memòria Montseny 2003 - EUROPARC-España€¦ · Parc Natural del Montseny 1. Dades generals...

Memòria2003

xarxa de municipis

Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre

i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Collserola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.

Xarxa deParcs NaturalsDiputació de Barcelona

www.diba.es/parcs

Parc

Nat

ura

l del

Mo

nts

eny.

Mem

òri

a 20

03

M e m ò r i a 2 0 0 3

Parc Natural del MontsenyReserva de la biosfera

memòria Montseny 2003 3/3/05 07:47 Página 1

2

Fotografia de la coberta: Shooting

@ Diputació de Barcelona

Novembre de 2004

Producció i edició: Institut d’Edicions

Impressió: Unitat d’Impressió i Reprografia

DL: B-


3

Parc Natural del Montseny

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

1. Dades generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

2. Àmbit geogràfic i administratiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

3. Documents de planificació i gestió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

4. Òrgans de gestió i participació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

5. Mitjans i recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

5.1 Personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

5.2 Equipaments i serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

5.3 Publicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

5.4 Recursos econòmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

6. Programa 2003: activitats prioritàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

6.1 Conservació i tractament físic del territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

6.1.1 Vigilància i control del planejament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

6.1.2 Plans de prevenció d’incendis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

6.1.3 Plans de restauració del medi natural i del paisatge . . . . . . . . . . . . . . . 36

6.1.4 Adquisició de terrenys i manteniment del patrimoni . . . . . . . . . . . . . . 37

6.1.5 Pla de seguiment de paràmetres ecològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

6.2 Foment del desenvolupament i la participació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

6.2.1 Consells, comissions i convenis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

6.2.2 Política agrícola, forestal, turística i cultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

6.2.3 Infraestructures i serveis generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

6.3 Ús social i educació ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

6.3.1 Creació i manteniment d’equipaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

6.3.2 Activitats d’ús social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

6.3.3 Activitats i programes d’educació ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

6.3.4 Dades de freqüentació. Parc Natural del Montseny 2003 . . . . . . . . . . . 52

6.4 Activitats generals i de suport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

Annex

I. Pla de seguiment de paràmetres ecològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

Índex


5


Presentació

És sempre difícil mirar de recollir, a manera de síntesi i a tall de presentació, el treball detot un any en un territori extens i complex, com és el Montseny. El treball d’un equip demés de trenta persones, de les dues administracions gestores del Parc Natural i delsdivuit ajuntaments, s’ha adreçat un any més a garantir l’avenç en el compliment de l’ob-jectiu bàsic que el planejament, en definitiva la voluntat social, ha plantejat per a aquestterritori: la preservació dels seus valors naturals i culturals, entre els quals, sens dubte,adquireix una significació essencial el fet de mantenir-se com un espai habitat, viu, dinà-mic, en el qual es donin les condicions necessàries per fer possible la qualitat de vida perals que hi viuen i treballen i l’ús social, per al lleure, l’educació i la recerca, que consti-tueix també un signe de qualitat per a una societat que vol progressar cap a un territo-ri harmònic, equilibrat i reconciliat amb el paisatge.

En aquest sentit, els avenços en el procés de revisió del Pla especial del Parc Natural delMontseny, que s’han fet evidents amb l’adopció per part de gairebé tots els ajuntamentsdels acords de ratificació de la revisió i amb la constitució de l’equip tècnic redactor, hanconfirmat novament la validesa d’aquests objectius, i alhora la necessitat de renovarl’instrument d’ordenació que ha d’ajudar a assolir-los. Les eleccions municipals i els can-vis d’equips de govern allà on s’han produït han permès fer palès, d’altra banda, que elprojecte territorial del Parc Natural del Montseny transcendeix qualsevol color polític iconvoca un alt grau de consens social.

Des del punt de vista més específic de la gestió, l’any 2003 ha vist desaparèixer les ante-nes i altres elements artificials del cim del turó de l’Home, tot culminant així en granmanera les previsions de restauració del paisatge que el Pla director, elaborat ambaquest objectiu fonamental al final de l’any 1998, havia plantejat. La imatge, fins i totmediàtica, dels treballadors del parc enderrocant la darrera torre metàl·lica del cimexemplifica força bé la culminació d’aquest procés fins allà on l’Administració del Parc,amb una inversió mantinguda que ha superat el milió d’euros i cercant la col·laboració,que sovint s’ha trobat, d’altres administracions i institucions. Resten pendents algunstemes, sotmesos a debat, com ara el destí de l’observatori meteorològic o la formulaciód’un nou model d’ús públic.

En l’àmbit dels serveis i equipaments adreçats a l’ús públic, l’any 2003 ha estat caracte-ritzat per l’esforç d’organització que ha suposat la implantació del sistema de qualitat,impulsat per la Secció Espanyola de la Federació Europea de Parcs Naturals i Nacionals iper la Secretaria General de Turisme, en el qual s’ha involucrat el parc, com a espai pilot.Això ha suposat una reflexió exhaustiva i rigorosa al voltant de les característiques del’oferta d’equipaments i serveis del parc i al voltant del funcionament, a la llum dels cri-teris de qualitat que han de regir qualsevol oferta de serveis i, d’una manera molt espe-cial, una oferta pública i en un espai natural protegit. Aquest esforç s’ha traduït en l’e-laboració d’una manera participativa dels procediments, instruccions de treball i regis-tres que han de constituir l’arquitectura bàsica del sistema de qualitat i en la sol·licitud,al final de l’any, de la certificació, prèvia auditoria, dins del primer trimestre del 2004.

Acabem aquesta presentació, doncs, parlant de qualitat, terme que també s’ha utilitzaten els primers paràgrafs: qualitat de vida, qualitat del paisatge, qualitat dels equipa-ments i serveis. En un espai protegit consolidat, després de més d’un quart de segle d’im-plantació d’un planejament especial, la qualitat de la gestió ha de constituir, sens dubte,un dels paradigmes fonamentals per als propers anys.

Fontmartina, juny del 2004


7


1. Dades generals

Figura jurídica i data de creació

Reial decret de creació del Patronat de la Muntanya del Montseny, aprovat el 15 de setembre de1928. Constitueix el precedent històric de l’aplicació d’un règim de protecció especial a la munta-nya del Montseny.

Pla especial del Parc Natural del Montseny

D’acord amb la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, text refós de 9 d’abril de 1976.Promogut per la Diputació de Barcelona i aprovat per la Comissió Provincial d’Urbanisme deBarcelona, el 26 de juliol de 1977.Promogut per la Diputació de Girona i aprovat per l’Ordre del Ministeri d’Obres Públiques iUrbanisme de 26 de gener de 1978.

És la figura cabdal de protecció del Parc Natural del Montseny i la que determina bàsicament elrègim de protecció i gestió actuals, en aplicació de la legislació urbanística.

Decret de creació del parc natural

Decret 105/1987 de la Generalitat de Catalunya, de 20 de febrer (DOGC núm. 827, de 10 d’abrilde 1987).

Reconeix la creació del Parc Natural del Montseny, d’acord amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’es-pais naturals, aprovada pel Parlament de Catalunya i publicada al DOGC núm. 556, de 28 de junyde 1985.

Decret d’aprovació del Pla d’espais d’interès natural

Decret 328/1992 de la Generalitat de Catalunya, de 14 de desembre (DOGC núm. 1714, d’1 demarç de 1993).

En el seu annex 1, que relaciona la llista d’espais d’interès natural, s’inclou el Montseny, amb elslímits de l’àmbit del Pla especial.

Declaració com a Reserva de la Biosfera

Resolució del Comitè Internacional de Coordinació del Programa MAB de la Unesco de 28 d’abrilde 1978.

Incorporació del Parc Natural del Montseny a la xarxa internacional de reserves de la biosfera dinsdel programa «L’Home i la Biosfera» (MAB) de la Unesco.


8


les Agudes

Turó de l'Home

Puig Drau

el SuiTagamanent

Matagalls

Coll Formic

ll llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

ll

llll

llll

llll

ll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

ll

ll

ll

ll

l l l l l l l l l l ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

l l l ll

ll

l l l l l l l l l l l l l

lll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

llll

ll

ll

ll

ll

ll

l

ll l l

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

0 1 2 km

Centelles

Tagamanent

Aiguafreda

Figaró

la Garriga

Cànoves

Sant Esteve dePalautordera

Santa Maria dePalautordera

Sant Pere deVilamajor

Sant Antoni deVilamajor

Sant Celoni

Campins

Gualba Viabrea

Breda

Arbúcies

Fogars de Montclús

Montseny

Sant Feliude Buixalleu

Seva

El Brull

Balenyà

Viladrau

Mosqueroles

la Costa de

la Batllòria

Samalús

Riells

Montseny

GI-543

BV-5114

GI-552BV-5301

C-35

A-7

C-25

C-1

7

a Vici Puigcerdà

a Vic

a Girona

a Granollersi Barcelona

a Barcelona, Tarragona i Lleida

a Girona

Santa Fede Montseny

Sant Marçal

Fontmartina

autopista/autovia

carretera asfaltada

pista forestal

ferrocarrill l l l l

Administració gestora i promotora

Diputació de BarcelonaÀrea d’Espais NaturalsComte d'Urgell, 187Edifici del Rellotge, 3a planta08036 BarcelonaTel. 934 022 428Fax 934 022 [email protected]

Diputació de GironaÀrea d’Acció TerritorialMedi AmbientPujada de Sant Martí, 4-517004 GironaTel. 34 972 185 000Fax 34 972 208 [email protected]

Oficina del ParcParc Natural del MontsenyFontmartinaCtra. de Sant CeloniTuró de l’Home, km 10,80008470 Fogars de MontclúsTel. 34 938 475 102Fax 34 938 475 [email protected]


9


2. Àmbit geogràfic i administratiu

Superfície del parc natural

La superfície total del parc natural és de 30120.10 ha. Per tal de definir tractaments i usos espe-cífics més ajustats a les característiques concretes del territori, el Pla de protecció estableix i deli-mita les zones següents:

Zonificació del Parc Natural del Montseny Extensió (ha)

Reserva natural (àrea de parc) 16.294,70

Reserva natural qualificada (àrea de parc) 1.077,70

Zona d’influència (àrea de preparc) 12.747,70

Extensió total 30.120,10

Àmbit de la Reserva de la Biosfera 30.120,10

Àrea d'influència (preparc) 16.294,7

Àrea de reserva natural 1.077,7

Àrea de reserva natural qualificada 12.747,7

Comarques i municipis de l’àmbit del parc

El territori delimitat pel Pla especial de protecció inclou sòls pertanyents a divuit municipis de lescomarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva.

Comarques ha de parc %

El Vallès Oriental 16.970,0 56,3

Osona 6.954,3 23,1

La Selva 6.195,8 20,6

Municipi Superfície total Superfície del Pla especial % del Pla especial

Aiguafreda 796,00 622,00 78,14

El Brull 4.108,00 3.483,00 84,78

Campins 738,00 214,00 29,00

Cànoves i Samalús 2.841,00 1.852,90 65,22

Figaró i Montmany 1.470,00 586,00 39,87

Fogars de Montclús 4.015,00 3.592,50 89,47

La Garriga 1.972,00 499,00 25,30

Gualba 2.324,00 870,20 37,44

Montseny 2.702,00 2.702,00 100,00

Sant Esteve de Palautordera 1.073,00 336,40 31,35

Sant Pere de Vilamajor 3.474,00 1.786,00 51,41

Seva 2.910,00 639,50 21,97

42%

54%

Àrea d'influència

Àrea de reserva naturalqualificada

Àrea de reservanatural

4%


10


Municipi Superfície total Superfície del Pla especial % del Pla especial

Tagamanent 4.348,00 3.909,00 89,91

SUBTOTAL (Barcelona) 32.771,00 21.092,50 64,36

Arbúcies 8.694,00 4.197,60 48,28

Breda 509,00 7,00 1,38

Riells i Viabrea 2.653,00 1.592,90 60,04

Sant Feliu de Buixalleu 6.146,00 398,30 6,48

Viladrau 5.061,00 2.831,80 55,95

SUBTOTAL (Girona) 23.063,00 9.027,60 39,14

TOTAL GENERAL 55.834,00 30.120,10 53,94

Població resident del parc

Municipi Població total Població dins del parc

Cases Habitants

Aiguafreda 2.206 2 5

Arbúcies 5.904 42 152

Breda 3.589 0 0

El Brull 207 21 86

Campins 342 2 8

Cànoves i Samalús 2.316 8 18

Figaró i Montmany 1.003 6 15

Fogars de Montclús 406 53 161

La Garriga 13.122 1 1

Gualba 966 3 14

Montseny 318 70 318

Riells i Viabrea 2.867 14 64

Sant Esteve de Palautordera 1.815 4 12

Sant Feliu de Buixalleu 722 1 1

Sant Pere de Vilamajor 3.339 9 41

Seva 2.885 1 2

Tagamanent 252 9 21

Viladrau 961 12 20

Totals 43.220 258 939

Evolució de la població total dels municipis del Montseny (1975-2003)

1975 1981 1986 1991 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

24.445 25.635 26.747 29.244 33.296 34.483 36.119 36.760 38.009 38.867 41.273 43.220

Evolució de la població a l’interior del parc (1992-2002)

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

679 688 759 803 860 824 876 901 930 931 946 939


11


Titularitat del sòl

Titularitat pública (Diputació de Barcelona): 3.814,19 ha (12,66%)

Titularitat pública (Generalitat de Catalunya): 279,54 ha (0,93%)

Titularitat privada: 26.190,96 ha (86,31%)

Finques propietat de la Diputació de Barcelona Terme municipal ha

El Vilar de la Costa Fogars de Montclús 44,07

Can Planes de Fontmartina Fogars de Montclús 108,35

Bosc de Can Riera de Ciuret Fogars de Montclús 146,82

Avetosa de les Agudes i turó de l’Home Fogars de Montclús 135,00

La Traüna Fogars de Montclús, Montseny 205,54

Sant Bernat i can Gorgs Montseny 318,47

Coll Pregon Viladrau 105,80

Santa Helena i Morou Fogars de Montclús 206,80

Peça sot de Gualba Gualba 3,23

La Morera el Brull 101,87

El Bellver Tagamanent 286,76

L’Agustí Tagamanent 190,26

Santa Susanna Sant Pere de Vilamajor 128,31

Can Lleonart Fogar de Montclús 0,85

El Puig de Sant Marçal Montseny 43,42

Peça Ros de Ramis Fogars de Montclús 0,64

Peça Layret Montseny 1,00

Peça Cortils Fogars de Montclús 0,61

Peça font de Profit Fogars de Montclús 3,42

Peça Carbonell Fogars de Montclús 0,73

Peça torrent del Clot Tagamanent 18,53

El Montgròs el Brull 4,50

Can Casades Fogars de Montclús 0,60

Peça Oriola Viladrau 7,04

Peça Jubany Fogars de Montclús 2,60

Peça les Illes Montseny 22,03

Rectoria de Vallcàrquera Figaró i Montmany 1,71

Finca del Cotolengo i font del Faig el Brull 138,42

Font de Passavets Fogars de Montclús 14,50

sòl públic (DB)13%

sòl públic (GC)1%

sòl privat86%


12


Finques propietat de la Diputació de Barcelona Terme municipal ha

Peça del RACC (segregació de cal Rei) Fogars de Montclús 1,60

Finca Santa Fe Fogars de Montclús 535,60

Can Terrer Sant Pere de Vilamajor 87,00

Casanova de Sant Miquel Aiguafreda 94,00

Esqueis del Bovilar Montseny 8,00

Cal Trompo Fogars de Montclús 48,00

Vallforners Tagamanent 681,00

La Roureda del Puig Montseny 15,05

La Pedreguera Montseny 18,47

Sot de la Marleta Viladrau 16,69

Muntanya del Matagalls Viladrau 66,90

Total finques de la Diputació de Barcelona 3814,19


13


L’element primordial del planejament del Parc Natural del Montseny és el Pla especial, aprovatl’any 1977 per a la província de Barcelona i l’any 1978 per a la de Girona. D’aquest Pla, que és unafigura de la legislació urbanística, se’n desprèn un text normatiu i els plànols d’ordenació, querecullen els elements normatius i d’ordenació bàsics d’aplicació dins l’àmbit del parc (àrees de parci de preparc).

El planejament municipal dels municipis que integren l’àmbit del Pla especial constitueix, també,una normativa aplicable, que recull, ratifica i a vegades desenvolupa les prescripcions del Pla espe-cial.

Anualment s’aprova el programa d’activitats, que està estructurat en cinc grans subprogrames:conservació i tractament físic del territori; foment del desenvolupament i participació; ús social;educació ambiental; activitats generals i de suport. En aquest programa es defineixen els objec-tius i activitats, com també el pressupost associat.

La legislació sectorial de caire general conforma un conjunt de normes que s’han anat afegint ales del Pla.

Òrgan Disposiciócompetent Rang / Data Títol Publicació

Ministeri Decret 3151/1968, Reglament tècnic de línies elèctriques aèries BOE 27/12/1968d’Indústria de 28 de novembre d’alta tensió

Ministeri Decret 2413/1973, Reglament electrotècnic per a baixa tensió BOE 9/10/1973d’Indústria de 20 de setembre

Ministeri Reial decret 3181/1980, Protecció d’espècies de fauna salvatge BOE 6/3/1981d’Agricultura, P. i A. de 30 de desembre

Parlament Llei 9/1981, Protecció de la legalitat urbanística DOGC 4/12/1981de Catalunya de 19 de novembre

Generalitat Llei 12/1981, de 24 de desembre Establiment de normes addicionals de protecció DOGC 21/12/1981(adequació per dels espais d’especial interès natural Decret legislatiu 14/1994) afectats per activitats extractives

Presidència Decret 169/1983, Unitat mínima de conreu DOGC 20/5/1983Generalitat de 12 d’abril

Parlament Llei 3/1984, Mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic DOGC 18/1/1984de Catalunya de 9 de gener de Catalunya

Parlament Llei 12/1985, de 13 de juny D’espais naturals de Catalunya DOGC 28/6/1985de Catalunya (adequació per

Decret legislatiu 11/1994)

DARP Decret 81/1986, de 20 de març Competència per sancionar en via administrativa DOGC 7/4/1986

Departament de Ordre d’11 de juliol de 1986 Requisits per a la instal·lació i el funcionament DOGC 11/7/1986Comerç, C. i T. dels càmpings

Cap de l’Estat Conveni de Berna Conservació de la vida silvestre i del medi natural BOE 1/10/1986de 19 de setembre de 1979 a Europa

Generalitat Decret 378/1986, Establiment de plans de prevenció d’incendis DOGC 13/2/1987de 18 de setembre en els espais naturals de protecció especial

Parlament Llei 3/1988, de 4 de març Protecció dels animals a Catalunya DOGC 18/3/1988(modificada per la Llei 3/1994, modificada per la Llei 18/1998)

Parlament Llei 6/1988, de 30 de març Forestal de Catalunya DOGC 15/4/1988(adequació per Decret legislatiu 10/1994)

Ministeri Ordre de 18 de maig Normes sobre el pintat dels suports de les línies BOE 29/5/1988d’Indústria i E. de 1988 aèries de transport

DARP Ordre d’11 de maig de 1988 Aprofitaments de suro DOGC 1/6/1988

3. Documents de planificació i gestió


14



Presidència Decret 114/1988, de 7 d’abril Avaluació d’impacte ambiental DOGC 3/6/1988de la Generalitat

Generalitat Ordre de 28 de novembre Creació del Registre de nuclis zoològics DOGC 30/12/1988de 1988 de Catalunya

Parlament Llei 4/1989, de 27 de març Conservació dels espais naturals i de la flora de Catalunya i fauna silvestre BOE 28/3/1989

Presidència Decret 59/1989, de 13 de març Competicions DOGC 10/4/1989de la Generalitat

DARP Decret 35/1990, de 25 de gener Unitat mínima forestal DOGC 26/2/1990

Ministeri RDLEG 339/1990, de 2 de març Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor de l’Interior i seguretat vial BOE 14/3/1990

Diputació Anunci de 14 de maig de 1990 Aprovació definitiva del Pla especial del DOGC 1/6/1990de Barcelona Montnegre i el Corredor

DPTOP Decret legislatiu 1/1990, Aprovació de la refosa del textos legals a Catalunya DOGC 13/7/1990de 12 de juliol en matèria urbanística

Parlament Llei 38/1991, de 30 de desembre Instal·lacions destinades a activitats DOGC 20/1/1991amb infants i joves

DARP Decret 21/1991, de 22 de gener Prevenció i lluita contra les plagues forestals DOGC 25/2/1991

Departament de Decret 81/1991, de 25 de març Requisits de les empreses d’activitats esportives DOGC 24/4/1991Comerç, C. i T. i turístiques d’aventura

Departament de Decret, 81/1991, de 25 de març Activitats esportives, d’esbarjo i turístiques DOGC 24/4/1991Comerç, C. i T. d’aventura

DARP ORDRE de 16 de juliol de 1991 Regulació d’aprofitaments forestals per a ús DOGC 5/8/1991domèstic

Parlament Llei 20/1991, de 25 de novembre Promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres DOGC 4/12/1991de Catalunya arquitectòniques

Ministeri Reial decret 13/1992, Reglament general de circulació BOE 31/1/1992de l’Interior de 17 de gener

DARP Decret 148/1992, de 9 de juny Regulació d’activitats fotogràfiques, científiques DOGC 13/7/1992i esportives

Consell (CE) Directiva 92/1943, de 21 de maig Conservació dels hàbitats naturals i de la fauna DOCE 22/7/1992i flora silvestres

DARP Resolució de 30 de juliol de 1992 Reglamentacions específiques de caça DOGC 7/8/1992

Presidència Decret 328/1992, de 14 de desembre Pla d’espais d’interès natural DOGC 1/3/1993Generalitat (modificat per Decret 213/1997,

modificat per Decret 20/2000, modificat per Decret 226/2001)

Generalitat Decret 230/1993, de 6 de setembre Exercici de les funcions d’inspecció i control en DOGC 10/12/1993l’àmbit de la protecció del medi ambient

Generalitat Decret 61/1994 Regulació de les explotacions ramaderes DOGC 28/3/1994

Presidència Decret 241/1994, de 26 de juliol Condicionament urbanístic i protecció DOGC 1/9/1994Generalitat contra incendis

Ministeri d’Obres Reial decret 1812/1994, Aprovació del Reglament general de carreteres BOE 23/9/1994Públiques i T. de 2 de setembre

Generalitat Resolució de 24 d’octubre de 1994 Publicació de l’Acord de 29 de setembre de 1994, pel DOGC 9/11/1994qual s’aprova el Pla de protecció civil d’emergènciesper incendis forestals a Catalunya (INFOCAT)

DARP Decret 64/1995, de 7 de març Mesures de prevenció d’incendis forestals DOGC 10/3/1995

Generalitat Llei 1/1995, de 16 de març Aprovació del Pla territorial general de Catalunya DOGC 31/3/1995

DARP Ordre de 5 de juliol de 1995 Aprofitaments de pinyes DOGC 17/7/1995

Generalitat Llei 9/1995, de 27 de juliol Regulació de l’accés motoritzat al medi natural DOGC 2/8/1995

Generalitat Resolució de 30 d’octubre de 1995 Aprovació d’una ordenança municipal tipus, DOGC 10/11/1995reguladora del soroll i les vibracions

Ministeri Reial Decret 1997/1995, Establiments de mesures per contribuir a garantir BOE 28/12/1995d’Agricultura de 7 de desembre la biodiversitat mitjançant la conservació dels

hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres

Departament Decret 83/1996, de 5 de març Mesures de regularització d’abocaments d’aigües DOGC 11/3/1996de Medi Ambient residuals


15



Ministeri Ordre de 3 d’abril, de 1996 Establiment del III Pla d’accions prioritàries contra BOE 10/4/1996d’Agricultura incendis forestals

DARP Decret 175/1996, de 4 de juny Regulació del desarrelament d’arbres i arbustos DOGC 10/6/1996

DARP Decret 268/1996, de 23 de juliol Establiment de mesures de tractament periòdic DOGC 29/7/1996i selectiu de vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions

Presidència Llei 3/1998, de 27 de febrer Intervenció integral de l’Administració ambiental DOGC 13/3/1998de la Generalitat (modificada per la Llei 1/1999,

modificada per la Llei 13/2001)

Estat Llei 6/1998, de 13 d’abril Règim del sòl i valoracions BOE 14/4/1998

DARP Decret 130/1998, de 12 de maig Mesures de prevenció d’incendis forestals a les àrees DOGC 9/6/1998d’influència de carreteres

DARP Decret 165/1998, de 8 de juliol Àrees de caça amb regulació especial DOGC 14/7/1998

DARP Decret 166/1998, de 8 de juliol Regulació de l’accés motoritzat al medi natural DOGC 14/7/1998

Departament Decret 93/1999, de 6 d’abril Procediments de gestió de residus DOGC 12/4/1999de Medi Ambient

DARP Ordre de 21 d’abril de 1999 Instruccions generals per a la redacció, l’aprovació DOGC 30/4/1999i la revisió dels plans tècnics de gestió cinegètica

Departament Decret 136/1999, de 18 de maig Reglament de la Llei de la intervenció integral DOGC 21/5/1999de Medi Ambient de l’Administració ambiental

CE Directiva 1999/31 del Consell, Abocament de residus DOCE 16/7/1999de 26 d’abril

Generalitat Ordre de 21 de juliol de 1999 Regulació de la captura en viu, tinença i l’exhibició DOGC 26/7/1999pública d’ocells fringíl·lids per a activitats tradicionals

Departament Decret 217/1999, de 27 de juliol Gestió de vehicles fora d’ús DOGC 4/8/1999de Medi Ambient

Presidència Llei 7/1999, de 30 de juliol Centre de la Propietat Forestal DOGC 9/8/1999de la Generalitat

DARP Llei 10/1999, de 30 de juliol Tinença de gossos considerats potencialment DOGC 9/8/1999perillosos

Departament Ordre 18 de gener de 2000 Constitució de les ponències ambientals DOGC 22/2/2000de Medi Ambient en els ens locals

Departament Resolució de 28 de novembre Aprovació d’una ordenança municipal tipus DOGC 11/12/2000de Medi Ambient de 2000 reguladora de la intervenció administrativa

de les activitats en el marc de la Llei 3/1998 i disposicions que la despleguen

Cap de l’Estat Llei 6/2001, de 8 de maig Modificació del Reial decret legislatiu 1302/1986, BOE 9/5/2001de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental

Departament Decret 148/2001, de 29 de maig Ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia de Medi Ambient mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació DOGC 7/6/2001

Departament Decret 174/2002, d’11 de juny Regulador de la implantació de l’energia eòlica DOGC 26/6/2001de Medi Ambient a Catalunya

Ministeri Reial decret legislatiu 1/2001, Aprovació del text refós de la Llei d’aigües BOE 24/7/2001de Medi Ambient de 20 de juliol

Generalitat Decret 220/2001, d’1 d’agost Gestió de les dejeccions ramaderes DOGC 7/8/2001

Generalitat Llei 2/2002, de 14 de març Llei d’urbanisme de Catalunya DOGC 21/3/2002

Departament Decret 170/2002, d’11 de juny Mesures en matèria de gossos considerats DOGC 25/6/2002de Medi Ambient potencialment perillosos

Departament Llei 16/2002, de 28 de juny Protecció contra la contaminació acústica DOGC 11/7/2002de Medi Ambient

Departament Ordre MAB/62/2003, Desplegament de les mesures preventives que DOGC 24/2/2003de Medi Ambient de 13 de febrer estableix el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual

s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals

Departament Llei 5/2003, de 22 d’abril Mesures de prevenció d’incendis forestals a les DOGC 8/5/2003de Medi Ambient urbanitzacions sense continuïtat urbana

Departament Resolució MAB/230872003, Aprovació de les directrius i les instruccions tècniques DOGC 29/7/2003de Medi Ambient de 22 de juliol en matèria de caça


16



Departament Ordre MAB/394/2003, Aprovació de la revisió i seguiment dels PTGMF DOGC 6/10/2003de Medi Ambient de 18 de setembre i el PSGF

Presidència Decret LEGISLATIU 3/2003, Aprovació del Text refós de la legislació en matèria DOGC 21/11/2003de la Generalitat de 4 de novembre d’aigües de Catalunya

Cap de l’Estat Llei 43/2003, de 21 de novembre Llei de forests BOE 22/11/2003

Departament de Decret 287/2003, Aprovació del Reglament parcial de la Llei 2/2002, DOGC 2/12/2003Política Territorial de 4 de novembre de 14 de març, d’urbanisme

Departament de Decret 293/2003, Aprovació del Reglament general de carreteres DOGC 10/12/2003Política Territorial de 18 de novembre


17


Les determinacions que estableix el Pla especial es duen a terme mitjançant el concurs de l’admi-nistració gestora del parc (la Diputació de Barcelona i la Diputació de Girona) i dos òrgans de par-ticipació: el Consell Coordinador, que pretén garantir la participació i col·laboració en la gestió del’espai protegit, de les diferents administracions públiques amb competències específiques enaquest àmbit territorial i de les organitzacions professionals o específiques directament interessa-des en la gestió de l’espai natural, i la Comissió Consultiva, constituïda pels representants dels ciu-tadans que per raó de la seva activitat econòmica o participació en els afers públics volen teniruna participació més activa en el desenvolupament del Pla.

Consell Coordinador

El Consell Coordinador del Parc Natural del Montseny, que fou constituït el 17 de març de 1984,té la composició següent:

President El president de la Diputació de Barcelona, Il·lm. Sr. Josep Montilla

Vicepresident Primer El diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona (per delegació delpresident), Il·lm. Sr. Pere Bosch i Cuenca

Vicepresident Segon El diputat de l’Àrea d’Espais Naturals (DB), Il·lm. Sr. Francesc Martos i Aguilera

Vicepresident Tercer El diputat provincial (DG), Il·lm. Sr. Robert Fauria i Danès

Vocals Un representant del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de CatalunyaUn representant del Departament de Presidència de la Generalitat de CatalunyaL’alcalde d’Aiguafreda, Il·lm. Sr. Joan Vila i MatabacasL’alcalde d’Arbúcies, Il·lm. Sr. Roger Zamorano i RodrigoL’alcalde de Breda, Il·lm. Sr. Salvador Figueras i MitjansL’alcalde del Brull, Il·lm. Sr. Josep Muntal i RoviraL’alcalde de Campins, Il·lm. Sr. Miquel Barnola i CatarineuL’alcaldessa de Cànoves i Samalús, Il·lma. Sra. Loreto Romero PeralvoL’alcaldessa de Figaró i Montmany, Il·lm. Sra. Gemma Sànchez i GarciaL’alcalde de Fogars de Montclús, Il·lm. Sr. Jaume Cullell i GiróL’alcalde de la Garriga, Il·lm. Sr. Miquel Pujol i JordàL’alcalde de Gualba, Il·lm. Sr. Carles Pan LacombaL’alcalde de Montseny, Il·lm. Sr. Alfons Planas i JubanyL’alcalde de Riells i Viabrea, Il·lm Sr. Josep Ferrer i FarrésL’alcalde de Sant Esteve de Palautordera, Il·lm. Sr. Salvador Cañellas i BaróL’alcalde de Sant Feliu de Buixalleu, Il·lm. Sr. Vicenç Domènech i PérezL’alcalde de Sant Pere de Vilamajor, Il·lm. Sr. Joan Bruguera i GrasL’alcalde de Seva, Il·lm. Sr. Josep Palmarola i NoguéL’alcalde de Tagamanent, Il·lm. Sr. Jaume Font i RossellL’alcalde de Viladrau, Sr. Eudald Formatjé i ClosEl coordinador de l’Àrea d’Espais Naturals (DB), Sr. Martí Domènech i MontagutEl president del Consell Comarcal d’Osona, Il·lm. Sr. Jaume Mas i CollEl president del Consell Comarcal de la Selva, Il·lm. Sr. Jordi Iglésias i SalipEl president del Consell Comarcal del Vallès Oriental, Il·lm. Sr. Jordi Terrades iSantacreu

Secretari El cap del Servei de Parcs Naturals (DB), Sr. Jordi Bellapart i Colomer

Assistents El cap de la Secció de Gestió (SPN, DB), Sr. Ramon Espinach i GrauEl tècnic de Medi Ambient (DG), Sr. Salvador Oliva i GarasaEl director del Parc Natural del Montseny, Sr. Jordi Soler i Insa

4. Òrgans de gestió i participació


18


Comissió Consultiva

La Comissió Consultiva, constituïda el 30 de novembre de 1989 i renovada el 8 de març de 1995,té la composició següent:

President Cap del Servei de Parcs Naturals (DB), Sr. Jordi Bellapart i Colomer

Vicepresident Primer Tècnic de Medi Ambient (DG), Sr. Salvador Oliva i Garasa

Vicepresident Segon Representant de les entitats integrants, Sr. Joan Campañà i Ros

Vocals Dos representants del Consell CoordinadorAjuntaments de Breda i de Montseny: Sr. Salvador Figueras i Mitjans i Sr. Alfons Planasi Jubany

Dos representants del sector forestalADF de Montseny Migjorn i Sant Pere de Vilamajor: Sr. Jaume Cullell i Giró i Sr. JosepPujol i Puig

Dos representants del sector turísticSr. Frederic Munné i Sr. Eudald Formatjé i Clos

Dos representants d’entitats de lleure i esportAssociacions de Caçadors del Brull i Aiguafreda i de Montseny i Sant Pere de Vilamajor:Sr. Ramon Sala i Tañà i Sr. Josep Maria Serra i Vilajoana

Dos representants d’entitats cíviquesAssociacions de Veïns de Montseny i de Figaró-Montmany: Sr. Jordi Illa i Sr. AndreuSalvat

Dos representants d’entitats culturalsAssociacions d’Amics de Tagamanent i Amics del Montseny: Sr. Jordi Morera i Sr. JoanCampañà i Ros

Dos representants d’entitats científiquesMuseu la Tela de Granollers i Museu Etnològic del Montseny la Gabella: Sr. AntoniArrizabalaga i Blanc i Sr. Jordi Tura

Dos representants d’entitats conservacionistesCentre Excursionista Garriguenc i Centre Excursionista de Sant Celoni: Sr. JoaquimFornés i Sr. Xavier Cruells i Costa

Un representant dels equipaments d’educació ambientalAgrupació d’Equipaments d’Educació Ambiental del Montseny: Sr. Lluís Pagespetit

Assistents El cap de la Secció de Gestió (SPN, DB), Sr. Ramon Espinach i GrauEl coordinador de l’Àrea d’Espais Naturals (DB), Sr. Martí DomènechEl director del Parc Natural del Montseny, Sr. Jordi Soler Insa


19


5.1 Personal

Director del parc Jordi Soler Insa

Tècnic de Medi Ambient (DG) Salvador Oliva Garasa

Cap de manteniment, obres i serveis Joana Barber Rosado

Cap de control i educació ambiental Angel Miño Salinas

Arquitecte (DG) Jordi Roca Casademont

Tècnic forestal Josep Argemí Relat

Tècnic d’ús públic Joseph Canals Palau

Delineant, cartògraf Jesús Gómez Perarnau

Tècnic de suport d’obres i manteniment Jaume Rota Llargués

Sobreguardes Josep Planas JubanyAntoni Pascual Rovira

Guardes Lluís Albert Àlvarez LópezPere Clopès Giró / Oleguer Plana PerxachRicard Bertran CalveraJoan Planas Traveria / Eulàlia Gómez MolinaMarc Codina BallúsLluís Miquel López LópezJosep Masnou ClopésEusebi Aznar Pascual / Jordi Villaronga LloberaDolors Rodríguez CanoAlbert Rovira RoviraXavier Torra RavésJoana Colomer Budó

Guardes a temps parcial (abril-setembre) Jofre NinouSergi Clapés Gonzàlez

Encarregat d’obres i manteniment Josep Ribas ClopésPersonal d’obres i manteniment Tomàs Arredondo Gual / Antoni Àlvarez Amigo

Segimon Costa CruellsDiego Sierra SerranoJordi Joan De ArgilaJosep Orra PlanaIsidre Planas Cortada

Administrativa Carme Martori CervaAdministrativa (DG) Núria Planas JuanolaPersonal d’atenció al públic Anna Del Pino Traveria / Marta Gómez Gallart

Maria Traveria CerveraEsther Samblàs Pérez

Total: 36 persones

Durant l’any 2003, s’ha produït la jubilació de la Sra. Anna Del Pino Traveria i dels Srs. Pere ClopésGiró, Joan Planas Traveria, Eusebi Aznar Pascual i Josep Orra Plana.

