PART III IDENTIFICACIÓ, DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES · TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL,...

PART III

IDENTIFICACIÓ, DESCRIPCIÓI VALORACIÓ D’IMPACTES

TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Identificació, descripció i valoració d’impactes

1

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................3

2. IDENTIFICACIÓ DE LES ACCIONS DEL PROJECTE...........................................3

3. IDENTIFICACIÓ DELS POSSIBLES FACTORS AMBIENTALS AFECTATS.........4

4. IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES DIRECTES .....................................................5

5. IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES INDIRECTES..................................................7

6. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ DELS IMPACTES.....................................................9

6.1. Qualitat de l’aire ................................................................................. 11

6.1.1. Descripció ................................................................................... 11

6.1.2. Valoració de l’impacte sobre la qualitat de l’aire ......................... 12

6.2. Soroll .................................................................................................. 14

6.2.1. Descripció ................................................................................... 14

6.2.2. Valoració dels impactes sobre els nivells acústics ...................... 14

6.3. Geologia i geomorfologia ................................................................... 16

6.3.1. Descripció ................................................................................... 16

6.3.2. Valoració dels impactes sobre la geomorfologia ......................... 17

6.4. Hidrologia ........................................................................................... 19

6.4.1. Descripció ................................................................................... 19

6.4.2. Valoració dels impactes sobre la hidrologia ................................ 24

6.5. Sòls .................................................................................................... 30

6.5.1. Descripció ................................................................................... 30

6.5.2. Valoració dels impactes sobre el sòl ........................................... 31

6.6. Vegetació ........................................................................................... 34

6.6.1. Descripció ................................................................................... 34

6.6.2. Valoració dels impactes sobre la vegetació ................................ 36

6.7. Fauna ................................................................................................. 37

6.7.1. Descripció ................................................................................... 37

6.7.2. Valoració dels impactes sobre la fauna....................................... 39

6.8. Paisatge ............................................................................................. 41

6.8.1. Descripció ................................................................................... 41

6.9. Ús del sòl ........................................................................................... 43

6.9.1. Descripció ................................................................................... 43

6.9.2. Valoració de l’impacte sobre l’ús del sòl ..................................... 43

6.10. Normatives urbanístiques i règims de protecció............................. 44

6.10.1. Descripció ............................................................................... 44

6.10.2. Valoració dels impactes sobre el planejament ........................ 44

6.11. Espais protegits.............................................................................. 45

6.11.1. Descripció ............................................................................... 45

6.11.2. Valoració dels impactes sobre les figures legals de protecció 46

6.12. Habitatges i construccions ............................................................. 47

6.12.1. Descripció ............................................................................... 48

6.12.2. Valoració de l’impacte ............................................................. 48

6.13. Infraestructures .............................................................................. 48

6.13.1. Descripció ............................................................................... 48

6.13.2. Valoració de l’impacte ............................................................. 49

6.14. Patrimoni cultural............................................................................ 50

6.14.1. Descripció ............................................................................... 50

6.14.2. Valoració de l’impacte sobre el patrimoni arqueològic i

historicoartístic .......................................................................................... 50


3

1. INTRODUCCIÓ

Els impactes que poden aparèixer a causa de l’execució de les obres del projecte

constructiu s’identifiquen creuant les accions pròpies d'aquest projecte amb les variables

o factors ambientals que poden ser afectats (descrits a l'apartat anterior).

La descripció de les alteracions potencials es farà generalment de forma qualitativa, ja

que sovint no es disposa de suficient informació com per dur a terme una anàlisi

quantitativa dels efectes produïts per les accions del projecte sobre els factors ambientals

considerats.

Per realitzar la identificació dels impactes es parteix d'unes llistes de control genèriques

d'accions i de factors ambientals. Hi ha dues llistes, una per a les accions i l'altra per als

factors ambientals. L'objectiu de les llistes és identificar les accions que es deriven de

l'execució de les obres, d’una banda, i els factors ambientals a considerar com alterables

per aquestes accions, de l’altra.

La identificació d'impactes directes es realitza mitjançant una matriu creuada, l'objectiu de

la qual és trobar les interaccions produïdes entre les accions i els factors ambientals,

creant una llista d'impactes directes.

La identificació d'impactes indirectes es realitza mitjançant una matriu creuada, l'objectiu

de la qual és trobar les interaccions produïdes entre els impactes directes i els factors

ambientals, creant una llista d'impactes indirectes.

A continuació, es fa una anàlisi dels impactes detectats per a cadascun dels factors

ambientals. Aquesta analítica dels impactes consisteix en 2 apartats per a cadascun dels

factors ambientals:

� El primer apartat consisteix en una descripció dels impactes que afecten el factor ambiental en qüestió, establint les principals característiques de l’impacte, així com

la seva magnitud.

� El segon apartat consisteix en la valoració pròpiament dita, de cadascun dels impactes detectats per a un factor ambiental. Aquestes valoracions es resumeixen

a mode de fitxa explicativa que preveu les accions que produeixen l’impacte, els

indrets d’afecció i la valoració i el judici de l’impacte produït.

2. IDENTIFICACIÓ DE LES ACCIONS DEL PROJECTE

Per a la identificació de les accions del projecte partim d'una llista genèrica d'accions

produïdes durant les fases d'obra i d'explotació d’aquesta carretera. L'objectiu fonamental

és identificar aquelles accions que, per la seva naturalesa, condicionants i efectes sobre

l'entorn socionatural, contribueixen a reduir o augmentar la seva qualitat ambiental, partint

de l’anàlisi del projecte.

LLISTA DE CONTROL D'ACCIONS PRODUÏDES

1) Instal·lacions: inclou totes les instal·lacions auxiliars, amb especial incidència als

parcs de manteniment de maquinària i les operacions que s’hi fan.

2) Expropiacions.

3) Esbrossada i tala d'arbres.

4) Decapatge.

5) Excavacions.

6) Explotació d’abocadors i préstecs: s’inclouen els aplecs provisionals de terres.

7) Terraplenat i estesa de terres.

8) Cimentacions.

9) Pavimentació i ferms: inclou tot el que fa referència a pavimentació i ferms, amb

especial incidència en els treballs d’aglomerat i possibles instal·lacions auxiliars

com les plantes d’aglomerat.

10) Construcció d’obres de drenatge: s’inclouen els possibles desviaments de cursos

d’aigua, tant provisionals com definitius.

11) Construcció d’obres de fàbrica: igual que l’acció anterior.

12) Trànsit de maquinària.

13) Transport de materials.

14) Obertura de camins d’obra.

15) Trànsit en fase d’explotació.


4

3. IDENTIFICACIÓ DELS POSSIBLES FACTORS AMBIENTALS AFECTATS

A continuació, i a partir de l'estudi del medi físic realitzat, es fa una preselecció dels

factors i subfactors ambientals que poden ésser afectats per l'execució del present estudi.

Per a la identificació dels factors ambientals i dels seus subfactors, es parteix d'una llista

genèrica de factors ambientals i s’identifiquen aquells que són susceptibles de veure's

alterats durant les fases d'obra i d'explotació.

Els factors que no apareixen en aquest llistat no s’han considerat ja que el tipus de

projecte a avaluar no influeix sobre ells.

LLISTA DE CONTROL DELS FACTORS I SUBFACTORS AMBIENTALS AFECTATS

Medi físic:

� Qualitat de l'aire: composició

� Qualitat acústica

� Geomorfologia i geologia

� Hidrologia:

� superficial

� subterrània

� Sòls:

� propietats fisicoquímiques

� capa productiva

Medi natural:

� Vegetació

� Fauna

Paisatge:

� Qualitat visual

Socioeconòmic:

� Usos del sòl

� Planejament urbanístic

� Espais protegits

� Habitatges i construccions

� Infraestructures

Patrimoni cultural:

� Patrimoni arquitectònic i arqueològic

L’únic factor ambiental que no s’ha tingut en compte ha estat el clima, ja que la magnitud

geogràfica de l’estudi (molt local) i de l’actuació no permet que es puguin treure

conclusions sobre l’afecció a aquest paràmetre.

Tot i això, aquest paràmetre és fonamental a l’hora de projectar les mesures correctores,

especialment la revegetació.


5

4. IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES DIRECTES

La identificació dels impactes directes es realitza mitjançant la interacció entre les accions

de l’obra i els factors i subfactors ambientals considerats o identificats en els punts

anteriors.

El conjunt d'efectes produïts per les accions es fonamenta en un coneixement previ i

exhaustiu de l'àrea d'estudi; en definitiva, un coneixement de l'estat inicial, descrit en el

capítol dedicat al medi físic, i també en una experiència prèvia durant el seguiment de

l’execució d’obres de similars característiques.

Això ens permetrà identificar posteriorment els impactes indirectes i avaluar l'efecte dels

impactes (directes i indirectes) sobre cada factor i subfactor ambiental, amb motiu del

projecte objecte d'estudi.

La identificació dels impactes directes es realitza mitjançant una matriu d'interaccions de

doble entrada: per una banda, accions del projecte i, per l’altra, factors i subfactors

ambientals. S'identifiquen els impactes i es realitza una llista d'impactes directes. En

aquesta llista s’ha presentat una gradació de colors que indiquen, a priori, la importància

de l’acció sobre un determinat impacte. Els colors utilitzats han estat, de menor a major:

� Sense color: impacte o afecció poc rellevant.

� Color verd: acció causant d’un impacte baix.

� Color groc: acció causant d’un impacte mitjà.

� Color vermell: Acció causant d’un impacte alt.

