per a famílies amb fi lls adolescents elMercadal · per a famílies amb fi lls adolescents Pàg....

La campanya es va iniciar amb la tradicional encesa de l’enllumenat de Nadal el dia 25 de novembre a la plaça del Mercadal i està orientada a crear un ambient nadalenc que atregui compradors i convidi els ciutadans a passejar per Reus i a fer de la ciutat el seu indret per comprar els regals de les festes. En total, fi ns a 26 carrers de la ciutat gaudeixen

d’il·luminació nadalenca, així com també alguns indrets puntuals del municipi. La campanya fi nalitzarà el dia 8 de gener. Com cada any, l’Ajuntament es fa càrrec del consum elèctric i col·labora en un 20% amb el cost del lloguer i la instal·lació dels motius decoratius, mentre que l’altre 80% restant va a càrrec dels botiguers dels carrers interessats. Pàg. 10-11

elMercadal

Mas Pintat amplia la seva ofertaPrograma per a aquest curs activitats per a famílies amb fi lls adolescents

Pàg. 14

Revisió del POUM Serà un procés participatiu que s’allargarà tot aquest mandat

Pàg. 8

El Parc de Nadal, al TecnoparcSe celebra del 27 de desembre al 4 de gener a la nova Fira de Reus

Pàg. 12-13

Reus és Nadal

Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2011 8a època núm. 1

L’Ajuntament de Reus està present a Twitter (@reus_cat) i a Facebook (Ajuntament de Reus) - www.reus.cat@

Imatge del carrer Monterols amb la decoració nadalenca.

Foto: Xavi Jurio

Aprovades les ordenances de 2012Augmenten per sota la infl ació acumulada els darrers tres anysPàg. 6-7

FiraReus s’estrena al TecnoparcExpro/Reus i Tot Nuvis han posat a prova les noves instal·lacionsPàg. 18-19

Impuls a la Xarxa d’AlimentsL’Ajuntament treballa amb les entitats socials per a una gestió més efi caçPàg. 21

elMercadal 8a època núm. 12

Guàrdia Urbana info.guardiaurbana@reusUrgències 092Comissaria 977 010 092Ofi cina d’Atenció a la Víctima 977 010 092Dipòsit de vehicles 977 010 056Servei de Mobilitat i Circulació 977 010 068

Grup SalutHospital Universitari Sant Joan de Reus 977 310 300Hospital (Urgències) 977 320 424Tanatori (Serveis Funeraris) 977 753 107Cementiri general de Reus 977 341 272

Promoció [email protected] 977 300 003Palau de Fires i Congressos 977 326 363Aparcaments i Mercats (AMERSAM) 977 300 006

Reus Turisme [email protected] cina d’informació turística 902 360 200Gaudí Centre 977 010 670

Medi Ambient [email protected]Àrea de Medi Ambient 977 010 074Aigües de Reus 977 127 019Deixalleria 977 010 212Servei de Recollida de Voluminosos 977 010 010

Arquitectura i Urbanisme [email protected] cina d’Habitatge 977 010 071GUPSA 977 010 870Serveis tècnics 977 010 076 / 075

Via Pública [email protected] Transport 977 300 006Agència del Paisatge Urbà 977 010 669Serveis tècnics 977 010 077Brigades 977 010 060 Hisenda [email protected] d’Atenció al Contribuent (SAIC) 977 010 070

OMIC [email protected] cina Municipal del Consumidor (OMIC) 977 010 050

Sindicatura de Greuges [email protected] Municipal de Greuges 977 010 655

Ensenyament i Política Lingüística [email protected] Mas Carandell 977 010 850Ofi cina Municipal d’Escolarització (OME) 977 010 046

Esport i Lleure [email protected]ó Olímpic Municipal (RELLSA) 977 300 091Piscines Municipals (RELLSA) 977 328 257Estadi Municipal 977 330 020 Benestar [email protected] Socials (Atenció centralitzada) 977 010 034Institut Municipal de Puericultura Dr. Frias 977 010 040Família i Gent Gran 977 010 034Convivència i Immigració 977 010 006

Participació i Ciutadania [email protected] de les Dones 977 010 672Centre Cívic Ponent 977 010 044Centre Cívic Mestral 977 010 039Centre Cívic Llevant 977 010 026Centre Cívic Carrilet 977 010 051Centre Cívic Migjorn 977 010 032Centre Cívic Mas Abelló 977 010 030

Cultura i Joventut [email protected] Central Xavier Amorós 977 010 025Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca 977 010 660Museu d’Art i Història 977 010 662Arxiu Municipal 977 010 054Teatre Bartrina 977 010 658Teatre Fortuny 977 010 657Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) 977 010 665Cal Massó 977 010 064IMAC 977 010 650Casal de Joves 977 010 650

Grups municipalsCiU [email protected] 977 010 081PSC [email protected] 977 010 080PPC [email protected] 977 010 082ARA REUS [email protected] 977 010 083CUP [email protected] 977 010 084

Des de fora de Reus 977 010 010www.reus.cat010

Director: Josep Maria Arias

Redactor en cap: Jordi Salvat

Redacció: Eduard Vallès, Mireia Lacárcel, Jordi Suàrez, Mercè Roig, Gemma Rufi no, Pere López

Fotografi a: Xavi Jurio, Olívia Molet,

Pere Ferré, Niepce, Gemma Rufi no,

Arxiu DCC

Correcció Lingüística Núria Bairaguet

Edita: Ajuntament de Reus

Direcció de Comunicació Corporativa

Pl. del Mercadal 143201 REUS

Tel. 977 010 023Fax. 977 010 213info.comunicacio

@reus.cat www.reus.cat

Tirada:37.500 exemplars

Dipòsit legal:T-928-2003

ISSN:1696-5507

Maquetació i producció:Gabinet de Comunicació

i Relacions Externes del Grup Sagessa

Projecte gràfi c:Ariadna Arbós

Impressió: Rabassa Arts Gràfi ques

Distribució: Distribucions Publicitàries

L’exemplar que teniu a les mans inaugura una nova

etapa d’El Mercadal, la gaseta municipal de l’Ajuntament

de Reus. N’hem renovat el format, el disseny i també la

periodicitat i l’hem feta més adequada a una època com

l’actual, que ha d’estar marcada per l’austeritat i l’efi ciència.

A partir d’ara, podreu trobar El Mercadal a casa vostra

cada tres mesos, però enmig de cada trimestre també es

publicarà una edició digital que us oferirà les principals

informacions municipals d’aquest període i que podreu

consultar a la pàgina web www.reus.cat. Recordeu que

estem oberts als vostres suggeriments i els podeu fer

arribar a [email protected] o a través de les

xarxes socials Facebook i Twitter, on l’Ajuntament de

Reus també està present. ◆

Nota:Si per qualsevol raó no rebeu El Mercadal a la vostra bústia, envieu-nos un correu electrònic, una carta o feu-nos una trucada telefònica

Edició digital:A www.reus.cat trobareu El Mercadal en format PDF i un arxiu històric de tots els números

Una nova etapa d’El Mercadal

serveis

La campanya es va iniciar amb la tradicional encesa de l’enllumenat de Nadal el dia 25 de novembre a la plaça del Mercadal i està orientada a crear un ambient nadalenc que atregui compradors i convidi els ciutadans a passejar per Reus i a fer de la ciutat el seu indret per comprar els regals de les festes. En total, fi ns a 26 carrers de la ciutat gaudeixen

d’il·luminació nadalenca, així com també alguns indrets puntuals del municipi. La campanya fi nalitzarà el dia 8 de gener. Com cada any, l’Ajuntament es fa càrrec del consum elèctric i col·labora en un 20% amb el cost del lloguer i la instal·lació dels motius decoratius, mentre que l’altre 80% restant va a càrrec dels botiguers dels carrers interessats. Pàg. 10-11

elMercadal

Mas Pintat amplia la seva ofertaPrograma per a aquest curs activitats per a famílies amb fi lls adolescents

Pàg. 14

Revisió del POUM Serà un procés participatiu que s’allargarà tot aquest mandatPàg. 8

El Parc de Nadal, al TecnoparcSe celebra del 27 de desembre al 4 de gener a la nova Fira de Reus

Pàg. 12-13

Reus és Nadal

Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2011 8a època núm. 1

L’Ajuntament de Reus està present a Twitter (@reus_cat) i a Facebook (Ajuntament de Reus) - www.reus.cat

@

Imatge del carrer Monterols amb la decoració nadalenca. Foto: Xavi Jurio

Aprovades les ordenances de 2012Augmenten per sota la infl ació acumulada els darrers tres anysPàg. 6-7

FiraReus s’estrena al TecnoparcExpro/Reus i Tot Nuvis han posat a prova les noves

instal·lacionsPàg. 18-19

Impuls a la Xarxa d’AlimentsL’Ajuntament treballa amb les entitats

socials per a una gestió més efi caçPàg. 21

elMercadal 8a època núm. 1 3

ajuntament

S’han complert els sis mesos de la presa de

possessió del nou govern de l’Ajuntament de

Reus, format per Convergència i Unió i el Partit

Popular de Catalunya i encapçalat per Carles

Pellicer. Aquests primers mesos han servit a

aquest nou executiu per prendre les primeres

decisions, destinades a fer front a la difícil

situació de les finances municipals com ajustar

la despesa de les diferents regidories, traslladar

serveis municipals que estaven en espais

de lloguer a edificis propis de l’Ajuntament o

demanar un crèdit a l’Institut de Crèdit Oficial

(ICO) de 4,3 milions d’euros, que ha permès

fer front a pagaments de factures pendents,

sobretot a autònoms i pimes.

Durant aquest primer tram de mandat s’han

traçat les línies bàsiques per potenciar la ciutat

a nivell de promoció econòmica, però també

comercial, turística i cultural, una oferta integral

que atregui nous visitants a la ciutat. Tota

aquesta feina s’ha fet amb una col·laboració

molt estreta amb la iniciativa privada i les

associacions empresarials. En aquests primers

mesos una altra prioritat bàsica del nou

govern han estat els serveis a les persones i

la lluita contra l’atur i també s’ha fet amb la

col·laboració amb entitats socials, com és el cas

de l’impuls de la Xarxa d’Aliments.

Una d’aquestes primeres mesures endegades

pel nou govern va ser posar en marxa el

procés de reestructuració i reformulació

d’INNOVA, que permetrà passar de divuit a

tres empreses municipals (Grup Salut, Grup

Econòmic i Aigües) i reduir el nombre de

consellers. Aquest procés finalitzarà durant el

primer semestre de 2012. La nova estructura

d’INNOVA serà més operativa i eficient,

sobretot per afrontar la situació, a més de

representar l’estalvi de 600.000 euros en el

pressupost municipal de 2012.

El nou govern prioritza l’atenció a les persones i el foment de l’economia

Una imatge dels membres del govern de Reus -només hi manca Hipòlit Monseny- en l’acte de balanç dels primers 100 dies de govern.

