L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 1 0 5

Divendres, 20 de setembre del 2019

Reduir la pressió fiscal sense minorar la recaptació

Gairebé acabada la tem-porada 2018-2019 de li-quidació dels impostos directes pot resultar un bon moment per dedi-

car una estona a buscar opcions que permetin reduir l’import de la factura per impostos.

En aquesta ocasió, com ja es pot en-treveure del titular que espero el ma-quetador d’EL PERIÒDIC hagi mantin-gut i ressaltat, no vull situar-me úni-cament al costat del contribuent ni tampoc del Ministeri de Finances com a encarregat de recaptar recursos eco-nòmics per atendre les necessitats pú-bliques i de l’Estat, sinó en una posició favorable a totes dues parts, buscant possibles actuacions que puguin ser guanyadores per ambdues parts o, al-menys si no poden ser win-win, siguin guanyadores per una de les parts sense perjudicar l’altra.

poció i atipar-se d’aquesta, de la qual l’Obèlix és un bon exemple.

Els CDIs, a banda d’establir meca-nismes de cooperació en matèria tri-butària entre els països signants del conveni, fixen el marc de les relacions tributàries aplicable en diferents rela-cions econòmiques entre els subjectes residents fiscals dels mateixos i és pac-tant la imposició aplicable a les dife-rents rendes obtingudes en l’altre país com es pot aconseguir reduir la pressió fiscal que suporta el contribuent sense que la recaptació es vegi afectada.

Així els CDIs fixen els tipus imposi-tius màxims aplicables en les diferents rendes obtingudes pels residents fis-cals d’un país contractant de font d’un resident fiscal de l’altre país. Així, se-guint el model de CDI de l’OCDE se sol establir un tipus màxim del 15% per a dividends, del 10% per a interessos i es deixen exempts de tributació en el pa-ís font els rendiments obtinguts per a la realització d’activitats empresarials.

A banda, també es fixen en el CDI els mecanismes per evitar la doble impo-sició sobre una mateixa renda, perme-tent deduir de l’impost a pagar en el pa-ís de residència fiscal l’impost pagat en el país font amb límit de l’impost a pa-gar en el país de residència fiscal (me-canisme de la deducció) o considerant exemptes en el país de residència fis-cal les rendes ja gravades en el país font (mecanisme de l’exempció).

Val a dir que la recepta pot benefici-ar al perceptor de la renda o al país de residència fiscal del perceptor. La de-

Passa a la pàgina següent

Gallardo tracta sobre relacions comercials amb la Xina i Turquia

Les importacions pateixen un descens del 5,4% a l’agost

Andbank Espanya signa un acord de col•laboració amb AXA

‘Outing’ comercial de l’equip de banca privada d’Andbank

Les converses bilaterals s’enfoquen en temes com el turisme, inversió, innovació i comerç

Les exportacions compten amb una variació percentual positiva del 4,7%

Distribuirà en exclusiva les assegurances del grup més gran d’assegurances de ‘no-vida’ del món

Una quarantena de professionals de l’entitat participen en sessions de treball i activitats

Pàg 4 Pàg 4 Pàg 4 Pàg 4

Els registres de morosos estan d’actualitat

PereBrachfieldPàg 3

Ramon Chese

Director de fiscalitat d’Andbank

Ara bé, com a pagar i cobrar impos-tos també li resulta d’aplicació la llei de la conservació de l’energia –recordem que és aquella que diu que l’energia no pot crear-se ni destruir-se sinó sola-ment transformar-se- i també és un

joc de suma zero, òbviament haurem de buscar un perdedor –pagador- per a quadrar l’equació.

I la poció màgica, quina és? En aquest cas, els convenis internacionals per a evitar la doble imposició (CDIs)

aplicables a les rendes obtingudes de font estrangera. Bé, és una poció mà-gica que no és d’ús habitual, però si fos corrent no seria màgica i d’altra ban-da també cal recordar que tampoc és bo caure a l’olla on s’està preparant la

Consultori fiscalJaime MesasPàg 2

BUSINESS2 Divendres, 20 de setembre del 2019

Ve de la pàgina anterior

terminació del beneficiari està condi-cionada pels tipus impositius existents en el país de residència fiscal; el perju-dicat directe, però, és sempre única-ment el país d’obtenció de la renda.

