Ortografia y Morfosintaxi

1

MATERIAL DE REFOR

REPS DORTOGRAFIA

NDEX DE CONTINGUTS:

Lapstrof

Les contraccions

Els diftongs

Laccent grfic

Laccent diacrtic

La diresi

Dgrafs i sons geminats

Vocals obertes i tancades

Remarques al vocalisme

Consonantisme: B/V

Consonantisme: oclusives (P/B, T/D, C/G)

Consonantisme: alveolars (S, Z, SS, C, )

Consonantisme: palatals sonores (G, J, TG, TJ) i palatals sordes (X, TX, IG)

Consonantisme: LL

Consonantisme: nasals (M, N, MP, TM, TN)

Consonantisme: vibrants (R, RR)

El guionet

1. L'APSTROF

INFORMACI PER A RECORDAR

- Utilitzem lapstrof per marcar lelisi de vocals en els casos segents: larticle determinat (el, la, en, na)

la preposici de

els pronoms febles.

- No apostrofem l'article el davant paraules que comencen per i o u consonntiques. Ex: el iogurt, el ianqui, el uixer.- No apostrofem l'article la en els casos segents: - davant paraules que comencen per i o u consonntiques. Ex: la hiena, la uixera - davant paraules comenades per i, u, hi, hu tones. Ex: la histria, la humitat- davant el nom de les lletres. Ex: la efa, la ema - davant el prefix a- amb valor negatiu. Ex: la asimetria- amb els mots: la una (hora), la ira, la Haia, la host- No apostrofem la preposici de davant de i o u consonntiques. Ex. crema de iogurt. - No apostrofem les sigles alfabtiques (que es pronuncien lletra per lletra), per s que apostrofem les sigles sillbiques (que es pronuncien com qualsevol altra paraula). Ex. la EGB, lESO, la UGT, lUJI. - Els estrangerismes amb h aspirada que han perdut aquest so en adaptar-se al catal, apostrofen larticle i la preposici de dacord amb les normes generals. Ex. lhandbol, lhoquei. - Tamb apostrofem larticle davant les xifres que comencen per vocal. Ex. l1, l11.

Activitat 1

Classifica els mots segents d'acord amb la regla:

el iogurtla intellignciala ianquiel iodela universitatla emala asimetriala humilitatla UNESCOla errael hallla anormalitat manca de uixersplena de iodela ionosferala UGT

a. No s'apostrofa perqu l'article la va davant i, u, hi, hu tones:

____________________________________________________________

b. No s'apostrofa perqu va davant i , u consonntiques: ____________________________________________________________

c. No s'apostrofa perqu s nom de lletra: _________________________________________________________

d. No s'apostrofa perqu l'article la va davant del prefix -a amb valor negatiu: __________________________________________________________

e. No sapostrofa perqu es tracta duna sigla alfabtica

__________________________________________________________

f. No sapostrofa perqu s un estrangerisme amb h aspirada__________________________________________________________

Activitat 2

Colloca l'article (el, la, l') al davant de cada mot:

___ hipertext___ hipfisi___ asimetria___ hpica___ histric___ histrica___ infermer___ infermera___ hiena___ a___ essa___ una (hora)___ 11___impremta___ imperialisme___ illusi___ illuminaci___imatge___ illa___ ungla___ UJI___ ESO___ EGB___ UGT___ ignorncia___ ONU___ handbol___ hall___ icona___ illa___ ucrans___ ucranesa___ uixer___ uixera___ lcera___ ullal___ ullera___ ultratge___ uni___ universitat___ utopia___ utpic___ s___ vul

LES CONTRACCIONS


- Les contraccions possibles sn: a + el = al a + els = als de + el = del de + els = delsper + el = pel per + els = pelsca + el = cal cal + els = cals - L'apostrofaci t preferncia sobre la contracci. Si podem apostrofar l'article, no farem la contracci. Ex: Camina per l'hort. - Tampoc no farem la contracci quan larticle forma part del nom propi i sescriu amb majscula. Ex. He llegit un article dEl Temps.

Activitat 3

Subratlla les incorreccions i esmena-les.

Li agrada caminar per el cam que hi ha als afores del poble.

Aquesta vesprada he danar a ca el metge i a ca el adroguer.

Quan visita un poble sempre entra a la esglsia.

El tema del honor s un tema clssic en el teatre castell del barroc.

Vinc de El Corte Ingls, de comprar-me un vestit.

Anirem a ca els amics per jugar a les cartes.

Passar per el hort i comprovar si ja ens han collit les taronges.

Noms parlarem de els assumptes que ens interessen.

3. ELS DIFTONGS


Quan dues vocals entren en contacte tenim un diftong o un hiat. - Un diftong s un grup de dues vocals que es pronuncien en una mateixa sllaba. Ex. di-jous. - Un hiat s un grup de dues vocals en contacte que es pronuncien en sllabes diferents. Ex. pa-s. El diftongs poden ser decreixents o creixents. - Els diftongs decreixents estan formats per una vocal seguida d'una semivocal (i, u). S'anomenen aix perqu la vocal forta es troba davant de la semivocal, de manera que la intensitat decreix. Ex. mai, peu. - Els diftongs creixents estan formats per la semivocal u, seguida d'una vocal. S'anomenen aix perqu la vocal forta es troba al final, de manera que la intensitat creix. Noms hi ha diftong creixent desprs de les consonants g i q. Exemple: quatre, ping.- Una i o una u enmig de dues vocals no formen diftong, perqu funcionen com una consonant que suneix a la vocal segent per formar una sllaba. Ex. bo-ia, cre-uen. - Quan una paraula comena per una i o una u seguides de vocal, tampoc no hi ha diftong, perqu la i o la u funcionen com a consonants. Recordem que, per aix, en aquests casos no apostrofem larticle. Ex. ianqui, iot, uixer, uixar.

Activitat 4

Subratlla els diftongs decreixents dels mots segents (alguns mots no en tenen):

roure aigua flauta xiular teulada viure queviures boira - bateig

Activitat 5

Subratlla els diftongs creixents dels mots segents (alguns mots no en tenen):

quocient paraiges llengua cauen iot adequar lingstica meua duu - aigua

Activitat 6

Identifica els diftongs creixents i completa la graella amb els mots segents:

quaranta - guany - guitarra - llenges - quota - farmcia - quietud - qurum - cua - anatomia - quart - lingista - moure - cuina - remei - qualitat - avaluaci - aigua - Pasqes - ping - llenguota - biologia - terraqi - eqestre pas ungent - quan

DIFTONGS CREIXENTSSENSE DIFTONG

gua

ge

gi

guo

qua

qe

qi

quo


La i i la u entre vocals o a principi de paraula funcionen com a consonants i s'anomenen i consonntica i u consonntica. Exemple: Laia (La-ia), cauen (ca-uen), iogurt (io-gurt), uixar (ui-xar).

Activitat 7

Completa la graella amb els mots segents:

mai - feina - esplai - vena - nau - sam - ensamada - qurum - suor - xai - freqncia - peu uixar hui avui - qesti - cuina - gloris - remei - riu - Algria - Ucrana iogurt - cua - cau - aqutica - nutic - sou - cauen - moure - pasos - esglsia - nua - Romeu - Laia

diftongs creixentsdiftongs decreixentssense diftong

Activitat 8

Subratlla els diftongs creixents i encercla els diftongs decreixents dels mots segents. Alguns mots no tenen diftong.

cincia, bou, pasos, rei, joia, quota, riure, segent, iogurt, ping, fauna, paraiguot, ve, fieu, quadern, teatre, quaresma, xiulet, peuet, vdua, aquarella, almoina.

Activitat 9

Separa en sllabes i completa la graella:

segent - seuen - prdua - Slvia - ianqui - iambe - Laia - couen - piulen - espais - clemncia - poema - pou - creient - creuer - joia - moure - mouen - avi - Glria - reien -

diftongi, u consonntiqueshiat

4. L'ACCENT GRFIC


- S'accentuen les paraules agudes que acaben en vocal, vocal + s, en / in. - S'accentuen les paraules planes que no acaben en vocal, vocal + s, en/in.- S'accentuen totes les paraules esdrixoles. - Recorda que les paraules que acaben en diftong decreixent no acaben en vocal, perqu el diftong est format per vocal + semivocal. Per aix, Andreu no porta accent grfic. - Els monosllabs no saccentuen, excepte un grup redut de paraules que porten accent diacrtic. Ex. pa, fa, bo.

Activitat 10

Accentua correctament les paraules que tens a continuaci.

agudesplanesesdrixoles

pastisarrosromanesBerlinalgunromeuAndreuRemeiassaigparlareparlareuparlaranperdremperdreuperdrasperdranfaristolRomaniapsicolegbiolegexamenexamenshomeshomensballavaballavemballaveupatiapatiempatieuprolegnovellateatrecastigfarmaciaperduaindependenciapacienciaclemencia formula tombolaesglesiaDeniaGloriaSilviaNuriaValenciaCorsegaRussiasillabapatria

Activitat 11

Explica per qu no saccentuen les paraules segents:

vindreu: _________________________________vindran: _________________________________desmai: _________________________________certamen: _______________________________tenia: ___________________________________bo: _____________________________________

Activitat 12

Explica per qu saccentuen les paraules segents:

Slvia: __________________________________Llus: ___________________________________Antnia: _________________________________cnem: __________________________________prdua: _________________________________

Activitat 13

Posa accent grfic a les paraules que el necessiten:

public ciencia camins anglesos frances rus permis valent farmaceutica platan pesols fesols arros bo - bajoques cigro cigrons metallic illustrat illuminacio futbol magnetofon hoquei vei rei blavenc blavos supervivencia indiferencia aixi aixo ao aixo fa - plaa finestro finestra avinguda carrer carrero germa cosi gendre nora avi fill pais suspen suspenem suspeneu suspenia suspeniem suspenieu dormia dormiem dormieu parlare parlaran pa - encarrec bestia anec examen examens psicoleg do

Activitat 14

Subratlla la sllaba tnica i llig en veu alta els mots segents:

Mots agutsalfil, fluor, futbol, heroi, obo, oce, poliglot, Raimon, Tibet, timp, xasss, xofer, zenit

Mots plansAgammnon, alvol, amonac, atmosfera, austrac, bantu, electrlit, estratosfera, fagcit, fotlit, hidrosfera, Json, dip, squil, estrnum, Herdot, leuccit, medulla, mssil, omplat, policac, prnsil, rptil, saxfon, txtil, zofit, zulu

Mots esdrixolsacne, aurola, diptria, czema, hexedre, mtopa, olimpada, octedre, ortedre, perode, pneumnia, poledre, tetredre

Activitat 15De les paraules anteriors, extrau-ne tres relacionades amb: Esports

Literatura grega

Cos hum

Geometria

Malalties

Cincies

Activitat 16Subratlla el mot de cada srie en qu la e sona diferent:1. verd, cel, mel, serp2. vent, gel, dent, temps3. vell, seny, vers, trenActivitat 17Subratlla el mot de cada srie en qu la o sona diferent:Gos, pot, fosc, joc

Dos, pols, got, plom

Cor, poll, vos, nos

Activitat 18Accentua aquestes paraules i classifiqueu-les segons porten laccent tancat o obert:nomes, ciencia, , cafe, etnic, esglesia, interes, cervol, merit, temer, tambe, esplendid, farmaceutic, impres Historia, polvora, correr, fenomens, boto, logic, Antonia, espos, quilometre, meravellos, memoria, obligacio, seriosaccent obert o greuaccent tancat o agut

Activitat 19

Els adverbis acabats en ment conserven laccent de la forma femenina a partir de la qual shan format. Escriviu ladverbi corresponent daquestos adjectius:fcil ________________ ______________assidu_______________________rpid______________________________curis_______________________espontani___________________________anleg_______________________gil ________________________________elegant______________________esplndid___________________________oport ______________________


ACCENTUACI DE LA E

Pel que fa a laccentuaci de la e , trobem diferncies dialectals. Una de les principals diferncies entre catal oriental i catal occidental s precisament la diferent obertura de la e en determinats casos. Per aix, algunes paraules tenen doble accentuaci: accent tancat en occidental (angls), accent obert en oriental (angls). Sovint, en usos formals es generalitza laccentuaci oriental per reduir les diferncies dialectals; tanmateix, en un s estndard de la llengua, sense un nivell de formalitat molt elevat, s possible mantenir laccentuaci occidental. Donem, a continuaci, orientacions sobre laccentuaci occidental, a la qual pertany el valenci. En valenci, laccentuaci de la e segueix les regles segents:- En els mots aguts accentuats la e sempre s tancada.- En la majoria dels mots plans, la e s oberta ( dbil, ptal...); per s tancada en alguns infinitius (tmer, crixer...); en limperfet dindicatiu (rem, reu...); en el passat simple ( dugurem , dugureu...); en limperfet de subjuntiu (frem, freu...), i en els mots ferstec, prssec, llpol, crvol...- En la majoria dels mots esdrixols, la e s oberta ( dcima, comdia...). Per: esglsia.

