DIMARTS · 9 d’abril del 2019. Any XLIV. Núm. 14963 - AVUI / Any XLI. Núm. 13833 - EL PUNT

1,20€

1688

50-1

1470

70®

C/ Montserrat, 41 · 08302 Mataró

Tel. 93 741 00 44www.bigimmobles.com

178388-1177277w

PENDENTS · També decidirà avui sipoden sortir de la presó per la campanyao fer debats i actes a Soto del Real

Els presos polítics tindranvia lliure per al CongrésRESOLUCIÓ · El Suprem assumeixque puguin recollir l’acta de diputati votar com a electes després del 28-A

Tot el judicide l’1-O, aEl Punt Avui TV

P6

Avui, a partirde les 10.00 h

NACIONAL P10

El president manté l’oferta perquèOriol Junqueras encapçali unallista sobiranista unitària

Toni Comín i Clara Ponsatíacompanyaran Puigdemont

en les europees

Passatgers d’un vagó del metro viatjant sense espai vital ahir al matí ■ EFE

NACIONAL P15

La protesta dels treballadors per l’amiant provoca aglomeracions

Caos al metro per la vaga

Sergio del CampoCap de llista de Ciutadans per Tarragona. P12

“O Torra acata lesnormes o s’had’aplicar el 155”

Vuit plataformescreen SOS Pirineus

Nacional P18

Ramon Solsona.Escriptor P32,33

“Escriureno és patir,escriure ésdubtar”

Avui, a les21.00 h

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 9 D’ABRIL DEL 2019

algrat tot, ha es-tat una bona

setmana. D’entrada,una magnífica entre-vista de Jordi Évole alpapa, una autèntica fi-

ta periodística; a continuació, tenim enJordi Basté publicant un llibre, Elsmeus cafès amb gent interessant i fatelevisió. Em pregunto com troba eltemps per fer tanta cosa i tan ben feta.I en tercer lloc he acabat un dels meusllibres favorits, que he rellegit amb fru-ïció: els Assaigs de Montaigne, peròtraduïts al català pel Vicent Alonso;una traducció impecable, per cert.

Han passat més coses estimulants,i això que estem travessant un judicisarsueler, on guàrdies ensinistrats re-laten la seva por (ells?, por?) per lesmirades d’odi. Una multitud, exercint elseu dret a manifestar-se, sense armes,sense aldarulls i amb les mans aixeca-des o llançant clavells, com en la pri-mavera portuguesa.

I l’Iceta? Ai, home, quin embolic quetens! Quan dius el que penses se’t ti-ren a sobre i aleshores has de dir exac-

tament el contrari.I tot plegat, enmig de la injustícia

més roent: tenir empresonats inno-cents! O a l’exili! I fer-ho forçant la ma-quinària legal, i negant l’ús de docu-mentació gràfica (on s’és vist?) ambexcuses de mal pagador.

El nivell cultural dels guàrdies civils–que ells sí que van fer un cop d’estat–és el que s’esperava de la seva escassaformació; però que es repeteixin comlloros fa sentir vergonya aliena. De-mostrar que les víctimes eren victima-ris és patètic.

Tornem a les coses agradables de lasetmana: quin magnífic programa ésEstà passant! Tot es mou?, perfecta-ment equilibrat i amb algunes conne-xions molt útils. I ara, recentment, te-nim els caps de setmana Atrapa’m sipots, que és una pura delícia.

Tenim una televisió magnífica, i peraixò li tenen tanta ràbia. I els índexsd’audiència són molt enlairats, per aixòli tenen tanta por. Com ara CayetanaÁlvarez de Toledo, que, com es deia enuna piulada, el dia que s’adoni que lesseves sigles són CAT tindrà un disgust!

M

Keep calmIsabel-Clara Simó

La setmana

Tenim una televisiómagnífica, per això li tenentanta ràbia; amb uns índexsd’audiència molt enlairats,per això li tenen tanta por

estiu de 1919, ara farà centanys exactes, els frescos romà-nics de l’absis de l’elevada col-

legiata de Mur, al Pallars Jussà, vandesaparèixer de les parets mil·lenàriesque fins llavors els havien sostingut.Dos anys més tard eren al Museu deBelles Arts de Boston. El Pallars Jussàcelebra aquest any el centenari de l’es-poli. Dir “celebra”, seguit d’“espoli”sembla inapropiat. “Lamenta”, “recor-da” o “commemora” seria més raona-ble. Prengui paciència el lector. JosepPuig i Cadafalch, llavors president dela Mancomunitat, va tenir notícia del’extirpació pocs dies després de pro-duir-se. No ho va entendre. Com es po-dien arrencar de les parets unes pintu-res? Va enviar un emissari a Mur. Tresespecialistes italians contractats peralgú que sabia a qui podia interessar elmaterial artístic havien realitzat l’ope-ració delicada. El mes de desembre delmateix any Puig feia tractes amb elsitalians que havien demostrat tantatraça i dirigia ell mateix l’arrencada iel trasllat de les pintures romàniquesde la majoria d’esglésies del Pirineucatalà amb l’objectiu de protegir-les a

L’

Barcelona. Aquí se situa la creació del’actual Museu Nacional d’Art de Cata-lunya, el MNAC. Sense Mur no en “ce-lebraríem” l’existència ni seria el mu-seu més important del món en art ro-mànic. Ja el voldrien a Boston, on elsfrescos de Mur són els més rellevantsentre l’art medieval del museu.

Una petita colla va ser convocadaaquest cap de setmana a Mur per as-sistir a l’inici dels actes del centenari.En Vidal Vidal, amic, escriptor i perio-dista de Lleida, va pensar que la troba-da m’interessaria. Els alcaldes de lazona han considerat que el centenaripot ser una bona ocasió per incentivar

el turisme cultural al Pallars Jussà. Elsenyor Alejandro Rivera i la seva dona,que tenen un hotelet de luxe a un qui-lòmetre de Mur, en ple paisatge pano-ràmic, ja han obert l’ull. Es faran visi-tes guiades. Estan programades confe-rències al Pallars i a Barcelona. ElMNAC i els òrgans turístics de la Ge-neralitat s’hi han implicat. Hi hauràuna expedició acadèmica a Boston. Elsde Boston ho observen amb una certasuspicàcia: i si els reclamen les pintu-res? Tenen rebuts que demostren quevan ser adquirides impecablement.També els tenia el col·leccionista queels les va vendre i el capellà de Murque va fer la primera transacció a can-vi d’uns diners que va destinar a repa-rar la teulada de la col·legiata. Va serla primera i l’última, al Principat. Sigent de Boston culta i amb possibless’anima a visitar la col·legiata de Mur iel castell impressionant que té asso-ciat el cercle s’haurà tancat.

A Mur es pot veure una reproduccióexacta de les pintures extraordinàries.La guia està indecisa: “celebrar” o “la-mentar”? Ella, que les estima amb bo-geria, optaria pel retorn, però...

“A la col·legiatade Mur, al PallarsJussà, es trobal’origen del MNAC

Vuits i nous

Celebrar un espoliManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 9 D’ABRIL DEL 2019

om que les declaracions de diu-menge de Marta Pascal a LaVanguardia em sonaven d’algu-

na cosa, avui els proposo un joc ben fà-cil. I és que encertin de qui són les de-claracions que els transcriuré a conti-nuació, si de l’exlíder del PDeCAT,Marta Pascal, o de l’exlíder d’Unió De-mocràtica, Ramon Espadaler. Agafinpaper i llapis: 1) “Hem fet massa con-cessions a la CUP, organització ambqui no tenim res a veure.” 2) “Ha estatextremament imprudent fer cas a laCUP.” 3) “Cal treballar pacientmentper l’única solució possible a Catalu-nya: un referèndum acordat.” 4) “Lacelebració d’una consulta pactadaamb l’Estat és l’única sortida al con-flicte entre Catalunya i Espanya.” 5)“Crec en l’aprofitament de l’autogo-vern i en la necessitat de ser útils a lasocietat.” 6) “Volem un govern que espugui guanyar el respecte de la gentque vol recuperar el consens majorita-

C “Com que hetingut un ‘déjà vu’,avui els proposo unjoc ben fàcil

ri intern del nostre país.” Podria conti-nuar, però em sembla que ja se n’hanfet una idea, de les grans diferènciesentre un i altre. La 1), la 3) i la 5) sónde Marta Pascal. I la 2), la 4) i la 6), deRamon Espadaler, que el 2015 ensparlava de la necessitat de recuperarl’espai que havia quedat orfe desprésde la radicalització de CDC i apel·lantal “seny” dels catalans. Suposo quese’n recorden, del que van decidir elscatalans aquell 27-S del 2015. I és queUnió, la Unió d’Espadaler (Duran iLleida ja s’havia retirat discretament

traspassant-li la papereta), va obtenir0 diputats. Cero patatero, que diriaaquell. Ara, un cop Espadaler ja s’harefugiat al PSC, és Pascal qui avança-va diumenge la possibilitat de promou-re una nova formació política per aco-llir la gent que se sent “òrfena”. I ho fe-ia (si s’han pres el joc seriosament su-poso que ja ho han comprovat) amb al-guns arguments que a mi a hores d’araem provoquen un cert déjà vu. Peròsaben què els dic? Que està molt bé,que l’espai exconvergent (o postcon-vergent, que no sé mai com dir-ho)s’aclareixi d’una vegada. I que de lamateixa manera que un dia es va acla-rir a les urnes què representava laUnió de Duran, s’aclareixi també quèrepresenta el PDeCAT de Pascal. Mésenllà de dir-ho, Pascal l’hauria de fer,el pas. Així sabríem amb qui comptamés enllà de les insinuacions, i sa-bríem, és clar, quants dels orfes políticsque hi ha a Catalunya li fan confiança.

El pas de PascalXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

La presència significativa dediferents líders polítics cata-

lans empresonats o exiliats a lesllistes de les pròximes cites electo-rals –legislatives espanyoles, muni-cipals i europees– està posant enevidència com d’insòlit, d’abusiu ide vergonyós resulta que el Tribu-nal Suprem espanyol, a hores d’ara,malgrat l’absència de condemna ila presumpció d’innocència que re-geix en un estat de dret, continuïmantenint en presó preventiva lí-ders polítics i representants elec-tes, amb el que això comporta devulneració del seu dret a la millordefensa possible i també dels seusdrets civils i polítics.

Com que la legislació electoralespanyola autoritza els presos pre-ventius a formar part d’una candi-datura i, per tant, a ser elegits i aexercir el càrrec mentre no hi hagiuna sentència de culpabilitat, el Su-prem ha autoritzat Oriol Junqueras,Jordi Sànchez, Jordi Turull, JosepRull i Raül Romeva a sortir de la pre-só per recollir l’acta de diputat o se-nador si surten escollits el 28-A i avotar en l’exercici del càrrec, ja queni el Congrés ni el Senat preveuenla delegació del vot. La contradiccióamb el que ha passat al Parlamentcatalà després de les eleccions del21-D del 2018, en què es van impe-dir investidures i el vot presencial,és més que evident.

