PAIDHOS 04 català

Centre de referència en cirurgia neonatal

Pròxims Accessibles Investigadors Docents Hospitalaris Oberts Solidaris

Número 4Novembre de 2009

VINCLES: Quanl’atenció primària il’hospitalària d’altaespecialització vande la mà

L’atenció global,interdisciplinària i coordinadagaranteix un índexde supervivènciaelevat en pacientsamb tumors ossismalignes

Entrevista a Marta Fernández,infermera de laUnitat de Suport

Publicació semestral de divulgació científica i social de l’Hospital Sant Joan de DéuBarcelonaPAIDHOS

L’Hospital Sant Joan de Déu posa en marxa l’Observatori Faros, un conjunt d’iniciatives destinades a difondre informació seleccionada i de rigor sobre la salut infantil i de l’adolescent.

L’Observatori Faros és una acció pionera dedicada a recollir i analitzarinformació rellevant per després generar i difondre coneixements dequalitat per a pares, educadors, professionals de la salut i la societat en general. La seva activitat es porta a terme a través de tres eixos:

• Portal web www.faroshsjd.net

• Newsletter mensual

• Informes monogràfics

Conèixer per actuarwww.faroshsjd.net

Informació i coneixement per actuar de formaresponsable en el camp de la salut infantil i de l’adolescent

OBSERVATORI DE SALUT DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA

Cob. Paidhos4 cat_Maquetación 1 26/11/09 10:44 Página 1

Per poder abordar amb èxit patologies d’alta complexitatno n’hi ha prou amb ser un hospital de tercer nivell idisposar dels millors especialistes i de la tecnologia mésavançada, sinó que és fonamental fer-ho a partir d’unaatenció global, interdisciplinària i coordinada.

D’aquesta manera es pot aconseguir, per exemple, uníndex de supervivència superior al 80 per cent en pacientspediàtrics amb sarcomes del desenvolupament nometastàtics i millorar molt la seva qualitat de vida. O intervenir quirúrgicament de patologies greus més d’un centenar de nadons cada any durant el primer mesde vida.

Aquest esperit de treball conjunt entre diferentsprofessionals d’àmbits molt diversos impregna tambéaltres actuacions del nostre Hospital, com ara el trasllat de pacients crítics amb el SEM, o la implantació delsistema de triatge que es fa a Urgències. I va més enllà de les parets del centre, com és el cas del programaVINCLES, que comprèn un conjunt d’iniciatives d’interèsmutu entre l’Hospital i els professionals d’atenció primàriade la seva àrea d’influència.

En el quart número de la revista Paidhos parlem d’aquestsi altres temes que esperem que siguin del vostre interès.

Treball en equip per aconseguir grans fites

El nostre agraïment a les entitats que col·laboren ambnosaltres i ens ajuden a créixer com a institució:

Fundación Caja Navarra • Fundació “la Caixa” • FundacióEnriqueta Villavecchia • AECC/Fundación Sergio García• Danone • Actelion Pharmaceutical • CAM • Agefred, SA• Fundació Amics de Joan Petit Nens amb Càncer •Fundación Ordesa • Fondo Alicia Pueyo • Cajastur • MPSEspaña • Bebe Due • Abbot Laboratories • Villa Reyes •DKV Seguros • Biomet • Fundació FC Barcelona • FondoMargarita del Pozo • Rotary Club Vic-Osona • Visanu •Rotary Club Vilafranca del Penedès • Fundación Antena3 • FC Barcelona • Unilever España • Nestle HealthcareNutrition • Ministerio de Igualdad • ONG Solidaritat ambel Tercer Món • AECC Junta Local El Prat • Esteve •Random House Mondadori • Uría Menéndez • FundaciónRenta • Nestlé • Fundación Grupo Tragaluz niños delmundo • Aula 32 • Fundació el Somni dels Nens • Investfor Children • Fundación Carmen y M. José Godó •Fundació Marc Sauquet • Velamen • FMRG Compact •Fundación Reina Sofía • Real Club de Polo de Barcelona• Bancaja • Diari Sport • Fundación Ilusiones • Abantia •Cogesa • Digital Seed • Hostal Lami • Sol Meliá • Iberia •Obra Social dels Germans de Sant Joan de Déu

Si voleu donar suport a algun dels nostres programesassistencials, solidaris o de recerca podeu trucar-nos

al telèfon 93 253 21 36 o enviar un missatge per correuelectrònic a [email protected]


CoordinacióServei de Comunicació

RealitzacióHores extraordinàries, SL

Disseny gràficVíctor Oliva. Disseny gràfic, SL

FotografiesServei de Mitjans Audiovisuals

ImpressióGráficas Campás, SA

Dipòsit legal: B-17.605-2008

Sumari 4 Centre de referència en cirurgia neonatal

8 L’atenció global, interdisciplinària i coordinada garanteix un índex de supervivència elevat en pacients amb tumors ossis malignes

12 La malaltia celíaca: una desconeguda molt propera

14 Transport pediàtric i neonatal. Eficiència i humanitat

16 L’Hospital, respectuós amb el medi ambient

18 El neuronavegador, el GPS dels neurocirurgians

20 El triatge permet definir el grau d’urgència i adequar el temps d’esperaa l’atenció del pacient

22 El botó gàstric millora la qualitat de vida dels pacients amb dificultatsgreus per alimentar-se

24 El programa Child Life redueix l’ansietat dels infants abans de la intervenció i en facilita la recuperació

26 La connexió Rabat-Barcelona funciona

28 VINCLES: Quan l’atenció primària i l’hospitalària d’alta especialitzacióvan de la mà

30 Entrevista a Marta Fernández, infermera de la Unitat de Suport

34 Apostem per la formació

Núm. 4 Novembre de 2009

PAIDHOS

Hospital Sant Joan de DéuPg. Sant Joan de Déu, 2 08950 Esplugues de LlobregatTel. 93 253 21 00

www.hsjdbcn.org

Rev4Paidhos cat_/ 27/11/09 10:14 Página 3

4

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

L’Hospital Sant Joan de Déu dispo-sa de la tecnologia i les tècniquesmés avançades que existeixen enel tractament de malalts crítics.L’oxi genació per membrana ex-tracorpòria (ECMO) n’és un clar ex-ponent. A més de l’Hospital SantJoan de Déu, només hi ha doscentres a tot l’Estat espanyol quepuguin aplicar aquesta tècnicacapdavantera. Hi ha altres ele-ments de suport innovadors, coml’alta freqüència o l’òxid nítric, que

ja estan més estesos als centreshospitalaris.

La Dra. Castañón insisteix queamb la tecnologia no n’hi ha prouper situar-se al capdamunt: “Somhospital de referència no només perdisposar de la tecnologia més inno-vadora, sinó perquè tenim un equipmultidisciplinari, que ens permetabordar patologies d’alta comple-xitat, i perquè, com a hospital detercer nivell, tractem un volumimportant de patologies greus.” El

Dr. Moreno reforça aquest punt:“L’evidència científica ha demostratque els centres que tracten més ca-sos d’una patologia, obtenen mésbons resultats.”

I és que l’Hospital atén tota lapatologia quirúrgica dels nounatsde l’Hospital Casa de Maternitat(Hospital Clínic) a més de la pròpia.Cal tenir en compte que als doscentres hi ha un volum anual d’uns9.000 parts i una part dels que ate-nen són de dones amb fetus que

Centre de referènciaen cirurgia neonatalLa tecnologia més innovadora i la cirurgia d’ultra-precisió no exclouen el vessant més humà. Ben alcontrari, els professionals de cirurgia neonatal s’im-pliquen i viuen amb intensitat cada cas. La Dra.Montserrat Castañón, cirurgiana pediàtrica, i el Dr.Julio Moreno, neonatòleg, van a totes i lluiten fins alfinal per tirar endavant unes criatures que acabensentint una mica seves.


presenten patologies greus i quevénen aquí perquè necessiten l’a-tenció d’un hospital de tercer nivell.

El 40% dels ingressos de la Uni-tat de Neonatologia de l’HospitalSant Joan de Déu són de pacientsque han nascut en un altre centreperò han vingut a rebre tractamenta l’Hospital, procedents de fora del’àrea d’influència, i fins i tot d’al-tres comunitats autònomes i altrespaïsos. El total d’ingressos anualsa la Unitat és de prop de 700 nou-nats, un centenar dels quals són in-tervinguts quirúrgicament durantel primer mes de vida.

Cal tenir en compte, a més, quea l’Hospital Clínic es fa teràpia fe-tal, en un programa conjunt ambl’Hospital Sant Joan de Déu, per laqual cosa hi van pacients d’arreu del’Estat, perquè hi ha molt pocscentres on es practica la cirurgiaabans de néixer.

Tot això fa de l’Hospital SantJoan de Déu un centre amb gran ex-pertesa i un alt nivell d’èxit en elstractaments.

Teràpia fetal

La teràpia fetal, o cirurgia prenatal,es va iniciar cap a la dècada dels vui-tanta als Estats Units però, anysdesprés, un estudi randomitzat vademostrar que els resultats obtin-guts no justificaven la tècnica. Encanvi, un grup europeu, FETO TaskGroup, va mantenir la teràpia fetalde l’hèrnia diafragmàtica congèni-ta a través d’una fetoscòpia menysagressiva. L’Hospital Sant Joan deDéu hi participa des de 2005, en unprograma conjunt amb l’HospitalClínic.

La teràpia fetal està indicadaper a determinades patologies,com ara malformacions congènites,que es poden tractar abans de

néixer. Les més importants sónl’hèrnia diafragmàtica i, també, al-gunes uropaties obstructives, mal-formacions de la cavitat oral que di-ficulten la respiració del nounat i al-tres malformacions pulmonars ivasculars. La teràpia fetal es prac-tica a pacients que si no rebessinaquest tractament tindrien unamortalitat del 90%; amb la teràpiafetal aquest risc de mortalitat dis-minueix un 50%. Per tant, el que esfa és mantenir la viabilitat del fetusi quan neix el nadó és intervingutquirúrgicament.

La teràpia fetal, que se solpracticar a la dona embarassada apartir de les 28 setmanes de ges-tació, es fa a l’Hospital Clínic. El parti la intervenció quirúrgica del nadótenen lloc a l’Hospital Sant Joan deDéu.

En el cas de l’hèrnia diafragmà-tica, que es pot tractar amb terà-pia fetal i requereix una interven-ció neonatal amb suport d’ECMO,tots els pacients de comunitats au-tònomes que no tenen suportd’ECMO ja vénen a néixer a l’Hos-pital Sant Joan de Déu. Com expli-ca el Dr. Moreno, “en el cas de Ma-drid, vénen a fer la teràpia fetal aquíi van a néixer a l’Hospital GregorioMarañón, que és l’únic centre forade Catalunya que disposa d’EC-MO”. Lògicament, el fet de dispo-sar d’aquests mitjans ha suposat unaugment dels casos d’hèrnia dia-fragmàtica tractats a l’HospitalSant Joan de Déu.

Cirurgia neonatal

La major part de les intervencionsque es fan són patologies greus, jaque l’Hospital és centre de referèn-cia per a moltes especialitats. Laprematuritat comporta un aug-ment de la incidència de patologies

greus: els avenços fan que moltsprematurs que abans no sobrevi-vien tirin endavant i ho facin ambpatologies severes, que cal interve-nir quirúrgicament. La cirurgianeonatal permet tractar malforma-cions congènites i patologies adqui-rides, la més important de lesquals és l’enterocolitis necrotit-zant. En molts casos, a la patologiaexistent s’afegeix la immaduresadels òrgans dels pacients prema-turs.

Si els avenços tecnològics –quepermeten tirar endavant prematursamb prop de 450 grams de pes–són un factor que condiciona el ti-pus de patologies que arriben a laUnitat de Cirurgia Neonatal, un al-tre aspecte destacable té clau so-cial. I és que l’arribada de poblacióimmigrada ha comportat la re-aparició de patologies eradicadescom, entre d’altres, el meningoce-le (espina bífida), patologia moltgreu de la medul·la.

Aquesta realitat socioculturalté múltiples explicacions: l’aug-ment de la natalitat o l’existènciade patologies congènites a causade la consanguinitat que es dónaen algunes comunitats. També caltenir en compte que a Catalunyaestà molt implantat el diagnòsticprenatal, que pot derivar en una in- 5

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

“Som hospital dereferència no noméspel fet de disposarde la tecnologia mésinnovadora, sinóperquè tenim un equipmultidisciplinari.”


terrupció voluntària de l’embaràsen cas de malformació greu, men-tre que les diferències culturals i decreences fan que algunes comuni-tats no accedeixin al diagnòstic pre-natal o, si ho fan, continuïn l’emba-ràs malgrat un diagnòstic de mal-formació greu.

