Memòria de responsabilitat social del curs 2013-2014 de la Universitat Oberta de Catalunya

Valors, innovaci i coneixement per a un desenvolupament sostenibleMemria de responsabilitat social

131420

Memria de responsabilitat social del curs 2013-2014 3

Sumari

1 . Presentaci 42 . En sntesi 83 . tica i bon govern 164 . La UOC i el comproms envers la responsabilitat social 305 . Docncia i qualitat 346 . Recerca, transferncia i innovaci 527 . Estudiants i graduats 688 . Comproms amb les persones 969 . Comproms amb la societat 116

10 . La UOC al mn 13011 . Comproms ambiental 13412 . Comproms econmic 14013 . Annex 156

4Presentaci

Presentaci

1.Carta del rector

Carta del president del Patronat

Carta del president del Consell Assessor


Presentaci


Presentaci

Cap a un nou model de desenvolupament universitari

La responsabilitat social va ms enll dun report pblic, per sense aquest informe quedaria coixa. Per aix ens plau presentar la segona edici de linforme de responsabilitat social de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Un balan econmic, social, mediambiental i professional del curs 2013-2014 que posa de manifest la nostra voluntat de continuar avanant sobre la base del comproms, el respecte, la transparncia i la sostenibilitat. Conscients, com advertia el divulga-dor cientfic i activista mediambiental David Suzuki, que aquesta ha de fugir del voluntarisme i basar-se en la convicci i la professionalitat.

El Pla estratgic 2014-2020 ns la constataci. En aquest pla, la UOC rebla la seva aposta per formar, dacord amb els mxims estndards de qualitat, profes-sionals i ciutadans responsables. Aix es concreta institucionalment, per tamb individualment en una contribuci activa al desenvolupament dun nou paradigma de relacions dins la nostra societat basat en la creaci de confian-a. No sn solament paraules, ni mers bons propsits. Aquest 2014 ens hem convertit en la primera universitat adherida a Respon.cat, creat recentment, que agrupa les organitzacions de referncia en lmbit de la responsabilitat social a Catalunya. Aix mateix, per a lelaboraci daquest informe ens hem regit pel bar-metre internacional de la Global Reporting Initiative (GRI).

Incidir socialment i de forma responsable demana ser accessibles, ser propers, ser-hi. En tots els camps. Tecnolgicament, hem posat en marxa noves eines, com ara el sistema daudiollibres DAISY, per facilitar un millor seguiment i desen-volupament del currculum educatiu a estudiants amb discapacitat, o la plataforma SpeakApps, guardonada enguany per contribuir a la millora de les competncies idiomtiques en lnia. Institucionalment, hem potenciat els vincles amb el territori amb la signatura de convenis de collaboraci amb diversos organismes i uni-versitats, i hem buscat la internacionalitzaci tant dels estudiants com del nostre propi equip. Internament, hem reforat els plans adreats a latenci de la diver-sitat funcional i de la igualtat i hem creat la figura del formador intern, per garantir la mxima integraci de les minories i per assumir globalment la responsabilitat social corporativa.

La present memria s, per tant, un balan provisional, una fotografia dun moment puntual, no un final de cam. Hi ha mesures que tot just ara engeguem i que, sens dubte, fructificaran en el futur immediat, com ara laposta per leficincia energtica a travs de mesures de control, virtualitzaci i reciclatge; la genera-litzaci del Campus per la Pau per facilitar accions de voluntariat corporatiu, o la creaci dun sistema de control intern del compliment institucional del nou marc normatiu. Som conscients del fet que estem consolidant les bases dun nou model de desenvolupament estable, integrador i sostenible en el futur. No se macut un argument millor per perseverar en aquesta lnia.

Josep A. Planell

Rector Universitat Oberta de Catalunya

Estem consolidant les bases dun nou model de desenvolupament estable, integrador i sostenible en el futur.

6Presentaci

6

Presentaci

Vint anys de la UOC: excellncia, comproms i transparncia

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) t entre els seus objectius funda-cionals facilitar laccs universal al coneixement i a la formaci contnua. Fa vint anys que shi dedica. Avui ha esdevingut ja un tret distintiu de la instituci, amb el qual es fa un servei necessari i decisiu per al pas. Avui, la responsabilitat es mant, per les formes han canviat. Duna banda, perqu la demanda per part de la societat no ha fet sin augmentar, tot coincidint amb una presa de conscincia de la seva rellevncia; de laltra, perqu som davant duna falsa continutat, ja que noms amb la innovaci constant i permanent podrem contribuir duna manera certa a donar-hi resposta en un futur canviant com el nostre.

La responsabilitat social no s una cosa passiva, sin una autoexigncia per a ser proactius, per a donar resposta a les demandes dels diferents agents socials, per a catalitzar-la i fer-la extensible arreu. La UOC ha de saber aprofitar la seva prpia responsabilitat social per a aconseguir un dileg ms fluid amb la comuni-tat, per a treure el mxim profit de ls extensiu dels mitjans socials, dels recursos educatius oberts i de laugment de laprenentatge i lavaluaci basada en dades.

Tres elements han caracteritzat la trajectria daquests primers vint anys dhis-tria: excellncia, comproms i transparncia; tres elements que la diferencien, tres elements que distingeixen la seva oferta formativa, loptimitzen i la fan ms flexible i adequada per als reptes de futur. Treballar de manera sostenible i facilitar laprenentatge al llarg de tota la vida forma part daquesta responsabilitat global. Aquesta memria de responsabilitat social, la segona de la UOC, consolida preci-sament aquesta voluntat i aquest comproms.

Andreu Mas-Colell

President del Patronat Universitat Oberta de Catalunya

Tres elements han caracteritzat la trajectria daquests primers vint anys dhistria: excellncia, comproms i transparncia.


Presentaci


Presentaci

La Catalunya del coneixement, un objectiu compartit

Ser reconeguts com a impulsors i defensors de les bones prctiques s avui un aval rellevant. Ning no en nega ja la seva importncia. La globalitzaci i la competncia ens exigeixen bons productes, bones idees i bons serveis. Per si, a ms, volem posicionar-nos, ser diferents, cal sumar a all que es fa el com es fa. Procs i resultat sn ja indestriables.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha estat atenta, des dels seus inicis, a aquesta doble exigncia. Sempre sha aspirat al reconeixement de la qualitat de loferta educativa, per sense descurar la contribuci feta per a millorar la societat. Perqu ambds factors juguen un paper decisiu a lhora de ser escollits o no pels futurs estudiants, de ser rellevants o no en recerca, de ser eficients o no en la consecuci dels objectius propis. Aquesta memria representa lassumpci daquest doble conjunt dobligacions i compromisos, legals i tics, derivats dels impactes generats per lactivitat de la universitat.

Avui els centres superiors fa temps que han assumit la necessitat de practicar aproximacions diversificades i, alhora, responsables. Les universitats sn ele-ments essencials en la formaci, la producci i la transferncia de coneixement, per tamb es constitueixen en espais de participaci social i gesti, obligats a disposar duna organitzaci interna sostenible i responsable per contribuir a la materialitzaci de la Catalunya del coneixement. En el cas de la UOC, laprenen-tatge virtual (e-learning) refora, encara ms, aquesta dualitat necessria, per a convertir-se en el soci ptim per a la collaboraci i la creaci de xarxes dins i fora del nostre pas i en mbits diversificats. Ser ms responsables s el cam per ser millors, per noms serem millors si som precisament responsables socialment i institucionalment.

Josep Vilarasau

President del Consell Assessor Universitat Oberta de Catalunya

Ser ms responsables s el cam per ser millors, per noms serem millors si som precisament responsables socialment i institucionalment.

8En sntesi

2.La Universitat Oberta de Catalunya

La universitat de les persones

Model educatiu i docncia dexcellncia

Recerca de frontera

La UOC, a leix digital

La UOC, al territori

La UOC i la participaci en la millora social

Premis i reconeixements

En sntesi


En sntesi

La Universitat Oberta de Catalunya

La Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya (FUOC) neix sota limpuls de la Generalitat de Catalunya el 6 doctubre del 1994 amb la voluntat de promoure una oferta prpia densenyament universitari no presencial.

La missi de la UOC s proporcionar a les persones un aprenentatge durador i oportunitats formatives. Lobjectiu s ajudar les persones a cobrir les seves necessitats daprenentatge i proporcionar-los un accs complet al coneixement, ms enll i per sobre de la planificaci habitual i les restriccions despai.

La UOC incorpora persones que ofereixen un ensenya-ment universitari en lnia de qualitat i promou:

> una formaci innovadora que permet laprenentatge personalitzat,

> un lideratge tecnolgic que facilita la interacci i el treball en collaboraci,

> una investigaci acadmica sobre la societat de la informaci i laprenentatge virtual (e-learning),

> la difusi del coneixement.

La UOC s una universitat catalana transversal amb presncia internacional, coneixedora de la diversitat del seu entorn i compromesa amb la capacitat de leduca-ci i la cultura per a dur a terme el canvi social. La UOC refora la cooperaci i lintercanvi dins de la seva comu-nitat universitria i amb altres universitats, tamb amb altres institucions, amb la comunitat empresarial i la societat civil, i alhora forja aliances internacionals per a permetre ls compartit de recursos i de laprenentatge.

La UOC est compromesa amb el progrs dels valors segents:

> Diversitat, pel que fa a gnere, discapacitat, promoci i acceptaci del pluralisme cultural, multilingisme per a superar barreres i obrir el treball amb la participaci de diferents plataformes tecnolgiques.

> Participaci de tota la comunitat en la dinmica de la Universitat, per mitj de la promoci de canals capa-os de vehicular lexpressi lliure didees i propostes, i amb accions necessries per a sostenir i millorar la nostra activitat.

> Qualitat, com a cultura internacional. La UOC sesfor-a per aconseguir lexcellncia en els serveis educa-tius, lactivitat educativa i els processos organitzatius, garantint alhora el rigor acadmic dels seus progra-mes.

> Innovaci, com a principi transversal per a totes les nostres activitats. La UOC est oberta a la innovaci en leducaci, la tecnologia i la dinmica institucional. Alhora, promou iniciatives emprenedores i recomana fortament el reforament i la creativitat dels estudiants i de tots els treballadors de la Universitat i les facultats.

> Sostenibilitat, com a base per al disseny i la construc-ci de les activitats i els processos de la Universitat i per a continuar essent competitius.

> Cooperaci, com a cultura organitzativa basada en la flexibilitat i el comproms social per a forjar enllaos institucionals basats en la collaboraci, laprenentat-ge mutu i el treball en equip.