Foto: Aj. Reus

Les primeres decisions han estat destinades a fer front a la difícil situació de

les finances municipals


ajuntament

En aquest context que obliga a racionalitzar

les despeses i a fer un esforç d’austeritat

per garantir la màxima qualitat en la

prestació de serveis a la ciutadania, s’han

pres decisions que tenen un impacte

econòmic menor però un valor simbòlic

important. Un exemple d’aquestes

mesures és la decisió del govern de

suprimir els lots tradicionals i l’aperitiu de

celebració conjunta per als treballadors i

treballadores municipals.

El pressupost municipal s’aprovarà el gener

El realisme i la prudència volen ser també

una de les característiques del govern de

Reus i, per aquesta raó i amb el suport

de tots els grups municipals, s’ha decidit

prorrogar els pressupostos de l’Ajuntament

per a aquest 2011 i no presentar el

pressupost per a l’any 2012 fi ns a principis

de l’any vinent. Aquesta decisió és a

conseqüència del darrer procés electoral;

no ha estat possible que el govern de l’Estat

hagi tramitat els seus pressupostos per a

l’any 2012 abans de la fi nalització de l’any

2011. Aquest fet fa que els ingressos que

AlcaldeCarles Pellicer

INNOVA

Regidoria adscrita de Coordinació i Organització

Teresa Gomis

Àrea de Promoció Econòmica

Alicia Alegret

Regidoria de Cultura i JoventutJoaquim Sorio

Regidoria d’Empresa i Ocupació

Pepe Jofré

Regidoria de Partipació i Ciutadania

Àngela Tello

Regidoria de Formació per a la Integració

Montserrat Duch

Regidoria de Convivència i Immigració

Dolors Compte

Regidoria de Família i Gent Gran

Misericòrdia Bonfi ll

Regidoria adscrita de Seguretat

Alicia Alegret

Grup SalutTeresa Gomis

Grup AigüesSebastià Domènech

Grup EconòmicAlicia Alegret

Àrea d’Hisenda i Recursos GeneralsJoaquim Enrech

Àrea d’Arquitectura i Urbanisme

Miquel Domingo

Àrea de Medi Ambient

Marcos Massó

Àrea de Benestar Social

Montserrat Vilella

Àrea d’EsportsSebastià

Domènech

Àrea d’Ensenyament i Política Lingüística

Dolors Sardà

Regidoria de Via Pública

Hipòlit Monseny

El Tecnoparc és una peça bàsica en la cap-

tació d’inversions i per al desenvolupament

econòmic de la ciutat i, per això, aquest

govern oferirà les màximes facilitats a les

empreses que apostin per desenvolupar els

seus projectes a Reus. ◆

ha de calcular l’Ajuntament de Reus per

aquest concepte es trobin, a dia d’avui, amb

un alt grau d’incertesa en no conèixer quina

en serà la determinació.

La comunicació i la transparència són

requisits bàsics d’aquest govern i han

d’implicar receptivitat a les propostes i a

les crítiques, així com capacitat d’autocrítica

i voluntat de rectifi car tot allò que sigui

millorable. Totes les difi cultats, les

ensopegades i els entrebancs que el govern

trobi pel camí han de servir per fer-lo fort

i per canviar, per establir procediments

que ens facin cada dia millors gestors dels

recursos de tots.

La participació de la ciutadania serà

precisament un dels eixos de la revisió

de Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

(POUM), que es durà a terme durant

aquest mandat. Per això s’implementaran

eines que garanteixin aquesta participació

ciutadana. El principal objectiu d’aquest nou

POUM serà la cohesió de la ciutat, acabar-

la de lligar i, alhora, planifi car un Reus

referent a nivell nacional, capaç d’atreure

inversions però també visitants i turistes.

El pressupost municipal per a l’any 2012 es presentarà el gener

esperant el de l’Estat

Organigrama polític. Aj. Reus


ajuntament

Composició del consistori 2011-2015

Carles PellicerAlcalde

CiU

Alicia AlegretPPC

Joaquim EnrechCiU

Marcos Massó PPC

Andreu Martín PSC

Misericòrdia FargasAREUS

Miquel DomingoCiU

Joaquim SorioCiU

Jordi Lamas PSC

Carles SalasPSC

Sebastià DomènechPPC

Àngela TelloCiU

Montserrat DuchPPC

Josep AlluevaPSC

Teresa GomisCiU

Pepe JofréCiU

Misericòrdia BonfillPPC

Misericòrdia Dosaiguas

PSC

David VidalCUP

Montserrat VilellaCiU

M. Dolors ComptePPC

Sandra GuaitaPSC

Jordi CerveraAREUS

Hipòlit MonsenyCiU

M. Dolors SardàCiU

Teresa PallarèsPSC

Rosa GarridoPSC


Les ordenances de l’Ajuntament de Reus per

a l’exercici de 2012 han augmentat de mitjana

un 6%, una xifra per sota de l’increment dels

preus dels últims tres anys. Aquestes ordenan-

ces s’emmarquen en la política de control de la

situació econòmica i financera de l’Ajuntament:

limitar al mínim la càrrega en els contribuents i

reforçar la contenció de la despesa.

L’expedient de modificació d’ordenances fiscals

és el resultat de l’estudi acurat de la situació

econòmica i financera de l’Ajuntament i del

càlcul de les necessitats de finançament per a

l’exercici 2012. L’anàlisi ha constatat un dèficit

de finançament dels serveis municipals en els

darrers exercicis, atès que ni tan sols s’ha apli-

cat l’increment de l’IPC necessari per mantenir

l’equilibri entre ingressos i despeses. Aquesta

situació explica, en part, el desequilibri financer

en què es troba la corporació municipal i en

recomana mesures de correcció.

El govern ha aplicat l’actualització mitjana de

les ordenances del 6%. Aquest increment de la

pressió fiscal, però, es manté uns 3 punts per

sota de l’augment de l’IPC dels darrers dos anys

més el previst per a 2012 (9%).

Eixos principals de l’expedient d’ordenances• L’expedient de modificació d’ordenances

proposa un increment mitjà del 6%.

• Una ordenança es redueix.

• Dotze ordenances es congelen i ni tan sols incrementen l’IPC previst per al 2012.

• Nou ordenances s’actualitzen un 7%, per sota de l’IPC dels darrers anys.

• La taxa de recollida d’escombraries s’incre-menta un 27% per adaptar-se al cost real del servei i a l’amortització de la xarxa de recollida pneumàtica.

• Es mantenen totes les bonificacions i s’augmenta la bonificació per a la domici-liació de l’IBI.

Una ordenança es redueixL’expedient de modificació d’ordenances plan-teja per al 2012 la reducció en un 15% de l’Ordenança d’ocupació de domini públic (ter-rasses, taules i cadires).

Dotze ordenances es congelenUn total de dotze ordenances es congelen, la qual cosa representa una rebaixa de la pressió fiscal, ja que no s’actualitza l’IPC. Com a mesura d’incentiu fiscal a l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball, la proposta de modificació d’ordenances estableix la congelació de tributs lligats a l’activitat econòmica, com són IAE, ICIO, plusvàlua, activi-tats, llicències autotaxis, serveis cartografia, serveis urbanístics, domini públic, empreses de serveis i telefonia i l’aprofitament de béns municipals (parades exteriors del mercat municipal).

Igualment, l’expedient també proposa la congelació de l’impost de vehicles, un dels quals afecta més ciutadans.

Nou ordenances s’actualitzen amb l’IPCAmb caràcter general, es proposa una actualitza-

ció del 7% per a nou ordenances, d’acord amb

l’increment de l’IPC dels darrers anys. Aquestes

són: IBI, servei de grua, expedició de docu-

ments, serveis de cementiri, serveis de Guàrdia

Urbana, guals, recollida d’animals, recollida de

residus comercials i la resta d’aprofitaments de

domini públic. En relació a l’IBI, aquesta actua-

lització suposa una variació de la quota per a un

immoble tipus d’uns 22 euros anuals o d’uns

1,8 euros al mes (de 313 euros l’any a 335).

Una ordenança s’incrementaFinalment, la taxa per al servei de recollida i elimi-

nació d’escombraries creix un 27% per adaptar-se

al cost real del servei (que l’any que ve s’incrementa

en 2 milions d’euros) i a l’amortització de la xarxa

de recollida pneumàtica (amb una inversió d’uns

12 milions d’euros, cosa que ha encarit els cos-

tos del servei). Aquest augment busca l’equilibri

financer del contracte i evitar la disminució signifi-

cativa del servei. Aplicat al rebut d’un pis de menys

de 100 m, l’increment de la taxa es tradueix en un

augment de la quota anual de 95,90 euros a

121,70 (uns 25,8 euros anuals).

BonificacionsL’expedient de modificació d’ordenances fiscals

manté totes les bonificacions en vigor i incre-

menta la bonificació per als contribuents que

domiciliïn l’IBI, que passa del 0,5% al 2,5%.

Per a aquests contribuents, l’augment real de

l’IBI per a l’any vinent serà del 5,5%. D’altra

banda, seguint la política iniciada respecte de

les subvencions, s’ha introduït el requisit d’un

mínim de 2 anys de residència per gaudir de

determinades bonificacions.

hisenda

De cara a l’exercici 2012, dotze ordenances es congelen, nou s’actualitzen amb l’IPC i una s’incrementa

Una imatge del ple ordinari en què es van

aprovar les ordenances municipals per al 2012.

Foto: Aj. Reus


S’actualitzen les ordenances per sota de la inflació dels últims 3 anys


L’Ajuntament rebaixarà un 3% els tributs als contribuents que n’avancin el pagamentL’Ajuntament de Reus aplicarà un descompte

del 3% a tots aquells contribuents que

l’any 2012 s’acullin al pagament avançat de

l’import de tots els rebuts del padró, és a

dir, l’impost de vehicles, l’IBI (urbà i rústic),

la taxa d’escombraries i, també, si escau, les

taxes d’aprofitament de via pública (guals) i

l’IAE. El contribuents que s’acullin al pagament

avançat hauran de sol·licitar-ho abans del 20

de gener a les oficines dels Serveis d’Atenció

i Informació al Contribuent (carrer de Sant

Llorenç, 25).

El pagament es farà el 31 de gener; s’avança 3

mesos al termini de pagament ordinari respecte

dels principals tributs municipals. Reus serà

un dels primers municipis de l’Estat espanyol

L’oficina d’atenció al públic d’AMERSAM i Reus Transport ara també obre els dissabtes

Amb l’objectiu de millorar el servei que ofereixen a la ciutadania, les empreses municipals de transport urbà –Reus Transport– i d’aparcaments i mercats –AMERSAM– ara també obren els dissabtes de 8.00 h a 14.00 h. L’horari d’atenció al públic de les oficines és de dilluns a divendres de 8.00 h a 14.00 h i de 16.00 h a 18.00 h, i ara s’hi afegeixen els matins dels dissabtes.