Una decisiócompartida

“Som un equip –recalca la Dra. Cas-tañón–. Treballem conjuntamentamb el neonatòleg, i no operem sino tenim clar que la criatura té unaprobabilitat important de supervi-vència sense deixar-li seqüelesgreus.” La prioritat per a l’equip deCirurgia és estabilitzar el pacient;després, s’estableixen uns criterisper assegurar que la cirurgia l’aju-darà. Cada cas es valora en un equipmultidisciplinari, amb el suportdel Comitè d’Ètica, que intervé si hiha dubtes. La família hi té un papermolt important i, òbviament, tam-bé participa en la decisió.

Avenços en cirurgianeonatal

La cirurgia neonatal ha avançatmolt pel que fa a la cura minucio-sa i extrema del prematur. Les in-cubadores també han evolucio-nat molt, però potser els aspectes

més rellevants són els relacionatsamb el maneig i la mobilització, atèsque s’ha aconseguit fer les interven-cions quirúrgiques a la Unitat deNeonatologia, cosa que en millo-ra molt els resultats. Cal tenir encompte l’alt risc que suposa trans-portar un prematur extrem, o unnadó molt inestable, amb patolo-gia severa, que pot ser que no su-porti el trasllat d’un medi a l’altre.Hi ha uns criteris per operar dins laUnitat. Per exemple, mobilitzarun nounat de menys de 2 quilos depes suposa un risc afegit a la pato-logia existent. Un pacient ambhèrnia diafragmàtica no es potmoure perquè està unit a una ven-tilació d’alta freqüència o d’òxid ní-tric i, a vegades, a l’ECMO i, pertant, no es pot desplaçar.

Portar la cirurgia a la UnitatNeonatal té l’avantatge afegit queen aquesta hi ha el neonatòleg i totl’equip d’Infermeria que atendrà lacriatura. “L’important és que totsjunts farem tot el que calgui fer pelnadó”, conclou la Dra. Castañón.

Reptes pendents

La tecnologia ha permès millorarl’instrumental i els materials. Tam-bé han sorgit noves tècniques d’e-lectrocoagulació. Això no obstant,els cirurgians tenen el hàndicap que

encara hi ha molt instrumentalque no està adaptat als pacientsneonatals. Algunes tècniques, comla laparoscòpia, encara tenen limi-tacions per intervenir nounats debaix pes perquè les òptiques i elsinstruments de maneig no estanadaptats i s’han de fer mitjançantcirurgia oberta. Aconseguir l’adap-tació de l’instrumental per poderaplicar tècniques menys agressivesés un dels objectius de la cirurgianeonatal.

La robòtica, qüestióde temps

La manca d’instrumental adaptatal pacient neonatal també és un freper incorporar la robòtica a la cirur-gia neonatal. Tanmateix, la Dra. Cas-tañón és optimista: “És un camí pelqual podrem avançar molt aviat.L’Hospital ja s’està movent enaquesta direcció i així que surti almercat la robòtica adaptada anens disposarem d’aquesta tecno-logia capdavantera.” I no amagal’entusiasme quan en parla: “Larobòtica és una meravella. Et per-met treballar en tres dimensions,assegut davant d’una pantalla,amb les mans i el teu instrumental,i amb un marge de visió excel·lent.”

La realitat, però, és que els la-boratoris desenvolupen tecnologiaper als pacients adults, un mercatmolt més ampli i rendible. Els cirur-gians pediàtrics estan supeditats aaquesta realitat, però lluiten per-què la recerca i la tecnologia arri-bin als seus pacients. !

“Nosaltresempenyem tant com

podem perquè larecerca i la

tecnologia arribin alpacient pediàtric.”

“En cirurgia intentem avançar-nos als problemes que se’ns poden plante-jar. Intentem donar respostes ràpides; no esperar massa, plantejar imme-diatament la cirurgia. I en això tenim el suport de l’organització, que pen-sa que el que fem és important i ens dóna marge de maniobra i capacitatde presa de decisions per actuar amb celeritat. Això és molt important pera la supervivència del nounat.”

Aparells utilitzats en una ECMO.Al centre de la imatge,

la incubadora amb un nadórebent tractament.


7

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

ECMO, un suport revolucionari

Sota aquestes sigles, que responen a la denominació anglesa d’oxigenacióper membrana extracorpòria, s’amaga la clau de la supervivència per a moltsnounats amb patologies extremes. I és que aquest sistema de suport vitalextracorpori fa la funció dels òrgans vitals malalts, cosa que permet al pacientrecuperar-se de la seva afectació, tant si se sotmet a una intervenció quirúr-gica com per la seva pròpia patologia.

L’ECMO consisteix a treure la sang de l’organisme i passar-la per diferentsdispositius que fan les funcions dels òrgans malalts: pulmó, cor, però tam-bé ronyó… fins que el pacient es recupera de la malaltia que el porta a reque-rir aquest suport vital. Per tant, es tracta d’una tècnica o tractament transi-tori que només s’aplica si la patologia és reversible.

El Dr. Moreno ens n’explica els orígens. “És una tècnica que va sorgir com aidea als anys cinquanta als Estats Units i vint anys després el Dr. Robert H.Bartlett va fer la primera ECMO neonatal amb èxit. Hi va haver molta con-trovèrsia perquè, com que es practicava en malalts molt greus, els pacientsque sobrevivien ho feien amb lesions severes, derivades de la patologia debase que patien. Cap a l’any 1995, els anglesos, molt pragmàtics, van fer unestudi amb dos grups de malalts pediàtrics molt greus i es va veure que elsnens que havien passat per l’ECMO sobrevivien i que, a la llarga, tenien mésbona resposta neurològica.”

Ja a les portes del segle XXI la tècnica es va estendre a tot Europa. A Espa-nya, es va implantar als hospitals Gregorio Marañón, Sant Joan de Déu, Cru-ces de Barakaldo i, més tard, Vall d’Hebron.

“Molts dels pacients que tractem tenen un diagnòstic prenatal de gravetat i,per tant, ja vénen expressament a néixer aquí perquè disposem de la tec-nologia necessària per atendre’ls” apunta el Dr. Moreno. “I, a més de la tec-nologia, tenim una unitat de neonatologia de primer nivell i fem un tracta-ment multidisciplinari que altres hospitals no poden practicar.”

L’equip multidisciplinari que participa en el tractament està integrat percirurgians, pediatres, neonatòlegs, intensivistes pediàtrics, hematòlegs, neu-ròlegs, cardiòlegs, infermeres (hi poden arribar a intervenir quaranta profes-sionals) i personal del Banc de Sang.

Les patologies que es tracten amb ECMO han variat. Així, amb la millora delstractaments mèdics per a patologies pulmonars ha disminuït el nombre denens afectats que requereixen aquest suport. En canvi, com que han aug-mentat les tècniques més complexes i definitives en cirurgia cardiovascularde nounats, també ha augmentat l’ECMO cardíaca.

L’ECMO és, en definitiva, un suport a les patologies més greus que abans notenien sortida i ara es poden operar. Evidentment, també hi ha contribuït l’a-venç en les tècniques quirúrgiques, però el suport de l’ECMO és vital.


8

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

L’atenció global,interdisciplinària icoordinada garanteixun índex desupervivència elevaten pacients ambtumors ossis malignesEl tractament dels sarcomes a càrrec d’un equipinterdisciplinari i ben coordinat representa unamillora en la supervivència i qualitat de vida delspacients pediàtrics afectats de sarcomes del desen-volupament. Així ho demostren les dades registra-des pel Servei d’Oncologia de l’Hospital Sant Joan deDéu Barcelona.

D’esquerra a dreta:Ramon Huguet,

Natàlia Rodríguez i Jaume Mora.


En els darrers sis anys s’hantractat 19 nens i adolescentsamb osteosarcoma des delmoment del diagnòstic, se -guint el protocol establert pelServei d’Oncologia del nostrecentre. En el cas dels 11 nenssense metàstasis, l’índex desupervivència ha estat del 81%,mentre que en els pacientsmetastàtics, ha estat del 50%.

Pel que fa als nens i adoles-cents amb sarcoma d’Ewing,s’han tractat 29 pacients i elsíndexs de supervivència hanestat del 84% en els no metas-tàtics i del 70% en la resta.

Les dades de supervivènciareferides són equivalents a lesaconseguides per les millorsinstitucions del món especia-litzades en tumors ossis, entrealtres, l’Ospedale Istituto Riz-zoli de Bolonya i el MemorialSloan-Kettering de Nova York.

Segons el cap del Serveid’Oncologia de l’Hospital SantJoan de Déu, Jaume Mora, “l’e-volució dels tractaments gene-rats pel nostre equip ens per-met afirmar que els pacientsamb pitjor pronòstic d’entradatenen cada vegada millorsoportunitats de supervivència”.

Els tumors ossis malignessón poc freqüents i per això ésimportant que els pacientssiguin derivats a centres quetenen experiència en el tracta-ment d’aquesta patologia.També és fonamental el diag -nòstic precoç, ja que és untipus de càncer que progressamolt ràpidament i que té unasimptomatologia difícil d’iden-tificar.

Treball en equip

El secret rau en el protocol des-envolupat per l’Hospital SantJoan de Déu, que es basa en eltreball en equip de diferents pro-fessionals dotats d’una gran ca-pacitat tècnica i científica, peròtambé amb grans aptituds al’hora de relacionar-se amb es-pecialistes d’altres àmbits assis-tencials (oncòlegs clínics i inves-tigadors, cirurgians ortopèdicsoncològics, anatomopatòlegs,radiòlegs, biòlegs, rehabilita-dors, fisioterapeutes, etc.).

Els oncòlegs clínics són elsdirectors d’una orquestra forma-da, entre d’altres, per investiga-dors, que busquen una solucióper als pacients amb un mal pro-nòstic a través de la recerca; elscirurgians ortopèdics, que extir-pen la zona on hi ha el sarcoma,reconstrueixen l’extremitat afec-tada pel tumor i implanten prò-tesis als pacients que ho neces-siten, i també els especialistesen rehabilitació, que ajuden elnen a aconseguir el màxim nivelld’autonomia personal i funcio-nalitat per fer una vida normaldurant i després de la malaltia.

“El nostre protocol marca unprocés que va des del diag-nòstic fins a la cirurgia planifi-cada, la rehabilitació i la implan-tació de la pròtesi, de manera in-tegral”, afirma el Dr. Mora.

Aquest protocol també és in-novador en altres aspectes, comel farmacològic, ja que en elcas dels pacients amb sarcomad’Ewing preveu una combinacióde dos fàrmacs que no s’haviaadministrat fins ara. I també enla fase de diagnòstic, perquè

aquest es fa a partir del cribrat-ge molecular, que permet detec-tar cèl·lules tumorals que les tèc-niques d’imatge no poden trobar.

A més, l’Hospital disposade personal d’infermeria espe-cialitzat en el maneig del nenamb càncer, un aspecte essen-cial en l’atenció de qualitat aaquests pacients.

Cirurgia ortopèdica

El tractament quirúrgic ha evo-lucionat molt des de la dècadadels vuitanta i ha deixat de ba-sar-se exclusivament en l’ampu-tació del membre afectat pel tu-mor. Actualment s’opta, sempreque és possible, per una cirur-gia conservadora que permet laresecció del tumor amb margesamplis i practicant, en el mateixacte quirúrgic, una reconstruc-ció del membre afectat ambun os del pacient o amb l’apor-tació d’algun familiar directe, ge-neralment la mare o un germà. Amb el temps, els cirurgians or-topèdics oncològics han anatfent reseccions de més grandà-ria. En aquests casos no trobenuna quantitat suficient d’os dedonant viu, de manera que hande recórrer a un os crioconser-vat de donants multiorgànics oa una pròtesi a mida que, fins itot, pot tenir capacitat de créi-xer. L’objectiu és que aquesta re-construcció no només aconse-gueixi una bona morfologia,sinó que també tingui una fun-cionalitat tan normal com siguipossible i duri al llarg dels anys.

“Dos dels aspectes que haninfluït molt en l’evolució d’a-questes tècniques quirúrgiques 9

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Les dades de supervivènciadels pacientstractats a l’Hospitalsón equivalents a les aconseguidesper les millorsinstitucions del mónespecialitzades en tumors ossis.


10

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

han estat la introducció de nousfàrmacs capaços de reduir lamassa tumoral i els estudis dediagnòstic per la imatge, que per-meten establir amb més exacti-tud l’extensió real del tumor”,afirma el Dr. Ramon Huguet, capdel Servei de Cirurgia Ortopèdi-ca i Traumatologia de l’HospitalSant Joan de Déu. I afegeix: “Elsnens encara tenen el cartílag decreixement actiu, el qual actuacom a barrera temporal en laprogressió del tumor. A més amés, a la zona del genoll, ons’ubi quen la majoria d’aquestssarcomes, això ens permet apli-car la tècnica de conservar l’epí-fisi adjacent al tumor i, d’aques-ta forma, només sacrifiquemuna de les fisis de l’extremitat, demanera que la dismetria queprovoquem és més petita.”