Des del juliol del 2009 la UOC es regeix per un codi tic, grcies al qual sestableixen les pautes de referncia i els principis informadors de les conductes dels membres de la comunitat universitria. Daquesta manera, el text dota la Universitat de valors i principis tics que reforcen el respecte, la confiana i la cooperaci entre les diferents persones i collectius que conviuen a la UOC.

Daltra banda, les Normes dorganitzaci i funcionament de la UOC recullen els mecanismes de participaci pro-pis, dacord amb la naturalesa virtual de la Universitat, lobjectiu dels quals s facilitar la participaci de la comunitat universitria en la presa de decisions i en la creaci de xarxa. Ats que els estudiants sn un dels grups dinters prioritaris per a lorientaci de lactivitat de la Universitat, la normativa arbitra els procediments de participaci i associaci que garanteixin que lopini, els interessos i les aportacions daquest collectiu puguin incidir de manera efectiva en la millora de la ins-tituci: comissions dmbits de coneixement, Comissi de Campus, Comissi Estratgica i les comissions de delegaci territorial.

Finalment, per a avaluar, gestionar i mitigar els riscos amb efectivitat, la UOC t poltiques preventives, nor-mes operatives de carcter intern i manuals de proce-

En sntesi

Diversitat, participaci, qualitat, innovaci, sostenibilitat i cooperaci com a valors.


En sntesi

diments que nasseguren, de manera raonable, el funcionament correcte i permeten donar resposta a les necessitats i les expectatives dels grups dinters.

La universitat de les personesLa UOC s una universitat en lnia, reconeguda internacionalment, amb una comunitat de ms de cinquanta mil estu-diants i graduats. La missi de la UOC s facilitar la formaci de les persones al llarg de la vida. El comproms de la UOC amb la societat s afavorir tota persona amb voluntat de millorar les seves capacitats i competncies i, amb aix, millorar el nivell educatiu i les competncies de la societat en general. A continuaci saporten les dades generals pel que fa a personal propi dins de la comunitat UOC (personal de gesti, personal docent i personal investigador). Les dades destudiants i graduats sn al captol 7, les de tutors i docents collaboradors sinclouen als captols 5, 7 i 8, i el desglossament de les dades de personal de gesti figuren al captol 8.

TAULA 1. Personal propi: gesti, docent i investigador

2013 % 2012 % 2011 %

> Personal de gesti 477 59% 471 59,5% 463 58,60%

> Personal docent 253 32% 260 32,9% 256 32,40%

> Personal investigador 73 9% 60 7,6% 70 8,80%

> Total 803 100% 791 100% 789 99,80%

Dades per any natural.

Segons la Gua de atencin a la discapacidad en la universidad 2015, elaborada per la Fundaci Universia, que publica dades del curs 2013-2014, la UOC s la tercera universitat de lEstat espanyol en nombre destudiants amb discapacitat matriculats, per darrere de la UNED i la Universitat de Valncia.

Dacord amb la missi fundacional de proporcionar formaci asncrona, els estu diants de la UOC es distribueixen arreu del mn.

TAULA 2. Distribuci dels estudiants al mn*

2013-2014 2012-2013 2011-2012

> Catalunya + de 31.000 + de 32.000 + de 36.000

> Espanya (sense Catalunya) + de 9.000 + d10.000 + de 11.000

> Europa (sense Espanya) + de 800 + de 900 + de 900

> Resta del mn + de 700 + de 700 + de 600* Estudiants de graus, msters universitaris i postgraus

Facilitar la formaci de les persones al llarg de la vida, la nostra missi.

La UOC, la tercera universitat de lEstat espanyol en nombre destudiants amb discapacitat matriculats.


En sntesi

Un cop graduats, els estudiants tenen oberta la comunitat de graduats UOC Alumni, una plataforma de relaci i treball en xarxa (networking) que els propor ciona un accs continu i permanent a la Universitat i als seus serveis, i que t com a principal valor afegit la trajectria dels graduats i les accions de treball en xarxa que ells mateixos proposen.

TAULA 3. Evoluci de la xifra de membres de la comunitat de UOC Alumni

2013-2014 2012-2013 2011-2012

> Total de membres 49.943 45.761 41.109

Model educatiu i docncia dexcellnciaEl model educatiu de la UOC s el principal tret distintiu de la Universitat des del comenament. Neix amb la voluntat de respondre adequadament a les necessitats formatives de les persones que es formen al llarg de la vida i daprofitar al mxim el potencial que ofereix la xarxa per a dur a terme una activitat educativa. El model educatiu es vertebra a partir dels elements segents: els recursos, la collaboraci i lacompanyament. La UOC aposta per posar al servei de lactivitat formativa de lestudiant els elements tecnolgics i comunicatius ms avanats, com ara les eines socials, els continguts multimdia, els sistemes de comunicaci sncrons i asncrons i entorns virtuals 3D. Per a materialitzar el model educatiu, la UOC distribueix la responsabilitat en els rols segents: el professor responsable dassignatura, els autors dels materials didctics, els tutors i els docents collaboradors.

Dacord amb el comproms amb laccessibilitat, la igualtat doportunitats i la personalitzaci i adaptaci a les neces-sitats dels estudiants del model educatiu, la UOC proporciona els recursos daprenentatge en multiformat: format web (HTML 5), format audiollibre (fitxers MP3 i ZIP per a DAISY), videollibre (text i udio en MP4), format Mobipocket (format text per a dispositius porttils, llibres electrnics i PC), format ePUB (format text per a llibres electrnics: SonyReader i BeBooks), i format en PDF de mida A6.

La UOC t un sistema de garantia interna de la qualitat (SGIQ) de la formaci universitria que saplica a cadascun dels estudis, permet integrar totes les activitats que la UOC porta a terme, garanteix la qualitat dels ensenyaments i amplia els mecanismes de participaci dels diferents grups dinters, amb lobjectiu de revisar-ho i millorar-ho tot de manera contnua. El Consell de Govern aprova el manual de lSGIQ el 17 de juny del 2009 i la Comissi Especfica per a lAvaluaci de la Qualitat dels Centres i Activitats Universitries de lAQU Catalunya el certifica satisfactriament l1 doctubre del 2009.

Pel que fa a la distribuci dels estudiants per tipus de titulaci, el curs 2013-2014 la UOC forma un 68% dels estudiants en lmbit dels graus (diplomatures, enginyeries, llicenciatures i graus), un 18% en lmbit de doctorat, mster universi-tari i propi, i postgrau i cursos despecialitzaci i, finalment, un 13% en altres tipus de ttols, com lEscola de Llenges i lAteneu universitari.

Lestudiant, les activitats daprenentatge, els recursos, la collaboraci i lacompanyament sn les bases del model educatiu.

Material formatiu i recursos daprenentatge multiformat per garantir laccessibilitat.

12

En sntesi

TAULA 4. Evoluci del nombre de matrcules per tipus de titulaci

Tipus 2013-2014 % 2012-2013 % 2011-2012 %

> Graus, diplomatures, enginyeries tcniques, llicenciatures, enginyeries* 35.758 68,09% 39.054 74% 43.600 72,50%

> Doctorats, msters universitaris, msters propis, postgraus i certificats despecialitzaci

9.776 18,62% 6.580 12,40% 6.680 11,10%

> Altres** 6.979 13,29% 7.145 13,50% 9.816 16,30%

> Total 52.513 100% 52.779 99,90% 60.096 99,90%

* Inclou estudiants del ttol propi de graduat de Multimdia. ** Escola de Llenges, Ateneu universitari

La UOC distribueix loferta formativa en set estudis o rees de coneixement (Arts i Humanitats, Cincies de la Salut, Cincies de la Informaci i de la Comunicaci, Dret i Cincia Poltica, Economia i Empresa, Psicologia i Cincies de lEducaci i Informtica, Multimdia i Telecomunicaci), que vehiculen quaranta-nou programes docents oficials inte-grats en loferta formativa.

TAULA 5. Evoluci del nombre de matrcules per estudis (grau i mster universitari)

Estudis 2013-2014 % 2012-2013 % 2011-2012 % 2010-2011 %

> Arts i Humanitats 2.686 6,60% 3.029 7% 3.676 7,80% 4.045 8,50%

> Cincies de la Informaci i de la Comunicaci

2.985 7,33% 3.378 7,80% 3.802 8% 3.767 8%

> Cincies de la Salut 501 1,23% 405 0,90% 321 0,60% 160 0,30%

> Dret i Cincia Poltica 6.181 15,18% 6.346 14,70% 6.171 13,10% 5.872 12,40%

> Economia i Empresa 11.062 27,17% 12.374 28,60% 14.293 30,30% 15.108 32%

> Informtica, Multimdia i Telecomunicaci

7.085 17,40% 7.574 17,50% 8.109 17,20% 8.184 17,30%

> Psicologia i Cincies de lEducaci

10.221 25,10% 10.046 23,20% 10.709 22,70% 9.962 21,50%

> Total 40.721 100,00% 43.152 99,70% 47.081 99,70% 47.098 100,00%

*No inclou estudiants del ttol propi de graduat de Multimdia, l'Escola de Llenges i l'Ateneu universitari

Recerca de fronteraLactivitat de recerca, innovaci i transferncia de la UOC est desenvolupada per ms de quatre-cents investigadors i sorganitza en quaranta-sis grups dR+D+I vinculats als set estudis o rees docents (Arts i Humanitats, Cincies de la Salut, Cincies de la Informaci i de la Comunicaci, Dret i Cincia Poltica, Economia i Empresa, Psicologia i Cincies de lEducaci i Informtica, Multimdia i Telecomunicaci) o als dos centres de recerca (Internet Interdisciplinary


En sntesi

Institute o IN3 i eLearn Center o eLC). Daquests quaranta-sis grups, vint-i-sis han estat reconeguts per la Generalitat de Catalunya en la darrera convocatria del mes de maig del 2014, i es passa dels catorze que hi havia fins ara als vint-i-sis actuals. Els grups de recerca semmarquen en mbits temtics de les cincies socials, les cincies de la salut, les arts i les humanitats i la tecnologia i la comunicaci. Dels quaranta-sis grups de recerca, quinze es vinculen als es-tudis o les rees docents i vuit daquests sn reconeguts per la Generalitat de Catalunya; vint es vinculen a lIN3 i tretze daquests sn reconeguts per la Generalitat de Catalunya; i, finalment, els onze restants es vinculen a leLearn Center, cinc dels quals sn reconeguts per la Generalitat de Catalunya.

Amb lobjectiu de promoure la recerca i la transferncia de coneixement interdisciplinari, la UOC mant actives tres ctedres (la Ctedra UNESCO dEducaci i Tecnologia per al Canvi Social, la Ctedra Mir i la Ctedra UNESCO dAli-mentaci, Cultura i Desenvolupament) i el Campus per la Pau.