5. Mitjans i recursos

Organigrama del Parc Natural del Montseny

Encarregat

Auxiliar tècnic Tècnic forestal

Unitat de MantenimentObres i Serveis

Personald'atenció al públic

Tècnic d'ús públic

Unitat de Control iEducació Ambiental

Administrativa Delineació iCartografia

Guardes del parc

Sobreguardes

Director

Colla de manteniment


20


Personal vinculat a les empreses concessionàries d’equipaments persones

Escola de Camp el Polell 4Escola de Natura la Traüna 3Escola de Natura de Can Lleonart 3Escola de Natura de la Rectoria de Vallcàrquera 4Càmping de Fontmartina 3Residència - casa de pagès la Morera 4Centre d’Informació la Costa 2Centre d’Informació la Rectoria del Brull 1Programa «Coneguem els nostres parcs» 1Itineraris pedagògics de Can Gorgs 2La Calma, Parc Etnològic de Tagamanent 5Total 31

Personal vinculat als equipaments gestionats en règim de conveni amb personesels ajuntaments o altres entitats

Centre de Documentació del Museu la Tela de Granollers 1Centre de Documentació del Museu la Gabella de Arbúcies 1Centre d’Informació i exposició permanent de Montseny 1Centre d’Informació de Seva 1Centre d’Informació de Viladrau 1Centre d’Informació de l’estació de Figaró 2Centre d’informació de Campins 1Centre d’Informació de Sant Esteve de Palautordera 2Total 10

Personal del Pla d’informació, en conveni amb els ajuntaments persones

Fogars de Montclús 12Sant Esteve de Palautordera 1El Brull 3Cànoves i Samalús 2Montseny 2Tagamanent 2Campins 1Arbúcies 2Riells i Viabrea 2Viladrau 2Total 29

Personal del Pla de vigilància i prevenció d’incendis, en conveni amb ajuntaments persones

Aiguafreda 2Cànoves i Samalús 4El Brull 4Fogars de Montclús 4La Garriga 2Figaró i Montmany 4Seva 2Sant Pere de Vilamajor 4Tagamanent 4Gualba 2Montseny 2Arbúcies 2Riells i Viabrea 2Sant Feliu de Buixalleu 2Viladrau 2Total 42


21


5.2 Equipaments i serveis

Equipaments Municipi Gestió

Oficina del Parc Fontmartina Fogars de Montclús Directa

Centres d’informació Can Casades (audiovisual: Les quatre estacions) Fogars de Montclús Directa

Casal de la Costa (audiovisual: Els homes i el Montseny) Fogars de Montclús Concessió

Rectoria del Brull El Brull Concessió

Montseny Montseny Conveni

Sant Esteve de Palautordera Sant Esteve de Palautordera Conveni

Punts d’informació Fontmartina Fogars de Montclús Directa

La Rectoria Sant Pere de Vilamajor Conveni

C.C. Europeu Natura Viladrau Conveni

Museu la Gabella Arbúcies Conveni

Servei de Guies Campins Conveni

Aiguafreda Aiguafreda Conveni

El Bellver La Calma, Tagamanent Concessió

L’estació Figaró Conveni

Museu la Tela Granollers Conveni

Seva Seva Conveni

Centres d’interpretació (museus, itineraris guiats i exposicions) Centre Cultural Europeu de la Natura Viladrau Conveni

Turó de Montgròs El Brull Concessió

Museu la Gabella (audiovisual: Llegendes del Montseny) Arbúcies Conveni

«Les esquelles d’en Jaume» Montseny Conveni

Casa Museu l’Agustí La Calma, Tagamanent Concessió

Itineraris guiats (6) Localitzacions diverses Concessionsi convenis

Centres de documentació Museu la Tela Granollers Conveni

Museu la Gabella Arbúcies Conveni

Aules de natura Can Lleonart Fogars de Montclús Concessió

El Polell Sant Pere de Vilamajor Concessió

La Traüna Fogars de Montclús Concessió

Vallcàrquera Figaró-Montmany Concessió

Alberg per a investigadors El Puig Montseny Directa/conveni

Sala d’actes Mn. Josep Coma El Brull Directa

Allotjament rural La Morera El Brull Concessió

Restaurant El Bellver La Calma, Tagamanent Concessió

Càmping Fontmartina Fogars de Montclús Concessió

Àrees d’esplai Feixes del Vilar Fogars de Montclús Directa

La Guardiola Fogars de Montclús Directa

Pla del Coll Fogars de Montclús Directa

Àrees d’aparcament Plana dels Bombers Fogars de Montclús Directa

Can Cruspinell Fogars de Montclús Directa


22


Equipaments Municipi Gestió

Coll Santa Helena Fogars de Montclús Directa

Plana Amagada Fogars de Montclús Directa

Coll Pregon Fogars de Montclús Directa

Santa Fe Fogars de Montclús Directa

Font del Cirerer Fogars de Montclús Directa

Font de Passavets Fogars de Montclús Directa

Can Pla Fogars de Montclús Directa

Sesferreres Montseny Directa

Coll de Sant Marçal Montseny Directa

La Creu de Sant Marçal Montseny Directa

Coll Formic El Brull Directa

Pla de les Cabanyes El Brull Conveni

Collet de Sant Martí Tagamanent Directa

Font de l’Inyac La Calma, Tagamanent Directa

Itineraris senyalitzats Empedrat de Morou Fogars de Montclús Directa

Sot de l’Infern Fogars de Montclús Directa

Passavets - turó de l’Home Fogars de Montclús Directa

Turó de l’Home - les Agudes Fogars de Montclús Directa

Fontmartina - turó de l’Home Fogars de Montclús Directa

Sant Marçal - les Agudes Montseny Directa

Sant Marçal - Matagalls Montseny-Viladrau Directa

Bellver-Tagamanent Tagamanent Directa

Coll Formic-Matagalls El Brull Directa

Aiguafreda de Dalt Aiguafreda Conveni

GR 5 General Conveni

GR 5-2 «Els cims del Montseny» General Conveni

GR 2 General Conveni

GR «Meridià Verd» General Conveni

Recollida d’escombraries Zona central (recollida selectiva) Fogars de Montclús Conveni

Montseny Conveni

El Brull Conveni

Campins Conveni


23


1. Oficina del Parc Natural a Fontmartina2. Centre d’Informació Can Casades3. Centre d’Informació a la Costa de Montseny4. Centre d’Informació al Brull5. Centre d’Informació a Arbúcies. Centre de Documentació del Parc Natural (Secció d’Humanitats). Museu Etnològic del Montseny la Gabella6. Casal de Cultura del poble de Montseny 7. Centre Cultural Europeu de la Natura de Viladrau8. El Bellver (informació i restaurant)9. Casa Museu L'Agustí

10. Oficina d’Informació a Seva11. Oficina d’Informació a Cànoves12. Oficina d’Informació L'Estació del Figaró13. Oficina d’Informació a Viladrau14. Oficina d’Informació a Campins15. Oficina d’Informació a Sant Esteve de Palautordera16. Oficina d’Informació al poble de Montseny17. Oficina d’Informació a Sant Pere de Vilamajor18. Oficina d’Informació a Aiguafreda19. Escola de Natura Can Lleonart20. Escola de Natura Vallcàrquera21. Escola de Natura la Traüna22. Escola de Camp El Polell23. Turó de Montgròs (itineraris)24. Càmping de Fontmartina25. El Puig (alberg per a la recerca)26. La Morera (residència casa de pagès)27. Àrea d’Esplai de les Feixes del Vilar28. Àrea d’Esplai de la Guardiola29. Àrea d’Esplai de les Ferreres

les Agudes

Turó de l'Home

Puig Drau

el SuiTagamanent

Matagalls

Coll Formic

ll llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

ll

llll

llll

llll

ll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

7 13

526

4

10

25

2121

242769

14

15

322

11

2012

8

17

18

23

16 28

19

29

ll

ll

ll

ll


ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

l l l ll

ll


lll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

llll

ll

ll

ll

ll

ll

l

ll l l

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

0 1 2 km

Centelles

Tagamanent

Aiguafreda

Figaró

la Garriga

Cànoves





Sant Celoni

Campins

Gualba Viabrea

Breda

Arbúcies

Fogars de Montclús

Montseny


Seva

El Brull

Balenyà

Viladrau

Mosqueroles

la Costa de

la Batllòria

Samalús

Riells

Montseny

GI-543

BV-5114

GI-552BV-5301

C-35

A-7

C-25

C-1

7

a Vici Puigcerdà

a Vic

a Girona



a Girona

Santa Fede Montseny

Sant Marçal

Fontmartina

autopista/autovia

carretera asfaltada

pista forestal

ferrocarril

equipaments

l l l l l

Parc Natural del Montseny: equipaments 2003


24


5.3 Publicacions

Fullets desplegablesParc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera, 2001Parque Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera, 1999Montseny Nature Park, Biosphere Reserve, 1999Parc Naturel du Montseny, Réserve de la Biosphère, 1999Naturpark Montseny, Biosphären-reservat, 2001«Cévennes-Montseny», reserves de la biosfera agermanades, 1996«La Amistad - Montseny», reserves de la biosfera agermanades, 1997Casa Museu l’Agustí, 2003Xarxa de parcs naturals, 2003Red de parques naturales, 2003Natural Parks Network, 2003

Fullets, tríptics i encartablesBenvinguts al Parc Natural del Montseny, 2003Bienvenidos al Parque Natural del Montseny, 2003Excursió senyalitzada: l’empedrat de Morou, 2003Excursió senyalitzada: sot de l’Infern, 2003Alberg per a la recerca el Puig, 1994Parc Natural del Montseny. Activitats cap de setmana. I semestre, 2003Parc Natural del Montseny. Activitats cap de setmana. II semestre, 2003III Cicle de conferències a la Calma, 2003Estades de recerca al Puig (2003-2004), 2003Centres de documentació dels parcs naturals, 1994«El Montseny. Deixa’l net»Encartables: diversos temes

Cartells«Fem realitat el Parc Natural del Montseny», 1976 (exhaurit)Mapa de la vegetació del Montseny, 1982 (exhaurit)Cartell panoràmic del Parc Natural del Montseny, 1996Cartell 1: Fauna i flora de la fageda, avetosa i roureda, 1982Cartell 2: Fauna i flora dels penya-segats, esqueis i tarteres, 2003Cartell 3: Fauna i flora de les landes i prats subalpins, 1984Cartell 4: Fauna i flora dels ambients aquàtics, 1994Cartell 5: Fauna i flora de l’alzinar (nova edició), 2001Cartell 6: Fauna i flora de les pinedes i brolles, 1994Cartell 7: Fauna i flora de conreus i erms, 1986

GuiesEl Parc Natural del Montseny, 1988 (exhaurida)«Viu el Parc». Programa d’activitats culturals, 1997El senglar. Cévennes-Montseny, 1995El Montseny. Quaderns de la Revista de Girona, 1995Guia de serveis i equipaments, 1998 (exhaurida)Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera, 2000Parque Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera, 2000

Itineraris i guies pedagògiquesItinerari pedagògic de Can Lleonart. Guia del mestre i de l’alumne, ICE UABUna sortida al Montseny. Guia didàctica cicle inicial (Diputació de Girona), 1994El Parc Natural del Montseny i la seva àrea d’influència. Guia didàctica cicle superior(Diputació de Girona), 1994El massís del Montseny. Guia didàctica. Cicle mitjà de l’educació primària (Diputació deGirona), 1996La vida al Montseny. Guia didàctica. Primer cicle de l’ESO (Diputació de Girona), 1996


25


«Me’n vaig d’excursió». Guia didàctica. Educació infantil (Diputació de Girona), 1998El Montseny, Reserva de la Biosfera. Segon cicle de l’ESO (Diputació de Girona), 1998

MonografiesEl medi rural i les activitats agràries al Montseny, 1985Jornada de recerca naturalista al Montseny, 1987La població de senglar al Montseny, 1988II Trobada d’Estudiosos del Montseny, 1989Plans de seguiment en espais naturals protegits, 1995El Montseny i el futur. Debat sobre l’ordenació (gener-juny, 1994), 1995El Montseny i el futur. Estat i evolució dels sistemes naturals, 1995.III i IV Trobades d’Estudiosos del Montseny, 1999.Educació Ambiental i Comunicació del parc Natural del Montseny, 2000.V Trobada d’Estudiosos del Montseny, 2002.

Llibres tècnicsLa vegetació del Montseny, Dr. Oriol de Bolós, 1982 (exhaurit)Introducció a l’ecologia del faig del Montseny. Ecologia, UAB, 1985El patrimoni biològic del Montseny I, 1986El patrimoni biològic del Montseny II, 1995

Altres publicacionsEl bosque en el silvetum del Montseny, J. Martín Diéguez, 1971 (exhaurit)Dossiers bibliogràfics del centre de documentació de la Gabella, ArbúciesDossiers bibliogràfics del centre de documentació de la Tela, GranollersParcs naturals, un passeig, 1991Disset anys de gestió del Parc Natural del Montseny, 1994Diecisiete años de gestión del parque natural del Montseny, 1994El Montseny (coedició amb Ed. Lunwerg), 1994Memòria 1996. Parc Natural del Montseny, 1997Memòria 1997. Parc Natural del Montseny, 1998Memòria 1998. Parc Natural del Montseny, 1999Memòria 1999. Parc Natural del Montseny, 2000Memòria 2000. Parc Natural del Montseny, 2001Memòria 2001. Parc Natural del Montseny, 2002Memoria 2001. Parque Natural del Montseny, 2002Memòria 2002. Parc Natural del Montseny, 2003El Parc Natural del Montseny, Mapa (1 : 25 000), 1995, 2001Montseny interactiu, CD-ROM. DB, GEC, UAB, 1996


26


5.4 Recursos econòmics

217 SUBPROGRAMES Cap. 2 Cap. 4 Cap. 6 Cap. 7 Total

1 CONSERVACIÓ I TRACTAMENT FÍSIC DEL TERRITORI

11 Vigilància i control del planejament 429,12

12 Plans de prevenció i restauració

Pla de prevenció d’incendisExecució del pla 3.082,86 296.880,44Millores en la infraestructuraInstal·lació d’una nova torre de guaita 451,24 13.282,50Manteniment de les torres de guaita 1.502,30Tractaments silvícoles 8.494,58Punts d’aigua 7.424,00Restauració entorn del turó de l’HomeCentre de telecomunicacions 7.346,05Trasllat de les antenes 9.586,46Altres treballs de restauració 1.465,14Restauració de fonts: font del Profit 2.112,29

13 Adquisició i manteniment patrimoni

Despeses notarials i administratives 2.793,16Millora i manteniment de les comunicacions 3.118,73Manteniment general de les instal·lacionsAdquisició de material divers 19.254,59 1.205,94Manteniment dels parallamps 2.395,88Manteniment dels extintors 1.425,57Adquisició i manteniment d’eines i màquines 2.998,51 2.985,66Funcionament i millora de la fotocopiadora 1.562,87Gestió del patrimoniManteniment general de les finques 1.640,10Contribucions i impostos 522,88Can Pla 21.480,27El Polell 888,96

14 Pla de seguiment de paràmetres

Xarxa meteorològica 4.038,50 860,02Parcel·les forestals 2.403,80Espècies protegides d’interès comunitari 1.200,00Ecotons forestals i supraforestals 1.949,96Seguiment del castanyer 1.000,00Estudi de quiròpters 2.710,84Transsectes lepidopterològics 3.750,00Seguiment de la població de senglar 1.980,00Seguiment del cranc de riu 900,00Seguiment de la granota roja i el tritó pirinenc 3.310,29Seguiment de les poblacions d’ocells 3.300,00Seguiment de les línies elèctriques perilloses per als rapinyaires 2.085,62Implementació del mòdul SIG 2.726,00Inventari de camins 11.184,08Cursos alberg del Puig 7.200,00

Total subprograma 1 149.647,73 296.880,44 18.334,12 464.862,29

2 FOMENT DEL DESENVOLUPAMENT I PARTICIPACIÓ

21 Consells, comissions i convenis

Col·laboració iniciatives municipalsCasal de Cultura de Montseny 4.375,36Projecte de vialitat del Montseny 36.000,00Centre d’Informació Seva 1.617,20Centre d’Informació Campins 1.617,20Centre d’Informació de l’estació de Figaró 1.500,00Centre d’Informació d’Aiguafreda 1.617,20Senyalització de Sant Esteve de Palautordera 8.000,00C. Inf. la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor 1.617,20Finca el Boix: accés al turó de Montgròs 3.000,00


27



22 Política agrícola, forestal, turística i culturalSubvencions agrícoles i ramaderes 1.690,05 43.005,71Subvencions forestals 47.893,67Subvencions empreses de serveis 14.871,91 54.506,40Subvencions patrimoni arquitectònic 13.253,75 62.491,89Subvencions entitats culturals 4.133,30Programa cultural «Viu el Parc»* 35.945,79

23 Infraestructures i serveis generalsMagatzem i garatgeLloguer del magatzem i el garatge 24.992,58Manteniment del magatzem i el garatgeContracte de neteja 5.454,32Contracte de seguretat i alarma 317,47Recollida selectiva d’escombrariesPrestació del servei 64.574,67Arranjament de la xarxa viàriaMillores de la pista Pedralba - el Bellver 159.649,48Arranjament de la pista pla de la Calma 18.364,54Arranjament de la pista Vallcàrquera 18.015,02Arranjament de la pista Vallmanya - el Polell 21.374,72Arranjament de la pista Cal Trompo 17.294,44Arranjament de la pista les Illes - Sant Marçal 4.719,87Arranjament de la pista Casanova Sant Miquel 1.443,12Manteniment general de pistes 3.328,30 1.830,06Manteniment general: neteja neu 2.447,38Manteniment i millora de la senyalització 1.364,86 8.325,32

Total subprograma 2 139.868,49 141.186,84 409.577,45 160.004,00 850.636,78

3 ÚS SOCIAL I EDUCACIÓ AMBIENTAL

31 Creació i manteniment d’equipamentsCan CasadesManteniment general 3.923,91Contracte de neteja 8.086,68Manteniment de l’ascensor 1.067,47Manteniment audiovisual 2.477,51Funcionament de la calefacció 2.438,82Càmping de FontmartinaMillores i manteniment general 16.465,19Projecte de reformes i millores 1.726,17 99.284,80Itineraris guiats 1.453,23Oficina del Parc a FontmartinaContracte de neteja 6.579,84Manteniment general i millores 4.894,39Funcionament de la calefacció 990,86 1.893.35Àrea de les Feixes del VilarInstal·lació de mobiliari exterior 1.734,20Àrea de la plana del CollManteniment general 1.411,45Àrea del coll FormicManteniment general 2.940,58Àrea d’acampada de VallcàrqueraManteniment general 12.408,90Instal·lació de mobiliari exterior 1.734,20Centre d’Informació de la CostaManteniment de l’audiovisual 1188,70Centre d’Informació Rectoria del BrullObres de millora de l’església i entorn 412,96 2.092,98Museu Etnològic la GabellaDesenvolupament del conveni 16.016,00Creació del Centre d’Informació cruïlla Mosqueroles Dotacions gràfiques i informàtiques 51.114,37Arranjament d’exteriors 348,00 79.457,27Centre d’Informació Sant Esteve PalautorderaMobiliari 786,01


28



Conveni de gestió amb l’Ajuntament 2.888,67Itineraris guiats 919,55Equipament del BellverManteniment general i millores 4.217,61Manteniment de l’elevador 998,33Seguretat i alarma 398,97 718,13Equipament de l’AgustíManteniment general i millores 1.363,47 3.334,30Manteniment de l’ascensor 1.549,14Manteniment del museu 7.540,53Funcionament de la calefacció 1.604,25Seguretat i alarma 398,97 718,13Equip. cultural turó de MontgròsTraçat d’un accés alternatiu 8.156,88Guiatge dels visitants: ús públic 12.826,78Subministrament de l’aigua municipal 4.770,50Actuacions complementàries 1.334,00Casanova Sant MiquelObres complementàries 10.498,00Soterrament del dipòsit de gasoil 4.814,00Electrificació autònoma 2a fase 52.645,40Centre Cultural Europeu de la NaturaItineraris guiats 468,79Escola de Natura Can LleonartManteniment general i millores 1.070,94 1.084,02Promoció i activitats complementàries 1.704,26Instal·lació de mobiliari exterior 1.734,20Escola de Natura la TraünaManteniment general i millores 400,88Millores a la cuina 10.988,28Legalització de l’equipament 1.775,15Escola de Camp el PolellManteniment general i millores 3.499,57 3.037,00Subvenció concessió administrativa 6.010,12Rectoria de VallcàrqueraItineraris pedagògics de Can Gorgs 901,52Millores del subministrament d’aigua 1.150,14Centre de Documentació Museu la Tela 7.188,10Centre de Documentació la Gabella 6.911,64

32 Activitats i publicacionsPla d’informacióExecució del pla: convenis 113.084,01Activitats de formació 1.575,00Cercle d’Amics dels Parcs NaturalsCol·laboració en les activitats 24.815,55Punts d’informació interactiusManteniment dels punts d’informació 9.771,84Adquisició d’un nou punt 4.205,00Programa «Coneguem els nostres parcs»Seguiment de la concessió 20.923,33Col·laboració en les activitats 12.736,05Subvencions a centres escolars 10.418,90Col·laboració en exposicions 3.998,40Reunió xarxa reserves de la biosfera 7.512,19Subscripcions de premsa 152,85

Total subprograma 3 200.396,32 175.253,49 326.126,02 701.775,83

4 ACTIVITATS GENERALS I DE SUPORT

41 Activitats generals i de suportDirecció i organització 5.394,62Atenció a altres visites 177,45Parc mòbil (manteniment) 47.579,97Parc mòbil (combustible) 37.637,68Parc mòbil (adquisició) 68.752,73


29



Material tècnic 972,39Revelatge de fotografies 759,07Adquisició de vestuari 13.398,85Adquisició d’equips de seguretat 3.357,14

Total subprograma 5 109.277,17 68.752,73 178.029,90

Total general 599.189,71 613.320.77 822.790,32 160.004,00 2.195.381,03Capítol 1: Despeses de personal 1.078.706,85Imputació ponderada serveis centrals 565.244,73Total general Diputació de Barcelona 3.839.332,61

* Les despeses de publicacions són a càrrec del pressupost de l’Institut d’Edicions i no estan incloses en el còmput final.

Pressupost Diputació de Girona Cap I Cap II Cap IV Cap VII Total

Pla d’informació 11.670,11 11.670,11Pla de prevenció incendis 43.263,44 43.263,44Conveni Museu la Gabella 24.000,00 24.000,00Conveni CCEN de Viladrau 24.000,00 24.000,00Conveni recollida d’escombraries 6.000,00 6.000,00Subvencions ajuntaments 3.265,40 3.265,40Subvencions ADF 4.800,00 4.800,00Subvencions a particulars 1.200,00 138.000,00 139.200,00Col·laboració Diputació de Barcelona 16.670,00 16.670,00«Viu el Parc» 14.011,68 14.011,68Personal (30%) 24.094,80 24.094,80

Total general 24.094,80 30.681,68 118.199,24 138.000,00 310.975,72

Total general Diputació de Girona 310.975,72

217 Resum del pressupost

Pressupost total de la Diputació de Barcelona 3.839.332,61Pressupost total de la Diputació de Girona 310.975,72Total general del Parc Natural del Montseny 4.150.308,33

Ingressos directes

Es comptabilitzen en aquest apartat tan sols els ingressos directes generats per diferents concep-tes durant l’any 2003.

217 Conceptes dels ingressos Total

Arrendaments de finques i pastures:Masoveria de Can Pla 450,76Pastures de Can Pla 60,01Masoveria i pastures de Can Grau 189,32Pastures del camí de la Morera 108,18Pastures de la Morera 96,16Pastures del Polell i Santa Susanna 60,10Pastures Casanova de Vallforners 360,00Total arrendaments 1.324,53Cànon de concessions administratives:Escola de Natura de Can Lleonart 300,51Càmping de Fontmartina 240,40Centre d’Informació de la Rectoria del Brull 300,51Can Gorgs 150,25El Bellver 150,25Total cànon de concessions 1.141,92Entrades als equipaments:Centre d’Interpretació de Can Casades 3598,30Total entrades als equipaments 3.598,30Total venda de publicacions 2.952,55

Total general 9.017,30


30


i tractamentdel territori

desenvolupament

0

20.000.000

40.000.000

60.000.000

80.000.000

100.000.000

120.000.000

140.000.000

160.000.000

Conservació

Foment del

Ús social ieducacióambiental

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Distribució del pressupost del 2003

28%

16%

16%

21%

4%

15% Cap. I

Cap. II

Cap. IV

Cap. VI

Cap. VII

S. C.

Evolució del pressupost consolidat (sense comptabilitzar l’adquisicó de finques)

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002* 2003**498.414.030 451.461.040 490.361.576 582.691.522 605.948.107 634.959.014 659.669.316 3.745.110,63 4.150.308,33

* 623.133.978 ptes. ** 690.553.202 ptes.

Evolució del pressupost per capítols i per programes 1995-2003(Dades en pessetes per afavorir la comparació)

100.000.000

200.000.000

300.000.000

400.000.000

500.000.000

600.000.000

700.000.000

800.000.000

01994 1998 20001996 2002 20031995 1997 1999 2001

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

300.000.000

Cap. II

Cap. VI

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Evolució del pressupost consolidat


31


Anualment s’elabora una proposta de Programa d’activitats per tal de preveure les actuacions aexecutar durant l’any. Una vegada ha estat sotmesa a la consideració dels òrgans de gestió, i d’a-cord amb les disponibilitats pressupostàries, es prepara el Programa d’activitats definitiu.L’esquema general del Programa permet agrupar les activitats anuals en grans blocs conceptuals:

Conservació i tractament físic del territori

L’objectiu central d’aquest subprograma consisteix a vetllar pel compliment de la normativa delPla especial, com a garantia per a la preservació dels valors naturals i culturals del parc. Inclou,també, les actuacions de tractament i restauració del medi i del patrimoni cultural i la gestió direc-ta del patrimoni.

Foment del desenvolupament i participació

Aquest subprograma pretén promoure el desenvolupament de les activitats i iniciatives econòmi-ques compatibles amb les prescripcions del Pla especial, duent a terme línies de subvenció, actua-cions de suport i inversions en el manteniment i millora de les infraestructures. Al mateix temps,es proposa obrir i mantenir una àmplia col·laboració amb els ajuntaments i fomentar la participa-ció de tots els sectors socials implicats i interessats en la gestió del parc i el desenvolupament delseu territori.

Ús social i educació ambiental

Aquest subprograma incorpora la creació i gestió de tots aquells equipaments i serveis necessarisper fer efectiu l’objectiu de fer compatible l’ús social i el lleure amb la preservació dels valors delparc, considerats, d’altra banda, com a principal estímul per a l’afluència de visitants. Aquestaxarxa d’equipaments i de serveis ha d’ordenar el flux de visitants, atenent la demanda d’espaisnaturals per al lleure i oferint alternatives que facin possible una experiència agradable i una visiópositiva de l’entorn.

L’objectiu bàsic és, també, posar a disposició dels usuaris, escolars, estudiants o visitants en gene-ral, una sèrie de recursos: equipaments pedagògics, exposicions, publicacions o programes forma-tius específics (cursets de cap de setmana, programes adreçats a les escoles), amb la finalitat queen facin ús d’acord amb les seves necessitats i preferències formatives. Es tracta, en tot cas, detransmetre missatges positius.

Activitats generals i de suport

Aquest subprograma fa referència a tots els aspectes relacionats amb la direcció i organització depersonal, l’adquisició de material i el subministrament de serveis, les tasques de formació del per-sonal, les tasques docents o de representació i les relacions institucionals.

6. Programa 2003: activitats prioritàries



32

Parc Natural del MontsenyParc Natural del Montseny

6.1 Conservació i tractament físic del territori

6.1.1 Vigilància i control del planejament

A continuació s’exposa un resum dels informes i denúncies que s’han emès per part del Servei deParcs Naturals a partir de les tasques de seguiment i control del compliment del text normatiu queduu a terme el personal tècnic i de la Guarderia del parc.

Informes Barcelona Girona Total

Urbanístics 38 22 60

Aprofitaments forestals 45 18 63

Plans tècnics de gestió forestal 22 22

Obertura i arranjament de camins 15 15

Línies elèctriques o telefòniques 1 1

Plans tècnics de gestió cinegètica 12 12

Publicitat, fotografia 63 63

Excursions, aplecs, proves esportives 46 46

Altres 32 7 32

Al·legacions 0 0

Total 274 47 314

Denúncies

Circulació motoritzada 13

Construccions il·legals 11

Foc

Abocaments

Obertura i arranjament de camins 1

Aprofitaments forestals

Altres 1

Total 26

Escrits diversos i respostes 50

Els informes elaborats per la Guarderia del parc, que posteriorment poden donar lloc a informes,denúncies o altres escrits, constitueixen un element per fer efectiva la tasca de vigilància i controldel planejament. A continuació se’n fa un resum.

Forestals Camins Obres Aprof. suro Seguiment Altres Total

Gener 3 - 10 - 3 8 24

Febrer 11 2 6 - 13 12 44

Març 4 - 12 - 10 29 55

Abril 13 4 12 6 3 13 51

Maig 4 2 17 1 - 14 38

Juny 1 1 10 2 - 26 40

Juliol 4 - 9 2 1 30 46


33


Forestals Camins Obres Aprof. suro Seguiment Altres Total

Agost 2 - 4 - - 19 25

Setembre 10 - 5 - 8 18 41

Octubre 9 1 7 - - 17 34

Novembre 9 2 9 - 7 8 35

Desembre 3 2 13 - 3 24 45

Total 73 14 114 11 48 218 478

6.1.2 Plans de prevenció d’incendis

Pla de vigilància i prevenció d’incendis 2003

El Pla de vigilància i prevenció d’incendis durant l’any 2003 s’ha desenvolupat entre els dies 16 d’a-bril i 15 de setembre, tot iniciant-se doncs per Setmana Santa, a excepció dels vigilants de tipus Bi el vehicle bomba d’extinció. S’ha basat en la presència al territori de personal contractat a tra-vés de convenis amb els ajuntaments i organitzat de la manera següent:

Vigilància mòbil (vigilants), que s’ha classificat en dos tipus: els vigilants de tipus A, que cobreixensis zones de vigilància, amb vehicles dotats de dues persones, emissores de radiotelefonia i equipslleugers d’extinció, que han treballat cinc dies a la setmana, incloent-hi tots els caps de setmana ifestius; i vigilants de tipus B, que cobreixen set zones més, tot treballant de manera individual entasques bàsiques de detecció i comprovació, organitzats en dos torns tots els dies de la setmana.L’horari dels dos tipus ha estat d’11 a 19 hores.

Vigilància estàtica (guaites: cinc parelles de guaites situades en punts enlairats, que funcionen totsels dies de la campanya d’11 a 19 hores, organitzats en dos torns: feiners i festius).

Camió de bombers, gestionat en conveni amb el cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya,que funciona a partir de l’1 de juny tots els dies d’11 a 19 hores, organitzat en dos torns (feinersi festius) i que cobreix un itinerari per al sector de més risc (vessant sud i vessant de ponent).

Un centre de comunicacions com a coordinador d’aquest dispositiu, que ha funcionat tots els diesde la campanya d’11 a 20 hores, en dos torns (feiners i festius). Tot el personal que intervé en elPla ha estat dotat d’aparells de radiotelefonia.

Activitats formatives: els tres primers dies de la campanya s’han dedicat a desenvolupar diversesactivitats formatives per al personal contractat, amb la col·laboració del cos de Bombers de laGeneralitat de Catalunya i la Creu Roja.

Instal·lació de la torre de guaita de Sant Elies


34


Millores en la infraestructura de prevenció d’incendis

Durant la campanya de l’any 2003 s’ha incorporat un vehicle pick-up, dotat d’un equip d’extincióformat per un dipòsit de cinc-cents litres i una bomba d’alta pressió, a més d’un segon equip d’ex-tinció, que s’han destinat als vigilants de tipus A dels municipis de Gualba i el Brull.

Per tal que estigui operativa durant la campanya de l’any 2004, s’ha dotat el punt de guaita deSant Elies d’una torre de guaita, amb parallamps i emissora, similar a les ja instal·lades als altrespunts. La situació del punt va fer necessari el trasllat de la torre amb helicòpter, operació que esva fer amb l’ajut dels Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Resum de la campanya de vigilància i prevenció d’incendis

Municipi Dispositiu Personal

Aiguafreda Vigilants B 2

Arbúcies Vigilants A 2

Cànoves i Samalús Vigilants *A 2

Guaites 2

El Brull Vigilants A 2

Guaites 2

Fogars de Montclús Vigilants A 2

Centre de coordinació 2

La Garriga Vigilants * A 2

Gualba Vigilants A 2

Figaró i Montmany Camió de bombers 4

Montseny Vigilants B 2

Riells i Viabrea Vigilants B 2

Seva Vigilants * A 2

Sant Pere de Vilamajor Vigilants * A 2

Guaites 2

Tagamanent Vigilants B 2

Guaites 2

Sant Feliu de Buixalleu Guaites 2

Viladrau Vigilants B 2

Total: 14 municipis 42

* Equip lleuger d’extinció

Quadre resum d’incidències

Tipus d’incidència Quantitat

Barbacoes 3

Avís d’incendi o fum 95

Intervenció en incendi 17

Focs a terra

Cremes agrícoles i restes forestals 3

Intervenció en incendi no forestal i cremes en general 4

Altres cremes 5

Acampades

Altres incidències 4

Denúncies

Total 127


35


Incendis

Municipi Indret Data Parc ha Perifèria ha

Viladrau Vilarmau 11-3-2003 0,000

Sant Celoni Malibaus 10-6-2003 0,035

La Garriga La Muntanyeta 17-6-2003 0,030

Cànoves i Samalús Can Volart 22-6-2003 0,005

Montseny Can Quel 23-6-2003 0,250

Aiguafreda Camp de futbol 24-6-2003 0,100

Campins BV-5114 26-6-2003 0,004

Sant Pere de Vilamajor Pineda de Can Pau 26-6-2003 0,000

Tagamanent El Torn 27-6-2003 0,000

Tagamanent La Pedralba 27-6-2003 0,002

Riells i Viabrea Urb. Can Plana 8-7-2003 0,004

Sant Pere de Vilamajor Marge de carretera 16-7-2003 0,002

Arbúcies Can Pagès 27-7-2003 0,010

Sant Esteve de Palautordera Castell de Fluvià 28-7-2003 0,070

Cànoves i Samalús La Rectoria 6-8-2003 0,150

Breda Can Bosc 8-8-2003 0,000

La Garriga La Doma 10-8-2003 0,300

La Garriga Els Tremolencs 10-8-2003 0,250

Sant Esteve de Palautordera Filtres d’aigua 10-8-2003 0,020

Seva Perafita 14-8-2003 0,000

La Garriga C-17 29-8-2003 0,020

Total 0,320 0,932

Durant la campanya de vigilància i prevenció d’incendis de l’any 2003, les condicions meteorolò-giques han estat especialment adverses, amb episodis de temperaturas elevades i baix índex d’hu-mitat, que han ocasionat períodes d’alt risc i focs forestals de grans dimensions a zones properesal Montseny (Maçanet de la Selva). La conseqüència ha estat un notable increment en el nombred’incendis i intervencions dins del parc i a la perifèria, tot i que amb una petita superficie crema-da total (1,25 ha).

Actuacions dins dels plans municipals de prevenció d’incendis

Durant l’any 2003, s’han dut a terme una sèrie d’actuacions en col·laboració amb les agrupacionsde defensa forestal, els ajuntaments implicats i l’Oficina Tècnica Municipal de Prevenciód’Incendis, que han consistit bàsicament en la creació de franges de protecció a la xarxa viària i lacreació i manteniment de punts d’aigua.

Treballs de prevenció d’incendis en la xarxa viària bàsica del parc

Municipi Treballs Amidament m

Tagamanent Camí del Soler fins a la bassa 2.100 m

Sant Pere de Vilamajor Camí de la Cova 5.300 m

Total 7.400 m


36


Treballs de creació i millora d’infraestructures de prevenció d’incendis

Municipi Treballs

Tagamanent Treballs de millora del punt d’aigua del Soler

Sant Pere de Vilamajor Adquisició i instal·lació d’una torre de guaita a Sant Elies

Sant Pere de Vilamajor Instal·lació de parallamps a la torre de guaita de Sant Elies

Cànoves i Samalús Treballs de pintura de la torre de guaita de la Ferreria

Cànoves i Samalús Altres treballs de manteniment de la torre de guaita de la Ferreria

6.1.3 Plans de restauració del medi natural i el paisatge

Pla director del turó de l’Home

Durant l’any 2003 s’han dut a terme les obres de trasllat de les antenes del cim del turó de l’Homea la torre de comunicacions del recinte militar del puig Sesolles. Per tal d’instal·lar els equips com-plementaris de les antenes, s’ha rehabilitat una sala de l’edifici que no s’ha enderrocat de l’anti-ga base militar.

Això ha permès procedir a la restauració del cim més alt del Montseny, tot retirant les antenes quecalia traslladar i, a més, totes les instal·lacions obsoletes, ferralla i residus, en una operació en quès’han tret 28 m3 de runa, i se n’han reciclat 1.880 kg. La imatge de l’enderroc de la torre més visi-ble del cim, que servia com a suport per a un anemòmetre obsolet i diverses antenes, exemplificala neteja del cim del turó de l’Home, on tan sols resta el vèrtex geodèsic.

Rehabilitació de fonts

S’han fet treballs de rehabilitació i millora a la font del Bellver i a la font de Coll Pregon delMatagalls.

Tasques generals de manteniment:

Instal·lacions i equipaments, vores de carreteres, plantacions d’arbres, senyalització. Treballs derecuperació de pastures, col·locació de mobiliari exterior. Contractes de manteniment de para-llamps, extintors, ascensors, generadors.

