MEMORIA LA PLAYA DE LAS MAMAS - Vilanova i la Geltrú · concurs d’idees per a l’ordenaciÓ del...

CONCURS D’IDEES PER A L’ORDENACIÓ DEL FRONT MARÍTIM DE VILANOVA I LA GELTRÚ AMB UNA NOVA ORDENACIÓ DEL PASSEIG MARÍTIM I DE LA PLAÇA DEL PORT

GENER 2015 LEMA: LA PLAYA DE LAS MAMÁS

LEMA: “LA PLAYA DE LAS MAMÁS”

MEMÒRIA



DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA El projecte que aquí es presenta arrenca amb la voluntat de dinamitzar la part de Llevant del Passeig Vilanoví, recolzant-nos en tres potes, l'econòmica, la social i la lúdico-esportiva. D’aquesta manera doncs es proposen un seguit d’actuacions en tot l’àmbit del concurs que potenciïn l’activitat en aquests tres pols i sobretot que s’entrellacin entre elles a través dels usos que se’n deriven del projecte. El projecte s’entén com un gran PROJECTE DE CIUTAT, un espai per a tots els vilanovins i una aposta de futur per al barri de mar. Un lloc que possibiliti la convivència entre els usos que té una infraestructura com el port de Vilanova (amb les seves necessitats d’espai i operativitat), amb l’afluència de visitants a aquesta zona per tal que coneguin les nostres arrels i tradicions. Es composa de tres zones:

- EL PASSEIG L’actuació sobre l’espai del Passeig Marítim, parteix de dues idees fonamentals, d’una banda que aquest tingui una major uniformitat visual i compositiva, eliminant les barreres arquitectòniques existents i substituint la gran fragmentació de l’actualitat per un espai més homogeni i continu amb unes millors visuals i que convidi al passeig. La segona estratègia és donar-li continuïtat cap a llevant, en aquest sentit pensem que el fet de que aquest acabi visualment contra l’espigó de llevant, fa aquest tram de passeig molt poc atractiu, més quan a l’altra banda de l’espigó hi ha la platja del Far, el turonet de Sant Cristòfol i unes de les infraestructures culturals que en aquest moment està impulsant l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que és el Museu del Far- Museu Roig Toqués, on era la vivenda del faroner. Així doncs en la primera de les estratègies apostem per una gran franja central enjardinada i verda, que reculli tota la vegetació existent i es converteixi en un pulmó verd a l’hora que un lloc per a l’esbarjo. Aquesta gran franja verda permet absorbir les diferències topogràfiques dels parterres existents, al mateix temps que integrar-ho al paviment del nou passeig. Per a aconseguir aquesta gran franja central, s’elimina l’aparcament en superfície d’aquest tram de passeig i el carril per a vehicles del costat mar, desplaçant el doble carril de circulació rodada fins a la ubicació de l’actual vorera nord del passeig. Això ens permet tenir dos carrils de circulació de vianants de 8,00 metres d’amplària a banda i banda de la franja verda. Aquesta franja verda, només s’interromp on hi conflueixen les traces de la Rambla de la Pau i de l’eix dels carrers Gas-Llibertat, que en la nostra proposta el plantegem per a vianants, d’alguna manera recollint l’estratègia que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú està engegant de potenciar aquest eix, amb la reestructuració del pas sota via del carrer Llibertat i amb la voluntat de que es converteixi amb un del eixos que enllaça la Vila amb el barri de mar. Aquesta gran franja és travessada per passos per a vianants formats per llistons de fusta enrassats amb la resta del paviment que la van creuant en llocs estratègics amb els passos de vianants. La vorera nord del Passeig, la que toca a les edificacions, s’endreça amb una solució similar, és a dir, unificant tota la part de vegetació heterogènia d’aquest tram de Passeig en grans



parterres enjardinats que en aquest alhora fan de protecció del carrils de circulació del passeig per a les terrasses dels locals de restauració aquí ubicades. Hi ha previst també un carril de circulació per a bicicletes, al carril muntanya de l’eix de vianants, que enllaça el tram que ve des del passeig del Carme, amb el que es proposa i que continua cap a la zona del far, tant per baix, a la zona de platja, com per dalt a la zona del turó de Sant Cristòfol, que recolliria la ruta que va cap a Sitges per la zona dels Colls. En referència a la segona estratègia de donar continuïtat cap a llevant, es planteja enderrocar parcialment el mur de l’espigó de llevant, modificant la rampa d’accés a la part superior del mateix i cobrir el torrent per tal que el passeig tingui continuïtat a l’altra banda, de manera que en el recorregut del passeig, l’accés al turó de Sant Cristòfol i el Far, estiguin sempre presents. Creiem que aquesta zona coberta sobre el torrent, malgrat tenir un cost important, que probablement hagi d’estar projectada per etapes, pot ser la clau definitiva per equilibrar la polaritat del passeig cap al Far. En aquesta zona s’hi proposa un equipament esportiu rellevant, on la part construïda del mateix mai quedi per sobre de l’alçada de l’espigó. La nostra proposta seria ubicar-hi d’una banda unes piscines amb un gimnàs que mira a mar sota l’espigó i una part de pistes de basquet i fútbol-sala descobertes, més properes al Passeig.

