PLA LOCAL D’INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA DE … Familia/2018...així com el Consell dels Infants....
24
PLA LOCAL D’INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT 2016-2020
Transcript of PLA LOCAL D’INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA DE … Familia/2018...així com el Consell dels Infants....
PLA LOCAL D’INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT
2016-2020
2
Índex
Marc legal 3
Antecedents i fets 4
Objectius i principis 6
Eixos i línies d’actuació 8
Diagnosi de la Infància i Adolescència 11
Mapa de recursos 13
Mapa de visions 21
Taula Local d’Infància 22
Avaluació 23
3
MARC LEGAL
La convenció dels Drets dels Infants (1989) i la Declaració dels Drets dels Infants (1959),
així com el Reglament municipal regulador de la defensa dels drets i la promoció de la
qualitat de vida en la infància i adolescència del municipi, constitueixen una declaració de
principis per a l’elaboració de les polítiques d’infància municipals.
A nivell de l’Estat Espanyol, la Constitució Espanyola de 1978, les diverses reformes del
Codi Civil iniciades l’any 1981, i la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció
jurídica del menor.
La Llei 18/2003, de 4 de juliol de suport a les famílies, en la qual s’estableix la necessitat
d’oferir suport i protecció a les famílies, conciliació de la vida familiar i vida professional,
formació a les famílies i mesures concretes per a la infància i adolescència.
A Catalunya, l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 situa les bases dels diferents
drets dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
En el mateix context de Catalunya, cal remarcar la Llei de Serveis Socials de 2007, Llei
d’Educació de Catalunya de 2009 i el marc normatiu de referència, la Llei 14/2010, del 27 de
maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (LDOIA).
D’acord amb la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència i el
Pacte per a la Infància (2013) recentment, la Generalitat de Catalunya ha aprovat el Pla
d’atenció integral a la infància i l’adolescència 2015 – 2018, que forma part del
desplegament del Pacte per a la Infància. Aquest nou marc normatiu i de política pública
preveu que els ajuntaments desenvolupin els seus propis Plans Locals d’Infància i
Adolescència i creïn les Taules Locals d’Infància i Adolescència.
El Decret 250/2013, de 12 de novembre, de la Taula Nacional i les Taules Territorials i
Locals d’Infància estableix com s’organitzaran i quines funcions i membres tindran les
Taules Locals d’Infància.
4
ANTECEDENTS I FETS
L’Ajuntament de Cornellà té una llarga trajectòria de treball en el camp de les polítiques
d’infància i adolescència, en són una mostra espais de participació com el Consell d’Infants,
creat l’any 2002.
En els Departaments d’Acció Social i Polítiques de Família es treballa des de fa anys en la
creació i consolidació de diferents xarxes, on estan implicats en ambdues xarxes diversos
agents i professionals dels diferents àmbits.
La XAC (Xarxa d’Adolescents de Cornellà), impulsada pel Departament d’Acció Social i
creada l’any 2006 com un espai de treball transversal, que al 2010 passa a ser la XIAC
(Xarxa d’Infants i Adolescents de Cornellà), amb els objectius de millorar la qualitat de la
intervenció del serveis implicats, (pertanyents a diferents àmbits com educació, salut, acció
social i formació laboral), donar una millor atenció a les famílies i els seus fills i filles i
potenciar el treball en xarxa dels serveis del territori implicats.
L’any 2013 es va iniciar el programa d’activitats familiars de municipi “Educar x Créixer” i al
juny de 2014 es va crear la Xarxa Local d’Infància 0-6 anys, impulsada pel Departament de
Polítiques de Família.
Es crea amb la finalitat d’oferir suport i acompanyament a les famílies en la tasca d’educació
i criança, afavorint el seu desenvolupament integral, al mateix temps coordinar tots els
serveis i recursos de la ciutat adreçats a aquesta franja d’edat. En el document marc
s’estableixen els valors, finalitat i propostes per a coordinar tots els serveis i entitats
relacionades amb la infància de 0-6 procedents de diferents àmbits (educació i família, acció
social, esports, cultura i lleure, salut i seguretat).
L’any 2010 també, Cornellà és reconeguda amb el segell de “Ciutat amiga de la infància”. A
través d’aquest programa, UNICEF reconeix cada quatre anys la tasca de governs locals
mitjançant l’entrega del Segell de reconeixement Ciutat Amiga de la Infància. L’any 2014
UNICEF va renovar el segell de reconeixement al municipi.
5
El conveni signat entre l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i Unicef el maig de 2015 per la
Renovació del Reconeixement de Cornellà de Llobregat com a Ciutat Amiga de la Infància,
estableix en el Pacte Cinquè que l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat es compromet a
elaborar un Pla Local de la Infància i Adolescència en el termini de dos anys de la signatura
de l’ esmentat conveni.
En les Jornades “Aliança cívica contra la pobresa a Cornellà” el gener de 2015 es va establir
com una prioritat elaborar un Pla Intregral Local d’Infància i Adolescència.
També el Decret d’Alcaldia de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat nº 280/15, de data
18/06/2015, determina al punt 6.2 les atribucions del regidor/a de l’Àrea d’Educació i Política
Social, en els termes següents: “Impuls, gestió i direcció per a promoure el pla integral de
protecció de la infància i l’adolescència”.