D’aquesta manera s’amplia el servei que s’ofereix als usuaris de Reus Transport (per fer abonaments de viatges o targetes de bus, entre d’altres) i dels aparcaments públics i les àrees de zona blava d’AMERSAM (per tramitar targetes d’aparcament o anul·lar denúncies de la zona blava, per exemple). Les oficines d’atenció al públic estan situades al mateix edifici del Mercat Central, al segon pis, concretament al carrer de

Sardà i Cailà, sense número. ◆

que aplicarà aquesta mesura de capitalització

d’impostos, prevista a la Llei d’hisendes locals.

La mesura té l’objectiu de rebaixar la pressió

fiscal i, en conseqüència, contribuir a dinamitzar

l’activitat econòmica.

Bonificacions per obrir un negociEl govern ha introduït una segona modificació

en l’expedient d’ordenances que permetrà als

empresaris que vulguin obrir un nou negoci

pagar de manera fraccionada la quota de la

llicència d’obertura de l’activitat, sempre que

la quota de la taxa sigui superior als 600

euros. La modificació fraccionarà el pagament

en tres quotes: la primera, en el moment de

la sol·licitud; la segona, en el moment de

la concessió; i la tercera, quan tingui lloc el

control inicial previ a l’inici de l’activitat, en els

percentatges que s’estableixin a la respectiva

ordenança fiscal.

El rebut mitjà de l’aigua s’incrementa una mitjana de 0,95 euros al mesLa societat municipal Aigües de Reus ha aprovat

un increment mitjà del 6,6% en les tarifes d’aigua

i clavegueram per a l’exercici 2012. Aplicada a

una família tipus de 3 membres, la modificació

comporta un increment del rebut mensual

de 0,95 euros. Les noves tarifes únicament

repercuteixen en el rebut de l’aigua un terç de

l’increment extraordinari dels costos a què Aigües

de Reus haurà de fer front l’any que ve. Aigües

de Reus, assumeix dos terços de l’increment

dels costos amb un esforç extraordinari de

contenció de la despesa i d’optimització dels

recursos. Els comptes de la societat per al 2012

mantindran una partida d’inversions i d’actuacions

a la xarxa d’uns 400.000 euros. També s’inclou

la incorporació d’una tarifa social per a col·lectius

desafavorits: famílies amb tots els membres a

l’atur i abonats que rebin una pensió mínima.

Noves tarifes d’aparcaments i de transport públic urbà per a l’any 2012

hisenda

El consell d’administració de la societat municipal AMERSAM, ara integrada sota el paraigües del Grup Econòmic d’INNOVA, ha aprovat les noves tarifes d’aparcaments i de transport públic urbà per a l’any 2012. La proposta planteja un increment mitjà del preu de l’hora d’aparcament del 3,03% i un augment mitjà de les tarifes del transport públic del 4,08%.

Transport públic urbàLa proposta planteja un increment de 0,10 euros del preu del bitllet senzill de Reus Transport. L’increment mitjà del conjunt de bitllets i abonaments és del 4,08%.

• Bitllet senzill: 1,20 euros (1,10)

• Bitllet aeroport: 2,40 euros (2,20)

• T-10: 7,50 euros (6,15)

• T-Mes: 28 euros (28)

• T-10 SS: 6,50 euros (6,50)

• T-10/30: 6,50 euros. Nova targeta, amb 5 recàrregues de 10 viatges, que cal realitzar en un màxim de 30 dies.

• T-Escolar: 6,50 euros(6,15). Cost subvencionat per l’Ajuntament de Reus.

• T-Jove: 6,50 euros (6,15). El cost està subvencionat per l’Ajuntament de Reus.

• T-Grup: 0,55 euros (0,55)

AparcamentsLa proposta planteja un increment mitjà del 3,03%. Distingeix entre les tarifes dels aparcaments en superfície (amb un increment mitjà del 4,32%) i les dels pàrquings municipals (amb un increment mitjà del 2,69%).

• Aparcaments en superfície. Les noves tarifes per a l’any 2012 proposen incre-ments d’entre 0,05 i 0,10 euros per hora, segons les diferents zones d’aparcament en zona blava. La proposta també planteja un increment d’1 euro (25%) en el preu de l’anul·lació de denúncia, que passa a 5 euros.

•Blava A: 1,80 euros (5,88%)•Blava B: 1,25 euros (6,38%)• Blava C: 1,05 euros (7,69%)•Taronja D: 1,05 euros (7,69%)•Taronja E: 0,81 euros (10,17%)•Groc F: 0,68 euros (-15,63%)•Aparcaments municipals. Es proposen

increments de 0,05 euros per a les primeres tres hores d’aparcament. Tanmateix, es rebaixa 0,15 euros el preu de la quarta hora en pàrquings de la segona corona, i 0,20 euros en el preu de la cinquena hora en pàrquings de la primera corona. El màxim diari, a partir de la sisena hora, es congela en 5 euros a la segona corona i 8 euros en la primera. Aquesta proposta fixa un increment mitjà de les tarifes horàries d’aparcament del 2,69%.



que s’han de marcar aquest objectiu per agilitar-ne l’aprovació definitiva,

que és una competència de la Generalitat de Catalunya.

El regidor d’Urbanisme assenyala que l’objectiu d’aquest nou POUM

serà la compactació i la cohesió de la ciutat i es donarà preferència a la

rehabilitació en les normatives municipals. “Serà un pla menys expansiu,

amb el sòl no urbanitzable com a motor del concepte urbanístic”, explica

Domingo, que aposta per “una V verda” per lligar el territori: “La frontera

entre l’espai urbà i no urbà ha de ser suau i plantegem un cinturó verd

abans d’arribar a les carreteres T-11 i C-14, que són els límits de la ciutat.

Aquests cinturó verd pot ser un aparcament amb una gran presència d’arbrat.”

En aquesta línia, el regidor de Medi Ambient, Marcos Massó, concreta

que “aquest cinturó verd consisteix en un sistema obert que inclou espais

i elements protegits de vàlua patrimonial, espais en expectativa i espais

projectats com a parcs urbans i té, com a principal funció, unir la ciutat

consolidada de manera còmoda i agradable amb el gran espai verd de la

ciutat representat pels espais agrícoles periurbans en sòl no urbanitzable. “

“Al mateix temps, pretén millorar la imatge de les entrades de la ciutat i

integrar-ne la xarxa de barrancs i rieres per tal que deixin de ser espais

degradats i puguin integrar-se en l’espai urbà i esdevenir part de la nova

ciutat, fent de Reus una ciutat millor”, afegeix Massó. ◆

El mandat municipal que acaba de començar té com un dels objectius

principals l’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM).

El primer POUM es va aprovar l’any 1984 i, quinze anys després, se’n

va fer la primera revisió. Els primers treballs per a la segona revisió del

planejament urbanístic de la ciutat es van iniciar els darrers mesos del

mandat anterior i durant aquest s’ha de dur a terme la resta del procés,

que comptarà amb la participació ciutadana com un dels eixos bàsics.

Entre els mesos de gener i març d’aquest any es va dur a terme un

procés de participació obert a la ciutadania, que va incloure conferències i

tallers als centres cívics de la ciutat. En va sortir una memòria que durant

les properes setmanes passarà pels diferents òrgans de govern fins que

a principi d’any el ple municipal aprovi aquest avanç de planejament.

Un cop aprovat, aquest document passarà per un nou procés de

participació ciutadana amb conferències i consultes i una aposta

important per les eines 2.0, com un blog i les xarxes socials.

“Proposarem cada setmana un tema diferent: l’actuació sobre un

barranc, el soterrament de línies d’alta tensió, el que interessi a la gent”,

explica el regidor d’Arquitectura i Urbanisme, Miquel Domingo.

Al cap d’un any es preveu l’aprovació inicial, amb la posterior exposició

pública i la conseqüent presentació d’al·legacions. Domingo és conscient

de la dificultat d’aprovar el pla general aquest mandat, però considera

arquitectura i urbanisme

Serà un procés participatiu que s’allargarà durant tot aquest mandat

Reus revisa el Pla d’Ordenació Urbana Municipal

Una imatge de la ciutat de Reus, amb el Polígon Tecnoparc en primer pla.

Foto: Pere Ferré


Alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV abans de començar la visita.

Foto: Gemma Rufino

La doctora Gemma Castillejo, gastroenteròloga pediàtrica,

coordina la Unitat.

Foto: Gemma Rufino

La malaltia celíaca es pot diagnosticar des de pràcticament totes les

especialitats mèdiques i és molt important implicar-hi tots els professionals

de la medicina per tal que siguin capaços de reconèixer-la. És per aquest

motiu que l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha creat la Unitat

Hospitalària de Malaltia Celíaca, que permet fer més eficaços els circuits

de què disposa per tal de millorar el maneig dels pacients celíacs, tant

pediàtrics com adults i, també, optimitzar-ne els recursos.

En aquesta unitat multidisciplinària hi participen una gastroenteròloga

pediàtrica, la Dra. Castillejo; un gastroenteròleg d’adults, el Dr. Martínez

Cerezo; una nutricionista, la Sra. Guillén; una anatomopatòloga, la

Dra. Morente; i un metge d’Anàlisis Clíniques, el Dr. Simó. A més, hi

col·laboren professionals d’altres especialitats com Dermatologia,

Ginecologia i l’equip d’anestesistes.

Cada any a l’hospital es diagnostiquen una trentena de nous casos de la malal-

tia, nombre que a més està augmentant any rere any. Actualment, a la Unitat es

tracten 430 pacients celíacs, dels quals una bona part, 350, són infants.

A més de la tasca de diagnòstic i assistència clínica, els professionals

treballen des de fa anys en l’activitat de recerca en el camp de la

celiaquia. Des de l’any 2010 disposa d’un Grup d’Investigació reconegut

per l’Institut Sanitari Pere Virgili i participa en estudis per a la prevenció,

el diagnòstic, el seguiment i el tractament d’aquesta malaltia tant en

l’àmbit estatal com internacional. ◆

L’Hospital Sant Joan de Reus creauna Unitat Hospitalària de Celiaquia

salut

L’Escola d’Arquitectura de la URV visita l’Hospital


Una seixantena d’alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la

Universitat Rovira i Virgili van visitar el divendres, 18 de novembre, el nou

Hospital Universitari Sant Joan de Reus. La visita va ser guiada per un dels

arquitectes de l’edifici, Jordi París, de Pich-Aguilera Arquitectes, i van escollir el

nou hospital com a exemple de construcció singular i energèticament eficient.

Gràcies als sistemes de funcionament de què disposa, el consum

energètic anual és un 33% inferior al d’altres centres hospitalaris.

Concretament, el sistema de control de clima interior de la rambla evita la

utilització de climatització en aquesta zona durant pràcticament tot l’any,

i això suposa un estalvi de 900.000 kw/h anuals, que correspondrien a

l’emissió de 417,5 tones de CO2. ◆


El Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Reus

ha coordinat les diferents entitats comercials de

Reus perquè promoguin de manera conjunta la

campanya de Nadal. Des del consistori s’ha donat

suport a aquesta iniciativa comuna, ja que permet

enfortir i cohesionar el món del comerç a la ciutat.