El problema és l’arbitrarietat ambquè el tribunal pot decidir si vulnerao no els drets d’un ciutadà i fins aquin punt ho fa. Així, per exemple,Junqueras, Sànchez, Turull, Rull iRomeva no tenen encara una res-posta sobre qüestions més imme-diates i urgents, com ara si podranparticipar en el debat dels cap llistacatalans, que s’ha proposat fer a lapresó de Soto del Real, o si podranparticipar en altres actes de campa-nya, com seria exigible si es volguésgarantir la igualtat d’oportunitatsamb els candidats d’altres partits.

Els drets delsencausats

EDITORIAL

Les cares de la notícia

A més d’assagista, articulista, guionista i poetasatíric, Solsona també ha cultivat la seva facetade novel·lista i, després del reconeixement delspremis Sant Jordi i Prudenci Bertrana, continuasorprenent el lector amb cada obra; l’última, Dis-set pianos.

PRESIDENTA DEL GREMI DE LLIBRETERS

Disset pianos

Tant el Gremi de Llibreters com la Cambra del Lli-bre de Catalunya estan enllestint els preparatiusde la diada de Sant Jordi, amb un increment deparades d’entre el 15 i el 20% i una previsió opti-mista respecte a les vendes de llibres, també de-gut a la proximitat de la Setmana Santa.

-+=

-+=

Nous tractamentsPablo Villoslada

Sant Jordi, a puntMaria Carme Ferrer

-+=

Ramon Solsona

Investigadors de l’Idibaps i l’Hospital Clínic han li-derat un estudi que demostra les possibilitatsd’una nova teràpia cel·lular per tractar l’esclerosimúltiple i la neuromielitis òptica. L’estudi està en-cara en fase primària, però obre portes al tracta-ment d’aquesta malaltia.

CAP DEL GRUP D’ESCLEROSI MÚLTIPLE A IDIBAPS

PERIODISTA I ESCRIPTOR

De reüllMarga Moreno

Estampadomèstica

quests dies s’ha fet viral a les xarxes una escena que,tot i no ser res més que un artifici de màrqueting

d’una d’aquestes persones que són més aviat unproducte de consum, ha resultat un fiasco de cap a peus.Es tracta dels 50 segons de gravació en què CristianoRonaldo fa uns passis de pilota al seu fill, que deu tenir alvoltant d’un anyet i mig, a casa seva. Diverses coses i mildetalls. El primer que escalda la vista és l’escenari, unamena de cambra de jocs més semblant a una versióreduïda del Toys “R” Us o a un parc d’atraccions en

miniatura, amb una desproporció unxic faraònica amb el que ha de serl’esbarjo domèstic infantil. Però elque més alarmes ha disparat és quel’as portuguès del futbol es recrea enel joc amb el menut mentre labessona del nen intenta cridarl’atenció del pare fent gestos,incitant-lo perquè també la faci

participar en els tocs de baló. Fa patir veure que la nena nosols queda relegada a un segon pla, perquè el pare nosembla adonar-se del que reclama, sinó que, decebuda, lapetita abandona l’intent i agafa una escombra de joguinad’un carret de neteja, també diminut... D’acord, potser hoestem descontextualitzant, potser això no és més que uninstant entre mil i potser estem buscant tres peus al gat...Però tanmateix és el que ofereix una figura pública alsseus seguidors. Amb els seus fills. I aquestes imatges nosols les veuran nenes, que amb una mica de sort faran laseva pròpia revolució feminista. També les veuran nens.

A

Com a artificidemàrquetingha resultatser un fiascode cap a peus

http://epa.cat/c/wbtow6

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 9 D’ABRIL DEL 20194 | Punt de Vista |

l’institut FredericMartí i Carreras,

a Palafrugell, el curs1976/77 encara vamhaver d’estudiar For-mación del Espíritu

Nacional (FEN), l’assignatura amb quèel règim franquista intentava adoctri-nar els nens i joves d’arreu de l’Estat. Elprofessor de FEN d’aquell curs de COUa Palafrugell no sabia com sortir-se’n.D’una banda, el règim semblava mort ino tenia sentit continuar explicant quèeren els principios del Movimiento oles corts franquistes. D’altra banda, eraobligat impartir-la. Va fer-ho com vapoder, davant l’oposició creixent del’alumnat que li retrèiem aquella impo-sició just quan tot just començàvem atastar la llibertat. Afortunadament, unacerta real politik es va imposar i totsvam passar la FEN sense problemes.

De fet, ni l’adoctrinament rebutaquell any, ni el que vam rebre els anysanteriors li va servir de res, al règim. Deseguida que vam tenir una mica de cri-teri intel·lectual, amb l’ajut inestimabled’algun professor, vam entendre quetot allò que ens explicaven a FEN eraper llençar-ho directament a la papere-ra de la història. Així ho vam fer, en co-mençar a devorar llibres i revistes i aescoltar la gent que parlava d’un futuren llibertat lluny de les cotilles d’aquellrègim caduc i corrupte.

Ahir, el líder de Ciutadans, Albert Ri-vera, un dels pilars de la ultradretaneofranquista que ens vol sotmetre, vaproposar una nova assignatura a lesescoles similar a aquella FEN. I no pasen el sentit de l’educació per a la ciuta-dania implementada pel PSOE i retira-da pel PP, sinó per fer estudiar “laConstitució”, el mantra, la bíblia de lademocràcia a l’espanyola, l’altar into-cable de la raó d’uns, el text que “ensvam donar entre tots” mentre els mili-tars ens amenaçaven amb l’espasa.

Rivera es pensa que fent estudiarals nostres joves la “sagrada Constitu-ció” aquests ja se sentiran, de cop,més espanyols i renegaran de les vel-leïtats independentistes. També deucreure que ho faran la resta de cata-lans si se suspèn l’autonomia, s’inter-venen l’escola catalana i TV3, i es dis-solen els Mossos, quan aconseguirantot el contrari.

Rivera i els seus aliats de la dretaneofranquista s’assemblen cada copmés als guàrdies civils ploricons queaquests dies declaren al Tribunal Su-prem. Eren “la tempesta” i van acabarsent un ruïna, malgrat tots els cops.Vergonya. Un cop més.

A

Full de rutaMiquel Riera

El retorn dela FEN

1any

Rajoy ignora el revés de lajustícia alemanya, presumeixde la gestió a Catalunya i avisaels independentistes que no hitornin.

10anys

20anys

Proves per reduir la pressió del’aigua de nit. Si no plou abansdel dia 16 d’abril, Catalunyaentrarà en emergència per lasequera.

El Banc Central Europeus’avança a la celebració delsprimers cent dies de l’euro ambla primera retallada dels tipusd’interès de la seva història.

Ni s’immuta Sequera Abaixen els tipusTal diacomavui fa...

Gràcies, Borrell

b Has fet un altre gran favor al’independentisme. En l’entre-vista que vas patir amb TimSebastian, un dels millors pe-riodistes europeus, a qui vastractar de mentider, vas de-mostrar amb els teus escara-falls i histrionisme, al qual enstens acostumats, la intoleràn-cia a opinions diferents, la in-transigència a discutir dades ixifres incòmodes i la negativa aresoldre el conflicte català demanera pacífica, civilitzada idemocràtica, que no hi ha capvoluntat de diàleg, tot en nomde la sacrosanta unitat d’Espa-nya.

Si aquí, a Catalunya, ja ho te-níem clar, ara ho saben a la res-ta d’Europa. Criticant i inten-tant desqualificar un professio-nal com Tim Sebastian vas re-cordar el pitjor Albert Rivera aTV3 quan exigia, a Lídia Here-dia, que li fes les preguntes queell volia. Això es diu prepotèn-cia i intent de manipulació. Es

nota que estàs acostumat queet posin la catifa vermella al teupas i que et facin reverències,però aguantes molt malamentque et portin la contrària; qui-na paciència vas tenir amb ell,oi?

Quina barra. Veient-te vaigsentir vergonya aliena. Ja hasvist, però, que hi ha gent queno et té por i que, en l’ús de laseva legitimitat professional,gosen fer-te preguntes incò-modes que tu qualifiques d’im-pertinents i ofensives.

Que baix que has caigut. Nom’estranya que a Tremp, el teupoble, cada cop s’avergonyei-xin més de tu.RAMON GAUSACHS CALVETL’Hospitalet de Llobregat (Barce-lonès)

Edat mitjana?

b Aquests dies, veient i escol-tant per la televisió la retrans-missió del judici contra el go-vern català, he sentit paraulescom ara: “ilustre señor”, “ilus-

trísimo señor”, “excelentísimoseñor”, “esta excelentísima sa-la”, (o sigui una sala excel·lentoi?...!)“su señoría”... Això a mim’ha fet plantejar el dubte desi estem en ple segle XXI o siencara estem en l’època me-dieval.

Aquestes persones, classifi-cades amb aquests noms,són persones normals? Quanem passejo pel carrer i trobodiferents persones amigues,si jo els digués “excelentísi-mo”, “señoría”, etc., oi que espensarien que me n’estic bur-lant?

També he vist els bonicsvestits que porten, tots negresi amb punyetes a les sevesmànigues; i això què vol dir?;que en portin més o menys,vol dir que estan més o menyscarregats de punyetes?

Sembla ser que l’ús d’a-quest tipus de tracte dels ma-gistrats i d’aquesta vestimen-ta es remunten a l’època delsromans. I avui dia encara nos’ha modificat? D’això es pot

deduir que la “justicia españo-la”, està ancorada en el pas-sat? Aquests senyors no sónpersones normals?

Tampoc entenc les resolu-cions del senyor que presideixel judici. Jo em pensava queels presidents dels tribunalstenien l’obligació de ser neu-trals i d’escatir la veritat, no dedeformar-la. Deixar que lesfiscalies acusin i que les pro-ves en contra que vulguin pre-sentar les defenses no es pu-guin presentar, això és serjust? L’excusa que “ahora nose pueden valorar” i que “sevalorarán más adelante” (peròen un context diferent), no endesfà la força probatòria?

Amb aquestes decisions, elsenyor Marchena compleix laseva obligació de ser neutral ijust? Podem posar en dubte laseva imparcialitat?

En la meva ignorància no sétrobar la resposta correcta iem queda el dubte.NARCÍS BANCHS I VALLSGelida (Alt Penedès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

l judici de l’1-O a la sala segona delTribunal Suprem s’està desenvolu-pant de manera ignominiosa i alho-

ra perillosa, no únicament pels nostres po-lítics empresonats, sinó contra el propiprocés i les seves eines de dinamització po-pular. El president Manuel Marchena, for-mat en la prestigiosa Universitat de Deus-to, i els sis magistrats que l’acompanyen enel macrojudici mediàtic, sembla que tenenun full de ruta marcat: establir un prece-dent penal que converteixi les multitudi-nàries manifestacions de desobediènciacivil en una conspiració premeditada con-tra l’Estat.