En aquest context, l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat sol•licita un suport a la Gerència
de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona per a l’elaboració del seu primer Pla
Local d’Infància i Adolescència (PLIA).
El PLIA ha de ser una eina estratègica que permeti diagnosticar, reflexionar i dissenyar unes
línies d’actuació conjuntes en l’àmbit de la infància i l’adolescència.
Concretament el PLIA es proposa:
1. Conèixer la situació actual de la infància, l’adolescència i les famílies al municipi, a
través d’una mirada integral que tingui en compte tant les dades estadístiques com les
visions dels agents implicats.
2. Definir unes línies d’actuació conjuntes per abordar les polítiques d’infància i
adolescència i família al municipi els propers anys.
3. Recollir les propostes d’actuacions municipals en matèria d’infància i adolescència,
expressades pels agents socials del territori, infants i adolescents.
6
OBJECTIUS I PRINCIPIS
Els objectius del PLIA estan en consonància amb les metes que planteja la Llei 14/2010 dels
Drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, el Pacte per a la infància, del Pla
d’atenció integral a la infància i l’adolescència 2015 – 2018 i la Estratègia de a la Infància de
Cornellà de Llobregat 2014, i són els següents:
Objectius generals
Promoure les polítiques d'infància, adolescència i famílies al municipi, fent èmfasi en la
vessant de la prevenció social.
Garantir l’accés d’infants i adolescents als serveis necessaris per al seu ple
desenvolupament dins de la família i en l'entorn urbà.
Introduir la perspectiva de cicle vital (donar resposta a les necessitats de diferents
franges d’edat), la perspectiva de gènere i la perspectiva inclusiva dels serveis i recursos
municipals (a nivell socioeconòmic, discapacitat... )
Fomentar la participació d’infants i adolescents a la ciutat, incorporant la perspectiva de
la infància i l’adolescència en totes les polítiques municipals.
Disposar de sistemes de recollida de dades i d’actuacions per fer un seguiment i anàlisi
de l’evolució de la situació de la infància i l’adolescència.
Cobrir les necessitats de les famílies per poder donar resposta a les necessitats dels
infants i adolescents.
Garantir la protecció d’infants i adolescents amb més dificultats i amb necessitats
específiques.
Donar continuïtat a les polítiques actuals i a les noves accions, tot optimitzant i
maximitzant als recursos públics.
El Pla Local d’Infància, Adolescència i Família de Cornellà de Llobregat es construeix sobre
els següents 4 principis:
1. Visio integral de la Infància i Adolescència
La realitat d’infants, adolescents i famílies a la ciutat ha de ser abordada des d’una
perspectiva integral de les seves necessitats i desitjos, així com la visió global de les
polítiques i recursos que intenten donar-hi resposta.
7
2. Transversalitat entre diferents departaments municipals
Per la seva naturalesa de pla estratègic municipal vinculat al col·lectiu de la infància,
l’adolescència i les famílies, el PLIA ha de ser necessàriament transversal a la lògica
departamental de l’administració pública, ja que són molts els serveis que intervenen en el
treball amb infants i adolescents.
3. Treball en xarxa entre els agents de la ciutat
La funció de les xarxes és fonamental per articular el conjunt d’equips professionals, entitats
ciutadanes i departaments municipals que donen suport i acompanyament a les famílies de
Cornellà en la tasca de criança i educació dels seus fills i filles, afavorint el seu
desenvolupament integral, per ajudar-los a ser autònoms, solidaris i feliços.
Durant l’elaboració del Pla Local d’Infància Adolescència i Família de Cornellà de Llobregat
s’ha treballat amb els nuclis de treball de les dues xarxes i també s’han realitzat dos tallers
participatius amb els seus espais plenaris (entre 50 i 80 persones cadascuna).
4. Adaptabilitat i flexibilitat davant dels canvis en el context social
És necessari comptar amb un pla que sigui flexible i es pugui adaptar tant als canvis en el
context social d’infants, adolescents i famílies com als canvis polítics i institucionals del propi
consistori o d’altres administracions públiques.
El Pla comptarà amb dos plans d’acció biennals (2017-2018 i 2019-2020), que fixaran les
accions prioritàries segons la realitat social i les necessitats existents en cada moment.
Durant l’elaboració del Pla Local d’Infància, Adolescència i Família s’ha realitzat un procés
participatiu, comptant amb la implicació de les Xarxes XIAC i la Xarxa 0-6 i la participació
dels Plenaris d’ambdues Xarxes.
I també s’han realitzat dos tallers participatius un amb infants i l’altre amb adolescents,
mitjançant la participació del Consell d’Infants, que és un òrgan de participació infantil on
estan representades totes les escoles de la ciutat, i la participació dels joves dels Espais
Joves de Cornellà.
8
EIXOS I LÍNIES D’ACTUACIÓ
Això ha permès elaborar un mapa de visions que aporta les visions dels experts i gestors de
polítiques d’infància des de diferents àmbits (educatiu, cultural, lleure, salut, esports, etc.), a
partir de les que s’han elaborat els 5 eixos i línies estratègiques com a conclusions de les
propostes dels diferents agents.