- LA PLAÇA DELS PESCADORS Aquesta part del port és en l’actualitat i creiem ho ha seguir sent, el centre de l’activitat de pescadors i peixaters.., d’una banda hi ha l’aparcament de vehicles que van a carregar a la llotja i d’altra banda en la zona més propera al passeig hi ha una gran explanada d’estesa i reparació de xarxes per als pescadors. Per aquesta zona hi proposem també dues actuacions, aquestes d’un format molt diferent. La primera ens ha de permetre reubicar les places d’aparcament dels vehicles que eliminem de la superfície del passeig i ubicar-los en un aparcament soterrat que plantegem sota la zona de les xarxes. Aquest aparcament plantegem que podria ser d’explotació municipal tipus SAM, com n’hi ha d’altres al municipi. D’altra banda pensem que aquesta zona en l’actualitat, donada la seva gran dimensió i senzillesa dels seus acabats, té un aspecte excessivament dur i monòton, per aquest motiu en la franja més propera al passeig i aprofitant la supressió del carril per a vehicles del costat mar, hi plantegem una zona per a l’oci lúdic-esportiu, amb un recorregut d’elements esportius a l’aire lliure, sobre una base de paviment tou i parcialment enjardinat que enllaçaran amb la plataforma esportiva a l’altre banda del torrent. D’aquesta zona i entroncant el final del passeig amb la llotja hi projectem una pèrgola sobre un recorregut de llistons de fusta enrasats amb el paviment que divideix visualment la enorme longitud d’aquest espai i ens proposa una visita a la llotja. L’activitat de la pesca i la venda del peix, tot i essent conscients de la dificultat logística que comporta, creiem que ha de fer-se evident a la gent i que pugui gaudir de l’espectacle que representa l’arribada de les embarcacions a terra, la descarrega del peix i la seva venda a la llotja. Si volem que aquesta activitat ancestral, tant vinculada als orígens de la ciutat romangui activa, hem de fer-la propera a visitants i sobretot als vilanovins per tal que la coneguin i respectin.



D’aquesta zona en milloraríem també la senyalització i retolació del diferents espais de treball, llotja, oficines portuàries, port pesquer, dàrsena comercial.., etc que junt amb recorreguts oberts als visitants en horari diürn acostessin al visitant a l’activitat pesquera.

- LA PLAÇA DEL PORT:

La plaça del port el considerem un espai guanyat al mar, construït sobre el que havia estat la “playa de las mamás”, una platja dins del port, on a l’estiu les mares hi duien els nens a berenar. Un espai en el qual durant un llarg període s’hi va desenvolupar una activitat de construcció de vaixells, de gran importància al seu moment per al barri i la ciutat, iniciada per les Drassanes Morató, la desapareguda YASA i finalment DRADISA en la nau de “cal Morató”. És un espai d’unes dimensions molt generoses, de forma pràcticament rectangular, dos dels costats donen a mar, un d’ells al passeig i l’altre acaba en l’àmbit de les oficines de serveis portuaris. Per al nostre projecte és el GRAN ESPAI del barri de mar i un espai de referència per a tota la ciutat, on hi haurien de confluir activitats diverses. D’una banda ha de ser un espai lúdic, un espai per a la gent, que s’hi pugui estar i passejar, que es pugui contemplar l’espectacle del port. D’altra banda ens agrada la idea d’un edifici emblemàtic per a la ciutat, un edifici que generi algun tipus d’activitat econòmica i/o cultural relacionada amb el mar.., ens atrau la idea de la polivalència pel que això representa en quant a rendibilitat de recursos. Creiem també que per la seva gran dimensió pot suportar una part d’ús comercial, de restauració, que doni servei en aquesta plaça. En aquest sentit voldríem un ús endreçat, de petit format i variat. Així doncs distribuïm la plaça en tres franges:

- una visualment tova, propera al passeig, amb vegetació, però per a ser gaudida, que es pugui trepitjar, que s’hi pugui estar i jugar amb els nens. Un espai que d’alguna manera ens recordi la platja que hi va haver. On hi hagi zones d’ombra, llocs per seure i estirar-s’hi.

- una altra part central amb un paviment dur que permeti usos diversos, vinculats o no a l’edifici. És una gran esplanada lúdica que volem que es pugui mullar amb uns brolladors situats sota el paviment i que en canviï la seva aparença. Un espai que es mulla i s’asseca, que recorda l’efecte que tant ens agrada de la vora del mar quan les onades van i venen i van alterant constantment la seva silueta. Això no ha de ser obstacle per a que en aquest espai s’hi celebrin puntualment activitats firals, lúdiques o culturals relacionades amb el mar.

- finalment una franja a tocar del mar, que és una làmina d’aigua desbordant, que dóna

continuïtat visual amb el mar i que en recull tots els seus reflexes. Ens agradaria que fos una lamina de molt poca fondària i decreixent cap al paviment dur.., que ens permeti de mullar-nos els peus a l’estiu.



Seria el concepte d’una PLATJA URBANA.

Els edificis: La part construïda de la plaça la organitzem en dues parts, d’una banda la part destinada a la restauració la situem a la zona més a llevant de la plaça, en una franja orientada a ponent, que endreça visualment els fons de la plaça. És una franja d’edificació de poca alçada, rematada per una pèrgola que la unifica. Té un accés posterior per a les mercaderies pròpies de l’ús, i és un espai fraccionable en espais de dimensions apropiades al perfil que se li vulgui donar en aquests establiments. D’altra banda proposem un edifici emblemàtic situat en un lloc estratègic de la plaça, que sigui la referència d’aquest espai. El situem a la prolongació visual de l’eix Gas-Llibertat, proper a la cantonada de la plaça que mira a mar, sobre la làmina d’aigua i en voladís sobre la plaça. És un edifici mirador, rodejat per una rampa que permet l’accés a un mirador privilegiat. És el mirador que ha de permetre una visió diferent de l’activitat del port, una visió que ara no és al abast de tothom.



És un edifici vidriat en planta baixa, que permet una permeabilitat visual, protegit però del sol i la llum per una segona pell lleugera. Aquest edifici respecta l’alçada màxima del P.E. del Port de 6,50 metres d’alçada màxima, però que es planteja semi-soterrat per recuperar una alçada lliure interior de 8,00 metres, que creiem vital per a la polivalència ben entesa de la qual abans parlàvem. Té un gran vestíbul a peu de plaça, amb un tancament absolutament practicable que ha de permetre un accés directe des de la plaça per a determinades activitats que s’hi vulguin celebrar. Aquest vestíbul té la meitat de l’alçada de l’edifici, doncs sobre d’ell és on arriba la rampa peatonal que surt de la plaça i que té continuïtat cap al mirador. Al mateix temps en aquesta doble alçada s’hi ubica un espai d’un segon ús aprofitant l’accés directe que té des de l’espai públic. Creiem que aquest seria un bon lloc per a la Biblioteca del barri de mar. Un espai que mira a mar i a la ciutat i que està molt proper a un lloc de gran afluència de gent. Formalment l’edifici recorda una gran embarcació varada sobre la platja, homenatge a la història del lloc.

- COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DEL PLA ESPECIAL DEL PORT Dins del Pla especial del Port de Vilanova i la Geltrú, la clau de la plaça és CLAU O Superfície de l’àmbit d’actuació: 14.886 m2 Ocupació màxima 15 %: 2.232 m2 Ocupació del projecte: Edifici A 915 m2 + Edifici B 1025 m2 = 1.940 m2 Alçada reguladora màxima: 6.50 m Alçada màxima edifici A: 6.50 m Alçada màxima edifici B: 4.00 m Dimensions màxima de les edificacions: Longitud: 30 m Amplada: 10 m En aquest sentit el projecte planteja una modificació de les longituds i amplades màximes de les edificacions, perquè el plantejament és condensar-les al màxim per tal d’alliberar el màxim d’espai de la plaça per a l’ús lúdico-social. Els edificis resultants tenen les següents dimensions: EDIFICI A: Longitud: 37 m Amplada: 25 m EDIFICI B: Longitud: 70 m Amplada: 15 m Ocupació màxima de la longitud del port: En el sentit llarg: 40% En el sentit curt: 70 % Ocupació màxima de projecte respecte de la longitud del port: En el sentit llarg: 40 m / 173 m = 23 % En el sentit curt: 37 m / 82 m = 45 %



MOBILITAT El projecte es planteja com una continuació del Passeig del Carme fins a la Ronda d’Europa i la platja del Far. Tenim un eix central viari de dos carrils i doble sentit (Passeig Marítim) que connecta per un costat amb el Passeig del Carme amb rotonda, situada al creuament amb la Rambla Joan Baptista Pirelli, i per l’altre costat amb una rotonda amb la Ronda d’Europa. Aquest eix viari és el vertebrador del Passeig. Els carrers que arriben de forma perpendicular al Passeig són la Rambla de la Pau (zona de vianants), carrer del Gas i carrer dels Boters (de baixada), i carrer de les Canàries i de la Fassina (de pujada). Tots aquests carrers a excepció de la Rambla de la Pau són oberts al trànsit rodat actualment. En la proposta ho continuaran essent a excepció del carrer del Gas en el seu darrer tram i el carrer perpendicular a aquest que l’uneix amb el carrer dels Boters. Aquests dos trams es faran zona de vianants, potenciant així el carrer del Gas com via de baixada a la Plaça del Port des del centre de la ciutat. El carril lateral que existeix actualment d’accés al port desapareix en la proposta, i es crea un nou eix viari de dos carrils i doble sentit per l’accés al mateix situat entre la plaça dels Pescadors i l’edifici de la Llotja. Serà una via de servei d’accés restringit, per la gestió de l’activitat de càrrega i descàrrega de mercaderies del port i accés als edificis de la Llotja i oficines portuàries, així com via d’accés lateral a la Plaça del Port. La proposta planteja la continuació de la mobilitat entre el Passeig Marítim i la platja del Far, fent una plataforma sobre el torrent de la Piera amb un ús esportiu (piscines exteriors + pistes esportives), afavorint la relació i integració del Passeig amb els elements naturals i equipaments de l’entorn del Far.

- ELS VEHICLES Tal i com s’ha comentat abans, es preveu que el Passeig Marítim tingui dos carrils (un per a cada sentit) amb una amplada total de la via de 8 metres. L’accés a la zona de la Llotja i edificis portuaris es farà per una via de servei de dos carrils de 3,50 m cadascun. La mobilitat de la zona continua essent la mateixa que fins ara amb tres rotondes (Rambla Joan Baptista Pirelli, carrer de les Canàries i Ronda d’Europa) i el sentit de circulació dels carrers que arriben fins al Passeig continuarà essent el mateix. En el disseny de l’estructura de mobilitat del sector s’estableix com a prioritat la mobilitat basada en mitjans de transport alternatius al cotxe. Es proposa reduir la velocitat a 30 km/h amb inserció d’elements de moderació de la velocitat, que facilitin el transit del vianant. En el disseny de la calçada s’inclouen elements reductors de la velocitat per a vehicles privats motoritzats, com estratègia de pacificació del trànsit (elevacions de calçada coincidint amb passos de vianants).



- L’APARCAMENT L’organització de l’aparcament del sector té com a principal objectiu eliminar l’espai ocupat per l’aparcament de turismes en superfície i que actualment són una barrera des de la ciutat cap al mar. S’han previst dos nuclis d’aparcament ubicats sota les pistes de Ribes Roges i sota la plaça dels Pescadors, amb una superfície total d’uns 12.000 m2 i capacitat per a uns 500 vehicles. Es preveu aparcament en superfície només a la zona de pas restringit situada davant de la Llotja, pels vehicles que accedeixin a aquest espai. A les entrades al Passeig Marítim per la Ronda Europa i per la Rambla Joan Baptista Pirelli es preveu la incorporació d’elements de senyalització dinàmica que informin de la disponibilitat d’aparcament, a les zones de pàrking projectats. La informació dinàmica permetrà una millor gestió del trànsit, amb el fi d’evitar congestions i desplaçaments innecessaris, amb el conseqüent estalvi energètic i disminució de les emissions atmosfèriques associades a la circulació de vehicles privats motoritzats. A les noves zones d’aparcament es preveuran espais reservats a aparcament de vehicles elèctrics, amb la reserva de places equipades amb punts de recàrrega lenta de les bateries d’aquests tipus de vehicles. Es tractarà d’una xarxa de recolzament, garantint una recàrrega puntual, ja que s’ha de tenir present que actualment el temps de recàrrega completa d’un turisme és d’entre 5 i 7 hores i d’una motocicleta de 4.

