DIMARTS · 25 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14770 - AVUI / Any XL. Núm. 13640 - EL PUNT

1,20€

8719

41-1

1941

27Q

116119-1141031w

ENTREVISTA Dolors Bassa Exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies. Empresonada al Puig de les Basses

JUDICI · “Sóc innocent, i l’hemd’encarar amb confiança en elque creiem i demostrant al mónquè es va fer i per què es va fer”

“La presó ha refermatles nostres conviccions”

EMPRESONAMENT · “El diaa dia a la presó és dur i difícil. Novull oblidar ni una de les horesque m’han robat”

P6-9

El Suprem no admetrecusar els jutges de l’1-O

Nacional P10

Europa-Món P20

El PSOE, sense camíper als pressupostos

Els gegants, durant el ball d’ahir al matí a la plaça de Sant Jaume ■ JUANMA RAMOS

NACIONAL P17

Barcelona tanca la festa major amb molta gent a tots els actes

Mercè popular

NACIONAL P12,13

L’obra ha estat impulsadaper una editorial deFlandes i s’ha editat enholandès, francès i català

El president publica ‘Lacrisi catalana’ per explicara Europa el procésindependentista català

Puigdemont reclamala mediació europea

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 25 DE SETEMBRE DEL 2018

ls ciutadans hempagat tres vega-

des la crisi del totxo.Primera: ningú va pa-rar la bombolla i mol-ta gent va perdre lacasa perquè no podia

pagar la hipoteca. Segona: el rescatdels bancs l’hem acabat pagant de lanostra butxaca malgrat que se’ns vadir que no ens costaria ni un euro. Itercera: ara aquells pisos que s’havienquedat els bancs, en lloc de revertir enhabitatge social, com una mena derescat ciutadà, han anat a parar a pre-us de ganga a fons voltor que els po-sen a la venda o a lloguer a preus in-dignants.

La compravenda immobiliària mésimportant de Madrid no és el xalet dePablo Iglesias i Irene Montero. El granpelotazo són els 128 milions que vapagar el fons voltor Blackstone per1.860 habitatges de protecció oficialde l’empresa municipal d’habitatgequan l’alcaldessa era Ana Botella. Peròno patiu, ningú de la dreta política imediàtica s’escandalitzarà com ambla casa dels Iglesias-Montero.

Ara aquest grup nord-americà –que

ja era el propietari immobiliari mésgran del món– és també el més im-portant colós del totxo a Espanya. Avuija té actius valorats en 23.000 milionsdesprés de comprar la majoria de Tes-ta al BBVA, Merlin i el Banc Santander.El negoci és fàcil. Comprar empreses iactius en dificultats –o sigui a baixpreu– i treure’n bones plusvàlues. Resa dir si, com ha fet, es queda Cirsa ol’edifici de Planeta. Ara, el que és unescàndol és quan es queda actiusamb la connivència política. EI 2014,va comprar al FROB –el fons creat perl’Estat per la crisi financera del 2008–la cartera Hèrcules: 41.000 hipote-ques i actius immobiliaris de l’antigaCatalunya Caixa. 3.600 milions per ac-tius amb un valor nominal de 9.000milions. I no va parar de comprar car-teres d’immobles i hipoteques al Sa-reb, l’anomenat banc dolent creat ambparticipació pública, i als bancs quehavien sobreviscut a la crisi: BBVA,CaixaBank i Sabadell. Manuela Car-mena hi ha intentat posar remei. Pe-dro Sánchez diu que vol limitar la for-ça dels fons voltor. Que ho provin. Enshan robat a mans plenes i el PP ho hatapat amb la bandera.

E

Keep calmTian Riba

Blackstone

Els fons voltor ens han robata mans plenes i el PP ho hatapat amb la bandera

ap al final de Per tenir casa calguanyar la guerra, el llibre derecords del poeta Joan Margarit,

hi retrobo el Ciudad de Cádiz, un vai-xell de passatgers. Margarit hi navega-va als anys cinquanta per anar de Bar-celona a les illes Canàries i tornar. LesCanàries, on el seu pare va obteniruna plaça d’arquitecte municipal, te-nen un paper important en la vida delpoeta: li van ser formatives, les va esti-mar, les estima encara. Hi va fer tam-bé el servei de milícies. Jo, anys méstard, vaig fer el servei as Castell de Me-norca. Vaig estimar l’illa, l’estimo en-cara, de tant en tant hi torno, hi tincamics. Em sembla que també li dec al-gun caient de la meva formació. Vaja:segur. Per anar-hi i tornar s’haviad’agafar el Ciudad de Cádiz.

Hi havia el Villa de Madrid, quesemblava més estable i luxós, però elque amb més assiduïtat cobria el tra-jecte de Barcelona a Maó era el Ciudadde Cádiz. En Margarit el va conèixerpràcticament nou. El meu era una ca-fetera vetusta. L’explorava: hi abunda-ven les escales, també al bar i al men-jador. Volien ser escalinates. L’arma-

C

dor semblava haver-se inspirat en elsvaixells art-deco on Fred Astaire i Gin-ger Rogers ballaven pujant i baixantgraonades. Una cosa és voler i l’altra,aproximar-s’hi. Era la versió espanyolai de postguerra d’un vaixell americà.Quan el vaig freqüentar Fred Astaireja no ballava, i si ho feia produïa unamica d’angúnia. En època de Margaritno era el que havia estat però es man-tenia encara en forma. Margarit parlade les cabines, situades a la part mésenfonsada de la baluerna, la més mò-bil. En descriu les acumulades olorsmarejadores de tots els que s’hi havienmarejat. Jo en vaig fer ús una sola ve-

gada. Era molt millor mantenir-se acoberta passant fred i amb tot l’aire ala cara. Si plovia, al bar. Al bar hi haviauna televisió minúscula. Una nit,anant a Menorca, el locutor va parlarde la malaltia de Franco amb un ac-cent tan dramàtic que semblava qued’un moment a l’altre havia d’anunciarque s’acabava de morir. Al bar nomésérem el cambrer i jo. No podia ser elmateix que servia la sopa amb les un-gles brutes a Margarit, però era exac-te. No ens vam dir ni una paraula. Amesura que el Ciudad de Cádiz vaanar entrant a mar oberta, la televisióva anar perdent el senyal. El locutor esva difuminar. Les imatges de Francovan cobrar la consistència dels ecto-plasmes. Al port de Maó vaig pregun-tar si s’havia mort. “Encara no.” Ho vafer al cap de molt pocs dies, a la mati-nada. Vaig demanar al capità d’anar aveure les notícies a la televisió. “Es us-ted un buen soldado; irá todo el mun-do.” El Ciudad de Cádiz, que havia co-mençat anant a Amèrica i que haviareduït les pretensions a les Canàries,va acabar en l’assequible Barcelona-Maó. El 1979 va ser desballestat.

“Retrobo elvaixell que duia aMaó en el llibrede Joan Margarit

Vuits i nous

El ‘Ciudad de Cádiz’Manuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 25 DE SETEMBRE DEL 2018

empre hem sabut que entre ladependència i la independència,el més complicat de gestionar és

el mentrestant. I ara tornem a ser enuns moments d’aquells (no és pas elprimer cop) en què el mentrestant esfa llarg i tediós. I en què les declara-cions de la classe política semblen unconcurs a veure qui fa la frase més en-ginyosa. Com que el govern Sánchez iel govern Torra estan lligats de peus imans fins que no sapiguem tots ple-gats com s’acaba aquest maleït judici(si és que alguna cosa no ho fa esclatartot pels aires abans d’hora, com podriapassar amb tot això dels diputats sus-pesos per Llarena); com que les duesparts necessiten en el fons guanyaruna mica de temps, deia, ens passa-rem uns quants dies sentint declara-cions ressonants de la classe política.Pedro Sánchez se’n va al Quebec (sí,sí, justament al Quebec, que aquestaés bona) per dir-nos que aquest és unproblema polític que necessita solu-

S “S’hi han fixat,que ara elreferèndum ha dedur sempre una ‘i’ aldarrere? Inevitable,inajornable...

cions polítiques. Però no en posa capde seriosa damunt la taula. I les forcespolítiques independentistes, mentres-tant, o fent declaracions a veure qui lafa més llarga, la frase (“ERC no neces-sita gesticular per demostrar que ésindependentista”, deia ahir Junquerasun altre cop en un diari monàrquic), ofent frases enginyoses però que a miem costen de traduir. “El referèndumcaurà pel seu propi pes”, deia diumen-ge Puigneró en aquest diari. “El refe-

rèndum serà inevitable”, deia ahirJunqueras. Preparin-se per als pro-pers dies: sentirem a parlar del refe-rèndum raonable, inevitable, inajor-nable, inqüestionable, improrrogable,irremeiable, irrebatible, innegable, ir-refutable i tots els altres adjectius quevostès vulguin i que comencin per i.Però, saben què? Jo ja les havia sentit,totes aquestes frases. I vàrem acabaren un “o referèndum o referèndum”perquè qui l’havia de permetre no hova voler. I ara hi tornem. I tornem amballò d’eixamplar la base i de ser més.Ser més? S’ho creuen de veritat, quesi el CIS o el CEO un dia diuen que un80% dels catalans volen la indepen-dència ens permetran el referènduminajornable, innegable, improrrogable,inevitable i no sé quantes coses més?Si hem de guanyar temps (perquè veun judici o perquè venen municipals ivolen mesurar-se les forces entre ells),jo ja ho entenc. Però no cal que men-trestant ens entretinguin.

El mentrestantXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Els eufemismes es fan servirper intentar rebaixar la gra-

vetat de les situacions. És el que es-tà passant amb els tres mil menorsno acompanyats que les autoritatscalculen que hauran arribat a Cata-lunya al llarg d’aquest any. Menorsno acompanyats vol dir en realitatabandonats, a conseqüència de lacombinació de dos factors: la políti-ca migratòria de l’Estat espanyol,que és qui controla l’accés fronte-rer, i la situació desesperada als pa-ïsos emissors. Allò que no fan o nogosen fer els seus progenitors hointenten els fills a la recerca d’unaoportunitat en una terra que pen-sen que els pot oferir un futur mi-llor.

El problema és que la manca deprevisió i la manca de reacció a totala Unió Europea degeneren en eldesbordament dels centres d’aco-llida i incentiven els brots de xeno-fòbia. Per això la conselleria d’AfersSocials i Famílies de la Generalitatha pres la iniciativa i ha creat ambcaràcter d’urgència un organismede coordinació amb les entitats so-cials del país. Alhora, el consellerChakir El Homrani ha reclamat méstransparència a les autoritats esta-tals, les primeres responsables deregular els fluxos. Només amb totaltransparència sobre la quantitat depersones que esquiven els controlses pot gestionar després de mane-ra raonable el repte social que plan-tegen. Aquests dies n’estem cons-tatant efectes col·laterals evidents:com que el centenar de centres ha-bilitats a tot Catalunya no donenl’abast, els menors es veuen obli-gats a passar la nit a les comissa-ries dels Mossos, que no estan pre-parades per complir aquesta funcióni és la seva obligació. Mirar cap auna altra banda, pretendre atemo-rir els migrants perquè desisteixinde fugir de la desesperació nomésés amagar el cap sota l’ala.

Menors enterra deningú

EDITORIAL

Les cares de la notícia

En una escalada que sembla no tenir límits, el mà-xim responsable del PP amenaça amb una immi-nent proposició per tornar a atacar les institu-cions catalanes amb l’article 155 i acusa Sánchezde cedir al xantatge dels independentistes, quevolen negociar “amb la pistola sobre la taula”.

EMPRESONADA AL PUIG DE LES BASSES

Violència verbal

La consellera de Treball del govern de Puigdemontafronta amb una gran fermesa la injusta situacióde presó a la qual està sotmesa des de fa ja mésde mig any, com demostra en l’entrevista que pu-bliquem avui. Exemple de dignitat davant dels quela mantenen com a ostatge de l’Estat.

-+=

-+=

La crisi catalanaMaarten Vansteenbergen

Ferma davant la injustíciaDolors Bassa

-+=

Pablo Casado

Maarten Vansteenbergen és el director de l’edito-rial de Flandes que ha impulsat el llibre La crisi ca-talana, editat també en català per La Campana,fruit de la conversa entre el president Puigdemonti el periodista Olivier Mouton. Una obra per fer en-tendre el procés català als lectors europeus.

EDITOR

PRESIDENT DEL PP

De reüllMarga Moreno

Mòmies

ovint s’acusa el sobiranisme de basar la demandad’autodeterminació partint de bases espúries,

assegurant, per exemple, que ni els reis catalans erentals, o que els almogàvers eren una colla de cruelsmercenaris assedegats de sang i fetge, o que larevolució industrial catalana prové de fortunes funyidessobre l’esclavisme, i que per tot plegat mai per maiCatalunya –i, per extensió, els Països Catalans– ha estatni mereix ser una nació independent. I ho diuen com si elpassat de qualsevol estat consolidat fos nítid, ètic,

plàcid i gloriós.No cal ser gaire perspicaç perentendre que la història s’haconstruït en gran mesura sobremorts, destrucció, pillatge i,sobretot, al voltant de la lluita mésprimària per guanyar territori irecursos. Té un punt d’ingenusentir-se gaire orgullós de les

respectives mòmies polsegoses, es diguin Pere elCerimoniós o Cid Campeador, però les seves misèriesmedievals no afegeixen ni treuen ni un bri de drets a unpresent rabiüt i palpable. El filòsof i polemista AlainFinkielkraut, amb qui tanmateix discreparia en moltesde les seves posicions, ja denunciava el 1999, a Laingratitude, com a les petites nacions se’ls exigeixdiluir-se per ser “funcionals” dins d’una implacableuniformització europea, i ho contrastava amb una frasereveladora: “No són les dimensions ni la superfície elque caracteritza les petites nacions, sinó el seu destí.”

S

A les petitesnacions se’lsexigeixdiluir-se enuna Europaimplacable

http://epa.cat/c/5vqcck

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 25 DE SETEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

a badia de Placen-tia, a Terranova,

va ser el marc en quèel president dels Es-tats Units Franklin De-lano Roosevelt i el pri-

mer ministre britànic Winston S. Chur-chill es van reunir l’agost de 1941 i vanpactar una declaració conjunta per do-nar a conèixer principis comuns a lespolítiques de tots dos països. Convérecordar que el punt tres d’aquell pro-nunciament, que es coneixeria com aCarta de l’Atlàntic, deia que tant elsEUA com el Regne Unit “respecten eldret de tots els pobles d’escollir la for-ma de govern sota la qual volen viure, idesitgen que els drets sobirans i l’au-togovern siguin retornats a aquells quen’han estat privats per la força”. Ho re-cull el mateix Churchill a les seves me-mòries. Evidentment, parlaven dels pa-ïsos subjugats per Adolf Hitler durantla Segona Guerra Mundial, però no dei-xa de ser suggeridor llegit amb ulls ca-talans entrat el segle XXI. Ara ques’acosta el primer aniversari del refe-rèndum del primer d’octubre, s’escau

recordar la importància d’estar al cos-tat correcte de la història, que no és al-tre que el dels valors democràtics quees van salvaguardar el segle passat, ide confrontar aquests valors amb elsromanents franquistes, és a dir, dicta-torials, que sobreviuen en les estructu-res d’estat espanyoles, en algunesmentalitats que hi nien, des de la judi-catura fins a la corona, passant per lapolicia i l’exèrcit. Tal “país bananer” te-nen por jutges i magistrats de semblara ulls de la justícia europea. Com no hoha de semblar si envien porres a dialo-gar amb votants, si s’inventen delictesa quilòmetres de distància, si tenenpresos polítics, si disparen míssils pererror contra països aliats, si fan cuaper anar a venerar Franco, si comprenmàsters com qui va al mercat, si endiuen cultura de matar toros a pleret,si jutges en actiu comparen l’indepen-dentisme amb el nazisme. Respectarel dret de tots els pobles d’escollir laforma de govern sota la qual volen viu-re, dèiem. Algú creu que deixaran denegar la poblitud catalana?

L

Full de rutaEmili Bella

Placentia,1941

Ara que s’acosta el primeraniversari del referèndumdel primer d’octubre,s’escau recordar laimportància d’estar alcostat correcte de la història

1any

Milers de catalans surten alcarrer per defensar els seusdrets. La gent empapera lesciutats sense cap menad’incident.

10anys

20anys

La policia arresta la cúpula deBatasuna a l’Estat francès. Lavinculen al traspàs de dinersd’EHAK a la formació i a unatemptat contra un hotel.

Aznar garanteix a Pujol queexplorarà totes les vies dediàleg per aprofitar “bé” la trevad’ETA, que el president catalàconsidera gairebé “irreversible”.

Cap a les urnes Arrest francès La treva d’ETATal diacomavui fa...

Buscant l’homeidealb D’això va la comèdia deClaudia Morales que es repre-senta al Teatre de l’Eixample,interpretada per una diverti-díssima Carmen Trueba, ir-rompent en l’escenari comuna núvia atacada de furoruterí, i Aitor Campo com a di-versos candidats d’un hipotè-tic marit. La protagonista viutota mena de situacions a larecerca de l’home de la sevavida. Però sempre resulta serun d’aquests tipus dels qualsles dones han d’escapar perevitar a temps unes relacionspoc recomanables. Brillantsinterpretacions amb gloriososmoments histriònics i extrava-gants coreografies que garan-teixen el gaudi del públic enaquest divertit espectacle, amanera de manual d’instruc-cions per conèixer els riscosde no encertar a l’hora de de-cidir amb qui compartir lesestovalles i el llit. Un matís di-

dàctic del qual també es po-dria esperar una versió per alshomes. Una proposta.JORDI S. BERENGUERBarcelona

Al Sr. Àlex Ollé,director de LaFura dels Bausb Sr. Ollé: vostè s’ha disculpatperquè dos col·laboradorsseus van sortir a saludar alTeatro Real de Madrid portantuns llaços grocs. Segons vos-tè no s’ha de barrejar la cultu-ra amb la política. En primerlloc, això és fals. S’ha barrejatsempre. En segon lloc, els lla-ços grocs no són política. Vande drets humans. Van de re-cordar a la gent que hi ha per-sones a la presó per uns delic-tes inexistents i en un clarís-sim abús de la presó preventi-va. Van de recordar a la gentque hi ha persones a la presó ique, segons el que fem o opi-nem, també hi podem anarnosaltres. Sap què passa?