Segons Ramon Huguet, “estracta d’una cirurgia molt com-plexa que ha de ser practicadaper cirurgians experimentats ique ha de buscar la solució més

adequada per a cada cas. És unacirurgia que s’ha d’inventar enmoltes ocasions, però que maino s’ha d’improvisar”. La tècni-ca escollida ha de garantir unsmarges de resecció amplis, serben acceptada pel nen i els pa-res, i permetre que l’infant tin-gui una ràpida incorporació so-cial i una bona qualitat de vida.

En aquest sentit, destacaque els avenços en microcirur-gia ja permeten el trasplanta-ment d’ossos vascularitzats iinnervats per aconseguir una òp-tima funcionalitat de l’extre-mitat i, fins i tot, que millori ambel pas dels anys. I els avenços enles pròtesis possibiliten queaquestes creixin al ritme quecreix el nen.

També considera que és fo-namental, per obtenir uns bonsresultats, prendre les decisions,des del diagnòstic fins al tracta-ment, de forma consensuada en-tre tots els membres de l’equipmultidisciplinari.

Rehabilitació

Des de fa uns 15 o 20 anys, l’on-cologia ha fet un pas endavantimportant quant als avenços enel diagnòstic i tractament del càn-cer, la qual cosa ha comportat unaugment de la supervivència.“Això ens ha portat a plantejar-nos amb quina qualitat de vidaqueden aquests pacients”, afirmaNatàlia Rodríguez, metgessa es-pecialista en Rehabilitació i Me-dicina Física, que afegeix: “Cal te-nir present que el pacient onco-lògic passa a tenir una malaltiacrònica i, molt especialment enel cas dels tumors ossis i del sis-tema nerviós central, associadaa algun grau de discapacitat.”

Un element definitori de laqualitat de vida, entre d’altres, ésel nivell funcional, que s’expres-sa en termes de capacitat de mar-xa, de transferències i d’autono-mia personal, i és aquest nivellfuncional el que permetrà la re-integració del pacient a la vida

El diagnòstic precoçés fonamental,

ja que és un tipus de càncer que

progressa moltràpidament i que té una

simptomatologiadifícil d’identificar.


11

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

normal. “És en aquest punt on larehabilitació reorienta la seva in-tervenció, que ja no queda rele-gada al tractament de la seqüe-la física, sinó que comença desdel moment del diagnòstic, ambla valoració funcional i l’anticipa-ció al pacient de quina evoluciófísica tindrà i, per exemple, en unpacient amputat o intervingutd’extremitats inferiors, prepa-rant-lo muscularment si hi ha pre-visió d’haver d’utilitzar bastonsdurant aquest procés”, apunta laDra. Rodríguez.

La feina de rehabilitació con-tinua mentre dura el tractamentoncològic, per la necessitat delluitar contra l’impacte físic i lesseqüeles derivades de la malal-tia –per exemple, la síndrome defatiga que està relacionada ambel càncer– o contra els efectesdels diferents fàrmacs i interven-cions quirúrgiques. Finalment,acaba amb la màxima restaura-ció del dèficit assolible i el reen-trenament per tornar al nivelld’activitat física previ, o bé l’adap-tació a la discapacitat i l’assesso-rament sobre ajudes tècniques,adaptació de l’entorn i altres ac-tivitats com les esportives.

Segons Natàlia Rodríguez,“en el cas concret dels tumors os-sis, el tractament de rehabilita-

ció és un procés llarg, complex isempre personalitzat”. D’unabanda, els nens passen per unacirurgia complicada i delicada,que en el pitjor dels casos impli-ca l’amputació del membre ique, en qualsevol cas, afecta deforma important la funció del’extremitat. De l’altra, reben untractament farmacològic queafecta de forma important elseu estat general i els porta rà-pidament a una situació d’atrò-fia muscular i disminució de la re-sistència física.

L’equip de rehabilitació, queen l’àrea d’oncologia el formenuna metgessa rehabilitadora,una fisioterapeuta i una terapeu-ta ocupacional, valora i reen-trena els nens de forma directao implicant-hi els pares ambpautes d’exercicis dirigides iadaptades a l’estat del nen encada moment de la malaltia. Uncop acabats tots els tractaments,es fa un seguiment continuat delpacient fins a l’alta per majoriad’edat. “Aquest seguiment té uninterès especial en aquells casosen què els nens presenten seqüe-les susceptibles de la nostra in-tervenció”, afirma la Dra. Ro-dríguez, i conclou: “L’efecte d’u-na rehabilitació precoç i conti-nuada es demostra amb la millo-

ra de la capacitat aeròbica, la re-cuperació del nivell d’indepen-dència i, per tant, la reinserció delnen en la seva vida normal.”

Primera beca FERO

L’equip del Dr. Jaume Mora harebut recentment la primerabeca per a recerca oncològicatranslacional que atorga la Fun-dació Privada d’Estudis i Re-cerca Oncològica (FERO), dota-da amb 70.000 euros. Amb elsuport econòmic d’aquesta fun-dació, creada per iniciativa del’oncòleg Josep Baselga, s’ende-garà un estudi multicèntric derecerca i tractament dels tu-mors de la família del sarcomad’Ewing en nens, adolescents iadults joves.

El jurat ha valorat la propos-ta dels investigadors de l’Hos-pital Sant Joan de Déu refe-rent a un tipus de tractamentque aporta avantatges poten-cials respecte als utilitzats finsara. Es tracta d’un assaig fase II,prospectiu i multicèntric, ambdues cohorts diferents per aadults joves i nens amb sarcomad’Ewing. L’assaig es farà en cinccentres del Grup Espanyol d’In-vestigació en Sarcomes (GEIS)de Catalunya. !

Els avenços en microcirurgia ja permeten eltrasplantamentd’ossosvascularitzats i innervats peraconseguir unaòptima funcionalitatde l’extremitat, i els avenços en lespròtesis possibilitenque aquestes creixinal ritme que creix el nen.

1. Tumoració al fèmur dret d’unanena de 8 anys.

2. Resecció i reconstrucció ambun al·loempelt.

3. Deteriorament de l’al·loempeltal cap de cinc anys.

4. Substitució de l’al·loempelt peruna pròtesi de creixement.

5. Correcció de la dismetria.54321


La malaltia celíaca és una into-lerància permanent al glutenque provoca, en persones pre-disposades genèticament, unasèrie d’alteracions en la histolo-gia de l’intestí prim que deter-minen l’existència de complica-cions de diversa índole. Lesmés freqüents comprenen unaalteració en l’absorció de nu-trients.

Aquesta malaltia i els pa-cients que la pateixen han estatcentre d’atenció de la nostra sec-ció des que es va iniciar l’espe-cialitat de gastroenterologia inutrició pediàtriques. El nombrede casos diagnosticats ha anaten progressió geomètrica jaque fins fa uns 10 anys la preva-lença era d’un cas per cada2.100 habitants, mentre que ac-tualment es xifra en un percada 150 habitants. És, doncs, un

veritable problema de salut pú-blica.

Això no vol dir que ara hihagi més malalts, sinó que cadacop es diagnostiquen més pa-cients que per manca de simp-tomatologia ignoren durant dè-cades que són celíacs.

Aquest increment del nom-bre de pacients diagnosticatss’ha aconseguit per quatre cir-cumstàncies diferents i coinci-dents. En primer lloc, s’ha millo-rat la identificació d’anticossosaltament relacionats amb la ce-liaquia mitjançant determina-cions analítiques, concretamentdels anticossos antitransgluta-mina, antiendomisi i, darrera-ment, antigliadina deaminats. Elprimer treball publicat per grupsespanyols sobre el paper d’a-quests marcadors en el diag -nòstic de la malaltia el va fer

l’Hospital Sant Joan de Déuconjuntament amb la Unitatde Gastroenterologia del Dr.Miguel Calabuig de l’HospitalGeneral de València. L’ús d’a-quests marcadors es va esten-dre ràpidament entre la restad’equips de gastroenterologiaespanyols.

Un segon pas important haestat la tipificació de patologieso situacions ambientals queconstitueixen factors de riscde patir la malaltia, principal-ment malalties autoimmunes oendocrines, i l’estudi dels fami-liars de primer i segon graudels afectats. La inclusió d’a-quests marcadors com a cri-bratge per part d’altres especia-litats ha posat al descobert ungran nombre de malalts celíacsi ha evidenciat les relacionsnosològiques entre elles.

12

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

La malaltia celíaca:una desconegudamolt properaLa Unió Europea va aprovar el passat 20 de gener, ambrang de reglament –és a dir, de compliment obligato-ri per a tots els països membres–, els criteris d’etique-tatge de productes alimentaris per a pacients celíacs.Ha estat la culminació d’una llarga lluita que va ferels primers passos a l’Hospital Sant Joan de Déu, elqual va afavorir la creació de la primera Associació dePacients Afectats de Malaltia Celíaca de tot l’Estat,associació que ara és assessorada per l’Hospital.

El nombre de casosdiagnosticats és

d’un per cada 150habitants.


Un altre pas important haestat el descobriment dels de-terminants genètics presentsen aquest tipus de malalts, quedelimiten l’espectre de pacientssusceptibles de patir la celiaquia.En aquest aspecte, encara hi hamolt de camí per recórrer ja quedes de les primeres tècniquesd’identificació utilitzades –enquè la informació només era po-sitiva o negativa– fins a les mésactuals –amb seqüenciació com-pleta– l’espectre de probabilitatde risc genètic s’ha ampliat a ladefinició de grups de risc de di-ferents graus estadístics.

En l’actualitat, tant la deter-minació de marcadors com la in-vestigació del grup de risc genè-tic ajuden a comprendre millorla malaltia però no invaliden elgold standard que és la biòpsiaintestinal.

Cal destacar, finalment, eltreball de les associacions de pa-cients, que han promocionatreunions internacionals, hanassessorat organismes i hanestat un factor clau en la bona“salut social” dels nostres ma-lalts.

Un diagnòstic segur i precoçés clau, fins al punt que noméscal assenyalar una dada al respec-te: si el pacient és diagnosticatabans dels tres anys, la probabi-litat que durant la seva vida pa-teixi alguna malaltia autoimmu-ne relacionada amb la celiaquiaés del 5%, mentre que si se li diag -nostica la malaltia als 15, aques-ta probabilitat arriba al 24%.

Per ara, la dieta exempta degluten és l’única mesura efi-caç, però el futur és esperança-dor perquè hi ha diverses vies derecerca en marxa. En dues de lesmés importants, la nostra sec-ció hi està participant de mane-ra molt significativa. Són elsestudis multicèntrics europeus

PREVENTCD i PROFICEL, elsprimers resultats dels quals so-bre canvis específics de la micro-flora en familiars de malalts escomencen a conèixer.

Una altra via de recerca peraconseguir una medicació quepermeti als celíacs una dietanormal, encara que sigui ocasio-nalment, està en fase avançadade desenvolupament. En adults,l’assaig clínic es troba en fase 3,de manera que encara han depassar uns anys per conèixer elsresultats finals. !

Dr. Vicente VareaCap de la secció deGastroenterologia de l’Hospital Sant Joan de Déu

La via de recerca per aconseguir una medicació quepermeti als celíacsuna dieta normal es troba en faseavançada dedesenvolupament.

Llibre La malaltia celíaca pas a pas

La Dra. Carme Farré i el Dr. Pere Vilar són els autors del llibre La malaltia celíaca pas a pas, publicat encatalà i en castellà, que forma part de la col·lecció Família & Salut editada per l’Hospital Sant Joan deDéu i l’editorial Edebé.

Quan es va publicar, l’any 2007, al mercat no hi havia cap llibre de caràcter divulgatiu que ajudés a conèi-xer les peculiaritats de la malaltia celíaca, que cada vegada es manifesta en més persones del nostreentorn. De fet, la identificació del gluten com a determinant de la celiaquia és relativament recent i, pertant, els especialistes encara estan en ple treball d’investigació.

El llibre de la Dra. Farré i el Dr. Vilar presenta un contingut rigorós, clar i entenedor. Tracta, entre d’al-tres aspectes, les claus generals de la malaltia, els símptomes, el diagnòstic, els factors genètics i la die-ta. Acompanyen el text esquemes, gràfics, un glossari, adreces d’interès sobre institucions i entitats vin-culades a la celiaquia i una bibliografia.


El nostre centre i l’Hospital Ma-ternoinfantil Vall d’Hebron sónels hospitals on es troben lesdues bases terrestres de suportvital avançat (SVA) pediàtriquesdel SEM a Catalunya. L’any 2008es van repartir en parts pràctica-

ment iguals els més de mil tras-llats de pacients crítics que es vandur a terme. A l’Hospital ClínicProvincial (seu Casa de Materni-tat) hi ha la base de suport vitalintermedi (SVI), que traslladapacients estables amb suport

d’infermeria. L’any 2008 va fergai rebé 500 trasllats.

