1

nº 30-31 - juny/juliol 2002- donatiu 2,00 euros nº 30-31 - juny/juliol 2002- donatiu 2,00 euros nº 30-31 - juny/juliol 2002- donatiu 2,00 euros nº 30-31 - juny/juliol 2002- donatiu 2,00 euros nº 30-31 - juny/juliol 2002- donatiu 2,00 eurosEditorial i bloc central:Editorial i bloc central:Editorial i bloc central:Editorial i bloc central:Editorial i bloc central: Organitzar i donar continuïtat a a la Vaga general. Coordinar i fer convergir les lluites existents (Balanç 1r de maig Autobusos BCN, Llei de Qualitat, Jornalers, Telemàrketing, Escoles d'Adults) pàg 3,10-15

Política:Política:Política:Política:Política: Contra la reforma de la llei de partits Contra la reforma de la llei de partits Contra la reforma de la llei de partits Contra la reforma de la llei de partits Contra la reforma de la llei de partits pàg4-6 pàg4-6 pàg4-6 pàg4-6 pàg4-6

El feixisme a casa. ImmigrantsEl feixisme a casa. ImmigrantsEl feixisme a casa. ImmigrantsEl feixisme a casa. ImmigrantsEl feixisme a casa. Immigrants pàg 6-8 pàg 6-8 pàg 6-8 pàg 6-8 pàg 6-8Moviment okupa. Can MasdéuMoviment okupa. Can MasdéuMoviment okupa. Can MasdéuMoviment okupa. Can MasdéuMoviment okupa. Can Masdéu pàg 8-9 pàg 8-9 pàg 8-9 pàg 8-9 pàg 8-9Del Fòrum Social de Madrid a Sevilla:Del Fòrum Social de Madrid a Sevilla:Del Fòrum Social de Madrid a Sevilla:Del Fòrum Social de Madrid a Sevilla:Del Fòrum Social de Madrid a Sevilla: Argentina, Xarxa Sindical Internacional, Argentina, Xarxa Sindical Internacional, Argentina, Xarxa Sindical Internacional, Argentina, Xarxa Sindical Internacional, Argentina, Xarxa Sindical Internacional, Empresa Euzkadi de Mèxico... Empresa Euzkadi de Mèxico... Empresa Euzkadi de Mèxico... Empresa Euzkadi de Mèxico... Empresa Euzkadi de Mèxico... pàg 16-21 pàg 16-21 pàg 16-21 pàg 16-21 pàg 16-21

Per coherència de classePer coherència de classePer coherència de classePer coherència de classePer coherència de classe pàg 22-25Liberalització del mercat energètic pàg 26-27Internacional: Jenin és Srebrenica pàg 27-28

Suplement: FrançaSuplement: FrançaSuplement: FrançaSuplement: FrançaSuplement: França

22

CALA

IX D

E SAS

TRE LA NOSTRA CRÍTICA RECOMANA...

Berlin is in Germany

No als vaixells de guerra. Hi ha millors coses per veure

El Fantasma de Franco:El Fantasma de Franco:El Fantasma de Franco:El Fantasma de Franco:El Fantasma de Franco:Va Franco y resucita, y se encuentra conun vigilante del Valle de los Caídos: Pero,¿cómo es posible?, pregunta estupefac-to el vigilante.¡Deje de extrañarse y dígame!, ¿quiénmanda en España?- Mandan los suyos. Mire: de presidente,Aznar...- ¡Buen periodista Manuel AznarZubigaray! Escribió “Historia Militar de laGuerra en España”.- ¡No! El nieto del periodista.- ¿Quién es el portavoz del Gobierno?- Pío Cabanillas.- ¡Muy inteligente! ¡Sí señor! ¡ CabanillasGallas! ¡Mi ministro de Información!- No, el hijo.- ¿Quién está de embajador en Marrue-cos?- Arias Salgado- ¡Bien! Mi otro ministro de Información yTurismo, Gabriel Arias Salgado.- ¡No! El hijo.- ¿Cómo van las relaciones con losmarroquíes?- Hay algunos problemas con la inmigra-ción, pero el Gobierno ha encargado aFernández Miranda de esos asuntos.- ¡Hombre! ¡ Torcuato! ¡Muy acertadopara el cargo!- ¡No, no, no,! El hijo, Enrique.- ¿Y en Vascongadas y Cataluña cómovan las cosas?- Ahora las regiones se llaman autono-mías y el ministro que las coordina esJesús Posada.- ¡Posada Cacho ! Mi fiel gobernador civilde Soria.- ¡No! El hijo. Y Oreja es el representantedel partido del Gobierno en Vasconga-das.- ¡Hombre, mi fiel Marcelino!- No, el sobrino.- ¿En Justicia quién está?- Hay uno nuevo, no me acuerdo cómose llama, pero antes estaba Mariscal deGante.- ¡Bien! Mi director general de RégimenJurídico de la Prensa, JaimeMariscal de Gante.- ¡No, tampoco! La hija, Margarita.- Y en la Puerta del Sol, en la sede deGobernación, ¿quién está?-Un buen amigo de los socialistas, Ruiz.- ¿Pero cómo mi portavoz, Víctor RuizAlbéniz, va a ser amigo de los socialis-tas?-¡No! Es el nieto, Alberto Ruiz Gallardón.- Y en Galicia, dime: ¿ quién está en miGalicia natal?- Fraga.- ¿El nieto?-No... ¡el de siempre!”

circula per la web

Grafitis a les parets argentinesEn Argentina tenemos los mejores legisladores...que el dinero puede comprarBasta ya de realidades, queremos promesasLa patria dejará de ser colonia o moriremos todos perfumadosLa deuda que le estoy dejando al país no es externa, es eterna (Menem)Algunos nacen con suerte, otros en ArgentinaEstaremos siempre al lado del gobierno, porque si vamos adelante nos coge(jode) y si vamos detrás nos cagaNo se tome la vida tan seriamente: igual no va a salir vivo de ellaProhibido robar, el gobierno no admite competenciaLas inundaciones no se producen porque los rios crecen, sino porque el país sehunde

L’any 2000 un home surt de la presó on ha passat els darrers onze anys:ha vist la caiguda del mur de Berlín per la TV. Al sortir li retornen els seusobjectes: un carnet d’identitat, un permís de conduir i la cartera amb diners,tot de la RDA. Però la RDA ja no existeix.

En un temps que veiem emigrats que cerquen lloc en un món que els ésdesconegut i aliè el director de cinema Hannes Stöhr fa el retrat d’un homeque busca el seu lloc a casa seva, una casa que no reconeix i que es mira devegades amb ulls de nen que està descobrint coses noves, i d’altres ambulls desesperats d’adult impotent. Algú en diu cinema social, fets reals ambpersonatges de ficció sobre els desheretats del postcomunisme. No usespanteu: té un plantejament optimista, i les emocions passen davant lapolítica. O potser sí que us hauríeu d’espantar.

Pareu atenció a la música cubana de la pel·lícula: música feta a Alemanyapel primer grup cubà de Berlín Est, Sonido Tres.

3

E

EDIT

ORIA

L

Que aquesta vaga siguiun èxit i no es converteixien el punt final enlloc depunt inicial per parar-li

els peus al governd'Aznar!

És feina de tots!

l cop de decret del consell de ministres del25 aprovant les últimes reformes de l’aturens obliga més que mai a volcar-nos en la

preparació de la vaga del 20 de juny, més enllà deles crítiques –del tot necessàries- a la manera queles direccions de CCOO i UGT han actuat durantaquest temps. El moviment obrer i popular el 20de juny ha de clavar un cop fort als plans delGovern.

El PP al Govern s’ha tret definitivament la caretai apareix el Govern de la patronal franquista quesempre ha estat: ofensiva centralista i llei de partits,augment de la repressió, atac frontal alstreballadors, ofensiva ideològica contral’ensenyament públic (LOU, Llei de Qualitat, FP,...)i cops de decret. A dos anys del final del seugovern, Aznar vol deixar-ho tot lligat i ben lligat perno tenir sorpreses ni xocsimportants en la rectafinal cap a les següentseleccions.

El període de pactes iconcertació que vanpresidir el primer governdel PP per contrarrestar laseva debilitat relativa, acanvi de les prevendessucoses que van rebreles cúpules sindicals, esva prolongar en el segongovern al calor de“l’España va bien” sobrela base de la flexibilitzaciói les privatitzacions. Unmodel de relació govern-sindicats que a moltscompanys –inclòsGutiérrez, exsecretarigeneral de CCOO- vanportar-los a dir que era “com el del PSOE”, i queres o ben poca cosa tenia a veure amb elneoliberalisme i el thatcherisme. Hem repetit unavegada i una altra que tot i ser les mateixespolítiques, els rerafons socials de PSOE i PP noeren iguals, i que tampoc Thatcher va ser nomésla dama de ferro, la de l’última època, sinó que vatenir-ne una primera en què la relació amb lesburocràcies sindicals, estava presidida per laconcertació, fins que la situació econòmica per unabanda i la seva fortalesa de l’altra, van dur-la acolpejar amb mà de ferro els que fins aleshoresmenjaven de la seva mà.

Perquè ens trobem en el moment més dur i s’hiarriba amb una crisi econòmica ascendent, creixel sentiment de treballadors i joves que se li ha de

parar els peus: primer van ser els immigrants, esva aturar el PP a les eleccions basques, desprésles mobilitzacions contra la LOU, contra el PHN,contra-cimera de Barcelona, mobilitzacions perPalestina, Foro de Madrid, també creixen lesvagues i la seva combativitat ... i el referent de lavaga general italiana és ben present.

El cop decret del Govern no deixa marge a lesdireccions sindicals i els obliga a jugar-se-la a lavaga, encara que corrin el perill que la mobilitzacióels desbordi com ha passat en les darreresocasions que hem citat.

La vaga es fa a la vigília de la darrera cimera depresidència europea. I hi ha una relació directa. Lapolítica de desmantellament de la protecció social

dels treballadors s’estàimpulsant de manerapermanent des delsorganismes i cimeres dela UE (Barcelona n’haestat un exemple). Aixídoncs, cal derrotar elGovern de la patronalespanyola, cal derrotarels plans de la UE.

Assegurar la vaga idonar-l i continuïtatexigeix organització.Una organització quearrenqui de les bases, ales assemblees detreballadors, queorganitzi a les localitatscomitès unitaris quepreparin la mobilització,coordinin a quinaempresa s’ha d’anaramb piquets pel graud’eventualitat, a quina

encara no s’hi ha realitzat assemblees… per imbricarles lluites parcials o sectorials que hi puguin estarhavent, com la de telemàrqueting que aras’enfronta a acomiadaments, la d’autobusos deBarcelona, les escoles d’adults,... l’esforç perincorporar la defensa de les llibertats democràtiquesque es qüestionen amb la reforma de la Llei dePartits... són una necessitat si volem que la vagageneral sigui de tots i començar a discutir i exigirun pla que doni continuïtat a la lluita. Que aquestavaga sigui un èxit i no es converteixi en punt finalen lloc de punt inicial per parar-li els peus al governd’Aznar! És feina de tots!

44

Contra la reforma de la llei de partits i lail·legalització de Batasuna!

En defensa de les lliberEn defensa de les lliberEn defensa de les lliberEn defensa de les lliberEn defensa de les llibertats democràtiques!tats democràtiques!tats democràtiques!tats democràtiques!tats democràtiques!

En les darreres setmanes s'ha intentat organitzar la resposta a una reforma que com dèiem en LI anteriors,representa l'atac més seriós a les llibertats democràtiques des de la transició. Igualment, la il·legalització deBatasuna ha estat denunciada no només per les formacions basques sinó fins i tot per bisbes ; malgrat això, lescentrals sindicals i molts dels partits d'esquerra segueixen sense fer seu el necessari impuls de la mobilització.Aquesta ja té cites a Galícia, Bilbo i Barcelona durant aquest mes. Creiem que aquest hauria hagut de ser un delseixos de la vaga general convocada. No ha estat així i la divisió dels treballadors a Euskadi tornarà a aprofundir-seamb les convocatòries separades del 19 i 20 de juny, essent una de les diferències aquesta reforma antidemocràtica.Esperem des d'aquí que pel que fa a les mobilitzacions convocades les acabin impulsant aquelles formacions queen les seves declaracions s'han posicionat contràries a la reforma. El contrari és facilitar al govern del PP quesegueixi enfortint-se a cop de decret i d'il·legalitzacions. Publiquem extractes de la recollida de signatures amb quèha arrencat la campanya a Catalunya, amb les adhesions existents fins la darrera publicaciò a la premsa el passat29/5/02.

Organitzacions i col·lectiusCIEMEN – Sodepau- Col.lectiu Ronda. Advocats- JERC: Eixample- - Associació Cultural L´Auca. Torredembarra - Secció

local de Sants-Montjuïc d´Esquerra Republicana de Catalunya-. Secció local de Sants-Montjuïc d´Esquerra Republicana deCatalunya- Associació Catalana d´Exbrigadistes de Nicaragua- - Estat Català - PSAN - CCSI - Endavant. CEPC, La Plana-Maulets La Plana- - Ateneu Independentista de Ponent - Casal Independentista Manel Viusà - Casal Independentista La Forca- Revista Succedani-L´Esprai - Col.lectiu a les Trinx. Balaguer- Independentista d´Ateneu Ponent AIP- Casal Català de la Vall delGes- CGT. Reus. Baix Camp - - Lluita Internacinalista (LI)- Maulets. Assemblea de l´Horta i Assemblea de la Costera- PartitComunista del Poble de Catalunya- CEPC. València- Associació Juvenil la Sopa de Pedres - Intersindical-CSC- ADAI - AixecComunista per la Independència - Les Dones del Sac – Alternativa Estel - Esquerra Valenciana - Maulets - Col.lectiu Cultural Cap.Pont. Lleida- Alternativa de l´Esquerra Independentista (AEI) Ponent - Associació Cultural La Barraqueta. Bcn - Ateneu PopularOctubre. Bcn - Ateneu X. Vilafranca del Penedès – Can Pingàs. Terrassa - Centre Social de la Vila. Martorell - Centre SocialOcupat Can Cellerot.Vilafranca - Assamblea de Joves de Gràcia. Bcn - Acció Autònoma. Terrassa – Associació Cultural Rosade Foc. Bcn - Casal Popular La Turba. Valls- Moviment de Defensa de la Terra - Llibreria Els Nou Rals. Viladecans- PobleInsurgent. Revista - Illa Crua. Revista –Kale Gorria. Països Catalans - Entre Pobles

Alguns dels centenars de signants a títol individual són: - Lluís Maria Xirinacs - Salvador Cardús. Sociòleg. UAB -Humbert Roma. Associació Periodistes - Ferran Espada. Director El Punt. Tarragona - Ignasi Riera. Escriptor - Josep AntoniVilalta i Coletes. Regidor de la CUP a l´Ajuntament de Torà - Jordi Llaurador i Senar. Regidor per la CUP de l´Ajuntament deBiosca - Gabriela Serra. Membre d’Entre Pobles- - Jordi Canal i Puig. Regidor de CDC a l´Ajuntament de Sallent - Ramon Nonelli Torrent. Regidor de Tordera. ind.PSC – Grup Parlamentari d´Esquerra Republicana de Catalunya, senadors i membres de laPermanent Nacional del partit- Diputat d´ERC al parlament espanyol - Miquel Mayol i Raynal. Eurodiputat d´ERC - JordiPortabella i Calvete. Regidor ajuntament de Barcelona. Permanent nacional ERC ...

En uns moments en els quals, des del govern del Partit Popular i amb el suport del PSOE, s’anuncia a tort i a dret la reformade la llei de partits polítics, amb l’objectiu de portar a terme la il.legalització de la formació basca Batasuna, les formacionspolítiques, entitats i persones dels Països Catalans que signem més avall ens hi volem pronunciar, perquè el considerem moltgreu i perquè implica unes conseqüències de difícil previsió, tant pel que fa a una evolució positiva del conflicte amb EuskalHerria, com per mantenir una situació de normalitat democrática a l’Estat espanyol.

És per això que manifestem el següent:1.- Aquesta reforma suposa una retallada substancial del ja deficitari règim de llibertats democràtiques a l’Estat espanyol

quant a les llibertats nacionals dels diferents pobles sense estat que el conformen i a la garantia dels interessos dels sectorspopulars.

2.- La reforma de la llei i la il.legalització de Batasuna creen un instrument legal i obren un precedent que hipoteca seriosamentles possibilitats de desenvolupament democràtic de qualsevol projecte polític, nacional o social que surti de l’escanyolit marcprevist per la Constitució.

3.- És contradictori il.legalitzar una formació política amb la finalitat anunciada de fer front a la violència política. Amb mésmotiu si es té en compte que la il.legalització de Batasuna deixa fora de la llei desenes de milers de bascos i basques, que sentenels seus interessos polítics representats per aquesta formació política.

4.- La solució del conflicte amb Euskal Herria no passa per retallar les llibertats democràtiques a l’Estat espanyol sinó, benal contrari, pel respecte a la voluntat popular lliurement expressada per la societat basca. En aquest sentit, l’única reforma legalque cal fer és la inclusió del dret a la lliure autodeterminació de les diferents nacionalitats que conformen l’Estat espanyol.

