SEMBRA Núm 11::FEBRER 2006

Revista de l’Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua

3

q

3

EDITORIAL

ESCOLA VALENCIANA, com a moviment social que té entre els seus objectius treballar per una escola de qualitat en la nostra llengua, que siga transmissora de valors positius i estiga arrelada al propi medi natural i sociocultural, veu amb preocupació el procés de degradació mediambiental que s’està produint pel territori valencià.

És per això que considera urgent l’adopció de mesures que frenen radicalment aquest deteriorament i que, alhora, puguen afavorir un desenvolupament humà sostenible. Aquest és un concepte obert, que fa referència al desenvolupament centrat en les persones per a poder satisfer les necessitats actuals sense que això puga impedir a les generacions futures continuar gaudint-ne. Una societat sostenible ha d’estar sospesa per l’adequat desenvolupament del Medi Ambient, de la Llengua i la Cultura, de l’Educació i de la Gestió Democràtica. Paraules que es mereixen ser escrites sempre en majúscules.

La sostenibilitat implica un compromís mediambiental però també considera absolutament necessàries la pluralitat i l’especificitat, tant de la vida en general (la riquesa de gens, poblacions, espècies, comunitats biològiques i ecosistemes) com de la vida humana en particular (la diversitat d’individus, ètnies, llengües, cultures i formes d’organització social).

Enguany, des d’Escola Valenciana centrem els nostres esforços en un COMPROMÍS VALENCIÀ per la societat sostenible, que tindrà el seu punt culminant el mes de desembre amb la fita del IV Congrés.

Les Trobades i Festes per la Llengua del 2006, canviaran de color, del groc al verd, i seran més que mai un homenatge als paratges naturals de les nostres comarques i una ferma exigència d’una política afavoridora de la sostenibilitat i també la denúncia de les administracions que no la utilitzen i apliquen en la seua gestió. Cal denunciar la hipocresia que suposa dir que es vol una educació mediambiental i alhora tolerar, quan no potenciar, la destrossa de la nostra costa, dels nostres paratges naturals, de l’horta, de les nostres muntanyes, dels nostres rius,...a la fi del nostre patrimoni natural com a poble valencià.

Volem tornar a repetir que som i volem continuar sent poble. Un poble amb una natura, amb una llengua, amb una cultura. Un poble solidari. Un poble que lluita per la pau. Un poble que vol dir país. Un país que cal protegir, que cal redescobrir, que s’ha de recuperar i treballar dia a dia. L’autoestima i l’autorespecte és el basament fonamental per a identificar-se com a ciutadanes i ciutadans d’un territori, el nostre País Valencià, i com a ciutadanes i ciutadans del món.

Terriori, llengua, cultura i democràcia han de ser els pilars d’una societat sostenible. Per això en aquest moment des d’Escola Valenciana no hem d’oblidar el treball en totes aquestes vessants. Continuarem doncs sumant nous parlants amb el Voluntariat pel Valencià, escoltant i llegint històries del nostre alumnat amb el Sambori, impulsant els nostres músics, treballant a les escoles i la societat per la multiculturalitat, creant noves formes de participació ciutadana, exigint un Compromís per l’Estatut i mirant de reüll al 2007 pensant en un Compromís pel Canvi.

El nostre compromís ha ser el de totes i tots vosaltres, perquè si perdem el territori, perdem la llengua, i si perdem la llengua, perdem el país i la nostra identitat com a poble...

ESCOLA VALENCIANA EDITORIAL

índex

qqq

qq

qq

q

1 Editorial2 Carme Miquel3 La nit d’Escola Valenciana4 La Informàtica i la llengua8 Compromís pel valencià11 Breus12 Compromís per l’estatut13 Cartes Elxanes14 Entrevista a Juli Esteve17 Desficacis al nou CP d’Almoines19 Sambori 200522 Ressenyes25 La futbolització de la política

Època IV-Núm. 11-febrer 2006Dipósit legal: V-678-1999ISSN: 135-0083Edita: Escola Valenciana-Federació

d’Associacions per la LlenguaC/José Grollo, 91 (Benicalap) ValènciaTel. 96 347 27 83Fax:96 347 23 60

