10 de setembre de 2015núm. 24

www.diarimes.comENSENYAMENT

Ja són obertes les inscripcions per als cursos de català per a adultsTambé s’ofereix la possibilitat d’accedir al Voluntariat lingüístic. P2

Pere Segura: «En matèria turística hem de ser ambiciosos i aspirar al millor»TARRAGONA Segura és el nou regidor d’Universitat, Cultura i Excel·lència, i President del Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca. P2Pere Segura és enginyer de formació.

CRISTINA AGUILAR

Albert Torres i Alícia Sánchez tornen a guanyar el Triatló-Cross la Pineda PlatjaÈXIT Un total de 111 atletes van participar en la novena edició del Triatló, organitzat per la Secció de Muntanya de l’Agrupació Cultural de Vila-seca P6

Albert Torres, que va fer un temps de 48:17, a punt de creuar la línia de meta

OLÍVIA MOLET

SOCIETAT

Els veïns del carrer del Compte de Sicart guanyen el premi d’Engalanament de la Festa MajorCelebrat durant la Festa Major, el certamen també va premiar els balcons dels carrers Onze de Setembre i Monterols. P10

El motiu de la decoració va ser ‘Les 4 estacions’.

CEDIDA

ACTUALITAT

Vila-seca es prepara per a l’acollida temporal dels refugiats de Síria i altres països en guerra L’Ajuntament s’ha sumat al Pla d’acolliment coordinat pel Govern de la Generalitat de Catalunya. P4

ACTUALITAT

L’Ajuntament se suma al manifest a favor dels Jocs del MediterraniEs demana a l’Estat que inclogui una partida al pressupost del 2016.P4

CULTURA

Sílvia Comes tanca el cicle ‘Accions en Poesia’ musicant Gloria Fuertes

P13

2 mésvila-seca10 de setembre de 2015 EL TEMA

Cristina Serret– Vostè s’estrena com a regidor a l’Ajuntament de Vila-seca. Com afronta aquest nou camí professional?– Amb molta il·lusió, és un nou repte. També amb ganes d’apor·tar el màxim d’un mateix per a una feina que, al final, el que pre·tén és millorar el teu poble. Des d’aquest punt de vista ho afronto amb màxima il·lusió, és un repte molt gratificant. – La conjuntura municipal ha fet que els regidors de CiU aglutinin diversos àmbits. En el seu cas són Excel·lència, Universitat, Cultura i a més, la Presidència del Patronat Muni-cipal de Turisme. Són àmbits relacionats entre si? De quina manera?– A tot se li pot trobar una rela·ció. En aquest cas si comencem per l’Excel·lència, és una qüestió totalment transversal, que con·sisteix a buscar l’excel·lència en qualsevol cosa que es fa. El tema de Cultura i Turisme al final és una barreja de coneixement, oci i cultura, tot està bastant in·terconnectat. I la Universitat és l’eina que ens pot servir per por·tar aquests àmbits cap a l’excel·lència.– Tenint en compte l’amplia-ció d’àmbits, es planteja algun tipus de coordinació tècnica dins del consistori? – Això està en formulació, però evidentment ho farem comptant amb els equips que ja existeixen. Simplement es tracta de fer que es treballi de manera més coor·dinada, promovent les sinergies. En definitiva, fer servir tots els mitjans que té l’administració, que són suficients, i dirigir·los cap a l’objectiu que volem.– Fins a quin punt són determi-nants els tècnics i funcionaris municipals per dur a bon port les tasques de la regidoria?– Són vitals. És l’equip amb el qual compto i tots junts treba·llem en la mateixa direcció i amb els mateixos objectius. El seu paper és fonamental, a més són persones que coneixen molt bé cada branca del seu treball i quins són els procediments. Són grans coneixedors dels seus àmbits, autèntics experts. Sim·plement caldrà determinar una mica l’orientació i la coordinació que caldrà establir entre els uns i els altres.– Parli’m de l’Excel·lència en l’àmbit municipal. – L’excel·lència no és una fita,

sinó un camí. És una recerca continuada, mai no podem dir ‘ara ja som excels i ja s’ha aca·bat’. L’excel·lència és una recerca constant de tot el que fas, saber que és millorable, que si sotmets a judici cada procés i busques quines coses pots millorar, és que estàs buscant l’excel·lència.– I en l’àmbit de la regidoria d’Excel·lència, quines accions concretes es poden dur a ter-me?– La regidoria d’Excel·lència està molt lligada a la Universitat, i de fet nosaltres entenem la Uni·versitat com una palanca per accedir a l’excel·lència. No hi ha ningú millor per transmetre·la a l’Administració que les persones que generen coneixement. – Quines són les eines que tenen per dur a terme els ob-jectius en l’àmbit de l’excel-lència?– Per sort tenim una eina molt

potent, que és el Parc Científic i Tecnològic de Vila·seca. Som l’únic municipi de Catalunya amb un parc científic. Aquesta és una eina vital que tenim pen·sat utilitzar el màxim possible per tal d’arribar a aquesta excel·lència i, sobretot, de dotar·nos del coneixement que ens porti a prendre les bones decisions.– El turisme és una eina bàsica de desenvolupament econòmic a Vila-seca. La tan anunciada davallada de turisme rus, com els ha afectat?– Pel que fa al turisme rus, la da·vallada més important va tenir lloc l’any passat, i llavors va ser més inesperada. Enguany tots els touroperadors estaven sobre avís, tots eren coneixedors de la devaluació de la moneda russa i s’han preparat per intentar subs·tituir part d’aquest turisme pel d’altres nacionalitats. Per això enguany ha estat més sostingut,

no ens ha agafat tant de sorpresa. – Llavors aquesta davallada s’ha vist compensada en certa mesura?– Sí, per altres nacionalitats. El turisme no deixa de ser una cosa volàtil: o n’hi ha o no n’hi ha, i està molt sotmès a condi·cionants externs. Estem parlant dels russos, sotmesos a una cri·si monetària que els ha impedit en gran mesura anar a l’exterior a fer el que fins ara feien. És a dir, que el turisme està sotmès a molts fets externs que no tenen res a veure amb les accions que es puguin dur a terme des del municipi o el país. – Com creu que ha d’afrontar el municipi el canvi d’hàbits tu-rístics pel que fa a la procedèn-cia dels visitants?– El municipi no ha de fer cap canvi en funció de la procedèn·cia dels visitants, el que cal és te·nir clar per quin turisme aposta,

i quins són els objectius i els cri·teris. Després, són els operadors els que han de decidir quines nacionalitats els interessa més portar aquí perquè els donin més valor afegit o pels criteris que ells convinguin. Nosaltres, com a municipi, el que hem de tenir clar és quin tipus de turisme volem i quina és la qualitat que volem que tingui aquest turisme.– Aleshores, l’aposta turística del municipi està definida? ·Fins ara l’hem tingut clara, i ara, amb la meva entrada com a regidor, seguirem treballant con·juntament amb la Universitat en aquest sentit. – Creu que encara queden rep-tes en matèria turística a Vila-seca?– Dir que no tenim reptes seria molt pretensiós. Tenim tants reptes com en vulguem tenir. Hem de ser ambiciosos, per tant hem d’aspirar al millor.

«Aconseguir l’excel·lència no ha de ser una fita, ha de ser el camí a seguir»

CRISTINA AGUILAR

Pere SeguraRegidor d’Universitat, Cultura i Excel·lència, i President del Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca

Pere Segura, que s’estrena com a regidor a l’Ajuntament de Vila-seca, fa balanç en matèria de cultura, oci i turisme

Perfil

Un enginyer de Vila-seca Pere Segura va néixer a Vila-seca l’any 1981, on actualment viu amb la seva parella, Elisabeth Graset i els seus dos fills, el Pere, de cinc anys, i el Lluc, de dos. Va estudiar a l’Escola Antoni Torroja i Miret i posteriorment a l’Institut Pons d’Icart de Tarragona. Més endavant es va llicenciar en Engi-nyeria tècnica superior de Camins, Canals i Ports i posteriorment va fer un postgrau en Gestió i direc-ció de Projectes. També té formació en Programació neurolingüística. És delegat d’una empresa de serveis de suport a les infraestructures.

