MONESTIRS URBANS

EN TEMPS DE GUERRA Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona

1691-1718

Dossier de premsa

1

SUMARI ► Presentació ► Fitxa tècnica de l’exposició ► L’espai expositiu ► Àmbits de l’exposició ► Crèdits de l’exposició ► Altres formats

Jornades Concerts Visites comentades Itineraris Conferències Altres exposicions Publicacions

► Patrocinadors ► Contacte ► Imatges

2

► PRESENTACIÓ

PROJECTE MUHBA 1714

EXPOSICIÓ

Monestirs urbans en temps de guerra. Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona, 1691-1718

Situats a recer de la muralla de llevant de Barcelona, els dos monestirs benedictins femenins de la ciutat, Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara, van ser testimonis i afectats directes dels atacs que va patir la ciutat en les guerres de finals del segle XVII i principi del XVIII. La documentació preservada per les dues comunitats monàstiques forneix informacions molt valuoses per completar la crònica d’aquells esdeveniments, en particular sobre els bombardejos marítims de 1691 i 1693, el setge de 1697 i la Guerra de Successió, amb els setges de 1705, 1706 i 1713-1714. L’exposició Monestirs urbans en temps de guerra és una de les propostes destacades de la contribució que fa el museu a la commemoració del Tricentenari de 1714, que es desenvolupa també en altres formats. Comissariada pel Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines, resulta un bon contrapunt a l’altra exposició que el MUHBA ha preparat a propòsit del Tricentenari, titulada El Món del 1714 i que es pot visitar al Saló del Tinell fins a final de setembre de 2014. El punt de vista dels fets i l’escala del relat són diametralment diferents, per bé que molt complementaris. Mentre que l’exposició del Tinell mostra el món al voltant del 1700 i la Guerra de Successió des de l’òptica de la geopolítica europea i del seu eco mundial, l’opció de “Monestirs urbans en temps de guerra” és just el contrari: presentar la microhistòria de dues comunitats de monges que van viure el conflicte bèl·lic des de la primera línia, atès que els seus respectius monestirs estaven situats a tocar del baluard de Santa Clara i del de Sant Pere, escenaris claus del desenllaç final del setge de Barcelona.

3

► FITXA TÈCNICA DE L’EXPOSICIÓ

Títol: Monestirs urbans en temps de guerra. Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona, 1691-1718

Inauguració: 29 de maig de 2014, a les 19,30 h.

Parlaments, visita a l’exposició i concert de música litúrgica del set-cents, amb peces del fons musical del Monestir de Sant Pere de les Puel·les, a càrrec del cor femení Auditextaudi

Dates: Del 30 de maig al 14 de setembre de 2014 Lloc: Capella de Santa Àgata. MUHBA Plaça del Rei Plaça del Rei s/n. 08002-BARCELONA Tel: 932562100 museuhistoria@bcn.cat Horari: De dimarts a dissabte de 10 a 19 h, diumenges de 10 a 20 h

Dilluns no festius, tancat

Preu: Visita a l’exposició: 2,20 € Visita general al museu, amb l’exposició inclosa, 7,00 € Menors de 16 anys gratuït Diumenges a partir de les 15 h, entrada gratuïta Primer diumenge de cada mes, entrada gratuïta Llibret de sala: Llibret de Sala núm.17. En català, castellà I anglès. 40 pp. PVP: 5,00 €

Organització i producció: MUHBA - Museu d’Història de Barcelona Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona

Direcció del projecte: Joan Roca i Albert

Coordinació del projecte: Mònica Blasco i Arasanz

Comissariat: Coloma Boada i Irene Brugués (SAF, Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines)

Coordinació de l’exposició: Iris Garcia Urbano

Arquitectura i disseny gràfic: Andrea Manenti Assessorament: Ramon Grau, Joaquim Albareda i Joan Bada

Muntatge: Croquis

4

► L’ESPAI EXPOSITIU: la Capella Reial de Santa Àgata

La Capella de Santa Àgata, edifici gòtic construït a partir de 1302, formava part del Palau Reial Major de Barcelona. És presidida pel retaule dit del Conestable, obra de Jaume Huguet, de 1465.