Correu electrònic: escola.v@fev.orgConsell de redacció: Maria Guasp,

Gerard FullanaDiego Gómez

Disseny i maquetació: Pau Àlvarez Edicions 96

I SOCIETAT SOSTENIBLE

4 5

Els encontres per la llengua, educació i cultura més multitudinaris del País Valencia ja tenen lloc i data. Les Trobades d’Escola Valenciana han encetat el seu compte enrere i ja s’han iniciat les tasques organitzatives de les festes per la llengua que durant el mes d’abril, maig i juny reuniran a milers persones a 16 comarques valencianes. Enguany, hem canviat el groc pel verd, i la nostra fita és treballar per una educació adreçada a l’aconsecució d’una Societat Sostenible. Esperem superar les 220.000 persones amb COMPROMÍS VALENCIÀ que exigeixen viure en valencià i continuar gaudint dels nostres paratges.

Compromís valencià per una societat sostenible

q

1

2345

6

7

89 10

11 12 13

1415

16

Trobades 2006 Trobades 2006

La Safor-ValldignaPotries

Horta SudPicassent

La RiberaCastelló

ValènciaPoblats marítims

L’Alcoià-ComtatPlanes

Camp de MorvedreBenavites

Baix Vinalopó i Baix Segura

Horta NordFoios

Vall d’Albaida

Camp de Túria

Marina Alta

L’Alacantí

La Costera

Les Valls del Vinalopó

8 d’abril

2 d’abril

Plana Alta i Plana BaixaL’Alcora 2 d’abril

2 d’abril

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

Marina Baixa

16.

La Xara

Castelló de Rugat

20 de maig

2 d’abril

2 d’abril

27 de maig

Universitat d-Alacant

20 de maig

Benidorm 3 de juny

Olocau 7 de maig

Alcúdia de Crespins

Monòver

Compromís valencià per una societat sostenible

13 de maig

8 d’abril

4 de juny

4 de junyElx

4 5

BreusBreusAPADRINA UN ESPAI

Les escoles han de contribuir a la conservació del nostre patrimoni. Per aquest motiu treballarem l’apadrinament de paratges i monuments amb valor històric per part de les escoles valencianes a cada trobada.

ANIVERSARI

Les Trobades de …. Compleixen 20 anys.

TROBADA DE VALÈNCIA

La Trobada de València substitueix el seu lloc habitual de celebració. Després de 4 anys a l’Albereda, la festa per la llengua se celebrarà als poblats marítims.

INQUIET

L’Inquiet estarà present a les Trobades. Després de l’èxit del I Festival de Cinema en Valencià a Picassent, els organitzadors inquiets oferiran tallers d’educació audiovisual. A més, es promocionarà la difusió de cinema en valencià a les comarques.

CULTURA POPULAR

Dimonis, dansà i música en valencià: la cultura popular tindrà més presència que mai a les Trobades. A més, Escola Valenciana elaborarà materials didàctics i tallers al voltant d’aquestes activitats.

SAMBORI

Les Trobades continuaran sent la seu central del lliurament dels premis comarcals del Sambori.

GENERALITAT

La Generalitat continua sense subvencionar cap projecte ni activitat d’Escola Valenciana.

q

q

q

q

q

q

q

COGETEL. : 649629062 FAX: 962897298E-MAIL: eribesn@eresmas.com

PROMOCIO I PUBLICITAT

FABRIQUEM TOT TIPUS D´ARTICLES PUBLICITARIS I PROMOCIONALS AMB EL

MARCATGE QUE ES DESITGE:- CARPETES - ADHESIUS - MALETINS -CLAUERS, PINS- FUNDES - ENCENDEDORS-CALENDARIS - BOLIGRAFS - REGLES -GORRES - SAMARRETES -REGALS

TENIM EL QUE NECESITEU !