Lactivitat de transferncia i producci cientfica de la UOC creix des de lany 2010, grcies a limportant esfor que es fa per a augmentar les accions desenvolupades pel personal docent investigador. Alguns indicadors destacables sn la tramitaci de ms de mil contractes amb entitats pbliques i privades, la sollicitud de la segona patent per a lelabo-raci dun sistema dincrustaci i extracci de marques daigua dudio en laire en temps real i per a dispositius lleu-gers o la presentaci durant el semestre del 2013 i el Primer Simposi Internacional de Recerca el desembre del 2013.

TAULA 6. Evoluci de limpacte de la producci cientfica

Aspecte 2013 2012 2011

> Articles cientfics 194 191 211

> Captols de llibre 87 107 168

> Articles WoS 89 101 72

> Llibres 24 33 24

> Proceeding papers 88 - -

> Comunicacions en congressos 318 347 335

> Documents cientificotcnics 16 32 37

> Total 816 811 862Dades a 31 de desembre de lany corresponent

Ms de quatre-cents investigadors nodreixen la recerca en cincies socials, cincies de la salut, arts i humanitats, tecnologia i comunicaci.

14

En sntesi

La UOC, a leix digitalLa UOC modela la seva presncia a internet a partir dels indicadors estndards de posicionament web i amb la planifi-caci, lexecuci i el seguiment de lactivitat central de la Universitat a les xarxes socials.

TAULA 7. Evoluci dels indicadors principals de posicionament del web

2013-2014 2012-2013 2011-2012

> Visites 2.637.098 2.479.667 2.915.108

> Usuaris nics 904.439 561.733 646.513

> Pgines visitades 5.279.101 5.973.796 6.978.265

> Temps mitj de permanncia 4 minuts i 47 segons 4 minuts i 12 segons 3 minuts i 20 segonsA partir del curs 2013-2014 lindicador s per mitjana mensual. Els cursos anteriors sagafaven les dades del mes de mxim impacte (mar).

En la lnia del comproms de la UOC amb laccessibilitat, no solament del seu web sin tamb dels seus diferents productes digitals, durant el curs 2012-2013 shan dut a terme una srie daccions estructurals de millora en el gestor de continguts per fer la informaci ms accessible. Durant el curs 2013-2014, la UOC ha dut a terme tamb ladapta-ci dels continguts referents a loferta formativa en format mbil, a ms de continuar augmentant la presncia de la Universitat a les xarxes socials per facilitar-ne la transparncia.

La UOC, al territoriEls objectius de la presncia de la UOC al territori sn potenciar la visibilitat i la notorietat de la Universitat, promoure i potenciar les relacions amb lentorn local, actuar com a dinamitzador del territori, acostar i adequar els serveis i recur-sos que facilitin la formaci virtual i canalitzar i atendre les necessitats de la comunitat universitria. El curs 2013-2014 la UOC mant tretze seus territorials i quaranta-cinc punts UOC a Catalunya, tres seus a la resta de lEstat espanyol (Madrid, Sevilla i Valncia) i quatre punts UOC (Illes Balears i Valncia), i una seu (Mxic) i dos punts UOC a la resta del mn (Andorra i lAlguer, a lEstat itali).

La UOC i la participaci en la millora socialLa UOC realitza peridicament accions solidries o collabora en daltres amb un abast ms global. En el perode que recull aquesta memria cal destacar:

> Participa a la jornada Preparat (setembre del 2013) que ajuda persones desocupades a trobar feina. En aquesta jornada hi van participar tres-cents cinquanta voluntaris, sis dels quals de la UOC, i es va donar servei a ms de quinze mil persones. Lorganitzen, entre daltres, Foment del Treball, la Fundaci Factor Hum i lAEDIPE Catalunya.

> Participa al Gran Recapte del Banc dels Aliments (novembre del 2013) i recull 380 kg daliments. Hi participen totes les seus de la UOC i la collaboraci est oberta a treballadors, personal docent collaborador i la resta de la comunitat UOC.

Adequaci de continguts en format mbil i augment de la presncia a les xarxes socials.


En sntesi

> Pren part en les dues campanyes de donaci de sang (setembre del 2013 i febrer del 2014) del Banc de Sang i de Teixits en qu aporta un total de cin-quanta donacions.

Premis i reconeixements

LSpeakApps rep el premi Learning Impact (de lIMS Global Learning Consortium)Fruit de totes les accions dutes a terme al llarg del temps, el curs 2013-2014 la UOC recull el premi Learning Impact per a SpeakApps, desenvolupat per un equip de professors i tecnlegs de la UOC. Linnovador portal per a aprendre idiomes guanya la medalla de pla-ta del prestigis guard internacional Learning Impact 2014 atorgat per lIMS Global Learning Consortium, una entitat sense nim de lucre que fomenta ls de les tecnologies daprenentatge en leducaci superior.

LAjuntament de Barcelona reconeix lE-treball amb el premi Ignasi Fina de Salut LaboralAquest guard reconeix la millor experincia dactua-ci en la prevenci de riscos entre les empreses i les institucions amb seu a Barcelona. En concret, el jurat ha destacat dos aspectes clau de lE-treball: la millora que implica en les condicions de seguretat i salut dels treballadors i treballadores de la UOC, i el fet que s un model laboral extrapolable a altres institucions i empreses.

16

tica i bon govern

tica i bon govern

3.Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya

Patronat de la FUOC

Comissi Permanent de la FUOC

Consell de la FUOC

rgans de govern de la Universitat Oberta de Catalunya

rgans de govern unipersonals

rgans de govern collegiats

Sndic de Greuges

Actuacions de la Sindicatura

Temtica de les queixes i recomana-cions

Codi tic

Mecanismes de participaci

Gesti de riscos


tica i bon govern

Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya

La Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya (FUOC) neix sota limpuls de la Generalitat de Catalunya el 6 doctubre de 1994 amb la voluntat de promoure una oferta prpia densenyament universitari no presencial. Amb aquesta finalitat, la FUOC va crear la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) mitjanant acord del Patronat de 6 doctubre de 1994, i va ser reconeguda per la Llei 3/1995, de 6 dabril, de reconeixement de la Universitat Oberta de Catalunya, del Parlament de Catalunya, publi-cada al DOGC nm. 2040 de 21 dabril de 1995, modifica-da per la Llei 26/2009, de 23 de desembre.

Lobjecte fonamental de la FUOC s promoure la crea-ci i el reconeixement de la UOC, la qual dedica una atenci preferent a la recerca en lmbit de les metodo-logies i tcniques aplicades a lensenyament universitari no presencial.

La Fundaci es regeix per un patronat integrat per entitats dmplia implantaci a tot el territori i dotades dun gran prestigi social. En formen part la Generalitat de Catalunya, la Federaci Catalana de Caixes dEstal-vis, la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona i la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, aquesta ltima entitat fins a lentrada en vigor de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fis-cals, administratives, financeres i del sector pblic, que modifica larticle 8 apartat 3 de lesmentada Llei 3/1995, de de 6 dabril. A partir de lentrada en vigor de la Llei, entra a formar part del patronat lInstitut dEstudis Catalans, mentre que la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals deixa de tenir representaci dins lrgan.

La FUOC vetlla per una direcci i una gesti correctes i eficaces de la Universitat i porta a terme les tasques dinspecci, avaluaci i control necessries per a garan-tir la mxima qualitat del procs formatiu.

Els Estatuts de la FUOC recullen la denominaci de lentitat, la naturalesa i el domicili; les finalitats funda-cionals i els seus beneficiaris; el patrimoni i la gesti econmica; laplicaci de les rendes a lobjectiu funda-cional; els rgans de govern, dadministraci i asses-sorament, que inclouen la composici del Patronat, les regles per a la designaci i la substituci dels seus membres, les causes de la seva cessaci, les seves atribucions i la manera de deliberar i adoptar acords, i, finalment, els mecanismes dextinci de la Fundaci.

tica i bon govern

Ladministraci, la gesti i la representaci de la Fundaci correspon als rgans de govern segents, dacord amb el repartiment de competncies que, en cada cas, sestableix als Estatuts.

FIGURA 1. Estructura dels rgans de govern de la Fundaci i la seva relaci amb el mxim rgan de govern collegiat de la Universitat Oberta de Catalunya

Patronat de la FUOCEl Patronat s el mxim rgan de representaci, govern i administraci de la FUOC, i t totes les facultats necessries per a vetllar per lacompliment de les seves finalitats, dacord amb larticle 13 dels seus Estatuts.

Les funcions principals del Patronat de la Fundaci sn:

> Aprovar i, si escau, modificar les normes dorga-nitzaci i funcionament de la Universitat Oberta de Catalunya, i elevar-les perqu les aprovi definitiva-ment el Govern de la Generalitat.

> Nomenar i revocar el rector o rectora, i el crrec de gerent, a proposta del rector o rectora.

> Aprovar el pressupost i els balanos de la Fundaci.

> Aprovar el pla dactuaci de la Universitat, presen-tat pel rector o rectora, i avaluar el rendiment de la Universitat.

Fins al dia 22 de juliol del 2014, el Patronat de la FUOC estava format per vint-i-tres (23) patrons, amb

PatronatFUOC

ConsellFUOC

Comissi PermanentFUOC

Consell de Govern UOC

El Patronat de la FUOC, mxim rgan de representaci de la UOC.

18

tica i bon govern

la composici indicada a la Memria de lany passat (corresponent al 2012-2013), a la qual ens remetem; a excepci del patr titular del crrec de director general de Telecomunicacions i Societat de la Informaci, que tenia el Sr. Carles Flamerich i Castells, i que a partir del 25 de novembre del 2013 va passar a ocupar el Sr. Jordi Puigner i Ferrer, en virtut del seu nomenament pel Govern com a titular del crrec. Aix mateix, el Sr. Carles Cortada i Hortal ocupa el crrec de secretari del Patronat, en virtut del seu nomenament com a se-cretari general de la Universitat el 15 de juliol del 2013.

A partir del 22 de juliol del 2014 es va aprovar la nova composici del Patronat de la Fundaci, que va passar a estar constituda per onze (11) patrons, en virtut del que disposa larticle 9 dels Estatuts de la FUOC, adap-tat de conformitat amb larticle 144 de lesmentada Llei 2/2014, de 27 de gener, que modifica larticle 8 apartat 3 de lesmentada Llei 3/1995, de 6 dabril. En aquest sentit, la composici del nou patronat de la FUOC pas-sa a ser la segent:

a) Tres (3) patrons en representaci daquestes entitats: un representant de la Federaci Catalana de Caixes dEstalvis, o lentitat que la succeeixi; un represen-tant de la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona, i un representant de lInstitut dEstudis Catalans.

b) Tres (3) patrons designats per una comissi compos-ta per les entitats a qu fa referncia lapartat a entre persones fsiques o jurdiques, de rellevncia en els mbits social, cultural, cientfic o professional, que no pertanyin al sector pblic. Aquesta comissi ha de designar els tres patrons per unanimitat, desprs descoltar el rector o rectora, i ha de garantir la inde-pendncia dels patrons respecte dels membres de la comissi que els designa.

c) Cinc (5) patrons designats pel Govern.

