L’accessibilitat als museus per a persones amb dificultats auditives

APROPA CULTURA

Dilluns 25 de novembre de 2013

Joan M. Gil

ÀGILS Comunicació és un equip de professionalsexperts en l’accessibilitat de la comunicació.

Treballem per suprimir les barreres de comunicació i de la informació , adaptant qualsevol producte o servei per a les

persones que pateixen alguna discapacitat sensorial.

Som una consultoria i proveïdors de serveis d’accessibilitat.Valorem el grau d’accessibilitat existent, assessorem sobre les

mesures a prendre, i adaptem qualsevol entorn, servei o producte per tal de fer-lo accessible a qualsevol persona,

independentment del seu grau de Capacitat.

Solucions comunicatives per a la discapacitat auditiva

1. La discapacitat i la pèrdua auditiva2. Els sistemes de comunicació: La llengua de signes i la 2. Els sistemes de comunicació: La llengua de signes i la

llengua oral (lectura labial)Com atendre a una persona sorda?

3. Les barreres de comunicació. 4. Les adaptacions dels museus per a les persones amb

sordesa.Què necessita el nostre museu?Experiències d’accessibilitat.La difusió accessible

1. Introducció a la sordesa. La discapacitat i la pèrdua auditiva.

1- Definicions, tipologies, graus, col·lectius i estadístiques de la població amb discapacitat o pèrdua estadístiques de la població amb discapacitat o pèrdua auditiva

1.2 Definicions

� Deficiència / disminució auditiva / visual:Pèrdua de la capacitat auditiva o visual, en diferents graus.

� Persona amb discapacitat:Són les persones amb el certificat de discapacitat, igual o superioral 33%.al 33%.

� Hipoacúsia: Disminució de la capacitat auditiva o visual que, noobstant, resulta funcional per a la vida diària, tot i que necessitende pròtesis auditives o visuals.

� Persona Sorda: Persona amb disminució auditiva que se sent partde la Comunitat Sorda.

� Presbiacúsia: Disminució de l’audició a causa de l’edat.

1.3 Tipologies

- La sordesa es pot classificar segons diversos criteris:�Segons la seva localització�Segons el moment d’aparició, i causes�Segons el moment d’aparició i l’adquisició del llenguatge:

1.4 Graus de sordesa

• Deficiència Auditiva Lleugera - entre 21 i 40 dB• Deficiència Auditiva Mitjana - entre 41 i 70 dB• Deficiència Auditiva Severa - entre 70 i 90 dB• Deficiència Auditiva Pregona - entre 90 i 120 dB• Cofosi – Més de 120 dB

La sordesa es pot conceptualitzar des de dos punts de vista diferents:

1- Enfocament mèdic: Discapacitat que suposa la pèrdua total o parcial del’audició, el seu origen pot ser congènit o adquirit.

Defineix la sordesa como un estat patològic, que es quantificable i ha deser corregit mitjançant pròtesi, cirugia i rehabilitació del llenguatje oral

1.5 Els diferents col·lectius de persones sordes

ser corregit mitjançant pròtesi, cirugia i rehabilitació del llenguatje oralexclusivament.

2- Enfocament sociocultural: La sordesa és una afectació sensorial queconforma a un grup de persones com a minoria cultural, lingüística i social.

Defineix a la sordesa como a un identificador cultural: llengua, normes ivalors, la percepció del món.

No tenen la percepció de ser discapacitats. Es comuniquen principalmenten llengua de signes, i pertanyen a la Comunitat Sorda, comparteixenentre ells un sentiment d’Identitat i de Cultura.

� El mes de juny de 2011 el Departament de Benestar i Famíliaindica que a Catalunya hi ha 24.529 persones amb elcertificat de discapacitat auditiva.

� A Espanya l’any 2008 l’Instituto Nacional de Estadística indica

1.6 Estadístiques

� A Espanya l’any 2008 l’Instituto Nacional de Estadística indicaque hi ha 1.064.600 persones amb disminució auditiva.

� Del milió de persones, 560.387, és a dir, un 58,3%, presentaun dèficit auditiu sever i 761.600 tenen 65 años o més.

2.1 - La llengua oral.

2. Els Sistemes de Comunicació de les persones amb sordesa

2.2 - La llengua de signes.2.3 - Les pautes de comunicació. L’atenció adient a la persona amb dificultats auditives.

� La lectoescripturaÉs el recurs que es fa servir per a entendre la informació auditiva.