Restauració del turó de l’Home



37


6.1.4 Adquisició de terrenys i manteniment del patrimoni

Adquisició de terrenys estratègics

Durant l’exercici del 2003, s’han fet els tràmits i s’ha executat la consignació pressupostària del’any 2002 per a l’adquisició de les finques «Muntanya del Matagalls» i «Sot de la Merleta», quesumen 83,59 ha i inclouen les mines abandonades del Matagalls. La titularitat pública d’aquestesfinques ha de permetre abordar la restauració de les instal·lacions mineres abandonades.

Gestió del patrimoni

Dins del capítol de les actuacions de manteniment i millora de les finques i patrimoni públics, pro-pietat de la Diputació de Barcelona, cal destacar, a més de les tasques ordinàries, els treballssegüents:

Treballs forestals de millora en finques públiques

El Polell Plantació d’arbres de ribera 50,0 unitatsEl Bellver Neteja dels límits de la fincaCan Terrer Selecció de rebrot de perxada 4,0 ha

Subhastes i arrendaments

Aprofitament i millora de les pastures de les finques del Bellver i l’Agustí: 86 haAprofitament de pinyes de Fontmartina: 35 haAprofitament de llenya d’alzina de la finca la Traüna: 16 ha

Altres actuacions

Treballs de rehabilitació de la teulada d’un cobert auxiliar de la masoveria de Can Pla.

6.1.5 Pla de seguiment de paràmetres ecològics

(Es recull a l’annex.)

6.2 Foment del desenvolupament i la participació

6.2.1 Consells, comissions i convenis

Reunions del Consell Coordinador (data, lloc i ordre del dia)

29 d’abril de 2003, al Centre d’Informació de la Rectoria del BrullLectura i aprovació de l’acta de la reunió anteriorPresentació del Pla de prevenció d’incendis 2003Estat de la revisió del Pla especialDonar compte dels actes de celebració del XXV Aniversari de la Declaració del Parc Natural delMontseny com a Reserva de la BiosferaTorn de paraules

11 de desembre de 2003, a Can Bellit d’AiguafredaLectura i aprovació de l’acta de la reunió anteriorProposta de participació dels membres del consell en la confecció de l’ordre del diaEstat de la revisió del Pla especialProposta de millora dels accessos al pla de la Calma


38


Presentació de la Memòria 2002 del parcInforme de gestió 2003 i programa d’activitats 2004Incidències derivades de la densitat actual de les poblacions cinegètiques del Parc NaturalTemes a tractar en el proper consell coordinadorTorn de paraules

Reunions de la Comissió Consultiva

13 de maig de 2003, al Casal de Cultura de Riells i ViabreaLectura i aprovació de l’acta de la reunió anteriorPresentació del Pla de vigilància i prevenció d’incendis de l’any 2003Donar compte dels actes de celebració del XXV Aniversari de la Declaració del Parc Natural delMontseny.Informació sobre l’estat de revisió del Pla especialProposta de participació en la revisió del Pla especialTorn de paraules

La revisió del Pla especial als òrgans de participació en la gestió del parc

A la darrera reunió del consell coordinador del parc de l’any 2003, celebrada a Can Bellit, aAiguafreda, es va lliurar un document de síntesi, com a esborrany per orientar els treballs de l’e-quip redactor del nou Pla especial, i es va acordar dur a terme una nova ronda de consultes ambtots els ajuntaments.

A la reunió de la Comissió Consultiva del 13 de maig, a Riells i Viabrea, es va formular i aprovaruna proposta de participació en la revisió del Pla especial, segons la qual la Comissió es convertiaen l’òrgan plenari de participació cívica, tot articulant-se al seu voltant un procés de participaciósectorial.

Convenis

Convenis per a la gestió de serveis i equipaments d’atenció als visitants

Convenis amb diferents ajuntaments per al desenvolupament del Pla d’informació (es recullena l’apartat corresponent al Pla d’informació)

Conveni amb l’Ajuntament d’Arbúcies per a la gestió del centre de documentació i el Centred’Informació del parc al Museu Etnològic del Montseny la Gabella (conveni de la Diputació deGirona).

Conveni amb el Museu Etnològic del Montseny (MEMGA) d’Arbúcies per a la cessió d’objectesdestinats a la Casa Museu l’Agustí.

Conveni marc amb el Museu Etnològic del Montseny (MEMGA) d’Arbúcies per a la col·labora-ció en projectes culturals.

Conveni amb el Museu Comarcal de la Garrotxa per a la cessió d’objectes destinats a la CasaMuseu l’Agustí.

Conveni amb el Museu Etnològic de l’ICUB per a la cessió d’objectes destinats a la Casa Museul’Agustí.

Conveni amb el Museu d’Arts Decoratives de l’ICUB per a la cessió d’objectes destinats a la CasaMuseu l’Agustí.

Conveni amb el Museu de Granollers per a la cessió d’objectes destinats a la Casa Museul’Agustí.

Conveni amb el Museu de Cardedeu per a la cessió d’objectes destinats a la Casa Museu l’Agustí.

Conveni amb l’Ajuntament de Seva: gestió del Centre d’Informació.

Conveni amb l’Ajuntament de Cànoves i Samalús: gestió del punt d’informació.


39


Conveni amb l’Ajuntament de Fogars de Montclús: utilització del local per al Centre d’Infor-mació de la Costa.

Conveni amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental: gestió del Centre d’Informació de l’esta-ció de Figaró.

Conveni amb el Bisbat de Vic: ús del local de la Rectoria del Brull per al Centre d’Informació.

Conveni amb el Centre d’Educació Ambiental Santa Marta: gestió del Centre d’Informació deViladrau.

Conveni amb l’Ajuntament de Viladrau: gestió del centre d’informació de Viladrau al CentreCultural Europeu de la Natura (conveni de la Diputació de Girona).

Conveni amb l’Ajuntament de Campins: gestió del centre d’informació del Servei de Guies delMontseny i senyalització municipal.

Conveni amb ACESA: instal·lació d’un punt d’informació a l’àrea de servei Montseny de l’auto-pista A-7.

Conveni amb l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera per a la creació i gestió d’un centred’informació.

Conveni amb l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor per col·laborar en la creació i gestió d’uncentre d’informació a la Rectoria i per a l’ordenació de l’ús públic.

Conveni amb l’Ajuntament d’Aiguafreda per col·laborar en la creació i gestió d’un centre d’in-formació i per a l’ordenació de l’ús públic.

Conveni amb l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera per col·laborar en la gestió del cen-tre d’informació i per a l’ordenació de l’ús públic del castell de Montclús.

Conveni amb l’Ajuntament de Viladrau per col·laborar en la gestió del Centre Cultural Europeude la Natura.

Conveni amb l’Ajuntament de Granollers per a la gestió del Centre de Documentació del Parcal Museu la Tela de Ciències Naturals.

Conveni amb l’Ajuntament de Montseny per a la gestió de l’exposició permanent del Casal deCultura i el Centre d’Informació del Parc.

Convenis per a la prestació de serveis

Convenis amb diferents ajuntaments per al desenvolupament del Pla de vigilància i prevenciód’incendis (vegeu l’apartat corresponent).

Conveni amb la Mancomunitat de la Plana: recollida selectiva d’escombraries.

Conveni amb l’Ajuntament de Tagamanent: senyalització municipal.

Conveni amb el Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis de la Generalitat de Catalunya: gestiód’un camió de bombers (BFP).

Conveni amb l’Ajuntament d’Arbúcies per a la recollida d’escombraries dels nuclis rurals delmunicipi (conveni amb la Diputació de Girona).

Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Campins per a la recollida selectiva d’escombraries.

Convenis per a la recerca i la docència

Conveni amb la Universitat de Barcelona per a la realització d’estades de pràctiques i estudis al’Alberg del Puig.

Conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la realització d’estades de pràctiquesi estudis a l’Alberg del Puig.

Conveni amb la Universitat de Girona per a la realització d’estades de pràctiques i estudis al’Alberg del Puig.

Conveni amb l’Escola de Formació Professional Agrària les Quintanes per a la realització d’esta-des d’alumnes de pràctiques.


40


Conveni amb l’Escola Forestal de Can Xifra per a la realització d’estades d’alumnes de pràcti-ques.

Conveni específic amb la Universitat de Barcelona per a la realització de la cartografia de vege-tació i usos del sòl.

Conveni específic amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la realització, a càrrec de laFacultat de Veterinària, d’un estudi sobre la ramaderia extensiva del Montseny.

Conveni amb la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) per a la realització d’es-tudis de temes d’interès conjunt. A l’empara d’aquest conveni, s’ha encarregat un estudi d’anà-lisi del programa d’ús públic del Parc Natural a DEPANA i la Coordinadora per a la Salvaguardadel Montseny.

Conveni específic amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la realització, a càrrec del’Escola de Ciències Ambientals, d’un estudi sobre el canvi ambiental global al Montseny.

Altres convenis

Conveni amb la Federació Catalana de Caça i la Direcció General del Medi Natural de laGeneralitat de Catalunya: gestió de l’àrea de caça controlada.

Conveni amb l’Institut Català de l’Energia, per a la col·laboració en la realització d’un estudisobre el consum energètic i l’adopció d’energies alternatives dins l’àmbit de tres municipis delMontseny, paral·lelament amb dues regions europees.

Conveni amb el Ministeri de Defensa, signat el 26 de novembre, pel qual l’organisme estatalcedeix a la Diputació de Barcelona l’ús de gran part de les instal·lacions i terrenys del puigSesolles.

Conveni amb el Centre Excursionista de Catalunya per a la col·laboració en projectes d’interèscomú, especialment pel que fa a la creació d’equipaments al pla de la Calma i al desenvolupa-ment del Pla director del turó de l’Home.

Conveni amb el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya per a la col·labo-ració en el trasllat de les instal·lacions de telecomunicació del turó de l’Home.

Convenis de cooperació internacional

Agermanament entre les Cevenes (Llenguadoc, Occitània, França) i el Montseny

Dins del marc del V Pla de treball, es van desenvolupar, l’any 2003, les actuacions se-güents:

• Es va rebre la visita del Sr. Raymond Déjean, responsable dels programes de recerca del ParcNational des Cévennes, que va participar en els actes de commemoració del XXV Aniversaridel Parc Natural del Montseny, a Viladrau.

• Intercanvi d’escolars, amb el viatge del parc National des Cévennes dels alumnes de l’IES deSant Celoni.

Agermanament entre La Amistad (Costa Rica - Panamà) i el Montseny

• Es va rebre la visita de la directora de l’Àrea de Conservació de La Amistad (sector Pacífic),que va participar en els actes de commemoració del XXV Aniversari del Parc Natural delMontseny, a Viladrau.

• S’ha preparat el nou Pla de treball (2004-2007), que ha de ser aprovat l’any 2004.

Participació a la xarxa de reserves de la biosfera del Programa MAB-Unesco

• El Parc Natural del Montseny forma part, des del 1978, de la xarxa de reserves de la biosfe-ra del Programa MAB de la Unesco. Durant l’any 2003 s’ha celebrat la XIV Reunió de laXarxa Espanyola de Reserves de la Biosfera, al Centre Cultural Europeu de la Natura deViladrau, del 24 al 26 d’abril.


41


6.2.2 Política agrícola, forestal, turística i cultural

Subvencions a les activitats econòmiques, a l’habitatge i a la restauració del patrimoni arquitec-tònic:

Durant l’any 2003, les diputacions de Barcelona i Girona han convocat un cop més les subvencionso ajudes a particulars. A continuació es recull en un quadre el resum dels resultats d’aquesta con-vocatòria.

Subvencions concedides

Subvencions sol·licitades Subvencions concedides % nombre % import

Concepte Nombre Import Nombre Import subvencions subvencions

Diputació de Barcelona

Empreses agràries 20 87.128,55 16 44.695,76 80 51

Empreses forestals 21 124.692,61 16 47.893,67 76 38

Empreses turístiques 31 155.286,62 29 69.378,31 93 45

Restauració del patrimoni i l’habitatge 43 212.060,42 28 75.745,20 65 35

Diputació de Girona

Empreses agràries 7 22.694,92 3 11.300,00 43 50

Empreses forestals 27 150.768,41 16 56.200,00 59 37

Empreses turístiques 8 57.216,58 5 20.000,00 62 35

Restauració patrimoni i habitatge 21 129.409,18 13 50.500,00 62 39

Altres 8 42.262,66 5 16.190,00 62 35

Totals 186 981.519,95 131 391.902,94 70 40

Evolució de les subvencions 1997-2003

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Sol·licituds 143 119 140 153 153 157 186

Subvencions 88 97 111 126 128 126 131

Import subv. 54.150.695 68.302.698 66.377.269 69.116.563 68.424.367 58.946.904 65.207.163*

* 391.902,94 euros

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 20030

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

70.000.000

80.000.000

Sol·licituds

Subvencionsconcedides

Import


42


Programa d’activitats culturals «Viu el Parc»

Des de l’any 1993, cada any es desenvolupa, en col·laboració amb els serveis de Cultura de les duesdiputacions i amb les regidories de Cultura dels ajuntaments del parc, el programa d’activitats cul-turals «Viu el parc».

El «Viu el Parc» de l’any 2003 s’ha dut a terme entre l’1de juliol i l’11 de novembre i ha comptatamb tots els actes programats pels ajuntaments per a aquest període, amb un programa específicformat per 160 actes, 43 dins la campanya general, repartits entre els setze municipis que s’hanadherit a la campanya, amb una assistència d’11.538 persones. Cal destacar la Gran Festa del parc,que s’ha celebrat a l’entorn de Sant Martí del Brull el 21 de setembre, amb la IX Trobada deClowns; la Nit del Parc, a Santa Fe de Montseny, el 2 d’agost, i la Nit d’Estels a Campins, el 26 de juliol.

A la campanya escolar, hi han participat vint escoles de setze municipis i un total de 429 alumnes,que, seguint la línia iniciada altres anys, han elaborat l’agenda escolar del Montseny per als alum-nes de primària del curs 2003-2004. La festa de cloenda de la campanya es va celebrar a Arbúciesi es va lliurar a tots els escolars participants el llibre Així és el Parc Natural del Montseny.

A continuació se’n fa un quadre resum:

Data Localització Activitat Assistents

5-7 Seva Mariachis Viva México 230

5-7 Sant Pere de Vilamajor Companyia Marcel Gros 2.000

6-7 Sant Pere de Vilamajor Companyia Medieval Terrakota 1.500

12-7 Montseny Terra Endins 160

26-7 Campins Nit d’Estels 150

26-7 Sant Esteve de Palautordera Voramar 300

27-7 Sant Esteve de Palautordera Companyia Mag Lari 315

31-7 Sant Feliu de Buixalleu El Singlot 80


Subvencions a entitats culturals

Dins de la convocatòria del 2003 de subvencions a entitats culturals dins l’àmbit del parc, s’hanconcedit les següents:

Entitat Import

Associació Montseny Actiu 480

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny 540

Associació CEA Santa Marta 480

Associació d’Amics del Montseny 540

AMPA CEIP Puig Drau 240

Associació Saüc 240

Associació d’Arrossaires de Fogars de Montclús 240

Associació Taula de Joves Comtal 120

Centre d’Art La Rectoria 390

Associació de Veïns del poble de Montseny 240

Sant Esteve de Palautordera Solidari 240

Associació Cultural Xambonera 240

Total 3.990


43


Data Localització Activitat Assistents

2-8 Gualba Àngel Daban 150

2-8 Fogars de Montclús Nit al Parc 350

9-8 Arbúcies The Wild Turkey Band 120

9-8 Gualba Teatre de l’Eclipsi 50

9-8 Seva Desastrosus Cirkus 250

22-8 Cànoves i Samalús Feeling 35

23-8 Campins Companyia Marcel Gros 308

29-8 Sant Feliu de Buixalleu Companyia La Fortalesa 210

30-8 Aiguafreda Try-Martini 300

31-8 Aiguafreda Companyia Marcel Gros 250

6-9 Riells i Viabrea Escampillem 35

7-9 Tagamanent L’Auzel

13-9 Figaró-Montmany Escampillem 30

13-9 Figaró-Montmany Txirriquiteula Teatre 75

21-9 El Brull Gran Festa del Parc 1.000

21-9 Cànoves i Samalús Àngel Daban 150

26-9 Tagamanent F. Cambra Almodis 30

27-9 Arbúcies Xip-xap 175

28-9 El Brull Voramar 25

28-9 Fogars de Montclús Solistes de la Costa 500

4-10 El Brull Equip Ciutadella Calafell 300

5-10 Montseny Solistes de la Costa 1.500

6-10 El Brull Equip Ciutadella Calafell 200

31-10 Fogars de Montclús Barcelona Hot Àngels 110

31-10 Viladrau Pep Castells 600

31-10 Viladrau Escampillem 50

Total: 34 actes 11.538


6.2.3 Infraestructures i serveis generals

Servei de recollida selectiva d’escombraries

Als termes municipals del Brull, Montseny, Fogars de Montclús i Campins, es duu a terme un sis-tema de recollida selectiva d’escombraries, tot separant la fracció orgànica i la inorgànica als con-tenidors i al mateix vehicle de recollida.

Les dades generals de la recollida selectiva d’escombraries s’exposen al quadre següent:

Tm Gen. Feb. Març Abr. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Total

El Brull 5,91 7,47 11,62 11,29 11,95 16,86 16,90 15,62 10,21 10,34 10,35 11,72 140,28

Fogars 26,45 25,48 34,01 36,28 47,38 51,07 50,01 55,43 32,69 39,57 31,61 35,57 465,60

Montseny 21,89 18,72 28,52 24,80 36,94 33,91 35,45 38,55 39,49 26,53 28,68 25,27 358,80

Campins 16,48 12,86 18,04 20,25 19,19 22,18 18,72 20,35 13,22 18,96 14,24 17,99 212,48

Total 70,73 64,53 92,19 92,62 115,46 124,02 121,08 129,95 95,61 95,4 84,88 90,55 1.177,16


44


La Diputació de Girona manté un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament d’Arbúcies per a larecollida de les escombraries dels nuclis rurals inclosos dins l’àmbit del Pla especial.

Manteniment i arranjament de la xarxa viària

< 12.000

< 30.000

> 30.000

les Agudes

Turó de l'Home

Puig Drau

el SuiTagamanent

Matagalls

Coll Formic

ll llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

ll

llll

llll

llll

ll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

ll

ll

ll

ll


ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

l l l ll

ll


lll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

llll

ll

ll

ll

ll

ll

l

ll l l

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

0 1 2 km

Centelles

Tagamanent

Aiguafreda

Figaró

la Garriga

Cànoves





Sant Celoni

Campins

Gualba Viabrea

Breda

Arbúcies

Fogars de Montclús

Montseny


Seva

El Brull

Balenyà

Viladrau

Mosqueroles

la Costa de

la Batllòria

Samalús

Riells

Montseny

GI-543

BV-5114

GI-552BV-5301

C-35

A-7

C-25

C-1

7

a Vici Puigcerdà

a Vic

a Girona



a Girona

Santa Fede Montseny

Sant Marçal

Fontmartina


Recollida selectiva d’escombraries (2003)

0

20

40

60

80

100

120

140

G F M A M J J A S O N D

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

Total El Brull Fogars M. Montseny Campins

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

Evolució de la recollida selectiva


45


Durant l’any 2003, dins el capítol d’inversions i també a càrrec del pressupost ordinari del parc,s’han executat les següents actuacions d’arranjament de la xarxa viària bàsica:

S’han realitzat les tasques ordinàries de manteniment de la senyalització i d’arranjament decamins, com també del fitament d’itineraris.

Camí Obra Cost total

Fontmartina Arranjament i repàs 4.005,03

Pedralba - El Bellver Arranjament i millora 159.649,48

Coll Formic - pla de la Calma Arranjament de trams malmesos 18.364,54

Santa Susanna - Vallmanya - el Polell Arranjament i repàs 21.374,72

Cal Trompo Arranjament i repàs 17.294,44

Pista del turó de Montgròs Modificació del traçat 8.156,88

Vallcàrquera Repàs del ferm 22.734,89

Total 251.579,98

6.3 Ús social i educació ambiental

6.3.1 Creació i manteniment d’equipaments

Les principals actuacions realitzades al llarg del 2003 han estat les següents:

Càmping de Fontmartina

Durant l’any 2003, s’ha executat, en gran part, el projecte de reformes i millores al Càmping deFontmartina per tal de millorar la qualitat dels serveis. Dins d’aquest projecte, les principals rea-litzacions han estat les següents:

• Instal·lació d’un dipòsit de propà• Instal·lació de calefacció i d’aigua calenta sanitària als serveis• Adequació de les feixes per a caravanes, amb instal·lació elèctrica i punts de llum

Centre d’Informació de la cruïlla (BV-5114/BV-5119) de Mosqueroles

Durant l’any 2003, s’ha prosseguit amb l’execució del projecte de creació d’un centre d’informa-ció a la cruïlla de la carretera BV-5114, que va cap a Campins i Santa Fe, i la carretera BV-5119, queva cap a Mosqueroles, la Costa i Fontmartina. Concretament, s’han dut a terme treballs d’enjardi-nament dels exteriors i d’instal·lació de jocs infantils.

D’altra banda, s’ha elaborat i aprovat el projecte de dotacions gràfiques i informàtiques, que hade permetre dotar l’edifici i el seu entorn dels elements informatius, estàtics i audiovisuals neces-saris perquè el centre pugui complir la seva funció.

Equipament cultural de les restes ibèriques del turó de Montgròs

S’ha consolidat la incorporació de les visites guiades a les restes del poblat ibèric del turó deMontgròs com una oferta de lleure cultural gestionada des del Centre d’Informació de la Rectoriadel Brull. D’altra banda, per tal de facilitar-hi l’accés, s’ha signat un conveni amb la propietat dela finca veïna, el Boix, i s’han iniciat els treball que han de modificar una part del traçat de la pistaactual i permetre l’habilitació d’una àrea d’aparcament.


46


Escola de Natura de la Traüna

Des de la gestió del parc i per part de l’empresa concessionària, es van fent esforços per moder-nitzar i millorar aquest equipament pedagògic. Durant l’any 2003, a càrrec del pressupost d’inver-sions del parc, s’ha continuat amb la renovació de la cuina.

Casanova de Sant Miquel

Pel que fa a aquest equipament, que haurà de funcionar l’any 2003 com a alberg, s’han dut aterme les obres d’instal·lació i connexió del dipòsit de gas liquat i s’han iniciat els treballs del pro-jecte d’electrificació amb sistemes autònoms: instal·lació de plaques solars i adquisició d’un grupelectrogen.

S’han dut a terme, durant l’any 2003, actuacions de manteniment i millora als equipamentssegüents: Can Casades, àrea d’esplai de les Feixes del Vilar; àrea d’acampada de Vallcàrquera,Centre d’Informació de la Rectoria del Brull, Centre d’Informació de Sant Esteve de Palautordera,el Bellver, l’Agustí i les escoles de natura de Can Lleonart, el Polell i la Rectoria de Vallcàrquera.S’ha col·locat mobiliari exterior, taules i bancs de pícnic a les escoles de natura de Can Lleonart ila Rectoria de Vallcàrquera.

Usuaris dels equipaments d’ús social

Equipament Gen. Feb. Març Abr. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Total

Can Casades 1.070 883 2.485 2.952 2.446 2.146 1.914 2.784 2.097 4.905 5.053 997 29.732

CI la Costa 25 54 170 176 483 220 268 173 96 263 273 54 2.255

Càmping Fontmartina 0 0 0 0 0 690 1077 1537 323 238 112 18 3.995

Feixes del Vilar 0 0 54 140 145 181 50 0 75 775 765 55 1.595

CI Montseny 543 482 666 997 657 707 863 1.310 889 712 807 650 9.283

CD la Tela 64 108 59 30 50 20 0 0 10 169 160 44 351

CD la Gabella 26 15 9 0 12 8 4 9 3 10 12 7 115

CI la Gabella 82 80 70 41 78 73 91 137 117 37 75 67 948

AV la Gabella 291 836 1.829 1.341 2.225 1.286 829 533 2.460 2.716 1.582 646 16.574

CI el Brull 194 253 969 809 310 300 321 552 698 568 682 979 6.635

CI Figaró 107 188 171 156 113 140 41 19 110 121 61 44 1.271

CI Viladrau (CCEN) 134 130 213 270 352 436 385 689 421 373 281 177 3.861

CCEN. Espai temàtic 163 85 223 180 206 906 290 386 302 160 143 90 3.134

CI Campins 37 42 33 50 45 57 0 26 43 75 68 62 538

Fontmartina 32 88 72 109 99 74 70 82 80 82 98 71 957

La Morera 30 87 86 112 109 122 58 177 82 122 98 120 1.203

Portes Montseny 72 30 52 71 84 80 87 91 66 55 60 62 810

CI la Seva 0 0 0 0 0 0 113 190 115 0 0 0 418

CI Sant Esteve de P. 317 300 358 459 341 290 503 1203 373 260 370 499 5.273

CI Cànoves 10 18 23 26 14 0 12 22 8 16 12 15 176

El Bellver (restaurant) - 370 550 850 800 664 480 335 480 550 689 611 6.379

El Bellver (activitats) - 0 0 20 532 721 284 150 5 127 101 11 1.951

CI el Bellver - 40 50 150 120 60 80 50 50 60 100 60 820

L’Agustí - 78 175 348 363 207 160 212 173 348 288 164 2.516

Total 3.197 4.167 8.317 9.287 9.584 9.388 7.980 1.0667 9.076 12.742 11.890 5.503 100.790



47


Evolució dels usuaris d’equipaments

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

Can CasadesC.I. La CostaCàmping FontmartinaC.I. El BrullLa Gabella (AV.)

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

0

20000

40000

60000

80000

100000

120000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Evolució d’usuaris totals d’equipaments d’ús social

L’equipament de Can Casades, situat a la vall de Santa Fe, l’indret més visitat del parc, continuasent l’equipament que rep un nombre més gran de visitants. Tot i així, si es comptabilitzen elsusuaris del conjunt de serveis del Museu la Gabella, aquest equipament seria el més utilitzat, ambmés de trenta mil usuaris.

Es produeix un lleuger ascens en el nombre d’usuaris del conjunt d’equipaments, en concret d’un2,87%, en relació amb la xifra de l’any 2002, i es depassen els cent mil usuaris, a causa, sobretot,dels equipaments nous o dels que incorporen una nova oferta. En aquest sentit, és força signifi-catiu l’increment en el nombre d’usuaris del Centre d’Informació del poble de Montseny, on hacomençat a funcionar, al Casal de Cultura, l’exposició sobre la ramaderia extensiva al Montseny«Les esquelles d’en Jaume».

Pel que fa a la distribució estacional, la tardor continua sent el període de l’any amb un nombremés gran de visites al parc.

Usuaris dels equipaments d’educació ambiental

Equipament G F M A M J J A S O N D Total

Can Lleonart 50 115 320 483 326 228 34 0 29 882 1487 60 4014

La Traüna 0 95 227 214 281 205 127 97 141 137 161 148 1833

El Polell 16 58 60 58 70 59 51 0 20 14 83 0 489

Rectoria de Vallcàrquera 53 213 528 243 255 456 156 84 106 447 229 218 2988

Totals 119 481 1135 998 932 948 368 181 296 1480 1960 426 9324


48


Tan sols s’incrementa el nombre d’usuaris de Can Lleonart en relació amb els de l’any 2002. En con-junt, la xifra d’usuaris d’equipaments d’educació ambiental segueix baixant, i es confirma nova-ment una tendència que sembla difícil de revertir.

6.3.2 Activitats d’ús social

Pla d’informació als visitants

El Pla d’informació s’ha desenvolupat durant tots els caps de setmana i dies festius mitjançant lapresència de personal informador contractat a través de convenis amb els ajuntaments. Aquestsinformadors han dut a terme la seva tasca de 10 a 15 hores, a excepció d’alguns dispositius espe-cials, tot cobrint les àrees determinades i situats als punts assignats, i han estat dotats d’un ves-tuari que els identifica i d’emissores de radiotelefonia.

Les seves funcions han estat les següents:

• Fer arribar als visitants la informació general del parc bo i lliurant-los el fullet «Benvingutsal Parc», o bé de manera verbal directa.

• Fer arribar als visitants informació específica sobre qüestions concretes

• Col·laborar amb els gestors del parc en la posada en pràctica de dispositius d’ordenació del’accés de visitants (aparcaments i restriccions de trànsit).

• Atendre incidències

• Recollir informació sobre el nombre de vehicles estacionats a les àrees d’aparcament

• Recollir sistemàticament dades de les entrades de vehicles pels accessos del parc

• Fer enquestes als visitants

• Les comunicacions amb els informadors han estat coordinades des d’un centre de comuni-cació situat a l’Oficina del Parc, a Fontmartina.

En determinats punts, per tal d’evitar una superposició excessiva d’aquesta campanya amb la deprevenció i vigilància d’incendis, els informadors han deixat de treballar entre els mesos de maigi setembre, tots dos inclosos. Durant els mesos d’estiu ha funcionat un operatiu especial per tal degarantir la regulació de l’accés al turó de l’Home fins a les 18 hores, i durant el mes d’octubre, undispositiu per atendre les incidències relacionades amb la recollida indiscriminada de castanyes,tot perllongant l’horari fins a les 19 hores i comptant amb un reforç dels guardes.

Durant l’any 2003, s’han dut a terme dues sessions de formació adreçades als informadors:

• Comunicació i informació al públic. Nivell inicial

• Comunicació i informació al públic. Nivell avançat

Els informadors s’han distribuït tal com es recull a la taula següent:


0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003

Can Lleonart

La Traüna

El Polell

Rectoria de Vallcàrquera

Itineraris de Can Gorgs


49


Lloc de treball Ajuntament conveni Places Període Dies

BV-5114 Fogars de Montclús 2 I-IX 86

Santa Fe / plana del Coll Fogars de Montclús 1 I-IV, X-XII 54

Turó de l’Home Fogars de Montclús 1 I-XII 113

Plana Amagada Fogars de Montclús 1 I-XII 113

Àrees d’ús públic Fogars de Montclús 2 I-XII 129

Fontmartina Fogars de Montclús 1 II-VIII, IX-XII 209

Vallforners Cànoves i Samalús 1 I-XII 113

Centre d’Informació Sant Esteve de Palaut. 1 I-XII 113

Coordinador Sant Esteve de Palaut. 1 I-XII 162

Sant Marçal / Tordera Montseny 1 I-XII 113

BV-5114 / poble Campins 1 IX-XII 36

Coll Formic El Brull 2 II-XII 104

Aiguafreda Centre d’Informació 1 I-XII 113

Montsoriu Arbúcies 2 III-XII 80

Riells de Dalt Riells i Viabrea 2 III-IV/X-XII 35

Centre d’Informació Viladrau 1 III-IV/X-XII 35

Totals 10 municipis 21 1.608

Activitats del Cercle d’Amics dels Parcs Naturals

El Cercle d’Amics dels Parcs Naturals és un col·lectiu d’usuaris i simpatitzants dels parcs naturalspromogut per la Diputació de Barcelona que ofereix als seus socis informació, facilitats en l’ús delsequipaments dels parcs, activitats (excursions, viatges, conferències, etc.) i possibilitats de partici-pació voluntària en tasques diverses en els espais naturals protegits gestionats per la Diputació deBarcelona. Tanmateix, aquesta entitat edita la revista Amics, de caràcter semestral, i mensualmentorganitza sortides per als associats.

Durant l’any 2003, el Cercle d’Amics dels Parcs Naturals ha dut a terme dues accions de volunta-riat del parc Natural del Montseny: una actuació de suport al projecte de seguiment de la brugaal pla de la Calma, el 5 de juliol, i la col·laboració en tasques de suport a una activitat del progra-ma «Viu el Parc»: la «Nit al parc», a Santa Fe, el 2 d’agost.

Sistema de qualitat als equipaments i serveis d’ús públic del parc

El Parc Natural del Montseny, juntament amb vint-i-quatre espais protegits espanyols més, estàinvolucrat en la implantació d’un sistema de control i certificació de la qualitat en l’oferta d’equi-paments i serveis públics per a l’ús social. Es tracta d’una iniciativa de la Secretaria d’Estat per alTurisme del Ministeri d’Economia, en col·laboració amb la Secció Espanyola de la FederacióEuropea de Parcs Naturals i Nacionals.

Durant l’any 2003, s’ha constituït el Comitè de Qualitat, s’ha completat l’elaboració de la docu-mentació i instruments del sistema i s’ha sol·licitat a l’Instituto de Calidad Turística Española (ICTE)l’auditoria per tal d’optar a la certificació de qualitat.

Publicacions

Durant l’any 2003, s’han editat les publicacions següents relacionades amb el Parc Natural delMontseny:


50


TrípticsCasa Museu l’Agustí (reedició)Estades de recerca a l’Alberg el Puig (2003-2004)Activitats en cap de setmana a MontsenyIII Cicle de conferències a la Calma

EncartablesBenvinguts al Parc Natural del Montseny (reedició)Bienvenidos al parque natural del MontsenyItineraris guiats pel Parc Natural del Montseny (reedició)

«Viu el Parc»Programa generalCartell generalCartell mut

CartellsFlora i fauna del Parc Natural del Montseny (2). Penya-segats, esqueis i tarteres (reedició)

Guies didàctiquesQuaderns «Coneguem els nostres parcs» del mestre. Parc Natural del MontsenyQuaderns «Coneguem els nostres parcs» de l’alumne. Parc Natural del Montseny

AltresMemòria 2002. Parc Natural del MontsenyFull del XXV Aniversari del Parc Natural del MontsenyFull de l’exposició didàctica «Orquídies a la Calma»

6.3.3 Activitats i programes d’educació ambiental

Equipaments per a la recerca

Alberg per a la recerca el PuigLa informació referent als cursos realitzats a l’Alberg el Puig es troba a l’annex.

Programes d’educació ambiental

«Viu el Parc a les escoles»El programa adreçat a les escoles dels municipis del parc, dins del programa d’activitats culturals«Viu el Parc», ha estat gestionat per l’empresa FUSIC conjuntament amb el Centre d’EducacióAmbiental Santa Marta. En aquesta campanya escolar, hi han participat 20 escoles de 16 munici-pis i un total de 429 alumnes, que, seguint la línia iniciada altres anys, han elaborat l’agenda esco-lar del Montseny per als alumnes de primària del curs 2003-2004. La festa de cloenda de la cam-panya es va celebrar a Arbúcies i es va lliurar a tots els escolars participants el llibre Així és el ParcNatural del Montseny.

Ajuts als centres escolars usuaris dels equipaments pedagògics públics del parcLa Diputació de Barcelona compta amb una línia de subvencions per a les escoles que utilitzen elsequipaments pedagògics públics del parc. Dins d’aquesta línia, l’any 2003 s’han destinat 10.418,90euros a centres escolars que han fet estades i activitats a les escoles de natura de la Traüna i laRectoria de Vallcàrquera.

«Coneguem els nostres parcs»El Servei de Parcs Naturals duu a terme un programa que ofereix a les escoles públiques de la pro-víncia de Barcelona, en concret als alumnes de sisè de primària (o segon de CSEIP), la possibilitatde fer una visita guiada al parc, amb una visita prèvia del monitor a l’escola, per tal de cobrirdeterminats objectius pedagògics i didàctics. Aquest programa és gestionat en règim de conces-



51


sió administrativa per l’Equip d’Educació Ambiental la Vola. Durant l’any 2003, han visitat elMontseny, dins d’aquest programa, 2.449 alumnes i 117 mestres procedents de 78 escoles i 25municipis barcelonins.


Programa «Coneguem els nostres parcs» 2002

Municipi Escoles Aules Alumnes

Badia del Vallès 3 6 108

Castellbisbal 2 4 84

Les Franqueses del Vallès 1 2 52

Gavà 5 9 170

Gelida 1 2 32

Masquefa 1 3 56

Molins de Rei 3 3 68

Òdena 1 1 13

Olèrdola 1 1 28

Olesa de Bonesvalls 1 1 24

El Papiol 1 2 33

Ripollet 4 7 144

Rubí 9 12 269

Sant Adrià de Besòs 5 6 99

Sant Celoni 1 1 27

Sant Cugat del Vallès 5 8 152

Sant Feliu de Llobregat 6 7 161

Sant Hipòlit de Voltregà 2 3 58

Sant Quirze del Vallès 4 5 129

Santa Coloma de Gramenet 12 18 384

Santa Perpètua de Mogoda 2 3 75

Torrelles de Llobregat 1 2 37

Viladecans 5 8 185

Viladecavalls 1 2 39

Vilassar de Dalt 1 1 22

Total: 25 municipis 78 117 2.449


52


6.3.4 Dades de freqüentació. Parc Natural del Montseny 2003

L’estudi preliminar de les dades de freqüentació del Parc Natural del Montseny de l’any 2003 s’hafet amb l’anàlisi de les dades proporcionades pels informadors, que fan un recompte sistemàtic del’entrada de vehicles als accessos del parc i compten periòdicament el nombre de vehicles estacio-nats en les diferents àrees d’aparcament.