En aquest sentit, si el tipus impositiu en el país font és inferior al tipus impo-sitiu aplicable en el país de residència fiscal el beneficiat serà el país de resi-dència fiscal, doncs el contribuent pa-garà en el país de la seva residència fis-cal el que no ha pagat en el país font. Si pel contrari, el contribuent resideix en un país amb tipus impositius més baixos que en el país font qui en traurà profit del CDI serà el contribuent que veurà com disminueix l’impost pagat en el país font sense que es vegi alte-rat l’impost pagat en el seu país de re-sidència fiscal. En aquest darrer cas, el país de residència fiscal no veu tampoc afectats els seus ingressos, doncs no s’altera l’impost percebut i la poció fa efectius tots els seus beneficis tot dis-minuint la pressió fiscal del contribu-ent sense minorar la recaptació. Val a dir, que si el beneficiari efectiu del CDI és el país de residència el que succeeix és que aquest augmenta la seva recap-tació sense que es vegi alterada la pres-sió fiscal del contribuent.

Veiem doncs que la signatura de CDIs és un molt bon mecanisme per reduir la pressió fiscal o augmentar els ingressos fiscals sense que ni el contri-buent ni l’Estat de residència fiscal del mateix es vegi perjudicat. A banda, cal no perdre de vista que actualment amb un intercanvi d’informació molt estès i amb un concepte de beneficiari efectiu en evolució, disposar d’una àmplia xar-xa de CDIs solament pot ser benefici-ós en aquells casos en la possible pèr-dua recaptatòria pot ser molt encasa i,

alhora, sempre és un factor per atraure noves inversions.

Coincidint amb el moment en què estic escrivint aquest article llegeixo també les primeres reaccions dels re-presentants de les empreses tecnolò-giques a la nova taxa «Google», amb la qual es pretén que les empreses de ser-veis prestats via internet tributin en els països en els quals efectivament gene-

tos, en la mesura que el mercat, els consumidors i la competència ho per-metin i no els portin a impactar-lo so-bre el marge. Haurem d’estar pendents d’aquestes noves figures impositives, que, potser han trigat a aparèixer, pe-rò que no són sinó una lògica evolució de les ja existents per adaptar-se als nous models empresarials sorgits en l’era internet.

ren els seus beneficis i que ha tornat d’actualitat arran de la reunió del G-7 i la trobada entre els presidents Ma-cron i Trump.

Al·leguen les empreses tecnològi-ques en contra d’aquest nou impost que es veuran obligades a traslladar-lo als consumidors dins del preu ... com intenten fer-ho les empreses de tots els altres sectors amb tots els impos-

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant del Departament de Tributs i de Fron-teres (d’ara endavant, DTF) número CV0153-2019, del 6 de juny del 2019, en relació amb les regles especials de la base de tributació de l’Impost Gene-ral Indirecte.

La societat consultant es dedica a la producció audiovisual, oferint la pres-tació de serveis de producció cinema-togràfica de pel·lícules, anuncis publi-citaris, i els de publicitat i promoció d’aquestes.Concretament, està especialitzada en els serveis de producció cinema-togràfica, oferint i realitzant pels seus clients tots els procediments i serveis necessaris per a la realització del ro-datge a Andorra o a l’estranger.

La prestació del servei es factura per un únic preu i pot incloure els con-ceptes següents:

• Recerca d’espais i localitzacions on poder realitzar els rodatges

• Contractació del personal (actors, ajudants,...)

• Gestió dels tràmits administratius per l’obtenció de les llicències i permi-sos necessaris

• Proporcionar els mitjans tècnics necessaris, on s’inclou tot el materi-al, lloguer de maquinària, vestuari, en-

Consultori fiscalJaime Mesas

La signatura de CDIs és un molt bon mecanisme per reduir la pressió fiscal o augmentar els ingressos

tre d’altres• Organització dels desplaçaments,

mitjançant el lloguer de vehicles pels desplaçaments de l’equip de rodatge

• Proporcionar l’allotjament en ho-tels i els serveis de restauració

En aquest sentit, els clients de la societat són empresaris o professio-

nals, tant residents com no residents al Principat d’Andorra.

