Mesures per a millorar l’accessibilitat als espais...

Mesures per a millorar l’accessibilitat als espais comercials

urbans

PALOMA SÁNCHEZ-CONTADOREnginyera de camins, canals i ports

Cap de l’Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viàriade la Diputació de Barcelona

Àrea de Territori i SostenibilitatGerència de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mo bilitat

21 de juny de 2012

2

ACCESSIBILITAT ALS CENTRES URBANS

Punts de vista contraposats

Modes d’accessibilitat als centres urbans

ESTRATÈGIES DE MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT ALS CENTRE S URBANS

Aparcament dissuasiu gratuït

Regulació de l’estacionament en calçada

Aparcaments subterranis

RECOMANACIONS D’IMPLANTACIÓ D’UNA OFERTA D’APARCAMENT

ÍNDEX

3

Des de l’activitat comercial:

-Facilitar els viatges

-Millora de les possibilitats d’aparcament

Des de la planificació de la mobilitat:

-Vehicle privat

-Modes més sostenibles

Des de la planificació de la mobilitat:

-Vehicle privat

-Modes més sostenibles

Llei de mobilitat 9/2003

Conjugar aquestes estratègies no resulta fàcil donat que l’espai és limitat i tothom vol estacionar el més a prop de la seva destinació.

Només a través de mesures integrals d’ordenació i ge stió de l’espai es podrà donar una resposta positiva a cadas cuna de les

estratègies


4

ACCESSIBILITAT ALS ESPAIS COMERCIALS URBANSMODE PRINCIPALS MANCANCES

Voreres estretes

Itineraris de connexió amb parades de transport públic i aparcaments dissuassius

Accessibilitat a PMR

Pendents

Mitjà poc pràctic segons tipus de compra

Circulació amb aglomeracions de vianants

Dificultats d'espai per introduir carrils bici


Dèficit d'aparcament

DIAGNÒSTIC

A peu

BicicletaMitjà molt poc utilitzat per anar a

comprar

Molts ajuntaments han resolt aquestes problemàtiques a partir d'illes de

vianants i adequació dels itineraris.

Mitjà molt utilitzat en les compres de proximitat


5

ACCESSIBILITAT ALS ESPAIS COMERCIALS URBANSMODE PRINCIPALS MANCANCES


Poca freqüència de pas en dissabtes

Dificultat d'accés dels autobusos segons la morfologia urbana

Necessitat de tenir el cotxe a prop segons tipus de compra

Saturació de l'oferta d'aparcament en calçada

Preferència d'estacionament en calçada segons tipus de compra i preu d'aparcar

Trànsit d'agitació en superfície

Dificultats per localitzar aparcaments gratuïts a prop del centre

DIAGNÒSTIC

Poc utilitzat per anar a comprar en poblacions petites o mitjanes

(<20.000 habitants)

L'augment del parc de vehicles i les millores en favor de modes

sostenibles fan necessari una gestió de la mobilitat als centres urbans

on conviuen (clients, residents, treballadors, càrrega i descàrrega,

etc.)

Transport públic

Vehicle privat


6

CCU

< 10 MIN

10 - 20 MIN

> 20 MIN

La planificació de l’accessibilitat a l’activitat comercial ha de ser compatible amb la mobilitat general del municipi.

MODES A POTENCIAR EN FUNCIÓ A LA DURADA DEL DESPLAÇAMENT


L’estratègia de mobilitat respecte l’accessibilitat als centres comercials urbansafecta a tots els modes de transport, si bé la gestiódels espais d’aparcament resulta fonamental .

7

Aparcaments dissuasius

gratuïts

Aparcaments dissuasius

gratuïtsGratuïtsGratuïts PagamentPagament Aparcaments

subterranisAparcaments subterranis



Eines per a millorar les possibilitats d’aparcamentEines per a millorar les possibilitats d’aparcament

ESTRATÈGIES DE MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT ALS CENTRE S URBANS

Llibre: “ L’aparcament en els espais comercials urbans. Experiències i propostes de millora”

8


Espai situat fora el centre urbà, que permet l’estacionament de forma gratuïta i connectat a través de modes sostenibles amb el centre comercial urbà

-Treballadors del centre-Clients que no volen pagar per estacionar-Residents en període diürn

QUÈ ÉS?