Això ha permès disposar de les dades següents:Dades del Pla d’informació: dades proporcionades pels informadors i referides als caps de setma-na i festius de 10 a 15 hores:

Entrades de vehicles pels punts d’informació situats als accessos del parc:

BV 5114 (Fogars de Montclús): gener-desembre.

Nombre de vehicles estacionats cada dues o tres hores (10, 12 i 15 hores) a diferents àrees d’apar-cament, la qual cosa permet disposar de la dada del nombre màxim de vehicles aparcats a les àreessegüents:

Plana del Coll Santa Fe de Montseny: Can CasadesSanta Fe de Montseny: font del FrareColl Formic 1Coll Formic 2Vallforners Turó de l’HomePlana Amagada (turó de l’Home)PassavetsLa GuardiolaFeixes del VilarSant Marçal Les FerreresCastell de Montsoriu

Dades del Pla d’informació

Vehicles estacionats: «Màxim diari de cotxes aparcats»

Mitjanes Màxim absolut

Coll Formic 1 48,0 287

Coll Formic 2 23,8 100

Santa Fe: Can Casades 40,5 89

Santa Fe: font del Frare 10,6 95

La Guardiola 7,6 17

Passavets 14,6 30

Sant Marçal 18,1 36

Les Ferreres 7,6 17

Turó de l’Home (coll Pregon) 11,5 20

Plana Amagada 14,7 137

Plana del Coll 9,1 41

Feixes del Vilar 6,7 30

Vallforners 24,4 197

Castell de Montsoriu 7,6 28


53


Anàlisi de les dades

Les dades de presència de vehicles proporcionades pels informadors situats al principal punt d’ac-cés del parc permeten avançar unes conclusions preliminars pel que fa a la freqüentació del parcels caps de setmana i festius de 10 a 15 hores. Val a dir que es tracta dels dies i la franja horàriaque concentren la major part dels visitants.

Els recomptes que s’han fet sistemàticament els sis darrers anys han permès establir que l’accésmés utilitzat és, amb força diferència, el de la BV-5114, al terme municipal de Fogars de Montclús:un 56% dels vehicles utilitzen aquest accés. Durant l’any 2003, el recompte s’ha limitat a aquestpunt, a partir del qual i a partir de les dades dels anys anteriors, s’ha fet una extrapolació perextreure’n una dada general del nombre de visitants durant els dies i la franja horària indicats.

Pel que fa a la distribució de visitants al llarg de l’any, la tardor continua sent l’època de màximafreqüentació, amb màxims a l’octubre, el setembre i el novembre. A continuació se situen elsmesos de juny i maig.

Entrada de visitants per l’accés de Fogars de Montclús

Gen. Feb. Març Abr. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.

26.035 20.954 30.219 30.065 30.733 32.541 20.025 20.999 37.417 38.814 37.261 25.028

Nombre de vehicles

aparcats 0

10

20

30

40

50

60

SAN

TA F

E:C

AN C

ASAD

ES

CO

LLFO

RM

IC 2

CO

LLFO

RM

IC

SAN

TA F

E:FO

NT

DEL

FR

ARE

LA G

UAR

DIO

LA

PASS

AVET

S

SAN

T M

ARÇ

AL

LES

FER

RER

ESTU

RÓ

DE

L’H

OM

EPL

ANA

AMAG

ADA

PLAN

A D

EL C

OLL

FEIX

ES D

EL

VILA

R

VALL

FOR

NER

SC

ASTE

LLD

E M

ON

TSO

RIU

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

40000

45000

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

Com ja s’ha assenyalat, l’extrapolació de les dades referents a les entrades de vehicles per la carre-tera BV-5114 permet establir la xifra total de visitants per a l’any 2003, comptabilitzats els capsde setmana i festius de 10 a 15 hores, en 607.664, és a dir, amb un increment d’un 8,8% respectea l’any passat.


54


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

COLL FORMIC

SANTA FE

TURÓ DE L'HOME + PLANAAMAGADA

PLANA DEL COLL

VALLFORNERS

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

628.139 583.755 618.148 540.670 565.856 552.284 558.105 607.664

480.000

500.000

520.000

540.000

560.000

580.000

600.000

620.000

640.000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Evolució de la freqüentació

En relació amb el nombre màxim de vehicles estacionats a les àrees d’aparcament que s’exposena la taula resum i el gràfic que l’acompanya, es poden extreure els comentaris següents:

Els aparcaments habitualment més freqüentats continuen sent els del coll Formic (48,0 de mitja-na del nombre màxim de vehicles) i Santa Fe (40,5). Vallforners (24,4), que segueix sent una zonaforça visitada, se situa en tercer lloc.

En general, tots els aparcaments, excepte Vallforners, presenten xifres d’ocupació màxima mitja-na lleugerament superiors a les de l’any 2002, però on aquest increment és més significatiu és alsaparcaments del coll Formic (28,2%).

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Coll Formic 82,5 69,7 60,5 53,6 50,4 46,2 39,5 48,0

Santa Fe 65 79,4 52 65,9 51,9 49,0 40,7 40,5

Turó de l’Home + plana Amagada 45 24,9 24 25,6 24,7 28,5 10,6 13,1

Plana del Coll 8,5 12,4 11 10,2 9,4 10,6 9,5 9,1

Vallforners 24 45,6 52 47,7 31,8 24,9 28,3 24,4

Evolució de la mitjana del nombre màxim de vehicles màxims aparcats


55


Pel que fa al nombre màxim absolut de vehicles aparcats, dada que es recull com a testimoni d’e-pisodis ocasionals d’hiperfreqüentació, continua evidenciant fets puntuals, com ara activitatscol·lectives importants (l’Aplec del Matagalls, o la travessa Matagalls-Montserrat al coll Formic, ola presència de neu, a Santa Fe o, especialment, l’any 2003, a l’àrea del turó de l’Home).Continuen produint-se episodis notables d’hiperfreqüentació puntual a l’àrea de Vallforners, laqual cosa confirma la necessitat d’ordenar l’accés en aquest sector del parc.

En general, comparant les dades de les àrees d’aparcament més significatives els darrers sis anys(1996-2003), sembla iniciar-se una tendència a l’estabilització a les àrees més freqüentades.

Consultes i atencions del Pla d’informació

Durant l’any 2003 i en aplicació dels procediments de control i seguiment de la qualitat dels ser-veis d’ús públic, s’ha dut a terme la recollida sistemàtica de dades del nombre de persones atesespels informadors i de la caracterització dels efectuats, des del mes d’abril, data d’implantació delsprocediments.

Els resultats són els següents:

Dades abril-desembre Extrapolació a tot l’any

Nombre de persones ateses 32.882 43.842

Nombre de consultes 7.811 10.414

Caracterització de les consultes

Itineraris i excursions 37,9%

Xarxa viària i localitzacions 19,7%

Restauració 11,7%

Normativa del parc 5,4%

6.4 Activitats generals i de suport

Coordinació general

Algunes de les principals activitats incloses en aquest apartat han estat les següents:

• Celebració de les reunions generals de guardes i personal de manteniment

• Participació en les reunions informatives del Servei de Parcs Naturals

• Celebració periòdica de reunions de coordinació amb el personal del parc

• Celebració de reunions de coordinació i seguiment amb els responsables dels equipa-ments en règim de concessió administrativa o conveni.

• Seguiment de l’execució del programa d’activitats i del pressupost

• Elaboració de la Memòria del parc corresponent a l’exercici anterior

• Preparació del Programa d’activitats per a l’exercici següent

Parc mòbil

Durant l’any 2003, s’han adquirit dos nous vehicles tot terreny, per tal de substituir vehicles antics.

Assistència a cursos, jornades i seminaris

Personal del Parc Natural del Montseny han participat, com a assistents o com a ponents, en elscursos, jornades i seminaris que s’enumeren a continuació:


56


Assistència:

• Curs de català per a reclassificació de guardes forestals. Diputació de Barcelona

• Curs de treball en alçada. Diputació de Barcelona

• Curs sobre conceptes, normes, directives, protocols i convenis internacionals en matèria deconservació de la natura. Diputació de Barcelona.

• Cursos d’ofimàtica. Diputació de Barcelona

• Curs de Microstation Geographica. Diputació de Barcelona

• ESPARC ’2003: «La integració de les xarxes de conservació». Tarazona (abril)

• III Jornada Tècnica Forestal: «La gestió del cabirol als sistemes forestals». Parc Natural delMontnegre i el Corredor (octubre).

Participació (com a ponents, docents o conferenciants):

• I Fòrum Internacional sobre Ecoturisme i Espais Naturals, Montesquiu (abril)

• II Fòrum de Biodiversitat i Assemblea General de la UICN (Espanya). Valladolid (abril)

• Curs: Cultures patrimonialitzades. Recerca i interpretació en la gestió del patrimoni etno-lògic. Fundació Sa Nostra, Palma (maig).

• Postgrau de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, UAB (maig)

• Jornades de seguiment de la implantació del sistema de qualitat als espais naturals prote-gits. Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, Alacant (juny).

• Congrés anual d’Europarc, Jostedalsbreen N.P., Stryn, Noruega (agost)

• III Seminari de Turisme Rural. Fundació Universitat de Girona. Castellfollit de la Roca(novembre).

• Jornada de seguiment de la implantació del sistema de qualitat als espais naturals prote-gits. Secció Espanyola d’Europarc, Madrid (desembre).


57


Pla de seguiment de paràmetres ecològics

Introducció 59

Programa 1. SEGUIMENT DE VARIABLES FISICOQUÍMIQUES 61

1.1 Meteorologia 611.2 Sismologia 661.3 Hidrologia 661.4 Contaminació atmosfèrica 70

Programa 2. SEGUIMENT DE PARÀMETRES BIOLÒGICS (SEGUIMENT DE LA VEGETACIÓ) 73

2.1 Comunitats vegetals 732.2 Espècies singulars, protegides i/o aïllades 75

Programa 3. SEGUIMENT DE PARÀMETRES BIOLÒGICS (SEGUIMENT DE LA FAUNA) 81

3.1 Seguiment de grups faunístics 813.2 Seguiment d’espècies singulars, protegides i/o aïllades 963.3 Seguiment d’espècies cinegètiques 1043.4 Seguiment de dades fenològiques 1113.5 Recollides i albiraments de fauna 112

Programa 4. PROCESSOS I INTERACCIONS 113

4.1 Seguiment d’espècies al·lòctones 1134.2 Seguiment de la dinàmica de la vegetació 114

Programa 5. TRACTAMENT I TRANSFERÈNCIA DE LA INFORMACIÓ 119

5.1 Tractament i emmagatzematge de les dades 1195.2 Difusió de les dades 1195.3 Participació en xarxes de seguiment 119

Programa 6. FOMENT DE LA RECERCA I SEGUIMENT D’ESTUDIS 121

6.1 Foment i orientació de la investigació 1216.2 Encàrrec, seguiment i recopilació d’estudis 121

Annex


59


IntroduccióEl Pla de seguiment i control de paràmetres ecològics i socioculturals del Parc Natural delMontseny, desenvolupat pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona de maneracoordinada amb la resta de parcs naturals gestionats per aquesta corporació, es va iniciar ambl’objectiu de conèixer de forma contínua l’estat del medi natural i sociocultural. És a dir, que esplantejava com un instrument fonamental i capaç de detectar canvis, determinar tendències idiagnosticar efectes, a fi de planificar correctament les actuacions de gestió.

Al llarg dels anys s’ha consolidat com una eina fonamental per fornir d’elements racionals els cri-teris de gestió dels espais naturals protegits. Des de l’any 1991, en què es van iniciar la redacció il’engegada dels plans de seguiment, s’han realitzat, a l’empara d’aquests, més de dos centenarsd’estudis i programes en el conjunt de tots els parcs.

Com era previsible en la primera fase d’implantació dels plans, s’han dut a terme (amb mitjans irecursos limitats) nombrosos estudis i treballs (de caràcter majoritàriament descriptiu) que hanincidit en un millor coneixement dels sistemes naturals i dels elements que els constitueixen.

Un cop consolidats els plans de seguiment del Montseny i de la resta de parcs gestionats per laDiputació de Barcelona, cal potenciar-los tot dotant-los dels recursos necessaris, econòmics i per-sonals (cal recordar que, si comparem les dades de pressupost de les memòries dels darrers deuanys, la partida destinada a seguiment no s’ha incrementat en valors absoluts, i en termes rela-tius ha baixat un 30%), per poder incrementar els programes de gestió activa del medi (restaura-cions, repoblacions, conservació, tractament de la vegetació, tractament d’hàbitats, etc.) i de con-nexió entre diferents espais de la Xarxa Verda d’Espais Naturals, sobre la base dels resultats obtin-guts.

És indubtable que la inversió en ciència és un dels dèficits de la nostra societat i les nostres admi-nistracions així ho reflecteixen tot destinant-hi quantitats sovint irrisòries. Cal tenir en compteque l’afany de coneixement, com a impuls innat de l’home, és el que ha permès l’avenç de la civi-lització. Actualment les societats que més investiguen són les més avançades, de manera que larendibilitat de les inversions en recerca és inqüestionable. També és cert que encara resten perincorporar a la tecnologia noves troballes científiques, però cal fer el doble esforç: investigar imodernitzar.

El marc dels parcs naturals és l’idoni per treballar en investigació aplicada: des del punt de vistanatural, perquè és un dels motius pels quals es justifica la determinació d’aquests espais i no d’al-tres, ja que són territoris d’una gran qualitat natural; i des del punt de vista social, perquè caldonar resposta anticipada al que s’esdevindrà i als canvis que es van produint en la utilització delsrecursos naturals.

En l’àmbit del Pla de seguiment, cal ser pioner en aquests aspectes, cal incorporar més grups d’in-terès al seguiment (edafologia, ozó, recursos hídrics, plantes inferiors, líquens, molses, fongs, ver-tebrats, processos ecològics, incrementar la participació en xarxes de seguiment existents, consen-suar metodologies i integrar-les en seguiments més amplis, socioeconomia, etc.), cal abordar lainvestigació pura i la aplicada i cal analitzar de manera continuada els resultats obtinguts. I això,tant des del vessant mediambiental, com des del sociocultural. S’han d’assumir estudis que inci-deixin en el coneixement dels grans fenòmens i canvis que poden afectar els recursos naturalsd’àmplies regions (escalfament de l’atmosfera, contaminació, hidrologia, etc.) i la seva transcen-dència social i econòmica. Només així es podran preveure tendències i planificar de manera racio-nal les actuacions. Les polítiques de gestió d’aquests espais haurien de respondre de manera cohe-rent a la raó més que no pas –en el millor dels casos– a la intuïció dels gestors en un exercici deresponsabilitat i de compromís amb la societat.


61


Programa 1. Seguiment de variables fisicoquímiques

1.1 Meteorologia

Manteniment i millora de les estacions meteorològiques

Equip Tècnic del Parc

El parc disposa de dades meteorològiques proporcionades per cinc estacions meteorològiquesautomàtiques (tres de pròpies, una en conveni amb el CREAF i una altra d’acord amb el propieta-ri, l’empresa AYCAM), de quatre estacions manuals completes, d’un pluviògraf i de cinc pluviòme-tres d’acumulació de lectura mensual. La relació completa d’estacions i les seves característiqueses presenten a continuació:

Estacions meteorològiques automàtiques

Estació Data instal·lació Municipi Altitud Paràmetres registrats UTM

El Bellver 04.01.1996 Tagamanent 1.030 m Temperatura DG4222Velocitat del ventDirecció del ventHumitat relativa Radiació global

Precipitació (10, mín.) Humitat del sòl

Temperatura subsòl

Puig Sesolles 03.09.1999 Fogars de Montclús 1.666 m Temperatura DG5325Velocitat del ventDirecció del ventHumitat relativa Radiació global


Temperatura subsòl

La Creu 02.05.2000 El Brull / Aiguafreda 851 m Temperatura DG4027Velocitat del ventDirecció del ventHumitat relativa Radiació global


Temperatura subsòl

Aycam 01.01.1999 Viladrau 874 m Temperatura DG5232Velocitat del ventDirecció del ventHumitat relativa Radiació global


Temperatura subsòl

Pla d’en Xixa 19.02.2001 El Brull / Montseny 1.295 m Temperatura DG4524Velocitat del ventDirecció del ventHumitat relativa Radiació global


Temperatura subsòl


62


0

50

100

150

200

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

0,0 º

5,0 º

10,0 º

15,0 º

20,0 º

25,0 º

30,0 º

35,0 º

40,0 º

Pluja (l/m2)

Temp. mitjana

Estació del mas Joan


Estacions meteorològiques manuals

Estació Municipi Altitud Paràmetres registrats UTM

Fontmartina Fogars de Montclús 940 m Temperatura (màx. mín.) i precipitació diària DG5223

Can Lleonart Fogars de Montclús 1.127 m Temperatura (màx. mín.) i precipitació diària DG5525

La Morera El Brull 883 m Temperatura (màx. mín.) i precipitació diària DG4429

Mas Joan Sant Pere de Vilamajor 772 m Temperatura (màx. mín.) i precipitació diària DG4921

Pluviògraf

Estació Municipi Altitud Paràmetres registrats UTM

El Puig Montseny 1.073 m Precipitació diària DG5227

Pluviòmetres d’acumulació

Estació Data instal·lació Municipi Altitud Paràmetres registrats UTM

Vallcàrquera 01.05.1992 Figaró-Montmany 473 m Precipitació mensual DG5709

L’Agustí Tagamanent 1.031 m Precipitació mensual DG4222

Cerdans Arbúcies 790 m Precipitació mensual DG5232

La Cortinoia Arbúcies 687 m Precipitació mensual DG5629

Can Plomes Gualba 581 m Precipitació mensual DG5823

Recollida i tractament de dades meteorològiques


L’any 2003, meteorològicament parlant, ha estat un any típicament mediterrani, amb un hivernmés aviat fred i plujós, una primavera moderada i no gaire humida, un estiu rigorós i sec, i unatardor fresca i plujosa.

Les precipitacions, abundants i irregulars, van ser de caràcter torrencial al febrer i a l’octubre, iescasses al juny i al juliol.

Les temperatures van ser baixes a l’hivern: es van registrar –9,4 °C al puig Sesolles. I van serextraordinàriament elevades a l’agost, mes en què es van registrar fins a 35,8 °C a Viladrau. Calesmentar la sèrie de temperatures màximes de la primera quinzena d’agost, que van sobrepassarels 30 graus i amb uns nivells d’humitat relativa per sota del 30%, la qual cosa va incrementarnotablement el risc d’incendi forestal del parc. Va ser precisament en aquest període quan es vanproduir els incendis més importants de l’any a Catalunya.


63


0

50100

150

200

250300

350

400450

0,0 º

5,0 º

10,0 º

15,0 º

20,0 º

25,0 º

30,0 º

35,0 º

40,0 º

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

Pluja (l/m2)

Temp. mitjana

Estació de can Lleonart


Precipitació (l/m2) 31,3 173,7 26,6 44,7 53,2 4,4 20,3 64,3 110,5 216,7 77,3 1,9

Mitjana de Mit. 1,7 º 4,7 º 9,3 º 12,1 º 16,3 º 23,7 º 24,2 º 25,1 º 17,8 º 11,7 º 10,1 º 5,9 º

Màxim del mes 18,0 º 12,0 º 15,0 º 23,0 º 27,0 º 33,0 º 32,0 º 34,0 º 23,0 º 19,0 º 14,0 º 12,0 º

Mínim del mes 1,0 º –2,0 º 3,0 º 1,0 º 8,0 º 15,0 º 13,0 º 17,0 º 11,0 º 5,0 º 5,0 º 1,0 º


Precipitació (l/m2) 0,0 326,4 78,0 64,5 92,1 6,0 40,9 66,6 99,7 456,1 99,2 111,0


Màx. del mes 17,0 º 12,5 º 18,0 º 23,0 º 29,5 º 31,0 º 28,0 º 30,0 º 20,5 º 18,5 º 15,0 º 15,0 º

Mín. del mes –6,5 º –8,0 º –1,0 º –8,0 º 2,0 º 9,0 º 9,5 º 11,5 º 4,5 º 0,5 º –1,5 º –6,0 º

Estació de Viladrau

Pluja (l/m2)

Temp. mitjana

0

50

100

150

200

250

0º

5º

10º

15º

20º

25º

30º

35º

40º

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre


Precipitació (l/m2) 35,6 284,6 102,4 53,0 79,0 7,4 41,0 77,0 86,2 280,2 94,2 104,4



Mín. del mes –5,8 º –5,4 º 0,3 º –0,1 º 6,8 º 14,0 º 13,5 º 13,7 º 10,7 º 0,4 º 0,2 º –2,4 º


64


Pluja (l/m2)

Temp. mitjana

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

0

20

4060

80

100120

140

160

180

0º

5º

10º

15º

20º

25º

30º

35º

40º

Estació de Bellver


Precipitació (l/m2) 26,8 171,4 32,2 26,0 51,8 1,2 0,0 67,4 86,4 178,0 50,6 71,6

Mitjana de Mitj 4,2 º 2,8 º 8,7 º 10,6 º 13,9 º 21,8 º 21,9 º 23,9 º 16,1 º 10,3 º 9,3 º 5,5 º


Mín. del mes -5,0 º -5,3 º -0,7 º -1,5 º 5,5 º 13,4 º 12,5 º 14,2 º 10,5 º 1,7 º 1,1 º -2,9 º


0

50

100

150

200

250

300

350

0º

10º

20º

30º

40º

Pluja (l/m2)

Temp. mitjana

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

Estació de Fontmarina


Precipitació (l/m2) 31,5 235,3 65,1 43,9 65,3 4,8 13,2 54,6 115,5 385,6 77,8 126,1



Mín. del mes -4,5 º -6,5 º 0,0 º -1,5 º 2,5 º 11,5 º 9,0 º 11,0 º 10,0 º -0,5 º 1,0 º -2,5 º



65


Pluja (l/m2)

Temp. mitjana

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

0

50

100

150

200

250

300

350

400

-5º

0º

5º10º

15º

20º

25º

30º

35º

40º

Estació del puig Sesolles


Precipitació (l/m2) 100,4 29,4 91,1 59,5 113,8 4,6 54,5 53,9 93,3 421,0 81,9 103,1

Mitjana de Mit. 0,1 º –1,8 º 4,5 º 5,4 º 9,6 º 17,9 º 17,6 º 19,6 º 11,5 º 6,6 º 5,6 º 1,6 º


Mín. del mes –6,8 º –9,4 º –4,8 º –6,0 º 1,3 º 9,1 º 7,6 º 9,8 º 5,8 º –1,4 º –2,5 º –7,8 º

La informació recollida per les estacions meteorològiques és elaborada per obtenir resums hora-ris, diaris i mensuals dels paràmetres observats i fer estimacions d’altres, com ara l’evapotranspi-ració.

Aquestes dades, que són de gran utilitat per a tasques de prevenció d’incendis forestals i per amolts dels treballs de recerca que es duen a terme al parc, estan a disposició dels estudiosos i lespersones interessades que les requereixin.

Estació del pla d’en Xixa

Pluja (l/m2)

Temp. mitjana

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

0

50

100

150

200

250

0º

5º

10º

15º

20º

25º

30º

35º

40º


Precipitació (l/m2) s/d s/d 39,6 28,2 24 5,4 17,6 44,0 º 69,6 242,4 64,8 42,4

Mitjana de Mitj. s/d s/d 2,7 º 8,1 º 6,2 º 12,6 º 19,6 º 21,5 º 13,9 º 8,5 º 7,3 º 3,5 º

Màx. del mes s/d s/d 12,2 º 21,0 º 20,6 º 30,0 º 30,1 º 31,2 º 21,2 º 20,2 º 16,4 º 15,1 º

Mín. del mes s/d s/d 0,1 º –3,2 º 4,6 º 11,8 º 9,9 º 12,0 º 7,1 º –0,5 º –0,6 º –4,9 º


66


1.3 Hidrologia

Recollida i anàlisi d’aigües superficials

Equip Tècnic del ParcLaboratori del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona

Durant l’any 2003, es van fer canvis en els paràmetres a mesurar de les diferents mostres. Es vanmantenir les estacions, però es van deixar d’analitzar els continguts de clorurs, de sulfats i de resi-du sec. Així, es van prendre mostres de quaranta-cinc estacions d’aigües superficials a la primave-ra i a la tardor (dotze fonts i trenta-tres punts a rieres). Val a dir que a la primavera no es van pren-dre mostres de les fonts perquè eren seques, ni de tres punts d’aigües superficials. En col·labora-ció amb el Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, es van analitzar setanta-cincmostres i es van determinar els paràmetres següents:

Cursos d’aigua:temperatura, pH, conductivitat a 20 ºC, calci, alcalinitat, nitrats, nitrits, amoni, fòsfor i matèriaen suspensió.

Fonts:tots els anteriors més terbolesa, clorurs, sulfats, magnesi, sodi i potassi.

En total es van fer vuit-centes determinacions.

Les estacions de mostreig se situen en llocs representatius dels cursos d’aigua del parc, incloent-hipunts, a priori, conflictius (abocaments de depuradores, càmpings, restaurants, granges, etc.) pertal de detectar problemes concrets. En l’analítica realitzada, cal dir que no s’hi han detectat pro-blemes greus.

1.2 Sismologia

Recollida i tractament de dades sismològiques

Equip Tècnic de l’Observatori Fabra

L’Equip Tècnic de l’Observatori Fabra (Reial Acadèmia de Ciències i Arts) registra contínuament lesdades proporcionades per un sismògraf Teledyne-Geotech de període curt i amb les tres compo-nents amb sensors electromagnètics, amplificador electrònic i registre per ploma de tinta instal·lata Fontmartina. Funciona per radiotelemetria, tot enviant el senyal sísmic per ràdio des dels sen-sors fins a l’enregistrador de l’Observatori (Tibidabo). Anualment el parc rep un informe dels sis-mes registrats que pot ser consultat als centres de documentació del parc.

Sismes detectats a Fontmartina. Anys 1991-2002

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Sismes locals < 120 km 111 63 93 91 138 164 82 61 51 187 78 114

Sismes regionals 120-1.000 km 93 76 80 71 68 71 81 37 29 77 163 177

Telesismes 1.000-10.000 km 90 65 51 38 53 44 58 44* 39* 58* 86* 82*

Telesismes > 10.000 km 29 32 34 24 17 12 35

TOTAL SISMES 323 236 258 224 276 291 256 142 119 322 327 373

* Telesismes (> 1.000 km)Font: Observatori Fabra


67


Estacions de seguiment (aigües superficials)

Breu descripció de les dades recollides


Resum hidrogeoquímic de les aigüesLa fisicoquímica de les aigües del Montseny és bastant heterogènia, ja que depèn de la litologiade la zona que travessen. També depèn del temps d’interacció amb la roca, en el cas de les aigüessubterrànies (com més interacció, més mineralitzada estarà l’aigua), i de la composició inicial dela precipitació. Com més agressiva sigui l’aigua d’infiltració inicial, més interaccionarà amb la rocai més anions dissoldrà.

En general, les aigües del Parc Natural del Montseny són bastant toves, és a dir, estan molt pocmineralitzades. Tenen un valor mitjà de 157,7 mS/cm per a les aigües superficials, i de 86,4 mS/cmper a les subterrànies. La font de Can Felip és la més mineralitzada, amb un màxim de 217 mS/cm.

Pel que fa a les aigües superficials, l’Afrau és el punt de mostreig on el valor de conductivitat elèc-trica és més alt, amb 824 mS/cm de màxima. També cal destacar l’estació de can Xicola, amb554 mS/cm a la primavera.

El quimisme de l’aigua està donat per la proporció dels anions principals (bicarbonat, clorurs i sul-fats). El component més abundant que hi trobem és el bicarbonat. Per tant, en general es tractad’aigües bicarbonatades, amb diferents tendències catiòniques segons la litologia que travessen.

Segons l’estudi elaborat pel Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de laUniversitat de Barcelona sobre les característiques hidrogeoquímiques de les aigües subterràniesi superficials del Montseny, les aigües drenen:

– Granits: aigües bicarbonatades càlciques amb tendència sodicopotàssica

– Esquistos: aigües bicarbonatades calcicomagnèsiques i/o sodicopotàssiques

– Calcàries paleozoiques: aigües bicarbonatades calcicomagnèsiques

– Gresos i lutites: aigües bicarbonatades calcicomagnèsiques amb tendència sòdica o bicarbo-natades-sulfatades calcicomagnèsiques.

– Calcàries triàsiques: aigües bicarbonatades amb tendència sulfatada, calcicomagnèsiques obicarbonatades calcicomagnèsiques.

– Materials detrítics neògens: aigües bicarbonatades calcicomagnèsiques amb tendència sòdica

– Materials detrítics quaternaris: aigües bicarbonatades calcicomagnèsiques

La qualitat de l’aigua es mesura segons els paràmetres següents:

– El pH està dins del rang fixat entorn del nivell guia, amb un valor mitjà de 7,8 per a les aigüessuperficials, i de 6,8 per a les fonts.

– La temperatura, en canvi, en algun cas sol superar el valor guia fixat per la legislació de lesfonts (12 ºC), com ara les fonts del Pujol (13 ºC), de Cal Pagès (12 ºC), de Sant Martí (14 ºC) ode Can Felip (14 ºC) en el cas d’aigües subterrànies. Per a les aigües superficials la mitjana solser més alta, fins a 3 graus, tot i que també es veuen molt més influïdes per l’estacionalitat.

– La terbolesa no supera el límit màxim admissible (6 UNF), però sí que se supera el valor guia (1).Per exemple, a la font de Cal Pagès s’enregistra una terbolesa de 2,4, i a la de Sant Martí, d’1,4.

Conca Primavera (del 23-6 al 8-7-2003) Tardor (del 25-11 al 9-12-2003)

Besòs - 9 estacions Fisicoquímic Fisicoquímic

Tordera - 20 estacions Fisicoquímic Fisicoquímic

Riera Major - 4 - estacions Fisicoquímic Fisicoquímic


68


Conca Subconca Lloc Data Temp. pH Conductiv. Calci Alcalinit. Nitrats Nitrits Amoni Fòsfor MES

Unitats pH Cº unitats uS/cm mg/lCa mg/l mg/l NO3 mg/l mg/l NH4 ug/l P2O3 mg/l

Nivell guia 12 6,5-8,5 400 100,00 HCO3 25 NO2 0,05 400 Absència

Màxim admissible 25 9,5 50 0,1 0,5 5000

TORDERA Gualba Riera de Santa Fe 23/06/03 15,00 7,40 41,00 0,70 17,00 0,84 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2Passavets

TORDERA Gualba Pont de 23/06/03 15,00 7,60 57,00 1,10 22,00 0,76 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2Cal Trompo

TORDERA Gualba Avet Blau 23/06/03 15,00 7,40 60,00 1,10 24,00 0,70 < 0,05 0,05 < 200 < 2(abocament)

TORDERA Gualba Embassament 23/06/03 14,00 7,30 66,00 1,30 24,00 1,19 < 0,05 0,07 < 200 < 2petit

TORDERA Gualba Embassament 23/06/03 20,00 7,30 62,00 2,00 22,00 < 0,10 < 0,05 0,06 < 200 4,00gran (capçalera)

TORDERA Gualba Embassament 23/06/03 22,00 7,40 63,00 2,30 22,00 < 0,10 < 0,05 < 0,05 < 200 4,00gran (mur)

TORDERA Gualba RACC

TORDERA R. Ciuret Sot de l’Infern

TORDERA R. Ciuret Cal Sastre 08/07/03 17,00 7,80 101,00 2,70 46,00 1,30 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2

TORDERA La Castanya Pont de la Llavina 23/06/03 15,50 7,90 93,00 3,60 44,00 1,38 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2

TORDERA Tordera Les Illes 23/06/03 13,00 7,90 88,00 4,50 44,00 0,70 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2

TORDERA Tordera Pedrera Tubau 23/06/03 16,00 7,60 108,00 3,60 39,00 3,71 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2

TORDERA Tordera Abocament 25/06/03 17,00 7,70 108,00 3,50 49,00 2,53 0,06 0,54 < 200 < 2depuradora Montseny

TORDERA Tordera Sant Roc 23/06/03 16,50 7,70 99,00 2,10 37,00 3,39 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2

TORDERA Tordera Rec de 25/06/03 18,00 7,80 108,00 3,60 44,00 4,80 0,05 < 0,05 < 200 < 2Palautordera (Viladecans)

TORDERA Arbúcies Molí de les Pipes

TORDERA Arbúcies Marcus - riera 08/07/03 15,00 8,00 138,00 6,90 71,00 0,71 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2de les Truites

TORDERA Arbúcies Les Gatoneres 08/07/03 15,00 8,10 186,00 24,90 95,00 1,09 < 0,05 0,05 < 200 < 2

TORDERA Arbúcies Nucli Arbúcies 08/07/03 20,00 7,90 326,00 34,20 142,00 6,43 0,87 3,60 < 200 2,00

TORDERA Arbúcies Pícnic del Pol 08/07/03 19,00 8,10 313,00 36,00 134,00 12,27 0,06 < 0,05 253,00 < 2

BESÒS Martinet L’Afrau 08/07/03 16,50 8,00 824,00 102,20 444,00 < 0,10 < 0,05 0,11 < 200 3,00

BESÒS Avancó Casanova de 08/07/03 17,00 7,90 327,00 44,30 193,00 2,10 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2Sant Miquel

BESÒS Avancó Els Frares 08/07/03 19,00 7,90 258,00 30,90 146,00 0,17 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2

BESÒS Figuera Pont Peu de Costa 08/07/03 19,00 7,70 313,00 41,50 184,00 2,57 0,09 0,12 < 200 < 2

BESÒS Purgatori Camí del Bellit 08/07/03 17,00 7,90 324,00 43,40 159,00 0,94 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2

BESÒS Vallcàrquera Can Bosc

BESÒS Vallcàrquera Can Xicola 08/07/03 16,00 8,20 554,00 73,70 318,00 6,98 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2

BESÒS Vallforners Entrada pantà 08/07/03 16,00 7,80 148,00 13,90 68,00 0,53 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2

Vallforners

BESÒS Vallforners Roc Fiter 08/07/03 14,00 7,90 137,00 16,20 63,00 0,62 < 0,05 < 0,05 < 200 < 2

TER Gurri Valldoriola 25/06/03 22,00 7,80 79,00 3,10 34,00 < 0,10 < 0,05 0,05 < 200 < 2

TER La Sala Pont de Coll Cendrós 25/06/03 16,50 8,10 219,00 23,40 104,00 6,08 0,06 < 0,05 319,00 < 2

TER Riera Major Can Pau Moliner 23/06/03 16,00 8,20 225,00 25,40 109,00 6,08 0,06 0,06 543,00 < 2

TER Espinelves La Pocafarina 25/06/03 8,20 239,00 26,00 120,00 2,53 0,05 < 0,05 < 200 < 2

– Altres paràmetres que cal tenir en compte per establir la qualitat de les aigües són els nitrats,els nitrits, l’amoni, i el fòsfor. També seria interessant disposar de dades sobre la DBO i la DQO,però fins ara aquests paràmetres no s’han analitzat mai.

– Pel que fa als nitrats, cal dir que no s’ha superat el nivell guia a cap estació. S’observen, però,petits augments en la concentració en determinats punts, que només es poden explicar per lapresència de purins o d’aigües residuals, o de tots dos contaminants. En canvi, l’amoni sí quesupera els límits establerts en certs casos. Sempre sol ser als mateixos punts per presència d’ai-gües residuals, com ara la riera d’Arbúcies i la Tordera passats el nuclis urbans d’Arbúcies iMontseny, respectivament. Aquest any s’ha notat especialment a l’estiu, període amb una gransequera que ha agreujat els problemes. A la tardor, tan sols s’ha sobrepassat el valor guia a lariera d’Arbúcies.

– És important controlar el nivell de fosfats, com també el de nitrats, ja que poden provocaruna eutrofització del medi i, com a conseqüència, la desaparició de moltes espècies. En algunspunts és freqüent que se superi el nivell guia, però mai el màxim admissible. Per exemple, alpunt de can Pau Moliner. Els altres punts conflictius, la riera d’Arbúcies i la Tordera, enguanyno han superat ni el nivell guia.

Al llarg dels darrers anys, s’ha pogut observar que en general a tots el punts conflictius la concen-tració de substàncies no desitjables ha disminuït considerablement.