Que vostè i La Fura dels Bausfa anys que viuen a l’ombra deles institucions públiques, ons’està molt bé. És millor viurebé i no fer enfadar ningú quedefensar el que és correcte.JOSEP MONEOBarcelona

Menors noacompanyatsb Aquestes últimes setma-nes s’estan posant en evidèn-cia les mancances del nostresistema d’atenció a la infànciai l’adolescència, davant l’arri-bada de menors migrants quearriben sense les seves famí-lies. A més de donar les culpesa tercers o d’organitzar màs-ters sobre el tema, l’adminis-tració hauria de saber comactuar davant d’un problemarecurrent, que no és nou. Noserveix l’excusa que són“allau” i ens desborden. El sis-tema no funciona, no acceptales innombrables crítiquesque arriben des de tots els

àmbits. No vol canviar. El fra-càs amb els menors no acom-panyats és un exemple mésdel fracàs del sistema de pro-tecció. Sistema que tambéfracassa amb els menors quesí que estan acompanyatspels seus familiars, encaraque molts tècnics de l’admi-nistració s’entestin a no res-pectar aquests vincles. Faltade garanties de defensa, im-potència davant l’administra-ció, arbitrarietat en les deci-sions, una organització com-plexa, poc transparent i priva-titzada... massa coses queobliguen a repensar el nostresistema i necessiten valentiaper canviar el que no funcio-na. Comencem ja!FRANCESC CÁRDENASBarcelona

FE D’ERRADES

El teatre català va perdre85.000 espectadors en tresmesos i no en un any com esdeia erròniament a la porta-da del dia 19 de setembre.

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Les miradestransmeten l’estatemocional

e pogut fullejar alguns frag-ments del llibre de l’exconselle-ra Borràs, 34 dies de tardor i un

de primavera, on relata l’experiènciade passar un mes a la presó. Un testi-moni colpidor, on he trobat un frag-ment que m’ha cridat l’atenció. Explicaque a l’Audiencia Nacional la jutgessaLamela ni la va mirar a la cara mentreparlava. No pretenc parlar del procésobert contra representants polítics isocials, sinó de la importància de lesmirades, i què diuen de les persones.Ho faré a partir d’un parell de treballspublicats recentment a les revistesFrontiers in Psychology i Social Cog-nitive and Affective Neuroescience. Ésun tema, el de les mirades, del qual par-lo sovint dins un dels meus àmbits pro-fessionals, el de la neurociència aplica-da a l’educació (o neuroeducació). Unamirada alegre i serena, per exemple,transmet confiança, la qual, en àmbitseducatius, és clau per comunicar segu-retat als infants, i els ajuda a madurarles capacitats cognitives i emocionals.Les mirades transmeten l’estat emo-cional de les persones. Quan mirem els

H ulls d’algú, percep inconscientment elnostre estat emocional, i nosaltres elseu. És una manera instintiva d’har-monitzar les relacions socials, i enspermet detectar possibles amenaces sila mirada transmet, per exemple, ira.

ÉS MOLT DIFÍCIL CAMUFLAR l’estat emo-cional de les mirades; encara que inten-tem fem “cara de pòquer”, els ulls ensdelaten. Tradicionalment, el fet de nomirar als ulls s’ha interpretat, des de lapsicologia, com un possible reflex desentiment de superioritat, de persona-litat neuròtica o socialment ansiosa, ode temor a ser jutjat pels altres, segonsla persona i les circumstàncies.

EN AQUESTS TREBALLS que comento s’hacorrelacionat la durada i la direcció deles mirades amb l’activitat de diferentsregions del cervell. S’ha vist, per exem-ple, que les mirades més ben valoradessón les que duren una mica més de tressegons. Quan mirem els ulls d’algú, au-tomàticament s’activen les zones emo-cionals del cervell. És lògic, tenint encompte que les mirades transmetenl’estat emocional. Però també s’activenintensament altres zones, com les im-plicades en l’anomenada teoria de lament. Teoria de la ment és el nom querep la capacitat que tenim d’inferir elspensaments de les altres persones, i dedistingir-los dels nostres. I també s’ac-tiven zones implicades en l’anomenadaflexibilitat cognitiva, que és la capaci-tat de donar diverses respostes a unmateix problema, en la planificació i enla inhibició de conductes. És a dir, nonomés afavoreixen les respostes emo-cionals sinó també la reflexivitat. Ensajuda a identificar les intencions delsinterlocutors i afavoreix que siguemcapaços de trobar més solucions. Mi-rem-nos i mirem-los als ulls.

David Bueno i Torrens. Professor i investigador de genètica i divulgador de la ciència

MiradesTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 25 DE SETEMBRE DEL 2018

Roger Español, MÚSIC. VA PERDRE UN ULL L’1-O

“Les boles de goma, els cops i les càrregues van valdre lapena per posar en dubte l’Estat a l’exterior”

La frase del dia

o ens fem tram-pes al solitari: la

Barcelona actual no ésel resultat de la gestiód’Ada Colau, sinó delsalcaldes del PSC

–Pasqual Maragall, Jordi Clos i JordiHereu– i de Xavier Trias (CDC). Unaacumulació d’ambicions capitals quehan conduït al col·lapse del medi urbà, id’oblits que han accentuat els perjudi-cis d’aquesta cursa sense retrovisors.També és cert que l’alcaldessa ha estatincapaç de conciliar els somnis deslow-city amb el terratrèmol desenca-denat per la insuflació de gas dels seusantecessors. Ara, la batalla per l’alcaldiade Barcelona ja no és una ocasió per a

enderrocar un model de gestió, sinóuna disputa de cognoms. El populismeneourbanita d’Ada Colau s’haurà d’en-frontar a Manuel Valls, el francès des-tronat, que ha redescobert en la sevaciutat de naixença un pretext per recol-locar el seu ego en un despatx oficial i...qui ho sap: l’unionisme el sostindràmentre hi hagi beneficis mutus. D’en-trada, Valls ja té el suport de la burgesiafinancera i mediàtica, disposada a serla cort del nou príncep. I, després, unMaragall: ERC hi ha trobat el màrque-ting del cognom –tothom sap la trans-cendència d’Ernest al costat de Pas-qual– però, per més sobiranisme ei-xamplat que llueixi, caldrà saber si espodrà desentendre de la situació moltestètica i poc ètica de la ciutat que vacontribuir a dissenyar. Sense menyste-nir la qualitat política de la resta d’ad-versaris –PDeCAT, PSC, PP, CUP...–, es-perem que el protagonisme nominal noens porti a votar “malgrat tot”.

N

De set en setEnric Serra

Protagonismenominal

Que el protagonismenominal no ens porti a votar“malgrat tot”

“Valls mira a lacara dels nostreslíders com un petitBonaparte

n l’any acadèmic que viuremunes noves eleccions municipals,la Jornada dels Economistes que

organitza el Col·legi estarà dedicada ales ciutats: Ciutats i innovació. Espaisde coneixement i de creació. Les ciu-tats, amb els seus problemes, han esde-vingut crucials per entendre el modelde desenvolupament contemporani,resumia el seu director, el professorJoan Trullén.

UNA CIUTAT es pot interpretar com unmicrocosmos on els problemes d’unasocietat, d’un país per extensió, es con-centren i es poden resoldre de maneramés personalitzada. Li vaig sentir resu-mir al candidat in pectore ManuelValls, exalcalde d’Evry (2001-2012) iex-primer ministre de França (2012-2014), de manera força gràfica: “Go-vernant una ciutat pots canviar coses;governar un país és com portar untanc, difícil de fer virar.” També la nos-tra Barcelona, com a capital, presentales contradiccions i complexitats quetrobem a la totalitat de la societat cata-lana, però de manera més localitzada,circumscrita i, possiblement, més àgilde gestionar.

EN L’ERA GLOBAL, però, les ciutats trans-cendeixen el localisme i esdevenen ver-taders actors geopolítics, teixint xar-xes que poden superar les dinàmiquesestatals. De fet, Europa també es po-dria entendre com una xarxa de gransmetròpolis, que comparteixen reptes itenen necessitats similars. En la con-temporaneïtat, doncs, ens enfrontema un dilema més que interessant a l’ho-ra d’entomar la gestió pública d’aques-tes: la necessitat de posicionament glo-bal sense deixar de resoldre als barris ials veïns els seus problemes més locals.L’èxit d’Ada Colau, malgrat la debilitatdel seu equip de govern, va ser precisa-ment aquest: en època de conflictivitatcreixent, amb la narrativa de la crisi,

E Colau va parlar a peu de carrer.

EN LES ELECCIONS QUE VENEN, però, el pa-norama serà diferent. L’actual alcal-dessa ja no podrà vestir-se d’activistadesprés de quatre anys desgastant-se ala plaça Sant Jaume, mentre que l’opo-sició plantejarà debats de país que obli-garan a fer sortir el relat del prisma lo-cal per jugar en aquest difícil equilibrientre l’agenda global i la local. Per unabanda, tot apunta que si Manuel Vallstroba una “plataforma transversal”–usant el seu eufemisme– per fer-se unlloc a la política barcelonina, abraçaràposicions tecnòcrates per blanquejar laimatge dels qui l’han empès (Ciuta-dans), amb terminologia marketinianai gerencial. Roda el món i torna al born,ens diran d’un Valls de qui vendran elseu lideratge i la seva actoritas com aprimer ministre com a garantia de bo-na gestió. I, mentrestant, Valls mira ala cara dels nostres líders com un petitBonaparte amb ganes de recuperarl’imperi perdut més amunt dels Piri-neus.

PER ALTRA BANDA, EL SOBIRANISME –avuimalauradament perdut amb com ges-tionar el post 155– afronta encara eldebat entre la unitat d’acció o la unifor-mitat –que criticava Marcel Mauri du-rant la Diada–, sigui en un escenari

electoral a nivell municipal o, per quèno pensar-hi, en un d’autonòmic futur.Comparteixo la seva diagnosi de parti-da: si Barcelona no queda en mans delsindependentistes, difícilment el paíspodrà fer passos cap a la República. Pe-rò, pel que sembla, perquè això passi hihaurà vàries receptes, com ja ha passaten els darrers temps a l’hora de liderarels moments determinats del procés.