L’Ajuntament coordinarà i divulgarà les diferents

activitats proposades per les entitats per a aquesta

campanya comercial, que és la més important de

tot l’any en vendes, a través, entre d’altres, de

l’elaboració i difusió d’una agenda d’activitats,

on es recullen els actes més importants.

Enguany, la campanya d’aquestes festes neix

sota el lema «Reus és Nadal 2011» i està

orientada a crear un ambient nadalenc que

atregui compradors i convidi els ciutadans a

passejar per Reus i a fer de la ciutat el seu

indret per comprar els regals de les festes.

La campanya es va iniciar amb la tradicional

encesa de l’enllumenat de Nadal el dia 25 de

novembre a la plaça del Mercadal i finalitzarà

el dia 8 de gener, i no el dia 6 de gener, com

és habitual, perquè enguany coincideix que

el dissabte 7 i el diumenge 8 serà el primer

cap de setmana de rebaixes. Com cada any,

l’Ajuntament es fa càrrec del consum elèctric i

col·labora en un 20% amb el cost del lloguer i

instal·lació dels motius decoratius, mentre que

l’altre 80% restant va a càrrec dels botiguers

dels carrers interessats.

En total, fins a 26 carrers de la ciutat gaudeixen

d’il·luminació nadalenca, així com també alguns

indrets puntuals de la ciutat. Seguint la trajectòria

de les últimes edicions, el 100% de l’enllumenat

és amb el sistema de LED, que té un consum

elèctric mínim i rebaixa la contaminació lumínica.

Els llums de Nadal resten oberts cada dia de les

17.30 hores a les 22.00 hores, tret dels dijous,

divendres, dissabtes i vigílies de festius, que

s’allarga fins a les 24.00 hores per dinamitzar el

sector de la restauració i l’oci nocturn. A banda,

les nits del 24 i 31 de desembre, així com la del 5

de gener, l’enllumenat de Nadal també allargarà el

temps d’encesa fins a més tard de l’horari habitual.

Vint-i-sis carrers de la ciutat llueixen l’enllumenat nadalenc fins al 8 de gener

El comerç de Reus s’uneix per a promocionar la campanya “Reus és Nadal 2011”

promoció

La regidora de Promoció, Alicia Alegret, amb diferents venedors exhibint els cartells de la campanya.

Foto: Aj. Reus

Nou espectacle de llum, so i imatge

La Unió de Botiguers de Reus ha organitzat per a aquesta campanya una nova iniciativa que combina la llum, la imatge i el so. Es tracta d’un espectacle que es realitza cada dia que estiguin oberts els comerços, a les 19.00 h, a la plaça del Merca-dal, i que consisteix en un espec-tacle que juga amb la música i els llums de Nadal de l’Ajuntament, de l’arbre de Nadal i del Gaudí Centre, i que s’acompanya amb la projecció d’algunes imatges.


Els Mercats de Reus –Mercat Central, Mer-

cat del Carrilet i Marxants de Reus– han

engegat aquest mes de desembre una

campanya de promoció conjunta de llarg re-

corregut per posar èmfasi als valors afegits

propis dels mercats: experiència, qualitat,

confiança i varietat; atributs comercials im-

prescindibles per fer front al context de crisi

actual. L’objectiu és arribar a tot el seu pú-

blic potencial gràcies a trencar les barreres

d’anys anteriors, quan les accions es queda-

ven únicament a l’interior o als voltants dels

recintes, fent-ne difusió fora dels mercats i

estenent-se per tota la ciutat. Alhora, «Bo i

de qualitat, sempre al Mercat» cerca conso-

lidar la imatge dels Mercats de Reus com

la porta d’entrada dels productes de casa,

amb venedors especialitzats i de confiança.

Per aconseguir aquestes fites, la campanya

no se centra en el Nadal, que es converteix

en l’excusa per començar-ne la difusió, sinó

en els propis paradistes i marxants.

Els clients que comprin aquest Nadal als Mer-

cats de Reus participaran en els tradicionals

sortejos de regals que els tres mercats ja feien

en temporades anteriors. Amb els tiquets de

compra de les parades o els vals dels mar-

xants, a cada punt d’informació –n’hi haurà un

a cadascun dels tres mercats– s’aconsegueixen

butlletes rasca-rasca que ofereixen premis im-

mediats. Es poden guanyar lots de Nadal, es-

patlles de pernil, bicicletes, xecs regal de 10

euros, bosses de compra... El Mercat Central

també acollirà activitats familiars i espectacles

per acostar nous públics. ◆

promoció

Els mercats de la ciutat, sinònim de qualitat

Activitats d’animació al carrerEls carrers de Reus s’omplen de vida, amb la celebració de diferents activitats dirigides a tots els membres de la família, com per exemple la celebració d’espectacles d’animació infantil per alguns carrers de la capital del Baix Camp o el muntatge d’atraccions infantils a la plaça de la Llibertat, entre el 2 de desembre i el 8 de gener. A banda, entre el 5 de desembre i el 5 de gener, a la plaça de la Llibertat, s’instal·larà el Mercat d’Artesania.

Guarniment de carrers amb arbres de nadal

Els nens i nenes de la ciutat de Reus veuen com la seva creativitat artística també decora els carrers de la ciutat grà-cies a la iniciativa de l’entitat el Tomb de Reus, que guarneix els carrers del centre de Reus amb arbres de Nadal decorats amb elements elaborats pels alumnes dels diferents centres escolars de Reus.

Els llums de Nadal de Reus es van encendre

el divendres 25 de novembre. La plaça

del Mercadal llueix el tradicional arbre de Nadal.

Foto: Olívia Molet


Continuïtat de la reeixida ruta de tapes Ganxet Pintxo

La Cambra de Comerç de Reus, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, va organitzar entre els dies 3 i 13 de novembre la primera edició de la Ganxet Pintxo, ruta de tapes de Reus. La ruta va comptar amb la participació de 41 establiments representatius del sector que van elaborar tapes d’un altíssim valor gastronòmic. L’èxit de la iniciativa, durant la qual es van servir més de 110.000 pinxos, ha propiciat que durant el 2012 se n’organitzin dues noves edicions.

Les entitats participantsLes iniciatives d’aquesta campanya formen part del treball conjunt de les entitats comercials, que són les següents: la Unió de Botiguers de Reus, el Tomb de Reus, l’Eix Comercial del Passeig Prim i Sunyer i el Centre Comercial el Pallol, així com el Mercat Central, el Mercat del Carrilet i els Marxants de Reus. Totes les entitats i organismes, sota la coordinació de l’Ajuntament de Reus, mantindran la singularitat de les seves accions, però sota una imatge i una campanya úniques.


ensenyament i lleure

El proper 27 de desembre arrenca l’edició

d’enguany del Parc de Nadal de Reus, que

està considerat el segon parc de Catalunya.

La principal novetat d’aquest any és la seva

ubicació, ja que es trasllada a la nova Fira de

Reus, a l’edifici Tecnoparc, després de tres anys

a les instal·lacions de l’avinguda del Comerç.

Organitzat per l’Àrea d’Ensenyament i Política

Lingüística i l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament

de Reus, a través de l’empresa municipal Reus

Esport i Lleure, el Parc de Nadal obrirà portes

el dia 27 de desembre i les tancarà el 4 de

gener. Com cada any, des de les 11.00 h a les

21.00 h el parc estarà obert al públic, tret del

dia 31, que tancarà a les 20.00 h, i el dia 1 de

gener, que restarà tancat.

Es tracta d’un parc consolidat i es confia a

tornar a superar els 40.000 visitants. El Parc de

Nadal de Reus s’ha convertit en un referent del

lleure d’infants i joves durant les vacances de

Nadal; una oferta allunyada de les propostes

comercials i que actua com un punt d’atracció

de públic procedent de tota la ciutat i de tota

la seva àrea d’influència. En aquest sentit, en

l’edició anterior, un 32% dels visitants eren de

fora de Reus.

El Parc de Nadal es trasllada al TecnoparcAmb més de 6.000 m2 el parc obrirà a la nova Fira de Reus el 27 de desembre i tancarà les portes el 4 de gener

ServeisServei de bar/restaurant i guarda-roba.

Un espai d’atenció a nadons.

Un espai d’atenció sanitària.

Un servei d’acompanyament a persones discapacitades.

Un punt d’informació.

Aparcament al mateix edifici.

Transport públic gratuït (Reus Transport).

Aquest és l’espai de la nova Fira de Reus que

acollirà l’edició d’enguany del Parc de Nadal.

Foto: Aj. Reus


Xarxes socials i noves tecnologiesEl Parc de Nadal continuarà treballant en l’ús de les noves tecnologies i en l’ús de les xarxes socials. Per aquest motiu, el parc incorporarà una àmplia zona WI-FI per als visitants. A més, hi haurà un espai on s’ensenyarà el funcionament del portal per a mòbil del www.reus.cat i de quina manera es poden realitzar tràmits municipals en línia.

A banda, s’obrirà un Facebook específi c del Parc de Nadal i hi haurà alguns ordinadors perquè els pares i mares puguin publicar comentaris en aquest perfi l de Facebook.

Visita’ns: www.parcdenadal.cat

Participa a través de Facebook:www.facebook.com/ParcNadal

I del Twitter de l’ajuntament:

@reus_cat

ensenyament i lleure

13

Aquest any, el parc comptarà majoritàriament

amb la participació de diferents entitats. En

concret, un total de 40 associacions han

presentat el seu projecte per omplir de

continguts els 6.000 m2 de l’espai de la Fira de

Reus. Així, hi participen esplais, agrupaments,

entitats culturals, juvenils i esportives, i també

diferents departaments i organismes municipals,

així com d’altres organismes públics i privats i

d’empreses col·laboradores. A més, seguint amb

la dinàmica d’anys anteriors, el parc reservarà un

espai per a la solidaritat. En concret, s’ubicarà un

estand per a l’Associació de Síndrome de Down

de Tarragona, amb seu social a la ciutat de Reus.

Enguany, l’eix temàtic de les diferents activitats

són el joc simbòlic i el de la representació.

També es pretén accentuar la participació

dels pares i mares a les activitats i promoure

d’aquesta manera la interacció entre pares i

fi lls. Per altra banda, l’Àrea d’Esports vol iniciar

un projecte per al 2012 sobre la promoció

dels valors de l’esport i l’olimpisme. Per això,

aprofi tant el Parc de Nadal com a aparador, es

desenvoluparà un taller d’activitats didàctiques

per tal de fer refl exionar sobre els valors i els

símbols de l’olimpisme.