Els dos primer eixos són transversals a la resta ja que afecten a tots els àmbits d’intervenció
pública de la infància i l’adolescència. Els tres darrers són eixos que agrupen diferents
àmbits d’intervenció pública i de desenvolupament de la vida d’infants, adolescents i
famílies.
Eix 1. PARTICIPACIÓ I INFORMACIÓ
Objectiu: Promoure el coneixement dels recursos de Cornellà per part de les famílies i
potenciar els processos que impulsin la participació d’infants i adolescents en el municipi,
així com el Consell dels Infants.
Línies d’actuació:
1.1. Promoure la participació d’infants i adolescents als temes del municipi, a través de
les escoles, del Consell d’Infants i de processos participatius de ciutat.
1.2. Potenciar l’educació en valors a través dels espais de participació d’infants,
adolescents i famílies.
1.3. Promoure la identificació d’infants i adolescents amb la ciutat, a través de processos
participatius sobre l’espai públic.
1.4. Sensibilitzar sobre els drets i deures dels infants a les escoles i al municipi.
Garantir el coneixement per part de les famílies dels recursos per a la infància i
l’adolescència de la ciutat. Eix 2. TREBALL EN XARXA I CONEIXEMENT Objectiu:: Abordar les polítiques d’infància, adolescència i família a través del treball en
xarxa i la transversalitat, a partir d’una visió integral dels recursos de la ciutat i d’indicadors
que permetin fer el seguiment de la situació d’infants, adolescents i famílies.
9
Línies d’actuació:
2.1. Disposar d’una visió integral dels recursos públics per a la infància i l’adolescència
per fer una bona orientació a les famílies.
2.2. Constituir la Taula Local d’Infància i Adolescència de Cornellà.
2.3. Impulsar protocols de coordinació i derivació en l’àmbit de la infància i
l’adolescència.
2.4. Disposar de sistemes de seguiment sobre l’evolució de la situació d’infants,
adolescents i famílies a la ciutat.
2.5. Analitzar en profunditat els fenòmens d’interès al municipi en relació a la infància i l’adolescència.
Eix 3. ACCIÓ SOCIAL I SALUT Objectiu: Potenciar l’atenció, la protecció i el suport a infants, adolescents i famílies en
situació de vulnerabilitat social i fomentar hàbits i estils de vida saludables.
Línies d’actuació:
3.1. Donar continuïtat a les polítiques i recursos existents a la ciutat per a l’atenció i
protecció de la infància i adolescència en risc i per fomentar hàbits i estils de vida
saludables.
3.2. Potenciar el treball preventiu i la detecció precoç a la petita infància.
3.3. Donar suport a les famílies en les tasques de criança, parentalitat i marentalitat
positiva.
3.4. Ampliar el suport a les famílies amb infants i adolescents, especialment aquells amb
necessitats especials o específiques.
3.5. Potenciar l’acció comunitària com a estratègies per a treballar sobre les necessitats
d’infants, adolescents i famílies.
Eix 4. POLÍTIQUES DE FAMÍLIA, EDUCACIÓ, CULTURA, LLEURE I ESPORTS Objectiu: Donar resposta a les necessitats educatives, culturals, esportives i de lleure
d’infants i adolescents des d’una perspectiva inclusiva que garanteixi la igualtat
d’oportunitats i l’accés a tots els serveis bàsics.
10
Línies d’actuació:
4.1. Donar continuïtat a les polítiques i recursos d’educació, cultura, lleure, esports i
suport a les famílies existents actualment a la ciutat.
4.2. Potenciar els recursos educatius i de lleure per a infants i adolescents, fent èmfasi en
els que tenen necessitats especials i específiques.
4.3. Fomentar l’ús responsable de les noves tecnologies des dels serveis municipals,
escoles i instituts.
4.4. Ampliar l’oferta d’activitats de lleure i educatives especialment per a els i les
adolescents i millorar la difusió de l’oferta actual.
4.5. Combatre l’absentisme i el fracàs escolar, implicant a tots els agents educatius i
oferint més alternatives formatives i laborals a l’alumnat que no pot o no vol seguir
estudiant.
Eix 5. ESPAI PÚBLIC, SEGURETAT, MEDI AMBIENT I CIVISME
Objectiu: Potenciar el disseny, la neteja i el manteniment de l’espai públic pensant en la
infància i l’adolescència, i vetllar per una mobilitat segura, el respecte pel medi ambient i l’ús
cívic de l’espai públic.
Línies d’actuació:
5.1. Donar continuïtat a les polítiques ambientals, de seguretat i de civisme, i mantenir els
espais públics actuals per a la infància, l’adolescència i les famílies.
5.2. Avançar en l’eliminació de barreres arquitectòniques a la ciutat, especialment als
equipaments i espais públics.
5.3. Planificar la ciutat i els equipaments públics comptant amb les visions i les
necessitats de la infància, l'adolescència i les famílies.
5.4. Disposar de zones de joc adequades per a les diferents franges d’edat d’infants i
adolescents, i ben distribuïdes per la ciutat.
5.5. Sensibilitzar en la neteja, el manteniment i la millora de la ciutat, per prendre’n
consciència i per incrementar la responsabilitat cívica.