� Lectura Labial

2.1 - La Llengua oral

� Lectura LabialEs llegeixen els llavis per a entendre la informació del parlant.

� Restes auditivesSi hi ha restes funcionals s’aprofiten les pròtesi auditives.

LSC, la catalana; LSE, la espanyola i El SSI internacional

• Llengua de signes: són les llengües o sistemes lingüístics de caràcter visual, espacial,

gestual i manual en la conformació de les quals intervenen factors històrics, culturals,

lingüístics i socials, utilitzades tradicionalment com a llengües per les persones sordes,

amb discapacitat auditiva i sordcegues signants . (Llei 27/2007)

2.2 - La Llengua de Signes

amb discapacitat auditiva i sordcegues signants . (Llei 27/2007)

A Espanya estan reconegudes oficialment dues llengües de signes, la LSC (llengua de

signes catalana) i la LSE (llengua de signes espanyola).

Hi ha un Sistema de Signes Internacional (SSI), que no és una llengua, i que s'utilitza

principalment en reunions i trobades internacionals.

• Analfabetisme funcional. Segons la CNSE aproximadament el 80% de persones sordes

signants, poden ser considerades com a analfabets funcionals.

“Molt estimada SenyoretaMaria jo rebre carta jo esta

PRIMER DICCIONARI GENERAL I ETIMOLÒGIC DE LA LLENGUA DE SIGNES CATALANA.

Ramon Ferrerons

Maria jo rebre carta jo esta molt contenta mama. Mira una carta lleigir contenta. Dema dimars nosaltresanem als banys moltspetonts.”

Mercè Colom

-Si no es presenta com a persona sorda , no pregunteu directament sobre la seva discapacitat. - Utilitzeu les estratègies per comunicar-vos depenent de la tipologia de disminució auditiva. - L'atenció i el tracte ha de ser el més normalitzat possible.- La comunicació ha de ser directament amb la persona sorda i no amb el seu

2.3 - Pautes de comunicació. L’atenció i el tracte a dient a la persona amb dificultats auditives.

acompanyant. Si és possible. - Alguns deficients auditius no fan servir audiòfon i els resulta difícil entendre. En d’altres persones, els audiòfons són tan discrets o tan hàbilment dissimulats que no els notarà.- Sovint al sord li falta vocabulari, no coneix tots els girs de les frases i no reconeix totes les paraules. Construeixi frases curtes i correctes.- No li parli de manera rudimentari o en argot .- Si no el comprèn, ha de repetir l’explicació. Si cal, busqui una altra paraula que tingui el mateix sentit o doni-li una altra forma a la frase.- Ajudeu a la comunicació amb un gest o una paraula escrita.-És molt important contextualitzar la

3. Les barreres de comunicació. Dificultats en l’ús de l’espai museístic.

3.1 - Les Barreres de Comunicació i de la Informació.

3.2 - Legislació i Accessibilitat auditiva 3.2 - Legislació i Accessibilitat auditiva

3.1 - Les Barreres de Comunicació i de la Informació .

L’accessibilitat

De la mateixa manera que les persones amb mobilitat reduïda pateixen les Barreres Arquitectòniques, les persones amb sordesa i ceguesa les Barreres Arquitectòniques, les persones amb sordesa i ceguesa pateixen les Barreres de Comunicació i de la Informació (BBCC).

El Codi d’Accessibilitat de la Generalitat de Catalunya les defineix com

“...les limitacions que els sistemes d’informació i de comunicació habituals comporten per a determinades persones que tenen alteracions o discapacitats sensorials o d’un altre tipus".

3.2 - Legislació i Accessibilitat auditiva

1.La Llei 51-2003 , LIONDAU, llei d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal per les persones amb discapacitat.

2.la Llei 27/2007 , d’àmbit estatal, on es reconeixen les dues llengües de signes a Espanya i els elements de suport per les persones sordes que es comuniquen en llengua oral i sordcegues.

3.El dia 26 de Juny de 2010 es va reconèixer per part del Parlament de Catalunya la “Llei catalana de la LSC”. La Llei 17/2010 , de 3 de juny, de la llengua de signes catalana.

4.El dia 15 de juliol de 2010 s’aprova la Resolució 749/VIII del Parlament de Catalunya, sobre les mesures per a garantir l’accés a l’aprenentatge i als recur-sos de la modalitat oral a les persones sordes que es comuniquen oralment.

