Alumne/a:

....................................

olorsde saviesa

Colors de saviesa

Continguts, disseny i maquetació:Assumpció BenaigesBalbina GelonchEloi JosaMiquel MeixCarme TorresPilar Vives

Correcció lingüística:Àngels Sauret

Colors de saviesa

INTRODUCCIÓ

2

A l’hivern, Poblet i Santes Creus feien pasturar els seus ramats en els boscos de les rodalies del monestir i de les seves granges. El bosc de Poblet té, doncs, entre altres valors econòmics, el d’ésser necessari per al ramat, la pell del qual proporciona el pergamí per fer els llibres.

Però el bosc de Poblet, a més, proporciona fusta: fusta per a moltes necessitats dels monjos i, entre elles, fusta per les a taules sobre les que escriuen els llibres o per als pupitres sobre els quals els llegeixen. El bosc procura també uns altres ele-ments necessaris per a la biblioteca monàstica i són precisament els ingredients de la tinta.

Les fórmules medievals ens revelen que la tinta es feia en els monestirs amb re-ceptes que es transmetien zelosament. Estava feta amb vidriol, gales, goma aràbiga i vi o aigua.

“De galles e de guma e de vidriol e d’aigua se forma tinta”, escriu Ramon Llull.

De tots aquests ingredients, alguns devien adquirir-se a mercaders que subministraven productes procedents del comerç amb Orient. Les gales, que eren imprescindibles, són produïdes pels roures i era, per tant, un altre element proporcionat pel bosc.1

1. ALTISENT, A.: Libros y Economia en los Monasterios de la Edad Media. (Modificat).

3

Factura de la granja de Castellfollit(Monestir de Poblet)

Anys 1439-1442

Cabirons (bigues de fusta)1 dotzena per al capellà Segarra........................6 sous2 dotzenes per en Vinader de l’Espluga............12 sous3 dotzenes per en Daniel Tapioles....................18 sous

Drets de pasturaPer 36 porcs de Bernat Martorell................40 sousPer bous i porcs .......................................318 sous

CarbóCapellà de Montblanc...................................5 sousFerrers..................................................200 sousPoblet, l’Espluga i Prades.........................105 sous

4

Plànol dels assentaments de les granges de Poblet (s. XIV)

Font: Història de Poblet d’Agustí Altisent. (Modificat).

5

OBJECTIU

L’equip d’investigació del Departament de Paleografia de la Universitat de València ens ha demanat ajuda per solucionar el problema següent:

Com es van escriure els llibres presents a les biblioteques dels monestirs?

Per poder portar a terme aquest tipus de treball, haurem de fer una reconstrucció del procés d’escriptura medieval, ajudant-nos de la informació recollida en aquest quadern i resolent els exercicis que hi ha a continuació.

Disolvent

ELS INGREDIENTS DE LA TINTA

6

Anomena els elements següents i marca amb una creu els que hagis utilitzat per fer la tinta.

Situa els elements assenyalats a la columna corresponent.

Espessants Colorants ConservantsDissolvents

ELS ESTRIS

7

ELS SUPORTS

Anomena els elements següents i marca amb una creu els emprats per escriure a l’edat mitjana.

Anomena els elements següents i marca amb una creu els emprats com a suport a l’edat mitjana.

8

PER ON COMENCEM?

Podríem començar per cercar algun document que pogués donar-nos alguna pista sobre com feien la tinta amb la que confeccionaven els llibres a l’edat mitjana.

Efectivament, a l’arxiu del monestir de Poblet, es conserva una descripció molt detal-lada que fou escrita pel pare Jaume Pàmies, que entrà en aquest monestir el 1775 i morí el 1837. L’escriví en el Llibre d’Orde, on anotava les seves obligacions i algunes coses curioses com la recepta que feien servir els antics copistes per elaborar la tinta per escriure:

“... Es posaran en una fiola ben tapada els ingredients següents:

una meitadella de vi blanc,dues unces i mitja de gales ben pesades i sense foradetsuna unça de vidriol verd,mitja unça de goma aràbiga.