NOSALTRES PODREM APEL·LAR a les formesde resistència dels Gandhi, King i Mandela ial·legar que els únics que van exercir la vio-lència física van ser les forces de l’ordre, pe-rò al final d’aquesta llarguíssima desfiladade testimonis policials hi ha una fita: de-mostrar que en el segle XXI i amb el suportde les xarxes socials i les noves tecnologiesde la comunicació, es pot conspirar contral’Estat incitant a crear muralles humanesinfranquejables. Albiro una estratègia queacabarà pervertint el concepte de violència

E física pel de “violència ambiental”. Els ma-gistrats podrien intentar construir un relaten forma d’opa ideològica per diagnosticarels fets de l’1-O com provocats per un “paci-fisme violent”. Un oxímoron pervers. Hellegit per internet reflexions unionistes fat-xes com aquesta: “Los independentistascatalanes que dirigen el ‘procés’ saben queya no es posible en el siglo XXI levantarseen armas o crear una ETA, como lo inten-taron con Terra Lliure. Ahora quierenejercer la violencia contra el Estado utili-zando las armas modernas: las redes elec-trónicas y el pacifismo.” Els magistrats delSuprem podrien intentar establir jurispru-dència en el dret penal internacional acu-sant els líders de l’1-O d’una conspiració(més difícil de controlar que la violenta) ba-sada en “Els carrers seran sempre nos-tres!”. Res del que està succeint a la sala se-gona del Suprem s’entendria si no es bus-qués una sentència condemnatòria exem-plar que tingui el suport callat dels estats in-dustrials del G-20. Una sentència que freniels moviments d’alliberament del planetaquan intentin revoltar-se contra els estatsautoritaris; que indirectament afavoreixil’extrema dreta, però també els socialde-

mòcrates i liberals que no volen que la sín-drome catalana s’exporti i amenaci estruc-tures i oligarquies dominants.

AL TRIBUNAL SUPREM barrinen sobre si in-ternet ha esdevingut una arma clau utilit-zada pels “sediciosos”. Mentrestant, la Ge-neralitat atorga el XXX Premi Internacio-nal Catalunya a Victor Cerf, un dels seus pa-res. El tecnòleg junt amb Robert Kahn vadesenvolupar, la xarxa militar Arpanet, alservei del Department of Defense dels Es-tats Units, predecessora d’internet. “Eche-lon”, “Carnivore” i “Prism” esdevindrien elsmonstres resultants del ciberespionatge;gegantines gàbies d’intercepció de missat-ges xifrats al servei dels estats com vaig des-criure en la meva primera novel·la AccióParal·lela (La Magrana. Les ales esteses,1984). En el discurs que mister Cerf va pro-nunciar al Palau dedicà més temps a parlarde les seves preferències de vins catalansque de la greu situació política que patim.Va defensar l’ús d’aquesta tecnologia comuna eina a favor de les llibertats (versió pro-pagandista), però es va cuidar molt bé d’ad-vertir-nos que alhora pot ser una ratera perals líders independentistes.

Santiago Vilanova. Periodista i escriptor

Pacifisme violentTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 9 D’ABRIL DEL 2019

Ernest Maragall, CANDIDAT D’ERC A L’ALCALDIA DE BARCELONA

“El debat electoral real, l’únic, és amb Forn i, si no eldeixen en llibertat, l’hem de fer a Soto del Real”

La frase del dia

arta Pascal noestà disposada a

acceptar que ningúl’enviï al marge de la vi-da política i apunta quepotser caldrà fundar un

altre partit per a reivindicar un sobiranis-me més moderat. Des del puigdemontis-me se li ha dit que no faci nosa i que pocafortuna li espera promovent una reediciódel peix al cove quan la majoria de cata-lans mira cap a la plena sobirania. Es potestar d’acord o no amb l’excoordinadoradel PDeCAT, però no es pot dir que la se-va idea estigui mancada de base perquèuna de les incògnites més rellevants de lavida política catalana és què acabaràpassant amb l’àmplia militància excon-vergent. Aquesta formació ha estat so-moguda pels diversos afers que han por-tat la família Pujol als jutjats, pel pas alcostat d’Artur Mas, per la força centrifu-gadora de Carles Puigdemont i per label·licositat institucional i política que haprovocat el procés sobiranista. A dins dela nissaga conviuen encara els que duenel llustre pujolista, malgrat haver accep-tat la purga dels seus prínceps; els quevan fer l’esforç de canviar la marca con-solidada de CDC per la del PDeCAT, queamb prou feines ha tingut temps de mos-trar-se abans que Junts per Catalunyal’hagi abduït; i els independents que s’hihan afegit gràcies a aquest cavall de Troiai que ara també són la llavor d’aquest nouprojecte batejat com a Crida Nacional. Encada una d’aquestes sacsejades han cai-gut destacades personalitats del patri-moni polític del vell partit. La més relle-vant, Artur Mas, que el mes de febrer vi-nent haurà complert la pena d’inhabilita-ció pel 9-N. El protagonisme silenciósque ha mantingut de manera constantdes que el van enviar a la paperera de lahistòria pot ser un indicatiu que ell podriaser la clau de volta del nou edifici políticconvergent que Marta Pascal acaba deprojectar.

M

De set en setEnric Serra

L’ombrad’Artur Mas

“Hi ha unarealitat de la qualningú no vol parlari que tard o d’horacaldrà afrontar: i ésque, com tota la vida, laindependènciaté un preu

et ací l’article que no hauria vol-gut escriure mai. Des del verita-ble món independentista, el que

ha hagut de patir tota mena de menys-preus durant anys, fins i tot de part desectors dits catalanistes, la sensaciód’engany és total. Després del referèn-dum de l’1-O, cap de les promeses fetespels nostres governants (resultat vin-culant, estructures d’estat, etc.) no esvan complir. Poden donar mil i una ex-plicacions escaients, però no ens trau-rem mai del damunt la sensació llasti-mosa que, el poble anava per una bandai algun dels seus governants, qui sap onvolia anar!

HI HA UNA REALITAT de la qual ningú novol parlar i que tard o d’hora caldràafrontar: i és que, com tot a la vida, laindependència té un preu. El cost finaldependrà de moltes circumstàncies,però coneixent l’Estat espanyol, no se-rà pas un preu assequible. A Catalunya,els nostres governants afirmen pertotarreu ser independentistes, però nohan tingut mai en compte aquesta fra-se de Maquiavel (escrita en el contextd’El Príncep, però que podem aplicarperfectament a la nostra situació):“...Si un governant no està disposat arenunciar a la moral quan les circums-tàncies així ho exigeixin, val més quees dediqui a una altra cosa.”

COM JA HEM VIST, Espanya no ha tingut,ni té, ni tindrà mai cap mena d’escrú-pol a actuar immoralment per a no ab-dicar en la salvaguarda de la seva falsaunitat. Però, davant Maquiavel, un re-guitzell d’aprenents de Gandhi brama-ran: “Els catalans no hem de ser comels espanyols! Som molt millors! Nosal-tres tenim valors de respecte democrà-tic i de justícia que no ens permetenembrutar-nos les mans...!”, cosa que,sigui dit de passada, sí que fan la restad’estats del món. Pobrets. No tenen elsconeixements bàsics que calen per a

V bastir un estat. Es veu que els catalanshem d’ésser impol·luts, sants immacu-lats. La nostra superioritat moral ensha de fer passar a la història com a ex-emples de puresa i raó democràtica, enla qual tots els pobles del món s’emmi-rallaran. Per cert, vist de prop, això nodeixa de ser un pecat de supèrbia.

EL GOVERN Puigdemont-Junqueras vatenir diverses propostes serioses sobrequè és allò que calia fer per arribar ambgaranties a la independència. Propos-tes que demanaven diversos preus apagar i, fins a un cert punt, seguir lesconsignes de Maquiavel. Propostes quejo sé del cert que eren sòlides i mesura-des i amb el resultat d’una independèn-cia de facto posterior a l’1-O. Per aixòEspanya estava tan neguitosa. Malgrattot, aquell govern les va rebutjar totes.Algun dia sabrem el perquè. I no ens va-len excuses de mal pagador: que no di-guin que no els semblaven propostesserioses, perquè ho eren; i que tampocno diguin que no volien patir càrrecs deconsciència en cas d’un escenari vio-lent, perquè aleshores demostraranque no sabien amb qui es jugaven elsquartos. Amb bones parauletes i amb laraó democràtica, a Espanya no arriba-

ràs mai enlloc. I en l’Europa actual, en-cara menys.

UNA ALTRA REALITAT de la qual no es par-larà mai gaire: coneixent l’Estat espa-nyol, i pel fet de tenir l’enemic a dins decasa, en els primers moments de la nai-xent República Catalana, per força, al-gunes llibertats, a contracor, queda-rien restringides o sotmeses a un certcontrol. Cal tocar de peus a terra si re-alment volem ser independents. ÉS TRIST HAVER DE RECORDAR que ho ha-víem tingut a tocar si s’haguessin fetles coses com calia. I aquesta sensaciód’engany entre molts independentis-tes costarà de pair. Això els porta a con-siderar l’abstenció en les pròximeseleccions al Congrés de Madrid. Tan-mateix, la meva reflexió, que no és ser-vil ni covarda, em fa tenir el parer con-trari. Crec que cal anar a votar sempre.El 28 d’abril, també. Malgrat que al-guns caps de brot diguessin que això jano caldria fer-ho mai més. Cal votaruna opció “presumptament” indepen-dentista. La que el lector vulgui. Si cal,que ho facin a la sort. O que ho facin ta-pant-se el nas com aquell qui recull lesdeposicions del gos. El que és impor-tant és no donar munició de propagan-da als porcs habituals. Això sí, que elsnostres representants no creguin pasque aquest vot serà gratuït. També tin-drà un preu, com tot a la vida.

A CONTRACOR ESCRIC aquest article. Acontracor molts independentistes ani-rem a votar opcions que ens han dece-but. A contracor alguns dirigents, avuivenerats, van fer coses que no volienfer (inclòs el referèndum que potser, sihaguessin pogut, haurien aturat). I acontracor, després, van fer coses de lesquals segurament ara es penedeixen.Tant de bo arribi el dia que en aquestpaís definitivament lliure puguem ferles coses de bon grat.

Jaume Nolla. Periodista

A contracorTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 9 D’ABRIL DEL 20196 |

L’exconseller deSalut anirà denúmero dos i ClaraPonsatí, de tres enels comicis del 26-M

Així ho sosté elcandidat deCiutadans perTarragona al 28-A,Sergio del Campo

Puigdemontfitxa Comínper a leseuropees

“O Torra acatales normes os’ha d’aplicarel 155”Nacional

Els cinc presos polítics quees presenten com a candi-dats per a les eleccions es-panyoles del 28 d’abril alCongrés i al Senat, OriolJunqueras i Raül Romevaper ERC, i Jordi Sànchez,Jordi Turull i Josep Rullper JxCat, podran recollirles seves actes i tambéanar a votar fins que hihagi una sentència fermadel Suprem, prevista pera l’octubre vinent, i quepocs preveuen absolutò-ria. Aquesta serà la decisióque prendrà el TribunalSuprem, segons van avan-çar ahir a TV3 fonts de l’alttribunal i, per tant, po-dran assistir, en cas de serescollits, als plens de cons-titució de les dues cam-bres, previstos per al 21 demaig al matí.