4 - Les adaptacions dels museus per a les persones amb sordesa.

Les ajudes tècniques, o elements de suport, són instruments percompensar el dèficit auditiu en la recepció o emissió de lainformació o de la comunicació.

4 - Les adaptacions dels museus per a les persones amb sordesa.

1.Audiòfons: Retroauriculars, intracanal i CICs

2.Implant Coclear

3.Sistemes d’amplificació i de millora de la qualitat del so: Aquests equips faciliten l’accessibilitat i la recepció de la informació als visitants amb sordesa amb restes auditivesinformació als visitants amb sordesa amb restes auditives

1. Equips de Radiofreqüència o d’infrarojos 2. Bucles d’inducció magnètica: individuals, d’atenció al públic i de sala/auditori.

4.Subtitulació/transcripció SPS

5.Adaptacions visuals del so: Alarmes, timbres, etc...

6.Intèrprets de la Llengua de Signes

7.Adaptacions en Llengua de Signes

8.La difusió de la informació.

4.1 AUDIÒFONS

4.1 AUDIÒFONS

4.2 IMPLANT COCLEAR

� Equips de bucle magnètic fan possible que els usuarisd’audiòfons o d’implants coclears puguin rebre el senyald’àudio directament dels equips, convertint el so a un sistemamagnètic emès per un bucle magnètic directament a l’usuaride pròtesis auditives i eliminant qualsevol altra interferènciaauditiva.

4.3 BUCLE/ANELL D’INDUCCIÓ MAGNÈTICA

auditiva.� Aquests equips faciliten l’accessibilitat i la recepció de la

informació als visitants amb sordesa amb restes auditives

Tipus de bucles:� Dispositius de bucle magnètic individual per a audioguies� Equips de bucle magnètic de mostrador als punts d’atenció

al client� Instal·lació de bucle magnètic de sala per auditoris, aules de

formació, cinemes, etc.

1.- Senyal d’àudio (microfonia) recull el so desitjat2.- L’amplificador rep el senyal i

4.3 BUCLE D’INDUCCIÓ MAGNÈTICA

La tecnologia d’Inducció Magnètica

2.- L’amplificador rep el senyal i l’envia a través del cable3.- Es genera el camp magnètic a una zona delimitada4.- L’usuari coloca la seva pròtesi en la posició “T”5.- La bobina (receptor) recull el camp i el reprodueix a l’ajuda auditiva

Avantatges dels sistemes de Bucle/Anella magnètica

1.- Depenent del tipus, invisible, o de mida petita.2.- Senzill de fer servir, integrat a les ajudes auditives3.- Bona qualitat del so3.- Bona qualitat del so4.- Baix consum5.- Compatible a tots els països (accessible per als usuarisd’altres països)

4.3 BUCLE D’INDUCCIÓ MAGNÈTICA

Icona identificativa d’espai accessible amb bucle magnètic

• B

4.3 BUCLE D’INDUCCIÓ MAGNÈTICA – Senyalètica FJM

4.3 BUCLE D’INDUCCIÓ MAGNÈTICA - individual

4.3 BUCLE D’INDUCCIÓ MAGNÈTICA - individual

EMISSORS DE RADIOFREQUÈNCIA I DE FM

4.3 BUCLE MAGNÈTIC D’INDUCCIÓ –d’atenció al públic

4.3 BUCLE MAGNÈTIC D’INDUCCIÓ –d’atenció al públic

La pedrera - Taulell d’atenció al públic de les exposicions temporals

4.3 BUCLE MAGNÈTIC D’INDUCCIÓ –de sala/auditori

Disseny de la instal·lació del bucle magnètic del Planetari del CosmoCaixa de Barcelona

4.3 BUCLE MAGNÈTIC D’INDUCCIÓ –de sala/auditori

Disseny de la instal·lació del bucle magnètic de l’auditori de la Fundació Joan Miró de Barcelona

4.4 LA TRANSCRIPCIÓ EN DIRECTE –SUBTITULACIÓ SPS

Cia. L’Estenedor Teatre – Transcripció en directe d’AGILS a les Cotxeres Borrell

4.4 LA TRANSCRIPCIÓ EN DIRECTE –SUBTITULACIÓ SPS

Cia. L’Estenedor Teatre – Transcripció en directe d’AGILS a les Cotxeres Borrell

4.4 LA TRANSCRIPCIÓ EN DIRECTE –SUBTITULACIÓ SPS

Fundación Prevent, acte d’entrega de premis. Transcripció en directe i interpretació en LSC - 27/11/12

