L’EVOLUClI~ DE LA SIDA

2.000

1.500

1,000

500

L’evoluci6 de la sidaa Catalunya

/ Casos de sida

/ casos de VIH0/0 Nombre de morts ," 1997 ",

~ Generalitzaci6 dels ~tractaments I

It antiretrovirals, que I

~ delamortalitat ~ 2001ES comencen a

Com es contagia?

1981 85 1985 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1995 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2019

per reo uir

1,epi, ¯ nna, lel VIILes infeccions pel virus de la sida s’han estancat des de fauna d6cada en 800 nous casos cada any

MARIO MARTIN MATASBARCELONA

La lluita actual contra el VIH i la si-da no t6 res a veure amb els estrallsqne causava els anys 80 i 90, quanel virus encara era forqa desco neguti provocava prop d’un miler demorts a l’any. Els cientifics, reunitsaquests dies a Barcelona en la Con-fer~ncia Europea de la Sida, centrenara els seus esforqos a trobar la va-cuna definitiva, mentre els nous far-macs permeten als malalts mante-nir una esperan~a i una qualitat devida acceptables.

Malgrat tot, el nombre de novesinfeccions es mantd estable al vol-rant de les 800 anuals des de fa m4sd’una d~cada. Els contagis de maresa fills o entre eonsumidors de dro-gues hart caigut de manera especta-cular, per6 aquesta reducci6 s’havist frenada pel col-lectiu d’homesque mantenen sexe arab homes, so-bretot entre els m4s joves, que ararepresenten el principal grup derise. Arribats a aquest punt, potsercal redefinir la lluita contra la ma-laltia, combatre amb rods fermesa

l’estigma que encara l’acompanya ireorientar els objectius per mirar dereduir al mfnim els nous contagis.Motius de salut pflblica, perb tambdpressupostaris, hi obliguen. L’ARAha parlat amb el director del Centred’Estudis Epidemiol6gics sobre elVIH i Sida de Catalunya (CEEIS-CAT), Jordi Casabona; la presiden-ta del Comit6 lr de Desembre,Montse Pineda, que aglutina 24ONG que lluiten contra la malaltia,i el director del BCN Chekpoint,Ferran Pujol, un dels centres quemds anMisis i nous positius detec-ta a Catalunya. I del resultat de lestres entrevistes s’obtenen els se-g0ents lO punts estrat~gics.

1o Focalitzar l’acci6 enel col-lectiu tISHHSH ~s l’acrbnim que s’utilitza peridentificar els homes que tenen se-xe amb homes, tot i que la casufsti-ca va m4s enll~ dels homosexuals,perqu~ tamb~ inclou persones bise-xuals o que han tingut una relaci6amb transsexuals. Les infeccionshart baixat en la poblaci6 general,perb en aquest grup de poblaci5 hanaugmentat, fins al punt que alguns

estudis de prevalenqa apunten queAven.cos entre el 15% i el 20% dels homose-EIs f~rrnacs xuals barcelonins poden ser porta-

actuals han dors del virus.Casabona reconeix que, per actu-perm~sque ar sobre aquesta realitat, primer cal

9aireb~ ningd assumir-la. L’explicaci5 f~cil seriamori pel VIH dir que, com que la sida ja no mata,

la gent s’ha relaxat, perb en l’abor-datge del VIH no hi ha res senzill.

Col-lectiu "Hem de ser curosos i no caure enLes noves tbpics com ara que s’ha perdut la

infeccions por i s’ha abaixat la guhrdia", diu Pu-jol, perqu~ davant un escenari en

e5 confientren qu8 el virus ~s m~s present, ~s lbgicenjoves que hi hagi mds contagis dinshomosexuals d’aquest grup. "Els gestors no han

tingut en compte el co]-lectiu, con-tinuen parlant de joves sense dirque s6n gais, corn si els fes por el su-posat lobi gai rebla el director delBCN Chekpoint . Potser 4s per noestigmatitzar, perb el resultat finalha sigut la inacci6".

2. Combatre l’estigmaassociat a la malaltia"El primer, i el m6s important, ~sposar en evid~ncia que els col-lec-flus m~s sensibilitzats i que m4s uti-litzen el cond6 en les seves relacions

son els homes gais , apunta Pineda.Combatre l’estigma es revela comuna cosa primordial per poder visi-bilitzar un problema. Ho secundaCasabona. Estigmatitzar determi-nades pr~ctiques fa que augmentinles conductes de risc. L’homof6biao la critica als seropositius pot pot-tar casos de depressi6 i conductesautodestructives, que finalment in-flueixen en el combat contra la ma-laltia. "E1VIH est~ molt estigmatit-zat, perqu~ en el moment del dia-gnostic 1 afectat acostuma a culpar-se’n, i aix6 no passa amb cap altramalaltia", considera Pujol, queaposta per valorar la capacitat deresili~ncia del col.lectiu despr~s derants anys d epidemia.

