És interessant tenir coneixements sobre els OMV (Operador mobil Virtual). Crec que és un tema molt important avui en dia, ja que gairebé tot el funcionament de la societat depén i es veu afectat, en un moment o altre, per les tarifes i en general, el comportament de les operadores de telefonia mòbil

La qüestió més important a tractar és com actuarien companyies de telefonia que tenen antena pròpia o OMRs (Vodafone, Movistar i Orange, Yoigo també ho és, però a vegades recorre a cobertura per part de Movistar) davant el lliure mercat i com ens afectaría com a consumidors..

Primerament, introduint els OMV, a diferència dels OMR no tenen una banda de freqüència pròpia i per tant, no tenen xarxa de ràdio. Per a posar-se en funcionament necessiten doncs, arribar a un acord amb algún OMR.

He trobat dos tipus principals d’operadores mòbils:

OMV revenedor: la única cosa que fa és posar la seva marca a les targetes SIM i realitzar tasques comercials, la resta de funcions depenen totalment del seu OMR, ja que no tenen cap element de xarxa propi.

OMV complert, la única cosa que li manca és la estació base, tenen a la seva disposició tots els elements i departaments tècnics de xarxa necessaris.

Entre aquests dos tenim un punt intermitg, que són aquells operadors que poden trobar amb facilitats d’accès a alguns elements i departaments però no a tots.

Donat a que els OMVs són relativament nous, el número d’abonats d’aquests és menor respecte els OMRs, tot i tenir un nivell de preus menor i amb la mateixa qualitat.

L’actitud dels consumidors avui en dia però, és positiva per als nous operadors ja que, com a consumidors, sempre estem buscant-ne de nous amb més renom i bones promocions per abaratir despeses.

A la pràctica: Si funcionen en competencia, i a l’operador gran li diem líder i als petits seguidors. El líder s’aprofita de coneixer l’estratègia del seguidor i en marca una ell després. El que passa és que han d’anar en compte de no forçar la situació, ja que sense voler podrien caure en l’error de produir més del màxim eficient.

Com podem suposar, els OMRs gaudeixen d’una major experiencia en el mercat, per tant segurament tenen més facilitat en trobar economies d’escala. A part, observant OMR i OMV puc observar una capacitat menor del últims per a diferenciar-se en serveis o productes propis, s’ha de dir que OMV sempre buscaran alguna manera d’estar més predominants respecte les petites operadores.

Una de les tècniques per exemple, que han utilitzat les grans operadores per a retenir clients, perque saben que les petites ofereixen preus més competitius, ha sigut: no facilitar el 4G a les altres. Pepephone és un clar exemple de preocupació pel client, ja que Vodafone no li volia oferir el 4G. Pphone va trencar el pacte amb aquesta i va pactar amb Movistar, tot i sabent que molts clients no estarán d’acord amb aquesta decisió i potser hi perdran la confiança. Estic d’acord amb aquesta decisió ja que tot i perdre una part de la quota de mercat, està prestant una atenció al client inmillorable.

Ja que he esmentat que els preus dels OMV eren menors, diré que redueixen costos gràcies a treballar majorment via internet, i això facilita, per tant, una reducció de les tarifes que poden oferir als diferents consumidors. Les OMVs d’altra banda, no fan l’esforç publicitari que realitzen les grans operatives ni tampoc tenen despeses en subvencions a terminals per a captar clients.

Sobre reducció de tarifes poso un exemple real de l’OPV que està oferint la tarifa més baixa en el mercat: Hits Mobile (Vodafone és la seva red) oferia 1GB per 4,9€, per a aquella gent que no truqui amb freqüència. O també 250 minuts i 1GB per una quantitat de 14,9 quan abans de 2015 valia 17,90€ per aquells clients que no volen tarifa plana però truquen amb més freqüència. Com podem observar, aquí es repeteix la preocupació per atendre les necessitats de cada client.

Així doncs, hi ha operadors petits que ofereixen diferents opcions segons la disposició a pagar del consumidor, per a ells, el millor seria que cadascú pagués la seva DAP, ja que l’ingrés marginal seria igual al

preu, però això ja seria actuar com a monopoli. Google per exemple té la idea de crear un OMV per aconseguir arribar a més parts del món, amb bons preus i que més persones accedeixin a través dels seus servidors a dades mòbils.

Un altre punt positiu que he trobat en els petits operadors és que optimitzen al màxim els seus recursos sense desviar-se d’oferir la mateixa qualitat de cobertura que les companyies OMR. Tot i que segurament la quota de mercat minorista augmentarà per als OMV, encara els queda cami per arribar al nivell de les grans operadores.

Veiem algun exemple de l’evolució de les línees mòbils :

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13-5,000.00

0.00

5,000.00

10,000.00

15,000.00

Total --Total 4.894,22

Sobre els ingressos, els totals mostren una decaiguda, la única cosa que encara ha ajudat a no reduir-los més és el mòbil d’abonament. Com a consumidora crec que és preferible tenir una quota estable i amb unes condicions marcades de preus de trucada, missatges… Per sort, les grans operadores no poden pujar extremadament els preus gràcies a estar regulats per la CMT.