Posat el vi, s’afegiran només les gales, no trinxades sinó trencades en trossets molt petits; i es deixarà a la serena, remenant amb una branca de figuera tres o quatre vegades al dia durant una setmana i, al cap d’aquest temps, posant en la fiola els altres ingredients, es remenarà tot de la mateixa manera durant tres o quatre dies, i un cop hagi passat aquest temps, podrem fer servir la tinta...” 2

GLOSSARI:Fiola: ampolleta petita de coll llarg i prim, utilitzada especialment en l’antiguitat per a les libacions.Libació: Acte ritual que consisteix a vessar, damunt un altar, a terra o sobre la víctima d’un sacrifici, vi, mel, llet o algun altre líquid en honor de la divinitat.Meitadella: Equival aproximadament a mig porró o mig litre.Vidriol verd: Sulfat de ferro.Unça: Antiga unitat de pes catalana igual a 1/12 de la lliura.Lliura: Antiga unitat de pes catalana equivalent a 400 gr.Deixar a la serena: A cel descobert, sense sostre ni recer.

2. ALTISENT, A.: Persistència, als segles XVIII i XIX, de la fórmula medieval de la tinta. (Adaptat)

9

LA NOSTRA RECEPTA

Analitzat el text del monjo de Poblet que ens parla de com feien la tinta i un cop coneguts els ingredients que feien servir, elaborarem la nostra pròpia tinta per tal de fer-la servir igual com ho feien a l’edat mitjana. Per preparar els diferents components que apareixen en la recepta, repartirem la feina per grups:

GRUP DE LA NOU GàLICA- Pesar 5 grams d’àcid tànnic.- Mesurar 40 mil·lilitres d’aigua destil·lada amb una proveta i passar-la a un vas de precipitats.- Dissoldre el taní, de mica en mica, en l’aigua destil·lada remenant amb una vareta de vidre. - Amb l’ajuda d’una pipeta, repartir la dissolució a quatre matrassos d’Erlenmeyer, posant-hi 10 mil·lilitres a cadascun.

GRUP DEL VIDRIOL - Pesar 5 grams de sulfat de ferro.- Mesurar 40 mil·lilitres d’aigua destil·lada amb una proveta i passar-la a un vas de precipitats.- Dissoldre el sulfat de ferro II, de mica en mica, en l’aigua destil·lada remenant amb una vareta de vidre. - Amb l’ajuda d’una pipeta, repartir la dissolució a quatre matrassos d’Erlenmeyer, posant-hi 10 mil·lilitres a cadascun.

GRUP DE LA GOMA ARàBIGA- Pesar 10 grams de goma aràbiga.- Mesurar 50 mil·lilitres d’aigua destil·lada amb una proveta i passar-la a un vas de precipitats.- Dissoldre la goma aràbiga, de mica en mica, en l’aigua destil·lada remenant amb una vareta de vidre. - Amb l’ajuda d’una pipeta, repartir la dissolució a quatre matrassos d’Erlenmeyer, posant-hi 10 mil·lilitres a cadascun.

GRUP DE LA FARIGOLA- Pesar 0,2 grams de timol. - Mesurar 20 mil·lilitres d’alcohol, al 70º, amb una pipeta i passar-la a un vas de pre-cipitats petit. - Dissoldre el timol, de mica en mica, en alcohol 70º remenant amb una vareta de vidre.- Amb l’ajuda d’una pipeta, repartir la dissolució a quatre matrassos d’Erlenmeyer, posant-hi 5 mil·lilitres a cadascun.

10

Preparats els reactius per obtenir la tinta cal seguir els passos següents:

1.- Repartir els matrassos d’Erlenmeyer amb les diferents dissolucions de manera que cada grup tingui la dissolució d’àcid tànnic, la de sulfat de ferro, la de goma aràbiga i la de timol.

2.- Cada grup passarà la dissolució de goma aràbiga al matràs d’Erlenmeyer que conté el sulfat de ferro. Cal remenar bé la barreja.

3.- A continuació, cada grup passarà la mescla anterior a un vas de precipitats, hi afegirà la dissolució d’àcid tànnic i observarà com es forma la tinta. Cal remenar bé la barreja.

4.- Finalment, cada grup afegirà la dissolució de timol a la tinta ja preparada.

5.-Per poder realitzar el taller d’escriptura, cada alumne, amb una xeringa, agafarà 5 mil·lilitres de tinta i la passarà al seu tinter individual.

PROCÉS D’ELABORACIÓ DE LA TINTA NEGRA

Explica com has preparat els reactius per fer la tinta.

LA PREPARACIÓ DELS REACTIUS

Escriu sota cada fotografia el nom del material que has utilitzat.

11

12

Escriu sota cada fotografia el nom dels reactius que has utilitzat per fer la tinta.

TINTA

Explica com has fet la tinta.