La qüestió plantejada és si és cor-recte considerar que la prestació de servei de producció cinematogràfica que s’està realitzant és un servei únic que està compost per operacions de diversa naturalesa que es complemen-

ten entre si, i el lloc de realització de la prestació del servei, en la mesura que el rodatge es porti a terme a Andorra.

Amb referència amb la consulta re-lacionada amb les regles especials per determinar la base de tributació de l’impost, el Decret legislatiu de publi-cació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indi-recte, a l’article 48.2, preveu el següent:

«Article 48. Base de tributació. Re-gles especials

2. Quan en una mateixa operació i per un preu únic es lliurin béns o es prestin serveis de diversa naturalesa, inclosos els supòsits de transmissió de la totalitat o d’una part d’un patrimoni empresarial, la base imposable corres-ponent a cada un d’ells es determina en proporció al valor de mercat dels béns lliurats o dels serveis prestats.

El que disposa el paràgraf anterior no s’aplica quan aquests béns o serveis constitueixen l’objecte de les prestaci-ons accessòries d’una altra de principal subjecta a l’impost.»

Per determinar si és aplicable o no el primer paràgraf del precepte esmen-tat, s’ha de valorar si un o més elements han de ser considerats com a serveis accessoris que comparteixin el trac-tament fiscal de la prestació de ser-vei principal. Respecte a aquesta con-sideració, s’ha de tenir present que hi ha una prestació de servei única quan dos o més elements o actes que faci la consultant siguin necessaris per por-tar a terme el servei principal i aquests elements o actes estiguin tan estreta-ment relacionats que objectivament formin una sola prestació econòmica inseparable. Quan es donin aquestes característiques, la prestació de ser-vei efectuada per la consultant s’ha de qualificar com un únic servei i en con-seqüència no és aplicable la regla es-pecial establerta al primer paràgraf de

l’article 48.2 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.

D’altra banda, pel que fa a la localit-zació de la prestació de servei efectu-ada per la consultant, si d’acord amb el que s’ha comentat al paràgraf anteri-or la prestació de servei es pot consi-derar com un únic servei de producció cinematogràfica, tenint en compte que els destinataris dels serveis en qües-tió són empresaris o professionals, li és aplicable la norma general establer-ta a l’article 43.1.a del Decret legislatiu del 5-4-2017 de publicació del text re-fós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte:

«Article 43. Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles ge-nerals

1. Les prestacions de serveis s’en-tenen realitzades al territori andorrà en els casos que, exposats a continu-ació i sense perjudici del que disposa l’apartat 2 d’aquest article i l’article 44 d’aquesta Llei:

a) Quan el destinatari és un empre-sari o professional que actua com a tal i té la seu de la seva activitat econòmi-ca o un establiment permanent o, en el seu defecte, té el seu domicili o resi-dència habitual a Andorra, sempre que es tracti de serveis que tenen per des-tinataris l’esmentada seu, l’establiment permanent, el domicili o la residència habitual.»

Així doncs, els serveis de produc-ció cinematogràfica efectuats per la consultant que es destinen a empre-saris o professionals que actuen com a tals i estan establerts a Andorra es con-sideren realitzats en territori andor-rà. Tanmateix, si els destinataris dels serveis són empresarials o professio-nals que actuen com a tals però no es-tan establerts a Andorra, els serveis de producció cinematogràfica no es con-sideren realitzats en territori andorrà.

BUSINESS 3Divendres, 20 de setembre del 2019

Des de fa molts anys hi ha a Europa di-versos fitxers de solvència patrimo-nial, col·loquialment anomenats regis-tres de morosos, fitxers de morosos o llistats de morosos. Tradicionalment aquest tipus de registres de mora eren d’àmbit restringit, i havien estat uti-litzats per entitats bancàries, caixes d’estalvis, companyies de serveis bà-sics, emissors de targetes de crèdit, entitats financeres de tot tipus, em-preses de telecomunicacions, edito-rials i companyies subministradores d’energia. En aquests fitxers de moro-sitat se sol incloure les dades de perso-nes físiques i jurídiques que han man-tingut deutes impagats durant un cert temps sense pagar-les, en general du-rant més de 90 dies naturals.