A Catalunya, el SEM va néi-xer el 1985 i l’any 1995 va comen-çar l’activitat de les bases pedià-triques. Uns anys més tard,l’Hospital Sant Joan de Déu va14

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Transport pediàtric i neonatal. Eficiència i humanitatEl Sistema d’Emergències Mèdiques Pediàtric (SEMP)té com a objectiu no només ser eficient, sinó tam-bé molt humà potenciant en la mesura del possiblela presència dels pares del nen durant el procésassistencial. Un dels seus lemes és: “Assistència cen-trada en el pacient i la família”, segons explica el Dr.Josep Caritg, adjunt a la Direcció Mèdica de l’Hospi-tal Sant Joan de Déu i responsable de la base delnostre centre, el qual afegeix: “En el cas, per exem-ple, dels nounats, sempre s’intenta que la mare vegiel nadó abans de portar-lo al centre de referència.”


passar a ser la seu d’una de lesbases terrestres pediàtriquesd’SVA. A part de les dues basesterrestres de pacients crítics i lad’SVI, el SEM disposa d’unabase aèria amb personal assis-tencial de l’Hospital de SantPau.

Les bases del SEM atenen elspacients a través del transportprimari, generalment, des dellloc on s’ha produït l’accident, odel secundari, també anomenatinterhospitalari. L’equip pedià-tric del SEM només fa transportinterhospitalari. L’equip assisten-cial està format per un pediatreamb formació en cures intensi-ves i assistència neonatal críti-ca, una infermera i un tècnic detransport sanitari, que és quicondueix l’ambulància. SegonsCaritg, “el transport pediàtric ineonatal té unes particulari-tats especials que fan necessa-ri un entrenament específic delpersonal que el porta a terme,ja que hi ha estudis que demos-tren menys morbiditat en eltransport pediàtric quan aquestés especialitzat”.

Les dues bases terrestresd’SVA cobreixen, juntamentamb l’helicòpter, tot Catalunyai Andorra. S’alternen cada mes,de manera que una fa de prime-ra base un mes, amb una capa-citat de resposta inferior al 15 mi-nuts, i l’altra fa de segona base,amb un temps de resposta demitja hora aproximadament, i elmes següent funcionen a la in-versa. Quan es produeixen duesemergències alhora, les dues ac-tuen com a primera base. L’aè-ria, per la seva banda, sempreestà operativa durant les hores

en què hi ha prou llum per po-der volar.

Dels més de 500 trasllatsque va fer la base de l’HospitalSant Joan de Déu l’any passat,més del 40% es van tractar enaquest centre. La decisió d’on estrasllada el pacient la pren elCentre Coordinador en funcióde la patologia que presenta (enaquest cas el porta al centre dereferència), de la proximitatgeogràfica o de la preferènciaque manifesten el pediatre quel’atén o la família. Les principalspatologies registrades enaquests pacients durant el 2008van ser: prematuritat (nounats),patologies infeccioses, proble-mes respiratoris i traumatis-mes.

Dels infants que es traslla-den a través del SEM, el 80% in-gressen a l’UCI (pediàtrica oneonatal) mentre que el 20%restant passen per urgències idesprés són hospitalitzats. Enambdós casos, a l’Hospital Sant

Joan de Déu també es preveu lapresència dels pares, que acom-panyen el fill i formen part delprocés assistencial integral. Ac-tualment, a urgències s’afavoreixla presència dels pares durant larealització de tècniques (diag-nòstiques o terapèutiques).Aquesta actitud, impensable fauns anys, juntament amb l’ade-quada informació al pacient,disminueix clarament l’ansie-tat i augmenta la confiança enels professionals.

L’Hospital Sant Joan de Déucreu i treballa en un model d’a-tenció centrat en la família, queincorpora plenament els paresal procés assistencial i els con-sidera cuidadors principals ambcaràcter general, fins i tot en elsmoments més delicats.!Aques-ta actuació també respon alcompromís amb els drets delsnens hospitalitzats que el nos-tre centre fa seus dins del pro-grama Hospital Amic. !

15

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Alguns estudis handemostrat que hi hamenys morbiditat en el transportpediàtric quanaquest ésespecialitzat.

L’Hospital Sant Joande Déu creu itreballa en un modeld’atenció centrat en la família, queincorpora plenamentels pares en elprocés assistencial.


Un hospital no es pot limitar no-més a tenir cura de la salutdels seus pacients. També ha devetllar per la preservació del seuentorn ja que tots els centres sa-nitaris tenen, poc o molt, una re-percussió ambiental que potincidir en l’entorn i la salut pú-blica.

Les exigències i responsabi-litats establertes per la legisla-ció vigent, com també raons èti-ques, socials i econòmiques,fan que sigui necessari establirestratègies ambientals. L’Hospi-tal Sant Joan de Déu n’és cons-cient, per la qual cosa aplica unsistema de gestió ambiental

que li permet ser un centresostenible i dur a terme la sevaactivitat aprofitant els recursosactuals sense comprometre elsde les generacions futures.

La implantació d’aquest sis-tema va permetre obtenir l’any2002 el certificat ISO 14001. Elcentre també està inscrit en el16

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

L’Hospital, respectuós amb el medi ambient

L’Hospital Sant Joan de Déu va ser el primer centresanitari de Catalunya que va obtenir els certificatsISO i EMAS de gestió ambiental.

Un hospital no espot limitar només a

tenir cura de la salutdels seus pacients,

també ha de vetllarper la preservació

del seu entorn.


registre d’empreses adherides alsistema comunitari de gestió iauditoria mediambiental se-gons el Reglament Europeu(EMAS).

L’Hospital va veure la neces-sitat d’implantar un sistema degestió del medi ambient desprésde dur a terme, l’any 2001, unaavaluació per saber en quin es-tat es trobava amb relació alcompliment de la legislació i lanormativa ambientals i conèixerquina capacitat tenia per redu-ir els impactes ambientals.

Olga Nadal, coordinadorade prevenció i medi ambient del’Hospital, explica que aquestaavaluació va permetre detectaralguns punts susceptibles de mi-llora en la política ambiental delcentre i va posar de manifest lanecessitat d’establir un mètodeper al control sistemàtic i la mi-llora dels aspectes ambientals.

El sistema de gestió am-biental que es va crear per as-solir aquests objectius permetidentificar i avaluar periòdica-ment tots els aspectes ambien-tals del centre: les emissions at-mosfèriques derivades de laseva activitat; l’abocament d’ai-gües residuals; els residus assi-milables als municipals (paper,envasos, aliments, plantes, etc.);els residus sanitaris amb risc isense risc, els citotòxics i d’al-tres residus perillosos; el con-sum d’aigua, electricitat i gasnatural, i el nivell de soroll.Nadal assenyala que “en funciódels resultats obtinguts, s’esta-bleixen programes ambientals,s’implanten accions correctoreso es dissenyen plans d’emergèn-cia”.

El sistema integra tant per-sonal de manteniment –queés l’encarregat de fer la recolli-da de residus, el control d’emis-sions, el control de les instal·la-cions i del consum de recursos–com personal de prevenció deriscos laborals –el responsa-ble de la realització d’auditories,investigació d’incidents, plansd’emergència, programes for-matius...– atesa la gran sinergiaque hi ha entre aquests dos àm-bits.

Per fer estimacions i conèi-xer l’evolució del comporta-ment ambiental s’han disse-nyat tot un seguit d’indicadors.N’hi ha alguns que fan referèn-cia a tot el conjunt del centre,com l’indicador d’evolució de re-sidus sanitaris de risc a l’Hospi-tal, l’indicador d’evolució de re-sidus citotòxics o el de consumelèctric, i d’altres que són mésespecífics i fan referència a unazona concreta del centre, coml’indicador d’evolució de residussanitaris de risc en quiròfans o

el d’evolució de residus citotò-xics a oncologia.

El sistema no es limita, però,a mesurar l’activitat del centresinó que també analitza la ges-tió ambiental mitjançant indica-dors que avaluen, entre d’altresaspectes, el grau de compli-ment dels objectius establertsen el programa ambiental, elpercentatge de mesures cor-rectives aplicades o el percen-tatge de treballadors que han re-but algun tipus de formacióambiental. L’any passat, per ex-emple, es van posar en marxa 13mesures correctives, 11 de lesquals ja han estat tancades, esvan identificar i avaluar 63 as-pectes ambientals i es va donarformació sobre temes de mediambient a 203 treballadors. !

17

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

L’Hospital aplica un sistema de gestióambiental que li vapermetre obtenir,l’any 2002, elcertificat ISO 14001.

Una professional d’Infermeriadiposita l’agulla d’una xeringa aun contenidor de residus.


El neuronavegador està espe-cialment indicat en el tracta-ment quirúrgic de malaltiesneurològiques –tumors cere-brals, algunes hidrocefàlies, epi-lèpsia, trastorns del moviment–i altres patologies localitzadesal cap com, per exemple, tumorsauditius, i en el tractament depatologies raquídies.

És una eina quirúrgica que espodria equiparar a un GPS per-què serveix de guia al cirurgià idurant la intervenció li permetveure, a través d’una pantallad’ordinador, una imatge en tresdimensions de l’interior de l’òr-gan i saber en quin lloc exactees troba la lesió, quines estruc-tures es trobarà pel camí i qui-nes zones ha d’evitar.

Es tracta d’un ordinador do-tat amb un software per al pro-cessament d’imatges en el qual

s’introdueixen, abans de la inter-venció, les tomografies axialscomputades, ressonàncies mag-nètiques i qualsevol altra provad’imatge que s’hagi practicat alpacient. Amb aquestes imat-ges, el sistema elabora una re-construcció virtual en tres di-mensions de la zona que s’had’intervenir i els cirurgians po-den planificar la intervencióabans de la data de l’operació.

Un cop al quiròfan, el cirur-già facilita al neuronavegador di-verses coordenades de la super-fície facial i cranial del pacientperquè vinculi la reconstruccióvirtual que té emmagatzemadaamb la real, és a dir, perquè re-lacioni la imatge virtual del cra-ni que s’ha creat amb la situacióreal del cap del pacient durantl’operació. El neuronavegadormesura, mitjançant un sistema

de localització espacial per in-frarojos, la posició d’aquestes co-ordenades respecte a una refe-rència en el camp quirúrgic,que en la majoria de casos solser una estrella o estructuraque sosté diverses esferes reflec-tants de llum infraroja. Aquestsistema també ubica algunsdels instruments que fa servir elcirurgià durant la intervenció, demanera que l’equip mèdic potsaber en quina zona està actu-ant en cada moment.

Un gran avenç

Aquest sistema ha suposat unavenç de gran importància en elcamp de la neurocirurgia atèsque ha permès augmentar laprecisió quirúrgica perquè mit-jançant el neuronavegador s’a-precien millor les complexesrelacions anatòmiques del cer-18

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

El neuronavegador, el GPS delsneurocirurgians Les intervencions neuroquirúrgiques requereixenuna precisió mil·limètrica perquè el cervell concen-tra zones funcionals de gran importància. Des de favuit anys, el servei de Neurocirurgia de l’HospitalSant Joan de Déu té un neuronavegador, una einad’última generació que permet localitzar estructu-res cerebrals patològiques i planificar quina és la viaòptima per abordar-les amb el màxim grau de segu-retat i eficàcia.


vell i, en conseqüència, es pot re-duir el risc d’afectació de zonesd’importància funcional. Aquestsistema de localització per a ci-rurgia permet, a més, arribar azones menys accessibles iaconseguir una resecció del tu-mor més àmplia amb una inci-sió mínima. Això redueix eltemps quirúrgic però, sobretoti el que és més important, redu-eix el nombre de complicacionspostquirúrgiques, el risc de se-qüeles i el temps d’estada hos-pitalària.

El neuronavegador tambéofereix un marge de planificaciómés ampli als neurocirurgians iresulta més còmode per als pa-

cients que altres sistemes pre-cedents com el marc estereotà-xic. Aquest últim sistema de lo-calització requereix practicaral pacient, immediatamentabans de la intervenció, unaTAC amb un marc acoblat al capque conté els punts de referèn-cia que el neurocirurgià neces-sita durant l’operació per ubicarles diferents estructures cere-brals.

Limitacions actuals

Tot i els avenços, però, els neu-ronavegadors encara presen-ten algunes limitacions perquèels sistemes actuals no fan ser-vir imatges del pacient en temps

real sinó imatges preses abansde la intervenció. Durant la ci-rurgia, la disposició de les es-tructures anatòmiques es vamodificant i el grau de precisióque ofereix el neuronavegadordisminueix a mesura que avan-ça la intervenció. Per superaraquesta limitació, actualments’estan desenvolupant sistemesque preveuen la realització i elprocessament de proves d’i-matge, com ara ecografies o res-sonàncies magnètiques, durantla intervenció. En el futur,aquests sistemes permetran alcirurgià disposar d’imatges delcamp quirúrgic en temps real. !

19

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

El neuronavegadorha permèsaugmentar laprecisió quirúrgica i, en conseqüència,reduir el riscd’afectació de zonesd’importànciafuncional.