MÉS ENLLÀ DEL TACTISME entre grups so-biranistes, que malauradament tinc lasensació que acabarà imposant-se, elmés important és no perdre de vista elmarc mental d’unes eleccions munici-pals: el ciutadà vol sentir a parlar delsseus problemes, que van des del clave-gueram i els ajuts a l’habitatge per alsmés humils, fins a l’ús de la ciutat coma plataforma geopolítica pels grups depoder, per posar alguns exemples.L’economista i exdiputat Oriol Amat,sempre pragmàtic en l’anàlisi de l’ac-tualitat, exposava una recepta peravançar cap a un horitzó nacional deplenitud força intel·ligent: cercargrans consensos (drets humans, justí-cia...), pacifisme, excel·lència en la ges-tió i il·lusió pels projectes de futur.

EN EL FUTUR ESCENARI MUNICIPAL, l’ac-tual alcaldessa i Valls –si es presenta–representaran models de ciutat total-ment oposats. Fins i tot, se’n podranfer lectures simplistes en l’eix ideolò-gic. Però, hi ha quelcom que tots dos es-peren: que l’actual independentismefraccionat i confús erri, que no trobiconsensos per anar a l’una, no plantegiuna política holística de ciutat (global ilocal, nacionalment mestissa i integra-dora) i, sobretot, que redueixi el debata una simple narrativa independentis-ta de blancs i negres. Llavors, l’esquer-ra populista d’Ada Colau i el social libe-ralisme de Manuel Valls tenen el campde joc ben adobat i a punt.

Xavier Ginesta. Periodista i professor de la UVic-UCC

La ‘batalla’ de BarcelonaTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 25 DE SETEMBRE DEL 20186 |

El tribunalconsidera que elspresos catalansvolen desacreditarla justícia espanyola

El govern habilitaràcinc espais més peracollir els jovesmagribins que noparen d’arribar

El Suprem noatén el recursde recusació

La crisi delsmenorsestrangersNacional

olors Bassa i Coll (Torroella deMontgrí, Baix Empordà, 1959),consellera de Treball, Afers So-cials i Famílies en el govern de la

Generalitat destituït pel 155 fa sis mesosi dos dies que torna a ser a la presó. Hi vaentrar el 23 de març passat, quan, a migprocés d’investidura del candidat JordiTurull a la presidència de la Generalitat,el jutge Pablo Llarena va cridar-la a Ma-drid, juntament amb el mateix Turull,Josep Rull, Raül Romeva i Carme Forca-dell, i els va revocar la llibertat provisio-nal. Bassa, que va ser cap de llista perERC a les comarques gironines en leseleccions del 21-D, ja havia patit trenta-dos dies de presó el mes de novembre del’any passat. Ha estat empresonada a Al-calá-Meco (Madrid) i ara, des del primersde juliol, ho està al centre del Puig de lesBasses, a tocar Figueres. Des d’allà hacontestat per escrit a El Punt Avuiaquesta entrevista.

Ara que acaba de fer mig any que tornaa ser a la presó, com es troba? Quinessensacions té?La presó és dura per a qualsevol persona.No sols per trobar a faltar, com mai, elspropis familiars i amistats o per les man-cances materials. És difícil el dia a dia,per la manca de responsabilitats, de po-

DMiquel RieraPRESÓ DEL PUIG DE LES BASSES (FIGUERES)

der tenir iniciatives i per la sensació depèrdua d’identitat total. Tothom menjael mateix, fa el mateix, i sovint se sent unnúmero demanant permís per a tot. Ara,després de més de dos-cents dies, heaprès a gestionar el temps, els senti-ments, les enyorances, i a dedicar eltemps a la lectura i l’escriptura, sobretot.

Se’n penedeix, de no haver marxat a l’es-tranger?No em penedeixo de no haver marxat, demoment. Considerava que havíem de serresponsables aquí, i en l’aspecte personalpensava que hauria portat malament la in-certesa, el començar de nou sense elsmeus. Jo els necessito per ser feliç. Malgratel patiment i l’aïllament, crec que encarahe enfortit més les meves conviccions.

Se sent ostatge de l’Estat Espanyol?Sí, totalment ostatge. No entenc que enel segle XXI hagi d’estar en presó preven-tiva. Els dos arguments que podrienmantenir-me en presó eren perill de re-iteració de delicte i risc de fugida. Comserà possible reiterar cap delicte si hedeixat la política institucional? I com fu-giré si vaig tornar de Brussel·les el pri-mer dia per voluntat pròpia? Si vaig pas-sar mesos a casa entre la primera vegadai la segona de l’empresonament? Compot ser que un mateix jutge, sense quehagi canviat res ni hagi incomplert capde les condicions que em va imposar per

donar-me la llibertat, al cap de tres me-sos em torni a encarcerar? Realment ésdel tot incomprensible. Soc ostatge, cla-rament! I ho remarco escrivint arreu i ales cartes, a la capçalera, el nombre dedies que fa que estic en un empresona-ment injust, perquè no vull oblidar niuna hora de les que m’han robat.

El dia que van anar a declarar de nou, elmarç passat, amb la investidura de JordiTurull a mig fer, què pensava?Vaig pensar de tot, però tenia l’esperan-ça de no entrar. La vigília del ple els advo-cats ens van avisar a tots que si votàvemen Jordi Turull podíem tornar a entrar apresó. Nosaltres teníem clar que si no vo-tàvem no sortien els números, així quevaig dir que la meva prioritat era no en-trar a la presó, però que de cap maneradeixaria de votar Turull com a president.La manera que vaig trobar per a la mevatranquil·litat personal va ser votar Turulli després deixar l’acta de diputada. Aixòho vaig comunicar a ERC la vigília del plea la nit i després de votar vaig signar larenúncia. Pensava que així no hi haviacap excusa per entrar a presó. Cal recor-dar que en aquells moments en CarlesMundó i la Meritxell Borràs, els únicsque havien deixat la política institucio-nal, ni tan sols havien estat citats.

Com és el dia a dia a la presó? Quinesactivitats fa? També dona classes comhavia fet a l’altra presó?

El dia a dia a la presó és una rutina cons-tant. Has d’estar llevada, vestida i ambllit fet a 3/4 de 8 i s’esmorza a 2/4 de 9,es dina a 2/4 de 2, és obligatori estar tan-cada a la cel·la de 2/4 de 3 a 2/4 de 5 i so-par a 2/4 de 8. La resta d’hores pots estara la cel·la o al pati, però no pots entrar isortir. A primera hora esculls a dins o afora, i és per tot el dia. Les activitats quefaig són natació fins a finals de setembre(2 hores a la setmana) informàtica (2 ho-res a la setmana) magazín (2 hores a lasetmana) i ioga (1 hora el cap de setma-na). Cal dir que hi ha tres coses molt po-sitives aquí, al Puig de les Basses: el mo-del educatiu, el sistema sanitari i els pro-fessionals. La majoria d’ells m’ajuden,fins i tot extralimitant-se de les sevesfuncions professionals. Pel que fa a lesclasses, fins ara l’escola d’adults ha estatde vacances i les internes no han fet capcurs; per tant, no he pogut fer de mestrani ajudar en deures.

Les condicions són millors al Puig de lesBasses que a Alcalá-Meco?Malgrat que les instal·lacions són més no-ves que a Alcalá-Meco i hi ha programadesmés activitats, a mi m’ha costat més adap-tar-me al Puig de les Basses. Allà era unapresó de dones, amb diferents mòduls de80 internes repartides segons tipologia. Joestava al mòdul de respecte, això permetiaque les cel·les estiguessin obertes tot el diai lliurement podies entrar i sortir. La delPuig de les Basses és una presó d’homes ipensada per a homes, amb un sol mòdul dedones, on hi som 34 internes de totes lestipologies possibles tant en relació amb elsdelictes comesos com amb el seu compor-tament social. Això fa que les normes si-guin més estrictes, les cel·les estan tanca-des sempre, o ets a dins o fora, i només etpots socialitzar quan coincideixes en unaactivitat o si et quedes durant el matí o latarda al pati. Tot plegat fa que et sentismés presa aquí que allà. El que sí ha can-viat és que aquí se’m permet una visita ins-titucional, alcaldes, diputats o consellers,alguna tarda de dilluns a dijous.

Com és el tracte amb la resta d’inter-nes? S’interessen per vostè?El tracte és molt cordial. He intentat desd’un primer moment estar amb elles, fercom totes i integrar-me en les seves con-verses i bromes. Se m’apropen sovintperquè els ajudi a fer instàncies quan vo-len demanar alguna cosa, ja que algunesno saben llegir ni escriure. Em sentomolt respectada. Jo diria que fins i totm’aprecien molt. Els fa gràcia quan surtoen imatges antigues a la tele, i venen aavisar-me o a explicar el que han dit. Al-gunes sí que saben per què estic aquí, idiuen que no hi ha dret perquè no he fetcap delicte i ho solen comparar amb elsseus. En activitats comunes amb els ho-mes hi ha de tot, però mai he tingut capproblema, més aviat paraules d’ànims ialgú que se m’ha apropat per dir-me “Vis-ca Catalunya lliure”.