5

► ELS ÀMBITS DE L’EXPOSICIÓ I.- Les arrels medievals dels monestirs de benedictines de Barcelona

Els cenobis femenins de Sant Pere de les Puel·les i de Sant Antoni i Santa Clara es van establir als afores de la Barcelona emmurallada; el primer, fundat al segle x, sota la regla de sant Benet, i el segon, al segle XIII, seguint el nou model de vida regenerador de sant Francesc i santa Clara d’Assís. Els seus emplaçaments van determinar el perfil oriental del nou recinte de la ciutat plasmat a la baixa edat mitjana. Protegits des d’aleshores i a tocar de les muralles, els dos monestirs marcaren línies d’expansió urbana cap a nord i llevant. L’arrelament de les dues comunitats a Barcelona, assegurat pel culte i pels lligams familiars de les monges, va generar al llarg dels segles uns importants patrimonis.

Sant Pere de les Puel·les, una fundació comtal

Fundat a la primera meitat del segle x sota el patrocini de Sunyer i Riquilda, comtes de Barcelona, el monestir suburbà de Sant Pere de les Puel·les veié consagrada la seva església l’any 945. Era el primer monestir femení del comtat de Barcelona i el segon dins els comtats catalans després del de Sant Joan de les Abadesses. Malgrat que el 1030 els comtes van vendre el patronatge al bisbe de Barcelona, el cenobi va mantenir vincles estrets amb la monarquia. Les claus, la tiara i el bàcul de Sant Pere, i la representació de la porta d’entrada del monestir de Sant Pere de les Puel·les, en la coberta d’un manual notarial de 1539-1541. AMSPP, MSPP

Planxa calcogràfica del monestir de Santa Clara de Barcelona, amb les fundadores i la ciutat de Barcelona. 1726. AMSBM, MSCB

Sant Antoni i Santa Clara, un origen mendicant

L’any 1236 el papa Gregori IX exhortà els barcelonins a fer almoina a favor d’un grup de deu sorores poenitentium, encapçalades per Berenguera d’Antic i Guillema de Polinyà, agrupades a l’entorn de la capella de Sant Antoni, perquè poguessin edificar un monestir i viure-hi sota la regla de les monges pobres de sant Damià, les clarisses. L’any següent, el bisbe Berenguer de Palou els va concedir el dret a construir-lo en un terreny extramurs, vora la mar, tot i que una tradició n’atribueix la fundació a Agnès de Peranda i Clara de Janua, nebodes de santa Clara d’Assís. El 1513, la comunitat va adoptar la regla benedictina sota l’aixopluc de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense.

6

II.- Els monestirs en el context urbà a finals del segle XVII

Travessats pel rec Comtal i propers a la platja i al port, els barris que sorgiren entorn dels monestirs de Sant Pere de les Puel·les i de Santa Clara — l’àrea de la Ribera — destacaven al segle XVII dins el teixit urbà per una intensa i diversificada activitat productiva i mercantil. Les dues comunitats monàstiques no eren pas alienes al dinàmic context social format per gent de mar, menestrals, artistes i comerciants i coronat per eclesiàstics, nobles i ciutadans honrats. Els seus temples eren centres d’atracció per a l’expressió religiosa de les confraries professionals i de la col·lectivitat local que, al seu torn, generava bona part dels recursos materials que asseguraven la continuïtat de la vida monàstica.

La imbricació amb l’entorn social

Les esglésies dels dos monestirs atreien els barcelonins i tenien una influència especial en els seus entorns urbans. Pel seu paper com a parròquia, l’església de Sant Pere marcava la vida dels veïns del seu barri mitjançant l’administració dels sagraments, mentre que la de Santa Clara era el focus d’un culte dedicat a Agnès i Clara, popularment considerades santes. Les activitats de les dues esglésies, que concentraven beneficis, causes pies, aniversaris i misses i eren la seu de diverses confraries, ocupaven un bon nombre de persones, des dels preveres fins als beneficiats, sagristans, escolans, campaners, organistes, arxivers, obrers, etc.