A continuació es presenta la matriu d'identificació d'impactes directes.


6

MATRIU D’IMPACTES DIRECTES

ACCIONS DEL PROJECTE INDICADORS D’IMPACTE I UNITATS DE MESURA 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 FACTORS AMBIENTALS MEDI FÍSIC QUALITAT AIRE: COMPOSICIÓ Capacitat dispersant atmosfèrica. Concentració contaminants

respecte de valors guia i valors límit ID1 ID1 ID1 ID1 ID1 ID1 ID1 ID1 ID1

QUALITAT ACÚSTICA DE L’AIRE Número de receptors, nivell sonor (dBA) previst i comparació amb els màxims recomanats o legislats

ID2 ID2 ID2 ID2 ID2 ID2 ID2 ID2 ID2 ID2 ID2

GEOMORFOLOGIA I GEOLOGIA Canvis morfològics: balanç de terres i característiques dels talussos ID3 ID3 ID3 HIDROLOGIA SUPERFICIAL Ubicació d’accions d’obra a les lleres o rodalies, paràmetres

indicadors de la qualitat de l’aigua ID4 ID4

ID5ID4ID5

ID4ID5

ID4ID5

ID4ID5

ID4 ID4 ID4ID5

ID4ID5

ID4ID5

ID4 ID4 ID4

HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA Ubicació d’accions d’obra a les lleres o rodalies, paràmetres indicadors de la qualitat de l’aigua

ID7 ID7 ID7 ID7 ID7 ID7 ID7 ID7 ID7 ID7

SÒLS PROP.QUÍMIQUES

Accions amb risc de contaminació ID8 ID8 ID8 ID8 ID8 ID8 ID8 ID8 ID8

CAPA PRODUCTIVA

m2 de superfície total ocupada ID9 ID9 ID9 ID9 ID9 ID9

MEDI NATURAL VEGETACIÓ Tipus de vegetació existent afectada, m2 i valor ID10 ID10 ID10 ID10FAUNA Tipus d’hàbitats afectats, espècies afectades, estatus, grau de

protecció, interrupció connectors i corredors biològics, risc d’atropellament

ID11 ID11 ID11 ID11 ID11 ID11 ID11 ID11 ID11 ID11 ID12

PAISATGEQUALITAT VISUAL Canvis de forma, color i textura respecte de l’estat inicial, nombre

potencial d’observadors ID13 ID13 ID13 ID13 ID13 ID13 ID13 ID13 ID13 ID13

SOCIOECONÒMIC I CULTURAL ÚS DEL SÒL Superfície de conreus afectats, reducció parcel·les agràries, unitat

mínima de conreu. ID14 ID14 ID14 ID14

PLANEJAMENT Qualificació i superfície del sòl afectat ID15 ID15 NORMATIVESURBANÍSTIQUES I RÈGIMS DE PROTECCIÓ

ESPAISPROTEGITS

Afecció a espais protegits: nivell de protecció i superfície afectada ID16 ID16

HABITATGES I CONSTRUCCIONS Habitatges i construccions que poden resultar afectades ID17 ID17 INFRAESTRUCTURES Vialitat. Interrupció de les infraestructures existents ID18 ID18 ID18 ID18 ID18 PATRIMONICULTURAL

Existència d’elements d’interès, tipus, cronologia i estat de conservació

ID19 ID19 ID19 ID19 ID19

1. Instal·lacions 9. Pavimentació i ferms ID1. Contaminació atmosfèrica ID9. Pèrdua de sòls i destrucció d’horitzons orgànics ID17. Afecció a habitatges i construccions

2. Expropiacions 10. Obres de drenatge ID2. Contaminació acústica ID10. Pèrdua de vegetació ID18. Afecció a serveis, infraestructures i vialitat

3. Esbrossada i tala d’arbres 11. Obres de fàbrica ID3. Canvis morfològics del terreny ID11. Afeccions a la fauna durant la fase de ID19. Risc d'afecció a elements del patrimoni

4. Decapatge 12. Trànsit de maquinària ID4. Risc de contaminació per abocaments als cursos ID12. Afecció a la fauna durant la fase d’explotació

5. Excavacions 13. Transport de materials ID5. Intercepció de torrents, cursos fluvials i drenatges ID13. Alteració de la qualitat paisatgística

6. Explotació d’abocadors i préstecs 14. Obertura de camins d’obra ID6: Risc d’increment de cabals punta i erosió a les lleres ID14. Canvi d'ús del sòl i reducció de parcel·les

7. Terraplenats i estesa de terres 15. Trànsit en fase d’explotació ID7. Risc d'afecció a l’aqüífer ID15. Afecció al Planejament urbanístic vigent

8. Cimentació ID8. Risc de contaminació per abocaments al sòl ID16. Afecció a figures legals de protecció


7

5. IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES INDIRECTES

La identificació dels impactes indirectes es realitza mitjançant una matriu d’interaccions de

doble entrada: impactes directes, per una banda, i factors i subfactors ambientals, per

l’altra. S’identifiquen els impactes indirectes i se’n realitza una llista.

El conjunt d’efectes produïts pels impactes es fonamenta en el coneixement de les

relacions causa-efecte i de l’evolució d’aquests impactes sobre el medi físic i socioeconòmic

de la zona d’estudi.

A continuació es presenta la matriu d’identificació d’impactes indirectes.


8

MATRIU D’IMPACTES INDIRECTES

IMPACTES INDIRECTES ID1 ID2 ID3 ID4 ID5 ID6 ID7 ID8 ID9 ID10 ID11 ID12 ID13 ID14 ID15 ID16 ID17 ID18 ID19 FACTORS AMBIENTALS MEDI FÍSIC QUALITAT AIRE II1 QUALITAT ACÚSTICA II2 GEOMORFOLOGIA HIDROLOGIA SUPERFICIAL HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA II3 PROP.FÍSIQUES II5 SÒLS PROP.QUÍMIQUE

S II4 II4

CAPA PRODUCTIVA

II5

MEDI NATURAL VEGETACIÓ II6 II6 II6 II6 II6 II6 II6 II6 FAUNA II7 II7 II6 II7 II7 II7 II7 II7 II7 II7 PAISATGEQUALITAT VISUAL II8 II8 II8 II8 SOCIOECONÒMICÚS DEL SÒL II9 II9 II9 II9 PARCEL.LACIÓ II9 II9 II9 NORMATIVESURBANÍSTIQUES I

PLANEJAMENT II9 II9 II9

RÈGIMS DE PROTECCIÓ

ESPAI PROTEGIT

HABITATGES I CONSTRUCCIONS

INFRAESTRUCTURES PATRIMONIPATRIMONICULTURAL

II10

ID 1. Contaminació atmosfèrica ID 11. Afecció a la fauna durant la fase de construcció II 1. Canvis en la dispersió dels contaminants ID 2. Contaminació acústica ID 12. Afecció a la fauna durant la fase d’explotació II 2. Canvis en la propagació de les ones sonoresID 3. Canvis morfològics del terreny ID 13. Alteració de la qualitat paisatgística II 3. Risc d’afecció als aqüífers ID 4. Risc de contaminació per abocaments als cursos d’aigua ID 14. Canvi d'ús del sòl i reducció de parcel·les II 4. Contaminació del sòl ID 5. Intercepció de torrents, cursos fluvials i drenatges ID 15. Afecció al planejament urbanístic vigent II 5. Increment del risc d’erosió ID 6. Risc d’increment de cabals punta i erosió a les lleres ID 16. Afecció a les figures legals de protecció II 6. Afeccions a la vegetació ID 7. Risc d’afecció a l’aqüífer ID 17. Afecció a habitatges i construccions II 7. Afeccions a la fauna ID 8. Risc de contaminació per abocaments al sòl ID 18. Afecció a serveis, infrastructures i vialitat II 8. Disminució de la qualitat paisatgística ID 9. Pèrdua de sòls i destrucció d’horitzons orgànics ID 19. Risc d’afecció a d’elements del patrimoni cultural II 9. Canvis en els usos del sòl ID 10. Pèrdua de vegetació II 10. Deteriorament d’edificis


9

6. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ DELS IMPACTES

A continuació es realitza l’avaluació, per a cadascun dels factors ambientals, dels

diferents impactes detectats.

La caracterització es realitza segons els criteris i conceptes tècnics especificats en el

Reial Decret 1131/88. Aquestes caracteritzacions són:

Segons la intensitat:

� Efecte mínim: és el que es pot demostrar que no és notable.

� Efecte notable: aquell que es manifesta com una modificació del medi ambient, dels recursos naturals, o dels seus processos fonamentals de

funcionament, que els produeixi o pugui produir repercussions apreciables

en el futur.

Segons el signe:

� Efecte positiu: aquell admès com a tal, tant per la comunitat tècnica i científica com per la població en general, dins del context d’una anàlisi

completa, dels costos i beneficis genèrics i de les externalitats de l’actuació

contemplada.

� Efecte negatiu: aquell que es tradueix en una pèrdua de valor naturalístic, cultural, paisatgístic, de productivitat ecològica, o en un increment dels

perjudicis derivats de la contaminació, erosió i altres riscs ambientals.

Segons la incidència:

� Efecte directe: aquell que té una incidència immediata en algun aspecte ambiental.

� Efecte indirecte o secundari: aquell que suposa una incidència immediata respecte a la relació d’un sector ambiental amb un altre.

Segons el tipus de sistema actiu:

� Efecte simple: aquell que es manifesta sobre un sol component ambiental, o aquell el mode d’acció del qual és individualitzat, sense conseqüències en

la inducció de nous efectes, ni en l’acumulació ni en la sinèrgia.