Analítica fisicoquímica de primavera d’aigües superficial


69


Conca Subconca Lloc Data Temp. pH Conductiv. Calci Alcalinit. Nitrats Nitrits Amoni Fòsfor MES

Unitats ºC Unitats pH uS/cm mg/lCa mg/l HCO3 mg/l NO3 mg/l NO2 mg/l NH4 ug/l P2O3 mg/l

Nivell guia 12 6,5-8,5 400 100,00 25 - 0,05 400 Absència

Màxim admissible 25 9,5 50 0,1 0,5 5000

LA TORDERA Gualba Riera de Santa 25/11/03 7 7.1 31 1.0 12 0.62 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2Fe Passavets

LA TORDERA Gualba Pont de Cal Trompo 25/11/03 8 7.3 39 2.0 15 0.48 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

LA TORDERA Gualba Avet Blau 25/11/03 8 7.1 37 1.2 15 0.60 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2(abocament)

LA TORDERA Gualba Embassament petit 25/11/03 8 6.8 45 1.5 34 0.48 < 0.05 0.09 < 200 < 2

LA TORDERA Gualba Embassament 25/11/03 8 7.1 49 2.7 32 0.79 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2gran (capçalera)

LA TORDERA Gualba Embassament 25/11/03 8 7.2 50 1.8 15 0.71 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2gran (mur)

LA TORDERA Gualba RACC 02/12/03 9 7.8 92 4.3 34 1.23 < 0.05 < 0.05 < 200 2

LA TORDERA R. Ciuret Sot de l’Infern 25/11/03 8 7.2 3.7 1.0 10 2.54 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

LA TORDERA R. Ciuret Cal Sastre 02/12/03 9.5 7.9 98 2.6 37 2.30 0.06 0.08 < 200 < 2

LA TORDERA La Castanya Molí de la Llavina 02/12/03 9 7.7 71 2.4 29 1.38 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

LA TORDERA Tordera Les Illes 02/12/03 8 7.8 72 3.5 32 0.56 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

LA TORDERA Tordera Pedrera Tubau 02/12/03 9 7.8 77 2.6 29 1.93 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

LA TORDERA Tordera Abocament 09/12/03 7 7.6 75 2.1 29 2.75 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2depuradora Montseny

LA TORDERA Tordera Sant Roc 25/11/03 10 7.4 69 2.2 27 2.17 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

LA TORDERA Tordera Rec de 09/12/03 7 7.5 80 2.1 24 3.34 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2Palautordera(Viladecans)

LA TORDERA Arbúcies Molí de les Pipes 02/12/03 10 8.2 165 22.5 88 2.67 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

LA TORDERA Arbúcies El Marcus 02/12/03 10 8.1 134 6.6 73 1.11 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

LA TORDERA Arbúcies Les Gatoneres 02/12/03 9 8.2 162 22.5 84 1.04 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

LA TORDERA Arbúcies Nucli Arbúcies 02/12/03 10 8.2 210 28.8 99 4.37 0.09 0.19 < 200 < 2LA TORDERA Arbúcies Pícnic del Pol 02/12/03 10 8.2 227 28.8 109 5.70 0.14 0.19 < 200 < 2

BESÒS Martinet L’Afrau 09/12/03 6 8.4 619 76.2 8.16 < 0.05 < 0.05 < 200 2

BESÒS Avancó Casanova de 09/12/03 6 7.9 114 6.8 46 0.38 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2Sant Miquel

BESÒS Avancó Els Frares 09/12/03 6 7.7 108 6.5 44 0.37 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

BESÒS Figuera Pont Peu de Costa 09/12/03 6 7.8 107 6.4 49 0.37 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

BESÒS Purgatori Camí del Bellit 09/12/03 6 7.8 113 6.7 49 0.38 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

BESÒS Vallcàrquera Can Bosc 09/12/03 6 8.1 234 27.9 115 0.73 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

BESÒS Vallcàrquera Can Xicola 09/12/03 6 8.2 258 32.6 125 1.10 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

BESÒS Vallforners Entrada pantà 09/12/03 6 7.6 84 2.8 27 0.52 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

Vallforners

BESÒS Vallforners Roc Fiter 09/12/03 6 7.9 163 17.3 68 1.99 < 0.05 < 0.05 < 200 2

TER Gurri Valldoriola 02/12/03 8.5 7.5 70 2.0 24 < 0.10 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

TER La Sala Pont de 25/11/03 8 7.8 89 5.7 39 2.81 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

Coll Cendrós

TER Riera Major Can Pau Moliner 25/11/03 9 7.9 129 14.9 59 3.85 0.05 < 0.05 < 200 < 2

TER Espinelves La Pocafarina 25/11/03 9 8.1 241 23.4 125 5.12 < 0.05 < 0.05 < 200 < 2

Analítica fisicoquímica de tardor d’aigües superficials

Seguiment hidrològic (fonts)


De dotze fonts del parc que constitueixen les estacions de control, a causa de la sequera, noméses van poder prendre mostres de set, per fer la caracterització fisicoquímica (temperatura, pH,conductivitat a 20 ºC, clorurs, sulfats, calci, magnesi, sodi, potassi, duresa, residu sec a 180 ºC,nitrats, nitrits, amoni, coure, zinc, oxidabilitat, ferro, manganès, coure, fòsfor, matèria en suspen-sió i alcalinitat). L’analítica mostra que no hi ha cap anomalia fisicoquímica, fora de les conegu-des aigües amb ferro de les fonts de Cal Pagès i de Sant Martí i del lleuger augment en sulfats ala de Can Felip, i que són aigües de bona qualitat. A la font de l’Arimany, però, es va trobar unvalor de nitrats superior al nivell guia.

També les temperatures, en quatre casos, van superar el valor guia fixat per la legislació de lesfonts (12 ºC): a les fonts del Pujol, de Cal Pagès, de Sant Martí i de Can Felip, que podria ser cau-sat per una manca de protecció del dipòsit previ al brocal.


1.4 Contaminació atmosfèrica

Recollida de dades sobre contaminació atmosfèrica


Captador de volum (fums i SO2)

Durant l’any 2003, el captador de volum, que pren mostres diàries de continguts en fums (partí-cules en suspensió) i de SO2 (residus de combustions i processos industrials), situat a Mosquerolesha estat operatiu 90 dies (100%). Les mostres les analitza setmanalment el Laboratori del Serveidel Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. A partir del març es va determinar posar fi a lapresa de dades, ja que durant els anys que ha estat operativa mai no ha proporcionat dades quepoguessin fer sospitar que els contaminants analitzats constituïen un problema per al mediambient atmosfèric.

70


Lloc Data Terbol. Temp. pH Cond. Clorur Sulfat Calci Magnesi Sodi Potassi Alcalin. NitratsUnitats ºC unitats uS/cm mg/l mg/l

pH HCO3 NO3Nivell guia 12 6,5 a 8,5 400 25 25 100 30 20 10 25Màxim admissible 25 9,5 200 250 50 150 12 50

Tordera. Font de les Nàïades 16/12/03 0.7 10 7.2 88 4 3 3.8 2.4 6.0 1.0 46 0.81

Tordera. Font de Cal Pagès 16/12/03 2.4 12 6.7 79 5 6 1.8 3.7 6.2 0.7 34 0.17

Tordera. Font de Sant Martí 16/12/03 1.4 14 7.4 107 6 8 5.9 3.9 6.7 0.9 44 3.12

Tordera. Font del Pujol 16/12/03 0.6 13 6.8 124 10 8 9.6 3.6 9.6 0.5 24 22.25

Tordera. Font de Can Felip 16/12/03 0.7 14 7.2 217 13 24 12.5 6.7 18.9 1.0 61 18.42

Tordera. Font Sant Marçal 16/12/03 0.3 9 7.3 142 4 6 20.0 3.1 4.8 2.0 86 1.10

Tordera. Gualba. Font de Passavets 16/12/03 0.1 7.8 6.7 38 3 2 1.2 0.6 4.2 0.7 20 < 0.10

Tordera. Gualba. Font del Frare 16/12/03 0.2 8.4 6.3 41 7 3 0.7 0.7 4.7 < 0.5 10 0.32

Tordera. Gualba. Font del Cirerer 16/12/03 0.2 9 6.6 32 2 2 < 0.5 < 0.5 4.5 < 0.5 17 0.63

Tordera. Campins. Font del Profit 16/12/03 0.4 9 6.7 44 4 4 0.5 1.6 4.2 < 0.5 15 1.38

Tordera. Vimaners. Font de la Teula 16/12/03 0.3 9 6.4 58 4 6 1.5 0.8 5.9 0.6 24 1.86

Tordera. Vimaners. Font de la Roureda 16/12/03 0.1 5 6.7 67 4 5 1.6 0.8 7.0 0.7 29 2.31

Font Primavera Tardor (1612-2003)

Les Nàiades Fisicoquímic

Cal Pagès Fisicoquímic

Sant Martí Fisicoquímic

Pujol Fisicoquímic

Can Felip Fisicoquímic

Sant Marçal Fisicoquímic

Passavets Fisicoquímic

Frare Fisicoquímic

Cirerer Fisicoquímic

Profit Fisicoquímic

Teula Fisicoquímic

Roureda Fisicoquímic

Tipus d’analítiques realitzades

Analítica fisicoquímica de tardor d’aigües de fonts


71


SO2 (mg/m3) Fums (mg/m3)

Total dies 90 90

Total dies (%) 100 100

Dada màxima 21,0 10

Dada mínima 10,0 10

Mitjana 11,2 10

Mediana 10 10

Percentil 98 18,2 10

Dies límit 0 0

Dies guia 0 0

Períodes > 3 dies 0 0

Emergència 0

Conclusions

Els valors estadístics (mitjana, mediana i percentil 98) presenten valors de concentració propers almínim detectable pel mètode analític. No se superen, per tant, ni el valor guia ni el valor límitfixats per la legislació vigent. Tot això permet catalogar el Parc Natural del Montseny com a «zonade fons» o d’aire net per als contaminants analitzats.

Unitat mòbil

Aquest any, per diversos problemes de calendari, no s’ha pogut instal·lar ni la unitat mòbil ni elcaptador d’ozó tal com els darrers anys ha fet el Servei del Medi Ambient de la Diputació deBarcelona durant el període d’estiu.


Resum de dades de l’estació de Mosqueroles


73


Programa 2. Seguiment de paràmetres biològics(seguiment de la vegetació)

2.1 Comunitats vegetals

Programa de cooperació internacional per a l’avaluació i el seguiment dels efectes de la contaminació atmosfèrica als boscos. Programa de la UnióEuropea per a la protecció dels boscos contra la contaminació atmosfèrica

Estudi dirigit pel Centre Federal d’Investigació en el Sector de la Silvicultura i els Productes ForestalsComissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa. Comissió Europea

Objectius

Conèixer l’estat fitosanitari de les masses forestals europees. Establir les relacions entre els factorsd’estrès antropogènic i l’estat fitosanitari dels boscos. Contribuir a la millora de la política fores-tal dels Estats.

Metodologia

Prospecció sistemàtica de camp a gran escala (xarxa de seguiment de nivell I, que abasta unes5.700 parcel·les) i programa de seguiment intensiu dels boscos (xarxa de seguiment de nivell II,que abasta unes 860 parcel·les). Les parcel·les han de representar els principals sistemes forestalsamb la finalitat de caracteritzar la massa forestal i la seva història, l’arbrat, la vegetació, el sòl, elclima, i la composició química de l’aigua de pluja al descobert i sota les capçades i la de les aigüesde drenatge. El Reglament CEE/1091 detalla les mesures i els mètodes que cal utilitzar.

Seguint les especificacions del Reglament esmentat, corresponen a Espanya cinquanta parcel·les(dotze en alzinars), una de les quals s’ha situat al Parc Natural del Montseny, a la finca de laTraüna, amb diverses visites a cada unitat referenciada d’un km2 i tractament informàtic de lesdades obtingudes. Realització d’enquestes per conèixer els aprofitaments forestals i l’evolució d’a-quests.

Resum

Massa pura de Quercus ilex amb algun peu de castanyer. Fa més de cent anys, la zona es va utilit-zar per a l’agricultura, en especial el conreu de vinyes. L’any 1994, s’hi va fer una neteja de sota-bosc i aclarides, que es van repetir l’any 1996.

Aquest any les observacions encara manifesten molts dels aspectes considerats durant els darrersquatre anys: abundants restes vegetals de les aclarides d’anys anteriors, minadors en algunesfulles del sotabosc, fulles de castanyer amb algun minador/esqueletitzador, el sotabosc d’alzinapresenta un aspecte ennegrit i taques per Trabutia quercinea (també el Rubus sp.), presència pun-tual de defoliadors sense identificar, gales de Dryomyia lichtensteini i erinosi per Eriophies ilicis,amb danys antics d’operacions d’esporga.

L’estat fitosanitari de la parcel·la és en general bo, i el principal problema és la gran densitat depeus; la qual cosa provoca casos de port en bandera i peus submergits.

D’altra banda, cal dir que la Comissió Europea edita cada any l’informe «Estado de los bosques enEuropa»; aquest any, el corresponent al 2002 ha estat elaborat pel Centre Federal de Recerca enel Sector de la Silvicultura i els Productes Forestals (BFH) i s’hi avalua la xarxa i els resultats i es fanles recomanacions pertinents als Estats membres.


74


Dades de la parcel·la 18 Qi

– Espècie principal: Quercus ilex.– Nombre d’arbres: 47 (subparcel·la posteriorment aclarida)– Dates de revisió: 9-8-1994, 27-7-1995, 1-10-1996, 4-9-1997, 11-8-1998, 20-8-1999, 17-8-2000,

5-9-2001, 7-8-2002 i 17-9-2003.– Dates de mostreig edàfic: 27-7-1995.– Dates del mostreig foliar: 9-11-1995, 29-12-1999, 20-11-2002 i 12-2004.– Equip de realització: Tecmena (1994, 1996, 2001, 2002 i 2003), Árbol Técnicos (1995, 1997,

1998, 1999 i 2000).

Defoliació 1994 1994 % 1995 1995 % 1996 1996 1997 1997 1998 1998

(%) nre. arbres del total nre. arbres del total nre. arbres % del total nre. arbres % del total nre. arbres % del total

0-10 4 8 10 20 0 0 9 18 3 6

11-25 30 60 38 76 41 82 38 76 38 81

26-60 15 30 0 0 7 14 1 2 6 13

61-99 1 2 0 0 0 0 0 0

100 0 0 2 4 2 4 2 4 0 0

Defoliació 1999 1999 2000 2000 2001 2001 2002 2002 2003 2003

(%) nre. arbres % del total nre. arbres % del total nre. arbres % del total nre. arbres % del total nre. arbres % del total

0-10 0 0 1 2 0 0 0 0 0 0

11-25 41 87 36 77 39 83 37 79 40 85

26-60 6 13 10 21 8 17 10 21 7 15

61-99 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

100 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Mort 100

Greu 61-99

Moderat 26-60

Lleuger 11-25

Sa 0-10

Defoliació a la parcel·la de la Traüna

Seguiment de la producció de virosta en boscos de Quercus suberi de Quercus petrea del Parc Natural del Montseny

Estudi dirigit per Antònia Caritat i Lluís VilarLaboratori del Suro. Facultat de Ciències. Universitat de Girona

Objectius

L’objectiu general d’aquest estudi és la realització d’un seguiment de la caiguda de diferents frac-cions de la fullaraca per quantificar la producció anual en boscos de Quercus suber i Quercuspetraea del Parc Natural del Montseny. Els treballs es realitzen en parcel·les forestals experimen-tals i els resultats són aplicables per a la gestió forestal i faunística de la zona protegida.

Distribució dels peus segons els valors de defoliació


75


Els objectius concrets d’aquest estudi són els següents:

1) Continuar amb el registre de producció de virosta, al llarg d’un període de temps suficientper a l’aplicació dels resultats, a la parcel·la experimental de sureda (Quercus suber) situa-da al Polell. Fer el marcatge d’una nova parcel·la de sureda.

2) Fer el registre de la producció de virosta en una submediterrània de roure de fulla gran(Quercus petraea).

3) Obtenir resultats aplicables a la previsió de l’evolució de diferents poblacions animals. Perpoder realitzar aquestes previsions, és fonamental conèixer l’evolució de la producció defruits.

4) Quantificar el retorn de matèria orgànica al sòl i paràmetres foliars per estimar la produc-ció de biomassa aèria aplicables a la gestió forestal, cosa que no seria possible si només escalculés la biomassa.

5) Correlacionar les fluctuacions anuals de caiguda de les diferents fraccions de la virostaamb factors climàtics (pluges i temperatures).

6) Avaluar l’índex de regeneració a través del banc de llavors de diferents boscos de querci-nees del Parc Natural del Montseny.

Metodologia

Per a la sureda, en dues parcel·les experimentals de 400 m2 situades a la zona del Polell es recullmensualment la virosta produïda mitjançant set trampes circulars de 0,25 m2. Posteriorment s’as-sequen les mostres i se’n separen les diferents fraccions, i es fan els tractaments estadístics de lesdades amb el programa SPPS.

Per a la roureda, de la mateixa manera però amb una parcel·la situada al Puig.

2.2 Espècies singulars, protegides i/o aïllades

Seguiment de Prunus laurocerasus, Drosera rotundifolia, Gentiana lutea iOphioglossum vulgatum

Seguiment realitzat per Gerard Pié

Objectius

El Pla de seguiment d’espècies vegetals al Parc Natural del Montseny proposat l’any 2000 per a lesespècies Prunus laurocerasus, Drosera rotundifolia, Gentiana lutea i Ophioglossum vulgatum s’haportat a terme durant els anys 2001, 2002 i 2003. L’estudi d’una població de cadascuna d’aques-tes espècies vegetals es deu a l’elevat interès que tenen, bé per la seva raresa al massís, bé perquèsón poc comunes fora de l’ambient del Montseny, de manera que interessa conèixer-ne l’estat il’evolució, com també analitzar quins són els efectes que els produeixen les activitats humanes.

Metodologia

Treball de camp i prospecció de les diferents poblacions de les espècies fixades. Elecció d’unapoblació de cadascuna de les espècies. Localització i marcatge d’individus.

Per a Prunus laurocerasus, de cada individu, se n’ha mesurat el diàmetre del tronc a uns 30 centí-metres d’alçada i s’han pres dades dels perímetres i les alçades.

Per a Drosera rotundifolia s’ha mostrejat la zona per localitzar-ne la població.

Per a Gentiana lutea, se n’han marcat diversos individus i se n’ha fet un seguiment mensual.


76


Per a Ophioglossum vulgatum, s’ha fet un tancat d’exclusió de pastures i s’han marcat unes quan-tes parcel·les testimoni.

Resum

1) Llorer-cirer (Prunus laurocerasus)

La regió que s’ha estudiat aquest any correspon als sots que es localitzen a la regió de l’ermita deRiells, situada a l’est del Parc Natural del Montseny. Els sots que hi porten les aigües neixen delsvessants del turó de Morou, amb diferents orientacions.

– Objectius: el principal propòsit ha estat elaborar un mapa prou general de la zona per tal detenir una idea general dels sots que estan poblats de llorer-cirer, com també definir en quinsrangs d’altitud es troba.

– Materials i mètodes: s’han rastrejat els diferents sots amb altímetre per tal de definir oncomencen i on acaben les poblacions de llorer-cirer. El mapa usat és a escala 1:5000.

– Resultats i conclusions: dels vuit sots visitats, s’ha localitzat llorer-cirer en quatre. Aquestsquatre sots desemboquen a la riera Xica abans que aquesta passi per Riells, la qual acaba abo-cant la seva aigua a la riera de Riells. Per tant, es pot considerar que aquestes fondalades estanmolt lligades entre si, sent d’una mateixa conca hidrogràfica.

Als sots Llobater o de l’Escala, de la Bassa del Tombo (incloent-hi les dues rieres que el formen) ide Cal Gat, tots tres amb presència de llorer-cirer; i els sots de Fontdecors i de les Oliveretes o dePere Boadella, la riera d’Arbúcies i el torrent dels Vimeners, amb absència d’aquesta espècie.

Llobater o de l’Escala, de la Bassa del Tombo (a les dues rieres que en formen la capçalera) i de CalGat, hi hem trobat llorer-cirer. A la resta de fondalades, no se n’ha localitzat.

El sot que té un rang altitudinal més alt pel que fa al llorer-cirer és el Llobater o de l’Escala, quedesemboca a la riera Xica. Els primers arbres, els trobem a 630 metres d’altitud, i la seva presèn-cia arriba fins a 920 metres, la cota més elevada de totes les poblacions que s’han trobat de llo-rer-cirer. Al llarg del sot, els exemplars es troben sempre prop del curs de l’aigua, tant del princi-pal com d’alguns afluents secundaris, alguns dels quals amb un cabal d’aigua no gaire constant.

Aigua amunt de la riera Xica, el sot següent que hi conflueix és el de Cal Gat. Els llorers-cirers elscomencem a trobar a partir de cal Xic, concretament just sota la casa hi ha el primer exemplar (auns 590 metres d’altitud). No es deixa de localitzar-ne fins als 860 metres, cota on la riera és jaquasi inexistent. Curiosament, en aquest mateix sot, uns quants metres més avall de cal Xic, s’hiha localitzat Equisetum hyemale, equisetàcia més aviat rara al massís.

Finalment, els dos últims sots on trobem Prunus laurocerasus són les dues rieres de la capçaleradel sot de la Bassa del Tombo, totes dues ja descrites en estudis anteriors. El nombre de peus d’a-questa espècie en aquests dos sots és menor (vint-i-vuit el de l’oest i trenta el de l’est) que en elscasos dels sots de Cal Gat i de l’Escala. Les altituds assolides en aquestes dues rieres del sot de laBassa del Tombo són de 830 m el de l’oest i de 865 m el de l’est.

Pel que fa a la resta de sots, als quals no s’ha localitzat aquesta espècie, queden més allunyats d’a-questa conca hidrogràfica, tot i ser afluents també de la riera de Riells. Així doncs, es pot conside-rar Prunus laurocerasus com una espècie de distribució més o menys homogènia en aquesta xarxahidrogràfica concreta, ja que és present a tots els cursos d’aigua que conformen la riera Xica. Totsaquests tenen una orientació vers l’est.

Pel que fa a les conclusions, primerament cal dir que, tot i la raresa de Prunus laurocerasus alMontseny, i encara més a les terres catalanes en general, no gaudeix de cap tipus de protecció.Aquest seria potser un dels punts més importants que caldria abordar per assegurar-se la conti-nuïtat d’aquesta espècie. Alhora, també cal conèixer amb més profunditat els tipus de requeri-ments que té i en quines condicions es desenvolupa millor (sots explotats versus zones no explo-tades forestalment, per exemple, o la importància de l’orientació).

2) Dròsera (Drosera rotundifolia)

Les citacions més recents d’aquesta espècie al Montseny es remunten al 1994, últim any en què vaser trobada als Vimeners, riera de Santa Fe. La població va ser tancada amb una petita tanca de


77


fusta per tal que la pastura no l’afectés. Aquest any s’ha portat a terme l’enretirada d’aquestatanca, tot i que s’ha de dir que els últims anys aquesta ja no feia la funció per la qual havia estatconstruïda.

Malauradament, la Drosera rotundifolia no ha estat retrobada. Al llarg dels tres anys que es portafent el seguiment d’aquesta espècie, aquest any és un dels més humits en aquesta zona, i aixòfaria pensar que les possibilitats de retrobar-la són més grans. La quantitat d’herbàcies que cobrei-xen el sòl, però, no fa pensar que aquest sigui un factor clau, com a mínim aquests últims anys.Això no vol dir que la sequera que va patir a la dècada dels noranta no la pugui haver afectat,però actualment sembla que el fet que la comunitat vegetal que hi ha instaurada majoritàriamentno l’afavoreixi és el punt més important per parlar de les dificultats que pot tenir aquesta espè-cie per reaparèixer, si és que encara té possibilitats de fer-ho.

Com havia passat anteriorment, és possible que pugui reaparèixer algun any, de manera que seriarecomanable fer inspeccions periòdiques a la zona dels Vimeners.

3) Genciana groga (Gentiana lutea)

Aquesta planta, típica dels estatges subalpí i muntà, i comuna als Pirineus, es fa a zones molt pun-tuals al massís del Montseny. Un dels seus ambients naturals és a les Agudes, on manté una pobla-ció prou nombrosa. Part d’aquesta se situa enmig del corriol que puja a les Agudes pels Castellets.

L’objectiu del seguiment portat a terme és determinar si el pas d’excursionistes afecta significati-vament la genciana.

Aprofitant el mapa a escala 1:2500 realitzat durant el seguiment de l’any 2001, s’ha visitat lapoblació de gencianes durant l’època de florida.

De les sis gencianes que es troben a tocar de la ruta que puja fins a les Agudes, enguany tres hanflorit. Cap d’aquestes no s’ha vist afectada per la recol·lecció que podrien patir a càrrec dels excur-sionistes. A mitjan juliol, les flors ja estaven mig marcides, i per tant el perill més imminent(recol·lecció) ja no era important. A part dels exemplars més accessibles per als excursionistes, n’hiha d’altres que queden més amagats, la major part dels quals sí que han florit i tampoc no hanpatit cap dany.

Tot i així, s’ha de tenir en compte que la genciana és una planta d’ambients molt poc accessiblesper a l’home i que, per tant, és una de les plantes que es veu menys afectada pel pas d’un senderpel mig d’una reserva natural qualificada com és les Agudes. Aquesta qüestió és delicada i caldriaconèixer amb precisió quines són les repercussions de l’excursionisme sobre les comunitats vege-tals, tot i que, si ens basem en les dades obtingudes, a les Agudes no sembla que hi hagi un impac-te important.

Veient els resultats dels tres anys de seguiment d’aquesta població de gencianes a les Agudes, elsresultats són molt satisfactoris, ja que cap any no ens hem trobat cap genciana malmesa. Aixídoncs, aquest tipus de seguiment pot passar a fer-se bianualment, de manera que no es deixi de

Detall de Prunus laurocerasus(amb el característic color ver-mell del peduncle).


78


Un exemplar d’Ophioglossumvulgatum que creix entremigde Pteridium aquilinum.


seguir quin tipus d’evolució té l’afectació de l’excursionisme sobre les comunitats que es trobenran de sender.

4) Llengua de serp (Ophioglossum vulgatum)

Aquest petit pteridòfit presenta una de les seves poblacions a la Calma, concretament al sot delpla del Clot, on es fa un extens falguerar de Pteridium aquilinum barrejat amb bruc. És una plan-ta amb rizoma subterrani que produeix una fulla anual que neix a la primavera després de les plu-ges i mor quan la zona és més seca, cap a l’estiu. Si el peu és adult, també fa una espiga esporan-gífera.

S’intentarà avaluar l’efecte que té la pastura sobre la llengua de serp, essent aquesta pràctica cen-tenària a la regió de la Calma, de manera que seria desitjable que no l’afectés negativament, sinó,al contrari, que li fos favorable.

L’any 2000 es va construir un tancat d’1 m2 per evitar-hi la pastura que hi ha a la zona. Amb aixòes volia veure si hi havia variacions en la densitat de la població de llengua de serp. Al final del’any 2002, però, aquest tancat va ser arrencat, juntament amb la majoria d’estaques que delimi-taven altres tres parcel·les obertes, per on el bestiar sí que podia pasturar. Això fa que els resul-tats obtinguts fins ara no siguin vàlids.

Al començament d’aquest any, hem tornat a fer un tancat de característiques semblants al quehavíem fet l’any 2000, i hem tornat a clavar les estaques que marquen les parcel·les obertes.

S’han fet diversos recomptes dels peus trobats dins del tancat i dins de les tres parcel·les marca-des, tot diferenciant els peus esporangiats dels estèrils. Els nombres de peus trobats són elssegüents:

Peus d’Ophioglossum vulgatum trobats a les parcel·les

Any: 2003Nombre de visites: 5 Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Tancat

Nombre de peus estèrils 0 0 0 20.5

Nombre de peus esporangiats 0 0 0 10

Nombre de peus totals 0 0 0 30,5

Cobertura de la falguera (%) < 5 < 5 < 5 30

Nombre de peus per m2 0 0 0 30,5

* Els valors de la taula són la mitjana de les tres dades preses els cinc dies de visita per cada àrea.


79


Tot i que les tres parcel·les obertes no són les mateixes que les dels anys anteriors, sí que són a lamateixa zona, i per tant els resultats obtinguts aquest any no haurien de diferir tant dels trobatsaltres anys. Les diferències poden ser atribuïdes a la recol·lecció de bruc que es va fer l’any pas-sat, que va afectar sobretot les tres parcel·les obertes. Tot i així, és difícil arribar a alguna conclu-sió amb les dades només d’un any. S’haurà de veure si l’any que ve aquestes diferències continuensent tan acusades com aquest any.

Seguiment de l’estat de conservació de les poblacions de teix (Taxus baccata) al massís del Montseny: estat del rodal del coll del Vent (turó de l’Home)

Estudi dirigit per Josep M. Espelta i Morral i Anselm Rodrigo. Cursos del Puig 2002-2003CREAF. Universitat Autònoma de Barcelona

Objectius

Delimitar la zona i marcar tots els individus per a seguiments futurs dels rodals de teixos de leszones estudiades. Establir l’estructura d’edats i de mides de tots els individus adults de la pobla-ció estudiada, com també els seus patrons de creixement. Determinar la regeneració d’aquestapoblació mitjançant la identificació de les plàntules i arbrissons. Analitzar les possibles diferènciesde mida, creixement o estructura entre els teixos que formen part del sotabosc de la fageda o del’alzinar, i els que es troben en una zona arbustiva i, per tant, amb una més gran exposició a lallum.

Metodologia

El treball es va dur a terme als rodals de teixos localitzats al voltant del coll del Vent (CV) al turóde l’Home, i al sot de l’Avellaner al pla de la Calma. També es va localitzar i estudiar un petitgrup de dos teixos que hi havia aïllats en una zona anomenada el pou Vell del pla de la Calma,i en els resultats s’inclouen les dades del rodal de la font del Vilar (FV) al pla de la Calma, rodalque es va estudiar l’any passat. A tots els rodals es van identificar i marcar tots els individus deteix.

De tots els individus adults i arbrissons, es van comptar el nombre de peus i es va mesurar el dià-metre a la base i el diàmetre normal de tots els peus de cada individu. De cada rodal es va selec-cionar un grup d’individus adults i arbrissons que tenien un diàmetre normal més gran de 4 cm ies va extreure del peu més gros un testimoni de fusta mitjançant una barrina Pressler per deter-minar els anells de creixement.

Resum

Del treball realitzat durant aquestes estades al Puig, s’han extret les conclusions que presentema continuació.

L’estructura de mida dels peus de teix mostra una gran acumulació de peus de mida intermèdia,dels quals molts pocs esdevenen de mides grans.

Si considerem la mida de tot l’individu, també trobem una majoria de mida intermèdia o petita,i en canvi ben pocs individus grossos. Si bé els individus grossos abunden més a la zona del sot del’Avellaner, seguida per la de la font del Vilar; i on n’hi ha menys és al coll del Vent.

La regeneració de teixos en aquests tres rodals no està garantida, ja que no s’hi ha trobat capplàntula, i a més hi ha ben pocs individus de la mida més petita. Tampoc no sembla que els dosindividus aïllats de pou Vell tinguin capacitat de colonitzar les zones del voltant.

Als tres rodals, aproximadament la meitat dels peus es troben descoberts, i l’altra meitat, parcial-ment o totalment coberts per les capçades de teix o d’altres arbres.

El fet que a les dues poblacions del pla de la Calma els teixos que estan coberts tinguin una mida


80


menor que els que tenen la capçada descoberta indica que una aclarida del bosc en aquesteszones tindria un efecte estimulador sobre el creixement dels teixos i probablement sobre la rege-neració d’aquesta població. En canvi, aquest efecte no sembla tan clar que es produís en el cas dela població situada a la zona del coll del Vent.


81


Programa 3. Seguiment de paràmetres biològics(seguiment de la fauna)

3.1 Seguiment de grups faunístics

Segona fase del programa de seguiment de les poblacions de quiròpters del Parc Natural del Montseny. Campanya 2003

Estudi realitzat per Carles Flaquer, Antoni Arrizabalaga i Ignasi TorreMuseu de Granollers. Ciències Naturals

Objectius

En el decurs de l’any 1998, es va fer un estudi per veure les cavitats presents al Parc Natural delMontseny que podien ser refugis d’interès per als quiròpters. Aquella campanya va servir de pasprevi a la realització de l’inventari de la fauna quiropterològica del parc.

Així doncs, del 1999 al 2003 s’han anat fent petites campanyes arreu del parc amb l’objectiu d’in-ventariar totes les espècies de quiròpters. Els resultats obtinguts han estat molt interessants,havent-se citat vint espècies de quiròpters.

La riquesa del grup de quiròpters del Montseny és indicativa que al parc hi ha espècies adaptadesa tots els hàbitats, les quals tenen un paper molt important a la major part dels ecosistemes.

Malgrat que hi ha la possibilitat d’anar engruixint lleugerament les citacions d’espècies de quiròp-ters del parc, cal destacar la necessitat de canviar l’objectiu principal de l’estudi. Així doncs, aquestany s’han fet anàlisis estadístiques dels mètodes de camp emprats, amb la qual cosa es busca unametodologia equilibrada i estandarditzada que permeti fer seguiments de la fauna quiropterolò-gica del parc.

Paral·lelament als objectius de seguiment i conservació de la fauna quiropterològica delMontseny, cal dur a terme tasques de difusió, bo i recordant que aquestes espècies estan protegi-des, tant a escala de l’Estat espanyol com de la Comunitat Europea.

Metodologia

Les tècniques d’estudi de quiròpters són selectives i no hi ha una única tècnica que per si sola per-meti reflectir amb claredat les poblacions i la distribució de les diferents espècies presents en unterritori concret (MITCHELL-JONES, 1987; THOMAS i LA VAL, 1990; KUENZI i MORRISON, 1998;O’FARRELL i GANNON, 1999).

Així doncs, per conèixer la diversitat de quiròpters del parc és necessari combinar tècniques comara la inspecció de refugis, la col·locació de xarxes i l’anàlisi d’ultrasons.

No obstant això, hi ha problemes metodològics afegits que dificulten la comparació directa de lesdiferents tècniques d’estudi emprades. Així doncs, els detectors d’ultrasons sobrevaloren l’abun-dància d’exemplars, ja que es basen en el nombre de contactes obtinguts, una mesura que incre-menta artificialment el nombre d’individus d’una mostra (pseudoreplicació). La col·locació de xar-xes i la inspecció de refugis, en canvi, permeten fer una estima fiable de l’abundància, ja que elsdiferents individus poden ser perfectament identificats i comptats.

La inspecció de refugis ens permet obtenir dades de la biologia de les diferents espècies de qui-ròpters. Els refugis són de gran importància per a tots els quiròpters, i per estudiar-los hem utilit-zat frontals i visors nocturns.

Al llarg de l’any, els quiròpters passen per diversos refugis de característiques diferents que calanar visitant.

Els refugis d’hivern han de presentar temperatures constants, que no estiguin totalment sotmeses


82


a les variacions de l’exterior, i humitats relatives altes (de prop del 95%). Aquests tipus de refugisacostumen a ser mines, coves, cellers, etc.

Els refugis intermedis són llocs de pas que poden servir de repòs durant la migració entre el refu-gi d’hivern i el d’estiu. Aquests refugis són utilitzats al començament de la primavera i a la tardor,quan també s’hi pot produir la còpula.

Els refugis d’estiu o de part són utilitzats a la primavera i a l’estiu. Aquests refugis varien moltsegons les necessitats de cada espècie, però acostumen a ser llocs calents, tranquils i força nets. Hiha espècies que crien en clivelles de roques, d’altres en cases abandonades, d’altres en forats detroncs d’arbres, etc.

Una altra tècnica utilitzada durant la campanya és la col·locació de xarxes de captura de quiròp-ters. Les xarxes les hem col·locat en espais que per les seves característiques semblaven propíciesperquè hi passessin quiròpters, com ara punts d’aigua, camins, barrancs, etc. (FINNEMORE iRICHARDSON, 1987; KUNZ i KURTA, 1990).

Per últim, la identificació de crits d’alta freqüència ha estat realitzada amb detectors d’ultrasonsamb sistemes d’heterodins (altrament dit de banda curta perquè permeten identificar in situ lesespècies que emeten sons propers a la freqüència seleccionada en el detector) i de temps expan-dit (també anomenat de banda ampla perquè permet identificar tots els crits emesos des de 10fins a 200 kHz amb una gran finesa per a l’anàlisi, però que no treballa in situ).

Els enregistraments han estat emmagatzemats en un DAT i analitzats mitjançant un ordinadorportàtil amb targeta de so professional i un programari específic.

Durant la campanya, s’ha observat l’activitat quiropterològica de diversos ambients mitjançant larealització d’estacions i transsectes de 10 minuts. També han estat preses les dades d’interès de lo-calitzacions d’individus identificats entre els desplaçaments d’estació a estació (s’ha utilitzat GPS).

La utilització del cotxe (a 30 km/h) per fer enregistraments durant distàncies més llargues i evitarrepetir comptatges dels mateixos individus, ha estat una tècnica molt poc utilitzada perquè fa difí-cil tenir seqüències llargues d’enregistrament que siguin de qualitat.

Les identificacions s’han basat en els paràmetres següents: tipus de crits (freqüència modulada,constant o variable entre les dues), crits socials, freqüències de màxima energia, durada de cadacrit i durada del lapse entre crits (FENTON, 1986; AHLÉN, 1989; 1990; LIMPENS, 1993; PETTERSSON,1993a; 1993b; BARATAUD, 1996; AHLÉN i BAAGOE, 1999). També s’han tingut en compte aspec-tes relatius a la forma i velocitat de vol (utilització de focus de 500 candeles) com a criteris d’iden-tificació (AHLÉN, 1990; AHLÉN i BAAGOE, 1999).

Si bé –com s’ha esmentat més amunt– cap de les tècniques no permet identificar totes les espèciesde quiròpters presents a Catalunya, la identificació acústica és la tècnica que més espècies permetidentificar (O’FARRELL i GANNON, 1999). I també és la tècnica que no provoca estrès als animals.