FABRICACIONS PERSONALITZADES......I MOLT MÉS

6 7

qq

q

q

Escola Valenciana engegarà en breu una nova iniciativa: DRETS LINGÜÍSTICS. L’objectiu és oferir una oficina de denúncia dels incompliments de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. A la nostra Seu arriben multitud de denúncies d’agressions lingüístiques així com de sol·licituds de recolzament davant l’incompliment en aquesta matèria per part de les institucions. L’objectiu d’aquesta oficina serà, doncs, el de recollir qualsevol queixa i realitzar la denúncia i posterior seguiment davant les institucions. Qualsevol queixa rebuda entrarà a formar part de l’arxiu i s’adreçarà la reclamació corresponent al Síndic de Greuges, a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, a la Secretària de Política Lingüística de la Generalitat, a la institució corresponent denunciada i si s’escau a la premsa, sempre des de la vessant constructiva i participativa de la nostra entitat cívica. Per desenvolupar aquesta tasca l’Escola Valenciana posarà a disposició de les valencianes i valencians un telèfon i correu lingüístics, i una persona encarregada d’actualitzar diàriament la tasca de l’oficina. Escola Valenciana ha obert el correu drets@fev.org per rebre suggerències al respecte. DRETS LINGÜÍSTICS se suma als projectes a llarg termini que ja desenvolupa l’Escola Valenciana, com ara les Trobades, el Voluntariat pel Valencià, el IV Congrés, el Sambori o el projectes d’acollida als centres escolars.

Drets lingüísticsDrets lingüístics

Normalitzaciólingüística

q

TOTS ELS LLIBRES ELS PODRÀS TROBAR A

Llibres de textLlibres de lecturaMaterial complementari Crt. Benetússer, 62

Polígon Industrial LA MINATelf. 96 397 44 74Fax 96 397 52 73

NIT DE L’ESCOLA VALENCIANA: HOMENTAGEM EL COL·LECTIU OVIDI MONTLLOR

Escola Valenciana homenatja cada any a una persona o entitat que haja destacat en la seu tasca de normalització lingüística i dignificació de la cultura valenciana. Si els darrers anys els guardons els van rebre les primeres escoles d’Ensenyament en Valencia i el desaparegut Vicent Marçà, enguany l’homenatge ha estat pel Col·lectiu de Músics i Cantants Ovidi Montllor. A la III Nit de l’Escola Valenciana vam comptar amb la presència d’un gran nombre dels nostres músics i amb les actuacions d’Obrint Pas, Feliu Ventura, Doltabjazzproject i Rafa Xambó entre d’altres. Com els darrers anys la Nit possibilita un diàleg enriquidor entre la gran majoria de representants del progressisme valencià d’arreu de les comarques. En total, més de 400 persones han estat presents a la Nit i han presenciat també els nous projectes de l’Escola Valenciana per al 2006.Així mateix la Nit ha servit per fer un repàs a la tasca de la COM, col·lectiu nascut el 2005, i que entre les seues activitats destaca l’èxit de la concentració al Palau de la música per exigir a les institucions més presència dels músics i cantants valencians.

q

6 7

q

“Posar en contacte voluntaris que vulguen destinar una hora a la setmana (durant un mínim de 10 setmanes) a conversar amb persones que volen llançar-se a parlar en valencià”. Aquest és el mitjà que utilitzem des d’Escola Valenciana per sumar nous parlants.

La idea del Voluntariat pel Valencià és unir un aprenent, amb ganes de llançar-se a utilitzar el valencià oral, i un voluntari disposat a guiar-lo i recolzar-lo en aquest procés d’aprenentatge. La única condició: conèixer la llengua i estimar-la.

Varem començar pocs, però poc a poc la gent va anar pujant al carro. Entitats i Oficines de Normalització Lingüística preocupades pel creixement de parlants i l’estima de la llengua es van interessar per la iniciativa, i la van acollir com a pròpia, portant-la endavant i coordinant els seus propis participants.

Es van crear les primeres parelles, al voltant d’unes 50 abans de vacances d’estiu, algunes de les quals van seguir endavant tot i haver finalitzat el període determinat.

A Setembre vam tornar amb més ganes i Voluntariat pel Valencià va esdevenir ja un fenomen social al País Valencià , tant els voluntaris i aprenents com les col·laboracions, adherint-se a la iniciativa nous Ajuntaments, Escoles, EPAs i AMPAs.

Al voltant de 200 noves parelles es van formar i, per celebrar-ho, que millor que una festa on es trobaren totes les parelles lingüístiques i es mostrés la gran acollida que la iniciativa ha tingut.

Aquesta es va celebrar el 17 de desembre a Valencia, realitzant una passejada pel centre històric, acompanyats d’un guia que ens va explicar la història de la ciutat a partir dels seus monuments, cloent l’acte amb embarbussaments, endevinalles i monòlegs per part de Llorenç Giménez.

