L’espectacle ACOBLATS és una original fusió de cançó de taverna amb música de cobla interpretada per dues de les 

formacions més representatives dels dos gèneres:  La Cobla Montgrins i el grup Port Bo.  

   

MONTGRINS PORT BO

“ACOBLATS”   

CARACTERÍSTIQUES DE L’ESPECTACLE    Acoblats  és  el  títol  de  l’espectacle  que  resulta  de  l’original  fusió  de  dues  de  les modalitats  més  representatives  de  la  música  popular  i  tradicional  catalana:  les havaneres i la música de cobla. Els intèrprets són el grup Port bo i la cobla Montgrins, dues de les formacions més destacades en cadascuna de les esmentades especialitats, que actuen sota la direcció del mestre Antoni Mas.   En  la primera part de  l'espectacle,  les dues formacions actuen per separat per mostrar  respectivament  les  característiques  de  cada  tipus  de música.  En  la  segona part, actuen conjuntament  (acoblats) per mostrar el  resultat de  la curiosa  fusió dels dos estils aplicada a la interpretació de diferents temes musicals.   POSADA EN ESCENA    L’espectacle Acoblats té una durada d’una hora i mitja, sense mitja part, i posa en escena un total de setze intèrprets: dotze músics, tres cantants i el director.      CARACTERÍSTIQUES TÉCNIQUES

    L’espectacle compta amb equip de so i de llum, així com amb el personal tècnic necessari per al muntatge i funcionament.  

 

    

LES FORMACIONS 

PORT‐BO són: 

‐ Alfons Carreras "Fonso" (Primera veu)

‐ Irineo Ferrer "Mineu" (segona veu)

‐ Carles Casanovas (Veu baixa)

 MONTGRINS són: 

‐ Joan Roca (Flabiol) 

‐ Marcel Artiaga (Tible) 

‐ Ricard Parés (Tible) 

‐ Jordi Carreras (Tenora) 

‐ Marti Camós (Tenora) 

‐ Jordi Gelabert (Trompeta)

‐ Antoni Delgado (Trompeta)

‐ Carles Nieto (Trompeta) 

‐ Jordi Torrent (Trombó) 

‐ Jordi Estartús (Fiscorn) 

‐ Francesc Cla (Fiscorn) 

‐ Jordi Company  (Contrabaix)

‐ Víctor Rodríguez (Percussions) 

Direcció Montgrins:Martí Camós 

Arranjaments per cobla  de "Pensaments", "No sé", "Lola la tavernera", "Busca'm a  l’Empordà" i "La botiguera":  Antoni Mas i Bou 

Arranjaments per cobla de "Cala Montgó": Jordi Paulí i Safont

Arranjaments per cobla de "El cano de Palamós": Marcel Artiaga i Valls 

Arranjaments per cobla de "El meu avi": Jordi Molina i Membrives

Arranjaments per cobla de "La Calma del mar": Xavi Molina i Membrives 

Arranjaments per cobla de "La Gavina": Joan Jordi Beumala i Sampons  

Arranjament veus: Carles Casanovas i Rigall 

Producció artística : Antoni Mas i Bou

Tècnic de so : Marc Carreras  

Dirigeix l'espectacle: Antoni Mas Bou

UNA MICA D’HISTÒRIA...  Els Montgrins  Fundada  l'any  1884  a  Torroella  de  Montgrí,  la  Cobla  Orquestra  Montgrins  és actualment  la degana del nostre país. Ha complert  ja els 125 anys d'història  i és una gran satisfacció per als  seus components presentar aquest  treball commemoratiu. La Cobla Montgrins és un referent indiscutible en la història de la música a Catalunya.  

 

Grup Port Bo  El grup Port Bo neix l’any 1966 a Calella de Palafrugell amb motiu de la presentació del llibre: “Calella de Palafrugell  i  les havaneres”. El  trio  inicial,  format per  Josep Xicoira, Carles Mir  i Ernest Morató, era sovint acompanyat al piano pel mestre Frederic Sirés autor de l’havanera “La gavina”. El grup és un dels impulsors de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell i ha participat en totes les seves edicions. 

 

     

 

EL REPERTORI   El repertori que solen interpretar les dues formacions conjuntament sol ser el següent:  1‐ La Gavina                        (F. Sirés)                              

2‐ Cala Montgó                  (Ramón Carreras)                  

3‐ El canó de Palamós       ( J.L. Ortega Monasterio)       

4‐ El meu avi                       (J.L. Ortega Monasterio)      

5‐ La calma del mar           (Nicolau Guanyavents)            

6‐ Lola la tavernera            (C. Casanovas/J. Bastons )     

7‐ Busca’m a l’ Empordà   (C. Casanovas/A. Mas)            

8‐ Pensaments                    (C. Casanovas/A. Mas)           

9‐ La botiguera                   (Antoni Mas)                           

10‐ No sé …                         (Antoni Mas/J. Bastons)          

      

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   

 

 

 

 

 

 

RECULL DE PREMSA   

Port-Bo & Montgrins, Acoblats a Campllong, 26 d'agost.