11
DIAGNOSI DE LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA Mapa sociodemogràfic
En el mapa sòciodemogràfic es recullen les dades i els principals indicadors a que
segueixen continuació i que han estat informades als agents que han participat en
l’elaboració del PLIA.
Al 2015 Cornellà compta amb 16.597 infants i adolescents d’ entre 0 i 18 anys, (19%
de la població). Les edats on es concentra més població infantil és entre els 5 i 7
anys. La reducció de la natalitat i del saldo migratori han comportat uns anys
d’estancament demogràfic, tot i que al 2015 es creix novament un 1,3%.
Al 2014, el 85,4% dels infants i adolescents de Cornellà són nascuts a Catalunya i el
13,3% són nascuts a l’estranger. D’aquests, la majoria tenen entre 15 i 19 anys. En
canvi, degut als recents canvis legals d’estrangeria, es comptabilitzen com a infants i
adolescents de nacionalitat estrangera, els nascuts a Catalunya, sent significatiu en
els casos d’orígens asiàtics i africans.
L’índex d’envelliment passa del 110 al 119 en 4 anys mentre decreix el nombre de
persones en edat activa (dels 16 als 64 anys).
L’any 2012 hi ha 21 infants menors de 5 anys amb algun tipus de discapacitat
reconeguda per la Generalitat i 192 infants de 5 a 15 anys. La proporció és similar a
la de la província de Barcelona.
El 65% de la població de 0 a18 anys de la ciutat es concentra en tres barris: el 26% a
de St. Ildefons, el 22% a Gavarra i el 17% a Centre. Barris petits com Fontsanta i
Almeda són els que tenen majors percentatges d’infants i joves, en canvi els més
envellits són St. Ildefons i Gavarra. Sobretot les diferències les trobem en la
distribució de la població de 12 a 15 anys.
12
Fontsanta, Almeda i Centre tenen uns nivells de població estrangera clarament
inferiors a la mitjana de la ciutat, mentre Sant Ildefons té gairebé 10 punts més de
població amb nacionalitat estrangera (un 23%) que el conjunt de la ciutat.
Marroc és la principal nacionalitat dels menors de 18 anys (gairebé 900), i més de la
meitat viuen a St. Ildefons, on també hi ha el major nombre d’infants i adolescents
estrangers dels 20 principals orígens. A excepció del col·lectiu xinès, que viu sobretot
al barri de Gavarra (81 infants i adolescents).
El 2011 el 15% de els 21.500 famílies de Cornellà amb menors de 16 anys són
famílies monoparentals (al voltant de 4.000 famílies).
Gairebé 12.000 persones estudien a la ciutat. A totes les etapes educatives de 0 a 18
anys hi ha un mínim de 80% d’oferta pública, sent la de 0-3 anys i CFGM les que
més han crescut els darrers anys.
La renda familiar bruta disponible per habitant a Cornellà és de 16.300 €, força
inferior a la mitjana de la comarca (17.100€).
El 7% dels aturats al 2015 (469) tenen entre 16 i 24 anys. La població activa
d’aquestes edats és de 3250 persones.
13
MAPA DE RECURSOS
Per fer aquest treball ha estat de gran utilitat la Guia de serveis i recursos per a la infància 0-6 i la família, elaborada per la Xarxa Local d’Infància 0-6, així com el directori de
serveis i equipaments municipals i ciutadans i el directori d’entitats disponibles a la web
municipal www.cornella.cat.
Un document clau per entendre la política global del municipi vers a la infància i
adolescència és la Estrategia para la Infancia de Cornellà de Llobregat 2014.
Polítiques locals que incideixen en la infància i l’adolescència
En aquest apartat es ressalten tres estratègies polítiques diferents que incideixen clarament
en l’acció del municipi vers la infància i l’adolescència. Cal dir que hi ha moltes altres
planificacions estratègiques que aquí no es recullen però que tenen impacte en aquests
col·lectius (Pla Local de Joventut, Pla Local d’Inclusió Social,...).
ESTRATÈGIA PER A LA INFÀNCIA DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT 2014 Impulsat pel Departament de Polítiques de Família en coordinació amb la resta de
Departaments municipals i entitats.
El Programa Ciutats Amigues de la Infància (CAI) va ser creat l’any 2001 per Unicef
Espanya amb l’objectiu de promoure l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant
als municipis espanyols.
A través del programa CAI, Unicef reconeix cada dos anys la tasca de governs locals
mitjançant l’entrega del Segell Reconeixement Ciutat Amiga de la Infància. El novembre de
2010 Unicef Espanya va reconèixer la Ciutat de Cornellà de Llobregat amb aquest segell.
Perquè això fos possible, prèviament la ciutat va articular una estratègia conjunta de treball
de les polítiques d’infància, que es va anomenar Estratègia per a la Infància 2010. Aquesta
estratègia incloïa una setentena d’accions concretes que implicaven a la gran majoria dels
departaments municipals i a d’altres agents de la ciutat (entitats, privats, altres
administracions...). Juntament amb l’Estratègia per a la Infància, un dels aspectes millor
valorats per UNICEF Espanya a Cornellà va ser la continuïtat en la participació infantil en el
marc del Consell d’Infants de Cornellà, creat l’any 2002.