No podem passar per alt la gran humanitat de les persones que hi estan participant, els voluntaris,

gent compromesa que no dubta en dedicar part del seu temps a aquesta tasca, i que a més a més estan disposats a aportar tot el que siga en la millora d’aquesta iniciativa. Gent de tot arreu i de totes les condicions s’està sumant a aquest projecte que mostra la vitalitat d’una llengua que va adquirint l’interés de molts valencians i valencianes i també, perquè no, dels nouvinguts.

Així i tot, encara son molts els voluntaris que resten a l’espera d’un aprenent per encetar les trobades i poder engegar el Voluntariat pel Valencià. Per aquest motiu la iniciativa s’adreça ara amb especial interés a les associacions d’immigrants. Com important novetat cal destacar la incorporació al projecte de l’Escola Oficial d’idiomes, que a hores d’ara ja compta amb vint parelles lingüístiques.

A Escola Valenciana lluitem per no eternitzar la condició de nouvinguts. Volem un projecte de país integrador a l’escola i a la societat en general.

Hem de prendre consciència d’aquesta tasca, i la llengua és un element important d’identificació que ha d’ajudar els nouvinguts a sentir-se arrelats al medi.

300 parelles ja han participat en el

voluntariat pel valencià300 parelles ja han participat en el voluntariat pel valencià

q

qq

8 9

Des del mes de setembre, Escola Valenciana està duent a terme diferents campanyes, activitats i reivindicacions al voltant del món de l’ensenyament. El nom de la teua escola en valencià, Canvia’t als programes d’educació bilingüe òptims, Escoles en Xarxa, o l’acollida de nouvinguts als centres són un exemple de la tasca que es desenvolupa a les escoles del País Valencià.

Escola

CAMPANYA: EL NOM DEL TEU CENTRE EN VALENCIÀEscola Valenciana va encetar a principi de curs una nova campanya destinada a valencianitzar els noms de les escoles i instituts. La campanya consisteix en l’enviament a tots els centres valencians d’un tríptic informatiu que marca les pautes a realitzar per poder canviar el nom, en cas de tenir-lo en castellà, o també per realitzar un canvi del nom inicial. Aquesta campanya representa un pas més en la normalització real del valencià en fets concrets i de la vida diària.

suggeriments

ESCOLES EN XARXA: UN NOU PROJECTE DE PERIODISME EN VALENCIÀ ALS INSTITUTS Aquest engrescador projecte, presentat a l’IES Pare Vitòria dAlcoi el darrer mes d’octubre, pretén crear un xarxa d’IES on els alumnes es converteixen en comunicadors de l’actualitat del seu centre i municipi. El resultat és una gran xarxa d’intercanvi d’informació entre instituts que dóna vida a un diari digital. Escoles en Xarxa ja funciona a Catalunya gestionat per Omnium Cultural amb el suport tècnic de Vilaweb. Per tant, la Xarxa naix impulsada per les darreres entitats i amb la

Amb el darrer lema, Escola Valenciana anima i dóna instruccions al centres sobre com donar el pas del Programa d’Incorporació Progressiva als programes d’Ensenyament en Valencià (Programa d’Ensenyament en Valencià i Programa d’Immersió lingüística). En aquest sentit, l’entitat recorda que la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, seguint les recomanacions de l’IVAQE (Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat de l’Ensenyament), recomana a tots els centres que els programes d’ensenyament bilingüe “o ptims” són el d’Ensenyament en Valencià (PEV) i el d’Immersió lingüística (PIL). Segons aquest estudi que recolza la Generalitat aquests dos programes són els que aconsegueixen realment l’objectiu que marca la llei (LUEV

art.19.2; LOGSE art. 13; LOGSE art. 14) i capaciten els alumnes en les dues llengües i aporten facilitat per aprendre una tercera. Per aquest motiu, des de l’Escola Valenciana i amb la finalitat d’avançar en l’expansió i generalització d’aquests programes “òptims” ha proposat mitjançant aquesta campanya la substitució progressiva del PIP pel PEV i PIL. En aquest sentit, l’entitat ha acusa la Generalitat de caure en una greu contradicció al no generalitzar els programes d’ensenyament en valencià i promoure la paulatina implantació total dels programes que els seus tècnics i l’IVAQE. En total, Escola Valenciana ha difós 1000 tríptics informatius amb instruccions i recomanacions al respecte.

