PDU Entorn C-17

Plans Directors Urbanístics a l’àmbit metropolità de Barcelona

RECONVERSIÓ DE LA C-17_2on Exercici_ Proposta a partir de l’esquema estratègic

MASTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS. Edició 2010-2011. PROJECTE FINAL. Curs 2010-2011

Grup 1: Rafael Criado, Arq.Saül Garreta , Arq.Conchita Martinez , Arq.Eufemia Moreno, Dret

Tutor: Josep Maria Carrera

PLA

DIR

ECTO

R U

RBAN

ÍSTI

C R

ECO

NVE

RSIÓ

DE

LA C

-17






EL T

RAÇA

T D

E LA

C-1

7 AC

TUAL

i L’A

LTER

NAT

IVA

PRO

POSA

DA

PEL

PLÀ

TERR

ITO

RIAL

MET

ROPO

LITÀ

DE

BAR

CELO

NA






ESTA

T AC

TUAL

DE

LA C

-17

VIAT

GE

EN C

OTX

E D

ESD

E LL

IÇÀ

D’A

MU

NT

A M

OLL

ET






LES

DAD

ES E

STAD

ÍSTI

QU

ES E

N E

L TE

RRIT

ORI

POBL

ACIÓ

OCU

PADA

RES

IDEN

T LL

OCS

DE

TREB

ALL

LOCA

LITZ

AT

L’economia de l’àmbit Granollers-Congost es troba fortament influenciada pel municipi de Granollers, que concentra gairebé la meitat de la població amb edat de treballar d’aquest àmbit, i presenta una important especialització en el comerç i en la indústria. A continuació es comenta el treball localitzat i la població resident de les ciutats implicades en la reconversió de la C-17. De l’anàlisi de les dades estadístiques podem observar com per exemple a Mollet del Vallés l’evolució de la població ocupada resident és superior als llocs de treball localitzats, el que indica que el mercat de treball no genera suficients llocs de treball per ocupar tota la població, amb la consegüent augment de la mobilitat obligada. Montmeló és una ciutat amb uns 9.001 habitants amb molta presència del sector de la indústria de serveis i on es troba el circuit de Catalunya, per a curses de fórmula 1. Genera llocs de treball per a gairebé la meitat de la seva població. Lliçà de Vall és una ciutat petita en la qual la presència d’empreses industrials fa que el pes del sector es destaqui en el conjunt dels seus llocs de treball. La indústria ocupa el 40% del cens obrer i només el 20% de la població activa del municipi. Lliçà d’Amunt amb una població de 14.356 habitants és un dels municipis més dispersos i fragmentats del Vallès. Està format per urbanitzacions nascudes del caos posfranquista dels anys setenta que cobreixen els turons, petites barriades i infraestructures que s’escapen per tot el pla. És una població que ha crescut força aquests últims deu anys. Genera a la seva població uns 5.000 llocs de treball en els sectors de la indústria i serveis. S’ha de comentar que és una ciutat que es troba a solament tres quilòmetres de la seva capital, Granollers. Parets del Vallès és un dels centres industrials més important de la comarca. És una població que compta amb una població de 17.805 habitants i la indústria local i els serveis genera una ocupació d’uns 6.000 llocs de treballs. La Llagosta té una població de 13.713 habitants, amb una població ocupada d’uns 5.000 habitants i que treballen sobretot en els sectors de la Indústria i serveis. Bigues i Riells és una ciutat que compta amb 8.664 habitants amb una població ocupada d’unes 3.000 persones en indústria i serveis. La crisi econòmica ha produït que molta població tingui el lloc de treball a fora del poble, cosa que ha potenciat encara més el sector serveis, davant de la davallada dels altres com són la indústria i la construcció. Santa Eulàlia de Ronçana té una població de 6.829 habitants, amb una població ocupada de 3.000, treballant principalment en la indústria i sobretot en serveis.Durant un període d'eufòria econòmica i sense el més mínim control, Santa Eulàlia va començar a esdevenir allò que avui és. Es va iniciar la construcció de torres i xalets a prop del riu Tenes i poc després van començar a aparèixer les primeres urbanitzacions, com Sant Isidre o Can Sabater. Com es pot observar, hi ha molt sòl de qualificació industrial i seria convenient combinar els teixits industrials i terciaris amb el residencial per tal de reequilibrar el territori i evitar la mobilitat obligada de la població activa resident. Així com convindria que el sector privat i públic apostessin per noves activitats econòmiques a l’àmbit i aquestes ciutats deixarien de ser ciutats dormitoris.

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Isidre_%28Santa_Eul%C3%A0lia_de_Ron%C3%A7ana%29&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Can_Sabater_%28Santa_Eul%C3%A0lia_de_Ron%C3%A7ana%29&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Can_Sabater_%28Santa_Eul%C3%A0lia_de_Ron%C3%A7ana%29&action=edit&redlink=1






PLAN

EJAM

ENT

VIG

ENT

Map

a ur

baní

stic

de C

atal

unya






PLAN

EJAM

ENT

VIG

ENT

Pla

Terr

itoria

l Met

ropo

lità

de B

arce

lona






IDEN

TIFI

CACI

Ó D

E S

ECTO

RS P

END

ENTS

DE

DES

NVO

LUPA

MEN

T i

“BU

ITS

URB

ANS”

La oportunitat del polígon Industrial Can Montcau i les empreses que en ell s’han d’implantar: Mango i Biokit

S’interpreta com un “lastre” històric i local, la posició del sòl urbanitzable de Can Montcau, en mig de un sòl qualificat pel PLA Territorial Metropolità de BarcelonaB com a espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari i es proposa protegir-lo i permutar el seu aprofitament dins de l’àmbit de treball en sòls mes adequats per l’ús.

Amb la relocalització de les empreses Mango i Biokit dins de l’entorn de la reconversió de la C-17, ajudaran a revitalitzar-los i a definitivament millorar l’aprofitament de Les noves vies.

Aquesta operació de permuta es justifica amb sols de menys protecció; sols qualificats com espais de Protecció preventiva i espais verds residuals resultants de cessions obligatòries del desenvolupament dels polígons industrials






PRO

POST

A D

’ÀM

BIT

CON

SID

ERAT

PE

R LA

REC

ON

VERS

IÓ D

E LA

C-1

7






PRO

POST

A D

’ORD

ENAC

IÓ_

ESTR

ATEG

IES

PEL

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

ESTRATÈGIES: - Desqualificació del sòl urbanitzable de Can Montcau per integra-ho en l'espai protegit pel seu interes natural- Recolocació de l'aprofitament urbanístic i els usos programats a Can Montcau dins de l'àmbit de la reconversió de la C-17 (proposta d'ubicació entre Can Ninou i l'entorn del circuit- Reconversió de la C-17 en carrer amb implementació d'un tramvia amb dues estacions intermodals als extrems:una a l'estació existent de Parets i un altre a l'estació proposada pel PTMB a Lliçà de Vall- Creació d'un eix verd de connectivitat natural i de lleure entre el Tenes i el Congost. Aquest eix podria recolzar equipaments públics i comercials- Creació d'un vial de vora de companyia de l'eix verd- Dins de la reconversió de la C-17, reconversió dels nusos viaris en places i sutura de les dues bandes de la c-17 amb la perllongació de carrers

PDU Entorn C-17

Documents

Transcript of PDU Entorn C-17