� Efecte acumulatiu: aquell que quan es propaga l’acció de l’agent inductor, incrementa progressivament la seva gravetat, a causa que no existeixen

mecanismes d’eliminació amb efectivitat temporal similar a la de l’increment

de l’agent causant del mal.

� Efecte sinèrgic: aquell que es produeix quan l’efecte conjunt de la presència simultània de diversos agents suposa una incidència ambiental

superior que la suma de les incidències individuals avaluades aïlladament.

Així mateix, s’inclou dins d’aquest tipus aquell efecte el mode d’acció del

qual indueix a l’aparició d’altres de nous.

Segons l’aparició:

� A curt termini: es manifesta abans d’un any.

� A mitjà termini: es manifesta abans dels 5 anys.

� A llarg termini: es manifesta després dels 5 anys.

Segons la persistència:

� Efecte permanent: suposa una alteració indefinida al temps.

� Efecte temporal: suposa una alteració no permanent al temps. Amb un termini temporal de manifestació que pot ser estimat o determinat.


10

Segons la reversibilitat:

� Efecte reversible: aquell en el qual l’alteració que suposa pot ser assimilada per l’entorn de forma mesurable, a mig termini, a causa del funcionament

dels processos naturals de la successió ecològica, i dels mecanismes

d’autodepuració del medi.

� Efecte irreversible: aquell que suposa la impossibilitat o la dificultat extrema de retornar a la situació anterior a l’acció que ho produeix.

Segons la recuperabilitat:

� Efecte recuperable: aquell on l’alteració que suposa pot ser eliminada, ja sigui per l’acció natural o per l’acció humana.

� Efecte irrecuperable: quan l’alteració no pot ser recuperada.

Segons la seva periodicitat:

� Efecte periòdic: aquell que es manifesta com un mode d’acció intermitent i continu al temps.

� Efecte d’aparició irregular: es manifesta de forma imprevisible al temps, i les seves alteracions s’han d’avaluar en funció d’una probabilitat

d’ocurrència.

Segons la manifestació:

� Efecte continu: aquell que es manifesta com una alteració constant al temps, acumulada o no.

� Efecte discontinu: aquell que es manifesta mitjançant alteracions irregulars o intermitents a la seva permanència.

Valoració de l’impacte pròpiament dit:

Aquesta valoració es fa en funció de l’efecte d’un determinat impacte sobre els

factors ambientals, i del grau d’atenuació o millora de les mesures correctores

aplicades.

� Compatible: aquell, la recuperació del qual és immediata una vegada ha acabat l’activitat que ho produeix, i no necessita pràctiques protectores o

correctores. S’aplica, així mateix, als impactes positius.

� Moderat: aquell, la recuperació del qual no necessita pràctiques protectores o correctores intensives, i on la recuperació de les condicions ambientals

inicials requereix un cert temps.

� Sever: aquell on la recuperació de les condicions del medi exigeixen l’adequació de mesures correctores o protectores i on, fins i tot amb

aquestes mesures, la recuperació requereix un període de temps dilatat.

� Crític: aquell amb una magnitud superior al llindar acceptable. Amb aquest impacte es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions

ambientals, sense cap possibilitat de recuperació, fins i tot amb l’aplicació de

mesures correctores.

La valoració dels impactes es realitzarà de forma qualitativa, donant un valor entre 1 i 10

a l’impacte segons el seu grau d’importància (1 impacte mínim, 10 impacte màxim), per

diferenciar dins de la classificació de moderat, sever i crític la seva proximitat a les altres

classes; és a dir, per exemple, dins dels impactes moderats n’hi ha uns de més greus que

d'altres, de forma que:

� Valoració qualitativa = 1: COMPATIBLE

� Valoració qualitativa = 2, 3, 4 i 5: MODERAT

� Valoració qualitativa = 6, 7, 8 i 9 : SEVER

� Valoració qualitativa = 10: CRÍTIC


11

Tot seguit es fa una anàlisi de l’impacte sobre els diferents factors ambientals, causat per

cadascuna de les alternatives estudiades.

Tal com es descriu en la part de Descripció del projecte, el present traçat en estudi

consta de tres trams, dels quals únicament el tram 2 presenta dues solucions, la A i la

B. De la combinació d’aquests trams i solucions s’obtenen les alternatives:

� Alternativa 1: Tram 1 + Tram 2 Solució A + Tram 3 � Alternativa 2: Tram 1 + Tram 2 Solució B + Tram 3

6.1. Qualitat de l’aire

Impactes sobre la qualitat de l’aire

6.1.1. Descripció

L'impacte sobre aquest element es mesura no només per la diferència entre l'estat inicial i

final, sinó també com a nivells d'immissió totals finals ja que aquests tenen uns límits

màxims establerts per la llei que en cap cas es poden sobrepassar.

L'aire, com a medi transportador d'elements contaminants, en ser alterat, pot produir

efectes secundaris sobre altres components del medi.

Gràcies a l’absència de fonts potencialment contaminants de l’atmosfera en l’àmbit

d’estudi es preveu una bona qualitat de l’aire. Les possibles pèrdues de qualitat que es

puguin produir com a conseqüència del projecte estarien lligades a la IMD de la carretera

i els percentatges de vehicles pesats previstos.

Durant la fase d’explotació, segons el disseny del nou traçat es poden produir diferències

locals en la capacitat de dispersió dels contaminants emesos. Així, per exemple, les

disposicions en trinxera són, en principi, menys favorables a la dispersió dels

contaminants en tot cas aquesta disposició no és la més freqüent en el present cas

d’estudi.

Les alteracions en la qualitat de l'aire que es poden produir en les dues fases del

projecte, fase d’obra i fase d’explotació, tenen característiques diferents i s’exposen a

continuació.

� Fase d'obra

Es produirà un increment significatiu de l’emissió de partícules a causa del moviment de

terres, del trànsit de maquinària pesant, del transport de materials i de l’erosió eòlica,

increment que provocaria un augment dels nivells d’immissió de partícules en suspensió i

sedimentables.

En conjunt, és previsible que aquest efecte sigui localitzat a la zona d’obres i préstecs o

aplecs i de durabilitat temporal. Les diferències observades entre els diversos trams i

alternatives es deurà a la diferència entre els volums de moviments de terres, superfícies

de desbrossada, etc.

L’alternativa que mou menys terra és la que produirà una menor contaminació per

partícules sedimentables i en suspensió en l’atmosfera. D’aquesta manera l’alternativa de

menor impacte és la 2 donat que implica una menor magnitud en els moviments de

terres. (veure taula a continuació), encara que les diferències mínimes i no significatives.

Alt 1 Alt 2 Material mobilitzat (terraplè més abocador més terra vegetal exc.) en m3

500.970,22 487.299,12

Taula 1. Volums de material mobilitzat en ambdues alternatives. Font: Elaboració pròpia amb dades de l’estudi informatiu.

D’acord amb aquests volums de terres mobilitzats s’estima que les emissions totals de

partícules (PM10 i PST) seran les que es calculen a continuació:


12

Tones material manipulat tn/any 500970,22 Velocitat mitja del vent (Espluga de Francolí) U: (m/seg) 2,7

Humitat (Espluga de Francolí) M: humitat (%) 70

FACTOR D'EMISSIÓ (Kg/tn) 5,04E-06 EMISSIONS TOTALS PM 10 (Kg/any) 2,52

Taula 2. Emissions estimades alternativa 1. Font: Elaboració pròpia

Tones material manipulat tn/any 487299,12 Velocitat mitja del vent (Espluga de Francolí) U: (m/seg) 2,7 Humitat (Espluga de Francolí) M: humitat (%) 70 FACTOR D'EMISSIÓ (Kg/tn) 5,04E-06 EMISSIONS TOTALS PM 10 (Kg/any) 2,45

Taula 3. Emissions estimades alternativa 2. Font: Elaboració pròpia

Per realitzar aquest càlcul s’ha utilitzat el document “Càlcul d’emissions fugitives de

partícules en activitats extractives i similars”. En el procediment per a efectuar aquest

càlcul es tenen en compte els següents paràmetres: volum de terres mobilitzat, velocitat

mitjana del vent i humitat relativa.

Per altra banda, cal comentar que les direccions dominants del vent en la zona (prenent

dades de l’Espluga de Francolí) son del nord-oest (mestral). En aquest sentit, durant la

construcció de la carretera, seran els moviments de terres corresponents als talussos de

la meitat oest de la carretera els que més podran donar a situacions de partícules en

suspensió sobre la població. De totes fores, es tractarà d’intensitats poc significatives i

només apreciables en moments de fort vent.

� Fase d’explotació

Durant la fase d’explotació es preveuen increments en els nivells d'immissió dels

contaminants produïts per la combustió de benzina i gas-oil (bàsicament CO2, CO, NO i

SO2). Aquest increment s’entén pel possible increment del trànsit causat per l’augment

del parc mòbil, però no perquè el nou traçat dugui associat un increment en l’ús de la

carretera tan elevat que faci variar la qualitat atmosfèrica. Independentment, el fet

d’allunyar el trànsit dels nuclis urbans, fa que les condicions dins de les poblacions a

nivell de contaminants atmosfèrics siguin millors, i la dispersió dels contaminants sigui

més fàcil.

6.1.2. Valoració de l’impacte sobre la qualitat de l’aire

6.1.2.1. IMPACTE ID1: Contaminació atmosfèrica

� ACCIONS QUE HI INTERVENEN:

� Esbrossada i tala d’arbres, decapatge, excavacions, explotació d’abocadors i

préstecs, terraplenat i estesa de terres, trànsit de maquinària, transport de

materials, obertura de camins d’obra i trànsit en fase d’explotació.