CAMPANYA: CANVIA’T ALS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE ÒPTIMS

incorporació d’Escola Valenciana s’estira ara també al País Valencià. A l’actualitat hi ha 10 instituts i escoles valencianes que participen al projecte: Col·legi Sant Francesc d’Assís (Cocentaina), Escola Gavina (Picanya), IES Misteri d’Elx, IES Pare Vitòria (Alcoi), IES Penyagolosa (Castelló de la Plana), IES Puçol (Puçol), IES Salvador Gadea(Aldaia), IES Sixto Marco (Elx), IES Valle de Elda (Elda)m IES Vicenta Ferrer Escrivà (València).

De la toponímia local, comarcal o del país.

D’escriptors i obres en la nostra llengua

De personatges de la nostra història

De dones i homes de trajectòria pedagògica

De dones i homes que han destacat per millorar el món

q

q

q

8 9

Edicions Camacuc i Escola Valenciana col·laboren des de fa anys en la consolidació i normalització del Valencià. Enguany, hem encetat un projecte per tal d’animar-vos i comprometre-vos en fer que la Revista Camacuc puga continuar el seu projecte, que és el tots nosaltres: continuar amb independència la tasca de normalització

La Revista Camacuc és l’única Revista per a xiquets i xiquetes escrita íntegrament en Valencià i feta per valencians i valencianes. És un llarg recorregut d’uns quants professionals de l’ensenyament preocupats per l’aprenentatge del valencià.

Pensem que un bon element inductiu de la lectura i la comprensió és el còmic. Per això, a través del seixanta per cent de còmic en la revista treballem seccions, totes elles dins del currículum escolar, com: La barraqueta de la ciència, Això era i no era, De tot arreu, 3, 2, 1, Contacte, Passatemps,

etc, tractats amb cura dels valors fonamentals de la Pau, l’Ecologísme, la Solidaritat, etc.

Consolidar i projectar en el futur la revista passa per aconseguir la implicació i el suport actiu de totes les persones que estimen la nostra Llengua, treballem amb ella, vivim amb ella i volem que es normalitze al País Valencià.

Per tot açò, posem a la vostra consideració el projecte que creem és de permanència i consolidació:

-Que tots els centres amb Línia en Valencià disposen d’un mínim de quinze exemplars per a ús complet de les classes.

-Que els centres sense Línia facen un mínim de tres subscripcions.

-Aconseguir que totes les biblioteques dels centres d’Infantil, Primària i Secundària, tinguen com a mínim un parell de revistes Camacuc per a consultar i usar.

NOU IMPULS A LA REVISTA

Escola

Concentració a l’Arquebisbat de ValènciaEscola Valenciana va prendre la inciativa davant el conflicte estatal generat davant la reforma de la Llei d’Educació. A les portes l’arquebisbat de València vam exigir al màxim representant religiós valencià més rigor científic i menys crispació política a l’ensenyament. Després de la concentració, el president d’Escola Valenciana Diego Gómez, va lliurar a l’arquebisbe i al registre de presidència de la Generalitat un manifest que feia referència a quatre punts: immigració, continguts del currículum propi, la matèria de religió i l’acompliment de tota la legislació. Dit manifest va estar recolzat per Intersindical Valenciana, CCOOPV i Confederació de Pares i Mares Gonçal Anaya.

Manifestació: Per una escola pública, laica, valenciana i de qualitatEscola Valenciana va estar present a les manifestacions organitzades a València, Castelló i Alacant amb l’exigència que el govern no cedís davant les pressions del sector conservador que amenaçava en invertir els avenços de la LOE referents a l’aconsecució d’una escola pública, laica, valenciana i de qualitat. A nivell comparatiu, les xifres d’assistència van multiplicar les darreres convocatòries del camp educatiu celebrades al País Valencià. Diego Gómez va ser l’encarregat de llegir el manifest davant les 18.000 persones que van arribar a la plaça de la Verge, punt d’inici i arribada de la manifestació.

ESCOLA VALENCIANA DAVANT LA LOE

NOU PROJECTE: TALLERS DE CULTURA POPULAR VALENCIANA

Escola Valenciana enceta el projecte dels Quaderns de Cultura Popular Valenciana adreçats a les xiquetes i xiquets entre 3 i 14 anys. Es tracta de set carpetes de recursos didàctics per a treballar diferents aspectes de la cultura popular i tradicional de les diferents comarques. Entre els objectius que persegueixen els quaderns destaca la construcció d’una escola arrelada al medi, redescobrir aspectes de la nostra cultura a partir de la investigació i la recerca, possibilitar accions de solidaritat i respecte cap a altres cultures des del coneixement i respecte de la nostra i acostar-se a la realitat de les nostres tradicions de forma real i funcional com a recurs d’enriquiment. El primer quadern ja està elaborat i versa al voltant de la tradició de la Dansà. A més de les fitxes, explicació i guia didàctica els quaderns compten amb un suport audiovisual en format de DVD.

q

q q

10 11

-Quins són els principals aspectes que recull el projecte educatiu del centre?