3mésvila-seca10 de setembre de 2015 EL TEMA

L’actuació de la Festa Major de Vila-seca va omplir de gom a gom la plaça de l’Església

– Quin paper creu que ha de jugar la Universitat en la con-creció i resolució d’aquests reptes?– La Universitat és una bona eina, però ho és més el Parc Cien·tífic, que ha de ser una eina vital i central de la presa de decisions en el fet turístic. Ens ha de dotar de criteris, de bases i d’idees. A més, ens ha d‘assenyalar el camí sobre el qual pivotin una sèrie de decisions que poden ser de molts àmbits. – Les activitats culturals també poden ser un reclam turístic a Vila-seca?– Evidentment. Les activitats culturals són un reclam turís·

tic, no només a Vila·seca, sinó a qualsevol lloc. El que passa és que han de ser activitats cultu·rals d’una certa qualitat, de ma·nera que puguin atraure a gent de fora del municipi.– Quins altres àmbits creu que encara tenen un recorregut, quant a atractiu turístic, al mu-nicipi?– Tenim un dels Auditoris més importants de la província que, a nivell extern, encara es pot potenciar molt. A nivell intern és molt conegut, però es pot in·tentar portar més gent. Es pot fomentar més el Centre histò·ric, que els turistes coneguin el Castell, el Celler noucentista… Tenim el Parc de la Torre d’en Dolça, que és una zona de lleure que també pot ser molt atractiva per als turistes. Hi ha moltes ac·tivitats que cal enfocar i hem de saber vendre a l’exterior.– Vila-seca té una notable in-

fluència cultural en l’àmbit musical gràcies al Conservatori i l’Auditori. Això per a un regi-dor de Cultura ha de represen-tar un orgull, però també una feina afegida…– Amb això tinc la sort de comp·tar amb Josep M. Pujals, el Pre·sident del Patronat Municipal de Música de Vila·seca, que s’encarrega d’alló més bé de tot aquest tema, així com de la pro·gramació. El que jo he de fer és recolzar·lo i donar·li suport en tot allò que necessiti.– Vila-seca és un municipi amb tres nuclis diferenciats. A nivell d’activitats culturals també és rellevant aquesta di-ferenciació?– No, entenem el poble com un únic nucli. El que sí que intentem és estructurar l’oferta cultural de manera que sigui equilibrada en el territori, però sense fer distin·cions particulars. Entenem que el municipi és tot, i tots els seus barris han de tenir la seva oferta cultural. – Vila-seca és un municipi amb un gran teixit d’entitats. Quin creu que ha de ser el paper d’aquestes entitats?– Les entitats no deixen de ser l’ànima del municipi. Un mu·nicipi amb entitats vives és un municipi viu. Per tant l’Ajunta·ment ha de fomentar, impulsar i facilitar la vida a les entitats. Evidentment el que no podem fer és fomentar noves entitats, crear·ne de noves o fer renéixer entitats que potser estan en de·cadència. Però hem de facilitar que puguin desenvolupar·se, perquè, repeteixo, no deixen de ser l’ànima de la ciutat, i generen riquesa i cultura. – L’Associació de Comerciants i Empresaris ha tirat endavant diverses iniciatives molt exito-ses, com el Vila-tapes o la Fira Medieval. Com valora aquestes iniciatives?– Són activitats que fa la ma·teixa associació amb el suport de l’Ajuntament i que són un èxit de públic, només cal veu·re l’assistència de gent a la Fira Medieval. És un exemple clar de col·laboració entre associacions i ajuntament. – Les festes majors són un dels elements culturals més tradici-onals. Aquesta ha estat la seva primera com a regidor, com l’ha viscut?– Ha estat intensa però molt gratificant, he pogut tornar a descobrir les festes després d’un temps de tenir·les aparcades per qüestions familiars. L’àmbit de festes que també porta la meva regidoria no deixa de ser una de les feines més creatives, i per tant també és molt gratificant.

El nou regidor de l’Ajunta-ment viu a Vila-seca amb la seva parella i els seus dos fills. Va estudiar al col·legi Antoni Torroja Miret.

La Universitat de Vila-seca és una eina fonamental per accedir a l’excel·lència

El Parc Científic i Tecnològic ha de ser una eina vital en la presa de decisions del fet turístic

Les entitats no deixen de ser l’ànima del municipi, alhora que generen riquesa i cultura

RedaccióAquest mes de juliol, poc més d’un any després de la refunda·ció de la colla local, els Xiquets de Vila·seca van descarregar el seu primer 3d7 en una actuació farcida de bons castells, que es va completar amb el 5d6, 2d6, Pd5c i 2Pd4. Els ànims estaven disparats, i des de llavors les ac·tuacions han servit per acabar de rodar les estructures de sis i mentalitzar·se que el sostre del 7 ja és a l’abast de la mà.

El 3 d’agost, en el marc de la diada de la Festa Major de Vila·seca, els de la camisa blava van demostrar que l’actuació de la Pineda no va ser flor d’un dia, i van descarregar el seu segon 3d7, amb una actuació més sò·lida que l’anterior. L’actuació de Festa Major, en què van estar acompanyats dels Xiquets de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, es va saldar amb un 4d7 i un 2d6 que van acabar d’arrodonir una actua·ció que va arrencar els aplaudi·ments de les persones que van omplir la plaça de l’Església. Per acabar, els Xiquets de Vila·seca

van aconseguir descarregar el pilar de 5, una fita aconseguida després de molt de treball als assajos.

Però tots aquests castells no van aconseguir sadollar la ‘set’ dels castellers locals, que van repetir el 3d7 a les festes de l’AV La Unió de Sant Pere i Sant Pau. Aquest va ser el primer descar·regat fora de plaça, i tot i que va pujar molt lleuger, es va haver de treballar en la descarregada, especialment a nivell de terços. Això no obstant, la colla caste·llera va celebrar amb emoció aquesta fita, que els acosta més a la consolidació d’aquesta es·tructura.

A segona ronda van descarre·gar amb molta confiança el 10è 2d6 de la colla, i ja són molts els que clamen pujar un pis més. A tercera ronda van descarregar el 4 de 6 amb el pilar, i van cloure la ronda de pilars amb dos pilars de 4.

Les pròximes actuacions dels Xiquets de Vila·seca seran aquest dijous, 10 de setembre, en la Diada de Catalunya d’Al·cover (19.30 h, a l’Església Vella), l’11 setembre a la plaça de l’Es·glésia de Vila·seca (10.30 h), i el 12 de setembre a Bellpuig en el marc de la Festa Major (12 h).

Els Xiquets de Vila-seca descarreguen el seu tercer 3d7

CASTELLS

Els de la camisa blava avisen: «tenim 7dcastells»

L’actuació de la colla local a les festes de l’AV la Unió de Sant Pere i Sant Pau.

4 mésvila-seca10 de setembre de 2015 ACTUALITAT

RedaccióL’alcalde de Tarragona i presi·dent del Comitè Organitzador dels Jocs Mediterranis 2017, Jo·sep Fèlix Ballesteros, els alcaldes de les seus, així com els repre·sentants de les Diputacions de Barcelona i Tarragona, els Con·sells Comarcals del Tarragonès i Baix Camp i la Cambra de Co·merç de Tarragona han signat un manifest territorial a favor dels Jocs perquè el Govern de l’Estat inclogui als pressupostos gene·rals de l’any vinent una partida específica per als Jocs Mediterra·nis Tarragona 2017.

En el manifest s’afirma que «L’organització dels Jocs són una oportunitat única que no només suposarà un posicionament in·ternacional, una activació eco·nòmica del territori, generarà llocs de treball i crearà i millorarà

les infraestructures esportives del territori, sinó que també impulsarà el turisme esportiu, dinamitzarà el teixit social i par·ticipatiu dels municipis i deixarà un intangible llegat en forma d’experiència organitzativa de competicions de primer nivell».

És per aquest motiu que els signants insten el Govern central a «evidenciar el seu compromís ferm amb els Jocs Mediterranis Tarragona 2017 i incloure en els pressupostos generals de 2016 la partida necessària per complir amb el pressupost d’inversions dels Jocs contemplat en el Pla Director dels Jocs i aprovat pel CIJM [Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis]».

Durant la celebració dels jocs, el municipi de Vila·seca serà seu oficial de les competicions de Ci·clisme i Lluita.

MUNICIPAL

Vila-seca se suma al manifest a favor dels Jocs Mediterranis 2017Representants territorials demanen que l’Estat l’inclogui ens els pressupostos de l’any vinent

CEDIDA

EMPRESA

La Fundació del Parc Cientí·fic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya, amb seu al campus de Vila·seca de la Universitat Rovira i Virgili, ha estat distingida amb el guardó de Turisme de Ca·talunya en la categoria de Millor projecte de conei·xement i recerca aplicada al sector turístic. Aquests guardons tenen com a ob·jectiu reconèixer l’esforç i la dedicació en favor del turis·me. Redacció

La Generalitat premia el PCT

PCT

COMERÇ

El passat dissabte 5 de se·tembre els comerciants de Vila·seca van celebrar la fira Forastocks 2015, per la qual van treure a les parades del carrer els últims productes de temporada a preus re·baixats. La Forastocks, una iniciativa de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila·seca, va ocupar la Rambla Catalunya, i molts Vila·secans van aprofitar·la per buscar les ofertes d’últi·ma hora. Redacció

Botigues al carrer per la Forastocks

CEDIDA

RedaccióL’Ajuntament de Vila·seca ha fet pública la seva adhesió al Pla d’acolliment temporal de refugiats que coordina el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Tot plegat és el resultat de la reunió que es va celebrar el passat dilluns, 7 de setembre, al Palau de la Generalitat, du·rant la qual entitats del tercer sector i institucions munici·pals del país van consensuar una resposta conjunta des de Catalunya a l’èxode massiu de ciutadans procedents de Síria i d’altres països que fugen de la guerra.

L’alcalde de Vila·seca, Josep Poblet, que va assistir a la tro·bada en qualitat de president de la Diputació de Tarragona, ja ha posat en marxa un equip de treball que haurà de defi·nir les actuacions i mesures necessàries per aquest acolli·ment al municipi.