A l’Estat Espanyol el registre de mo-rosos més veterà i conegut és el cèle-bre RAI (Registre d’Acceptacions Im-pagades). Tot i que en l’any 2005 alguns malastrucs havien anunciat a la prem-sa la desaparició definitiva del cèlebre RAI i fins i tot havien arribat a escriu-re la seva necrològica, el RAI, com l’au Fènix, va renéixer i encara es troba en funcionament. Va aconseguir posicio-nar-se tant en el mercat financer que el seu nom va ser sinònim de registre de morosos per un fenomen que la lin-güística diu antonomàsia.

En l’actualitat el registre de morosos

Els registres de morosos estan d’actualitat

de l’altra, permet conèixer, en tot mo-ment, la situació creditícia amb tot el mercat dels seus clients actuals i po-tencials.

El Fitxer Asnef és sens dubte la ba-se més gran de dades de morosos a Es-panya, amb més de quatre milions de registres de mora. Totes les entitats de finançament associades del Fitxer As-nef cedeixen les seves dades gratuïta-ment a canvi de poder comprovar que un futur prestatari no figuri ja fitxat com a morós per haver deixat prés-tecs impagats en altres entitats de crè-dit. Aquests dies, Asnef està negociant amb diverses empreses un nou con-tracte, el preu pot oscil·lar entre 350 i 400 milions en deu anys.

Ara bé, a l’Estat Espanyol des de fa alguns anys les administracions pú-bliques també estan fent ús dels re-gistres de morositat i llistats de mo-rosos per revelar els noms dels moro-sos amb la Hisenda Pública. L’Agència

Tributària ha publicat la llista de mo-rosos actualitzada amb Hisenda, com-posta per les persones físiques i jurídi-ques que deuen més d’un milió d’euros a les arques públiques. En total, figu-ren en l’esmentat llistat 4.028 perso-nes i empreses amb un deute que agre-gada supera els 14.000 milions d’euros. Alguns dels noms són molt coneguts pel públic. Ara bé, cal no oblidar que l’artífex d’aquesta llista de morosos va ser el ministre d’Hisenda del Govern de Rajoy, Cristóbal Montoro, que va emprendre l’any 2012 una implacable croada contra els morosos de l’Estat Espanyol mitjançant la posada en mar-xa d’un registre de morosos amb Hi-senda. Montoro, com paladí en la lluita contra els deutors recalcitrants, volia fer públics els noms dels defraudadors i morosos amb el fisc mitjançant la pu-blicació de llistats de morosos com una mena escarni públic i mesura de pres-sió perquè els afectats paguessin els

és una quantitat molt elevada, la qual cosa permetrà que deutors amb quan-titats impagades importants que es-tiguin en els registres de morosos de l’Agència Tributària escapin a la di-fusió pública. Hauria estat més lògic posar el llistó en 120.000 euros, que és l’import amb què l’article 305.1 del Codi Penal delimita el delicte fiscal i que els deutors que mantinguin deu-tes amb Hisenda per import superior i estiguessin en els fitxers de morosos de l’Agència Tributària, fossin també inclosos en el llistat Montoro de mo-rosos.

La vigent norma tributària permet que surti a la llum pública la relació de defraudadors amb les sentències con-demnatòries fermes dels delictes con-tra la Hisenda pública que es confir-min després de l’entrada en vigor de la reforma, encara que derivin de fets esdevinguts prèviament. Mitjançant aquest precepte es donarà publicitat parcial a les dades identificatives de les sentències condemnatòries fer-mes de delictes contra la Hisenda pú-blica, és a dir delictes en l’àmbit fiscal, insolvències punibles i contraban. Ara bé, el llistat de morosos i defraudadors amb la Hisenda Pública queda limitat per llei als morosos que debin més d’un milió d’euros a les arques públiques i que no hagin estat pagades en el ter-mini d’ingrés voluntari, llevat que es-tiguin ajornades o suspeses. Per tant, si un contribuent deu 999.999 euros al fisc no surt retratat en el llistat de mo-rosos, però si té la mala sort de deure 1.000.001 sí que veurà el seu nom re-flectit en la «llista Montoro». Així les coses, els deutors recalcitrants amb les arques públiques reben una intima-ció de pagament molt especial perquè saldin els seus deutes. Cal tenir pre-sent que el llistat es pot descarregar lliurement a través del web oficial de l’Agència Estatal d’Administració Tri-butària.