3..Campanyes per,mfllorar l’educacio sexualQue una penetraci5 sense ejaculaci5pot contagiar el VIH o que el segui-merit dels tractaments antiretrovi-rals fa gaireb~ impossible la trans-missis sSn dues realitats encaraprou desconegudes. La informaci5i els condons hart let molt per man-tenir elvirus en menys d’un miler decontagis a l’any, per6 no n’hiha prou.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DOSSIER

127000

14121

Diario

1680 CM² - 200%

8060 €

4-5

España

24 Octubre, 2015

Hospital GermansTrias i Pujol; Política Sanit

Un virus queja no mata perbque continua actiu

33.600Persones amb VIH a Catalunya

I m6s de 10.000 han mort percu]pa de la sida durant els dltimsanys. Ara pr~cticament no motningfi, perb les noves infeccionses mantenen estables al voltantdels 800 nous casos a l’any. Esper aix6 que el nombre absolutde malalts continuar~ creixentdurant els prbxims anys.

15%Prevalen~a en el col.lectiu gai

Tot i que ~s impossible saber-hoamb exactitud, els estudis m~srecents mostren que la preva-len~a del virus entre els homesque tenen sexe arab homes a laciutat de Barcelona se situa en-tre el 15% i el 20% de la poblaci6.

6.000Euros a l’any costen els f’armacs

Els actuals tractaments perme-ten una qualitat de vida bona perals malalts, que dificiiment mo-renja per l’acci6 directa del vi-rus. Ara b6, el cost anual delsf’armacs s’acosta als 150 milionsd’euros, atbs que cada tracta-ment costa m6s de 6.000 euros iel reben unes 22.000 persones.

"Cal un pla d’acci6 que respongui ales diferents realitats socioeconbmi-ques", diu Pineda, i no actuar ambuniformitat. Ella aposta per aug-mentar el pes de l’educaci6 sexualdins del curriculum escolar.

"La prevenci6 no pot ser simple",afegeix Casabona. Una conducta derise esth relacionada amb moltescauses i si no s’identiflquen i es tre-ballen per separat l’impacte d’unacampanya seth petit.

4. Revertir les retalladesen la prevenci6E1 pressupost per lluitar contra elVIH i la sida ha retrocedit al de fam6s d’una dbcada. Des que el go-vern central va suprimir aquestsforts l’any 2012, homes la Genera-litat destina diners a subvencionarprojectes de les entitats. Actual-rnent s6n 2,3 rnilions a l’any 1,04per a subventions , molt lluny dels4,4 milions que s’hi van dedicar el2008. "Parlem de retallades sobreun pressupost queja era deficitari",es queixa Pineda, que fa anys quealerta de la impossibilitat de man-tenir projectes i d’oferir una res-posta sostinguda. "Les entitats re-

nim la sensaci6 que durant l’flltimalegislatura hem sentit m6s bonesparaules que mal, perb poques re-alitats’, afegeLx.

Pujol, per la seva banda, apostaper redefinir les subveneions i des-tinar-les principalment a projectesque demostrin la seva efectivitat i,tot i que comparteix que els recur-sos s6n minsos i fan que les entitatscompeteixin entre elles, creu que lafalta de finan~ament respon m6saviat a la conjuntura econ6mica i notant a raons ideol6giques. "No po-dem quedar instaurats en el discursde les retallades", opina.

5. Augmentar lacoordinaci6 entre entitatsLa disputa entre entitats, amb dis-cursos divergents i de vegades en-frontats per exemple sobre coms’hauria d’abordar l’estigma , 6s unaltre dels aspectes que es podria rni-llorar. "Algunes entitats cauen enl’error de protegir la seva parcel-la",diu Pujol. Pineda veu aquesta diver-sitar com un reflex de la societat, iho atribueix a la voluntat del Comi-tb de lluitar "contra els discursos bi-ombdics i de la indflstria farmacbu-flea insensible dominants". "Les ad-ministracions sempre han intentatdesunir-nos i enfrontar-nos corn aestratbgia per fer-nos m6s frhgils",considera. BCN Chekpoint i el Co-mit~ lr de Desernbre cornparteixenl’objectiu d’acabar amb el VIH, pe-r6 no sempre la manera de fer-ho.

6o Millorar el sistemad’informaci6"Tenim diferents fonts d’informa-ci6. A vegades un mateix cas el no-tifica l’atenci6 prirnhria, un hospitalo un centre penitenciari, i costa cre-uar les dades’. Ho reconeix el direc-tor del CEEISCAT, que creu queenalgunes ocasions les entitats "vanper lliure’.

E1VIH ~s una malaltia de decla-raci6 obligatbria des de12010, per6ales acaballes de12015 encara no esconeixen les dades definitives denoves infeccions referents a12014.Hi ha factors que ho compliquen,6s que un ter~ dels malalts no sabenque estan contagiats i prop d’un ter~m6s es diagnostica massa tard, quanpotser ha actuat corn a vector per-qub elvirus segueixi circulant. L’ob-jectiu 6s que el 90% dels que patei-xen el VIH estiguin diagnosticats itractats, perqub alxl mantindrien lac~rrega viral suprimida. Aix6 nopassa, en part perqub la poblaci6que s’ha de controlar s’estirna que sesitua al voltant dels 33.600 casos iperqu~ no tothom rnant6 un contac-te estret amb el sistema sanitari.

