UNA ENQUESTA (*)

Els intel'Iectuals i EuropaExisteix un esperit europeu? Aquest es-

perit és niés que una entitat, és a dir unarealitat vivent? — He llegit el vostre qües-tionari. Permeteu-me que us digui que hihe respost, per endavant, en el meu recentvolum : Quinze anys de combat. Les vostrespreguntes es refereixen a l'Europa aïllada,o distingida, de la resta dl món. Us de-claro netament que no us segueixo peraquest camí ; no puc enfocar un esperit

de l'esperit no tenen el dret d'abstreure'ssuperbament dels moviments socials i po-lítics. Formen un equip en la confederaciódel treball humà, una arma especial ; alióque Stalin, després, ha dit amb una fór-mula lapidària : els enginyers de les àni-mes. No han pas d'atribuir a llur armauna superioritat, que no té, sobre les armesde llurs companys proletaris, sense els qualsno serien res. L'objecte d'acció. dels uns

Romain Rolland a Moscú, contemplant la «Desfilada de la Joventuts a la PlaçaRoja. A la dreta, A. Arossev, president de la Societat de les Relacions Cultu-

rals amb l'Estranger. A l'esquerra, Mme. RoUand i Litvinov

Els Dijous -- BlancsR®GELIA

Rogèlia, tot i comparèixer entre les altresgermanes a la llotja de la sala de ball,s'asseia, per ésser la més gran, a últimterme, com volent significar que no l'anes-sin a treure, 1erò ja fos per la seva miradamalenconiosa o per la tanara desvalgudaque li queia damunt la nuca, el cert eraque gairebé sempre trencava dansa. El queno creia ningú és que s'arribés a casar,perquè les més joves t'estalonaven amb unpeu més bufó i l'empallidien amb unes gal-tes més enceses.

El dia de Cap d'Any tornava al pobleun home que l'havia deixat de jovençà peranar-se'n a Suïssa amb uns comerciants devins i unes quantes fórmules enològiques;s'hi establia un lustre després i, a còpiad'importar bocois, arreconava una fortuna.La vida del seu país natal, a través de lallunyania, se li presentava notablement car

-regada : per Pasqua Florida sentia talmentles caramelles sota mateix de la seva fines-tra ; per la Festa Major s'imaginava unsgegants com una catedral i uns bastons idiables molt plàstics ; per Nadal volia unagreixonera de terrissa amb un gall fenome-nal desbordant un pam, i per Cap d'Anyrepetia pels seus dintres : «Any nou, vidanova), fins que decidí plasmar l'apotegma.

I trobant-se al sarau, es fixà en Rogèlia.Un amic li advertí

—Ja saps que és una noia de baixa ex-tracció?

I total, perquè, de petita, havia servit elsplats a l'hostal, sense anar gaire a escola,però aquests antecedents encara li feren grà-cia i l'endemà es presentà a casa .la Ro-gèlia amb un brillant formidable que produíun enlluernament general. L'enveja de lesconeixences es tradul amb la dita : «Els di-ners ho poden tota, cada vegada que Ro-gèlia sortia amb el seu promès, i esdevinguéun desfici d'enraonies el matí que un cupéi mitja dotzena de faetons s'aturaven da-vant el domicili de la núvia.

El temps, no obstant, esborrà els orígens,i en tanta de manera, que a vila i a totala rodalia no hi hagué després senyora mésalta i ben posada que Rogèlia : la gent decara i ulls es feia un honor d'ésser visitad'ella; les associacions benèfiques es dispu-taven la seva presidència; las dames sollici-taven el seu parer sobre la moda i peraltres motius menys fútils i, de tant entant, acollia, bella i magnífica, un canongeemparentat amb el seú marit, la qual cosaes sabia de seguida que a la barana de lagaleria voleiaven els manteus de seda.

El patronat per la refecció dels bons cos-tums no tingué més remei que portar Ro-gèlia dintre la seva junta consultiva, i unade les seves primeres intervencions fou pro-pugnar per l'acoblament de les parelles dís-coles, corcs temibles de la societat.

L'encinlbellament de Rogèlia es completàamb l'elecció del seu espòs per a diputata Corts. Com que s'havia tornat dura d'oïda,no sentí cap dels blasmes dels adversarisdel seu home i considerà que tots els co-mentaris que es feien per carrers i placeseren llausangers. Aquella mica de defecte fi-sic li augmentà encara l'arrogància i endesfilar, extraordinàriament elegant, dintrel'automòbil, semblava una matrona. Aquestadarrera situació li valgué l'apadrinamentd'una bandera i, entre músiques i passesf ermes, llegí un discurs amb clara dicciói emoció encomanadissa.

Rogèlia pogué celebrar les noces d'argent,i quan li mancaven j,ocs anys per a en-calçar les noces d'or, perdé el senderi i laparaula, però si se la contrariava, engegavaun renec sec, enmig del natural escàndol

Record de bons fracfesEs molt conegut el tracte especial que re-

ben els periodistes que treballen als diarisdel senyor Pich.

No solament els sous pequen per escassos,sinó que les altres ganguetes del periodisme— passis, etc. — sovint no arriben a mansd'aquells per als quals foren creades.

Molts d'aquests periodistes ja s'hi han re-signat i consideren els periòdics del senyorPich com un lloc a propòsit per a esperarmillors temps. Altres, en canvi, no s'hi resig-nen i esperen, esperen...

Quan, per a respondre millor al to quedonaren al partit radical les noves aporta-cions de gent d'upa, fou anunciat que elsenyor Pich faria un nou diari que substi-tuiria E1 Progreso, hi hagué a la casa unaexpectació que va transformar-se en espe-rança, així que fou conegut el nom del noudiari.

—Renovación!—va dir un dels redactorsde la casa—. Per fi ha arribat l'hora deviure d'una altra manera. Alguna cosa arri-barà també als que fem iEl Día Gráfico iLa Noche.

«Renovacíón » que no renova

Al cap de poc de sortir aquest diari delsenyor Pich, òrgan del partit radical i reflex

de l'aspecte que havia de pendre el grup amb

la incorporació de gent de diners, hom va

veure que la renovació no seria efectiva. Lescoses seguiren de la mateixa manera i élspobres periodistes continuaren essent els màr-tirs sovint sense fe.

El periòdic no ha aconseguit arrelar-se,i no solament no ha influït perquè fos reno-

vada la situació dels dos diaris piquiponians,sinó que ni tan sols han estat renovades lescondicions de vida dels redactors del propi

diari, La Renovación no ha estat vista en-lloc, si no és en la categoria del senyor Pich,que, de cop i volta, es trobà governador ge-

neral de Catalunya, president de la Gene-ralitat i alcalde de Barcelona.

Final poc eleganfConseqüència del tripijoc armat amb mo-

tiu de la descoberta t publicació de l'aferdel straperlo, el senyor Pich ha restat dis-tanciat dels seus correligionaris del partitradical.

En veure's sol—ja ho deia el clàssic queen els dies tempestuosos els homes restensols—, el senyor Pich no s'ha volgut resig-

nar i ha decidit suprimir el periòdic òrgandel partit radicaQ a Catalunya. Qui vulguidiaris, que se'ffs faci!, haurà pensat.

Així, des de cap d'any, segons tenim en-

tes, ja no sortirà Renovación.

Una frase cáusficaQuan el senyor Pich decidí que ja no sor-

tís més Renovación, hom es trobà que lacosa havia d'ésser comunicada a la direc-ció i als redactors del diari tan nau i, ai!,ja tan decrèpit.Es cregué que no calien gaires miramonts

ni gaires fórmules.Per telèfon va ésser comunicat a l'Ami-

chatis, director de Renovación, que el diarija no sortiria sinó tres dies més, és a dirfins a cap d'any.L'Amichatis ya respondre al senyor Pich,

també, naturalment, per telèfon—Eso na se debe comunicar asi, Por telé-

fono y con tan poca anticipación. A un di-

rector de diario no se le despide así, a noser que se le encuentre con las manos en unstraperlo.

Polífica culinària

no es podia partir en dos, decidí anar a oirmissa a can Jaumar i dinar a can Cirera.Aquesta prelació, perd, no plagué a algunesjaps, sempre atentes als més petits detalls.Es el que deia la senyora Ibarrola

—Bah, yo creo que hubiese comido mejoren casa de Jaumar. Ui, con la posición quetiene !

«Panem of circenses=

La crema i nata de les japs es situa a]'escenari de l'Olympia amb la més grannaturalitat del món, a desgrat que darrerael teló de fons hi havia les gàbies dels lleons.

—Con tamaño domador, quién dijo mie-do !—cridava la senyora de Delás.

Posanf.se a foLa Veu empra, aquests dies, un llenguat-

ge molt marcial, segurament per tal de con-trarestar els efectes del Jefe. Diumenge ma-teix, en lloc d'anomenar aillustre líderu aEn Cambó, li deia «Cabdill )) tres o quatrevegades i encara parlava d'uexèrcits discipli-natsn.

En Bulart i Rialp ho justificava—Som o no som oportunistes?

Un ángel voladorArran del famós article d'en Ferran Sol-

devila, En Manuel Brunet s'esforça a apa-rèixer un llepafils

—Si jo només faig ironies 1 El meu humorés perfectament britànic !—deia per l'Ateneu,

—Es veu que ja no es recorda del carrod'escombraries que li féu retirar 'En Ven-tosa!—observà un redactor del segon teamde La Veu.

Els grans orado rsEn una reunió de les que es celebraren a

Barcelona per a organitzar la campanya pro-propietat industrial, prengué la paraula elsenyor Coll, de la fornada darrera de regi-dors de l'Ajuntament barceloní.

Es referia a la necessitat d'anar tots juntsper a triomfar i en aquests moments de laperoració digué:

—..,perquè si ens unim estretament, jo usasseguro que tinc l'esperança que guanya-

rem...

L'espanta•clienfs

Exposició d'En Joan Serra a Can Parés.La sala, plena de gent admirada de 1a pin-tura magnífica del nostre amic.

Al mig d'aquella, el pintor Castedo, queno s'amaga de dir que és comunista, parlaen veu bastant alta dels esdeveniments.

Serra s'acosta al grup i tocant l'espatllaa Castedo li diu

—No m'espantis els clients, eh?

Avanfa4ees

L'escultor Viladomat conversa amb unsamics sobre determinats avantatges de l'ar-tista pintor en relació amb els escultors.

—Un exemple—diu Viladomat — : els pin-tors amb quatre pomes podon fer una tela.1 encara podes permetre's el luxe de men-jar-se el model. En canvi, nosaltres...

La propaganda

MIRADOR INDISCRET

La gran propaganda que es féu del

concert que el violinista Vehudi Menuhindonà recentment al Palau, tingué la virtutde crear un ambient propici a tota mena desuspicàcies. No és d'estranyar, doncs, queen sortir del Palau, després del concert, elgenial Menuhin, alguns s'expliquessin els

de la llar augusta. El seu unic nét, cinque I aplaudiments que li dedicaren molts entu-

any de batxillerat, en donà una explicació : i Gil Robles es trobí}, diumenge darrer, en siastes d'aquesta previsora manera

—Això, és el subconscient ! un compromís, perquè tant !En Cirera com I —Deu tractar-se del servei exterior deS. En Jaumar el volien a dinar. Com que l'home clac. Aquests manàgers són tan fins...

PERSPECTIVES

Any VIII. Núm. 359-Barcelona, dijous, 2 gener 1936

Ala pàgina 2:

Arri, arri, cavallet. 24.378 "coolies" de "rickshaw",per Ramón Pei. '^d

A la pàgina 4: fPlans i projectes, per Mary Pickf ord i David O. Sel

A la pàgina 5: ido ^`^^

Premi Iglésias 1935. Nicolau Maria Rubió, per Marius Gif refia.Preu: 30 cèntims - Ronda de Sant Pere, 3 Telèfon 22592 :. Subscripció: 3'50 pessetes trimestre

que es restringeixi a Europa. No dia pas i dels altres ha d'ésser el mateix : instaurarque l'europeisme no pugui ésser l'estadi una humanitat més justa, més lliure i mésmés pròxim de l'evolució humana i que no ordenada.marqui una etapa més avançada que la de Que i'intellectual no es desinteressi d'a-la nació. Però ja som uns quants que l'hem questa acció ! Faria mal fet de pretendre

-superada; no tornarem pas enrera. Veiem ho, car no té pas més que el més humilmassa bé que l'europeisme, a hores d'ara, dels seus germans el dret de desdenyar ensota les diverses formes que revesteix, és profi de 1 esperit les realitats "materials quela màscara d'un nou nacionalisme més pe- 1 són el suport i la condició primera de l'es-rillós, perquè agrupa grosses forces i inte- j perit. Fins si li plau individualment deressos més voraços i els arma contra la comprar la seva independència espiritual perresta deA món. Posant-se, s'oposa. I pel . un ascètic renunciament, no té el dret d'e-sol fet que es proclama, provoca instantània- xigir aquest renunciament de la gran massament la formació de dos o tres agrupaments 1 dels seus germans, que no poden trobarrivals : Panasia, Panamérica, que no dei- ! en l'esperit el mateix recurs contra la ru-xaran d'anar seguits de Panàfrica; en desa de l'existència. Abans que res, cal dis-aquest moment mateix es cova, està a punit minuir llur misèria.de néixer. Es sota la invocació hipòcrita de j La meva experiència dels darrers vintla comunitat europea, la crida a les armes ! anys m'ha ensenyat que no hi ha errorde deu pobles contra uns pobles enemics, més greu que oposar, com correntment esel que amb les seves pròpies mans hom fa, un pretès realisme de 9'acció a un irri-ha creat.., soni idealisme del pensament. De fet, el

Em refuso a barrejar-hi la meva veu... veritable interès d'una nació està sempreTota 4'expericincia de la meva vida m'ha d'acord amb el veritable sentit de la jus-conduit a reconèixer la identitat en tots tícia i dels valors pérmanents de l'esperit.els països dels mateixos temperaments de No és a títol d'idealista intellectual que com

-pensament. Totes , les formes del pensament ! bato el xovinisme guerrer, iEs a títol des'internacionalitzen actualment ; entre Euro- , realista, que veu en el nacionalisme i elpa, Asia i América es fa un bescanvi in- militarisme els pitjors enemics de llur propiinterromput de mètodes científics, de dis- ' poble, els que encongeixen la seva intelli-ciplines o de doctrines metafísiques o reli- gència, els que li treuen tota la sang, pergloses, com de sistemes econòmics i socials. ; a ]'única preparació de la 'guerra, i que,1 sembla que, per exemple, el món mongol tot preparant1la, la provoquen, car obligueni musulmà de ]'Asia Central, que hom hau- ' els altres pobles a preparar-la. Si fos certria cregut immobilitzat, s'hagi ràpidament ¡ que els intellectuáls fossin, com tenen pro-transformat a hores d'ara sota l'activa pro- pensió a dir-ho, el cervell en relació a lapaganda soviética i per les profundes mu- resta del cos, fóra el cas de recordar-lostacions econòmiques que hi operen els seus i l'apòleg de Meneni Agrippa : Què podenenginyers, els seus agrònoms, els seus ar- fer aquests cervells sense els membres?tesans, d'una gegantina organització comer- ' Aquest temps és esquerp, cruel, carregatcial i industrial. Tot és moviment, el món de devastacions, però és puixant i fecund.sencer està en fusió. No anem a fer uns Destrueix, renova. Deixem avui de costatmons amb supernacions, on la fosa es re- les preocupacions estrictament europees.fredi i torni a formar blocs separats. No Hem de lluitar amb els ideals antics, elspot haver-hi Internacional sinó universal. déus morents i mortífers i amb els milions

L'inte•ectual té un paper a exercir en la : d'esperits sense ulls que els serveixen cega -

1ormació d'aquest esperit europeu i per tant j ment. Hem de fundar uns déus nous i unaha d'abandonar la seva 5osició tradicional nova humanitat. Només ho podem a canvide «clercn? — Deu anys després de la guer- de l'energia més intensa i d'un enter Sa-ra, en què havia abdicat com els seus con- crifici.frares, Julien Benda es va adonar de fer L'europeu serà l'home nou que veiemel procés dels «cleres» que han traït. S'ha néixer en diversos punts del continent?fabricat un ídol de l'esperit la independén- I, Europa serà feta pels intellectuals o nai-cia del qual no corre cap perill, car es re- xerà de certes necessitats econòmiques? fusa a tota incursió en el domini del real, Respostes les dues primeres preguntes, leson arriscaria de trobar-se agafat entre els dues darreres em semblen sense objecte. Esfocs dels combatents. Aquest esperit regna ! dfar que, per mi, no hi ha cap raó de pensarsobre el món glaçat de les idees abstractes, que l'home nou sigui de preferència euro-

sense aplicació en la pràctica. No destorba peu. He vist a ]'India i a la Xina tipuspas els amos actuals ; i fins aquests Penco- ! superiors de l'home nou. Igualment en po-ratgen de bon grat : car els jocs dels estetes den aparèixer en totes les races alliberadesi dels sofistes de la intelli encia no aplicada i arribades a un cert grau de cultura (i per

distreuen els ulls dels badocs de l'arena on ' qué no hi arribarien totes elles?) Quanes decideixen els destins dels pobles. No parlem de la nova humanitat que s'edifica

diré mai prou l'aversió que m'inspira aques- ;, a la U. R. S. S. no pensem un instant

ta idolatria de l'esperit «in abstracto» que ' a qualificar-la d'europea. No n'és pas gens,

el desarrela dol sòl on pren vida, i que, o n'és tant com asiàt ica i fins i tot africana

ensems que dels riscos i les responsabilitats ¡ (per qué no.). En un bellíssim poema del

del real, el desvia de la saba puixant sense Jove escriptor Kornilof—La nieva Af rica—,

la qual no és més que larva fastigosa. Que •: es veu un negre combatre i morir al cap

aquesta idolatria sigui conscient o no, entra de batallons de l'Exèrcit Roig, per la pos-

en les combinazioni dels amos actuags de tra Rússian, per ida nostra patria soviètica»,

la política ; aquests l'encoratgen. Sóc el ! i un jove rus que, fascinat per aquest exem-

campió més que ningú de la independència 1 ple, vol també combatre i morir per «la

de ]'esperit, que permet de dominar el camp .seva African, «per la nostra African... I és

de batalla, perd no admeto pas de veure's aquesta la característica de l'home nou,

dispensat d'actuar. Quan es vol de debò, aquesta total eliminació del prejudici de-

S'actua millor. S'ha d'actuar. Els servidors ` gradant de les grans races humanes. A 1'es-

I túpid racisme del suboficial Hitler estret defront, l'home nau oposa el seu humanisme

--- -- -- I universal, sense distinció de races, sense^ distinció de classes—el Weltarbeiter—, el

Durant la confecció d'aquest j Treballador del Món.

q I Roy.a1N ROLLAND

números tka produït una altra . (Copyright Opera Mundi)

crisi. 1 van quantes? I O Vegi's MIRADOR des del n.° 356.