L’augment de demandes d’assis-tència que han experimentat elsserveis d’urgències dels hospi-tals en els darrers anys ha pro-vocat un desequilibri entre el vo-lum d’activitat assistencial aquè han de fer front i els recur-sos de què disposen. Aquestdesequilibri es tradueix en unaugment del temps d’esperadel pacient que pot afectar elseu pronòstic i generar-li un

sentiment de desatenció tant aell com a la família. Molts hos-pitals d’adults han resolt aques-ta situació implantant un siste-ma de classificació de pacientso triatge, que permet classificarels pacients per tal de prioritzarl’atenció dels casos més ur-gents.

Els sistemes de triatge ac-ceptats i que han assolit ungrau d’evidència científica pel

que fa a utilitat, reproductibili-tat i validesa classifiquen els pa-cients en cinc nivells: nivell I, riscvital immediat i que requereixressuscitació; nivell II, molt ur-gent, amb risc vital previsible;nivell III, urgent, amb potencialrisc vital; nivell IV, amb menysurgència, potencialment com-plexa i sense risc vital potencial,i nivell V, no urgent, que permetuna demora o programació,

20

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

El triatge permetdefinir el graud’urgència i adequarel temps d’espera al’atenció del pacientUna primera valoració del pacient i la seva famíliapermet definir el nivell d’urgència per atendre’l.

Els sistemes detriatge permeten

prioritzar l’atenciódels casos més

urgents.


21

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

perquè no comporta cap risc vi-tal per al pacient.

Models de triatge

Actualment hi ha cinc escales detriatge per a adults que es consi-deren vàlides des d’un punt de vis-ta científic. El Model andorrà detriatge (2000) ha estat adoptatcom a estàndard per la SocietatEspanyola de Medicina d’Urgèn-cies i Emergències i s’està implan-tant als hospitals d’Espanya coma Sistema Espanyol de Triatge(SET). També està recomanat i téel suport científic de la SocietatCatalana de Medicina d’Urgèn-cies, i des de l’any passat ha es-tat adoptat a Catalunya com aModel andorrà de triatge (MAT).

En el MAT els temps assisten-cials associats als diferents nivellsd’urgència són: atenció immedia-ta a la sala de reanimació en el ni-vell I; passar immediatament abox i atenció en menys de 15 mi-nuts en el nivell II; atenció en menys de 30 minuts en els casosclassificats amb nivell III; atencióinferior a 60 minuts en els de ni-vell IV, i inferior a 120 minuts enels de nivell V.

Implantació a l’Hospital

Atès que no hi havia cap esca-la de triatge específicament pe-

diàtrica prou desenvolupada ivalidada científicament per es-devenir estàndard, l’any 2004 unequip de professionals d’urgèn-cies de l’Hospital Sant Joan deDéu –dirigit pel Dr. Josep M.Quintillà– i altres professionalsde l’àmbit pediàtric de Catalu-nya, va elaborar la primera es-cala pediàtrica de triatge dinsdel MAT, una versió pediàtricadel Model andorrà de triatgeque permet classificar, segons elgrau d’urgència, els 300 usuarispediàtrics que el servei d’urgèn-cies atén de mitjana cada dia.

La implantació del sistema detriatge a l’Hospital Sant Joan deDéu, l’any 2006, va requerir can-vis organitzatius en el servei i uti-litzar eines que permetessinadaptar la distribució dels recur-sos assistencials en funció delnombre de pacients i el seu graud’urgència. Els professionals quefan funcions de triatge són met-ges i diplomats en infermeria quehan estat formats específica-ment en la metodologia del mo-del de triatge. Es dediquen exclu-sivament a aquesta tasca i, a cau-sa de la pressió i la intensitat dela feina, no estan fent valoracionsmés de quatre hores seguides.

La implantació del sistematambé va requerir una adequa-ció dels espais per tal que els

professionals que fan el triatgedisposin d’una sala indepen-dent, a la qual es pugui accedirfàcilment des de la sala d’espe-ra d’urgència i que estigui bencomunicada amb l’àrea assisten-cial, per tal de garantir la confi-dencialitat.

Tots aquests canvis han per-mès millorar la qualitat assisten-cial. El triatge ha permès ade-quar el temps d’espera de cadapacient a urgències al grau d’ur-gència que requereix. ManuelaBenítez, coordinadora assisten-cial d’Infermeria d’Urgències,explica que també “actua comun element de seguretat per alsprofessionals i tranquil·litza alspacients i la família, perquè enarribar al servei d’urgències sónatesos per un professional assis-tencial”.

El MAT ha assolit els seusobjectius. Anna Maria Segura,supervisora d’Infermeria d’Ur-gències, considera que “la millo-ra ha estat tant des del punt devista de gestió com assistencial.Ha permès millorar l’organitza-ció i el funcionament del serveimitjançant mesures com la in-corporació de la figura del ges-tor de triatge, tant de l’equip pe-diàtric com d’infermeria”.

Un 50% dels pacients que ar-riben al servei d’urgències del’Hospital Sant Joan de Déu sónclassificats en els primers set mi-nuts des de l’arribada i un 90%,en els primers 20 minuts. En un95% dels casos, la valoraciódura menys de cinc minuts. !

NIVELLS D’URGÈNCIA TEMPS D’ASSISTÈNCIA DESITJAT

I Immediat a la SALA DE REANIMACIÓ

II < 15 minuts (passar immediatament al BOX)

III < 30 minuts

IV < 60 minuts

V < 120 minuts

L’any 2004 un equipde professionalsd’urgències del’Hospital Sant Joande Déu va elaborarla primera escalapediàtrica de triatge.


22

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Hi ha diversos dispositius externsd’alimentació. Quan un pacientnecessita nutrició provisionalper sonda durant un període in-ferior a dos mesos se li aplica unsondatge nasogàstric, que con-sisteix a introduir-li, per un ori-fici nasal, una sonda que li arri-ba fins a l’estómac i a través dela qual se li administra l’alimen-tació. Si el pacient, en canvi, re-quereix una bona nutrició ente-ral a llarg termini, durant una pri-mera etapa se li implanta unasonda de gastrostomia, mitjan-çant una gastrostomia endoscò-

pica percutània (PEG), que alcap de sis mesos ha de ser subs-tituïda per un botó gàstric.

L’equip d’infermeria que par-ticipa en la implantació de lessondes de gastrostomia, integratper Marta Trias, Natàlia Mallol iAdela Márquez, explica queaquest dispositiu millora substan-cialment la qualitat de vida delsinfants i de les seves famílies. “Alprincipi, als pares els angoixa queel seu fill hagi de portar aques-ta pròtesi de manera perma-nent però de seguida canvien d’o-pinió en veure que la qualitat de

vida de l’infant millora i ells tam-bé estan més tranquils. Abans pa-tien perquè el nen prenguéstota la medicació ja que, a cau-sa de les dificultats que tenia peringerir, de vegades n’expulsavauna part. Amb el dispositiu, encanvi, saben del cert que la pren.De la mateixa manera, abanss’estaven hores perquè el nenmengés alguna cosa, mentreque ara tenen la certesa queestà ben alimentat i el menjar noés un suplici.”

La gastrostomia endoscòpi-ca percutània és un tub que s’in-22

El botó gàstric millorala qualitat de vidadels pacients ambdificultats greus per alimentar-seAlguns pacients amb trastorns neurològics greus ialtres malalties que produeixen disfàgia, per la cau-sa que sigui, tenen moltes dificultats per menjar, laqual cosa impedeix que el seu organisme rebi elsnutrients necessaris. Un equip del servei de Gastro-enterologia de l’Hospital Sant Joan de Déu implan-ta a aquests pacients de forma temporal o perma-nent un dispositiu extern d’alimentació, o botógàstric, que garanteix que l’infant rebi els nutrientsi la medicació que requereix.


23

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

trodueix a l’estómac, mitjançantuna obertura practicada a l’abdo-men, a través del qual es pot ad-ministrar al pacient!l’alimentació,en forma líquida o triturada, i lamedicació que requereix. Es trac-ta d’un dispositiu que sobresurtparcialment del cos, que el pa-cient ha de portar subjectat ambuna malla o amb roba ajustadaper evitar possibles estrebadesi que és substituït al cap de sismesos per un botó gàstric.

El botó gàstric està fabricatamb silicona i presenta com aavantatges, respecte al PEG, queés més còmode per al pacientperquè no sobresurt del cos,disposa d’una vàlvula de segure-tat antireflux que permet l’entra-da de líquids a l’estómac però nola sortida, i incorpora dues son-des, una per a l’administració del’alimentació i una altra per a lí-quids i medicació. La implanta-ció del botó gàstric es fa, com enel cas del PEG, mitjançant una in-

tervenció en què participen unanestesista, un endoscopista,un cirurgià i una infermera.

Després de la col·locació delPEG, un infermer de l’equip d’a-tenció domiciliària de l’Hospital,Joaquim Gascón, visita el pa-cient a la seva habitació i instru-eix la família en l’ús i la cura dela sonda. Ensenya els pares comhan d’administrar el menjar alnen: lentament, amb el cos delpacient inclinat 45º i mantenint-lo en aquesta posició fins a unahora després de l’àpat... Els expli-ca com li han d’administrar la me-dicació: sense barrejar-la, admi-nistrant primerament els prepa-rats líquids i després els compri-mits (triturats).

El manteniment de la sondaés importantíssim, per la qualcosa l’infermer també ensenya ala família les cures necessàries:com l’han de netejar cada dia,quines operacions han de ferper verificar que no s’ha despla-

çat i com han d’actuar en el cashipotètic que es trenqui o surtiaccidentalment. En alguns casos,si no s’ha trencat, el mateix cui-dador pot tornar a introduir-la,però si es trenca cal canviar-la peruna de nova a l’Hospital.

Quan el pacient torna a casadesprés de la implantació delPEG, l’infermer es desplaça al seudomicili al cap d’una setmana!perrevisar el sondatge, parlar amb lafamília i resoldre tots els dubtesque tinguin sobre el seu ús.Aquestes visites es repeteixen enun parell d’ocasions. Posterior-ment, quan el PEG és substituïtpel botó gàstric, el nen ha d’acu-dir a l’Hospital cada quatre me-sos per renovar el dispositiu. “Sitenen algun dubte que no és ur-gent, ens el plantegen llavors, enaquestes visites, però si cal enstruquen per telèfon al servei. Elcontacte amb les famílies ésconstant”, assenyala la inferme-ra Natàlia Mallol. !

“Amb aquestdispositiu, els parestenen la certesa que el nen està ben alimentat i el menjar no és un suplici.”

El botó gàstricdisposa d’unavàlvula de seguretatantireflux quepermet l’entrada de líquids al’estómac però no la sortida.


24

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

La Laura té cinc anys i una cardio-patia congènita que requereix unaintervenció quirúrgica. Mentre es-pera l’hora d’entrar al quiròfan, nopara de moure’s al llit. No sap perquè és a l’Hospital –els seus pa-

res han preferit no dir-li-ho– niquè li faran. Núria Serrallonga, in-fermera psicòloga de l’Hospital,va a visitar-la per ajudar els paresa explicar-li-ho. Després de par-lar amb ells i acordar com treba-

llar conjuntament, i per què és boque la nena sàpiga com serà elprocés de la seva operació, iniciael joc simbòlic amb una nina dedrap. “La nina està malalta i li hemde curar el cor”, explica a la nenamentre dibuixa un cor sobre el pitde la nina, li col·loca una gasa i lahi subjecta amb un esparadrap.

Serrallonga anirà reproduinten la nina gairebé tot el que farana la Laura: col·locar-li la mascare-ta per anestesiar-la, punxar-li elbraç per col·locar la via... També l’a-companyarà als quiròfans i a laUCIP –on estarà ingressada els pri-mers dies després de la interven-ció– perquè conegui les personesque la intervindran quan s’ador-

El programa Child Liferedueix l’ansietat dels infants abans de la intervenció i enfacilita la recuperacióAmb freqüència, els nens que, a partir dels quatre ocinc anys, han de ser hospitalitzats i operats horecorden tota la vida. La manera com viuen l’hospi-talització marca les seves futures experiències mèdi-ques. Per reduir l’impacte que el tractament hospi-talari té en aquests nens i fer que la seva estadaresulti tan agradable com sigui possible, l’HospitalSant Joan de Déu va posar en marxa, l’any 2004, unprograma de preparació psicològica i suport emo-cional als infants i les seves famílies.


mi i les infermeres que l’atendranquan es desperti. “Es tracta que alsnens no els resulti un lloc estrany,que sàpiguen en la mesura de laseva edat i de les seves capacitatsel que els faran. L’objectiu és quevagin al quiròfan tan tranquils comsigui possible, perquè s’ha demos-trat que com més ansietat expe-rimenten abans de l’operació,més dolorosa és la recuperació imés analgèsics requereixen”, as-senyala Serrallonga.

Els moments previs a unaintervenció són els més estres-sants per a l’infant i la seva famí-lia. Els nens tenen por d’haver-sede separar dels pares i haver detractar amb desconeguts en ab-sència d’un adult de confiança, pa-tir dolor, perdre el control i l’au-tonomia, morir-se... Els pares te-men que l’infant pateixi algunacomplicació durant la intervenció,que els quedi alguna seqüela,els preocupa no disposar d’infor-mació o no ser capaços de com-prendre-la, tenen por de no saberfer bé, en aquests moments, laseva tasca de pares...