La idea del llistat de morosos estatal està sent copiat per les comunitats au-

seus deutes al veure’s retratats en els llistats de morosos. Després de supe-rar molts obstacles i vèncer resistèn-cies al si del mateix Govern de Rajoy, l’abril de 2015 el ministre va aconseguir finalment el seu objectiu quan el Con-sell de Ministres va aprovar la publica-ció d’aquest particular llistat de moro-sos fiscals, dins de la reforma de la Llei general tributària.

Cristóbal Montoro, que és catedràtic d’Economia Aplicada, Hisenda Públi-ca i Dret Tributari, portava anys argu-mentant que, per lluitar contra el frau fiscal, cal fer públics els noms dels de-fraudadors i morosos amb el fisc mit-jançant la publicació de les dades dels fitxers de morosos. Per aquest mo-tiu crec que s’hauria de denominar a aquest llistat de morosos amb Hisen-da «la llista de Montoro», ja que va aconseguir modificar la Llei general tributària i afegir l’article 95 bis, re-ferent a la «publicitat de situacions d’incompliment rellevant de les obli-gacions tributàries». Sota aquest eu-femisme, s’amaga l’autorització a Hi-senda per publicar el llistat de morosos amb les arques de l’Estat; en concret aquells que hi han de més d’un milió d’euros. Amb tot, al meu entendre, en la publicació dels llistats de morosos s’ha col·locat el llistó molt alt; un milió

Pere Brachfield

CEO de Brachfield Credit & Risk Consultants

El fitxer Asnef permet als seus membres consultar si el sol·licitant d’un crèdit és deutor d’alguna entitat

La ‘llista Montoro’ mostra els morosos amb les arques de l’Estat de més d’un milió d’euros

més conegut a Espanya és el conegut com Fitxer Asnef, un bureau de crèdit que permet als seus membres consul-tar si un sol·licitant d’un crèdit és deu-tor en mora d’una altra entitat o en-titats, de manera que, davant l’estudi del risc d’aquesta operació, pugui te-nir una informació més fiable, que aju-di a la presa de decisions en les fa-ses del cicle de crèdit. Aquest servei és gestionat per l’entitat Asnef-Equi-fax Serveis d’Informació sobre Solvèn-cia i Crèdit, SL. Asnef és l’acrònim de l’Associació Nacional d’Establiments Financers de Crèdit i està constituïda per bancs, societats de finançament, entitats de crèdit, establiments finan-cers de crèdit i empreses de distribu-ció. En l’actualitat la societat Equifax Ibericas S.L. és l’encarregada del trac-tament del Fitxer Asnef.

El Fitxer Asnef és un registre de sol-vència i mora que cobreix tots els pro-ductes financers, sent el fitxer més representatiu a Espanya, pel que fa a informació relativa a la solvència pa-trimonial i de crèdit. La contractació del servei d’informació de crèdit té una doble funció: d’una banda, assegu-ra que davant d’un impagament el deu-tor pugui ser inclòs en el Fitxer Asnef, el que facilita la intenció de pagament;

tònomes. Fa alguns dies, el vicepresi-dent econòmic de la Generalitat, Pere Aragonès, en una compareixença par-lamentària va informar que, com a me-sura dins del pla de la Hisenda catala-na contra el frau per als propers quatre anys, el Govern català publicarà el seu propi llistat de morosos tributaris, que se cenyirà a aquells contribuents que deguin a l’Agència Tributària de Ca-talunya (ATC) més d’un milió d’euros. Aquesta mesura té com a objectiu pro-moure el compliment voluntari de les obligacions fiscals dels contribuents morosos. Val la pena recordar, que l’Agència Tributària s’encarrega de la inspecció de quinze tributs propis i cedits, entre els quals es troben el de Successions i Donacions, el de Trans-missions Patrimonials que grava les compravendes d’immobles de segona mà, i el d’Actes Jurídics Documentats. Així mateix, Aragonès ha afirmat que el Govern serà implacable contra el frau fiscal i de fer públic l’impagament d’impostos mitjançant registres de morosos tindrà més impacte en fo-mentar el pagament que la modifica-ció de les figures tributàries existents. La Generalitat té la intenció de publi-car el llistat de morosos de l’ATC a par-tir del tancament d’aquest any.