Si finalment el Supremconfirma aquesta decisió,que es podria materialit-zar concedint-los un per-mís extraordinari, els di-putats hauran d’anar prè-viament a la junta electo-ral provincial correspo-nent a buscar l’acta de di-putats electes i portar-la alCongrés per poder jurar oprometre acatar la Cons-titució espanyola presen-cialment el 21 de maig,quan seran cridats per or-dre alfabètic. Aquest pri-mer tràmit, que també in-clou l’aportació de més do-cumentació com ara la de-claració d’activitats, no ésobligatori que el facin pre-sencialment, però sí queés un dret i un deure delsdiputats assistir presen-cialment amb dret a vot ales sessions dels plens. El

reglament també fixa queperdran la condició de di-putats per una decisió ju-dicial ferma que anul·lila seva proclamació o queels suspengui dels seusdrets i deures parlamenta-ris, sense cobrar ni poderparticipar en les delibera-cions o votar. Un fet quetambé es podria produir siel compliment de la sen-tència els impossibilitaexercir la funció parla-mentària. El Suprem, pertant, també haurà de defi-nir com es pot articular laseva participació en les vo-tacions, ja que el regla-ment del Congrés és moltrestrictiu i només permetel vot a distància en cas demalalties que impedeixinel desplaçament, baixesper maternitat o lactàn-cia. En qualsevol cas, i se-gons recollia l’agència Efe,aquest debat no el tindranels magistrats de maneraformal fins que no s’hagincelebrat les eleccions i, enel cas que els diputats ha-gin estat escollits, forma-litzin les seves peticions.

Actualment, els cincpresos polítics estan sus-pesos com a diputats alParlament pel jutge PabloLlarena, situació que haportat a visibilitzar durantaquest mandat les discre-pàncies entre JxCat i ERCper les fórmules empradespels que els uns entenencom a delegació i els altres,com a designació dels votsa la cambra catalana. En elcas del Congrés dels Dipu-tats, però, el vot no es potdelegar. La suspensió no-més afecta el càrrec de di-putat autonòmic al Parla-ment, i les mateixes fontsde l’alt tribunal explicaven

que el reglament d’aquestacambra permet que algúpugui obtenir l’acta senseacudir-hi, però que en elcas del Congrés és necessa-ri recollir-la personalment.

Una altra de les deci-sions que ha de resoldreavui el Suprem, i en con-

cret el tribunal que jutjal’1-O, encapçalat per Ma-nuel Marchena, és la res-posta als escrits presen-tats per les defenses delscinc presos polítics, en quèse’n demana la llibertatprovisional per poder par-ticipar activament en la

campanya electoral i per-què quedin garantits elsseus drets polítics. Els ad-vocats dels presos tambéargumenten que la mesu-ra ha de servir per garantirel dret a la defensa i per po-der continuar preparantles sessions del judici desde fora de la presó. A lapetició de llibertat per fercampanya, també s’hi vaadherir Joaquim Forn,que és el candidat deJxCat a l’alcaldia de Barce-lona el 26 de maig, segonsva explicar el seu advocat,Xavier Melero.

El desembre del 2017,amb l’article 155 en vigori les eleccions catalanes

imposades per l’aleshorespresident de La Moncloa,Mariano Rajoy, el tribunalja va concedir la llibertat,amb una fiança de100.000 euros, a sis con-sellers: Raül Romeva, Jo-sep Rull, Jordi Turull, Do-lors Bassa, Meritxell Bor-ràs i Carles Mundó. Encanvi, el magistrat PabloLlarena va decidir que dei-xava fora d’aquella cursaper les eleccions del 21-Del candidat d’ERC i vice-president destituït OriolJunqueras, així com elsnúmeros 2 i 7 de la llistade JxCat, Jordi Sànchez iJoaquim Forn, i que elsmantenia en presó incon-

PLENS El Suprem permetrà a Sànchez,Junqueras, Turull, Rull i Romeva assistir ala constitució del Congrés i el Senat si sónescollits ELECCIONS També decideixavui si els deixa fer campanya fora de lapresó i fer debats i actes a Soto del Real

Autoritzats a votar i a re

J. AlemanyBARCELONA

12.04.19S’inicia la campanya elec-toral de les eleccions espa-nyoles, en la qual volen par-ticipar els presos polítics.

21.05.19Es faran els plens de consti-tució del Congrés i del Senat,en els quals els diputats hau-ran d’acatar la Constitució.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

EL PUNT AVUIDIMARTS, 9 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 7

Experts de ScotlandYard

L’APUNT Suprem va rebutjar. La conclusió és que els concen-trats eren “una multitud pacífica”, i que no hi va havercap assalt a la conselleria com denuncien el govern es-panyol, la secretària judicial i alguns agents de laGuàrdia Civil. “No hem observat cap prova de violèn-cia organitzada” ni “res que ens hagi causat preocu-pació en termes de violència”. No pot ser més clar.Anna Serrano

Els vehicles de la Guàrdia Civil que van acabar malme-sos davant del Departament d’Economia es podrien ha-ver aparcat sense exposar-los a la multitud. Aquesta ésuna de les constatacions de l’informe pericial de doscaps policials de Scotland Yard amb més de trenta anysd’experiència, sobre els dies previs i el del referèndum,proposat per la defensa de Jordi Cuixart però que el

dicional. L’argument queva adduir aleshores eraque hi havia risc de reite-ració delictiva.

Els seus lletrats, An-dreu van den Eynde i JordiPina, ja proposaven al tri-bunal algunes mesures al-ternatives per garantirque assistiran al judici ique no fugiran. Qui va sermés específic va ser Pina,que manifestava al tribu-nal que els seus represen-tats –Sànchez, Rull i Tu-rull– oferien tot el seu pa-trimoni com a garantiaper a una possible fiança itambé proposaven arres-tos domiciliaris dins de laciutat de Madrid.

Debats i actes a la presóUn altre dels aspectes quepresumiblement resoldràavui la sala que està jutjantl’1-O és la petició de fer undebat electoral dins de lapresó de Soto del Real. Lasetmana passada, la JuntaElectoral Central (JEC) vadeixar en mans del Su-prem la decisió d’autorit-zar un debat electoral comva demanar Jordi Sàn-chez, cap de llista de JxCata les espanyoles del 28-A.La JEC va traspassar la de-cisió, després de la reunióde dijous passat, a la salapresidida per Marchenaal·legant que era “l’òrgancompetent” per “decidir simesures com les demana-des són compatibles ambl’objecte de la detenció delcandidat”. ERC ja va dema-nar fa uns dies fer actes decampanya a Soto del Real,però també a Alcalá-Meco ia les presons catalanes.

La petició de fer el debatja té un informe desfavora-ble d’Institucions Peniten-ciàries, que al·lega que “su-posaria una alteració deles normes regimentals delcentre penitenciari”, queseria contrari als “elemen-tals principis de seguretat”,que alteraria la “funcionali-tat del centre” i la “distribu-ció funcional dels espais co-muns” i que obligaria a re-forçar el personal. ■

ecollir l’acta

La sala penal del TribunalSuprem considera que no“s’aprecien indicis de delicte”en la utilització de la parauladesequilibrat que el presidentdel PP, Pablo Casado, va ferper definir el president de laGeneralitat, Quim Torra, enun acte electoral a Barcelonael 16 de desembre del 2018.Per aquest motiu, va decidirahir no admetre a tràmit laquerella per injúries que Torrava presentar contra el popu-lar. Quatre dels cinc magis-trats que signen la interlocu-tòria són membres del tribu-

nal que jutja l’1-O: ManuelMarchena, Andrés Palomo,Juan Ramón Berdugo i Anto-nio del Moral, mentre que elcinquè jutge és FranciscoMonterde. Consideren queCasado va caure en un “excésverbal amb finalitats políti-ques” en el transcurs d’unmíting, un àmbit en què ha de“prevaldre la llibertat d’ex-pressió i informació”. Els ma-gistrats també assenyalenen el text que no es pot “ob-viar” el “clima de crispació”política existent a Catalunya“últimament”.

Junqueras, Romeva,Sànchez, Turull i Rull,en una de les sessionsdel judici al febrer ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Aturada la querella contra Casado

Xavier Melero, advocat del’exconseller Quim Forn,va plantejar a la fiscalia delSuprem que les dues partsrenunciïn a testimonis perescurçar el judici del pro-cés, perquè les comparei-xences dels policies i deciutadans que van votarl’1-O no tenen “cap relle-vància”. Melero va recor-dar ahir a Catalunya Ràdioque els seus testimonis notenen importància en elprocediment del Suprem ique el mateix jutge ManuelMarchena ja va dir que elsinformes policials no te-nien naturalesa de prova.“Per cada policia a què turenunciïs jo renuncio a unciutadà”, assegura Meleroque va proposar als quatrefiscals del Suprem per es-curçar el judici, que ell pre-veu que duri fins al juny,amb una sentència a l’oc-tubre o al novembre. Se-gons el penalista, aqueststestimonis són “d’escassautilitat”. Els fiscals, però,

només han renunciat auna desena d’agents, enconsiderar-los repetits, jaque són els segons que sig-nen informes.

Sobre el president delSuprem, el magistrat Ma-nuel Marchena, Melero vaconsiderar que està tenintun paper “exemplar” i que

està actuant “correcta-ment” des del punt de vis-ta processal. “Ha pres al-guna decisió controverti-da i discutible (com ara lade deixar els vídeos per alfinal), però en general jocrec que ho està fent moltbé”, va dir l’advocat, quemanté que confia en unasentència absolutòria delsdelictes de rebel·lió i sedi-ció. També va subratllarque, igual que no hi ha vio-lència que justifiqui la re-bel·lió, tampoc hi és per aldelicte de conspiració pera la rebel·lió. Sobre la mal-versació, va insistir que“no es mou ni un euro”. “Javeurem si podríem caureen el pantanós terreny deles temptatives de malver-sació”, hi va afegir. Melerova assenyalar que aquestjudici posa de manifestque Espanya “és com totsels estats de l’entorn”.L’advocat de Forn va indi-car que “ningú qüestionaque França sigui una de-mocràcia”, tot i la repres-sió policial contra els ar-milles grogues. ■

a L’advocat de Quim Forn creu innecessària la declaracióde més policies i ciutadans a Ajudaria a escurçar el judici

Melero va proposar ala fiscalia reduir elnombre de testimonis

RedaccióBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Marchena fa unpaper exemplari actua correctamentdes del punt de vistaprocessal”

Xavier MeleroADVOCAT DE JOAQUIM FORN

6mesos; el mes d’octubre, cal-cula l’advocat de Forn quesortirà la sentència contra elsindependentistes catalans.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Xavier Melero és l’advocat de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 9 D’ABRIL DEL 20198 | Nacional |

1808

42-1

2084

14L

El Tribunal Suprem en-ceta avui la novena setma-na del judici contra els in-dependentistes catalansamb la declaració, com atestimonis, dels primersagents de la policia espa-nyola que van actuar alscentres de votació del refe-rèndum de l’1-O. Els qua-tre fiscals només han ac-ceptat renunciar a una de-sena de policies i, per tant,en les properes setmanesdesfilaran pel saló de plens98 agents, dels quals unaquarantena van resultarferits lleument.