Peu de custòdia del Monestir de Sant Pere de les Puel·les. 1689

Llibre de la Confraria de Nostra Senyora dels Esclaus

instituïda a l’església del Monestir de Santa Clara, 1673 – 1733. AMSBM, MSCB

7

La participació en l’economia urbana

Al llarg dels segles, els monestirs de Sant Pere de les Puel·les i de Santa Clara van acumular patrimonis importants dins i fora de Barcelona. Les comunitats obtenien rendes de censos emfitèutics i lloguers de cases, botigues, forns, horts i dels molins que es trobaven en el curs del rec Comtal. Aquest patrimoni era gestionat per diversos professionals (notaris, oïdors de comptes, capbrevadors, batlles, procuradors, etc.), que van generar una voluminosa documentació conservada en els arxius monàstics.

Llevadors de la Procura Major del Monestir de Sant Pere de les Puel·les, AMSPP, MSPP

Els censos urbans del Monestir de Sant Pere de les Puel·les, 1707-1709

8

La vida dins del monestir

Les monges procedien de famílies de ciutadans honrats i de la petita noblesa, majoritàriament del braç militar amb representació a les Corts. En professar, mantenien el seu estatus, assegurat pel dot, que destinaven a crear un censal com a laica persona que els proporcionava rendes pròpies. Llinatges com ara els Copons, els Sentmenat, els Cartellà, els Despujol, els Llupià, els Sans, els Montoliu o els Esquerrer van tenir-hi una presència continuada. Les monges d’un mateix llinatge disposaven dins dels monestirs d’una casa per a ús propi on feien vida particular amb les seves serventes, com s’observa a Santa Clara.

J. Sentís. Monestir de Santa Clara de Barcelona, 1715-1716. AMSBM

9

Dones de grans llinatges

Carta de professió de Teresa Padellàs Pastor

Escut Sentmenat-Oms

Escut Llupià-Roger Escut Novell-Borràs Escut Despujol-Pons

Escut Mata-Copons Escut Dusay-Bru

10

Les visites dels monarques

Des d’antic les visites dels reis als monestirs i a les esglésies de la ciutat eren una pràctica habitual quan hi feien estada, i els cerimonials monàstics prescrivien fins i tot la forma com les monges els havien de rebre. Un senyal del prestigi continuat dels monestirs de Sant Pere i de Santa Clara foren les visites que van rebre dels monarques hispànics: Felip III i la seva esposa Margarida d’Àustria, el 1599; la reina Maria Lluïsa de Savoia, esposa de Felip V, el 1701; i Elisabet Cristina de Brunsvic, esposa de Carles III d’Habsburg, el 1708.

Retrat d’Elisabet Cristina de Brunsvic, esposa de Carles III

III.- La irrupció de la guerra en la vida monàstica A l’Europa del Renaixement, el desenvolupament de l’artilleria va determinar la transformació de les muralles medievals: els murs verticals amb torres, ara molt vulnerables, foren folrats amb baluards i terraplens. A Barcelona, dos dels nous baluards se situaren davant mateix dels monestirs de Sant Pere i de Santa Clara i en prengueren els noms respectius. Tot i així, el front de llevant fou considerat el més feble pels exèrcits atacants i esdevingué el més castigat durant les guerres de finals del segle XVII. L’encadenament d’atacs i setges provocà greus danys en els dos espais monàstics, que les comunitats s’afanyaven a reparar en la mesura de les seves possibilitats.

Els atacs de finals del segle XVII

Des del 1640 el Principat de Catalunya, amb la seva capital, esdevingué un dels escenaris principals de la llarga pugna bèl·lica entre les monarquies espanyola i francesa. Durant la Guerra de la Lliga d’Augsburg o dels Nou Anys (1688-1697), Barcelona va sofrir diversos atacs de les tropes i les armades franceses, que culminaren en el duríssim setge del 1697 imposat pel duc de Vendôme, que concentrà els atacs en la zona compresa entre els baluards de Sant Pere i Portal Nou.

Gravat del setge de Barcelona de 1697, C. Puche, 1697. AHCB

11

Les destrosses del 1697 i l’afany de reconstrucció

Durant el setge del 1697 foren enderrocades un bon nombre de cases que formaven el front urbà de llevant, entre els dos monestirs, per establir-hi una esplanada i una segona línia de defensa dins del recinte: la denominada «cortadura». L’amputació va afectar les rendes derivades d’aquells immobles, mentre que els edificis monàstics, ara més exposats, sofriren intensament els bombardejos. Al monestir de Sant Pere les destrosses afectaren el dormidor, les cases del domer i de l’hortolà, l’església, la sagristia i el claustre. A Santa Clara calgué rehabilitar sis cases de monges, el dormitori comú, el claustre, la capella del cor, el pastrim i el llenyer, així com els vitralls del cor i l’església. Per fer front a les despeses de reconstrucció, les dues comunitats acudiren als monarques.