BUSINESS4 Divendres, 20 de setembre del 2019

Les importacions cauen un 5,4% a l’agost respecte l’any passat

Andbank celebra un ‘outing’ amb l’equip de banca privada

Les importacions de mercaderies du-rant el mes d’agost van sumar un valor de 106,09 milions d’euros, el que supo-sa una variació percentual negativa del 5,4% respecte a l’agost de l’any anterior. Destaquen amb una variació percentual positiva els grups farmàcia-perfumeria, amb un 27,5%, i energia, amb un 10,8%. Per contra, tenen una major variació percentual negativa els grups diversos, amb un -37,7%, arran de la caiguda del grup objectes d’art, de col·lecció o d’an-tiguitat; construcció, amb un -20,3%; joieria, amb un -19,5% i transport, amb un -15,0%. Sense el capítol energia, la variació percentual és d’un -6,7%. Pel que fa a l’acumulat dels darrers dotze mesos, les importacions han tingut un valor de 1.393,75 milions d’euros, el que suposa una variació percentual positiva del 3,8% respecte a l’acumulat dels dar-rers dotze mesos del període anterior, en què les importacions en valor van ser de 1.342,71 milions d’euros. Sense el capítol energia, les importacions augmenten un 2,9% en comparació al mateix període de l’any anterior. Destaquen amb una variació percentual positiva les partides diversos (amb un 30,9%) i energia (amb un 14,1%). Per contra, la partida amb una variació percentual negativa més desta-cada és joieria, un -20,9%. Les exporta-cions durant l’agost van sumar 6,69 mili-ons d’euros, amb una variació percentual positiva del 4,7% respecte al període an-terior. Les partides exportades que des-taquen amb una variació percentual po-sitiva i una major variació absoluta són electrònica, amb un 28,2%, i industrial, amb un 67,0%. Tenen una variació per-centual negativa destacada i una variació absoluta més significativa les partides jo-ieria (-82,6%) i diversos (-22,9%).

Andbank va celebrar l’‘outing’ comercial del seu equip de banca privada a Andor-ra. En total, 40 professionals de l’entitat van dur a terme sessions de treball i ac-tivitats per garantir l’alineament estratè-gic, el desenvolupament d’habilitats per la millora professional, reforçar la moti-vació i compromís envers el seu projec-te comú i posar el client com el focus més important. Aquest ‘outing’ es va realit-zar a l’Andorra Park Hotel i l’estació d’es-quí Vallnord-Pal Arinsal, amb una activi-tat a cavall entre el ‘showcooking’ i el ‘team building’ i on tres equips de professionals d’Andbank encapçalats pels cuiners Car-les Flinch, Lourdes Turné i Ramon Sasplu-gas van preparar plegats el sopar de la pri-mera jornada de l’‘outing’. Els participants van assistir a una xerrada motivacional del ‘coach’ Victor Küppers, docent a escoles de negoci i autor de llibres com ‘L’efecte actitud’ o ‘Viure la vida amb sentit’. Tam-bé es va fer una segona activitat de ‘te-am building’ consistent en un ‘escape ro-om’. Segons Anna Olsina, directora gene-ral adjunta de Negoci del grup Andbank, «aquest ‘outing’ ens ha permès reunir a un equip extraordinari de banquers ex-perts en gestió patrimonial, treballar ple-gats en com assolir l’excel·lència professi-onal, realitzar l’aportació més gran possi-ble de valor als nostres clients, reforçar la nostra proposta de valor i difondre i arre-lar en el seu context els valors d’Andbank».

Converses amb la Xina i Turquia per obrir relacions comercialsAcorden desenvolupar aspectes d’inversió estrangera, turisme, innovació, comerç i salut

El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jor-di Gallardo; el secretari d’Estat de Diversificació Econòmica i Innovació,

Marc Galabert, i la directora d’Actua Empresa, Judit Hidalgo, van mantenir a la ciutat turca d’Izmir diverses re-unions bilaterals amb una delegació de la Xina encapçalada pel viceminis-tre de Comerç, Li Chenggang; amb la ministra de Comerç de Turquia, Ruh-sar Pekcan, i amb el ministre d’Econo-mia de Bhutan, Lyonpo Loknath, en-tre d’altres.