QUI L’UTILITZA?

FACTORS CLAU PER A

L’UTILITZACIÓ DE CLIENTS

-Ocupació de l’espai per part dels treballadors a primera hora del matí-Proximitat al centre urbà i qualitat dels itineraris de connexió-Criteris d’oportunitat urbanística per a la seva localització-Estat de conservació dels aparcaments

9


R= 10 minuts caminant

APARCAMENTS DISSUASIUS GRATUÏTS A GRANOLLERS

10


Places on el seu ús està regulat per unes condicions (temps màxim d’estacionament i preu) per tal d’incrementar la rotaciód’estacionament

Es considera una eina d’ordenació i gestió de la mobilitat urbana

QUÈ ÉS?

TIPOLOGIES

Exclusives per a clients i gestions:-De pagament (zona blava)-Gratuïta (disc horari)

D’ús mixt per a residents i forans (zona verda)(*)-De prioritat per a residents-Amb exclusivitat per a residents(*) No forma part de l’anàlisi donat que la prioritat no és l’activitat comercial

11


OBJECTIUS

Millorar les condicions de trànsit rodat-Disminueix la indisciplina viària-Ordena l’aparcament-Permet una major vigilància de les zones-Redueix els estacionaments de llarga durada

Afavorir la utilització de transports col·lectius en els desplaçaments al centre

Optimitzar la utilització de l'oferta ajustant la durada i el motiu d'estacionament

Impulsar les activitats comercials i de gestions, especialitzant una part de l'oferta a les característiques de la seva demanda

12

- En vies col·lectores de trànsit determinades per la jerarquització viària del municipi

- En carrers amb activitat comercial

QUINS CARRERS CAL REGULAR?


Jerarquització viària de Torelló(2010)

13

CIRCUMSTÀNCIES QUE ACONSELLEN LA REGULACIÓ

1- La demanda d'aparcament a la zona ha de superar àmpliament l'oferta, és a dir, cal que existeixi un elevat % d’estacionaments il·legals.


2- Una part important de la demanda ha de tenir durades d'estacionament curtes (< 2 hores), relacionats amb l’activitat de compres o gestions.

<30 min.69%

30' - 1h8%

1h. - 1'5h.11%

1,5 - 2h.4%

2 - 4h.0%

>4h.8%

Temps d'aparcament

14

FACTORS QUE INCIDEIXEN A

UTILITZAR L’OFERTA

REGULADA

- Preu del servei

- El costum

- La comoditat

- Durada de l'estacionament


15

ASPECTES QUE CONDICIONEN LA SEVA IMPLANTACIÓ

1. Situació de l'aparcament residencial

- Nombre de residents «obligats»a estacionar el cotxe a la calçada.

- Utilització d’oferta específica per a residents a la calçada (zona verda)

2. L'oferta alternativa de pàrquings , -La regulació del carrer no ha de competir amb els aparcaments públics, s’han de complementar. Són productes diferents.

-L’estructura de preus. La tarifa horària de la zona blava hauria de tendir a l’equilibri amb la dels aparcaments públics.


16

- La necessitat d’incrementar l’oferta d’aparcament residencial de la zona (i complementar l’oferta ja existent de zona blava).

- L’oportunitat que suposa la seva construcció arran d’una important reforma urbanística a la zona


PUNTS DE PARTIDA

17

Aparcaments subterranisAspectes previs que determinaran la seva viabilitat:

Urbanístics :- Les normatives urbanístiques que afecten

l’emplaçament- Actuacions urbanístiques de l’entorn

Físics :- Les normatives ambientals- Pendents existents en l’entorn- Tipologia del subsòl

Socioeconòmics :- Situació de l’aparcament respecte de l’activitat

comercial, equipaments i altres centres generadors de demanda

- Tendència demogràfica actual del municipi- Evolució de l’activitat econòmica de l’entorn

UBICACIÓ DE L’EMPLAÇAMENT

!

18


Els estudis de viabilitat tècnica mesuren la demanda potencial d’aparcament, quantifiquen la seva capacitat en base a la demanda prevista, realitzen previsions d’ingressos, etc.