� INDRET D'AFECCIÓ:

En aquells talussos de la variant més propers als sectors residencials del Sarral.

� IMPACTES INDIRECTES:

� Afecció a la vegetació

� Afecció a la fauna

� Disminució de la qualitat paisatgística

� Canvis en els usos del sòl

� Parcel·lació

� Planejament

� Deteriorament d’edificis

� Patrimoni cultural


13

� DESCRIPCIÓ:

Durant tota la fase d'obres a causa de les accions de moviment de terres, augment

del trànsit de maquinària i transport de materials, s'originaran emissions de

partícules sòlides, metalls pesats i gasos a l'atmosfera, reduint d'aquesta forma la

qualitat atmosfèrica de l’àmbit més proper a les obres, especialment per les

emissions de partícules sòlides. Això podrà afectar a les zones residencials del

Sarral que siguin més properes al nou traçat i especialment als sectors on es donen

els majors desmunts i terraplens. Tanmateix, la probabilitat d’ocurrència d’aquest

fenomen estarà lligada a la intensitat i direcció dels vents en els moment de les

obres i l’època de l’any (períodes més secs, més emissions de partícules).

En la fase d'explotació es pot produir un augment de l’emissió de contaminants a

l’atmosfera a causa de l’augment del trànsit. Tanmateix, també cal considerar la

reducció en les emissions dels diferents tipus de contaminants que presenten els

motors més moderns. En tot cas, la pèrdua de qualitat, en cas que es donés,

afectaria un espai relativament reduït al voltant del traçat, ja que la dispersió dels

contaminants a l’atmosfera és força eficient, sobretot per la força del vent en l’àmbit

d’estudi.

L’anàlisi de l’impacte durant l’explotació de la carretera es considera, en tot cas,

poc important, ja que no s’espera que indueixi un increment de la circulació de

cotxes superior a l’associat al creixement normal del parc mòbil.

L’impacte atmosfèric produït per l’increment de la IMD seria permanent i la

irregularitat en la seva aparició estaria condicionada per la probabilitat

d’ocurrència de circumstàncies meteorològiques favorables o desfavorables, i

per la probabilitat de trànsit més o menys elevat (durant caps de setmana, per

exemple, les possibilitats de pèrdua de qualitat ambiental seran majors).

� CARACTERITZACIÓ DE L'IMPACTE:

Caracterització Alternativa 1 Alternativa 2

Intensitat Mínim Mínim

Signe Negatiu Negatiu

Incidència Directe Directe

Sistema actiu Simple Simple

Aparició Curt Termini Curt Termini

Persistència Temporal/Permanent Temporal/Permanent

Reversibilitat Reversible Reversible

Recuperabilitat Recuperable Recuperable

Periodicitat Irregular Irregular

Manifestació Discontinu Discontinu

Valoració qualitativa 3 3 Judici sobre l'impacte Moderat Moderat

� MESURES CORRECTORES:

� Regar periòdicament, mentre duri la fase d'obres, els camins i zones de trànsit

de maquinària.

� Evitar el trànsit de vehicles amb excés de velocitat.

� Evitar la realització d’activitats de moviments de terres o transport en situacions

de vent fort o molt fort.

� Instal·lar pantalles per parar el vent en els punts de càrrega i descàrrega de

materials susceptibles de generar pols.

� Realitzar el transport de materials susceptibles de produir pols coberts amb

lones que impedeixin la seva dispersió durant el transport.

� Cobrir els abassegaments amb veles o lones, quan sigui necessari.


14

� Controlar les emissions de partícules i gasos en instal·lacions auxiliars d’obra en

cas que s’utilitzin (plantes de matxuqueig, de formigó, etc.).

6.2. Soroll

Impactes sobre els nivells acústics

6.2.1. Descripció

El soroll és una molèstia generada sobre els habitants de la zona a causa principalment

de la utilització de maquinària pesada durant la fase d’obres i al trànsit de la carretera

durant la fase d’explotació.

La propagació del soroll actua de forma combinada amb la distància, de forma que en

augmentar la distància, el soroll s’atenua per un efecte de dispersió i d’absorció

energètica de les ones per l’atmosfera, a causa dels gasos presents i el terreny que

separa la font emissora del receptor. En aquest aspecte, és de destacar l’efecte favorable

que produeix la vegetació sobre el terreny en comportar-se com una capa de millor

comportament absorbent.

� Fase d'obra

L'impacte acústic o contaminació acústica produït durant l'obra serà a causa del transport

de materials, als moviments de terres, i a les accions produïdes per les instal·lacions de

l'obra. Els nivells de soroll generats seran en uns casos continus i en altres puntuals. Els

receptors que rebran de forma més important aquest impacte seran aquells situats a

menys de 100 m de la via de transport, o de la font de soroll.


Per determinar el soroll produït durant la fase d’explotació s’ha fet una anàlisi d’avaluació

i estimació del soroll generat per la font sonora, tractant-la com una font lineal, sobre els

receptors que fossin sensibles a aquest impacte, utilitzant models de predicció.

Per tal d’avaluar quins receptors són sensibles a rebre un impacte acústic com a

conseqüència del trànsit que circuli per la carretera, s’ha establert una banda d’impacte a

banda i banda d’aquesta. La banda d’impacte escollida ha estat de 100 m, tot i que els

càlculs del mètode CETUR (Guide du bruit des transports terrestres. Previsions des

niveaux sonores) han donat amplituds inferiors. La selecció d’una banda d’impacte

superior a l’obtinguda en cada tram es justifica per la necessitat de tenir en compte

possibles errors de càlcul o d’aproximació del mètode.

6.2.2. Valoració dels impactes sobre els nivells acústics

6.2.2.1. IMPACTE ID 2: Contaminació acústica


Fase d’obra:

� Instal·lacions, esbrossada i tala d’arbres, decapatge, excavacions, explotació

d’abocadors i préstecs, terraplenats i estesa de terra, pavimentació i ferms, trànsit de

maquinària, transport de materials i obertura de camins d’obra.

Fase d’explotació:

Trànsit vehicles. El soroll generat pel trànsit de vehicles estarà directament relacionat

amb la IMD prevista per la futura carretera i la distància al receptor considerat en cada

cas. En aquest sentit, en base a les dades de l’Estudi Informatiu, es desprèn que la

IMD prevista per l’any 2011 serà de 3.285 veh./dia amb un 8,7% de vehicles pesants.

� INDRET D’AFECCIÓ:

Fase d’obra:

Durant la fase d’obres l’afecció es produirà en l’entorn immediat d’aquestes, però

també a les zones d’aplec o zones de préstec que siguin utilitzades, així com al llarg

de les rutes que hagin de ser utilitzades per la maquinària en obra.


Durant la fase d’explotació l’afecció es limitarà a les rodalies de la traça, més important

com més a prop i més baix sigui el nivell acústic inicial.


15


Afeccions a la fauna, bàsicament el descens d’individus de les poblacions

d’espècies més sensibles properes a la traça. Disminució de la qualitat

paisatgística per la col·locació de pantalles acústiques o motes de terra, si és el

cas.

� DESCRIPCIÓ:

Fase d’obra:

L’impacte acústic produït durant la fase d’obres serà mínim i es considera que la seva

incidència és temporal. Tot i així es prendran les mesures correctores necessàries per

tal de minimitzar les molèsties que puguin generar-se durant aquest període.


Al llarg del traçat s’han identificat dues grans zones de receptors susceptibles a

veure modificat el seu estat fònic durant la fase d’explotació del projecte. En les

fitxes de soroll de l’Annex nº4 es mostren els receptors analitzats i els valors obtinguts

amb la simulació duta a terme amb el mètode CETUR, (veure també plànol nº 3).

Descripció dels impactes sobre els receptors

D’acord amb les anàlisis realitzades, es conclou que pels receptors acústics més

propers, (es troben no es sobrepassen els nivells acústics establerts. Així en la zona

descrita com a receptor R1, integrada per una zona residencial on els límits admesos son de 60 dB durant el dia i de 50 dB durant la nit (segons el Decret 176/2009), les

previsions estimen que s’assoliran 50 dB durant el dia i 42 dB durant la nit.


Caracterització Alternativa 1 i 2

Intensitat Mínim

Signe Negatiu

Incidència Directe

Sistema actiu Simple

Aparició Curt Termini

Persistència Permanent

Reversibilitat Irreversible

Recuperabilitat Recuperable

Periodicitat Irregular

Manifestació Discontinu

Valoració qualitativa 3

Judici sobre l'impacte Moderat


Fase d’obres - Manteniment de la maquinària en perfecte estat: revisions de motor, silenciadors

- Assegurar-se que la maquinària posseeix els certificats de la CE relatius a

protecció contra la contaminació acústica (RD 212/2002, Directiva 2000/14/CE).

- Planificar les activitats per minimitzar l’ús de la maquinària més pesada. Per

exemple, optar per l’ús de les zones de préstec i les pedreres més properes a

l’obra.

- Realitzar les actuacions i el trànsit de la maquinària dintre de l’horari diürn

permès: 8-21 h.

- Proveir de protectors auditius als treballadors si és necessari.

- Si fos possible utilitzar els aplecs com a pantalles acústiques a l’obra.


16

Fase d’explotació

- Ús de paviment sonoreductor en els trams que discorren més propers a nuclis

rurals.