Les creacions J. ROCA - perfectes i amb la marca

inesborrable de la distinció - representen una

gamma de preus i una varietat d'objectes dinsmateixa qualitat insuperable i única.

gran

una

2 kIRABDR 2-I-36

s'ha retardat al Club Militar ; aquests sónbons clients, no lloguen mai automòbils,però fan trotar de pressa ! T xop, txop !

))BO ! Ja en veig un altre. 'Es més joveque jo, penà nó sap trotar com jo, es veude Ilunv, posa tota la planta dels peus aterra, ano té ritme, ni joc de peu, pobrexicot ! Es un cavallet sense expettiència,sense entrenament. Ara ens creuarem ; avi-

pot pendre una posició cómoda en el seient...Si la gent ho sabés... Però som 24,378• Lacompetència és grossa. Després hi ha elsautomòbils, els maleïts automòbils, els tram

-vies, els autómnibus,nTé! Ja sóc al Hai-Alai, on juguen aquells

bascos fornits amb una cistella a la mài una pilota forta com un rac. El vesprehi hauré de treure el cap, cap allà les vuit,a veure si carrego algun xinès d'aquellsque no se'n mouen mai r aposten per Teo-dolo (Teodoro) i Ulquidi (Urquidi). Si tin-gués la sort de carregar un jugador de Hai-Alai... Txao ! txao ! Són esplèndids aquestsxicots!

»M'arribaré fins a Sicawei. Pel camí pot-ser trobaré algú que va a missa a la ca-tedral dels jesuïtes... Encara no fa xafogori .aquest carret és lleuger, silenciós, ambles rodes engomades, els braços lluents, elseient tou, net,

»Arri, arri, cavallet !nAcí no faré res. Hi arriba el tramvia.

Aniré tot xino-xapo a la Concessió Estran-gera, porto enganxada la placa del ConsellMunicipal, i em deixaré veure en algunscarrers de Xapei, també porto la placa delmeu país ; el meu carnet pot anar pertotarreu !

»Xapei ! Xapei ! Sóc a casa meva. Aixòés el cel ! Aquests carrers són estrets i malempedrats ; el sòl no és 'llis i tou com eldel carrer de Nanquin, allà baix, a la. Con-cessió (Estrangera, però ací els automòbilsno m'empipen, i la gent és franca, sim-pàtica, senzilla, oberta. Mira : els botiguersla han obert. Lao-Tè, el cara picada, jaha tret els ocells. Ocells! Si tingués- tempsm'aturaria a cóntemplar aquests ocells unabona estona. Lao-Tè és un home feliç a9costat dels seus ocells ! M'agradaria de criaraquests •cossets fins i delicats, péixer-l'os,acariciar-los, besar-los el béc, sentir-me'ls,pessigollejants, entre la camisa i el pit, mi-rar-los, veure'ls ; amb aquest batec d'alesi aquests saltirons, dintre la gàbia...

„Arri, arri, cavallet !

))Atenció ! Sempre per d'esquerra del car-rer. La circulació és intensa i els sickhsem miren, m'espien i em volen atrapar ipendre'm la placa de la Concessió Inter

-nacional; si ho aconseguissin, el meu campde trot restaria limitat a la Concessió Fran-cesa i a Xapei. He sentit dir que els an-glesos apallissen els germans dels .sickhsa ]'India, iens sickhs ens apallissen a nos-altres, a Xina, pagats pels anglesos. Aten-cié ! Sempre per l'esquerra del carrer.

»Aquests autos;` 'aquestes màquines soro-lloses, escandaloses, que passen rabents afrec de les rodes del meu carret...1 A-hà!0-hà ! Hui-lá ! He de cridar fort : la mevaveu és ofegada pel soroll del klàxon delsautomòbils. Els meus camarades sí quem'entenen: Lei-!à!, hui-là!, Jo vinc!, pas!,

L'alegria de les festes que s'atansen comporta una

preocupació pels regals.

Les creacions J. ROCA - joieria, rellotgeria, argen-

teria - són la resposta definitiva que heu d'oposar a

la vostra indecisió i als vostres dubtes.

Llibertat intel'lectualFa poques setmanes moria, com saben els

nostres lectors, Alfred Vallette, Ara, el Mer-cure de France, fundat per ell, i que durant

prop de cinquanta anys dirigí i administrà,li ha dedicat un número d'homenatge.

D'un dels treballs continguts en aquestnúmero, el de John Charpentier, encarregatde la crítica de navel•les de la revista, ex-traiem aquestes declaracions que Vallette11 havia fet :

«Cal que un director deixi tota llibertatals seus redactors, tota llibertat intel•ectual,ben entès. Només ha de jutjar-los pel ta-lent... Els meus lectors no sempre han com

-près aixó molt bé. A alguns d'ells els hapassat de reprotxar-me de publicar, d'unnúmero a ]'altre, articles d'opinions contrà-ries sobre un mateix assumpte. Jo els hauriavolgut donar de costat.., Informar el públic,ajudar la seva educació desvetllant el seusentit crític, quin objecte més alt ambicio-nar?„

<Paul Souday se'm va queixar, una nit,en un àpat en què estàvem de costat, d'ha-ver estat post ien ridícul pel Sottisier^.Em va demanar el nom del titular d'aques-ta rúbrica. —No hi ha ningú afectat parti-cularment a aquesta — vaig respondre-li —.Abonats i lectors participen en la seva cons

-titució. Ha passat que s'hi citessin frasesmanllevades als artioles dels meus collabo-radors mateixos —.n

Citem aquesta opinió perquè, amb algunesdiferències imposades pel divers estat demaduresa de França i de Catalunya, po-dríem establir un paral•lel entre la conductaseguida al Mercure de France i a MIRADOR.

En les mostres pàgines, també, tret d'af-guna excepció de caràcter més aviat polític,els redactors i collaboradors frueixen d'dm-plia 'llibertat intellectual, i per això s'hadonat sovint el cas—i es donarà, volemcreure-ho, moltes vegades més—d'haver apa

-regut articles defensant punts de vista con-traposats, sobretot en matèries «opinables»,com són la majoria de les que es tractenen aquestes pàgines.

Podria acusar-se'ns de confusionisme, sino comptéssim que la llibertat, en totes lesdemocràcies, té les seves limitacions, balda-ment només siguin d'ordre formal, i si nocomptéssim també amb la ductilitat i intel-ligéncia dels nostres lectors, prou capaçosd'apreciar el que són opinions dels redactorsi collaboradors- d'un cert fons comú queels fa possible conviure en les mateixes pà-gines—i el que pot ésser criteri de MIRADOR,que té ben poca cosa de dogmàtic. Si se'nsvol dir que som una «capella)(, ens ho dei-xem- dir, a condició que se'ns reconeguique és una capella on poden coexistir mol-tes creences. No diem que hi càpiga tothom,perquè ((tothom,) és enemic de la intelli-géncia i del ban gust.

I dels records de Pau] Fort contingutsen l'esmentat número del Mercare, traduïmla següent conversa:

u—Com Tal, Tal i Tal Altre han obtingutaquesta gran situació en lla literatura? —preguntava un jove arribista a Vallette.

—Treballant molt.—Jo em voldria fer un nom de pressa.— Paciència! La majoria dels escriptors

que em rodegen han tardat vint anys i mési tot a «fer-se un nom»... com vós dieu.Però no fou aquesta llur preocupació domi

-nant. Es per aixa, d'altra banda, per quèvan fer-se'n un...»

—M'han dit que buscave$ un caixer?- Dos : el que tenia i un de non!

(Ric et Rac, París)

«He sortit de casa, m'he llevat, una horamassa tard. El carrer de Txao-Pao-Sau ésquasi desert. Les tavernes i els cabarets jasón tancats. Una hora abans, a les quatre,això bullia, la circulació era intensa, elsmeus companys, els meus competidors, queno estaven tan cansats com jo, hauran pes-•at, segurament, els darrers clients, aquellesnotes plenes d'alcohol que són els marinersamericans, o alguna poluskigel (c) del Merlot Blanc. Peròlo estava cansat, rebentat, lescames no em podien aguantarmés, la post del pit se m'es-queixava...

uA veure, avui, si pescarémés clients que ahir. Per anarbé hauria de fer, almenys, trespessetes rodones. Dues pelpropietari del vehicle i una permi. Amb trenta pessetes cadames, els de casa ja tindríemresolt el problema de l'arròs.

Al Plaza Hotel tothomdorm. Aquest sickh de la por-ta és un pinta : quan un clientdemana un pousse-¢ousse, cri-da i tria els companys que lidonen deu cèntims. Jo no pucfer-ho, el meu jornal és moltpetit...

«La lue du Consulat (rue duConsulat) també és deserta...Els comerciants encara hand'obrir les botigues. Tot aixòés dels francesos. Allà veig unsoldat - amb el fusell a la mà.Es un annamita, es coneix pelbarret en forma d'ombrella.Els criats dels tai^ans france-sos, quins tipus més repug-nants ! He d'afluixar el pas ipassar pel seu costat ben apoc a poc, perquè no es pensipas que vull escapar-me i elltingui temps de veure la placaenganxada al carret. Pagocontribució, jo, com els auto-mòbils i puc córrer .11iurement,en totes les direccions, per laConcessió Francesa! Ja el te-nim ací, l'imbècil, i hem desomriure amb amabilitat...

,No veig una ànima, atotel llarg del carrer. Puc passarpel mig, sóc l'amo. No tinccompetidors, i aquest carret éslleuger, amb les rodes engomades, el coixíblanc, tou, net, els braços lluents, les mollesnoves... és el vehible més lleuger de tot Xina!No fa gens de calor, amb aquest ventet delSud que m'infla la camisa i m'acaricia eldors i el pit.

Trencarem cap a l'Avinguda Joffre. Pot-1 ser hi trobaré algun rus dels grossos que

aparta't! Els autos em volen pendre elcarrer, sorollosos, brunzents, amb les sevesquatre rodes. !Ens volen treure del mig delcarrer, arreconar-nos als costats, ajudatspels sickhs, Fracassaran : som 24,378•

((El rellotge de la Duana marca les deu.Fa cinc hores que corro i no he carregatningú. 'Els molls són plens. Si trobés unestranger acabat d'arribar... Aquests pre-fereixen el lickxa (rickshaw) a l'automòbil.Es veu que no han estat mai a Xina, elscosta de pujar al carnet i d'asseure's bépaguen com cal, són generosos, donen vui-tanta o noranta cèntims. Els estrangers quefa anys que viuen a Xanghai, en canvi, do-nen vint cèntims pel trajecte més llarg, deNantao a Xapei ; de Sicawei al Bund, ensdonen vint cèntims i alguna puntada depeu a ales anques...

»Lickxa ! Lickxa!nA Xapei?oPesa molt aquesta caixa?»Porteu-la damunt dels genolls.((Es llunv. Cinquanta sapeques...))Vint ! No, no.»Quaranta.((Trenta. Deixem-ho a trenta, no és car...»Vint. (Els meus 24,377 competidors m'es-

pien i em pendrien el client,) Vint? Txao!txao !

))Es 11uny, Xapei, i aquesta caixa pesamolt, tant cam aquest xinès gros. Trencarépel carrer de Nanquin. Vint sapeques... iaquesta caixa! La gent de la meva raçaregateja, regateja, però m'estimo més car

-regar aquest home i aquesta caixa, a unpreu fixat per - endavant, que no pas und'aquells estrangers que et fan trotar amunti avall i al final et tiren deu cèntims i siprotestes criden un sickh o un annamita,que et fan marxar a cops de porra.

»Lei-là, hui-là! Pas, aparta't!, que portoun xinès gros i una caixa a Xapei. Txop,txop !... De pressa ! Pas, aparta't ! queaquest home i aquesta caixa porten pressa.

»No sé pas d'on trec tanta suor, en tincla roba ben xopa. Ef sol estova aquest be-tum del carrer i tinc els peus escaldats. Sitingués temps m'aturaria a reposar o m'ar-ribaria fins a casa a mullar-me la cara i elpit amb una tovallola ben calenta. Quanvegi un dipòsit públic de te, si no hi hagaire gent, hi ficaré tota la cana, així emrefrescaré una mica.

uNo fa un alè d'aire. Aquest carrer quesepara Nantao de la Concessió Francesa ésuna fornal.

»Lickxa ! Lickxa!))On anirà aquest estranger? Ha dit go,

que vol dir, apa, marxa. Quan cridi stopm'he de parar de seguida. Atenció, aten-ció! A cada cruïlla m'he de girar per veuresi m'assenyala el carrer de la dreta o elde l'esquerra. Si no fa cap gest vol dirque he de seguir en línia recta, avant, dedret avant, com els diables dei meu país.On anirà aquest home? (Encara no sentostop... Avant! Avant! Arri, arri, cavallet,que encara no diu stop. Ja hem travessatel Su-xú i seguim Bubbling Vell enllà iencara no sento stop... Atuirà a Xapei,aquest estranger? Avui portaré tothom aXapei, vaja! Stop?... No, no ha dit stop.Atenció ! Atenció ! Aquest soroll d'autos noem deixarà sentir si l'estranger diu stop.Si ho diu i nó ho sento cm donarà un copde peu a les anques o un cop de bastó al'espatlla. Stop? Stop?... Stop! Ara... Deucèntims? Deu cèntims? Deu cèntims ! M'hadonat deu cèntims, aquest gos estranger,per un trajecte de tres quarts d'hora, a bontrot! Crido perquè tothom se n'assabenti.

))Ai-ià! ! Brrrr... Ja hi sóc... No he pogutfrenar a temps. Ja tenim ací el sickhbarbut...

»Perdoneu-me. He vist tard el senyal deparar. Perdoneu-me, senyor. No em pren

-gueu ila placa... Pel Buda de Pulú, no ar-renqueu la placa del meu vehicle ! Oblideuel reglament, sen yor, aquesta vegada. Usjuro que no he pogut frenar a temps... Josempre he obeït immediatament les vostresordres, sempre... Si voleu, preneu el coixíi us domaré trenta cèntims si me'l torneu.Trenta cèntims, Rumscha (z), senyor swkhKumscha, savy? (3).

»Els ulls em fan pampallugues ambaquests llums vermells, blaus, grocs, delcarrer de Su-ixú. Es 'l'hora més perillosa.Autobusos, automòbils, tramvies, 24,378lickxes.,, un no sap per on passar. Lei-la,hui-là !

»Atenció ! Ull viu ! Pas, aparta't ! Lei-là,hui-là ! Quina olor més bona surt d'aquestsrestaurants... Olor d'arròs i greix de porc...Lei-là, hui-là 1

»L ickxa ! Lickxa ! Lickxa 1»Aixà pesa, pesa. 'Els ulls se m'apaguen...

aquesta vermellor! Stop? Ha dit stop?

,Reposaré aquí.»Les aigües brutes de PUang-pú són ple-

nes de vaixells de guerra, de cargos, desampans. Els mariners omplen les barcas-ses. Com troten, els meus camarades, Bundamunt i avall ! Hui-là, hang-là ! Aquestsdescarregadors del moll ja pleguen, se'nvan a sopar. Jo hauria d'esperar, almenys,la sortida dels cinemes, quan el rellotgede la Duana marqui la una. Lickxa 1 Lick-xa ! Ca ! Aquesta dona és una polusski gel,també va molt amunt i avall, a peu, sensepneumàtics. No puc, estic rebentat. 'EI meugermà va durar sis anys, els aguantaré jo,pobre de mi, amb aquests pulmons que sem'esqueixen, amb aquest cor que em picaal coll, amb aquestes cames que em fanfiga?

((NO has pensat mai, tu, polusski gel,que passeges pel moll, amunt i avall, elteu carnet de penes, sense pneumàtics, quepotser seria millor que ens tiréssim de capa 1'Uang-pú, nosaltres i el nostre lickxa?o

ARRI, ARRI, CAVALLET...

24.378 "coolies" de "rickshaw"

Ramon Pei en rickxa

varé el pas, i veurà com el meu trot téritme, agilitat, empenta. Veus, infeliç, comes fa això? Aprèn, home, d'aquest companyteu, d'aquest competidor teu ! El meu trotés impecable, lleuger, imprimeix al carretuna marxa sense batzegades, regular, man-

tinc els braços invariablement a la mateixaalçada, arran de les espatlles, així el viatger

Alegra de lesfestes...

PREOCUPACIO PELS REGALS

1 \f—,Deixeu-nos estar! (Estàvem fent la tra-

vessia del Canal!(Everybody's Weekly, Londres)

Savy? Si no, pregunteu-ho a qualsevoldels 24,378 coolies que tiren els rickshaw ojousse-pousse de Xanghai.

RAMON PEI

R OC6(i) Porusski giri: dones russes emigra-

des, taxi-giris, serventes, etc.(2) En anglès : pidgin, propina.

JOIER • Passeig de Gràcia, 18 (3) vD'origen 7 portuguès: compreneu ?,sabeu., enteneu. '

Propaganda patriòtica a Addis Abeba

patriotes, va muntar un petit negoci. Vaviure, fins la seva detenció...

Hauptmann no ha confessat en cap mo-ment ésser 1'inductór, l'executor o l'einco-bridor del crim de què se l'acusa. Sempre,sempre ha dit que era innocent. Ni la poli-cia ni els jutges no han aconseguit arrencar-li una confessió. Si les preguntes han estatmassa vexathries, l'alemany s'ha tancat enun mutisme impenetrable que no han acon-seguit trencar ni els precs del defensor ni lesamenaces del fiscal.

I és que Hauptmann es considera supe-rior a la resta dels homes. To Dey de NovaYork ha escrit llargament, amb documenta-ció, sobre la seva psicologia i la seva perso-nalitat psíquica. Es poc comunicatiu. IEs or-gullós. Desdenya la companyia dels altresveïns d'infortuni. !En canvi, es mostra moltebsequiós amb els guardians de la presó.Creu en la disciplina militar i no es queixamai dels rigors del duríssim reglament delpresidi.