Benvinguts al Musicant, benvinguts al VI Cicle de música del País.

Jo era a França, tot em feia pensar que aquest concert dels Port-Bo, el llegiria

amb una mica de sort, en alguna crònica dels diaris gironins.

Però un cop més, varem decidir canviar els nostres plans, i aprofitar per veure-

ho, doncs no sabríem quan tindríem l’ocasió de tornar-ho a fer. Així que des de

Colliure ens varem dirigir a Campllong, varem canviar els preciosos paisatges, per

precioses cançons.

Si no ho sabeu, us ho comento, i es què les novetats i les innovacions en aquest

gènere, normalment tenen un nom propi, Carles Casanovas i Rigall. Si nois, el Mestre és una persona que treballa per l’havanera, per innovar i per

fer-la créixer i arribar allà on es pugui. S’ha fet palés en molts casos, i el darrer i

més conegut va ser que una cançó seva ha estat nominada com a millor cançó en

llengua catalana en els premis de la música espanyola.

Sabeu de quina cançó parlo?.

Busca’m a l’Empordà, amb lletra d’en Carles Casanovas i música d’Antoni Mas.

Abraçada entre dos grans mestres, Antoni Mas i Carles Casanovas

Si companys, la paraula havanera es va escoltar en aquell Palau de Congressos de

Badajoz.

Aquest cop, ens tornen a sorprendre, no solament en Carles amb la seva

formació, sinó que aquest cop s’hi afegeix un altre formació que inicialment, no

te res a veure amb l’havanera, com és la Cobla-Orquestra Montgrins, dirigida

per en Martí Camós. Doncs bé, aquests magnifica fusió entre havanera i cobla, ha esdevingut un nou

mot “Acoblats”. El que es pretenia era fondre l’havanera amb la cobla, i que cap

de les dues perdés la seva identitat.

Mireu si arriba lluny que aquest mot, ha esdevingut el nom del darrer treball dels

Port-Bo. Si visiteu la secció noticies, en trobareu una mica més d'informació

d’aquest treball.

El paratge era Campllong, un petit poble situat al Gironès, amb uns cinc-cents

habitants. Es va muntar una carpa amb una capacitat per unes vuit-centes

persones, però veient com s’havia esdevingut la venta d’entrades, l’organització

deuria de posar unes quantes més a la venda doncs, en un dels laterals d’aquesta

carpa, és van situar un munt de cadires provisionals.

Segurament, molta gent del poble volia veure l’acte, però desconeixien que gran

part de les entrades ja havien estat venudes, i per això l’organització va decidir

ampliar una mica més quant a localitats.

La sonorització de l’esdeveniment anava a càrrec dels Port-Bo, i com quasi tot

s’ha de dir, hi va haver algun problema amb l’enllumenat. Res a tenir en compte,

però molt graciós quan els musics de la Cobla Montgrins es queixaven que no

podien veure les partitures doncs quedaven força enlluernats. Però res que no

sigui divertit, i que el tècnic de so dels Port-Bo, en Marc, no pogués solucionar

d’una manera més o menys ràpida.

Antoni Mas durant la

presentació del concert

El mestre de cerimònia fou Antoni Mas, va conduir l’esdeveniment de una forma

molt distesa, amb una gran complicitat tant amb els Port-Bo com amb els

Montgrins. Crec que van trobar la persona adient per aquest tipus d’acte, per molts anys

mestre, tot i que et vulguis jubilar en breu!!.

Va tornar a sortir l’acudit d’en “Tumas”, i me’ls crec quan li diuen, doncs jo que

vaig estar a les proves de so, vaig veure en més d’una ocasió, com el cridaven per

aquest nom.

L’acte es va dividir en tres parts.

Inicialment no es volia fer una mitja part, però degut a uns problemes amb

l’enllumenat, es van veure obligats a fer una petita “parada tècnica”.

Els primers a sortir a escena, varen ser els Port-Bo, Amb en Carles al cap davant

de la formació, seguit per en Fonsu i per en Mineu.

Es tractava de fer una petita presentació d’havaneres, una breu però intensa

trobada entre les dues formacions, i en aquest cas, ens varen fer peces del

repertori que acostumen a fer en una cantada habitual.

Es trobaven davant de unes mil persones, un cop més calia un esforç “com Deu

mana”, i així va ser. Un cop més he vist els Port-Bo amb una elevadíssima

compenetració, amb tranquil·litat, i bon rotllo dalt de l’escenari, i amb una

qualitat musical difícil de superar.