El viceministre de Comerç xinès i Gallardo van celebrar els 25 anys de relacions diplomàtiques entre amb-dós països. A més, els dos mandataris van acordar impulsar diferents aspec-tes d’interès bilateral. Així, s’han trac-tat les possibles col·laboracions al vol-tant del turisme de neu, amb la volun-tat d’intercanviar experiències en el sector. També es van abordar les rela-cions comercials i les possibilitats de col·laboració empresarial per a impul-sar les inversions entre els dos països.

Pel que fa a la trobada amb la de-legació turca es van tractar assump-tes relacionats amb el comerç i col-laboracions en matèria d’ innovació en el sector de la salut. També la volun-tat d’atraure més inversió estrangera i turistes de Turquia a Andorra. Paral-lelament es van abordar altres temes, com el model de zona franca per a re-gions tecnològiques d’aquest país, i va

AXA i Andbank Espanya signen una aliança per la distribució de productes

El banc espanyol tanca el primer se-mestre de 2019 amb un creixement en volum de negoci de 590 milions, fet que representa un augment del 6,2%, situ-ant-se en 10.141 milions. Andbank fa sis anys que es va instaurar a l’estat veí amb fitxa bancària espanyola, té més de 300 treballadors i s’ha consolidat en els dar-rers anys entre les nou primeres enti-tats del sector de banca privada. La filial espanyola d’Andbank ha obert enguany oficina a Santander i a Girona, i té di-nou oficines pròpies i 110 agents finan-cers Andbank.

AXA Espanya i la plataforma tecnolò-gica MyInvestor van arribar a un acord de distribució a llarg termini a tra-vés del qual distribuiran en exclusi-va les assegurances del grup més gran d’assegurances de ‘no-vida’ del món. MyInvestor comercialitzarà produc-tes d’AXA Espanya (llar, vida, salut, au-tomòbil, entre altres) als seus clients digitals.

La plataforma va seleccionar AXA Espanya després d’un procés en què ha conclòs que el grup assegurador fran-cès, amb un negoci de 2.525 milions d’euros a Espanya, ofereix els produc-tes més competitius per als seus clients.

«Aquesta aliança té un compromís a llarg termini, estem convençuts que serà l’inici d’una relació molt fructífera entre les dues parts», va manifestar el conseller delegat d’Andbank Espanya, Carlos Aso. Destaca, a més, que «AXA, pel seu lideratge, dimensió i compro-mís social, és l’aliat perfecte per impul-sar MyInvestor, un nou actor en el mer-cat financer que, tot i la seva joventut, està creixent a un ritme accelerat i té un gran potencial».

«L’acord amb Andbank Espanya con-solida l’aposta d’AXA per l’omnicanali-tat apropant-nos a un negoci d’alt crei-xement», va manifestar Olga Sánchez, consellera delegada d’AXA Espanya. «Andbank Espanya és un soci ideal per a AXA que ha demostrat que és possi-

tretze ministres. Convidats pel govern turc, Andorra va mostrar els principals atractius del país en matèria econòmi-ca i d’inversió, i les darreres oportuni-tats de negoci.

participació andorrana a la 88a edi-ció de l’ Izmir International Fair, una de les fires econòmiques més impor-tants de Turquia, on van participar 190 representants de 39 països, entre ells

ble trencar els models de negoci tra-dicionals, amb ofertes adaptades a les necessitats dels clients», va concloure.

La filial espanyola d’Andbank ha ob-tingut un benefici consolidat sota nor-mativa IFRS a 30 juny de 2019 de 5,5 mi-lions d’euros, xifra que suposa un crei-

xement del 37,2% respecte als 4,01 milions de juny de 2018. Aquest fet de-mostra la bona evolució de l’entitat i en-cara més si es compara amb la mitjana de la caiguda en beneficis d’entitats fi-nanceres espanyoles equivalents, que pel mateix període és d’un -20%.

quedar palès l’interès mutu d’estrè-nyer relacions. En acabar es van em-plaçar les dues delegacions a noves sessions de treball.

Les reunions coincideixen amb la