És per tot això que ens oposem fermament a l’esmentada reforma de la llei de partits polítics, que valorem com a profundamentantide-mocràtica i un acte de prepotència política. Entenem que les úniques reformes admissibles són les que aprofundeixenen la democràcia.

També ens mostrem totalment contraris i contràries a la il.legalització de Batasuna; i proclamem que l’ús de la repressió coma fórmula deresolució dels conflictes -siguin de caràcter nacional o social- no és admissible en un país que s’anomenademocràtic i de dret.

5

Introduïu-vos-la

(...)

POLÍ

TICA

Senyor José María Aznar, Senyor President,

Aquesta carta havia de ser un humil tribut d’homenatge en el Vostre –nostre si m’ho permeteu- 6èaniversari de plàcid govern, que potser a la fi no hagués considerat prou digne ni tan sols d’enviar-vos-el.Però de sobte, tot llegint amb plaer el Vostre Projecte de Llei de Partits m’ha assaltat una ombra dedubte, quasi de temor, i m’ha semblat un deure inexcusable advertir-vos-en.

No us demano que per una vegada penseu en Vós, President, sinó que us suplico que féu un exercici deconstitucional patriotisme i us pareu a reflexionar un moment. Ara imagineu que, President, a punt deculminar la Vostra Presidència –en diria Regnat però em continc a desgrat meu per no crear un conflicteamb el Borbó en qüestió- gloriosa i triomfant sobre tota l’Europa sencera. Ara, que és inqüestionable queheu posat al seu lloc de terroristes tots els qui gosen alçar la veu per contradir-vos. Ara quan ja tothomreconeix els mèrits de la llei que converteix els immigrants en mà d’obra sense la molèstia dels dretslaborals. Ara quan esteu a punt per disciplinar i cristianitzar l’ensenyament de caritat encara no privatitzat.Ara que per fi teniu en les mans dels Vostres –nostres si m’ho permeteu- amics tot el poder financer. Ara,en plena història d’amor antiterrorista amb l’Emperador Bush. Ara que heu deixat Euskadi només pendentque els tancs hi implementin la pau definitiva. Ara que, amb un gest de genialitat sense parió, heuaconseguit eliminar els vagos y maleantes que ens xuclen la sang amb el pretext que estan aturats, i ambel mateix cop mascle crideu a l’ordre els sindicats que agiten el fantasma caducat d’una vaga general.Ara imagineu per un instant que per un excés de zel, Vós mateix us haguéssiu posat en perill.

Se m’ha acudit, com us deia, tot llegint la Llei de Partits (us imaginava amb tendresa escrivint-la posseïtpel furor constitucional amb la vostra pròpia lletra damunt d’un tovalló a la Moncloa) on diu exactamentaixò: “Un Estat de Dret avançat i exigent com el que gaudim, posa límits iestableix garanties i controls davant de qualsevol subjecte, per rellevant quesigui en l’estructura constitucional. Fins i tot es pot dir que com més relleu téel subjecte i la seva funció en el sistema, més interès té l’Estat de Dret enafinar el seu règim jurídic.” Vós, adoneu-vos-en, sou el més rellevant delssubjectes –al marge del ja anomenat borbó en qüestió, que no compta perquèés irresponsable-. Imagineu-vos, deia, per un instant més encara que un Zolaqualsevol alcés contra Vós una acusació aprofitant la Vostra –nostra si m’hopermeteu- mateixa Llei de Partits, com la que segueix, d’entre tants d’altresexemples possibles:

<<Us acuso de “col·laborar habitualment amb entitats que actuen de formasistemàtica en concert amb una organització terrorista, amb entitats en elsòrgans directius de les quals participin altres persones i entitats controladesper una organització terrorista, i entitats de qualsevol classe que fomentin,amparin, impulsin, justifiquin o recolzin el terrorisme o els terroristes”, com hosón l’OTAN i l’ONU entre d’altres, i per mantenir relacions diplomàtiques ambl’Estat terrorista d’Israel.

Us acuso de “recolzar des de les institucions en què governeu, amb mesureseconòmiques”, entitats terroristes, entre altres motius per mantenir el conveniprivilegiat d’intercanvi econòmic de la Unió Europea amb l’Estat terroristad’Israel, contra, fins i tot, les resolucions del Parlament Europeu.

Us acuso de “promoure i participar en actes o acords que tinguin per objecterecompensar, homenatjar o distingir les accions terroristes o els qui les duen aterme”, entre d’altres motius per haver estat l’amfitrió amatent del Ministredel Govern terrorista de l’Estat d’Israel Simon Peres a València, i haver enviat Piqué i Solana a retrevassallatge a Sharon en plena operació terrorista.

Us acuso de “proporcionar intendència per a la realització d’actes d’intimidació o coacció social vinculatsal terrorisme”, entre d’altres motius per vendre massivament armes a l’Estat terrorista d’Israel.

Us acuso de “donar suport exprés i tàcit al terrorisme, legitimant les accions terroristes per a la consecucióde fins polítics al marge de les vies pacífiques i democràtiques, o exculpant i minimitzant el seu significati la violació de drets fonamentals que comporta.” Entre d’altres coses per contribuir a l’ocultació activadel genocidi perpetrat per l’Estat d’Israel sobre el poble palestí en conjunt i sobre Jenin en particular.

Us acuso de “complementar l’acció d’organitzacions terroristes per a la consecució dels fins que aquestespersegueixen, i de contribuir a multiplicar els efectes de la violència terrorista i de la por i la intimidació

66

(...) PrPrPrPrPremià de Mar (Baremià de Mar (Baremià de Mar (Baremià de Mar (Baremià de Mar (Barcelona)celona)celona)celona)celona)

El feixismea casa

generats per aquesta sobreles persones i sobre lacol·lectivitat”, entre moltsaltres casos per haversegrestat i deportat a lesordres de Sharon 13activistes palestins de laNativitat de Betlem.>>

Sóc ben conscient,President, que la no-oposició del PSOE icompanyia mai no aprofitariacoses com aquestes –de lesquals Zola podria acusar-losben bé- ni tampoc cap altracosa, per provar de fer malal Vostre –nostre si m’hopermeteu- projecte. Tampocdel poder judicial queexerceix sempre amb tantar e s p o n s a b i l i t a tconstitucional. Però és deVós mateix, i del Vostreafany tan contrastat –amborgull i quasi emoció emvénen a la memòria casoscom els d’en Pepe Piqué oels sants negocis deGescartera- per complir finsa l’extrem la legalitat quetinc por. Imagineu que en unaltre arravatament de furorconstitucional incontrolableil·legalitzeu el –Vostre sensediscussió- pilar central delrègim que és el PP, o elVostre govern, o fins i tot, usil·legalitzéssiu Vós mateix.President, introduïu-vos-la,de savis com Vós és corregir,només cal que introduïu a laVostra Llei una clausuletaimmunitzant-vos Vós mateix-potser encara millor, si empermeteu un darreragosarament, podríeusuggerir a Convergència,sempre fidel, que proposésd’introduir-la en el tràmit alSenat-.

Més val prevenir,President, i garantir així queres no enterbol irà lacontinuïtat d’aquests jaquasi 70 anys de pau enaquesta, ara constitucional,pàtria tan grande y tan libre.

Vostra, per sempre,

Tralla.

Amb el rerafons del creixement de l’extrema dreta a França iHolanda, la polèmica entorn la construcció d’una mesquita a Premiàtorna a posar sobre la taula els debats sobre la immigració i lademocràcia. Fent una lectura totalment errònia dels resultats de leseleccions franceses, tant CiU com ERC i el PSC, han abordat elproblema amb posicions obertament xenòfobes.

La mesquita de Premià

La manifestació del 25 de maig,encapçalada per Anglada, unpersonatge de reconegudatrajectòria feixista, va reunir un milerde veïns de Premià oposats a laconstrucció d’una mesquita alcentre del poble. Com gairebésempre, la policia només va actuarcontra els joves d’Acció Antifeixista,que a més també foren agredits pelcontundent servei de seguretatd’Anglada. El dirigent feixista vapactar el seu suport a lamanifestació amb l’associació deveïns a canvi de la preparació d’unacandidatura de la Plataforma perCatalunya per les propereseleccions municipals.

L’Ajuntament de Premià,governat en coalició pel PSC, ERC,i IC, havia autoritzat la construccióde la mesquita en un terrenycomprat per la comunitatmusulmana al centre de la ciutat.La comunitat havia optat peraquest terreny després quel’Ajuntament hagués clausurat elpis on es reunien, el passat mesde novembre. Ara l’Ajuntament esqüestiona retirar-los un permís,contra el que preveu la llei.

El tomb a la dreta del discurspolític

Els grans partits han abandonatla màscara del “pol ít icamentcorrecte” i ara fan discursosobertament racistes. Arrel dels fetsde Premià, Artur Mas ha declaratque Catalunya assumeix “una partdesproporcionada” dels immigrants

de l’Estat espanyol, i que cal una“actitud de fermesa davant laimmigració”. CiU ha reiterat lapetició que va fer al govern centralen el conflicte de l’estiu: que expulsitots els i l· legals de Catalunya.D’altra banda, el PP no para debombardejar amb la identificacióimmigració-inseguretat: diu que el89% de presos preventius sónimmigrants, però el que no diu ésquin percentatge de la poblaciómarginada, que veu negat els dretsi els recursos més fonamentals ésestrangera. A més, Rajoy estàpreparant un projecte per controlarla immigració a la UE, perpresentar-lo a la cimera de Sevilla,que preveu entre d’altres coses larestricció de la cooperació amb elspaïsos que no controlin el fluxd’immigrants.

Aquesta mena de discurs no ésgaire sorprenent, venint de ladreta; el problema és quel’esquerra l’està assumint senseembuts. El PSC i el PSOEinsisteixen sobre el mateix discursde la inseguretat. I en ple conflicte,Carod-Rovira ha demanat l’expulsióde l’imam de Premià, per les sevesactituds públiques “intolerants,masclistes, reaccionàries,integristes i anticatalanes”.... ComHeribert Barrera en els seus millorstemps. Però, per què ERC noproposa l’expulsió del President dela Conferència Episcopal pelsmateixos motius? ÒbviamentCarod ha obtingut el suportentusiasta de CiU i el PP. Ara laseva gran proposta és presentar un“contracte de veïnatge” queestableixi drets i obligacions delsnouvinguts, que no qüestiona una

7

Anglada:el Le Pen català?

Antic membre de Fuerza Nueva que es dedicava aorganitzar visites periòdiques al Valle de los Caídos, ara va dedemòcrata, però un programa de Canal 9 va emetre imatgesde càmera oculta on afirmava “Sóc franquista, però no ho dicperquè no ven” i afegia que comparteix “moltes idees ambels caps rapats”; a més, es mostrava partidari de la pena demort i de “matar a Castro”. Va fundar Dios-Patria-Justicia i la

Plataforma Vigatanacontra la presència demagribins al Bages.Ara presideix laPlataforma perCatalunya, queprepara candidaturesper les properesmunicipals a Premià, elVendrell, Reus,C a s t e l l d e f e l s ,Viladecans, Terrassa,Granollers, Igualada,Girona i Figueres.També s’ha ofert acol·laborar amb lespatrulles veïnals contrala inseguretat deTrinitat Vella. Afirmaque si no posem remei“Europa seràconquerida pel ventre

de les dones immigrants” .

Que n’aprenguin els homòlegs europeus: “No m’emmiralloen Le Pen, Haider ni Pim Fortuyn, si de cas ells s’hand’emmirallar en mi”.

POLÍ

TICA

ImmigracióImmigracióImmigracióImmigracióImmigració

Reproduïm l'esborrany de treballdel manifest unitari en què estemparticipant.

Ens trobem davant de l’atac brutaldel govern del PP, per acabar amb dretsi conquestes aconseguits per la classeobrera després d’anys de lluites.

És un atac especialment sinistrecontra els treballadors/es immigrats/des, somtmesos a les pitjorscondicions de vida i explotació. La Llei

També ala vagageneral

(...)

llei d’estrangeria que deixa com a mínim300.000 persones a l’estat sense capmena de dret.

I és que l’esquerra ha entès la lliçó deles eleccions franceses totalment al revés.Tombar cap a la dreta el discurs ambl’argument que això dóna vots és la millormanera d’obrir el pas a l’extrema dreta.El President de l’Associació de Veïns dePremià no amaga que abans votaval’esquerra i és afiliat de CCOO. A Matarói a Lleida també hi ha moviments veïnalscontra les mesquites. I Anglada preparacandidatures a les eleccions municipals adeu ciutats catalanes. La criminalitzacióde la immigració –feta des de lesinstitucions- només aconsegueix un estatd’opinió favorable a l’ascens del feixisme.I fomenta el fanatisme i el recurs delsimmigrants a tancar-se en ghettos on sesentin segurs.

Tampoc no és una solució la posició demoltes ONGs que ara es mostrenpartidàries de l’establiment de mesquites.No hi ha cap altra solució que elreconeixement real de la igualtat de dretssocials i laborals, que passa per laderogació de la Llei d’Estrangeria i per laintegració dels immigrants en lesorganitzacions de lluita dels treballadors.No hi ha altra opció que resoldre lescauses de fons de la immigració, és a dir,la pobresa extrema i la manca dedemocràcia en els països d’origen. I aixòno és possible en el món del capitalismeglobalitzat.

Cristina –Barcelona

.

d’estrangeria que limita tot tipus dedrets; el Decret del 14 de gener que elsnega la possibilitat de regularitzar-semitjançant una oferta laboral; i ara lareforma de les prestacions per atur, queels nega la possibilitat d’accedir aprestacions entre feina i feina, en unmarc de flexibilitat i precarietat laboral.Acaben sotmetent els treballadoresimmigrants a viure en les pitjorscondicions de vida i en la clandestinitat.

La política del PP, criminalitzant iassociant la marginalitat i la delinqüènciaa la immigració afavoreix elressorgiment de discursos xenòfobs iracistes i provoca l’auge de l’extremadreta. Ho demostra la propagandainstitucional, la dels mitjans decomunicació i fets concrets com els dePremià de Mar o Lleida. En aliança ambla UE persegueix i castiga els

immigrants, declara objectiu prioritariper a la Cimera Europea del 21 de junya Sevilla l’enfortiment de les mesuresper expulsar i castigar els treballadorsimmigrants. Declara que està disposata utilitzar en aquesta tasca tots elsmitjans, inclòs l’exèrcit. Així, els governsrespectius, atribueixen a la immigracióla causa de tots els problemes socialsi econòmics, divideix i enfronta elstreballadors i amaga la políticad’agressió al conjunt dels treballadorsi els pobles.

Però no es tracta d’una políticaaïllada, sinó que respon a una estratègiad’atacs i retallades als drets de tots elstreballadors. El decret sobre l’atur, laLlei de Qualitat, la reforma de la Llei dePartits Polítics, el projecte de reformafiscal formen part d’un atac global, que

88

(...)

Can Masdéu:la lluita continua

Moviment okupa. BarMoviment okupa. BarMoviment okupa. BarMoviment okupa. BarMoviment okupa. Barcelonacelonacelonacelonacelona

el PP imposa amb la seva políticaabsolutista i de retallada de lesllibertats democràtiques.

Ara els sindicats han deciditrespondre a aquests atacs amb laconvocatòria d’una Vaga Generalper el 20 de juny. Fem nostraaquesta convocatòria. I per això,ens dirigim als Sindicats perquèincloguin les demandes pròpiesdels/les treballadors/es immigrats/des en les reivindicacions de la vaga.Demanem que organitzin la lluitaconjunta de tots els treballadors:autòctons i inmigrants.

És el moment de preparar la lluitai el dia 20J, ha de ser elcomençament de la lluita unificadade tots els treballadors contra lapolítica nefasta, absolutista irepressora del PP.

És el moment d’organitzar-nos,conjuntament amb els sindicats, acada empresa, a cada associació,a cada comunitat, a cada barri...proposant la creació i coordinacióde comitès de vaga a cada sector,promovent assemblees per explicarla situació i demanar la participacióde tota la població.

Ara és el moment de garantir laintegració dels treballadorsimmigrants a l’organització. Ells coma part de la classe obrera explotadai marginada han de ser partessencial de l’organització i lamobilització de la Vaga General del20 de juny.

-PER LA REGULARITZACIÓ DETOTS ELS TREBALLADORS-NO AL DECRET DEL 14 DEGENER

AASS Unida d’Immigrants iTreballadors Paquistanesos a

Catalunya, ComunitatSubsahariana, Lluita

Internacionalista-LI, Grup deSuport als Sense Papers, Els

Verds-CEC, Assemblea SensePapers Sense Fronteres

El passat desembre es va okupar la Masia de Can Masdéu, a lafalda de Collserola, i es va obrir als veïns del barri. La Masia vaestar abandonada durant 47 anys i, tot i que és de titularitatpública, no hi havia cap projecte d’ús social. La Masia pertany al’Hospital de Sant Pau –una fundació pública en què participen laGeneralitat, i l’Ajuntament i el Bisbat de Barcelona – que semblaque la va cedir sota secret notarial a l’empresa Ente i Guinovart,que pertany a Sumarroca, un dels fundadors de CiU, i home fortdel sector patronal. La Fundació va posar una denúncia i el jutgeva dictar el desallotjament, que s’ha aturat gràcies a lamobilització del barri. Un membre de l’assemblea d’okupes deCan Masdéu ens explica les raons d’aquest triomf i el projecte dela casa. El desallotjament s’ha aturat però el cas no està arxivat,de manera que cal continuar la lluita per defensar Can Masdéu iconvertir en una realitat el seu projecte mediambiental i social,que ara perilla pels interessos especulatius.