Les magnifiques veus dels Port-Bo anaven agafant cos, mentre entonaven les

cançons que ja ens han anat regalant al llarg d’aquest estiu en les seves

cantades.

La tria de cançons per aquesta primer tall va ser:

- La taverna.

- Malalt d'amor.

- A cara o creu.

- El concert.

- Cap de Creus.

I tot d’una, va sortir l’Antoni Mas, per presentar-nos a la Cobla Orquestra Montgrins. De cop i volta, els Port-Bo varen posar-se a entonar l’aniversari feliç per donar la

benvinguda als Montgrins doncs aquest any han fet 125 anys de la seva creació.

En Martí Camós, es va fondre amb una abraçada amb en Mas, Carles, Fonsu i Mineu, per agrair el fantàstic gest que varen tenir, i així un a un tots els

membres es varen saludar dalt de l’escenari.

Rebuda dels Port-Bo als Montgrins

Un cop feta per part de l’Antoni Mas la presentació dels Montgrins aquest, va

agafar la batuta i es disposar a dirigir els Montgrins de forma, un cop més,

magistral.

Aquests en varen fer peces com Mediterraneo d’en Joan Manel Serrat (nano,

t'hagués agradat aquesta versió que han fet de la teva peça), i una bonica

sardana que se’n "titola" Cinc rossinyols, la qual la varen fer amb cinc flautins,

gest insòlit, i inhabitual, però que va destacar entre altres peces que ens varen

entonar.

Per acabar, varen fer un vals-jota amb el qual varen substituir el cornetí amb el

qual s’acostumen a fer les jotes per la tenora d’en Jordi Carreras, quina bufera

nano!, gràcies!.

Moments dels Montgrins

Quan varen acabar aquesta peça, va començar a sonar una tonada coneguda, si

nois, era el gran moment, la fusió que tanta estona estava esperant, la cançó que

entonaven, si no m’erro era “La calma del mar”, o també anomenada, “Quan jo

tenia pocs anys”.

Impressionant, en directe, se’m posaven els pels de punta.

Un detall que em va cridar l’atenció, i es degut a la meva desconeixença, és que

la Cobla no portava micròfons. A la prova de so, hi eren, algú més a part de jo,

pensava que eren necessaris, però quan a l’assaig varen començar a sonar les

tenores, els varen haver de treure doncs, només li faltava això a la tenora.

Per tant les proves de só de la Cobla varen quedar en un breu escalfament.

Varen interpretar tots les peces del nou treball, i un cop més es varen “Acoblar”

de una forma especial.

Teníem dues de les millors formacions quant a música popular catalana fent les

cançons que més ens agraden, les cançons de taverna i amb elles, les havaneres.

Port-Bo Acoblats als Montgrins

La peça que més em va agradar va ser “El canó de Palamós”, que a ritme de

swing es va tornar en la peça més aplaudida per els assistents. Tot i que de forma magistral varen interpretar l’havanera “Pensaments” i el

bolero “No sé”, dues de les noves peces incorporades al repertori dels Port-Bo. La tria d'aquesta segona part va ser:

- La calma del mar. - Cala Montgó. - Pensaments.

- Lola la tavernera. - No sé.

- Busca'm a l'Empordà. - El canó de Palamós.

- La botiguera. - La gavina. - El meu avi.

Potser perquè la cançó més aplaudida va ser “El canó de Palamós”, els grups, la van tornar a triar per fer el bis que la gent els hi va demanar.

No en varem tenir prou, en volíem més, tot i que jo hagués volgut un altra peça i no pas aquesta doncs ja s’havia fet, i fa poc ja vaig comentar el que pensava en

aquests casos. La meva elecció hagués estat una sardana, penso que llavors la fusió hagués estat una estona a cada banda. Tant de bó per pròximes actuacions s’ho repensin i ens

en regalin una. De veritat que pot ser espectacular.

Les mirades, els gestos, els comentaris, feien palès que aquella era una gran nit. Havien triomfat tots, per una banda els grups, Port-Bo i Montgrins, per altra, el director de l’acte, Antoni Mas, i per altra, el públic assistent, que quan marxava portaven gravada a la cara unes mirades perdudes, com si allò que havien vist i

escoltat no hagués estat possible. Un cop més en Carles i l’Antoni, han fet de les seves, aquest cop han estat

acompanyats d’en Martí Camós, i han fet una, que es recordarà durant molt de temps.

Tant de bó no us canseu mai de lluitar com ho feu, totes les vostres idees tenen molta vàlua per el gènere, i us mereixeu un gran reconeixement per la tasca que

feu. Després de veure el que he vist a Campllong, només em surt una frase que tants i

tants cop he escoltat aquest any a televisió.....

“ho haveu vist, ho haveu vist,

la mare que els va parir”.

Per molts anys, i gràcies per fer-ho tant i tant bé.

Companys, només em queda desitjar-vos, salut, força, i havaneres a dojo.