Consell Municipal d’InfantsAlgunes de les activitats que s’estan treballant per dur a terme al Parc

de Nadal també estaran relacionades amb l’esport i l’activitat física de

les persones a qualsevol edat. Aquesta temàtica va ser presentada pel

Consell Municipal d’Infants a l’audiència pública del 3 de maig de 2011,

en la qual van sol·licitar que es realitzessin recursos i propostes sobre

aquesta qüestió en diferents actes, com ara el Parc de Nadal. Com a

reconeixement al Consell Municipal d’Infants i perquè puguin constatar

el desenvolupament de la seva proposta, els consellers i conselleres

d’aquest òrgan assistiran al Parc de Nadal com a convidats d’honor.

PreusEl preu de les entrades es manté per tercer any consecutiu. L’entrada general costarà 5 euros, els abonaments de cinc entrades costaran 22 euros i els de 10 entrades tindran un preu de 40 euros. Els infants de 0 a 24 mesos i els majors de 18 anys acompanyants tenen l’entrada gratuïta. S’aplicarà descompte als titulars del Carnet Jove o de la Targeta Jove de l’Ajuntament, a famílies nombroses i també a grups

organitzats. ◆

Reus Transport habilitarà un autobús

especial i gratuït per poder arribar fi ns

a la Fira de Reus, on estarà situat el Parc

de Nadal. La línia 81 serà l’encarregada de

connectar el centre de la ciutat amb l’àrea del

Tecnoparc els dies 27, 28, 29, 30 i 31 de desembre

de 2011 i els dies 2, 3 i 4 de gener de 2012. Aquest autobús

seguirà el següent recorregut i s’aturarà en les següents

parades: la Fira, Bellissens, el tanatori, el camí de Tarragona,

riera d’Aragó, camí de Valls, Dom Bosco, Pompeu Fabra,

avinguda de Sant Jordi i plaça de la Llibertat.

GRATUÏTBUS

Diferents imatges de l’edició de l’any passat del Parc de Nadal de Reus.

Foto: Aj. Reus

@


Mas Pintat ofereix diferents activitats per a famílies amb infants i adolescents.

Foto: Aj. Reus

Mas Pintat dóna el tret de sortida aquest curs

amb la incorporació d’activitats adreçades també

a famílies amb adolescents. L’espai municipal de

suport a les famílies, que gestiona la Regidoria de

Família i Gent Gran, introdueix en aquesta nova

etapa un nou perfil d’usuaris de les seves activi-

tats. En concret, es realitzaran tallers adreçats a

famílies amb infants i també amb adolescents.

Les sessions estaran dinamitzades per un

professional que realitzarà una exposició

teòrica i una activitat pràctica i de reflexió amb

els assistents. Les xerrades tractaran sobre

l’adolescència, els malestars adolescents,

les semblances i les diferències, l’educació

emocional, les habilitats socials i els conflictes,

l’autoritat positiva, els càstigs i els límits, etc.

Aquesta nova oferta s’uneix als espais estables per a famílies amb infants

Mas Pintat amplia activitats a famílies amb adolescents

També continuaran els tallers per a famílies

amb infants, en els quals es tractaran qüestions

com el desenvolupament infantil, l’autoritat

positiva, els càstigs i els límits, entre d’altres.

Un espai de trobada de les famíliesMas Pintat és el centre de suport a la infància

i a les famílies de Reus, un projecte educatiu

que parteix de la idea de servei a les famílies

amb infants de fins a 12 anys. Té la finalitat

d’acompanyar, orientar i encoratjar els pares i

les mares en les responsabilitats educatives

en companyia d’altres famílies. I ho fa a tra-

vés d’espais de joc que afavoreixen la trobada

entre famílies, tallers monogràfics relacionats

amb l’evolució dels infants i adolescents o es-

pais familiars com a lloc de debat entre pares

i mares mentre els fills i filles juguen en com-

panyia d’altres infants. El centre va obrir l’any

2008 tot recuperant el Mas Pintat per a un ús

públic. El mas és també la seu d’entitats com

ara l’Associació de Mares per donar Suport a

la Maternitat i la Criança, Mareus, l’Associació

d’Ajuda als Afectats de Cardiopaties Infantils

de Catalunya, Adopchina, Apyda i l’Associació

de Famílies Monoparentals.

L’Ajuntament recupera el format del programa ‘Cap nen sense saber nedar’

La Regidoria delegada de l’Àrea de l’Esport ha recuperat per a aquest curs 2011-2012 el format del programa ‘Cap nen sense saber nedar’ i ofereix als centres escolars la possibilitat de participar-hi entre els mesos d’octubre i maig. El curs passat, el programa es va restringir entre els mesos de gener a maig i se’n va reduir sensiblement el nombre de sessions.

El programa ‘Cap nen sense saber nedar’ ofereix a tots els centres escolars de la ciutat (públics i concertats) la possibilitat que els alumnes de segon de primària adquireixin un dia a la setmana tècniques bàsiques de natació com un aprenentatge utilitari de desenvolupament de qualitats físiques pròpies dels esports aquàtics. En aquest curs la inscripció s’ha situat per sobre dels 1.300 alumnes. El programa inclou el desplaçament a la piscina, mitjançant el transport en autobús, l’assegurança, l’ús de la piscina i el personal tècnic de l’activitat.

El programa suposa també la col·laboració directa amb els clubs Reus Deportiu i Club Natació Reus Ploms, que presten aquest servei finançat íntegrament per la Regidoria delegada de l’Àrea de l’Esport. El curs 2011-2012, el programa té un cost d’uns 148.000 euros, la qual cosa suposa un increment d’uns 48.000 euros respecte del curs passat. ◆

A la programació d’aquest curs, cal afegir-hi els espais estables que ofereix Mas Pintat:

Espai Nadó. Un espai de trobada per a famílies amb infants de fins a 12 mesos que pretén potenciar la relació entre el nadó i la família i en el qual comparteixen una sèrie de pautes en relació amb la criança dels fills durant els primers mesos de vida.

Espai familiar Tallers. Per a famílies amb infants de 3 a 7 anys. En aquest espai es realitzen manualitats conjuntament amb els pares i mares

assistents. L’activitat és coordinada per dos professionals que inicien les sessions que els familiars desenvolupen amb els seus fills i filles.

Espai psicomotricitat familiar. Per a famílies amb nens d’1 a 3 anys on es pot realitzar una activitat de psicomotricitat conjunta, la qual és dinamitzada per dues educadores que dirigeixen la classe en les diferents fases fins arribar a la relaxació de tots els participants

Espai familiar de ludoteca. Per a famílies amb infants de 3 a 6 anys. En aquest espai ubicat en la ludoteca del mas, els infants poden jugar de forma lliure i dirigida i relacionar-se amb altres infants, mentre els adults, a més de participar en el joc, tenen l’oportunitat d’aprendre a observar-los i d’intercanviar experiències i coneixements amb la resta de famílies i professionals del servei.

14 elMercadal 8a època núm. 1

família i gent gran


noves tecnologies

La ciutadania de Reus compta des de fa unes

setmanes amb nous canals per accedir a la

informació municipal i poder establir contacte

amb l’Ajuntament de la ciutat. A través del compte

@reus_cat, el consistori reusenc és present a la

xarxa social Twitter i també ha entrat a Facebook

a través de la pàgina Ajuntament de Reus.

Tant a Twitter com a Facebook s’aniran

oferint les notícies que generin els diferents

departaments i serveis de l’Ajuntament i els

diferents actes i activitats que organitzin.

També s’hi podran trobar informacions que

puguin ser d’interès per a la ciutadania. Alguns

departaments i serveis de l’Ajuntament reusenc

disposen de Facebook i Twitter propis.

Ha creat comptes a Twitter i Facebook per obrir nous canals de comunicació amb la ciutadania

L’Ajuntament aposta per les xarxes socials

Nova versió de la pàgina www.reus.cat per a mòbil

Aquesta iniciativa s’emmarca en el pla per

potenciar la presència de l’Ajuntament de

Reus a les xarxes socials on, a més d’oferir

més informació, es volen obrir nous canals de

contacte amb la ciutadania perquè puguin fer

arribar les seves queixes i suggeriments.

La nova versió de la web per a mòbils està disponible per a Blackberry, Android i Iphone

La pàgina web de l’Ajuntament de Reus, www.

reus.cat, disposa d’una nova versió per a mò-

bils Android, BlackBerry i Iphone, on hi ha una

reducció de continguts i es mantenen aquells

més útils per a la ciutadania. D’aquesta ma-

nera, es pretén facilitar l’accés a la informació

més utilitzada, però adaptada al format d’un

mòbil, per tal que arribar a les informacions

pertinents sigui senzill i ràpid.

En aquesta nova versió, la ciutadania hi trobarà

un apartat amb totes les notícies que genera

el consistori; un espai d’agenda per consultar

quines activitats hi ha programades a la ciutat

cada dia de la setmana; un servei d’agenda

telefònica, on es poden trobar els telèfons

d’algunes de les ofi cines i els serveis més utilitzats

pels usuaris; i, fi nalment, també hi ha un espai

per conèixer l’estat meteorològic a la ciutat.

Aquest nou format de pàgina web per a mòbil

també permet tornar a la versió clàssica del

www.reus.cat, on es poden consultar tots els

continguts que l’Ajuntament de Reus té expo-

sats a la xarxa. ◆


La Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes (UMIRC) de la Guàrdia

Urbana de Reus és un servei que treballa per a la prevenció dels

conflictes socials i la seguretat ciutadana mitjançant la gestió positiva

del conflicte i la promoció del civisme i la convivència. És una unitat

integrada per cinc tècnics professionals: dos sergents i una agent de

la Guàrdia Urbana, un educador social i dos mediadors. Aquest servei

esta dirigit a qualsevol ciutadà, entitats i col·lectius que es trobin amb un

conflicte de convivència respecte a un igual o la comunitat.

Es basa en un sistema d’atenció personalitzada i directa en què

l’administració s’apropa al ciutadà per ajudar-lo a resoldre el seus propis

conflictes, mitjançant la possibilitat que el ciutadà es desplaci a les

dependències de la Guàrdia Urbana o bé que siguin els professionals

els que ho facin al lloc del conflicte. Aquesta unitat ha assolit un alt grau

d’especialització en la mediació i la resolució de conflictes, especialment

en aspectes com l’incivisme, la intolerància o la xenofòbia. Aquesta

especialització permet treballar especialment en la prevenció.

Els casos poden arribar a la UMIRC per diferents canals; per exemple,

per serveis realitzats per membres de Guàrdia Urbana i de la mateixa

UMIRC, per l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC), associacions de veïns,

comunicacions directes dels propis afectats/interessats a l’oficina de la

UMIRC, per les diferents regidories i departaments de l’Ajuntament i

d’altres organismes i dependències institucionals. En l’actualitat la Guàrdia

Urbana ha obert un altre canal perquè els ciutadans es puguin dirigir i

contactar amb la UMIRC mitjançant el correu electrònic [email protected].