Resum

Durant la campanya del 2003, al Parc Natural del Montseny hi ha estat identificada una nova espè-cie de quiròpter: la ratapinyada de naterer (Myotis natterieri). Amb aquesta espècie ja són vint lesespècies o grups espècie identificades al parc, la qual cosa significa que al Montseny hi ha el 80%de les espècies presents a Catalunya.

En aquest sentit, la fauna quiropterològica del Montseny pot ser tinguda en compte com un bonbioindicador de l’estat de conservació de diversos ecosistemes del parc.

De les espècies identificades del Parc Natural del Montseny, se n’han de destacar les següents: R. ferrumequinum, R. hipposideros, R. euryale / mehelyi, M. schreibersii, Myotis myotis / blythii iM. emarginata. Aquestes espècies estan incloses a l’annex II de la Directiva d’hàbitats 92/43 CEE,per la qual es consideren les espècies d’interès comunitari, la conservació de les quals depèn dedesignar els seus hàbitats com d’especial conservació.

Aquest any s’han fet 15 estacions i 6 transsectes d’escolta amb detectors d’ultrasons (vegeu elsannexos), i fins ara han estat col·locats 259 metres de xarxes durant un total de 41,15 hores (vegeuels annexos).


83


D’altra banda, també han estat inspeccionats divuit refugis, algun dels quals, com és el cas de lamina del Remei, han estat visitats fins a deu vegades. D’aquests refugis només el 55,5% (deu refu-gis) presentaven quiròpters, i el 50% d’aquests eren mines abandonades. La importància de con-servar els pocs refugis de quiròpters coneguts ha portat a elaborar algunes propostes de conser-vació, de les quals cal destacar les mesures d’adequació de la mina de Sant Marçal i la conservaciódels dos refugis de cria coneguts.

Percentatge de tipus de refugis ocupats per quiròpters

mina50%

esquerda10%edifici

40%

Nom comú Nom científic

1 Ratapinyada de ferradura gran Rhinolophus ferrumequinum

2 * Ratapinyada de ferradura mediterrània / mitjana Rhinolophus euryale/ mehelyi

3 Ratapinyada de ferradura petita Rhinolophus hipposideros

4 Ratapinyada pipistrel·la comuna Pipistrellus pipistrellus

5 Ratapinyada pipistrel·la nana o soprano Pipistrellus pygmaeus

6 Ratapinyada pipistrel·la muntanyenca Hypsugo savii

7 * Ratapinyada pipistrel·la falsa Pipistrellus nathusii

8 Ratapinyada pipistrel·la de vores clares Pipistrellus kuhlii

9 Ratapinyada orelluda septentrional Plecotus auritus

10 Ratapinyada orelluda meridional Plecotus austriacus

11 Ratapinyada dels graners Eptesicus serotinus

12 Ratapinyada d’aigua Myotis daubentoni

13 * La ratapinyada de musell llarg Myotis myotis

14 * Ratapinyada de musell agut Myotis blythii

15 Ratapinyada de cova Miniopterus schereibersii

16 Ratapinyada d’orella escapçada Myotis emarginatus

17 * Ratapinyada nòctula gran Nyctalus noctula / lasiopterus

18 Ratapinyada nòctula petita Nyctalus leislerii

19 Ratapinyada de cua llarga Tadarida teniotis

20 ** Ratapinyada de naterer Myotis natterieri

* Indiquen les citacions antigues o grups acústics** Indica la nova espècie de quiròpter capturada durant aquesta campanya

Dels deu refugis trobats al Montseny que presentaven quiròpters, només el 20% eren refugis de cria,que en els dos casos eren de R. hipposideros i estaven emplaçats en un edifici (vegeu les taules).

Malgrat no haver-hi prou mostra per tenir resultats significatius d’abundàncies relatives, P. pipis-trellus i P. pygmaeus són les espècies amb les quals més contactes s’han tingut a les estacions d’es-colta (prop del 20% dels contactes). Així mateix, les dues espècies han estat trobades al 33,3% deles estacions estudiades.

Paral·lelament a la realització d’estacions i transsectes, els detectors d’ultrasons han estat utilit-zats per fer enregistraments a diversos punts del parc, i d’aquesta manera han estat identificadesi localitzades un gran nombre d’espècies de quiròpters distribuïdes per tot el parc.

Espècies de quiròpters identificades del Parc Natural del Montseny


84


Anellament d’ocells amb esforç constant (projecte SYLVIA). Any 2003

Estudi realitzat per Gabriel GargalloInstitut Català d’Ornitologia

Objectius

– Conèixer la dinàmica poblacional de l’ornitofauna.– Obtenir dades sobre la biologia de les espècies.

Metodologia

Des de l’any 2000, el Parc Natural del Montseny forma part del projecte SYLVIA, de l’Institut Catalàd’Ornitologia. Aquest projecte científic avalua l’efecte dels diferents paràmetres demogràfics enles tendències poblacionals de les espècies d’ocells que nidifiquen i passen l’hivern a Catalunya.El projecte SYLVIA, que utilitza l’anellament científic d’ocells com a metodologia d’estudi, estàformat per una xarxa d’estacions d’anellament repartides per tot el territori català. Actualment,hi ha quaranta estacions SYLVIA a Catalunya, dues de les quals són dins del Parc Natural delMontseny, tot i que l’any 2003 ja només en va funcionar una. L’estació és situada al pla d’en Xixa,al terme municipal de Montseny. L’antiga estació SYLVIA del pla de la Calma ja no va ser operati-va durant aquest cicle anual. El protocol de funcionament anual d’aquestes estacions, a l’igual dela resta d’estacions del projecte, és el següent: del maig a l’agost es fan deu sessions d’un matí dedurada cadascuna, una cada deu dies, i del desembre al febrer se’n fan cinc més, una cada quin-ze dies.

Resum (resultats preliminars del Parc Natural del Montseny: estació SYLVIA del pla d’en Xixa)

Durant l’any 2003 (aquí s’inclouen les dades de l’hivern 2002-2003 i l’estiu del 2003), es van fer 182primeres captures (ocells capturats per primera vegada en cada sessió matinal, tant si són anella-ments, com ocells que ja porten anella) de vint-i-quatre espècies d’ocells (taula 1). Les espècies méscapturades van ser: merla (Turdus merula), 35; tallarol gros (Sylvia borin), 20; bitxac comú (Saxicolatorquata), 19; mallerenga carbonera (Parus major), 18; pit-roig (Erithacus rubecula, 15; tallaretavulgar (Sylvia communis), 14; pardal de bardissa (Prunella modularis), 8; cargolet (Troglodytes tro-glodytes), 8; tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), 6; i bruel (Regulus ignicapillus), 6.

Com és habitual a la zona, durant les sessions de l’hivern es van fer només un total de dinou pri-meres captures, però amb una diversitat del doble que la de l’hivern anterior, que va ser de nomésdeu espècies; i aquell any també va ser la merla (Turdus merula) l’espècie més capturada (7).Durant aquest hivern no s’ha capturat cap reietó (Regulus regulus).

En la temporada de nidificació del 2003, es van fer 161 primeres captures de vint-i-tres espèciesd’ocells diferents, amb la merla (Turdus merula) i el tallarol gros (Sylvia borin) com a espècies méscapturades. Seguint una mica la tendència general de la resta d’estacions del programa SYLVIA,hi va haver un increment generalitzat en la captura de les espècies més o menys residents que s’in-terpreta com una recuperació cap als valors normals després que la temporada de cria del 2002fos força fluixa a causa de la cruesa de la nevada de l’hivern 2001-2002. En aquest sentit, la tem-porada de nidificació del 2003 va ser força bona en general, concretament per a espècies com lamallerenga carbonera (Parus major), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el pit-roig (Erithacusrubecula), el bitxac comú (Saxicola torquata) i la merla (Turdus merula).

Pel que respecta a les espècies transsaharianes, no hi ha res a destacar, excepte el fet que aquestany no s’ha capturat cap exemplar de botxí (Lanius excubitor).

Sembla que el cicle 2003 es va caracteritzar, en general a totes les estacions del projecte SYLVIA,pel fet que les tendències poblacionals de la majoria d’espècies residents es van recuperar defini-tivament dels problemes que els havia provocat la duresa de la nevada de l’hivern 2001-2002. Lesprimeres captures van reflectir aquest fenomen en els dos períodes del cicle 2003: l’hivern 2002-2003 i l’estiu del 2003.



Hivern EstiuEspècie/sessió 12-1 2-2 1-3 9-3 18-5 9-6- 15-6 22-6 29-66-7 20-7 3-8- Total

1 Caprimulgus europaeus 1 1 2

2 Alauda arvensis 1 1

3 Troglodytes troglodytes 1 1 1 1 4 8

4 Prunella modularis 1 2 4 1 8

5 Erithacus rubecula 2 2 2 4 1 2 1 1 15

6 Luscinia megarhynchos 1 3 4

7 Phoenicurus ochruros 1 1

8 Saxicola torquata 2 2 6 2 2 1 4 19

9 Turdus merula 1 1 3 2 3 4 5 3 9 2 2 25

10 Turdus philomelos 1 1 1 3

11 Turdus viscivorus 1 2 3

12 Sylvia undata 1 1 1 1 1 4

13 Sylvia cantillans 1 1

14 Sylvia communis 1 1 7 5 14

15 Sylvia borin 6 3 5 2 1 2 1 20

16 Sylvia atricapilla 1 2 1 2 6

17 Phylloscopus collybita 1 1

18 Regulus ignicapilla 3 1 2 6

19 Parus cristatus 1 1 1 3

20 Parus ater 1 1 2

21 Parus caeruleus 1 1

22 Parus major 1 2 1 1 8 3 2 18

23 Serinus serinus 1 1 1 3

24 Emberiza cia 2 1 1 4

Total 2 5 4 10 21 17 22 11 20 25 21 24 182


Primeres captures diàries durant el cicle 2003 corresponents a l’estació d’anellament del pla d’en Xixa delprojecte SYLVIA

Programa SOCC de seguiment de l’avifauna. Any 2003

Estudi realitzat per Sergi HerrandoInstitut Català d’Ornitologia

Objectius

Conèixer les tendències temporals dels ocells comuns al Parc Natural del Montseny.

Metodologia

Realització de quatre transsectes permanents, distribuïts de manera homogènia, de 3 km cadas-cun, dues vegades durant la temporada de nidificació i dues durant la hivernant.

Resum

L’any 2002, l’Institut Català d’Ornitologia va iniciar un nou programa de seguiment, el Seguimentd’ocells comuns a Catalunya (SOCC), dissenyat amb la finalitat de conèixer les tendències tempo-rals d’aquests ocells al nostre país. En aquest nou marc, es va creure convenient que el seguimentd’ocells comuns que es dugués a terme als espais naturals gestionats pel Servei de Parcs Naturalsde la Diputació de Barcelona estigués integrat en aquest nou projecte. Aquest sistema de segui-ment és apropiat per al monitoratge d’espais naturals de les dimensions i característiques delsgestionats pel Servei de Parcs, mentre que, d’altra banda, les dades obtingudes seran directamentcompatibles amb les obtingudes arreu de Catalunya pel programa SOCC. En aquest informe s’ex-posen els resultats de la temporada d’hivernada 2002 (la primera del projecte) i la de nidificació2003 (la segona des de l’inici del projecte).


86


Els resultats de les temporades d’hivernada 2002 i de nidificació 2003 s’exposen a les vuit taulessegüents. Per interpretar les taules cal tenir en compte que, dins de cada espècie, cada casella dela taula representa el nombre d’individus més elevat obtingut entre els dos censos, xifra quecorrespon a la millor estima de la població. A més, es mostra el valor «Sobrevolen», que corres-pon al nombre màxim d’individus observats sobrevolant la zona entre els dos censos, i «Total SS»,que correspon al total sense tenir en compte els que sobrevolen. És important remarcar queaquests totals no corresponen a la suma directa de les xifres que es mostren a cada secció, sinó almàxim d’individus calculat per itinerari entre els dos censos.

Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de la fageda de Santa Fe en la temporada d’hivernada 2002

Sec. 1 Sec. 2 Sec. 3 Sec. 4 Sec. 5 Sec. 6 Sobrevolen Total Total SS

No identificats 0 1 0 0 0 1 0 2 2

Strix aluco 0 0 1 0 0 0 0 1 1

Dendrocopos major 0 1 0 0 0 0 0 1 1

Troglodytes troglodytes 2 0 0 0 0 0 0 2 2

Erithacus rubecula 0 1 0 1 0 0 0 2 2

Turdus merula 0 0 2 0 1 0 0 3 3

Turdus pilaris 0 0 0 0 17 0 0 17 17

Turdus iliacus 0 0 1 0 0 0 0 1 1

Turdus viscivorus 3 0 2 0 2 0 0 7 7

Regulus regulus 0 0 0 0 0 1 0 1 1

Regulus ignicapillus 0 1 1 1 0 3 0 5 5

Aegithalos caudatus 0 0 2 0 0 2 0 3 3

Parus cristatus 1 3 2 1 3 3 0 9 9

Parus ater 1 2 2 1 4 5 0 13 13

Parus caeruleus 3 2 0 1 0 0 0 5 5

Parus major 2 0 2 1 1 1 0 7 7

Sitta europaea 1 2 1 1 1 2 0 6 6

Certhia brachydactyla 0 0 0 0 1 1 0 2 2

Garrulus glandarius 0 1 0 0 0 0 0 1 1

Corvus corax 0 0 0 0 0 2 0 2 2

Fringilla coelebs 33 6 85 31 3 11 0 97 97

Fringilla montifringilla 2 5 0 0 0 0 0 5 5

Carduelis spinus 1 1 0 0 0 1 0 2 2

Carduelis cannabina 0 0 0 0 0 0 1 1 0

autopista/autovia

carretera asfaltada

pista forestal

ferrocarril

equipaments

itineraris SOCC

les Agudes

Turó de l'Home

Puig Drau

el SuiTagamanent

Matagalls

Coll Formic

ll llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

ll

llll

llll

llll

ll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

llll

7 13

526

4

10

25

2121

242769

14

15

322

11

2012

8

17

18 16

19

29

ll

ll

ll

ll


ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

l l l ll

ll


lll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

llll

ll

ll

ll

ll

ll

l

ll l l

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

l l l l l

0 1 2 km

Centelles

Tagamanent

Aiguafreda

Figaró

la Garriga

Cànoves





Sant Celoni

Campins

Gualba Viabrea

Breda

Arbúcies

Fogars de Montclús

Montseny


Seva

El Brull

Balenyà

Viladrau

Mosqueroles

la Costa de

la Batllòria

Samalús

Riells

Montseny

GI-543

BV-5114

GI-552BV-5301

C-35

A-7

C-25

C-1

7

a Vici Puigcerdà

a Vic

a Girona



a Girona

Santa Fede Montseny

Sant Marçal

Fontmartina

Localització, amb un punt negre, dels itineraris SOCC realitzats al Parc Natural del Montseny


87




Lullula arborea 1 0 0 0 0 3 0 3 3


Prunella modularis 0 1 0 0 0 1 0 2 2


Phoenicurus ochruros 0 0 1 0 0 0 0 1 1

Turdus merula 2 0 1 1 1 3 0 6 6

Turdus philomelos 0 0 0 0 1 0 0 1 1


Sylvia undata 3 1 2 4 2 6 0 14 14



Parus ater 1 0 0 0 0 0 0 1 1

Parus major 3 0 0 0 0 2 0 5 5

Corvus corax 1 0 0 0 0 0 0 1 1


Serinus citrinella 0 0 0 0 0 25 0 25 25



Columba palumbus 2 2 1 0 2 0 0 4 4




Turdus merula 4 3 1 1 3 0 0 10 10


Sylvia atricapilla 0 0 1 1 0 1 0 3 3

Phylloscopus collybita 0 0 1 0 0 0 0 1 1




Parus ater 1 0 0 0 0 0 0 1 1


Parus major 1 2 5 0 4 2 0 13 13



Corvus corax 0 0 0 0 0 0 2 2 0


Carduelis carduelis 1 0 0 0 0 0 0 1 1


Emberiza cia 0 0 0 1 0 0 0 1 1

Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari del pla de la Calma en la temporadad’hivernada 2002

Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de la riera de l’Avencó en la temporada d’hivernada 2002

Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de Riells de Montseny en la temporada d’hivernada 2002




Picus viridis 3 0 1 1 0 1 0 4 4


Ptyonoprogne rupestris 0 0 1 0 0 0 2 3 1

Anthus pratensis 1 0 0 0 0 0 0 1 1



88





Strix aluco 0 0 0 2 0 0 0 2 2



Turdus merula 1 0 1 0 0 0 0 2 2





Regulus regulus 0 0 0 0 0 2 0 2 2



Parus ater 3 1 0 3 2 4 0 12 12


Parus major 1 1 0 1 1 0 0 4 4







Turdus merula 2 2 4 3 1 2 0 14 14


Sylvia melanocephala 11 4 5 1 0 1 0 20 20







Parus major 1 1 4 2 5 4 0 14 14

Sitta europaea 0 1 4 4 2 1 0 11 11



Corvus corax 0 1 0 0 0 0 0 1 1


Serinus serinus 1 1 0 0 0 0 0 2 2


Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de la fageda de Santa Fe en la temporada de nidificació 2003

Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari del pla de la Calma en la temporada de nidificació 2003



Alectoris rufa 0 0 0 0 0 1 0 1 1


Cuculus canorus 1 1 1 2 1 1 1 5 5

Apus apus 0 0 0 0 0 0 11 11 0

Picus viridis 1 0 0 0 0 0 0 1 1

Lullula arborea 1 6 7 0 2 7 0 18 18

Alauda arvensis 2 5 2 3 2 3 0 15 15

Hirundo rustica 0 0 0 0 0 0 2 2 0




89





Luscinia megarhynchos 0 0 0 0 1 1 0 2 2

Saxicola torquata 2 2 3 2 1 2 0 10 10

Turdus merula 6 3 5 2 3 6 0 22 22



Hippolais polyglotta 0 0 0 0 0 1 0 1 1

Sylvia undata 3 1 3 1 2 1 0 11 11

Sylvia cantillans 1 0 0 1 2 5 0 8 8

Sylvia communis 11 7 5 7 0 2 0 26 26

Sylvia borin 2 1 2 2 1 3 0 7 7




Parus major 1 0 0 0 1 1 0 3 3


Lanius collurio 0 0 1 0 0 0 0 1 1


Corvus corone corone 0 0 1 0 0 0 0 1 1



Carduelis chloris 0 0 0 0 2 2 0 4 4

Carduelis cannabina 1 2 3 3 2 7 6 19 13

Emberiza cia 3 3 2 1 6 2 0 16 16



Anas platyrhynchos 0 0 0 2 0 0 0 2 2


Picus viridis 0 1 0 0 0 1 0 2 2


Motacilla cinerea 0 0 0 1 0 0 0 1 1




Turdus merula 4 4 9 5 9 7 0 31 31








Parus major 4 3 3 1 4 1 0 16 16





Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de la riera de l’Avencó en la temporada de nidificació 2003


90




Streptopelia turtur 1 0 0 0 0 0 0 1 1

Cuculus canorus 1 0 0 0 0 0 0 1 1

Apus apus 0 0 0 0 0 0 10 10 0

Picus viridis 1 0 0 0 0 0 0 1 1





Turdus merula 4 2 2 4 3 3 0 16 16


Hippolais polyglotta 1 0 0 0 0 0 0 1 1



Sylvia borin 0 1 0 0 0 0 0 1 1







Parus major 3 4 5 4 3 5 0 24 24



Oriolus oriolus 2 1 0 0 0 0 0 3 3


Passer domesticus 3 0 0 0 0 0 0 3 3



Carduelis carduelis 1 0 0 0 0 0 0 1 1

Emberiza cirlus 1 0 0 0 0 1 0 2 2

Seguiment de la distribució i manteniment de la base de dades d’amfibis i rèptils dels parcs naturals del Montseny, de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, del Montnegre-Corredor i del Garraf. 2003

Treball realitzat per G.A. Llorente, A. Montori i X. SantosDepartament de Biologia Animal (Vertebrats)Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona

Objectius

Conèixer la distribució de rèptils i mantenir actualitzada la base de dades a escala 1 x 1 km.

Resum

En aquesta base de dades hi ha incorporats 3.294 registres. La taula principal conté tots els regis-tres i està organitzada de manera que es puguin fer diverses consultes d’explotació (per parc, perespècie, per localitat, per quadrícula, etc.).

Resultats dels censos SOCC realitzats a l’itinerari de Riells de Montseny en la temporada de nidificació 2003


91


Avaluació de l’estat ecològic de les aigües del Parc Natural del Montseny sobre la base de la comunitat de peixos

Treball realitzat per Adolf de Sostoa,* Frederic Casals,** Dolors Vinyoles* i Nuno M. Caiola*** Departament de Biologia Animal (Vertebrats). Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona** Universitat de Lleida

Objectius

Avaluar quantitativament les comunitats de peixos continentals del parc. Determinar la distribu-ció de les comunitats de peixos dins el parc. Conèixer la variació de la distribució al llarg del perí-ode estudiat (quatre campanyes des del 1986 fins al 2003). Aprofundir en l’estudi de l’estructuratant qualitativa com quantitativa de les poblacions de peixos, avaluar l’estat ecològic dels rius delparc i determinar la qualitat ambiental basada en els peixos com a indicadors.

Metodologia

Realització d’una campanya d’estudi, 2002-2003 (28 estacions de mostreig). Estudi i recapitulacióde les dades obtingudes en tres campanyes anteriors: 1986-87 (21 estacions de mostreig); 1996 (16estacions de mostreig), i 2000-2001 (28 estacions de mostreig).

Resum

La fauna ictiològica que habita els rius del Montseny és relativament pobra pel que fa al nombred’espècies. En total, durant aquesta darrera campanya s’han trobat set espècies, de les qualsnomés tres són autòctones: l’anguila (Anguilla anguilla), el barb de muntanya (Barbus meridiona-lis) i la bagra (Squalius cephalus). D’entre les restants, cal citar-ne dues de translocades: el barbroig (Phoxinus phoxinus), i la truita comuna (Salmo trutta), les poblacions de la qual són translo-cades tant a la Tordera com al Besòs. I finalment, dues més d’introduïdes: la carpa (Cyprinus car-pio) i la truita irisada (Oncorhynchus mykiss). Als rius, i especialment als pantans del Parc Natural,han estat citades d’altres espècies de peixos introduïts (Vallforners i l’Estanyol), com per exemplela perca sol (Lepomis gibbosus) [SOSTOA, 1995; ORDEIX i altres, 1999] i la perca americana(Micropterus salmoides) [SOSTOA, 1995; BAUCELLS i altres, 1998; ORDEIX i altres, 1999], peròaltrament no han estat trobats als trams de riu mostrejats.

Un dels principals problemes mediambientals de Catalunya, que també pateix poc o molt elMontseny, afecta la conservació dels cursos d’aigua i el manteniment de les poblacions de peixos.En concret, algunes rieres o trams de riu estan sotmesos a diferents tipus d’impactes: pateixenalteracions de la qualitat de les aigües; es gestionen inadequadament i se n’exploten les pobla-cions de truita comuna; s’efectuen introduccions de truita comuna a trams i conques on no per-toca; s’introdueixen espècies foranes per ser explotades, com ara la truita irisada, o amb altresfinalitats, com ara la carpa (C. carpio) i el barb roig (P. phoxinus).

En aquest treball es fa una proposta d’avaluació de la qualitat de l’hàbitat i del medi aquàtic pertal de relacionar-lo amb l’estructura quantitativa de la comunitat de peixos, com a pas previ per a la futura aplicació d’un índex d’integritat biòtica que s’està dissenyant a escala de tot Cata-lunya.

Àrea d’estudi

La xarxa d’estacions de mostreig proposada en aquest estudi es basa en els punts prospectats enl’elaboració de l’Atles de peixos de Catalunya (SOSTOA i altres, 1990). Es van seleccionar 28 tramsde riu, 22 dels quals corresponen a la xarxa bàsica i els altres 6 són estacions externes del parc obé són situades al seu límit, de manera que constitueixen punts de referència del grau de protec-ció dels rius o de la complexitat de les conques. El repartiment d’estacions de mostreig per conca,amb relació a l’extensió i complexitat de la xarxa hidrogràfica, és el següent: 3 al Ter, 9 al Besòs i17 a la Tordera.


92


A partir dels punts mostrejats en aquest estudi, s’ha generat una xarxa per cobrir els objectiussegüents:

– Conèixer la variabilitat existent a les diferents masses d’aigua del Montseny en relació ambles seves característiques ambientals i de l’hàbitat.

– Identificar les zones sense alterar per determinar les comunitats íctiques originals i així com-parar-les amb les àrees impactades.

– Conèixer els canvis en el temps a partir del mostreig periòdic de les estacions.

– Avaluar l’estat de les poblacions i proposar mesures de gestió.

– Caracteritzar i regionalitzar els trams dels rius segons el seu valor de conservació.

– Establir una xarxa de control permanent per tal de fer un seguiment periòdic de l’estat deconservació de les conques fluvials.

Captura de peixos i paràmetres biològics

Als cursos d’aigua, la metodologia més adequada per quantificar les poblacions de peixos és lapesca elèctrica, ja que permet conèixer la densitat, la biomassa i l’estructura de la població d’a-cord amb els protocols del Comité Europeu per a la Normalització (CEN), com ara Water Quality -Sampling of fish with electricity (CEN prEN 14011:2002). S’utilitzen generadors portàtils (de 2,5 a4,5 kW de potència) de corrent contínua (400 i 800 V) als trams seleccionats dels rius, com tambémotors de motxilla (d’1,5 kW i 2 kW) amb corrent contínua d’entre 300 i 600 V adequats per a rie-rols, canals i d’altres petits cursos d’aigua. Aquest tipus de metodologia té l’avantatge de perme-tre la captura incruenta dels exemplars. Els trams mostrejats, depenent de les característiques decada secció de riu (amplada, profunditat i velocitat del corrent), han de fer entre 50 i 200 metres,i presentar tots els mesohàbitats existents a cada zona d’estudi (ràpids-taules-pous), i superen,generalment, els 100 m2 de superfície. En cada cas, el mètode s’ha d’adaptar a les particularitatsdels diferents trams de riu estudiats. El nombre de pesques per tram d’estudi varia segons la meto-dologia emprada, però generalment s’utilitza el mètode de Zippin de tres captures successives, obé una sola captura corregida segons la capturabilitat de cada espècie. A cada punt de mostreiges prenen dades del tipus de mostreig: equip de pesca utilitzat (fix o portàtil), tipus de corrent(contínua o alterna), voltatge i intensitat aplicada; xarxes de bloqueig; i durada de cada una deles pesques.

Tots els peixos capturats són identificats al nivell d’espècie. A partir d’una mostra representativad’exemplars, anestesiats amb MS 222, se’ls pren una sèrie de paràmetres biològics. Es procedeix amesurar-los (longitud de forcadura o total en mil·límetres) i pesar-los (pes total, amb una precisióde 0,001g), com també a observar si presenten paràsits externs, malformacions o ferides, uns indi-cadors de l’estat de salut de la població. Si la captura és massa elevada, s’agafa una submostra quecontingui un mínim de quaranta individus per espècie i localitat.

Pel que fa a les característiques de l’àrea d’estudi, es prenen les mesures següents: longitud totaldel tram de pesca; l’amplada màxima; el nivell màxim de crescuda; els mesohàbitats (ràpids, tau-les i pous); els tipus de refugis (estructurals, vegetació aquàtica, vegetació de ribera submergida,troncs i branques i coves). Cada deu metres de riu es fa un transsecte i es mesuren, a cada metre,les variables següents: amplada del riu, profunditat i velocitat del corrent, per tal de calcular tantl’àrea i el volum mostrejat, com la velocitat mitjana del tram en qüestió. S’avalua l’abundànciarelativa de perífiton, algues filamentoses, macròfits, macroinvertebrats, amfibis, rèptils aquàtics i,finalment, de cranc de riu americà.

Per al mostreig als trams principals de rius i llacunes s’utilitzen xarxes monofilaments de niló mul-timalla de captura científica i nanses amb diferents llum de malla. En aquest cas, es procedeixtambé a mesurar, pesar i sexar una mostra representativa de les captures. Les estimacions de den-sitat es poden fer mitjançant l’aplicació d’un mètode de captura, marcatge i recaptura (com arael mètode de Peterson), o per mitjà del càlcul combinat entre el nombre de captures i l’esforç depesca (CPUE).


93


Avaluació de l’hàbitat i qualitat de l’aigua

Per a l’avaluació de l’hàbitat fluvial, en relació amb les característiques geomorfològiques, de l’hà-bitat físic i dels possibles impactes, com també de la vegetació de ribera i de la fauna aquàtica,s’utilitza una adaptació del Rapid Bioassessment. S’avaluen els paràmetres següents: complexitatde l’hàbitat; grau de saturació; diversitat de mesohàbitats; sedimentació; cabal; modificació delcanal; sinuositat; estabilitat de marges; i vegetació de ribera.

També es mesuren diferents paràmetres físics i químics en el moment de la captura dels peixos:temperatura, conductivitat, oxigen dissolt, pH, amoni, nitrats, nitrits, fosfats, alcalinitat i terbole-sa. I també les característiques climàtiques (temperatura de l’aire, climatologia i pluviositat);cobertura vegetal; règim fluvial; nivell màxim de crescuda; composició del substrat; impactesambientals (obres de canalització; obres hidràuliques; grau d’erosió; olor de l’aigua; substànciesen suspensió; contaminació difusa); usos del sòl (forestal, ramader, agrícola, residencial, industriali comercial); i la fauna i la vegetació (vegetació de ribera; vegetació aquàtica; i flora i fauna aquà-tiques).

Qualitat del bosc de ribera (QBR)

Es prenen dades sobre la vegetació de ribera aplicant la metodologia de l’índex QBR. Es tractad’un mètode ràpid per a l’avalució de la qualitat dels ecosistemes de ribera en funció del tipusgeomorfològic d’aquests. Els paràmetres utilitzats són els següents: el grau de cobertura ripària,l’estructura de la coberta, la qualitat d’aquesta i el grau de naturalitat del canal fluvial.

Diagnosi, avaluació ecològica i propostes de gestió

En general, la fauna de peixos de les conques internes de Catalunya ha experimentat un marcatdeclivi al llarg de les campanyes realitzades entre els períodes 1984-1986 i el 2002-2003, encaraque darrerament s’ha començat a notar una certa millora en alguns trams dels rius. La regressiómés important correspon a les espècies que tenen rangs de distribució més restringits, i que com-porten l’aïllament de poblacions i els poden portar a l’extinció en aquestes conques. A les conquesinternes de Catalunya, l’única espècie de peix autòcton que conserva la seva distribució, i fins i totl’ha augmentat, és la truita comuna, però cal tenir en compte que ha estat de manera artificial,mitjançant repoblacions i introduccions, normalment d’estocs procedents d’altres països. En gene-ral, la majoria de les poblacions de truita tenen altes taxes d’introgressió genètica, o són ja com-pletament d’origen exòtic, de manera que la truita autòctona mediterrània s’ha de considerar, simés no, amenaçada (GARCÍA-MARÍN i altres, 1991; GARCÍA-MARÍN i altres, 1998).

La majoria de pertorbacions ambientals de caire antropogènic afecten negativament la fauna depeixos autòctons. Cal esmentar, per exemple, la construcció de preses i barreres que impedeixenla lliure circulació dels peixos al llarg de la conca i que afavoreixen, en conseqüència, la fragmen-tació de les poblacions. Però també la regulació de cabals, les modificacions hidrològiques i la con-taminació són factors desfavorables per a les espècies autòctones, en concret per a l’anguila(Anguilla anguilla), el barb de muntanya (B. meridionalis) i la bagra (Squalius cephalus), que sónles espècies autòctones, juntament amb la truita (Salmo trutta) del Ter, pròpies del Parc Naturaldel Montseny.

És important el paper que tenen alguns trams de riu o riera com a refugi per a les espècies autòc-tones, que actuarien com a refugis per a espècies d’àmplia distribució adaptades als cursos demuntanya, com ara el barb de muntanya o la bagra. De manera creixent, però, les comunitats depeixos autòctons van quedant recloses a les capçaleres baixes, afluents i petites rieres, sovint aïlla-des d’altres poblacions de peixos per preses, barreres, trams contaminats, etc. Aquest patró defragmentació de les poblacions dificulta la recolonització i és perillós en el cas de greus alteracionsambientals naturals o provocades, com ara l’estrès hídric, la contaminació o la sobreexplotació decabals, ja que pot produir l’extinció de les poblacions de peixos.

Aquesta regressió que han sofert les comunitats de peixos autòctons reflecteix, en certa manera,una manca de mesures de conservació dels sistemes aquàtics. Això afecta també diverses reservesi parcs naturals que, de vegades, no ofereixen una protecció efectiva per a les espècies o les comu-nitats amenaçades. En general, els rius o rierols de muntanya estan molt representats dins les


94


àrees naturals protegides; en canvi, els trams de curs mitjà i baix no solen estar sota cap figura deprotecció.

La problemàtica dels cursos d’aigua del Parc Natural del Montseny, en línies generals no s’allunyadel que s’ha esmentat abans. Les comunitats naturals de peixos són les pròpies d’una zona de mun-tanya, de no excessiva altitud, i per tant amb cursos d’aigua de mida i cabal moderats, i suscepti-bles de copsar un cert estrès hídric en períodes de sequera persistent. Però el grau de regressió deles espècies autòctones respecte a les introduïdes és molt elevat i afecta una gran part de la reser-va: al 46,4% de les estacions de mostreig només hi ha espècies introduïdes, i en un 7% més els pei-xos introduïts hi són majoria. La comunitat natural només es troba en el 17,9% de les estacionsestudiades. Aquesta situació és francament greu, però també cal esmentar que s’ha experimentatuna certa millora respecte a la campanya del 2000-2001. No obstant això, hi ha una comunitat depeixos molt alterada, amb una regressió de les espècies autòctones creixent, si més no des del puntde vista quantitatiu, al llarg del període de quinze anys analitzat. És preocupant el mantenimentde les poblacions introduïdes de truita comuna, i molt greu la introducció de la truita irisada.

Si s’analitza l’estructura quantitativa de la comunitat, s’observa que els valors són generalmentbaixos o molt baixos. Així doncs, cap estació no arriba a assolir la categoria més alta pel que fa ala densitat, i molt poques superen la mitjana. El mateix passa amb la biomassa i amb els rangs demides. Tot i que l’empobriment de les comunitats de peixos és important a l’àmbit de l’àrea pro-tegida, en molts casos empitjora fora del límits del Parc Natural.

L’estat de la qualitat de l’hàbitat en general és molt bo o bo, amb tendència a degradar-se a laperifèria o al límit del parc. Pel que fa a la qualitat de l’aigua, cal dir que és bona a la majoria decursos fluvials, llevat de determinats trams de riu, sobretot de la conca del Besòs i la Tordera, igeneralment fora dels límits del parc.

Bàsicament, la problemàtica que afecta les comunitats de peixos té a veure amb la introducciód’espècies al·lòctones i translocades, amb la pesca i la gestió tant de la truita comuna com de latruita irisada, amb la qualitat de l’aigua, i amb el manteniment de cabals i l’estrès hídric. Com aresposta a totes les activitats que afecten negativament els peixos autòctons del Montseny, caldriadesenvolupar una estratègia de conservació, com ara establir mesures concretes de rehabilitació irestauració del trams degradats o de les comunitats alterades i prioritzar els trams de riu amb mésvalor de conservació.

Per mantenir la integritat de les comunitats de peixos, caldria protegir de manera efectiva elstrams de riu o riera que suporten una comunitat autòctona relativament intacta. Però, per acon-seguir el màxim d’efectivitat, els esforços s’han de basar en una gestió integral de l’ecosistema.D’altra banda, les comunitats de peixos són bons indicadors del funcionament global de l’ecosis-tema aquàtic i donen informació de la qualitat ecològica a escala regional. Per avaluar l’estat eco-lògic, es recomana utilitzar eines de gestió ambiental, com ara l’índex d’integritat biòtica que s’es-tà dissenyant i que utilitza els peixos com a indicadors de la qualitat ambiental. Finalment, pel quefa a les poblacions que són objecte de pesca (la truita comuna o la irisada) i que en el cas delMontseny són majoritàriament introduïdes, caldria analitzar si es volen seguir mantenint dins delParc Natural; o, si més no, caldria plantejar-se si la gestió actual hauria de ser substituïda per unmodel basat en criteris ecològics, per tal d’aconseguir així una explotació sostenible i, per tant,compatible amb la conservació. S’ha evitar una situació com l’actual, en què la majoria de tramstenen poblacions sobreexplotades.