LI- En l’ofensiva contra elmoviment okupa de Barcelona ques’ha intensificat els darrers mesos,Can Masdéu és una de les poquescases que ha pogut evitar eldesallotjament. Com expliquesaquest triomf?

Crec que haestat unaconfluència demoltes coses,inclosa la sort.Però el mésimportant no vaser que unsquants enspengéssim de lafaçana –això vaser l’actee s p e c t a c u l a r,mediàtic- sinó laresposta de lagent que ens varecolzar. Primer,el lloc on estemés molt peculiar, perquè es troba aCollserola, i els temes que treballem,bàsicament aspectesmediambientals, creen moltessimpaties. Jo crec que el mésimportant han estat els vincles quehem creat amb el barri i el fet que,de moment, els mitjans decomunicació no ens hagincriminalitzat

LI- Com heu treballat amb la gentde Nou Barris?

Nou Barris no és qualsevol barri:té una història de lluita veïnal bastantbèstia els ’70 i els ’80 i això ens ha

ajudat. Abans d’okupar vam fer unareunió amb la Coordinadorad’Associacions de Veïns i entitats delbarri. També estem formant part dela creació de la Plataforma Cívicaper a la Conservació de Collserola itenim contacte amb la FAVB. Peròsobretot ha estat el contacte ambla gent: pugen els jubilats, parellesamb nens, que han simpatitzat

Can Masdéu. 1-2 de maig

9

Campanya de suport aCan Masdéu

- Campanya d’autoinculpacions: ja s’hanautoinculpat davant del jutgerepresentants sindicals -Pep Riera (Unióde Pagesos), Diego Rejón i Armando Varo(CGT)-, dirigents veïnals – Joan Garcia(FAVB)- i d’Entitats socials –Gabriela Serrai Arcadi Oliveres (Fed. Cat. d’ONG’s). LItambé s’ha afegit a l’autoinculpació- Enviar cartes al director, a l’Ajuntament,la Generalitat i el Bisbat- Tothom està convidat a pujar a la casa iconèixer el projecte.

Lloc web per estar al diahttp://barcelona.indymedia.org(secció especulació).Per estar en contacte:canmasdeu@yahoo.es / 637 03 26 23

MOV

IMEN

TS

perquè han pogut entrar i veure lanostra feina. Feia 50 anys que veienla casa abandonada i ara veuen quehem reparat la teulada, hem netejatla bassa... i si volen, poden tenir untros d’hort i conrear-lo ells mateixos.

LI- Com heu funcionat amb elsmitjans de comunicació?

Amb els mitjans de comunicaciósempre hem tingut una postura moltoberta, sempre els hem deixatentrar i conèixer el nostre projecte,i abans del desallotjament vamorganitzar dues rodes de premsa.Ja sabem que els mitjans estancontrolats per grans empreses queens criminalitzen, però sempre potstrobar alguna esquerda, algunperiodista que intenta colarcoses. De moment no enshan criminalitzat, però això potcanviar qualsevol dia.

LI- Quin tipus d’activitats feua la casa?

Primer hem treballat moltper restaurar la casa. Despréstreballem els horts ambagricultura ecològica. Tambéfem activitats per al barri: tallersde música, d’idiomes, deioga, de massatges... Hem fetmogudes polítiques com unesjornades internacionals contrael canvi climàtic, on van assistir150 persones de 33 països.Hem participat en les activitats delbarri com la cavalcada de reis, larua de carnaval, la festa major, eldia de la Terra. Quan va ser lacampanya contra l’Europa delCapital també es van fer aquíalgunes històries.

LI- Quin és el vostre paper dins elmoviment okupa?

Som una casa una mica atípica:hi vivim 25 persones, i hi ha gent detot arreu, hi ha gent del nord i gentllatina que ens complementem moltbé. Partim de la base que la gentés maca i respectuosa i amb ganesde compartir. Hi ha gent ambexperiència d’okupació –comalguns companys de Torreblanca- igent que no havíem okupat mai.Tots treballem el tema ecologista.Hem organitzat una Assemblead’Okupes de Barcelona a la casa.Estem preocupats perquè amb totala repressió i la criminalització quehi ha hagut la gent s’ha tancat molt.Crec que potser s’està perdent labase del moviment: que sigui popular

i participatiu. Però encara que lapremsa sovint ens vol dividir enokupes bons i okupes dolents –comfa amb el movimentantiglobalització- per nosaltres totsestem en la mateixa lluita

LI- Com vau viure el procés deldesallotjament?

Primer, cal dir que no teníemprevist aguantar allà tres diespenjats. Però no ens van agafar encalces del tot , per molt que s’haviadecretat el secret sumarial i no ensvan avisar. Alguns ens vam oblidard’agafar aigua i menjar, i la policiaes va negar a permetre que ens enportessin. Ens anaven fent putadestota l’estona: ens deien que ens

farien fora a la força si no baixàvem,ens estiraven les cordes, ens tiravencoses, amb els llums al·lògens ensapuntaven a la cara i no ensdeixaven dormir... Veus comfuncionen, tota la violència queporten a dins. Veus que els hanmenjat el cap, que no s’assabentende res (alguns ens preguntaven siérem de Greenpeace...).

LI- Però l’amenaça dedesallotjament segueix vigent...

De moment el cas no estàarxivat, i va per la via penal (tot ique el primer jutge va arxivar el casi el segon el volia obrir pel civil, però–segons ens va dir- va rebre fortespressions polítiques). Ara, demoment, el mal menor seria queens passessin a un procés civil. Peròno ens aturarem fins aconseguirl’arxiu del cas sense cap càrrec. Demoment el jutge ha desestimat unrecurs de l’Hospital de Sant Pau quedemanava la intervenció dels GEOs.

LI- Quin és el projecte de futur

de la Can Masdéu?És una pena que no ens puguem

dedicar plenament al nostreprojecte, i que visquem amb latensió constant de saber que enqualsevol moment ens podendesallotjar. Estem preparantrecursos, mobil itzant el barri,informant, aconseguintadhesions...Volíem fer un programad’educació ambiental amb elsinstituts del barri, i un projecte deconservació de la Riera de SantGenís i de repoblació de zonescremades, de recollida de brossa,recuperar una mina d’aigua...Impulsar la campanya per laconservació de Collserola, que estàrebent moltes agressions: volen fer

un vial, un camp de Golf, elTúnel d’Horta...

Esperem poder quedar-nos a la casa, que portava50 anys abandonada i –tot ique està qualificat com unequipament- no hi havia capprojecte públic. De fet, lafamília Masdéu, quan la vacedir a l’Hospital era sota lacondició que se’n fés un ússocial. Demanem que ensdeixin portar la casaautogestionadament, ambla participació directa de lesassociacions de veïns perfer un projecte social i

mediambiental.

1010

1r de Maig1r de Maig1r de Maig1r de Maig1r de Maig

Cap a la vaga generalBarBarBarBarBarcelonacelonacelonacelonacelona

GirGirGirGirGironaonaonaonaonaPER UN GIR SINDICAL APER UN GIR SINDICAL APER UN GIR SINDICAL APER UN GIR SINDICAL APER UN GIR SINDICAL AL'ESQUERRAL'ESQUERRAL'ESQUERRAL'ESQUERRAL'ESQUERRA

La manifestació de l’1 de maig a Girona d’enguany es vadesenvolupar amb tres convocatòries fetes a la mateixa horai amb el mateix recorregut (UGT-CCOO, Plataforma 1 de maigi independentistes).

Els afiliats i afiliades de CCOO, agrupats dins el correntd’opinió “Per un gir sindical a l’esquerra”, van fer un seguicipropi per segon any consecutiu, a prop de la Plataforma 1 demaig. La declaració distribuïda es va centrar a convertir l’1de maig en una jornada:

-de lluita, trencant amb l’estratègia defensiva de lesdireccions sindicals

-de solidaritat amb la lluita del poble argentí i del poble palestí-per combatre el capitalisme global-per exigir vaga general, no només per la nova Reforma

Laboral, sinó també per la Llei d’Estrangeria, la Llei de PartitsPolítics...

Amb aquests eixos i units pels crits de “Contra la reformalaboral, vaga general” es van agrupar un bon nombre d’afiliatsi afiliades de diferents branques del sindicat a la manifestació.Finalment es fa una crida a les seccions sindicals, comitèsd’empresa, assemblees... proposant resolucions per laconvocatòria immediata de vaga general i per un pla de lluita.

Jordi-Girona

MadridMadridMadridMadridMadrid

Unes 25.000 persones es van manifestar a Madrid en ocasiódel 1r de Maig a la mani unitària de CCOO i UGT. Res feiapreveure per les intervencions de Fidalgo i Méndez que vintdies després, tindrien en compte les veus que reclamavendurant tot el recorregut de la convocatòria la VG. La mateixaconsigna que un parell de km més enllà cridaven els companysde CGT en un recorregut alternatiu. Cal seguir lluitant perimposar als nostres dirigents sindicals que després de la VGés necessari mantenir la mobilització massiva i unitària delstreballadors, perquè és la única forma d'aturar els plans delbigotis.

Corresponsal

La manifestació de CCOO i UGT va estar marcadaper les nombroses crides a la vaga general. Lamanifestació de CGT, amb recorregut no coincidentamb la de COO i UGT, va tenir per segon any unaafluència progressivament descendent, des que es

va iniciar una dinàmica excloent respecte d’altresorganitzacions. A més, i desgraciadament, l’eix no va ser lavaga general.

Al asado argentino tradicional del partit, el que fem cadaprimer de maig, ens vam trobar més de 70 companys icompanyes entre grups de joves, immigrants i sindicalistesde les comarques de Barcelona i Girona.

Víctor MesseguerAdministració Pública BCN, CGT

11

La vaga del 20 de junyha de ser un èxit total. Laclasse obrera no es potpermetre una derrotadavant del pols que liestà fent el Govern. Aixòha de pesar molt mésque totes les crítiques -per justificades quesiguin i no s’han decallar- a la política delsCCOO i UGT, elssindicats que han llançatla convocatòria. Anosaltres ens sembla quehi ha tres qüestions clau:1, que les lluites actualssectorials tinguin un llocdestacat el 20 de juny,perquè una de lesfuncions de la vagageneral també hauria deser la coordinació de lescoordinació de lescoordinació de lescoordinació de lescoordinació de leslluiteslluiteslluiteslluiteslluites; 2, organitzar la, organitzar la, organitzar la, organitzar la, organitzar lavaga des de baixvaga des de baixvaga des de baixvaga des de baixvaga des de baix, tornar aconvertir les assembleesde centre en el lloc dediscussió i decisió,coordinar-la localmentamb temps perassegurar-la (vegeu elsrequadres); 3, començar adiscutir quina continuïtatcontinuïtatcontinuïtatcontinuïtatcontinuïtatcal després del 20 dejuny. Sobre això darrer ésessencial que el 20 dejuny mateix s’exigeixi unpla de continuïtat,certament queda poctemps hàbil perquè lesvacances i l’estiu són atocar: unes altres vaguesgenerals? Sembla difícil.Però s’hauria de pensaren un moviment deconfluència de totes lesmobilitzacions cap elGovern, potser una marxacap a Madrid a principisde juliol.

Organitzar i donar continuÏtat

...a la vaga general...a la vaga general...a la vaga general...a la vaga general...a la vaga generalFer converFer converFer converFer converFer convergirgirgirgirgir, coor, coor, coor, coor, coordinar les lluitesdinar les lluitesdinar les lluitesdinar les lluitesdinar les lluitessectorialssectorialssectorialssectorialssectorials

Autobusos de BCN,vaga indefinida isense serveis mínims

A LA

VAG

A GE

NERA

L

(...)

Privatització de transports ienergia: última empenta?

A primers de juny tindrà lloc aVigo la Cimera europea, presididaper Álvarez Cascos, en la quetractarà d’acabar la “liberalització”del transport i l ’energia. Peròaniríem errats si penséssim queserà a partir d’aquestes datesquan s’iniciarà la privatitzaciód’aquests sectors públ icsestratègics. Venim pat intprocessos constants deprivatització d’àrees de treball aRENFE, des de les demanteniment d’infrastructures,tallers, informació al client, i unllarg etcètera...

Així mateix veiem com a l’àreametropolitana de Barcelona esrealitzen nombroses inversionspúbliques (7.300 milions d’euros)a través del Pla Directord’Infrastructures, per privatitzar –és a dir regalar als amiguets-després de 20 anys dedesinversió, sigui el tramvia delBaix Llobregat, o el delBarcelonès Nord. Es a dir, mésque in ic iar un procés deprivat i tzacions –porten anysl iquidant àrees- tracten dereal i tzar prèvies inversionspúbliques faraòniques per lliurar unservei a la “iniciativa privada”. Hemdenunciat reiteradament des deles seccions sindicals –especialment de RENFE- el quesignifica pel que fa a encarimentdels serveis pels usuaris, mancade seguretat... exemplificat en elsferrocarrils britànics després de lespr ivat i tzacions del governThatcher.

Hi ha hagut respostes iconvocatòries a nivell europeucontra aquests processosprivatitzadors, especialment aFrança, però la qüestió de donarrespostes des d’una vis ió desector i no solament d’empresa,encara està “verda”. Vamaconseguir mobilitzacions contraels serveis mínims abusius, contral’empitjorament de les condicionslaborals... a nivell d’empresa. Peròens costa coordinar lamobi l i tzació, plantejar-nosobjectius comuns, i això que sónevidents en els transports: lligar elsnostres object ius com atrebal ladors del sector alsciutadans, per evitar lesprivatitzacions i millorar els serveisfent-los més barats, més segurs.Igual que és evident que frenar elsobject ius pr ivat i tzadors, laprecarització, l’eliminació del dretde vaga a través de l’abús delsserveis mínims, la repressiósindical, la criminalització delsconf l ictes, l ’ incompl imentsistemàtic dels acordsaconseguits amb la mobilització,millorar el nostre poder adquisitiu,reduir la jornada laboral d’estrésen el nostre treball diari, convertirels contractes escombraria enfixes... són objectius comuns delstreballadors del transport, sigui percarretera, tren, mar o aire.

Vaga d’autobusos i vagageneral

És cert que els AcordsConfederals, com per exemple

1212

Les assemblees han de tornar a ser el lloc decisiuon es discuteix, es decideix i s'organitza. Per:

- Debatre a fons la política del govern amb els retallsals aturats; però també la política de privatitzaciógeneralitzada dels serveis públics, l'ofensiva ideològicafranquista contra l'ensenyament (LOU, Llei de qualiat,FP...) les lleis de persecució contra el treballadorimmigrant, així com el profund retall de llibertats quesuposa la reforma de la Llei de Partits.

- Votar la vaga general del 20 de juny.- Aprovar o modificar la plataforma que proposen

les direccions sindicals o si hi ha d'altres qüestions,són avui també centrals i haurien d'estar a laplataforma que enfronta el govern.

- Decidir les formes de coordinació i extensió de lavaga.

- Debatre com es continuarà la mobilització si elgovern no cedeix el 20 de juny: un pla de lluita.

I, si és possible, aprovar resolucions preses perescrit per adreçar a la resta de centres de la zona i alssindicats.

... a la vaga generala la vaga generala la vaga generala la vaga generala la vaga general(...)

Organitzar i donar continuïtata la vaga general

Les assemblees

Última hora:La pressió i unitat dels

treballadors impedeix larepressió a TMB i un laud quesi bé no assoleix lesreivindicacions impedeix lacongelació salarial pactada ales "alçades" amb la CEOE

l ’ ú l t i msubscrit perCCOO-UGTamb lapatronal i elgovern per ala negociacióc o l · l e c t i v a ,condicionen ala baixa laconsecuc ióde les nostresreivindicacions,i col·loca en

millors condicions a la patronal peraconseguir els seus objectius.Però com estan fent els nostrescompanys d’AutobusosMetropolitans de Barcelona, permolt que els jerarques de Madridsignin amb la patronal lamoderació salar ia l per lanegociació dels convenis,l’encariment de la vida i la pèrduade poder adquisitiu dels salarissituen en pr imer l loc de lanegociació del seu conveni 240

euros de reivindicació salarial,trencant àmpliament el límit salarialsignat pels màxims representantsdel sindicalisme institucional, aixícom les 35 hores de trebal lsetmanal ja i no a canvi de festiussinó sense contrapartides, comells mateixos van aconseguir enmobi l i tzacions anter iors, il’empresa intenta no aplicar.

I els companys de CGT estandemostrant una maduresaadmirable, fent de l’AssembleaGeneral, del compromís en lamateixa, de la unitat d’acció ambCCOO-UGT, de la flexibilitat en laforma i la fermesa en els principis,el centre de la seva pràct icasindical.