ACCENTUACI DE LA O

Laccentuaci de la o :- En la majoria dels mots aguts la o s tancada: bot, can... Per s obert en mots com: a, aix,all, arrs, esps, per, reps, ...; en els participis dels compostos del verb cloure (concls, incls, excls...)- En la majoria de paraules planes i esdrixoles accentuades la o s oberta: dipsit, colnia, quilmetre...La o s tancada en linfinitiu crrer i els seus compostos; les formes verbals dels verbs sser ( fra, frem, freu); i en els mots: estmac, frmula, ocrrer, trtora..

Activitat 20Escriviu els participis dels verbs segents i accentueu-los, si cal, amb laccentuaci occidental:aprendre___________fondre _______prendre ____________entendre ___________cloure________comprendre _________fondre ____________difondre ______imprimir ___________ofendre ___________suspendre_____refondre ____________

Activitat 21Accentua els mots de les frases segents que ho necessiten:a.Se nha anat espontaniament i despres se nha penedit.b.Si vol ser professional del futbol ha de correr mes assiduament.c.E l passeig de palmeres estava presidit per lesglesia.d.El jutge va dictar la sentencia amb energia i propietat.e.Lescola de musica depen de lajuntament de Valencia.f.Una topica comedia en que alguns comentaristes han volgut veure una metafora del franquisme.g.Hi ha nacions on la historia no ha repartit la sort.h.Ladvocat de lacusat basa la seua estrategia juridica a negar la culpabilitat del seu client.i.Lencarrec mel va fer a traves del seu cosi.j.Tavise que daci a una estona sacabara la pellicula.k.Ho ha suspes gairebe tot.Activitat 22Accentua correctament el text segent:Tenia la sensacio que tot anava molt de pressa. LIqbal havia estat un nen esclau. LIqbal havia estat alliberat. LIqbal havia anat a lescola. LIqbal havia apres a llegir, escriure i fer comptes. LIqbal va comenar a participar en les nostres reunions. LIqbal va comenar a intervenir en el mitings. LIqbal concedia entrevistes. LEshan feia cua a les agencies de viatges per comprar els bitllets davio de lIqbal a Suecia i Estats Units! Gracies a lajuda de molts. Gracies al sacrifici duns quants. Gracies al coratge dun pocs. Gracies a la gracia dun de sol. Llavors vaig arribar a pensar que el que va succeir amb lIqbal es multiplicaria. Vaig treure els bitllets i de seguida els vaig ficar a la cartera. Em venia cert vertigen quan el mirava. Tenia la sensacio que tot anava molt de pressa. Tenia la sensacio que volavem molt alt. Tot i que llavors, quan allo que sempre haviem somniat semblava que sentreveia en un horitzo no gaire llunya, qui hauria trepitjat el fre? Qui shauria molestat a mirar cap avall?Miguel Griot. Iqbal Masih. Llgrimes, sorpreses i coratge5. L'ACCENT DIACRTIC


- L'accent diacrtic s'utilitza per a distingir mots homnims que tenen diferent significat. La llista de paraules amb accent diacrtic s una llista tancada. Si no es troben en aquesta llista, els monosllabs no s'accentuen mai.

- Els mots compostos formats amb alguna paraula escrita amb accent diacrtic mantenen tamb aquest accent: adu, marededu, redu, semidu, rodamn, besnt, contrapl, repl, subsl.

MOTS AMB ACCENT DIACRTIC

b (de bona manera)be (ovella, lletra)

bns (riquesa, fortuna)bens (plural de be)

bta, btes (recipient per a vi)bota, botes (alat alt)

cp, cps (copa d'arbre; borrall; mesura)cop, cops (colp)

cs, cssos (forat de l'agulla; carrera)cos, cossos (organisme hum)

du, dus (sser sobrehum)deu, deus (10; font; del verb deure)

dna, dnes (del verb donar)dona, dones (persona del sexe femen)

s (del verb ser)es (pronom personal)

fu (passat del verb fer)feu (present del verb fer; domini feudal)

fra (del verb ser)fora (adverbi de lloc)

jc, jcs (on dormen les gallines)joc, jocs (acci de jugar)

m (extremitat)ma (possessiu ton)

ms (adverbi de quantitat)mes (part de l'any)

mu, mus (crit del gat)meu, meus (possessiu tnic)

mlt, mlta, mlts, mltes (de moldre)molt, molta, molts, moltes (adverbi)

mn (univers)mon (possessiu ton)

mra, mres (fruita)mora, mores (musulmana)

nt, nta, nts, ntes (fill del fill)net, neta, nets, netes (contrari de brut)

ns (plural majesttic)nos (pronom feble)

s, ssa, ssos, sses (animal)os, ossa, ossos, osses (pea de l'esquelet; ossamenta)

pl, pls (filament que creix a la pell)pel, pels (contracci)

qu (pronom interrogatiu; relatiu precedit de preposici)que (conjunci; relatiu sense preposici)

rs (oraci, pregria)res (pronom)

s (del verb saber)se (pronom feble)

sc, scs (senyal)sec, secs (mancat d'humitat)

sgle (sgol)segle (cent anys)

su, sus (greix)seu, seus (possessiu)

s, ss (afirmaci)si (condicional; pit; cavitat; nota musical; pronom reflexiu)

s (forma arcaica de sc)so (soroll)

sc (del verb ser)soc (calat; tros de soca)

sl, sls (pis, terra)sol, sols (astre; nota musical)

sn (del verb ser)son (possessiu; acte o ganes de dormir)

t (del verb tenir)te (pronom; planta; lletra)

ts (part posterior del cap)tos (acci de tossir)

s (acci d'usar)us (pronom)

vns, vnen (del verb venir)vens, venen (del verb vendre)

vs (del verb anar)ves (reducci de veges)

vu (passat del verb veure)veu (present de veure; so)

vs (pronom personal fort)vos (pronom feble)

Activitat 23Colloca l'accent diacrtic on calga:

a. Va caure de tos. b. Vos no sabeu de que esteu parlant.c. No li feu gens de grcia aquell acudit racista. d. Ma mare t la ma trencada en lorganitzaci de campanyes publicitries. e. A la festa daniversari acudiren tots els nets, els besnets i els rebesnets. f. Al mercat venen peix molt fresc. g. Aquest te verd te un gust estrany. No tel begues. h. Soc molt porugai. No li dones el got, que el trencar. j. El llibre de les dones de Jaume Roig s un dels llibres mes misgins de la nostra literatura. k. No se ben be per que sha enfadat.l. Tots els bens que te, els ha heretats. 6. LA DIRESI


Funcions de la diresi

La diresi t dues funcions bsiques: a) Indicar que es pronuncia la -u- en els aplecs ge, gi, qe, qi. Ex. lingstica, qesti.b) Indicar que la -i- o la -u- no formen part d'un diftong i que funcionen com a vocal d'una sllaba independent. Ex: ve--na, tra-du--a.

Excepcions a l's de la diresi.

En alguns casos, a pesar que caldria posar la diresi d'acord amb la regla general, no l'escrivim: a) Si podem accentuar, posarem l'accent grfic en lloc de la diresi. b) En els sufixos -isme, -ista. Exemple: egoisme. (Per escrivim prosme)c) Desprs dels prefixos acabats en vocal: re-, co-, contra-, intra-, anti-. Exemple: reunir. (Per escrivim rell)d) En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugaci. Ex. traduir.

Activitat 24Colloca l'accent grfic o la diresi als mots segents:

vei veins veina Suissa suis roinaroins peuc conduia conduiem conduieu traduisca traduiem traduies traduia coia coiem agraia agraiem agraieu

Activitat 25Colloca la diresi als mots que la necessiten:

llengua llenguesPasquaPasquesfrequncialinguistapinguquarantaguantambiguaambiguesobliquaobliquescuinaquota

Activitat 26Les paraules segents no porten diresi perqu sn excepcions. Classifica-les d'acord amb el tipus a qu pertanyen: pas, reincidir, traduem, contraindicar, altruista, agrair, altruisme, conduint, traduirem, egoista, beneir, maleint, conduiria, conduirem, conduir, panteisme, reuni, reunificar, coincidir, intrauter, egoisme, agrair, agraeu, agraint, ve

porten accent grficsufix -isme, -istaprefix

infinitiugerundifutur condicional

Activitat 27Explica per qu les paraules segents porten diresi o no en porten:

- llenges: porta diresi per a indicar que la -u- es pronuncia- panteisme: no en porta perqu acaba en el sufix -isme- segent: _________________________________- herona: _______________________________________- altruisme: _____________________________________


excepcions a l's de la diresi

sufixos -isme, -istaegoisme, egoista

prefixos re-, co-, contra-reuni, coincidir, contraindicar

infinitiuconduir

gerundiconduint

futurconduir

condicionalconduiria

Activitat 28Subratlla la vocal tnica de les paraules segents. Observa que la diresi es troba en una vocal tona i escriu el nombre de sllabes de cada paraula.

espontanetat _______homogenetat __________arcatzant ________dirtic__________fludesa ____________sucidi ___________possedor ________helicodal __________continutat _________ingenutat ________ucrans ___________provedor __________

Activitat 29Per a cada paraula, escriu un derivat que duga diresi.

Ucrana _________gratis____________arcaic ____________espontani ________heterogeni__________homogeni___________ingenu __________heroi ______________posseir ____________fluid ____________hlice ______________continu _____________

Activitat 30Colloqueu els accents i les diresis que falten al text.