L’escola Gabriel Miró de Calp té per objectiu que el seu alumnat tinga, en acabar l’educació primària, un domini equilibrat del valencià i del castellà.Des del curs 1995-96, el centre està aplicant un programa que preveu l’avançament de l’aprenentatge de l’anglès.A més del tractament especial que té l’ensenyament de les llengües en el nostre centre, l’educació en valors, la introducció de les noves tecnologies i el desenvolupament sostenible són aspectes que recull el nostre Projecte Educatiu.

Escola Valenciana continua treballant per la multiculturalitat a les aules. Després de les jornades celebrades a Castelló, la Federació ha creat conjuntament amb la Universitat d’Alacant i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana la Unitat per a l’Educació Multilingüe. Des de finals del darrer any l’UEM disposa d’una pàgina web que analitza cada un centre i el seu projecte educatiu. Aquest més ha estat el torn del C.P Gabriel Miró de Calp. El col·legi públic Gabriel Miró es troba a Calp, localitat costera de la Marina Alta amb prop de 20.000 habitants. El sector turístic representa la font majoritària d’ingressos, i fruit d’això la nacionalitat de les persones censades a Calp és diversa. Per conèixer els projectes i el camí per a dur-los a terme parlem amb Jaume Fullana, director del centre:

Multilingüisme: Projectes d’acollida

-Quines estratègies s’utilitzen per a garantir que les actuacions s’ajusten als objectius formulats?

El projecte educatiu constitueix per al centre un document de referència que ve avalat per les seues periòdiques actualitzacions per a arreplegar els canvis, les millores i les noves concrecions que es van produint i els diferents plans específics que el concreten i que en fan fàcil el seguiment. (Pla de Normalització Lingüística, Pla d’Activitats Complementàries i Extraescolars, informàtica a l’escola, Pla de Foment d’Educació en Valors, Pla de

Foment de la Participació dels Pares i Mares, projectes mediambientals...)

Escola

“Els resultats acadèmics són

clarament favorables a l’alumnat que

segueix el programa d’immersió”

abriel MiroG

10 11

Escola

-Què caracteritza el Disseny Particular del Centre i quins resultats s’hi obtenen en relació al coneixement i l’ús del valencià?

El disseny del programa ha anat actualitzant-se al llarg d’aquests anys. Actualment es caracteritza especialment per la introducció primerenca d’una tercera llengua (anglés) des d’infantil (4 anys) i per les mesures compensatòries pel valencià com a llengua minoritzada. Aquestes característiques es contemplen tant pel que fa al Programa d’Immersió Lingüística com el d’Incorporació Progressiva. No obstant això, els resultats acadèmics són clarament favorables a l’alumnat que segueix el programa d’immersió especialment en relació amb l’ús.

-Com s’articula la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa?

El centre disposa d’un Pla de Foment de la Participació de Pares i Mares que preveu activitats temporalitzades amb els pares d’alumnes (participació directa) o amb els seus representants (participació indirecta), amb indicació d’objectius. També s’hi han establert criteris generals per a facilitar la informació oral i escrita.Les activitats de caire més «informal» amb els pares i mares estan facilitant la comunicació. En aquest sentit, es valoren molt positivament activitats com els sopars d’acomiadament del curs acadèmic, juntament amb els concerts musicals interpretats per l’alumnat, la participació dels pares i mares en les commemoracions escolars (Nadal, carnaval, festa de fi de curs...), etc.Aquestes estructures intermèdies de participació, on la informació es produeix de forma natural i distesa, fomenten l’autoestima de l’alumnat i alhora difonen el tipus d’escola que fem entre tots.

-Quina opinió vos mereix la formació inicial del professorat i quines mesures preveu el centre per a facilitar-ne/propiciar-ne la formació permanent?