14
L’any 2014, l’Ajuntament va fer un procés d’avaluació i actualització de l’Estratègia per a la
Infància 2010, impulsat pel Departament de Polítiques de Família però amb la participació
de gairebé tots els departaments municipals. Les conclusions van ser que s’havien portat a
terme 69 les accions previstes inicialment, encara que 7 només es van realitzar durant un o
dos anys dels quatre previstos. Per tant, s’havien executat durant els quatre anys de
vigència de l’Estratègia el 94,2% de les accions previstes.
A finals de 2014, la ciutat de Cornellà va aprovar l’Estratègia per a la Infància 2014 i va
tornar a ser reconeguda amb el segell “Ciutat Amiga de la Infància” per Unicef Espanya. A
banda de la sensibilització i aplicació de la Convenció dels Drets de la Infància, els pilar
bàsics de l’Estratègia, d’acord amb Unicef, són:
1. Participació infantil i presa de consideració de les seves opinions en els assumptes que afecten a la infància i l’adolescència.
2. Marc legal amistós per a la infància.
3. Sensibilització i estratègia per garantir els drets de la infància a tot el municipi.
4. Comissió de drets de la infància o mecanisme equivalent de coordinació.
5. Anàlisis i avaluació de l’impacte de lleis, polítiques i pràctiques sobre la infància.
6. Pressupost per a la infància.
7. Informe periòdic sobre l’estat de la infància que reculli informació i seguiment de l’estat de la infància i els seus drets.
8. Defensa independent per a la infància a través d’institucions independents de drets humans (defensor local del menor) que promoguin els drets de la infància.
Així mateix, l’Estratègia 2014 es proposa tres objectius generals i sis objectius específics:
Objectius generals
1.Promoure polítiques d'infància, adolescència i famílies al municipi.
2.Promoure la participació dels infants a la ciutat formant persones capaces de viure i conviure en una comunitat, aproximant-los als valors de democràcia i participació.
3. Promoure hàbits i actituds dialogants en els nens/es, facilitant les eines per poder participar en la transformació de la ciutat; i vetllant alhora pels seus drets i deures, potenciant la seva autonomia i el seu desenvolupament dins de la família i l'entorn més pròxim, tenint en compte les necessitats dels nens/es amb més dificultats socials.
Objectius específics
15
1. Promoure els drets i deures dels nens/es, mitjançant el Consell d’Infants i el seu treball en valors sobre el respecte pels altres, la solidaritat, la igualtat de sexes, ètnies i religions.
2. Promoure la identificació dels infants amb la ciutat.
3. Valorar la participació dels infants i adolescents en diferents àmbits i polítiques locals.
4. Potenciar la participació innovadora dels infants.
5. Promoure el desenvolupament de la infància dins de la família i en l'entorn urbà, en les polítiques locals.
6. Fomentar i facilitar la protecció dels infants i adolescents amb més dificultats (risc d'exclusió social, discapacitats, risc de maltractament infantil, dependència, famílies nouvingudes) i amb necessitats específiques.
Aquests objectius s'estructuren en tres línies estratègiques que es desenvolupen a través de
més d’un centenar de mesures i 7,15 milions d’euros del pressupost municipal.
Línia Estratègica 1. Promoure la participació dels infants i adolescents en els assumptes de la ciutat,
potenciant els seus drets i deures, a través del Consell d'infants de Cornellà i impulsant la participació
innovadora dels infants i adolescents en diferents àmbits.
Línia Estratègica 2. Promoure el desenvolupament de la infància dins de la família a través dels
serveis, programes i activitats locals desenvolupats des del Departament de polítiques de família.
Línia Estratègica 3. Promoure el desenvolupament de la infància dins de la família en les polítiques
locals i en l'entorn urbà més proper. Inclou les polítiques locals dels departaments municipals en
matèria d'infància. Ens referim a polítiques locals de: integració, educació, medi ambient i
sostenibilitat, seguretat, cultura, lectura, patrimoni cultural, espai públic, igualtat, salut pública,
joventut, acció social i esports.
L’ACORD SOCIAL CONTRA LA CRISI 2012-2016
Al maig de 2012, 34 entitats i agents socials de la ciutat així com els partits PSC, ICV-EUiA,
CiU i ERC de Cornellà de Llobregat van signar un nou Acord Social contra la Crisi que, amb
coresponsabilitat, diàleg i la col·laboració públic-privada, desenvolupa accions concretes per
fer front a l'actual crisi econòmica.
L'Acord Social contra la Crisi 2012-20161 renova i amplia el compromís subscrit al 2009. Per
engegar-lo, l'Ajuntament va preveure destinar al voltant de 3 milions d'euros, per impulsar
1 Més informació a http://www.cornella.cat/ca/acordsoc2012.asp
16
diferents mesures, la meitat orientades a generar ocupació. Un altre dels focus de l’acord és
donar suport a infants i famílies en situació de vulnerabilitat social i en risc d’exclusió. Al
2014 l’Ajuntament destinà gairebé 1 milió d’euros per a ajudes individuals, que han estat un
suport econòmic per a les famílies, infants, adolescents, joves i gent gran que més està
patint la crisi. Un dels col·lectius més beneficiats han esta tels menors de 18 anys amb un
increment del pressupost dels ajuts entre 2011 i 2014 (s’ha passat de 215.925 euros al
2011 a 310.114 al 2014), que ha permès cobrir les beques de menjador, las beques
esportives i les necessitats d’alimentació o d’higiene.