Demanà un pastor luterà. Quan aquest hiarribà i començà a parlar-li del seu minis -ten, Hauptmann eludí el tema religiós itractà de demostrar-li que el tabac alemanyera superior al fabricat a Amèrica.

Hauptmann considera el silenci com laprimera virtut humana. Creu que si parlavamassa perdria la seva reputació d'home in-domptable. Admira els individus puixants,prestigiosos i rics. Posseeix, al seu judici,qualitats suficients, caràcter i fortitud, pera ésser un Morgan, un Roosevelt, un Mus-solini, etc • Però, de la mateixa manera queadmira,, odia amb la mateixa intensitat. Vellproblema psíquic. Si no fos Hauptmann,hauria d'ésser J. P. Morgan. !Es obstinat,per a aconseguir l'anhelada i somiada popu-laritat, com Eròstrat, que incendià el templed'Efès per tal de fer-se célebre.

Com Matuska, també fa disquisicions so-bre el bé i el mal. «Sovint—confessa el su-posat assassí—he pensat en la qüestió delcel i de l'infern... Però—afegeix—no he po-gut arribar a cap conclusió.»

Assegura que la mort no l'espanta ni elpreocupa. «Quan arribi el dia (la fat'.dicadata de l'execució) no tremolaré. Veureu comsóc el més fort. Jo sol sóc tan fart com totsels altres junts.»

IFI dia que funciona la temible cadira,quan el reu passa per davant la cella deHauptmann, «aquest ni se'l miran. No de-mostra la més lleu pietat pel company d'in-fortuni que s'encamina capa la tètrica cam-bra • Indiferència i desdeny.

Quan fou detingut, el jutge requerí el con-curs mèdic.

L'acusat fou minuciosament examinat percinc eminents alienistes, els quals, desprésde llargues deliberacions, van arribar a aques-ta conclusió: aHauptmann és un neuròticdeclarat. Dins la seva persona hi ha con-centrats tots els esforços i totes les ambi-cions, però amb tanta confiança en il'èxitfinal, que el fan cec i sord a totes les altresconsideracions i sentiments.((

Hem dit que la seva execució ha estatfixada pel dia 13 de gener. Denegada larevisió de la causa pel Tribunal Suprem delsEstats Units, queden poques probabilitatsper obtenir la commutació de la pena demort per la de reclusió a perpetuïtat. Quedaencara un camí, un recurs, el darrer : l'in-dult del governador de l'Estat de Nova Jer-

a sev. Aquest ha rebut milers i milers de car-tes soliicitant clemència per a Hauptmann.La mare del condemnat, que viu en un po-

blet de la Saxónia, s'ha adreçat també algovernador Hoffmann, demanant-li amb tonsde sincera i comprensible emoció l'indult peral seu fill.

Es complirà la sentència? Una part delCAMISER país creu que no. Posa de relleu la sospitosa

ESPECIALISTA condescendència que s'ha tingut amb sub-

' BSIT EN LA MIDA jectes de la talla moral d'Al Capone i d'al-tres, de més categoria, però que ,(han sabut

JAUME I, ti burlar amb diners i influències la benignaTelèfon !1655 actuació judicial».

FRANCESC MARGARIT

ve exigint un càstig exemplar per als rap-tors d'infants.

L'odiós i repugnant crim ha aconseguitemocionar, no solament les multituds de lagran república, sinó les del m6n sencer. E1rapte primer, el descobriment i detenció delsuposat autor del fet, i, finalment,el procési condemna de Hauptmann, han ' desvetllatun interès i una expectació poques vegadessuperats.

La sentèrncia, però, no ha estat acollidaamb gaire unanimitat. Es més, ha suscitatapassionats comentaris. Mentre una granpart del país l'aprovava sense fer-hi cap ob-

j ecció ni reserva, encoratjant ensems lesautoritats a perseguir implacablement èlssegrestadors de criatures, d'altres, una mi-noria, opinaven diferentment. A més de cri-ticar severament els procediments policíacs— Hauptmann hagué de sofrir un interro-gatori ininterromput d'una setmana i es-caig —, intentaven demostrar la fragilitat ila inconsistéincia dels documeñts acusatoris.

Comentant el veredicte del Suprem, unapublicació de Nova York de tendències clas-sistes escrivia

((NO som impunistes. L'home que roba uninfant, cobra una quantitat com a rescat,i él fa desaparèixer després, no mereix viureenmig de persones.

„Ara bé, en el cas concret de Hauptmannés lògica tanta expectació? Milions d'ameri-cans posseïts d'una gran indignació, expli-cable fins un cert punt, demanen el cap del'alemany. Volen sang. Humanitarisme? Enuna guerra moren molts innocents, però elnom sagrat de la pàtria justifica tots elsexcessos. Recentment, unes esquadretes d'a-vions han bombejat furiosament urna petitaciutat i no han respectat res. Ni els hospi-tals. 'Entre de§ víctimes hi havia també in-fants. Molts dels que exciten la justícia per-què sigui inexorable, castigant amb exem-plaritat aquest vergonyós assassinat, ara, siels parleu de l'altre assassinat, arronsen lesespatlles i diuen : Es que s'ha fet per a civi-litzar un país endarrerit i semibàrbar...

((Tan reprovable és l'assassinat del fill deLindbergh com l'assassinat de les criaturesde Dessie..•»

***

S'ha dit que Hauptmann era un irrespon-sable. Per a molts el sentenciat de Trentonés un «producte,,, unavíctima de la granguerra.

La terrible conflagració europea va donaral món un nombre incalculable de neurastè-nics, maniàtics, paranoics, epilèptics, anor-mais, perversos, degenerats, sàdics, etc., etc.

Um cop acabada la guerra, desmobilitzats,s'incorporen a la vida civil. No eren homes.Eren espectres. Portaven la mort dins l'à-nima. Moralment, estaven arruïnats. Ni esmani voluntat. Afany de viure, de viure inten-sament, sense límits. La readaptació era di-fícil. Per a molts insuperable. Tornar a co-mençar? Fer igual que abans? Però, abansera el passat. El passat? Si ningú no se'nrecordava ja! No en quedava absolutamentres. Tot havia quedat allà baix, en aquellsinacabables ossaris del no man's land : jo-ventut, illusions, idealismes...

Tornar a lluitar. La lluita quotidiana. L'o-ficina, el taller, el laboratori. Vida monò-tona, trista, grisa. Un petit contratemps, il'heroi d'ahir és deixava dominar per l'aba-timent i la desesperació. La postguerra vportar la crisi, i la crisi e1 daltabaix econòmic. I com a darrer resultat, la misèriala fam.

Hauptmann va fer la guerra. Als disset

Mrs. Lindbergh à el seu segon fill

2-I-36 t kIR BD1ò 3

DESPRÉS DEL VEREDICTE DE TRENTON

Qui és B. R. HauptmannMirant

a fora L'incòmode heretatge de 1936L'anv ^93^, que ja ha passa[ al domini ala cooperació europea. Ui[ clarament: i^aL'anv 1935, que ja ha passat al domini a la cooperació europea. Dit clarament: es

Ve la història, no deixa un bon record ni I pot parlar de olltttivi[at quan dues gransmolt menis una bona herència a1 igt6. En- nacions com Aleman ya i Itàlia han desertatde la història, no deixa un bon record ni pot parlar de collectivitat quan dues gransmolt menys una bona herència al 1936. En- com Alemanya i Itàlia han desertatcara que de proporcions limitades, l'any 1935 el camp i d'altres de petites hi segueixenha estat, segons les previsions de Mussolini, més de mala que de bona voluntat? I aixòun any crucial ; però aquelles proporcions, parlant només d'Europa, perquè altramenten més d'un moment, han amenaçat de fer- hauríem d'afegir al passiu dues grans po-se molt greus, tències més : Estats Units i Japó.

Observant les coses sense apassionament, Si el pla de París del 8 de desembre hacal convenir que si Europa no està abocada nascut mort, és fàcil de preveure, malgrat

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

L'any passat, però, s'havia iniciat sota elsmillors averanys. La 'llarga tivantor franco-italiana s'havia convertit en una entesa cor-dial. Les converses de Londres entre els caps

dels governs francès i anglès, amb la parti-

cipació de John Simon, aleshores cap delForeign Office, reforçà l'entesa franco-brità-nica. El cop de teatre de Hitler amb la vio-lació unilateral del tractat de Versailles, pro-vocà aquella conferència de Stresa, el resul-

tat de la qual semblava que havia d'ésserun major lligam entre les nacions que forenaliades durant la guerra. Però l'acte d'Ale-

manva no tingué conseqüències, i 4a sanciómoral no passà de la pell dels dirigents de

la Wilhelmstrasse.L'hivern passat estava en gestació aquell

famós pacte oriental que havia d'assegurarla pau d'un dels sectors més volcànics delcontinent ; però Alemanya no sols s'hi oposà,sinó que a més a més induí Polònia a seguirel seu exemple. Per a fer alguna cosa queel substituís, es conclogué el pacte franco-

soviètic de mutu ajut, amb un altre d'anextxecoslovaco-soviètic.Tot anava bé, com es veu, quan vetaquí

que els anglesos estipulen un pacte navalbilateral amb Alemanya, en contradiccióamb el tractat de Versailles i el Covenantginebrí, ma!Igrat la casuística a base de dis-tinguos esmerçada en la seva defensa perla premsa anglesa ; i els primers núvolsespesseixen l'horitzó.

Alguns mesos després esclata, a l'últim,el conflicte italo-eCop, que ha tingut perefecte d'alçar Itàlia contra la S. de les N.i de provocar la greu tivantor de relacions

entre Londres i Roma, amb ]'ensorrada delfront de Stresa i la perillosa modificació deles condicions fonamentals de qualsevullacooperació em el continent.

Potser no tothom ha comprès, en l'agi-tació de les passions, que el pla Laval-Hoareestava inspirat, no en el desig de fer un

—He pescat una sabata esquerra, però la servei a Mussolini o de premiar l'agressor,

dreta no vol picar. • sinó d'eliminar aquells obstacles que s'opo-(Hummel, Hamburg) sen al manteniment de les forces necessàries

EI recurs ha estat rebutjat. La supremamagistratura dels Estats Units ha confirmatla sentència dictada pel Tribunal de Tren-ton. Per tant, el proper dia 13 de gener hade tenir lloc l'execució del condemnat.

Bruno Richard Hauptmann, presumpteassassí del fill de l'aviador Lindbergh, seràelectrocutat.

Tot fa creure que la sentència serà com-plerta. L'opinió nordamericana fa temps que

anvs, en plena adolescència, quan tot ésalegre i bonic, als disset an ys, repetim, co-negué els horrors del terrible carnatge bèilic.Mentre dos germans seus queien en «el campde l'honor», ell aconseguia salvar-se de lacatàstrofe solament amb uns quants foratsal cos i una mica de gas als pulmons.

Durant uns quants anys va viure difícil-ment. Finalment, avorrit, emigrà als EstatsUnits. Gràcies a la protecció d'alguns com-

Una victòriaQuan va saber-se a París l'elecció trion,-

fal de Benes a• la presidència de la RepúblicaTxecoslovaca, una alta personalitat de ¡'Es-lat va exclamar:

—La derrota de Benes hauria estat la mésgreu desfetá francesa soferta a l'Europa Cen-tral des de la mort tràgica del rei Alexandre.

L'ànima dels pobles

A Ginebra, froc abans d'ésser elegit presi-dent, Benes, referint -se a les preocupacionsdel moment i al paper de la S. de les N.,deia:

—La S. de les N. ha de treballar perquèd'ara endavant l'ànima dels pobles sigui fetade llurs esperances i no de llurs neguits.

Americana

Una artista molt apreciada del públic ame-,icà, Polly Malher, s'ha casat amb el doctorFrederick Harold Horan, especialista en ma^alties nervioses. La història d'aquest casa-nent és de les més inversemblants, tal coma conten els diaris :

Un matí, el doctor crida l'actriu per te-è f on,

—Miss Malher? Us voleu casar amb mi?Sóc el Dr. Horan, 3 2 anys, castany clar,r metre 78, 8t quilos, sà de cos i d'esperit,mo,000 dòlars anuals, visc a Nova York al;arrer 142, m'agraden el golf i el yachting,ios mesos cada any de viatge pel Pacífic;;ap germà, una germana de z¢ anys, casada,Zue es divorcia d'aquí a un mes i mig ; emconaprometo a no divorciar-me abans de dosanys. Responeu avui mateix abans de les vuitdel vespre.

I el doctor penjà l'aparell. Miss Malherrespongué que sí.

El bo del cas és que el Dr. Horan no ha-via vist mai l'actriu, ni a l'escena ni enllocnomés la coneixia pel que en deien els diaris.

Bona sort!

Del matrimoni

Paul Bourget acabava de debutar i eraamic de Pules Barbey d'Aurevilly. Un dia,amargat per una petita desventura conjugald'un parent seu, el condestable de les lletress'expansionava contra el matrimoni. El seu

jove admirador digué—Els mals matrimonis no han de fer mal-

1arlar del matrimoni, de la mateixa maneraque les malalties no hari de fer malparlarde la salut.

L'amic del poble

y

i

Y'

.

'^ t_r á 1

1

les tendencioses i fantàstiques notícies demolts diaris, que Londres i París, sempredintre el marc de Ginebra, seguiran treba-llant de perfecte acord per una solució con-

ciliadora i possiblement per a portar la si-tuació europea al statu quo ante.

***

Entre tantes malvestats de l'any 1 935, hiha, però, tres fets remarcables i que podentenir conseqüències beneficioses: la coope-

ració de França i Anglaterra per al mante-niment i la consolidació de la pau ; Q'ad-hesió de la Gran Bretanya a la doctrina dela seguretat collectiva i del mutu ajuti finalment, el fet que la S. de les N., enla prova més perillosa que d'ençà que exis-teix ha passat la seva autoritat, ha 'sabutfer front a uum deure penible, fossin quinsfossin els resultats, en favor del respectedel pacte.

Aquests tres fets, pel valor que tenen enl'esdevenidor, cal consignar-los en ]'actiu de

l'any passat.

Donat ]'estat actual de la situació, nohi ha profeta capaç de fer pronòstics. Totes4es suposicións que es puguin fer són mésaviat inspirades pels desigs que no pas ba-

sades en elements de fet.Sembla que en els començos d'un any

nou hom ha de sentirse optimista, i peraixò volem dir que creiem poe probable queel •conflicte italo-etíop es transformi én tmaltre de molt pitjor i més catastròfic. Mal-grat tot, la Comissió dels Tretze, que enel fons és el mateix Consell de la S, deles N., de la runa de l'ensorrat pla deParís sabrà treure'n alguna pedra per abastir un nou edifici de conciliació que faciel miracle d'acontentar Ginebra abams queres i després Roma i Addis Abeba. Proba-blement, una solució així—que no té resa veure amb la fi del feixisme—no faràgaire gràcia a Berlín, car tota complicacióinternacional que pugui sorgir no pot sinóésser avantatjosa per al Tercer Reich.

Els pobles de tot el món, i sobretot elseuropeus, ja estan cansats d'ésser exposatsmassa sovint als perills de guerra. Volenla pau, que aquesta sigui assegurada defi-

nitivament i que sigui l'única política delsgoverns.

Desitgem de tat cor que aquesta aspi-ració dels pobles es converteixi en una rea-'litat l'any que ara comença.

TIGGIS

Compreu B R I S A S Revista il•lustrada

Selecció d'Art, Lfferafura,Modes, Decora ; ió, Esporfa, eíc.

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 216 • Telèfon 65728

BARCELONA

a una guerra de la qual és impossible pre-cisar l'abast i les conseqüències, es deu so-

bretot als esforços de la diplomàcia francesa.D'ençà que ha esclatat el conflicte italo-etíop,a Roma només s'óbeeix a la impulsivitat.Ailló que alguns diaris francesos han quali-ficat de ((suicidi heroicn, o sigui una guerraanglo-italiana, seria un fet sense la tasca deLaval. A més a més, cal reconèixer quetambé gràcies a aquesta, la pressió de l'opi

-nió pública britànica no ha mogut el governde Londres a una intervenció armada enfavar d'Etiopia. Tant en un cas com en l'al-tre, es pot saber com hauria començat lacosa, però no com hauria acabat.

En els seus darrers moments, doncs, l'any935 ha fet córrer a 4a humamitat un seriós

perill de guerra. Què ens reserva, sota aquestaspecte, l'any que comença? La presència de

Laval al govern, encara que deguda a una

exigua majoria, alimenta l'esperança que laseva obra d'eliminar possibilitats de casusbelli seguirà descabdellant-se amb la mateixaemergia que abans.

D'altra banda, si a Roma no ha mudatl'estat psicològic, á Anglaterra, en canvi,l'opinió pública, tot marotenint-se simpàticaa!I'Etiopia agredida •r hostil a la Itàlia agres-sora, es decanta més que envers una acció

unilateral, a una collaboració collectiva fona-mentada en la S. de les N.

Fou Paul Bourget qui donà a FrançoisCoty el títol del seu dk''i L'Ami du Peuple.El milionari perfumista no acabava de trobar

-lo del seu gust, i l'escriptor afirmà:— Cal ésser amic del poble : actualment,

encara es poden fer moltes coses sense ell,però cap contra ell.

EI mateix Bourget deia un altre dia al ma-teix Coty

— El que el lector busca en un diari, noés una opinió, sinó la seva opinió.

Escàndol

Fa més duri any, Claude Aveline, que ales-liores només editava llibres de tiratges moltreduïts, anava en auto a gran velocitat, duentBourget de passatger. El vell noveUista lidemanà que alentís

— Figureu-vos quin escàndol: el novellistamés vell de França mort per l'editor mésjove !

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMàxima rapidesa O Màxima qualltat

AVINYÓ, 19, pral. : Telèfon 17047 : BARCELONA—Agafareu un refredat.—Jo rai, que sóc oficinista i tinc tota la I

setmana pez cuidar-me!(Gringoire, Paris)

Societat Espanyola de Carburs MetàI'hcsCorreu: Apartas 190 BARCELONATeleg.: "Carburos" Mallorca, 232

,Telèfon 73013

CARBUR DE CALC[; Fibriquea a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 % DE PURESA, Fabriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fibri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-TRIAL -de laboratoris i domèstica : : GENERADORS, BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

Greta Garbo en «Anna Karèninan

á MIRADOR— — — 2-1-36

EL CINEMAFilms estrenats ^ Plans i_projecfes.