Sabem que la patronal en el casdels Autobusos de Barcelona ésel Consistori dirigit per el PSC i IC,que com tots sabem tenen unesrelacions de germanor amb elsseus sindicats. Intentaran des delConsistor i que les af in i tatspolítiques prevalguin sobre la unitat

de classe delst r e b a l l a d o r sd ’ a u t o b u s o s .Intentaran dividir elstrebal ladors, ferpressió per activa iper passiva alsseus sindicats, pertrencar la unitata c o n s e g u i d a ,perquè es pleguinals interessos del’empresa –ja quel’Ajuntament ésd’esquerres- is’obl idin dels dec l a s s e .N a t u r a l m e n tusarien en aquestcas el sectarisme,la demagògia, peracusar a la CGT, ique els treballadorscaiguin en el paperde simplesespectadors del ’ e n f r o n t a m e n tentre “sindicats”,usats com acortina de fum, perevitar que siguinel ls els quedecideix in en

assemblees les mobil itzacionsnecessàries per aconseguir lesseves reivindicacions, així coml’acceptació o no del que s’acordiamb aquesta pressió a l’empresa-ajuntament.

En aquest terreny es mouen elsnostres companys de CGT aautobusos, en la perspectiva dela Vaga General del 20 de juny, peracostar les mobil i tzacions delconveni aquestes dates i queaquesta no sigui només per frenarla nova Reforma Laboral que ja -sense necessitat d’acordar ambles cúpules sindicals- vol imposarel PP. Que el 20J sigui un canviper al moviment obrer recolzant-lo i l l igant- lo a les pròpiesreivindicacions, i evitar que sigui unparèntesi per seguir pactant el queinteressa a la patronal. Per aixòhem de mesurar les nostres forces,evitar arribar cansats al 20J. Elconveni d’autobusos ha de servirperquè el 20J no hi hagi capautobús en servei, i si no s’hanaconseguit les reivindicacions, hade seguir després del 20J, i si lapatronal-ajuntament ha cedit i aixís’aconsegueix trencar els límitssalar ia ls, mi l lorar el poderadquisit iu, aconseguir les 35hores... estic convençut, el 20J,els autobusos estaran a primeral ín ia, doncs res eleva més laconsciència de classe que guanyarbatalles a la patronal amb la nostralluita. El proper 28 de maig s’iniciauna nova tanda de vaguesd’autobusos: Endavantcompanys!

Barcelona, 24 de maig 2002Armando Varo, ferroviari, CGT

Fer converFer converFer converFer converFer convergir igir igir igir igir icoorcoorcoorcoorcoordinar lesdinar lesdinar lesdinar lesdinar leslluites sectorials .lluites sectorials .lluites sectorials .lluites sectorials .lluites sectorials .

AutobusosBCN

13

La vaga general cal assegurar-la, i això només es pot fer d'unamanera: organitzant-la

1. Amb assembleesassembleesassembleesassembleesassemblees als centres de treball i d'estudi en què es votila vaga, es ratifiqui la plataforma i es discuteixi sobre possibles plansde continuïtat.

2. Amb la constitució -com es va fer en algune experiències de lavaga general del 14 de desembre- de comitès de vaga per localitat, de comitès de vaga per localitat, de comitès de vaga per localitat, de comitès de vaga per localitat, de comitès de vaga per localitat,que uneixin representants de les assemblees de centre de treball id'estudi, amb tots els sindicats presents a la localitat; als partits quedonin suport i a la resta d'organtizacions, amb la finalitat com amínim de:

· Fer un seguiment tant a les fàbriques com als tallers; saber quins,el grau de precarietat i el risc de represàlies, obliga a la presència depiquets informatius.

· Treure declaracions donant a conèixer els progressos i opinionssobre la vaga a la localitat.

· Adreçar-se als petits comerciants perquè segueixin l'aturada.· Discutir les mesures i plans concrets pel dia de la vaga:

assemblees, piquets, assistència a les manifestacions centrals, etc.

Jornalerscontra el"decretazo"

A LA

VAG

A GE

NERA

L

Portada

... a la vaga generala la vaga generala la vaga generala la vaga generala la vaga general

TTTTTelemàrketing.elemàrketing.elemàrketing.elemàrketing.elemàrketing.Acomiadaments aAcomiadaments aAcomiadaments aAcomiadaments aAcomiadaments aCACACACACATSA. MadridTSA. MadridTSA. MadridTSA. MadridTSA. Madrid

El sectormés febleés elprimer apagar lafusió

Organitzar i donar continuïtat a lavaga general

Organitzar des de baix!

Uns 4.000 jornalers segons laGuàrdia Civil i més de 10.000segons el Sindicato de Obreros 1

(...)

La notícia recent de fusió deSOGECABLE i TELEFÓNICA jaestà començant a tenirrepercusions sobre els treballadorsde les empreses més dèbils del grupSogecable. En aquest cas, Catsa,l’empresa de Telemàrqueting delsector. Altre cop es posa sobre lataula la política dels grans grups ambla segregació d’empreses i l’estalviconsegüent en salaris i condicionslaborals més precàries.

No és casualitat queparal.lelament a aquesta notícia defusió, la direcció de Catsa anuncii lanecessitat de reduir llocs de treballo bé de reduir a uns 140 treballadorsles jornades a la meitat (estemparlant de 4 hores per cadatreballador, amb la consegüentreducció de salari). I les preguntesmés immediates del Comitè són ¿ésque han baixat les trucades? NO.Hi ha una saturació de trucades.Aleshores ¿per què aquestareducció?. El client ho exigeix. Nohi ha més raonaments. Davantd’això i sense que ens ho diguin enstrobem amb una Regulació de Llocsde Treball encoberta, i paral.lelamentamb la negativa constant del’aplicació del conveni en aquestpunt (que recordo que flexibilitzaencara més per les empreses el queseria un ERE). Està clar que el

pollastre de les fusions el comencena pagar els treballadors de lesempreses més dèbils i precàries delgrup. I altre cop la pregunta quesegueix volant en aquest sector : itu ¿de qui ets?.

El comitè ha resolt lapresentació d’un Conflicte col.lectiuper intentar aturar aquesta novaofensiva, però sembla evident quela resposta dels treballadors seràl’única manera d’aturar-lo.¿L’empresa vol una altra vaga? Itot això a les portes de laconvocatòria de la Vaga General el20 de Juny. Aquestes i moltes altresraons ens fan pensar que ésnecessari començar a donarrespostes clares i contundents perpoder frenar els plans cada vegadamés salvatges de la patronal i elGovern.

Raquel.Delegada sindical de CCOO-

Catsa.

1414

MadridMadridMadridMadridMadrid

El dia 8 de maig més de 7.000 persones ens vam manifestar a Madridper protestar contra la mal anomenada “Ley de Calidad”.

Entenem que aquesta Llei, que pretén reformar tot el sistema educatiu,juntament amb la Llei Orgànica d’Universitats i la Llei de FormacióProfessional, és l’atemptat més greu que ha sofert el nostre sistema educatiu.Lleis que posen de manifest les polítiques de privatització del govern delPP, tot introduint elements que serveixen en safata als sectors privats elnegoci de l’educació. Lleis que han vingut precedides d’acords previs, comel signat el 1999 a la Comunitat de Madrid: Acord per la Qualitat del’Ensenyament, signat pels sindicats i en els qual ja es deixava camí lliure ala privatització, amb l’acceptació de la doble xarxa, centres concertats ipúblics pagats ambdós amb fons públics. L’aplicació de totes aquestesmesures de forma gradual (Universitat, Formació Professional, Escola Infantil,Educació d’Adults...) està fent que les respostes contra aquest pla globalno s’hagin fet de manera unificada, i així s’ha debilitat la resposta necessàriaper parar aquesta ofensiva. Per tot això l’estratègia seguida per lesorganitzacions implicades en la comunitat educativa, amb respostes parcials,descentralitzades i sectorials no pot ser la solució: aquestes respostes portendirectament a un debilitament de tot el sector de l’ensenyament públic. Caluna resposta UNITÀRIA i contundent: ÉS NECESSÀRIA UNA VAGAGENERAL DE TOT L’ENSENYAMENT, anunciada per al primer trimestredel curs vinent per CCOO i UGT. Nosaltres ens seguirem preguntant: Noserà massa tard? Hi ha una voluntat real de parar aquestes reformesprivatitzadores?

CarmenEnsenyament-CCOO

(...)del Campo y del Medio Rural deAndalucía (SOC), van tallardurant una hora l'autovia N-IVen direcció a Madrid a l'alçadade Guarromán (Jaén) perprotestar per la reforma delsubsidi agrari i l'AEPSA -anticPER- i amb el lema "per impedirque les polítiques del PP entrina Andalusia", segons va explicarel secretari general del sindicat,Diego Cañamero. (...)

D'altra banda, segons vamanifestar Cañamero, un grupd'uns 1.500 dels treballadors elcamp que van participar a lamobilització del diumenge vanintentar tallar la mateixa autoviaN-IV a l'alçada de la localitatd'Almuradiel (Ciudad Real), però"la policia nacional i la guàrdiavivil van carregar contra ells ambbales de goma i impediren el tall"

Diumenge 26/5/02

Extractesd'Andalucía Libre, 119

... a la vaga generala la vaga generala la vaga generala la vaga generala la vaga generalContra la Ley de CalidadBarBarBarBarBarcelonacelonacelonacelonacelona

El 26 de maig uns 10.000 persones, segons fonts sindicals, ensmanifestàvem a Barcelona contra la mal anomenada “Ley de Calidad delSistema Educativo”.

Aquesta resposta al nou atac del PP, amb una nova llei del sistema educatiuque representa una educació segregadora i elitista, arriba tard i malament.

Tard per què després de mesos de viure una campanya mediàtica queli permetés justificar la necessitat d’un canvi, de globus sondes que japosaven de manifest les línies per on aniria i que es concreten primer en elesborrany i després en l’articulat, davant d’això l’única resposta és laconvocatòria per part del MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa) -que conformen els sindicats CCOO, UGT i USTEC, la Federació deMoviment de Renovació Pedagògica i la FAPAC- d’una manifestació lúdicofestiva pel 26 de maig a la qual també va cridar la CGT.

Malament: pels carrers de Barcelona tots els que ens passejàvem anàvemamb enganxines i banderoles de les diferents organitzacions que convocaven–això sí moltes- des dels sindicats al partits d’esquerres. Però on estavenels docents, pares i mares i treballadors en general que seran els màximsafectats per aquesta nova llei?

Només amb les mobilitzacions i la lluita aconseguirem frenar la política delPP. És necessari exigir a tots ells que treballin per seguir amb la lluita. Elproper pas en aquesta és la vaga general del 20 de juny però aquestnomés ha de ser el principi.

Anna-Enseñanza CGT

15

Como cada año por estasComo cada año por estasComo cada año por estasComo cada año por estasComo cada año por estas

fechas, inciamos nuestrafechas, inciamos nuestrafechas, inciamos nuestrafechas, inciamos nuestrafechas, inciamos nuestra

campaña financiera:campaña financiera:campaña financiera:campaña financiera:campaña financiera:

¡danos una mano para¡danos una mano para¡danos una mano para¡danos una mano para¡danos una mano para

constrconstrconstrconstrconstruir el paruir el paruir el paruir el paruir el par tido!tido!tido!tido!tido!

A LA

VAG

A GE

NERA

L... a la vaga generala la vaga generala la vaga generala la vaga generala la vaga generalCatalunya.Catalunya.Catalunya.Catalunya.Catalunya.

Vaga a les escoles d'adults

Com cada any en aquestes dates,iniciem la campanya financera,campanya financera,campanya financera,campanya financera,campanya financera, per talde poder seguir amb les activitats queno podríem cobrir amb les cotitzacionsmensuals ordinàries que fem tots elsmilitants i simpatitzants més propers:

Dóna'ns un cop de mà perDóna'ns un cop de mà perDóna'ns un cop de mà perDóna'ns un cop de mà perDóna'ns un cop de mà perpoder seguirpoder seguirpoder seguirpoder seguirpoder seguirconstrconstrconstrconstrconstruint el paruint el paruint el paruint el paruint el partit!tit!tit!tit!tit!

El dia 30 de maig els sindicatsd’ensenyament CCOO, CGT, UGTi USTEC-STEs, a proposta del’Assemblea de la Mesa del’Educació d’Adults de Catalunya,han convocat vaga de professoratde les escoles d’adults de la xarxapública de la Generalitat.

El pla unitari i massiu de la lluitava ajudar a l ’èxit de laconvocatòria, més del 80 % demés del 80 % demés del 80 % demés del 80 % demés del 80 % departicipacióparticipacióparticipacióparticipacióparticipació que representa quemés de 400 treballadors aniran ala vaga. Cal fer esment delsuport de l’alumnat, així comde les ent i tats i de lesorganitzacions, a lesreivindicacions del col·lectiud’adults i que va donar forçaper aturar part de la políticade la General i tat deprecarització, privatització imarginació d’aquest sectoreducatiu.

Els sindicats, les escoles il’alumnat, amb el treball perzones, les assemblees aterr i tor is, i la valoracióconstant de la marxa de lavaga són un exemple delluita unitària que serveix perpronunciar-se enèrgicamentcontra aquesta pol í t ica icontrarestar les pressions que laDirecció General de Formaciód’Adults va exercir sobre elscentres i aules.

Mentre la Consel ler ia deBenestar Social, responsable dela formació d’adults, continuanegant-se a:

-compl ir e ls compromisosadquirits amb els representantsdels trebal ladors del sector(homogeneïtzar les condicionslaborals, pla de futur dels centres ide les plantilles, l’estabilitat delprofessorat interí i substitut...)

-reunir-se amb la Mesa,bloquejant les negociacions i notractant els temes cabdals.

-aplicar el Mapa de Formaciód’Adults que el govern de laGeneralitat va aprovar i que ha de

permetre generalitzar per al curs2002-03 la nova titulació bàsicaper adults (el GES).

-elaborar un pla per atendre lademanda real de formació per lesnoves migracions amb unprograma dotat de professorat imaterials.

La convocatòr ia de vagaformava part del pla de l luitaaprovat per l’Assemblea el mesd’octubre. La concentració davantdel Parlament de Catalunya i

l’acte de les Cotxeres de Sants(Barcelona) van servir per fer fronta les ofensives d’atac del governde la General itat: primer ambl’aprovació de minsospressupostos, després ambl’aplicació de la Llei d’Estrangeriai ara, que s’acaba el curs,l’amenaça als centres i aules ambla reducció de plantilla del cos B(mestres) per professorat del cosA (llicenciats) tot creant divisió ienfrontaments en els claustres ontreballadors que fan la mateixafeina tenen sous i horaris diferents.

La vaga respon a unademostració de força percontinuar la l luita, per obtenirrespostes a les nostresreivindicacions i per continuarexigint al Govern de la Generalitat:

-la dotació de pressupostosextraordinaris que permetin laimplantació del GES a tots els

centres previstos al Mapa, ambl’ampliació de la plantilla, la sevahomogeneïtat i la seva estabilitat.

-un Programa amb suficientsrecursos per atendre lesnecessitats formatives de lesnoves migracions dins la xarxapública

-trencar el bloqueig de lesnegociacions amb elsrepresentants dels treballadors perpoder tractar les noves condicionslaborals que planteja la

general i tzació de laReforma.

-el rebuig de la “Ley deCalidad” perquè atemptadirectament contra el dreta l’educació pública d’adults

Paral· le lament s’haelaborat per part del Mesaun Man i f es tMan i f es tMan i f es tMan i f es tMan i f es t que ha deservir per mobilitzar la xarxapolítica-social en defensa deldret a l’educació públicad’adults i augmentar elspronunciaments en suport ala lluita

L’èxit de la vaga ha detenir continuïtat, plantejant novesmobilitzacions amb un pla de lluitaunitari, massiu i sostingut finsobligar la Conselleria a retirar elsseus plans però també perestendre la l lu i ta i fer-ne unconflicte social.

Miquel- CCOO Girona

1616

...tots a Sevilla!Des del Des del Des del Des del Des del ForForForForForo Social To Social To Social To Social To Social Transatlánticoransatlánticoransatlánticoransatlánticoransatlántico, per la N-IV, per la N-IV, per la N-IV, per la N-IV, per la N-IV...............

Yatenemosweb

Ja tenimweb!!