- Seguiment dels nivells acústics dels receptors considerats durant el

condicionament i funcionament de la carretera.

- Plantacions a mode de pantalles vegetals.

6.3. Geologia i geomorfologia

Impactes sobre la geologia i geomorfologia

6.3.1. Descripció

L’avaluació dels impactes sobre aquests factors ambientals s’ha centrat en l’avaluació

sobre la geomorfologia i la geologia. Respecte al primer les afeccions sobre la

geomorfologia seran produïdes bàsicament pels canvis morfològics del terreny al llarg del

traçat de la nova infraestructura i pels canvis morfològics produïts en les zones de préstec

i/o abocador de terres. Vegeu tala següent:

Terra vegetal Volums (m3)

Totalterraplè Préstec

Terraplèd'obra

Totaldesmunt Abocador Excavació Estesa

Alternativa 1 319.811 202.064 117.746 241.737 123.991 57.167 35.912Alternativa 2 313.403 138.481 174.922 288.615 113.692 60.203 37.379

Taula 4. Balanç de terres en les dues alternatives.

Superfícies (m2) Superfície de talussos (desmunts i terraplens) Alternativa 1 119.708,00 m2

Alternativa 2 124.599,00 m2Taula 5. Superfície de talussos (desmunts i terraplens) en les dues alternatives

analitzades

Com es pot observar en el quadre anterior, en el cas de l’alternativa 2, els moviments de

terra estan lleugerament més balancejats en el sentit que hi ha menys necessitats de

préstecs (138.481 de la 2 en front als 202.064 de la 1) i menys sobra de materials

(113.692 m3 de la 2 en front als 123.991 m3 de la 1). Però per altra banda, en

l’alternativa 1, es denota una menor superfície de talussos, de 119.709 m2 en front als

124.599 de la 2.

Respecte a les possibles afeccions sobre espais d’interès geològic, cal tenir en comte l’existència de l’espai d’interès geològic de la pedrera del Sarral, amb codi 205. Aquest s’ubica a 200 m al nord-oest del nucli del Sarral. Atenent als següents aspectes:

� El traçat en estudi estableix contacte amb la línia perimetral que defineix aquest espai

d’interès geològic en dos punts del seu recorregut. El primer punt s’ubica a l’alçada de

l’enllaç amb la T-233 i el segon als vols del Pk 1+700 del tram 2.

� S’ha de considerar que el traçat en estudi s’ha desplaçat uns metres respecte a la

reserva de sòl que preveu el planejament per tal d’evitar l’afecció a aquesta àrea

d’interès geològic. Un major desplaçament del traçat per minimitzar el contacte amb

el geòtop, comportaria afeccions a la població, tant pel què fa al soroll, com pel què fa

a les afeccions a instal·lacions (l’antena de telecomunicacions al nord del Sarral)

(veure Figures 1 i 2) com pel què fa a les afeccions a les parcel·les agrícoles.

� La superfície de l’àrea del geòtop que és interceptada pel recorregut de la variant,

s’estima en unes 0,4 ha, fet que suposa el 1,6 % de la superfície total del geòtop.

� Per últim, es considera que el recorregut no altera els valors pels quals va ser

catalogada aquesta àrea d’interès geològic. A part, el pas de la variant per aquest

sector pot suposar una oportunitat per endreçar aquest sector de la població, que en

el moment de realitzar l’estudi, es troba en clar estat de degradació.


17

Figura 1. Segon punt per on els traçats de les alternatives en estudi entren en contacte amb l’àrea d’interès geològic. Aquests creuen per les runes d’un forn de Guix, en la meitat esquerre en la imatge.

6.3.2. Valoració dels impactes sobre la geomorfologia

Dins l’anàlisi global d’impactes del present estudi, que de per si es considera moderat,

l’afecció a la geologia és un dels més rellevants, en termes relatius. Aquesta afecció es

dóna sobretot per al creació de talussos, tant de desmunts com de terraplens, que arriben

a assolir en el cas més extrem alçades de gairebé 25 m. Aquests elements comportaran

canvis en la geomorfologia local (de retruc al paisatge) que s’han de considerar

rellevants, encara que reduïbles mitjançant l’aplicació de les mesures correctores adients.

D’aquests canvis en el relleu local, el més destacat, és el que es genera al final de la

variant, al punt on s’entronca amb l’actual carretera. Aquí, es genera un desmunt en la

calçada esquerre, seguit d’un terraplè en la dreta. El primer, es genera per l’excavació

del promontori rocós existent a la sortida est de la població. El segon, es genera pocs

metres més endavant i implica la creació d’un terraplè que domina sobre la vall del riu

de Vallverd.

6.3.2.1. IMPACTE ID3: Canvis morfològics del terreny


� Excavacions, explotació d’abocadors i préstecs, terraplenat i estesa de terres.


Tota la franja compresa pel traçat i zones on s’explotin préstecs, abocadors i aplecs

provisionals de terres.


Disminució de la qualitat paisatgística, alteracions en la qualitat de l’aire i en la

qualitat acústica del medi, afeccions a la vegetació, afeccions a la fauna, a la

parcel·lació, els usos del sòl i el planejament.

� DESCRIPCIÓ:

Quant a l’alteració de la geomorfologia, cal destacar en ambdues alternatives els

desmunts que es generen en diferents punts quilomètrics. Com s’ha comentat, els

més desacatats, al final de la variant, son relativament poc visibles des de la major

part d’observadors, representats principalment pel poble del Sarral.


18



Intensitat Notable Notable

Signe Negatiu Negatiu

Incidència Directa Directa

Sistema actiu Simple Simple


Persistència Permanent Permanent

Reversibilitat Irreversible Irreversible

Recuperabilitat Irrecuperable Irrecuperable

Periodicitat - -

Manifestació Continu Continu

Valoració qualitativa 6 6

Judici sobre l'impacte Sever Sever


� Caldrà realitzar un pla de gestió de terres que hauria de tenir en

consideració tant els excedents d’altres obres, com préstecs o pedreres i

graveres.

� S’utilitzaran com a abocadors antigues pedreres, zones degradades o

per restaurar, excloent d’aquests espais la Pedrera del Sarral pel fet

d’ésser un espai catalogat.

� En cas d’establir-se abocadors i/o préstecs propis de l’obra, requeriran

l’autorització corresponent a la legislació vigent i els corresponents

projectes d’explotació i restauració aprovats per l’organisme competent.

En aquest sentit, en l’estudi informatiu es proposen unes zones de préstec al marge esquerre del Riu de Vallverd, que ambientalment

serien favorables en el sentit que es troben fora dels espais protegits i estan integrades per espais agrícoles.

� Els pendents dels talussos han de projectar-se atenent els següents

criteris: minimitzar l’impacte paisatgístic, atenent a l’orientació, grau

d’alteració del material i a l’ocupació. En cas de modificació dels pendents i

tipologies de talussos en el projecte constructiu caldria revaluar l’impacte

provocat així com les seves mesures correctores. En aquest sentit, s’ha

previst que tots ells tinguin pendents 3H:2V, això facilitarà notablement la

seva integració paisatgística.

� Restauració dels talussos afavorint la seva integració al paisatge i restitució

de la circulació superficial d’aigües per evitar erosions, control d’erosió i

revegetació. Per a aquest fi es proposa basar-se amb les característiques

pròpies, en quan a pendent i tipologia de la vegetació, dels talussos

existents en aquests moments en l’àmbit del projecte. (Veure imatge

següent).


19

Figura 2. Talús vegetat amb comunitats herbàcies pròpies de la zona. Les alternatives plantejades travessen longitudinalment aquest punt (en l’eix vertical de la imatge), a cavall de les últimes terrasses agrícoles i la base del talús. S’observa també l’antena de telecomunicacions, a la dreta de la imatge.

6.4. Hidrologia

Impactes sobre la hidrologia

6.4.1. Descripció

Els impactes sobre la hidrologia es produeixen quan el traçat de la via projectada

transcorre a una distància tal que les accions de l’obra i / o el funcionament d’aquesta

poden alterar les qualitats fisicoquímiques dels curosos fluvials. En quan al tipus de

relació que es pot establir entre la infraestructura i el curs fluvial, es poden distingir dos

casos generals: quan es produeix creuament del curs fluvial i quan el traçat segueix en

paral·lel el curs.

En el present estudi es donen ambdós casos. Així, en primer lloc, en un punt proper al

PK inicial, es creua el riu de la Salada en el tram 1 i el riu de Vallverd en el tram 3.Per altre banda, a l’altre extrem de la variant, aquesta transcorre en paral·lel i molt

propera al riu de Vallverd, sense però interceptar-lo en cap moment.

A part d’aquests elements principals, el traçat de la variant creua alguns drenatges de

poc rellevància, en el sentit, que la seva conca és de dimensions molt reduïdes.

El disseny i execució de l’obra s’ha de realitzar de manera que es minimitzi el risc

d’afecció a aquests dos cursos fluvials. Per això, els encreuaments amb els torrents i

les zones molt properes als cursos principals són les zones crítiques. En el present

estudi, en les dues alternatives, el contacte amb aquests dos rius és similar, encara

que pot haver-hi matisos en el grau d’afecció.

A continuació es fa una descripció dels principals impactes que el projecte pot tenir

sobre les aigües. Els efectes, en aquesta secció, s’han analitzat des del punt de vista

físic. No s’ha analitzat l’impacte sobre els ecosistemes fluvials, ja que els efectes sobre

la fauna i la vegetació s’han analitzat en d’altres seccions. De tota manera cal tenir

present en tot moment que aquests tres elements (aigua, flora i fauna) són

indissociables i que, a la pràctica, la preservació de l’interès i recursos dels rius i

torrents està lligada a la conservació del seu conjunt d’elements.