A la recerca de scenarios, els productorsno vacillen a explotar la pedrera immensaque significa el tresor literari de la huma-nitat. D'aquesta situació es deriven un muntde problemes d'ordre de la teoria del cinemaque ens apassionaria explorar damunt aques-tes pàgines. Si no podem fer-ho, per mancad'espai, almenys que ens sigui permès, abansde parlar de l'important film de Clarence

Brown que s'estrena demà, avançar algunesprecisions sobre la qüestió.

Es incontestable que hi ha novelles méso menys aptes a la transcripció fotogénica.També és incontestable que en una mateixanovella hi ha elements més o menys facti-bles de passar al lèxic cinematogràfic. Elque ens sembla temerari és posar aquí fron-teres. Més aviat, d'acord amb la teoria fa-mosa de les «correspondències» exposada perBaudelaire, creiem que la transposició ésquasi sempre possible. IEl que passa—i sem-bla que la gent ho oblida, portada per unentusiasme per altra banda comprensible—és que respecte a algunes d'aquestes corres-póndències el cinema és d'una barroeria acla-paradora, pròpia d'un art que nó té sinóquaranta anys de vida.

La correspondència cinematogràfica d'a-quell moment de la novella en qué Annas'adona de com són absurdament ridículesles orelles del seu marit, és d'un tipus queno ofereix dificultats de cap mena. Així ma-teix, l'episodi de les curses, la totalitat delqual pot passar a la plàstica en movimentque és el cinema.

Altra cosa succeeix amb un paràgraf, comn'hi ha a miners en la novella, per l'estild'aquell que comença : «Aleshores Levin vacompendre clarament que no podia viure d'a-quella manera, que, o bé calia explicar lapròpia vida de manera que no semblés unamofa pérfida, o engegar-se un tret.» Aquíla transposició no és que sigui impossibleel que passa és que ofereix dificultats queel cinema, empresa industrial al cap i a lafi, no té massa interés a solventar.

La situació, doncs, d'un Ciarence Brownenfront d'un llibre com Anna Karènina, ésla situació d'un home que s'ha d'acontentarde practicar una secció en el cos d'aquestaconstrucció immensa, tractant de cercaraquells punts més aptes a la figuració cine-matogràfica. I encara així, la matèria éstan rica, que cal despietadament prescindird'una quantitat de coses en l'obligació quepesa de no ultrapassar els tres quilòmetresde celluloide.

En una situació així, és molt difícil quel'obra resulti un film, la forma i desenvolu-pament del qual es justifiqui a soles, cons

-tituint un èxit de cinema pur (en el sentitque caldria decidir-se a donar a aquest ter-me), com l'han constituït Passaport a lafama, Furs humans, Succeí una nit, etc,

Des del setembre, compreu el x5 de cada mes

c1NE-STANmagazine cinematogràÉk

I així és, efectivament, Anna Karènina deClarence Brown és una obra que revela unaintelligència de primer ordre. Es un espec-tacle muntat amb uns refinaments de com-posició als quals és impossible restar insen-sible. Però, no ens enganyem, ens agradamassa. Volem dir que sembla més bo delque és, i això perquè inevitablement, per unaassociació d'idees irresistible, aquelles imat-

ges evoquen les sensacions viscudes a la lec-tura, sensacions com pocs llibres al món sóncapaços de provocar.

Això sí, el film aconsegueix això precisa-ment perquè és bo, Clarence Brown ha fetara el seu film parlat. Millor que Anna Chris-tie, perquè alleshores el cinema parlava en-cara amb massa loquacitat. D'ençà de Ladona lleugera, film mut, Clarence Brown noens havia impressionat tant.

Elogi mereix lá manera com ha sabutcomprimir en escenes decisives, si no el gruix—això no era possible—, la línia passionalde la parella protagonista, predestinada a ladesesperació.

Naturalment, com podeu suposar, Claren-ce Brown ha hagut de resoldre's a contrar]''acció damunt Anna, Wronski, Karenin iSerioja. Quant a Kitty, Dolly, Levin iObronslci, per bé que figuren en el film i enescenes riques en substància psicològica, tan-mateix no tenen sinó un rol episòdic.

Es rar que Clarence Brown hagi desapro-fitat el monòleg interior d'Anna camí del'estació, que hauria pogut domar-li motiua un brillant treball de virtuosisme fotogè-nic. En canvi, que ben resolta la masurcadel començ, en el curs de la qual i al com

-pàs de la música, es nuen els llaços deci-sius entre Kitty i Levin, entre Anna iWronski!

Els intèrprets, excellents. Cal solamentdelatar 1a falla del paper de Karenin, enea-manat a Basil Rathbone. No i no, Kareninno entra gens dintre el que en el lèxic de lacinematografia se'n diu el dolent. Aquí Cla-rence Brown ha forçat les coses en perjudicide la veritat humana de l'anècdota tolstoia-na. Però no és aquí el lloc de referir-nos alscaràcters, puix que no es tracta de fer anà-lisi literària.

En canvi, Greta Garbo està espléndida.L'artista genial de debò. Llevat d'algun mo-ment en què fa d'artista de cinema, en elmal sentit de lla paraula, condueix tot el filmamb una tensió dramàtica que ens ha tras-balsat fortament.

Escenes de tendresa amb Serioja, de donaenamorada en començar l'idilli amb Wrons-Id, d'amargor indescriptible en les disputesamb l'amant i l'escena a l'òpera i l'escenafinal, la concentració dolorosa amb la ideafixa d'escapar a la vida, hipnosi que accen-tuen els cops de martell de l'empleat del'estació damunt les rodes dels vagons.

Ens manca espai per referir-nos als altresintèrprets. Trobareu el repartiment a les car_telleres. Solament direm que Fredric Marchempa•lideix tant enfront de la Garbo, queano us adoneu que després de tot ell és ungran actor.

JOSEP PALAU

FEMINA. — L'assumpte de Sequoia éssenzillet. Un puma i un cérvol de la selvacaliforniana, enemics irreconciliables, hanestat educats junts per una noieta, i es fanla mar d'amics. Molts anys després, es re-troben i s'uneixen contra l'enemic comúl'home. Res més. Ple de puerilitats revol-tants, com la d'atribuir sentiments inadmis-sibles a les bèsties, i de filosofia baratasobre la psicologia dels animals, aquestfilm conté, no obstant, algunes coses bo-nes : la gran bellesa dels paisatges i la fo-togènia infinita dels cérvols en llibertat. I elmuntatge de les escenes d'animals que ésun treball de virtuós. Però en conjunt lapellícula no té interès ni intensitat. IEs d'unamonotonia solemne. Hi ha moments, so-bretot cap al final, que ja no sabeu on soua còpia de veure tantes bèsties iguals. I en-cara que no ho sigui, el film sembla llarg,llarg... Es d'aquells que no s'acaben mai.Esperàvem um poema de la selva i ens hanservit una historieta beneitona i ensopidís-sima, que, això sí, podria ésser patrocinadaper qualsevol benemèrita Associació d'Ani-mals i Plantes.

FANTASIO • — Turjanski, especialista ennarcòtics transcendentals, és l'autor de l'ar-gument i el realitzador d'Ulls negres. Mos-cú abans de la guerra. Tots els tòpics dela Rússia filmada a Joinville o Neubabels-berg : troiques, neu a raig fet, restaurantsde gran luxe, balalaiques, i uns personatgesde i9og vestits a la moda de 1935- Davantaquests decorats i un "fons musica4, el temaprincipal del qual és la famosa melodia russaEls ulls negres, fa de les seves un pareque, per tal que a la seva filla no li manquires, fa de maitre d'hotel d'amagat d'ella.La reconstitució d'una època i d'un ambientés convencional. Es la Rússia tal com sela deuen imaginar un seder de Lyon o uncerveser de Munic . La història és franca-ment melodramàtica i portada amb moltalentitud. Aquesta vegada, però, i malgrataquests defectes, Turjanski ha operat elmiracle d'encisar-nos amb el pintoresc d'unambient, fals però evocat amb una nostàlgiafiníssima, i de fer-nos penetrar en la inti-mitat dels personatges i compartir les sevesemocions, malgrat el convencionalisme d'a-questes. 'El film, en el qual els momentscarregats d'angoixa alternen amb escenesexquisidament humorístiques i paisatgesplens de frescor, és interpretat magistral-ment per Harry Baur, molt bo però massagenial a estones, i per l'entremaliada i poè-tica Simone Simon.

CAP'ITOL. — Heus ací un film moltdigne al qual ham posat un títol espanta

-criatures 1 que han anunciat amb un lèxicindigne d'ell. Aquest film mereixia millortracte. Mereixia ésser llançat més intelligen-ment. Si valen entabanar babaus, que hofacin, Però aquest entabanament té elsseus riscos. Perquè de vegades els babaus,e l adonar-se que els han promès llebre iels han donat gat, s'enfaden i comencen atrencar cadires. 'En Horror a la cambra ne-gra — The Black room, en anglès, Le baconGrégor, en francès — hi ha molts marts.Però no conté ni un dels tòpics del gènered'espant. Ni laboratoris, ni negres nits tem-pestuoses. !Es una pellícula portada amb unagran traça narrativa, embolcallada tota ellaper una atmosfera dramàtica molt densa,posada en escena amb sobrietat i intelligèn-cia, i ben interpretada per tot d'actors ca-pitanejats per Boris Karloff que, quan noha de fer de monstre, és un artista gensnegligible.

S. GASCH

En el número 355 de MIRADOR es contenienels plar/s i Qrojectes de Chaplin i de lValtDisney i prometíem completar-los amb elsque donem avui.

Mary PickfordEn 1919, quatre artistes signaren un acord

que havia d'ésser incorporat a la històriadel cinema. IEra l'acord que creava els Ar-tistes Associats.

Mary Pickford

Els signataris eren Charlie Chaplin, Dou-glas Fairbanks, D. W. Griffith i jo. Ensdeien els Big Four (els ((quatre grans»).La nostra acció era l'expressió d'un idead.Ens revoltàvem contra uns costums de pro-ducció que ofegaven la indústria.

Rebutjàvem les traves comercials que es-canyaven de mica en mica la llibertat artís-tica de la pantalla. Contra el film fabricaten sèrie, •empreníem 1a iluita de l'artistaindividual que volia sobreviure. El nostreesforç era el primer que tendia .a donarllibertat al productor individual.

El programa adoptat aleshores segueixencara en peu.

Cada un dels nostres films no es presentasinó comptant amb els seus propis mèrits .Cada productor va sol. Si els seus filmsrepárten diners, és ell qui, ben justament,se'm beneficia. Tria amb tota llibertat elsarguments, els intèrprets i un postor enescena de la seva confiança. Ningú no li

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIll1111111111111111111111111111P_:

Poneíg da Grècia. 57. - 7eI ,toa 79681

E Swsib continua de 11 matí ¢ 1 mafnad¢

E SEIENT, UNA PESSETA

CURIOSITATS MUNDIALS EIntereuuntr reportatges U. F. A. exclunu E

NOTICIARIS D'ACTUALITAIMUNDIAL segons visió Pf RAMOUNT E

i LCLAIR JOURNAL; erclasru.

_ Segó,, programa de

LA GRAN PARADA DL =WALT D;SNEY

411111 I I I I I I I I I I I I I I I I I I I 111111111111111111111111111111111'

gerar, i ja que els United Artists em per-meten una llibertat completa, crec bo deprotegir-me contra aquest surmenage.

La llibertat d'expressió artística a la pan-talla és tan indispensable avui com quanorganitzàvem els Artistes Associats. No espoden aplicar mètodes de fàbrica a ]'esforçcreador. Vetaquí per què l'esdevenidor per-tany del tot al productor individual, 1 elfutur de la mostra organització ara és més.interessant que mai.

Ens basem en la qualitat ino pas en la quantitat, i sienguany la nostra organitzacióprodueix més que l'any pas

-sat, el nivell dels films no peraixò baixaré. (Estem contentsque se'ns hagi associat David0. Seiznick, les dues darreresobres del qual, David Copper-fielcl i Anna Karènina, que nonecessiten presentació, podenenorgullir a qualsevol. La sevaadhesió ens sembla justificarmés encara el sentit del nos-tre nom : Artistes Associats.

David O. Selznick

COLJM -Presentarà

un film de

ALEXANDRE KORDA 1amb

tt%CIr+

H®WARD

®LRER®# -

EN LA PRODUcclo4 DEALEXANDER SORDA

14MP1$ES A

^ I VII

K

segons la famosa novel !a de la

Baronessa Orczy

9

EI film que veurà tot Barcelona

TOLSTOI AL CINEMA

Anna Karènina

FEMINADIVENDRES NIT, ESTRElti' A

FRE 1C EN

Basada en I'obra immortal de TolstoiDirector: Clarence Brown

FREDRIC 2%ARCHFREDDIE BARTIIOLO21XEW

(EI petit Coopperfleld)

Es despatxen ocalitats amb quatre dies d'anticipació

I

L'organització de la mevapròpia firma dintre els UnitedArtists és la realització d'unsomni de sempre. Des de ladesaparició de l'antiga Selz-nick Pictures, la meva ambi-ció ha estat de restablir aquestnom, en memòria del meupare, dels projectes que quanta mi tenia i de la preparacióque em va donar.

Havia pensat de fundar unacompanyia sobre unes basesanàlogues a les de la del meupare, però em vaig adonar queels temps han canviat i que laproducció dels films en sèrie ésja una cosa passada. 'El públicla no va al cinema per inèrcia,sinó que posa gust en la tria

dels films. Per tant, el productor ha de posarel que té de millor en la creació de cada es-cena del fillm, parar molt d'esment en la triade l'argument i en tots els detalls. Resultad'això que és molt reduït el nombre defilms als quals es pot dedicar un productor.Em penso que pel•licules com David Cop

-perfield, Dancing Lady, Viva Villa! i AnnaKarènina m'han donat la raó.

Es molt natural que dedicant-se a pro-duccions excepcionals, un productor busquiassaciar-se amb d'altres que també facinfilms bons i acurats. Anar en el mateixprograma de producció que Mr. Chaplin,Mr. Goldwyn, Miss Pickford i Mr. Kordabasta per a, explicar a què aspira el pro-ductor que s'associa amb ells.

Procurant ensems de reimposar el nomde Selznick i de justificar la meva pre-sència al costat d'aquells noms, espero donaruns films que, artísticament i comercial-ment, figurin en la Alista dels «deu millors».

imposa res, nmgu no h problbelx res. Tecompleta llibertat d'expressió. Si el seu ju- (Copyright Opera Mundi)dini és dolent, ell tot sol n'és responsable.Si el seu judici és bo, ell tot sol en treu -tota la glòria. — —

En els cinemes, els seus films figurencom a produccions individuals, venudes in- 'dividualment, sense ésser presentades en egeu a la pagina 8 a tressèrie amb (les altres roduccions dels United r .Artists. El que explota el local no es veu noticies d'aquesta seccióobligat a acceptar dues produccions Pick-ford per a tenir-ne una de Goldwyn, Selz-mick o Chaplin, ni es veu obligat a com-prometre's per un cert nombre de films.Només compra les obres que ]'interessen.

El mateix passa amb la producció. Niingúno diu al productor quants films ha de fer,ni de quin gènere. Ell mateix decideix. Fa,al seu grat, un film, o cinc, o una dotzena.I nosaltres li oferim senzillament els nostresestudis i e1 nostre servei de venda.

Aquesta nova temporada, tinc intenciód'innovar. Per primera vegada faré de pro-ductor independent. Vull dir que produiréfilms dels quals ne seré l'estrella. Per pri-mera vegada en la meva carrera veureua la pantalla la fórmula «Mary Pickfordpresenta...»

Estic en tractes amb un productor elstreballs recents del qual m'han interessatvivament i espero arribar-hi a un acord.A més a més, m'encarregaré del paperprincipal de dos films per any, almenys.Perú en aquests no tindré el títol de pro-ductor. Dit d'altra manera, no vull ésseralhora productor i estrella d'un mateix film.La responsabilitat fóra massa gran. L'ex-periència m'ha ensenyat que l'estrella d'unfilm no es pot sobrecarregar amb les res-ponsabilitats d'un productor. Això fóra exa-

-+ J

Pròzimameoi

\—J

El sexenni de la invasió francesa, al quales contrauen les dates a dalt anotades, fan,teatralment, el més calamitós de quants, alllarg de la seva existència dilatadíssima, del-maren el coliseu barceloní. L'empresa haviaestat el r805 cedida a Melcior Ronzi, músicde Cambra de S. M. i primer violí directordel teatre dels Caños del Peral, de Madrid.Indult per un optimisme incoercible, volguéi obtingué Ronzi el teatre per vuit anys,

relació, i l'espan y ola continuada en la se-gona.

En fer encara no tres mesos que el teatreera obert, sortí Ronzi amb el ciri trencatque fou un Memorial adreçat als adminis-tradors de 11Hospital i a l'Ajuntament, en elqual, demés de fer constar «que baxo la es-peranza de una próxima paz no ha omitidogastos, mejorando el teatro, tanto en acto-res, orquesta y demás, como que en el día

es de los teatros de más luxo

Final de la sollicitud presentada per Ron1ermís per a apujar els preus

en comptes dels cinc que d'acord amb unapràctica antiquíssima constituïen el termenatural dels arrendaments. Per a eixamplarels límits del contracte allegà Ronzi la im-possibilitat de rescabalar-se de les sumes qued'antuvi, i per tal d'infondre a l'espectacleel decòrum i l'opulència adients, era obligatde bestreure. Eil menys que Ronzi es propo-sava era que les tres companyies — òpera,vers i ball — fossin del «mérito y abilidadcorrespondientes». Assolit aquest extrem,acondiciar la presentació de les obres i mi-llorar la illuminació i l'orquestra, augmen-tant fins a trenta les vint o vint-i-dues pla-ces que llavors la componien.

Ultra aquestes fantasies, prometé Ronzielevar el tipus de illoguer en cinc-centes lliu-res anuals, a condició que el govern li per-

metés d'imposar a les localitats un sobre-puig proporcionat al mèrit de les represen-tacions. Aspirava, deia, a «hacer compatibleel buen servicio del Público, la utilidad paralos Pobres enfermos del Santo Hospital, yla más pronta brevedad para satisfacer a losacreedores que lo son bor el desgraciado in-cendio de la Casa Teatro». 'En darrer ter-me, i suposant que se'l privés d'apujar la

localitat, demanava que se li consentís d'aug-mentar en un ral el preu de les entrades.No tinc present si accediren les autoritatsa la pretensió de Ronzi. Recordo, en canvi,que fou autoritzat per a representar durant

la Quaresma «comedias de Santos y Orato-rios.., que nada tengan contra la Religiónni las buenas costumbres)).