La Federaci Catalana de Caixes dEstalvis est representada al Patronat de la Fundaci pel Sr. Josep Vilarasau i Salat; la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona est representa-da pel Sr. Miquel Valls i Maseda, i lInstitut dEstudis Catalans, pel Sr. Joandomnec Ros i Aragons.

La Federaci Catalana de Caixes dEstalvis, la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona i lInstitut dEstudis Catalans han designat per unani-mitat els tres (3) patrons segents: el Sr. Pere Valls i Fontanals, la Sra. Helena Guardans Camb i el Sr. Josep Maria Coronas Guinart.

Per acabar, el Govern de la Generalitat de Catalunya, per Acord de Govern d1 de juliol del 2014, va designar com a patrons de la Fundaci les persones que siguin titulars dels crrecs segents:

> el conseller o consellera del departament competent en matria duniversitats

> el conseller o consellera del departament competent en matria deducaci

> el secretari o secretria dUniversitats i Recerca

> el director o directora general dUniversitats

> el director o directora general de Telecomunicacions i Societat de la Informaci

En aquest sentit, el curs 2013-2014 exerceixen el crrec de patrons les persones segents:

> Sr. Andreu Mas-Colell, conseller dEconomia i Coneixement

> Sra. Irene Rigau i Oliver, consellera dEnsenyament

> Sr. Antoni Castella i Clav, secretari dUniversitats i Recerca

> Sr. Llus Jofre i Roca, director general dUniversitats

> Sr. Jordi Puigner i Ferrer, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informaci

El president del Patronat, que no pot ser-ne, a la ve-gada, de la Fundaci, el trien els patrons per majoria, crrec que actualment ocupa el Sr. Andreu Mas-Colell.

Actua com a secretari del Patronat el secretari general de la Universitat, crrec que t actualment el Sr. Carles Cortada i Hortal. El secretari no patr assisteix a les reunions amb veu i sense vot.

El rector o rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, o la persona en qui delegui, assisteix a les reu nions de Patronat amb veu per sense vot, igual que el director o directora general de la Fundaci.

Els membres del Patronat accepten expressament el crrec de patr i lexerceixen per un perode de quatre anys. Poden ser reelegits per perodes iguals succes-sius sense cap tipus de limitaci.

La composici del Patronat es desglossa per represen-taci de gnere amb un 82% de representaci dhomes i un 18% de dones.

No hi ha, en aquest rgan, procediments determinats dincorporaci ni de capacitaci pel fet que els patrons sn escollits per ra dels seus crrecs en entitats pbli-ques o societats. Pel que fa al procediment de retribu-cions, els Estatuts recullen a larticle 12 que lexercici del crrec de patr s gratut, sense perjudici que es pugui compensar els patrons per les despeses efectiva-ment produdes per ra de lexercici del crrec.

El president pot designar, entre els membres del Patronat, fins a dos vicepresidents que li donin suport en lexercici de les seves funcions.


tica i bon govern

Comissi Permanent de la FUOCLa Comissi Permanent de la Fundaci s un rgan creat en el si del Patronat que actua com a rgan permanent en ladministraci i la gesti de la Fundaci. Corresponen a la Comissi Permanent, per delegaci del Patronat, totes les funcions daquest menys les no delegables.

Fins al dia 22 de juliol del 2014, la Comissi Permanent estava formada per set (7) membres, dacord amb la composici indicada a la Memria de lany passat (2012-2013), a la qual ens remeten; a excepci del crrec de secretari de la Comissi Permanent, que ocupa el Sr. Carles Cortada i Hortal, en virtut del seu nomenament com a secretari general de la Universitat el 15 de juliol del 2013.

El 22 de juliol del 2014 es va aprovar la nova composi-ci de la Comissi Permanent de la Fundaci, de con-formitat amb larticle 21 dels Estatuts de la Fundaci, que va passar a estar formada per tres (3) membres, dels quals un (1) membre ser un dels patrons desig-nats pel Govern de la Generalitat. Hi actuar com a president o presidenta la persona designada per la Comissi, i com a secretari o secretria la persona que ocupi aquest crrec al Patronat.

En aquest sentit, la composici de la nova Comissi Permanent queda de la forma segent:

> Sr. Josep Vilarasau i Salat, que t el crrec de president

> Sr. Llus Jofre i Roca, en el qual concorre la condici de patr designat pel Govern de la Generalitat

> Sr. Pere Valls i Fontanals

Membres amb veu i sense vot:

> Sr. Josep A. Planell i Estany (rector)

> Sra. Mireia Armengol i Almaraz (directora general)

> Sr. Carles Cortada i Hortal (secretari)

El rector o rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, o la persona en qui delegui la funci, i el director o directora de la Fundaci han dassistir a les reunions de la Comissi, amb veu i sense vot.

Els acords de la Comissi es prenen per majoria de vots i regeixen les altres normes del Patronat quan siguin aplicables.

Consell de la FUOCEl Patronat s assistit pel Consell de la FUOC, rgan consultiu o assessor de la Fundaci, segons lAcord de 28 de desembre de 1995, del Govern de la Generalitat de Catalunya, pel qual saproven la composici i les funcions del Consell (Resoluci de 8 de gener de 1996).

La Llei de reconeixement de la Universitat preveu la creaci del Consell per tal de garantir una mplia re-presentaci de la societat catalana en el funcionament de la UOC. A ms de les tasques dassessorament i de connexi amb la societat, la funci del Consell de la FUOC s informar sobre el pressupost, la programaci i el nomenament del rector de la Universitat Oberta de Catalunya.

Lintegren, a ms del rector de la UOC i del director de la FUOC, representants del Parlament, de les universi-tats pbliques, de les organitzacions empresarials i sin-dicals, i diverses personalitats de lmbit de la recerca i de la cultura. Cont, per tant, una mplia representaci de la societat catalana, la qual la Universitat, pel seu carcter de servei pblic, t la voluntat i el deure de servir.

El curs 2013-2014 sn membres del Consell de la FUOC:

> El rector de la Universitat Oberta de Catalunya: Josep A. Planell i Estany.

> La directora de la Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya: Mireia Armengol.

> Dos (2) consellers representants nomenats pel Parlament de Catalunya: Maria Garcia i Colomer i Llus Ginjaume Torras.

> Quatre (4) consellers representants de les universi-tats pbliques, designats pel Consell Interuniversitari de Catalunya: Anna M. Geli i Ciurana, rectora de la Universitat de Girona; Francesc Xavier Grau i Vidal, rector de la Universitat Rovira i Virgili; Ddac Ramrez i Sarri, rector de la Universitat de Barcelona, i un lloc vacant.

> Dos (2) consellers representants designats per les organitzacions empresarials ms implantades: Josep A. Daz Salanova, de Foment del Treball Nacional a Catalunya, i Llus Godayol i Gen, de PIMEC.

> Dos (2) consellers representants designats per les organitzacions sindicals ms representatives a

La Comissi Permanent s qui gestiona i administra la Fundaci.

Informar sobre el pressupost, la programaci i el nomenament del rector, tasca principal del Consell.

20

tica i bon govern

Catalunya: Antonio Crcoles Gallo, de CCOO de Catalunya, i un lloc vacant.

> Cinc (5) consellers representants nomenats direc-tament pel Patronat de la FUOC: Josep Vilarasau i Salat, Josep Maria Terricabras i Nogueras, Vicent Partal i Montesinos, i dos llocs vacants.

> El president, actualment Josep Vilarasau, s nome-nat pel Patronat de la FUOC entre els membres del Consell. El secretari del Consell s el secretari de la FUOC, actualment Carles Cortada i Hortal, amb veu per sense vot.

La composici del Consell el 31 de juliol del 2014 t un 23% de dones i un 77% dhomes (amb quatre vacants).

rgans de govern de la Universitat Oberta de Catalunya

Les Normes dorganitzaci i funcionament de la UOC estableixen dos tipus drgans de govern: unipersonals i collegiats.

rgans de govern unipersonalsEn formen part el rector, els vicerectors, el secretari general i el gerent.

> El rector o rectora s la mxima autoritat acadmica de la Universitat i li corresponen, per tant, les respon-sabilitats de representaci i govern que li sn prpies, sens perjudici de les atribucions que els Estatuts atorguen al Patronat.

El nomenament i el rellevament del rector han de ser ratificats pel Govern de la Generalitat, a instncies del Patronat de la Fundaci, segons el procediment esta-blert als seus Estatuts, i un cop escoltat el Consell.

Presideix el Consell de Govern i qualsevol altra reuni dun rgan de govern de la Universitat a qu assistei-xi, tret del Patronat, de la Comissi Permanent i del Consell de la Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya, en els dos primers dels quals assisteix el rector, o la persona en qui delegui, amb veu i sense vot.

El rector de la Universitat Oberta de Catalunya s nomenat amb el vot favorable de la majoria absoluta de patrons i exerceix el seu crrec per un perode mxim i no prorrogable de set (7) anys, segons el procediment previst als Estatuts de la FUOC, i desprs dhaver es-coltat el personal docent i investigador.

El rector de la Universitat Oberta de Catalunya ha de tenir el ttol de doctor.

Durant el curs 2013-1014 el crrec de rector de la Universitat lexerceix el Dr. Josep A. Planell i Estany (amb un mandat que va des del 3 dabril del 2013 fins al 2 dabril del 2020).

> Els vicerectors assisteixen el rector i duen a terme funcions que aquest encarrega, i assumeixen les seves funcions en cas dabsncia o malaltia. El nome-nament i el rellevament dels vicerectors, aix com el nombre i lassignaci de funcions, de conformitat amb el que preveuen les normes de funcionament intern de la Universitat, corresponen al rector. Actualment hi ha dos (2) vicerectors: la Dra. Marta Aymerich, vicerectora de Planificaci Estratgica i Recerca, i el Dr. Carles Sigals, vicerector de Docncia i Aprenentatge.

> El secretari o secretria general s nomenat pel rector, que li assigna les funcions corresponents en el seu estricte marc de funcions. Forma part del Consell de Govern i de la Comissi Estratgica, dels quals tamb s el secretari. Actualment t el crrec de se-cretari general de la Universitat el Dr. Carles Cortada i Hortal.