A més, ha convocat una re·unió informativa pel proper

dia 14 de setembre amb les entitats municipals del ter·cer sector (entitats veïnals, assistencials, de voluntariat, sanitàries i l’àrea de Benestar social), per tal de coordinar l’acollida de les famílies de re·fugiats que s’assignin al muni·cipi de Vila·seca.

D’altra banda, tots els por·taveus municipals van estar informats ahir sobre les carac·terístiques del pla d’acollida local, així com de la necessitat de gestar·lo en coordinació entre l’Ajuntament, el govern de la Generalitat i la Diputació de Tarragona.

Josep Poblet ha valorat de forma molt positiva la reunió celebrada a la seu del Govern català arran de la crisi huma·nitària, ja que, al seu parer, demostra la capacitat de con·sens i solidaritat de totes les entitats que hi van assistir, així com la rapidesa i decisió de les quatre diputacions ca·talanes i de la Generalitat de Catalunya.

Vila-seca es prepara per acollir refugiats de la guerra de Síria

ACTUALITAT

Ja s’està treballant per definir el pla d’acollida

5mésvila-seca10 de setembre de 2015ACTUALITAT

RedaccióEl 2014, el Complex Industrial d’Ercros a Tarragona, que està integrat per les fàbriques de Vila·Seca I, Vila·Seca II i Tarragona, va reduir el seu índex d’emissi·ons un 15% respecte de la mitja·na dels últims cinc anys. Aquest índex mesura les substàncies emeses a l’aire i a l’aigua i els re·sidus generats.

A més, l’empresa ha fet públic que l’any passat no es van produ·ir accidents amb baixa entre el personal propi en cap de les tres fàbriques del complex de Tarra·gona. El departament de comu·nicació d’Ercros també ha posat de manifest que els centres de

Tarragona, Vila·seca I i Vila·seca II han complert 16, 9 i 5 anys, respectivament, sense accidents laborals que hagin causat baixa entre el personal propi.

Ercros a Vila-secaLa fàbrica de Vila·seca I s’em·marca en la divisió de quími·ca bàsica i produeix clor, sosa càustica i els seus derivats inor·gànics, amb aplicacions en els sectors tèxtil, alimentari, dels detergents, agrícola i paperer. El centre de Vila·seca II pertany a la divisió de plàstics i es dedica a la producció del PVC, consu·mint la major part del clor que es produeix a Vila·seca I. Per la seva

banda el centre de Tarragona es dedica a subministrar serveis a altres empreses del polígon sud de Tarragona.

El 2014, el Complex de Tarra·gona va reduir les seves reclama·cions un 45% respecte de l’any

anterior i un 47% respecte de la mitjana dels últims cinc anys. El 2014, el seu índex de qualitat va ser de 0,073, que significa que el 99,9% dels productes expedits des del Complex de Tarragona van ser satisfactoris.

Des de fa nou anys (10 en el cas de la fàbrica de Tarragona), el Complex de Tarragona està ins·crit en el registre europeu EMAS (Eco·Management and Audit Scheme). El maig d’aquest any li

va ser lliurat el certificat de bron·ze de la Comissió Europea per més de cinc anys de permanèn·cia ininterrompuda en aquest registre. Així mateix, el Complex té homologat el seu sistema de gestió del medi ambient, segons la norma ISO 14001; de la quali·tat, segons la norma ISO 9001, i de la prevenció, segons la norma OHSAS 18001.

El 2014, el grau de compliment dels sis codis de pràctiques de

gestió del programa Responsible Care per part d’Ercros va ser del 99,7%. El programa Responsi·ble Care, al qual l’empresa està adherida voluntàriament des de 1994, té per objecte aconseguir que les empreses, en el desen·volupament de la seva activitat, assoleixin millores contínues en relació amb la seguretat i la pro·tecció de la salut, el medi ambi·ent, la tutela del producte, la co·municació i transparència.

L’empresa també ha fet públic que l’any passat no hi va haver accidents que causessin baixa

MÉS TARRAGONAEMPRESES

El Complex d’Ercros a Tarragona redueix les seves emissions un 15%L’índex mesura les substàncies emeses a l’aire i l’aigua, així com els residus generats

Una de les factories de l’empresa a Tarragona.

RedaccióLa corredora de ciclisme en pista Helena Casas segueix acu·mulant medalles. Aquest pas·sat mes d’agost va aconseguir quatre plates en el Campionat estatal de ciclisme en pista que es va celebrar a la localitat ma·drilenya de Galapagar.

La vila·secana va ser la sego·na millor corredora en les ca·tegories Velocitat, 500 metres, Keirin i Velocitat per equips, i en totes quatre curses va quedar per darrere de la ciclista basca Tania Calvo, que es va endur les quatre medalles d’or en les ma·teixes categories que Casas.

La selecció catalana va lluitar

al campionat amb la presència de 32 ciclistes, entre els quals hi havia corredora de Vila·seca.

Helena Casas hi anava com a favorita, però sabent que hauria de veure’s les cares amb Tania Calvo, la corredora basca amb qui forma parella a nivell in·ternacional i amb qui s’hauria de disputar l’or, i el duel entre aquestes dues grans velocistes era un dels grans al·licients de la competició.

Helena Casas està considera·da la millor ciclista en pista de l’Estat Espanyol, i des del 2007, quan va començar a competir, no ha parat de sumar ors al seu palmarès.

Helena Casas es penja quatre medalles de plata al Campionat estatal

ESPORTS

El certamen es va celebrar a Galapagar

RedaccióMarc Jové (Tarragona, 1994), juga de tanca o ala. Format a les categories inferiors del Club Gimnàstic, va fitxar per la Pobla de Mafumet en el seu primer any de sènior (2013/14) i la tem·porada següent va jugar al futbol

sala Morell (2014/15) essent uns dels jugadors més destacats. Per la seva banda, Alejandro Serra·no (Sabadell, 1994), s’inicià al futbol sala jugant a les catego·ries inferiors del C. N. Sabadell. Després fitxà pel Club Gimnàs·tic on estigué al Cadet (2008·10)

i Juvenil (2010·12) fins que una lesió va aturar la seva progres·sió. Finalment Javi Izquierdo (Tarragona, 1994), és un jugador polivalent que tant pot jugar d’ala com de pivot. Format a les categories inferiors del Club Gimnàstic, on hi va entrar com

a infantil i en sortí la temporada com a Juvenil (aquest darrer any militant a Divisió d’Honor Na·cional). En el seu primer any de sènior va fitxar per la Pobla de Mafumet (2013/14) i la temora·da passada ho féu pel El Morell, CFS (2014/15).

Marc Jové, Alejandro Serrano i Javier Izquierdo fitxen per l’Inter la Pineda

ESPORTS

Els tres jugadors han passat pel Club Gimnàstic de Tarragona

D’esquerra a dreta, Marc Jové, Alejandro Serrano i Javier Izquierdo.

6 mésvila-seca10 de setembre de 2015 SOCIETAT

ESPORTSOLÍVIA MOLET

Cristina SerretTot i que durant la setmana hi va haver força dies de pluja, diu·menge 6 de setembre es va llevar amb un cel sense núvols i una mar calmada. Era el dia perfecte per a un triatló, perquè el sol es·tava mig tapat pels núvols blancs i no bufava ni un bri de vent.

Pocs minuts després de les 8.30 del matí es donava el tret de sortida del 9a Triatló·Cross la Pi·neda·Platja, un certamen espor·tiu que va congregar a la platja de Vila·seca més de 100 atletes vin·guts de clubs de les comarques més pròximes.

La primera part del triatló va consistir en un circuit de natació al mar. Els nedadors van haver de recórrer 700 metres de distància en el tram de platja que hi ha da·vant de l’Oficina de Turisme de la Pineda. Tot seguit van muntar a la bicicleta per recórrer els 5,2 km del circuit de BTT, format per un tram d’asfalt i un de terra. El tram d’asfalt transcorria per la carretera del passeig, mentre que el circuit de terra seguia els camins de la pedrera del Racó de la Pineda.

Finalment, el triatló es com·pletava amb una cursa a peu de 4 km pel passeig marítim, amb trams d’asfalt i de gespa, que fi·nalitzava al centre del passeig, a

tocar de l’Oficina de Turisme.El Triatló·Cross de la Pineda

està considerat un circuit ràpid, urbà i divertit, apte tant per a les persones amb un alt nivell d’en·trenament que volen batre les se·

ves pròpies marques, com per als esportistes que s’estan iniciant en el món del triatló i volen po·sar·se a prova en un àmbit com·petitiu. Joan Carbonell, director de la cursa, assegura que aquest és un dels trets característics de la competició que se celebra a la Pineda. «A més, hi introduïm la BTT, i fem un circuit a peu que no és només per asfalt. Volem atraure a tota mena de persones,

tant als esportistes federats com als que vénen a passar·s’ho bé».

Podis repetitsEls vencerdors de la novena edi·ció del Triatló·Cross de La Pine·da Platja van ser Albert Torres i Alícia Sánchez, que van repetir la victòria que ja van aconseguir l’any passat.