La filiació de Ronzi, no menys que la pa-renceria de qué s'envoltava, captivaren totd'una els administradors de l'Hospital, ave-sats a heure-se-les sovint amb empresaris in-doctes, o sobrevinguts. Allò, però, que esba-taná a Ronzi les portes del teatre, la cir-cumstància que principalment 1'encimbellà,fou la qualitat de tècnic operístic, executó-ria convincent com cap altra. A l'hora d'aco-blar els elencs s'adjudicà Ronzi el lloc de((Director y primer violín de óperas)). De«Director y Poeta de la Compañía Espa-ñola)) posà Llucià Francesc,Comella.

Maigrat totes les falagueries, malgrat lasu ficiència de què es vantava, pogué Ronziencetar tot just el seu mandat. El negoci,que no passà el primer anv de mitja figamig raïm, experimentà a la segona tempo.

rada uns collapses alarmants. Els topament <.començaren ja en fer efectiva la fiança, er

recusar l'Hospital els fiadors presentats peiRonzi. Augmentaren després, en sotmetrEaquest a l'aprovació dels administradors dEl'Hospital i a l'Ajuntament les llistes de le)formacions, part de les quals modifice erl'espai de tres dies ; anomalia que li cost<d'ésser severament amonestat. Com a transacció, li foren acceptades les companyied'òpera i de ball compreses en la primer<

PRINCIPAL PALACEDarrera setmana de la formosa comèdia de

F. GARCIA CORCA

Doña Rosita la soltera

o el lenguaje de las flores

Creació de

MARGARIDA XIRGU

Dilluns, comiat de la companyia

Telèf , de MIRADOR: 22592

Un film sorpresa

de l'ANY NOU

La inferpreíació més simpàtica de

la més simpàfíca esfrella

La Simpática Huerfanita

Cada dia MATINÉE INIFANTIL

a les 3 de la farda

Un film d'lrving Cummings

rx+ a,- (r-')

I n :, i.tt c 4. i'9 , 2,á 9 s n , <,s^c16D

^^..d ,

y gasto quasi de Europa...)>,demanava que «viendo frustradas sus esperanzas.., se le per•

v z „ a, mita suprimir la compañía deI1tMh i4 Baylesn, supressió que li fou

denegada. En canvi, influí/ f l'entretoc a una rebaixa de mil

'zt lliures en el tipus de lloguer.

'Aquestes i altres facilitats no

-_,,i bastaren a impedir que a pri•/ , . 4 mers de març dl r8o8 hagués

de reunir el corregidor els ad.

1, ministradors de l'Hospital i elsregidors Comissaris de teatre

^^ per tal d'examinar tots plegatsla situació creada per Ronzi,impossibilitat de continuar((tanto por la exhorbitancia desus deudas y número conside-rable de acreedores, como porla falta de su crédito, llegando

, .. a tal extremo que el teatro sehalla parado y el Público sinninguna distracción porque los

' Jornaleros, Carpinteros, Ope-

`' ristas, Músicos y Actores es-pañoles todos se han resistidoa trabajar porque no les pagalas quantiosas cantidades quetienen ganadas..., circunstan-cias por las quales debe con-társele por quebrado en la em-presa )) .Un cop sospesats el pro i el

contra, «vista la precisión quehay con motivo de las tropasfrancesas que se hallan en estaCiudad, de que haya algunafunción en el Teatro», deter-minaren e'ls reunits "que es-tando el tiempo tan adelantado

zi demanant • se trate con qualquiera otrapersona que se presente a laqual no le será difícil formar

compañía por hallarse la mayor parte de losartistas escriturados por Ronzi en Barcelonay no tener escritura para otros puntos». Grà-cies a avenir-se alguns cantaires italians,mancats de proporció per a anar-se'n, a re-presentar en el decurs de la Quaresma orato-ris sacres i acadèmies — retalls d'òperes —gràcies, sobretot, a condonar l'Hospitaff el4loguer del teatre, pogué sortejar-se el malpas. Amb el salvament de les dificultats mésapremiants s'alleujà el fardell anguniós dei-xat per Ronzi, el pecat del qual estrebà avoler fer massa coses.

El corregidor, els regidors i els dirigentsde ]''Hospital convingueren que un cop elteatre en marxa decidirien allò que calguésfer per Pasqua, data que per no haver-hitampoc un pa a la post s'agreujà encara el

problema.JOSEP ARTIS

Nicolau Maria Rubió amb Raoul Dufy

ANY NOU

NOVA MARCA

tigIÍIJi

La nova pedra angular

del cinema

Disfribuïdors exclusius

2-I-36 \ IR\117©R 5

EL TEATREPREMI IGLÉSIES 1935

Nicolau Maria Rubió_61L NOVETATS

« Benaventurats els

lladres", d'Ignasi Agustí

PETITES HISTORIES D'ALTRE TEMPS

Q O Q °

Dels quatre guanyadors del Premi Ignasi nats; tradueix Montaigne; pren part alIg4ésies tenim, ja, un autor definitivament concurs internacional per construir el Palauconsagrat : Josep Maria de Sagarra ; un de les Nacions ; llença la seva nova teoriaaltre que va pel camí : Millàs-Raurell ; un arquitectònica que anomena « .Actarn ; pro-que representa el brillant paper de la reve- jecta els edificis de la plaça d'Espanya, dónalacio : Albert Piera, i l'acabat de fer, fa una solució per protegir r conservar 1'Arpocs dies: Nicolau Maria Rubió, d'una de Barà; dóna una conferència amb tresmena de personalitat difícil de catalogar, personatges en busca d'un estil arquitectò-

Dintre el món del teatre, les activitats nic, i tan aviat és a Londres per exposarde Rubió es podrien, encara, precisar bas- uns jardins japonesos en miniatura, com atant bé. D'ell coneixem duesobres de tendències simbòlico-llegendàr i es i una exquisidacomèdia que ha obtingut elpremi d'enguany. Per l'obraacomplerta fins ara, em sem-bla que es podria catalogar an-tre els autors intelligents ques'han de refiar d'una clienteladistingida. Però en els inicisde la seva carrera teatral se-ria prematur de situar-lo, per.què amb En Rubió és expo-sat de fer profecies.

Si del clos tancat de 1'esce-nari saltem al carrer, alesho-res és mdlt possible que a cadacantonada us trobeu amb elrastre del nostre autor pre•miat. Es ben possible que ensortir de casa passeu per unaplaça urbanitzada amb unsjardins projectats per ell ; queen badar a l'aparador d'unallibreria us trobeu amb un lli-bre escrit per dll ; que la casaon aneu sigui també obra d'ell,i que quan haureu entrat din-tre el pis i haureu saludat elssenyors de la casa, encara ustrobareu que del recó més ines-perat, de dintre un jardí enminiatura, us sortirà un arbret—més trem-pat que japonès—que us cridarà : uEp !... Jotambé he sortit de les mans d'En Rubión

I el que us dic no són fantasies, perquèa mi fa pocs dies que em va passar totaixò. Només em faltava — per acabar d'ar-rodonir la festa — que a la nit hagués es-trenat una obra de teatre. 1 totes aquestesfacetes de la seva complexa personalitat leshe anat coneixent a mesura que s'anaven

•manifestant..Del meu primer contacte amb Rubió no

en guardo un record gaire falaguer. Fou enel camp de l'Universrtary, durant un par-tit de futbol, i ell — més gran i més des-tre en el joc — em deixà bastant ensopit.En aquella època, com que en els camps defutbol no hi havia herba i estaven plensde rocs, alguns jugadors es posaven guantsper evitar les conseqüències de les caigudes.1 per això recordo el meu fracàs davantd'un jugador com Rubió, que portava guantsblancs r que per la seva elegància de driblarera el color que més li esqueia.

Més endavant se'ns presentà com uin dis-tingit estudiant d'arquitecte, i conjuntamentamb el seu company inseparable, RamonReventós, començà a donar-nos les sevesprimeres concepcions arquitectòniques en elsconcursos del Centre Excursionista de Ca-ta4unya.

Després d'una temporada d'exercir la car-rera d'arquitecte, donant proves de bon sen-tit i bqn gust, comença la desenfrenada in-quietud del nostre amic. Es dedica a l'artdels jardins i ben aviat és el deixeble pre-dilecte de Forestier ; escriu un ]libre de ca-ceres, uns diàlegs arquitectònics molt ati-

«En escriure aquesta obra—ens feia saberel seu autor—, m'he proposat no molestarningú, i espero que ho hauré aconseguit.»

Pel que fa a nosaltres, hem de dir queIgnasi Agustí ha obtingut el resultat quevolia. No solament no ens ha molestat gensni mica amb aquesta seva primera produc-ció, sinó que fins i tot ens ha donat la satis-facció de constatar que podem comptar ambun altre jove comediògraf que, a part lesfalles inherents a la seva manca d'experièn-cia en tots els sentits, encamina les sevesaspiracions cap a una tònica distingida i civi-litzada, ambicionant per a la nostra escenauna correcta normalitat.

Ell sap bé què és el que cal per a arribar-hi ; té prou present que a aquesta norma-lització de ]'escena catalana ha de contribuiren primer lloc que els seus autors sàpiguendescabdellar llurs intrigues defugint els dosmonstres que els assetgen, un per cada ban-da i tan perillós l'un com l'altre : el descor-dament sentimental i l'ennuvolament trañs-cendentalista ; compta també que no és pasuna condició gens menyspreable per al fi queassenyalem una bona policia del llenguatge,que els parlaments siguin deseixits i les ora-cions directes, que el diàleg sigui net defullaraca i expressiu amb correcció ; sap comli és necessària l'amabilitat, la finor, l'agu-desa, l'enginy i fins—per què les hauríemde repudiar?—la frivolitat i la galanteriaigualment pensa que li han d'ésser uns bonselements el cosmopolitisme, els vestits de nit,els grans hotels, el bridge i el whisky ; i técom a segur, en fi, que l'assumpte a pre-sentar no cal pas que sigui truculent ni tras-balsador per a fer-se interessant i que con-tribuirà de més en més a la finalitat desit-jada haver-lo sabut contenir sense grans es-garips ni esgarrifances fins al seu acaba-ment; en el qual tot s'arrangi d'acord ambla moral i els bons costums.

Tot això és evident que són les idees queinspiren Ignasi Agustí comediògraf. El queja no és tan evident és que hagi estat feliçen llur servei. Si ha sabut esquivar les peri-lloses sirenes del sentimentalisme i del trans-cendentalisme amb molt d'encert, quan hacercat de posar en joc tots aquests elementsque hem assenyalat, no ha reeixit a treure'ntot el partit que un altre amb més habilitat,amb més astúcia i amb més «barraquetes»,com es diu, o, senzillament, amb més talentespecíficament teatral, n'hauria pogut treure,En Benaventurats els lladres, estimable pertot el que deixem dit, él tema no és pasd'una excessiva originalitat, els caràcters notenen cap gruix, hi ha episodis i personatgesintroduïts sense cap necessitat i la ironia, lasàtira i el discreteig—per altra banda, mésinnocents que maliciosos—que l'autor hi havolgut posar llangueixen sense el suportd'una acció continuada i interessant en cadapart del seu descabdellament. Quant al llen-a 'aauatge, mo hi és pas massa castigat , hiha faltes que ja seria hora que fossin ex-pulsades totalment del nostre lèxic, no pre-

i cisament culte, sinó senzillament civil.En definitiva, aquesta primera comèdia

d'Ignasi Agustí és molt millor quant a con-cepció que pel que fa a la realització. Aques-

La conseqüència — agradable per mi — I ta falla, però, és d'aquelles que són suscep-

del Premi Iglésies, seria de poder parlar-vos tibles de redreçament i és d'esperar que 1'am-

de S'obra premiada : Un sospir de llibertat, bició de l'autor ha d'ésser més ben servidaPerò em sembla que no seria convenient en les seves produccions ulteriors, puix que

explicar la trama de l'obra, perquè podria que avui no ]'afavoreix és la manca deperjudicar la seva estrena en donar a co- maduresa, que prou el temps curará de cor-

nèixer l'argument per endavant, regir.

Nó obstant, sense descobrir el misteri, per_ • JOAN CORTESmeteu-me que aixequi una mica el vel.

L'autor, amb una excessiva modèstia, ha-via titulat primerament aquesta obra Unamica de cosa. Sembla que la seva intencióera, tan sols, de fer una comèdia lleugera,sense cap transcendència. Però «per culpa»dels qui formàvem el jurat, ha hagut desotmetre's al nostre judici i acceptar unaltre criteri que situa la comèdia a una rna-jor consideració (ja em perdonarà, doncs,l'autor, per la part que em toca).

Probablement Un sosj5ir de llibertat noserà cap obra transcendent en el seu con-tingut. Però enmig de les setanta-quatreobres presentades al concurs i entre l'escassadotzena de comèdies remarcables — tambémereixedores de recompensa — sortia aquestSospir exquisit que us arribava a seduir,sense adornar-vos-en. I en el repertori delnostre teatre van tan escasses les sirenesseductores 1..,

Els cinc quadros de l'obra de Rubió vénena ésser com cinc estampes de la guerracarlista acolorides amb gracioses pinzellades.El diàleg és força intelligent i de molt bongust. A part de l'acció, hi ha algunes sub-tiileses en la manipulació del lèxic que cal-drà tenir en compte quan es representi. Hiha personatges que parlen en barceloní, id'altres en accent forà . Així cada u sospirai respira tal com li pertoca.

Aquella bona gent fan la guerra d'unamanera més humana del que avui dia s'es-tila. Si els carlins cauen un arròs i desprésse l'han de menjar els liberals, no cal amoï-nar-s'hi gaire. Si els liberals escuren el cellerde la casa pairal — fogar de bones creen-ces —, també els carlins faran altre tant, isense que cap dels dos bàndols hagi dedenigrar óls seus respectius ideals. Si lanoia s'enamora del capità carli, veuremque l'oficia] liberal, com a bon liberal...I no seguim més endavant perquè aixeca-ríem massa la cortina.

El teló ja s'aixecarà el dia de l'estrena,cosa que desitgem — per glòria del nostreteatre — que sigui una realitat com mésaviat millor,

MARiUs GIFREDA

Hispano Foxf ilm, S. A. E.

CAMISERESPECIALISTA

' EZIT EN LA MIDA

JAUME I, tiTelèfon !1655

'África a matar feres, com el trobareu a'Acròpolis d'Atenes remarcant el misteriós•omriure que 1 Erecteion dedica al seriósPartenon, com volta per l'Illa Daurada cons

-ruint tot un poble. I per si no n'hi haguésprou, fa saltar un Judas Iscariot dalt l'es-.enari, i finalment s'emporta el Premi Ig4é-aies d'aquest any.I totes aquestes múltiples activitats les

a realitzant sense cap mena de parenceria,ranquillament, de la mateixa manera comfan anar les pilotes els jongladors de bonaIualitat• I, faci el que faci, tant si agafala ploma, el tira-ratlles, el taquímetre o l'es-copeta, sempre hi veureu aquells guantsblancs de l'Universitary.

En aquesta època, saturada d'especialistes,Je casos com el d'ell no se'n veuen gaires.Nicolau Maria Rubió sembla, més aviat, unrecord del Renaixement; una reencarnaciód'un personatge de la cort dels Médicis, i sivolguéssim perfilar-lo més, potser gosaríemcatalogar-lo com un Leonardo de Vmci, ento menor. Per això no té res d'estrany ques'hagi sentit atret per un moralista tan effe-gamtment humanitzat com Montaigne. IEnmoltes pàgines de ]'escriptor del segle xvis'endevina el nostre home del segle xx. Latraducció dels Assaigs ha estat, doncs, unaconseqüència inevitable.

^#x•

Central: BARCELONA

València, 280.282 Telèfon 80121

Enrique Larreta, per Ignacio Zuloaga

--6f 1r ►1 A©R

21-36

LE/ LLETREðP ©utrtEI pas ioadvertit dEnrique LarretaPot agradar o no, es pot ésser-ne partidari

o contrari ; l'innegable és que durant mésde seixanta anys, Paul Bourget, tot practi-cant l'equitació, l'esgrima i la boxa i tot, fouun treballador intellectual infatigable, menatsempre per un desig de perfecció en el trebaàli d'honestedat literària i moral.

Posat a aprofitar el temps, no volgué, en1924, acceptar un banquet:

Deixeu-me passar aquest jubilleu treba-llant, que és la veritable festa nostra — es-crivia a Henry Bordeaux —. Quan tindreu lameva edat us adonareu de com es troba el

Paul Bourget

temps que és amidat i com s'esdevé avard'aquestes hores comptades que precedeixenla mort, en què ja no es 15ot treballar més.»

De totes maneres, encara tenia temps, sem-pre, per a interessar-se pels joves que, al seuentendre valien la pena. Així, en 1918, quanCareo publicà Les Innocents, rebé ofertes decollaboraoió de tres grams diaris. Era quePaul Bourget, havent llegit la novella, espon-tàniament, sense conèixer -lo, s'havia interes-sat per áquell autor encara tan poc conegut,tot que dis personatges crapulosos de Carcono eren pas del seu gust. També fou Bourgetqui, en un article del Journal des Débats,cridà l'atenció sobre el primer llibre de Bar-rès. I François Mauriac, com ho ha contaten la sessió necrològica de l'Acadèmia Fran-cesa, es veié encoratjat per una carta deBourget, escrita el mateix dia que la sevaprimera novella era objecte d'una tal reben-tada en un diari, que el vell novellista esneguitejava ddl descoratjament que poguésproduir en el seu jove collega. I tants altresdegueren també a Bourget uns més fàcilsdebuts en la literatura.

Però no solament treballà en favor delsjoves. Fóra injust no reconèixer que Baude-laire, Stendhal i Balzac deuen molt de laseva situació .actual a Bourget.

Bourget nasqué a Amiens él z de setembredel 1852. En 1873 era professor de collegi,junt amb Ferdinand Brunetiére, amb el quales trobarà vint anys més tard a l'Acadèmia.D'aquest any data el seu debut a la literatura,amb articles de revista, seguits aviats de!libres de versos suilyprudhommescos. Des-prés, infatigablement, escriurà assaigs, no-velles, llibres de viatges.