Gràcies a la feina de companyes isimpatitzants, pots trobar-nos a

personal1.iddeo.es/luchaintpersonal1.iddeo.es/luchaintpersonal1.iddeo.es/luchaintpersonal1.iddeo.es/luchaintpersonal1.iddeo.es/luchaint

No pensem donar-los treva.No pensem donar-los treva.No pensem donar-los treva.No pensem donar-los treva.No pensem donar-los treva.Vam començar a Barcelona ambVam començar a Barcelona ambVam començar a Barcelona ambVam començar a Barcelona ambVam començar a Barcelona ambmés de mig milió de personesmés de mig milió de personesmés de mig milió de personesmés de mig milió de personesmés de mig milió de personesal carrer tot denunciant la políticaal carrer tot denunciant la políticaal carrer tot denunciant la políticaal carrer tot denunciant la políticaal carrer tot denunciant la políticaneo l ibe ra l de l ’ imper i a l i smeneo l ibe ra l de l ’ imper i a l i smeneo l ibe ra l de l ’ imper i a l i smeneo l ibe ra l de l ’ imper i a l i smeneo l ibe ra l de l ’ imper i a l i smeeuropeu i e l s seus p lanseuropeu i e l s seus p lanseuropeu i e l s seus p lanseuropeu i e l s seus p lanseuropeu i e l s seus p lansd ’expo l i ac ió . Vam segu i r ad ’expo l i ac ió . Vam segu i r ad ’expo l i ac ió . Vam segu i r ad ’expo l i ac ió . Vam segu i r ad ’expo l i ac ió . Vam segu i r aMadrid per donar justa respostaMadrid per donar justa respostaMadrid per donar justa respostaMadrid per donar justa respostaMadrid per donar justa respostaa tants de presidentsa tants de presidentsa tants de presidentsa tants de presidentsa tants de presidentsnarcosnarcosnarcosnarcosnarcos i cor ruptes i cor ruptes i cor ruptes i cor ruptes i cor ruptesv ingu ts en l l à de l sv ingu ts en l l à de l sv ingu ts en l l à de l sv ingu ts en l l à de l sv ingu ts en l l à de l smars i al lotjats a lamars i al lotjats a lamars i al lotjats a lamars i al lotjats a lamars i al lotjats a lanova Santa Maria onnova Santa Maria onnova Santa Maria onnova Santa Maria onnova Santa Maria one l b igo t i se l b igo t i se l b igo t i se l b igo t i se l b igo t i s e l s va e l s va e l s va e l s va e l s vaembarembarembarembarembarcarcarcarcarcar. Ara anem a. Ara anem a. Ara anem a. Ara anem a. Ara anem aSev i l l a a bo ta r e lSev i l l a a bo ta r e lSev i l l a a bo ta r e lSev i l l a a bo ta r e lSev i l l a a bo ta r e lvaixell per llençar-lovaixell per llençar-lovaixell per llençar-lovaixell per llençar-lovaixell per llençar-loal fons del r iu ambal fons del r iu ambal fons del r iu ambal fons del r iu ambal fons del r iu ambtots ells a més sotatots ells a més sotatots ells a més sotatots ells a més sotatots ells a més sotala ventada de la Vagala ventada de la Vagala ventada de la Vagala ventada de la Vagala ventada de la VagaGeneral del 20J.General del 20J.General del 20J.General del 20J.General del 20J.

Les mobilitzacions deBarcelona i les deMadrid, al calor delsFòrums Socials, hanmarcat un puntd’ inf lexió en elmoviment ant iglobal i tzació ianticapitalista. Han superat elslímits de la denúncia dels plans del’imperialisme global i han fet sevala batal la pels drets socials idemocràt ics que la burgesiaimplementa amb nous ardorsdesprés de l’11 de setembre. Elstreballadors i joves de Madrid, fartsja de tanta precarietat i expoliació,van fer seu l’eix de la solidaritatamb Amèrica Llat ina i vantransformar la manifestació en unacontundent resposta als plans dela burgesia imperia l . Aix í lamobilització del 19, que va reunirmés de 70.000 persones, va oferirun recita l de consignesanticapitalistes, democràtiques,antiimperialistes i contra la políticade l’Aznarin que feia anys que noes veia a la ciutat. (Aznar mai nohauria d’haver sortit de Valladolid)

La convocatòr ia del FòrumTransat lànt ic de Madrid, enresposta a la cimera de capsd’Estat de Llatinoamèrica, el Caribi la UE, ha aconseguit elaborar unmarc i un discurs unitari del quehan participat la majoria de les

organitzacions i col· lectius del’esquerra madrilenya. Tota unasetmana de debats i xerrades ambcentenars d’estudiants it rebal ladors madri lenys illatinoamericans que han tingutl’ocasió d’avançar en l’elaboraciód’una resposta als plans de

l’imperialisme, tant pel que fa aldiscurs com a la mobilització. Totaixò impulsat amb la participacióde nombrosos companysl lat inoamericans sindical istes,pagesos, i dirigents indígenes, laqual cosa contribueix decisivamenta confirmar que si la lluita per partdels treballadors contra els plansde l’imperialisme no es dóna anivell global i dins un marc unitari,serà molt difícil frenar plans coml’ALCA o la IniciativaRegional Andina. -PlaColòmbia-. Plans queno són sinó imposar acop de baioneta lar e c o l o n i t z a c i ód’Amèrica Llatina.

El FST de Madridtambé va servirperquè s’hi sumessinal procés –encaraque tard-organitzacions comara IU. I és normal:després dellamentable paper quehan jugat en quasi totsels processos que

s’han donat a Madrid, des de laresposta a l’agressió d’Afganistan,o a Palestina, i fins i tot dins l’FST,intentant pr imer coparpolíticament organismes unitaris i,al no poder fer-ho, rebentar-losmuntant organismes paral·lels, obé sortint-ne i convocant pel seu

compte la mobil ització,dividint i debilitant així laresposta. Afortunadamentel procés real es vaimposar i es vaaconseguir impulsar lesdiferents activitats, actesi concerts, i convocar unamanifestació massiva iunitària el dia 19.

Lamentable és el paperjugat per lesorganitzacions sindicalsmajor i tàr ies que hanrestat completamentalienes al procés. Confiemque la convocatòria de laVaga General i del FòrumSocial de Sevilla les obligui

a estendre i unificar les lluitesdefinitivament, i que abandonin lapolítica pactista i desmobilitzadoraque tan funestes conseqüènciesha tingut per a la classe obrera i lajoventut d’aquest Estat.

TOTS A SEVILLA. LLENCEM-LOS AL GUADALQUIVIR

Miguel-Madrid

17

XerXerXerXerXerrada de LI sobrrada de LI sobrrada de LI sobrrada de LI sobrrada de LI sobreeeeela rla rla rla rla revolucióevolucióevolucióevolucióevolucióararararargentinagentinagentinagentinagentina

FORO

SOC

IALDes del Des del Des del Des del Des del ForForForForForo Social To Social To Social To Social To Social Transatlántico...ransatlántico...ransatlántico...ransatlántico...ransatlántico...

Amb Argentina!

El passat 18 de maig, coincidintamb les activitats del FòrumTransatlàntic i de la cimera UnióEuropea-Amèrica Llatina, LluitaInternacionalista va organitzar unaxerrada sobre l’Argentina a la seude Casapueblos, en el barri deLavapiés. L’enfocament de lamateixa era donar un marc polític ieconòmic a l’actual crisi del país;una anàlisi del paper que des de ladictadura han anat jugant elssuccessius governs, des d’ Alfonsína Duhalde, venent a trossos lesempreses nacionals i les sevesmatèries primeres a lesmultinacionals –entre elles lesespanyoles- per pagar el deute queja es va gestar en el període de lesJuntes Militars, deute que encaraavui devora amb voracitat la riquesadel país i la pròpia estructura de

l’Estat, ambreformes iretallades dedrets socialsadquirits; des delpla Huston fins alsactuals plans devenda de territoriper a saldar elsdeutes contrets.I com aconseqüènciad’això, larevolució popularargentina, de laqual l’expressiómés difosa han estat les“casserolades” i les mobilitzacions delMovimiento Piquetero, la lluitareivindicativa dels quals significa unintent sa de recuperar la dignitat,prenent així el relleu als governspermissius amb les polítiquesneoliberals de destrucció de drets idesestructuració de tot un país.

La xerrada es va enriquir ambl’aportació de companyes

argentines acabades d’arribar i detot el grup assistent que va valorarmolt positivament la iniciativa delpartit.

L’Argentina ja no ocupa lesprimeres planes, però la l luitacontinua i al fil del que aquí passa,a Europa i a l’Estat espanyol, la sevalluita és cada vegada més la nostralluita, la de tots.

Marina- Madrid

Lliurament deLliurament deLliurament deLliurament deLliurament designatursignatursignatursignatursignatures peres peres peres peres perl’anul·lació dell’anul·lació dell’anul·lació dell’anul·lació dell’anul·lació deldeute exterdeute exterdeute exterdeute exterdeute extern an an an an al’Arl’Arl’Arl’Arl’Argentinagentinagentinagentinagentina

En el marc de les activitats delFòrum Transatlàntic, a Madrid, icom a culminació de la primera fasede la campanya de recollida designatures “Per l’Anul·lació delDeute Extern a l’Argentina”, eldivendres 17 de maig al Ministerid’Afers Exteriors es van lliurar 7.735signatures recollides a Barcelona,

Madrid i Sevilla, fetamb el qual hacol·laborat LI ambl’aportació de1.185 signatures.

Van participar enl’acte de ll iura-ment: GasparL l a m a z a r e s ,coordinador d’IU,Sánchez Gordillo,alcalde de Marina-leda, Diego Caña-mero, secretarigeneral del SOC-Andalucia, EladioV i l l a n u e v a ,secretari general

de CGT, Carlos Taibo, professor dela UAM, dos representants de laCUT de Brasil, així com membresde RECADE, EUiA-IU, PRT, POR,Lluita Internacionalista, CTA-Barcelona i membres de la CasaArgentina a Madrid.

Els mitjans d’informació van estarpresents i aquell mateix dia a TV i aldia següent als diaris es van poderveure el lliurament i la concentraciódavant el Ministeri.

La campanya continua i estempreparant el lliurament de les còpiesde signatures al Parlament deCatalunya -i la possibilitat de quees faci en el mateix moment en quediferents blocs parlamentarispresenten una Proposició no de llei-tot exigint al govern centrall’Anul·lació del Deute i, com a finalde la campanya, la presentació dela resta de signatures a la Cimerade Sevilla. Per tot això, des de LluitaInternacionalista, et convidem aseguir amb la recollida de signatures.

Guillermo- Barcelona

1818

Des del Des del Des del Des del Des del ForForForForForo Social To Social To Social To Social To Social Transatlántico...ransatlántico...ransatlántico...ransatlántico...ransatlántico...

Xarxa SindicalInternacional

Dins el Fòrum Social Transatlàntic es va presentar la Xarxa SindicalInternacional, amb la presència de dos companys de la CUT brasilerai una companya de l’oposició sindical d’esquerres de la Bayeralemanya. Vam realitzar aquesta entrevista als dos primers, JoséCarlos Pinto de Oliveira, del Sindicat Metal·lúrgic de Limeira (membrea més de l’Esquerra del PT), i Luis Carlos Prates (Mancha) del sindicatMetal·lúrgic de Sao Jose dos Campos (i membre del PSTU, seccióbrasilera de la LIT-ci).

LI – Voldríem saber com haafectat la globalització i l’actualcrisi internacional a Brasil iquina és la relació amb la vostraproposta de Xarxa SindicalInternacional.

M – A Brasil el moviment delcapital de la global i tzació haimposat la reducció del salari, lacompetència. Aixòes dóna en elsector del’automoció, on hiha hagut un grancreixement de lesempreses a Brasil iuna deslocalitzaciódes de Sao Paulo al’interior –on hi haun menor grau desindicalització-, perpagar la meitat delsalar i amb unaproductivitat moltmés gran. Perexemple, el 1997teníem la producció d’un milió decotxes amb 120.000 treballadors,i l ’any passat es va doblar laproducció a 2 milions, mantenintla mateixa quant i tat detreballadors. Això pel que fa al’automoció, però hi ha d’altressectors, com ara l’electrònic quehan estat afectats pels tancamentscom les plantes de l’Ericsson...

JC- Aquest moviment del capitali en particular de les empresestransnacionals, està portantconseqüències d’ igualenvergadura per tots elstreballadors del món. El Brasil noés diferent... Per tant entenem quela constitució de la Xarxa és unprocediment, una actitud molt

important entre nosaltres elstreballadors, que composen laclasse treballadora a nivell mundial,per combatre aquest moviment deles multinacionals contra tots.Entenem la Xarxa com anecessària si volem presentar unaalternativa global per al conjunt dela classe treballadora.

LI - Heu comentat que els700.000 metal·lúrgics de la CUTteniu 2 organitzacions: la de lamajoria que pretén aconseguirverticalitzar el sindicat per unmillor control dels treballadors,i la vostra, amb 300.000treballadors darrera, que voleumantenir l ’estructurahoritzontal i de decisió per labase, ¿per què?

JC – La CUT també pateix lapressió de la reducció del’ocupació, les condicions detreball, la precarització... Nosaltrescreiem que l’única sortida és lalluita i perquè la lluita pugui servictoriosa, hem de que buscar la

unitat entre els treballadors a nivellmundial. Desgraciadament no ésaquesta la comprensió ni e lcomportament del conjunt de laCentral . Dins la CUT hi hacompanys que es posicionen perla concertació, pels pactes... inosaltres entenem que només launitat dels treballadors podrà ferque la situació mundial de la nostraclasse es reverteixi.

M- ... Som part d’aquells que esresisteixen a aquests xantatgespatronals defensant els drets delstreballadors. Perquè la correntmajoritària dins la CUT prefereixrebaixar els drets tot dient que aixíes defensen les plant i l les.Nosaltres diem que rebaixant elsdrets dels treballadors, els llocs detreball també se’n van anar, quela solució és que hi hagi unaresistència, fins i tot internacional,dels treballadors.

LI- Quines són les qüestionsconcretes que presenteu coma Xarxa i que us han portat aEuropa?

M- Són molt importants lesdiscussions sobre la Xarxa

Internacional que ara estemfent a Europa. Per exemple,a l’Estat espanyol sobre lavaga general. Creiem que hiha un nou moment a Europaamb la vaga que hi va havera Itàlia, les manifestacionsde Barcelona, i ara amb elFòrum... és la reanimació deles lluites dels treballadorsfront els atacs de lesmult inacionals i els seusgoverns, i que es dóna tanta Brasil com a Mèxic, ambla flexibilització, o també aEuropa amb els intents de

retirar els subsidis d’atur. Calaconseguir que aquesta vagageneral sigui victoriosa, per tal quepuguem l lançar una ofensivacontra el capital.

JC- Les qüest ions mésimmediates són les campanyes endefensa del sindicalisme colombià,i és important que puguemintercanviar informacions sobre lapresència de plantes de lesmateixes empreses multinacionalsa diferents països, per tal de poderdesenvolupar campanyesconjuntes, com ja vam parlar enaquesta reunió de la Phillips. Elnostre viatge aquí té el sentit deconsol idar la unitat entre elstreballadors.

19

La CGT d'Ensenyament de Catalunya responia el 14 demaig a la crida rebuda a través de la xarxa de l'acomiadamentde 23 professors de la carrera de Comunicació Social de laUniversidad Mayor de San Andrés (UMSA) de La Paz Bolivia,i processos a estudiants que portaven mobilitzant-se desdel mes de març contra les privatitzacions de la sevauniversitat. En aquell moment, el Degà de la carrera i estudiantsestaven en vaga de fam i al cap de pocs dies d'afegienocupacions de diverses dependències universitàries.

BèlgicaBèlgicaBèlgicaBèlgicaBèlgica

Fa cinc anys, va omplir les pàgines dels diaris la lluita delssiderometal·lúrgics belgues de les Forges de Clavecq que,contra les seves direccions sindicals, van encapçalaren unalluita que va triomfar. Tanmateix, van quedar pendents algunesacusacions als dirigents, recolzades en l'article 66 d'una lleide 1886 del codi penal, pel qual es pot condemnar a unsindicalista per un discurs, si després resulta que a l'acció escomet un "crim. Els judicis es van celebrar el 23/5/02. El 26rebíem: "Començo pel final: cap condemna! Una gran victòriade les mobilitzacions. Tots estan absolts excepte d'Oraziomateix i tres més (...) pels quals hi ha suspensió de sentència;és a dir que si durant tres anys es porten bé, queden absoltssense cap antecedent".

MèxicMèxicMèxicMèxicMèxic

El 14/5/02 arribava aquesta altra -com la resta amb undetallat informe- que a més de tenir resposta de la CGTd'Ensenyamen la va tenir també de la Plataformad'Assemblees de Facultat de la UdG: "Sisplau envieumissatges de protesta per l'expulsió d'un professo iestudiants nord-americans que es van expressar a lamanifestació del 1r de Maig, dirigides a president de Mèxic.El 31/5/02 arribaven notes d'agraïment i la declaració deprofessors i estudiants de l'Evergreen College de EEUUsobre l'expulsió.

ColòmbiaColòmbiaColòmbiaColòmbiaColòmbia

El 31/05/02, i sense que encara ens consti resposta,rebíem "La Central Unitaria de Trabajadores de ColombiaCUT, ... denuncia ante la comunidad nacional e internacionalla grave situación de terrorismo de Estado a que es sometidala dirigencia sindical en Colombia. A partir del día 30 demayo se han incrementado las amenazas de muerte contrael compañero HerHerHerHerHernando Hernando Hernando Hernando Hernando Hernández Parnández Parnández Parnández Parnández Pardo, do, do, do, do, Presidentedel Sindicato de Industria del Petróleo –USO-.... Llamamosa mantener la solidaridad con el movimiento sindical colom-biano y a exigirle al gobierno y a ECOPETROL garantíaspara el ejercicio de la actividad sindical. Es de anotar quehasta la fecha la CUT contabiliza 71 asesinatos de sus afiliadosen lo corrido del presente año...