Exconsellera de Treball. Empresonada a Figueres

Dolors Bassa“No vull oblidar niuna hora de lesque m’han robat”FERMESA “Ningú ha perdut les seves conviccions per la presó. Tot el contrari, les hemrefermat” JUDICI “No podem dir que no acatarem les sentències si ara estem acatant unapresó preventiva indigna” NEGOCIAR “És difícil acordar quan l’altra part diu no a tot”

EL PUNT AVUIDIMARTS, 25 DE SETEMBRE DEL 2018 | Nacional | 7

Es desacredita solaL’APUNT justícia espanyola es desacredita sola i els sistemes

judicials de Bèlgica, Alemanya i la Gran Bretanya, demoment, així ho han recordat en descartar d’extradirl’expresident, els exconsellers i el raper Valtònyc. Janomés els que han creat el relat de la rebel·lió i la sedi-ció se’l creuen. Els socialistes comencen a desmar-car-se’n no fos cas que els arrossegui el descrèdit.Carles Sabaté

Un entrenador del Barça de fa dècades, Helenio Herre-ra, provocava el davanter del Madrid Juanito opinantque “se marca solo” per desacreditar-lo o posar-lonerviós. El Suprem va descartar ahir la recusació delsseus magistrats per jutjar els independentistes em-presonats perquè els advocats catalans qüestionaven“l’honorabilitat de la justícia espanyola”. Realment, la

Com se suporta viure tancada en unacel·la tantes hores?Enfortint-se amb bons records, pensa-ments positius i especialment autogestio-nant el propi temps sense deixar-te em-portar per la melangia o la tristesa. És durllevar-te d’hora sense un objectiu, per aixòsempre he pensat que tinc sort de tenir lalectura com a plaer, que m’omple molteshores; que m’agradi escriure, la qual cosaem permet desfogar-me i em serveix de te-ràpia. De fet, els primers dies, en què esta-

va molt angoixada, vaig rebre una cartad’un pres basc que havia passat quatreanys a la presó i em recomanava que emfes un horari d’activitats personals per au-togestionar el temps dins la cel·la. Li vaigfer cas i m’ha anat bé.

Rep moltes cartes? Contesta a tothom?Rebo moltes cartes. A Alcalá-Meco lamitjana era de 100 a 120 al dia, i ara a Fi-gueres és de 60 a 80. Les llegeixo totes.Això vol dir que a hores d’ara he llegit

més de vint mil cartes. De fet, a Alcalá-Meco el director de la presó ens va dirque això de rebre cartes passava els pri-mers quinze dies i que després ja anavaminvant fins al dia que no se’n rebien,que ho sabia per experiència dels presosbascos. Però això no va passar. El direc-tor va haver de reconèixer que no ho ha-via vist mai. Les cartes és el que et fa méscompanyia en les hores de solitud. Lagent m’explica les seves percepcions delmoment polític i social, els esdeveni-

ments que es fan, les seves vivències, i ai-xò em permet informació de molts llocs ialhora és una mostra de suport. No dei-xeu d’escriure’ns, però entengueu tambéque ens és impossible contestar cadacarta una a una. Sap greu, i aprofito peragrair l’esforç a tothom.

Com és viure sense internet i sense xar-xes socials? Sap que molta gent ignoraque no té accés a ordinador o mòbil?És viure com en el segle passat. M’assa-bento de les informacions per televisió,ràdio o per la premsa escrita (El PuntAvui, l’Ara,i Diari de Girona), que rebocada dia, i per les cartes. Hi ha gent queen les cartes m’hi imprimeix piuladesque ha vist o retalls de diaris digitals. Elsde Vilaweb i de Nació Digital també emfan un recull imprès del que publiquen ime’l fan arribar una vegada a la setmanaper correu. Alguna amiga també m’enviaretalls de premsa que creu que em podeninteressar, tant de temes sectorials comgenerals de diaris o revistes que no rebo.El jutge va donar un permís per tenir or-dinador a la cel·la, per poder llegir la cau-sa (65.000 folis) i un USB per intercan-viar documents amb l’advocat. Això sí, ésun ordinador sense servei d’internet, nimicròfon, ni càmera. Tampoc pots tenirimpressora. Per tant només em serveixper llegir o escriure reflexions o el quevull que quedi en el disc dur.

Per la festa major de Torroella de Mont-grí va rebre la Medalla del Montgrí. Quèva sentir aquells dies, lluny del seu po-ble que vibrava per vostè?Van ser uns dies de dicotomia, de tristorper no poder ser-hi, d’orgull per sentir-me més que mai del municipi. Jo m’esti-mo Torroella, la seva gent i el paisatge.Sempre dic que vagi on vagi necessitotornar al poble i palpar la vibració del diaa dia dels carrers estrets, del mar a l’ Es-tartit, del riu Ter i de la muntanya delMontgrí. Van ser i són dies difícils.

Com és que vostè i la Carme Forcadellestan soles a la presó mentre els presospolítics homes estan tots junts?Com en molts àmbits, també en el siste-ma penitenciari hi ha una desigualtat odiscriminació envers les dones. Les do-nes preses són un 8% de la població peni-tenciària. A Catalunya només hi ha lapresó de dones de Wad-Ras, que és on laCarme i jo havíem escollit d’anar, peròen ser una presó molt vella hi hauria dèfi-cits de seguretat i protecció. Al final vamescollir la que ens quedava més a prop dela família. Però el Puig de les Basses ésun centre pensat per a homes, i tambéaquí hem hagut de reivindicar temesd’igualtat. Per exemple, hem aconseguitque hi hagi les mateixes hores per als ho-mes i les dones a la piscina o poder dispo-sar de la compra d’un cosmètic una vega-da al mes. Ara reivindiquem que les do-nes puguin exercir treballs en igualtat decondicions als mateixos tallers que elspresos. La lluita per la igualtat també

Dolors Bassa, durant l’entrevista que va concedir a aquest diari el desembre passat ■ LLUÍS SERRAT

❝El dia a dia és difícil. Per lamanca de responsabilitats,de poder tenir iniciatives iper la sensació de pèrduad’identitat total”

Des del meu mòdul noméssento la gent que ve asopar els dimarts quan elvent hi ajuda. M’encoratjamolt que vingui”

❝❝He après a gestionar eltemps, els sentiments, lesenyorances i a dedicartemps a la lectura i al’escriptura”

EL PUNT AVUIDIMARTS, 25 DE SETEMBRE DEL 20188 | Nacional |

s’ha de reivindicar en tots els àmbits.

Cada dimarts al vespre, una gernació esreuneix fora del Puig de les Basses per“sopar amb vostè”. Sent els seus crits ireivindicacions? Què en pensa?El mòdul de dones està situat lluny del’entrada i de l’aparcament. Això implicaque només se sent algun dia que fa tra-muntana o un vent força fort que portiles veus o sons. Per exemple el dimarts14 d’agost se sentia com si fossin al meucostat. Però en les cartes rebo moltes fo-tos d’aquests sopars, i fins i tot algunstreballadors de la presó me’n fan arribar.M’encoratgen, i agraeixo el suport. Faque no em senti sola.

Ara fa uns dies va poder sortir de la pre-só per visitar la seva mare, a qui havienoperat. Com va ser l’experiència?La sortida va ser molt important per ami, patia per meva mare, i poder-la veuredesprés de quiròfan em va colpir. Va seruna experiència fantàstica, però curta.Aquelles dues hores les volíem aprofitaral màxim tant ella com jo. També em vaimpactar tant la quantitat de llaços grocsque veia, com el paisatge. De fet, feiamolt que no veia camps i arbres a prop.Em vaig emocionar.

Com viu la relació amb la família des del’injust empresonament?D’una manera molt intensa i estreta.Ens ha unit més encara. Ens ha fet apre-ciar els pocs moments compartits i totsels petits detalls afectius amb gran inten-sitat. La meva família ha viscut el pati-ment de l’empresonament a fora amb lamateixa intensitat que jo a dins, i hanprioritzat ser la meva veu en tot i arreuabans fins i tot que les seves pròpies ne-cessitats i tasques. Estic orgullosa d’ells.

L’exconsellera Meritxell Borràs, que vaser amb vostè a Alcalá-Meco, acaba depublicar un dietari sobre l’estada a lapresó. També n’està fent un?I tant! De fet, de quan estava en el governque també en tinc un, de dietari. Escriurem’agrada molt. No sols sobre el que passacada dia, sinó reflexions i opinions. És unamanera de desfogar-me, de fer teràpia, deprendre decisions amb llistes d’inconve-nients i avantatges, i així reflexionar-homillor. Veure els meus pensaments escritsm’ajuda a prioritzar i valorar.

Amb Meritxell Borràs van establir unfort vincle d’amistat. Què li ha semblatel seu llibre? Ella ha dit també que unade les coses que li feien més por era queels seus s’acostumessin a viure senseella. Ha pensat el mateix?Comparteixo plenament les descrip-cions i les narracions que apareixen en elseu llibre. Amb la Meritxell vam compar-tir les vivències, les pors, els sentiments.

A mi em feia por perdre la relació tan es-treta que tenia amb ells i sentir-me’nallunyada. Sempre he tingut por tambéde perdre les ganes de riure, d’estimar,de compartir, de passar-ho bé... A la pre-só ni es riu, ni es gaudeix, aprens a auto-gestionar-te temps i sentiments i a sermés introvertit.

Com són les visites amb la família i laresta de la gent que ve fins al Puig? Comés parlar a través d’un vidre?Són difícils. És una dicotomia estranya,tens moltes ganes de veure’ls, vius el dia iles hores abans pensant què els diràs per-què et vegin bé i no pateixin, passes l’esto-na com si fos l’últim dia de veure’ls i quanmarxen és com si t’arrenquessin una partde tu i després passes les hores pensant elque hem dit i no hem dit. En el fons és comun engany de sentiments mutus. Les visi-tes són l’objectiu per passar el temps. Sónel referent del calendari mensual. Parlarper vidre és l’experiència més trista de co-municació possible, perds la vivor, l’ex-pressivitat i el contacte.

No seria millor establir criteris en funcióde cada pres, de la seva condemna o mo-tiu pel qual ha estat reclòs?I tant! Seria molt millor poder establircriteris personalitzats, però la generalit-zació i la pèrdua d’identitat és un fet a lespresons.