A través de l’Acord Social s’encarrega al Departament d’Acció Social la creació de
l’Observatori d’Infància en risc per millorar el coneixement de les famílies i infants
vulnerables a la ciutat. També són els membres de l’Acord Social que fan l’encàrrec
d’elaborar un Pla Integral d’infància, adolescència i Famílies a Cornellà. En aquest temps,
s’ha creat la Xarxa Local d’Infància 0-6 anys i la Guia de recursos i serveis existents a la
ciutat a l’abast dels infants, qüestions que s’havien identificat en el marc de l’Acord Social.
Altres qüestions que es treballen des de l’Acord Social són l’educació i l’aprenentatge de
coneixements estratègics. Millorar el coneixement d’idiomes és fonamental per incrementar
les sortides professionals. Per això, l’Ajuntament ha posat en marxa projectes com ara el
programa Dynned, que permet als alumnes dels centres educatius estudiar anglès des de
casa en línia. En col·laboració amb l’Escola Oficial d’Idiomes s’han endegat tallers i cursos
d’anglès, mentre que l’institut Francesc Macià imparteix algunes matèries en aquest idioma.
PROGRAMA D'INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA d’ACCIÓ SOCIAL
Al 2004 es va realitzar un programa d’Atenció a la Infància, de l’Àrea de Benestar Social,
revisat al 2007 que tenia definits per Àrees de Treball els següents objectius:
Àrea de treball individualitzat
Prevenció i detecció del maltractament físic i/o emocional dels infants i joves.
Prevenció de situacions de risc.
Atenció i promoció del benestar d’infants i joves.
Àrea de treball amb la família
17
Donar suport, assessorament i orientació.
Col•laborar en la resolució de situacions de conflicte.
Fomentar un clima de diàleg tolerància i cooperació.
Promoure accions encaminades al tractament igualitari dels gèneres.
Promoure accions coordinades per la formació de pares .
Participar/ col•laborar en accions formatives transversals.
Àrea de treball comunitari
Fomentar la participació als recursos de la comunitat.
Optimització dels recursos destinats a la infància adolescència.
Treballar en Xarxa per tal d’optimitzar els esforços.
Afavorir el treball multidisciplinar.
Afavorir el treball Transversal.
Aquest programa d’infància reflectia en el seu conjunt la preocupació del departament de
Benestar Social per a la infància i adolescència i joventut i recollia les principals lleis i
prioritats que havien de regir la tasca del consistori en aquest àmbit, així com els objectius i
els recursos de que es disposaven per assolir-los.
Per donar una atenció integral i normalitzada es marcaven com a objectius el treball
transversal, amb la implicació de més àrees municipals, institucions i diferents
administracions, cercant la coordinació entre els diferents Departaments, i institucions, així
com la cooperació pública i privada, que permeti la utilització dels recursos de la xarxa
social.
Es per això que no es tractava d’un programa tancat, sinó que anava evolucionant amb el
treball realitzat dia a dia, tant pels professionals del departament de benestar social, com pel
que es realitza conjuntament amb altres departaments i entitats, incorporant les línies de
treball conjunt i els protocols de col•laboració.
Fruit dels objectius marcats, al 2006 des del Departament d’Acció Social s’impulsa la XAC
(Xarxa d’Adolescents de Cornellà), que a l’any 2010 passa a dir-se XIAC (Xarxa d’Infants i
Adolescents de Cornellà) que té per objectiu promocionar i coordinar el treball en xarxa,
entre els i les professionals, els serveis dels àmbits d’educació, entitats socials, salut, i
serveis socials bàsics del territori.
18
A més, s’estableixen diversos protocols d’intervenció:
Infància en risc social
Es fa la presentació a l’àmbit educatiu del protocol marc d’actuacions en casos d’abusos
sexuals i altres maltractaments greus (Síndic de Greuges de Catalunya)
Document de treball a les Comissions Socials (2011) conjuntament amb el Departament
d’Educació de la Generalitat
Protocol del programa de commutació de sancions administratives a menors d’edat per
consum ocasional (Ajuntament de Cornellà, Departament de Justícia i CAS )
La darrera revisió del programa es realitza al 2013, i posa en evidència la necessitat ja
detectada de fer accions amb d’altres àrees de l’Ajuntament. Així, fruit de les jornades de
pobresa realitzades al gener del 2014, sorgeix com a encàrrec i per tant, acció a
desenvolupar un Pla local d’Infància, Adolescència i Família, que doni resposta a les seves
necessitats des d’una perspectiva global.
PROJECTE JOVES PER L’OCUPACIÓ. PROGRAMA D’EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL PER A L’OCUPACIÓ JUVENIL A CATALUNYA
A nivell ocupacional, es destaca quest projecte municipal, subvencionat pel Servei
d’Ocupació de Catalunya, el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i el Fons Social Europeu
en el marc de la Iniciativa d’Ocupació Juvenil, d’acord amb el Programa d’Experiència
Professional per a l’ocupació juvenil a Catalunya “Joves per l’ocupació”.