20002001

20022003

20042005

20062007

20082009

20102011

20122013

0.0050.00

100.00150.00200.00250.00300.00350.00400.00

PrepagoPospago

Sobre els preus, la técnica acertada de les OMVs ,que avui en dia trobo que encara estan en segona posició, és competir via convergencia, el qual és molt difícil. Estan potenciant les vendes lligades, els contractes “prepago”, així oferint compra de bons per internet o tarifes prepago per a segons equips (tablets, usb que utilitzem freqüentment) i desde el meu punt de vista, el millor, que són els packs Internet + fixe + mòbil i altres combinacions. En aquest gràfic observem com el Resto (OMV) tendeixen a créixer en prepago, sobretot en residències i en canvi els OMR a decreixer.

Resid

encia

l

Nego

cios

Resid

encia

l

Nego

cios

Resid

encia

l

Nego

cios

Resid

encia

l

Nego

cios

Resid

encia

l

Nego

cios

Resid

encia

l

Nego

cios

PREPAGO POSPAGO PREPAGO POSPAGO PREPAGO POSPAGO2011 2012 2013

0.00

500.00

1,000.00

1,500.00

2,000.00

2,500.00

3,000.00

MovistarVodafoneOrangeYoigoResto

El prepago els permet oferir internet, missatges o trucades il·limitades, amb major cobertura i al mateix preu que limitats en postpago. El bundling que practiquen és mixt, ja que com a

consumidor puc triar si agafar només un dels serveis o tots en un.

Trobem una bona estrategia en preus en el mercat minorista: he observat un creixement del preu del mobil off-net (trucades a altres reds mòbils), sense excedir del limit. Puc deduir que ho fan per a atraure més clientela a la seva red, ja que a més redueixen els preus a trucades a mobils que funcionin amb el mateix operador. Gràcies a la regulació, s’impedeix que les OMR puguin realitzar aquesta mesura d’augment de preus, perque sinó obtendrien molta més diferenciació i els petits operadors mai creixerien .

20052007

20092011

20130.00

500.001,000.001,500.002,000.002,500.003,000.003,500.00

Banda ancha móvil nacional

També, he pogut observar un creixement de preus en telefonia movil que ve lligada amb l’augment de banda ampla, aquella que ens permet obtener internet desde qualsevol punt del país.

2011 2012 2013 2011 2012 2013 2011 2012 20130

2000

4000

6000

(millones de euros) Fijos nacionales(millones de euros) Móvil nacional

Per a concluir:

En el sector de telecomunicacions, ens trobem en un d’aquells casos en el qual hi ha poder de mercat en competència.

Per suposat, el nostre mercat estudiat és d’un producte homogeni, i en part, gràcies a les intenses barreres d’entrada al sector, tant OMR com OMV tenen el 100% de la quota de mercat. Per sort hi ha una regulació exante que impedeix la utilització del poder de mercat d’algunes empreses.

Per a cumplir la restricció de participació com a monopoli, el que fan és utilitzar un mètode que també fan servir tant els petits com els grans operadors, s’anomena tarifa en blocs i aquest discrimina preus segons la quantitat consumida, així cubreixen costos sense excloure a consumidors i a més estimula el consum.

Si hi hagués llibertat de mercat:

Si els meus preus, com a Operadora potencial (agafem com a exemple Movistar), intentaría pujar-los al màxim. Tot i això, els operadors que estiguessin vinculats a reds Movistar podrien continuar oferint els preus més baixos.

20112013

20122011

20130.00

1,000.002,000.003,000.004,000.005,000.006,000.007,000.00

Tráfico Fijos nacionalesTráfico Móvil nacional

Si no hi hagués regulació hi hauria una gran discriminació en preus. Per exemple, augmentarien molt els preus de les trucades off-net per als seus competidors de menor dimensió, que majoritàriament fan servir aquell mètode i en canvi a ells els quedarien uns preus on-net molt més baixos

Una altra opció seria reduir el preu proper al cost marginal per a limitar l’entrada d’altres rivals. Però si ho redueix massa potser li sortirà més a compte seguir competint, ja que els beneficis serien menors.

També intentaría aprofitar, ja que la meva presencia en el mercat és notable, totes les economies d’escala. I si aconsegueixo acumular suficient capital, practicar un atac directe a les empreses, reduint el cost de producción a nivells que les altres empreses no poden efectuar o reduir el preu de venta per sota del cost marginal i així desmotivar a la competència. Amb aquesta decisió perjudicariem al rival però també al consumidor, es tractaria d’una actitud anticompetitiva ja que elimina al competidor.

Les tarifes diferents poden arribar a provocar problemes, ja que en un sector com aquest es depen del número d’empreses que hi ha al mercat, no tan sols de la teva producció o preus. Entre els posibles punts negatius hi trobem ineficiències, perjudici del benestar social (pel qual el millor és reduir el nombre d’empreses si existeixen costos fixos, ja que per cada empresa augmenta el cost) i perjudicis a la competencia.

Per a qualsevol dubte sobre aquests temes sempre es podrá optar a consultar a la CMT, com ho fan moltes empreses, Administracions, universitats, operadores…

Els consumidors doncs, sóm dins un joc entre operadors que dominen, d’altres que ho intenten i l’Estat que s’hi posa entremig per ajudar a que tot no comenci a convertir-se en trampes i trepitjades els uns i als altres, i per tant, que no acabem perjudicats de manera fatal.