- EL TRANSPORT PÚBLIC Es manté la xarxa de transport públic actual del Passeig (línies d’autobusos urbans L1 i L2 i tren turístic). S’instal·laran un total de sis marquesines a les parades de transport públic com a protecció dels viatgers de les inclemències meteorològiques. Aquestes estaran equipades amb seients, il·luminació, paperera, informació pràctica pel viatgers. Les parades són:

L1. P22: Passeig Marítim – Canàries L1. P23: Passeig Marítim – Gas L1. P24: Passeig del Carme – Rambla Pirelli

L2. P22: Passeig del Carme – Rambla Pirelli L2. P23: Passeig Marítim – Gas L2. P24: Passeig Marítim – Fassina

- LES BICICLETES

El disseny del Passeig integra la definició dels espais per a la circulació de bicicletes, connectant el carril bici del passeig del Carme amb la platja del Far. Es tracta d’un carril bici integrat a la vorera del Passeig, bidireccional (dos sentits) i 2,20 m d’amplada lliure. El carril bici està coordinat amb les vies de vianants i amb als accessos i parades al transport públic, amb una configuració agradable, paviment adequat i grau d’il·luminació nocturna equivalent al de la calçada.



Aquest carril discorrerà pel Passeig de forma paral·lela a la calçada, mantenint distància amb la mateixa i amb la zona de vianants més propera al mar. S’evitaran els punts en els que es dificulti la visibilitat tant del propi ciclista per part de vianants, com la de vianants per part dels ciclistes. Connectarà amb el carril bici existent per la banda de Ribes Roges i enllaçarà amb el carril bici que continua cap a la zona dels Colls i Sitges. El carril bici disposarà de senyalització, a la vegada que estarà senyalitzat als altres mitjans de transport (cotxes i vianants). Es considera que el radi diari de desplaçament en bicicleta es situa entre els 6 i els 8 km. Com a complement a la definició d’un carril bici s’ha tingut en compte la dotació de varies zones d’aparcament per a bicicletes al costat de la calçada, a prop dels punts generadors i receptors de mobilitat, així com en les zones properes a parades de transport públic. Es situen en llocs segurs, accessibles, senyalitzats i il·luminats. Com a sistema d’aparcament es fa servir el de tipus U invertida, pel seu nivell de comoditat per al ciclista i el seu nivell de seguretat davant el robatori.

- ELS VIANANTS

El projecte contempla eixamplar les voreres existents i crear un corredor per als vianants on puguin passejar de forma tranquil·la i segura vora el port i vora el mar. El disseny parteix del principi de cobrir les necessitats de desplaçament del vianant, creant un sistema de vianants estructurant que relacioni els principals equipaments públics, zones verdes, així com coordinat amb el sistema de transport públic. En el disseny del Passeig es maximitzen les condicions de seguretat en creuaments i interseccions, prioritzant en tot moment la circulació de vianants i ciclistes. Es situaran passos de vianants en tots els creuaments que donin continuïtat als eixos de vianants, així com propers a elements d’interès (equipaments, parades de transport públic). El seu disseny afavorirà el seu ús per a tot tipus de vianants, fent-se servir sistemes de passos elevats de calçada o guals d’accés. Per a garantir la comoditat dels itineraris de vianants, s’establiran mecanismes de control i separació de l’espai destinat als vianants que evitin l’ocupació d’aquest espai per part de vehicles, com elements de mobiliari urbà, dispositius específics o franges arbrades. Els recorreguts de vianants preveuen el compliment d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques per a les persones amb mobilitat reduïda o discapacitats sensorials.



ELEMENTS I MATERIALS Els criteris que s’han seguit per escollir els materials dels elements de la proposta han estat: durabilitat i baix cost de manteniment, integració amb els materials existents a la resta del Passeig i característiques de sostenibilitat ambiental. Entre les característiques de sostenibilitat ambiental trobem:

- Es faran servir materials que continguin residus reciclats, essent el comportament del producte final ha de ser comparable al del producte tradicional.

- Es faran servir productes prefabricats i industrialitzats, amb una menor quantitat d’energia incorporada.

- Els materials emprats podran ser reciclats al final de la seva vida útil. - Es faran servir elements locals que disminueixin les necessitats de transport i els seus

impactes ambientals associats. - No es faran servir materials i productes que continguin metalls pesats en la seva

composició (plom, bari, cadmi, molibdè, seleni, vanadi, zinc i estany), ja sigui com matèries primeres o com resultat d’algun tractament posterior.

- Es faran servir materials que presentin algun tipus de millora mediambiental respecte als materials normalment emprats.

- ELS PAVIMENTS

El continu desenvolupament tecnològic i les actuals necessitats de l’ésser humà comporten l’important problema de la contaminació atmosfèrica. L’augment de l’emissió de gasos contaminants provinents de diferents fonts de combustió, com per exemple els vehicles, provoquen l’anomenat escalfament global, i entre els contaminants més perjudicials es troben els òxids de nitrogen (NOx), altament tòxics, culpables a més de patologies cardíaques i pulmonars. La proposta planteja la reducció d’aquests nivells de NOx al Passeig Marítim amb la instal·lació de paviments que contribueixen activament a l’eliminació d’aquests contaminants de l’atmosfera, complint igualment amb les seves funcions arquitectòniques i estètiques. Per la pavimentació general de voreres i places es planteja la utilització de peces prefabricades de formigó del tipus EcoGranic de la marca PVT de color gris i antilliscants, integrant-se amb el paviment actual de la resta del Passeig del Carme. Es tracta d’un paviment que en la seva composició incorpora materials procedents del reciclatge, especialment dels sectors de la construcció i industrial. La reutilització d’aquestes matèries primeres suposa una important disminució del consum de recursos naturals, mentre que les propietats físiques del paviment no són alterades. El paviment EcoGranic està fabricat amb dues capes: una capa base i una capa superficial activa que provoca l’acceleració d’una reacció química anomenada fotocatàlisis, causant de la degradació dels contaminants atmosfèrics. La fotocatàlisis és una reacció química natural que involucra l’absorció de llum per part d’un fotocatalitzador. Durant el procés fotocatalític té lloc una reacció d’oxidació i posterior reducció de productes contaminants orgànics i inorgànics, com els òxids de nitrogen (NOx), convertint-los després d’un procés de mineralització en productes innocus per la salut i beneficiosos per a les plantes.



L’efecte descontaminant del paviment EcoGranic romandrà inalterable durant la vida del paviment, ka que la seva capa activa indueix, però no forma part de la reacció química. Aquest paviment disposa de certificació de l’empresa Applus i ha estat assajat segons la norma ISO 22197 1:2007. Tanmateix disposa de proves de camp, a la ciutat de Sestao (Bizkaia) on els resultats van establir una reducció de NOx al carrer del 56%.