La declaració dels poli-cies, com la que van apor-tar els agents de la Guàr-dia Civil, serà subjectiva iles defenses no la podranconfrontar amb els vídeosexistents, que en algunscasos protagonitzen, se-gons van insistir a denun-ciar ahir observadors in-ternacionals que seguei-xen el judici coordinats

per la plataforma Interna-tional Trial Watch (ITW).“Persisteix la preocupacióper la manera com es con-tinuen tractant certs fetsque poden ser expressióde l’exercici de drets fona-mentals, com el de reunióo manifestació, així comla criminalització d’aspec-tes ideològics”, indica enun nou informe ITW, en elqual s’agraeix la reunióamb Fernando RodríguezRey, fiscal i mà dreta de lafiscal general de l’Estat.

Si el president i magis-trat Manuel Marchena nocanvia l’ordre, la sessiód’avui ha de començaramb els set agents de la

Guàrdia Civil, lesionatsl’1-O, que van quedar pen-dents de declarar dijous.Els seguiran nou agents dela policia espanyola, la ma-joria dels quals instructorsen centres escolars de Bar-celona, convertits en cen-tres de votació del referèn-dum d’autodeterminació.Demà hi haurà testimonisque relataran incidentsen locals de Girona i de Llei-da. I no serà fins a la set-mana següent, el 15 d’abrila la tarda, que es preveuque comencin a declararagents ferits l’1-O a Barce-lona, Girona, Tarragona iLleida (vegeu gràfic ad-junt). Cap d’aquests agentsfigura entre els 41 investi-gats al jutjat d’instrucció 7de Barcelona. En realitat,n’hi havia un, el responsa-ble policial a l’escola Medi-terrània, i curiosament lafiscalia ara ha renunciatal seu testimoni. Els veïnsferits i testimonis de l’1-O,citats per les defenses, co-mençaran a declarar a par-tir del 30 d’abril. ■

Cent agents de lapolicia espanyolaque van actuarl’1-O, al Suprema Dels 98 policies citats per la fiscalia, uns 37 van resultar feritslleument a Els observadors reiteren la “limitació” de no confrontarles declaracions amb vídeos a Els ciutadans, a partir del dia 30

Mayte PiulachsBARCELONA

Agents de la policia espanyola ferits l’1-Oque declaren al Suprem

98 agents de la policia espanyola declaren al

Suprem

Abril 2019diumengedissabtedivendresdijousdimecresdimartsdilluns

7142128

6132027

5121926

4111825

310

24

29

162330

18152229

171615

3029

Dilluns, 15 d’abril

Agents que declaren:

10 ferits a Barcelona

1 Institut Jaume Balmes

1 Escola Mediterrània

8 CEIP Ramon Llull

Dimecres, 17 d’abril

Agents que declaren:

11 ferits a Lleida2 Escola Oficial d’Idiomes

9 CAP Cappont

32 agents que declaren

van ser ferits l’1-O

Veïns feritsBarcelonaInstitut Jaume Balmes: 9 ferits amb cops al cap i un als testicles.Escola Mediterrània: 24 ferits al cap i al cos. Marta Torrecillas

denuncia ferides als dits i tocaments sexuals.CEIP Ramon Llull: A la sortida, amb les urnes, fan càrregues al carrer i disparen pilotes de goma. 21 homes i 12 dones ferits, entre ells Roger Español, que perd la visió d’un ull per l’impacte d’una pilota.Escoles Pies de Sant Antoni: 15 ferits, i necessiten assistència mèdica, un d’ells bala de goma a la panxa.

L’actuació de l’1-O

19 agentsferits

Barcelona27 centres de

votació

9 agentsferits

Girona10 centres de

votació

11 agentsferits

Tarragona7 centres de

votació

19 agentsferits

Lleida7 centres de

votació

Dimarts, 16 d’abilAgents que declaren:11 ferits1 Centre cívic Campclar (Tarragona) 3 IES Tarragona (Tarragona) 6 CEIP Verd (Girona) 1 Escola Oficial d’Idiomes (Lleida)

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

La concentració del 20 de se-tembre del 2017 davant delDepartament d’Economia vaser protagonitzada per “unamultitud pacífica tot i que so-rollosa”, afirmen dos expertsde Scotland Yard, cos al qualÒmnium va encarregar unapericial completa sobre laviolència que hi va haver el

90.000policies haurien calgut peraturar l’1-O, segons dos expertsde Scotland Yard. Els tres cos-sos en sumaven 13.800.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

20-S i l’1-O, descartada pel Su-prem, i que ahir van avançarThe Times i Eldiario.es.

Hugh Orde i Duncan Mc-Causland, amb més de 30anys d’experiència policial, hanexaminat informes, van visitarEconomia i valoren un per unels vídeos de l’1-O. Pel que fa ales piulades de Cuixart i Sàn-

chez, sostenen que repeteixenque es facin “accions pacífi-ques”. Sobre l’1-O, diuen quela majoria dels ciutadans vanexercir una “resistència passi-va”, mentre que alguns agentsde la policia espanyola i de laGuàrdia Civil van fer un ús“desproporcionat de la força”,amb “imatges pertorbadores”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“L’ús de la força policial l’1-O va ser desproporcionat”

EL PUNT AVUIDIMARTS, 9 D’ABRIL DEL 201910 | Nacional |

Els exconsellers a l’exili To-ni Comín i Clara Ponsatíaniran de números 2 i 3en la llista de JxCat per ales eleccions europees, queencapçala l’expresident dela Generalitat Carles Puig-demont. Es reforça així laidea de JxCat de donar pro-tagonisme als “consellerslegítims”, i la voluntat és“enviar un missatge in-equívoc al món” amb lacreació d’una llista unità-

ria. És per això que Puigde-mont mantindrà fins al fi-nal l’oferta d’una candida-tura sobiranista amb el lí-der d’ERC, Oriol Junque-ras, com a número 1. Aixího va explicar ahir la can-didata de JxCat a les elec-cions espanyoles LauraBorràs, que va assegurar,després que ERC hagi re-butjat una llista unitàriaamb JxCat, que Puigde-mont ha constituït unacandidatura “tan trans-versal com ha estat possi-ble”, amb vocació d’“unitat

real, no retòrica”. El políticbasc Gorka Knörr –nascuta Tarragona– i la consulto-ra política Erika Casajoanaseran els números 4 i 5 dela llista. El president delgovern, Quim Torra, va in-sistir ahir: “Seria un goigque la llista que el país volla poguéssim acabar con-fegint entre tots.”

Ponsatí va ser conse-llera d’Ensenyament perJxCat la legislatura passa-da i Comín va encapçalarel Departament de Salutper ERC, partit al qual maies va afiliar, després d’ha-ver estat diputat del PSC

–el 2014 va anunciar queestripava el carnet socia-lista–. En els últims me-sos, s’ha fet palès el dis-tanciament de Comín res-pecte als republicans i elseu acostament a Puigde-mont. Comín també era lacara visible d’ERC al Con-sell per la República.

La portaveu d’ERC,Marta Vilalta, va afirmarque la direcció republica-na “respecta” la decisió deComín i que no li demana-rà que torni l’acta de di-putat per no perjudicar laseva situació personal“com a represaliat i exi-liat”. Tanmateix, li va exi-gir que “sigui coherent” ique es pronunciï ell ma-teix sobre si pensa tornarl’escó a ERC, i el va adver-tir que una decisió com laseva “té conseqüències”,sense concretar quines. ■

a Carles Puigdemont manté l’oferta perquè Oriol Junqueras encapçali una llista sobiranistaunitària a ERC no demanarà l’acta de diputat a Comín, però l’avisa que la decisió té conseqüències

RedaccióBARCELONA

Comín i Ponsatí, el 2 i la 3 deJxCat als comicis europeus

L’entrevista a La Vanguardiade la senadora Marta Pascal,excoordinadora general delPDeCAT, en què obria la portaa la creació d’un nou partitmoderat i carregava dura-ment contra l’expresident dela Generalitat Carles Puigde-mont, ha causat malestar algovern català. Pascal tambéhi qüestionava el lideratge delcap de l’executiu català, QuimTorra, i afirmava que “Catalu-

Puigdemont, Comín i Ponsatí, el febrer passat a Waterloo, després del Consell per la República ■ ARXIU

nya no es pot dirigir des deWaterloo ni es pot regir desde l’emotivitat desbordada il’antipolítica”. Torra va res-pondre a Pascal, en una en-trevista al programa El matí aRàdio 4, que “Catalunya esdirigeix des de la Generalitat ino des de Waterloo”. El presi-dent també va explicar queparla amb Carles Puigde-mont “gairebé cada dia” i queatén els consells de qui el va

precedir en el càrrec “per unmínim de lleialtat política”, iva recordar que Puigdemontés el “líder” de JxCat. Tambés’hi va pronunciar la vicepre-sidenta del PDeCAT, MíriamNogueras, que va remarcarque la formació no es “des-viarà” de la línia política “rati-ficada per una àmplia majoriadels associats” davant la po-sició “individual” de l’excoor-dinadora Marta Pascal.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Malestar al govern per les paraules de Marta Pascal

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Puigdemont haconstituït una llistatan transversal comha estat possible, ambvocació d’unitat real”Laura BorràsCANDIDATA DE JXCAT A LESELECCIONS ESPANYOLES

ERC va donar a conèixerahir el seu Compromísamb la llibertat, que contéels deu eixos principals delprograma per a les elec-cions espanyoles, entre elsquals destaca el d’impul-sar la convocatòria d’unreferèndum d’autodeter-

minació i la denúncia de“la repressió” de l’Estat.

En el primer dels com-promisos, els republicansgaranteixen que defensa-ran “el dret de la ciutada-nia de Catalunya a exercirel dret a l’autodetermina-ció a través de la celebra-ció d’un referèndum” i ad-verteixen que sense laconsulta “no és possible

solucionar el conflicte en-tre Catalunya i l’Estat”. Lasegona de les promeses esbasa a “denunciar i com-batre l’estratègia repressi-va de l’Estat” i afirma que“cal posar fi definitiva-ment a les pràctiques re-pressives –judicials i poli-cials– i de criminalitzaciómediàtica”. ERC vol ser,en paraules de la seva por-

taveu, Marta Vilalta, “lamillor garantia” pel que faa “la defensa dels drets i lesllibertats de la ciutadania”i “un autèntic baluard al’hora de barrar el pas al’extrema dreta”.