És possible extreure’n alguna experièn-cia positiva d’aquesta seva estada a lapresó? És un “sacrifici” que haurà val-gut la pena en algun moment?En l’aspecte personal, malgrat haveraprès a estar ferma i millor a la presó queels primers temps, les úniques experièn-cies positives són el temps de lectura id’algunes relacions individuals (Merit-xell, Carme o persones treballadores dela presó). En l’aspecte col·lectiu esperoque valgui la pena com a societat; crecque ningú ha perdut les seves convic-cions pels empresonaments. Tot el con-trari, les hem refermat, i espero que ser-veixin per avançar en democràcia i lli-bertats.

Ha mantingut contacte amb els que vanser companys seus de govern? I amb elpresident Puigdemont?Els contactes han sigut per carta, no pertriar-ho així, sinó per força. Amb alguns,més sovint que amb altres. De fet, he re-but cartes de tots menys del consellerComín. El president Puigdemont em vatelefonar just sortir de la presó, al mes dedesembre, i després ens hem intercan-viat alguna carta.

Ara que falta poc per celebrar el primerany de l’1 d’Octubre, com recordaaquells dies? Faria les mateixes coses?Acceptaria les mateixes decisions per

part del govern? Creu que es van fer béles coses?Recordo aquells dies de viure’ls amb ne-guit però alhora amb intensitat. Mai vamvalorar les conseqüències tan dràstiquesperquè la nostra intenció sempre va seracabar negociant i creient que vivíem enel segle XXI en un veritable estat de dret.De fet, jo tenia de referent i explicava

l’exemple de les negociacions sindicals:treballadors /empresari en un conflicte.Potser alguna cosa es podia haver fet di-ferent, però en aquells moments teníemel camí marcat, i havíem i volíem avan-çar democràticament.

Com va viure la celebració de la Diadades de la presó?

És important avançar ambpas ferm i ser conseqüentsamb el referèndum del’1-O, la mobilització del3-O i els resultats del 21-D”

❝ERC té una actitudpragmàtica. No ha posat elfre de mà. Ha definit lasituació actual, i ara tenimmés criteri per decidir”

❝

n un dels murs exteriors del centrepenitenciari del Puig de les Basses, atocar de l’aparcament on cada di-

marts centenars de persones es trobenper sopar amb Dolors Bassa i donar-li su-port, hi ha, des de principis de juliol, unapintada en què es demana la seva lliber-tat i la de Carme Forcadell, ara a la presóde Mas Enric, prop de Tarragona. La pin-tada, solitària, eixuta, gairebé ignorada,és com un bri d’esperança quan arribes al’aparcament d’aquesta presó, un mira-dor privilegiat de l’Empordà, això sí, no-més per als visitants.

Som dissabte a la tarda d’aquest finalde setembre amb més calor de l’habitual.El sol encara escalfa l’asfalt a aquesta ho-ra, per això l’aire condicionat t’atrapa decop quan entres a la recepció, una salagran, com d’una estació de tren, del cen-

Etre penitenciari. Venim a veure la DolorsBassa quatre periodistes d’El Punt Avui.Tindrem una mitja hora cedida per la fa-mília, tot un privilegi per a nosaltres, per aqui la consellera és també una bona ami-ga, després d’anys de tracte professionali, en el cas de qui signa, com a torroe-llencs i veïns.

Després d’una estona d’espera i dedeixar pertinences personals –mòbils,bosses, rellotges o carteres, per exem-ple– en uns armaris de seguretat, entrema la presó. “Per ordre de llista. Aquí éscom a l’escola”, ens recorda un dels visi-tants, molt més avesat que no pas nosal-tres a traspassar portes i murs per veureuna estona els éssers estimats.

Travessem un nou pati interior i arri-bem al mòdul 11. Aquí hi ha els locutoris,entaforats en una immensa sala. Ens hatocat el número 30. Hi arribem desprésde fer una petita volta per un lloc d’aireslaberíntics, com si l’haguessin fet així ex-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

La dignitatrere un vidreMiquel RieraPRESÓ DEL PUIG DE LES BASSES (FIGUERES)

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMARTS, 25 DE SETEMBRE DEL 2018

Primer de manera trista, era la primeravegada que passava una Diada sola i enuna cel·la. Vaig decidir escriure una car-ta a cada empresonat i així em vaig sen-tir acompanyada. Vaig seguir tota la ma-nifestació per TV3 i després totes les in-formacions. Si hi ha quelcom que tensaquí és temps. Vaig acabar el dia sentintorgull de país.

Com se segueix l’actualitat política desde la presó?Les informacions polítiques i socials lessegueixo pels mitjans de comunicació,televisió, ràdio –tothom pot tenir-ne a lacel·la; de fet, les internes diuen que la te-levisió és la meitat de la condemna– i perla premsa escrita. També per les cartes iles visites institucionals. El que em man-

ca és poder debatre i tenir acaramentd’opinions.

El seu partit la va informant de l’estratè-gia política? Què li semblen les acusa-cions a ERC que ha posat el fre de mà?Sí, m’arriben les informacions i faigaportacions si em cal. De vegades discre-po d’alguna idea i d’altres hi dono suport.Crec que ERC té una actitud pragmàtica,no ha posat el fre de mà sinó que ha defi-nit la situació actual i ara tenim més cri-teris per valorar les decisions. Sabemquines són les nostres debilitats i les for-taleses després de l’embat a què ens vaportar el PP. Crec que és importantavançar amb peu ferm i ser conseqüentsamb l’1-O, el 3-O i el 21-D.

Què opina de les declaracions d’OriolJunqueras en el sentit que cal sumarmés i que la via és treballar per aconse-guir un referèndum acordat?L’Oriol Junqueras és una persona inde-pendentista de ferma convicció ara iabans. La idea d’acordar no és d’ara, hiha sigut sempre. La dificultat és quan al’altre costat de la taula diuen no a tot.

Què li va semblar la conferència del pre-sident Quim Torra? I la mobilització per-manent que proposa?Em va agradar, vaig estar d’acord en totmenys a dir que no acatarem les sentèn-cies. Doncs, per què acatem ara la presópreventiva que és una indignitat? Crec,en tot cas, que el que hauríem de dir ésque no ens conformarem ni estaremd’acord amb sentències condemnatò-ries. Pensem que som innocents del queens acusava el jutge d’instrucció. Veu-rem ara l’escrit d’acusació individual queencara no tenim. Caldrà sintonitzar ma-joria parlamentària, govern i ciutadaniaper defensar els drets i llibertats.

Creu que hi haurà una tardor calenta?Pot ser una tardor o un hivern calent.Dependrà del temps judicial i de l’empen-ta i la força de molta gent i de la valentiaque tinguem.

Què li sembla el govern del presidentSánchez? Creu que amb els socialistesal poder a Madrid hi ha possibilitat decanvi en relació a Catalunya?De moment, els canvis que hi ha hagutsón gestos: Seure en una taula i aquestsgestos hi són tant del govern català comde l’espanyol. Hem de veure en què esconcreten i en relació amb els nostresprocessos veurem què ens demana l’ad-vocacia de l’Estat, que depèn directa-ment d’ell.

Sembla que abans de final d’any hi hau-rà el judici contra vostè i la resta de pre-sos polítics? Hi pensa? Com creu queanirà? Com s’ha d’encarar?

Hi penso cada dia. D’aquest judici depènel meu futur personal, familiar però tam-bé la situació política i social de Catalu-nya. Crec que l’hem d’encarar amb con-fiança en les nostres conviccions, en lesnostres accions i demostrant al món elque es va fer i sobretot el perquè. Jo sem-pre he dit que no vull ser heroïna ni sem-blar-me a líders com Mandela o VictoriaIngabire –la líder opositora ruandesa,per cert, en llibertat des d’aquest 15 desetembre–. El que vull és anar a casa me-va amb llibertat, dignitat i el cap ben alt.

Com es pot afrontar un judici d’aques-tes característiques i un empresona-ment injust sabent que el que va fer vos-tè va ser seguir el mandat del poble?L’hem d’afrontar amb dignitat, defen-sant i obrint els ulls al món del que vamfer, el perquè i com ho vam fer. Esticconvençuda de la meva innocència mésenllà d’una possible acusació de desobe-diència. De res més. El dret penal és in-dividual.

Què sent quan veu que es vulnera l’estatde dret, quan tots els recursos són des-estimats, les recusacions als jutges, perexemple? Quin sentiment té?Tinc una sensació de ràbia que he inten-tat convertir en fermesa per defensar demanera jurídica i política els arguments.Crec que es creuen un relat que han in-ventat i que no concorda ni amb el quediu la jurisdicció europea ni amb la reali-tat que va passar.

Té alguna confiança que la fiscalia ge-neral rebaixarà la petició de penes o,com indiquen alguns mitjans de Madrid,mantindran els delictes de rebel·lió isedició?Les confiances he après a reservar-me-les;mantinc esperança, més que confiança.De tot ens n’assabentem per mitjans de co-municació abans que pels propis advocatsdefensors. Cosa inaudita, en un estat dedret. Vaig conèixer per televisió l’allibera-ment de la presó d’Alcalá-Meco el dilluns almatí el mes de desembre, i el meu segonempresonament me’l va comunicar el meufill per Whatsapp, que ho havia llegit apremsa digital, abans que m’ho confirmésel jutge quan entrava al Suprem. Això ésnormal? La rebel·lió i la sedició no són re-als. No hi va haver actes per part nostra derebel·lió ni de sedició.

On es veu d’aquí a un any?Hi ha dies que em veig en llibertat a casameva i altres que em continuo veient enaquesta cel·la 25 del Puig de les Basses. Ala presó depens molt del inputs que t’ar-riben de l’exterior. Què voldria? Estar enllibertat, gaudint de la relació amb elmeu company, la meva família i la mevagent i fent plans de futurs immediats deviatges, de gaudi i de treball. ■

No vull ser cap heroïna nisemblar-me a líders comMandela. El que vull ésanar a casa amb llibertat,dignitat i el cap ben alt”

❝El judici l’hem d’encararamb confiança en lesnostres conviccions idemostrant al món què esva fer i per què es va fer”

❝

pressament per evitar que les emocionsen sortissin. Que no en surten.