La seva obra mestra, digui's el que esvulgui, són els dos volums dels Essais depsychologie contemporaine, publicats enx88o i 1885, esorits amb el desig de fer lahistòria moral de la seva generació a basede l'estudi d'unes quantes grans figures. D'a-questes, Taine és la que marcarà més pro-fundament Bourget, per bé que contra laseva influència escriurà Le Disciple.

—Frena una mica i digues-me què et sem-bla la rossa que va al segon compartiment!...

(London Opinion)

Posa la seva ploma ((al servei de 1'ordre»,i ja es pot pensar què vol dir això : retornal tradicionalisme i a la monarquia, con-versió al catolicisme. La seva consigna ésudesfer sistemàticament l'obra de la Re-volució francesa». La sort vol que, en in-gressar a l'Acadèmia, hi ocupi el mateixcadiral de Voltaire !

En el seu discurs d'ingrés, elogiant el seuantecessor immediat, Maxime du Camp, ellloa d'haver estat sempre «un gran homede lletres», i conclou : «Un gran home delletres... Hi ha elogis més pomposos. Noea sé cap, pel que fa a mi, que volguésobtenir i merèixer més.»

Bourget només queda home de lletres perla seva admirable tenacitat al treball, laincansable aplicació, l'interès per la cosaliterària. Quant a les seves novelles i a laseva crítica social, a hores d'ara només te-nen interès per als d'A•ció Francesa i certagent del gran món que el prengueren pelseu novellista. Dubtem que ara siguin gairellegides i estem segurs que ben pocs tipuscl'elles, per no dir cap, han romàs comduren a través dels temps els personatgescreats per un novellista.

Barrès havia dit d'ell que era un savi ex-traviat en la literatura. Seria potser perquès'interessava per la medicina i, format enel determinisme i el cientisme de la sevajoventut, es creia aplicar disciplines i sis-temes més o menys científics a la literatura.Balzac, sense saber gran cosa de res, vaconstruir un monument immortal que és lapintura de tots els aspectes d'una època.Bourget, en canvi, tan estudiós, tan rigo-rós, no ha reeixit a donar cap novella mit-janament duradora.

Es que, poc o molt, tots els seus llibresTenen una part didàctica que ham fet algunavegada que llur autor fos considerat comrm guia eje part de l'opinió francesa. Peròara, que ja molts d'aquests llibres els podemmirar amb certa perspectiva, apareix total'artificiositat de llur construcció, més ata-peïts que densos, amb uns personatges queno existeixen tant per ells mateixos com perla voluntat del novellista, el qual, d'altrabanda, malgrat la seva bona voluntat, sopot superar una incapacitat bàsica de com

-pendre el pensament de l'adversari. No reïx,tampoc, a bastir la síntesi ambiciosa el gustde la qual li ha deixat la seva admiracióenvers Taine.

Fer ell, no és possible de «reconciliar elcatolicisme, la ciència i la democràcia comsi els dos darrers termes estiguessin d'unabanda i el primer de ]'altra ; al contrari, elsdos primers termes estan d'un cantó i eldarrer de l'altren. I tota l'obra, a cavall entreel sermó i l'obra d'art, no es salva ni perun cantó ni per l'altre. Però, a més a més,caldria entendre's sobre el catolicisme deBourget. Barrès, que era molt • més fi queell i, dit sigui de passada, era molt més es-criptor, deia, un dia que havia anat a casaseva : Bourget sent horror pel Sermó de laMuntanya : Beati pauperes. No accepta elcristianisme sinó filtrat per Roma, apropiata l'existència de la societat. L'ordre és laseva passió. El que li agrada del catolicismeés l'ordre. El que detesta més que res en laRevolució és el desordre.» Posició, és clar,que l'havia de posar al costat de l'AccióFrancesa i sobretot de Maurras, el qual, caldir-ho, també és millor escriptor.

L'important servei fet per Bourget en unaèpoca, haurà estat de posar 1a moral en d1primer terme de les preocupacions dels es-criptors i dels pensadors, per reacció contrael naturalisme i el diletantisme ; de procla-mar la inseparabilitat de la vida espirituali de na vida real.

Jules Renard, a la seva manera breu icruel, deia : «Cal llegir Bourget per tal dematar el Bourget que cada u porta a dimtre.ndarrer de l'altre». I tota l'obra, a cavall entre

Potser exagerava en dir •que cada u portaun Bourget a dintre.

C.

GRAN HOTELL'aigua d'afaitar-me era freda i una

mica bruta.--Però si era el cafè!

(Il 420, Florència)

Fa pocs dies ha passat per Barcelona,inadvertit i estrany, un personatge el nomdel qual fou estampat sovint amb reverènciai admiració : (Enrique Larreta.

Poques mostres tan eloqüents de la fuga-citat del temps i de 'la volubilitat de la glò-ria com la fama que acompanya les videsdels homes representatius !

Hi hagué un temps en què (Enrique Lar-reta constituïa el centre d'un nucli d'acti-vitat literària i el seu nom era repetit comel d'un geni de l'època.

La literatura castellana tenia en l'autorle La Gloria de Don Ramiro el gonfalonerque avançava entre fumeroles d'incens.

Eren els temps venturosos de la preguerraen què el món es deixava anar pel riu dela vida suaument i lentament, fruint de latranquillitat precursora de la catàstrofe.

La vida era próu folgada i prou seguraper a entretenir-se goludament en les cosesde dolçor accentuada : en els barroquismesde l'art, en els sensualismes de la música,en les turgències de les lletres.

Contemplar pintura o escultura, sentirmúsica, llegir novella era oblidar el cursdel temps i descansar en el regust de lescoses netes i sensuailitzades. Semblava queel món havia trobat una posició definitivai ]''home havia endevinat el secret de la quie-tud espiritual.

Sols els poetes s'afanyaven a donar expres-sió verbal, no solament a les sensacions re-budes de la bellesa superficial de les coses,sinó també als turments endurats per lasuggestió de les idees velades i la percepciódels fets anunciadors d'uns altres fets extra-sensibles.

D'aquella época, a'la qual podríem apli-la dita de Talleyrand, segons la qual .no sa-bia què cosa era la dolçor del viure el queno havia viscut abans de la Revolució fran-cesa, eren hierofants i mostres literàriestres escriptors de llengües llatines : MauriceBarrés, Gabriele D'Annunzio i EnriqueLarreta.

Les immanències del passat, els perfumsde l'arqueologia i de les pedres turmentades,l'encís de les ciutats mortes varen trobaren aquests escriptors els sadistes aciençatsque en copsaren sensacions vives i reflexosde bellesa.

«Però el temps passa i la Joana balla ))el món s'ha trasbalsat i s'ha estremit finsai seu centre, puix en aquesta ocasió laJoana ha ballat fins a perdre alè i la vidas'ha fet més inquieta i turmentada, ja queal turment d'ésser home i a la inquietuddel viure en un món advers, s'ha afegit lainseguretat del pa i de la vida mateixa.

Com havem de tenir lleure de llegir lesdescripcions del monument artístic ja buit,les evocacions dels ambients esvaïts, lespintures dels paisatges formosos, els hico-loes a les ciutats mortes, si no tenim tempsde viure amb tranquillitat i detenció el mo-nument, l'ambient, el paisatge, la ciutatque ors ofereixen treure'ns de la prova quo-tidiana i submergir-nos en el bany de be-llesa de les coses inútils?

Tenim pressa, ens agullona la necessitat,ens •enca1 ça la mort i allà resten les cosesque es van consumint en llur bellesa allu-ovada, gairebé diríem deshumanitzada.

Amb aquestes coses tràgicament oblidadeso no fruïdes, van morint llurs reflexos : lespàgines dels llibres que encisaren una ge-neració i que avui ja no són llegits sinóper algun professor d'estètica desitjós deno oblidar la literatura d'un moment i peralgun fidel rerassagat en el culte d'una re-ligió de la bellesa.

Maurice Barrès, l'ídol de les joventutslletraferides d'una França que anava a re-bre una convulsió absoluta, ja és mort ila seva obra ha perdut el ressò que li do-naven el patriotisme dalerós i el diletantismosatisfet.

Gabriele D'Amnunzio s'extingeix en lespenombres i en els silencis del llac de Gar-da i la seva literatura és desdenyada pelsque ja no tenim humor de sadollar -nos d'unaprosa tumultuosa.

Enrique Larreta, el gran escriptor ar-gentí, no es renova i resta l'autor de LaGloria de Don Ramiro.

La vida espanyola durant el regnat deFelip II €s evocada amb meravellosa pre-cisió quant als fets i quant a l'ambient,però en la pintura hi ha certa amplificaciómagnífica, cert embelliment deliciós. L'Es-

panya misérrima dels hidalgos és presentadacom una Espanya opulent i les figures can-telludes es mouen com dins un nimbe queles arrodoneix i les fa molt simpàtiques.

Aquesta visió de ]'Espanya morta defor-mada en obsequi a ]''admiració d'una his-tòria llegendària no resulta exclusiva deLarreta.

Ja Lesage en el seu Gil Blas de Santillanahavia plasmat una (Espanya rica i plena,servint de marc a les aventures d'una gentaudaciosa i segura del propi destí.

Larreta hi prodigà d'estil del virtuós quesap convertir en or el rovell de la ferrallai en llum el reflex de les pedres esmoladespel fregadís del temps.

Avila de los Caballeros, que a l'època deFelip II devia ésser una petita ciutat dinsla qual uns miners d'habitants vegetaven al'ombra de les parets massisses, projectadaper la llanterna màgica de l'escriptor, enssembla una gran ciutat on es mouen pau

-sadament les figures dels cavalls que s'ar-risquen a plantar cara a la Corona espa-nyola en els moments de la seva puixançamés extensa.

El mare ajuda el novellista i Avila enclouun món suggestiu que comença i acaba enles pedres glorioses i s'enlaira amb les figu-res hieràtiques dels homes que ho podenperdre tot en la rebellia, tot, menys l'honori la gallardia del gest arriscat.

D'aquest ambient saturat d'història ema-na un encís pastat d'humanitat i d'idealismeque ens corprèn, ens sedueix i ens animaa seguir en la lectura, fins a l'acabament,tot fruint de la narració i de les descrip-cions tan evocatives.

Les pedres seculars, els mobles artístics,les figures fatxendoses es converteixen enquelcom sensual que ens treu de ila vidaquotidiana i de les seves misèries per adur-nos a un país de somni. Qui hagi pe-regrinat per les terres de Castella amb elsulls meravellats pels edificis magnifice^nts iels peus rebotits pels camins pedregosos, enllegir l'obra de Larreta, es sent embolcallatde la Castella que ha conegut en les sevesrealitats contradictòries. Es fa mateixa, peròanimada per l'omnipotència d'u,na ploma demàgic que converteix en . riquesa i flonjorfins els parracs del captaire.

Es dolç perdre's en la Castella trucadaper la generositat i la magnificència de Lar-reta, i, en les sensualitats de la seva prosaopulent, hom es sent pendre de] somni iarriba a barrejar el que correspon a la rea-litat i el que és producte de la fantasia.Miracle de l'art generós que no podia durar,com no duren les estones de la vida en quèhom deixa de banda tota misèria per aviure una ficció ben presentada.Aquest mèrit de la prosa de Larreta que

recolza en ]'evocació d'un passat magnifi-cent, es troba defraudat quan presenta unescenari actual.

Zogoibi, la novella que es descabdella enla pampa argentina, malgrat ésser una obraben escrita i ben estudiada—Larreta hi tre-ballà dotze anys—., no pot equiparar-se aLa Gloria de Don Ramiro..

Té moments encertats com l'escena de]'assassinat en què la turgència del pit dela víctima 'revela al matador que no haclavat el pumyail en el pit de ]'home avorritsinó en el de la dona estimada; ofereixescenes gracioses com la del capellà quecompara la casulla a una guitarra per lasemblança del dibuix; conté figures simpà-tiques com la del protagonista; desplegamagnificències com les evocacions i els elo-gis de la pampa immensa i fecunda... Peròresta una novella llunyana de la genial opu-lència de La Gloria de Don Ramiro.

Trista condició dels que arribaren a pro-duir una obra mestra que no ha de re-petir-se ! Fonda tragèdia de l'escriptor quesobreviu a la seva època!

Més tard, quan les modes literàries hagincaigut en la llunyania i la història les pro-jecti en l'horitzó amb el color propi de cadauna, arribarà l'hora de la justícia.

Perú l'època subsegüent a l'esclat d'unamodalitat artística uo és apta per a com

-pendre el que tot just se n'ha anat i encarapugna per mantenir -se.

Segurament per això la generació actualno pot avenir-se amb l'obra d'art d'EnriqueLarreta, que ahir ens semblava una per-fecció.

MIQUEL CAPDEVILA

«No em parleude novel'les!»

Uin diari catòlic, no fa molts dies, clavavauna envestida a una editorial respectableperquè, segons ell, les obres que edita sónobscenes o poc morals i partidistes. Si enaquesta terra nostra abundessin les edito-rials de literatura catalana hi tindríem poca dir, perú es tracta de l'única empresaque edita ambregularitat literatura moder-na en ]lengua catalana ; l'única porta onels escriptors de novelles, que encara creuenen Catalunya, poden anar a trucar. Ja hosé que desgraciadament és una quailitat moltnostra això d'arremetre contra els homesi les coses d'un cert, prestigi, perú no s'hihauria dé'Valer,

Es que dintre el pobre clos de les lletrescatalanes caldrà destriar-nos també en dre-es i esquerres? Galdosa perspectiva! Per

bé que si ha d'ésser així, l'esmentat diarii el nucli que aixopluga, mentre preparales escomeses, podria organitzar, per exem-ple, una editoria:i per tal d'investigar si éspossible produir bona literatura catalanablanca però més digna de la que corre perací, lliure . de folc-i-torrisme i d'allò quehom anomena teatre catòlic. A veure si te-níem la sort, llavors, que ens sortís unMauriac català. (Però ara penso : si enssortís un Mauriac català, seria reconeguten la mostra terra com un novellista ca-tòlic? Ho dubto. L'aire de certes contradesespirituals de Catalunya és molt més eixar-reït que a França.)

I bé, una empresa editorial així, com mol-tes altres coses, no hi fóra pas sobrera aCatalunya. Em faig ben bé càrrec, perú,que no és temps massa propici. Com queen el nostre pafs anem a rauxes, s'escauque la novella, per a la qual tant havíemsospirat uns quants anvs enrera, ara ésmirada amb una ampla rialla de menyspreu.

Novelles ?—{Buen alguns—. Déu ensguard de fer mai una cosa tan inferior.Jo em dedico a la història ; oh, la Has-tòria ! Jo em decanto per a l'especu'laciópolítica; oh, la Política! I mentrestant, pasals clàssics. 0'h, els Clàssics b,

Excellent que no es deixi apagar la flamaen els altars de Clio i de la nova musaque es deu cuidar de la política. Admirable,esplèndid també que l'alta cultura sigui ex-paindida en paraules catalanes i que la collaso'emnial de volums grocs porti el nom deCatalunya pel món, però la Fundació BernatMetge i les tres Bfblies resultaran ben pocacosa si al damunt, entre tots, no hi sabembastir un monument, petit o gran, perònostre, amb la .nostra fesomia veritable.I això no ho aconseguirem pas menyspreantara un gènere literari adés un altre, sinóestimant-los tots ; i menys sabotejant lespoques empreses que editen llibres catalans,sinó multiplicant-les, encoratjant-les, mece-naint-les.

JOAN DUC I AGULLO

Léon HenniqueEI degà de (l'Acadèmia Francesa, Paul

Bourget, ha mort a vuitanta-tres anys. IElde l'A• adèmia Goncourt, Léon Hennique, avuitanta-quatre, el mateix dià.

Era el darrer sobrevivent de les soirées de

Médan i, amb J.-H. Rosny, el darrer super-vivent de l'Acadèmia Goncourt nomenat di-rectament pel seu fundador, Edmond.

Havia pres una part important en la fun-dació de l'Acadèmia Goncourt, la qual pre-sidí des de la mort de J.-K. Husymans, peròmés tard dimití el càrrec.

Darrer sobrevivemt de l'època naturalista,feia ja més d'un quart de segle que haviadeixat d'escriure novelles i obres de teatre,de tal manera que llurs títols ja no es trobenen la memòria de ningú, sinó en els manualsi en les enciclopèdies. No solament no es-crivia, sinó que el pessimisme s'havia apo-derat d'ell.

— Quin dels vostres llibres preferiu? — 1:havien preguntar.

— No me n'agrada cap.— Però quin ha tingut més èxit?— El més dolent,

CAMISERESPECIALISTA

O E%IT EN LA MIDA

JAUME I, H• elèfan H655

Llibres per a Reis

LLIBRERIA

Louis BergéRambla del Centre, 19

Telèfon 23118

Kiosque FranÇaisRambla dels Estudis,(Davant l'Acadèmia de Ciències)

No us descuideu de visitar la nostra Gran Exposició

de

LLIBRES PER A INFANTSCatalans, Castellans, Francesos i Anglesos

Gran assortiment en:

Capses pintura :: Llapis colors :: Meccanos

Nie :: Esferes :: Estilogràfiques, etc.

LLIBRERIA CATALONIARonda de Sant Pere, 3

0

Joan Serra — Paisatge

u La Verge i el Nen», de Rogier de le Pasture,dit Van der Weyden (Museu de Chicago)

2-1-36 \'WY\ DR 7

LES ARTS I ELS ARTISTESLe Cxpo^6c6or^ PROJECTOR p rimitius flamencs

Guillem BestardLa Sala Barcino ha donat entrada al seu

local a la fotografia. artística valent-se de lesproves de Guillem Bestard.

No hi ha res a dir per tal com la qualitatassolida pel fotògraf és de ban tros superioren emotivitat i bellesa plàstica a moltíssimade la pimtura que es realitza i que semblaadquirir drets expositius pel sol fet d'ésserelaborada amb uns materials clàssics.

El fotògraf Bestard ha fotografiat Mallor-

Shum ha volgut donar més extensió ala seva obra dedicada fins ara al camp que

emmarquen les possibilitats d'un dibuixantpolític, valent-se d'una collecció de dibuixosque ha exposat a les Galeries Syra.

No ha eclipsat la seva pérsonalitat, jaque en totes les óbres traspua l'especial con-figuració espiritual de l'artista que es di-verteix comentant l'agredolç de totes lescoses dei món sota un aspecte protagon:sticreservat als infants que treu part del verídels temes.