El decàleg d’Esquerrainclou la promoció “delsvalors republicans, latransparència i el retrecomptes enfront d’un Es-

tat monàrquic i conserva-dor, amb una democràciade baixa qualitat”. Igual-ment, volen combatre “lesdesigualtats de gènere iser inflexibles amb qualse-vol manifestació de violèn-cia masclista”, així com“protegir els interessos deles classes populars i l’eco-nomia innovadora”. Al-tres dels objectius són unmodel de ciutadania“obert a gent de totes lesprocedències i respectuósamb els sentiments depertinença” de cadascú,així com la reivindicació“del marc nacional delsPaïsos Catalans”.. ■

El referèndum i el combat de larepressió, promeses d’ERC del 28-ARedaccióBARCELONA

Vilalta, ahir en lacompareixença a ERC ■ ACN

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMARTS, 9 D’ABRIL DEL 2019

aposta de Marta Pascal deproposar un partit nou estilConvergència Democràtica

de Catalunya no és mala idea. Des-prés de totes les sacsejades delprocés que ha provocat presos iexiliats ha quedat buit un espaielectoral postconvergent que du-rant molts anys ha alimentat la so-cialdemocràcia i el nacionalismecatalà. No és mala idea pregonar

L’ una nova formació catalanista i ex-plicar, sense consentiment oficiald’Artur Mas, que està disposat atornar a la política activa quant elfebrer de l’any 2020 s’acabi la sevainhabilitació a causa del 9-N. Call’espai polític i que Artur Mas conti-nuï sense pronunciar-se al respec-te. Allò que és mala idea és propo-sar, a menys de tres setmanes deles eleccions del 28 d’abril i a sis de

les eleccions municipals i euro-pees, una nova formació políticaque, per molts aclariments i per béque s’expliqui, el que dona a enten-dre és que el problema rau en lesfortes discrepàncies sobre comactuen ara mateix els successorsd’Artur Mas. És a dir, Carles Puig-demont i Quim Torra.

L’actual govern de la Generalitatestà dèbil. Lligat de mans i peus.

L’oposició demana eleccions i lesenquestes indiquen que, si hi ha-gués convocatòria electoral per alParlament de Catalunya, guanyariaen solitari ERC. El moment políticactual és anormal. En res hi ajudaque l’independentisme de partit ésvagi trencant una mica més ambpropostes de noves formacionsquan la majoria de la ciutadania depedra picada independentista de-

mana unitat. En menys de tres set-manes se sabrà el resultat de la vo-tació. Un termòmetre suficient pera les noves propostes i els replante-jaments. Tot plegat crea més con-fusió. El PDeCAT, la Crida, JxCat, ex-convergents.... Massa galls en unmateix galliner. El refrany castellàde la saviesa popular ho diu ambmolta claredat. “Entre todos la ma-taron y ella sola se murió”...

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

La desunió abans de les eleccions

Lluís FalgàsPeriodista

Un Pablo Casado desfer-mat va carregar duramentahir contra el president icandidat del PSOE, PedroSánchez, durant la pre-sentació del programadels populars a Barcelona.El candidat de la formacióconservadora va presen-tar un paquet de 500 me-sures estructurades endeu blocs en les quals pre-dominen les accions adre-çades a enfortir i a blindarla nació espanyola, des dela Constitució fins al caste-llà, amb noves mesuresamb què cerca titulars,poc concretes i sobretotamb sancions en cas d’in-compliment. Prova d’aixòi com a novetat es va avan-çar la redacció d’una lleique reguli el jurament o lapromesa de la Constitucióper part dels càrrecs pú-blics i diputats que prohi-beixi fórmules vagues coml’imperatiu legal o d’altresque “desnaturalitzin”l’acatament o “humiliïn”la carta magna, va asse-nyalar Casado.

Per garantir la unitat dela nació, el PP inclou l’apli-cació del 155, durant eltemps que calgui i amb lesmesures necessàries, enels àmbits de l’ensenya-ment, els centres peniten-ciaris, els mitjans públicsde comunicació i la hisen-

da pública. El nou paquetlegislatiu també inclounous textos per tipificarcom a delicte la celebracióde “referèndum il·legals” iprohibir els indults en casde rebel·lió i sedició. Tam-bé es pretén declarar unamoratòria que paralitzi lacessió de noves transfe-rències a les comunitatsautònomes alhora que esvol executar una auditoriadel funcionament de l’Es-tat autonòmic. En definiti-va, un programa per lligarcurt sobre tot Catalunya

però també la resta de co-munitats autònomes ambmesures que a més a mésvolen exaltar i enfortir l’úsdel castellà, els símbols es-tatals, com la bandera,l’himne i la festa del 12d’octubre, i la corona amblleis que preveuen fortessancions. Un programa,en definitiva, que, com vasubratllar la candidata delPP a Barcelona, CayetanaÀlvarez de Toledo, és “unprojecte moral i polític dellarg abast per afrontar elrescat democràtic de Ca-

talunya que va batejarcom a “RDC per fer frontals CDR”. A més del joc desigles, la candidata va ferun atac furibund al nacio-nalisme, el català, és clar,malgrat el programa perenfortir la nació espanyolaque acabarien detallantmés tard en l’acte.

El programa, però, vaquedar esmorteït amb eldiscurs de Casado en l’actea la terrassa de l’hotelPrincesa Sofia en què vallançar greus acusacionscontra el president en fun-cions i cap de llista delPSOE, Pedro Sánchez, quiuna vegada més va asse-nyalar com a “traïdor” i va

li retreure d’haver traves-sat totes les línies verme-lles mirant de “blanquejarcolpistes i proetarres”. Ca-sado fins i tot va dir que elpresident prefereix “lesmans tacades de sang queles mans pintades deblanc; les mans pintadesde groc dels independen-tistes que les mans ober-tes de tots els espanyols”,va etzibar en referencia alsuports de Bildu, ERC i elPDeCAT. Una declaracióque ràpidament va ser re-plicada pel coordinador dela campanya del PSOE, Jo-sé Luis Ábalos, per qui “elnivell d’irresponsabilitat”de Casado “l’inhabilita perpresidir Espanya”. De “de-liri i desesperació” va qua-lificar el dirigent el discursdels populars. ■

Casado exhibeix duresacontra Sánchez i Catalunya

Emma AnsolaBARCELONA

a Amenaça amb un 155 en ensenyament, presons, TV3 i hisenda a Més lleis i sancions per enfortirel castellà i els símbols a Acusa el socialista de preferir mans tacades de sang que pintades de blanc

El president de Cs, Albert Ri-vera, va proposar ahir la crea-ció d’una assignatura “obli-gatòria i troncal” a totes lesescoles d’arreu de l’Estat so-bre la Constitució. “Implanta-rem una nova assignaturaque es diu ‘Constitució espa-nyola’ i que tots els ciutadansespanyols estudiaran”, vaafirmar Rivera en el fòrum Es-panya Necessària d’ El Mun-do. “Estudiaran el nostre sis-

Els candidats del PP Josep Bou, Cayetana Álvarez de Toledo i Pablo Casado ahir a Barcelona ■ EFE

tema constitucional, què ésun estat social i una econo-mia de mercat, quins són elsprincipis principals de laConstitució, sabran què ésuna constitució, un estatutd’autonomia, què és Europa”,va concretar Rivera. Seriauna de les mesures d’un pac-te nacional per l’educació quevol impulsar Cs que també in-clou una selectivitat “única”per a totes les autonomies.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cs vol l’assignatura de la Constitució

“Els enemicsd’Espanya, el colpismei el terrorisme, són elsaliats de Sánchez”

Pablo CasadoPRESIDENT I CANDIDAT DEL PP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIMARTS, 9 D’ABRIL DEL 201912 | Nacional |

Virtudes PérezTARRAGONA

ergio del Campo va venir a Tarra-gona a estudiar a la Rovira i Vir-gili i es va enamorar de la ciutat.Va guanyar les oposicions a sub-

inspector laboral i es va assentar defini-tivament l’any 2007. Des del primer mo-ment es va sentir identificat amb les te-sis constitucionalistes i d’oposició a l’in-dependentisme d’Albert Rivera, però nova començar a treballar amb els taronjafins a l’any 2014. El 2015 va ser el can-didat de Ciutadans al Congrés a la cir-cumscripció de Tarragona. Ha estat di-putat en les dues últimes legislatures iara repeteix com a candidat.

Què és el que més el va seduir deldiscurs de Ciutadans per decidir-sea treballar-hi?Per a mi, el més important és defensaruna nació de ciutadans lliures i iguals. Idefensar aquests principis d’igualtat i so-lidaritat a tot Espanya. El meu pare és deGuadalajara; la meva mare, d’Osca, i jotrio Catalunya per viure, però la mevadona és d’Alacant. Jo tinc una visió moltmés oberta de la societat i de la igualtatentre espanyols. Aquí, en canvi, amb elproblema del procés, del nacionalisme,

van cap a un model totalment contrari.Jo soc d’ideologia bastant liberal, peròva ser el missatge d’igualtat entre els es-panyols el que em va cridar.

És a dir, que s’hi afilia per patriotismeespanyol?Bé, jo crec que tenim moltes coincidèn-cies culturals, i només cal viatjar per Es-panya per veure tot el que ens uneix. Jotinc una visió d’Espanya com a nació deciutadans lliures i iguals i de respecte ala Constitució. Vull que la sanitat sigui

S

CAMPANYA · “Ens hem de barallar per desmentir una per una les mentides del procés”REFORMA · “Si es plantegés reformar la Constitució, hauria de ser per millorar Espanya i noper trencar-la” PACTE · “Compartim amb el PP el projecte constitucionalista i d’unitat”

Sergio del Campo Estaún (Saragossa, 1981)és llicenciat en ciències del treball i diplo-mat en relacions laborals. Ha treballat coma subinspector laboral a Tarragona, on resi-deix, i des de les eleccions del 2015 és di-putat de Ciutadans al Congrés, on ha exer-cit de coordinador de la ponència de la lleide reformes del treball autònom i ha parti-cipat en la ponència del Pacte de Toledo.Va arribar a Tarragona per estudiar a la Ro-vira i Virgili i va quedar “enamorat de la ciu-tat i del mar”.

Un aragonès enamoratde Tarragona i del mar

Cap de llista de Ciutadans a Tarragona per al 28-A

Sergio del Campo

“O Torra acata lesnormes o s’hauràd’aplicar el 155”

ARXIU

❝El que cal és complir ambla Constitució i les lleis,i la Constitució no parlani de referèndums nid’autodeterminació

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMARTS, 9 D’ABRIL DEL 2019

igual a Alacant que a Andalusia, i el ma-teix en educació. Defenso un projecteconjunt que no xoca amb la necessitatde diferenciar-nos culturalment. Crecque és millor estar units, amb un projec-te més europeu i més global.