Albert Torres va fer un temps de 48:17, i tot i que va sortir dels

700 metres aquàtics en quarta posició, va aconseguir guanyar 1:40 als seus rivals en el tram de BTT, i ja no va donar treva als seus seguidors en el circuit de cursa a peu. Per la seva banda l’atleta Alícia Sánchez (1:04:05) tampoc no va sortir líder del tram de natació, ja que va ser si·sena, a 3:15 de l’aleshores líder Soraya Calro. Acabat el tram en BTT Sánchez ja era primera, i així

es va mantenir fins a la meta. El podi masculí es va com·

pletar amb Raul Del Cittadino (49:56) i Àlex Llaveria (50:17), mentre que les fèmines que es van fer amb la segona i terce·ra posició van ser Magda Pagès (1:07:50) i M.Àngels de la Barrera (1:09:45). El bon temps i la bona marxa de la cursa van deixar bon regust de boca als corredors. Així ho confirma Raül Guradiola

Un centenar d’atletes recorren la costa de la Pineda en el 9è Triatló-CrossEl certamen esportiu organitzat per la Secció de Muntanya de l’Agrupació Cultural de Vila-seca es va celebrar diumenge 6 de setembre

El triatló va consistir en 700 m de natació, 5.200 m de BTT i 4.000 m de cursa a peu

Els podis dels tres primers classificats en les categories absolutes masculina i femenina.

7mésvila-seca10 de setembre de 2015SOCIETAT

(1:01:37), un atleta que fa un pa·rell d’anys que competeix i que va destacar que el circuit, sobre·tot el de BTT, va ser molt bonic, i que les condicions del mar eren boníssimes. «A més, com que les distàncies són molt curtes no tens temps de tenir ‘baixades’», va assegurar.

Un cop acabada la cursa el seu director, Joan Carbonell, es va mostrar molt satisfet tant pel que fa al nombre de participants com per com s’havia desenvolupat la competició: «estem contents perquè el dia abans es va celebrar el Campionat de Catalunya de Clubs a Banyoles, i malgrat això hem tingut si fa no fa el mateix nombre d’atletes d’altres anys. D’altra banda, aquesta era una cursa molt ràpida i no hi ha hagut cap accident, per tant ha estat un èxit a nivell de seguretat, i la gent n’ha sortit molt contenta».

El Triatló·Cross la Pineda Plat·ja és una iniciativa de la Secció de Muntanya de l’Agrupació Cultu·ral de Vila·seca, i compta amb la producció tècnica de Naturtime. El Triatló-Cross té un format ràpid i divertit, apte tant per a atletes de primer nivell com per a esportistes amateurs que es volen posar a prova.

Els dos guanyadors masculí i femení del triatló de l’any passat van repetir podi

Els corredors van fer trams sobre asfalt i trams sobre gespa, i per arribar a la meta havien de passar per sota els pins de Xavier Mariscal.

OLÍVIA MOLET

La competició de la Pineda incorpora la BTT i una part del circuit a peu sobre gespa

8 mésvila-seca10 de setembre de 2015 SOCIETAT

AGRICULTURA

Cristina SerretFins als anys cinquanta del se·gle passat, Vila·seca havia estat una vila eminentment rural. Els garrofers, els tarongers i la vinya eren els cultius predominants, i bona part de la població es dedi·cava al sector agrícola.

Segons recull el llibre Coope-rativa Agrícola de Vila-seca, edi·tat l’any 2001 amb motiu del 100 aniversari de la societat, el gran esclat de la vinya esdevingué a finals del segle XVIII, però amb l’entrada de la plaga de l’oïdi, a mitjans segle XIX, la producció vinícola local patí una forta dava·llada. Això no obstant, la indús·tria vinícola catalana es va veure afavorida per l’arribada de la fil·loxera, que assolà les vinyes fran·ceses l’any 1885. El raïm català va suplir l’oferta del país veí fins que, l’any 1891, la terrible plaga es va fer present al Camp de Tar·ragona, exterminant cent onze mil hectàrees de vinya. Van cal·dre anys de feina i esforç per re·cuperar el sector, que en arribar a la dècada dels anys cinquanta del segle passat entraria en una nova crisi, fins al punt que a la dècada dels anys vuitanta es van arrencar les poques vinyes que restaven dempeus.

Recuperant la finca familiarAquesta història la van viure en primera persona els besavis d’Eduard Morell, actual propie·tari de la finca del Terrer, ubica·da dins del terme municipal de Vila·seca: «estem en una finca de 7 hectàrees que era dels meus be·savis. A començaments de segle estava dedicada a l’explotació vinícola, però als anys cinquanta la van transformar en una finca d’avellaners. Després van plan·tar olivers, i així va seguir fins que, l’any 1989 el meu pare, Joan Maria Morell, es va fer càrrec de la terra, i va plantar vinya per po·sar·hi una mica d’orde».

Aquesta voluntat de ‘posar ordre’ a la terra va acabar esde·venint molt més que una estra·tègia agrícola. En el dia d’avui, la família Morell explota la vinya del tros familiar i elabora vins de prestigi reconegut per clients i

productors sota la marca Vinyes del Terrer. «Quan el meu pare va plantar vinya no teníem cap intenció de fer vi. Vam plantar Cabernet i Garnatxa, i quan vam anar a vendre el raïm ens van dir que era molt bo. Llavors ens van animar a provar de fer vi, ens hi vam posar, i també va sortir molt bo. En aquell moment vam fer 3.500 ampolles. Avui, a 2015, n’estem fent 45.000», explica l’Eduard Morell.

Un vi amb personalitatEl camí que la família va iniciar el 1989 ha estat apassionant i amb una bona càrrega de sacrifici. A la finca hi treballen l’Eduard Morell, que s’ocupa de la part comercial i administrativa, el seu pare Joan Maria, que treballa a la vinya amb l’ajuda d’una tercera persona, i la Maria, germana de l’Eduard, que els ajuda en qüesti·ons logístiques i agrícoles. Final·ment cal destacar també el tre·ball de Josep Serra, l’enòleg que, assegura l’Eduard, juga un paper fonamental a la vinya i el celler.

Tot i aquest repartiment de tasques, al celler s’hi treballa de forma completament artesanal, i en temps de verema tota la famí·lia s’arromanga per plegar el raïm i seguir de ben a prop tot el pro·cés d’elaboració. «El nostre únic objectiu –assegura Morell– és que els nostres vins reflecteixin molt bé el lloc on ens trobem».

I és que, tal com explica, la fin·ca del Terrer té unes caracterís·tiques particulars que imprimei·xen als seus vins una personalitat única: «som a dos quilòmetres del mar, i per això tenim una in·fluència marina brutal. El vent dóna una frescor bastant inaudi·ta a la vinya, i aquest és un punt que nosaltres volem destacar». El segon gran tret diferencial del Terrer és d’origen mineral. La vi·nya creix sobre un terra d’argila i lumaquel·la, una pedra calcària amb fòssils marins que dóna als vins un caràcter molt peculiar: «són uns vins ‘minerals’, que tenen una sensació terrosa en boca», explica l’Eduard. Al Celler del Terrer, el gran afany és acon·seguir que els seus vins llueixin

aquest caràcter propi, que els acosta molt al que se sol conèixer amb la denominació de ‘vi de fin·ca’. «Els grans vins del món, i que no necessàriament han de ser els més cars, sinó els que són francs, honestos, transparents, són els que intenten identificar·se amb el lloc on s’originen. No crec en la identitat de les persones, sinó en la identitat del vi», conclou Morell.

Al celler, com a la vinyaLa història del vi del Terrer és curta però amb un llarg recorre·gut futur. El celler es va construir l’any 2010, i a dia d’avui exporten gairebé un 70% de la producció a 15 països del món. La propie·tat consta de deu finques, totes dividides en parcel·les en funció de la varietat de raïm i l’edat de la vinya. S’hi conrea Cabernet, Garnatxa negra i Sauvignon blanc, i ja s’ha començat la ve·rema d’algunes finques. Pel que fa al procés d’elaboració del vi, també es regeix per la ferma vo·luntat de no malbaratar el caràc·ter de la vinya: «mirem que tot el procés sigui respectuós. Dit de

forma simplificada, el treball al celler es fa intentant que el que arriba dins les caixes, el raïm, es transformi de la manera menys agressiva possible per tal que tot el que has estat treballant durant l’any a la vinya no es perdi. Volem que el vi sigui un reflexe de la nostra terra», assegura l’Eduard. A tota aquesta cura cal afegir·hi la voluntat de treballar de forma sostenible, i al Celler del Terrer ja han sol·licitat el segell que els certificarà com a vins ecològics.

La família de vins del TerrerA les vinyes del terrer s’hi ela·boren 5 vins: dos negres, dos blancs i un dolç de garnatxa. Els dos vins negres, Nus del Terrer i Terrer d’Aubert, s’elaboren des de la posada en marxa del celler. És el mateix Eduard Morell qui els descriu: «són dos vins amb característiques semblants, però amb caràcters diferents. El Terrer és un monovarietal de Caber·net amb una mica de Garnatxa. És un vi molt connectat amb la nostra terra, pretenem que sigui un reflexe molt fidel de la finca, amb un punt ‘salvatge’ molt xulo.