El programa pretén millorar l’ocupabilitat de les persones joves, i proporcionar-los una
qualificació i unes competències professionals suficients que els permeti la inserció al
mercat laboral amb unes mínimes garanties d’estabilitat i futur. Es tracta d’una iniciativa
innovadora que combina accions d’orientació, formació i d’adquisició d’experiència
professional en empreses, amb la finalitat de millorar la qualificació professional i estimular
la formació i l’aprenentatge de les persones que han abandonat el sistema educatiu.
Al llarg de tot el programa es porten a terme un conjunt d’accions destinades a donar suport
i orientar, de manera individualitzada, a la persona jove, mitjançant la figura de les tutores.
19
Participen 40 joves entre 16 i 24 anys i menors de 30 anys en cas de persones amb un grau
de discapacitat igual o superior al 33%, inscrits al Servei d’Ocupació de Catalunya com a
demandats d’ocupació no ocupats, que no hagin obtingut el títol en els estudis secundaris
obligatoris (ESO), o que el tinguin però no han seguit estudiant. Al programa es realitzen 300
hores de formació professionalitzadora. Les persones joves participants poden escollir entre
3 especialitats que es realitzen amb la col•laboració de la “Fundació El Llindar” i el “Centre
de Formació per a joves La Carena”.
Serveis auxiliars de perruqueria i estètica
Mantenedor/a–reparador/a d’edificis
Operacions bàsiques de restaurant i bar
També forma part del programa, la matriculació dels joves participants que no tinguin l’ESO,
a l’Institut Obert de Catalunya (IOC) o al Centre de formació d’adults Flora Tristán (CFA), per
a l’obtenció del títol de graduat en Educació Secundaria Obligatòria (GESO).
Una vegada finalitzada la formació els/les alumnes reben acompanyament a la inserció i en
funció de les demandes del mercat. Hi ha la possibilitat de realitzar un contracte de treball
amb empreses del territori, de 6 mesos, que la Generalitat subvenciona amb una quantia
equivalent al salari mínim interprofessional per jornada completa o la part proporcional en
funció de la jornada.
Recursos per a la Infància i Adolescència
Com ja s’ha dit, quan parlem de recursos ens referim a tots aquells serveis, projectes, prestacions o equipaments destinats totalment o parcialment a infants i adolescents de
Cornellà. El Mapa de recursos s’organitza en tres apartats:
1. Recursos propis de l’Ajuntament de Cornellà
2. Recursos gestionats o amb titularitat d’altres administracions públiques
(principalment la Generalitat de Catalunya)
3. Recursos de la ciutat impulsats per altres: entitats, fundacions, empreses... Es tracta de recursos de caire comunitari o privat.
En tots els apartats els recursos s’agrupen per àmbits temàtics o de política pública, en el
cas dels recursos de l’Ajuntament de Cornellà es presenten per Departaments i es diferencia
entre equipaments d’una banda, i serveis, projectes i prestacions que gestiona cada
departament, per un altra.
20
En diferents taules sintètiques, de cada recurs es recull la següent informació:
Nom dels serveis, projectes, prestacions o equipaments
Destinataris/es: A qui s’adreça per franges d’edat i abast territorial (tota la ciutat o un
barri concret).
Breu descripció del recurs
Pressupost de l’exercici actual
Gestió i coordinació: Existència de coordinació amb d’altres àrees o serveis
municipals a l’hora d’executar el recurs; gestió directa o indirecta de l’equipament, si
el recurs forma part d’un determinat Pla municipal, etc.
Tots els recursos que gestiona l’Ajuntament de Cornellà han estat completats i validats
prèviament per cada Departament i servei municipal. Al Mapa de recursos no es menciona
quins d’ells s’engloben a la Estratègia per a la Infància 2014, perquè són la immensa
majoria.
21
MAPA DE VISIONS
Durant l’elaboració de la Diagnosi del Pla Local d’Infància, Adolescència i Família s’han
portat a terme dues sessions de treball tècniques i dos tallers participatius, un amb infants i
l’altre amb adolescents.
Consell d’Infants de Cornellà. Taller de diagnosis.
14 de gener de 2016
Sessió de treball tècnica de diagnosi amb representants de la Xarxa Local d’infància 0-6 anys i la XIAC.
4 de febrer de 2016
Sessió de treball tècnica, amb personal del Departament d’Acció Social
9 de febrer de 2016
Taller participatiu amb adolescents usuaris dels Espais Joves de Cornellà
9 de febrer de 2016
Visió dels agents de la Xarxa Local d’Infància 0-6 i la Xarxa d’Infància i Adolescència de Cornellà (XIAC)
A cada sessió de treball es va seguir la mateixa dinàmica, amb l’objectiu de tenir una visió el
més àmplia de la realitat d’infants, adolescents i famílies al municipi. La primera part de la
sessió es va destinar a presentar algunes estadístiques recollides al Mapa sociodemogràfic
de la Diagnosi. A continuació es va treballar, primer en grups de 3-4 persones i després
conjuntament per identificar, respecte a la situació d’infants i adolescents a Cornellà:
Elements positius a destacar: fortaleses, potencialitats, avantatges, oportunitats...