I què fem amb els catalans que volen le-gítimament la independència? Quinasortida democràtica els donen?Jo crec que de moment som majoria elsque ens sentim catalans i espanyols i novolem la independència. Ens hem de ba-rallar per continuar dient la veritat alscatalans, dient que és millor que esti-guem units i desmentint una per una lesmentides del procés. El que cal és com-plir amb la Constitució i les lleis, i laConstitució no parla ni de referèndumsni d’autodeterminació. Soc constitucio-nalista i defenso que la sobirania recauen el poble espanyol.

I, per tant, sou totalment contraris a lareforma de la Constitució?Bé, si hi ha majories per reformar laConstitució..., però per millorar Espanya,no per trencar-la. No per introduir-hi eldret a l’autodeterminació, que no figuraen cap Constitució moderna. I, sobretot,no s’ha d’obrir el meló de la reforma cons-titucional per tenir content el nacionalis-me i intentar trencar Espanya.

Vosaltres insistiu de totes les manerespossibles que el procés està sustentaten la mentida; és a dir, enteneu que lagent que demana la independència ho faperquè està enganyada?Jo crec que sí. A banda que, amb la utilit-zació que fan d’alguns mitjans de comu-nicació els partits que sustenten el pro-cés, com passa amb TV3 i altres mitjans,creiem, des del nostre punt de vista, queestan adoctrinant. Passa també ambl’educació. Tenen molts instruments i famolts anys que estan adoctrinant i repe-tint unes mentides que al final calen enla població i per això s’ha arribat a acon-seguir que l’independentisme tingui elsuport que té.

Com defineix la gestió del PSOE i l’in-tent de muntar una taula de diàleg ambels independentistes?Jo des de Madrid ho he viscut amb bas-tanta preocupació, perquè, lògicament,no crec que tu puguis pactar, amb la ideade millorar Espanya, amb aquells quel’han intentat trencar. I s’ha empassatmoltes coses per intentar aprovar unspressupostos... Aquí a Catalunya, els queens sentim catalans i espanyols ens hemsentit abandonats pels governs del PP iel PSOE, que han mirat cap a una altrabanda, i han deixat fer aquí. I és justa-

ment això el que Ciutadans vol canviar.

Esteu disposats a aplicar el 155 si gua-nyeu?Quan hem demanat l’aplicació del 155,és perquè s’han incomplert les lleis. I elque estem veient és que és un govern quegoverna només per a una part, un governque permet que s’omplin els espais pú-blics amb simbologia independentista,que permet que es tallin carreteres i esfacin vagues de país que fan que hi hagigent que no pugui anar a treballar enca-ra que no pensi igual que ells; lògica-ment, si aquí s’incompleixen les lleis,s’ha de recórrer al mecanisme que pre-veu la Constitució i aplicar el 155.

Amb els llaços grocs sou inflexibles...És que si Ciutadans governés, el primerque faria és enviar un requeriment pereliminar simbologia partidista, però dequalsevol lloc. Els espais públics han deser neutres i ells els omplen de simbolo-gia independentista. I Torra ha de gover-nar per a tots els catalans i no gastar-sediners per fer campanya contra Espanyaa l’exterior quan els hospitals cauen atrossos i els xavals estudien en barra-cons. O Quim Torra acata les normes i laConstitució o haurem d’aplicar el 155perquè no es gasti els diners de tots elscatalans en el seu procés.

Com està la relació amb el PP? Perquèquan Rivera li va plantejar governar junts,sembla que s’ho va prendre a broma i elva enviar al Ministeri d’Afers Estrangers...Nosaltres compartim amb el PP un pro-jecte constitucionalista i d’unitat, però lagent ha de tenir clar que no som el ma-teix. Si un mira cap endavant, si vol unprojecte liberal, un model reformista, hade votar Rivera, i si el que vol és que con-tinuï liderant això un partit conserva-dor, que mira cap al passat amb temescom ara l’avortament, que voti Casado.

I compteu també amb Vox en aquestprojecte per la unitat? Tarragona pre-cisament és un dels llocs on l’extremadreta us podria treure vots.Jo sortiré a guanyar. No miro si es pre-senta Vox ni cap altre partit polític. Joexplicaré el meu model i els ciutadansdecidiran. Nosaltres hem allargat la mànomés al PP.

Els seus objectius per a Tarragona?Com a tarragoní, intentaré portar el mi-llor. Portar inversions, no només en ma-tèria d’infraestructures. A Tarragonaqueda molt per fer i és important quefem un lobby que batalli per les millores,més enllà fins i tot de les discrepànciespolítiques. ■

❝Lògicament, si a Catalunyas’incompleixen les lleis,s’ha de recórrer almecanisme constitucionalprevist i aplicar el 155

No crec que tu puguispactar, amb la idea demillorar Espanya, ambaquells que l’hanintentat trencar

❝

“El millor govern possibleés el govern del que po-dríem anomenar el blocdemocràtic amb un com-promís per la llibertat i lademocràcia, un governamb ERC al capdavant ique pugui aplegar tambéels comuns i Junts per Ca-talunya (JxCat)”. Aquestava ser la proposta que vallançar ahir el candidat al’alcaldia de Barcelona perERC, Ernest Maragall, enuna entrevista a RAC1.Maragall va argumentarque aquesta proposta noes podia, ara, “aplicar alssocialistes”. “La CUP tam-bé, si entra i admet aques-ta fórmula, però amb laCUP és més complicat, te-nim massa experiènciesrepetides en què decideixquedar-se fora del seuacord global de governa-ció”, va sentenciar Mara-gall. El candidat hi va afe-gir que proposaria a l’alcal-dessa i candidata a la re-elecció per Barcelona enComú, Ada Colau, anar aSoto del Real per comen-tar la proposta amb Forn.

No farà, però, faltaaquest desplaçament, per-què ahir mateix el candi-dat de JxCat a l’alcaldia deBarcelona, Joaquim Forn,desoïa la proposta, ambuna piulada: “Volem fer elcanvi i no falcar Colau algovern. No hi pot haverpacte amb qui ha fet per-dre quatre anys a Barcelo-na a còpia de sectarisme,moratòries i paràlisi”.

A voltes amb la unitatAquesta, però, no va serl’única discrepància entreERC i JxCat del dia. A lanit, en el debat organitzatper les territorials de l’As-semblea Nacional Catala-na (ANC) a Barcelona, elnúmero 4 de JxCat, Fer-ran Mascarell, i el número3 d’ERC, Miquel Puig, vandiscrepar obertament so-bre la necessitat d’unacandidatura unitària.

Mentre que Mascarell vadefensar que “un governfort requereix d’una uni-tat prèvia”, Puig va asse-gurar què veia “cert postu-reig” en aquesta reivindi-cació, i que “no es tracta detancar-se a resistir, sinóde sortir a guanyar i a con-vèncer el 80% que pensaque la solució és votar”.

En el seu torn, JordiGraupera, l’únic cap dellista que va assistir a l’ac-te, per Barcelona és Capi-tal, va assegurar que “launitat de despatx, com arala que ens va oferir AlfredBosch per no fer primàrieso ara Mascarell [en la sevaprimera intervenció] noporta enlloc; la nostra pro-posta era anar junts demanera adulta i decidirqui era el cap de llista i qui-

nes les prioritats del pro-grama en unes primàries”.Graupera va anar més en-llà en qualificar de “xan-tatge” la forma com JxCat“cerca la unitat” i defensarque ERC, “amb la seva pro-posta, en rebaixar postu-lats, amplia la base dels al-tres”. Al seu torn, JordiMagrinyà, número 2 de laCUP, va assegurar que “hiva haver un moment quèla gent va empènyer cap ala unitat, però els partitsvan trair la gent”. “Ara de-manar unitat és una fal·là-cia”, va sentenciar. De fet,aquestes són les eleccionsmunicipals amb un majornombre de llistes indepen-dentistes, quatre, benlluny del que els organitza-dors del debat, l’ANC, de-manaven. ■

Xoc entre Maragall iForn per un hipotèticgovern amb Colaua ERC proposa un tripartit “del bloc democràtic” i JxCatnomés vol sentir a parlar de “canvi” a Agre debat a l’ANC

Joan RuedaBARCELONA

Magrinyà, Graupera, Puig i Mascarell en el debat ■ O. DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Governarem pera tothom, demanera inclusiva i competent per al 80%que anem a buscar”Miquel PuigNÚMERO 3 D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Artadi i Maragallno han vingut perquèno volen que la veula tingui la gent”Jordi GrauperaCAP DE LLISTA DE BARCELONA ÉSCAPITAL

“Anar junts amb qui no compartimprojecte polític no suma”Jordi MagrinyàNÚMERO 2 DE LA CUP-CAPGIREMBARCELONA

“Les primàries seran el futur, peròara o anem juntso no governaremBarcelona”Ferran MascarellNÚMERO 4 DE JXCAT

EL PUNT AVUIDIMARTS, 9 D’ABRIL DEL 201914 | Nacional |

Albert Batlle Membre de la candidatura de Jaume Collboni a l’Ajuntament de Barcelona

SEGURETAT · “Hi ha una degradació i hi hem d’entrar des del minut zero, i jo aquí, per la meva trajectòria, no tinc cap tipusde complex” FILOSOFIA · “La seguretat ha de ser, per sobre de tot, una política social de protecció dels ciutadans mésvulnerables” COMPROMÍS · “Nosaltres apostem per mil agents més de la Guàrdia Urbana durant els propers quatre anys”

lbert Batlle torna a unallista del PSC per al’Ajuntament de Bar-celona per afrontar el

repte de la seguretat.

L’altre dia, en una audiència pú-blica de la regidora Gala Pin ambnens, totes les preguntes que livan fer eren sobre seguretat.Se’ls veia realment preocupats.Tan greu és la situació?La seguretat no ha estat maiuna preocupació i ara ho és; hodiuen les enquestes.

Però això no és Caracas, on hiha 10 morts violentes al dia...Ni és Caracas ni és París! Bar-celona és una ciutat segura, iun dels seus èxits és la seva se-guretat. Perquè la captació deseus corporatives, l’èxit turístici la captació de grans esdeveni-ments ho demostren. És unaciutat segura i és una ciutat onl’exercici de les llibertats públi-ques està plenament garantit.

Però en les enquestes el ciuta-dà diu que se sent insegur.Les enquestes són de percepciói s’han de contrastar amb lesdades objectives. Hi ha hagutalgun repunt d’elements d’inse-guretat a Ciutat Vella que éspreocupant. La degradació dedeterminats espais ciutadansés preocupant. A Ciutat Vella,durant l’època socialista, hi vahaver una actuació d’èxit queva ser la creació d’instrumentsd’intervenció integral, amb ac-tuació urbanística, social i deseguretat. Els índexs van millo-rar d’una manera radical.