> El gerent t com a eixos principals la direcci de la gesti ordinria de la Universitat, aix com les funcions de control legal, econmic i pressupostari de lactivitat de la UOC, i les que pugui determinar el Patronat de la Fundaci. s nomenat i rellevat pel Patronat de la FUOC, de la qual, per ra del crrec, s el director. s membre de ple dret del Consell de Govern i assisteix a les reunions del Patronat i de la Comissi Permanent de la FUOC amb veu i sense vot. Pot ser assistit per vicegerents, el rellevament i lassignaci de funcions dels quals li corresponen. Nomenar-los correspon al rector, a proposta del ge-rent. Durant el curs 2013-2014 t el crrec de gerent la Sra. Mireia Armengol Almaraz.

Un 23% de dones i un 77% dhomes formen la composici del Consell.

El nomenament del rector ha de comptar amb el vot favorable de la majoria absoluta de patrons.


tica i bon govern

TAULA 1. Composici dels rgans de govern unipersonals

2013-2014 %

> Rector 1 20%

> Vicerectors 2 40%

> Secretari general 1 20%

> Gerent 1 20%

rgans de govern collegiatsFormen els rgans de govern collegiats de la Universitat: el Consell de Govern, el Comit de Direcci Executiu i la Comissi Estratgica. Aix mateix, la UOC es regeix tamb per la Comissi Acadmica i la Comissi de Gesti.

El mxim rgan de govern collegiat de la UOC s el Consell de Govern, que t la funci principal de vetllar pel com-pliment de la normativa legal i estatutria vigent. Proposa al Patronat les lnies estratgiques i programtiques de la Universitat, a ms dorientar, planificar i avaluar lactivitat universitria des de la perspectiva acadmica. s, en definiti-va, lencarregat destablir les lnies generals de funcionament de la Universitat en tots els mbits.

Socupa daprovar els convenis institucionals, els plans destudis i la programaci de la recerca, el calendari acadmic, la designaci de representants de la Universitat, les normatives acadmiques, la creaci i dotaci destructures docents i de recerca, la fixaci de les carreres professionals del collectiu acadmic i de gesti, lestabliment dels nivells retribu-tius del personal de la Universitat i les condicions dels processos de selecci, i la definici dels criteris davaluaci del personal i de les estructures universitries.

El Consell de Govern est constitut pel rector o rectora, els vicerectors, el o la gerent i el secretari o secretria general, i per un representant del professorat, un representant dels estudiants i un representant del personal de gesti. Aquests representants sn elegits per la Comissi de Campus entre els seus membres, de conformitat amb el que preveu larti-cle 43.6 de les Normes. En tot cas, la majoria dels seus membres ha de ser personal acadmic.

La composici del Consell de Govern s la segent:

Josep A. Planell, rector

Mireia Armengol, gerent

Marta Aymerich, vicerectora de Planificaci Estratgica i Recerca

Carles Sigals, vicerector de Docncia i Aprenentatge

Carles Cortada, secretari general

Fernando lvarez, representant del professorat

David Cabezudo, representant dels estudiants

Slvia Soler, representant del personal de gesti

El Consell de Govern est format per vuit membres, dels quals sis sn homes i dos sn dones.

El Consell de Govern vetlla pel compliment de la normativa legal i estatutria.

22

tica i bon govern

TAULA 2. Composici dels membres del Consell de Govern per rang

2013-2014 %

> Rector 1 13%

> Vicerectors 2 25%

> Secretari general 1 13%

> Gerent 1 13%

> Representant del professorat 1 13%

> Representant dels estudiants 1 13%

> Representant del personal de gesti 1 13%

> Total 8 100%

TAULA 3. Composici dels membres del Consell de Govern per sexe

2013-2014 %

> Homes 6 75%

> Dones 2 25%

> Total 8 100%

El Comit de Direcci Executiu s lrgan permanent dadministraci i gesti de la Universitat i la seva missi s conduir els afers ordinaris de la instituci. Per a fer-ho assumeix totes les funcions que el Consell de Govern li delegui, dacord amb el que es preveu a les Normes dorganitzaci i funcionament (NOF).1 Entre altres qestions, vetlla espe-cficament perqu tota lactivitat de la UOC es regeixi pels principis doptimitzaci, equilibri pressupostari i eficincia. Els seus membres sn: el rector, els vicerectors, el gerent, el secretari general i el director del Gabinet de Rectorat i de Relacions Institucionals.

La Comissi Estratgica s constituda pels membres del Consell de Govern, de la Comissi Acadmica i de la Comissi de Gesti, els directors dels instituts o centres de recerca i els vicegerents i adjunts a vicerectorat, si nhi ha, i tamb pels representants del collectiu destudiants i de personal de gesti escollits per aquest collectiu entre els seus membres. El collectiu destudiants hi s representat en un percentatge no inferior a una vuitena part dels membres de la Comissi. Presideix la Comissi Estratgica el rector o el membre del Consell de Govern en qui delegui. Pot crear en el seu si comissions especfiques, de carcter temporal o permanent. T com a funcions principals proposar al Consell de Govern el pla estratgic i els plans dobjectius de cada curs i fer-ne el seguiment i la coordinaci de lexecuci, proposar al rector i al Consell de Govern accions estratgiques i especfiques, afavorir la coordinaci entre els diversos sectors de la Universitat, facilitar a tots els seus membres la informaci necessria per a assegurar que flueixi entre tota lorganitzaci.

La Comissi Acadmica s formada pels membres del Consell de Govern, els directors dels estudis, els dels instituts i centres de recerca i els altres responsables acadmics que el rector designi.

La presideix el rector o el membre del Consell de Govern en qui delegui. Sn funcions de la Comissi Acadmica el seguiment i la coordinaci de lexecuci de lactivitat acadmica dacord amb el Pla estratgic de la Universitat i el Pla anual dobjectius, la coordinaci i lalineament estratgic de la docncia, la recerca, la difusi i la transferncia de tec-nologia de la Universitat, limpuls dels programes interdisciplinaris, la promoci del desenvolupament de la comunitat acadmica i dels seus membres, lassessorament al rector, al Consell de Govern i a la Comissi Estratgica, en tots els mbits de la vida acadmica.

1. Les NOF a les quals es fa referncia en aquesta memria sn les vigents el 2014. Amb lacord GOV/47/2015, de 31 de mar, saproven les Normes dorganitzaci i funcionament de la Universitat Oberta de Catalunya (DOGC nm. 6844, de 02/04/2015), que es poden consultar a lenlla segent: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6844/1416456.pdf.


tica i bon govern

La Comissi de Gesti s formada pels directors drea de gesti i pels vicegerents i els adjunts a vice-rectorat, si nhi ha, i la presideix el gerent, pel que fa a la dependncia orgnica que en tenen. T com a fun cions el seguiment i la coordinaci de lactivitat de gesti de la Universitat dacord amb el Pla anual dobjectius, el Pla estratgic vigent i les directrius del Patronat de la Fundaci, limpuls de les mesures de gesti adequa-des per acomplir els objectius generals de la instituci, lassessorament al Consell de Govern i a les diferents comissions en tots els mbits especfics de gesti.

Sndic de GreugesEl sndic de greuges s la figura nomenada pel Patronat de la Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya, a proposta del rector. T la missi de vetllar pels drets i els deures de tots els membres de la Universitat, i actua amb autonomia, objectivitat i imparcialitat respecte de tots els altres rgans i instncies de la Universitat, tal com es recull a larticle 44 de les Normes dorganitzaci i funcionament de la UOC.

El mandat del sndic de greuges s de set anys, sense possibilitat de reelecci. A partir del curs 2013-2014 el sndic de greuges s el Dr. Pere Fabra i Abat.

Sn funcions del sndic de greuges:

> La defensa dels drets i les llibertats de tots els mem-bres de la comunitat universitria de la UOC davant de qualsevol actuaci o situaci de discriminaci, indefensi o arbitrarietat, i la garantia del compliment de tot el que disposen les Normes dorganitzaci i funcionament de la UOC i qualsevol altra normativa de la Universitat.

> Lempara i la defensa en les qestions que li sn sotmeses o en les quals decideix actuar dofici. T, tamb, un carcter informatiu sobre el funcionament de la Universitat, a fi de millorar la qualitat universit-ria en tots els mbits. En relaci amb aquesta darrera finalitat, pot assistir a les reunions dels rgans col-legiats de la Universitat amb veu i sense vot.

> Lestat de vetllar sempre per la defensa de la qualitat universitria en tots els mbits i especialment pels valors de la Universitat com a espai dintercanvi i creaci de coneixement i de formaci de les perso-nes, perseguint la garantia daquests valors i preser-vant-los de les actuacions que dins i fora de lorganit-zaci els puguin afectar negativament.

> La possibilitat delaborar informes sobre un tema especfic, per iniciativa prpia o a petici del Patronat o del Consell de Govern de la Universitat.

> La possibilitat de formular, en les seves decisions i resolucions, a les autoritats o al personal de la Universitat advertncies, recomanacions i suggeri-ments relatius als seus deures legals, per, en cap cas no pot modificar o anullar actes o resolucions.

En els ltims quatre anys, el volum de queixes que ha arribat a la Sindicatura ha disminut. El curs 2010-2011 es van registrar 433 queixes; lltim curs 2013-2014 el nombre es va reduir a 122. Aquesta reducci ha tingut lloc, duna banda, perqu els alumnes coneixen millor tant les funcions de la Sindicatura com les condicions prvies per acudir al sndic al voltant dun 50% de les queixes rebudes anys anteriors no shavien tramitat perqu no havien seguit els circuts datenci interns de la Universitat i, de laltra, per la millora contnua en el tractament de les incidn-cies per part dels serveis datenci i de queixes de la Universitat.

El mandat del sndic de greuges s de set anys, sense possibilitat de reelecci.

Vetllar per la defensa de la qualitat universitria, missi principal de la Sindicatura de Greuges.

Disminueix el volum de queixes rebudes en quatre anys i augmenta el nombre de resolucions directes de la Sindicatura.

24

tica i bon govern

TAULA 4. Evoluci de queixes rebudes a la Sindicatura de Greuges (SG)

2013-2014 Percentatge 2012-2013 Percentatge 2011-2012 Percentatge

> Queixes rebudes a la SG 122 218 274

> Queixes acceptades pel SG 96 78,70% 119 54,0% 155 56,60%

> Queixes resoltes en 2a. instncia per altres serveis de la Universitat, a petici del SG

30 24,59% 78 65,0% 107 69%

> Queixes resoltes directa-ment pel SG 66 68,75% 41 34,5% 48 30,90%

Ms informaci: http://w.uoc.edu/reglament-sindic.

Daltra banda, es constata un increment en el nombre dassumptes resolts directament per la Sindicatura com tamb en el percentatge daquest sobre el nombre dassumptes presentats.