BoliviaBoliviaBoliviaBoliviaBolivia

Des de la XarxaParlant amb elMoviment SenseTerra de Brasil

Entrevista a Guillermo Marco (MST Brasil)

LI-¿Quina relació hi ha entre l’ALCA i la IniciativaRegional Andina, més coneguda com a Pla Colòmbia?

GM-GM-GM-GM-GM- Si l’ALCA s’aprova suplirà tots els acords regionals(MERCOSUR, etc). Aquests són acords duaners que seransuprimits i superats per l’ALCA. Tot el continent passaria aser una colònia dels EEUU. Els EEUU travessen una crisicerta, la caiguda de la taxa de guanys així ho manifesta.Les estratègies per superar aquesta crisi són,fonamentalment i en primer lloc, la guerra, o sigui, l’impuls ala indústria d’armament, per garantir el control energètic ide matèries primeres, orientant aquest control també alcamp de l’explotació de la Biodiversitat. Un exemple d’aixòés la construcció de bases militars ianquis a Brasil, perexemple la d’Alcántara.

L’ALCA converteix aquests territoris en camp lliure per ales mercaderies nord-americanes eliminant qualsevolengruna de competència per part dels productesllatinoamericans.

LI- ¿Podem dir que la implementació de l’ALCAsuposa un salt qualitatiu en la pèrdua de sobirania ien la conformació d’aquests països com a colònies?

GM-GM-GM-GM-GM- Sí, l’ALCA assenta les bases jurídiques per a larecolonització. Si l’ALCA s’aconsegueix imposar tindrem lesbases jurídiques i legals per parlar ja de colònies.

LI- ¿Hem de suposar llavors que es produirà ladesaparició dels Estats-Nació a Llatinoamèrica comavui els coneixem?

GM- GM- GM- GM- GM- És possible, però els estats-nació ja són dirigits avuipels grans conglomerats institucionals. A l’Argentina apliquenpunt per punt les polítiques que dicta el FMI. Ja hi ha unapèrdua de sobirania molt gran i també de capacitat perdesenvolupar les seves pròpies polítiques. L’ALCA tancadefinitivament la possibilitat de desenvolupar-les en el futur.

LI- Des del MST quines propostes desenvolupeu perenfrontar aquests plans?

GM- GM- GM- GM- GM- Impulsar una consciència antiimperialista.Desenvolupem una campanya molt forta de propaganda iconscienciació (tallers, xerrades, plebiscits, etc.). Aquesttreball de conscienciació i organització de la classe obreraha de servir de base per enfrontar aquesta ofensiva. Ésimprescindible la creació d’organitzacions d’àmbit mundialon conflueixin totes les organitzacions. El desafiament ésconstruir aquesta organització a nivell mundial (AssembleaMundial dels Pobles) que no només enfronti aquests planssinó que tingui un fonament anticapitalista.

Cal desenvolupar nous mètodes de treball. El balanç deles organitzacions existents exigeix un balanç crític i novespropostes. La prova d’aquests processos la trobem al’Argentina, estem en un procés de reorganització de laclasse obrera. Si no aconseguim frenar aquesta ofensivaestem abocats a una època negra de cops militars, o cosessemblants.

2020

MèxicMèxicMèxicMèxicMèxic

Gira de sindicalistesd'Euzkadi pel tancamentdecretat per lamultinacional Continental

L’empresa mexicana Euskadi pertany a lamultinacional alemanya Continental Tire,de pneumàtics –llantes, en diuen a Mèxic-.Des de fa 5 mesos, amb el tancament de lafactoria que representa l’acomiadament de1.164 treballadors, l’empresa ha estatocupada pels mateixos que, a més derealitzar una marxa des de Guadalajara aCiutat de Mèxic, van votar una gira perEuropa cercant la solidaritat i traslladantles seves reivindicacions a treballadors delsector, sindicats, Parlament Europeu...Amb ells vam estar a Madrid durant el FSTi els vam convidar després a venir aBarcelona, on van estar amb CGT a SEATde Martorell, i amb els companys de Pirellide Manresa i altres del sector químic. Vamentrevistar el Secretari General del sindicatde Euskadi, SNRTE, Jesús Torres Nuño,juntament amb l’advocat dels treballadorsÓscar Rubio González, i Enrique GómezDelgado que completava la delegació coma assessor. Tant Jesús com Enrique, són amés membres del POS, secció mexicanade la LIT-ci.

LI- Feu-nosun resum delconflicte

Óscar- En laq ü e s t i ón e t a m e n tlegal, és unae m p r e s amultinacionalque tracta (...)d ’ i m p o s a runilateralmentc e r t e scondicions detrebal l, de

reduir conquestes laborals de mésde 65 anys. Això porta a unaruptura amb l’empresa però,segons les lleis mexicanes, perquèuna empresa tanqui ha de complircerts requisits i portar-losprèviament davant un tribunal, amés de demostrar que existeix undèficit dels seus guanys, i que laperjudica de manera tant greu com

per poder obtenir l’autorització detancament per l’autoritat. Coml’empresa ha estat pròsperaeconòmicament i davant unsindicat representatiu, va optar pelcamí de tancar i fa pressió sobre elgovern perquè declari el movimentde vaga del sindicat com aimprocedent, que és una figura queno contempla la llei mexicana, queparla només de vaga existent oinexistent, lícita o il·lícita. El termeimprocedent va més enllà de leslleis mexicanes i va ser creat per aque els obrers no tornessin als seusllocs de treball, perquè en el pitjordels casos, amb la declaració dela vaga com a inexistent, en les 24hores següents els obrers s’hauriend’haver reintegrat a l’activitat. Ambel terme improcedent, termeinventat per l’autoritat, no es diuque els obrers tornin, amb la qualcosa els deixa sense treball, senseliquidació i amb l’empresa tancada.Per això tenim un judici d’emparapendent, per veure si es reverteixaquesta resolució de l’autoritat,que aparenta ser estrictament legalperò que té una important càrregapolítica.

LI- Des de quan i com és lavostra lluita?

Jesús- Realment el sindicat estàen l luita des que va entrarContinental a l’empresa, perquè el98 va arr ibar acomiadant 18treballadors. A mi era la cinquenavegada que m’acomiadaven, japorto 23 anys a la planta. Abansera propietat d’un mexicà d’origenl ibanès, l’home més ric deLlatinoamèrica, amb més de 8.000mil ions de dòlars, però ambContinental el conflicte és encaramolt més frontal. L’enfrontamentha anat creixent f ins el puntculminant quan l’empresa decideixuni lateralment el tancament idetermina la mort del sindicat,

cosa que està encara per veure.Des d’aquest moment nosaltres

hem lluitat per la nostra reinstal·lacióal treball. El sindicat té una enormetradició de solidaritat, primer internai després cap a l’exterior. Hi ha unacord que diu, i fins on sabem ésúnic en la república, que elstreballadors que són acomiadatssense justificació legal, cobren elsalari íntegre mit jançant eldescompte a tots els altrestreballadors d’una quantitat persostenir el company durant eltemps que duri la lluita. D’aquestamanera, jo vaig poder resistir dosanys fora del treball lluitant per lameva readmissió, cosa quefinalment es va produir a mitjans del’any passat. Llavors, les relacionsamb altres organitzacions, no sónd’ara. Al menys, el temps queportem en el Comitè executiu, hemtractat d’obrir el ventall de relacionsamb d’altres organitzacions quesimpatitzen amb la nostra lluita. Iha estat molt positiu: el 1er de maigva ser la culminació de tot aquesttreball. I amb la intenció d’entraren contacte amb organitzacions del’exterior vam establir una relacióamb sindicats de rodes (“llanteros”)de Llatinoamèrica. Aquest frontagrupa 25 sindicats.

LI- Com va ser i per què lamarxa a Ciutat de Mèxic?

Jesús- La vaga té l’objectiufonamental que l’empresa no treguiabsolutament res. Llavors realitzemuna gran marxa de la ciutat deGuadalajara a la Ciutat de Mèxic,vam recórrer més de 1.000 Kmamb un contingent de 150treballadors i algunesorganitzacions solidàries. Anàvemamb 17 autobusos visitant lesdiferents ciutats industrials del país:per exemple vam visitar la plantaNissan que té 4.000 treballadors,la General Motors que en té 5.000,la VW que en té 12.500... i unaciutat que abans va ser moltpròspera industrialment, ciutatSagun, i que ara està pràcticamentabandonada després del flagell dela desocupació. Així, amb elsindicat d’una empresa d’allà,Dinato, que va tenir 13.000treballadors i actualment només enté 1.000, i el de National Castingsque és una transnacionalamericana que també va tancar lesseves portes al desembre -1.600treballadors- sense cap avís, hemdecidit aixecar un front per frenar

21

FORO

SOC

IALels tancaments i l· legals de les

empreses i exigir l’expropiació perpart del govern mexicà.

Finalment, durant aquestamobilització també vam visitar lacomunitat de S. Salvador Atencoque està a 30 km del DistricteFederal, i és una comunitat queestà resistint a la construcció d’unaeroport de la ciutat de Mèxic,perquè això significaria la destruccióde les seves terres veïnals, que sónper al cultiu, destruiria la sevacultura i les seves tradicions. Estanresistint amb el matxet a la mà. Lesmobilitzacions es caracteritzen peraixò, han tingut enfrontaments ambla policia amb matxets. Aquestacomunitat ens va rebre acanonades, canonades de salva enhonor a la l luita del sindicatd’Euskadi. Va ser una cosa moltemotiva que companys tanlluitadors ens rebessin d’aquestamanera, i hem establert una relaciófraterna molt estreta amb elspagesos d’Atenco, els hemacompanyat en les sevesmobil i tzacions, el ls ens hanacompanyat a Jal isco a ferguàrdies, vam construirconjuntament per exemple lesbarricades que hi ha a Euskadi...La unitat obrera i pagesa començaa tenir reflexos en el nostre país.

LI- Per què la gira per Europa?Enrique- La gira va ser un acord

de l’assemblea general, perquè alsindicat el distingeix el que és unprincipi bàsic de democràciaobrera: l’organització gira segonsdetermina l’assemblea general, noés el dir igent qui mana en elsindicat. I l ’organització vadeterminar que era molt importantvenir a Europa i fonamentalmentanar a la llodriguera de Continentalque és Hanover a Alemanya,perquè tenim la ferma intenció deque el patró, l’amo del capital, had’entendre que si no resol elproblema d’Euskadi, no passarà elmateix que va passar a Àustria oSuècia on estan per tancar lesplantes amb una tranquil·litat, enssembla a nosaltres que fins i totvergonyosa (...) Per això nosaltresanem ara a Viena, per establirrelació amb els treballadors quevan a fer fora, perquè aquest ésun altre objectiu de la gira, establirrelació amb altres treballadors deContinental d’altres països. (...) Iaquí a Europa va coincidir amb elFST, i nosaltres no desaprofitarem

cap fòrum on ens doninl’oportunitat de plantejar elproblema, però també diem quehi ha un cert menyspreu cap alsproblemes dels treballadors. Aixòens sembla molt greu, perquè nopassa només aquí a Europa,també a Mèxic, en una reunió quehi va haver per la Cimera deMonterrey (...), allà també vamhaver de lluitar espais, amb gentque no representava res, perquèinsisteixo que el problemad’Euskadi avui a Mèxic és unproblema de primer ordre. Per aixòaquí no ens va estranyar molt. Peròla gent que organitza aquestsfòrums hauria de tenir més encompte els treballadors, que sónles víctimes de la globalització, sino tot el que resta són aspectesdeclaratius (...) perquè va haveruna dona de l’organització que vabloquejar que poguéssim parlar enel tancament d’una manifestaciótant important com la de Madrid, ifins i tot veia amb desgrat queanéssim a la capçalera amb lapancarta. Però ja dic que no vamvenir pel FST, sinó que va coincidir.Nosaltres venim a establir relacionssobretot amb trebal ladors isindicats del sector de les rodes:a Madrid amb els companys deCCOO, a Vitoria amb els deMichelin, avui a Barcelona amb elscompanys de CGT de Pirelli, i jadegut a la manca de temps nopodrem passar per Milà o perClermont Ferran, però queda almenys el contacte. De moments’han obert una sèrie depossibilitats. Ja tenim els acordsamb els sindicats de Michelin i dePirelli d’enviar a Mèxic avisos desolidaritat, que seguramentaixecaran l’ànim dels nostrescompanys allà.

LI- Què va passar en elParlament Europeu?

Enrique- Vam aconseguir queuna diputada alemanya plantegésel cas en el Parlament Europeu i amés, davant la compareixençapública de Fox, dient que el seugovern és un govern del canvi, querespecta els drets humans, elsavanços en drets laborals enaquest sexenni ... els companysJesús i Oscar van repartir dins delParlament Europeu un butlletí depremsa dient clarament “Foxmenteix” i això va causarl’escàndol, perquè a més es valliurar a tots els diputats mexicans,

als senadors, a la premsa mexicanai estrangera. Els van treure, peròde millors parlaments els han tret.

LI- I avui a Barcelona?Jesús- La visita a la fàbrica SEAT

avui a Barcelona ha estatimpressionant. No coneixíem laindústria europea, i conèixer-ladirectament, amb més de 12.000treballadors, i establir contacte ambCGT en el interior, a nosaltres enssembla fonamental. Era un objectiuestablir relació amb els granssindicats aquí a Espanya. Però amés ha estat molt bo haver estatpresents en una assembleasindical, i poder establir un diàlegmés directe amb els treballadors.Això és molt important, perexemple, a Alemanya, com creiemque l’empresa no ens rebrà, volemestablir contacte amb els obrersalemanys, amb un full traduït al’alemany...

Després vam estar a CGT ambobrers joves de Pirel l i , moltinteressats i amb els que hi vahaver una natural identificació. Així,d’aquesta gira, tot i que hi ha hagut

l’espectacular escàndol que li vammuntar a Fox a Estrasburg,valorem el fet de trobartreballadors de la mateixa brancaindustrial, que tenen la mateixaproblemàtica encara que es tractid’una altra transnacional, enssembla que ens agermana. Joespero que el nostre sindicat tiriendavant i si és així esperem ferun treball internacionalista perquèentenem que és l’única manerad’enfrontar a les multinacionals:amb la unitat internacional delstreballadors.

2222

Armando Varo és un sindicalista de llargatrajectòria, que reflecteix bona part de lahistòria del moviment obrer espanyoldurant el final del franquisme i la transició.No obstant, com ell diu, no està perescriure les seves memòries, sinó quesegueix militant, tant a la CGT, com des defa poc a LI. Nascut a Melilla fa 54 anys, laseva vida i la seva actitud combativa fins eldia d’avui, ens enorgulleix amb la sevadecisió de militar amb nosaltres. Desd’aquestes pàgines volem recollirfragments d’aquesta història que per moltsjoves és desconeguda i perquè per d’altresmolts no-tan-joves sigui una crida areprendre la lluita, així com per a nosaltres,un exemple per a seguir en ella

LI- Quan vas començar amilitar sindicalment i política?

AV- Abans de treballar a la SEATvaig estar en les CCOO juvenils el65, que a la calor de la primeraCCOO que es van crear a Catalunyaque era Harry Walker, des de foravam recolzar amb pintades,... Vaigentrar a militar en el PSUC desprésde la mili, pel 69. (...) Estava aCCOO però em feia certa por entrara militar políticament.

LI- Però essencialment, tusempre vas ser un quadresindical, no?

AV- Si perquè la meva activitatpolítica l’he feta sempre a travésde la meva militància sindical. I finsi tot ara, a la meva edat, emqueixo d’això perquè era moltactivista –com ho érem quasi tots-però la política la feien altres imoltes vegades sense sabernosaltres on ens conduïen.Possiblement, haver estat mésespavi lat pol í t icament haur iaajudat a que potser avui les cosesfossin d’una altra manera. Éremgent amb intrepidesa però moltpoc formats políticament. En elsmeus 20 anys de partit, mai vaigestar en un seminari de marxisme.El que es donava a l legir eraDespués de Franco, ¿qué?; ElPacto por la Libertad y algunacosa de Santiago Carrillo.

LI.-. Vas ser represaliat algunavegada, per què?

AV- Sempre per activitat sindical.Per exemple, t inc 16acomiadaments –4 de la SEAT-abans d’entrar a la SEAT ja haviaestat det ingut, . . . permanifestacions, altres dos. I en el70, amb el procés de Burgos ensva agafar una multicopista a casai ens van detenir a 3 de la SEAT ialtres companys... Em vaig passar21 dies a la comissaria- per què hihavia estat d’excepció- rebent.Quan va acabar l ’estatd’excepció, ens van deixar enllibertat condicional, darrera vaarribar la petició fiscal dels 9-10anys, i uns van marxar a l’exili ialtres ens vam quedar aquí, (...)Després, el 71, vam ocupar lafàbrica, i com ja teníem ordre derecerca i captura, doncsdoblement perseguits, per haverparticipat en ella. Va ser quan hiva haver un treballador mort, ialtres ferits de bala a més de mil i

escaig acomiadats. Així que desde que vaig sortir de la presó finsque va morir Franco vaig estaramb l’ordre de recerca i captura.