4.4 LA TRANSCRIPCIÓ EN DIRECTE –SUBTITULACIÓ SPS

Presentació temporada 2012/13 - La Pedrera accessible

4.4 LA TRANSCRIPCIÓ EN DIRECTE – SUBTITULACIÓ SPS Transcripció en directe d’AGILS a la Festa Major de Sant

Antoinni 22/01/12

Cia. Tutatis produccions – Transcripció en directe d’AGILS a la Festa Major de Sant Antoni 22/01/12 Ajunt. de BCN

4.4 LA TRANSCRIPCIÓ EN DIRECTE –SUBTITULACIÓ SPS

Transcripció en directe i interpretació en LSC d’AGILS 01/12/11Jornades Accessibilitat 3.0 - MUSEU MARÍTIM de BCN

II JORNADES MUSEUS I BONES PRÀCTIQUES

4.5 ADAPTACIONS VISUALS DEL SO(Alarmes visuals)

4.6 INTÈRPRETS DE LLENGUA DE SIGNES

� És el professional que interpreta de la llengua de signes (catalana) a la llengua oral (català) i viceversa.

� Per poder preparar adientment la seva feina és convenient poder tenir tota la informació de l’acte amb anterioritat.

Interpretació a la LSC dels Premis Nacionals de Cultura 2010

4.6 INTÈRPRETS DE LLENGUA DE SIGNES

La Pedrera – Exposició Mariscal. Interpretació a la LSC visita guiada per a persones amb sordesa 19/10/10

4.6 INTÈRPRETS DE LLENGUA DE SIGNES

Presentació llibre accessible Mucha Guerra por DarTranscripció en directe, interpretació a la LSC i guia interpretacióper a persones amb sordceguesa

Centre Cívic Urgell – 09/03/13

4.6 INTÈRPRETS DE LLENGUA DE SIGNES

Fundación Prevent, acte d’entrega de premis. Transcripció en directe i interpretació en LSC - 27/11/12

4.6 INTÈRPRETS DE LLENGUA DE SIGNES Concert accessible en LLSS i sobretítols

Concert accessible en LLSS i sobretítols

4.6 INTÈRPRETS DE LLENGUA DE SIGNES La caputxeta vermella, Cia. L’estaquirot teatre i adaptació a la LLSS d’AGILS – Fund. Joan Miró

24/02/13

La caputxeta vermella. Cia. L’estaquirot teatre i adaptació a la LSC d’AGILS –Fundació Joan Miró 24/11/12

4.6 INTÈRPRETS DE LLENGUA DE SIGNES

https://www.youtube.com/watch?v=tbk1H2goPKo&list=TLBa3oZrbQ1nM3oo1FLgiEdCoONAZuM89P

La Granja més petita del món. Cia. Anna Roca i adaptació a la LSC d’AGILS –Fundació Joan Miró 24/02/13

7. Accessibilitat en Llengua de Signes

Presentació temporada 2012/13 - La Pedrera accessible

7. Accessibilitat en Llengua de Signes

La Pedrera. “Escolta les mans! – Taller de dactilologia”

7. Accessibilitat en Llengua de Signes

«Alfabeto dactilológico para sordos», Francisco de Goya, 1812

7. Accessibilitat en Llengua de Signes

La Pedrera. “Accedeix a la Cultura! Taller d’habilitats socials” per a persones amb sordesa 05/03/13

7. Accessibilitat en Llengua de Signes

Taller “La Pedrera a les teves mans” per a persones amb sordceguesa

És fonamental fer arribar de forma accessible les activitats del museu als canals de comunicació més habituals del col·lectiu.

• Les xarxes socials, YouTube, Facebook, Twitter, ooVoo, etc. Juguen un paper molt important perquè les nostres mesures d’accessibilitat

8. La difusió accessible de la informació.

un paper molt important perquè les nostres mesures d’accessibilitat del museu tinguin èxit.

• Webs accessibles: LLSS i subtítols

• Les associacions del col·lectiu.

8. La difusió accessible de la informació

Informació al web del FCBarcelona de l’accessibilitat en Llengua de signes

8. La difusió accessible de la informació

Difondre als mitjans de comunicació les nostres activitats accessibles

LES ICONES RELACIONADES AMB LA SORDESA

joan.g@agilscomunicacio.com @agils_com

facebook: agilscomunicaciooficial