La moral protestant, i sobretot la calvinista, es una moral ascetica mundana. El que caracteritza lascetisme es el rebuig del gaudi espontani de lexistencia, del gaudi, per dir-ho aixi, gratuit, frivol, sense profit ni rendiment practic. Com a consequencia, la moral ascetica sospita de la riquesa i de lafany de lucre per les temptacions que comporta. Si els diners nomes serveixen per incitar a la luxuria i a lociositat, a perdre el temps en activitats improductives, nomes pot ser moralment condemnable. Ja ho havia vist aixi el cristianisme en la seva versio catolica i el protestantisme no saparta gaire de la mateixa perspectiva. Ara be, segons letica calvinista la riquesa obtinguda amb el treball nomes pot ser signe que sesta servint be a Deu, gestionant adequadament els bens que el mateix Deu ha llegat a lhome. Es senyal tamb que Deu ha escollit i predestinat el bon treballador i lhome honest a la salvacio. V. Camps; S. Giner: Manual de Civisme. Columna

7. DGRAFS I SON GEMINATS


Un dgraf s l'aplec de dues grafies que representen un nic fonema. Ex: passar. Quan dividim en sllabes una paraula, hem de partir els dgrafs. Ex: pas-sar. Per, en canvi, no separem els dgrafs ll, ny, gu, qu, ig. Tamb partim els sons geminats (novella / no-vel-la). En la separaci de sllabes a final de ratlla, cal tenir tamb en compte que se separen els diferents elements del mot compost (nos-al-tres), i que no es pot deixar una vocal sola.

dgrafs que no se separendgrafs que se separen

llpa-llarrguer-ra

nyca-nyasspas-seig

guse-gui-mentixcai-xa

qupa-quettgplat-ges

igre-buigtjplat-ja

txcot-xe

lletres compostes (representen sons geminats)

llsl-la-ba

tlguat-la

tllrat-lla

tmset-ma-ma

tncot-na

mmim-mer-si-

nnin-no-cent

Activitat 31

Subratlla els dgrafs i encercla les lletres compostes dels mots segents

guanyarquatrepaquetrotlloguitarrallenguasafareigboigdutxabanyasillabapallacarrerjutjatpitxerlingistasetzejoguetfetgesetmanaricotnavetlarcarroImmaculadafaixatatxarellotgeinnocentillusidissabre

Activitat 32Poseu atenci a la separaci dels dgrafs i separeu en sllabes les paraules segents:canya__________________dotze____________________cuina_________________avantatge________________platges________________atlntic__________________cotxe_________________adolescncia______________coincidncia____________benvolgut______________desorientar____________subhasta_______________inhum_______________besavi_________________

8. VOCALS OBERTES I TANCADES


Quan les vocals sn tniques, la e i la o poden tenir dos graus dobertura: e oberta (pl) i e tancada (pel), o oberta (ossos) i o tancada (ssos).

En la fontica valenciana, les principals ocasions en qu la e s oberta sn:

1. Davant sllaba amb i. Ex. tebi, neci, medi, collegi, misteri, tcnic, exrcit, esplndid. 2. Davant sllaba amb u. Ex. ingenu, perpetu, fmur, referndum, fcula, cllula3. Davant l, ll, rr. Ex. arrel, cruel, estel, gel, cel, rebel, clientela, novella, cella, guerra, terra, ferro.4. Davant r seguida de consonant. Ex. verb, verd, comer, verge, hivern, vers, cert. Excepcions: crvol, erm, ferm, herba, serp. 5. En quasi tots els mots escrixols. Ex. ancdota, gnesi, prdua. Excepcions: esglsia, llmena, smola.6. En les terminacions cultes ecte, -ecta, -epte, -epta. Ex. afecte, recepta, correcta, defecte, concepte. Excepci: repte.7. En altres mots com: Vicent, Lloren, Josep, fideu, peu, preu, gendre, cendra, tendre...

Les principals ocasions en qu la o s oberta sn:

1. Davant i o sllaba amb i. Ex. negoci, soci, dimoni, glria, prtic, cossi, cofoi. Excepci: la terminaci oix s sempre tancada: coix, coixa, moix, moixa2. Davant u o sllaba amb u. Ex. ou, bou, ploure, coure, moure, roure, dijous, corpus, mdul3. En quasi tots els mots esdrixols. Ex. clera, rfena, cmoda. Excepcions: tmbola, frmula, plvora. 4.En les terminacions oc, oca (groc, lloc, roca, soca); o (velo, atro); of, ofa (carxofa); oig, oja (roig, goig, boja); ol, ola (caragol, escola); olt, olta (mlt, solta); ort, orta (fort, horta, porta); ossa (grossa); ost, osta (compost, resposta); ot, ota (xicot, donota, clot, pot, pigota). Algunes de les moltes excepcions: boca, estoig, udol, escolta, cort, gossa, bossa, agost, nebot, mot, tot , xanglot, gota...5.Algunes paraules es diferencien nicament per lobertura de la vocal: molt (adverbi de quantitat), mlt (participi de moldre)...

Activitat 33

Separa en quatre grups les paraules segents, segons tinguen:

E oberta:E tancada: O oberta: O tancada:

premi, smola, cel, rei, pl, pel, mlt, molt, Vicent, Josep, esglsia, tebi, conveni, ingenu, correcte, respecte, guerra, esport, bunyol, caragol, volta, Castell, llobat, groc, carxofa, estrofa, Moncofa, confs, sou, prou, herba, verb, grossa, pigota, peu, remei.

Activitat 34

Les paraules segents tenen e oberta. Explica quina regla saplica en cada cas.

parcella: esquerra: ingenu: conveni: concepte:

Activitat 35

Les paraules segents tenen o oberta. Explica quina regla saplica en cada cas.

misogin: oli: Moncofa: impost: bunyol:

9. REMARQUES AL VOCALISME

Activitat 36

Hi ha paraules que presenten dificultat ortogrfica per interferncia amb el castell. Llig-les i subratlla aquelles que presenten dificultat per a tu. Sescriuen amb O

aixovarassortiratordiravorrir

bontolBorrianabotifarrabrixola

calorscaptolcartolinacoberteria

cobrircolobracomplirconservadorisme

cnsolcroadadescobrirdrogoaddicte

embotirEmpordescodrinyarescopir

escrpolesdrixolestoigfonamental

governHongriaJoanjoglar

joventutnodrirordirpndol

plomapodrirpolirpolvoritzar

rtolretoladorrigorsrob

Romaniarossinyolsofrirsorgir

sospirttoltombatriomf

Sescriuen amb U

bufetadabutlletbutxacacuirassa

desmuntaresculleraestrnumfrum

harmniummuntanyamuntarPius

srumsubornsufocarsuprbia

suporttramuntanaturmentturmentar

Activitat 37

Escriu el verb derivat de:

bufetada: butxaca: suborn: sufocaci: suport: turment:

Activitat 38

Escriu un substantiu amb el mateix lexema que:

sofrir: escopir: sospirar: triomfar: assortir: atordir: avorrir: cobrir: complir: governar: retolar: descobrir:

Activitat 39

Hi ha paraules que presenten dificultat en lescriptura de A/E per interferncia del castell. Llig les paraules del quadre i subratlla aquelles que presenten dificultat per a tu.

Sescriuen amb E

albercocalcsseralmogverametista

anemoneassembleacanelonscnem

CaterinaebenebenistaEmpar

empararenyorarerminiesprrec

estellaestendardjavelinaLltzer

malenconiameravellamonestirorgue

rfegaresplendirsergentset

trfectreballverns envernissar

Sescriuen amb A

afaitarambaixadaarracadaarravatar

assassavaluaravantatgeavaria

davalldavantallatrinamaragda

naixementrancorsanefaSardenya

Activitat 40

Escriu un derivat de:

empara: assemblea: enyor: verns: malenconia: treball: assass: avaluar: ambaixada: avantatge: nixer:eben:

Activitat 41Alguns mots de la mateixa famlia lxica no presenten la mateixa vocal en el lexema. Se solen denominar pseudoderivats i sn de procedncia culta. Llig els mots del quadre i subratlla els pseudoderivats que presenten ms dificultats per a tu.

mot originalpseudoderivat

bocabucal

captolcapitular

cnsolconsular

corbcurvatura, curvilini

crrerconcurrncia

dobleduplicar, duplicitat

doldulcificar, edulcorar

fmurfemoral

fondrefusi

furforal

homehum

jovejuvenil

mocmucosa

nodrirnutrici, nutrient

ortigaurticria

pndolpendular

plomplumbi

plomaplumfer

polspulsaci

porgarpurgatori

sorgirinsurgent

ttoltitular

tosantitussigen

vocvulcanisme

Activitat 42Escriu paraules de la mateixa famlia que els mots segents. Atenci al vocalisme:

capitular: consular: curvilini: duplicar: foral: humanisme: juvenil: nutritiu: pendular: insurgent: titular: vulcanologia: pulsaci: plumfer: plumbi:

10. CONSONANTISME. B/V

Activitat 43Hi ha paraules que presenten dificultat en lescriptura de B/V per interferncia del castell. Llig les paraules del quadre i subratlla aquelles que presenten dificultat per a tu.

Sescriuen amb B

autombilbafbarbasc

beinabenaberrugabiga

bolcarbolquetcalbcalbesa

comboicorbcorbadesimbolt

embenarmbiloblidarrebentar

rebolcarribasabasab

trobadorlabaBiscaiaSrbia

Sescriuen amb V

advocatalcovaalmvaraprovar

arrovaavetaviavorrir

avortarbavacanviarcaravella

cascavellcavalcarcavallcivada

comprovarcovardenvernissarenvestir

espavilarescrivescriventesvelt

favagavardinagoverngravar

haverjavelinallavinvol

pavellprovarravalrave

savisaviesasivellataverna

trvolvaixellvermellvogar

AnversCrdovalHavanaVesuvi

Activitat 44Tradueix del castell els mots segents:

aborto: vaho: gobierno: sabio: rbano: abeto: barco: labio: Pas Vasco: nube: desenvuelto: calvo: venda: vendar: aprobado: cabalgar: varn: olvidar: cobarde: escribano:

11. CONSONANTISME: OCLUSIVES (P/B, T/D, C/G)


A fi de mot

Darrere vocal tnicaDarrere vocal tona o consonant

Sescriu p, t, c. Ex. llop, cap, paret, societat, groc, amic

Excepcions: -b: adob, aljub, baobab, club, cub, tub-d: fluid, fred, sud, actitud, solitud, quietud-g: demagog, estrateg, pedagog, mag, reg, zig-zag

Sescriu la mateixa consonant que aparega en els derivats. Ex. destorb-destorbar, serp-serpentejar, calent-calenta, slid-solidesa, cstig-castigar, blanc-blancor...

Excepcions: Sescriu amb c la primera persona del present dindicatiu, encara que el subjuntiu porta g (tinc-tinga...)nec, arbic, crrec, esprrec, fstic, ferstec, llbrec, mnec, prssec, recrrec, rnec, rssec, trfec, xfec...

Activitat 45Completa la graella escrivint un derivat dels mots segents i indicant si shi aplica la regla o es tracta duna excepci.

motderivatregla o excepci?

despert

rab

solidesa

esparreguera

encarregar

calent

blancor

ferstec

manegar

aneguet

dramtica

amarg

nufrag

bileg

arbic

llbrega

presseguer

Activitat 46Tradueix les paraules segents del castell:

abono: tubo: aljibe: actitud: soledad: sociedad: amarillo: estribo: golpe: pared: sur: fro:noruego: mago: sordo: suerte: castigo: asco: cargo: mango: recargo: entiendo: esprrago: pato:

Activitat 47Llig la informaci de la graella i colloca loclusiva que falta als mots que hi ha a continuaci.

A linterior dun mot

Sllabes inicials

Exemples

ab-, ob-, sub-, cap-absent, obsequi, submar, capalExcepci: cabdal, cabdell, cabdill, optar

ad-adquirir, adverbi, adjunt, advocatExcepci: atleta, atzar, atmosfera, atlntic

Interior del mot

-pt-, -pc-, -ps-, -pn-escriptor, adoptar, recepta, egipci, eclipsi, hipnosi, erupciExcepci: dubte, dissabte, sobte

-gm-, -gn-, -gd-augmentar, fragment, maligne, magdalena, cognom, sagnar, enigma, regnarExcepci: ancdota,

-cc-, -ct-, csacci, acte, fcsia, facsmil, projecte

Excepci: dissabte,

a__sncia, su__mar, o__sequi, o___servaci, a___soluci, ca___teniment, a___verbial, a___mosfera, a___vocada, a___lntic, a___quisici, a___letisme, escri___tura, hi___nosi, au___ment, ma___dalena, a___tuar, da___sa, rea__ci, a___te, a___nstic, dissa___te, proje__te, eru___ci, so___te, du___te, co___nom, re___nar, sa___nar

12. CONSONANTISME: ALVEOLARS (S, Z, SS, C, )

INFORMACI PER A RECORDAR. ALVEOLARS SONORES: S, Z

A comenament de motEntre vocalsDesprs de consonant

- Escrivim z: zero, zona, zoo...- Escrivim s normalment: casa, vellesa, desembre...- Escrivim z: en alguns mots cultes o provinent daltres llenges: amazona, bizant, oz, nazisme...- Escrivim z: alzina, atzar, donzella, dotze...