Per la seva banda, el Nus és un 80% de Garnatxa i un 20% de Cabernet, és un vi molt fi, més delicat. En definitiva, són dos mons completament diferents però alhora com si fossin cosins germans. Pel que fa al Blanc del Terrer, l’elaborem amb un Macabeu de vinyes velles que comprem fora del celler perquè volíem oferir un blanc una mica més comercial, que tingués més sortida. L’any que ve, a més, trau·rem al mercat el Nus del Terrer blanc, elaborat amb Sauvignon blanc d’aquesta finca, que ja puc avançar que serà molt més com·plexe, molt mineral, amb unes notes salades, és un vi molt curi·ós, molt bo».

Preguntat per allò que creu que els clients valoren més del seu vi, l’Eduard Morell contes·ta que tot plegat és una qüestió d’honestedat: «s’adonen que la singularitat de la terra és al vi. Són vins transparents».

Vinyes del Terrer,vins arrelats a la terra i amb una forta essència Mediterrània La família Morell elabora a la finca del Terrer de Vila-seca cinc vins de gran personalitat

Sobre aquestes línies, les vinyes del Terrer i el celler adjacent, que la família va construir l’any 2010.

9mésvila-seca10 de setembre de 2015SOCIETAT

El meticulós procés d’elaboració del vi i la lumaquel·la, una pedra calcària pròpia de les terres del Terrer, imprimeixen un caràcter molt singular als vins que s’hi elaboren.

Al celler del Terrer s’hi elaboren 5 vins: dos negres (Terrer d’Aubert i Nus del Terrer), dos blancs (Blanc del Terrer i Nus del Terrer Blanc) i una garnatxa (Terrenal). El Terrer d’Aubert és un monovarietal de Cabernet amb un punt de

Garnatxa, el Nus del Terrer té Garnatxa (80%) i Cabernet (20%), el Blanc del Terrer s’elabora amb Macabeu de vinyes velles i el Nus del Terrer Blanc és un Sauvignon blanc 100%. El Terrenal és un dolç de Garnatxa sobremadurada. C.S.

Els vins sorgits de la lumaquel·la

OLÍVIA MOLET OLÍVIA MOLET

10 mésvila-seca10 de setembre de 2015 CULTURA

ACTES POPULARSMV

C.S.Amb motiu de la Festa Major d’Estiu de Vila·seca l’Ajunta·ment va convidar els veïns del nucli a engalanar els seus carrers i balcons amb motius originals i divertits. Per tal d’esperonar la iniciativa, i tal i com ja va fer l’any passat, va convocar un concurs d’Engalanament amb premis per als més originals o aconseguits.

Un cop valorades totes les pro·postes, el jurat del concurs va de·cidir concedir el Premi popular al balcó del carrer de l’Onze de Setembre, núm. 11, 1r, i el Premi del jurat al balcó corresponent al carrer de Monterols, 12, 3r.

En relació als carrers, el jurat va proclamar com a millor carrer engalanat al carrer del Comte de Sicart, inspirat en el tema de “Les 4 estacions”. El jurat també va concedir dos accèssits especials per la seva originalitat als carrers del Pou i de l’Hort, inspirats en les flors i la música respectiva·ment.

Una iniciativa a potenciarL’entrega de premis va tenir lloc l’últim dia de la Festa Major, i van ser donats pel president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Segura, acompanyat de les regidores Cristina Campallo i

Lucía Teruel. Els veïns del car·rer del Compte de Sicart es van endur un val de 200€ per a pro·ductes de la terra de la Coopera·tiva Agrícola de Vila·seca i 200€ per a l’adquisició de material pel Concurs d’engalanament de carrers 2016. Per la seva banda, els guanyadors del Premi del jurat de l’engalanament de bal·

cons van rebre un viatge per a 2 persones a Andorra i 100€ per a l’adquisició de material pel Con·curs d’engalanament de balcons 2016. Finalment, el guanyador del Premi popular de l’engala·nament de balcons va guanyar un val de 100€ de l’ACEV i 100€ per a l’adquisició de material pel Concurs d’engalanament de bal·

cons de l’any 2016.Segons Pere Segura, President

del Patronat Municipal de Tu·risme, aquesta iniciativa és una proposta que es mirarà de poten·ciar de cara als anys vinents, per tal d’incentivar·ho més: «és un goig, quan arriba la Festa Major, poder caminar per aquests car·rers tan ben decorats, i veure que

els veïns s’impliquen fins aquest punt i treballen tant per poder mostrar·nos la seva feina», ha manifestat.

El també regidor de Cultura, Universitat i Excel·lència, ha vis·cut per primer cop la Festa Major com a regidor de l’Ajuntament de Vila·seca. Des de la seva nova perspectiva ha valorat molt po·

sitivament el fet que bona part de les activitats del programa tinguessin un caire cultural i comptessin amb la participació de les entitats locals, i ha quali·ficat d’exitosos els concerts de música: «en general crec que ha estat unes festes amb molt bona acollida i gran assistència», ha conclòs.

El carrer del Compte de Sicart s’endú el premi del Concurs d’engalanamentEl balcó del 1r pis del número 11 del carrer Onze de Setembre i el balcó del 3r pis del número 12 del carrer de Monterols també van ser premiats

El carrer del Pou va ser reconegut amb un accèssit per la seva decoració floral.

A l’esquerra, el balcó del carrer Onze de Setembre que va guanyar el Premi popular. Al costat, el balcó del carrer de Monterols que va ser distingit amb el Premi del jurat.

11mésvila-seca10 de setembre de 2015CULTURA

De cara a l’any que ve es vol potenciar l’engalanament de carrers i balcons

MV

Accèssits de l’engalanament de carrers. La festa de l’estiu al nucli de Vila·seca va tenir dos grans epicentres: el Parc de la Riera i el Nucli històric. Al primer empla·çament s’hi van dur a terme els grans es·pectacles musicals, essent el concert de Medina Azahara (a la foto central) el que va

congregar més espectadors amb ganes de música. Tot i que el concert de Blaumut es va haver de suspendre a causa de la pluja, les orquestres La Mundial i Selvatana van posar el toc festiu a les nits de Festa Major. Sobre aquestes línies, la nit d’havaneres i

rom cremat a la plaça de l’Església, que va aplegar un nombrós públic, i l’entrega de trofeus del partit de futbol que va enfron·tar Vila·seca contra el Morell i que es va saldar amb un resultat de 0 a 3 favorable a l’equip visitant. Redacció

Records de la Festa Major d’Estiu 2015

CEDIDES

Premi de l’engalanament de carrers.

Premi popular de l’engalanament de balcons.

Premi del jurat de l’engalanament de balcons.

Els guanyadors van rebre vals de compra en establiments de Vila-seca

12 mésvila-seca10 de setembre de 2015 SOCIETAT

RedaccióL’hotel Gran Hacienda de la Pi·neda ha estat el punt escollit per l’Associació de la Síndrome d’Angelman (ASA), una entitat que aplega famílies de tot l’Estat espanyol amb criatures afecta·des per aquesta malaltia, englo·bada en el grup de les denomi·nades ‘malalties rares’, per fer la seva trobada anual.

El cap de setmana del 4 al 6 de setembre 170 persones de l’asso·ciació, entre pares i nens, es van trobar a la Pineda per compartir experiències, estones de lleure i celebrar l’Assemblea de l’entitat en la que és la seva Trobada anu·al, que cada any se celebra en un punt diferent de l’Estat Espanyol.

Una malaltia poc comúLa síndrome d’Angelman (SA) és una malaltia neurogenètica que es caracteritza per un retard mental sever, una afectació seve·ra de la parla, atàxia i/o tremolors a les extremitats. També són co·muns la microcefàlia i les convul·sions. Va ser descrita l’any 1965

pel doctor Harry Angelman i afecta 1 de cada 20.000 o 30.000 nadons. A l’associació, els nens afectats per la SA són descrits com a ‘àngels’, perquè els infants diagnosticats són molt sociables, riallers i d’aspecte feliç.

Compartir experiènciesEl divendres 4 de setembre tots els assistents, arribats de diver·sos punts de l’Estat, es van tro·bar a l’hotel. Va ser el moment de conèixer els nous membres i saludar els amics. L’endemà tots plegats van passar la jorna·da a PortAventura, i diumenge 6 van dedicar el matí a celebrar l’Assemblea de l’associació i a escoltar una ponència sobre un projecte Argentí vinculat a la Síndrome d’Angelman.

Segons Diego Arrese, vicepre·sident de l’entitat i pare d’una nena diagnosticada de SA, aquestes trobades són molt be·neficioses per als pares dels nens afectats, en la mesura que els permet compartir experiències i rebre orientació sobre aquesta

malaltia. «Al cap i a la fi, en de·terminades circumstàncies, els pares som els que millor conei·xem la SA», assegura Arrese.

A més, durant el cap de setma·na es va presentar el llibre Vivir con un ángel. Es tracta d’un recull de 25 relats que narren, en forma de testimoni personal, l’experi·ència de 25 famílies amb un nen afectat per aquesta malaltia rara. El llibre es pot comprar a un preu de 12€ a través de la pàgina web de l’associació: www.angelman·asa.org i té finalitats solidàries, ja que els beneficis aconseguits es destinaran a la investigació de la malaltia.

La Síndrome d’Angelman està considerada una ‘malaltia rara’, ja que és poc comú

OLÍVIA MOLETASSOCIACIONS

Familiars de nens amb la Síndrome d’Angelman es troben a la PinedaHi van celebrar l’Assemblea anual de l’Associació, que aplega famílies de tot Espanya

Durant la trobada els socis de l’entitat van celebrar l’Assemblea anual. A sota, alguns productes solidaris de l’associació.