Document de súplica del monestir de Sant Pere de les Puel·les al rei Carles II sol·licitant ajuda per refer les destrosses del setge de 1697. AMSBM, MSPP

“Per las festas 1697 del Esperit Sant, vingué França en armada de mar y terra y se possà lo siti en esta ciutat y isquerem en ditas festas totas. Y tornàrem totas lo mes de agost y trobarem lo convent ab sis casas derruidas, part de dormidors y claustres per las moltas bombas y balas, tant de mar com de terra, y caygueren y totas las vidrieras de cor y iglésia.” Llibre de les coses dignes de memòria del monestir de S Clara de Barcelona. AMSBM, MSCB, núm. 742

IV.- La Guerra de Successió, 1704-1714 Entre 1704 i 1714, la Barcelona que havia rebut Felip V el 1701 es va veure immersa de ple en la Guerra de Successió. Primerament fou l’intent austriacista frustrat d’apoderar-se de la ciutat, el maig del 1704. L’any següent, després del canvi de bàndol de les institucions catalanes en el Pacte de Gènova del juny del 1705, instigat pels anglesos, l’operació va reeixir. L’abril del 1706, amb el seu nou rei Carles III, Barcelona fou de

nou assetjada, en aquest cas per les tropes de Felip V, que no assoliren el seu objectiu. Finalment, l’episodi més llarg de bloqueig i setge va començar el juliol del 1713, quan els estaments catalans van optar per resistir en solitari, en espera que una nova conjuntura internacional propícia revertís el resultat del Tractat d’Utrecht. En no ser així, van haver de capitular davant les tropes borbòniques l’11 de setembre de 1714.

La defensa de la ciutat i el fortí de Sant Pere

Tot i la seva posició avançada, a tocar del baluard del mateix nom, la casa forta del monestir de Sant Pere era considerada pels experts — juntament amb el campanar del Pi, l’església de Sant Joan de Jerusalem, la capella de Santa Llúcia i la sagristia de Sant Sever a la catedral — com un dels espais més segurs de la ciutat contra els bombardejos. Potser perquè era el refugi situat en el lloc més estratègic, el fortí de Sant Pere fou utilitzat per les primeres autoritats de la plaça en moments crucials. S’hi hostatjaren el virrei borbònic Velasco durant el setge del 1705 i Carles III durant el del 1706.

12

El decantament polític: les monges i les seves famílies

En el transcurs de la Guerra de Successió, en què el papat mateix oscil·là entre les dues candidatures reials, una bona part dels eclesiàstics de Catalunya es van decantar per la causa austriacista. Les comunitats de Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara pròpiament no es van significar; sí que ho feren una majoria dels seus familiars, a favor bé de Carles III, bé de Felip V. Foren majoria els austriacistes i, com a membres del braç militar i, per tant, de l’elit política, econòmica i religiosa del país, van prendre part directa en els esdeveniments i en van sofrir les conseqüències. La presa de partit dels familiars de les monges mostra la divisió interna que visqueren les elits catalanes i barcelonines al llarg del conflicte.

13

Els monestirs durant el setge de 1713-1714

D’acord amb els pactes d’Utrecht, els caps de l’exèrcit aliat es van retirar de la ciutat traspassant el comandament militar a Catalunya a l’exèrcit borbònic. Enfront d’aquesta situació, la màxima autoritat catalana subsistent, la Junta de Braços, va decidir el 9 de juliol de 1713, després d’un intens debat i una votació molt ajustada, resistir militarment i en solitari a la plaça de Barcelona. L’exèrcit de Felip V va bloquejar la ciutat per terra i per mar a partir del 25 d’aquell mateix mes, no sense que segments importants de la noblesa, la clerecia i les elits civils haguessin abandonat la ciutat abans dels combats. Algunes monges es van resguardar en altres monestirs o a casa de parents, mentre que d’altres hi restaren mantenint la vida monàstica. L’església de Sant Pere va seguir desenvolupant la seva vida parroquial al llarg de tot el setge.