TAULA 5. Relaci i evoluci de les queixes rebudes

Tipus 2013-2014 2012-2013 2011-2012

> Queixes rebudes 122 218 274

> Admeses 96 119 155

> (% sobre rebudes) 78,70% 54% 56,50%

> Derivades a altres serveis 30 78 107

> (% sobre admesos) 24,60% 65,50% (69%)

> Resoltes pel sndic 66 41 48

> (% sobre admesos) 75,40% 34,50% 31%

Actuacions de la SindicaturaDurant el curs 2013-2014 la Sindicatura de Greuges de la UOC ha rebut un total de 122 escrits de queixa o consulta dels quals se nhan adms a trmit 96. La inadmissi dels 26 restants es deu al fet que no compleixen les condicions i els requisits previstos en el Reglament i en el Protocol dactuaci de la Sindicatura. Entre aquestes condicions figura la necessitat que qui reclama sidentifiqui no sadmeten queixes annimes, que sigui membre de la comunitat UOC, que no hagin transcorregut ms de tres mesos des dels fets objecte de queixa, que lassumpte no estigui pendent dun recurs administratiu o judicial i, molt particularment, que la persona interessada segueixi prviament els procediments previstos a la normativa i els canals datenci i queixa que la Universitat posa al seu abast. La majoria de casos dinad-missi es relacionen amb aquesta ltima condici.

Dels 96 assumptes admesos, 30 shan resolt en segona instncia per diferents serveis de la Universitat. Sn casos en qu, desprs danalitzar la qesti i els seus antecedents, la Sindicatura considera susceptibles de ser avaluats i solu-cionats directament per rgans interns de la Universitat sense haver de seguir les actuacions del sndic de greuges. En aquests casos, la funci de la Sindicatura es limita a la mediaci entre la persona reclamant i els serveis administratius o acadmics de la Universitat.

122 escrits de queixa o consulta rebuts i 96 admesos a trmit.


tica i bon govern

En la resta de casos (66) el sndic ha assumit directament la tramitaci i lestudi de lexpedient i ha dictat la proposta de resoluci corresponent amb les recomanacions pertinents a la Universitat.

Del total de 96 assumptes admesos a trmit, tant els resolts directament pel sndic com els derivats a segona instncia, 49 shan resolt totalment o parcialment a favor del reclamant i en els altres 47 les peticions shan desestimat.

La totalitat de les 122 queixes rebudes sn destudiants. Si es t en compte que durant el curs 2013-2014 es van registrar 52.513 matrcules dins loferta formativa de la UOC, la rtio de queixes daquest perode s de 2,3 per cada mil estudiants matriculats. Sha rebut una consulta per part dun membre del professorat i no hi ha hagut cap queixa ni consulta per part de personal de gesti intern.

Del gruix de queixes, la majoria han estat de carcter individual i tres han estat collectives, per part de grups destu-diants. De les queixes collectives, la ms nombrosa correspon a la presentada per un collectiu del grau de Psicologia vehiculada tamb a travs de la plataforma Change.org, on va aconseguir dues mil signatures per demanar la refor-ma del pla destudis actual del grau per tal substituir les assignatures de tres crdits per altres de ms crdits. Les altres dues corresponen a estudiants de Dret. Un primer grup de lantiga llicenciatura es va queixar per la supressi de lavalua-ci contnua en assignatures en extinci, i un altre, tamb de Dret, es va queixar en relaci amb alguns canvis produts en la tipologia dactivitats davaluaci contnua. Els dos primers es van derivar al Vicerectorat de Docncia i Aprenentatge.

En el resum grfic segent es veu la distribuci de les queixes per gneres i per campus (campus principal i campus global).

TAULA 6. Queixes per campus

Campus Queixes % sobre el total de queixes sobre estudiants de cada campus

> Campus catal 92 75,41% 2,5

> Campus global 30 24,59% 6,6

> Total 122

TAULA 7. Queixes per sexe

> Sexe Queixes %

> Homes 74 60,60% 3,1

> Dones 48 39,40% 1,67

> Total 122 100%

La incidncia de queixes, en relaci amb el nombre destudiants, en el campus global (6,6 per mil) quasi triplica les queixes del campus principal (2,5 per mil).

Daltra banda, tamb es detecta un biaix de gnere respecte als reclamants. Mentre que acudeixen al sndic un 1,67 per mil del total de dones estudiants, un 3,1 per mil sn homes.

Pel que fa al nivell destudis (primer, segon o tercer cicle), la majoria de queixes provenen dels estudiants de grau:

TAULA 8 . Relaci de queixes segons el nivell destudis (2013-2014)

Cicle Queixes Estudiants al cicle %

> Grau, llicenciatura, diplomatura 106 35.758 0,30%

> Mster, postgrau 11 7.095 0,16%

> Doctorat 3 147 2,04%

> Altres (Escola de Llenges, ttols propis, etc.) 2 9.513 0,20%

> Total 122 52.513 0,23%

26

tica i bon govern

I, en relaci amb lmbit de coneixement, la distribuci dassumptes s:

TAULA 9. Tipologia de queixes per mbit de coneixement (2013-2014)

Estudis Estudiants Queixes rebudes %

> Economia i Empresa 11.062 24 0,27%

> Cincies de la Informaci i de la Comunicaci 2.985 12 0,40%

> Dret i Cincia Poltica 6.181 39 0,63%

> Arts i Humanitats 2.686 7 0,26%

> Psicologia i Cincies de lEducaci 10.221 21 0,21%

> Informtica, Multimdia i Telecomunicaci 7.085 18 0,25%

> Cincies de la Salut 501 1 0,20%

Temtica de les queixes i recomanacionsEn relaci amb la temtica dels assumptes plantejats ens remetem tamb al grfic adjunt:

TAULA 10. Tipologia de queixes segons el tema

Tipus 2013-2014 %

> Beques 1 2%

> Ttols 3 5%

> Expedients 2 3%

> Sancions per cpia/plagi 5 8%

> Matrcula (gesti, import) 4 6%

> Avaluaci 21 32%

> Acci docent 3 5%

> Anullaci de matrcules 4 6%

> Extinci LRU / desplegament de graus 1 2%

> Impagaments 2 3%

> Recursos daprenentatge 1 2%

> Prctiques 1 2%

> Convocatries dexmens 1 2%

> AEP/RAEP 9 14%

> Altres 8 12%

> Total 66 100%


tica i bon govern

Pel nombre i tipologia de queixes, destaquen les relacionades amb lavaluaci docent sia lavaluaci contnua o la final amb un total de vint-i-un casos enregistrats i, en segon lloc, el reconeixement i la convalidaci destudis cursats anteriorment (AEP) o de lexperincia professional prvia (RAEP), amb nou casos.

Els aspectes del procs de matriculaci i els referits a les conseqncies econmiques de lanullaci de la matrcula generen vuit queixes i els relacionats amb els procediments sancionadors oberts per motiu de cpia o plagi en les acti-vitats davaluaci en generen cinc. Sobre aquestes dues qestions shan fet recomanacions a la Universitat, dirigides a millorar les normatives actuals i una recomanaci especfica al personal docent.

Codi tic El Consell de Govern de la Universitat aprova, el dia 8 de juliol del 2009, el Codi tic de la UOC amb lobjectiu desta-blir les pautes de referncia i els principis informadors de les conductes dels membres de la comunitat universitria. Daquesta manera, el text dota la Universitat de valors i principis tics que reforcen el respecte, la confiana i la coope-raci entre les diferents persones i collectius que conviuen a la UOC.

Els continguts del codi inspiren les accions de la comunitat UOC, tant en les relacions internes (entre tots els membres) com en les externes (amb entitats i empreses que hi presten serveis), i, a ms, serveixen de guia tica general de les diferents normes i reglaments de la Universitat.

El Codi tic consta de quaranta-vuit punts dividits en set apartats: prembul, objectius, mbit daplicaci, missi de la UOC, valors i principis generals per a tota la comunitat universitria, valors i principis especfics per als diferents col-lectius de la comunitat universitria i seguiment.

Ms informaci: http://w.uoc.edu/compromis-social.

Aix mateix, la Universitat disposa del Comit dtica de la Recerca, constitut pel Consell de Govern daquesta uni-versitat, que actua al servei de la comunitat acadmica i del personal investigador amb lobjectiu de garantir que es respecta la dignitat de les persones en els projectes de recerca que es fan a la Universitat (vegeu el captol 6 daquesta memria).

Mecanismes de participaciA les Normes dorganitzaci i funcionament de la UOC es recullen alguns mecanismes que faciliten la participaci de la comunitat universitria en la presa de decisions i en la creaci de xarxa, si b tamb nhi ha que no shi recullen.

Sarbitren procediments de participaci i associaci que garanteixin que lopini, els interessos i les aportacions del collectiu destudiants de la UOC puguin incidir de manera efectiva en la millora de la instituci: comissions dmbits de coneixement, la Comissi de Campus, la Comissi Estratgica i les comissions de delegaci territorial. Ms informaci: https://seu-electronica.uoc.edu/portal/ca/seu-electronica/normativa-acords/normativa-uoc/index.html

La UOC afavoreix, per mitj del Campus Virtual, lassociacionisme del collectiu destudiants en els mbits acadmic, cultural, professional, ldic, esportiu i de la solidaritat. El collectiu Alumni s lespai associatiu i de serveis per a la comunitat de graduats de la UOC que opera al Campus Virtual. En trobareu ms informaci al captol 7 daquesta me-mria i al portal web dAlumni (http://alumni.uoc.edu).

El collectiu de professorat propi i els investigadors participen en lactivitat i lorientaci general de la Universitat mitjan-ant la reuni de professors de lmbit de coneixement i de la seva participaci delegada en la Comissi de Campus. Una vegada lany, com a mnim, es reuneix el Consell de Professors de la Universitat, que s convocat i presidit pel rector.

Avaluaci docent, reconeixement i convalidaci destudis, els mbits amb ms casos de queixes registrats.

28

tica i bon govern

Els professionals de gesti participen en lactivitat i lorientaci de la Universitat per mitj de la reuni de la seva rea de gesti, de les reunions i jornades espe-cfiques i dels seus representants a la Comissi de Campus. Igualment, els treballadors de la UOC tenen el Comit dEmpresa com a rgan representatiu i collegiat que vetlla per la defensa dels seus interessos.

Com a organitzaci en xarxa, la comunitat de perso-nes que formen la UOC es vincula a grups, institu-cions i persones que cooperen en activitats i serveis i que comparteixen un espai de coneixement com, en diversos graus i de diverses maneres. Es forma, aix, una xarxa de participaci de la UOC. En formen part els membres de grups de recerca externs o vinculats a la Universitat, Alumni (i, en general, persones que hagin cursat estudis de qualsevol tipus a la UOC), els partici-pants en programes de cooperaci i els membres del Campus per la Pau, els membres de les institucions p-bliques o privades que collaboren amb les delegacions territorials de la UOC i totes les persones que, per ra de la seva vinculaci a la UOC, tenen accs al Campus Virtual de la Universitat.