RedaccióSosciathlon és una associació que té com a objectiu l’ajuda social a través de l’esport. Amb aquesta finalitat han organitzat, per al pròxim 4 d’octubre, una diada esportiva de caire solidari, ja que tot el que es recapti es do·narà a la Fundació Josep Carre·ras contra la Leucèmia i l’Asso·ciació Astafanias de Tarragona (autisme i Teas).

Per col·laborar·hi només cal apuntar·se a una de les curses que tindran lloc el quatre d’oc·tubre, i que són les següents: circutit de BTT al Parc de la Tor·re d’en Dolça (11,5 km o 16 km); cursa de natació en aigües ober·

tes a la Pineda (2 km o 4 km) o cursa a peu en un cricuÏt urbà a la Pineda Platja (5 km o 10 km).

Cada esportista només po·drà competir en una cursa, i les inscripcions ja es poden fer a la pàgina web de Sosciathlon (www.sosciathlon.org) a un preu entre els 6 i els 15 €. També es pot ‘comprar’ el dorsal solidari per 6€. Les persones que no ho hagin fet abans, també es po·dran inscriure el mateix dia de la prova.

Altres formes de col·laborar amb l’entitat és fer·se volunta·ri o fer donacions directes, que aniran 100% destinades a l’aju·da social.

Sosciathlon organitza una cursa solidària a la Pineda el 4 d’octubre

SOLIDARITAT

A benefici de la Fundació Carreras i Astafanias

RedaccióL’Associació Voluntaris Socials per Vila·seca organitza per al proper 12 de setembre un so·par solidari amb espectacle en benefici del Banc dels Aliments del municipi.

El preu de l’àpat, que se ce·lebrarà a l’aire lliure a la plaça d’Estudis a partir de les 21 h, és de 10 euros per persona.

La venda d’entrades es durà a terme fins al 10 de setembre, i es podran adquirir als establi·ments següents: Bricolatge Co·lomí, Verduleria Ca la Nuri, Lli·breria el Castell, Llibreria Sant Jordi, Perruqueria Viver, Bar la Estación i Vitamines.

Per a qui no pugui assistir, hi ha també disponible una fila zero, per la qual es pot fer una aportació solidària sense anar al sopar.

El menú solidari consistirà en uns entrants i amanides i un plat de pollastre al cava. Tot, acompanyat de begudes, pos·tres i amb cafè al final de l’àpat.

A més de l’Associació de Vo·luntaris Socials per Vila·seca, en aquest sopar hi col·laboren també Càrniques Palau, Creu Roja Vila·seca, Especialitats JB, Forn Sans, Fleca Pastisseria Carbonell, Carbòniques Mas·quefina, Operacions 62 i l’Ajun·tament.

Sopar solidari en benefici del Banc dels Aliments de Vila-seca

SOLIDARITAT

Es farà el dissabte 12 de setembre

13mésvila-seca10 de setembre de 2015CULTURA

RedaccióLa nit del 3 de setembre es va ce·lebrar a la Biblioteca de Vila·seca l’últim espectacle del cicle Acci·ons en Poesia 2015, protagonit·zat per la cantant Sílvia Comes, que va posar música als poemes de l’escriptora madrilenya Gloria Fuertes, acompanyada al violí per Simone Lambregts.

El mal pronòstic meteorològic de la primera setmana de setem·bre va fer traslladar el concert a l’interior de la Biblioteca, a dife·rència de la resta de sessions del cicle, que han tingut lloc, com ja és tradició, al jardí del recinte municipal.

El cicle de música i versos Accions en Poesia es va encetar el 18 de juny amb l’espectacle ‘Poesia cantada: havaneres, na·politanes i altres cançons’, amb la soprano Carme Duran i el pi·anista Marc Torres. El 9 de juliol Cesk Freixas va portar ‘Versos i cançons’, acompanyat de Víctor Nin a la guitarra, i el 6 d’agost es va celebrar el ‘Concert homenat·ge a Miquel Martí i Pol’, amb Laia Masdeu a la veu, Marc Torres al piano i Natasha Díaz en la decla·mació.

Núria Llebaria, directora de la Biblioteca de Vila·seca, s’ha mostrat molt satisfeta amb l’ac·

ceptació de la proposta i ha asse·gurat que aquest ha estat un dels anys amb més públic, donat que hauran passat pels jardins de la Biblioteca vora 500 persones.

Col·laboració amb l’ACC-IDos dels espectacles del cicle han comptat amb la col·laboració de l’Associació Cultural Catalana·Iberoamericana (ACC·I). L’enti·tat, que enguany celebra el seu 20è Aniversari, ha volgut formar part d’aquest petit festival de po·esia i música que enguany arriba a la 13a edició. Núria Llebaria també ha valorat molt positiva·ment aquesta col·laboració, que

també els ha permès arribar a un públic més ampli.

Tal com explica la directora de la Biblioteca, aquest cicle va néixer «com una aposta per la poesia. Vam pensar que podíem

organitzar un cicle d’estiu que complementés la resta d’activi·tats del municipi amb una activi·tat literària. A més, sempre hem

tingut la voluntat de portar algun artista local, ja sigui de Vila·seca o del territori més proper».

Tardor a la bibliotecaEl pròxim 14 de setembre la Bibli·oteca de Vila·seca adoptarà l’ho·rari d’hivern, i el 29 de setembre celebrarà la festa de cloenda del programa de lectura dedicat al públic infantil amb el lliurament de premis als millors lectors de l’estiu i una divertida gimcana del Club Super3.

Amb l’arribada de la tardor es tornaran a engegar els tallers familiars dels dissabtes i a l’oc·tubre es posaran en marxa a la

Pineda i la Plana activitats adre·çades al públic infantil.

D’altra banda, aquest estiu s’ha posat en marxa la platafor·ma eBiblio Catalunya, un servei de préstec de llibres electrònics adreçat a totes les persones amb carnet d’alguna biblioteca públi·ca catalana.

El catàleg inclou més de 2.000 ebooks de totes les matèries, des de literatura infantil i juvenil fins a narrativa, poesia, teatre, còmics, creixement personal, informàtica o viatges, entre d’al·tres, i que es poden descarregar a la tauleta, el mòbil, l’ordinador o el llibre electrònic.

POESIA

Sílvia Comes clou el cicle ‘Accions en Poesia’ de la Biblioteca de Vila-secaLa cantant del Prat de Llobregat va posar veu als poemes de Gloria Fuertes a l’espectacle ‘Fuertes, un tast’

L’Associació Cultural Catalana-Iberoamericana ha col·laborat amb el cicle

A l’esquerra, Laia Masdéu i Natasha Díaz al concert d’homenatge a Miquel Martí i Pol; al centre, Cesk Freixas; i a la dreta, la soprano Carme Duran.

El públic assistent al darrer concert es va poder retrobar amb el poemari de Gloria Fuertes gràcies a la veu de Sílvia Comes, que va estar acompanyada al violí per Simone Lambregts.

OLÍVIA MOLET

14 mésvila-seca10 de setembre de 2015 CULTURA

DIJOUS

10Pinar del Perruquet (la Pineda)Fira d’artesansDe 20 a 01 h. Fins diumenge 13 de setembre.

DIVENDRES

11Onze de Setembre. Diada

Nacional de Catalunya

9 h. Plaça de l’EsglésiaEsmorzar catalàAmb llonganissa, fesols, pa, aigua i vi. Preu: 2,50 €.

10 h. Carrers del Centre històricCercavila de grallers de la colla Gegantera i canonades dolces dels Trabucaires del Comú

10 30 h. Plaça de l’EsglésiaFesta popular i tradicionalDanses catalanes amb l’Esbart Ramon d’Olzina, castells amb els Xiquets de Vila·seca i recital de poemes amb el grup de teatre la Tramoia.

12 30 h. Plaça de l’EsglésiaConcentració per sortir cap a BarcelonaLectura del manifest.

DISSABTE

1218 h. Oficina del Patronat de

Municipal de Turisme de la Pineda

ACTES PREVISTOS

RedaccióLa celebració de la Diada Naci·onal de Catalunya començarà de bon matí, a les 9, amb un esmorzar a preus populars a la plaça de l’Església. Per 2,50€ es podrà fer un tastet de llan·gonissa i fesols, ben regat amb aigua i bon vi. Una hora més tard començarà la cercavila pels

carrers del centre de Vila·seca, amb la presència dels grallers i els trabucaires del Comú.

Mitja hora més tard arribarà el torn dels dansaires de l’Es·bart Ramon d’Olzina, que do·naran pas a la colla castellera local, els Xiquets de Vila·seca. Finalment, el grup de teatre de Vila·seca la Tramoia farà un re·

cital de poemes. A les 12.30 h es preveu donar per finalitzada la celebració amb la lectura d’un manifest. Tot seguit es farà la concentració per marxar cap a la Meridiana de Barcelona, on hi haurà la gran manifestació convocada per a les 17.15 h.