El Cicle de la Mediació s’inicia amb el coneixement de la problemàtica

per qualsevol dels canals d’entrada establerts que dóna lloc al procés

d’anàlisi i dels treballs de recerca i coneixement dels casos per arribar a

la seva resolució. Posteriorment es posen en contacte amb les diferents

parts implicades per contrastar-ne les diferents postures i interessos;

se’ls ofereix la possibilitat de participar en una mediació desenvolupada

pels professionals en un espai neutral. La mediació finalitza amb la

formalització de l’acord al qual han arribat les parts verbalment i,

en alguns casos per escrit, signat pels implicats juntament amb els

professionals presents a la mediació. Amb aquest acord, tot i no ser cap

document jurídic ni tenir validesa legal, s’evita que les persones arribin

a denunciar-se i a arribar a situacions irreconciliables.

La majoria de casos, de tipus comunitariLa Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes (UMIRC) va començar el

seu funcionament a finals de 2007. Des de la seva creació, la UMIRC ha

tractat de forma individualitzada un total de 649 casos. El major nombre

de requeriments que arriben a la UMIRC són els de tipus comunitari,

els quals engloben principalment els problemes de convivència entre

veïns, tant per motiu de molèsties, sorolls, comportament dels animals

domèstics, el conflictes a la via pública, actes incívics, etc.

La UMIRC de la Guàrdia Urbana de Reus és un referent en matèria de

mediació, tant a nivell autonòmic com estatal, com ho demostra el fet

d’haver estat ponents en les primeres Jornades de Mediació organitzades

per la Policia Local de Vila-real (Castelló) el novembre de 2010, a les quals

van assistir més de 300 agents, oficials i comandaments dels diferents

cossos de seguretat, així com professionals de la docència i psicòlegs. ◆

Estadística a data 30/11/2011

Actuacions realitzades el 2011

seguretat

Es va crear l’any 2007, està integrada per sis tècnics i és un referent a nivell estatal

La Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes ja ha tractat més de 600 casos

TIPUS 2007 2008 2009 2010 2011

Comunitaris (Convivència) 9 88 79 122 172

Conflictes escolars 9 22 7 14 14

Conflictes familiars 0 1 0 11 24

Casos individualitzats 0 0 15 9 5

Grups de joves 1 10 19 8 8

Altres 0 2 0 0 0

Total de casos 19 123 120 164 223

Anàlisi 533Citacions 296Contactes 578Preparació d’entrevistes 290Entrevistes 292Preparació de mediacions 46Tasques administratives 1.298Seguiments 216Coordinació 103Avaluació 198

TOTAL 3.850


L’alcalde, Carles Pellicer, i els regidors

Hipòlit Monseny i Àngela Tella durant la

visita al barri Niloga.

Foto: Aj. Reus

via pública/medi ambient

Durant aquests primers mesos de mandat,

l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, acompanyat

de diversos regidors i regidores i tècnics

municipals, ha visitat diferents barris de la

ciutat. Els regidors que han participat en

aquestes visites són els titulars d’Urbanisme,

Miquel Domingo; Via Pública, Hipòlit Monseny;

Medi Ambient, Marcos Massó; Participació

i Ciutadania, Àngela Tello; i Convivència i

Immigració, Dolors Compte.

L’objectiu d’aquestes visites ha estat detectar

quines incidències hi ha actualment als barris

i quins serveis cal reforçar. La jardineria, la

neteja, la instal·lació d’alguns llums per millorar

la sensació de seguretat dels veïns durant

les hores nocturnes, així com la necessitat

de pintar de nou algun pas de vianants o

la ubicació d’algunes jardineres a punts

concrets han estat algunes de les deficiències

detectades durant aquestes visites.

Entre altres, s’ha visitat Parcel·les Casas, Urba-

nització Muixí, Barri Immaculada, Sol i Vista,

Mas Abelló, Mas Pellicer, Sant Josep Obrer,

Barri Fortuny, Barri Juroca, Zona Centre, Barri

Montserrat, Mas Iglésies, Urbanització Blanca-

fort, Barri Gaudí, Les Palmeres, Urbanització

Mas Carpa i Barri Niloga.

Reunió trimestral amb la Federació d’Associacions de VeïnsL’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i la regidora

de Participació i Ciutadania, Àngels Tello, van

assistir el 30 de novembre a una assemblea

amb la Federació d’Associacions de Veïns per

tal d’establir un pont de comunicació entre

les entitats i l’Ajuntament de Reus. En aquest

sentit, es va comprometre a realitzar una reunió

trimestral amb la Federació d’Associacions de

Veïns de Reus per tal d’establir un canal de

comunicació directe amb el govern.

L’alcalde i la regidora van explicar que establirien

un protocol amb la Federació d’Associacions de

Veïns per tal que, cada vegada que hi hagués una

incidència a la ciutat, l’Ajuntament i la Federació

es posin en contacte per compartir la informació.

De fet, aquest procediment ja es va seguir en

els últims episodis de pluja que es van produir a

Reus durant els mesos d’octubre i novembre. ◆

El passat 25 de juliol l’Àrea de Medi Ambient va iniciar una campanya

intensiva de neteja de pintades de les parets de la ciutat de Reus. Des

d’aleshores fins al 30 de novembre s’han netejat un total de 359 pin-

tades de parets i mobiliari urbà. Les actuacions s’han incrementat un

340% respecte del període de gener a juny. La campanya s’ha realitzat

amb una netejadora d’aigua a pressió amb aigua calenta i una neteja-

dora d’arena a pressió que neteja amb sorra fina les superfícies més

poroses. També s’ha utilitzat un tractament especial antipintades a les

parets més sensibles d’edificis emblemàtics o de valor arquitectònic.

El regidor de l’Àrea de Medi Ambient, Marcos Massó, es mostra satisfet

per la neteja que ha suposat per a la ciutat haver eliminat les pintades

dels carrers i denuncia que «l’incivisme costa molts diners a les arques

municipals» i que justament les pintades són un dels actes de vanda-

lisme urbà més freqüents. De fet, es preveu que el cost de la neteja

de les pintades durant aquest 2011 ascendeixi fins als 155.000 euros.

En aquest sentit, el regidor Marcos Massó assegurava que «el govern

s’està esforçant al màxim per mantenir la ciutat neta i endreçada i es

continuarà tenint tolerància zero amb els incívics». ◆

L’alcalde i els regidors recorren la ciutat acompanyats de representants de les associacions de veïns

Visites als barris per conèixer les seves necessitats

Es netegen fins a 359 pintades a la ciutat des del mes de juliol


La Fira Tot Nuvis, la segona de FiraReus pel que fa a nombre d’expositors, es va celebrar per primer cop a les instal·lacions del Tecnoparc.

Foto: Niepce

L’any 2011 FiraReus ha completat el seu

trasllat a la zona del Tecnoparc, després

de més de dos anys a les instal·lacions

provisionals de l’avinguda del Comerç. Amb

l’arribada al nou edifici, s’inicia una nova etapa

que centra l’activitat de FiraReus en dues

vessants: la de les fires i la dels congressos,

convencions i esdeveniments. A partir del

trasllat s’ha treballat especialment la promoció

d’aquestes noves instal·lacions. L’objectiu

és posicionar FiraReus als circuits firals i del

turisme de negocis amb l’optimització dels

espais i amb el manteniment d’una activitat

gairebé ininterrompuda durant tot l’any.

Les noves instal·lacions de FiraReus, Centre de

Fires i Convencions, al Tecnoparc ocupen uns

15.000 m2 i consten de sales amb excel·lents

característiques tècniques, modernes i adapta-

bles a tot tipus d’esdeveniments.

FiraReus, una eina fonamental per captar turisme de negocisFiraReus té gairebé 3.000 m2 dedicats només

al mercat de reunions, que es reparteixen en

deu sales de reunions emplafonades de 5

en 5, que poden acollir des de la reunió més

reduïda fins a jornades per a 225 assistents;

dues sales d’actes, emplafonades entre

si i que poden acollir jornades per a 350

persones i l’espai dedicat als esdeveniments

de gran format: l’Auditori Antoni Gaudí, amb

capacitat per a 750 persones i divisible en dos

nivells (un de 540 seients i l’altre de 210). Per

últim, el Foyer Marià Fortuny és un dels espais

més nobles de les noves instal·lacions, indicat

especialment per a la realització d’actes com

exposicions o sopars de gala.

Entre les accions que s’han dut a terme enguany

per donar a conèixer les noves instal·lacions al

sector del turisme de negocis, hi ha la presència

a fires internacionals com MEEDEX a París i,

recentment, la participació a l’EIBTM que es fa

a Barcelona i que és la més important de tota

Europa dedicada als organitzadors professionals

de congressos i a les agències d’esdeveniments

i de viatges d’incentius.

FiraReus comença una nova etapa al Tecnoparc

Expro/Reus és la fira que te més visitants de les

organitzades per FiraReus. La 41a edició s’ha celebrat

per primer cop al Tecnoparc.

Foto: Niepce

DADES: Adreça: Av. de Bellissens, 40

Telèfon: 977 326 363 Web: www.firareus.com A/e: [email protected] Twitter: @firaReus

Facebook: www.facebook.com/ firareus


promoció i empresa


El Congrés Món Local i Canvi Climàtic es va

celebrar a FiraReus, que disposa de gairebé

3.000 m2 dedicats al mercat de reunions.

Foto: Aj. Reus

FiraReus ha organitzat també jornades in situ

per donar-se a conèixer. Una de les més des-

tacades es va realitzar el mes de juny, quan 21

organitzadors professionals de congressos van

visitar les instal·lacions firals en el marc del pro-

grama Buy Catalunya organitzat pel Catalunya

Convention Bureau. Aquests professionals van

visitar la Fira i van conèixer les moltes possibili-

tats del nostre territori pel que fa a l’oferta lúdica

i d’oci. Per acabar, van participar en un tast de

vins de la Denominació d’Origen i Qualitat Prio-

rat que es va acompanyar amb productes del

territori. La gastronomia és un altre dels grans

valors que promociona FiraReus a l’hora de ven-

dre les seves instal·lacions. De fet, les accions de

difusió van sempre acompanyades de l’oferta

lúdica de Reus i el seu entorn per donar a

conèixer també l’oferta cultural de la ciutat amb

el seu llegat modernista i la seva gran tradició

comercial. Les platges de la Costa Daurada, les

activitats nàutiques, el golf i la riquesa de les co-

marques d’interior són altres elements que for-

men part del catàleg d’oferta lúdica de FiraReus.

Les fires: una mostra del dinamisme comercial de la ciutatA més d’engegar l’activitat de congressos, convencions i esdeveniments, des de FiraReus s’ha continuat amb una intensa activitat firal, que no s’ha vist interrompuda en cap moment des del trasllat al Tecnoparc. L’èxit de convocatòria de les fires realitzades a les noves instal·lacions ha estat una constant.

L’espai destinat a l’activitat firal es troba a la planta baixa de l’edifici, al recinte firal, que ocupa una superfície de 6.500 m2. Es tracta d’una sala pràcticament sense columnes divisible en tres sales independents. L’objectiu, pel que fa a les fires, és consolidar el calendari i dotar-lo de més contingut, alhora que es treballa en la creació de noves fires professionals i de temàtiques especialitzades.