Les prioritats de gestió s’han realitzat mitjançant una zonificació de l’àrea d’estudi representantels trams de riu, on es proposen les mesures concretes següents: millora de la qualitat de l’aigua,manteniment de cabals, regulació de les poblacions de truita comuna introduïda, protecció de latruita comuna autòctona, i conservació dels trams de ciprínids autòctons. Els trams de millora dela qualitat de l’aigua serien, bàsicament, la part baixa de l’eix principal de la la Tordera i algunstrams del Besòs (riu Congost). Pel que fa al manteniment de cabals, les àrees afectades per l’estrèshídric són alguns trams de la Tordera (certes zones de l’eix principal i les rieres de Pertegàs i deVallforners). Les àrees on s’ha de gestionar la truita comuna introduïda són: la part alta del Besòs(riera de Vallforners) i la part alta de la Tordera (rieres d’Arbúcies, de les Truites, de Gualba i deBreda). El tram per a la protecció de les poblacions autòctones de truita comuna és la capçaleradel Ter (rieres Major i de Sant Segimon). I els trams prioritaris per a la conservació de les pobla-cions de ciprínids autòctons són la conca del Besòs (rieres de Picamena, d’Avencó i de Vallcàrquera)i la Tordera (part alta de les rieres de Gualba i de Breda).


95


Finalment, es proposa una xarxa de seguiment per tal de conèixer l’estat de les poblacions i comu-nitats de peixos i l’avaluació de la qualitat ecològica de les conques fluvials utilitzant els peixoscom a indicadors. Es recomana que la periodicitat dels mostrejos sigui bianual.

Seguiment dels ropalòcers del Parc Natural del Montseny. Campanya 2003

Estudi realitzat per Constantí Stefanescu

Objectius

Conèixer els efectes del foc sobre les comunitats de ropalòcers. Analitzar i avaluar la situacióactual de les espècies i la dinàmica poblacional. Conèixer la capacitat de recuperació i/o recolonit-zació de les poblacions. Conèixer la capacitat de càrrega de lepidòpters dels diferents ecosistemesafectats. Proposar mesures de gestió per accelerar la recolonització i restaurar la situació anterior.Detectar tendències en les poblacions de papallones diürnes. Determinar les relacions entre lespoblacions de papallones i l’estat dels ecosistemes. Estudiar la incidència de diversos paràmetresdel medi (p. ex., canvis en la vegetació i condicions climatològiques d’una determinada tempora-da, influència dels microclimes presents als diferents ambients del massís, etc.) en les poblacionsde papallones diürnes.

Metodologia

Des del març fins al setembre (trenta setmanes) es visiten els transsectes un cop per setmana.En les visites setmanals es determina el nombre d’exemplars localitzats i les espècies que aparei-xen en una franja aproximada de 5 m als costats i davant de l’observador. Així, sumant els exem-plars vistos, s’estableix l’índex d’abundància (IA).

Resum

El nombre d’espècies i d’exemplars comptabilitzats als diferents transsectes durant l’any 2003 haestat el que s’indica a la taula de la pàgina següent. Així mateix es pot veure l’evolució dels dife-rents transsectes al llarg dels anys:

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 IA mitjà

Santa Susanna

Exemplars 3.823,5 3.451,5 5.922 2.454 2.475 2.639 3.753 3.224 3.355,2

Espècies 69 67 64 62 51 58 55 60 60,8

El Puig

Exemplars 7.888 9.490 7.457 4.514 4.635 4.968 3.291 5.528 7.239 5.520 6.052,8

Espècies 81 81 72 71 68 74 72 81 78 77 75,5

Turó de l’Home

Exemplars 1.557 1.633 729 823 1.724 1.208 1.578 1.675 1.736 1.406,9

Espècies 36 43 28 24 34 36 46 31 40 35,3

Can Prat

Exemplars 3.120 4.051 3.120 3.023 3.408 3.359 4.660 3.427 1.975 3.492,2

Espècies 53 53 54 48 53 61 62 55 46 50,3

La Calma

Exemplars 6.205 6.418 7.439 5.872 8.271 8.078 7.047,1

Espècies 68 72 73 68 77 73 71,3

Vallforners

Exemplars 5.597 9.116 5.916 6.876,2

Espècies 69 71 73 71

Nombre d’espècies i exemplars per transsecte. Tots els anys


96


3.2 Seguiment d’espècies singulars, protegides i/o aïllades

Distribució del tritó pirinenc (Euproctus asper) a la conca de la Tordera del Parc Natural del Montseny. Fase 2003

Treball realitzat per Fèlix Amat Orriols

Objectius

Determinar amb precisió la distribució d’Euproctus asper del Parc Natural. Analitzar la situació deles poblacions amb relació a l’estat de conservació del seu hàbitat. Igualment, atesa la xarxa densade comunicacions que la travessen, és important detectar quines infraestructures viàries afectenles seves poblacions.

Metodologia

Enguany s’inicia el projecte duent a terme el mostreig de la meitat sud de la conca hidrogràficade la Tordera, els resultats del qual es mostren a continuació.

Durant els mesos de març, abril i maig del 2003, es va dur a terme un mostreig nocturn de la mei-tat sud de la conca hidrogràfica de la Tordera durant un període total de set dies. Atesa la mag-nitud de treball que suposaria prospectar tots els trams de tots els cursos d’aigua d’aquesta àrea,s’ha dut a terme una selecció considerant les preferències ecològiques d’Euproctus asper, s’handescartat les rieres i s’ha centrat el mostreig als torrents de fort pendent que les alimenten. Lesrieres del Montseny presenten aigües menys fredes i menys oxigenades, més eutrofitzades i ambuna fauna ictiològica que sol ser incompatible amb el tritó pirinenc. Així, l’àrea a prospectar es vadividir en les zones següents:

– riera de la Castanya: sot de les Mines, sot del Cafè, sot del Bassau i sot de la Creu;

– riera de Bascona: sot dels Viscaires, sot dels Cingles del Racó, sot de la Pica dels Ocells, sotdel Riumajor, sot de la Pomereta, sot de la Ventosa, sot dels Cirers i sot Sec;

– riera de Ciuret: sot dels Arços-Rocanegra, sot de les Planes, sot dels Perxassos-Penyacansi sot de l’Infern;

– sector Sud-oest: sot de Samon i sot de Vilaró - riu Seguilla.

Tot i que és possible localitzar tritons actius durant el dia, al descobert o sota l’aigua, Euproctusasper és bàsicament nocturn. Per aquesta raó, quan les seves poblacions són poc nombroses, comés el cas del Montseny, és força més eficaç localitzar-lo efectuant prospeccions de nit. Així doncs,les prospeccions nocturnes durant la primavera van permetre localitzar els tritons sense destorbar-los o alterar-ne l’hàbitat tot aixecant pedres, i també evitant el període estival de reducció de laseva activitat quan els torrents presenten un cabal menor. Els cursos d’aigua mostrejats i les pobla-cions detectades van ser identificades i localitzades sobre cartografia digital 1:6000, tot marcantles localitzacions puntuals o les citacions més extremes al tram del torrent amb la numeració Tpmés una xifra de tres dígits.


Transsecte Nombre d’espècies Nombre d’exemplars

Can Prat 46 1.975

El Puig 77 5.520

Pla de la Calma 73 8.078

Turó de l’Home 40 1.736

Santa Susanna 60 3.224

Vallforners 73 5.916

Nombre d’espècies i exemplars per transsecte. Any 2003


97

Així mateix, durant les prospeccions es van caracteritzar els hàbitats prospectats i ocupats pel tritópirinenc al Montseny a partir de les variables següents:

– Geogràfiques: altitud, orientació, longitud del curs i cabal.

– Biòtiques: tipus de vegetació, presència de peixos, fauna no autòctona i altres amfibis.

– Antròpiques: signes de contaminació, conservació de la vegetació riberenca i construccionshumanes.

A partir d’aquestes variables és possible establir quines condicions presenten els cursos d’aiguahabitats per Euproctus asper al Montseny i determinar quins són els problees generals i els espe-cífics pel que fa a conservació per a cada una de les poblacions trobades.


Tritó pirinenc (Euproctus asper)

Zona Rang del sot* Població* Orientació Vegetació

Sot dels Arços Sud-est 1.260-1.120 m 1.260-1.120 m Sud-oest Fageda

Sot de les Planes Sud-est 1220-700 m 1.100-1.080 m Sud-oest Fageda

Sot dels Viscaires Bascona 850-570 m 820-700 m Nord Verneda

Sot del dels Cingles del Racó Bascona 1.050-740 m 860 m Nord Verneda

Sot del Riumajor Bascona 1.050-780 m 960-910 m Est Alzinar

Sot del Rocallampla Bascona 1.090-890 m 970 m Est Fageda

Principals característiques dels sots ocupats per Euproctus asper a la meitat sud de la conca de la Tordera

Resum

El tritó pirinenc presenta una distribució més estesa a la meitat sud de la conca de la Tordera, i eslocalitza a dos torrents de la riera de Ciuret i a quatre de la microconca de la de Bascona.

Les poblacions ocupen solanes amb faig al voltant dels 1.100 m d’altitud o obagues d’alzinar ivern situades a menys altitud, i en tots dos casos amb un sotabosc ben desenvolupat.

Els problemes de conservació de les seves poblacions, pel que sembla constituïdes per un baixnombre d’individus, són les pistes forestals, la tala comercial de la fageda i la sequera, la qual enpot haver extingit una de les poblacions.

És convenient, per a la gestió de les poblacions d’Euproctus asper, mostrejar altres àrees del ParcNatural del Montseny per tal de conèixer amb exactitud la seva distribució i les amenaces sobreles seves poblacions.

* «Rang del sot» i «Població» es refereixen al rang d’altituds del sot i al rang d’altituds on s’han trobat exemplars


98


Estat de conservació de la granota roja (Rana temporaria) a Santa Fe de Montseny, Parc Natural del Montseny. 2003

Treball realitzat per Joan Manuel Roig Fernández

Objectius

Conèixer la fenologia reproductora de la granota roja a Santa Fe de Montseny. Avaluar l’estat deconservació de la granota roja del Parc Natural del Montseny. Recuperar-ne les poblacions i corre-gir els factors que en condicionen negativament la reproducció. Establir les bases per poder ini-ciar en el futur la recuperació de la població.

Metodologia

El treball de camp es va dur a terme des del febrer fins al setembre del 2003, tot fent una cam-panya mensual i seguint la mateixa metodologia que l’efectuada durant l’any 2001. L’única dife-rència va ser la realització dels transsectes al matí, ja que en aquest cas no es pretenia tornar aavaluar la fenologia de l’espècie.

Es va delimitar el transsecte en cinc àrees ben definides:

– zona A: des de la cua del pantà fins a l’inici de la riera;

– zona B: des de l’inici de la riera fins a la petita presa d’aquesta;

– zona C: des de la petita presa fins que s’esclareix el bosc de ribera (300 m aprox.);

– zona D: des que s’esclareix el bosc fins que la riera esdevé paral·lela al camí de can Lleonart.

– zona E: bassa a l’inici del camí cap al pantà, propera al restaurant de Santa Fe.

La categorització dels estadis de desenvolupament larvari segons descripció de García París (1985)van ser els següents:

– estadi 1: larves de mida molt petita acabades de sortir de l’ou, molt poc diferenciades i ambbrànquies externes visibles;

– estadi 2: larves ben diferenciades, amb brànquies externes recobertes pel plec opercular, peròsense extremitats desenvolupades;

– estadi 3: larves amb les mateixes característiques de l’estadi 2, però amb extremitats posteriorsdesenvolupades;

– estadi 4: larves amb les extremitats anteriors i posteriors ben desenvolupades.

Per a l’anàlisi estadística, s’han utilitzat tests no paramètrics de Kruskall-Wallis, atès que les varia-bles no s’ajusten a una distribució normal.

Resum

De tots els trams prospectats, tampoc no es va detectar cap presència de granota roja al tram Adurant aquest any. Als trams B, C, D i E es van localitzar 2, 115, 14 i 30 postes, respectivament,durant el mes de febrer. Malauradament, al final de març es van eixugar tots els punts d’aigua,excepte una bassa situada al tram C, on van sobreviure vuit postes (el 4,9% del total). Finalment,aquest any no es van produir segones postes durant el març.

Pel que respecta al nombre mig de capgrossos, tampoc no es van detectar diferències significati-ves entre trams, ni entre mesos. No obstant això, s’observa una clara davallada general de nom-bre mitjà d’aquests des del març fins al setembre. Cal recordar que la major part de les postes esvan assecar i que el recompte s’ha efectuat a l’únic punt que va quedar amb postes viables quevan eclosionar.

Al gràfic següent es mostra el desenvolupament dels capgrossos de granota roja al llarg de l’any.Cal destacar que durant el mes de setembre la major part de larves es trobaven en el darrer esta-di de desenvolupament larvari.


99


Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre

Tram A 0 0 0 0 0 0 0

Tram B 0 0 0 0 0 0 0

Tram C 55,5 40,25 32,25 16,5 10,5 8,75 6

Tram D 0 0 0 0 0 0 0

Tram E 0 0 0 0 0 0 0

0

20

40

60

80

100

Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre

01020304

Desenvolupament dels capgrossos al llarg de l’any

Nombre mitjà de capgrossos de granota roja detectats per tram i transsecte durant els diferents mesos aSanta Fe de Montseny

Tampoc no s’han trobat diferències significatives, ni mensuals, ni entre trams, entre les diferentsclasses d’edat i sexe (mascles adults, femelles adultes i postmetamòrfics) durant aquest any, i elspatrons d’activitat exhibits són força similars als observats durant el 2003. No obstant això, aquestany cal destacar un decrement en el nombre d’adults durant el febrer i un increment de postme-tamòrfics al setembre (figura sobre el desenvolupament dels capgrossos al llarg de l’any).Finalment, la sex-ràtio operativa (femelles/mascles) detectada, en valors absoluts, va ser de 0,31.

Si comparem la fenologia reproductora i la població de granota roja respecte a l’estudi realitzatdurant l’any 2001, s’observen diverses diferències.

Nombre mitjà d’individus adults i postmetamòrfics de granota roja trobats al llarg de l’any

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre

mascles femelles postmetamòrfics


100


La fenologia reproductora ha estat quasi idèntica, amb l’única diferència de la no-realització desegones postes durant el mes de maig, pel fet que la major part de punts d’aigua estaven secsdurant aquest mes. Això s’ha reflectit també en una major sincronia en el desenvolupament decapgrossos, i per tant en la quasi inexistència de larves poc desenvolupades durant els darrersmesos de desenvolupament larvari (agost-setembre). Aquesta major sincronia, també s’ha traduïten un increment en el nombre de postmetamòrfics durant aquest any, respecte a l’estudi de fados anys.

Pel que fa al nombre d’adults observats, tot i no haver-se detectat diferències significatives res-pecte a l’anterior estudi, s’ha observat comparativament més femelles actives, la qual cosa s’hatraduït en un increment en la sex-ràtio operativa. Finalment, el decrement de mascles durant elfebrer d’aquest any cal atribuir-lo a un efecte de mostreig. Així, aquest any es va començar elmostreig durant la segona quinzena de febrer quan els mascles havien finalitzat la seva activitatreproductora i en conseqüència es trobaven menys actius.

La granota roja (Rana temporaria) es troba catalogada com a espècie protegida i amb diversosestatus de conservació, segons la legislació europea, espanyola i catalana:

– IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura): menys risc.

– Conveni de Berna: protegida (annex III).

– Reial decret 439/1990: espècie d’interès especial (annex II).

– Reial decret 1997/1995: espècie que pot ser objecte de mesures de gestió (annex V).

– Libro rojo de los anfibios y reptiles de España (PLEGUEZUELOS i altres, 2002):preocupació menor.

– Llei 3/1988: protegida amb categoria D (faltes lleus) dins l’annex II.

Si observem les categories de conservació dins les quals hi ha inclosa la granota roja, veiem quees tracta d’una espècie que tot i estar protegida, no es troba dins de les més estrictament pro-tegides. Això és deu al fet de ser una espècie àmpliament distribuïda i abundant per Europa ial nord de la península Ibèrica. Efectivament, aquesta espècie es mostra com molt abundant enel seu rang de distribució més característic de la Península (Pirineus, Prepirineus i serraladaCantàbrica). No obstant això, les poblacions al seu límit de distribució o les de més baixa alti-tud son les que es mostren més amenaçades. Així doncs, a bona part de les poblacions al nivellde mar de Galícia on habita R. temporaria parvipalmata, i de Cantàbria, presenten problemesde conservació a causa de la desaparició dels seus punts de cria (GALÁN, 1999) i (ESTEBAN,1997) a Galícia i Cantàbria, respectivament. En aquest sentit, diversos autors assenyalen com aprincipal problema de conservació dels amfibis la regressió dels seus punts de reproducció persobre d’altres incidències com ara els atropellaments o el comerç (BOSCH i AYLLÓN, 1998) i(GALÁN, 1999).

Tenint en compte aquests fets i observant l’estudi present, la població de granota roja a Santa Fede Montseny, tot i mantenir certa estabilitat adulta, està patint un fort decrement en l’èxit repro-ductor. Això pot induir a la llarga a l’empobriment de la població adulta i la gradual desapariciód’aquesta espècie del parc natural, a causa de l’eixugament prematur de la quasi totalitat depunts de cria. Lògicament, per poder constatar aquest fet al cent per cent caldria fer un segui-ment a més llarg termini. No obstant això, amb el que hem vist fins ara, el futur d’aquesta espè-cie del parc no sembla gaire prometedor.

La mesura que caldria prendre és construir un seguit de petites basses connectades al torrent quepoguessin mantenir un cabdal prou efectiu perquè les larves poguessin acabar el cicle fins a esde-venir adultes. La connexió amb el torrent seria una bona idea, ja que hem observat que aquestno s’arriba a eixugar quasi mai i així podria actuar com a font important d’aigua per a les basse-tes. Això no alteraria en absolut l’ecosistema, i a més seria també un reforç per a la cria d’altresespècies de la zona, com ara el gripau comú o el tritó verd.


101


Seguiment de les poblacions de cranc de riu ibèric (Austrapotamobius pallipes)del Parc Natural del Montseny. Temporada 2003

Estudi realitzat per Carles Ustrell i Albert Vaca

Objectius

Detectar la presència de crancs de riu a les diferents conques del parc. Conèixer la distribució iabundància de les poblacions de cranc de riu ibèric. Conèixer la variació en distribució i abundàn-cia. Caracteritzar les poblacions dels dos únics nuclis del parc on l’espècie hi és present de mane-ra evident (nuclis de Fondrats i Vinyes, pertanyents a la subconca de la riera d’Avencó, de la concadel Besòs) i conèixer les seves dinàmiques poblacionals.

Cranc ibèric (Austropotamobius pallipes)

Metodologia

La metodologia de camp utilitzada per a aquest estudi és la mateixa que s’ha anat utilitzant enels estudis anteriors: prospecció visual acurada de trams estàndards de 300 metres de llargada,contrastat, aquest cop, amb la utilització de trampes cilíndriques d’embut, de doble entrada. Esprenen, igualment, mesures biomètriques com ara el pes i la longitud R-T, el sexe, l’estat sanitarii l’estat fenològic per a cada individu capturat, tot reflectit en fitxes de camp.

La metodologia en el tractament de dades inclou tant una descripció de l’estat actual de lespoblacions estudiades, com una comparativa amb les dades obtingudes en les temporades ante-riors.

Resum

Aquest any, i per a aquesta temporada 2003, s’han canviat les prioritats d’estudi, ja que fins a latemporada 2002 inclosa es pretenia obtenir un registre clar de presència o absència d’aquestaespècie a tot el parc. En aquest darrer estudi, en canvi, ens hem centrat a avaluar l’estat dels nuclisde poblacions de cranc que encara resisteixen, a fi de conèixer més a fons la seva dinàmica i carac-terístiques intrínseques com a possibles plataformes de sortida per plantejar-se treballs de recu-peració in situ, i posteriorment fer-los extensibles a altres zones del parc on és conegut que l’es-pècie ja no hi és present.

Els punts calents on hi ha presència de l’espècie són els trams de Fondrats i Vinyes, tots dos per-tanyents a la subconca de la riera d’Avencó (Besòs).

Aquest any, el seguiment d’aquests trams repartits en diverses sortides de prospecció ha permèscomptabilitzar un total de 40 individus a Fondrats i 31 individus a Vinyes, que han revelat unaproporció de mascles i femelles de 0,3:1 en el primer cas i d’1,6:1 en el segon. I es troben pràcti-cament representats tots els grups d’edat en els dos casos.

No s’ha detectat presència ni d’afanomicosi ni de cranc americà en cap cas.

Comparant el recompte d’individus en els dos trams d’estudi amb referència als anteriors anys,veiem un augment notori d’exemplars. Això, creiem que es deu al fet que aquesta temporadas’ha mostrejat un recorregut global de riera molt més llarg a fi d’aconseguir aquesta caracterit-


102


Percentatge comparatiu dels diferents grup d’edat al nucli d’estudi 1: Fondrats. S’estableixen cinc categories o grups d’edat: de 1r any

(grup 1) fins de 5è any (grup 5). n = 83. 1, 2000; 2, 2001; 3, 2002 ; 4, 2003.

0

10

20

30

40

50

TEMPORADES 2000 - 2003

0 18 0 39

29 18 43 19

14 25 43 29

36 12,5 0 13

21 18 14 0

1 2 3 4

% 1r any

% 2n any

% 3r any

% 4t any

% 5è any% 1r any

% 2n any

% 3r any

% 4t any

% 5è any

PE

RC

EN

TATG

E P

OB

LAC

ION

AL


zació que s’ha anat comentant; han estat mostreigs de trams de 300 m/sessió, no repetits, fins aun total aproximat de 1.500 m mostrejats per a cada un dels dos nuclis de població.

Fondrats Estructura d’edats població (%)Temporada Nre. individus Sexe-ràtio Data Hora 1r any 2n 3r 4t 5è

Temp. 2000 17 1:1 7 jul. 21.30 0 29 14 36 21

Temp. 2001 15 1,33:1 4 maig 20.00 18 18 25 12,5 18

Temp. 2002 11 0,75:1 21 jul. 20.00 0 43 43 0 14

Temp. 2003 40 0,3:1 Ago.-set. 20.00 39 19 29 13 0

Vinyes (pujol) Estructura d’edats població (%)Temporada Nre. individus Sexe-ràtio Data Hora 1r any 2n 3r 4t 5è

Temp. 2000 32 1,3:1 4 ago. 21.30 0 0 40 16 44

Temp. 2001 22 1,2:1 14 set. 20.00 4,5 18 48 4,5 4,5

Temp. 2002 12 0,8:1 4 ago. 17.00 0 33,5 22 44,5 0

Temp. 2003 31 1,6:1 Set.-oct. 20.00 6 43,5 9 31.5 10,5

Tot i que els valors de aquest any són més alts, no podem oblidar que no deixen de ser valors bai-xos i que això continua apareixent com un problema alhora de fer avaluacions.

Si ens fixem en la distribució d’edats, per a la temporada 2003 s’observa que de manera generalapareixen la totalitat de les categories d’edat, que, com es veu a les taules, les continuem distri-buint en cinc i que van d’individus de primer any a cinquè any. A Fondrats, i amb referència alsanys anteriors, augmenta de manera notòria la presencia d’individus del primer any, i els indivi-dus del cinquè any hi perden molt de pes.

A Vinyes, si bé durant la temporada 2002 i precedents la representació forta era per als individusde les franges d’edat intermèdies, actualment guanya molt de pes el grup d’individus del segonany en pro de la resta de grups d’edat, força minvats.

Comparativa dels paràmetres de mesura poblacional: temporades del 2000 al 2003. Fondrats

Comparativa dels paràmetres de mesura poblacional: temporades del 2000 al 2003. Vinyes (el Pujol)

Comparatiu dels grups d’edat a Fondrats


103


Percentatge comparatiu dels diferents grups d’edat al nucli d’estudi 2: el Pujol. S’estableixen les mateixes categories per grups d’edat:de 1r a 5è any. n = 97

0

10

20

30

40

50

60

TEMPORADES 2000 A 2003

% 1r any

% 2n any

% 3r any

% 4t any

% 5è any% 1r any 0 4,5 0 6

% 2n any 0 18 33,5 43,5

% 3r any 40 48 22 9

% 4t any 16 4,5 44,5 0

% 5è any 44 4,5 0 10,5

temp. 2000 temp. 2001 temp. 2002 temp. 2003

PE

RC

EN

TATG

E P

OB

LAC

ION

AL

Comparativa del pes representatiu que prenen els diferents grups d’edat, en percentatge poblacional, entre els dos nuclis d’estudi:Fondrats vs. Vinyes (Pujol). n = 71

39

19

29

13

0

6

43,5

9

31,5

10,5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

GRUPS D'EDAT

FONDRATS

VINYES (PUJOL)

FONDRATS 39 19 29 13 0

VINYES (PUJOL) 6 43,5 9 31,5 10,5

1r any 2n any 3r any 4t any 5è any

PE

RC

EN

TATG

E P

OB

LAC

ION

AL

Comparatiu dels grups d’edat a Vinyes

Comparativa poblacional Fondrats-Vinyes. Temporada 2003

Comparant el pes que prenen els diferents grups d’edat pels dos trams al llarg de l’última tempo-rada d’estudi, en el cas del nucli de Fondrats s’intueix una estructura poblacional piramidal en quèels individus més joves serien els qui més casos detectats acumulen, i aquesta quantitat aniria dis-minuint a mesura que saltem de grup d’edat. En el cas de Vinyes, semblaria que on més individustrobem és en els grups d’edat intermedis.

En l’estudi i caracterització dels grups d’edat, continuem basant-nos en el mètode establert per ala població de Lozère, a causa, com sabem, de les relacions de proximitat tant genètica com geo-gràfica. No obstant això, ens plantegem per primer cop, i de cara a una nova etapa de seguiment,intentar centrar l’estudi d’aquests grups amb les dades del mateix parc que s’han anat recollintfins ara; això permetria tenir un millor coneixement de les característiques poblacionals in situ.

Pel que fa a la proporció de sexes, observem que no és fins aquesta temporada que apareixenunes diferències més grans en la proporció de mascles i femelles, ja que fins a la temporada 2002els valors marcaven un equilibri relatiu de sexes.


104


3.3 Seguiment d’espècies cinegètiques

Programa de seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya.Parc Natural del Montseny. Temporada 2002-2003

Estudi realitzat per Carme Rosell, Daniel Villero i Ferran NavàsMinuàrtia, Estudis Ambientals

Objectius

Conèixer la dinàmica de les poblacions de senglar. Conèixer l’evolució de les captures de senglar.Fomentar la col·laboració entre el col·lectiu de caçadors i els administradors del parc.

S’ha descrit un comportament poligàmic en A. pallipes per part dels mascles d’aquesta espècie(ARRIGNON, 1996). D’acord amb això, les tendències observades amb els resultats d’aquest anymostren una situació preocupant en el cas del nucli de Vinyes, ja que els valors de l’índex de mas-culinitat per a aquest cas semblen reflectir una situació invertida a la tendència natural, amb unincrement considerable del nombre de mascles respecte al de femelles (1,6:1). És al tram deFondrats on, tot i observar-s’hi una forta davallada de la proporció de mascles (0,3:1), semblariaque els valors estarien més d’acord amb aquesta mateixa tendència.

En aquest estudi s’han obtingut dades més concretes per als nuclis de població de cranc ibèric queencara queden al parc. S’han mesurat i avaluat paràmetres referents a l’efectiu poblacional, dis-tribució d’edats i ràtio per sexes i s’ha pogut determinar que les dues poblacions encara es man-tenen, amb més o menys èxit. Sembla també que aquests dos nuclis mantenen, en línies generals,tots els seus grups d’edat representats i que la proporció de sexes, tot i que en l’última tempora-da ha presentat canvis notoris, dóna possibilitats perquè les poblacions continuïn.

És cert que aquest any es pretenia obtenir una radiografia força clara d’aquestes poblacions, tantdel seu estat actual com de la seva evolució, però continuem patint el problema d’intentar treu-re conclusions clares a partir de valors de n (mostra) massa baixos, i més si del que es tracta ja noés tant de detectar presència o absència d’espècimens en una riera, com d’avaluar el seu estatdetallat quan hi són.

Caldrà obtenir més dades durant la temporada 2004 per analitzar aspectes com ara la mida pobla-cional i les tendències, ja que, si bé creiem que la n difícilment augmentarà, sí que podem inten-tar veure com evoluciona i per què, i això és bàsic per gestionar.


Evolució comparada de la proporció de l’índex de masculinitat entre els dos nuclis d’estudi: Fondrats vs. Vinyes. Les corbes representen,per a cada temporada i per als dos nuclis, el nombre de mascles respecte a un valor fix = 1 de femelles (n = 180)

1

1,33

0,75

0,3

1,31,2

0,8

1,6

1 1 1 1

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1,8

TEMPORADES D'ESTUDI

FONDRATS

VINYES (PUJOL)

VALOR = 1 FEM.

FONDRATS 1 1,33 0,75 0,3

VINYES (PUJOL) 1,3 1,2 0,8 1,6

VALOR = 1 FEM. 1 1 1 1

Temp. 2000 Temp. 2001 Temp. 2002 Temp. 2003

Evolució de la ràtio per sexes


105


Metodologia

Registre en un carnet de colla senglanaire de les dades referents a les batudes que es fan: data,zona de caça, localitat, nombre de caçadors participants, nombre i característiques dels senglarsabatuts, nombre de senglars observats, nombre de gossos utilitzats i dades sobre el medi.Les dades registrades s’incorporen a una base de dades i es tracten estadísticament.

Resum

Aquesta és la cinquena temporada en què s’aplica el Programa de seguiment de les poblacions desenglar al Montseny. Actualment, aquest mateix sistema de seguiment s’aplica a cinc reservesnacionals de caça (Boumort, Cadí, Alt Pallars-Aran, Freser-Setcases i Ports de Tortosa), cinc parcsnaturals (Montnegre-Corredor, Garraf, Montseny, Sant Llorenç del Munt i Zona Volcànica de laGarrotxa) i un sector que inclou un grup de vedats de l’Alt Empordà i la zona de caça controladade l’Alt Empordà.

Aquest any, totes les colles que cacen al massís del Montseny han anotat les dades de les batudesals carnets de colla senglanaire. Concretament, han col·laborat en el seguiment disset colles decaçadors que cacen en un total de dinou àrees privades de caça. Aquest any s’ha incorporat la collade Figaró-la Garriga.


Arbúcies El Senglar Riells-Viabrea

Arbúcies 2 (colla d’en Goita) Fogars de Montclús-Campins Sant Esteve-Santa Maria

Cànoves Gualba Sant Feliu de Buixalleu

Congost Montseny d’Amunt Santandreu

El Brull Montseny-Sant Pere de Vilamajor (inclosa La Cortada) Seva

La Garriga-Figaró Viladrau

En total, la superfície dels terrenys cinegètics on s’han fet les batudes és de 43.690 ha, superior ala temporada anterior. En aquesta superfície s’han recopilat dades d’un total de 448 caceres. Encada batuda hi participa una mitjana de vint-i-set caçadors. En la meitat de les batudes hi han par-ticipat entre vint i trenta caçadors, si bé s’han fet batudes amb un mínim de nou i un màxim denoranta-dos caçadors.

Total Superfície Total Caçadots/batuda Gossos/batudabatudes (ha) batuda mitjana (mín.-màx.) mitjana (mín.-màx.)

1998-1999 37.940 399 28 (8-72) 19 (2-70)

1999-2000 47.909 500 25 (8-82) 16 (1-50)

2000-2001 47.909 475 27 (5-71) 17 (1-50)

2001-2002 41.533 367 26 (8-79) 18 (4-60)

2002-2003 43.690 448 27 (9-92) 19 (3-67)

Variació de la superfície i l’esforç de caça en les darreres temporades

Colles participants en el seguiment. Temporada 2002-2003

L’emplaçament del Parc Natural del Montseny, que forma part tant de la província de Barcelonacom de la de Girona, fa que el període de caça sigui diferent per a les àrees de caça situades encadascuna de les províncies. Per a les situades a les comarques gironines, la temporada s’ha allar-gat de l’1 de setembre de 2002 al 2 de febrer de 2003, mentre que per a les situades a les comar-ques barcelonines l’inici ha estat el 12 d’octubre de 2002 i el final el 23 de febrer de 2003, demanera que s’ha allargat la temporada tres setmanes més respecte a la durada tradicional aCatalunya. La distribució mensual de les batudes realitzades al Montseny ens indica que els mesos


106


de més activitat cinegètica han estat el desembre, amb 113 batudes, i el gener, amb 101. El mesde setembre, amb 30, ha estat el més baix. L’allargament de la temporada al febrer a la provínciade Barcelona ha estat aprofitat per set colles, que han fet 16 batudes més.

Temporada Senglars / 100 ha Variació de captures (senglars / 100 ha) Variació de l’índex de densitat de senglar

1998-1999 1,56 – –

1999-2000 1,62 +4% –17%

2000-2001 1,63 +1% +6%

2001-2002 1,98 +22% +57%

2002-2003 1,84 –6% –23%


30

73

96

113101

35

0

20

40

60

80

100

120

Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer

Distribució mensual de les batudes 2002-2003

Evolució del nombre de captures

Aquesta temporada, i conjuntament per a les disset colles, s’han caçat 809 senglars, xifra querepresenta un rendiment mitjà d’1,8 senglars caçats per batuda. Això representa una disminuciódel 20% respecte al rendiment de la temporada anterior, en què es van caçar 823 senglars (2,24senglars/batuda). Amb relació a la superfície dels vedats, s’ha caçat 1,9 senglars per batuda, xifraque representa un 6% menys que la temporada anterior.

Cal assenyalar, però, que les oscil·lacions de la població es reflecteixen millor a través de la varia-ció de l’índex de la densitat de la població de senglar, ja que s’obté tenint en compte, no nomésel nombre de senglars capturats, sinó també l’esforç de caça, és a dir, el nombre de caceres ques’han fet per capturar-los. Aquest índex s’havia mantingut molt estable en les temporades ante-riors, fins a la 2001-2002, en què va augmentar en un 57%, i aquest any, en què s’ha reduït enun 23%.

Si tenim en compte que aquesta temporada al Montseny, l’eficiència de caça ha estat global-ment del 37%, i podem donar una estimació de la densitat absoluta que se situa prop dels 5 individus cada 100 ha. Si la comparem amb altres espais inclosos en aquest seguiment, obser-vem que aquesta densitat és la segona més elevada de les que s’inclouen en el programa deseguiment.

Senglars totals 809

Senglars caçats/100 ha d’acotat 1,9

Senglars caçats/batuda 1,8

Captures. Temporada 2002-2003

Variació en el nombre de senglars capturats i en l’índex de densitat de senglar al Montseny durantles darreres temporades


107


1,56 1,62 1,63 1,98 1,84

00,20,40,60,8

11,21,41,61,8

2

1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003

Temporada

Senglars caçats / 100 ha

Evolució del nombre de senglars caçats

Característiques dels senglars caçats

Continuant amb la mateixa tendència que les tres temporades anteriors, en aquesta temporadael nombre de mascles morts (432) ha estat lleugerament superior al de femelles (377). Tot i així,les diferències no són significatives i, com que no es pot considerar que hi hagi una selecció delsexe durant les caceres, aquests resultats indiquen que a la població de senglar del Montseny hiha aproximadament la mateixa proporció de mascles i de femelles.

Femelles47%Mascles

53%

Proporció de sexes en la temporada 2002-2003

El 49% dels individus caçats pesen menys de 50 kg, i només un 16% passen de 70 kg. Aquest fetés normal en una població d’un animal tan prolífic com el senglar, on bona part dels exemplarssón molt joves, amb una edat inferior als dos anys.

La diferència entre els mascles i les femelles es posa de manifest sobretot en el pes. Només el 5%de les femelles han superat els 70 kg, i només una ha arribat als 100. Entre els mascles, un 26%tenen un pes superior als 70 kg i catorze van pesar més de 100. El pes màxim d’entre els senglarscaçats aquesta temporada al Montseny ha estat el d’un mascle de 130 kg, que també ha estat elmés gros dels abatuts aquesta temporada en el conjunt dels espais inclosos en el Programa deseguiment. Des de l’inici del Programa, el pes màxim el va assolir un mascle de 150 kg capturat alMontnegre en la temporada 2001-2002.

Observacions d’altres espècies d’ungulats durant les batudes

Igual que en temporades anteriors, destaquem que cap colla no ha anotat observacions de cabi-rol (Capreolus capreolus), tot i que l’espècie és present al massís, com a conseqüència de l’allibe-rament d’alguns individus i també perquè arriben exemplars procedents del sector Montnegre-Corredor, tot creuant la Tordera i la xarxa viària de la vall. Algunes informacions ens indiquen quese n’han observat a Cànoves i a Arbúcies, però en cap d’aquestes zones no s’han anotat cabirolsvistos durant les batudes. Probablement l’espècie es troba en molt baixa densitat.


108


Recordem que és interessant anotar totes les observacions de cabirol, ja que és una espècie enexpansió i de difícil cens, i perquè el percentatge de batudes en què s’observa l’espècie pot donaruna estimació de l’abundància d’aquest petit cèrvid i pot ajudar a fer un seguiment de la seva dis-tribució.

Prevenció de danys provocats pels senglars als conreus

En alguns sectors del Montseny, com en altres indrets de Catalunya, es produeixen danys de sen-glar als conreus, plantacions de jardineria, camps de golf, etcètera. Dels diversos sistemes que espoden aplicar per prevenir els danys, el més recomanable és el tancat elèctric (anomenat tambépastor elèctric). Aquest sistema aconsegueix aturar l’entrada dels senglars al camp, però és impor-tant que se segueixin les instruccions següents:

– El tancat ha de tenir com a mínim dos fils: el primer, a 25 cm de terra, i el segon, a 50 cm. Si vol reforçar més encara, per impedir l’entrada de cabirols, cal un tercer fil situat a 120 cm.