Barcino Magna Parens. Barcelona assetjada per Felip V el 1714 (detall), 1718. AHCB

Attaques de Barcelonne “1714” (detall). El plànol mostra les trinxeres i tot el dispositiu per atacar la ciutat entre els baluards del Portal Nou i de Santa Clara AHCB

L’assalt final

Aconseguit l’armistici a les fronteres orientals de França, el juliol del 1714 Lluís XIV va poder enviar reforços al setge de Barcelona, confiant les operacions al duc de Berwick. L’excavació de trinxeres als encontorns del baluard de Santa Clara va fer palès el perill que corria el monestir, i el 25 de juliol la sotspriora Hipòlita de Nadal, que n’estava al càrrec, el va fer buidar dels objectes de més valor, començant per les caixes de les Santes. La batalla de Santa Clara, al mes d’agost, va provocar l’incendi del cor de l’església i obligà a desmuntar el retaule major i l’orgue. La matinada de l’11 de setembre, el Consell de Cent va avisar que calia evacuar la comunitat de Sant Pere, davant la imminència dels combats al baluard adjunt. Hort i monestir van canviar de mans fins a onze vegades abans del final de la batalla.

14

V.- Les repercussions de la guerra La capitulació de Barcelona, al migdia de l’11 de setembre del 1714, va marcar el final de la Guerra de Successió. Les bombes havien destruït un terç de les cases de Barcelona i n’havien malmès un altre terç. Molts contendents dels dos bàndols havien estat morts o ferits, empresonats o exiliats, entre els quals alguns dels familiars de les monges dels monestirs de Sant Pere i Santa Clara. Les comunitats van perdre parcialment les rendes generades pels immobles afectats per les bombes i del tot les corresponents a les cases enderrocades per fer la Ciutadella, que s’afegiren a les eliminades per la «cortadura» del 1697. I, sobretot, perderen una part del patrimoni més preuat: en el cas de Santa Clara, el mateix monestir.

Les comunitats monàstiques després de la capitulació

Al monestir de Santa Clara, no hi quedava gairebé cap peça intacta, excepte alguna capella de l’església. Mentre uns quants jornalers treien el poc que valia la pena de salvar, dos sentinelles resguardaven la ruïna del pillatge. L’octubre del 1714, l’abadessa Maria d’Aragall va convocar junta per cercar lloc on reunir les monges, que havien viscut forçosament disperses durant el setge. Mentrestant, al monestir de Sant Pere de les Puel·les es feia palès que el gran esforç de reconstrucció fet des del 1697 havia estat en va i que calia afrontar les noves destrosses. L’abadessa Agnès d’Esquerrer, enllitada des del 19 de setembre, moria el juny del 1715 sense haver Barcelona amb la Ciutadella tingut esma per començar de nou. La construcció de la Ciutadella i l’enderroc del monestir de Santa Clara La planificació de la nova Ciutadella, amb la seva esplanada, va comportar la desaparició del monestir de Santa Clara i d’alguns altres edificis religiosos i assistencials, així com de trenta-vuit carrers, amb més de mil cases, que constituïen la major part del barri de Ribera, entre les quals hi havia bona part de les cases que tenia el monestir. L’abadessa Maria d’Aragall va acudir repetidament al bisbe i a diverses persones que poguessin fer d’intercessores prop de Felip V, per aconseguir d’aquest la donació d’un edifici on poder aixoplugar la comunitat de monges.

15

La lenta represa de la vida monàstica

Les dues comunitats de monges benedictines, com la mateixa col·lectivitat urbana, intentaren tornar a la normalitat, però les fonts monàstiques palesen la dificultat per fer-ho. La documentació del monestir de Sant Pere de les Puel·les emmudeix fins ben entrada la dècada del 1720, cap monja no hi va professar entre 1707 i 1717, i el consell parroquial ni tan sols es va reunir entre 1714 i 1726. Pel que fa al monestir de Santa Clara, després de cercar diferents indrets per reunir de nou la comunitat, entre els quals hi hagué l’edifici dels Estudis (la universitat suprimida), Felip V els donà el novembre del 1717 una part de l’antic Palau Reial, inclosa la sala del Borboll (saló del Tinell). La comunitat hi entrà el 29 de juliol següent i dos anys més tard hi professava la primera monja.