FASES:

ESTUDIS DE VIABILITAT

5 min a peu

A/ Determinació de l’àrea de potencial captació de la demanda ,

19


B/ Captació de la demanda residencial

A partir de:

- Balanç d’aparcament, relació entre els vehicles censats i l’oferta (calçada, privats, públics) dintre de l’àrea a estudiar.

- Estudis de mercat. Interès del resident en l’adquisiciód’una plaça d’aparcament

La demanda residencial conforma el gruix més important de la demanda total de l’aparcament. Sense el seu interès, gairebées podria descartar la seva viabilitat.

Només els aparcaments públics situats en els centres de les principals ciutats catalanes obtenen resultats positius a través d’una explotació destinada a cobrir únicament les necessitats de la demanda horària.


20


C/ Captació de la demanda forana

A partir de hipòtesis en funció de:- Utilització de la zona regulada- Re-ordenació de l’espai públic- Tipologies d’usuari existent

D/ Sistema d’explotació i estudi de viabilitat econòmicaEn funció al volum de demanda interessada (residents i forana) es dimensiona l’aparcament i es determina el sistema d’explotació (de tipus mixt o exclusiu per a residents)

La valoració econòmica analitza la rendibilitat de la infraestructura, les tarifes a aplicar, etc.


21


Per la redacció del projecte constructiu i el concurs d’explotaciócal valorar :

Millores realitzades en l’espai urbà exterior:

QUÈ CAL VALORAR?

- Re-urbanització de carrers de l’entorn

- Projecte de reordenació urbanística de l’espai en superfície (plaça, parc infantil, etc.)

- Localització dels accessos en cotxe i proposta de reordenació de la mobilitat en cas que sigui necessari

- Proximitat dels accessos per a vianants amb l’activitat comercial o principal destinació dels usuaris de l’aparcament

- Senyalització d’orientació

22


Disseny de l’aparcament-Dimensions de les places-Circulació interior-Rampes-Instal·lacions, informació a l’usuari

Millores realitzades sobre l’explotació prevista:-Possibilitats d’acords amb associacions de comerciants per a l’adquisició d’hores d’aparcament més barates-Finançament de places a baix interès

QUÈ CAL VALORAR?

23

RECOMANACIONS A L’HORA DE LOCALITZAR UNA OFERTA D’APARC AMENT

Aspectes previs:

Els usuaris que preveuen tenir el cotxe estacionat menys de 1 hora, prefereixen estacionar a la calçada que en aparcaments soterranis

24

Aspectes previs:


La regulació de l’aparcament en calçada gratuït, tot i no tenir els costos de la zona blava, ha de tenir un manteniment i vigilància des del seu inici.

25

Criteris tècnics de valoració de bon funcionament:


Una ocupació molt elevada de les places de zona blava o disc horari i un bon nivell de compliment de la regulació, pot indicar la necessitat de realitzar ampliacions o modificacions del sistema.

26

La grandària del municipi determina un nivell de necessitats d’aparcament

Per a municipis de petites dimensions, la zona amb disc horari és un pas previ cap a la implantació d’una zona blava. En canvi, la zona blava s’adapta millor a les necessitats dels municipis de grandària mitjana, i és un clar indicador de com podria funcionar un aparcament públic

Tipus d’oferta d’aparcament segons grandària del muni cipi

(*) No s’han tingut en compte criteris d’oportunitat urbanística i només fa referència als centres urbans dels municipis.


27

Assessorament tècnicPilar Orús, Pau Fusté, Hugo Moreno i Carmelo Rivero

RedaccióDOYMOFOCALIZZZA

Agraïments especialsAjuntament de Castellar del Vallès, Ajuntament de Centelles, Ajuntament de Cardona, Ajuntament de Granollers, Ajuntament de Mataró, Ajuntament de Navarcles, Ajuntament de Tiana, Ajuntament de Vic, Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Moltes gràcies

28

Moltes gràcies

PALOMA SÁNCHEZ-CONTADOREnginyera de camins, canals i portsCap de l’Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viàriade la Diputació de BarcelonaÀrea de Territori i Sostenibilitat

Gerència de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mo bilitat

VIII Jornada de mobilitat: La gestió de l'accés als espaiscomercials urbans21 de juny de 2012

[email protected]

Mesures per a millorar l’accessibilitat als espais...

Documents

Transcript of Mesures per a millorar l’accessibilitat als espais...