Allò que estaven satisfets i satisfetes.
Dificultats i problemàtiques: punts febles, riscos, amenaces, qüestions que els
preocupaven.
Agents clau no presents, però que caldria incloure les seves visions i aportacions a la
diagnosi i al Pla d’Infància, Adolescència i Família (PLIA).
Propostes d’accions, tot i que es destinaria la propera sessió de treball a aquest
objectiu.
22
TAULA LOCAL D’INFANCIA I ADOLESCÈNCIA
Abans d’entrar en els aspectes concrets relatius a la futura Taula Local d’Infància i
Adolescència de Cornellà (a partir d’ara TLIAC), cal senyalar que es troba en fase de
definició i proposta de constitució. Aquest fet determina que, fins la seva aprovació definitiva,
hi ha aspectes que es podran modificar durant aquest procés.
Així doncs, i per comprendre com s’organitzaran i quines funcions i membres tindran les
Taules Locals d’Infància, cal veure el Decret 250/2013, de 12 de novembre, de la Taula
Nacional i les Taules Territorials i Locals d’Infància.
Al Ple de la TLIAC, a part dels membres que estableix la normativa, podran participar altres
professionals com el cos de la Guàrdia Urbana, la Coordinadora d’Esplais de Cornellà, Creu
Roja de Cornellà, entre altres.
A nivell orientatiu, el Comitè Tècnic actual de la XIAC, juntament amb membres de la Xarxa
Local d’infància 0 a 6 anys podrien ser l’embrió de la futura Comissió Tècnica.
Plans d’acció biennals
El pla d’acció biennal és l’instrument operatiu que ha de permetre el desplegament de les
línies d’actuació i de les accions concretes incloses al Pla Local d’Infància, Adolescència i
família de Cornellà de Llobregat. D’aquesta manera es podran concretar les línies d’actuació
prioritàries cada dos anys, ja que en el context actual, concretar actuacions a llarg termini
genera molta incertesa. Es considera necessària, per tant, una certa flexibilitat a l’hora de
formular les línies d’actuació, per fer-ho de manera més realista i d’acord amb les
necessitats del moment.
23
AVALUACIÓ
L’avaluació és clau, d’una banda, per als agents implicats, perquè permet un aprenentatge
que fa que les accions s’adaptin millor a les necessitats del context de cada moment. Per
tant, és una estratègia per fer polítiques no només més eficaces, sinó també més eficients,
és a dir, tenint en compte, el millor aprofitament dels recursos existents.
Per avaluar i fer correctament el seguiment d’una planificació cal tenir en compte els
següents principis:
Planificar l’avaluació quan es dissenyen els programes i les accions. Si abans
de la implementació d’un pla no s’ha previst què, com, quan i qui avaluarà, serà molt
difícil portar a terme una avaluació. Per això, en aquest apartat es proposen diversos
espais d’avaluació, que caldrà concretar-los al Pla d’acció biennal.
Focalitzar l’avaluació en aspectes que ajudin a prendre decisions de futur. Es
poden avaluar molts aspectes per l’interès de conèixer, però si disposem de recursos
limitats (de temps i de personal), cal centrar l’avaluació en els aspectes que ens
ajudin a decidir si, al finalitzar o durant la implementació de les accions, cal seguir-ho
fent tot igual, cal canviar-les o cal eliminar-les.
Definir indicadors senzills, fàcils d’objectivar i que es puguin recollir de forma sistemàtica. Cal pensar en quan i com es recollirà la informació que cada indicador
necessita, i qui s’encarregarà. Cal tenir en compte que segurament s’hauran
d’utilitzar tècniques de recerca quantitativa, qualitativa i participativa. Així com,
diferents eines: qüestionaris, guions d’entrevistes,...
Com a espais on portar a terme l’avaluació i seguiment del PLIA s’identifiquen:
Ple de la Taula Local d’Infància i Adolescència de Cornellà de Llobregat. En el
reglament intern de la TLIAC es determinarà de forma especifica tots els aspectes
relatius a l’avaluació del Pla Integral d’Atenció a la Infància i l’Adolescència e
Cornellà. Ara bé, el procés valoratiu del Ple comportarà dos temps diferents. Un
primer temps de disseny i projecció i un temps d’avaluació del pla. El cicle d’aquest
procés, inicialment serà anual.
24
Comissió Tècnica del PLIA/de la Taula. Igualment, en el reglament intern de la
TLIAC es concretarà la composició i funcionament de la Comissió Tècnica. En relació
als processos valoratius, la Comissió Tècnica, molt probablement serà l’encarregada
de fer el disseny, seguiment de l’execució, recollida de les dades i l’avaluació anual
del Pla Integral.
Grups de Treball de la Taula: Els Grups de Treball tindran com a principals
funcions: investigar, analitzar, processar i documentar tota la informació dels temes
encarregats pel Ple de la Taula.
Mentre la Taula Local d’Infància i Adolescència de Cornellà de Llobregat estigui en procés
de constitució, s’encarregarà del seguiment i avaluació del PLA una comissió formada per
representants de la XIAC i de la Xarxa Local d’Infància 0-6, que han integrat el Grup Motor
per a impulsar el PLIA
Cornellà de Llobregat, Maig de 2016