Expro/ReusSens dubte, la prova de foc a les noves

instal·lacions de FiraReus ha estat l’organització

de la 41a edició d’Expro/Reus, la fira més gran i

amb més tradició de totes les que s’organitzen

a la ciutat i una de les fires multisectorials més

importants de Catalunya.

Expro/Reus, que enguany ha canviat el seu

lema pel de “Fira de Fires”, ha superat totes les

expectatives i ha tingut una excel·lent acollida

tant per part dels milers de visitants, com dels

200 expositors que l’han fet possible.

Les activitats en aquesta edició han

estat moltes i han seguit amb la línia de

sectorialització feta a Expro/Reus: s’hi ha

pogut trobar la Fira de la Moda i l’Estètica,

la dels Infants o la Fira de l’Automoció, que

ha potenciat la seva vessant lúdica amb la

creació d’un circuit de vehicles 4x4, que ha

estat un dels grans atractius d’aquesta edició.

També ha tingut una excel·lent acollida la Fira

de l’Alimentació i la de la Cervesa, que durant

els dies festius va aplegar milers de persones

que van poder degustar tot tipus de plats i

productes i diferents tipus cerveses. A més,

també es van organitzar tallers de cuina a

través de l’Associació d’Hostaleria de Reus.


Tot NuvisL’altra fira de l’últim trimestre de l’any ha

estat Tot Nuvis, que en la seva 19a edició,

la primera al nou edifici, també ha tingut

una molt bona acollida. De fet, Tot Nuvis és

la segona fira del calendari de FiraReus pel

que fa a expositors, ja que compta amb la

presència de més de 100 empreses del

sector nupcial. Tot Nuvis és també una de les

fires més importants de Catalunya en el seu

sector i, segons es va poder copsar des de

l’organització, els expositors van quedar molt

satisfets del volum de contactes aconseguits

a la fira. Les desfilades de moda nupcial van

aplegar unes 2.000 persones interessades a

conèixer les últimes tendències en vestits de

nuvi i núvia i acompanyant. ◆

promoció i empresa


Visita al taller escolar ‘ZOOM AL 1900’, al Centre

de la Imatge Mas Iglesias.

Foto: Aj. Reus

Visita al taller de prehistòria del Museu d’Arqueologia

Salvador Vilaseca.

Foto: Aj. Reus

Els museus de Reus disposen d’una àmplia

oferta d’activitats educatives que, a banda

d’adreçar-se als centres escolars, també es

poden gaudir en família amb reserva prèvia.

Aquest és el cas de La prehistòria a cau

d’orella, un dels tallers que es pot fer al Museu

d’Arqueologia Salvador Vilaseca amb infants a

partir dels quatre anys i que representa una

experiència que proposa una iniciació a la

prehistòria sorprenent: conèixer com era la vida

en aquella època a partir d’un conte que ens

transporta al món màgic de la música, els sons i

els instruments que els infants de la prehistòria

podien escoltar i de què podien gaudir. Si volem

fer un salt en el temps sense moure’ns del

raval de Santa Anna, podem optar per atansar-

nos als mites del món clàssic i descobrir com

perviuen encara avui entre nosaltres amb el

taller D’Hèrcules a Superman.

Des de la plaça de la Llibertat, el Museu d’Art

i Història ha consolidat una de les activitats ja

clàssiques de la seva oferta educativa. Es tracta

del taller El gòtic, una finestra oberta al passat,

en el qual se suggereix una aproximació a

l’art gòtic d’una manera rigorosa, però també

lúdica i creativa. Un altre gran salt temporal ens

porta al Centre de la Imatge Mas Iglesias i als

inicis de la fotografia a la segona meitat del

segle XIX. La proposta didàctica s’anomena La

màgia de la llum (de la llum... la màgia) i

els nois i noies es converteixen en artistes, tot

realitzant un fotograma al laboratori i acaben

construint unes joguines òptiques: un filoscopi

i un taumatrop. Al Centre de la Imatge Mas

Iglesias de Reus (CIMIR) també podem gaudir

de Zoom al 1900, en aquest cas un taller

sobre la vida quotidiana al Reus del 1900.

Finalment, el públic familiar també pot acostar-

se a l’art a través d’una proposta del Centre

d’Art Cal Massó anomenada Tastalart, una

aventura per deixar-se sorprendre per l’art

contemporani. A banda d’aquestes activitats

dirigides per educadors i per a les quals cal

inscriure’s prèviament adreçant-se a l’Institut

Municipal de Museus (977 010 660 o info.

[email protected]), el públic familiar pot

trobar en la visita lliure als museus de Reus un

al·licient per viure una experiència compartida.

Les exposicions Ara toca festa i Mil gràcies,

que es poden visitar al Museu d’Art i Història,

poden ser una bona excusa. Al Centre de la

Imatge Mas Iglesias, fins al 22 de gener, una

mostra recull programes i cartells de cinema i

els més grans poden explicar als infants i joves

com era el món del lleure i els cinemes de la

ciutat no fa tant de temps. ◆

Els museus i centres d’art de Reus canvien els seus horaris

La Regidoria de Cultura unifica els dies d’obertura de tots els museus i centres d’art. Per aquest motiu, des

del diumenge 4 de desembre el Museu d’Art i Història i el Centre de la Imatge

de Mas Iglesias resten tancats els diumenges i festius al matí, ja que són els dies amb menys afluència de gent. Els dilluns ja estaven tancats prèviament

a aquesta modificació d’obertura.

A banda, des del 13 de desembre, el Museu d’Art i Història de Reus, el

Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca i el Centre de la Imatge de Mas Iglesias

obren les seves portes de dimarts a dissabte de 10.30 h a 13.30 h i de

17.00 h a 19.00 h. Tot i així, els centres escolars que vulguin realitzar una visita

en hores lectives a les tardes, ho podran fer concertant una visita prèviament.

Els més joves poden submergir-se en la prehistòria, l’art gòtic o els inicis de la fotografia

Museus de Reus, un ampli ventall de propostes familiars

cultura



Un moment de l’acte d’inauguració dels cursos

de català dels centres d’acolliment lingüístic al

Teatre Bartrina.

Foto: Aj. Reus

El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, es va reunir el novembre amb la xarxa de distribució d’aliments per a les persones més desfavorides de Reus.

Foto: Aj. Reus

serveis socials/ensenyament

El Pla Local d’Inclusió Social de l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus impulsa la Xarxa d’Aliments, un projecte de ciutat impulsat que consisteix en un treball en xarxa entre l’administració local i les entitats socials per donar cobertura a les necessitats bàsiques de les persones i a la seva promoció social.

El Teatre Bartrina va acollir el 22 de novembre

l’acte d’inauguració dels cursos de nivell ini-

cial, bàsic i d’alfabetització en català, impartits

pels organismes que treballen en l’acolliment

lingüístic de les persones nouvingudes. Prop

de 450 alumnes estan apuntats enguany per

realitzar algun curs d’aquestes característiques.

A l’acte inaugural, hi van assistir la regidora de l’Àrea

d’Ensenyament i Política Lingüística, Maria Dolors

Sardà; la regidora de Formació per a la Integració,

Montserrat Duch; i el director dels Serveis Territo-

rials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Jordi

Agràs. Prop de 200 persones van assistir a l’acte.

La Xarxa d’Aliments permet coordinar, a través

d’una aplicació informàtica, les dades sobre les

persones i famílies que reben ajudes d’aliments

de què disposen les entitats i els serveis socials

de l’Ajuntament. La gestió coordinada dels re-

cursos alimentaris entre les entitats i el sector

públic evita la duplicitat de recursos i, per tant,

n’afavoreix una utilització més eficaç.

Les entitats que formen part de la xarxa de dis-

tribució d’aliments són les següents: Càrites In-

terparroquial, Sant Vicenç de Paüls, la Fundació

Mossèn Federic Bara, el Centre d’Ajuda al Pres i

al Necessitat, l’Església Evangèlica Ríos de Vida,

l’associació cultural Amistad y Raíces, l’Associació

Gitana Catalana Sant Josep Obrer, la Creu Roja,

l’ADRA i el Banc d’Aliments de Reus.

Visita del conseller CleriesEl conseller de Benestar Social i Família, Josep

Lluís Cleries, es va reunir el 22 de novembre amb

l’alcalde de Reus, Carles Pellicer; la regidora de

l’Àrea de Benestar Social, Montserrat Vilella; la re-

gidora de Família i Gent Gran , Misericòrdia Bon-

fill; i amb la xarxa de distribució d’aliments per a

les persones més desfavorides de Reus. La visita

va servir a les entitats i a la institució municipal

per exposar al conseller el projecte existent en la

distribució d’aliments a les persones amb més

necessitats. Durant els dies 25 i 26 de novembre

es va dur a terme el Gran Recapte d’Aliments a

tot Catalunya i també a la ciutat de Reus, concre-

tament als mercats i a altres punts de la ciutat.

Més projectes solidarisL’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus

organitza entre el 27 de desembre i el 4 de ge-

ner la campanya solidària de recollida d’aliments

«Oli i sucre», amb l’objectiu de fomentar la parti-

cipació de la ciutadania per abastir les entitats so-

cials de distribució d’aliments d’aquells productes

de més necessitat. La campanya s’organitza en

col·laboració amb l’Àrea d’Esports i la Regidoria

d’Ensenyament i Política Lingüística (organitzadors

del Parc de Nadal de Reus), el Banc d’Aliments, la

Unió de Botiguers, els Mercats Municipals, Carre-

four i la Cambra de Comerç de Reus. Durant els

dies que dura la campanya, s’instal·laran punts de

recollida al Parc de Nadal, als mercats Central i del

Carrilet i al supermercat Carrefour.

La campanya ‘Bicicleta Solidària’, organitzada per

l’entitat Bicicamp, amb el suport de l’Ajuntament

de Reus, arrenca aquests propers mesos de

gener i febrer amb la donació de bicicletes a

les instal·lacions del carrer Rocamora del Banc

d’Aliments, que també participa en la campanya.

Entre l’1 de març i el 13 d’abril es podran adqui-

rir les bicicletes donant aliments. ◆

L’objectiu és donar cobertura eficaç a les persones i famílies que reben ajudes alimentàries

Ajuntament i entitats impulsen la Xarxa d’Aliments

S’inauguren els cursos de català dels centres d’acolliment lingüístic amb prop de 450 alumnes

d’Adults Marta Mata, el Centre de Formació

d’Adults Mas Pellicer, el Centre de Norma-

lització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel

Ventura, Òmnium Cultural Baix Camp i el Pla

Educatiu Entorn. ◆

L’eix central de l’acte va ser una lectura de

la faula grega El roure i el jonc, a càrrec de

setze alumnes de les entitats que treballen

en l’acolliment lingüístic, que són Càrites In-

terparroquial de Reus, el Centre de Formació

21


opinió

Teresa PallarèsPortaveu del GM del Partit dels Socialistes de Catalunya

PSC

Bon any nou?