REMARQUES SOBRE LA S SONORA

a. Els compostos de -fons-, -dins-, -trans-, malgrat que sescriguen amb s desprs de consonant, cal que es pronuncien sonors: enfonsar, endinsar, transistor...b. Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final, a diferncia del castell: anlisi, apoteosi, crisi, diresi, dosi, mfasi, gnesi, hipnosi, hiptesi, oasi, parlisi, simposi, sntesi, tesi...c. El sufix -esa, que indica qualitats morals o fsiques, sescriu amb s-, ja que representa el so fricatiu alveolar sonor: acidesa, duresa, estupidesa, pobresa, tendresa, tristesa...

Activitat 48Escriu S o Z per representar el so alveolar sonor:a. Lactor va actuar amb una cami__a gri__a.b. Vam trobar un tre__or enfon __ sat .c. Vam celebrar el re__ ultat i vam escoltar m __ ica.d. Tots els fu__ ibles del magat_ em estaven fo__ os.e. Cada diumenge tenim vi__ ites per esmor___ar.f. Vam vi __itar la ba __ lica en grups de dot __ e.g. Una al__ ina no ens deixava veure el pai __ atge.h. s molta ca __ ualitat que pre__ ents el re__ ultat a Llu __a.Activitat 49Escriu el mot primitiu (substantiu) corresponent als adjectius segents:crtic _____________________________ sinttic__________________________analtic ___________________________hipottic_________________________paraltic ___________________________hipntic__________________________neurtic __________________________emftic __________________________


ALVEOLARS SORDES: S, SS, C,

A principi de motEntre vocalsEntre consonant i vocalA final de mot:

- Escrivim s davant de qualsevol vocal: savi, smbol, sucre...

- Escrivim c noms davant e, i: cent, cendrer, cirera...

- Escrivim ss davant de qualsevol vocal: passar, massa...- Escrivim c davant e, i: naci, places...- Escrivim davant a, o, u: plaa, felios, traut...- Escrivim s davant de qualsevol vocal: dansa,excursi...- Escrivim c davant e, i: forces, agncia- Escrivim davant a, o, u: esperana, can, forut.... Escrivim s: arrs, tros.... Escrivim : auda, bra, dol, llu...


SESCRIUEN AMB SS- (SO ALVEOLAR SORD)

1. Els femenins formats amb el sufix essa: metgessa, advocadessa, alcaldessa, comtessa, duquessa...2. El sufix del superlatiu ssim: blanqussim, negrssim...3. Les paraules acabades en- gressi, -gressor: agressi, agressor, regressi...- missi, -missor: admissi, dimissi, emissor...-pressi-, -pressor: expressi, opressi, repressi..4. Els plurals i derivats de: accs/accessos; arrs/arrossos; cabs/cabassos; capats/capatassos; congrs/congressos; cos/cossos; embars/embarassos; esbs/esbossos; esps/espessos; exprs/expressos; gos/gossos; gros/grossos; ingrs/ingressos; inters/interessos; masss/massissos; nas/nassos; os/ossos; s/ossos; pas/passos; pasts/pastissos; procs/processos; reps/repassos; ros/rossos; rus/russos; succs/successos; sus/sussos; tros/trossos...

EXCEPCIONS

a. Prefixos.- El so fricatius alveolar sord es representa amb s- darrere dels prefixos segents. Per tant, no sescriu mai ss-, tot i que la essa vaja entre vocals i es pronuncie sorda, en: a-: asimetria; anti-: antisocial; bi-: bisectriu; contra-: contrasentit; entre-: entresol; para-: parasinttic; sobre-: sobresortir...

b. Mots compostos.- Tamb sescriu s-, tot i que es pronuncie sorda entre vocals, en els mots compostos el segon element dels quals comena per s, tant si susa el guionet com si aquest no hi apareix: politicosocial, para-sol, penya-segat...

REMARQUES A LS DE C,

1. Els sufixos ana i ena, sescriuen amb : confiana, venjana, enyorana, assegurana, naixena...2. Hi ha moltes paraules en qu coincideix la amb la z del castell: abraar, caa, feli, lla, suspica, tena... e. Si en una altra llengua romnica els mots sescriuen amb s, en la nostra solen escriures amb s o ss: emissi, sentir, passi, sol...f. Cal recordar algunes paraules que no hi coincideixen: dansa, Andalusia, arrs, basar, capats, carrossa, cassola, disfressa, Eivissa, embarassar, garsa, gasela, gessam, Ignasi, llapis, massap, masss, mesclar, sabata...

Activitat 50Completeu amb SS, S o :Car__iatro__osdan__allapi__Peda__can__superf_ie__endrerImpre__iadre__acla__epor__ellanapla__apasti__erpla__etabra__

Activitat 51Ompliu els buits d amb les grafies de la essa sorda: S, SS, C, .a. No s ne ___e__ari que vages a aquesta velo__itat.b. Els dies de ca__era, els ca__adors anaven en bi__icleta.c. Llus em va pa__ar una bo__a amb uns pasti__os bon__ims.d. Es va emo__ionar en veure hi___ar la __enyera a la pla__a.e. La teua argumenta__i parteix de premi__es fal__es.f. Als d__et anys va comen__ar la carrera de metge__a.g. Hem constitut una comi__i en defen__a de la dan__a tradi__ional.h. Tenien lesperan__a que podrien veure lactua_i dels palla__os.i Tinc la impre__i que alg ha pa__at per a__ dins.j. Mai en__ertars la solu__i del problema.

Activitat 52Feu el plural de les paraules segents amb S o SS:inters ___________________tros _______________________pas _____________________andals____________________gris______________________rus________________________gas______________________pasts______________________francs __________________cas ________________________escs ____________________congrs ____________________

Activitat 53Completeu els espais en blanc de les frases segents amb Z, S, SS, C, :a. La metge__a es va comprar quin__e cami__es gri__es.b. Va escoltar la not__ia en un tran__istor que portava de ca__ualitat.c. Ladvocade_-a mha portat el pre__upost del judi__i.d. Tinc la impre__i que desprs de la confe__i el declararan inno__ent.e. Per a un quin__e per cent de la poblaci la primavera s la pitjor esta__i de lany.f. El fenomen pre__ent i futur de la urbanit__a__i t una dimen__i cru__ial evident.g. La pobre__a dels suburbis mi__erables afecta dos ter__os de la pobla__i de moltes mega__iutats del Ter__er Mn.h. El fenomen del ra_isme torna a ser una amenaa greu dins de la so__ietat europea.i. El mes de mar__ pa__at el govern va donar la seua aprova__i al projecte.

Activitat 54Poseu les grafies que falten (Z, S, SS, C, ) en els textos que teniu a continuaci:TEXT 1

Quan vam __er al jard vam apuntalar lescala a la paret i vam entrar per la finestra: la primera co__a que va fer va __er en__endre unes quantes candeles i, com que de fora entrava una mica daire, les nostres ombres i les ombres de les nines van comen__ar a dan__ar per les parets. Jo no tenia prou ulls. Nines dretes, ajagudes, al llit, al bre__ol, a__egudes... nines grans amb nines petites a la falda. De mig vestides, de despullades... Al bell mig de la sala n'hi havia una de ro__a amb un clau al mig de cada peu.Merc Rodoreda. La sal de les nines

TEXT 2

Pa__ava els dies de__itjant que arribara di__abte per po__ar-me a dibuixar. Normalment estudiava i feia els deures de linstitut de dilluns a divendres i el cap de __etmana, quan ens nanvem cap all. I els estius, els hi pa__vem sen__erets. I a mi mencantava! Rosa Sanchis. Abril no s un mes

TEXT 3

Vaig pa__ar uns quants me_os tranquilla, tot just atrafegada amb el tris-tras de la ca__a i dels camps... Per un dia... tornava del mercat, __ola dalt del carro. No em calia ni guiar el cavall perqu s un cavall molt vell que sap el cam de__ma. Estava molt nvol. Un __el de nvols baixos, espe__os, gaireb negres a la banda de ponent. Tenia ganes darribar a ca__a i de fer-me un bon berenar-__opar. El cam pa__ava per entre camps... Merc Rodoreda. La meva Cristina i altres contes.

13. CONSONANTISME: PALATALS SONORES (J,G, TJ, TG) I PALATALS SORDES (X, TX, IG)

INFORMACI PER A RECORDAR. PALATALS SONORES

- Les grafies g i j corresponen al fonema palatal fricatiu sonor (que en alguns dialectes es pronuncia africat). Ex. pluja- Les grafies tg i tj corresponen al fonema palatal africat sonor i apareixen sempre entre vocals. Ex. platja

G J

- Davant e, i: gel, girafa,...

- Davant a, o, u: rajola, joc, ajuda...- Davant e en les paraules segents:En les paraules en qu hi ha els grups jecc- i ject-: objecte, subjecte, adjectiu, objecci...

En els verbs jeure i ajeure

En les paraules jeep, jerarquia, jeroglfic, jersei, majestat...

En els noms propis: Jehov, Jeremies, Jeric, Jeroni, Jesus...

TGTJ

- Davant e, i entre vocals: metge, paisatgstic...- Davant a, o, u entre vocals: platja, pitjor, desitjar

(ANTENCI: CAL FER CORRECTAMENT LA TRANSCRIPCI FONTICA I POSAR ELS CLAUDTORS EN LLOC DE PARNTESIS EN LEXPLICACI QUE SEGUEIX)

INFORMACI PER A RECORDAR. PALATALS SORDES

1. El fonema palatal fricatiu sord es representa amb les grafies x-,- ix-. Ex. xarxa, baixEl fonema palatal africat sord es representa amb les grafies -tx-, -x-, -ig. Ex. cotxe, xiquet, roig. 2. Una de les diferncies dialectals entre la pronncia oriental i occidental rau en la pronunciaci de les consonants palatals: a. En catal occidental el dgraf ix- no s realment un dgraf perqu la i sona. Ex. baix sona (baj ) en occidental, per sona (ba ) en oriental. b. En catal occidental ( i doncs, en valenci) el fonema palatal en posici inicial de mot i postconsonntica sona africat, mentre que en oriental sona fricatiu. Ex. xic sona africat (t ik) en la pronncia occidental, mentre que sona fricatiu ( ik) en la pronncia oriental; panxa sona africat (pant a) en occidental, mentre que en oriental sona fricatiu (pan )

XIX

- A principi de mot: xarop, Xbia, xrcia...- Darrere a, e, o, u: ambaixador, reixa, cuixa...- A fi de mot: baix, peix, coix, fluix...

X o TXIG o G

- A principi de paraula: xiquet...Per sescriu tx a principi de paraula en alguns mots: Txquia, txec- Entre vocals el so palatal africat sord es representa sempre per tx: batxillerat, dutxa...- Darrere de consonant es representa per x: anxova, Elx.... A final de paraula sescriu tx quan hi ha la mateixa grafia en els derivats: despatxar: despatx..- A final de paraula quan hi ha les grafies j/g o tj/tg en els derivats: bogeria/boig; desitjar/desig.

Activitat 55Escriu X o IX als espais buits:__aropbr__ola__ixonamadu__aco____tivafe__ba__argre____alocpante__ar__imeneniaActivitat 56Ompli els espais buits amb les grafies J, G, TJ, TG:__irafaob__ectelle__assa__ar avanta__elle__abate__arpla_es__imnstica __eric

Activitat 57Completa els mots segents amb X, TX, X, i escriu el mot primitiu:despa__ar: ________________co__era: __________________cartu__era ________________pan__ut: _________________sandvi__era: _______________ar__ivar__________________Activitat 58Ompliu els espais buits amb les grafies X, TX, J, G, TJ, TG, IG:Lar__iu permetr con__er millor els __esutes.