Entrem al número 30. A la nostra parthi ha un petit intèrfon, a l’altra banda, untelèfon. La consellera arriba de seguida.Somriure als llavis. Alegria de veure’ns.Les mans volen cap al vidre, però el con-tacte esdevé impossible. La Dolors agafael telèfon. Es veu que hi està avesada.Maleïda rutina. Les primeres conversessón sobre el seu estat d’anim. Com expli-ca a l’entrevista, està i se sent forta, des-prés del que van ser uns primers dies difí-cils a la presó figuerenca. “A Alcalá Mecotenia més llibertat de moviments, ja queestava en un mòdul de respecte. Aquí hiha molta més seguretat i tot és molt méscomplicat”, confessa. L’avantatge és quepot rebre visites institucionals, consellers,diputats i alcaldes, sovint. Això i el segui-ment de ràdio, televisió i diaris fa que noperdi punt de l’actualitat. “Porto sempreuna ràdio al damunt” diu, i ens ensenyaun auricular que surt de la petita bossaque ha portat amb ella. Comentem, perexemple, el que el mateix matí ha dit ladelegada del govern espanyol sobre elsindults i el ràpid desmentiment del go-vern. “Nosaltres som innocents”, reitera,abans d’explicar-nos les seves reticènciessobre el judici. Li fa molta ànsia, diu, ha-ver de tornar a Madrid, i a aquells estrets ifreds calabossos de l’Audiencia Nacional,on “et deixen sola hores” després d’haversortit de la presó a les cinc del matí.

Nosaltres no deixem de preguntar-li un

munt de coses sobre la vida quotidiana ala presó i com ho viu –la majoria de lesquals les respon a l’entrevista–. Explicaque amb les companyes internes la rela-ció és molt bona i també que té molt detemps per llegir i escriure, dues de les se-ves passions. I que també està molt con-tenta del suport que rep els dimarts–“encara que no els senti”– i del que tin-drà l’endemà diumenge quan centenarsde persones van encerclar la presó perdonar-li suport. “Digueu-los que moltesgràcies. Que estic molt agraïda.”

Bassa ens detalla també les provesque el jutge esgrimeix contra ella. Una ésun correu de l’exalcalde d’Arbúcies Jau-me Soler en el qual li recorda que ha decontactar amb el conseller Romeva perun afer de cooperació amb l’Amèria delSud. “Ells ho mostren com una prova delsfons que destinàvem a explicar el procésa l’estranger”, riu. Surrealista. Tambél’acusen de dictar uns serveis mínimsmassa baixos en l’aturada de país i d’ha-ver cedit els locals per al referèndum. Resque s’assembli a una rebel·lió armada,ironitza. Sort de l’humor, pensem, mentreparlem i parlem com si ens hi anés la vi-da. Per això no fem cas de les crides que,pels altaveus, ens anuncien que s’estàacabant el temps. Fins que s’acaba: laDolors ens mostra el telèfon com volentdir que ja no funciona. S’ha acabat la visi-ta. Ens acomiadem. Ella rere el vidre. Totadignitat. Nosaltres cap a fora, lliures, peròamb el cor pres per tanta injustícia.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Pintada a l’exterior de la presóper reclamar la llibertat de DolorsBassa i Carme Forcadell ■ M.R.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 25 DE SETEMBRE DEL 201810 | Nacional |

1394

27-1

1950

89Q

La sala especial del Tribu-nal Suprem –que s’encar-rega de les recusacions demagistrats– va fer públicaahir la interlocutòria perla qual va denegar les recu-sacions de les defenses deCarles Puigdemont, OriolJunqueras, Carme Forca-dell, Jordi Sànchez, JordiCuixart, Raül Romeva, Jo-sep Rull, Jordi Turull,Lluís Puig, Meritxell Bor-ràs i Clara Ponsatí. Les re-cusacions tenien per ob-jectiu excloure del tribu-nal de l’1-O cinc magis-trats al·legant que van serels mateixos que van ac-ceptar la querella contraels membres del governcatalà.

En la interlocutòria, de21 pàgines, la sala afirmaque les acusacions de poli-tització del procés “nomésbusquen entelar l’honora-bilitat de la justícia espa-nyola” i assegura que lacausa se centra en supo-sats delictes, “no sobre ob-jectius polítics”. Segons lasala especial, “el fet que al-gú busqui un objectiu polí-tic com és la secessió deCatalunya no exclou quepugui cometre delictesgreus per assolir aquestafinalitat”, afirmen els ma-gistrats, que assegurenque la causa versa sobreaquests delictes, i “no so-

bre objectius polítics”. Amés, segons la sala espe-cial, el fet que els magis-trats participessin en lesdeliberacions sobre l’ad-missió a tràmit de la que-rella “no implica, per si

mateix, contaminació”.També justifica que el cases trobi al Suprem, i no alTSJC, per la naturalesadels fets que es jutgen, quevan més enllà, diu, del ter-ritori català. “Trencar els

llaços amb l’Estat al quales pertany mai pot ser ca-racteritzat com quelcomque s’esgota a l’àmbit cata-là”, sosté. És l’argumenta-ció de la decisió que ja vacomunicar el 5 de setem-

bre, quan va tancar la por-ta a les recusacions contraManuel Marchena (presi-dent de la sala segona),Andrés Martínez Arrieta,Juan Ramón Berdugo, Lu-ciano Varela i Antonio del

Moral. Són jutges que se-gons les defenses s’hand’apartar del cas per man-ca d’imparcialitat, perquèsón els mateixos que vanadmetre a tràmit la quere-lla de la fiscalia per rebel-lió, i perquè tenen contac-tes personals i professio-nals amb el jutge Llarena.Per contra, la sala espe-cial considera que tots ellsestan habilitats per jutjarel cas. “No consta que elsmagistrats recusats fessinaltra cosa que rebre la que-rella, constatar que reuniales condicions requerides ipassar la causa a l’instruc-tor”, afirma l’escrit, i “noes pot dir que hagin entrata examinar els fets de lacausa ni hagin fet valora-cions jurídiques ni haginpres decisions que puguinafectar la marxa del pro-cés”. D’altra banda, la in-terlocutòria només es re-fereix a la recusació delsmembres del govern quees troben en presó preven-tiva, ja que considera “in-admissibles” les recusa-cions presentades per lesdefenses de Carles Puigde-mont, Clara Ponsatí i LluísMaria Puig perquè es tro-ben en “rebel·lia”.

D’altra banda, el PP vaacusar ahir el govern dePedro Sánchez d’haveremprès “la campanya depressió més vergonyant”contra la justícia per afa-vorir els presos del procés ipagar així els seus “deu-tes” pel suport dels inde-pendentistes a la moció decensura, arran de les de-claracions de la delegadadel govern espanyol, Tere-sa Cunillera, i la ministraCarmen Calvo. Ciutadanstambé va carregar contraSánchez. Arrimadas vademanar-li que deixi de“prometre premis als quihan sumit Catalunya enuna crisi institucional”. ■

El Suprem denega recusarels magistrats de l’1-O

RedaccióBARCELONA

a El tribunal considera que els processats “només busquen entelar l’honorabilitat de la justíciaespanyola” a Indica que la causa se centra en “delictes comesos” i no en “objectius polítics”

“El full de ruta implicaresoldre amb unasolució política unacrisi política, ho faremdes del diàleg i la llei”Pedro SánchezPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

“Citar el model delQuebec és positiu,obre la porta a unasolució des del diàleg il’acord institucional ”Iñigo UrkulluLEHENDAKARI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El president Sánchez amb Carlos Lesmes, president del CGPJ i de la sala de recusacions que ha emès la interlocutòria ■ EFE

“El govern espanyolha emprès lacampanya de pressiómés vergonyant perafavorir els presos”Teodoro Garcia EgeaSECRETARI GENERAL DEL PP

“[A Sánchez] Deixi deprometre premis alsqui han sumitCatalunya en una crisisense precedents ”

Inés ArrimadasPRESIDENTA DE CS A CATALUNYA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 25 DE SETEMBRE DEL 201812 | Nacional |

n molt poc tempsm’ha canviat com-pletament la vida;se m’ha complicat

molt i he estat objecte d’una ex-posició per a la qual jo crec queningú pot estar preparat mai.Sobretot si no ho ha perseguitde manera intencionada. Un se-guit de circumstàncies i deci-sions han impactat sobre la me-va persona amb una intensitatespantosa. En poc temps m’hevist projectat des del quasi ano-nimat d’una vida a l’interior dela Catalunya més discreta, onens coneixem tots, on ens diem«bon dia» i «gràcies» d’aquellamanera que les grans ciutatshan desaprès a dir, cap a les

“Ebreaking news i les pàgines demitjans d’arreu del món.”

Carles Puigdemont recordaal llibre La crisi catalana (LaCampana), que es presentaràoficialment avui, els momentsclau del seu mandat com a 130èpresident de la Generalitat. En238 pàgines fa un relat personali aporta nous detalls sobre la ne-gociació amb l’Estat, la celebra-ció del referèndum, la procla-mació de la República, l’exili aBèlgica i la detenció i empreso-nament a Alemanya. Amb tot,l’objectiu principal del llibre éspresentar a Europa el caràcter“radicalment democràtic”, po-pular i pacifista de l’indepen-dentisme català i remarcar queno hauria de ser un problemaper a Espanya, sinó una oportu-nitat per a Europa, que podria

derivar cap a un model on el ciu-tadà i les seves necessitats pas-sin al davant de les dels estats iels seus vicis adquirits. “Catalu-nya ha esdevingut una referèn-cia indispensable per parlar delfutur d’una Europa on tots elsciutadans que hi vivim ens reco-neguem molt més.”