És difícil fer una valoració general del perfil del professorat que ens arriba a les escoles. En qualsevol cas, la pràctica serveix per a aplicar la teoria; però hem de tenir en compte, especialment, que la teoria es construeix des de la reflexió sobre la pràctica. Aquestes dues concepcions –aparentment contradictòries– tenen un marcat caràcter complementari: a través la pràctica podem trobar elements que enllacen amb els nostres coneixements i així, podem reconstruir la nostra imatge sobre l’educació.Per això, l’escola ha de dotar-se d’estratègies per tal que puguem desenvolupar actuacions docents reflexives partint dels nostres propis coneixements. En aquest sentit, en el nostre centre es planifiquen sessions d’AULA-DEBAT al voltant de temes d’interès i es fomenta la participació del professorat en grups de treball. En altres paraules, més que perseguir «l’exel·lència dels mestres» cal apostar per escoles de qualitat. Això implica una formació cada vegada més centrada en l’escola.

abriel MiroG

ultilingüísmeoM

12 13

Les persones d’Edicions 96 us volem reiterar un any més el nostre agraïment per haver confiat en nosaltres i els nostres productes.

Primer cicle de primària«El pet del tio Pep»José Carlos Esparza MartíCP Martínez Valls, Ontinyent (la Vall d’Albaida)Un dia d’estiu que feia molta calor, el tio Pep intentava dormir una sesta després de dinar, però no podia perquè una mosca li fastiguejava. Se li parava al nas, a l’orella, a l’ull i, ja fart de tot, es va posar a cridar:�Maria, porta el flit!�No en tinc! �contestà Maria.El tio Pep seguia pegant-se galtades sense parar, fins que no podia més i va fer: “POOOM!” S’havia tirat un pet tan gros i tan pudent que, de tanta olor, la mosca va caure seca a terra i va dir Pep:�Maria, ja no cal el flit.Conte contat,ja s’ha acabati que alce el culno s’ha cagat.

«Pollastres rostits»Natan Sánchez MorenoCP José Mollá, Canals (la Costera)Hi havia una vegada un drac gegant i fartó que tirava foc.També hi havia un milió de gallines que es preparaven cada matí per a pondre ous.Un dia, el drac tenia molta fam i se’n va anar a dir a les gallines si li donaven un ou i les gallines li van dir que ni un, ni mig ni cap. El drac, enfadat i furiós, va tirar foc i les gallines es van torrar. El drac va començar a menjar-se-les i estaven molt bones i gustoses.Al drac li van agradar més que crues.El drac ho va contar als altres dracs i així va ser com es van inventar els pollastres rostits.

Escola

12 13

Ovidi TwinsLa EmboskadaLa Sardina HidrofòbicaEl Corredor PolonésGátacaVoltorObrint PasSkaparràpid

Escola Valenciana presenta per a la primavera del 2006 la primera Gira per la Llengua. Es tracta d’un circuit vinculat a la Trobades que naix amb l’objectiu de dinamitzar la música dels diferents grups adherits al COM i a respondre a les peticions de l’ampli mercat que sol·licita música en valencià. A Escola Valenciana tenim clar que existeix una demanda de la nostra música que no satisfan les institucions, i en aquest sentit s’emmarca aquest circuit de música rock-ska-mestissatge. La primera cita de la Gira coincideix amb la Nit de l’Escola Valenciana, el 24 de febrer, i finalitzarà el mes de juny amb les Trobades de les comarques del sud. La Gira comptarà amb 10 concerts i 20 grups que hi participen. A més, té el patrocini de mitjans de comunicació per augmentar la seua difusió, l’Avanç, Vilaweb, Radiolom, Info TV, Enderrock, El Punt i La SER s’han compromés a fer cobertura informativa i en el cas de la SER a realitzar diverses entrevistes i a emetre (de moment un dia a la setmana) música en Valencià.

1

23456

7

89

1415

16

La Gira per la llengua:Música en valencià de comarca en comarca

Castelló de Rugat

Potries

Carcaixent

València

Foios

Picassent

Benetússer

Castelló de la Ribera

La Xara

Alzira Rafa XambóFeliu VenturaPau Alabajos i Sergi ContríCarles EnguixDolzztabjazzprojectRemigi PalmeroVerdcelObrint Pas Manolo Miralles i Enric Banyuls.