__ess va comprar una _apela a __eremies.

A mi__an mes de __uny recollirem les madu__xes.

Sub__ecta b el presta__e que caur.

El me__e el va examinar per veure si tenia an__ines.

El __alet estava decorat amb ra__oles molt boniques.

Diumen__e passat va comprar __oguines per anar a la pla__a.

Mhe encapri__at amb el rello__e de color ro__.

Mhe dei__at la __aqueta al despa__ de lenginyer.

El meu ob__ectiu s realitzar pro__ectes que tinguen aventa__es.

Activitat 59Completeu els espais en blanc del text segent amb les grafies: X, IX, TX, J, G, TJ, TG, IG

Cada dia a mi__an mat, el Pep i _o fiem torns per anar a esmorzar. A mi magradava passe__ar tranquillament pels voltants i mirar-ho tot. Mirava les persones que a aquella hora eren un continu anar i vindre, eren moviment i soroll i color... I mirava els ocellets que ba__aven a les escales de la llo__a per picote__ar les molletes de pa. Supose que vosts saben que all mate__ hi ha la Llo__a, que s un edifici que t uns cinc-cents anys, tan gran i bonic, tot de pedra amb aquelles portes enormes i aquells arcs de punta. No els cone__en vosts, diuen? {... } Un dia, a penes e__ir de ladrogueria, sem plant de sobte al costat un __icot i va__ tindre un ensurt tan gran que va__ fer un bot. Pep, que estava veient-ho, esclafi a riure perqu aquell era el Vicentn, un _icot deficient, pobret, que tothora rondinava esbarriat per aquells carrers. I a partir daquell moment es convert en la meua ombra, em seguia a totes bandes, per a__ s, sempre a un metre de distncia, pobra criatura. Carme Miquel. Aigua en cistella

4. CONSONANTISME: LL

Activitat 60

Escriu els mots segents dins la graella i recordals:

allegar, millenari, collaborar, collegi, illegal, collega, collaci, allegoria, allegro, illegible, alleluia, illgic, allrgia, illuminaci, millenni, alliteraci, collagen, millsim, collapse, illusi, collateral, millibar, allocuci, colliri, collisi, illustre, allfon, illuminar, allucinar, illustraci, alludir, collecci, allusi, collocar, millgram, colloqui, alluvi, millmetre, calligrama, calligrafia, celluloide, cellulosa, cellofana, galls, gallicisme, hellnic, hellenisme

MOTS COMENATS PER

ALLCOLLILLMILLALTRES

Activitat 61

Escriu un mot de la mateixa famliar lxica que tinga ll

legal: lcit: llegible: lgic: illuminar: collaboraci: allegric: illusionar: illustre: colleccionar: allucinaci: hellniccollapsar: allegaci: collegial: calligrfic

Activitat 62

De la llista de mots segents, extrau aquell que sadiga a les definicions:

aquarellacavillarvaricellanovellatranquillagorillavacillartilladestillarombrellaMarcellacellaCamillaapostillacapillarbagatellamortadellapupillatitillarcaravellafranella parcellabagatellapassarella

Femen de tranquil: Malaltia: Femen de Marcel: Relacionat amb cabell: Tipus de vaixell: La nineta dels ulls: Pensar: Dubtar: Ho fan les estrelles: Infusi: Gnere narratiu: Tipus de teixit: Animal mamfer: Nhi ha a les presons i als monestirs: Serveix per fer ombra: Embotit tpic itali:

Activitat 63Estudia els mots de la llista segent i trian deu per redactar una petita histria:

axillablliccircumvallaciclorofillacristallcristallitzarcaramellitzarellipseellipsiexcellentexcellirfallafallciafallibleflagellaridilliintellecteintelligentintellectualinstallarinterpellarmaxillarlibllulametllicmaxillarnullaoscillarpallipalliarpllidpapillomaparallelpenicillinapollenpolluciprotocollarisalmonellaputxinellirebellisatllitsibillasibillsollicitudsollicitarvilla

Activitat 64De la llista anterior extrau els mots que corresponguen a les definicions:

Casa: Relatiu a la guerra: Que excelleix: Pixav: Demanar: La lluna ho s: Argument falla: Medicament: Propi del metall: Os de la mandbula: Insurrecci: Titella de guant: Ho tenen les flors: Carretera que va pel permetre extern duna ciutat:

15. CONSONANTISME: NASALS (M, N, MP, TM. TN)Activitat 65Completa la graella amb els mots segents:

canviAnverstriomfmforatombaampollaescombraombraimmbilpensardansacompanyenginyembafarenvejaromplircampamfiteatreImmaculadaimmens

M davant deN davant de

bpfmv i altres

INFORMACI PER A RECORDAR: M, N, MP, TM, TN

1. La grafia m representa el fonema bilabial nasal (m). Ex. mas2. La grafia n representa el fonema alveolar nasal (n). Ex. nas3. En el grup mp la consonant p no sona. Ex. atemptar, comptar4. Les lletres compostes tm i tn es mantenen per raons etimolgiques en paraules en qu la lletra t no es pronuncia, sin que representa una duplicaci de la consonant que la segueix. Ex. setmana, cotna. La lletra t s que es pronuncia en els cultismes: atmosfera, sotmetre, tnic5. Els grups gn, mn, pn apareixen a linici dalguns mots dorigen culte, en qu el primer element s prcticament mut i es solen pronunciar com si comenaren amb nasal. Ex. gnom, gnstic, mnemotcnic, pneumnia, pneumtic. 6. Sescriu m davant de b, p, f, m. Ex. immigrant. 7. Per sescriu n, com a excepci a la regla anterior: a. Quan acaba en n el primer constituent duna paraula composta: benparlat, enmig b. En mots que comencen per con-, in-, -en davant la lletra f. Ex. confessar, infermer c. Sescriu n davant de v: canvi. d. Per sescriu m, com a excepci a la regla anterior, en formes prefixades o quan el primer constituent dun mot compost acaba en m. Ex. circumvallaci, tramvia, triumvir

Activitat 66

Les paraules segents sn excepcions a la regla general. Observa-les i completa la graella.

enfonsarinfecciinflamartramvia premsaconfessiimpremtacircumcisienmigcircumloquitanmateixbenparlatsomrientconfiarinfelicircumvallacitriumvirconfituraconfegirenfollir

prefixos con-, en-, in-,paraules que comencen amb circum-paraules compostesaltres

Activitat 67

Completa els buits amb les lletres adients:

assu____tea___fora ni___fa e___ilar i___feli e___fonsar parani___f pa___flet e___fosquir a___fibi a___fiteatre i___vent circu___flex co___vent tra___via ate___tat rece___ci exe___ci s___toma te___taci pro___te co___table so___etre ___eumnia co___a ___eumtic se___ana i___mbil i___mediat I___maculada Assu___ci Ge___ma i___mersi i___flaci i___faust i___fallible circu___dar circu___cidar xa___frco___viure

16. CONSONANTISME: VIBRANTS (R, RR)

Activitat 68Les paraules segents tenen el so d'erra mltiple. Observa les paraules i completa la graella.

terrareiparraconrearpreromnicdarrereremenraonarcrrereradicarvicerectorartmiaMalva-rosarepublicsuprarenalcontrarestarRRR

entre vocalsprincipi de motdesprs de consonantentre vocals desprs de prefix o guionet

17. CONSONANTISME: HINFORMACI PER A RECORDAR. H

1. La lletra h es conserva per raons etimolgiques i, per tant, en la majoria de les paraules coincideix amb les altres llenges romniques. 2. En la nostra llengua aquesta lletra no es pronuncia, tret dalguns casos donomatopeies i de mots manllevats a altres llenges: ehem, hardware, hawai...Sescriuen amb hac inicial: ham, harmonia, harmonitzaci, harpia, hivern, hui...

Sescriuen amb hac intercalada: adherir, ahir, aleshores, alhora, aprehensi, cohesi, coherent, cohibir, conhort, enhorabona, exhalar, exhaust, exhibir, exhumar, filharmnic, inhabilitar, inherent, inhibir, malhumorat, prohibici, sahari, tothom, tothora, transhumncia, vehement, vehicle...

Sescriuen sense hac: abillament, arpa, avui, cacauet, coet, exuberant, malaurat, orfe, orxata, os, ostatge, ou, tru... I els mots propis: Elisabet, Ester, Judit, Ma, Bo, Munic, Vic...

INFORMACI PER A RECORDAR. MOTS AMB GRAFIA I SIGNIFICAT DIFERENT

Conv distingir els mots segents, alguns del quals ja sn pronunciats diferentment:Ho: pronom feble. Ho has ents?

O: conjunci : Estudies o treballes?Oh: interjecci exclamativa: Oh, quina meravella!Hi: pronom feble: Dimarts hi anir

I: conjunci: Els meus companys i joHem: verb haver: Hem de fer els deures cada dia

Em: pronom feble: Em dic AnnaHa: verb haver: Mha agradat la novella

A: preposici: A lestiu anir a ParsAh: interjecci: Ah, Maria!Hom: Pronom: Hom diu que hi ha crisi

Om: arbre: Vaig descansar a lombra dun omOhm: unitat delectricitat: aquest circuit t tants ohms.Hostatge: Lloc per a hostatjar-se

Ostatge: Persona segrestada

Activitat 91 Tradueix del castell. Atenci a ls de la h:subasta__________________cohete _________________filarmnico ________________Mahn _________________adhesin ___________________enhorabuena ____________ayer ____________________arpa ________________cacahuete ________________hurfano_______________Activitat 70Fes correspondre cada mot amb la definici. Si cal, completals amb h.__armonia, co__erncia, __arpa , in__erent, co__esi, , __ostatge, co__et, __idrosfera

a.__________________: Mantell daigua que envolta la terra.b. __________________: Adaptaci justa, entre elles, de les parts o coses que formen un conjunt.c. __________________: Persona retinguda a la fora per a obligar altres persones a complir determinades condicions a canvi de deixar-la lliure.d. __________________: Fora que mant unides diverses coses entre si.e. __________________: Instrument musical de corda.f. __________________: Artifici de plvora que, en ser encs, seleva i esclata.g. __________________: Connexi i absncia de contradicci entre les parts dun argument.h. __________________: Que s propi o inseparable duna persona o duna cosa.

18. EL GUIONET


Utilitzem el guionet en els casos segents:

pronoms feblesdna-me-la, agafar-ne

nombrestrenta-tres, vint-i-cinc, dos-cents

mots compostos amb punt cardinalnord-americ, nord-est

mots compostos repetitiuszig-zag, xino-xano

mots compostos singularsdesps-dem, adu-siau, abans-d'ahir

mots compostos en qu el segon element comena per r-, s- o x-. penya-segat, escura-xemeneies, Vila-real

mots compostos en qu el primer element duu accent grficpl-blanc

mots compostos que poden presentar confusi en la lecturapl-llarg, pit-roig

compostos formats amb no+substantiuel no-res, la no-violncia

Atenci: no escrivim guionet

mots compostos en general parabrisa, gratacel

mots compostos formats per dos adjectiushistoricogeogrfic, fisicoqumic

mots derivats amb prefixpreromnic, autoretrat, vicerector

Activitat 71

En els nombres, posem guionet entre les unitats i les centenes i, tamb, entre les desenes i les unitats. Tingues-ho en compte i escriu amb guionet els nombres escrits incorrectament:

trentaduesquarantaquatremil dotzetrescentscinccents vintidosvuitanta sissis centssis milsetanta vuitdotze mil nou centstres milionsquatre cents quaranta

Activitat 72

Escriu amb lletres les xifres segents:

112:134:245:613:15.400:926.518:2.345.678:

Activitat 73

Escriu correctament aquells mots que presenten problemes en ls del guionet. Alguns mots estan escrits correctament.