A La crisi catalana, fruit deles converses amb el periodistabelga Olivier Mouton –especia-lista en política i autor de diver-ses biografies de mandataris delseu país–, el president destituïtper l’Estat espanyol també fauna crida a Europa perquè ajudiEspanya a sortir “del forat ons’ha ficat” amb una mediació“discreta”, no pública però amb“una autoritat política i tècnicaimportant”. El líder de JxCat de-mana a Europa que faci un pri-

mer pas, encara que sigui ex-traoficialment, “aplaudint lanostra voluntat de diàleg iadmetent públicament quehi ha un problema” i quedesprés, si vol, doni el re-lleu a “algun altre país, ex-perts internacionals enmediació de conflictes oexperts de l’àmbit acadè-mic”. L’expresident re-marca la importànciaque en les negociacions“no hi hagi cap condicióprèvia” i alerta que Eu-ropa hauria de seguir-les de molt a prop per-què “l’experiència ens fa serdesconfiats: ja hem arribat auns quants acords que desprésno s’han respectat”.

Puigdemont és conscient queaquest procés “és important

que es faci sense agenda”i, per tant, pot durar “molt detemps”, però no mostra “cappor” davant la possibilitat quetot plegat acabi amb una derro-

Xavi AguilarBARCELONA

Puigdemont reclamala mediació europeaLLIBRE · El president publica ‘La crisi catalana’ per explicar a Europa l’independentisme catalài demanar intermediaris que desbloquegin una situació que pot acabar beneficiant tot elcontinent RECORDS Aporta novetats del seu pas per la Generalitat, l’exili i la detenció

Carles Puigdemont i elperiodista Olivier Mouton,durant una de les trobadesper preparar el llibre ■ EPA

L’embrió del primer llibre de Car-les Puigdemont a l’exili s’amaga enla modesta localitat flamenca deTielt, que el destí ha lligat a la sagapolítica del procés. Aquesta petitaciutat al nord de Flandes no nomésés la seu del flamant despatx delcèlebre advocat del president, PaulBekaert, sinó la seu de l’editorialdirigida per Maarten Vansteenber-gen, que avui treu a la venda el noullibre de Puigdemont La crisi cata-lana. “Va ser idea nostra”, confes-sa l’editor, que hi va contactar aprincipis d’any a través de Bekaertper fer-li una atractiva proposta:explicar la seva història a Europaen un llibre.

Però l’editor no volia unes me-mòries, sinó reptar el polèmic polí-tic gironí de fama internacional aenfrontar-se a preguntes bàsiquesque qualsevol belga, alemany, ho-landès o grec hagi tingut sobre Ca-talunya en l’últim any. “Ràpida-ment vam acordar que el llibre nol’hauria d’escriure directamentell”, afirma en Maarteen i el ma-teix Puigdemont hi va coincidirperquè era “massa emocional” pera ell. A l’Olivier Mouton, reconegutreporter belga especialitzat en po-lítica i familiaritzat amb el cas ca-talà, la trucada de Marteen el vaenxampar tornant d’un partit defutbol del Barça. “La meva primerareacció va ser d’un gran interès”,afirma.

Una oportunitat“El llibre està pensat per a la restad’Europa”, alerta l’editor als cata-lans. “Volem saber quina és la vos-tra història i per què esteu fent ai-xò”, diu, posant-se en la pell d’unlector europeu. Per la seva banda,el periodista ho veia com “unaoportunitat per entendre les deci-sions de Puigdemont” i també“l’independentisme avui dia a Eu-ropa”. Tanmateix, no nega “la difi-cultat del tema”. “Per alguns espa-nyols això és donar veu a un crimi-nal”, reflexiona Mouton. A més deles dificultats intrínseques de l’em-bolic català, la vertiginosa actuali-tat política dels últims mesos, ambla detenció a Alemanya i els judicisper l’euroordre, tampoc va facilitarel seu procés d’escriptura, que des-

criu com “tota una aventura”.Si hi ha una paraula que pels

dos belgues descriu millor Puigde-mont aquesta és convicció. Biògrafde destacats polítics, com ara elprimer ministre Charles Michel oel líder dels liberals europeus GuyVerhofstadt, Mouton assegura que

Puigdemont és “diferent” de totsels polítics que ha conegut perquè“és convincent perquè ell està con-vençut del que està dient”. “La per-sonalitat d’aquest home és forçainteressant”, afirma, però lamentaque “les seves conviccions” no si-guin tan conegudes com el perso-natge.

El llibre surt a la venda avui en

neerlandès, francès i català a tra-vés de tres editorials: Lanoo, Édi-tions Racine i la catalana La Cam-pana. “Veig molt d’interès de lapremsa a Bèlgica i Holanda”, asse-gura l’editor flamenc, però recordaque “això no significa que la gentcompri el llibre”. Ara bé, espera po-der vendre “alguns milers de cò-pies”.

Fira de FrankfurtPel que fa a la seva publicació en al-tres llengües, Vansteenbergen téprevist assistir d’aquí a dues set-manes a la Fira del Llibre deFrankfurt, la trobada del sectoreditorial més important del món,per presentar el nou llibre sobreCarles Puigdemont als editors in-ternacionals. Abans d’anar aFrankfurt, però, han engegat con-tactes per publicar el llibre en an-glès i alemany. “Estem en contacteamb Penguin i ara mateix l’estanllegint”, avança el flamenc. ■

L’EDITOR “El llibre està pensat per a la resta d’Europa. Volem saber la vostrahistòria i per què esteu fent això” EL PERIODISTA “Per alguns espanyols aixòés donar veu a un criminal”

Belgues a la caçad’una història catalana

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

NatàliaSegura

Brussel·les

Maarten Vansteenberge, l’editor del llibre sobre Puigdemont i la crisi catalana,amb dos exemplars en francès de l’obra ■ EL PUNT AVUI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El llibre surt a la vendaen neerlandès, francès icatalà i, més endavant,en anglès i alemany

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMARTS, 25 DE SETEMBRE DEL 2018

ta en un referèndum acordat sipart de l’independentisme s’a-ferrés a una eventual fórmulade devolució màxima de l’Estat.“El nostre dret a la independèn-cia hauria quedat reconegut. Ésmés important això que la inde-pendència en si”, hi escriu.

De fet, en un altre momentdel relat, després de recordar lesconstants negatives de Rajoy aldiàleg, fins i tot admet que esta-ria disposat a parlar sobre un re-ferèndum a escala estatal: “Jono tancaria aquesta porta. No ésel procediment habitual en unprocés d’autodeterminació, pe-rò, tot i així, en podríem parlar.Perquè per a nosaltres el mésimportant és que es reconeguid’una vegada que la qüestió ca-talana és un problema legítimsobre el qual s’ha de parlar i ques’ha de solucionar a través d’u-na via democràtica. Encara queperdéssim aquesta consulta, hihauríem sortit guanyant.”

Dards a Rajoy i el reiAl llarg del llibre, Puigdemontdeixa clar el seu punt de vistasobre diferents líders polítics, ila majoria no en surten ben pa-rats. De Rajoy recorda que “es-quivava els temes conflictius iparlava de futbol”. En l’àmbiteuropeu, tampoc no espera resni de Merkel ni de Macron i lesexpectatives recauen en DonaldTusk, president del Consell Eu-ropeu: “Fins ara és l’únic que

s’ha expressat d’una maneramolt correcta.”

El rei Felip VI també rep:“Quan va afirmar que els diri-gents catalans estàvem «al mar-ge del dret i de la democràcia»,es va desacreditar. Ara pertanyal bàndol dels que han agreujatel problema. Abans d’aquestmoment jo no parlava mai delrei; el considerava aliè a aquestaqüestió i el protegia perquè, si esdonava el cas, pogués fer aquestpaper de mediador neutral.Aquell dia em va decebre moltís-sim. No tant pel que va dir sobreels catalans, sinó pel fet que ellmateix s’exclogués com a partde la solució. A partir d’aquellmoment ja no quedava cap figu-ra neutral a Espanya.”

El president dedica bona partdel llibre a argumentar la legiti-mitat del nacionalisme català,però també defensa la seva ges-tió i es mostra “especialment or-gullós” d’haver celebrat un refe-rèndum “que semblava impossi-ble”. “Sabíem que això podiacomportar un conflicte amb Es-panya, però no la violència i larepressió desfermada que hi vahaver”, hi afegeix. ■

Pacifista, nomessiànicPuigdemont aprofita‘La crisi catalana’ permostrar-se com un“pacifista profunda-ment convençut”, en-cara que això retardil’assoliment dels ob-jectius i no com el lídermessiànic que algunsvolen vendre. Diu queés una idea ridícula iantimoderna, però síque admet “una me-na de pulsió anarquis-ta”, tal vegada “conse-qüència d’aqueststres-cents anys sensepoder-nos governar anosaltres mateixos”.També hi ha paràgrafsdedicats a les sevesprimeres passes en lapolítica, en el catala-nisme i en el periodis-me. Així, recorda que“la millor manera decontribuir a una socie-tat democràtica éspracticar la llibertatd’expressió i d’infor-mació”, i rememora elseu pas per la redac-ció d’El Punt a Gironaque, com l’Avui, va co-mençar a “explicarcoses de Catalunyasense un biaix centra-lista i sotmès al po-der”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

S’obre a fer unreferèndum a totl’Estat espanyolencara que es perdi