20

Un altre aspecte important a l’hora d’analitzar qualsevol impacte sobre la hidrologia és

tenir present que les aigües superficials es desplacen i, per tant, que els efectes d’un

impacte negatiu no només es detecten a l’origen, sinó que es poden desplaçar aigües

avall i afectar una àrea molt més extensa.

Els principals riscos identificats consisteixen en la contaminació i la intercepció física

dels cursos fluvials. La contaminació pot ser deguda tant a la mobilització de

sediments i sòls com de contaminants d’origen antròpic. També s’avalua el possible

increment de cabal que pot resultar de modificar els cursos d’aigua, i ajuntar-los

prèviament al seu actual punt d’unió. D’aquesta manera zones de la xarxa fluvial

poden ser modificades del seu funcionament actual, i crear problemes aigües avall del

creuament amb la infraestructura. Aquesta última situació no es produeix en les

alternatives considerades en el present Estudi Informatiu.

A continuació es fa una breu ressenya de les accions del projecte constructiu que poden

afectar aquest medi:

� Fase d’obres

- Instal·lacions: l’afecció sobre els sistemes hidrològics produïts per les instal·lacions de

manteniment de la maquinària consisteixen en possibles abocaments (accidentals o

no) d’olis i altres substàncies tòxiques (que poden afectar els sistemes superficials o

subterranis).

- Esbrossada i tala d’arbres: aquestes tasques poden comportar l’abocament a les

lleres de terres i restes vegetals. Les restes vegetals poden interceptar el flux d’aigua,

especialment durant fortes tempestes, ésser arrossegades aigües avall i originar taps

en determinades infraestructures, amb el conseqüent risc d’inundació que això

comporta. Per altra banda, l’abocament anormalment elevat de restes vegetals als

cursos d’aigua pot provocar canvis en els fluxos de matèria orgànica i induir canvis en

els ecosistemes lligats a les aigües. Més greu, però, pot resultar l’abocament directe o

indirecte (producte de l’erosió a les zones esbrossades) de terres als cursos fluvials.

Aquests abocaments alteren el microrelleu de la llera, eliminant l’hàbitat de

nombrosos invertebrats aquàtics, zones de posta de vertebrats (peixos, amfibis) i

invertebrats i d’arrelament i colonització de macròfits i altres vegetals. A més, aquest

procés erosiu pot acabar afectant zones baixes o allunyades de l’origen de l’erosió.

L’acumulació de material a les lleres també comporta un risc d’inundacions puntuals

durant episodis de pluges abundants, força comunes a la zona.

- Accions que suposen moviment de terres: esbrossada, decapatge, excavacions,

estesa de terres i material d’abocadors i préstecs. Aquestes accions poden originar la

caiguda de materials sòlids sobre els cursos d’aigua, amb les conseqüències abans

esmentades i la contaminació per sòlids en suspensió. En els casos en què els

cabals són menys importants les acumulacions de materials dins les lleres poden

representar l’eliminació o modificació important del curs d’aigua.

- Cimentacions: les cimentacions en les lleres o punts propers comporten un risc de

contaminació temporal que ha de ser neutralitzat mitjançant l’aplicació de mesures

correctores.

- Construcció de les obres de fàbrica i drenatge: l’efecte negatiu que pugui tenir la

construcció d’una obra de fàbrica i/o drenatge sobre la hidrologia es deu bàsicament

a la interrupció del curs de l’aigua i a la utilització de materials potencialment tòxics

dins la llera.

- Trànsit de maquinària. El moviment constant de vehicles pesants en l’obra i els seus

entorns pot produir afeccions significatives sobre els cursos fluvials existents sinó es

dissenya una xarxa de camins d’obra que eviti al màxim el creuament de cursos

fluvials.


- Risc que les aigües d’escolament superficial netegin el ferm de contaminants

(d’hidrocarburs, olis, metalls pesats, etc.) i els condueixin als cursos fluvials. Això

es pot agreujar quan hi ha hagut un període relativament llarg sense pluja, perquè

quan es produeix una precipitació moderada o intensa, la primera emissió d’aigües

pluvials (la primera neteja del ferm) acostuma a portar una elevada concentració de

contaminants. Un altre risc que cal tenir en compte és el de vessament de grans

quantitats de productes tòxics a causa d’un accident.


21

- Increment de l’escorriment superficial a causa de la impermeabilització del territori

que suposa una carretera. Aquest efecte pot provocar l’augment dels cabals punta

aigües avall amb el consegüent augment del risc d’inundació i l’erosió de les lleres.

Aquest efecte pot veure’s incrementat si per estalviar obres de drenatge s’ajunten

abans d’hora dos cursos fluvials provocant un increment de cabals punta i erosió

en un tram d’algun dels cursos fluvials.

A continuació es presenta una descripció dels principals elements de cada alternativa

que poden resultar d’interès per avaluar el possible efecte sobre les aigües:

Afeccions sobre hidrologia superficial en ambdues alternatives en estudi:

Com s’ha comentat, els punts més crítics en aquest aspecte son, per una banda, el

creuament del riu de la Salada i el riu de Vallverd a l’inici del recorregut, i per l’altre, la

proximitat del traçat a la llera del riu de Vallverd (uns 60 m). Tant un punt com l’altre es

donen en ambdues alternatives, de manera que es pot afirmar que les diferències en les

afeccions que es puguin donar sobre la hidrologia superficial, en una i altre alternativa

son mínimes, per no dir inexistents en determinats casos.

Característiques d’aquests punts crítics

Tots el creuaments i aproximacions a cursos fluvials son considerats punts crítics on s’ha

d’extremar les precaucions. En aquest sentit, en el present estudi es detecten els

següents:

� Creuament Riera de la Salada. Aquest és doble, ja que és creuat per dos ramals.

� Creuament del Riu de Vallverd pel tram 3.

� Aproximació al marge dret del riu de Vallverd. Aquest es considera de menor risc

donada la distància al riu, existint a més una terrassa fluvial amb usos

agropecuaris entre la carretera que es projecta i el riu.

� Creuament drenatge innominat. Es tracta d’un drenatge de dimensions molt

reduïdes (el drenatge té 170 m des del seu naixement fins el punt de tall) fet pel

qual es considera un punt poc rellevant que únicament s’haurà de resoldre amb la

corresponent OD.

El creuament de la riera de la Salada i el creuament del riu de Vallverd, es consideren

punts crítics rellevants dons els dos cursos fluvials tenen una entitat significativa com per

ser tinguts molt en compte, tant des del punt de vista hidràulic com des del punt de vista

del seu valor ambiental.

A continuació es descriuen, mitjançant fitxes, els dos principals punts crítics considerats:


22

Curs fluvial PK Tipus de contacte Existència de cimentacions a la llera

Riu de la Salada PK pròxim a 0 Creuament d’una amplada de 35 m. L’obra de fàbrica no té pilars ni cap altre element dins la llera

del riu.

Parts del medi fluvial ocupades (Zona fluvial sistema hídric, zona inundable

Característiques del Congost fluvial Característiques generals dels factors biòtics

Els estreps del viaducte estan a 35 m entre ells.

L’alçada lliure del viaducte és de 4,15 m. Els estreps

reposen en la zona inundable, en la terrassa superior

que limita amb les terrenys agrícoles adjacents

ocupats pel cultiu de la vinya.

En aquest punt la riera de la salada transcorre

pel fons d’un petit congost, d’entre 4 i 8 m de

profunditat respecte les terrasses agrícoles

adjacents i d’uns 6 m d’ample.

El nou creuament és annex al ja existent, anomenat Pont del Gorg d’en Blanc. En el punt on es creu el

riu, el recobriment vegetal és del 100% i aquest és integrat per un canyissar (Phragmites australis) al

fons del riu, alguns matollars dispersos en els talussos, bàsicament esbarzer (Rubus ulmifolius) així

com oms de rebrot (Ulmus minor). En aquest punt la làmina d’aigua és intermitent tant en l’espai com

en el temps, de manera que la fauna present és d’aquell tipus que no té uns lligams estrictes amb la

presència d’aigua.


23

Curs fluvial PK Tipus de contacte Existència de cimentacions a la llera

Riu de Vallverd Tram 3. Pk 0+500 Creuament en un punt on el congost

fluvial té una amplada d’uns 50-60 m.

L’obra de fàbrica té els estreps i pilars interrmitjos

fora de la Q500.

Parts del medi fluvial ocupades (Zona fluvial sistema hídric, zona inundable

Característiques del Congost fluvial Característiques generals dels factors biòtics

Atenent als plànols d’inundabilitat en la situació

actual, els estreps i els pilars son fora de la zona

fluvial, el sistema hídric i la zona inundable.

S’ha cercat el punt del riu de Vallverd on el

congost fluvial és més estret i profund. Amb això

s’aconsegueix, a part de complir amb els

aspectes hidràulics, evitar l’afecció als hàbitats

fluvials.

En aquest punt la cobertura vegetal dominant en la zona de la ribera és el matollar de

ribera dominat per espècies arbustives tals com el Rubus ulmifolius, alguns peus de Salix

sp, i sobretot espècies invasores com l’Arundo donax. En la riba es detecten taques de

Typha sp i Phragmites australis. En l’estrat arbori, es detecten rebrots d’Ulmus minor i

algun peu de Populus alba i Populus nigra.