Seguint el mateix patró es planteja fer servir asfalt tipus NOxer pel tram de calçada de trànsit rodat. Aquest asfalt conté òxid de titani a la part porosa del betum, exercint una reacció de fotocatàlisis sota l’acció dels raigs ultraviolats, resultant l’eliminació dels òxids de nitrogen (NOx). Aquest tipus d’asfalt ja ha estat instal·lat a altres ciutats com Santander o Madrid, amb resultats positius. A més aquest asfalt pot incorporar polietilè reciclat (PER) provinent del reciclatge del film. Aquest elements plàstic s’afegeix al betum millorant les propietats de la mescla, amb una elevada uniformitat de les propietats. En llocs que així ho permeten com zones verdes i zona de joc infantil es faran servir paviments permeables per compensar la impermeabilització del paviment, i permetent mantenir la hidrologia existent en el sector. Aquests paviments seran naturals com graves i sauló a les zones verdes i cautxú reciclat a la zona de parc infantil. El cautxú reciclat està compost en un 90% per cautxús ja utilitats (pneumàtics), els quals son triturats i seleccionats per al seu posterior ús, complint la normativa de seguretat en parcs infantils EN-1177. Aquest tipus de paviment garanteix la màxima protecció i reducció de danys produïts per caigudes. És un paviment elàstic, agradable a la petjada, 100% lliure de substàncies perjudicials. A més proporcionen una superfície completament antilliscant fins i tot amb presència d’aigua. És un producte resistent al sol i a l’aigua. A la zona dels parterres es preveu una zona pavimentada amb fusta reciclada, tractada per la seva instal·lació a l’exterior.



- EL MOBILIARI URBÀ

El mobiliari urbà que es proposa té una estètica molt similar a l’existent actualment a la zona del Passeig del Carme (fusta i acer). Es preveuen zones de descans (bancs) al voltant de les zones d’ombra del Passeig, zones de joc infantil o zones d’activitat. Es preveu un parc infantil a la zona compresa entre els carrers del Gas, dels Boters i el Passeig Marítim. Tant les pistes de Ribes Roges, com les noves pistes esportives de la nova plataforma situada sobre el torrent de la Piera, comunicant amb la platja del Far, disposaran d’elements equipament esportiu. Es preveu una zona de parc saludable per a fer esport per a gent gran equipat també amb elements d’exercici per a la rehabilitació, a la zona verda del passeig situada davant de la Plaça dels Pescadors, creant un recorregut que pretén crear sinergies entre els ciutadans i els pescadors, posant en valor aquest ofici amb un espai compartit, còmode i agradable. Aquest espai també servirà d’unió amb la zona esportiva que es planteja sobre el torrent. A la Plaça del Port es preveu una zona de descans tipus platja urbana, amb bancs, taules de picnic i hamaques. Puntualment a les zones de les places del Port i dels Pescadors es proposa la instal·lació de panells informatiu que proporcionin dades relacionades amb el municipi i amb el port, explicant la història del lloc. El mobiliari urbà plantejat és de la marca Fundición de Hierros Colomer (empresa certificada amb ISO 9001 i ISO 14001 per Applus), essent els models previstos:

- Bancs: Model Acrobántico, amb el seient de fusta i les potes de ferro fos. Model Flux, amb seient de fusta i potes d’acer acabat en forja.

- Zones pic-nic (taules i bancs):

Model Laforet, amb fusta i potes d’acer acabat en forja.

- Papereres, jardineres i pilones: Model Piramidal, d’acer cor-ten.

- Jocs infantils:

Combinació de diferents jocs de molls, palanques, gronxadors i jocs modulars construïts amb fusta tractada per autoclau.

- Parc saludable: Combinació de diferents elements de sínies, girs de cintura, pas dobles, esquí de fons, barres paral·leles i ciclostàtics, construïts amb acer estructural.



- L’AIGUA A prop de les zones de descans de les zones verdes, zones esportives i parc infantil, s’instal·laran font urbanes d’aigua potable, de la mateixa marca que la resta del mobiliari urbà, essent el model Georgina, de ferro fos. Aquestes fonts disposaran de sistemes de regulació automàtica de dosificació del subministrament d’aigua, així com temporitzadors que permetin un control automatitzat del funcionament de les mateixes. En la sortida de l’aigua es preveuran economitzadors de doll o reductors de cabal en aixetes i polsadors amb tancament d’aigua temporitzat. A la Plaça del Port es planteja la instal·lació d’una font de paviment transitable. Aquest tipus de font es composa de diferents sortidors alimentats per un dipòsit sota el paviment. Aquest dipòsit serà únic i l’acabat de la font serà amb llosa. Els sortidors poden anar acompanyats amb focus trepitjables amb tecnologia led RGB de baix consum i gran potència lumínica. L’aigua s’impulsa a través d’una sèrie de bombes a l’exterior per a produir diversos efectes estètics. L’aigua del circuit tindrà una qualitat bacteriològica adequada, realitzant-se una manteniment de la instal·lació que inclogui la neteja i desinfecció de les partes més susceptibles de contaminació. Les bombes son submergibles i específiques per a fonts, amb variador de velocitat En aquest tipus de fonts requereix una especial consideració el sistema de filtratge de l’aigua, a l’estar en contacte directe amb les persones. L’equip disposarà un sistema de filtrat biològic que sigui respectuós amb el mediambient i elimini el 99% dels patògens, amb un manteniment baix i senzill amb un mínim consum. El filtratge és biològic i s’instal·la en sec en pericó. Reixa de recollida d’aigua de xapa d’acer inoxidable. La font estarà controlada per un sistema DMX-RDM que connecta amb un quadre elèctric, sense necessitat de sala tècnica. L’aigua estarà en tot moment depurada i filtrada amb el mateix nivell de seguretat i higiene que tindria una piscina pública. Es pot aprofitar l’aigua de pluja per omplir el dipòsit de compensació que manté l’aigua en tot moment neta i tractada, estalviant en el consum d’aigua potable.



Al final de la Plaça del Port es preveu una làmina d’aigua desbordant creant visualment un efecte de llac. L’aigua desborda contínuament pel bord i recull l’aigua en una canal perimetral, cap al sistema de depuració. La renovació de l’aigua es constant i completa, mantenint l’aigua neta.