– Cal fer-ne un bon manteniment, tot segant l’herba periòdicament per evitar que toqui els fils.

– S’ha d’instal·lar adequadament per evitar que els senglars hi puguin entrar, per exemple,saltant des del cim d’un marge. Els senglars poden entrar-hi saltant i després tenen dificultatsper sortir-ne.

Un altre sistema que també sembla donar bons resultats, però que requereix més dedicació i mésmanteniment, és la instal·lació de productes que fan olor desagradable per als senglars (amb orinade predadors o d’humans) i que sembla que ajuden a evitar que el senglar penetri dins els campsencerclats per aquesta substància.

Pla de recuperació i seguiment de les poblacions de perdiu (Alectoris rufa) al plade la Calma

Estudi realitzat per Carles Ustrell i Albert Vaca

Objectius

Engegar i provar la metodologia de reintroducció amb gàbies d’aclimatació, també anomenadahacking per a la perdiu. Fer el seguiment continu dels individus alliberats.

Metodologia

1) Metodologia d’aclimatació

Construcció de tres gàbies d’aclimatació per a perdius (2002). Situar vuit parelles de perdius adul-tes i reproductores durant els mesos d’hivern i alliberar-les a l’acabament de la temporada decaça. Determinar i realitzar cinc transsectes (quatre al pla de la Calma i un a Fogars de Montclús)de seguiment per establir l’abundància relativa i la prospecció de les diferents zones per tal d’es-tablir territoris.

Per aconseguir l’aclimatació de les perdius a l’àrea de reserva on seran alliberades, s’utilitzen parcsd’aclimatació, que consisteixen en una gàbia situada dins d’un tancat de protecció de depreda-dors. Les perdius són alimentades durant el període de captivitat, primerament amb una barrejade pinso i blat, i després amb blat fins al moment d’alliberar-les. La composició del pinso destacaper contenir un 21,60% de proteïna i per la presència de diverses vitamines i oligoelements(SÁNCHEZ CABRA, 2000).

Per optimitzar la metodologia, és important fer un estudi de les condicions de la fase de captivi-tat i una anàlisi dels resultats. Així doncs, es prenen dades de la durada del temps de captivitat,de la supervivència durant aquest temps, dades climatològiques, edat dels animals, i nombre d’a-nimals per gàbia a l’inici. Les dades climatològiques analitzades són, d’una banda, la mitjana deles temperatures mínimes (durant el període entre l’1 de desembre i l’1 de març), que és més sen-



109


sible a la variació que la mitjana aritmètica, i reflecteix la duresa del període hivernal; i, de l’altra,el total acumulat de precipitació durant la fase de captivitat reflecteix la duresa de les condicionsde sequera durant el període estival.

Les perdius que són a les gàbies han estat visitades un mínim d’un cop a la setmana, per comptar-les, posar-los menjar i aigua i examinar l’estat de les gàbies.

2) Metodologia del seguiment (prospeccions i transsectes)

El seguiment o la monitorització d’un paràmetre ambiental consisteix en l’obtenció d’una sèrietemporal de dades que permet accedir a informació per avaluar i analitzar l’evolució d’aquestparàmetre. Les tècniques de seguiment són un conjunt de metodologies encaminades a l’obten-ció de l’esmentada informació. Aquestes tècniques estan més o menys estandarditzades en funciódel tipus d’informació que se’n vol extreure. En el cas que ens ocupa, l’objectiu del seguiment ésavaluar els resultats de la metodologia de reforçament de les poblacions de perdiu roja mitjan-çant l’aclimatació i posterior alliberament d’exemplars provinents de la cria en captivitat. Lesdades a obtenir són albiraments/contactes dels animals alliberats, mentre van ocupant àrees (terri-toris) a la zona d’influència al voltant del centre d’aclimatació.

Per obtenir aquesta informació s’ha escollit una metodologia mixta de prospeccions i transsectesde les zones d’estudi.

Les prospeccions consisteixen a recórrer la zona anotant els contactes i tractant de delimitar terri-toris. Aquesta metodologia és poc estandarditzada en el sentit que no hi ha una durada, un iti-nerari, una velocitat de desplaçament, una freqüència de visites prefixada, com sí que és el cas delstranssectes. En aquest primer cas, no volem avaluar l’abundància relativa d’individus al llarg deltemps, si no tan sols la presència o absència de parelles assentades als respectius territoris.S’utilitzen reclams per atreure els animals. La prospecció consisteix, doncs, a recórrer la zona d’es-tudi sense rutes prefixades aturant-se per escoltar, buscar indicis (excrements, plomes, escarbota-des, etc.). La freqüència de visites és d’un cop a la setmana durant el primer mes posterior a l’alli-berament, i d’una vegada cada quinze dies a partir del segon mes. Cal afegir que els animals nohan estat marcats per individualitzar-los. Per tant, en estimar el nombre de territoris/parelles apartir dels contactes obtinguts, s’ha de considerar aquesta limitació.

D’altra banda, s’ha establert una metodologia de transsectes, més estandarditzada, per permetrel’obtenció d’informació destinada a avaluar l’abundància relativa de l’espècie. Els transsectes con-sisteixen en un itinerari fix, de durada i distància també establertes i dins d’un interval de tempsdeterminat que va des de la sortida del sol fins a tres hores més tard. La freqüència de realitzaciód’aquests transsectes és d’un cada dos mesos. S’han establert transsectes a les tres zones on s’hanestablert els parcs d’aclimatació i dos més al pla de la Calma.

Identificació 1 2 3 4 5

Nom L’Agustí El Clot Fogars Bassau-Terrús Xixa-Corral Bellit

Distància 1 km 1 km 1 km 1 km 1 km

Coordenades UTM 1 _ 1 31TDG4222 31TDG4327 31TDG5321 31TDG4426 31TDG4622

Temps 45 min 45 min 45 min 45 min 45 min

Transsectes de seguiment de perdius

En l’anàlisi dels resultats s’inclouen –com en el cas de l’estudi de les condicions d’aclimatació–dades climatològiques, d’una banda la mitjana de les temperatures mínimes, que és més sensiblea la variació que la mitjana aritmètica i reflecteix la duresa del període hivernal; i, de l’altra, eltotal acumulat de precipitació durant la fase de captivitat reflecteix la duresa de les condicions desequera durant el període estival.Finalment, val a dir que són molt importants les dades que s’obtenen cada any a partir del trans-secte col·lectiu que fa la guarderia a la tardor i la primavera. Disposar d’una notable sèrie d’anysde dades és, en aquest cas, un valor afegit. Com també són una font important d’informació lesdades aportades pels caçadors referents als totals d’exemplars alliberats i els capturats per tempo-rada (Memòria P.N. Montseny 2001). Aquestes variables són objecte de diferents anàlisis de corre-lació i de tendències.


110


Resum

Durant l’any 2003 se n’han alliberat un total de dotze exemplars a Fogars i setze a l’Agustí. A lazona del Clot, no hi ha hagut alliberaments per problemes de depredació. D’acord amb els resul-tats, s’hauria assentat una parella a la zona de l’Agustí. En aquesta zona s’ha anat constatant lapresència de com a mínim una parella des del mes de desembre del 2002. No obstant això, entreels mesos d’octubre i desembre del 2003, no s’hi van detectar exemplars. No va ser fins el generdel 2004 que es tornà a constatar la presència d’una parella que aprofita una zona de llindar deprats i bosc mig embardissada. Probablement, els animals alliberats les successives vegades hananat compensant les depredacions i permetent la continuïtat de la parella. També és molt proba-ble que altres animals provinents de aquests alliberaments s’hagin dispersat en direcció al pla dela Calma o al Bellver.

A la zona de Fogars, es va constatar la presència d’una femella com a mínim, des del desembrefins a l’abril. No obstant això, posteriorment a l’octubre s’hi van observar dos exemplars. Aquestesdades no permeten confirmar, però, l’establiment d’una parella a la zona.

Pel que fa al seguiment dels efectius poblacionals existents, val a dir que es van obtenint dadesmitjançant les prospeccions amb reclam i els transsectes per poder definir l’estatus poblacional, laseva distribució i l’evolució de les poblacions. A més, per complementar aquests mètodes i tenirun ventall de dades que permeti donar uns resultats més precisos en el futur, s’ha establert unametodologia de punts d’escolta fixos amb reclam. Aquest darrer mètode permetrà cartografiar ladistribució i densitat dels animals, per a estudis d’evolució i d’interacció amb el medi.

Durant la temporada de cria tenim la certesa, segons les diverses fonts obtingudes, que com amínim hi ha set grups reproductors a la zona del pla de la Calma. Cal destacar els efectes perjudi-cials que pot haver tingut la forta calor i sequera dels mesos estivals en la supervivència de les llo-cades.

Sobre aspectes metodològics

Durant aquest segon any de projecte s’ha continuat posant a punt la metodologia dels parcs d’a-climatació. S’ha treballat per minimitzar la depredació. Aquest ha estat un factor destacable que

Data inici Nre. inici Edat Dies captivitat Superv. (absoluta) Superv. (%) T (ºC) Prec. (mm)

15-6-2002 20 Jove 60 0 0 – 103,4

1-12-2002 18 Adult 105 13 72,22 2,4 –

5-8-2003 20 Jove 39 12 60 – –

10-10-2003 70 Jove 81 0 0 – –



9-7-2002 16 Jove 5 0 0 – 18

1-12-2002 16 Adult 92 15 93,75 2,1 –

5-8-2003 20 Jove 7 0 0 – –


15-6-2002 16 Adult 28 12 75 – 21.4

1-12-2002 16 Adult 55 13 81,25 2,7 –

5-8-2003 20 Jove 39 16 80 – –

Dades de captivitat a la gàbia del Clot

Dades de captivitat a la gàbia de l’Agustí

Dades de captivitat a la gàbia de Fogars de Montclús


111


ha afectat el projecte en alguns moments. Això ha consistit a ajustar el temps d’exposició dintred’un compromís entre aconseguir una aclimatació efectiva dels animals i reduir les probabilitatsde depredació en reduir el temps d’exposició dins les gàbies. Tanmateix, s’han reforçat les gàbiesen aquells punts en què l’experiència indicava més vulnerabilitat.

Pel que fa al reforçament de les gàbies, i segons l’experiència tinguda fins ara, es proposa:

– Encimentar la base del filat de les gàbies (com a la gàbia de Fogars) per impedir l’accés persota. Una alternativa és enterrar el filat 15 cm al llarg de tot el perímetre.

– Reforçar-les amb doble filat des de la base fins a 50 cm d’alçada per evitar que els depreda-dors trenquin el filat rosegant-lo.

– Protegir amb doble filat també les cantonades superiors de la gàbia, on des de les estaquesde l’estructura, enfilats, els depredadors tenen un suport per rosegar la malla.

– Fer-hi un sostre de filat gruixut i folrar-lo per sota amb malla per atenuar cops de les perdiuscontra el sostre.

– Ajustar les portes (inferior i lateral).

També s’ha treballat per optimitzar el procés d’«arrelament» a la zona, bo i reforçant amb men-jadores i abeuradors (a l’estiu) l’àrea experimental. Cal estendre aquestes mesures, però, més enllàde les zones adjacents als parcs d’aclimatació.

Un tercer aspecte que cal millorar és la gestió de l’habitat. Els resultats són encara poc evidents itan sols a la zona de l’Agustí es constata la instal·lació segura d’una parella. S’ha demanat –i aixís’ha començat a preveure– la realització de sembres de cereal a diversos sectors de les àrees expe-rimentals. Fins ara, només s’ha sembrat als camps de la zona de Fogars de Montclús, però aques-ta es va fer tard i la puixança del cereal va arribar quan ja s’havien alliberat les perdius i, per tant,fora del període més crític de supervivència. Els sembrats han de contribuir a donar cobertura,protecció i aliment, tot facilitant la supervivència de les perdius alliberades. Aquests sembrats hand’anar acompanyats d’altres mesures de suport, com ara la instal·lació de menjadores i abeura-dors, sobretot en els períodes més crítics, com poden ser les sequeres extremes o els freds rigoro-sos.

Observem que a la zona de Fogars no es mantenen els marges de bardissa, que serveixen de refu-gi. Caldria també incidir en l’ús de bones pràctiques agràries, dins d’un marc de sostenibilitat.

És desitjable que aquests aspectes de gestió de l’hàbitat tinguin una continuïtat, que en garantei-xi la efectivitat. En tractar-se d’activitats que cal promoure activament, caldria emmarcar-les en elconjunt d’un pla d’actuació global que reconegui la diversitat paisatgística i que promogui la con-servació d’aquests espais sembrats dins del parc, majoritàriament forestal. D’aquesta manera, espodria preveure una dotació econòmica que en garanteixi la continuïtat, amb coherència dinsd’un pla global.

3.4 Seguiment de dades fenològiques

Seguiment de dades fenològiques


Anualment es prenen dades de la fenologia de diverses espècies d’animals (oreneta, tórtora,puput, rossinyol, becada, àliga marcenca, granota roja, tritó pirinenc, cranc ibèric, cranc vermell iprocessionària del pi). Amb l’obtenció d’una llarga sèrie de dades i la comparació amb les dadesmeteorològiques, es podrà elaborar un calendari fenològic que servirà per detectar canvis signifi-catius.



112


3.5 Recollides i albiraments de fauna

Recollides i albiraments de fauna


Habitualment es recullen animals morts dels quals s’omple una base de dades i, si l’estat en quèes troben ho permet, es traslladen al Museu de Granollers, secció de Ciències Naturals, per estu-diar-los. Durant l’any 2003 se n’han fet set fitxes.

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Nre. d’observacions 64 35 51 90 41 22 27 7 7


Nombre d’exemplars observats per anys


113


Programa 4. Processos i interaccions

4.1 Seguiment d’espècies al·lòctones

Seguiment de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa)


Des de l’any 1990 es fa el seguiment sistemàtic de la corba de vol d’aquesta papallona mitjançantla captura de mascles en trampes d’atracció, a fi d’estimar el grau d’afectació de les pinedes. Elcontrol es duu a terme amb dotze trampes situades a la carretera BV-5301 entre els punts quilò-metrics 9 i 22.

La incidència d’aquesta plaga al Montseny és molt localitzada, sobretot en plantacions de pi insig-ne, i relativament poc important.

Captures Captures Any mitjanes totals

1990 20,18 1.937

1991 17,72 1.970

1992 26,01 2.445

1993 26,46 3.760

1994 22,27 2.762

1995 8,69 1.052

1996 18,28 2.638

Captures Captures Any mitjanes totals

1997 11,88 1.819

1998 11,65 1.818

1999 18,20 1.966

2000 16,58 1.791

2001 9,64 1.504

2002 6,83 1.066

2003 9,44 906

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

15 jul 22 jul 29 jul 06 ag 12 ag 19 ag 26 ag 02 set 09 set 16 set

Nre. d’exemplars

Captures el 2003


Resum de les captures mitjanes per setmana i trampa

Captures anuals

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

0

5

10

15

20

25

30

Captures totals

Captures mitjanes

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003


114


4.2 Seguiment de la dinàmica de la vegetació

Transsectes botànics de cobertures a les zones d’ecotó entre zones forestals i prats

Estudi realitzat per Josep Maria Clavero i Serralabós, botànic

Objectius

Detectar els canvis florístics i estructurals que es produeixen en les formacions vegetals. Conèixeri analitzar la dinàmica de la vegetació a les zones altes del Montseny.

Metodologia

Tercera repetició de dotze transsectes botànics de cobertures. Anàlisi comparativa amb els resul-tats del 1992-1993 i del 1997.

Resum

Durant el final de la primavera i l’inici de l’estiu del 2003, es van fer els dotze transsectes que s’ha-vien determinat el 1992.

De l’anàlisi comparativa amb les campanyes anteriors, s’extreuen les conclusions següents:

1) Transsecte Turó-1Vessant nord-est del turó de l’Home, que desenvolupa una fageda amb clarianes i amb contac-te amb l’avetosa: pèrdua en la diversitat del sotabosc de la fageda. La clariana existent esredueix, i a la zona de contacte amb l’avetosa augmenta la cobertura del faig.

2) Transsecte Turó-2Vessant solell orientat al sud-oest del turó de l’Home, amb pastures i matolls: evolució progres-siva dels arbustos dominants. Augmenta l’expansió de les falgueres i, on el sòl no és proumadur, s’expandeix Festuca gautieri.

3) Transsecte Turó-3Vessant sud-est de la carena de les Agudes, amb la fageda remuntant i zones de prats i matolls:evolució progressiva dels arbustos dominants. Augmenta l’expansió de les falgueres on el sòlno és prou madur. La tendència general és que el prat xeròfil passi a landa de bruguerola, i queaquesta passi a landa de ginebró. Cal destacar l’establiment de moltes plantes a dins del gine-bró, com ara Festuca gautieri o Anemone hepatica. El ginebró és l’arbust recer de plantes mésexigents d’humitat o d’ombra. S’observen més plançons de faig. El faig s’expandeix allà on lalanda de ginebró (amb falguera) és ben constituïda. Les seves llavors germinen i progressenmolt bé entre el ginebró. Passats onze anys, és clara la tendència que el prat xeròfil passi pro-gressivament a landa de ginebró amb falguera, i ràpidament evolucionarà cap a un bosc defaig.

4) Transsecte Matagalls-1Petita fondalada orientada al nord de la serra dels Salaverds. Zona de prats: evolució regressi-va dels prats xeròfils del vessant sud del Matagalls a causa de la dura climatologia d’aquest any.Augmenta lleugerament l’expansió de la falguera als ST-5/6 i del ginebró al ST-1 i ST-10.És clar que el factor limitant del creixement dels prats és la poca maduresa del sòl i la reduïdacapacitat hidrològica de què disposen. També s’observa que s’expandeix més fàcilment el gine-bró que la bruguerola on el sòl és més esquelètic. Els ramats mantenen els prats, els quals apa-reixen allà on el sòl es madur i sense pendent. Si no fos pel bestiar –o pel pastor que el porta–,aquests prats evolucionarien ràpidament a landa de ginebró o a landa de falguera.



115


5) Transsecte Matagalls-2Transsecte que voreja el cim de Matagalls des de la font dels Cims i traspassa la carena cap a labaga de Coll Pregon: evolució regressiva dels prats xeròfils del vessant sud del Matagalls acausa de la dura climatologia d’aquest any. També s’observa que s’expandeix més fàcilment elginebró que la bruguerola on el sòl és més esquelètic. És clar que el factor limitant del creixe-ment dels prats és la poca maduresa del sòl i la reduïda capacitat hidrològica de què disposen.Si la dinàmica climàtica segueix com fins ara, aquesta vegetació seguirà un procés claramentregressiu.

6) Transsecte Matagalls-3Vessant nord de la carena de Coll Pregon. Zona de fageda: evolució regressiva del sotabosc dela fageda. La manca de llum i la gran quantitat de fullaraca que cau al sòl són les causes prin-cipals de la nuesa del sotabosc de la fageda d’aquesta part del Montseny.

7) Transsecte Morou-1Transsecte del sot de Gualba al Sinaí en el contacte entre la roureda de fulla gran i la fage-da: evolució regressiva del sotabosc de la fageda i de la roureda de fulla gran. La manca dellum que promou l’augment de la cobertura arbòria és la causant de l’extinció de tota unasèrie de tàxons tant herbacis com arbustius i fins i tot de plançons arboris com el bedoll ol’alzina.

8) Transsecte Sant Marçal-1Ressegueix la cota 1.100 de la vall de Sant Marçal entre la roureda i la fageda: evolució regres-siva del sotabosc de la fageda i de la roureda de fulla gran. La manca de llum que promoul’augment de la cobertura arbòria és la causant de l’extinció de tota una sèrie de tàxons heliò-fils tant herbacis com arbustius.

9) Transsecte Coll Formic-1Vessant septentrional del turó de Collformic amb barreja de formacions boscoses, fageda i alzi-nar, i arbustives: en aquest transsecte apareixen molts canvis en la vegetació, que es correspo-nen amb les dominàncies de cada planta en concret. És a dir, que hi ha una clara tendència capa formacions climàciques. Dit d’una manera planera: l’arbre guanya l’arbust, l’arbust guanyal’herba alta, l’herba alta guanya l’herba baixa, i la planta que sigui atapeïda guanya la plantaque sigui aclarida.Globalment, allà on domina el faig, perquè hi troba les condicions idònies, promou l’augmentde la cobertura del boix, fins que una alta cobertura d’aquest ofega tant el sotabosc com elboix mateix. La bardissa és també dominada per la fageda que es va atapeint.Allà on les espècies mediterrànies guanyen –perquè el faig i el boix creixen lentament pel fetd’haver arrelat en un sòl immadur–, el bruc blanc i l’alzina augmenten la cobertura de mane-ra clara. Apareixerà un tram de bosc de fulla perenne. La fullaraca d’alzina i la cobertura delbruc donaran al boix i al faig la possibilitat de establir-s’hi més endavant. La bruguerola pre-para el terreny al bruc blanc si el sòl és immadur, o al boix si és més ben constituït.

10) Transsecte la Calma-1Zona de carena del puig Drau, fins a endinsar-se cap al nord pel Bac del Vilar, on s’alternenprats, landes i bosc: evolució progressiva de la vegetació. Els prats xeròfils d’anyals passen aprats xeròfils de perennes. D’aquí és passa a landa de bruguerola en sòls compactats que novan ser conreats o a la landa de gòdua en sols més flonjos, els quals van ser llaurats. Tant unalanda com l’altra es fan més extenses. La zona de matolls continua espessint-se, i la zona defageda es va atapeint i avança cap a cotes més altes.

11) Transsecte la Calma-2El transsecte baixa del turó de la Torre cap al faig de Can Figuera. Hi ha prats, landes i alzinar:evolució progressiva de la vegetació. Les landes de gòdua o de bruguerola passen a landes defalguera. L’alzinar es va expandint de mica en mica i selecciona un sotabosc en el qual redueixla bruguerola i potencia la falguera i la bardissa. On la bardissa o la falguera no progressen,apareixen el bruc blanc i el ginebró.



116


12) Transsecte la Calma-3Zona culminant del pla de la Calma entre el collet de Terrús i el pla del Bassau, amb prats i lan-des: si es té en compte que cada tres o cinc anys s’estassen els brucs d’escombres alternativa-ment i fins a la soca, els canvis que s’hi produeixen es redueixen a la dominància de la falgue-ra o de la bruguerola. Cal remarcar, doncs, que el fet de retallar el bruc d’escombres està enequilibri dinàmic respecte als canvis a què està sotmesa la vegetació. La explotació és, doncs,el manteniment d’un sistema artificial que és compatible amb el tarannà natural.Els prats del pla de la Calma presenten variacions d’espècies segons la pluviometria de l’any enqüestió, i també depèn de la època en què es fa el transsecte. Aquests canvis són estrictamentestructurals, mantinguts per una càrrega de ramats.

Conclusions generals

En conclusió, en el transcurs d’onze anys l’evolució de la vegetació ha estat progressiva, és a dir,que ha augmentat la cobertura de tots els estrats de vegetació i en molts casos s’ha passat a ungrau més en el cicle evolutiu general:

prat xeròfil d’anyals � prat xeròfil de perennes � 1) sòl sec � 2) sòl humit

1) sòl sec � landa de gòdua � marge del bosc � bosc

2) sòl humit � prat mesòfil � landa de bruguerola � landa de falguera � � marge del bosc � bosc

Avaluació de la restauració de diferents talussos de la carretera del turó de l’Home

Estudi dirigit per Josep M. Espelta i Morral i Anselm RodrigoCursos del Puig 2002-2003. CREAF. Universitat Autònoma de Barcelona

Objectius

Continuar amb l’avaluació, començada l’any 2001, de l’estat de les actuacions de restauració rea-litzades a diferents talussos de la carretera del turó de l’Home durant els anys 1997 i 1999, mitjan-çant sembres manuals, hidrosembra i plantació.

Metodologia

Per fer aquest estudi s’han mostrejat de nou tres zones de mostreig instal·lades l’any 2001 i situa-des a: 1) camí del Deumal (Deumal), 2) vessant est de la carretera que arriba al cim (Turó), i 3) Mur,que estabilitza el desmunt sota l’observatori meteorològic (Mur). Les zones de Deumal i Turó esvan escollir com a representatives de dos casos de restauració de vessaments i despreniment derocalla sobre dos vessants en posicions topogràfiques contrastades (oest i est, respectivament) iamb diferent temps transcorregut des de l’actuació (1999 i 1997, respectivament). La zona de Mures va escollir pel fet de representar una restauració realitzada amb material vegetal convencional-ment utilitzat en la restauració de carreteres.

Per tal de determinar el grau de colonització herbàcia del vessant a cada una de les tres zones esva fer un nou mostreig dels transsectes instal·lats l’any 2001 i senyalitzats permanentment des dela carretera, tot mesurant a cada metre, i seguint el pendent, l’amplada de la rocalla present enel desmunt i de l’extensió de la cobertura herbàcia.

D’altra banda, per tal de determinar la composició específica i el grau de cobertura de les espè-cies presents, es van tornar a fer els diferents transsectes de vegetació establerts l’any 2001 (tresa Deumal, tres a Turó i dos a Mur), perpendiculars a la línia de màxim pendent. En aquests trans-sectes de 25 metres cada un, es van determinar a intervals de 20 cm les espècies presents i la sevaalçada.


117


Resum i conclusions del treball realitzat durant aquestes estades al Puig

El grau de colonització dels diferents talussos continua sent molt positiu, ja que els valors forçaelevats de colonització (superior en tots els casos al 80%) obtinguts l’any 2001 se segueixen man-tenint l’any 2003. En el cas dels talussos amb despreniments de rocalla, Deumal i Turó, es conti-nua observant l’any 2003 un diferent grau de colonització (74,0 i 87,0%, respectivament), quecreiem que es pot atribuir a dos factors: 1) el més llarg temps transcorregut des de la restauració–i per tant una més gran consolidació al talús– de Turó (1997) respecte a Deumal (1999), i 2) unpendent més petit i un predomini de grans blocs de pedra al talús de Turó respecte al de Deumal.No obstant això, cal destacar que aquesta diferència s’ha reduït respecte a la que hi havia l’any2001 (54,0 i 73,0%, respectivament). En el cas del talús de Mur, continua mantenint una elevadacobertura, que creiem que és en part producte del seu escàs pendent i d’una més gran presènciade sòl en aquest punt, amb un lleuger augment respecte al 2001.

Pel que fa a les zones ja colonitzades per l’estrat herbaci introduït, a tots els talussos la cobertu-ra continua sent superior al 70%, amb valors més alts a Turó i Mur respecte a Deumal, tal comsucceeix en el grau de colonització. Cal destacar la manca de diferències significatives entre elsvalors observats l’any 2001 i els de l’any 2003. Això, ho podem atribuir al fet que les zones bui-des, encara per colonitzar, ja corresponen quasi totalment a zones ocupades per la rocalla o man-cades de sòl.

Tant a Deumal com a Turó les espècies predominants en la coberta herbàcia continuen correspo-nent al gènere Festuca. A Deumal, Festuca arundinacea aporta més del 50% de la coberta vege-tal, mentre que a Turó la barreja entre Festuca ovina, Festuca rubra i Festuca gautieri represen-ten el 90% de la cobertura. Als dos talussos es manté una progressiva naturalització amb la intro-ducció d’algunes espècies, com ara S. holostea, S. sediforme, A. majus, etc., sense que s’hagi detec-tat la incorporació de noves espècies en el període 2001-2003. Pel que fa al talús de Mur, les espè-cies amb un grau de cobertura més gran són L. corniculatus i L. perenne. A tots els talussos estu-diats la naturalització és encara incipient, si es té en compte que la riquesa específica no ha can-viat pràcticament respecte al 2001 i se situa entre cinc i set espècies.

L’alçada de la vegetació es continua situant entre 10 i 15 cm als talussos de Deumal i de Turó, men-tre que als de Mur s’assoleixen alçades superiors als 30 cm, sense canvis respecte a les observa-cions de l’any 2001.

Avaluació de la restauració del puig Sesolles

Estudi dirigit per Josep M. Espelta i Morral i Anselm RodrigoCursos del Puig 2002-2003. CREAF. Universitat Autònoma de Barcelona

Objectius

Començar l’avaluació de les actuacions de restauració realitzades als terrenys de l’antiga basemilitar del puig Sesolles durant l’any 2003, mitjançant hidrosembra i plantació.

Metodologia

Per tal de determinar el grau de colonització herbàcia de les hidrosembres realitzades als terrenysocupats per l’antiga base militar, s’han instal·lat quatre transsectes de 25 m senyalitzats perma-nentment. En aquests transsectes s’ha determinat cada 10 centímetres la composició específica il’alçada de la vegetació present. D’altra banda, també s’ha fet un mostreig sobre setanta-set delsginebrons (Junniperus communis) plantats, en els quals s’ha determinat la seva supervivència ialçada. Finalment, s’ha instal·lat una petita experiència per valorar l’efecte del tipus de clot deplantació sobre la supervivència i creixement d’aquests individus. Amb aquest objectiu, s’hanseleccionat vint-i-cinc ginebrons, als quals se’ls ha fet un «castellet» de pedres al voltant del clotde plantació, que es compararan amb vint-i-cinc individus control.


118


Resum i conclusions del treball realitzat durant aquestes estades al Puig

El grau de colonització dels terrenys de l’antiga base militar del Puig Sesolles es troba en una fasemolt primerenca, amb una cobertura del sòl per les espècies introduïdes en la hidrosembra al vol-tant del 34%. Tenint en compte aquest baix percentatge, seria convenient analitzar les causes d’a-questa baixa colonització (p. ex., condicions meteorològiques adverses, manca de preparació delterreny, etc.). De les diferents espècies introduïdes, Festuca sp. és la que mostra una presènciadominant, ja que contribueix en més d’un 95% a la cobertura de la vegetació. Pel que fa als gine-brons plantats, la supervivència ha estat força elevada (88,3%), amb una taxa de mortalitat(«marres») que es pot considerar normal en aquests tipus d’actuacions.


119


Programa 5. Tractament i transferència de la informació

5.1 Tractament i emmagatzematge de les dades

La informació obtinguda a partir de les diferents activitats i estudis articulats en els programes delPla es tracta i s’emmagatzema informàticament, en la mesura del que és possible. En aquest sen-tit, el Parc Natural del Montseny, conjuntament amb els altres parcs gestionats per la Diputació deBarcelona, està tractant d’establir unes bases de dades que es puguin integrar en el futur Sistemad’informació geogràfica (GIS) del parc, que pretén ser una eina de treball adequada per millorarl’accessibilitat a la informació i la gestió del mateix espai natural.

En aquest sentit, s’han realitzat les bases de dades del programa 1 «Seguiment de paràmetres fisi-coquímics» i s’està en procés d’introduir la informació actualitzada i està en període de proves elprojecte pilot per integrar la gestió (Vigilància i control de la normativa) a un GIS.

Manteniment de les bases de dades d’amfibis i rèptils dels parcs naturals delMontseny, Sant Llorenç del Munt, Garraf i Montnegre-Corredor. 2003

Gustavo A. Llorente, Albert Muntori i Xavier SantosDepartament de Biologia Animal (Vertebrats). Universitat de Barcelona

Resum

La base de dades d’amfibis i rèptils es presenta en format Acces i no és editable. El motiu és evi-tar la descentralització de les actualitzacions. Fins ara l’actualització de les bases de dades s’haviarealitzat incorporant les noves citacions a diferents fulls de càlcul Excel que sempre quedavensense connexió amb els altres parcs. A partir d’aquest moment les actualitzacions seran unificadesen format electrònic i permetran fer tot un seguit de consultes.

5.2 Difusió de les dades

Anualment, un resum dels estudis i els resultats del seguiment es publica com a annex a la memò-ria del parc. Aquest document, que es posa a disposició de tots els interessats a través de la pàgi-na web del parc, és tramès sistemàticament a institucions acadèmiques, administracions, estudio-sos, entitats interessades i als membres dels òrgans de gestió i participació del Parc Natural delMontseny.

Els treballs realitzats i les dades obtingudes, de les quals aquesta memòria pretén ser un resum,estan disponibles per ser consultats i utilitzats a l’Oficina del Parc Natural a Fontmartina i als cen-tres de documentació del parc (Museu de Granollers –Ciències Naturals– i Museu Etnològic delMontseny la Gabella d’Arbúcies.

5.3 Participació en xarxes de seguiment

A més de la participació del Servei de Parcs Naturals en diversos fòrums de seguiment del medinatural de parcs i reserves de la biosfera, hi ha una estreta coordinació entre els equips que desen-volupen plans de seguiment als parcs i espais naturals gestionats per la Diputació de Barcelona.Aquesta coordinació es materialitza en reunions regulars i en l’establiment de models i protocolscomuns i permet fer l’anàlisi conjunta i comparativa dels resultats.



120


Cooperació amb la Unió Europea

Xarxa europea de nivell II: establiment d’una parcel·la de nivell II per al seguiment de l’estat sani-tari dels ecosistemes forestals a Europa (vegeu les activitats de l’apartat 2.1. Alzinars, delPrograma 2).

Cooperació les Cevenes - Montseny

Establiment de reunions per homogeneïtzar les bases de dades que forniran en el futur el Sistemad’informació geogràfica del Parc Natural del Montseny.

Cooperació internacional Euromab

Manteniment dels contactes per continuar les feines del grup de treball per a l’establiment delsprogrames de seguiment en comú a totes les reserves de la biosfera.

Cooperació amb la Xarxa de Reserves de la Biosfera espanyoles

Manteniment dels contactes per continuar les feines del grup de treball per a l’establiment deguies de seguiment i programes de seguiment en comú a totes les reserves de la biosfera.

Col·laboració amb la Federació Europea de Parcs Nacionals i Naturals (Europarc)

Dins el treball de la Secretaria de la Federació Europarc-Espanya, es col·labora activament en elsfòrums de seguiment.


121


Programa 6. Foment de la recerca i seguiment d’estudis

6.1 Foment i orientació de la investigació

Estades de recerca al Puig

Des del curs 1996-1997, la Diputació de Barcelona organitza uns cursos per a estudiants universi-taris de segon grau i acabats de llicenciar a l’alberg per a la recerca del Puig. Les activitats que des-envolupen els diferents cursos s’inclouen al Pla de seguiment, a l’apartat corresponent.

Aquest any s’han fet les setenes estades (curs 2002-2003), i s’hi van inscriure quaranta-nou perso-nes per assistir als cursos següents:

– «La cartografia de la vegetació aplicada a la gestió». Coordinat pel Departament de Cièn-cies Ambientals de la Universitat de Girona.

– «Introducció a l’estudi dels quiròpters». Coordinat pel Museu de Granollers.

– «Introducció al seguiment de les poblacions d’ocells». Coordinat pel Departament de Ver-tebrats de la Universitat de Barcelona.

– «Dinàmica forestal. Metodologies i aplicacions pràctiques». Coordinat pel Centre de Re-cerca Ecològica i Aplicacions Forestals.

El nivell de participació ha estat de trenta-vuit alumnes (onze baixes que no es van poder substi-tuir) i la participació mitjana dels assistents va ser del 83%.

Altres col·laboracions

Amb la Universitat Autònoma de Barcelona s’ha col·laborat, dins l’assignatura de projectes de laLlicenciatura de Ciències Ambientals, en la realització de vint-i-tres projectes corresponents alscursos 2001-2002 i 2002-2003, el resum dels quals s’ha editat en la col·lecció de Monografies delServei de Parcs Naturals amb el títol Diagnosi ambiental al Parc Natural del Montseny.

Una altra col·laboració realitzada amb la Universitat Autònoma de Barcelona ha estat acollir unalumne del curs de Mestratge en tecnologies de la informació geogràfica, organitzat pelLaboratori d’Informació Geogràfica i Teledetecció (LIGIT) del Departament de Geografia per rea-litzar el projecte d’un aplicatiu per emmagatzemar i ordenar les dades de fauna recollides pel Plade seguiment.

Amb la Universitat de Barcelona també es va col·laborar mitjançant la cessió de l’alberg del Puigper a la realització de les pràctiques dels alumnes de l’assignatura de Limnologia que imparteix elDepartament d’Ecologia en la Llicenciatura de Biologia.

6.2 Encàrrec, seguiment i recopilació d’estudis

A part dels estudis encarregats pel Servei de Parcs Naturals descrits anteriorment, la tasca delsCentres de Documentació del Parc Natural del Montseny és fonamental per induir i dirigir les líniesd’estudi més adients. Mitjançant el Pla de seguiment, la informació pot estructurar-se i posar-se al’abast de la societat d’una manera ordenada.


Memòria2003

xarxa de municipis

Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre

i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Collserola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.

Xarxa deParcs NaturalsDiputació de Barcelona

www.diba.es/parcs

Parc

Nat

ura

l del

Mo

nts

eny.

Mem

òri

a 20

03

memòria Montseny 2003 - EUROPARC-España€¦ · Parc Natural del Montseny 1. Dades generals...

Documents

Transcript of memòria Montseny 2003 - EUROPARC-España€¦ · Parc Natural del Montseny 1. Dades generals...