Ultra aquesta nova modalitat, Shum faefectiva una altra estilística, molt més per-sonal, més concisa, que ajuda afer mésinteressant el conjunt.

Yvette AldeL'obsessió de la pintura d'Yvette Alde,

que dissabte inaugurà l'exposició a les 'Ga-lenes Syra, és d'un ordre biològic. Aldeha transportat a la tela el panteix i laroentor de la terra de Mallorca i ha en-caixat de manera idònia a la pintura mo-derna tots els accidents que d'ella es des-prenen, reaccionant virilment contra els

trencacolls de la luxúria colorística i a favorde l'estat de coses pictòriques que es naces-siten per a fer el trasumpte mallorquí. Totaixò aconseguit sense ]'èxtasi ni l'espaordi-ment que proporcionen aquests escenaris ales retines dels artistes de la banda nordde la comunitat illatina.

No pot dissimular l'entusiasme produïtper la presència dels models naturals i delsmés o menys assimilats a casa nostra. Totala producció és una perfecta insistència so-bre el fet i tant al paisatge com als braus

que ha pintat hi ha recalcades les excel-lències observades, que ha realitzat amb lacollaboració de ales seves dots d'artista bri-llant i amb un sentit molt agut de la in-telligència típica del pintor de París.

Alexandre de CasfanyesQuan l'any passat, a la mateixa Pina-

coteca, Alexandre de Cabanves ens prej

sentava la seva exposició, dèiem que així,en cómoda posició comparativa, preferíemel pintor de mar que el de muntanya, mésben dit, el paisatgista.

Ara Cabanyes ha cultivat encara més

mogènies i sentides que han elaborat lesmans incansables d'Alexandre de Cabanyes.

En aquestes hi ha aquell sentit de realitatunit a la musiqueta de l'emoció estupenda-ment amable i insensiblement desviada queés la gran recomanació del pintor, ja queamb això assoleix el complet de l'artistasavi d'ofici i tendre d'esperit que valora lapintura amb les aportacions de la sensi-bilitat óptica.

Joan SerraEls que la nostra edat ens ha impedit

d'assistir a l'eclosió o al seguit d'eclosionsderivades de la personalitat artística delgrup dels !Evolucionistes, ens hem d'atendrea'1 material històric que a hores d'ara jaha redactat en part, en alguns magistralsarticles, Just Cabot. A nosaltres, els lEvo-lucionistes se'ns apareixen com uns artistesdecisius sense període de formació, degutal fet que la quantitat d'obres d'aquellaèpoca que els hem pogut veure no és prouper a formar-nos una idea exactament claradei susdit període. Són artistes les primeresmanifestacions dels quals ens han arribatja envoltades de tota la seva formidableimportància.

D'una part ho celebrem, perquè així enshem estalviat dubtes i temences (cas queaquestes hagin existit en el seu procés).

Joan Serra, ferm partícip de la magníficatrilogia que Just Cabot esmentava la set-mana passada, adquireix aquesta qualitatespecial que alludíem. De sempre l'hem vistel pintor segur i en ascens categòric.

L'exposició de l'any passat l'assenyalà-vem com un màxim sense reserves. Ambla que s'inaugurava dissabte passat a -laSala Parés, hem de fer el mateix.

Com aquella, inclou tots els prodigis d'unapintura immensa, que en la seva absolutaintegritat no dóna a entendre cap desmaini cap flaquesa. Pintura damunt la qualpot confegir -se l'enfilall d'elogis que no vol-dríem redactar per por a aquella mena deprotocollarisme comprometedor de les cosesessencialment rellevamts.

Es molt millór en referir-se a Joan Serraparlar en termes d'apologia general, no pasexcitant ]'atenció sobre punts determinats,sinó remarcant tot l'enorme poder substan-cial, la taumatúrgica gràcia de la descrip-ció, lírica, abundant, pletòrica de carn id'esperit i definitivamont associada al mi-llor nucli de la gran pintura representativadel segle que estem vivint.

ENRIC F. GUAL

Jacques Ca11o,EA la Biblioteca Nacional de París, ha

tingut 'lloc aquests dies uná exposició dedibuixos i gravats en commemoració deltercer centenari de la mort de Jaeques Cal-lot, extraordinari gravador i dibuixant, detan decisiva influència en la història de lapintura francesa.

Callot fou home de vida complicada ifascinadora i la seva personalitat adquiríseveres proporcions al contacte d'homes i--lustres de ]'època.

Artísticament, la seva obra fou rellevant,i arribà a l'honor d'influir 'l'esperit del joveRembrandt.

Es abans 8e tot un home meravellat deles coses que passen pel món. No és unintèrpret tendenciós o fàcilment assequibleper les emocions. Té el do del comentaristanet de prejudicis i el seu esperit tradueixamb idèntica fe i resultats aspectes de su-plicis de guerra i l'espectacle diametralmentoposat, ple de la ingenuïtat que expressala preciosa estampa Fiera de l'Im15runettaque es guarda a la Galeria dels Oficis deFlorència.

Mathey ha voilgut veure en l'obra de Cal-lot un pòsit de remarcable ironia que noconsiderem acceptable. Té més d'infant. Elsefectes que produeix són clàssics d'aquestamanera d'infant que diu coses sense abas-tar-ne les conseqüències.

Aquestes han estat diverses ; unia de lesmés profundes la que sentí el suec Levertin,impressionat per les tragèdies i epigramessortits amb igual potència emotiva de laseva imaginació fecunda i que el conduí aescriure : ((Herois humans !.., la vostra lluitaper la vida és similar á la de les puces,els vostres drames iguals als de les formi

-gues, les vostres festes són com els ballsdels grans de pols enmig d'un raig de solcrepuscular !.....

Galeries d'Arf

II (*) capital brabançona en 1464, essent enterratjunt amb la seva esposa en la desapareguda

Quan més a ions s'estudia la constellació capella de Santa Caterina de l'església dedels pintors primitius de Flandes, més esclat Santa Gúdula.adquireix l'obra i la personalitat de Rogier Dintre els límits no massa diilatats del pri_Van der Weyden, conegut també amb els mitivisme, el geni de Rogier de le Pasturenoms de Rogier de le Pasture, Rogier de es revela com el d'un inquiet, en contínuaBruges i Rogier de Bruxelles. El diari d'Al- evolució. Tal com avui pot observar-se, labert Durer consigna que la pintura flamenca seva trajectòria artística comprèn tres perío-de la seva època era. presidida pels fruits des que s'escalonen gradualment, sense tran-

sicions sobtades. En el primer—època d'assimilació d'ofici,de formació —, predomina eldelit naturalista de reproduirel món físic amb fidelitat im-placable. La subjecció a VanEyck és ben manifesta. Elsrostres i les carnadures sóngairebé còpia de les del mes-tre, per bé que en la coloracióde les robes i en el dibuix delsplecs traspua inicialment latendència a l'emancipació d'untemperament amb vitalitatpròpia, com pot constatar-seen la Santa Caterina, en L'A-nunciació del museu de Brus-selles i en L'altre tema igualde la collecció de la princesade Mérode-Westerloo. La inde-

• pendència es fa cada vegadamés vistent. La Pietat del Mu-seu Reial brussellés i La De-posició dels Oficis anuncien jaamb veu clara l'esclat triomfa]del Davallament de la Creu de1''Escorial ; obra cabdal del pin_tor amb la qual s'enceta el se-gon període, el de sana madu-resa i plenitud de facultats. !Eldibuix s'ha enrobustit i s'haafinat, el color s'ha fet delicati complex, el sentit de la com

-posició i l'estructuració delsvolums han adquirit una am-plitud encara incorreguda aFlandes. Són els temps del for-midable políptic de Beaume,de les malaguanyades pintu-res del pa4au municipal, d'Elsset sagraments d'Anvers del

de tres grans mestres : Joan, Roger i Huc ; depatronímics que designen Van Eycli, Van nder Weyden i Van der Goes. L'acció depu- xradora del temps ha reservat la plaça més Pmodesta al monjo Van der Goes i tendeix oprogressivament a situar Rogier de le Pas- pture en el primer pla d'aquell triumvirat. Es sde suposar que aquesta gradació no serà feta trsense protesta de molts apassionats de lapintura eyckiana, disposats, si convé, a fer pvaler no sols el que podríem dir.ne drets eladquirits en les valoracions corrents fins çara, sinó també la distància jeràrquica que vva de mestre a deixeble ; cosa realment ab- dsurda si es vol fer anar més enllà del temps sd'aprenentatge. Innegablement, el dibuix de dVan lEyck és d'una finor, d'una precisió i id'una fermesa inigualada per cap dels seus fi

successors immediats, però Van der Wey- bden el supera en qualitats específicament pic- dtóriques. D'antuvi, en les composicions del 1seu període de plenitud, les imatges acusen cuna tendència — inicial, és clar — a Pacti- qtud dinàmica, a ]''expressió deil moviment dque, davant i'eixuta rigidesa estàtica de les tformes de Van !Eyck, marca un assenyalat cprogrés en la descoberta de les possibilitats cde la plàstica plana. A més — i aquí arri- abem al principal factor de superioritat —, si vbé el color de Van Eyck és veritablement ric ri brillant, el seu joc de matisos queda força Ç

limitat, com correspon al primitiu típic, men-tre en Van der Weyden les matisacions gua-nyen en extensió i, alhora, els recursos colo- trístics es fan més savis i complexos pel fetd'intentar ja captar el secret dels reflexos 1cromàtics, com pot apreciar-se en els rosatstendres ombrejats per b4aus i violetes i enels blaus fosos amb tonalitats grises i amblluïssors verdejants.

Consti que prescindim deliberadament delrebregat «sentiment tràgic» que tants comen-taristes han abonat al compte de 1 obra deRoger presentant-lo com l'introductor delsentit del patètic en l'art de Flandes. Siaquest fenomen existeix, serà tan respecta-ble com es vulgui, però ,no tindrà més queun abast purament literari que en cap casno afegiria ni restaria res de nou als veri-tables mèrits de l'artista.

Els elements biogràfics d'aquest pintor co-neguts fins avui són molt reduïts. En faremuna enumeració succinta amb el propòsit defer més entenedors alguns dels motius alsquals haurem de referir-nos. Nat a Tournaientre 1399 i t400, s'ignora tot de la sevaprimera joventut. Quan, després d'haver tre-ballat a Hc4amda, al servei dels ducs Gui-llem i Joan de Baviera, Joan Van Eyck estraslladava a Bruges per a passar a servirel duc de Borgonva Felip el Bo, s'assenvala

ca com a pintor, amb retina i sensibilitat depintor, i amb les gales d'una tècnica perfectaha realitzat un conjunt força important.

Shum

aquesta nota paisatgística, sacrificant lesescenes marítimes. Es cert, però, que laprimera és superior a la seva manifestacióanterior. Conté més elements propicis pera la manera senyorívola i grandiloqüentclàssica en el «nostre pintor vilanoví• Detotes maneres, és al port i a la platja onl'artista troba el punt just de la perso-nalitat.

Particularment el port de Barcelona. To-tes les teles que a ell fan referència són,sense cap classe de dubte, de les més ho-

liciós retrat de Me:iadusa d'iEste. Paulati.ament, a mesura que els anys es fan fei-les, el tremp de l'artista declina, perd alè.er exageració de tendència, per comoditatbé peu manca de control sobre impulsos

urament subjectius, de vegades les formesemblen voler encarnar un cert idealismeaduït plàsticament en estilitzacions nomassa consistents. La sòlida construcciórecedent s'ablaneix. De tant en tant, perd,

vell lleó encara es sap redreçar, ple deoratge, i atènyer altra vegada les gransictóries, com les que obté amb els retratse Laurent Froimont i de L'Home de laageta. En altres moments, Van der Wey-en reprèn la factura dels anys primerencsfiltrant-la amb el sedàs d'una llarga i pro.

tosa experiència, obté encara valuoses tro-alies, aspecte en ell qual la celebrada pro-uceió Sant Lluc pintant la Verge és potsera més característica. Per cert que d'aquestaimposició (una antiga tradició asseguraue el rostre de Sant Lluc és ]'autoretrate Roger) n'existeixen diverses rèpliques, en-re les quals la de Munic era consideradaom la millor i àdhuc, per algun expert,om l'original ; fins que, fa poc més d'unny i mig, la del museu de Boston fou en-iada a Berlín per tal d'ésser sotmesa aestauració i, bon punt foren llevades lesapes semiopaques de vennís ranci i poguéobservar-se bé la grafia liniar, les gammescromàtiques i la qualitat material de la pie-ura, Emile Renders i Max J. Friedlander– considerats com els dos primers especia-istes d'estudis rogerians — no vacillaren acertificar tot seguit d'obra de Boston fi11aepítima del mestre de Tournai.

En el panorama total de l'art clàssic fla-menc, la personalitat de Van der Weydenrepresenta un element de la més alta cate-goria. Més d'un important artista posteriorsemblarà que l'hagi precedit en el temps.La majoria dels lmatgers brabançons del

segle xv i d'una part del següents cerquen

en ell motius d'inspiració. La seva influèn-cia pesa arreu, sense que s'escapin de re-flectir-la ni Memling ni Patinir. Les nom-broses Verges amb l'infant Jesús de la se-gona meitat de la seva carrera — avui dis-perses per $ruges, Anvers, Viena i Lon-ires -- creen un determinat tipus virginalme guanya per mà el de les creacions eyckia-nes i constitueix un model que atreu fins lesllunyanes escdles de Colònia i d'Aviinvó. Decostat amb Joan Van !Eyck, presideix perdret propi tota la primera fase d'un cicleartístic meravellós ; l'etapa que arriba finsa Gérard David, Metsys i Van Orley i fineix

amh ]'aparició de Pieter Bruegel•

S Y R A.y ALDE (pinfura)

SL 1Lt I (pinfura)

Joguines í presenfs per a Reis

Dipufació, 262 Telèfon 18710

Bus Q ¿LE rSMOBLES

OBIECZES D'ART 1 DE FANTASIA

MAURICI VALLS QUER(pintura)

joguines fines i presenfs per a Reis

Passeig de Gràcia, 36

SALA PARÉSEXPOSICIO 1 VENDA

D' AN71GUITATS

JOAN SERRA(pinfura )

EXPOSICIÓ DE PINTURACATALANA

SALA GASPARConsell de Cenf, 323

(entre Rambla de Cotulunya 1 Balmee)

MARCS - GRA VATS . MIRALLS 1 MOTLLURES

Dia 11 inauguració ae l'exposició de

BERNARDINO de PANTORBA(pinfura)

Exposició de quadres, joguines i altres objecfes

i presenfs per a Reis

La PinacotecaMARCS 1 GRA VA ZS

EXPOSICIÓ

ALEXANDRE de CABEINVES(pinfura)

Passeig de Gràcia, 34

S^.LA BARCINOV. GARCIA SIMbh

MARCS, GRAVATS, MOTLLURES

GRATI EXPOSICIÓ DE PINTURES

D'ELIGENIO HERMOSO

tot seguit la presència de Van dcr Weyden ALBERT JUNYENI'en la mateixa ciutat. Fins la data de la

seva installació a Brusselles, pels volts (Segueix a la pàgina 8)

de 1 43 0, Roger exercí la seva professió enIl'la Flandes occidental, disctplmat per les i-

çons i la influència de Joan Van 'Eyck. Foudurant aquesta etapa, en la qual era cone-

gut pel Tom de Rogier de Bruges, que de-gué realitzar les pintures de la capella delpalau de Carles V, esmentades en el diaride Durer. L'any 1435 es troba residint fixa-ment a Brusselles, nomenat pintor oficiad de

la ciutat (Purtreter der stad van Brilssel)i executant com a tal quatre grans cotnpo-

sicions representant exemples de justícia ins-pirats en la història de Tralà i en la llegendade Herkenbald. D'aquestes composicions,destinades a l'ornamentació de la sala demagistrats municipals de la Casa de la Ciu-tat, avui només en queda el testimoni alta-ment encomiàstic dels que pogueren contem

-plar-les i el que podem imaginar-nos a tra-vés de les reproduccions en tapisseria queposseeix el museu de Berna. 'EI pintor prenper muller Elisabeth Goffaert, filla d'un sa-bater brussellès. En ocasió del jubileu del

Oberta fins al 70 gener papa Nicolau V, celebrat 8 'any 1450, anavaa Roma i es ,deturava pel camí a visitar la

Passeig de Gràcia, 19• Zel. 15677 cort de Lionel d'Este, a Ferrara. Morí a la

*) Vegi's M1R.DOR, número 357.

y'.

Un dia de vent i una persona ben inten-

cionada.(Schweizer Illustrierte Zeitung)

L'artista dibuixant de punts en uda fun-dició tipogràfica.

(Lije, Nova York)

Aquest número hapassat per la censura

Canódrom Guinardó

CURSES DE LLEBRERS

tots els dissabtes a la tarda,

diumenges i festius mati i tarda

Grans curses de llebrers

—Per què tornes a aquesta hora?—Per a esmorzar...

(The Humorist, Londres)

El tare d'ella. — Us aviso que sempreapago la llum a dos quarts de dotze.

Ell. — Molt bé, molt bé... I, per a es-perar aquesta hora, no ens podria deixar

algun llibre?(The Humorist, Londres)

Thelma Todd

1

lt ^,

rjr .^

f /. L_

C

EL BILLAR NOU

(The Humorist, Londres)

; ., U.

Primitius fIamencsPANORAMA MUS1CASalazar a DscòfiIs

(Ve de la pàgina q)

Per mor de la penúria dels coneixementsque es posseeixen referents a la joventutde Rogier de le Pasture, fa anys hi ha plan-tejat un «cas Van der Weydem» ; el qual,en essència: no és gaire distint dels que esplantegen igualment prop d'alguns altresprimitius i fins d'artistes d'èpoques no massaallunyades de la nostra. 'EI que l'ha desta-cat és, no sols el fet de tractar-se d'un prín-cep de les arts del seu país, fundador i rec-tor de l'escola brabançona, sinó també pelsingredients passionals que s'hi barregen enesdevenir terreny de noves friccions walono-flamenques entre les moltes que s'han ori-ginat en els cent-cinc anys que té de vidal'Estat belga.