- L’ENLLUMENAT URBÀ L’enllumenat públic del Passeig Marítim assegurarà uns nivells d’il·luminació adequats i ajustats a les necessitats estrictes de cada zona en funció de les activitats que en ella es desenvolupen (zones vianants, zones de trànsit rodar, zones recreatives i parcs infantils, etc.), evitant el sobredimensionament del sistema i evitant la contaminació lumínica. Tanmateix l’enllumenat públic es dissenyarà per tal d’aconseguir la màxima eficiència energètica, instal·lant sistemes de gestió intel·ligents i seleccionant lluminàries d’alta eficiència. Com enllumenat general es proposa la instal·lació de bàculs del tipus Bali de la col·lecció DAE d’Escofet, continuant amb l’estètica de la instal·lació d’enllumenat existent al Passeig del Carme. Es preveu la instal·lació de bàculs amb doble braç (a 7 i 5 m d’alçada) per la il·luminació de la calçada i de bàculs de 5 m d’alçada amb un sol braç a les zones de vianants. Aquests bàculs estan fabricats en acer al carboni S275JR, galvanitzat en calent. La lluminària serà tipus LED de potències variables entre 50 i 100 W, amb protecció IP66. A les zones de places i allà on les necessitats d’enllumenat siguin més puntuals es proposa la instal·lació de columnes d’enllumenat públic tipus Ful de la marca Escofet, construïdes en acer cor-ten, amb alçades de 9, 10 i 12 m. Els bàculs aniran equipats amb projectors d’halogenurs metàl·lics de 70 i 150 W. Es preveu que les lluminàries estiguis preparades per a regulació de flux lumínic (DALI), permetent adaptar el flux lluminós a les diferents necessitats segons hora del dia, zona a il·luminar i època de l’any. Es preveuran sistemes de funcionament automàtic a partir de fotocèl·lules (activen i desactiven la lluminària en funció del nivell de lluminositat) o rellotges astronòmics (regulen el funcionament en funció de l’ocàs i la sortida del sol).



- ELS RESIDUS

Es preveuen punts de recollida selectiva de residus, integrats en el disseny urbà del Passeig, afavorint la seva utilització. Es planteja substituir els contenidors actuals de superfície per altres soterrats, ubicats als mateixos llocs on s’ubiquen actualment, continuant amb el sistema existent al Passeig del Carme. S’instal·laran contenidors per la recollida selectiva de cinc fraccions: resta, fracció orgànica, paper/cartró, vidre i envasos.



VEGETACIÓ L’estrat arbori de la zona del Passeig Marítim està format per pins pinyers (Pinus pinea), pins blancs (Pinus halepensis), moreres (Morus alba), robínies (Robinis pseudoacacia), tamarius (Tamarix sp) i palmeres (Phoenix dactylifera i Phoneix canariensis). Aquests arbres els trobem plantats en parterres i escocells. L’estrat arbustiu en aquesta zona és pobre en quant a la diversitat d’espècies. Destaca la presència abundant del xiprer (Cuspressus sempervirens) en forma arbustiva formant tanques verdes i el lligabosc del japó (Lonicera japonica). L’estrat herbaci està dominat per diverses gramínies formant un tapis verd a l’estil de la gespa. En els parterres també s’hi localitzen plantes aromàtiques com l’espígol (Lavandula latifolia). Els objectius principals de la proposta són:

- Preservació de la majoria de la vegetació existent, ja que està molt consolidada, conservant i protegint especialment l’exemplar d’ombú (Phytolocca dioica) situat al Passeig del Carme davant el nº 34, ja que és un arbre catalogat.

- Aprofitament de recursos hidrícs i baix manteniment, basant-nos en els principis de la xerojardineria, model de jardineria que busca fonamentalment l’estalvi d’aigua. L’estalvi és doble: estalvi dels recursos hídrics de la zona (salut ambiental, garantia de subministrament,... ) i estalvi econòmic (menys despesa en la factura d’aigua municipal, més manteniment,...)

El projecte planteja potenciar les zones verdes com elements de millora de l’espai, amb la finalitat d’afavorir l’ús social de les mateixes, connectant les zones verdes amb el seu entorn urbà immediat, garantint la seva accessibilitat universal i integrant els seus accessos i itineraris amb els recorreguts de vianants o ciclistes del sector. Seran zones climàticament agradables, segures i separades del trànsit. La preservació de la vegetació existent i la plantació de nous exemplars té un benefici ambiental i social, essent:

- Millora de la qualitat de l’aire, ja que influeix en la depuració de l’aire mitjançant l’eliminació de contaminants atmosfèrics causats principalment en aquest cas per el trànsit rodat. Els arbres produeixen oxigen, i a través del procés de creixement absorbeixen CO2 de l’atmosfera.

- Regulació climàtica, ja que suavitza les condicions climàtiques de l’entorn i modifica el microclima urbà, reduint l’efecte illa de calor. Es planteja la formació de zones d’ombra amb arbrat, reduint la temperatura de les zones de vianants i protegint-nos del sol especialment els mesos més calorosos.

- Atenuació de la contaminació acústica, mitjançant l’absorció, la desviació, la reflexió i la

refracció del so, que disminueixen la reverberació que produeix el soroll dels cotxes sobre les façanes.



- Regulació del cicle hídric de la ciutat, ja que cada part de l’arbre, així com el terra permeable que hi ha sota d’ell, retenen importants quantitats d’aigua de pluja. Les arrels també fixen el terra i, per tant, disminueixen la seva erosió. Les fulles, els troncs i les arrels dels arbres retenen contaminants, reduint la seva concentració dins dels cursos d’aigua.

- Increment de la biodiversitat, ja que la plantació de diferents espècies d’arbrat viari, incrementa la biodiversitat vegetal urbana i proporciona refugi a diferents espècies d’ocells.