Per combatre l’estrès prequi-rúrgic en el nen hi ha tres mesu-res bàsiques d’intervenció possi-bles: utilitzar sedants, permetrela presència dels pares durant la

inducció anestèsica i aplicar pro-grames de preparació psicològi-ca. La utilització dels sedantsestà desaconsellada en alguns ti-pus d’intervencions i, d’altra ban-da, no tots els hospitals presen-ten estructures arquitectòniquesque permetin l’entrada dels paresa l’àrea quirúrgica. De manera quela millor opció, ara com ara, és elprograma de preparació psicolò-gica i suport emocional, tambéanomenat Child Life, que té unallarga tradició als Estats Units ique a l’Hospital Sant Joan deDéu s’aplica des de l’any 2004.Aquest programa té com a objec-tiu reduir l’ansietat que experi-menten els nens i les seves famí-lies per ajudar-los a viure tan po-sitivament com sigui possiblel’experiència de l’hospitalització.

El programa va dirigit als in-fants que requereixen una inter-venció de cirurgia cardíaca i car-diovascular, neurocirurgia, esco-liosi o, en alguns casos, cirurgiaabdominal i toràcica no cardíaca.Núria Serrallonga, infermera psi-còloga formada en la disciplinaChild Life, acompanya els in-fants i les famílies, abans, duranti després de la intervenció, peroferir-los preparació psicològicai suport emocional.

Abans de l’operació els va aveure –de vegades unes horesabans de la intervenció, d’altresuns dies abans, en visita a consul-tes externes– per establir una re-lació de confiança amb ells, acla-rir-los els dubtes que puguin te-nir, saber amb quines emocionsviuen la perspectiva de la inter-venció i donar-los eines per afron-tar-les. Durant l’operació, visita elspares en diferents ocasions perproporcionar-los contenció psi-coemocional i, si és possible i con-venient, donar-los informació. I uncop el nen ja ha sortit del quirò-fan, en fa el seguiment fins quees recupera.

El cap de Cirurgia, Josep Ma-ria Ribó, considera que el progra-ma és “altament beneficiós per atothom”. “L’estabilitat emocionaldels nens petits sotmesos a unaintervenció quirúrgica és impor-tant per a ells mateixos i per alspares, però també per a tot l’equipquirúrgic que els tracta. Tots elsqui intervenim en l’operació d’unnen tenim una implicació perso-nal. Si el nen accepta la situacióen què es troba, crea de forma in-directa una aliança positiva entreell i els professionals que l’assis-teixen al quiròfan”, explica. !

Un programa amb llarga tradició als Estats Units

Als Estats Units, la majoria dels centres pediàtrics disposen de professionals dedicats al programa ChildLife. A l’Hospital Sant Joan de Déu, la preparació psicològica i el suport emocional als nens i les sevesfamílies s’emmarca en el programa Diver-Child Life, que proporciona explicacions adaptades a l’edat iles condicions del nen, mecanismes per a l’expressió dels sentiments, mesures de suport a l’infant i lafamília, i activitats per evitar l’avorriment. En alguns casos, la responsable del programa posa en con-tacte famílies que es troben o han passat per la mateixa situació perquè puguin intercanviar impres-sions. L'objectiu és afavorir el sentiment de control i confiança.

“Es tracta que alsnens el quiròfan no els resulti un llocestrany, quesàpiguen en lamesura de la sevaedat i de les sevescapacitats el que els faran.”

“L’estabilitatemocional dels nenspetits sotmesos a una intervencióquirúrgica ésimportant per a ellsmateixos i per alspares, però tambéper a tot l’equipquirúrgic que elstracta.”


És per això que, fa gairebé un any,l’Hospital Sant Joan de Déu vaacordar amb la Maternité desOrangers la posada en marxa d’unprojecte de col·laboració per talde contribuir a millorar la quali-tat de gestió i assistència sanità-ria del centre en tres camps con-crets: obstetrícia, ginecologia ineonatologia. El projecte, queva ser proposat per la FundacióClínic i ha estat aprovat pel Mi-nisteri de Sanitat del Marroc, és

possible gràcies al finançamentde l’Agència Espanyola per a la Co-operació (AECI). Durant els pro-pers anys, els dos hospitals inter-canviaran professionals i expe-riències.

De fet, en aquest primer anyde funcionament, un equip deprofessionals de l’hospital barce-loní ja s’hi ha desplaçat diversesvegades i també un grup d’obs-tetres, neonatòlegs i llevadoresdel Marroc ha fet tres estades d’u-na setmana al nostre centre, onha participat en sessions clíniquesi ha assistit a intervencions qui-rúrgiques. “Es tracta de fer un tu-telatge a base d’intercanvis deprofessionals, de manera quetots puguem aprendre”, afirmaSílvia Ferrero, obstetra de l’Hos-pital Sant Joan de Déu.

Segons Miquel Borrás, cap dela secció d’Obstetrícia de l’Hos-pital Sant Joan de Déu, “intentemcol·laborar en la disminució de la

morbimortalitat maternoinfantilque registren els països africans.Som a només una hora del Mar-roc –apunta– i no pot ser que hihagi tantes diferències en l’assis-tència a la mare i al nadó”.

Al seu parer, “des de la nostraposició d’immerescut privilegi,hem de fer alguna cosa per aca-bar amb tant de patiment, tam-bé immerescut”.

Millora dels processos

A part d’assessorar en temes re-lacionats amb l’assistència al parti al nounat, l’equip català tambécol·labora en la millora dels pro-cessos amb altres àrees de l’hos-pital marroquí com, per exemple,els consultoris (seguiment delsembarassos d’alt risc) o el labora-tori. També ha contribuït a lacreació d’una unitat de reanima-ció neonatal i d’atenció postpartde la dona amb complicacions.

La connexió Rabat-BarcelonafuncionaLa Maternité des Orangers és una de les dues que hiha a Rabat. Registra més de 6.000 parts cada any i ésun centre de referència no només al Marroc, sinó tam-bé a la resta de països del Magrib i, fins i tot, en unapart de l’Àfrica subsahariana. Els seus responsables,però, són conscients que no ofereixen a les pacientsun nivell de qualitat suficient i que els seus sistemesde funcionament encara no són òptims.

L’acord preveutambé l’organitzacióde cursos per tal deformar el personal

magrebí en aspectesfonamentals de la

pràctica diària, comara la reanimació

cardiopulmonar delsnounats.


27

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Un altre punt important del’acord és l’organització de cursosper tal de formar el personalmagrebí en aspectes fonamentalsde la pràctica diària, com ara la re-animació cardiopulmonar delsnounats. Ja s’ha fet una primerasessió amb 12 assistents (obste-tres i llevadores), impartida enfrancès i amb materials en aquestidioma, a càrrec de pediatres del’hospital barceloní. Es tractad’un curs que està acreditat perla Societat Espanyola de Neona-tologia.

Segons explica la neonatòlo-ga Ana Martín-Ancel, “a la Mater-nité des Orangers, la reanimaciócardiopulmonar la fan els obste-tres, per la qual cosa és bàsic for-mar-los amb algunes nocionsper tal que millorin l’atenció alsnadons que neixin amb proble-mes”. La idea és que els profes-sionals de la Maternité es formincom a instructors i puguin impar-tir aquest curs als seus companys.

Precisament, l’atenció alsnounats és un dels principalsdèficits que presenta el centremarroquí. Fins fa uns mesos, al’hospital no hi havia cap pedia-tre. “Ara n’hi ha un, però òbvia-ment només pot cobrir unes ho-

res al dia, de manera que els na-dons que neixen amb proble-mes han de ser traslladats en con-dicions no gaire adequades al cen-tre hospitalari amb UCI pediàtri-ca més proper, que es troba a uns15 minuts amb ambulància”, afir-ma la Dra. Martín-Ancel. I afegeix:“Aquest també és un punt en elqual s’està treballant, és a dir, enla millora de la coordinació entrela Maternité des Orangers i l’Hos-pital Ibn Sina.”

A mitjà termini, quan la Ma-ternité disposi de prou pediatresper cobrir totalment l’atenciódels nounats, s’ha previst posaren marxa una unitat neonatal decures intermèdies i endegar lacreació d’una unitat de trans-port neonatal.

També s’ha posat en marxa latelemedicina al centre marroquíi ja s’han fet videoconferències en-tre els professionals dels doshospitals per tractar problemàti-ques concretes, com l’amenaça depart preterme, les hemorràgiespostpart i els factors culturals queafecten el part.

Segons el Dr. Borrás, “creiemfermament que aquesta col·labo-ració és un bon exemple de par-tenariat. Fem un camí que ens

portarà a una millora en la qua-litat de la nostra feina i també atrobar nous projectes en comú”.

El precedent de Tetuan

L’acord de col·laboració entrel’Hospital Sant Joan de Déu Bar-celona i la Maternité des Oran-gers de Rabat té el seu origen enun projecte que es va posar enmarxa fa dos anys. En aquell mo-ment, la Fundació Clínic, que famés de 10 anys que treballa alMarroc en programes per inten-tar disminuir la mortalitat mater-noinfantil, va demanar el suportde l’Hospital Sant Joan de Déu pertal de millorar la coordinació en-tre les llevadores i els obstetresde la zona de Tetuan i reduir elnombre de parts que es produei-xen a les cases de parts allunya-des dels hospitals.

Aquest projecte no es va po-der materialitzar, però l’afany decol·laborar dels obstetres catalansva fer que es pogués reconduir laseva tasca cap a la Maternité desOrangers. !

“Intentem col·laborar en la disminució de la morbimortalitatmaternoinfantil que registren elspaïsos africans. Soma només una horadel Marroc i no potser que hi hagitantes diferències en l’assistència a la mare i al nadó.”

D’esquerra a dreta: el professor Rachid Bezad, cap de la Maternité des Orangersde Rabat; el Dr. Miquel Borrás,cap de la secció d’Obstetrícia de l’Hospital Sant Joan de Déu, i el Dr. Jaume Pérez Payarols,director d’Innovació de l’HospitalSant Joan de Déu.


28

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Els dos nivells comparteixen elsmateixos pacients que, per aunes patologies van al pediatrecomunitari i per a unes altres, i

en moltes menys ocasions, al’especialista. Si cadascun visitéspoblacions diferents, no caldriaque ambdós s’entenguessin,

però com que no és així cal quecoordinin les seves accions enbenefici, abans que res, d’una mi-llor atenció i, en segon terme,d’una eficiència més elevada.

L’Hospital Sant Joan de Déués oficialment el centre de refe-rència de l’atenció pediàtricahospitalària d’un territori gran(Costa de Ponent i Barcelona Es-querra) en el qual també estroben altres entitats de dife-rents nivells i xarxes assisten-cials. En aquest context va néi-xer, fa un any i escaig, el progra-ma VINCLES, el coordinadordel qual és el Dr. Serrat, que afir-ma: “En el moment present hi hamolta tasca relacional a fer i el

VINCLES: Quanl’atenció primària i l’hospitalària d’altaespecialització van de la mà“Què convé més a la societat en general, una atenció pri-mària de qualitat o bé una atenció hospitalària d’altnivell d’especialització? Aquest és un dilema irresolu-ble”, afirma Josep Serrat, adjunt a la Direcció Mèdica del’Hospital Sant Joan de Déu. I afegeix: “És evident que elsistema sanitari necessita una atenció primària acces-sible i resolutiva i no és menys cert que sense una bonaatenció especialitzada les patologies de complexitat mit-jana i alta tindrien més morbimortalitat i generarien unnombre de seqüeles que no ens podríem permetre.”

El Dr. Manel Enrubia, metge de l’ICS,

a la seva consulta d’atenció primària.


29

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

que pretén VINCLES és acostarla pediatria comunitària i l’hos-pitalària.”

Els objectius específics delprograma VINCLES són aconse-guir que els professionals d’unàmbit i de l’altre i les activitats queporten a terme siguin més ben co-neguts, poder compartir mútua-ment el coneixement i també ac-tivitats assistencials i no assisten-cials i, en definitiva, contribuir ala millor capacitat resolutiva queel sistema pot oferir als seususuaris. Per a l’Hospital també su-posa l’oportunitat de poder adap-tar millor la seva oferta a les ne-cessitats detectades.

Projectes d’interèsmutu

VINCLES aplega diferents pro-jectes d’interès mutu per a la pri-mària i per a l’Hospital, cadas-cun dels quals liderat per un pro-fessional o grup responsable.

Dins l’àmbit organitzatius’han posat en marxa un telèfoni un correu electrònic de contac-te entre profesionals d’atencióprimària i especialistes de l’Hos-pital Sant Joan de Déu per tal depoder consensuar aspectes diag-nòstics i terapèutics de nens inenes afectats per algun proble-ma de salut complex o poc pre-valent. “Aquest mecanisme decontacte ha demostrat ser moltútil i resolutiu, evita deriva-cions innecessàries de pacientsi està obert a qualsevol pedia-tre de Costa de Ponent i Barce-lona Esquerra”, diu el Dr. Serrat.