Per què s’ha anat enrere?La seguretat és, per sobre de tot,una política social de protecciódels més vulnerables davant ladelinqüència. I això hi ha algúque no ho ha entès. Hi ha hagutun acomplexament en la mane-ra d’abordar les polítiques de se-

AJordi PanyellaBARCELONA

“Cal un pla d’emergènciaal districte de Ciutat Vella”

guretat. Que et vinguin els nens ila gent gran dels barris popularsa reclamar seguretat és una de-mostració que la seguretat ha deser una política destinada a lamajoria. El que ha passat en elsúltims vuit anys és que s’ha dei-xat degradar l’espai urbà i aixòha alimentat la inseguretat.

Permissivitat, potser?Permissivitat, per un costat,i excessiu rigor administratiu,per un altre. En el cas de deter-minats espais de la ciutat, unamanera de conquerir-los és ocu-par-los, perquè, si no els ocupes,te’ls ocupen. Per exemple, laqüestió de les terrasses; que hipugui haver un ús raonable del’espai públic per evitar-ne la de-

gradació és important. El ciuta-dà de Barcelona s’estima l’espaipúblic i precisament per aixòn’hem d’evitar la degradació.

Que el ciutadà guanyi l’espai pú-blic ha de ser el primer elementen l’estratègia de seguretat?Efectivament. I cal tenir molten compte que l’espai no domi-ni sobre l’entorn, sinó l’entornsobre l’espai. Per exemple, aratindrem una preocupació a laplaça de les Glòries, que és unespai immens i hem de veurequin ús hi donem per evitar-nela degradació.

I el fenomen dels narcopisos,com cal afrontar-lo?Això és conseqüència de deixar

degradar la convivència a Ciu-tat Vella. Caldrà una actuaciómés contundent i evitar despla-çar el problema a barris com arael Poble-sec i la Mina.

El ciutadà, quan parla de segu-retat, el primer que demana ésmés policia.I té raó, perquè en falta. Nosal-tres apostem per mil agentsnous en el proper quadriennii, després, pel que fa als Mossosd’Esquadra, els efectius s’hau-rien d’incrementar en 400 enels propers anys.

El binomi turisme-delinqüènciaés indissociable?Cal dir que un dels èxits turís-tics de Barcelona és que conti-

nua sent un punt d’atenció per-què, des del punt de vista de laseguretat, té uns estàndardsmolt acceptables.

Però al carrer Montcada cadadia hi ha estrebades.És evident que hi ha punts d’in-flexió en la seguretat que s’hande corregir.

Hi ha alguna mesura urgent quecal aplicar?En el cas de Ciutat Vella, calun pla d’emergència. Hi ha unadegradació i hi hem d’entrardes del minut zero, i jo aquí notinc cap tipus de complex perla meva responsabilitat ante-rior als serveis penitenciaris ia la policia.

Hi ha hagut acomplexament?I tant que sí! Hi ha hagut unaconcepció de lluita contra lainseguretat acomplexada. Perexemple, en el cas del top man-ta, hi ha hagut complicitat d’al-guns membres del govern ambaquest fenomen.

Hi ha desmoralització en laGuàrdia Urbana?És un cos molt professional.Potser en algun moment s’hansentit menystinguts. Si jo tincresponsabilitat en aquest àm-bit, la Guàrdia Urbana seràrespectada i tindrà tot el suportdel poder polític.

Per què torna al primer pla dela vida política?Hi torno perquè és l’hora depassar a l’acció. El país neces-sita gent que pugui aportar ex-periència, i això ho veiem en to-tes les candidatures.

Quin paper ha de tenir l’Ajunta-ment en el debat sobiranista?L’Ajuntament ha de fer Bar-celona. Ens hem de deixar dedebats essencialistes i parlardels problemes reals dels ciu-tadans. Barcelona no ha deser un trampolí per a altrescoses. ■

Roda elmónPer imperatiulegal, AlbertBatlle va deixarla militància delPSC quan va en-trar a l’OficinaAntifrau. Ara,amb el partitque lidera Ra-mon Espadaler,Units per Avan-çar, torna a unallista socialistaper a l’Ajunta-ment de Barce-lona, on va co-mençar a fer po-lítica, per apor-tar la seva expe-riència profes-sional en l’àmbitde la seguretatpública en diver-sos governs dela Generalitat.

Albert Batlle, fotografiat ahir amb motiu de l’entrevista ■ ORIOL DURAN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 9 D’ABRIL DEL 201918 | Nacional |

atalunya es vertebra a tra-vés d’una realitat social mo-derna i plural on l’educació

juga un rol fonamental. L’educa-ció és el motor del benestar per-sonal i col·lectiu de la ciutadaniai també de les famílies delsalumnes. El sistema educatiu ca-talà és el punt de trobada entreiniciatives de caràcter social ipedagògic i un servei bàsic ga-rantit per la Generalitat de Cata-lunya. Tots els actors que for-mem part del Servei d’Educaciótenim l’obligació d’aportar lanostra expertesa i col·laborarconjuntament, braç a braç pergarantir una educació plural, he-terogènia i de proximitat.

Les quatre entitats de les es-coles concertades de Catalunya–l’Agrupació Escolar Catalana, la

C Fundació Escola Cristiana de Ca-talunya, la Confederació de Cen-tres Autònoms d’Ensenyamentde Catalunya i la Federació Cata-lana de Centres d’Ensenya-ment– hem decidit unir forcesconjuntament per primera vega-da i transmetre un missatgeconjunt per muscular l’educacióa Catalunya, en tota la seva glo-balitat. Volem seguir millorantl’educació, tant la concertadacom la pública, i aportar el nos-tre gra de sorra.

Venim d’una llarga tradiciópedagògica; moltes escoles per-viuen des de la segona meitatdel segle XIX. Aquestes escolesvan sorgir en un context de fortainiciativa social per millorar laqualitat de vida de la gent i en-fortir la cultura del moment.

Molts d’aquests centres van re-bre la influència de l’Escola Novade principis del segle XX i, pro-gressivament, es van anar creant

nous centres per iniciativa de lasocietat civil un cop superadesles primeres dècades de la post-guerra. La Catalunya d’avui res-

pon a aquesta suma de factorsdiversos i aquesta evolució alllarg dels anys.

I no n’és una excepció perquèl’Escola Concertada és escola deproximitat. Actualment, repre-senta gairebé el 30% de l’alum-nat de Catalunya amb més de367.000 alumnes, més de20.000 docents, més de 700centres educatius que fem de ladiversitat el principal valor del’educació dels nostres fills. Enun context on abunden algunsdiscursos que fomenten el des-crèdit, la confusió o el populis-me, alguns prefereixen restar, enlloc de sumar. Des dels centresde l’Escola Concertada presentsseguirem reforçant el compro-mís de construir una societatque integri, que aculli i que edu-qui els joves i els infants ambuna mirada oberta al món desdel pluralisme, la tolerància i laproximitat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Educar des del pluralisme i la proximitat

El pati de l’escola Vedruna de Gràcia, a Barcelona ■ ACN

Agrupació Escolar Catalana, Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament,Federació Catalana de Centres d’Ensenyament, Fundació Escola Cristiana

La coordinadora d’enti-tats SOS Pirineus va ini-ciar ahir públicament laseva activitat a la Seud’Urgell amb la firma d’unmanifest conjunt entre lesdiverses plataformes quela integren. En aquest ma-nifest la coordinadora re-clama poder ser present“en totes les comissionspossibles” sobre la candi-datura dels Jocs Olímpicsd’hivern Pirineus-Barcelo-na 2030.

El manifest defensa lanecessitat d’un “debat pú-blic en profunditat” sobrela candidatura Pirineus-Barcelona 2030, al·legantque els efectes del canviclimàtic sobre la serraladafan difícil assegurar-ne laviabilitat. En aquesta lí-nia, la presidenta de l’asso-ciació Salvem la Molina,Núria Martí, va exposarque l’objectiu de la coordi-nadora és “poder exercirun control” de tot allò quees proposi i va demanartransparència al govern ique es dugui a terme unaconsulta entre veïns del

Pirineu abans de formalit-zar el projecte.

Des de SOS Pirineus de-manen un “règim efectiu”per protegir les zones fo-restals i els espais d’inte-rès natural i paisatgístic iimpulsar suports de cara asol·licitar que aquest terri-tori pugui ser consideratReserva de la Biosfera, a

més de convertir els bos-cos en àrees no urbanitza-bles.

A més, des de la coordi-nadora insten el Parla-ment i la Generalitat aaprovar un “paquet de me-sures” per garantir un mo-del socioeconòmic “digne”pel Pirineu, i també que lesadministracions amb

competències en matèriaurbanística “vetllin” per lapreservació de la zona.

SOS Pirineus ha nascutamb la voluntat de “sumaresforços” a l’hora d’afron-tar problemàtiques localsque afecten la zona i propi-ciar un debat sobre la ges-tió que es fa del territori.Per aquest motiu, en el

manifest les plataformesexpressen també la volun-tat de lluitar contra la pre-carietat laboral, la despo-blació, la industrialitzacióa gran escala i l’especula-ció.

La coordinadora estàintegrada per Salvem Collde Pal, plataforma en de-fensa d’aquest espai natu-

ral, situat al Berguedà,“davant l’amenaça d’am-pliació del domini esquia-ble de la Molina”, Aturemel polígon de la carreterade Les Lloses, que vol atu-rar un nou polígon indus-trial al Ripollès, Salvem laMolina, a la Cerdanya,“per protegir un espai verdamb valor ambiental i tu-rístic de l’explotació urba-nística”, Endavant Alt Ur-gell, organització de l’es-querra independentista,Salvem Salau, al PallarsSobirà, per “aturar l’espe-culació minera al Piri-neu”, Lo Pedrís, associaciódel Pallars Sobirà, Sigma-dot, entitat geològica i mi-nera i la Plataforma con-tra l’autopista elèctricaMontsó-Isona, en contrade la línia d’alta tensió en-tre Osca i el Pallars Jussà.

Més enllà dels col·lec-tius, diverses persones hihan donat suport a títol in-dividual a través de lesxarxes socials. Entreaquestes, la diputada de laCUP al Parlament, NatàliaSànchez, que va afirmarque “la gent que estima elterritori s’organitza perlluitar contra l’especulaciódel sòl i de les nostres vi-des. Tota la força SOS Piri-neus”, mentre que el can-didat dels comuns al Con-grés per Lleida, JaumeMoya, va defensar: “Com-partim lluita per la preser-vació del territori, l’oposi-ció a la depredació minera,energètica i urbanística,exigim diàleg i transpa-rència amb el territori i te-nim reserves sobre projec-tes dels JJOO d’hivern.” ■

a SOS Pirineus posa el focus en la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern Pirineus-Barcelona 2030a La integren vuit plataformes i pretén “sumar esforços” per afrontar problemàtiques de la zona

RedaccióBARCELONA

Neix una coordinadora endefensa dels Pirineus

Presentació de la coordinadora SOS Pirineus a la Seu d’Urgell amb representants de diverses entitats que la integren ■ ACN