Vilarreal _________Malvarosa ____________para-brisa ___________pre-histric________para-sol______________vice-rector___________pl-roig __________nordest ______________gratacel______________escuradents________renta-plats____________sud-oest _____________fsco-qumic _______udio-visual_________desps ahir ___________

MATERIAL DE REFOR

REPS DEMORFOSINTAXI

NDEX DE CONTINGUTS:

Larticle definit i larticle personal

Larticle neutre

Els demostratius i els possessius tnics

Els numerals

Els numerals cardinals

Els numerals ordinals

Els multiplicatius

Els partitius

Els quantitatius

Els indefinits

Els gnere del nom i de ladjectiu

La formaci del plural de noms i adjectius

1. LARTICLE DEFINIT I LARTICLE PERSONAL


1. Alguns topnims duen larticle definit (o determinat), que sescriu en minscula (la Pobla Tornesa, les Useres, la Vall dUix, lHorta, els Pirineus, lHavana). Els nics topnims que porten larticle en majscula sn els exotopnims no adaptats, que mantenen la majscula de la llengua originria (Los ngeles, El Escorial).2. Si larticle sescriu en minscula, podem contraurel. Ex. Anir als Pirineus. Per si sescriu en majscula perqu forma part del nom propi, la contracci s impossible. Ex. He enviat una carta a El Temps. Vinc dEl Corte Ingls. 3. No posem larticle davant infinitiu (Menjar massa no s bo). Per s que es posa larticle davant infinitius habilitats com a substantius (Magrada el menjar casol) .4. No posem larticle davant la conjunci que de les oracions substantives. Ex. Que la publicitat ens manipule s preocupant.5. No posem larticle davant els dies de la setmana quan ens referim al dia immediatament anterior o posterior. Ex.Diumenge vaig anar al teatre (diumenge passat). Anir a la biblioteca dimecres (el prxim dimecres). Per: Anir a la biblioteca el dimecres (cada dimecres).6. Podem utilitzar larticle personal davant noms de persona en registre familiar. Ex. He vist lEnric i el Miquel al cine. 7. Alguns dialectes conserven, en usos colloquials, larticle en, na. Ex. He llegit un conte den Nico i lAnna (catal central: noms conserva la forma masculina). Ens parlava de nObdlia, na Isabel i en Jaume (mallorqu: conserva viva la forma femenina). 8. En valenci, molts topnims conserven larticle personal en. Ex. carrer den Llop, la Serra den Galceran, Canet den Berenguer)9. Escrits en majscula els articles En i Na sn frmules de tractament que en usos formals substitueixen els castellans Don i Doa. Ex. Lalcaldessa de lAjuntament de Valncia saluda Na Slvia Escrig Romeu i la invita a...

Activitat 1

Subratlla les incorreccions en ls de larticle personal i esmena-les. Algunes oracions sn correctes.

a. Dem vindran al dinar el Antoni, la Marta i la Anna.b. A Mallorca vam visitar en Antoni, en Joan i na Obdlia. c. Tinc un company de la Font den Carrs i un altre de Canet den Berenguer.d. El president de la Generalitat saluda en Joan Pitarch i el felicita per...e. El carrer de Na Jordana s un carrer de Valncia. f. Lalcalde de Vila-real saluda D Maria Felip i la invita a...

Activitat 2

Subratlla les incorreccions en ls de larticle i esmena-les:

a. El viatjar a lestranger facilita laprenentatge de llenges. b. El que demanes perd no anulla les conseqncies dels teus actes. c. Compre sovint al Corte Ingls. d. Aquest estiu anirem a els Pirineus. e. Aquest estiu anirem a la Havana. f. Aquest estiu anirem Al Escorial. g. Noms has desperar tres dies; el dilluns et dur els apunts. h. Fa dos dies que no veig lEnric; el dimecres vam anar al cine junts.

2. LARTICLE NEUTRE


L'article neutre castell lo s incorrecte. En valenci cal utilitzar diferents expressions segons el significat.

Valor abstracte o generalitzador

1 el, a, aix, all2 cosa, fet3 expressi en femen

INCORRECTECORRECTE

Tot "lo" que dius. Tot el que dius. Tot aix que dius.

"Lo" ms important.El fet ms interessant.

Ves a "lo" teu.Vs a la teua.

Tot lo exposat anteriorment. Tot all exposat anteriorment.

Valor intensificador o quantitatiu

1 com n's, si n's..., que n's...2 tan... com, tant...com3 d'all ms, el ms

INCORRECTECORRECTE

No t'imagines "lo" inteligent que s.No t'imagines com n's, d'intelligent.

He fet el treball "lo" millor que he sabut.He fet el treball tan b com he sabut.

Es de lo ms bueno.s d'all ms bo.

Mira "lo" alt que s. Mira si n's, d'alt.

Activitat 3

Tradueix les expressions segents amb valor intensiu:

a. Ven lo ms pronto que puedas.b. No es lo suficiente bueno para ti. c. Es una alumna de lo ms inteligente.d. Me maravilla lo despierto que es. e. Con lo ecologista que es y se ha puesto aire acondicionado.

Activitat 4

Tradueix les expressions segents amb valor abstratiu:

a. Ahora viene lo bueno. b. El va siempre a lo suyo.c. No me importa lo que piense la gente. d. Preguntar todo lo explicado. e. Lo importante es que lo entiendas todo.

Activitat 5

Tradueix la fraseologia segent:

a. No me gusta lo ms mnimo. b. En lo sucesivo trabajars por la maana.c. Por lo menos es educado. d. Por lo visto se ha casado. e. A lo mejor me voy al extranjero. f. A lo sumo pagar mil euros. g. En lo referente al sueldo...h. Por lo general voy al instituto por la maana. i. Por lo pronto has de aprobar el Ingls. j. Por lo tanto has de estudiar todos los das.k. Ya te explicar todo lo dems.

3. ELS DEMOSTRATIUS I ELS POSSESSIUS TNICS

INFORMACI PER A RECORDAR. ELS DEMOSTRATIUS

masculfemenneutre

singularpluralsingularplural

prop de qui parlaaquestaquestsaquestaaquestesa

prop de qui escoltaaqueixaqueixosaqueixaaqueixesaix

lluny de tots dosaquellaquellsaquellaaquellesall

1. El valenci oral mant els tres graus de proximitat, per uns altres dialectes noms en mantenen dos (proximitat a emissor i receptor: aquest, aqu) i llunyania demissor i receptor (aquell, all). 2. En valenci, en els usos colloquials se solen emprar les formes este, esta, estos, estes; eixe, eixa, eixos, eixes, per no sn recomanables en els usos formals. 3. En els usos escrits formals cal emprar les formes aquest, aquesta, aquests, aquestes. A ms, als usos escrits formals noms se solen utilitzar dos graus de proximitat (aquest, aquell) , de manera que no sol aparixer la forma aqueix.4. Els tres graus de proximitat del valenci apareixen tamb en els adverbis locatius: ac, aqu, all/all.

INFORMACI PER A RECORDAR. ELS POSSESSIUS TNICS

masculfemen

singularpluralsingularplural

possedor singular1a persona2a persona3a personameuteuseumeusteusseusmeuateuaseuameuesteuesseues

possedorplural1a persona2a persona3a personanostrevostreseu (llur)nostresvostresseus (llurs)nostravostraseua (llur)nostresvostresseues (llurs)

1. Els possessius llur i llurs sutilitzen noms en usos formals, quan el possedor s plural. Ex. Acud a lacte lambaixador acompanyat de llurs assessors. A la roda de premsa les ministres dHabitatge i de Medi Ambient presentaren llurs propostes. 2. Els possessius poden substituir els pronoms personals darrere les locucions prepositives de lloc. Ex. prop de mi = prop me; davant de mi = davant meu; darrere delles = darrere seu; davant de nosaltres = davant nostre; prop de vosaltres = prop vostre3. No hem dusar el possessiu si la relaci que expressa s evident pel context. Ex. Va traure els llibres de la motxilla, i no Va traure els llibres de la seua motxilla. 4. Cal evitar el possessiu i utilitzar el pronom en amb funci de complement del nom. Ex. Ha visitat Valncia per no nha vist la catedral, i no Ha visitat Valncia per no ha vist la seua catedral. 5. En lestndard del catal occidental (i, per tant, del valenci) sutilitzen les formes meua, teua, seua, meues, teues, seues, mentre que en lestndard oriental sutilitzen les formes meva, teva, seva, meves, teves, seves. Ambdues possibilitats sn igualment correctes.

Activitat 6

Torna a escriure les oracions segents utilitzant el possessiu

a. Els xiquets seguien el mestre. Caminaven darrere dell sense perdrel de vista.b. Si et poses a prop de mi, podr ajudar-te si em necessites.c. No el vas veure? Estava assegut davant de tu. d. No viem b la pantalla perqu uns xicots alts es van collocar davant de nosaltres. e. Ens collocarem a prop de vosaltres.

Activitat 7

Tradueix les oracions eliminant el possessiu o substituint-lo per un pronom

a. Mrame mis ojos. b. Tranquila. Te coger tu mano para que no te caigas. c. Ha venido un profesor nuevo pero no s su nombre. d.Viajaremos a Barcelona i visitaremos su catedral. e. Cogi su chaqueta y se fue. f. Era una casa nueva. Sus ventanas eran grandes y su puerta de madera.

4. ELS NUMERALS

4.1. ELS NUMERALS CARDINALS


1 un, una2 dos, dues3 tres4 quatre5 cinc6 sis7 set8 vuit, huit9 nou10 deu11 onze12 dotze13 tretze14 catorze15 quinze16 setze17 disset, dsset18 divuit, dhuit19 dinou, dnou20 vint21 vint-i-un22 vint-i-dos23 vint-i-tres30 trenta31 trenta-un32 trenta-dos40 quaranta41 quaranta-un50 cinquanta51 cinquanta-un60 seixanta61 seixanta-un70 setanta71 setanta-un80 vuitanta81 vuitanta-un 90 noranta100 cent1000 mil1000000 un mili

1. Els numerals cardinals no tenen femen, excepte un/una, dos/dues, cents/centes2. Alguns cardinals tenen dues formes (vuit/huit, disset/dsset, divuit/dhuit, dinou/dnou)3. Les formes u i un tenen usos diferents. En la majoria del casos utilitzem un. Ex. Han quedat un a zero. Jo tinc dos germans, per Llusa noms en t un. Noms utilitzem u per a indicar ordre o com a nom del nombre 1. Ex. Abans del dos va lu. L'accident s'ha produt al quilmetre u de la N-340. 4. Usem el guionet per a separar desenes i unitats (trenta-tres) i per a separar unitats de centena i centenes (quatre-cents). La paraula D-U-C (desena-unitat-centena) serveix com a regla mnemotcnica dels contextos en qu susa el guionet.5. L'article s'apostrofa davant d'un nombre comenat per vocal, encara que estiga escrit amb xifres. Ex. l'11.

Activitat 8

Escriu amb lletres els nombres segents:

1707:2009:25.816:317.405:12.042.219:

Activitat 9

Escriu amb lletres els numerals expressats en xifres:

a. Des de 1981 que estic treballant en aquesta professi.b. El comptador indicava 200 revolucions per minut.c. Van descarregar 59 tones de carb.d. Quasi la meitat de les ciutats espanyoles amb una poblaci de 100000 a 500.000 habitants pateixen contaminaci acstica.e. El telfon gratut datenci al soci-client s el 900.500.621.f. Premi al millor cmic en valenci: 250 euros.g. Miquel Duran de Valncia pertany a la Generaci de 1909.

Activitat 10

Escriu amb lletres els numerals que hi ha entre parntesi:

Tens entrades per al teatre?Noms men queden de la fila (3) ________ i de la (4) _________.Dacord. A quina hora comena la representaci?A les 8:35 h. Per cal ser-hi ( )__________ hora abans. Si sen fa soci lentrada s ms barata. Dacord, qu necessita?El seu DNI.(18.765.098) _______________________A quin pis viu?Al (7) _________, 3a_____________.Molt b. Quantes localitats vol?En vull (4) ______________. Grcies.