La proposta de remodelació del Passeig Marítim planteja substituir les moreres existents situades a la vorera més propera als edificis on hi ha terrasses de bars, per tamarius. Les moreres són arbres de fulla caduca, que floreix en abril i dona fruit al maig. És un arbre molt frondós a la primavera – estiu, que dona molta ombra, però el fruit taca molt el paviment. Per aquest motiu es proposa la substitució d’aquesta espècie per tamarius que és una espècie de fulla caduca, que també dona ombra, floreix a la primavera – estiu i no dona fruit, no generant brutícia. Es plantaran noves palmeres al llarg del passeig i falses atzavares (Furcracea selloa) i tipes (Tipuana tipu) a la zona central del passeig, que quedaran zones d’ombra. Tanmateix es reubicaran i trasplantaran aquells arbres que quedin afectats per la nova ordenació, per adaptar-se al nou projecte.

Palmera Pi pinyer Tamariu Tipa Falsa atzavara Als parterres centrals es planteja la plantació d’arbustos d’espècies autòctones: romaní (Rosmarinus officinalis), espígol (Lavandula latifolia), estepa borrera (Cistus salvifoilus), albada (Anthyllis cytisoides), i ginesta blanca (Retama monosperma). Aquests s’acabaran amb grava (material drenant) i/o amb la plantació de gramínies en forma de gespa. Són exemplars que s’adapten molt bé al lloc i necessiten poc manteniment.

Romaní Espígol Estepa borrera Albada Ginesta blanca



Els criteris que s’han emprat per plantejar aquest tipus de vegetació han estat:

- Clima: Les espècies anomenades anteriorment són originaries i/o adaptades a la climatologia mediterrània. Això ens permet tenir exemplars més sans, més resistents i amb menys necessitats de manteniment i menor consum de recursos, potenciant a la vegada el seu aspecte natural.

- Entorn: En funció de l’espai disponible (proximitat dels edificis, amplada del carrer, circulació de vehicles,...), s’han seleccionat les espècies adequades tenint en compte les dimensions de l’arbre, és a dir, el diàmetre de la copa i l’alçada de l’arbre en estat adult. Això permet reduir les operacions de poda i allargar la vida de l’arbre.

- Sostenibilitat: Les diferents espècies d’arbrat ens poden oferir diferents serveis

ambientals: absorció dels contaminants del transit rodat, creació d’ombres... potenciant l’increment de la diversitat de l’arbrat i de la fauna associada.

- Convivència: S’han fet servir espècies que no ocasionin molèsties a la població

(al·lèrgies, etc...)

- Durabilitat: El medi urbà no és favorable pel desenvolupament dels arbres i escurça de forma significativa la seva vida. Amb l’objectiu de que el paisatge creat perduri el major temps possible, s’han seleccionat espècies de llarga longevitat.

- Permanència: L’evolució de les espècies al llarga de l’any aporta un valor estètic i

identitari al lloc on es troben. Per aquest motiu, en el procés de selecció hi ha que tenir en compte el moment de floració, si són especies de fulla caduca o persistent, els canvis de color de les fulles, les textures, les formes i els colors de les escorces i els olors que desprenen.

Es planteja un sistema de reg automàtic per degoters, ja que aquest sistema produeix una menor evaporació d’aigua que amb altres sistemes de reg, permet aportar a cada planta la quantitat d’aigua que necessita i exigeix poca pressió. Tot el sistema anirà comandat per una centraleta de reg que es programarà adaptant-se a la meteorologia, i que incorporarà sensors de pluja i humitat per evitar regs innecessaris. La proposta planteja la possibilitat de recollida i acumulació de l’aigua de pluja de les cobertes de les noves edificacions de la Plaça del Port pel reg i/o neteja d’aquest espai.



UN PROJECTE REALITZAT PER FASES Entenem que un projecte d’aquesta envergadura s’ha de realitzar per fases, tant pel cost de la inversió que s’ha de fer com per la logística pròpia de l’obra. Les fases que preveiem són les següents: 1a FASE Realització de la Plaça del Port 1.1. Construcció dels edificis i infraestructures. 1.2 Finalització de la plaça i els seus acabats. 2a FASE Realització del Passeig per trams garantint la circulació rodada i de vianants. 3a FASE Plaça dels pescadors: aparcament soterrat i acabat superficial de la plaça. 4a FASE Enderroc de les pistes esportives de Ribes Roges, construcció de l’aparcament soterrat i reconstrucció de les pistes. 5a FASE Enderroc parcial de l’espigó de Llevant, cobrir tram final del torrent. 6a FASE Construcció de l’equipament esportiu del costat espigó de Llevant.



AVANÇ DE PRESSUPOST Les obres contemplades a la proposta es dividiran per zones, i aquestes en diferents fases d’execució. El pressupost previst per zones és: PASSEIG MARÍTIM

OBRA CIVIL 2.419.700 € INSTAL.LACIONS 726.600 € JARDINERIA 81.900 € MOBILIARI I EQUIPAMENT URBÀ 199.100 € TOTAL PASSEIG MARÍTIM 3.427.300 €

El pressupost estimat de les obres de remodelació del Passeig Marítim és de TRES MILIONS QUATRE-CENTS VINT-I-SET MIL TRES-CENTS EUROS (3.427.300 €) PLAÇA DEL PORT Urbanització

OBRA CIVIL 1.045.500 € INSTAL.LACIONS 636.400 € JARDINERIA 20.400 € MOBILIARI I EQUIPAMENT URBÀ 36.200 € TOTAL PLAÇA DEL PORT - Urbanització 1.738.500 €

Edificació

EDIFICI A 1.650.000 € EDIFICI B 475.000 € TOTAL PLAÇA DEL PORT – Edificació 2.125.000 €

El pressupost estimat de les obres d’urbanització de la Plaça del Port és de UN MILIÓ SET-CENTS TRENTA-VUIT MIL CINC-CENTS EUROS (1.738.500 €), essent el de les obres de construcció dels edificis proposats de DOS MILIONS CENT VINT-I-CINC MIL EUROS (2.125.000 €)



PLAÇA DELS PESCADORS Urbanització

OBRA CIVIL 612.000 € INSTAL.LACIONS 237.200 € JARDINERIA 19.900 € MOBILIARI I EQUIPAMENT URBÀ 82.700 € TOTAL PLAÇA DEL PORT - Urbanització 951.800 €