El monestir de Santa Clara al Palau Reial Major

A l’antic Palau Reial, malmès també per les bombes, li calgueren diverses obres per fer-lo habitable i adaptar-lo perquè pogués servir de nova seu del monestir de Santa Clara. El 1720 es va poder fer efectiva l’ocupació de la sala del Borboll, fins llavors encara dormitori de tropes, dins la qual es va construir la nova església, consagrada el 21 de març de 1724, el mateix dia en què morí la lluitadora abadessa Maria d’Aragall. Amb el pas dels anys, la comunitat va anar condicionant el nou espai i el 1740 encarregava un nou cadirat per al cor.

Interior de l’església del monestir de Santa Clara al Saló del Tinell, després de la reforma de finals del segle XVIII, 1916. FIAAH-AM Façana de l’església del monestir de Santa Clara (dins del Saló del Tinell) vista des de la Plaça del Rei, 1874. AFB

16

Epíleg. Un altre temps El resultat de la Guerra de Successió sacsejà la societat barcelonina i afectà, en particular, el seu ordre estamental. D’entrada, Felip V va abolir les constitucions catalanes i suprimí les institucions públiques des d’on havien manat les elits tradicionals. Més a llarg termini, el laboriós esforç d’adaptació de l’economia productiva a les condicions posades pel règim borbònic va donar lloc a l’emergència d’una nova burgesia mercantil i industrial. En aquest context canviant, es va anar difuminant el fort lligam d’ambdós monestirs de monges benedictines amb les elits ciutadanes, després que els grans llinatges que hi havien tingut una presència continuada durant segles desapareguessin sense que d’altres en prenguessin el relleu.

17

► CRÈDITS DE L’EXPOSICIÓ

18

► ALTRES FORMATS Seminari

Música i política. La Cort de Carles III i l’atracció de Barcelona a Europa, 1705-1713 Xarxes i repertoris musicals entre Barcelona-Viena-Nàpols-Madrid-Lisboa Dijous 19 de juny de 2014, Sala de Martí l’Humà, de 17 a 21 h Seminari que vol aprofundir en el coneixement de les xarxes musicals que es creen entre Barcelona i altres capitals europees les primeres dècades del segle XVIII, i els repertoris musicals que van resultar d’un moment històric -com la Guerra de Successió– de tanta transcendència per al desenvolupament de les arts. Hi intervindran: Juan José Carreras, Álvaro Torrente, Andrea Sommer-Mathis i José María Domínguez. La sessió acaba amb el concert: Espais musicals a la Barcelona del Arxiduc Carles, a càrrec d’Hemiola: Aina Martín (soprano), Martí Beltrán (arxillaüt i guitarra) Coordinadora: Tess Knighton (ICREA/ CSIC) 7 € (reduïda 4 €) L’Església a Catalunya durant la Guerra de Successió 5 i 6 de setembre de 2014 Sala Martí l’H’umà, MUHBA Plaça del Rei Les jornades volen ser un espai comú d’aportacions i reflexió entorn del paper que va desenvolupar l’Església catalana en un sentit ampli (papat, bisbes, catedrals, clergues, parròquies, monestirs, convents, institucions de beneficència…) al llarg de la Guerra de Successió: el seu posicionament, les seves vivències i els seus protagonistes. Sense oblidar el pes dels arxius de l’Església en l’estudi del conflicte i la repercussió d’aquest en les institucions de l’Església i fora d’aquestes, en la societat que les envolta; unes fonts que conserven importants testimonis i que fins avui han passat molt desapercebuts. Organitza: SAF. Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines, amb la col•laboració del MUHBA Per a més informació vegeu: www.federaciobenedictines.cat Inscripcions: MUHBA: reservesmuhba@bcn.cat i tel. 93 256 21 22

Concerts Una vida entre guerres. Agnès, abadessa de Sant Pere de les Puel•les 1693-1715 Concert-espectacle 13 de juny de 2014, 20:30 h Parròquia de Sant Pere de les Puel·les, Barcelona Concert on hi participen els cors Auditexaudi, Cor gregorià masculí i el Cor de cambra Esmuc-Alumni, sota la direcció d’Agustí Espriu Per a més informació vegeu www.federaciobenedictines.cat. Venda d’entrades: http://vkm.is/vidaentreguerres Organització i producció: SAF. Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines Del Barroc als nostres dies. Cicle 30 Minuts de Música al Museu Cicle de concerts Febrer–juny de 2014 Cada diumenge, sessions a les 18, 19 i 20 h Sala Martí l’Humà del MUHBA Plaça del Rei