Gesti de riscosPer a avaluar, gestionar i mitigar els riscos adequada-ment, la UOC t poltiques preventives, normes opera-tives de carcter intern i manuals de procediments per a assegurar duna manera raonable el funcionament correcte que doni resposta a les necessitats i les expec-tatives dels grups dinters.

Els riscos dinformaci i gesti econmica i financera es mitiguen, internament, amb normes operatives i procediments propis i, externament, amb lactuaci de la Sindicatura de Comptes, com a rgan de control i verificaci.

Per a mitigar els riscos de caire tic i de bon govern, la UOC disposa del Codi tic aprovat el 2009 i dels diferents rgans collegiats i de participaci descrits en aquest captol. Aix mateix, la figura del sndic de greu-ges contribueix a minimitzar els riscos dincompliment associats als drets de la comunitat universitria i actua amb autonomia, objectivitat i imparcialitat de tots els altres rgans i instncies de la Universitat.

A causa de la naturalesa especfica de lactivitat de la UOC, els riscos tecnolgics reben un tractament singu-lar. Per afrontar-los la UOC estableix dos procediments de referncia: en primer lloc, estableix mesures de contingncia per a garantir la continutat de la infraes-tructura tecnolgica que permet els diferents serveis de la UOC; en segon lloc, tots els sistemes estan sota vigilncia i servei permanents, la qual cosa permet pre-venir i resoldre les incidncies tecnolgiques durant les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana.

La gesti dels riscos laborals i del treball es duu a terme a partir del conveni collectiu, de les poltiques, normes i procediments especfics de la funci i dels seus cor-responents protocols davaluaci, gesti i mitigaci de riscos: selecci i contractaci, desenvolupament profes-sional i personal, seguretat i salut, igualtat i no discrimi-naci, riscos psicosocials, dassetjament, daccessos, devacuaci en situaci demergncia, etc.

Per a gestionar els riscos relacionats amb els estu-diants, la UOC t codis de comportament i procedi-ments que vetllen pel desenvolupament correcte de la comunitat UOC, des del punt de vista de la veracitat de la identitat, la comunicaci correcta, el respecte per les persones, etc. En el moment de matricular-se cada estudiant accepta explcitament la Carta de compromisos, que recull els principis de comportament. Complementen la Carta de compromisos altres do-cuments com el de Drets i deures de lestudiant, el de Condicions ds dels frums de la comunitat universit-ria de la UOC i el Codi tic.

Pel que fa a la gesti de riscos vinculats a lactivitat en les xarxes socials, la UOC duu a terme un segui-ment actiu per a detectar crisis potencials en el futur i amb aix poder planificar les actuacions de forma gil i rpida. Aquest seguiment es fa de manera compar-tida entre diversos grups operatius de lorganitzaci (Comunicaci Digital, Atenci i Informaci a lEstudiant, Mrqueting i Alumni), que sn qui avaluen si lactivitat generada a la xarxa entra dins de la normalitat o pot derivar en algun tipus de crisi, amb lobjectiu de prendre les mesures oportunes des dun enfocament proactiu i transparent i de fer-ne el seguiment posterior.

Durant el curs 2013-2014 la responsabilitat de la gesti de riscos sha distribut entre els responsables de les diferents rees organitzatives.

El Consell de Professors, la xarxa Alumni i el Comit dEmpresa, garants de lassociacionisme i la participaci.

La gesti de riscos s una responsabilitat compartida per totes les rees.

30

La UOC i el comproms amb la responsabilitat social


4.La responsabilitat social de la UOC

El curs 2013-2014



La responsabilitat social de la UOC

Les universitats sn el motor de desenvolupament educatiu, cientfic, tecnolgic, social, poltic, cultural i econmic de la societat, i sn les institucions que apor-ten ms valor afegit a mitj i a llarg termini en el territori on actuen, sia per la via de la formaci, que millora el capital social i hum, sia per la via de la recerca, que genera i transfereix coneixement, tecnologia i innovaci a empreses, institucions i organitzacions.

La UOC assumeix la responsabilitat social en la missi, la visi i els objectius fundacionals i ret comptes dels seus impactes en la societat com a derivaci intrnseca de lactivitat natural duniversitat. Igualment, mant el comproms amb lexigncia de qualitat i excellncia en laplicaci constant de la responsabilitat social, amb lobjectiu daugmentar els impactes positius, guanyar eficincia, crear sinergies i generar iniciatives que situn la Universitat com a far del progrs social.

En aquest sentit, la UOC entn que la responsabilitat social universitria promou i facilita una reflexi integral i analtica que permet identificar mesures per a enfortir la confiana dels grups dinters i contribuir a una socie-tat ms integradora, ms equitativa en la distribuci de la riquesa, ms eficient en ls dels recursos.

El Comit de Direcci Executiu de la UOC va aprovar donar un impuls ferm i decidit a la responsabilitat social. Lobjectiu s que la responsabilitat social sigui una manera natural de fer a la Universitat i que impregni tots els projectes de la instituci. Es va aprovar en la reuni que el Comit de Direcci Executiu va fer el 28 doctubre del 2013. El primer comproms explcit i formal daquest pla va ser la incorporaci delements de res-ponsabilitat social a la memria institucional de la UOC 2012-2013 amb lobjectiu daugmentar la transparncia i el comproms amb un model de desenvolupament ms sostenible. Addicionalment, ha de ser til com a eina daprenentatge intern.

No obstant aix, la UOC ja integra en la seva activitat accions alineades amb els criteris de la responsabilitat social. Algunes daquestes accions bsiques de promo-ci de la responsabilitat social en el grup dinters intern sn lestabliment del Codi tic i del Comit dtica de la Recerca, el comproms amb la igualtat de gnere, la conciliaci de les esferes vitals dels treballadors i laten-ci a la diversitat funcional en tots els collectius mem-bres de la Universitat (estudiants, Alumni, professorat, investigadors i personal de gesti). A ms, la UOC promou poltiques destalvi energtic i de reciclatge i fomenta laccs obert als continguts i a productes tec-nolgics desenvolupats per la Universitat. Finalment, la UOC t establerts mecanismes per a saber les necessi-tats i les expectatives dels seus grups dinters i mant la relaci amb el teixit empresarial a partir dacords de collaboraci amb empreses, institucions pbliques i privades i organitzacions de la societat civil.

Des del vessant tecnolgic, la Universitat collabora amb altres institucions, universitats i organitzacions interna-cionals en projectes de difusi i transferncia de tecno-logia i innovaci en el camp de la formaci associada a ls intensiu de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci, especialment en laprenentatge en lnia.

En el camp de la cooperaci, la UOC t dues ctedres UNESCO, la primera orientada a ls de leducaci i la tecnologia per al canvi social, i la segona dedicada a lesport per a la coexistncia social i la resoluci pacfi-ca de conflictes, des de la qual es promou la cooperaci en el desenvolupament, lajut humanitari i la sostenibili-tat mitjanant el Campus per la Pau de la UOC.

Des dun punt de vista estratgic, la responsabilitat so-cial de la UOC sinclou en el Pla estratgic 2010-2014:

[] la UOC assumeix el comproms amb la responsa-bilitat social i la integra en els seus valors de la diversi-tat, la participaci, la qualitat, la innovaci, la sostenibi-litat i la cooperaci, amb lobjectiu de ser present en tots els mbits dactivitat de la Universitat:


La responsabilitat social a la UOC com a manera de fer, missi del pla de responsabilitat social corporativa (RSC) aprovat el 2013 pel Comit de Direcci Executiu.

Igualtat, conciliaci i diversitat funcional com a bases de la responsabilitat amb els diferents collectius interns.

32


La responsabilitat social es reflecteix en el comproms de treballar per una universitat sostenible, amb trans-parncia a lhora de retre comptes a la societat. s una instituci que reconeix la pluralitat cultural, promou el multilingisme i fomenta la diversitat en les poltiques de gnere i en la promoci, una universitat que vol ajudar al desenvolupament i a la millora del mn.

El curs 2013-2014Amb lobjectiu dincorporar i vertebrar la responsabilitat a tot el teixit laboral de la UOC, el novembre del 2012 es crea el grup de treball, amb lencrrec de fer una primera diagnosi de lestat de la qesti i per a planificar la transici duna memria dactivitat a una memria de responsabilitat social, com a resultat i prova peridica del progrs i la implantaci sistmica daquesta me-todologia de rendici de comptes a la societat, i que continua incorporant, tanmateix, lactivitat central de la Universitat. Aquest treball permet publicar la primera memria de responsabilitat social corresponent a lacti-vitat del curs 2012-2013.

A partir daquest diagnstic amb la voluntat davanar en la incorporaci de la responsabilitat social en la cultura organitzativa de la instituci, l11 de novembre del 2013 el Comit de Direcci Executiu aprova limpuls de la responsabilitat social a la UOC. A continuaci es convoquen tres sessions de formaci i sensibilitzaci internes durant el mes de gener del 2014. Hi assisteixen 115 treballadors entre crrecs directius i tcnics.

Daltra banda, lequip de treball de responsabilitat social es reuneix dotze vegades i es fixen els objectius segents, que sassoleixen amb les accions que es descriuen a continuaci:

> Consolidar la responsabilitat social dins lestrat-gia corporativa amb lelaboraci del Pla director de responsabilitat social de la UOC.

La responsabilitat social sinclou en el Pla estratgic 2014-2020 de la Universitat i s dacord amb aquest pla que simpulsa lelaboraci dun pla director de responsabilitat social que cal implementar durant el perode de vigncia del Pla estratgic.

> Incloure la responsabilitat social en la gesti de lequip propi: sessions de formaci a lequip directiu i el personal tcnic.

Durant el mes de gener del 2014 es duen a terme tres sessions de formaci que atenen les neces-sitats informatives dels membres de lequip de govern, tot laparell directiu i tots els membres dels equips tcnics que han de proporcionar infor-maci, tant de lacadmia com de la gesti i de la recerca.

> Identificar els indicadors clau. Amb lelaboraci del Pla director es concretaran una

srie dindicadors que inclouran els diferents mbits dactuaci de la instituci a partir dels quals sobtin-dran una srie dindicadors principals.

> Estructurar els rgans de participaci. Tot i que hi ha un equip de treball estable per impulsar

la responsabilitat social a la UOC, al llarg del curs 2013-2014 es comencen a dibuixar i a estructurar la distribuci de funcions i competncies dels diferents rgans de participaci, els quals sacabaran de con-cretar en el Pla director de responsabilitat social en el qual sest treballant aquest curs acadmic i que es finalitzar al llarg del proper curs.