4.2. ELS NUMERALS ORDINALS


Els ordinals indiquen ordre dins d'una srie. Els quatre primers ordinals tenen formes prpies, per la resta es formen afegint la terminaci - / -ena al cardinal corresponent (excepte en el cas de deu).

singularplural

mascul femenmasculfemen

1r - Iprimerprimeraprimersprimeres

2n - IIsegonsegonasegonssegones

3r - IIItercerterceratercersterceres

4t - IVquartquartaquartsquartes

5 - Vcinqucinquenacinquenscinquenes

6 - VIsissisenasisenssisenes

7 - VIIsetsetenasetenssetenes

8 - VIIIvuitvuitenavuitensvuitenes

9 - IXnovnovenanovensnovenes

10 - Xdesdesenadesensdesenes

11 - XIonzonzenaonzensonzenes

12 - XIIdotzdotzenadotzensdotzenes

13 - XIIItretztretzenatretzenstretzenes

20 - XXvintvintenavintensvintenes

21 - XXIvint-i-unvint-i-unenavint-i-unensvint-i-unenes

22 - XXIIvint-i-dosvint-i-dosenavint-i-dosensvint-i-dosenes

23 - XXIIIvint-i-tresvint-i-tresenavint-i-tresensvint-i-tresenes

100 - Ccentcentenacentenscentenes

1000 - Mmilmilenamilensmilenes

Activitat 11

Escriu l'ordinal corresponent a l'abreviaci:

a. S'ha celebrat el XV Congrs de Lingstica Aplicada. _____________b. Ha corregut molt b per ha arribat el 9. ________________c. Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta. ____________d. Jaume I conquereix Valncia. _____________e. Enguany se celebra la XXV Festa per la Llengua. ________________f. A lescola estudiem fins a 6.__________________

4.3. ELS MULTIPLICATIUS


1. Els multiplicatius indiquen el nombre de vegades que s'augmenta alguna cosa. Excepte doble, tenen forma masculina i femenina. Ex. Una dosi tripla. 2. Per sn invariables quan fan referncia al nombre delements que componen alguna cosa. Ex. La triple aliana (de 3 pasos), La qudruple confrontaci (de quatre persones). 3. En la llengua colloquial els multiplicatius se solen reemplaar per la perfrasi x vegades ms.

masculfemen

dues vegades msdoble

tres vegades mstripletripla

quatre vegades msqudruplequdrupla

cinc vegades msquntuplequntupla

sis vegades mssxtuplesxtupla

Activitat 12

Completa les oracions amb el multiplicatiu corresponent:

a. Dotze s el ___________ de sis. b. Si no li fa efecte la medicaci, li donarem una dosi _________ (x2) o ____________ (x3). c. Alemanya, ustria-Hongria i Itlia van signar la _______ Aliana el 1882, mentre que Frana, Rssia i la Gran Bretanya van formar la ________ Entesa el 1907. d. Escriu una xifra _____________ (x5)d. Dotze s el ___________ de dos.

4.4. ELS PARTITIUS


Els partitius indiquen parts de la unitat. S'utilitzen les mateixes formes que per als ordinals, excepte en els casos segents:

singular

plural

masculfemenmasculfemen

migmitjamitjosmitges

1/3terteraterosterces

1/10dcimdcimadcimsdcimes

1/100centsimcentsimacentsimscentsimes

1/1000millsimmillsimamillsimsmillsimes

Activitat 13

Escriu els partitius que hi ha a cada oraci:

a. Noms tardar hora a enllestir el treball. _________________b. La construcci ocupa 2/3 de la parcella. ________________c. Manipula la informaci; noms diu veritats._______________d. Ja estaria contenta si feres la 1/100 part del que dius. _________________e. El professor li ha revisat la nota i li ha augmentat 3/10. ________________f. s possible detectar 1/1000 de segon?_________________________g. 1/3 de la nota correspon a lexpressi oral. ___________________h. Posa la nota incloent les 1/10, les 1/100 i les 1/1000. ___________________

5. ELS QUANTITATIUS


Els quantitatius expressen una quantitat com a conjunt. Poden ser variables (admeten flexi de gnere i nombre), semivariables (noms admeten flexi de nombre) o invariables.

singularplural


variablesquantmoltpoctantquantamoltapocatantaquantsmoltspocstantsquantesmoltespoquestantes

bastantgairebastantsgaires

invariablesgens, prou, ms, menys, massa, fora, que

Els quantitatius es poden classificar segons que hagen danar seguits o no de la preposici de: gens de por, molta por.

amb desense dede opcional

gensmassaforagairequemsmenysmoltpocbastantprouquanttant

1. En el parlar valenci, en els quantitatius que admeten un s opcional de la preposici, sutilitza sempre la preposici de davant la forma masculina singular i somet en la resta de casos. Ex. Tinc molt de pa, molta farina, prou de sucre, bastants cigrons i poca llet.2. Hi ha fora locucions per expressar quantitats semblants. Ex. una mica de, un xic de, un munt de, una colla de, una pila de, tot de, un grapat de, un seguit de, gens, gota, gens ni mica...3. El quantitatiu gaire (que no susa en valenci colloquial) s lequivalent de molt en contextos negatius, dubitatius o interrogatius. Ex. Tens gaire pressa? S, no tinc gaire temps per perdre. En els registres ms formals conv conservar aquesta distinci entre molt i gaire. 4. Els quantitatius prou i bastant no signifiquen el mateix. Prou significa suficient, mentre que bastant significat una quantitat relativament gran. Ex. Guanya bastant per no prou per mantenir aquest ritme de vida.5. El quantitatiu que precedeix adjectius i adverbis en exclamacions i no saccentua. Ex. Que bonic! Que b! Per no sutilitza davant de substantius. Ex. Quina casa ms bonica! Quin treball ms ben fet!

Activitat 14Torna a escriure el quantitatiu fent la concordana, si cal:

a. Quants inconvenients poses! ____________ dificultats planteges!

b. El cotxe t bastants accessoris. El cotxe t _____________ prestacions.

c. Li han donat molts diners. Li han donat ______________ solucions.

d. No tens prou temps. No tens ________ hores.

e. Tinc massa confiana. Tinc _____________ qualitats.f. Vam passar bastant por. Vam passar _____________ calamitats.

Activitat 15

Colloqueu cap, fora, gaire, gens, massa, prou, bastant a lespai on calga.

Bon dia. Com va tot?

Per ara va ____________ b.

Et fa falta alguna cosa?

S. Tens ms taronges?

No, no men queda _______. Vols peres?

S, posa-men ____________ perqu tamb magraden molt.

Et falta verdura?

S, no en tinc __________.

Tinc tanta set que daigua encara no nhe begut ___________.

Doncs no en begues _____ que et caur malament.

No et preocupes, no en beure ____________.

Activitat 16

Completa els buits amb la forma adequada

a. T _________ diners (molt, molta, molts, moltes)b. T _________ fam (molt, molta, molts, moltes)c. T _________ de vi al celler (molt, molta, molts, moltes)d. Tinc _______ amics (poc, poca, pocs, poques)e. Tinc _______ d'inters en la vida dels famosos (poc, poca, pocs, poques)f. T ________ diners i ________ fama (bastant, bastants)

Activitat 17

Prou significa "suficient" i bastant significa "en una quantitat relativament gran". Completa els buits amb prou o bastant.

a. Cau ________ pluja, per en necessitem ms; no cau _______.b. T __________ diners, per no ________ per a comprar-se eixa casa.c. T __________ seguidors, per no t _______ votants per a guanyar les eleccions.

6. ELS INDEFINITS


Els indefinits poden funcionar com a determinants que acompanyen el nom o com a pronoms.

DETERMINANTS

singularplural


ununaunsunes

algunalgunaalgunsalgunes

tot totatotstotes

mateixmateixamateixosmateixes

certcertacertscertes

altrealtraaltresaltres

cadascuncadascunacadascunscadascunes

ambdsambdues

diversosdiverses

uns quantsunes quantes

qualsevolqualssevol

taltals

diferents

cada

cap

1. Cal utilitzar l'indefinit negatiu cap en comptes de ningun. Ex. No hi havia cap dona al carrer.2. El plural de qualsevol s qualssevol. Ex. No val llegir qualsevol llibre. Per pots triar tres novelles qualssevol de la llista recomanada. 3. Mateixa sols s'utilitza amb paraules femenines. Ex. T'ho dir ella mateixa. T'ho dir ara mateix. T'ho dir ell mateix. 4. Ambds i ambdues poden ser substituts per tots dos i totes dues. 5. Sengles significa "un per a cada un". Equival al castell sendos.6. Sn castellanismes les expressions: *els dems (els altres, la resta), *propi (mateix), *varis (diversos, uns quants).


PRONOMS I DETERMINANTS

La majoria dels pronoms indefinits tenen formes idntiques o relacionades amb els que funcionen com a determinants, per algunes formes noms existeixen com a pronoms.

pronomdeterminant

un (u)un

algalgun

ningcap

rescap

tottot

tothom-

altrialtre

qualsevolqualsevol

cadasc / cada ucadascun / cada un

1. La forma pronominal antiga u (parallela a ning, alg, cadasc) es mant en parlars valencians, per en registres formals s preferible la forma general un. 2. El pronom altri significa una altra persona, el prosme i susa noms darrere de preposici. Ex. No li agrada treballar per a altri. 3. Alguns pronoms, generals en la llengua clssica, se senten com a arcaismes i se solen mantenir noms en registres molt formals. Ex. quelcom (alguna cosa), hom (alg en construccions impersonals). Hom deia que el poble estava en perill. Hi havia quelcom que preocupava. 4.En alguns casos pot haver-hi confusi en l's dels indefinits res i cap, i en l's del quantitatiu gens.


RES/GENS/CAP

resPot alternar amb alguna cosaEx. No ha menjat res / Ha menjat alguna cosa.

gensPot alternar amb molt i pocEx. No estudia gens / Estudia molt

capPot alternar amb un numeralEx. No t cap germ / T dos germans

Activitat 18 Les frases segents contenen errors en l's dels indefinits. Subratlla l'error i esmena'l.

a. Trieu tres pellcules qualsevol.b. Hi ha vries maneres de plantejar el problema. c. Dues persones shan quedat i tots els dems han seguit el cam.d. No hi havia ningun semfor per poder travessar el carrer. e. Tho explicar Llus mateixa. f. No magrada treballar per a altre. g. Est matriculat en batxillerat per no estudia res. h. No t ningun germ.

Activitat 19Subratlleu una de les dues possibilitats que hi ha entre parntesis.

a, Tinc (algunes/alguns) dubtes.b. La seua actitud no em fa (cap/gens de) grcia. c. Mhan visitat els meus companys. (Els/Tots) dos mhan portat un regal. d. El xicot s (un poc/quelcom) baix destatura per a ledat que t. e. (Enguany/cada any) augmenta el percentatge daturats. f. Dna una llepolia a (cadasc/cadascun). g. (Totom/tothom) vindr dem a la festa.

7. EL GNERE DEL NOM I DE LADJECTIU


Les diferncies que podem trobar en la flexi de gnere entre mascul i femen sn les segents:

1. Mascul sense cap marca flexiva i femen amb la vocal a. Ex. clar-clara2. Mascul amb les vocals e i o, i femen amb la vocal a. Ex. mestre-mestra, monjo-monja3. Mascul acabat en eu i el femen acaba en ea. Ex. ateu-atea4.En ocasions, la forma femenina no sols inclou la terminaci a, sin que implica altres canvis ortogrfics i fontics respecte del mascul. Ex. llop-lloba, gos-gossa, esclau-esclava, valenci-valenciana, oblic-obliqua, psicleg-psicloga...5. Hi ha noms que tenen la mateixa forma per al mascul i per al femen. Sn els acabats en aire (drapaire, colombaire, guixaire...), -ista (dentista, excursionista...), -cida (sucida, homicida, parricida...)