LI.- I què vas fes una vegadaamb l’ordre?

AV.- Doncs militar. Havia duessortides: la que et deia tothom,inclòs el partit, que t’exiliessis; il’altra que quasi no et deia ningú,que et quedessis i seguissis lluitant.I vaig optar per la segona. Erencondicions molt difícils, doncshavies de treballar en negre, i joque em deia Andrés García Parras,i no podia dir que tenia cartilla dela seguretat social, perquè per lacartilla et trobava la policia... Vaigfer de tot en aquella època; la mésdivertida, professor de llatí, i sobretot treballar en la construcció,col·locar parquet, descarregarcaixes .. . i f ins vaig haverd’aprendre alemany per a fertraduccions. Havia de menjar i fer-ho de forma que no m’enxampésla policia, (...)

LI- Com va ser aquestperíode pel que fa a la tevamilitància sindical?

AV.- (...) CCOO va passar unaetapa molt di f íc i l després delprocés del 1001. El PC es vaplantejar retirar-se de CCOO entreel 72 i el 74. L’estratègia del PC –i està escrita a Conversacionescon dirigentes sindicales- era ficar-se en els sindicats verticals sols iexclusivament i res de reunionsclandestines i res il·legal. I nomésdues persones, una del CC del PC,que era Cipriano García –per mimolt admirat f ins un momentdeterminat- i jo que era un“milatantet”, un activista; en vamplantejar que CCOO no haviapassat a la història i havia demantenir les seves reunionsclandestines, i a ixò. Ens vamquedar els dos sols per a coordinar

VVVVVarararararo de la SEAo de la SEAo de la SEAo de la SEAo de la SEAT-ArT-ArT-ArT-ArT-Armando de la RENFE entra a LImando de la RENFE entra a LImando de la RENFE entra a LImando de la RENFE entra a LImando de la RENFE entra a LI

Per coherènciade classe

23(...)

les CCOO de tot el país (...). Mira,quan el tancament del MotorIbér ica a Landaven: es vaconvocar la vaga general, i unamarxa sobre Pamplona. Cipri i joestàvem amb el companys deMotor Ibérica,... CCOO va treureel volant sobre la vaga 10 diesdesprés.

LI- Què més hi havia darrerad’aquesta política del PC?

AV- Els canvis en el programa:de vaga general i ruptura, escomença a par lar de sort idanegociada, ruptura estel lada,política de conciliació... Molts delsque érem comunistes en aquellaèpoca, o ho creiem perquèrepartíem el Mundo Obrero, vèiemuna certa falta de sintonia perquèd’una part es recolzaven en elmoviment obrer i per altre, enstrobàvem que en vagues general,per exemple a Vigo, doncs a lesdrassanes Barrera els treballadorsestan en vaga contra Barrera, iBarrera és un dels que estàa la Junta Democràtica i laposició del PC és quasi méspròxima a Barrera que alstreballadors (...) Òbviamentaixò va en contra elstrebal ladors; et dic ara,perquè llavors no ho veia. Jo,i la immensa majoria dels queestàvem en el movimentobrer, pensava que això seriala revolució russa: aquíhauria una democràcia, unKerenski, es trencaria ambles estructures del règimòbviament, i que en poctemps el moviment obrer,faríem els soviets.

LI- Arribem als Pactes dela Moncloa?

AV- Si, allà estava tot escrit; finsla reforma agrària, el control de labanca, o sigui el que hi ha de floriti el que no s’acompleix en totesles const i tucions, i e l que escompleix. I el que es compleix ésque estem en una economia“social” de mercat, que és unsistema capitalista, això sí ambeufemismes, però un sistemacapitalista... Bé, i el resultat és totaixò que hem viscut: consens ambel règim, cap ruptura, inclòsaquells que ens torturaven en lescomissar ies després esconverteixen en els policies de lademocràcia, i l’exèrcit que persobre de l’autodeterminació dels

pobles està defensant la unitatd’Espanya (...)

LI- Però amb lesmobilitzacions que havia, comes va imposar?

AV- La major forma dedesmobilitzar es dividir (...) CCOOhavia estat un moviment queaglutinava a tot el món des del’anarquisme, passant persocialdemòcrates, cristians,.. ienteníem que era un moviment declasse, (...) perquè els interessoscomuns com a trebal ladorsestaven per sobre. I no obstant,a Espanya després de 40 anysd’anticomunisme, es legal itzaprimer al PC que als sindicats...inclòs això li va venir bé al PCperquè UGT es legalitza abans –lligat ja al PSOE-, inclòs la CNT –que independentment de la sevahistòria, en els últims anys delfranquisme no existien- i CCOOs’espera a que Ar ias i Fragaautoritzin la seva legalització... i li

va molt bé al PC que apareix-hil lavors ja com el s indicatcomunista perquè és el banderíper enganxar el vot treballador.

El divideix, interessa a tots elspares de la constitució, inclòs elPC (...) i en definitiva, el cabdald’unió del nou moviment obrer esfrustra en l’etapa de Transició.

LI- Com i per què vau canviarde posició respecte als Pactesde la Moncloa?

AV- Jo vaig defensar els Pactesde la Moncloa, perquè em creiaque el cop estava aquí (...) peròdesprés vaig pensar, es veritatque hi havia soroll de sabres, però

realment això obl igava a unspactes com els de la Moncloa“para no dividir en dos España”,o es podia haver fet com elsportuguesos, aïl lant a l’aparellsalazarista i nosaltres a l’aparellfranquista? En aquella època nidéu es declarava franquista...excepte Blas Piñar i quatrebojos... Hauria sortir l’exèrcit auna altra guerra civil? Aquesta ésla sensació que des del PC se’nstransmet, que pot haver-hi unaaltra guerra civil, i nosaltres, ensho crèiem i vam frenar. Peròdesprés de Tejero hi ha leseleccions polítiques que guanya elPSOE. Si tu segueixes la posiciódel PC és el no t’atreveixis a votarmés enllà d’un partit demòcrata ide centre, perquè si ens votes anosaltres o als socialistes, estàsjustificant un cop. La postura delFelipe “pel canvi” –altra cosa ésel que van fer després- és moltmés revolucionària i més atrevidaque la del PC. La por va fer que el

PC fes campanya pera Landelino Lavilla, ...I com a representantdel moviment obrer enel comitè central delPSUC, ho vaig dir: elPSOE ens passa perl’esquerra, per què noes demana el vot declasse?; no, no, caliadonar el vot cap a lesp o s i c i o n sd e m o c r à t i q u e sacceptades pel règim,és a dir, per Fraga icompanyia, perquèsinó podíem provocarun altre cop....Aquívaig marxar del PC.

LI- I a CCOO,quina va ser la batalla?

AV- Llavors hi havia 3 milions deparats, la reconversió... i sócSecretari del metall de CCOO deCatalunya, i estic en l’executivade la CONC i en la Confederal, i( . . . ) nosaltres acceptem unapolítica de concertació per a frenarl ’atur. Però com controles tuaquests diners que controla elpatró i el govern? I això ho veig aposter ior i : hem perdut poderadquisitiu en la SEAT i es segueixliquidant llocs de treball, a LaMaquinista i segueixen tancant,...La reestructuració de plantilla,

Madrid. Mobilització del Foro Social. Amb L. Blanco,coordinador general de CATAC-IAC i el nostre company Víctor

2424

(...)

com els processos de reconversió,com el canvi dels processos deproducció amb la globalització enEspanya, i aquí no plantegem unaalternativa de classe. Alguna cosavam fer, com a illes, com SolerAlmirall: una empresa espanyola quees queda una multinacionalalemanya, KurgerFischler, ... iforcem que l’INIes quedi amb laplanta productiva,i frenem algunamés... però nodonem el passegüent, que eral anacionalització,...Aquí es quedem.I en el sectorauxil iar del’automòbil, queeren empresespetites de capitalautòcton? Totesdesapareixen. Elpaper que jugal’INI, ja amb elPSOE, en lloc de potenciar un sectorautòcton potenciador de tecnologia,es lliura a les multinacionals, com elsector auxiliar. L’any abans del’entrada de VW a SEAT, lapenetració del capital alemany eradel 0,3%, a l’any següent era del5% sols en la indústria del automòbil.I això que SEAT els la regalen, o siguino és capital real ... calia pagar elsfavors de l’operació Flix que havienajudat el PSOE a guanyar leseleccions del 82. I això passa a quasitots els sectors de producció.

La siderúrgia, si es manté és perla pressió política i sindical que hi haa Astúries i Euskadi, i com que aValència tenen menys trajectòria estanca Sagunto. Però ni perproductivitat ni per qualitat. Darreradel tancament hi ha elreconeixement per part del governde Felipe González de l’Estat d’Israeli com a mesura contra això, elspaïsos àrabs deixen de comprarl’acer que es feia en Altos Hornosdel Mediterráneo. I CCOO norespon com havia de fer-ho, queera, amb el tancament de l’empresai en defensa dels llocs de treball,primer cridant a la solidaritat ambuna vaga general, i segon forçantles inversions públiques, contra ellliurament a les multinacionals, ambdiners públics... I en això ja vam

xocar amb CCOO, amb el procésde Altos Hornos del Mediterráneo,deixo acció sindical en la Confederalde Madrid i vinc una altra vegada ala SEAT, perquè no estava d’acord.

LI- I la ruptura definitiva ambCCOO?

AV- A la SEAT jo ja tenia,òbviament, molts problemes... i

empassant molt però seguia aCCOO. O sigui, després d’aquestcongrés del Metall a Catalunya enquè jo vaig defensar la política depactes i vaig sortir secretari general,ve un altre i em presento a lareelecció, canviant el discurs: ho hevist amb els meus ulls, no és teoria.Però ja CCOO ha entrat en els“pasteleos” (...) Ho escric cominforme de gestió, i que el que johavia defensat anteriorment noserveix i el capítol de la corrupciósindical,... En el secretariat emrebutgen l’informe (...) però com elmantinc, arribo al congrés i guanyoper unanimitat amb duesabstencions (...) però ja s’han posatd’acord els del PSUC amb els delPCC per posar un altre nou secretarigeneral, i no quedo ni en l’executiva,ni el consell, ni enlloc. Això sí, comque no s’atreveixen a defensar elcontrari del que jo exposo, tothomvota a favor.

I me’n torno a la SEAT, i segueixoa CCOO, i sense hores sindicals, isegueixo treballant... hi ha eleccionssindicals, torno a sortir, faig el trasllata Martorell, (...) ja en el procés dedegeneració en SEAT, i hi ha larenovació del comitè i en la ZonaFranca, la CGT que quasi no existia,es converteix en el més votat... is’arriba al conveni col·lectiu. Es veuvenir clarament que estan negociant

el conveni que vol l’empresa, no elque volen els treballadors, amb unparell d’aturades i un altreconvocatòria de dos dies pelmoment decisiu del conveni per talque el que han “pastelejat”prèviament no apareixi com a unaconcessió... I arriben dos dies d’aturi ja anava de torn de tarda, i ensarriba un fax des de Madrid dient

que esd e s c o n v o q u il’aturada perquèl’empresa acanviat d’actitud ianirà a cedir, i lagent es preguntaen què cedirà? Ien l’assemblea,diem que no, il’atur s’inicia aMartorell i a lesdues hores estàLópez Bulla, juntamb el cap depersonal, amb unbon amic Vallejo,Simón Rosado –el nou secretarig e n e r a l

“pasteleando” a CCOO entre elPSUC i el PCC- ens criden a partper dir-nos que l’atur és il·legal, i queprobablement estem acomiadats,“ja ho saps Varo”. I els hi dic, aquíestà l’assemblea, (...) i comencenamb que aquest atur és unabufetada a la comissió negociadora,és il·legal, tindrà repercussionsd’acomiadats... La gent vol llançar-s’hi al coll...així que acaba LópezBulla dient visca la vaga. A tot aixòles assemblees de la Zona Francacanvien i es fa vaga i es sumaLandaven. Gil i Diosdado que estanper CCOO en la negociadora deMadrid, tracten de legalitzar la vaga,però els diuen que ni parlar-ne i queCCOO son tots,.. i legalitza la vagaCGT.. i per això no hi ha represàlies.Després d’això hi ha l’expulsió del’executiva de Martorell, en quèestàvem Rejón, Diosdado, Gil , "elviejo" i jo ... érem 5 i la gent deia:trenquem els carnets. I nosaltres elshi dèiem que no el trenquin, éremnou-cents i escaig, i retenim laquota 6-7 mesos i seguim reunint-nos, organitzant-nos, etc. I comCCOO no canvia d’actitud, i comel tema de participació iassemblees i tot això estava moltpròxim a CGT, discutim en unaconferència la integració. Entremtots: va haver que canviar algunescosetes per part de CGT, com que

BCN. Contra les expulsions. Agost 2001

25

estava prohibit en aquella època elmilitar en un partit polític i en elsindicat (...)

LI- Després entres a treballara la RENFE, i en el 98 ets elegitper al SP de Catalunya de la CGT.Com valores aquest període?

AV- Vaig sortir de SEAT de malesmaneres i vaig treballar en unacooperativa, i em vaig emportar unafrustració perquè en aquestsistema, els treballadorscooperativistes al f inal esconverteixen en més explotadorsque els empresaris... i després empresento a una convocatòria deRENFE. I fins que no soc fix aRENFE, estic callat i en el torn denit. La pitjor època de la meva vida!Perquè jo no podia militar ni res,primer per condicions econòmiques,però després perquè en precaricom estava, en quan en veiessinels meus estimats companys deCCOO possiblement no emrenovaven el contracte, i això perells mateixos... I quan soc fix entroa la CGT, i dono un cop dea mà, elque puc, però molt poquet. I emvenen a buscar els companysde RENFE i Emili Cortavitartei em proposen que si vull serd’Acció Sindical. I dic deveritat, el que els companysde RENFE em proposessin,em van donar la vida.

I d’aquest període en el SP,amb sinceritat, i a part de lesmales estones, jo m’hesentit com quan tenia 20anys, he recuperat les mevesvelles il·lusions. Estic satisfetdel treball realitzat, i això queens van deixar sols a tres,..Una altra cosa és elminiobrerisme, el sectarisme,el dogmatisme amb que vaacabar el congrés, això del“pedigree” que si tu has sigutcenetista, tot el que facis està benfet... I jo no em penedeixo del meupassat a CCOO, al contrari, igualalguns que em recriminen aquestpassat tenen poc que dir del quehan lluitat abans. Això, si tenenalguna cosa a dir.

De tota la vida les assembleesamb els treballadors a CCOO erenel més important, i jo les defensavai ho segueixo defensant. O siguique la participació dels treballadorsno l’he après a la CGT. Òbviamentno, (...) això ho vaig aprendre famolt temps. Bé, i ara torno a estara la RENFE, treballant.

LI- Com va ser l’acostamenta LI?

AV- Va ser per la militància quevaig veure i la claredat quan vamentrar junts en el tema de laimmigració: estàvem sols. Ambposicions molt de classe,políticament molt sèries. (...) I a mésque no es quedava només en unacosa puntual, sinó que transcendia.Jo sóc sindicalista i miro lesposicions polítiques, perquè les crecnecessàries, sempre i quan siguinreals, enganxades al terreny, i queparteixin de que cada derrota ésuna derrota i hi cal lluitar per quèno n’hi hagi ni una. No és veritatque “de derrota en derrota fins lavictòria final”, no, tot el contrari: devictòria petita en victòria petita finsla victòria final. I en aquest terreny,l’activitat vostra en el terrenysindical, en el terreny polític, enl’internacional, és la que ens fa falta.No sóc dels que diuen que elspartits polítics en els sindicatssobren: sobren si fan de corretja detransmissió, sobren si és per aimposar a fulanet o menganet –iaixò sigui partit polític o ateneu

llibertari- sense tenir en compte resmés. Però hi ha una militància i amés contrastada, i a més ambidees i postures clares, i a mésassumida pels treballadors, i queeleven el nivell de consciència, ...són imprescindibles, mantenintsempre, per suposat, la autonomiasindical. Però autonomia sindical novol dir que les opinions polítiquesno s’expressin; vol dir ques’expressen, es debaten i la quedemocràticament guanyi, guanya.I si demà has perdut, has perdut:aquesta és la democràcia obrera ino altra història. L’altre ésapoliticisme falangista.

Madrid, 05/02. Reunió amb la Xarxa Sindical Internacional

LI- A qualsevol pot sorprendreque encara així entris a militaren un partit trotskista i tan petit,per què?