24

6.4.2. Valoració dels impactes sobre la hidrologia

6.4.2.1. IMPACTE ID4: Risc de contaminació per abocaments als cursos d’aigua.


�

� Les accions que poden produir l’abocament de substàncies tòxiques als cursos

d’aigua són les instal·lacions, cimentacions, pavimentació i ferms, obres de

drenatge i de fàbrica, trànsit de maquinària, trànsit en fase d’explotació.


Cursos d’aigua que creuen els traçats estudiats o que es troben propers i/o amb

una cota inferior a la de la carretera, etc. Es valora el nombre de rieres, torrents i

rius afectats, ja que com més n’hi ha més possibilitats d’afecció hi ha. S’ha de ser

especialment prudent en de creuament de cursos fluvials. Es tracta d’una acció

que s’haurà de conduir amb una elevada prudència i seguint uns protocols

prèviament dissenyats que permetin de reduir el risc al mínim.


Contaminació del sòl; afecció a la vegetació; afecció als aqüífers; afecció a la

fauna.

� DESCRIPCIÓ:

L'abocament incontrolat d'olis i hidrocarburs i de qualsevol altra substància o

producte del funcionament i manteniment de la maquinària, restes de materials

utilitzats en els treballs de pavimentació i pintat, així com les aigües residuals de

l’obra, poden anar a parar als sistemes de drenatge, contaminant les aigües

superficials i subterrànies, així com el sòl.

Les accions descrites poden provocar amb certa facilitat la mobilització de

partícules sòlides cap als cursos fluvials interceptats per les obres i el posterior

arrossegament aigües avall, amb la conseqüent modificació de les condicions

topogràfiques de la llera i d’altres paràmetres. Aquests canvis poden afectar les

poblacions faunístiques i florístiques associades als ecosistemes fluvials.

L’increment de sòlids en suspensió a les aigües perjudica els organismes filtradors,

i dificulta l’arribada de llum a tota la columna d’aigua, fet que indirectament en fa

baixar la concentració d’oxigen. També poden reblir la llera en el cas de les rieres

estacionals i amb elevada capacitat d’infiltració.

El major perill es concentra durant la fase d’obres ja que és precisament durant

aquest període quan es creen talussos i terraplens, es fan les esbrossades, hi ha

abundant maquinària per la zona, etc. El perill que les obres poden representar en

cada tram dependrà del nombre de cursos interceptats, la proximitat als cursos

principals, del pendent del terreny, la quantitat i dimensions de terraplens i talussos.

Tot i que alguns dels cursos interceptats són temporals o fins i tot només són

drenatges, l’acumulació de sediments i tòxics pot ser ràpidament conduïda als

cursos fluvials més importants i valuosos.

En la valoració dels impactes de contaminació per abocament de materials tòxics o

sòlids en suspensió s’ha tingut en compte tant la proximitat del nou traçat als

principals cursos d’aigua com el nombre de cursos creuats i la seva importància.


25

Alternatives 1 i 2

Les diferències entre ambdues alternatives son mínimes ja que tant en el

creuament de la Riera de la Salada com el del Riu de Vallverd tenen les mateixes

característiques.



Intensitat Notable Signe Negatiu

Incidència Directa



Persistència Temporal

Reversibilitat Reversible


Periodicitat -

Manifestació Continu

Valoració

qualitativa 3 3

Judici sobre l'impacte Moderat Moderat


Mesures per minimitzar els abocaments tòxics

- Exercir un control exhaustiu dels manteniments de maquinària, prohibint

l'abocament d'olis i hidrocarburs sobre qualsevol punt.

- Els residus procedents dels manteniments de maquinària s'hauran d’evacuar

de la zona de treball en dipòsits estancs i tractar-los segons la normativa

vigent.

- Prohibir l’abocament de les aigües de neteja de les diferents instal·lacions

auxiliars (plantes de formigó i aglomerat, bituminoses, etc.) a qualsevol punt

de l’entorn.

- Prohibir la neteja de la maquinària en qualsevol curs fluvial.

- Prohibir l’abocament de mescles bituminoses als talussos i zones del voltant

de la traça.

- Ubicació de les instal·lacions d’obra lluny dels cursos d’aigua.

- Als parcs de maquinària s’establirà un sistema de recollida de líquids que

impedeixi l’abocament a l’exterior de substàncies contaminants.

- Delimitació estricta dels cursos d’aigua afectats, prèvia presentació d’un pla

de treballs que justifiqui aquesta ocupació.

- Establiment de passos provisionals sobre les lleres mitjançant tubs

dimensionats adequadament per als cabals convencionals i, si s’escau, amb

guals per a les torrentades. Abans de l’inici de les obres es presentarà un pla

de treballs que justifiqui la necessitat dels passos esmentats.

- S’haurà de preveure l’existència a l’obra de materials absorbents

d’hidrocarburs d’acció ràpida, per utilitzar en cas d’abocaments i accidents.

Aquests materials s’utilitzaran tant en cas d’abocaments al sòl com a

qualsevol curs d’aigua.

Mesures correctores per minimitzar els abocaments de sòlids

- Minimitzar les interferències amb els cursos d’aigua.

- S’hauran de restaurar els marges i llera dels torrents una vegada acabades

les obres de construcció de les obres de fàbrica. Aquesta restauració haurà de

deixar els torrents amb les mateixes característiques que tenien inicialment

(en especial referència pel que fa a les amplades dels llits de circulació

ordinària i diferents nivells de crescudes).


26

- Donat el caràcter irregular i intermitent d’alguns torrents, s’hauran

d’interrompre les operacions de construcció de les OD en èpoques de fortes

pluges.

- En cas de caiguda massiva de material dins dels torrents i cursos d’aigua

sense cabal, s’haurà d’extreure per tal d’evitar problemes d’arrossegament de

material en èpoques de fortes pluges.

- Durant la fase de moviment de terres es prendran mesures per tal d’evitar la

pèrdua de sòl en cas de pluja, com per exemple instal·lar trampes de

sediments a les aigües d’escorriment superficial de l’obra. A més, en tots els

cursos d’aigua i torrenteres es farà un manteniment intens durant tota

l’execució de les obres per evitar que s’acumuli material susceptible de

generar sòlids en suspensió.

- Caldrà revegetar els talussos immediatament després de la seva execució per

tal de minimitzar els riscos de contaminació de les aigües superficials per

sòlids en suspensió.

6.4.2.2. IMPACTE ID5. Intercepció de torrents, cursos fluvials i drenatges


� Les accions que poden afavorir l’aportació de sòlids als cursos d’aigua són

l’esbrossada i tala d'arbres; decapatge; excavacions; explotació d’abocadors i

préstecs; terraplenat i estesa de terres, obres de drenatge i de fàbrica; obertura de

camins d’obra.


Tots els torrents, rius, recs, drenatges i fondalades que el traçat de la carretera

creua. Aquest són bàsicament:

� El riu de la Salada

� El riu de Vallverd

� Els diferents drenatges locals existents.


Risc d’inundació, afecció a la vegetació; afecció a la fauna.

� DESCRIPCIÓ:

Tal com s’ha descrit, l’àmbit d’estudi presenta dos cursos fluvials principals que de

diferent manera poden veure’s afectats d’alguna forma per les obres de la nova

variant així com també, en menor mesura, pel seu funcionament un cop aquesta

estigui oberta al trànsit.

En la valoració dels impactes produïts per la intercepció de cursos fluvials i

drenatges és essencial la tipologia de contacte que s’estableix amb el curs. Així, en

general és probable un major risc d’afecció quan el curs en qüestió es creuat per la

infraestructura, més que no pas quan aquesta transcorre en paral·lel a aquest.

Dins els casos en què el contacte s’estableix per creuament, les possibles

afeccions son diferents segons si aquest té lloc mitjançant drenatge (OD), o

viaducte amb o sense pilars etc. En els casos en què els cursos d’aigua se

superen mitjançant obres de drenatge, l’ocupació de la llera és important tant

durant la fase d’obra com durant la fase d’explotació. Aquesta ocupació

representa, des de molts punts de vista, una reducció important de la continuïtat

del curs fluvial, a part, és clar, de representar un risc per a les funcions de drenatge

natural de l’entorn i un risc d’inundació. No obstant, en el present cas es pot dir que

les dos únics curos fluvials pròpiament dits son creuats amb OF, les

característiques de les quals es resumeixen en la taula següent:


27

Curs fluvial Pk tall Tram Tipus creuament Secció / característiques

2 creuaments al Riu de la Salada

0+300 Tram 1. Eix 1 Tram 1 Eix 2

OF (viaducte) Son dos creuaments adjacents, a 50 l’un de l’altre, en el punt on abans n’hi havia un.

Riu de Vallverd 0+500 Tram 3. Eix 13

OF (viaducte) Un creuament.

Torrentera 2+654 (Alt 1) 2+700 (Alt 2) Tram 2. Eix 1

OD: marc de 2X2 Creuament d’una torrentera que neix uns 200 m aigües amunt.

Taula 6. Alternativa 1. Característiques dels creuaments fluvials més rellevants per ambdues alternatives

Durant la fase de construcció poden donar-se obstruccions en els trams de nova

construcció, i on s’hagin de construir camins d’accés. Això es pot solucionar

construint drenatges provisionals perquè la maquinària pugui passar per sobre de

l’aigua.

En aquest cas l’indret de major risc, serà probablement el creuament del riu de la

Salada ja que és doble i en un punt on el congost fluvial no es tant profund com el

creuament únic del riu de Vallverd.