Dins l’àmbit assistencial, so-bre la base d’un protocol comúconsensuat, s’ha promogut una

experiència pilot per compartirl’atenció sanitària als nens i ne-nes afectats d’obesitat. Tambécal destacar el programa terri-torial de Costa de Ponent quecomparteix l’atenció a la donaembarassada entre nivells assis-tencials. En aquests programes,l’Hospital dóna suport al treballamb els pacients més comple-xos, aporta el coneixement es-pecialitzat i reforça els missat-ges donats des de l’atenció pri-mària. Segons Josep Serrat, “elrepte és que, fruit d’aquestaintegració, es puguin obtenir mi-llors resultats que quan es tre-balla de manera aïllada des d’unúnic nivell assistencial”. El pro-grama de seguiment de la donaembarassada està plenamentconsolidat i se n’han publicatbons resultats. Les dades preli-minars del programa d’obesitatapunten en aquest sentit i pro-perament se’n podran fer públi-ques les primeres conclusions.

En aspectes docents, l’Aula dePediatria de l’Hospital Sant Joande Déu ha organitzat cursos a pe-tició de l’atenció primària i en elsdarrers dos anys diversos profes-sionals de l’Hospital han col·la-borat en el programa de forma-ció continuada dels equips d’a-tenció primària del territori. Enaquest context, cal destacar elcurs de protocol·lització, en elqual un tema concret és presen-tat per pediatres dels dos nivellsassistencials i després d’un debatparticipatiu amb els assistentss’acorda un protocol de mínims.

D’altra banda, al novembre de2008 es va començar a editar elbutlletí electrònic Nous Vincles,

del qual està a punt d’aparèixerel quart número. Tot el seu con-tingut està orientat a l’atenció pri-mària i també és d’interès per aqualsevol professional que treba-lli en la salut d’infants i adoles-cents. Es distribueix de manerapersonalitzada a la bústia de cor-reu electrònic dels pediatres i lesinfermeres pediàtriques de Cos-ta de Ponent i Barcelona Esquer-ra i, a poc a poc, s’està consolidantcom un referent amè, actualitzati proper. Es pot consultar a travésde la pàgina web de l’Hospital(www.hsjdbcn.org), a l’apartatProfessionals i col·laboradors /Vincles amb primària.

Els responsables de l’Hospi-tal Sant Joan de Déu considerenque VINCLES és un programaque sens dubte tindrà molt de re-corregut durant els propers anysi destaquen que en els darrerstemps l’Hospital ha fet un granesforç per obrir-se i crear xarxesde relació amb altres centres iinstitucions de l’entorn. En elsdarrers dos anys, l’atenció primà-ria ha entrat de ple com a objec-tiu dins d’aquesta estratègia.

“Tenim l’obligació de conti-nuar treballant per tal que elsprofessionals de la comunitat,especialment els pediatres i lesinfermeres pediàtriques, se sen-tin propers al nostre Hospital”,indica el Dr. Serrat. I afegeix, “calque entre tots valorem les ini-ciatives endegades, potenciemles que resultin més útils i si-guem capaços de pensar-ne denoves que puguin ajudar a com-plir aquest propòsit”. !

Els objectiusespecífics delprograma VINCLESsón aconseguir queels professionals de l’àmbit de la pediatriacomunitària i de l’hospitalàriacomparteixin el coneixement.


30

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

30

Això seu amb Sant Joande Déu és “vocació a primera vista”.

I tant! Com diuen aquí, jo sóc“juandediana” des de sempre.Als vuit anys vaig estar ingressa-da en aquest hospital i penso queem van “tocar”. M’agraden elsnens i des de molt jove em vaigdecantar per treballar en salut, i

tenia molt clar que ho volia feraquí, a Sant Joan de Déu.

Sempre he estat aquí; no men’he mogut. Vaig triar l’EscolaUniversitària de Sant Joan deDéu amb la idea de poder fer lespràctiques a l’Hospital, i tenirl’oportunitat d’acabar incorpo-rant-me a l’equip professional.Vaig acabar els estudis l’any 1994,però un parell d’anys abans ja hi

vaig començar a treballar com aauxiliar de clínica.

Les males llengüesdiuen que la infermeriaés per als qui nos’atreveixen amb la medicina…

Bé, es diuen moltes coses. Enca-ra hi ha molt de desconeixement

“La infermeria encaraés desconeguda, fins i tot al nostre sector”Nascuda l’any 1972, la seva carrera professional discorre paral·lelament a l’evolu-ció de la infermeria, una disciplina també molt jove que ha experimentat grans can-vis i que ha trobat en l’Hospital tot el suport per créixer i consolidar-se com unaprofessió sanitària reconeguda.

Entrevista a Marta Fernández, infermera de la Unitat de Suport

Marta Fernández, durant la seva estada

en un hospital nord-americà.


31

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

sobre la nostra professió, fins i totdins el món sanitari. La inferme-ria té un cos de coneixementpropi i un àmbit de competènciesben definit.

En el meu cas, jo tenia clar quevolia treballar en pediatria, peròem trobava davant el dilema de ti-rar per la branca de medicina o lad’infermeria. Vaig dubtar molt. Peraixò, en acabar el COU vaig deci-dir fer formació professional, jaque em permetria entrar en unhospital a fer pràctiques i conèi-xer des de dins la que volia que fosla meva professió. Vaig veure el roldel metge i el rol de la infermera.I em vaig decidir.

I per què va guanyarinfermeria?

La infermera té cura del pacient,s’està al seu costat. M’agrada latasca de proximitat, d’acompa -nyar, de tenir cura de les persones.

A l’Hospital Sant Joan de Déuvaig trobar la línia amb què mésm’identifico; la filosofia de la in-fermeria que em va transmetre elprofessorat de la universitat emva impactar… vaig entendre queallò era el que buscava. Aquestaidea de la infermeria de vetllar perles persones en el procés de sa-lut que defensaven és el que emva convèncer de quina seria lameva professió. Feia poc que la in-fermeria s’havia incorporat a launiversitat (es va començar aimpartir com a estudi universita-ri l’any 1977). Vaig veure una infer-meria molt dinàmica, molt potent,amb la força de les disciplines quecomencen… amb una identifica-ció pròpia molt definida.

Vaja, que tot eren flors i violes…

No tot, és clar. Penso que les pri-meres pràctiques van marcar lameva carrera. Vaig veure que hihavia diferències entre el quem’havien explicat a la universitat

i el que veia en la pràctica. Em vaigadonar que hi havia una coexis-tència entre dues maneres defer: d’una banda, els professionalsformats en una línia amb unagran habilitat tècnica (ATS), queactuaven per delegació del met-ge. L’acte de cuidar s’entenia comuna condició natural de l’ésserhumà i de les relacions humanes.I, d’altra banda, les generacionsd’infermeres que arribaven de lafacultat amb el valor d’entendreel fet de cuidar com una interven-ció terapèutica, com una acció de-liberada i planificada amb un ob-jectiu al cap. I aquest enfoca-ment és el que era nou.

Hi havia, per tant, dos models:l’un que veia la infermeria comuna tasca tècnica orientada a lapatologia, i l’altre que apostavaper una atenció global orientadaa la persona i al seu procés de sa-lut amb intenció terapèutica.Aquest segon és el model que esdefensava a les universitats i quetopava amb el model que impe-rava als hospitals. I per adoptar-lo calia continuar amb el canviconceptual, però també de praxi.

És un canvi que no és fàcil, so-bretot si no hi ha espais per refle-xionar, analitzar la pràctica, ja queel cent per cent del temps de lesinfermeres està assignat a l’assis-tència. El dia a dia absorbeix i, si elsprofessionals que ja estan treba-llant treballen bé, el que fas ésadaptar-te a la seva manera de fer.Però et falta alguna cosa; tens la in-quietud d’aplicar aquella inten-cionalitat de tenir cura de les per-sones que has après en la pràcti-ca assistencial. Això topava ambunes ràtios que les infermeres ha-vien de prioritzar, on l’orientaciómés pràctica i tecnicista t’empe nyiaa “anar per feina”, i... Déu n’hi doels resultats que s’anaven aconse-guint. Bons professionals, moltpotents, però amb poc temps iorientats a la malaltia.

I com s’ha fet aquestatransició aquí al’Hospital?

La transició s’està produint a tra-vés del canvi social, de la de-manda i de l’esforç continu delcol·lectiu professional en tots elsseus àmbits per donar a conèixerel valor que poden aportar les in-fermeres en l’atenció a les perso-nes. Calia fusionar els dos modelsper continuar el camí, que és la lí-nia que s’està seguint a l’Hospital.Des que van començar els estudisuniversitaris d’Infermeria hi hahagut tres canvis de plans d’estu-dis. Això implica una revisió de lescompetències i responsabilitats,entre altre coses.

A l’Hospital, al final de la dè-cada dels vuitanta, es van ende-gar línies de treball per descriu-re el que feien les infermeres, mar-cant procediments i establint lí-nies d’estandardització del procésde cures. Tots aquests canvisemergeixen de forma natural,per iniciatives personals, d’infer-meres que tenen la inquietud demillorar, de progressar. La Direc-ció, veient una nova línia de tre-ball, la va dotar de recursos.Paral·lelament es treballava en elvessant de la gestió de recursoshumans i dels equips.

Però els canvis no acaben aquí…

No, no, continuem evolucionant.A la fi dels anys noranta, un grupde professionals, amb el suport dela Direcció, assumeixen la respon-sabilitat de treballar per formalit-zar la pràctica assistencial, i l’any1996 es publica el primer manu-al de cures d’infermeria.

Jo vaig començar a participaren aquest projecte el 2000 i un anydesprés em vaig incorporar formal-ment a l’Àrea de Metodologia As-sistencial. Aquesta era una de lesquatre àrees (juntament amb Qua-litat, Docència i Recerca, i Gestió)

L’evolució de lainfermeria plantejal’abordatge integral i passa de ser una disciplina“d’assistènciatècnica” a lamedicina ambrelació a la malaltiaa ser un disciplinacentrada en l’atencióa la persona en elseu procés de salut.


que formen la Unitat de Suport alConeixement i la Gestió, que do-nen suport a l’assistència. Durantuns anys vaig compaginar la tas-ca assistencial amb aquest nou rep-te i l’any 2006 vaig passar-hi atemps complet. Des de les àreesque integren la Unitat treballemper intentar trobar i posar a dispo-sició de les infermeres assistencialsles eines que permetin millorar laqualitat del procés assistencial… Iaixò suposa un avenç important,un pas més en l’evolució de la pro-fessió. S’han de crear estructuresque permetin millorar l’assistència.Posar recursos perquè la missió detenir cura de les persones es faciamb l’excel·lència com a objectiu.

Què es fa a l’Àrea de Metodologia?

El cert és que hem estat fent unamica de tot. Com que som inferme-res alliberades de l’assistènciase’ns han anat encomanant dife-rents projectes, però el nostreobjectiu principal és treballar pernormalitzar la praxi d’infermeria es-tablint estàndards. Aprofitem el co-neixement de les infermeres exper-tes de l'Hospital, el contrastemamb l’evidència, utilitzem les taxo-nomies internacionals, el consen-suem i creem documents de pau-ta i de suport documental i avalu-em els resultats i la funcionalitat.

Aquestes pautes permetenorientar la infermera davant cada

procés de salut, per tal que puguifer una valoració focalitzada de lesàrees que requereixen especialatenció en una situació determi-nada. En definitiva, desenvolupemels estàndards de cures d’inferme-ria per garantir que cada personarebi el millor tractament d’infer-meria segons la seva situació.

Es busca un abordatge més glo-bal, no tractar únicament les tas-ques concretes (una cura, unapunció) sinó l’atenció a la personacom un tot per ajudar-la a fer fronta la nova situació amb un pla tera-pèutic intencionat, i aquest és el va-lor afegit. L’evolució de la inferme-ria planteja l’abordatge integral ipassa de ser una disciplina “d’assis-tència tècnica” a la medicina ambrelació a la malaltia a ser un disci-plina centrada en l’atenció a lapersona en el seu procés de salut.

O sigui, veure el tot,però cuidant el detall.

Exacte. S’ha de tenir una visió glo-bal, però també cal centrar-se encadascun dels aspectes indivi-duals. L’estandardització dels pro-cessos fa que la infermera analit-zi la seva pròpia praxi i participide forma més activa en els equipsmultidisciplinaris. Consensuemquin és el millor tractament desdel punt de vista mèdic, d’infer-meria, de rehabilitació, social… pera cada procés. Des de l’Àrea deMetodologia hem impulsat la im-plantació de les trajectòries clíni-ques a l’Hospital i participem, en-tre altres, en la Comissió de la His-tòria Clínica Informatitzada, quees troba en fase inicial.