19

Els 22 concerts programats els diumenges a la tarda fan un repàs de l’evolució de la música des del segle XVIII fins a l’actualitat. Preu: 10 €, anticipada 7 €, presentant l’entrada del museu 5 €. Informació i venda d’entrades: www.masimas.com/fundació Organització: MUHBA i Fundació Mas i Mas

Visites comentades

Visites comentades Visites guiades a l’exposició Monestirs urbans en temps de guerra, Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona, 1691-1718, d’una hora aproximada de duració. Diumenges 8 i 22 de juny, 13 i 27 de juliol, 10 i 24 d’agost i 14 de setembre a les 11h. Preu: 5,10 € . Imprescindible reserva prèvia. Organitza: MUHBA L’exposició vista des del comissariat Visites comentades a l’exposició Monestirs urbans en temps de guerra, Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona, 1691-1718 a càrrec de Coloma Boada i Irene Brugués, comissàries de la mostra. Dimarts 3 de juny i 9 de setembre, a les 18h. Imprescindible reserva prèvia. Organitza: MUHBA

Itineraris urbans

La ruptura de 1714. Del Consell de Cent a l’Ajuntament borbònic Itinerari urbà pels espais i edificis que posen de relleu les continuïtats i els canvis en la dinàmica urbana i en el govern de la ciutat del segle XVII al segle XVIII, tot situant l'impacte de la ruptura institucional després de 1714. Dissabtes 28 de juny, 26 de juliol i 23 d’agost de 18.30 a 20,30. 7,35€ Dissabte 27 de setembre, de 10.30 a 13.30 h, 8,45 €. Imprescindible reserva prèvia Organitza: MUHBA

Dos monestirs a primera línia de foc Itinerari històric. Tot passejant pels carrers dels barris de Sant Pere i de la Ribera, podreu descobrir la Barcelona de la Guerra de Successió, la seva gent, les seves famílies, els seus gremis… i les vivències de les monges benedictines dels monestirs de Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona durant el Setge de 1714. Coneix la Barcelona i els barcelonins de 1714 a través de la documentació inèdita conservada als arxius dels monestirs de Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona de la mà de la seva arxivera. 31 de maig, 28 de juny i 27 de setembre, de les 10 a les 13 h Punt de sortida: Parròquia de Sant Pere de les Puel·les, Plaça de Sant Pere, Barcelona Aportació: 10 €. Imprescindible reserva prèvia Organitza: SAF. Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines Informació i reserves: reservesSAF@federaciobenedictines.cat

20

Conferència

Barcelona, Catalunya i el Món del 1714 Cicle de conferències, març-juny 2014. Darrera conferència del cicle: El debat setcentista sobre els efectes de la guerra de Successió, a càrrec de Ramon Grau, historiador, 5 de juny, a les 19h, gratuït. sala Martí l’Humà, MUHBA Plaça del Rei

CONCERTS Altres exposicions

El Món del 1714 19 de desembre de 2013 – 28 de setembre de 2014 Saló del Tinell, MUHBA Plaça del Rei Des d’una perspectiva inusual, situant el tema en un món de múltiples civilitzacions i cultures cada cop més connectades per via marítima, l’exposició aborda l’impacte del conflicte successori en la monarquia hispànica a l’alba del segle XVIII, vist des de Barcelona, capital de l’impuls constitucional i mercantil de Catalunya.

Publicacions Monestirs urbans en temps de guerra, Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona, 1691-1718 Col·lecció MUHBA Llibrets de sala, núm.17. Edicions en català, castellà i anglès, 40 pàg.

MUHBA - INFORMACIÓ I RESERVES Laborables de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 19 h Tel. 93 256 21 22 reservesmuhba@bcn.cat

21

► PATROCINADORS El MUHBA compta amb el suport del Cercle del Museu:

► CONTACTE

Aurora de la Rosa Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) Baixada de la Llibreteria, 7 08002-BARCELONA Tel: 932562135 Email: arosa@bcn.cat

► IMATGES

A través de la plataforma eicub us podeu descarregat el dossier i les imatges:

http://tinyurl.com/monestirs