Els actes de celebració de l’11 de setembre són una inici·

ativa de l’Ajuntament de Vila·seca, que compta amb la col·laboració de les entitats locals Esbart Dansaire Ramon d’Ol·zina, els Geganters i Grallers, el grup de teatre la Tramoia, els Trabucaires del Comú, els Xiquets de Vila·seca, la Penya Barcelonista, Òmnium Cultural i Assemblea.cat.

Gegants, danses tradicionals, castells i poesia centren els actes de l’11 de Setembre Totes les activitats se celebraran durant el matí, per tal de facilitar l’anada a la Meridiana

Imatge de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya l’any 2014.

CEDIDA

Visita guiada a l’espai d’interès natural de la Sèquia Major de Vila-secaTots els dissabtes i diumenges de se·

tembre. Cal reservar al telèfon 977 373

037.

21 h. Plaça d’EstudisSopar solidariA favor del Banc d’aliments de Vila·

seca. Preu: 10€.

DIVENDRES

1819 h. Biblioteca de Vila-secaPresentació de llibre de Javier Alfaro Guillén, ‘Detrás del tiempo’

DIJOUS

2420 30 h. Auditori Josep MalapeiraConcert Trio Alma IndianaOrganitza: XX aniversari Associació

Catalana Iberoamericana 1995·2015.

DIMARTS

2917 h. Biblioteca de Vila-secaFesta de cloenda i lliurament de premis

RedaccióLes subvencions, aprovades per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Vila·seca aquest mateix mes de setem·bre, suposen un total de 61.810 euros.

Aquesta xifra es distribuirà de la següent manera: 46.330 euros aniran destinats a les AMPA de les escoles Antoni Torroja i Miret, Sant Bernat Cal·vó, Mestral, Miramar, la Canale·ta, Cal·lípolis i la Plana, així com als instituts Ramon Barbat i Mi·racle i Vila·seca. D’altra banda, també s’ha aprovat destinar un total de 15.480 euros als Con·sells Escolars dels mateixos

centres.Cal recordar que les sub·

vencions a les AMPA van des·tinades a equipament pel seu funcionament i a les activitats educatives dutes a terme fora de l’horari escolar, com ara tea·tre, esport, piscina i dansa, en·tre d’altres.

Pel que fa als Consells Esco·lars, les subvencions aprovades van destinades a l’adquisició d’equipaments, l’edició de re·vistes escolars i la celebració de festes durant el curs, com ara la Setmana cultural, la Casta·nyada, el Nadal, Carnaval, Sant Jordi i les festes de celebració de final de curs.

S’aproven els ajuts als Consells Escolars i AMPA del municipiS’hi destinaran més de 60.000 euros

Farmàcies de guàrdia a Vila-seca de setembre a desembre del 2015Del 24 al 30 d’agost ........................................................................................ JansàDel 31 d’agost al 6 de setembre ................................................ Domingo RoigéDel 7 al 13 de setembre ................................................................................. TusetDel 14 al 20 de setembre.............................................................. Domingo SaigíDel 21 al 27 de setembre ......................................................................... EscobarDel 28 de setembre al 4 d’octubre .............................................................. JansàDel 5 a l’11 d’octubre .................................................................... Domingo RoigéDel 12 al 18 d’octubre ................................................................................... TusetDel 19 al 25 d’octubre ...................................................................Domingo SaigíDel 26 d’octubre a l’1 de novembre ....................................................... EscobarDel 2 al 8 de novembre .................................................................................. JansàDel 9 al 15 de novembre ............................................................ Domingo RoigéDel 16 al 22 de novembre ............................................................................. TusetDel 23 al 29 de novembre ............................................................Domingo SaigíDel 30 de novembre al 6 de desembre .................................................. EscobarDel 7 al 13 de desembre .................................................................................. JansàDel 14 al 20 de desembre ............................................................ Domingo RoigéDel 21 al 27 de desembre .............................................................................. TusetDel 28 de desembre al 3 de gener (2016) ..................................Domingo Saigí

Farmàcies de guardia a la Pineda per a l’any 2015Tots els dissabtes de l’any. .......................................................... Obert tot el diaDel 7 de juny al 27 de setembre .............. Diumenges i festes, obert tot el diaDel 4 d’oct. a l’1 de novembre .....................Diumenges i festes, obert al matíDies 6 i 8 de desembre .....................................................................Obert al matíServei d’urgències (Nit) .................................Del 6 de juliol al 13 de setembre Horari de farmàcia a la Plana Oberta tots els dies de dilluns a divendres

SERVEIS

Obertes les inscripcions dels cursos de català per a adults a Vila-seca

Els nous cursos de català per a adults començaran els dies 28 i 29 de setembre, i es faran al Centre Municipal de Formació i Ocupació Antic Hospital de Vila·seca.

El període de matriculació estarà obert els dies 8 i 10 de setembre de 10 a 14h per als antics alumnes, i del 14 al 24 de setembre per als nous alum·nes, en horari de 10 a 14h (de dilluns a divendres) i de 16 a 19h (els dilluns i els dimecres). Els cursos seran presencials i a distància, i també s’oferirà l’oportunitat de participar en el servei de Voluntariat Lin·güístic.

Per a més informació es pot trucar al número de telè·fon 977 39 43 25, o adreçar un correu electrònic a vila·seca@cpnl.cat. Redacció

Farmàcies a Vila-secaFarmàcia Domingo RoigéC. Tarragona, 5Telèfon: 977 39 40 84

Farmàcia Domingo SaigíAv. Ramon d’Olzina, 42Telèfon: 977 39 50 86

Farmàcia EscobarC. de Vic, 20Telèfon: 977 39 16 72

Farmàcia JansàPl. de Voltes, 4Telèfon: 977 39 03 74

Farmàcia TusetAv. de Francesc Macià,9Telèfon: 977 39 02 17

Farmàcies a la PinedaFarmàcia MasotPg. de Pau Casals,85Telèfon: 977 37 11 11

Farmàcia a la PlanaFarmaciola EscobarC. d’Almeria 7Telèfon: 977 37 16 72

ACTUALITAT

15mésvila-seca10 de setembre de 2015OPINIÓ

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Mercè Ripoll.[publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

mesvilaseca@mestarragona.com

No ens cansarem de destacar la importància que els ajuntaments tenen com a administracions de ‘primera instància’ vers els ciutadans. Són les administracions més properes i això representa poder actuar amb major personalització respecte de les demandes i necessitats dels habitants del municipi. Aquesta proximitat té molts avantatges per l’administrat i per a l’administrador, però també comporta un alt grau de responsabilitat. Una de les formes en què això es posa més de manifest és amb la tasca d’assistència social que es realitza des dels ajuntaments i que, en molts casos, serveix per a pal·liar les mancances assistencials existents des d’instàncies administratives superiors. Pels gestors d’aquesta tasca assistencial les problemàtiques personals es viuen d’una manera molt directa i concerta. Es tracta de veïns amb els quals es comparteix un espai ciutadà comú i que, per les circumstàncies que siguin (i la crisi n’ha estat una de molt persistent) necessiten l’ajuda de la resta de ciutadans. Aquesta ajuda, a banda de la qual els vilatans poden exercir des d’associacions o ONG, es concreta en la gestió pública que assumeixen els consistoris.Ara assistim a un nou exemple de la importància de la implicació municipal en el benestar de les persones. La tragèdia humanitària que representa per a milers de sirians haver de fugir del seu país, està rebent una resposta directa i altament responsable per part dels ciutadans i dels ajuntaments. Ells millor que moltes administracions tenen clar de quina manera queden afectades vides, conductes o esperances socials per aquelles famílies que han perdut la capacitat de valdre’s per si mateixes. Per això, no poden deixar de banda a aquestes famílies que han hagut d’abandonar tot allò que tenien i tot allò que els conformava com a ciutadans i habitants d’un entorn perquè, desgraciadament, aquest entorn està desapareixent de la normalitat a causa de la guerra i dels extremismes i radicalitats religioses. És una tasca tant necessària com complicada, però la capacitat de reacció dels consistoris és sempre molt major del que en realitat atorguen els recursos reals de què disposen. Ara, Vila·seca, com molts altres municipis, es prepara per acollir refugiats sirians. I segur que aconseguirà que se sentin una mica com a casa, ni que sigui només una mica. Ho podrà fer gràcies a la solidaritat de la resta de ciutadans.

La capacitat d‘actuació solidària dels ajuntaments

EDITORIAL

Ara ja tens un canal per fer-nos arribar allò que et sembla que cal fer públic, l’actualitat que cal donar a conèixer i les opinions que mereixen

ser expressades. Tot el que consideris important per Vila-seca i que la gent del municipi no es pot deixar perdre.

Fes-ho arribar al nostre correu electrònic: mesvilaseca@mestarragona.com

Un “NOU” curs escolar?

Som a les portes de començar un nou curs escolar. Un curs que d’entrada se’ns presenta incert donades les circumstàn·cies que actualment estem vivint. Per una part les eleccions autonòmiques que te·nim a la vora i per l’altra les eleccions que als voltants de desembre (potser el 20?) hi haurà a nivell nacional. I que segons escoltem per declaracions en els mitjans de comunicació, és en la corda fluixa, a espera de quin o quins partits polítics go·vernaran els propers quatre anys. Alguns d’ells ja han manifestat que canviaran la LOMCE de manera immediata.