Edificació

APARCAMENT SOTERRAT – 250 places 2.950.000 € TOTAL PLAÇA DELS PESCADORS – Edificació 2.950.000 €

El pressupost estimat de les obres d’urbanització de la Plaça dels Pescadors és de NOU-CENTS CINQUANTA-UN MIL VUIT-CENTS EUROS (1.738.500 €), essent el de les obres de construcció de l’aparcament soterrani de DOS MILIONS NOU-CENTS CINQUNTA MIL EUROS (2.950.000 €) PISTES DE RIBES ROGES Sota les pistes de Ribes Roges es planteja la construcció d’un aparcament soterrat de 6.500 m2 aproximadament amb capacitat per unes 250 places. Es preveu que el cost de les obres de construcció del nou aparcament i posterior urbanització de l’entorn com pistes esportives sigui de TRES MILIONS CENT-MIL EUROS (3.100.000 €)



VIABILITAT ECONÒMICA DE LA PLAÇA DEL PORT El projecte parteix d’un doble eix per a fer rentable la inversió econòmica sobre la part de Llevant del passeig de Vilanova, d’una banda el rendiment que es pot derivar de l’arrendament dels espais que es construeixen dedicats a la restauració, el lloguer de l’espai destinat a la celebració d’esdeveniments de caire econòmic i/o culturals i la rendibilitat dels nous aparcaments tant a pupil·latge com per al seu us esporàdic. Un segon eix on la rendibilitat és més difícil de quantificar però no menys important, és el retorn que se n’esdevé de l’atracció que tingui el lloc per a la gent i la dinamització per al barri i la ciutat en tots els sentits. És en aquest aspecte on pensem que la inversió adquireix TOT EL SENTIT. És evident que el front marítim Vilanoví és una pedra preciosa a mig explotar. Les comparacions amb ciutats properes són odioses, però sempre presents al cap de la gent. La idea que Vilanova i la Geltrú és una ciutat ideal per a un TURISME FAMILIAR de qualitat podria trobar el seu punt d’arrencada definitiu amb un passeig adaptat definitivament a les necessitats actuals, modernitzat, amb una gran plaça central, pol d’atracció per a aquest tipus de turisme i ben complementat amb dues zones esportives als seus extrems. En aquest sentit no podem menystenir l’atractiu d’un port pesquer com el de Vilanova, amb productes amb denominació d’origen impulsats des del consistori pel seu potencial gastronòmic. A ben segur “posar al dia” aquest tram de ciutat podria ajudar a rellançar també un pla per a la creació de places hoteleres a la ciutat, especialment al sector tant proper de l’Eixample de Mar. En aquest sentit, hi ha publicats estudis on es demostra que el promig dels valors cadastrals de les finques properes a una zona on s’ha fet una inversió d’aquest tipus, ha experimentat un augment que en alguns casos està proper al 15 %, per sobre dels creixement promig d’altres zones d’interès similar en un tram de 5 anys de la finalització de les obres. Salvant totes les distàncies, inversions com la del MACBA a la ciutat Barcelona o la del mateix museu Guggenheim a Bilbao, han estat avalades per la revitalització que han experimentat el lloc d’implantació dels mateixos.

- AVALUACIÓ ECONÒMICA, ESTUDI I VIABILITAT DE LA OPERACIÓ

Justificarem la rendibilitat econòmica de la proposta formulada de la Plaça del Port i les seves edificacions, que entenem és el motiu principal d’aquest estudi: METODOLOGIA: Per a l’avaluació econòmica de la operació, l’estudi i la justificació de la seva viabilitat, es realitza un anàlisi a partir de la seva taxa interna de rendiment (TIR) i del període de recuperació de la inversió (PRI). Recordem que la TIR és aquella taxa interna de descompte que fa que el Valor Actual Net (VAN) d’una inversió sigui igual a zero. Així, per a l’estudi de la viabilitat de la promoció, cal definir les variables següents: benefici i cost de la promoció, i període d’amortització. ESTUDI I JUSTIFICACIÓ DE LA REDIBILITAT: El benefici de la promoció seran els lloguers de les construccions realitzades, amb una edificabilitat total permesa de 2.232 m2 i una superfície útil resultant per a usos de restauració, firal-nàutic i sòcio-cultural d’uns 2.100 m2 aproximadament.



Considerant un preu mensual de lloguer de 15 €/m2 útil-mes., el lloguer anual del conjunt de les edificacions seria d’uns 378.000 €. Sabent que el cost de les obres és de 3.863.500 € en quatre anys, segons el següent desclòs:

Cost de les edificacions: 2.125.000 € Cost urbanitzacions i inversió mixta 1.738.500 €.

La diferència entre el benefici i el cost de la construcció és el que s’anomena “flux de caixa. En la taula següent observem quant és la TIR a diferents anys.

ANY FLUX DE CAIXA TIR

1 -965875

2 -965875

3 -965875

4 -965875

5 378.000

6 378000

7 378000

8 378000

9 378000

10 378000 -10%

11 378000 -7%

12 378000 -4%

13 378000 -2%

14 378000 0%

15 378000 1%

16 378000 2%

17 378000 3%

18 378000 4%

19 378000 4%

20 378000 5%

21 378000 5%

22 378000 6%

23 378000 6%

24 378000 6%

25 378000 6%

26 378000 7%

27 378000 7%

28 378000 7%

29 378000 7%

30 378000 7% El valor en vermell de la TIR representa una taxa interna inferior a l’interès bancari del diner (considerat un 4%) i per tant la inviabilitat de la operació fins aquell any. Serà a partir de l’any on la taxa de rendiment sigui superior a l’interès bancari que l’operació serà viable.



CONDICIONS PER A LA VIABILITAT DE LA OPERACIÓ: Segons la taula del punt anterior, el període d’amortització o de recuperació de la inversió per a un interès bancari del 4% és com a mínim de 18 anys, tenint en compte que els lloguers comencen a partir del 5é any d’execució de la promoció.

MEMORIA LA PLAYA DE LAS MAMAS - Vilanova i la Geltrú · concurs d’idees per a l’ordenaciÓ del...

Documents

Transcript of MEMORIA LA PLAYA DE LAS MAMAS - Vilanova i la Geltrú · concurs d’idees per a l’ordenaciÓ del...