerat.c) Disposar d’una distinció de recerca reconeguda.d) Haver realitzat una activitat de recerca equivalent a la que sol realitzar, en un període de temps com el considerat, una persona

que assoleix un sexenni, o alguna de les acreditacions o informes esmentats al punt b).e) Altres indicis.

[Nota.- Aquesta informació es pot donar de forma agregada (% de persones que verifiquen cada supòsit4), o bé, si es prefereix,tota o part de la informació (per exemple, la relativa als supòsits a, b i c) es pot incloure en la relació o taula que s’elabori per al’apartat 1, especificant quin(s) dels supòsit(s) verifica cada membre de la línia de recerca].

Dels 20 PDIs participants en el present projecte de postgrau que podrien dirigir Tèsis doctorals15 són funcionaris (CU, TU, CTEU o TEU) amb com a mínim un sexenni concedit durant el darrersis anys.

Dels altres 5 PDIs, dos són Lectors, dos són investigadors del programa Juan de la Cierva i l’altreés un investigador del programa Ramón y Cajal. Per aquesta raó, tots cinc han estat avaluatsrecentment amb criteris força exigents.

Per tant creiem que el 100 % dels possibles directors de Tesis tenen una activitat més queapreciable en recerca

5. Altres indicis de qualitat del projecte de Doctorat que es volen fer constar (màxim ½ pàgina)

Lloc i Data: Tarragona, a 18 d’octubre de 2005

4 En el supòsit c, caldrà assenyalar quin tipus de distinció. En els supòsits d i e, caldrà assenyalar quin tipus i quantia mínimad’activitat(s) s’ha realitzat.

Annex


Memòria de programació del Postgrau en Enologia DEF · Comissió permanent delegada del POP...

Documents

Transcript of Memòria de programació del Postgrau en Enologia DEF · Comissió permanent delegada del POP...