AV- Perquè té una orientaciópolítica clara. Sóc dels que creu quesón les idees les que triomfen, i nola quantitat, sinó l’instint que inspiraaixò. Jo em vaig quedar a CCOOamb Cipriano, i érem dos... i vamtirar endavant. Jo defenso que hihagi una transformació social, i quinpartit ho defensa avui en el nostrepaís? Esperar que el temps passi iper no sé quina cosa utòpica,guanyem la nostra societat, jo hoveig com el cel pels catòlics: quequan et moris aniràs al cel. I no;això cal fer-ho cada dia, i aixòsignifica labor política. I labor políticaés un projecte polític i aquest avui,en l’etapa de la globalització, ha detenir en compte la dimensió i la lluitainternacional, -no ho dic perquèsigui el nom del partit- i que això esguanya amb la democràcia obrera,i lluitant perquè les institucions tipussindicats seguin cada vegada mésde classe, no comunistes,socialistes, anarquistes... no, de

classe,... i això qui hodefensa avui? Jo llegeixo,no és que passàveu perallà. I per què vosaltres?Doncs perquè soucoherents, i jo m’heequivocat moltes vegadesen la vida però sempre hedefensat el que creia just iaquí no m’equivoco, i si nojo què sé passat demà onestaré!, però ara estic oncrec que he d’estar. I el quecompte és el que es facada dia. O sigui, no ésqüestió de nombre, és declaredat, d’estar en elmoviment de masses,d’impulsar-ho realment, i

amb consciència de classe. Que esdigui LI i siguem pocs, doncs sompocs, i demà serem més. Si volemtransformar la societat, ho hauremde fer com ho fa LI: confiant en elstreballadors i lluitant en les sevesorganitzacions, defensant la sevaindependència, i no com el partitd’on jo venia, que això es fa perquèho diu el partit... No, no, no, es fadebatent i guanyant, però noguanyant a "mano de palo", sinóen la consciència, i això és LI.

2626

L'EurL'EurL'EurL'EurL'Europa del capital segueix el seu camíopa del capital segueix el seu camíopa del capital segueix el seu camíopa del capital segueix el seu camíopa del capital segueix el seu camí

Liberalització delmercat energètic

La cimera de la UE celebrada a Barcelona passarà a la història com aquella enquè es va aconseguir un principi d’acord de liberalització del mercat energèticeuropeu. Segons aquest s’obrirà el mercat de l’electricitat i el gas el 2004 per alsdenominats consumidors professionals –el que representarà l’obertura d’un 60%del mercat i es retardarà sine die l’obertura per a la resta d’usuaris i, a més,s’acorda incrementar el nivell d’interconnexions elèctriques transfrontereres coma primer pas en la creació del mercat energètic únic europeu.

El camí de la liberalitzacióEl nostre model econòmic i social

és energèticament dependent, totssabem el que passa quan ensquedem sense subministramentelèctric, o tots podem pensar quèpassaria al país si s’interrompés elsubministrament de carburant. Desdels seus inicis la indústriaenergètica ha estat fortamentlligada als governs nacionals, ja siguiper tractar-se directament

d’empreses públiques o béd’empreses a les quals -encaraque fossin de capital privat- elsgoverns els hi havien atorgat amplisdrets monopòlics per tal de poder-les controlar i amb un mercatfortament regulat.

L’Europa de l’euro, que es perfilade manera definitiva en el “Tractatde Maastricht” (1993), té com apilars bàsics les “quatre llibertatseconòmiques” –lliure moviment demercaderies, persones (treball),serveis i capital- que en el seu diavan conformar l’Acta ÚnicaEuropea (1987) i que posteriorment

es van incorporar al Tractat deMaastricht. En cap moment, entot el procés de formació de l’actualUE s’estipula cap tractamentespecial per al sector energètic. Ésen aquest context que s’emmarcael procés de liberalització d’unsector que és clau per aldesenvolupament de qualsevoleconomia.

Els interessos, aparentmentcontraposats, de sobirania

nacional versus liberalització delsector energètic i la creació d’unmercat europeu ha suposat unl larg camí per arribar a lasignatura per part tots elsmembres de la UE d’un primeracord. Ja el 1988, la ComissióEuropea va decidir que havia defer arribar la seva iniciativa del l iure mercat al sector del’energia i va considerarnecessari clarificar les normes dela competència en els sectorsdel gas i l’electricitat a través deldesenvolupament de directriusespecífiques. El Mercat ÚnicEuropeu i la tendència cap a ladesregulació i la liberalització endiversos països europeus,particularment al Regne Unit i

Escandinàvia, va donar lloc a unnou concepte de la “integració delmercat de l’energia mitjançant laliberalització”.

França ha estat el país que mésreticències ha posat a l’horad’acordar el procés de liberalitzaciódel mercat energètic i el seucalendari d’aplicació. La sevapostura respon a la seva realitat,mentre que a la resta de països jas’ha produït la l iberal ització-privatització de tot o de bona partdel sector energètic, aquest encaraestà en mans públiques. Per

aquest motiu França va aconseguirbloquejar la proposta del iberal ització en la Cimeracelebrada a Lisboa i tampoc no esva aconseguir cap acord en lad’Estocolm. Romano Prodi,president de la Comissió Europea;el comissari europeu de laCompetència, Mario Monti i lacomissària Loyola de Palacio havienamenaçat, davant la resistènciafrancesa, d’imposar als quinze laseva proposta d’obertura del sectorenergètic basant-se en l’article 86del tractat de la Unió Europea, quepermet a l’executiu adoptar lesmesures legislatives precises perobligar els estats membres a obrirels seus mercats.

Qui en surt guanyant?Si escoltem als preconitzadors i

defensors del model econòmicneoliberal ens podrien arribar aconvèncer que amb la privatitzacióde les empreses productoresd’energia i amb la liberalització delmercat tots tindrem energia “bona,bonica i barata”, i sobretotrespectuosa amb el medi ambientde manera que a mésaconseguirem posar-nos la medallad’acomplir els acords de Kyotosobre la restricció d’emissions degasos d’efecte hivernacle. Però noens hem de deixar enlluernar, elsúnics que realment aconseguiranun major benefici són el gran capitali les grans empreses del sector acosta del medi ambient i delsconsumidors. No cal tenir massaimaginació per trobar arguments irefutar el seu discurs, només calanalitzar el que ja està passant alspaïsos on s’ha privatitzat, com ésel cas del Regne Unit od’Escandinàvia, o veure la situacióque ja estem començant a viure al’Estat espanyol: només queda enmans del govern la xarxa d’altatensió, la qual també té intenció deprivatitzar.

La l iberal ització del mercatenergètic no només no dónasolucions als problemes que, demanera reiterada, s’han denunciatque ocasiona l’actual model, sinóque els agreuja ja que lescondicions en que s’emmarca sóntotalment contraposades a les quepoden permetre una solució real alsproblemes.

Els experts no es cansen de dirque la solució als problemesambientals, els derivats del consum

Foto Cris

Escola d'estiu deLluita Internacionalista

Entre els dies 1 i 4 d'agost tindrà lloc la IIIEscola d'Estiu de Lluita Internacionalista.El tema central serà "Actualitat de la lluitacontra el feixisme". Les activitats esdesenvolupen amb ponències, debats engrup... Si hi estàs interessat/da, posa't encontacte amb nosaltres.

27

INTE

RNAC

IONA

LPalestina: JenínPalestina: JenínPalestina: JenínPalestina: JenínPalestina: Jenín

L'altra SrL'altra SrL'altra SrL'altra SrL'altra Srebrebrebrebrebrenicaenicaenicaenicaenicai producció d’energia, passa peruna millora en el rendimentenergètic i un ús més racionalde l’energia, per la diversificacióde les fonts d’energia amb unincrement important en lautilització de les fonts renovables(tot tendint a la substitució deles actuals fonts no renovables)i una descentralització de laproducció de manera que siguimolt més propera al seuconsum. Però la realitat ques’imposa és la contrària, si bé laprivatització, desregulació iliberalització han representatl’entrada en el sector energèticd’importants quantitats decapital aquest ho ha fet ambfinalitats especulatives, a larecerca de la màxima rendibilitatamb el mínim temps, i això noés compatible amb plantejar lanecessitat d’aconseguir unamillora en el rendiment ja queaquesta necessita fortesinversions en noves instal·lacionsamb tecnologia menyscontaminant i la millora de lesxarxes de transport que, a més,representin un menor impacteambiental –com pot ser elsoterrament de bona part de lesxarxa d’alta tensió-. L’oberturadels mercats a la l l iurecompetència comporta la lluitade les diverses companyies perassegurar-se una clientela i aixòels obliga a obtenir energiabarata que, actualment, noméses pot aconseguir a partir de lesfonts d’energia tradicionals –combustibles fòssils, energianuclear-. És difícil que en aquestcontext es puguin crear novescompanyies que utilitzin les fontsrenovables –energia solar,eòl ica- per a la producciód’electricitat i, a més, puguinaccedir a unes xarxes dedistribució en mans de granscompanyies. A més, aquestesveuen els seus interessos en lacreació d’un gran mercateuropeu i no en permetre queuna part de la seva potencialclientela pugui obtenir energiaelèctrica a domicili a partir de lautilització d’energia solar o enpetites plantes properes al llocde consum i sense una finalitatlucrativa.

Anna Morelló

Jenin ha esdevingut un símbol de la lluita del poble palestí. Aquestcamp de refugiats, creat el 1953 per acollir la població desplaçadaper la creació de l’Estat d’Israel, ha estat l’escenari de l’agressiómés sagnant de l’última ofensiva israeliana, justificada en el marcde la “creuada” internacional contra el terrorisme. Però alhora aJenin s’ha viscut una resistència heroica, que s’enfronta al quartexèrcit més gran del món, i encara avui resisteix noves incursions.Aquest camp de refugiats és també un símbol del paper del’anomenada “comunitat internacional”: l’ONU ha vetat lainvestigació de la massacre, com ho va fer amb Srebrenica, a Bòsnia.Novament és còmplice del genocidi.

Al camp hi viuen uns 13.000refugiats -amuntegats en un espaid’1 km2- però quan la nit del 3 d’abrilhi van entrar els tancs i lesexcavadores israelianes hi haviamolta més gent que, fugint delsatacs a d’altres poblacions, havienbuscat refugi al camp. Els testimonisque van viure l’agressió expliquen unescenari d’horror: bombardejos desd’helicòpters Apatxe, execucionssumàries a la porta de les cases,destrucció massiva de cases ambles excavadores, i ús de població civilcom a escuts humans per “protegir”els soldats durant l’agressió. Encomençar l’ofensiva, Israel vadeclarar Jenin una zona militartancada, de manera que ni lapremsa ni les organitzacionshumanitàries van tenir-hi accés; lapoblació no tenia cap possibilitat defugir. Els palestins van mirar deprotegir-se amb l’única cosa de quèdisposaven: armes curtes i explosiuscasolans, amb els quals van minarels voltants del camp per aturarl’entrada dels tancs. La resistènciafou valenta i es mantingué durantdues setmanes, però era impossibleque tot sols aturessin el quart exèrcitmés poderós del món. Quan al’horitzó es van veure arribarbombarders F-16, amb unaamenaça de destrucció total i sensecap possibilitat de fugida per a lapoblació, els lluitadors palestins vanlliurar-se. Que recordin Jenin els quis’omplen la boca condemnant elterrorisme palestí, perquè a Palestinaqui provoca el terror és Sharon i elseu projecte de neteja ètnica, queja es va fer evident el 1982 a lesmassacres dels camps de refugiatsde Sabra i Shatila.

Després de l’agressió l’exèrcitisraelià va seguir impedint l’accés de

l’ajuda humanitària i de l’assistènciamèdica durant sis dies. La poblaciópalestina d’Israel –que viu encondicions de misèria- va fer un granesforç de solidaritat per enviar ajudades de Salem, però el menjar i lesmantes –com les ambulàncies dela Creu Roja- mai no van arribar alcamp. Encara avui Israel bloqueja larecuperació de cossos i estàesborrant totes les proves de la

massacre. Malgrat l’ocultació no espot negar l’evidència: segons fontspalestines avalades per AmnistiaInternacional i Creu Roja, com amínim 400 persones (la meitat donesi infants) han mort i 4.000 s’hanquedat sense casa; hi ha hagut moltpocs ferits, cosa que indica que elssoldats tenien ordres de disparar amatar. La majoria d’homes van serdetinguts o deportats i encara hi hamolts desapareguts. Hi ha com amínim 2.000 detinguts, molts delsquals han estat traslladats al campde concentració d’Ansar-3, en pledesert del Negev, que Israel acabade reobrir i on van ser confinats170.000 palestins durant la primeraIntifada.

2828

INTE

RNAC

IONA

L

MarMarMarMarMarrrrrrocococococ

L'ANDPM,sindicat dediplomats a l'atur deMarroc, va celebrar del 16al 19 de maig el seucongrés. La invitació que enmotiu d'això ens van ferarribar ens omple d'orugll, itot i que ens va serimpossible fer-hopersonalment, els vamadreçar una salutació.Quedem a l'espera de lesconclusions de les tasquesdel seu congrés, de quèinformarem en properesedicions. Des d'aquí,tornem a saludar els treballsdels companys.

Mentre els tancs israeliansatacaven Jenín, Sharon obtenia totel suport dels EUA: Powell vaperegrinar vuit dies pel nord d’Àfricaabans d’arribar a Israel, per donar-li temps a acabar la feina; pocdesprés era rebut a Washingtonper Bush, que va declarar queSharon era “un home de pau”...Sense oblidar que tant els Apatxescom els F-16 són de fabricaciónord-americana i que Israel és elprincipal receptor d’ajudaeconòmica i militar dels EUA. Lacomplicitat és tal que la poblacióde Jenin va rebutjar un camiód’ajuda humanitària provinent delsEUA. La UE també s’ha posat alservei de Sharon acceptant ladeportació de 13 palestins del’església de Betlem, que ni tan solshan tingut l’oportunitat d’un judici.

Ens volen esborrar Jenin de lamemòria, com ho van intentar ambSrebrenica, però al final va haverde dimitir en ple el govern holandès,assumint que els seus cascos blaus–després d’haver desarmat lapoblació- no la van defensar del’agressió dels txètnics. Hem dedonar veu als supervivents de Jenínperquè expliquin què ha passat;hem d’exigir l’alliberament delspresoners i que es conegui el destíde cadascun dels desapareguts;hem d’exigir investigació i càstig perSharon i els seus còmplices al món.Jenín no pot caure en l’oblit i laimpunitat.

Cristina- Barcelona

Aquí ensAquí ensAquí ensAquí ensAquí enstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràsAp. Correu 23036 CP - 08080 de BarcelonaAp. Correu 206 CP- 17080 de GironaAp. Correu 92 CP-28320 de Madride-mail: luchaint@retemail.eshtpp: personal1.iddeo.es/luchaint

Pots subscriure't a la nostra revista mensual (a escollir vesió en castellà o encatalà) enviant les teves dades a l'apartat de correu i fent l'ingrés per un anyal compte corrent: La Caixa 2100- 3459-31- 2100220515 (3.300 pesseteso 20 euros si te l'hem d'enviar per correu dins de l'Estat espanyol i 3.000pessetes si cal fer-ho fora de l'estat espanyol). La subscripció de lliuramenten mà és de 2.200 pessetes i la podeu fer posant-vos en contacte ambqualsevol militant del grup.

Publicació mensual de Lluita Internacionalista. Dip. legal B-48673-2001Lluita Internacionalista no es fa responsable de l'opinió expressada en els articlessignats.

SREBRENICA 1995 JENÍN 2002

El 80% del professorat de lesEl 80% del professorat de lesEl 80% del professorat de lesEl 80% del professorat de lesEl 80% del professorat de lesescoles d’adults de Catalunyaescoles d’adults de Catalunyaescoles d’adults de Catalunyaescoles d’adults de Catalunyaescoles d’adults de Catalunyahan secundat la vaga. Èxit dehan secundat la vaga. Èxit dehan secundat la vaga. Èxit dehan secundat la vaga. Èxit dehan secundat la vaga. Èxit dela concentració davant la seula concentració davant la seula concentració davant la seula concentració davant la seula concentració davant la seude Benestar Soc ia l . Ca lde Benestar Soc ia l . Ca lde Benestar Soc ia l . Ca lde Benestar Soc ia l . Ca lde Benestar Soc ia l . Ca lassenyalar la participació i elassenyalar la participació i elassenyalar la participació i elassenyalar la participació i elassenyalar la participació i elsuport molt s igni f icat iu desuport molt s igni f icat iu desuport molt s igni f icat iu desuport molt s igni f icat iu desuport molt s igni f icat iu del ’a lumnat de les escolesl ’a lumnat de les escolesl ’a lumnat de les escolesl ’a lumnat de les escolesl ’a lumnat de les escolesd’adults.d’adults.d’adults.d’adults.d’adults.

El comitè de vaga va ser rebut alfinal de la concentració de vuithores, en nom de la Consellera, perla Directora de Serveis de B. Sociali es va exigir: retirada del documentd’inici de curs que s’anava anegociar el 31 de maig i una reunióimmediata amb la Consellera de B.Social.

Fins ara cap de les duesdemandes s’han complert.Continuen les mobilitzacions ambel pla de l luita aprovat perl’assemblea: acció dels partits del’esquerra parlamentaria per forçarla reunió i donant suport a la lluita,publicació del manifest en defensadel dret a l’educació públicad’adulta la segona setmana de juny,concentracions davant de les seusde B. Social i Ensenyament.

Lluita Internacionalista va donarsuport amb la seva assistència a laconcentració el dia de la vaga icontinuarà fent-ho a les properesmobilitzacions.

EscolesEscolesEscolesEscolesEscolesd'adults:d'adults:d'adults:d'adults:d'adults:ÚLÚLÚLÚLÚLTIMA HORATIMA HORATIMA HORATIMA HORATIMA HORA