7o Repensar les provesa persones en riscDurant els flltims anys el hombrede proves que es fan ha baixat, pe-rb tot i aLxi se’n continuen fent unes35 per cada 1.000 habitants. Nopoques, perb rn6s que fer-les ambcarhcter universal "s’ha de tenirpunteria", recepta Casabona, i fer-

Expansi6El 40% rebeneldiagnbstictard i aix6facilita queel virus circuli

RetalladesEl pressupostque rebenentitats haretrocedit al defa una d~cada

les ales persones que hi estan m~sexposades.

Les proves actuals es basen en ladetecci6 d’anticossos, i alx6 de ve-gades nom~s ~s visible tres mesosdespr~s de la infecci6, quan podenhaver-se produit m~s contagis.Existeixen nous sistemes que po-den trobar el virus nom~s 10 diesdespr~s del contagi, per6 s6n moltm~s cars i no ~s clar que siguin efec-tius en relaci6 amb el cost. Pujolcreu que dins del col-lectiu HSH slque podrien set una soluci6. E1 dis-curs, per6, no ~s compartit pel Co-mitb, que creu que la utilitzaci6 a lavegada de diferents proves ambtemps d’espera i perlodes de fines-tra que no s6n iguals generen "in-formaci6 contradict6ria’.

8. Controlar altresinfeccions sexualsLa problemhtica delVIH coincideixamb una expansi6 brutal d’altresinfeccions de transrnissi6 sexual,com la slfilis ila gonorrea. Els estu-dis demostren que quart existeixuna d’aquestes malalties la infecci6per VIH ~s m~s fhcil perqu~ el cosesth rn~s exposat i el virus arribam~s f~cilrnent al corrent sanguini.ALxl, doncs, afegir el cribatge siste-mhtic i el tractament per a aquestesaltres malalties s’ha d’entendretarnb~ corn un refor~ en la ]luitacontra el VIH.

9. La incorporaci6 dela profilaxi preexposici6Despr~s que aquesta setmana ]aXVConfer~ncia Europea de la Sida ce-lebrada a Barcelona hagi inclbs perprimer cop l’fls de la pastilla profi-lhctica preexposici6 (PREP) corn m~tode vhlid, tots els actors assu-meLxen que tard o d’hora aquestnou fhrmac tamb6 s’utilitzarh al’Es-

tat. Als EUA fa temps que hi 6s, pe-r6 encara no l’ha validat l’Ag6nciaEuropea del Medicament.

E1 sistema 6s senzill: consisteixa prendre una pastilla abans i des-pr6s de tenir els contactes de risc, al’estil dels anticonceptius femenins.Els dubtes s6n nombrosos, com araqui hauria de fer front al seu elevatpreu-entre 400 i 600 euros mensu-also a qui caldria receptar-lo. A1-gunes veus critiquen que aix6 po-dria set una esp6cie de carta blan-ca per fomentar conductes de rise,per6 les entitats rebutgen del totaquest argument, adduint que alsEUA s’ha demostrat que el m6tode6s vhlid per reduir fins a un 30% elsnous diagn6stics. "Es una eina im-portantissima i necesshria per redu-ir el rise en deterrninades poblaci-ons’, diu Pineda. "Negar-la 6s comnegar a un fumador una operaci6 depulm6", exernplifica Pujol.

10. Mantenir els f~rmacsper a tothomDespr6s d’uns anys en qu~ els f/~r-rnacs antiretrovirals nom6s es re-ceptaven quan les defenses dels rna-lairs balxaven per sota d’un deter-rninat hive]l, el nou consens m~dicpassa per donar la medicaci6 des delprimer diagnbstic. Aixb t6 un refor~positiu, i 6s que una persona arnbtractament 6s pr~cticament impos-sible que transmeti el virus. En unsistema sanitari pflblic, gratuTt iuniversal, en qu~ les mateixes enti-tats reconeixen que no teilerl cons-tfincia que s’hagi negat mai cap me-dicament a ningfl, mantenir aquesttractament per a tothom ~s clau perreduir els nous contagis. Diagnosti-car la malaltia com m6s aviat millori fer sortir a la llurn els casos que en-cara no s’han detectat s6n el pasprevi per refor~ar aquest pilar. ~

Imatge dels laboratoris de l’IrsiCaixa, a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, ones treballa en el disseny d’una vacuna per aturar la malaria. ~e~v w~u

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DOSSIER

127000

14121

Diario

1680 CM² - 200%

8060 €

4-5

España

24 Octubre, 2015

Hospital GermansTrias i Pujol; Política Sanit