Tal com marca el calendari d’implanta·ció de la LOMCE, enguany aquesta nova llei afecta als cursos 1r i 3r de l’Ensenya·ment Secundari Obligatori i al 1r curs del Batxillerat. A part de tots aquells nivells de l’ensenyament primari que ja van re·sultar implementats el curs passat. Això ha obligat als centres a realitzar lleugeres modificacions, tant pel que fa als currícu·lums com a les distribucions de les matè·ries per cursos, així com a les editorials pel que fa a l’edició de llibres nous.

Potser fóra bo que els dirigents, d’una vegada per totes, assumissin que ja és

hora que aspectes tan IMPORTANTS com L’ENSENYAMENT d’un país i/o estat ha de ser una eina pensada i elaborada per “TOTS ELLS” de cara a un període prou extens com per veure’n adequadament els resultats de la seva aplicació. No és bo per a un sistema educatiu, ni per als futurs ciutadans del país, aquests canvis massa sovintejats de lleis i de normatives.

Tot i així, com a ensenyants, la nostra tasca és apassionant i engrescadora i per aquesta raó, ens agradi més o menys el que la legislació ens marca, hem de po·

sar·nos el nostre vestit de somriure i la nostra millor cara amable (de vegades no tant) per entrar a les aules i traspassar coneixements i valors humans i cívics als nostres nois i noies. Siguin quins siguin els dirigents, la nostra tasca és dins les aules i, conseqüentment, amb els usuaris finals del nostre sistema: el nostre jovent,

el nostre futur.Som en un municipi que, sortosament,

aposta per la formació a tots els nivells, que vetlla perquè els seus ciutadans, des dels més petits fins als adults, tinguin la possibilitat de ser orientats acadèmica i culturalment. Afavorint la relació entre tots els nuclis de la població i en especi·al dels centres escolars de tots els nivells. De vegades, malgrat els neguits que ens produeixen canvis i més canvis legisla·tius i normatius, aquesta predisposició dels municipis vers els seus habitants (de Vila·seca i d’altres poblacions que també són sensibles a la formació dels seus ciu·tadans), ajuden a agafar forces per portar endavant la nostra tasca com a professors.

Per això em refereixo a un NOU curs escolar. Personalment, m’agradaria molt que a l’inici d’un nou curs educatiu no tinguéssim la incertesa de què és el que succeirà a l’any següent, no se’ns plante·gessin els dubtes de quina serà la norma·tiva o legislació que haurem d’aplicar el curs següent, en definitiva, una certa se·renor i estabilitat fóra bona per a tots els que pertanyem al món de l’ensenyament, i molt més per als i les nostres alumnes de qualsevol dels nivells d’ensenyament.

Però el que ens toca ara és agafar ener·gia i força embranzida per tornar a rebre amb la màxima il·lusió i afany a les noies i nois, nenes i nens, que el proper dilluns s’incorporaran a les aules dels nostres centres escolars.

Molt bon curs escolar 2015/16.

Adolf QuetCuti director de l’iNS Ramon Barbat de Vila-seca

Potser fóra bo que els dirigents, d’una vegada per totes, assumissin que ja és hora que aspectes tan IMPORTANTS com L’ENSENYAMENT d’un país i/o estat ha de ser una eina pensada i elaborada per “TOTS ELLS”

TRIBUNAMV

16 A L’ÚLTIMAmésvila-seca10 de setembre de 2015

CADA QUINZE DIES,MÉS INFORMACIÓDE LES ACTIVITATS ILA VIDA SOCIALAL TEU MUNICIPI.

25SETEMBRE

PRÒXIMAEDICIÓ

VILA-SECANS

OLÍVIA MOLET

Cristina Serret«Quan l’any 2010 el meu soci i jo anà·vem als bancs per demanar diners per muntar un restaurant ens miraven com si fóssim bojos. Ens van tancar totes les portes, perquè en aquell moment, en plena crisi econòmica, tancaven més restaurants que no pas n’obrien», ex·plica Juan Hervás.

Però aquest parell d’emprenedors no es van deixar vèncer, per·què estaven convençuts que havien trobat un nínxol de mercat en el sector de la res·tauració. «Vila·seca ens va semblar un lloc molt encer·tat per obrir un local, perquè era una cruïlla de camins, la ciutat estava creixent molt i estava molt ben adminis·trada. Vam veure que faltava oferta de menjar a un preu mig de 10·20€ i vam apostar per engegar un negoci, amb una inversió inicial no mas·sa alta. Al cap de 3 o 4 mesos El Patio ja funcionava a molt bon ritme», recorda Hervás.

De Jaén a SalouJuan Hervás és fill de Jaén, però la seva parella el va portar fins a Salou amb no·més 21 anys, i ja s’hi va que·dar. Tot i que havia estudiat administració, en arribar a la Costa Daurada es va posar a treballar en el sector de l’hostaleria. Primer, en ho·tels. I després a la cuina de diversos restaurants, on va aprendre el dia a dia de l’ofi·ci de cuiner i restaurador. Una de les principals lliçons apreses en aquella època, assegura, és la superació de la por: «mai no saps què pot passar, quanta gent pot venir o què et demanaran. Aprendre a subsistir amb la por és clau. Per acon·seguir·ho, cal recórrer a l’experiència i a la planificació. Cal tenir una llista de feines i mentalitzar·se».

Hervás també es confessa autodi·dacta, i assegura que els llibres també han estat una bona escola en la seva formació professional com a cuiner.

L’any 2010 va sentir la necessitat de tirar endavant un projecte personal i es va associar amb Juan José Peinado, que també coneixia bé el sector perquè ve·nia de franquícies com Trastevere o la Taglliatella. I així és com van posar en marxa el primer local del seu negoci, El Patio de Vila·seca. Malgrat les reticèn·

cies dels bancs, van aconseguir gua·nyar·se la confiança del propietari del local, Jordi Magrinyà, i d’aquesta mane·ra van fer realitat el seu projecte: un res·taurant de preus assequibles, adreçat a tots els sectors, amb una oferta consis·tent en una fusió de pizzes i tapes.

Al cap de dos anys, i amb El Patio a ple rendiment, els dos empresaris van voler posar en marxa un negoci una

mica diferent, conscients que a Vila·seca encara hi havia un altre ninxo de mercat: una braseria on celebrar banquets famili·ars, reunions de negoci o celebracions. Així, el 2012 va obrir portes La Torre del Delme, el restaurant de la Plaça de Voltes.

Això no obstant, Juan Hervás i Juan José Peinado tenien clar que «el cavall guanyador era El Patio, i aquest era el producte que calia reproduir». Mentre acabaven de decidir si ex·pandir·se a Reus o a Tar·ragona els va arribar una proposta de REDESSA per gestionar el local adjacent al centre d’empreses de Reus, i va ser així com El Pa·tio de Reus va ser una reali·tat. Enguany el grup ha su·mat un quart negoci, amb la gestió de la restauració de la Masia Mas Boronat, de Salomó. Preguntat per la clau de l’èxit del projecte empresarial, Juan Hervás ho té clar: «vam saber de·tectar les necessitats i les hem cobert amb un molt bon producte».

Un equip de 50 personesEl grup El Patio dóna feina a fins a 50 treballadors, un volum prou significa·tiu perquè la gestió de l’empresa sigui una feina absorbent i, de vegades, di·ficultosa. Així ho assegura Hervás, qui, quan cal, no dubta a entrar a la cuina i recuperar el seu ofici de cuiner: «hi ha moltes persones que entren en aquest ofici més per necessitat que per voca·ció, i això fa que la gestió dels recursos humans de vegades sigui complicada. La clau és confiar en el teu encarregat i trobar caps de departament amb perfil de líder. L’hostaleria és com passar un examen diari, i per superar·lo has de poder confiar en la teva gent, que al capdavall són el teu principal actiu».

Juan Hervás amb el seu soci del grup El Patio, Juan José Peinado.

«L’hostaLeria és com un examen diari, caL

confiar en La teva gent»Juan Hervás és el fundador, junt amb Juan José Peinado, del grup El Patio

La Cervesa K-Stell, 100% artesana

El gener de 2013 Juan Hervás i Juan José Peinado van presentar la cer-vesa K-Stell, un producte 100% artesanal elaborat en un obrador del restaurant La Torre del Delme amb la col·laboració d’Ariel Sant-martino. La cervesa K-Stell es presenta en dos formats: una varietat marcada per la presència intensa del llúpol i un toc de caramel, i una de blat, amb sabor de llevats naturals, més ‘rossa’. Tots dos productes se serveixen envasats, però només es poden degustar als locals del grup: els res-

taurants El Patio i la Torre del Del-me. La produc-ció varia segons l’època de l’any, entre els 200 i els 500 litres setmanals. Segons Juan Hervás, «la K-Stell no és un producte per fer diners, sinó que respon a una de les claus nostra estratègia empresarial, que

és la d’oferir productes diferenciats».Per afegir encara un toc més selecte a la cata de la cervesa, cada primer dijous de mes el restau-rant Torre del Delme proposa una degustació de 5 tapes d’alta cuina maridades amb 5 vari-etats de K-Stell, elabo-rades especialment per a l’ocasió. El preu d’una tapa amb la cervesa és de 3,30€ i se serveixen en

horari de vespre i nit. C. S.