Uina setantena d'anys enrera, l'arxiverA. Pinchart desenterrà un documenten elqual s'especifica que un cert Rogelet de lePasture, fill de Tournai, era reconegut mes-tre pintor l'any 1432, després de passar-neeinc d'aprenentatge al costat del mestre tour-naisià Robert Campin. Hom identificà aquellRogelet amb el seu homònim Van der Wey-den i, com succeeix sovint, aquesta proba-ble errada històrica ha anat passant de màen mà fins als historiadors moderns. Coma conseqüència d'aquesta confusió, fa majorpart de les obres de la primera època deRogier Van der Weyden, la que va de 1425a 1432, foren atribuïdes a un enigmàtic Maï-tre de Flémalle, més tard personificat ambun tal Jaeques Daret i més tard encara ambRobert Campin. El catàleg oficial de l'expo-sició Cinq siècles d'Art Bruxellois persistiaen aquesta posició. I la valla polèmica Vandes Weyden s'ha tornat a encendré.

Examinem els efectius testificats i dialèc-tics que s'arrengleren a banda i banda

Jules Destrée, diputat per Charleroi i ex-ministre de Belles Arts, autor de diferentsassaigs i d'un llibre sobre Roger ; l'expertGeorges Hulin i el crític IEdouard Michel,de Parts, recolzats per Les Amis de l'ArtWallon i llur revista Wallonia, són al capdels que menen el primer aspecte dól plet.L'estada de Rogier de le Pasture a Flandesno és pas cosa ben provada. La documen-tació advocada a aquest fi i la que assenya-laria el pintor com a deixeble de Joan VanEyck no té res de precisa, sense comptar lesconfusions que poden originar-se de l'habi-tud dels antics d'anomenar sovint la gentnomés que per llur room de pila. IEl nom((Van der Weydem és segur-ament una ver-sió del «de le Pasture» en passar en bocadels flamencs. Tournai fou un centre d'artanterior al brussellès, i Roger hi mantinguéun contacte durant tota la seva estada aBrusselles. 'En morir-hi, la corporació demestres pintors tounnaisiáns li feia cantaruna missa solemnial. Podrien haver existitdos Rogers de le Pasture, però ésser con-ciutadans, coetanis, confrares i homònimsd'una peça potser seriem massa coincidèn-cies. Potser sí que dintre aquest afer hi haun veritable problema, però, en tot cas, hau-rfem d'esperar que el temps ens donés dadesben tramsparents per a resoldre'l.

Emile Renders, de Bruges, expert, collec-cionista i historiador d'ari, conegudíssim perla seva aportació al «cas Van Eyck» ambels llibres Hubert Van Eyck, Personnage deLégende i Jean Van Eyck, son Ouvre, sonStyle, son Evolution et la Légende d'un Fré-re Peintre ; autor també de dos volums nomen ys documentats — ni discutits — titulatsLa Solution du Problème Van dec Weyden-Flémalle-Camin, és el que, des de ]'altratrinxera, 'dirigeix un foc vivíssim. Per béque fill de Tournai, Roger és d'ascendènciaflamenca. Mai un waló no ha sabut articu-lar «Weyden» amb !'accent degut. «De lePasturen és un denominatiu resultant del'antiga habitud d''afranc'esar els noms fla-mencs transplantats als dominis dels reisfrancs (Van Kampen es convertia en Des-camps, Van Koninxloo en du Royaume, Vande Putte en de le Fosse, etc.). En canvi,mai no era alterat el nom dels estrangersque passaven ais Estats del duc de Borgonya.El sojorn de Roger a Flandes no sols estàdemostrat a bastament, sinó que consta queallí reprengué el seu antic nom de família,Van dar Weyden, i era anomenat familiar-ment Roger de Bruges. Impossible de negar

L'esportiu. — Ben bé som trenta-mill aveure aquest partit!

L'espectador baix. — Trenta-mil menysun!

(The Passing Show, Londres)

l'aprenentatge al costat de Van Eyck. A partde la inconfusible empremta eyckiana queevidencien al primer cop d'ull les obres delseu primer període, la tradició ho afirmai ho corroboren veus tan autoritzades comles de Ciriac d'Ancona, Facius, Durer, Va-sari i Giovanni Santi, el pare de Rafael. ElRogelet de le Pasture descobert per Pinchart(un waló!) no es podrà mai confondre ambel mestre esdevenint un paràsit del seu re-nom. iEn el mateix any que començava 1'a-prenentatge, Van dar Weyden ja era salu-dat amb el nom de mestre pel magistratde la seva vila i en rebia un present hono-rífic. Mentre el gran Roger residia a Brus-selles i ja hi havia vist néixer dl seu fill Cor

-inelius, tres documents ens mostren que Ro-gelet prosseguia a Tournai, d'on no es vamoure mai, exercint l'ofici de pintor deco-rador. El mateix ofici era el de Robert Cam-pin, totes les referències del qual el presen-ten com a dibuixant d'escuts, illuminadorde draperies, batidor d'or i marxant de co-lors, 'Entre la profusa documentació reco

-llida sobre la seva figura, ni una paraulano fa esment de cap pintura sobre taula.Entretant, hi apreneu que aquest Campinera un aferrissat armagnac dintre les terri

-bles lluites que el tal partit francès sosteniacontra é1s borgonyons. IEn aquestes condi-cions, difícilment hauria pogut realitzar elsretrats d'importants personatges de la cortborgonyona que pintà Roger. Atribuint-li lamillor producció de la joventut de Van derWeyden resultaria, a més, que aquest gai-rebé començaria la seva carrera amb El Da-vallament de la Creu de l'Escorial i enstrobaríem amb el fet absurd de veure unpintor debutant amb l'obra capital de laseva vida. L'escola franco-tournaiana és unmite. Ha estat inventada de cap a peus peldesig waló de veure Tournai influint tot l'artflamenc i creant l'escola brabançona a travésde Roger de le Pasture.

Hiem de reconèixer que, deixant de bandaalgunes exageracions polèmiques, aquestadarrera argumentació és la que posseeix mésversemblança i més solidesa. Es comprèn,doncs, que l'hagin fet també seva persona-litats com ]'arxiver Des Marez ; el professorDr. Frederic Wïnekler, de Berlín ; Paul Ja-mot, conservador del Louvre, i, principal-ment, l'i]•lustre ex-director del museu de Ber-lín i especialista d'art primitiu flamenc, doc-tor Max J, Friedlander, e4 qual, havent subs-crit per complet la tesi de Renders, ha rati-ficat amplament l'adhesió després d'haverexaminat el tríptic de Van der Weyden re-presentant escenes del Calvari, amb dona-dor, descobert no fa gaire a Torí i ingressata una 'colleoció particular suïssa.

*z•#

Brusselles, ciutat pròdiga en glorificacionsestatuàries de la més diversa qualitat i sig-nificació (prodigalitat estesa fins al coneguti curiós monument erigit en honor de Fer-rer i Guàrdia), havia oblidat de reservar unlloc d'honor a la pintura entre la seva pro-fusió de pedestals. Recentment, hom ha vol-gut redimir aquesta llacuna bastint unaallegoria a la memòria de Roger Van derWeyden. L'emplaçament està fixat, el bron-ze és fos. Perd la cosa s'ha encallat en elmoment d'anar a gravar la inscripció que.ha de dur el sòcol. Els punts de vista con-traposats que acabem de recensio'nar es con-centren, en aquest cas, en la lluita per sila primacia correspon a la denominació «Vander Weyden» o la «de le Pasture. Tractant

-se d'un cognom, no queda ni el refugi derecórrer al terreny neutral d'una llenguamorta — com va fer-se en el cas de lallegenda llatina que subratlla l'efígie eqües-tre de Leopold II. La pugna es fa tossuda,alternant la pressió sorda amb l'escomesaestrident. S'esgrimeixen citacions documen-tals i polsines d'arxiu amb un afany unitate-ral. !Esclaten recíproques acusacions de fia

-mingantisme i de walonisme, 'En l'escalf dela batussa, algun prestigiós erudit s'ha llan-çat a arriscar l'autoritat de la seva ciènciapel perillós pendís del pamfletaire. 1 és que,quan la passió partidista vol fer-se mes-tressa dels esperits, fins en la historiografiade les matèries més nobles i elevades Plu-tare no sap estar-se de mentir.

ALBERT JUNYENT

—Es possible que hi hagués tants metgesa la sala?

(Li/e, Nova York)

Thelma ToddFeia mesos que la vanip rossa havia re-

but una carta amenaçant-la si no pagava10,000 dòlars. Darrerament, n'havia rebudauna altra també amenaçadora. La policiabuscava els gangsters autors de les cartes,ells detectius vigilaven Thelma Todd.

Malgrat tot, fa dues setmanes, l'actriu foutrobada morta, al volant del seu auto, enun solar no gaire lluny de la seva villa.Feia quaranta-vuit hores que havia mort.Ni el seu servei ni ningú no havia asse-nyalat fa desaparició a la policia.

El cadàver no portava pas senyals de vio-

lència. Alguns han parlat d'intoxicació...Els diaris americans assenyalen dues co-

incidències.Una és la desaparició de Caleb Mime,

autor, actor i postor en escena. La darreravegada 'que fou vist, no tenia ni cinc. Laseva família havia rebut una carta dema-nant inri rescat si volen tornar a veure eldesaparegut. Perd es pensà en una bromade Caleb Milne, autor d'uns quants filmsde gangsters. 1-Ii havia qui deia si CalebMime només havia volgut fer una propa-ganda a l'americana, però des de la des-coberta del cadàver de Thelma Todd, esrelacionen els dos fets

L'altra coincidència és un film rodat re-centment a Los Angeles, amb un assassinatexecutat en condicions idèntiques a les quevolten la mort de Thelma Todd, amb ladiferència que el mort trobat al volant delseu auto és un home del qual la seva donas'ha volgut desfer.

Thelma Todd era institutriu. Un concurs,els guanyadors del qual havien d'ésser con-tractats als estudis de Long Island, la féuentrar en el cinema. Després anà a Holly-wood. Hal Roach la contractà, després vapassar a la First National. Trebalià amb elsgermans Marx, amb Wheeler i Wooisey enHip 1 hip ! hooray !, en Fra Diavolo ambLaurel i Hardy.

Des de feia algun temps, volia alliberar -sedel cinema i havia obert una mena de res-taurant. Però no ha pogut escapar-se del ci-nema tan fàcilment com deu anys enrerade l'escola.

Noficies curtesLa Kermesse heroica, de Jaeques Feyder,

ha rebut el Gran Premi del Cinema Francés.Walt Disney ha rebut la Legió d'Honor.

— Leni Riefenstahl rodarà un film sobreVes Olimpíades de Berlín.

— S'atribueix a Douglas Fairbanks la in-tenció de realitzar un Marco Polo, els prin-cipals exteriors del qual seran rodats a Xina.

—JE1 pròxim film de Joan Crawford seràSaratoga, amb diàlegs d'Anita Loos, l'au-tora de Gentlemen prefer blondes.

—Conrad Veidt ha fet a la GaumontBritish un film de la comèdia de JeromeK. Jerome, The bassing of the third floorbach.

—Charles Bover serà Harun-al-Rasxid enel film tret de Les Mil Nits i Una Nitque rodarà a Hollywood a començos d'any,que potser serà en calors i del qual no haestat designada encara la Scheherazada.

--Ha mort Vera Baranovskaia, que des-prés d'ésser actriu del Teatre d'Art de Mos

-cú, interpretà La Mare, de Pudovkin.

_IIIIIIIIIIIIIIIIIIIL'lIII111111L'lllllllllllll61111111111111111111111111111illlllllllll!^

SAVOYLLES ÚLTIMES NOTICIES DEL MON

PASSEIG DE GRACIA, 86.—Telèfon 76988E_ Sessió continua des de les tres de la tarda

ala una de la nit

BUTACA, UNA PESSETA

y _

=_ NOTICIARIS FOX MOVIETONEFRANCE ACTUALITES

AL PAIS DELS OCELLSDibuixos de Terry Toon

A LA RECERCA DELS EXPLO-

RADORSAventures d'un «cameramen»

I_ RESUM GRAFIC 1935Recopilació dels fets més importants =_

de l'any passat

'dlllllIIIIllllillilllllllIIIIIIIIIIII1111111lIIIIIIIIIIIIIIIIVIIIIIIIIIIVIIIIIIIIIIIIIL

A totes les grans ciutats civilitzades, ex-cepte, ai las!, a la nostra Barcelona, fun-cionen regularment una ó diverses orquestresprofessionals i un 'cert nombre de formacionsde música de cambra que permeten alsamants de la música mantenir-se al correntde la producció d'arreu del món, sense haverde recaptar necessàriament el concurs d'ar-tistes de fora. Ací, desgraciadament, les co-ses han anat de tota una altra manera, i sideixem a part la nostra excellent BandaMunicipal, que forçosament ha de supeditar-se a altres interessos que éis de la músicapura, ens trobem que no ha estat possibleaconseguir que arrelés àna orquestra quepogués donar més de dotze o catorze audi-cions a ]'any, ni un .trio o un quintet que espogués dedicar a la lectura i execució d'obrescontemporànies, sense haver de pensar d'una

manera apremiant en els mitjans de subsis-tir. Però a aquest defecte, que ben miratsembla impossible d'entendre, uns quantsgrups d'amateurs decidits han tractat de po-sar remei per mitjà de diverses associacionsprivades, i així fou com van néixer ]'avuiextingida Associació d'Amics de la Música,la de Música «da Camera», la de CulturaMusical, etc., sense oblidar l'Obrera de Con-certs, per tants conceptes digna d'elogi, les.quals tenen per objecte que, si més no, unsector del nostre públic pugui sentir almenysun concert al mes i anar mantenint un con-tacte més o menys íntim amb la músicacontemporània.

Però com que això no era encara suficient,un grup dels més entusiastes va decidir apel-

lar a un altre mitjà, el de comunicar a tot-hom que s'hi interessés les reproduccionsmecàniques, ells discos, en una paraula, que,bé perquè hi fossin enregistrades obres poc

conegudes i dignes d'una major vulgaritza-

ció, bé perquè es tractés d'interpretacions osimplement d'impressions particularment re-marcables, meresquessin aquesta difusió. 1d'aquesta manera, ara fa cosa d'un any, fou

creada l'Associació Discófils. En aquest pri-mer any de la seva existència ha donat ja

dotze audicions, cadascuna precedida d'unabreu introducció, o «presentación dels dis-cos, feta per un especialista, i ha aconseguitiniciar entre els nostres filharmònics un mo-viment de simpatia del qual cal esperar elsmillors resultats.Durant aquests darrers temps, Discòfils

han ofert als seus amics, entre altres coses,una sèrie d'obres de música instrumenta'l an-tiga — des del segle xvl al xvni — que vacomentar amb la màxima autoritat el musi-còleg Mn. Higini Anglès ; una sessió dedi-cada a Mendelssohn, en la qual Josep Palaupresentava una bona tria d'obres d'aquestcompositór—un quartet, fragments del Som-ni d'una Nit d'Estiu, dues romances sense

paraules i una Avemaria—, malauradamentno totes prou ben enregistrades ; una altraen la qual el mestre Baltasar Samper donàuna substanciosa conferència sobre el jazz

i presentà algunes peces característiquesd'aquesta mona de música, i finalment, e1passat dilluns, una sessió dedicada als com-

positors russos contemporanis, amb una in-troducció a càrrec del crític musical AdolfoSalazar, una de les .autoritats més presti-gioses que hi ha a Espanya en allò que es

refereix a la música dels nostres dies.L'eix d'aquesta sessió el constituïa Stra-

winski, indubtablement el més representatiui el de més valor de tots els músics russosdel nostre temps : d'ell sentírem un Duo Con-certant per a violi i piano, i un fragment delballet A 75ollon Musagète, obres en les quals,sobretot la primera, datada de 1932, Salazar

féu remarcar l'evolució de l'autor vers unestil sobri i despullat, severament contrapun-tístic, ben lluny de ]'esclatant magnificènciaorquestral del Sacre du Printemps i de 1'es-lavisme de Petruixha.

Després de Strawinski, figurava en el pro-grama el ballet de Prokofieff Pas d'Acer, obraben representativa del trànsit de la músicarussa des del nacionalisme a base del folk-lore al nacionalisme fundat en el Pla Quin-quennal, i finalment dues obres que Salazarqualifica de veritables reportatges, plenamentdintre ]'esperit mecanicista del Pla : la Fun-dició d'Acer, de Mussolov, que el públicbarceloní ja havia sentit altres vegades, i elDnieprostroi, sobre els primers treballs a lapresa del Dniepr per a la constitució d'aque-lla famosa central hidroeléctrica.

Els discófils apreciaren aquestes obres iem penso que encara més la lúcida exposicióque Adolfo Salazar va saber fer de les ten-dències de la música contemporània russa.Ara, jo siomés voldria que abans de llan-çar-se a aquestes obres de darrera hora, élpúblic català s'assegurés una bona informa-ció respecte tota la música 'important queha precedit aquesta. Solament així, conei-xent bé l'evolució de la música des del Ro-manticisme ençà, pot tenir un sentit la va-loració que es faci de les obres contempo-rànies . I aleshores, em temo que algunesd'aquestes—no pas, certament, les de Stra-winski--quedaran reduïdes a simples mani-festacions d'una moda, tan poc sòlides comtotes les altres que no hagin sabut superaraquest terrible perill

J. PETIT

EI president de la S. I. M. C.,

Mr. E. J. Dent, rep els crítics

musicals de Barcelona

El dimarts passat a migdia, el senyorEdward J. Dent, professor de musicologiaa la Universitat d'Oxford, president de laS.I.M.C. i de la Societat Internacional deMusicologia, va reunir a l'Hotel Colon elscrítics musicals dels diaris i periòdics de Bar-celona, als quals va obsequiar amb un còctel.

El mestre Lamote, membre del jurat dela S.I.M.C., dirigí als reunits uns breusmots de salutació i de presentació de mis-ter Dent, i aquest, seguidament, els adreçàla paraula per explicar qué és la S.I.M.C.,quina relació té amb la Societat de Musico

-logia, i com és gran el seu agraïment perla generosa acollida que ha trobat, tant aBarcelona com a Madrid. Es congratulà, so-bretot, que hi figurin personalitats espanyo-les com el mestre Manuel de Falla, i cata-lanes com Mn. Higini Anglès, un savi derenom internacional—digué--, i el compositorRobert Gerhard.

La col'lecció completa deMIRADOR pof consultar•

se a 1'9rxiu Hisfòric de la

Ciufa (Casa de l'Ardiaca)

1101CN$RAMBLA t f LES FLORS•SO

IMPRESOS COSTA

NOU DH LA RAMBLA, 45BARCELONA