> Publicar la segona memria de responsabilitat social.

Per a assolir aquest objectiu, sestableixen el ca-lendari, lestructura de continguts, el mecanisme de recollida de dades, lanlisi de formats, la concreci de criteris de redacci comuns, la designaci dun co-mit de validaci i, finalment, la previsi dels recursos necessaris per a la materialitzaci del producte final.

Daltra banda, durant el curs 2013-2014 es planifica i saconsegueix laprovaci oficial per posar en marxa, el curs 2014-2015, el primer mster universitari de Responsabilitat social corporativa de la UOC, impulsat pels Estudis dEconomia i Empresa. Amb aquest mster es referma el comproms de la UOC amb la responsabi-litat social.

Participaci en iniciatives externesEl mes de juny del 2014, la UOC sadhereix a lorganis-me Respon.cat i s la primera del sector universitari que ho fa. Respon.cat s un organisme de nova crea-ci, actualment convertit en associaci, que agrupa les organitzacions de referncia en lmbit de la responsa-bilitat social a Catalunya. Lobjectiu daquesta iniciativa s promoure un salt qualitatiu i quantitatiu de la respon-sabilitat social a Catalunya, treballant per lexcellncia social i fent de la competitivitat sostenible un element estratgic del pas.

La UOC ja s membre de xarxes i participa en iniciati-ves del sector, com ara les segents:

En lmbit de la igualtat i la flexibilitat, la UOC s mem-bre de la Comissi Dona i Cincia de la Generalitat de Catalunya; la xarxa Nous Usos Socials del Temps (NUST), i la Xarxa dUnitats dIgualtat de Gnere per a lExcellncia Universitria (RUIGEU). A ms, durant el curs 2013-2014 ha participat en les Jornada de lObservatori Dona, Empresa i Economia i als actes oficials del Dia de la Dona Treballadora (8 de mar del 2013).



Quant a la responsabilitat social, la UOC s membre del Consell Assessor Charter per a la Diversitat i del Grup de Treball Estable de Responsabilitat Social de la Fundaci Factor Hum.

Pel que fa a laccessibilitat, la UOC s reconeguda com a organitzaci Ability i membre del Club Ability dels Telefnica Ability Awards, la xarxa Universitat i Discapacitat del Consell Interuniversitari de Catalunya (UNIDISCAT) i la xarxa de Serveis dAtenci a les Persones amb Discapacitat a la Universitat (SAPDU), impulsada per la Conferncia de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).

La UOC s membre del Consell Assessor Charter per a la Diversitat, a ms del Grup de Treball Estable de Responsabilitat Social de la Fundaci Factor Hum.

El Banc dAliments o el Dia de la Pau, entre les iniciatives de cooperaci i acci social de la UOC.

Pel que fa a activitats relacionades amb la cooperaci i lacci socials, la UOC ha participat en iniciatives com el Banc dAliments i el Dia de la Pau; ha elaborat un calendari anual daccions socials i un pla destalvi energtic segons el qual es tanca ledifici Barcelona Growth Centre durant el mes dagost, i ha participat en el dia Preparat, en qu sassessoren persones a latur sobre com enfocar entrevistes de feina, com buscar feina, etc.

Finalment, com a mostra del comproms amb la respon-sabilitat social, la UOC va signar ladhesi als Principis del Pacte Mundial de les Nacions Unides el 2008.

34

Docncia i qualitat

Docncia i qualitat

5.El model educatiu

Les titulacions de la UOC

Loferta acadmica


Docncia i qualitat

El model educatiuEl model educatiu de la UOC s el principal tret distintiu de la Universitat des dels seus inicis. Neix amb la volun-tat de respondre duna manera adequada a les neces-sitats educatives de les persones que es formen al llarg de la vida i daprofitar al mxim el potencial que ofereix la xarxa i les tecnologies de la informaci i la comunica-ci per a dur a terme una activitat educativa. El model educatiu es vertebra a partir dels elements segents:

Els recursos, que comprenen els continguts, els espais i les eines necessaris per a desenvolupar les activitats daprenentatge i la seva avaluaci.

La collaboraci, entesa com el conjunt de dinmi-ques comunicatives i participatives que afavoreixen la construcci conjunta del coneixement entre companys de laula i docents, amb el treball en equip en situacions de resoluci de problemes, de desenvolupament de projectes i de creaci compartida de productes.

Lacompanyament, que s el conjunt daccions que fan els docents per fer el seguiment dels estudiants i donar-los suport en la planificaci del seu treball, en la resoluci dactivitats, en lavaluaci i en la presa de decisions. Alhora, s per mitj de lacompanyament dels professors que lestudiant rep un tracte personalitzat, gaudeix duna orientaci permanent al llarg del seu recorregut acadmic i estableix vincles de relaci i de proximitat amb la comunitat educativa.

FIGURA 1. Model educatiu

Docncia i qualitat

Caracterstiques del modelEl model de la UOC s dinmic i flexible. s pensat per a adaptar-se i evolucionar en el temps duna manera constant, alhora que internet i la societat del coneixe-ment evolucionen. En aquest sentit, s un model que garanteix que els estudiants aprenguin de manera semblant a com treballen, es comuniquen i es divertei-xen a la xarxa. Per aix, un dels valors afegits daquest model s que garanteix les competncies digitals dels estudiants. Segons les competncies que es treballen, lmbit de coneixement o el nivell despecialitzaci, les dinmiques i els recursos de les activitats sn diversos, heterogenis i adaptables.

s un model que gira al voltant del disseny despais, recursos i dinmiques que afavoreixin laprenentatge. Lestudiant i la seva activitat daprenentatge sn el cen-tre de lactivitat formativa.

Lavaluaci esdev una estratgia perfectament inte-grada en el procs daprenentatge, en el sentit que es concep com un mecanisme per a aprendre i retroali-mentar aquest procs. Per aix lavaluaci a la UOC s contnua i formativa. En aquest sentit, les activitats davaluaci promouen lassoliment dels objectius dapre-nentatge i ladquisici de les competncies. Daquesta manera, lestudiant es va avaluant al mateix temps que fa la seva activitat i que adquireix competncies.

El model est orientat a la participaci i la construc-ci collectiva de coneixement des dun plantejament interdisciplinari i obert a lexperincia formativa, social i laboral dels estudiants. Aposta per un aprenentatge col-laboratiu amb metodologies que impliquin la resoluci de problemes, la participaci en el desenvolupament de projectes, la creaci conjunta de productes, la discussi i la indagaci.

Lentorn virtual on tots aquests elements conflueixen i entren en relaci s el Campus Virtual, on t lloc la vida de tota la comunitat universitria, formada pels estudiants, els professors, els investigadors, els collaboradors i el personal de gesti. s per mitj del Campus Virtual que lestudiant t accs a les aules, que sn els espais daprenentatge on trobar els professors,

Lestudiant, les activitats daprenentatge, els recursos, la collaboraci i lacompanyament, pilars del model educatiu de la UOC.

36

Docncia i qualitat

els companys, els continguts, les activitats i les eines comunicatives necessries per a estudiar i aprendre i relacionar-se.

Per tot aix la UOC aposta per posar al servei de lacti-vitat formativa de lestudiant els elements tecnolgics i comunicatius ms avanats:

> eines socials que facilitin el treball collaboratiu (blogs, wikis, marcadors socials, etc.);

> continguts multimdia que permetin oferir el contin-gut de forma multidimensional;

> sistemes de comunicaci avanats tant sncrons com asncrons que facilitin una comunicaci gil, clara i adaptada a cada situaci (videofonia, sistemes dintelligncia collectiva als frums, etc.);

> entorns virtuals 3D basats en els videojocs que per-metin interactuar amb persones i objectes simulant situacions reals, o laccs a la formaci amb disposi-tius mbils per a afavorir la mobilitat.

Les figures docentsLestudiant s acompanyat, en tot moment, per docents especialitzats que tenen com a funcions principals el guiatge, lorientaci, el suport i la dinamitzaci de tot el seu procs educatiu. Sn figures docents:

El professor responsable dassignatura. s lencar-regat de planificar i coordinar les accions formatives, de prendre decisions respecte a la seva estructura, la seva metodologia i dinmica, i de coordinar tots els elements que en formen part, des dels docents collaboradors fins al material daprenentatge i els recursos.

Lautor. El professorat fa lencrrec de lautoria dels recursos daprenentatge duna assignatura a lexpert o grup dexperts que considera ms adequats. Cal que lautor estructuri el material i organitzi laprenentatge. Per aix la UOC considera que lautor s un docent diferit.

El docent collaborador (consultor). Lestudiant t accs a una aula virtual per a cada assignatura de qu es matricula, i compta amb un docent collaborador (consultor) que actua com a facilitador del seu aprenen-tatge, ja que sentn que lestudiant en lnia ha de ser actiu i protagonista del seu procs daprenentatge. Tot i aix, el paper del docent collaborador s clau per a garantir aquest aprenentatge, i se centra en els aspec-tes segents:

> Ajudar lestudiant a identificar les seves necessitats daprenentatge.

> Motivar-lo per a mantenir i reforar la constncia i lesfor que el fet daprendre demana.

> Oferir-li una guia i una orientaci respecte al procs que ha de seguir.

> Reconixer el grau de consecuci dels objectius daprenentatge i proposar les mesures necessries per a millorar-lo.

> Resoldre dubtes i orientar lestudi.

El tutor. s la persona que acompanya lestudiant, el guia al llarg de la trajectria destudi, laconsella en cada decisi que pren, linforma de tot el que tingui a veure amb la instituci, i tamb amb la continutat o, en alguns casos, amb la repercussi parallela dels estudis en la vida personal i professional.

Es tracta, en definitiva, dun referent clar i proper per a lestudiant, un interlocutor que coneix amb detall els es-tudis que cursa lestudiant, les aplicacions professionals i el funcionament de la instituci.

El tutor serigeix en la figura que ajuda lestudiant a integrar-se adequadament en la instituci i a treuren el mxim profit.

Les dades de professorat sn al captol 8 daquesta memria.

Tecnologies per a laprenentatgeLes tecnologies per a ensenyar i aprendre donen res-posta a les necessitats destudiants i docents perqu puguin dur a terme les tasques de la millor manera possible. La UOC promou, implanta i mant levoluci de les aules, les eines docents i, en general, els recursos per a laprenentatge, i acompanya el professorat, els collaboradors docents i e

Memòria de responsabilitat social del curs 2013-2014 de la Universitat Oberta de Catalunya

Documents

Transcript of Memòria de responsabilitat social del curs 2013-2014 de la Universitat Oberta de Catalunya