24 de febrer1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

20 de maig

25 de març Gossa SordaSkalissaiArròs CaldòsDesgavell

31 de març Gossa SordaSkalissaiMugromanAnguiles

1 d’abril

20 de maig

27 de maig

16 de juny

8 d’abril

Gossa SordaSva-tersAspencat

Sva-tersPunk Tomaqueta

SkaparàpidAspencatSoul AtacOdi

Sva-tersArròs Caldòs

SkalissaiAspencatOrxata Sound Sistem

Sva-tersSkamot

14

Aquests polítics del PP que ens malgovernen no tenen vergonya. Es passen la vida proclamant que el País Valencià –ells diuen “Comunidad”- es l’enveja de tot cristo. D’Espanya, d’Europa i del món sencer. La “Comunidad” es capdavantera en tot; en economía, en serveis socials, en política urbanística, en obres monumentals de tota mena i, fins i tot, en presentar, abans que ninguna altra autonomía, la reforma de l’Estatut. Una reforma que ha estat modèlica i exemple per a tota Espanya. Una reforma que ha tret del text estatutari la barrera del 5% dels vots de tot el país per a accedir a les Corts Valencianes, però que els espavilats del PP están disposats a mantenir en la llei electoral on també hi figura. Per a modificar aquesta llei, l’Estatut reformat imposa la condició de que es necessitaràn els dos terços del vots dels diputats de les Corts. El que significa que la cosa va per a llarg. Tenim 5% fins que vinga la República. O siga, que tira-li figues.

Segons el conseller González Pons -¡quin paio!- aquesta barrera del 5% s’ha de mantenir per tal de que els “catalanistes” no entren a les Corts Valencianes, la institució on deu estar representada democràticament la voluntat popular dels valencians, de tots els valencians, pensen com pensen. Sempre que tinguen, com es natural, un mínim raonable de vots. Per exemple, el 3% dels vots emesos en cada provincia. Que és el percentatge que marca la llei per a les eleccions generals. Perquè son els electors de Castelló, de València i d’Alacant, els que han de decidir quins han de ser els seus representants a les Corts Valencianes. Igual que fan quan les eleccions generals per a elegir els seus respresentants al Congrés dels Diputats. Sense que ninguna altra condició puga variar el resultat dels seus vots. A les eleccions generals no s’imposa cap barrera del 5% dels vots de tot el pais.

No tenen vergonyaNo tenen vergonyaFrancesc de P. BurgueraPresident de Valencians pel Canvi

Però com ja ha declarat el conseller González Pons, s’ha d’aconseguir que els “catalanistes” no entren a les Corts. Amb aquestes declaracions tracten d’embolicar al ciutadà desinformat, a la “bona gent”, que deia Sant Vicent, utilitzant els missatges més colpidors del blaverisme.

lar que mentre van embolicant els ciutadans amb això del “catalanisme”, i el discurs triomfalista presentant la “Comunidad” com capdavantera en tot, distreuen l’atenció dels problemes que pateix l’economía productiva, l’agricultura, el que estàn fent amb el territori i l’especulació conseqüent… O, per exemplei, la situació en que es troba el sector de l’ensenyament en alguns aspectes.

La diputada Ana Noguera ve denunciant, de fa temps, l’estat deplorable en que es troben els edificis de diversos instituts i escoles, degut a l’actuació de la empresa pública “Construcciones de Infraestructuras Educativas de la Generalitat S.A.” (Ciegsa) a la que s’ha encarregat les construccions escolars. En primer lloc, el fet de que no poques vegades, el cost de les obres per a construir un institut o col.legi, superen el 50% del seu pressupost. Això suposa una desviació a tota llum sospitosa. Però la cosa arriba a ser motiu de jutjat de guardia quan, malgrat l’augment del 50% del pressupost, hi ha instituts recent construits que es troben amb deficiències importants: façanes que cauen, trinquets i zones esportives que es desplomen per una bufada d’aire, calefaccións que no funcionen i, en general, una baixa qualitat en la construcció.

Tenim uns governants que, en primer lloc, tenen un concepte molt particular de la democràcia. Posar una barrera pera a que centenars de milers de valencians no tinguen veu al Parlament valencià suposa un comportament totalitari, dictatorial, antidemocràtic. I en segón lloc, tracten els ciutadans amb un menyspreu considerable, tractant d’enganyant-los amb els seus discursos triomfalistes, demagògics i mentiders. No tenen vergonya.

14