La fi de l’any acostuma a portar notícies que tenen a veure

amb pressupostos, tarifes i impostos. Enguany també i, per

desgràcia, aquestes notícies són adverses: els impostos i

els preus públics de la nostra ciutat pujaran, mentre que les

assignacions pressupostàries baixaran. Estem en èpoques

d’ajustaments i això fa que el govern de Reus hagi decidit

eliminar projectes ja aprovats com la construcció d’una

escola bressol o d’un col·legi.

En les darreres setmanes hem conegut també els

pressupostos de les societats anònimes municipals i diem

conèixer per dir alguna cosa, perquè el govern de la nostra

ciutat ens els ha ensenyat reduïts a les grans partides

i amb el mínim detall possible. Sabem, per exemple,

que s’ha decidit no continuar construint el Centre de

Bioempreses de Reus, un complex d’investigació que

comptava amb inversions de la Universitat Rovira i Virgili,

que havia d’albergar els principals ens d’investigació de

Catalunya i que comptava amb subvencions del fons

FEDER, que ara haurem de tornar; un edifici que donava

sentit a un projecte de canvi de model econòmic a Reus

tan necessari per sortir de la crisi. Mentre, d’una banda,

no hi ha diners per construir aquest centre d’investigació,

s’eliminen subvencions per a les escoles bressol o les

aules ralet ralet, es retallen sous o s’eliminen treballadors

a l’hospital i es redueix la qualitat assistencial, de l’altra

ens assabentem que s’ha adquirit, amb hipoteca pel mig,

la clínica Savé per posar-la en mans de les mútues.

Sense entrar en detalls de si la compra d’aquest edifici

és una bona oportunitat immobiliària pel preu i les

condicions, el grup municipal del PSC de Reus vol

mostrar la seva preocupació per dos motius: en primer

lloc, pel missatge que aquesta decisió trasllada a la

ciutadania: ”estem endeutats, però només per certes

qüestions”. I, en segon lloc, perquè aquesta decisió és

fruit de la improvisació. Perquè aquest equip de govern

va fent gestions puntuals, sense visió de conjunt i, el

que és pitjor, sense projecte de ciutat.

Moments difícils, passos ferms Els resultats de les eleccions de maig de 2011 van expressar

molt clarament la voluntat d’un canvi a Reus, visualitzat en

la victòria de Convergència i Unió. En aquesta voluntat

hem coincidit dues forces que avui formem el govern

de la ciutat, conscients, en tot moment, de la situació

complicada que el nostre país i la nostra ciutat travessen;

conseqüentment, ens hem fixat un marc prioritari d’acció

centrat en la crisi econòmica i l’impuls de Reus: la lluita

contra l’atur i l’ajuda i l’empenta a l’activitat econòmica; la

defensa del benestar social i el recolzament als més febles;

i el reforç de la pròpia identitat.

L’excepcionalitat del moment, però, ens obliga a ser

especialment exigents. Hem de tenir una actitud de rigor,

de seriositat i d’assumir que només si fem molt bé la feina

i sense defugir cap responsabilitat podrem encarar bé i en

positiu el camí del creixement i de la sortida de la crisi. Una

situació econòmica, en definitiva, a la qual s’ha de fer front

amb intel·ligència i bona gestió, amb austeritat i treball. Les

polítiques d’austeritat no impediran, però, que es prioritzin

les despeses de caràcter social.

Per això hem començat a planificar les accions futures

del Govern, tenint present que Reus és una ciutat activa

i potent que, gràcies al conjunt de la ciutadania, les seves

associacions i entitats, amb les quals s’ha parlat per tal de

governar amb el coneixement de la realitat i acollint les

opinions i les sensibilitats dels que la coneixen directament,

a les seves empreses i a la seva forta identitat, té empenta

i està preparada per anar endavant.

Des de CiU som conscients que queda molta feina per fer i

que aquesta no és fàcil. Tanmateix, hem treballat de valent

per assentar les bases d’un mandat que volem que sigui el

del canvi a la ciutat; un canvi que ens ha de fer forts com a

municipi i reforçar el lideratge de Reus.

Un canvi en el qual l’Ajuntament, la gestió municipal i els

membres del Govern estem al servei de Reus.

Teresa GomisPortaveu del GM de Convergència i Unió

CiU


opinió

David VidalPortaveu del GM de la Candidatura d’Unitat Popular

Jordi Cervera Portaveu del GMd’ARA Reus

CUPARA Reus

L’alternativa és necessària

Després de més de trenta anys d’un mateix color a

l’Ajuntament, la Candidatura d’Unitat Popular, amb més de

vint anys treballant com a Esquerra Independentista a la

ciutat, afrontava el repte de presentar-se a les eleccions,

amb la necessitat de plantejar una alternativa al model

caduc de ciutat que, tot i governada per uns partits que

s’autonomenaven «catalanistes i d’esquerres», vivia

d’esquena a la ciutadania i creava el gran monstre en què

s’ha convertit el holding d’empreses INNOVA.

Una alternativa que planteja la transparència de l’Ajuntament

i, especialment, de les empreses municipals, així com

l’apropament del consistori a la ciutadania tot promovent

processos, que representin una democratització de la

institució; i converteix la ciutadania en un element actiu en la

política, no només com un subjecte passiu que cada quatre

anys introdueix –si ho fa– un paper dins una urna.

I, prioritza la planificació de polítiques que, partint de la

justícia social, facilitin una gestió més eficaç d’aquesta crisi,

que els «mercats» amb la complicitat dels governs, han

provocat. Una crisi, que volen aprofitar per desmantellar

tots aquells drets que els i les treballadores hem aconseguit

recuperar després de dècades.

Però la realitat, un cop més, ens obliga a reforçar aquest

projecte. El pacte de CiU i PP, no sols representa una

accentuació d’aquest model local en què les empreses

municipals cada cop tenen més poder, sinó la seva possible

privatització i un seguit de retallades que aprofundiran la

greu situació de crisi que vivim, en què l’augment de l’atur

i el risc d’exclusió social són les característiques principals.

Davant d’aquesta situació, la CUP treballarà per posar la llum

del carrer als racons més foscos del consistori i plantejar

alternatives a l’estafa que suposa aquesta crisi. Us convidem

a conèixer el que fem dia a dia –a través del nostre bloc:

http://gm.cupreus.cat–, a denunciar el que no us agrada i,

sobretot, a fer-nos arribar propostes que ens permetin avançar

en aquest camí que hem iniciat. Tot un futur per començar!

Alicia Alegret Portaveu del GM del Partit Popularde Catalunya

PPC

La nostra prioritat per Reus: la creació de llocs de treball Fa ja mig any que, per primer cop a la història de Reus,

el Partit Popular forma part del govern de la Ciutat. Amb

sis regidors al consistori, els millors resultats de la història

del PP a la ciutat, el Grup Municipal del Partit Popular

va rubricar un pacte de govern amb Convergència i Unió

amb unes prioritats i objectius molt clars: donar un canvi

de rumb a la ciutat, treballar amb vocació de servei als

ciutadans i esforç per construir el nostre projecte de ciutat,

el Reus del segle XXI. Volem ser la garantia del canvi.

Aquests primers mesos d’intens treball ens han servit

per conèixer de primera mà l’Ajuntament, per reordenar

i optimitzar els recursos existents, tant a nivell de

l’extraordinari capital humà que forma el consistori i

les empreses municipals, com de les estructures de

funcionament de cadascuna de les àrees de govern.

Sabem cap a on volem anar.

Estem reduint despesa supèrflua, reorganitzant l’Ajuntament

per disminuir-ne els costos al ciutadà i establint unes

prioritats clares i ben definides: la reactivació econòmica i

empresarial, les politiques actives de promoció de ciutat a

nivell comercial i turístic, i els serveis a les persones. I tot

això ho fem, obrint de bat a bat les portes de l’Ajuntament,

amb màxim rigor en la gestió i màxima transparència en la

informació; i escoltant els suggeriments, idees i propostes

de tots els reusencs i reusenques que tinguin alguna cosa

a aportar per millorar la ciutat. Des del Partit Popular no

entenem la política municipal d’una altra manera.

Queden moltes coses per fer. I les farem. La principal:

crear llocs de treball i recolzar aquells que en creen: els

autònoms, els emprenedors, els empresaris, a tothom

que tingui una idea de negoci i la vulgui implantar a la

nostra ciutat. Els esforços van encaminats que la reactivació

econòmica, laboral i empresarial de Reus sigui una realitat

ben aviat. Tenim les prioritats ben definides. Creiem en el

pacte signat i en les nostres capacitats per dur-lo a terme.

Un altre incompliment electoral Benvolguts reusencs i reusenques,

Portem sis mesos amb el nou govern a la ciutat de Reus

i, des del nostre punt de vista, no s’han fet gaires accions

que apuntin a la sortida de la crisi i a la creació de llocs

de treball, dos dels pilars fonamentals dels programes

electorals de CiU i PP, que no es varen cansar d’explicar

durant la passada campanya electoral. Si seguim fent

memòria, també ens van prometre a tots els reusencs que

no ens apujarien els impostos, però vaja… tampoc no ha

estat així. L’IBI pujarà un 7%; les escombraries, un 27%; i

altres pujades que arribaran en breu. I, és clar, l’única solució

possible ha estat l’augment de pressió fiscal als ciutadans de

Reus. A Tarragona, on governa el PSC, també han pujat els

impostos però en aquesta ocasió han estat els regidors dels

partits de CiU i del PP els que s’hi han oposat.

Sóc conscient que la sortida de la crisi no és una tasca

fàcil. Ara bé, a les seves mans sí que hi ha altres solucions

a les quals es van comprometre i que no estant complint.

Un exemple n’és la publicació de la revista que ara mateix

teniu a les mans.

En el debat d’alcaldables que va tenir lloc a Santa Llúcia -uns

dies abans del 22 de maig- el senyor Pellicer es va compro-

metre a reduir la despesa de l’Ajuntament en matèria de

comunicació. Segons l’actual alcalde, la revista Mercadal era

una eina de propaganda electoral encoberta que, de forma

continuada, utilitzava l’antic govern del tripartit per donar-se

publicitat. Ara és ell qui la utilitza per sortir a les fotos.

En la darrera setmana Ara Reus ha denunciat que les empre-

ses municipals tenen un endeutament de 220 milions d’euros,

que deuen als seus proveïdors 7,5 milions d’euros. Davant

d’aquesta situació el grup municipal d’Ara Reus denuncia la fal-

ta d’incompliment electoral per part del nou govern i es reserva

el dret de no seguir fent cap més declaració en aquest espai.

Ciutadans, restem a la vostra disposició en el nostre

despatx a l’entresòl de l’Ajuntament per ajudar-vos en tot

allò que estigui a les nostres mans.

per a famílies amb fi lls adolescents elMercadal · per a famílies amb fi lls adolescents Pàg....

Documents

Transcript of per a famílies amb fi lls adolescents elMercadal · per a famílies amb fi lls adolescents Pàg....