Per últim, cal esmentar els diferents drenatges transversals que es creuen al llarg

de la nova infraestructura, dels quals el més rellevant és el que es troba al final de

la variant. En tot cas, tots ells son drenatges de reduïdes dimensions que seran

resolts mitjançant OD dimensionades d’acord amb la magnitud de la seva conca.



Intensitat Notable Signe Negatiu

Incidència Directe



Persistència Temporal/Permanent



Periodicitat Aparició irregular


Valoració

qualitativa 5 5

Judici sobre l'impacte Moderat alt Moderat alt


- Realització de les operacions de construcció de les obres de drenatge fora de

l’època de pluges.

- Realització d’un seguiment estricte de les condicions de les lleres dels cursos

fluvials; s’evitarà la circulació de maquinària, acumulació de material o

qualsevol altra actuació que trenqui o afecti la seva continuïtat més enllà del

que sigui estrictament necessari.

- Renaturalització dels recs desviats.

- Delimitació estricta dels cursos d’aigua afectats, prèvia presentació d’un pla

de treballs que justifiqui aquesta ocupació.

- Les obres de drenatge, petits endegaments o qualsevol altra intervenció a la

llera del riu haurà de respectar al màxim les condicions inicials dels torrents:


28

amplada dels diferents llits de circulació ordinària i de crescudes, materials,

sinuositat dels diferents llits, bandes de vegetació de ribera, comunicació entre

la circulació superficial i la subterrània, petites illes i qualsevol altre factor que

pugui influir en la dinàmica fluvial. Tot plegat amb especial incidència als

cursos més importants i zones de pas de fauna.

- Construcció de drenatges provisionals en els casos d’obertura de nou traçat

per tal d’evitar que la maquinària passi directament sobre els cursos fluvials.

- Vigilar i impedir que els aplecs de terra (temporals o definitius) no es dipositin

sobre cap curs fluvial i drenatge.

- Com a tècnica constructiva, s’ha de desestimar la utilització de cap tècnica

que impliqui l’entrada de maquinària o qualsevol tipus d’ocupació de la zona

d’aigües permanents.

6.4.2.3. IMPACTE ID6. Risc d’increment de cabals punta i erosió a les lleres


Compactació i pavimentació del territori, obres de drenatge i de fàbrica.


Tots els torrents, rius, recs, aigües avall del traçat de la carretera.


Augment del risc d’inundació i taxes d’erosió, efectes sobre el règim de cabals i la

vegetació i la fauna associada a cursos d’aigua. També es poden veure afectats

els usos del sòl, la parcel·lació i el planejament.

� DESCRIPCIÓ:

La impermeabilització del territori que suposa la construcció d’una carretera fa que

disminueixin els temps de concentració de les subconques, de manera que

augmenten els cabals punta dels recs i rieres de la zona. Això provoca, a igual

precipitació un major risc d’inundació i un major potencial erosiu de l’aigua a les

lleres. D’altra banda el desviament de torrents per estalviar una OD pot provocar

que durant el tram fins al punt d’unió actual es donin cabals molt superiors als que

es podrien donar en la situació anterior, podent provocar el desbordament.

Així doncs, el principal impacte que podem trobar és l’increment de cabals per una

obra de drenatge, tant aigües amunt com aigües avall. En aquest cas i segons les

dades que ha proporcionat l’empresa encarregada de la redacció de l’Estudi

Informatiu, les obres de drenatge s’han dimensionat seguint els criteris de l’Agència

Catalana de l’Aigua de manera que entenem que no han de suposar una variació

considerable en quant a cabals. L’Estudi Informatiu dóna solució a tots els cursos

fluvials.

Tampoc s’ha detectat en l’Estudi Informatiu cap desviament de rieres o torrents o

algun altre curs, abans de creuar el traçat, de manera que no es considera que

existeixi aquest problema. Així doncs tenint en compte els dimensionats de les

obres de drenatge i considerant que no s’ajunten prematurament, s’ha considerat

aquest impacte com a compatible.


29



- Tenir en compte aquest aspecte en cas que es produeixen modificacions en el

projecte constructiu.

6.4.2.4. IMPACTE ID7. Risc d’afecció a l’aqüífer


Instal·lacions, excavacions, cimentacions, pavimentació i ferms, construcció

d’obres de drenatge i d’obres de fàbrica, obertura de camins d’obra i trànsit en fase

d’explotació.

�

� INDRET D’AFECCIÓ:

Cursos d’aigua que creuen els traçats estudiats. Aqüífers de les planes al·luvials.


Contaminació del sòl; afecció a la població que consumeix aigua de l’aqüífer, a la

vegetació, afecció a la fauna, als usos del sòl.

� DESCRIPCIÓ:

L'abocament incontrolat d'olis i hidrocarburs i de qualsevol altra substància

producte del funcionament i manteniment de la maquinària, restes de materials

utilitzats en els treballs de pavimentació i pintat, així com les aigües residuals de

l’obra, poden anar a parar als sistemes de drenatge, contaminant les aigües

superficials i subterrànies, així com el sòl. Això mateix es podria produir a més llarg

termini a causa de l’acumulació d’olis i d’altres materials sobre la carretera i que les

pluges farien circular pels drenatges.

Les obres de fàbrica, en funció de la seva situació i forma (tant les excavacions

com les fonamentacions) poden interceptar els aqüífers. Les estructures de suport

de les obres de fàbrica es fan cada vegada més lleugeres i amb materials més

resistents. Conseqüentment, les pròpies fonamentacions i excavacions tenen una

secció cada vegada més petita, contribuint a minimitzar l’efecte pantalla.

La zona per on discorre el traçat de la carretera és important des del punt de vista

hidrogeològic. Tanmateix, no es considera que la contaminació pugui ser

significativament major respecte de les condicions actuals. Els aqüífers superficials

es recarreguen mitjançant els grans rius i serien els més vulnerables si hi hagués

un abocament massiu accidental de productes tòxics, com ara podria ser possible

en el cas que s’accidentés un camió cisterna.

Pel que fa a la contaminació difusa, portada principalment per les aigües

d’escorriment superficial de la carretera no és menyspreable, però tampoc es

preveu que sigui significativament més important que la que es produeix en

l’actualitat.

D’acord amb tot el que s’ha comentat fins ara la magnitud d’aquest impacte es

considera poc important.

Caracterització Alternatives 1 i 2

Intensitat Mínim

Signe Negatiu

Incidència Directa



Persistència Permanent



Periodicitat Aparició irregular


Valoració qualitativa 1

Judici sobre l'impacte Compatible


30



Intensitat Mínim MínimSigne Negatiu Negatiu

Incidència Directa Directa

Sistema actiu Acumulatiu Acumulatiu


Persistència Permanent Permanent

Reversibilitat Reversible Reversible

Recuperabilitat Irrecuperable Irrecuperable

Periodicitat Aparició irregular Aparició irregular

Manifestació Contínua Contínua

Valoració qualitativa 2 2 Judici sobre l'impacte Moderat baix Moderat baix


- Ubicació de la maquinària en zones impermeabilitzades i amb sistema de

recollida dels drenatges. S’haurà de seleccionar un lloc adient per instal·lar el

parc de maquinària.

- Exercir un control exhaustiu dels manteniments de maquinària, prohibint

l'abocament d'olis i hidrocarburs sobre qualsevol punt.

- Els residus procedents dels manteniments de maquinària s’hauran d’evacuar

de la zona de treball en dipòsits estancs i tractar-los segons la normativa

vigent.

- Prohibir l’abocament de les aigües de neteja de les diferents instal·lacions

auxiliars (plantes de formigó i aglomerat, bituminoses, etc.) a qualsevol punt

de l’entorn.

- Prohibir la neteja de la maquinària en cap curs fluvial.

- Prohibir l’abocament de mescles bituminoses als talussos i zones del voltant

de la traça.

- Ubicació de les instal·lacions d’obra lluny dels cursos d’aigua.

- Pavimentació dels parcs de maquinària i establiment d’un sistema de recollida

de líquids que impedeixi l’abocament a l’exterior de substàncies contaminants.

- Delimitació estricta dels cursos d’aigua afectats, prèvia presentació d’un pla de

treballs que justifiqui aquesta ocupació.

- Establiment de passos provisionals sobre les lleres mitjançant tubs

dimensionats adequadament per als cabals convencionals i, si s’escau, amb

guals per a les torrentades. Abans de l’inici de les obres es presentarà un pla

de treballs que justifiqui la necessitat dels passos esmentats.

- S’haurà de preveure l’existència a l’obra de materials absorbents

d’hidrocarburs d’acció ràpida, per utilitzar en cas d’abocaments i accidents.

Aquests materials s’utilitzaran tant en cas d’abocaments al sòl com al riu.

- Dissenyar les obres de fàbrica que afectin els aqüífers de forma que l’efecte

pantalla sigui mínim (preferentment fonamentacions amb micropilons i

estructures de suport amb formigó d’alta resistència).

- Els traçats que creuen zones de plana al·luvial, i vagin en terraplè, hauran

de tenir un pedraplè amb drenatge francès per tal de permetre el flux

d’aigua.

6.5. Sòls

Impactes sobre els sòls

6.5.1. Descripció

L’afecció al medi edàfic ve donada bàsicament per la destrucció directa del sòl del terreny

afectat, fruit de la realització de les obres i que afecta a la zona d’ocupació de la mateixa

obra i del futur traçat de la carretera. Però també s’entén per afecció al medi edàfic el risc

de contam

PART III IDENTIFICACIÓ, DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES · TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL,...

Documents

Transcript of PART III IDENTIFICACIÓ, DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES · TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL,...