Activitat 20Escriu el femen dels mots segents i completa la graella

alt, prim, psiquiatre, fosc, company, reu, professor, pigmeu, alumne, ministre, hebreu, president, europeu, sogre, vidu, marqus,

mascul 0femen -amascul e/-ofemen -amascul -eufemen ea

Activitat 21

Escriu el mascul i el femen dels mots segents i completa la graella:

captiva, executiva, jueva, hereva, esclava, escandinava, lloba, cabuda, neboda, amiga, cega, groga, poruga, serva, Marcella, galla, russa, espessa, escassa, obliqua, biloga, arqueloga, filloga, geloga, alcaldessa, abadessa, metgessa, tigressa, baronessa, duquessa, actriu, tzarina, institutriu, gallina, ballarina, xativina, bessona, plena, abella, bruixa, perdiu, emperadriu, vena, roja, boja, lletja

Alteracions ortogrfiques i fontiques

p-b

t-d

c-g

f-v

ig-j/tj

l-ll

s-ss

c-qu

vocal tnica-na

leg-loga

au-ava, eu-eva, iu-iva

-essa

or-riu

altres terminacions

Activitat 22Alguns substantius tenen una paraula completament diferent per al singular i per al plural. Relaciona els mots:

Mascul: cavall, pare, oncle, gendre, marit, ase, porc, xai, bou, bocFemen: mare, nora, tia, egua, muller, truja, ovella, vaca, somera , cabra

Activitat 23Escriu el femen dels mots segents:

perdigotgendreburgs besavisociprncepducmarqusLlussCamilcunyatbarbruixotaseporccomteserfjueuhereuabatjutgeabellotmerlotcaptiubileggallnulfrancsrussustranquilestsactoroblicventrloc

Activitat 24Escriu el mascul dels mots segents:

trujadeessaheronabruixajuevaprincesaninabilogatzarinagossasciaeguametgessacortesaesclavapsiclogamullersomerasucidadrapaire

Activitat 25Hi ha mots que canvien de significat segons el gnere. Escriu, amb larticle, el mot que corresponga a cada definici:

el clau/la clau, el canal/la canal, el clera/la clera, el fi/la fi, el llum/la llum, el pols/la pols, el son/la son, el terra/la terra, un editorial/una editorial, el pudor/la pudor

malaltia: ________sl, paviment: ____________modstia: _________partcules: _______empresa: ________________mala olor: _________article: __________acte de dormir: ___________ganes de dormir: ___claror: __________aparell que fa llum: _______finalitat: __________acabament: ______indignaci: ______________per tancar: ________per clavar-lo: ____via daigua: ______________canonada: ________batec: __________planeta: _________________

Activitat 26Hi ha substantius que tenen un gnere diferent al del castell i, per aix, poden patir interferncies. Estudia les paraules de la graella i tradueix les frases segents parant atenci al gnere dels mots.

a. Hemos hechos un anlisis sintctico. b. En verano hace mucho calor.c. Al nio ya le ha caido un diente. d. Ha corrido el maratn. e. Hay un olor muy fuerte en la casa. f. Hay que tomar medidas de prevencin contra el sida. g. El drogadicto tiene el sndrome de abstinencia. h.Tiene la frente empapada de sudor. i. Quiero un postre muy dulce. j. Las espinacas tienen hierro. k. El resto no me importa. l. Me hace dao la muela del juicio. m. Quiero vivir en las afueras. n. Las nubes anuncian lluvia. o. Dejad el mensaje despus de oir la seal. p. Tengo muchas termitas en casa. q. Me gustan las legumbres.

Activitat 27

Hi ha substantius que tenen un gnere diferent al del castell i, per aix, poden patir interferncies. Estudia les paraules de la graella i tradueix les frases segents parant atenci al gnere dels mots.

a. Tengo una duda. b. La cuenta corriente ja est abierta. c. El resplandor me cegaba. d. Freud es el padre dels psicoanlisis. e. Ir al estreno de la pelcula. f. No encuentro los alicates. g. Participaremos en el desfile. h. Me hace dao el odo. i. Hay que cambiar algunas costumbres. j. Ser alto es una ventaja a veces. k. Veremos el encendido de las gayatas. l. Tengo una regla, una escuadra i un cartabn. m. Los jesuitas son una orden religiosa. INFORMACI PER A RECORDAR

paraules de gnere mascul

els aforesun afrentaun avantatgeel bacteriel compteel contrallumel correntel costumel deuteel dotel dubteun escaireels espinacsun estratagemaun estruel frontun interviuel llegumel nvolun ordeel pebreel regleel senyalels trmits

paraules de gnere femen

les alicatesles anlisisuna andanala calorla cellofanala dentla desfiladala destrossala disfressala ditauna encesauna espremedorauna estrenauna iconauna imperdiblela maratla marjalla merengala monauna odauna olorles postresla psicoanlisila resplendorla restala sndromela sucrerala suor

Activitat 28Completa les oracions amb larticle adequat:

a. Els metges recorden _____ avantatges de la dieta mediterrnia. b. Els cigrons i les llentilles sn _____ llegums que ms magraden. c. Tinc _____ dubte: quin dia s lexamen dangls?d. Arribar sempre tard s _____ costum molt lleig. e. El pintor ha sabut reflectir _____ resplendor de la llum. f. Per favor, encn _____ llum perqu _____ llum siga major. g. Per iniciar el programa has de pitjar _____ icona menuda de la pantalla de lordinador. h. _____ merenga del pasts era de caf. i. Posa sucre a _____ sucrera. j. A lestiu tot lo mn viu s _____ dita valenciana. k. Ha obert _____ compte corrent al banc. l. Les bledes i _____ espinacs sn verdures. m. _____ bacteris es combaten amb antibitics. n. Antigament, per a casar-se, calia aportar ____ dot. o. _____ estruos ponen uns ous ms grans que les gallines.

Activitat 29Alguns adjectius tenen la mateixa forma en mascul i en femen. Els casos ms habituals sn els que apareixen a la graella. Completa la graella amb els exemples segents:

bilingebelgaactualaudamajorprudentferotgehipcritavelofidelhomicidapitjorfreqentgreuillustreperennepartcipaltruistacreblebullentrablleupudentrebeljoveximplerudeentusiastapossibleelegant

adjectius invariables quant al gnere

acabats en e

acabats en a

acabats en cida, -ista

acabats en a, -i, -o

acabats en al, -el, -il

acabats en ble

acabats en ar, -or

acabats en ant, -ent

altres terminacions

Activitat 30Els adjectius segents sn algunes excepcions a la regla. Escriu-los dins la graella.

jovenvol-jovenvola, dolent-dolenta, tranquil-tranquilla, trador-tradora, opulent-opulenta, valent-valenta, avar-avara, nul-nulla, parallel-parallela, calent-calenta

Excepcions

acabats en al, -el, -il, -ol

acabats en ar, -or

acabats en -ent

Activitat 31Tradueix les oracions segents utilitzant mots de les activitats anteriors.

a. El agua est caliente.b. Es una organizacin juvenil. c. Es una mujer muy valiente. d. El prncipe valiente es un cuento. e. Ha ganado la atleta ms veloz. f. La fiera feroz es una cancin de Ovidi Montllor. g. Su participacin ha sido nula. h. Es una joven muy inteligente. i. Le han hecho un juicio paralelo. j. Es una manera de parlar muy ruda.k. El ejrcito rebelde ha asediado el campamento.

Activitat 32Alguns adjectius sn invariables en singular, amb la mateixa forma per al mascul i per al femen, per s que tenen flexi de gnere en plural. Ex. feli/felios-felices. Per aix, sanomenen adjectius de tres terminacions. Sn sempre adjectius acabats en a, -i, -o.

Completa les frases amb la forma adequada dels adjectius segents:

viva, falla, feli, velo

a. Sn unes argumentacions _____________. b. Sn uns arguments _______________. c. s una corredora molt ____________. d. La professora es troba ___________ pels bons resultats dels alumnes.e. Si vols que les teues amigues siguen ____________, fes-los un regal sorpresa. f. s una xiqueta molt __________. No para i sembla molt espavilada. g. Les eges corrien ______________ pel prat. h. Sn persones ____________: tenen una gran vitalitat. i. Els xiquets estan _____________ perqu dem sen van dexcursi. j. s un corredor molt ___________.

8. LA FORMACI DEL PLURAL DE NOMS I ADJECTIUS


1. La majoria dels substantius i dels adjectius formen el plural afegint s al singular. 2. Les paraules acabades en a canvien aquesta vocal per es. Ex. casa-cases. Aquest canvi voclic pot provocar canvis ortogrfics. Ex. platja-platges, plaa-places, roca-roques, groga-grogues.3. Les paraules acabades en vocal tnica afegeixen ns. Ex. jard-jardins, bo-bons. 4. Els mots acabats en , -x, -ix, -tx afegeixen os. Ex. feli-felios, fix-fixos, baix-baixos, despatx-despatxos. 5. Els mots acabats en sc, -st, -xt, -ig formen el plural amb les terminacions s i os. Ex. disc-discs/discos, trist-trists/tristos, text-texts/textos, roig-roigs/rojos. En els mots acabats en ig s ms habitual en la llengua escrita la terminaci s, per defugir els canvis ortogrfics que provocaria la terminaci os (-tj o -j). Ex. desitjos, lletjos, enutjos per rajos, rojos, bojos, passejos. 6. Els mots acabats en s formen el plural afegint os o sos, segons si la paraula es pronuncia amb s sorda o amb s sonora. Ex. gos-gossos, rus-russos, bes-besos, gris-grisos.

Activitat 33Completa el quadre amb el plural dels mots segents:

company, llengua, succs, raa, esps, canya, pasts, cas, avi, comer, escs, sllaba, gust, ros, groc, reflex, ofs, agut, safareig, pla, alacant, fosc, masss, alfabet, valenci, svia, castellonenc, arros, soca, portugus, ple, gris, mixt, angls, cartutx, boja, estru, boig, barns, susps, francs.

-s-es-ns-os-sos-s/-os

Activitat 34Els plurals segents sn excepcions a la regla general. Quina regla no respecten? Escriu-los dins la graella.

les bes, les ces, els pers, els bisturs, els esqus, crus, nus, les tes, els ss, els sis, els cafs, els dos, els consoms, els nos, els tabs, els res, els las, els perqus, els sofs, els xamps, els clixs, els bambs, els mens, els pagars, els purs, els ximpanzs

noms de lletresnoms de les notes musicalsconjuncions i adverbis substantivatsalguns substantius i adjectius

Activitat 35Escriu el plural de:

ravecafbacallmenperqucomitrobmsofrecepagarclixcamiximpanz

Activitat 36Els plurals segents sn excepcions a la regla general. Quina regla no respecten? Completa la graella amb els mots segents. els apndixs, els ndexs, els vrtexs, els linxs, les fals, les cals, les esfinxs, les hlixs, els cdexs, les larinxs, les fas

substantius plans acabats en -x substantius aguts acabats en nxsubstantius aguts femenins acabats en -

Activitat 37Alguns substantius acabats en s sn invariables quant al nombre, s a dir, presenten la mateixa forma en singular i en plural. Completa la graella amb el plural dels mots segents:

el dilluns, lurbs, el llapis, el comptagotes, el dimarts, latles, el parallamps, el dimecres, el dijous, el focus, el tipus, el divendres, la cries, la pols, el portamonedes, el pus, el fons, el temps, el socors, el tos, lalferes, el cactus, el bceps, labsis

els dies de la setmana

tots els mots pla

Ortografia y Morfosintaxi

Documents

Transcript of Ortografia y Morfosintaxi