Els sistemes d’informació tam-bé són imprescindibles en el pro-cés assistencial per proporcionarordre i coneixement als professio-nals que participen en el procés,per la qual cosa des de la Unitattreballem per millorar els modelsdels registres d’infermeria inten-tant adaptar-los a les necessi-

tats de les persones i dels profes-sionals. Són eines que han d’estaraccessibles i la intranet s’ha con-vertit en el canal principal decomunicació i intercanvi.

Recentment heu rebutun premi del Col·legid’Infermeria deBarcelona per unprojecte d’innovació enformació continuada online. En què consisteix?

Els professionals assistencials hand’afrontar el repte de tenir cura deles persones en un context moltcanviant. Aquest dinamisme obli-ga a un procés d’aprenentatgecontinu i rigorós per donar respos-ta a les demandes de la societatamb el compromís professionald’una pràctica de qualitat.

La formació continuada ques’imparteix als hospitals té unescaracterístiques de presencialitati durada que dificulten l’assis-tència de les infermeres. Cal te-nir en compte que aquest col·lec-tiu és molt nombrós, unes cinc-centes persones. A més, la infer-mera ha de prestar una atenciócontinuada, perquè és qui estàamb el pacient, qui en té cura i,per tant, té més dificultats per sor-tir de la Unitat.

Per donar una solució a aques-ta problemàtica hem desenvolu-pat un projecte innovador peracostar el coneixement a tot elcol·lectiu d’infermeria que plan-teja un canvi en el paradigma dela formació continuada. Aquestainiciativa ha rebut el Premi a la In-novació 2009 del Col·legi d’Infer-meria de Barcelona.

Es tracta de sessions formati-ves de curta durada, entre cinc iset minuts, mitjançant un web-cast. Aquest programa és interac-tiu, cosa que permet que la per-sona que rep la formació pugui ferpreguntes o participar en la ses-sió. 32

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

“Des d’Infermeriaens plantegem

el repte de convertir-nos en

Hospital Magnètic.”

D’esquerra a dreta, Charo Cintora, Encarna Sánchez,

Imma Oliveras i Marta Fernández.


Actualment s’estan identifi-cant els continguts adequats perser transmesos amb aquest suporti s’està estudiant com estructurar-los per adaptar-los al format decurta durada.

Estem molt lluny de les “potènciesmundials” quant a innovació?

Bé, indubtablement, quan es par-la de l’àmbit de la salut, tothompensa que els Estats Units són unreferent, i en infermeria també.Però a Europa estem seguint elseu camí en alguns aspectes. Jovaig tenir l’oportunitat de feruna estada a Cincinnatti, Cleve-land i Filadèlfia per conèixer elfuncionament de tres hospitals.Tenen una gran dotació de recur-sos i espais que permeten la par-ticipació dels professionals i l’im-puls de línies de treball en l’acti-vitat diària. La formació acadèmi-ca els permet, des de fa moltsanys, fer el doctorat en Inferme-ria i la recerca és fonamental pera l’evolució de qualsevol discipli-na. Hi ha infermeres especialitza-des en diferents àrees que formenpart de l’equip assistencial deles unitats i que aquí constituei-xen un referent únic per a totl’Hospital. En l’àmbit de la quali-tat, han desenvolupat el sistemad’acreditació d’Hospital Magnè-tic. Aquests són alguns dels aspec-tes que marquen les diferències.

Què és un hospitalmagnètic?

És una acreditació de l’AmericanNurses Credentialing Center(ANCC) que certifica els hospitalsque promouen la qualitat en unentorn que dóna suport a la pràc-tica d’infermeria, que identifi-quen l’excel·lència de les cures alspacients i que proporcionen me-canismes per a la divulgació de lamillor pràctica de les cures. Això

es fa a partir de 14 indicadors, queells denominen les 14 forces delmagnetisme.

Des d’Infermeria ens plante-gem aquest repte de convertir-nosen Hospital Magnètic. I la visióque ha tingut l’Hospital amb lacreació de la Unitat de Suport ésun pas que ens encamina cap aaquesta fita.

Com veu la infermeriadel futur?

Veig... veig un camp obert ple d’o-portunitats. Tots els reptes sónoportunitats i les infermeres entenim un camí ple davant nostre,reptes que requeriran tot el nos-tre esforç i la nostra professiona-litat per assolir-los.

Veig una infermeria especia-litzada i qualificada per donarresposta a les necessitats de lespersones i, a més a més, indepen-dent per fer tot allò en què éscompetent en tots els nivells as-sistencials.

La infermera, per la seva visiói formació característica, serà elprofessional que gestionarà elsprocessos dels pacients i els equips.Participarà de forma activa en la re-cerca, tenint com a eix fonamen-tal de la investigació la cura de lespersones gràcies a la formació depostgrau i doctorat en la discipli-na pròpia.

Les organitzacions estan evo-lucionant cap a altres modelsque reconeixen l’aportació d’a-

quests professionals. Serà unaprofessió visible.

Ara també sereu“doctores”… quin embolic per als pacients, no?

Per al pacient, doctor o doctora ésel metge. Que tingui o no el doc-torat és una altra cosa, que per arano és vinculant per al qui rep l’as-sistència.

Però el que compta és que lespersones puguin identificar els di-ferents professionals i acudir aaquell que doni una millor respos-ta a les seves necessitats.

Per a algú amb vocacióassistencial, deu ser durviure aquest procéslluny dels pacients.

Trobo a faltar estar a les unitats,a les habitacions amb les perso-nes, però crec que el que fem ésuna feina necessària. Intentemque els companys que es dedi-quen a l’assistència ho puguin fercada cop millor i amb les millorseines. I això és un bon al·licientper continuar treballant en aquestprojecte. Això sí, per a mi, com ainfermera, el vessant assisten-cial és el que més compensa. Es-tar al costat del pacient m’hadonat moltes satisfaccions. He re-but més del que he donat. !

33

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Paradigma d’infermeria i mètode científic

A l’Hospital seguim un model humanístic, amb una visió biopsicosocial i espi-ritual de la persona, i l’aplicació del procés d’atenció d’infermeria com a mèto-de científic permet a les infermeres prestar cures de forma racional, lògica i sis-temàtica.

El professional d’infermeria fa una valoració integral de la persona i dóna res-posta en forma de cures a les seves necessitats. Atenem la resposta humanade la persona a la seva situació. Aquest és l’àmbit d’actuació de la infermera.


34

| Pai

dhos

4. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Cursos i jornadesProgramació primer semestre2010

Curs d’odontologia hospitalària per a odontòlegs 22 de gener

Curs de trastorns del’aprenentatge 11 i 12 de febrer

Curs de gastroenterologia 18 i 19 de febrer

Curs de malaltia inflamatòria 20 de febrer

Curs de cooperacióinternacional en pediatria 24 de febrer

Curs d’endocrinologia 18 i 19 de març

Curs de patologia del son 15 d’abril

Curs d’epilèpsia 16 i 17 d’abril

Curs d’al·lèrgia pediàtrica 15 i 16 d’abril

Curs de neonatologia 21 i 22 d’abril

Curs d’anestèsia 9 d’abril

Jornada d’Ètica 30 d’abril

Curs d’urgències 13 i 14 de maig

Curs de patologia neuromuscular 20 i 21 de maig

Curs de biosenyals 17 i 18 de juny

Màsters de la Universitat de Barcelona• Cardiologia pediàtrica• Endocrinologia del nen

i de l’adolescent• Formació en tècniques

quirúrgiques de cirurgiapediàtrica

• Gastroenterologia,hepatologia i nutriciópediàtriques

• Hematologia i oncologia pediàtriques

• Immunologia i al·lèrgia pediàtriques

• Neonatologia• Neuropediatria• Odontopediatria• Oftalmologia pediàtrica• Tractament integral de les

deformitats i malformacionsdentofacials en pediatria

• Urgències en pediatria

Conferènciesgratuïtes per a paresi mares28 de gener de 2010Pares novells: com sobreviureal primer mes? Santiago García-Tornel, pediatre

25 de febrer de 2010L’adolescent “cansat” Josep Gaspá, pediatre

25 de març de 2010El nen que mulla el llit Santiago García-Tornel, pediatre

29 d’abril de 2010Al meu fill li ha sortit una tacaa la pell, què faig? M. Antònia González, dermatòloga

27 de maig de 2010Què sé sobre el sexe per explicar-li al meu fill? Dolors Petitbó, psicòloga

Apostem per la formacióL’Aula de Pediatria de l’Hospital ofereix un ampli programa de cursos i jornades,màsters impartits conjuntament amb la Universitat de Barcelona, estades deformació especialitzada per a metges i infermeres, i xerrades per a pares.

Més informació a www.hsjdbcn.org/static/aulapediatria


Per poder abordar amb èxit patologies d’alta complexitatno n’hi ha prou amb ser un hospital de tercer nivell idisposar dels millors especialistes i de la tecnologia mésavançada, sinó que és fonamental fer-ho a partir d’unaatenció global, interdisciplinària i coordinada.

D’aquesta manera es pot aconseguir, per exemple, uníndex de supervivència superior al 80 per cent en pacientspediàtrics amb sarcomes del desenvolupament nometastàtics i millorar molt la seva qualitat de vida. O intervenir quirúrgicament de patologies greus més d’un centenar de nadons cada any durant el primer mesde vida.

Aquest esperit de treball conjunt entre diferentsprofessionals d’àmbits molt diversos impregna tambéaltres actuacions del nostre Hospital, com ara el trasllat de pacients crítics amb el SEM, o la implantació delsistema de triatge que es fa a Urgències. I va més enllà de les parets del centre, com és el cas del programaVINCLES, que comprèn un conjunt d’iniciatives d’interèsmutu entre l’Hospital i els professionals d’atenció primàriade la seva àrea d’influència.

En el quart número de la revista Paidhos parlem d’aquestsi altres temes que esperem que siguin del vostre interès.

Treball en equip per aconseguir grans fites

El nostre agraïment a les entitats que col·laboren ambnosaltres i ens ajuden a créixer com a institució:

Fundación Caja Navarra • Fundació “la Caixa” • FundacióEnriqueta Villavecchia • AECC/Fundación Sergio García• Danone • Actelion Pharmaceutical • CAM • Agefred, SA• Fundació Amics de Joan Petit Nens amb Càncer •Fundación Ordesa • Fondo Alicia Pueyo • Cajastur • MPSEspaña • Bebe Due • Abbot Laboratories • Villa Reyes •DKV Seguros • Biomet • Fundació FC Barcelona • FondoMargarita del Pozo • Rotary Club Vic-Osona • Visanu •Rotary Club Vilafranca del Penedès • Fundación Antena3 • FC Barcelona • Unilever España • Nestle HealthcareNutrition • Ministerio de Igualdad • ONG Solidaritat ambel Tercer Món • AECC Junta Local El Prat • Esteve •Random House Mondadori • Uría Menéndez • FundaciónRenta • Nestlé • Fundación Grupo Tragaluz niños delmundo • Aula 32 • Fundació el Somni dels Nens • Investfor Children • Fundación Carmen y M. José Godó •Fundació Marc Sauquet • Velamen • FMRG Compact •Fundación Reina Sofía • Real Club de Polo de Barcelona• Bancaja • Diari Sport • Fundación Ilusiones • Abantia •Cogesa • Digital Seed • Hostal Lami • Sol Meliá • Iberia •Obra Social dels Germans de Sant Joan de Déu

Si voleu donar suport a algun dels nostres programesassistencials, solidaris o de recerca podeu trucar-nos

al telèfon 93 253 21 36 o enviar un missatge per correuelectrònic a [email protected]


Centre de referència en cirurgia neonatal

Pròxims Accessibles Investigadors Docents Hospitalaris Oberts Solidaris

Número 4Novembre de 2009

VINCLES: Quanl’atenció primària il’hospitalària d’altaespecialització vande la mà

L’atenció global,interdisciplinària i coordinadagaranteix un índexde supervivènciaelevat en pacientsamb tumors ossismalignes

Entrevista a Marta Fernández,infermera de laUnitat de Suport

Publicació semestral de divulgació científica i social de l’Hospital Sant Joan de DéuBarcelonaPAIDHOS

L’Hospital Sant Joan de Déu posa en marxa l’Observatori Faros, un conjunt d’iniciatives destinades a difondre informació seleccionada i de rigor sobre la salut infantil i de l’adolescent.

L’Observatori Faros és una acció pionera dedicada a recollir i analitzarinformació rellevant per després generar i difondre coneixements dequalitat per a pares, educadors, professionals de la salut i la societat en general. La seva activitat es porta a terme a través de tres eixos:

• Portal web www.faroshsjd.net

• Newsletter mensual

• Informes monogràfics

Conèixer per actuarwww.faroshsjd.net

Informació i coneixement per actuar de formaresponsable en el camp de la salut infantil i de l’adolescent

OBSERVATORI DE SALUT DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA


PAIDHOS 04 català

Documents

Transcript of PAIDHOS 04 català